Facultat de Dret

FACULTAT DE DRET

PROGRAMACurs 2000 - 2001

Llicenciatura de DretPla d’Estudis de 1992

(Tercer curs)

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Facultat de Dret

ÍNDEX

TERCER CURS

Primer semestre

20064 Dret Administratiu III 3

20065 Dret Civil V 6

20066 Dret Financer i Tributari I 9

20067 Dret Mercantil I 11

20068 Dret del Treball I 18

Segon semestre

20080 Dret Financer i Tributari II 25

20081 Dret Mercantil II 28

20082 Dret del Treball II 35

20083 Dret Processal I 43

20084 Practicum III 46

Optatives21321 Drets Fonamentals 47

20070 Història de la Cultura Jurídica Moderna(A. Serrano) 49

20070 Història de la Cultura Jurídica Moderna(J.M. Perez Collados) 50

20071 Economia Contemporània i Institucions Econòmiques 52

20072 Dret Comunitari de la Lliure Circulació 54

21320 Dret Penal Econòmic 57

Optatives de Dret Administratiu20073 Dret Local 62

20074 Dret Urbanístic 65

20075 Dret del Medi Ambient 69

Optatives de Dret Civil20077 Règims Jurídics Dominicals 73

20078 Dret de Danys 76

20079 Dret Registral 79

Facultat de Dret20064 - DRET ADMINISTRATIU III

Expropiació i responsabilitat administrativa

1. L'expropiació forçosa. Antecedents històrics i plantejament constitucional. Expropiacions i

limitacions a la propietat. Les expropiacions legislatives. Principis de la regulació vigent. Elements.

Procediment general. Procediment d'urgència. L'apreuament de l'expropiació. La reversió de l'objecte

expropiat: supòsits. Les transferències coactives.

2. La responsabilitat de l'Administració Pública. Evolució històrica. Normativa vigent. Pressupòsits i

requisits de la responsabilitat administrativa. Procediment per a reclamar la responsabilitat de

l'Administració.

Formes de l'activitat administrativa

3. Activitat de limitació. Evolució històrica del concepte de policia. Manifestacions. En particular, les

autoritzacions. Delimitació de drets. Limitacions a la propietat i la iniciativa econòmica. Prestacions

forçoses. Imposició de deures.

4. Sancions administratives. Concepte i fonament. Classes. Principis del dret sancionatori.

Procediment. Execució.

5. Les prestacions administratives. Concepte i evolució doctrinal del servei públic. Formes de gestió. La concessió. Les relacions entre concessionari i usuaris.

6. L'activitat de foment. En particular, les subvencions. Classes. Control.

7. L'activitat arbitral.

8. L'activitat industrial de l'Estat. Les empreses públiques. Classificació. Règim jurídic públic i privat

d'aquestes empreses. Les societats estatals. Empreses públiques i Comunitats Autònomes. Les

empreses municipals.

Contractes.

9. L'Administració i els contractes. Antecedents. Dret comparat. L'impacte de la integració a la CEE.

Contractes administratius i contractes privats: Delimitació. Règim comú a tots els contractes de

l'Administració. Especialment, la selecció de contractistes. la tècnica dels actes separables.

Jurisdicció dels contractes.

Facultat de Dret

10. Els contractes administratius en particular. Principis generals. Classes. Els contractes d'obres,

serveis i subministrament. Contingut i efecte: principis informants i equilibri contractual. L'extinció dels

contractes administratius.

Béns públics

11. Domini públic i privat de l'Administració. Els béns de domini públic. Evolució històrica. La

naturalesa jurídica del domini públic. Començament i cessament de la demanialitat. Escala de la

demanialitat. Afectació i desafectació. Mutacions demanials. Classes de béns demanials.

12. Utilització del domini públic. Classes. La utilització dels béns afectats als serveis públics. La

utilització col.lectiva. Els usos comuns especials. Les utilitzacions privatives del domini. Fonaments i

classes de protecció. Imprescriptibilitat, inalienabilitat i inembargabilitat. Relacions de veïnatge i

servituts administratives. Facultats d'autotutela. Atermenament. Reintegrament possessori. La

potestat sancionatòria. Inventaris, registres i catàlegs.

13. El patrimoni privat de l'Administració i la seva evolució. El règim jurídic bàsic dels béns de

l'Administració. Classes de béns patrimonials.

14. El patrimoni de les Comunitats Autònomes. Els béns de les entitats Locals. Els béns comunals.

15. El patrimoni nacional.

16. Els béns culturals. Tipologia i règim de protecció.

Dominis públics especials.

17. La regulació de les aigües terrestres. Evolució històrica. Principis informadors del nou règim. La

distribució de competències entre l'Estat i les Comunitats Autònomes. Organització Administrativa i

d'usuaris. Planificació hidrològica. Usos. Concessió i prescripció. Règim jurídic de les obres

hidràuliques. Protecció del demani hídric.

18. Demani marítim i portuari. La zona marítimo-terrestre i la seva problemàtica. Titularitat i ús públic

de les platges. El mar territorial. Competències relatives al demani marítim. Utilització. L'administració

dels ports: organització i règim d'explotació.

19. Demani viari. Ordenació competencial. Sistema viari i planificació territorial. Tipologia de vies.

Limitacions a la propietat. Règim de concessió. Vies pequàries.

Facultat de Dret20. Demani miner. Classificació de substàncies. Règim d'aprofitament, reserves, permisos i

concessions. Règim específic dels hidrocarburs. Organització i competències.

21. Els monts públics. El catàleg de monts i els seus efectes. Consideració especial a

l'atermenament. Aprofitament, conservació i defensa dels monts.

Acció administrativa

22. Intervenció administrativa en l'agricultura i en propietat forestal.

23. Intervenció administrativa en el comerç. Disciplina de mercat, defensa de la competència i

defensa del consumidor.

24. Intervenció administrativa en la moneda i el crèdit. Principis de la vigent ordenació del crèdit i la

banca. Organització administrativa i distribució competencial.

25. Ordenació administrativa dels transports.

26. Ordenació administrativa de les comunicacions.

27. Beneficència, sanitat i seguretat social.

Facultat de Dret20065 - DRET CIVIL V

DRET DE FAMÍLIA. EL MATRIMONI

TEMA 1. EL DRET DE FAMÍLIA. EL PARENTIU

1. El Dret de família: caracterització. La família. Les potestats familiars.2. El negoci jurídic familiar.3. El parentiu.4. L'obligació d'aliments: concepte, naturalesa i caràcters.5. Persones obligades. La prestació d'aliments.

TEMA 2. EL MATRIMONI: REQUISITS

1. El matrimoni: concepte, naturalesa. El sistema matrimonial. El ius connubii.2. La promesa de matrimoni: règim jurídic.3. Requisits del matrimoni: capacitat, dispensa. El consentiment matrimonial: requisits i vicis.

TEMA 3. FORMES DEL MATRIMONI

1. Matrimoni en forma civil i en forma religiosa.2. El matrimoni civil, l'expedient matrimonial. La celebració del matrimoni.3. Formes especials de matrimoni civil: el matrimoni en perill de mort, el matrimoni secret, el

matrimoni per apoderat.4. La inscripció del matrimoni.

TEMA 4. EFECTES DEL MATRIMONI

1. Efectes personals: el principi d'igualtat, drets i deures recíprocs dels cònjuges.2. Efectes patrimonials.3. La contractació entre cònjuges.

TEMA 5. SEPARACIÓ I DISSOLUCIÓ DEL MATRIMONI

1. Concepte i classes de separació.2. La separació judicial: consensual i causal, causes legals, procediment. Efectes.3. La reconciliació.4. La separació de fet: configuració jurídica i efectes.5. La dissolució del matrimoni.6. El divorci: causes. L’acció de divorci.

TEMA 6. LA NUL·LITAT DEL MATRIMONI

1. Caracterització de la nul·litat matrimonial.2. Causes de nul·litat.3. L'acció de nul·litat: classes i exercici.4. La convalidació del matrimoni nul.5. Efectes de la nul·litat: el matrimoni putatiu.6. Executorietat de la nullitat del matrimoni canònic.

Facultat de DretTEMA 7. EFECTES COMUNS A LA NUL·LITAT, SEPARACIÓ I DIVORCI

1. Efectes legals.2. Les mesures provisionalíssimes.3. Les mesures provisionals, classes i durada.4. El conveni regulador: règim.5. Efectes comuns de les sentències.6. Els drets de pensió i compensació: caracterització i règim.

TEMA 8. ALTRES RELACIONS DE CONVIVÈNCIA

1. Les unions estables de parella. Concepte i classes.2. Constitució, règim i extinció.3. Crisis de les unions estables: efectes.4. Les situacions de convivència d’ajuda mútua.

EL SISTEMA ECONÒMIC MATRIMONIAL

TEMA 9. EL RÈGIM ECONÒMIC MATRIMONIAL

1. El règim econòmic matrimonial: classes, concepte, caràcters, publicitat.2. Regles del règim primari: càrregues familiars, responsabilitat i vivenda familiar.3. Els beneficis viduals derivats del règim matrimonial.

TEMA 10. CAPITULACIONS I DONACIONS MATRIMONIALS

1. Els capítols matrimonials: concepte, contingut, estructura.2. Modificació i publicitat dels capítols matrimonials. Ineficàcia.3. Les donacions per raó del matrimoni, tipus, revocabilitat

TEMA 11. EL RÈGIM DE SEPARACIÓ DE BÉNS

1. El règim de separació de béns. Determinació de les masses patrimonials. La gestió dels béns privatius.

2. Les pressumpcions de titularitat.3. La liquidació del règim. Compensació econòmica per raó del treball.4. Les compra-vendes amb pacte de supervivència. Concepte, règim i extinció.

TEMA 12. ASSOCIACIÓ A GUANYS

1. L'actiu de la comunitat. Els béns conjugals. Els béns privatius. 2. El passiu de la societat. Deutes comuns objectius i subjectius, responsabilitat definitiva i

provisional. L’execució sobre els béns comuns.3. Administració i gestió de l'associació a guanys. Actes de disposició. La protecció enfront actes

il·legals o fraudulents.4. Dissolució de la societat: causes. La comunitat en liquidació. El passiu després de la dissolució.5. La liquidació: fase de fixació, fase de liquidació. La divisió i l'adjudicació.6. La publicitat registral dels béns privatius i comuns.

TEMA 13. RÈGIM DE PARTICIPACIÓ DE GUANYS I ALTRES RÈGIMS

1. El règim de participació en els guanys. Noció i modalitats. Règim jurídic.2. Extinció i liquidació. El crèdit de participació.

Facultat de Dret3. L’associació a compres i millores: concepte i règim jurídic.4. L’agermanament o pacte de mig per mig: concepte i règim jurídic.5. La convinença o mitja guadanyeria: concepte i règim jurídic.

LA RELACIÓ DE FILIACIÓ

TEMA 14. LA FILIACIÓ

1. La filiació: concepte i classes.2. Determinació de la filiació matrimonial i de la filiació no matrimonial.3. Les accions de filiació. Reclamació i impugnació.4. L'adopció. Requisits. El procediment. 5. Contingut de la filiació.

ORIENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA

Per preparar el programa és imprescindible utilitzar un Manual de Dret civil que es refereixi al Dret de Família i al Dret de Successions, així com un Manual de Dret civil Català (Institucions del Dret Civil de Catalunya). També són útils les obres col.lectives de Comentaris al Codi Civil (la consulta a l'article corresponent):

- Comentario al CC y Compilaciones Forales. EDERSA. Madrid 1979-1995.- Comentario del CC. Ministerio de Justicia. Madrid 1991-1992.

És imprescindible la legislació vigent referent a la matèria d’aquest programa.

A l’inici del curs el professor responsable del mateix indicarà les formes d’avaluació.

Facultat de Dret20066- DRET FINANCER I TRIBUTARI I

Lliçó 1.- El principi de legalitat i la reserva de llei.

1.- La llei. El decret-llei. El decret legislatiu.2.- El reglament. Les ordres ministerials interpretatives. Circulars, instruccions i resolucions.3.- El dret supletori.

Lliçó 2.- Aplicació i interpretació de les normes financeres.

1.- Eficàcia de les normes al temps i a l’espai. La doble imposició internacional.2.- La interpretació al Dret financer. Especial referència al Dret tributari.3.- El frau a la llei.

Lliçó 3.- El poder financer. Els subjectes de l’activitat financera

1.- El poder financer. Distribució funcional: potestats, competències i funcions financeres.2.- La distribució del poder financer. Estructura. Els ens amb competències financeres. Límits al poder financer.

Lliçó 4.- Principis pressupostaris.

1.- Introducció.2.- El principi d'unitat pressupostària. Universalitat i no afectació.3.- El principi de temporalitat pressupostària. Prórroga del pressupost. Despeses plurianuals. 4.- El principi de legalitat pressupostària. Principi d'especialitat. Especialitat quantitativa, qualitativa i temporal.

Lliçó 5.- Les Lleis de Pressupostos.

1.- Naturalesa i contingut de la Llei de Pressupostos. 2.- L'estructura pressupostària. Sistemes de classificació de les despeses públiques. Estructura de l'estat d'ingressos.3.- El pressupost de despeses fiscals.4..- Els efectes jurídics de la Llei de Pressupostos respecte als ingressos i les despeses.

Lliçó 6.- Procediment pressupostari.

1.- Introducció. Elaboració del projecte de llei de pressupostos. El procediment d'aprovació.2.- Execució del pressupost. La percepció d'ingressos. La realització de despeses: procediment de despesa i pagament.3.- El Tresor Públic: funcions pressupostàries. Liquidació i tancament del pressupost.

Lliçó 7.- Control del pressupost.

1.- Significat, contingut i efectes de la funció de control. Tipus de control. La comptabilitat pública com a instrument de control.2.- El control intern. La Intervenció General.3.- El control extern: El "Tribunal de Cuentas" i la Sindicatura de Comptes. El control parlamentari Lliçó 8.- El deute públic i el patrimoni.

1.- Introducció.

Facultat de Dret2.- Classificació de les operacions de crèdit públic. Emprèstits públics i deute públic. 3.- LLei d'emissió. Els títols representatius del deute públic: contingut de l’emprèstit públic.4.- Els ingressos patrimonials.

BIBLIOGRAFIA.

CALVO ORTEGA, R.: “Curso de Derecho financiero. Derecho Tributario (parte general)”, ed. Civitas, (darrera edició)

CARRERA RAYA, F.J: "Manual de Derecho Financiero", Vol. I, II i III, ed. Tecnos, (darrera edició).

FERREIRO LAPATZA J. J.: "Curso de Derecho Financiero Español", ed. Marcial Pons (darrera edició).

LASARTE J. y otros: “Manual General de Derecho Financiero”, ed. Comares, (darrera edición)

MARTÍN QUERALT J., LOZANO SERRANO, C., CASADO OLLERO, G., y TEJERIZO LPEZ, J.M.,: "Curso de Derecho Financiero y Tributario", ed. Tecnos, (darrera edició).

MARTÍNEZ LAGO, M.A.: "Manual de Derecho Presupuestario", ed. Colex, (darrera edició).

PEREZ ROYO, F.: "Derecho Financiero y Tributario. Parte General", ed. Civitas (darrera edició).

ROVIRA I MOLA, Albert de: "Manual de Dret Pressupostari", Escola d'Administració Pública, Generalitat de Catalunya, (darrera edició).

SAINZ DE BUJANDA, F.: “Lecciones de Derecho Financiero”, Universidad Complutense, Facultad de Derecho, (darrera edició).

SOLER ROCH, M.T. i BAYONA DE PEROGORDO, J.J: "Temas de Derecho Presupuestario", Llibreria Compás, (darrera edició).

"Compendio de Derecho Financiero", Llibreria Compás, (darrera edició).

“Materiales de Derecho Financiero”, Llibreria Compás, (darrera edició).

Facultat de Dret20067 - DRET MERCANTIL I

LLIÇÓ 1: CONCEPTE, HISTÒRIA I MÈTODE DEL DRET MERCANTIL.

I. INTRODUCCIÓ: la Consideració del Dret mercantil com un fenòmen històric.- El Dret mercantil

com sistema de normes nascut en el trànsit mercantil medieval.

II. LA CODIFICACIÓ MERCANTIL.- L’objectivitat del sistema en les codificacions del segle passat. El

Dret mercantil com el Dret dels actes de comerç.- El concepte de Dret mercantil com Dret dels actes

en massa.

II. EL DRET MERCANTIL COM DRET DE L’EMPRESA. Desenvolupament doctrinal i positiu.- Crítica.

El Dret de l’empresari i de la seva activitat empresarial.

III. PROGRESSIVA EXPANSIÓ DEL DRET MERCANTIL.- La "Comercialització" del Dret civil.- Dret

mercantil i capitalisme.- Dret mercantil i Constitució. La constitució econòmica.- La projecció

internacional del Dret mercantil. La nova “Lex mercatoria”.- La protecció dels consumidors i el Dret

mercantil. El Dret del mercat.

IV. MÈTODE DEL DRET MERCANTIL. El problema metodològic a la ciència jurídica.- Els principals

mètodes jurídics. El mètode exegètic. El mètode històrico-comparatiu. Els mètodes constructius. La

jurisprudència d’interessos. La teoria econòmica del Dret.

V.SISTEMA DEL DRET MERCANTIL. El problema del sistema jurídic. La sistematització del Dret

mercantil.- La relació del Dret mercantil amb altres branques jurídiques. Dret mercantil i Dret civil.

Dret mercantil i Dret econòmic. Dret mercantil i Dret laboral. Dret mercantil i Dret fiscal.

LLIÇÓ 2: FONTS DEL DRET MERCANTIL.

I. INTRODUCCIÓ: Delimitació de l’expressió «fonts del Dret mercantil».

II. LA LLEI: Referència a la llei mercantil. El Codi de comerç de 1885. Estructura i orientació.

Contingut i crítica. Examen de les seves principals reformes. Les lleis mercantils especials.

III. ELS USOS DEL COMERÇ: Concepte. Procés formatiu i requisits. Classes d’usos. Proba dels

usos.

Facultat de DretIV. ELS PRINCIPIS GENERALS DEL DRET: Noció i funcions. La seva relevància en matèria

mercantil.

V. REFERÈNCIA A ALTRES SUPÒSITS: Examen de la vàlua de la jurisprudència del Tribunal

Suprem. Consideració de la doctrina del Tribunal de Defensa de la Competència i de la Direcció

General dels Registres i del Notari. La polèmica sobre les condicions generals de la contractació.

LLIÇÓ 3: FONTS DEL DRET MERCANTIL (segueix): COMPETÈNCIES DE LES COMUNITAT

AUTÒNOMES. L’ORDENAMENT JURÍDIC DE LA UNIÓ EUROPEA.

I. COMPETÈNCIES DE LES COMUNITAT AUTÒNOMES: Les Comunitats Autònomes i el Dret

Mercantil. Examen de les seves competències en matèries mercantils segons la Constitució i la

jurisprudència del Tribunal Constitucional. Examen dels Estatuts d’Autonomia. Referència a la

principal legislació autonòmica en matèria mercantil.

II. L’ORDENAMENT JURÍDIC DE LA UNIÓ EUROPEA: L’ordenament jurídic de la Unió Europea i la

seva incidència al Dret Mercantil espanyol. El Dret Originari. El Dret Derivat. Referència especial a les

Directives i els Reglaments.

LLIÇÓ 4: EMPRES I ESTABLIMENT MERCANTIL.

I. L’EMPRESA: L’ empresa en el seu sentit ecomòmic. L’empresa en la seva significació jurídica. El

problema de la seva naturalesa jurídica. Construccions doctrinals sobre la qüestió. La idea d’empresa

a la legislació i a la jurisprudència espanyoles. Conclusions sobre els conceptes d’activitat

empresarial, empresari i establiment mercantil.

II. L’ESTABLIMENT MERCANTIL: Concepte, naturalesa i elements integrants de l’establiment. La

doctrina del «fons de comerç». Establiment principal i sucursals.

III. L’ESTABLIMENT MERCANTIL (segueix): L’establiment mercantil coma a objecte de tràfic jurídic.

La transmissió de l’establiment. La transmissió «inter vivos». En particular, la venda de l’establiment.

La transmissió «mortis causa». L’usdefruit i l’arrendament de l’establiment. La hipoteca de

l’establiment.

LLIÇÓ 5: L’EMPRESARI MERCANTIL I EL SEU ESTATUT JURÍDIC.

I. L’EMPRESARI MERCANTIL: Concepte d’empresari mercantil. Les seves classes: empresari social.

Comerciant i empresari. L’empresari individual. Estudi del concepte de comerciant al codi del

Comerç. Capacitat. Prohibicions i incompatibilitats. L’exercici del comerç per persona casada.

Facultat de DretL’empresari estranger.

II. EL SEU ESTATUT JURÍDIC: Estatut jurídic de l’empresari mercantil. Adquisició i pèrdua de la

condició d’empresari. Referència a les obligacions i drets que refereix el «status» d’ empresari

mercantil.

LLIÇÓ 6: L’EMPRESARI MERCANTIL I EL SEU ESTATUT JURÍDIC (segueix): LA

RESPONSABILITAT DE L’EMPRESARI.

I. LA RESPONSABILITAT DE L’EMPRESARI: Consideracions generals. Règim general de

responsabilitat de l’empresari mercantil i referència als regímens especials. Els béns afectes a la

responsabilitat de l’empresari mercantil. La responsabilitat contractual i la responsabilitat

extracontractual. Examen de les tendències legislatives i jurisprudencials en la matèria.

II. LA RESPONSABILITAT DE L’EMPRESARI (segueix): La responsabilitat de l’empresari i la

protecció del consumidor. La Llei 26/1984, de 19 de juliol, general per a la defensa dels consumidors

i usuaris. La Llei 26/1991, de 21 de novembre, sobre contractes celebrats fora dels establiments

mercantils. La responsabilitat del fabricant per productes defectuosos. La Llei 22/1994, de 6 de juliol,

de la responsabilitat civil per danys causats per productes defectuosos.

LLIÇÓ 7: ELS COL LABORADORS DE L’EMPRESARI.

I. CONCEPTE I CLASSES: Els collaboradors de l’empresari. Collaboradors autònoms i

collaboradors subordinats. Els auxiliars de l’empresari. Naturalesa de la relació entre l’empresari i

els seus auxiliars.

II. COLLABORADORS SUBORDINATS: L’apoderament dels auxiliars. L’apoderat general o factor.

Noció legal. Caràcter i contingut del seu apoderament. L’actuació del factor en nom propi.

Permanència i revocació del poder. Deures del factor. Els dependents. Els mossos. Els

representants i viatjants de comerç.

III. COLLABORADORS AUTÒNOMS: Els collaboradors autònoms de l’empresari. Els agents

mediadors collegiats. Els agents comercials.

LLIÇÓ 8: LA COMPTABILITAT DELS EMPRESARIS.

I. INTRODUCCIÓ: Funció i interès de la contabilitat. Sistemes legislatius.

Facultat de DretII. LA COMPTABILITAT EN EL SENTIT FORMAL: La comptabilitat en el sentit formal en el nostre

Dret. Llibres obligatoris. Requisit legals. Conservació dels llibres i correspondència. Comunicació i

exhibició dels llibres. La seva eficàcia probatòria.

III. LA COMPTABILITAT EN EL SENTIT MATERIAL: Els comptes anuals. Els documents integrants

dels comptes anuals. La formació i la valoració de les partides dels comptes. La responsabilitat per la

formació dels comptes. La verificació dels comptes anuals. Examen de l’auditoria de comptes.

Referència a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

LLIÇÓ 9: EL REGISTRE MERCANTIL.

I. INTRODUCCIÓ: La publicitat del Registre mercantil. Evolució històrica. Dret comparat. Referència

als Registres especials.

II. RÈGIM JURÍDIC: El Registre mercantil en el Dret espanyol. Concepte i funcions del Registre

Mercantil. Organització del Registre Mercantil.

III. RÈGIM JURÍDIC (segueix): Empresaris i actes inscribibles. Procediment d’inscripció. Principis

bàsics de la publicitat registral. Publicitat formal. Publicitat material. Principis de legalitat, legitimació i

tracte successiu. Efectes de la inscripció respecte de l’acte inscrit. Examen de la publicació en el

«Boletín Oficial del Registro Mercantil».

LLIÇÓ 10: DRET DE LA PROPIETAT INDUSTRIAL: INTRODUCCIÓ. PROTECCIÓ DELS SIGNES

DISTINTIUS.

I. INTRODUCCIÓ: Concepte i sentit del Dret de la Propietat Industrial.

II. PROTECCIÓ DELS SIGNES DISTINTIUS: Els signes distintius. Concepte i caràcters. Sistema de

protecció jurídica dels signes distintius.

III. LA MARCA: Concepte i classes segons la Llei 32/1988 de Marques. Composició i contingut.

Prohibicions absolutes i prohibicions relatives. Procediment de concesió de marques.

IV. LA MARCA (segueix): El dret sobre la marca. El seu naixement. La protecció de la marca notòria.

Contingut i durada dels drets de marca. Limitacions del dret de marca: examen d’exhauriment del dret

marca i del seu ús atípic. La tutela del dret de marca. El dret sobre marca com a objecte de negocis

jurídics. Cessió i llicència de marca. Extinció del dret sobre la marca: examen de la nullitat, la

caducitat i la renùncia. La protecció internacional de les marques. La marca comunitària.

Facultat de DretV. REFERÈNCIA AMB ALTRES SUPÒSITS: La protecció de les denominacions geogràfiques i de les

denominacions genèriques i específiques de qualitat dels prodructes.

VI. EL NOM COMERCIAL: Concepte i funció. Règim jurídic.

VIII. EL RÈTOL DE L’ESTABLIMENT. Concepte i funció. Règim jurídic.

LLIÇÓ 11: DRET DE LA PROPIETAT INDUSTRIAL (segueix): PROTECCIÓ DE LES CREACIONS

INDUSTRIALS.

I. LA PROTECCIÓ DE LES CREACIONS INDUSTRIALS. INTRODUCCIÓ. La protecció de les

creacions industrials: consideració general. Règim de protecció. La protecció internacional.

II. LES PATENTS D’INVENCIÓ: La Llei 11/86 de Patents. Antecedents. Característiques generals.

Concepte de patent. Classes. Requisits positius de patentabilitat: la novetat, l’activitat inventiva i

l’aplicació industrial. Requisits negatius o exclusions de patentabilitat. Les invencions laborals.

LLIÇÓ 12: DRET DE LA PROPIETAT INDUSTRIAL (segueix): PROTECCIÓ DE LES CREACIONS

INDUSTRIALS (segueix).

I. LES PATENTS D’INVENCIÓ (segueix): La concessió de la patent. Examen del procediment

d’obtenció de la patent. Efectes de la patent i la sollicitud de patent. Contingut del dret de patent.

Les seves limitacions. L’obligació d’explotació de la patent. Llicències obligatòries. La tutela del dret

de patent.

II. LES PATENTS D’INVENCIÓ (segueix): La patent i la sollicitud de patent com objectes de negocis

jurídics. Transmissió de la patent. Llicències voluntàries. Llicències de ple dret. Addicions a la patent.

Nullitat i caducitat de la patent.

VI. ELS MODELS D’UTILITAT: Concepte i règim jurídic.

VII. LES INVENCIONS INDUSTRIALS DE FORMA: Els dibuixos i models industrials i artístics.

Concepte i règim jurídic de tutela.

VIII. REFERÈNCIA AL SECRET INDUSTRIAL («KNOW HOW»): Concepte. Examen de la seva

protecció jurídica.

LLIÇÓ 13: DRET DE LA COMPETÈNCIA: INTRODUCCIÓ. LA COMPETÈNCIA DESLLEIAL . LA

Facultat de DretPUBLICITAT.

I. INTRODUCCIÓ: El Dret de la competència. Concepte general i ordenació sistemàtica.

II. LA COMPETÈNCIA DESLLEIAL: La lleialtat a la concurrència en el mercat. Concepte de

competència deslleial. Fonament de la disciplina. La Llei 3/91 sobre competència deslleial i els seus

antecedents. Objectius i àmbit d’aplicació de la Llei. Les seves relacions amb la Ley 34/88 General

de Publicitat i amb la Llei 7/1996 d’Ordenació del Comerç Minorista. La clàusula general prohibitiva.

Les clàusules especials. Règim d’accions i mesures cautelars. Referència a la Llei 7/1996

d’Ordenació del Comerç Minorista.

III. LA PUBLICITAT: La publicitat com instrument de competència empresarial. Activitat publicitària i

publicitat comercial a la Llei General de Publicitat. Subjectes de l’activitat publicitària. Supòsits de

publicitat illícita. Règim d’accions.

LLIÇÓ 14: DRET DE LA COMPETÈNCIA (segueix): LA DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA.

I. INTRODUCCIÓ. DRET DE LA UNIÓ EUROPEA: El Dret «antitrust». Evolució històrica i Dret

comparat. Fonament econòmics. El Dret de la Unió Europea. Examen del Dret Originari i del Dret

Derivat. Referència especial als Reglaments d’exempció per categories. El control de concentracions.

El règim d’ajuts públics.

II. DRET ESPANYOL: La Llei 16/89 de Defensa de la competència i les seves normes de

desenvolupament. Principis i fins de la Llei. Defensa de la competència i competència deslleial: el

falsejament de la lliure competència per actes deslleials. Destinataris de la Llei. Conductes

prohibides. Conductes autoritzades. Exempcions per categories. Abús de posició de domini.

LLIÇÓ 15: DRET DE LA COMPETÈNCIA (segueix): LA DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA (segueix).

I. DRET ESPANYOL (segueix): El règim de sancions. El control de les concentracions econòmiques.

El règim dels ajuts públics.

II. DRET ESPANYOL (segueix): Els òrgans de defensa de la competència. El Tribunal de Defensa de

la Competència. El Servei de Defensa de la Competència. El Registre de Defensa de la

Competència. El procediment aplicable.

Facultat de DretBIBLIOGRAFIA

ARROYO, I. (Ed.). Código de Comercio y legislación mercantil. Madrid, Editorial Tecnos, 1999. 15ª

ed.

BROSETA PONT, M. Manual de Derecho Mercantil. Madrid, Editorial Tecnos, 1994. 10ª ed.

JIMÉNEZ SÁNCHEZ, G.J. (Coord.). Derecho Mercantil Vol. I. Barcelona, Ed. Ariel, 1998. 4ª ed.

GARRIGUES, J. Curso de Derecho Mercantil Vol. I. Madrid, 1975, 7ª edición, al cuidado de A.

Bercovitz.

SÁNCHEZ CALERO, F. Instituciones de Derecho Mercantil. Madrid, Edersa, 1999. 22ª ed.

URIA, R. Derecho Mercantil. Madrid, Marcial Pons, 1999. 26ª ed.

VICENT CHULIÀ, F. Compendio crítico de Derecho Mercantil. T.I. Vol 1 y 2. Barcelona, Librería

Bosch. 1991. 3ª ed.

CRITERIS DE VALORACIÓ

1º. S’exigirà tot el programa.

2º. Es realitzarà una única prova final.

3º. Es valoraran les pràctiques i treballs realitzats.

Facultat de Dret

20068 - DRET DEL TREBALL I

PRIMERA PART: DRET DEL TREBALL I ORDENAMENT JURIDIC

I. INTRODUCCIO I PROCES DE FORMACIO HISTORICO JURIDIC

LLIÇO 1

INTRODUCCIO I PROCES DE FORMACIO HISTORICO JURIDIC

1. Introducció.

1.1 Treball i conflicte social.

1.2 Treball, conflicte i ordenament jurídic.

2. Procés de formació històric jurídic.

2.1 Treball a les societats precapitalistes: les relacions de treball a la societat esclavista i a la

societat feudal.

2.2 Treball a les societats capitalistes: revolució industrial, moviment obrer i sindical e

intervencionisme estatal.

2.3 Periodificació històrica del Dret del Treball espanyol: del Dret del Treball durant el règim

franquista al règim constitucional i el sistema democràtic de relacions laborals.

II. CONFIGURACIO DEL DRET DEL TREBALL: OBJECTE Y CONCEPTE LLIÇO 2

OBJECTE DEL DRET DEL TREBALL

1. Delimitació del objecte: el treball voluntari prestat en règim de subordinació i depèndencia.

1.1 Pressupostos sustantius: voluntarietat, allienitat, subordinació i retribució salarial.

1.2 Presupostos adjectius: inclusions i exclusions.

2. Supòsits afins: execució d'obra, prestació de serveis i treball autònom.

LLIÇO 3

CONCEPTE DE DRET DEL TERBALL

1. Concepte de Dret del Treball.

Facultat de Dret

2. Contingut del Dret del Treball.

3. Caràcters del Dret del Treball.

4. Funcions del Dret del Treball.

III. FONTS DEL DRET DEL TREBALL I LA SEVA APLICACIO

LLIÇ0 4

FONTS ESTATALS Y AUTONOMIQUES 1. Fonts del Dret del Treball: poders normatius i normes laborals.

2. Constitució i Dret del Treball.

2.1 Constitucionalització del drets laborals.

2.2 Contingut laboral de la Constitució de 1978: sistematització i garanties.

2.3 Drets fonamentals de la persona i Dret del Treball.

3. Les lleis.

4. Els reglaments laborals.

5. Potestat normativa de les Comunitats Autònomes.

5.1 Principi de reserva de la legislació a favor de l'Estat.

5.2 Potestat legislativa i reglamentària autonòmica en matèria laboral.

5.3 Potestat legislativa i reglamentària autonòmica en matèria de Seguretat Social.

LLIÇ0 5

FONTS INTERNACIONALS I COMUNITARIES

1. Internacionalització del Dret del Treball.

1.1 La norma laboral internacional.

1.2 Tipologia i eficàcia interna de les normes laborals internacionals.

2. L'Organització Internacional del Treball.

2.1 Origens, principis i objectius.

2.2 Estructura orgànica i funcional.

2.3 Funció normativa de la OIT: convenis, recomanacions i resolucions.

3. La Unió Europea.

Facultat de Dret 3.1 Origens, principis i objectius econòmics i socials.

3.2 Funció normativa de la UE: reglaments i directives.

3.3 Politica social comunitària i contingut del Dret Social Comunitari.

4. Altres organitzacions internacionals i la seva acció normativa en matèria laboral.

LLIÇ0 6

FONTS PROFESSIONALS

1. Autonomia col.lectiva: configuració, subjectes i manifestacions.

2. Negociació col.lectiva: configuració, subjectes i manifestacions.

3. Els convenis col.lectius:

3.1 Concepte.

3.2 Tipología i naturalesa.

3.3 Eficàcia.

LLIÇO 7

ALTRES FONTS SUPLETORIES I INDIRECTES

1. El costum laboral.

2. Els principis generals del dret.

3. La jurisprudència.

4. El dret supletori.

LLIÇO 8

APLICACIO DE LES NORMES LABORALS

1. Jerarquia de les normes laborals. Principis d`interpretació i aplicació.

2. Interpretació de les normes laborals i principi pro-treballador.

3. Principis d'aplicació de les normes laborals.

3.1 Concurrència de normes i principi de norma més favorable.

Facultat de Dret 3.2 Successió temporal de normes i principi de condició més beneficiosa.

3.3 Principi de irrenunciabilitat dels drets del treballador.

4. Aplicació de les normes en el temps i a l'espai.

SEGONA PART: DRET COL.LLECTIU DEL TREBALL

I. LLIBERTAT SINDICAL

LLIÇO 9

DRET COL.LECTIU DEL TREBALL:INTRODUCCIO

1. Autonomía col.lectiva i Dret col.lectiu del treball.

2. Dret col.lectiu del treball.

2.1 Concepte y fonaments.

2.2 Fonts (remissió).

3. Contingut del Dret col.lectiu del treball.

LLIÇO 10

LLIBERTAT SINDICAL INDIVIDUAL

1. La llibertat sindical.

1.1 Concepte.

1.2 Evolució històrica i la seva regulació jurídica.

2. Constitucionalització i desenvolupament legislatiu.

3. Contingut.

3.1 Llibertat sindical individual.

3.2 Llibertat sindical col.lectiva.

4. La llibertat sindical individual.

4.1 Ambit subjectiu: inclusions, exceptuacions i limitacions.

4.2 Contingut: drets d'afiliació sindical positiva i negativa i dret a l'activitat sindical.

LLIÇO 11

LLIBERTAT SINDICAL COL.LECTIVA: ELS SINDICATS.

Facultat de Dret 1. El sindicat.

1.1 Concepte i naturalesa jurídica.

1.2 Tipologia.

1.3 Funcions i activitat sindical.

1.4 Régim jurídic: constitució, estatut, financiació, funcionament i responsabilitats.

2. La representativitat sindical.

2.1 Concepte i fonaments.

2.2 Criteris de determinació de la representativitat sindical: nivell estatal, autonòmic i sectorial.

2.3 Representativitat i acció sindical.

3. La tutela de la llibertat sindical.

3.1 Formes i vies de tutela.

3.2 Abast de la tutela.

4. Panorama actual del sindicalisme espanyol.

II. ASSOCIACIONISME EMPRESARIAL

LLIÇO 12

ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

1. El dret d'associació empresarial.

1.2 Reconeixement constitucional.

1.2 Llibertat sindical i dret d'associació empresarial.

2. Les associacions empresarials.

2.1 Concepte, funcions i tipologia.

2.2 Régim jurídic: constitució, organització i funcionament.

3. Representativitat: concepte, criteris de determinació i atribucions reconegudes.

4. Panorama actual de l'associacionisme empresarial espanyol.

III. REPRESENTACIO I PARTICIPACIO LLIÇO 13

CONFIGURACIO GENERAL I REGULACIO DE LA PARTICIPACIO

1. Configuració general.

1.1 Participació dels treballadors: representació i acció sindical.

Facultat de Dret 1.2 Participació a l'empresa: sistemas i graus.

1.3 Participació institucional: sistemes i graus.

2. Régim constitucional i desenvolupament normatiu.

3. La representació unitària dels treballadors a l'empresa: delegats de personal i comités d'empresa.

3.1 Ambits d'implantació.

3.2 Estructura orgànica i procediment electoral.

3.3 Funcions i competències.

3.4 Garanties per a l'exercici de les seves funcions.

4. La representació sindical dels treballadors a l'empresa: seccions sindicals i delegats sindicals.

4.1 Ambits d'implantació.

4.2 Estructura orgànica.

4.3 Funcions i competències.

4.4 Garanties per a l'exercici de les seves funcions.

5. Altres instancies de representació. Especial consideració en metèria de seguretat i salut a

l'empresa: delegats de prevenció i comités de seguretat i salut.

6. El dret de reunió. Asamblea de treballadors.

7. La participació institucional.

8. Representació i dret de reunió dels funcionaris a les Administracions Públiques.

IV. NEGOCIACIO COL.LECTIVA

LLIÇO 14

NEGOCIACIO COL.LECTIVA I CONVENIS COL.LECTIUS

1. La negociació col.lectiva laboral: concepte, caràcters y fonaments.

2. Reconeixement constitucional i desenvolupament normatiu.

3. Tipologia d'acords negociables: convenis col.lectius estatutaris, convenis col.lectius

extraestatutaris i acords d'empresa.

4. El conveni col.lectiu estatutari.

Facultat de Dret 4.1 Concepte, classes y eficàcia.

4.2 Unitats de negociació: àmbit, parts negociadores i la seva capacitat i legitimació negocial.

4.3 Contingut: delimitador, normatiu i obligacional.

4.4 Procediment de negociació: iniciativa, comunicacions, constitució de la comissió negociadora,

deliberació, adopció d'acords, registre, dipòsit i publicació.

4.5 Control de legalitat.

4.6 Qüestions d'aplicació: vigència, duració, interpretació i concurrència de convenis.

4.7 Adhesió i extensió.

5. Convenis col.lectius extraestatutaris.

5.1 Concepte y fonaments.

5.2 Classes.

5.3 Régim jurídic. Eficàcia.

6. Negociació col.lectiva dels funcionaris públics.

7. Concertació social: legislació negociada, pactes socials i acords marc.

V. CONFLICTES COL.LECTIUS

LLIÇO 15

DRET DE VAGA, TANCAMENT PATRONAL I PROCEDIMENT DE CONFLICTE COL.LECTIU.

1. El conflicte col.lectiu de treball: concepte i classes.

2. La vaga.

2.1 Concepte.

2.2 Reconeixement constitucional i regulació normativa.

2.3 Titularitat, modalitats, finalitats i límits.

2.4 Procediment i exercici del dret de vaga.

2.5 Efectes.

3. El tancament patronal.

3.1 Concepte.

3.2 Reconeixement constitucional i regulació normativa.

3.3 Titularitat, modalitats, causas i límits.

3.4 Procediment.

3.5 Efectes.

4. El procediment de conflicte col.lectiu.

4.1 Titulars.

Facultat de Dret 4.2 Tipus de conflicte objecte del procediment.

4.3 Tramitació, conclusió i efectes.

5. Sistemes de solució dels conflictes col.lectius.

5.1 Models de conciliació, mediació i arbitratge.

5.2 Especial consideració del arbitratge. El Tribunal Laboral de Catalunya.

5.3 Jurisdicció de l'ordre social i solució dels

conflictes col.lectius.

Facultat de Dret20080 - DRET FINANCER I TRIBUTARI II

Lliçó 1.- El tribut

1.- El tribut com a recurs financer. Els ingressos tributaris dins el marc dels ingressos públics. 2.- El deure de contribuir i el concepte de tribut.3.- Els principis constitucionals tributaris. El principi de legalitat.4.- Els principis de capacitat econòmica, generalitat i igualtat.5.- Progressivitat i no confiscatorietat.

Lliçó 2.- Les categories tributàries.

1.- Introducció.2.- L’impost: concepte i classes.3.- La contribució especial. Concepte i caracters.4.- La tasa. Concepte i classes.5.- Els preus publics. Els tributs parafiscals.

Lliçó 3.- El pressupost de fet del tribut 1.- L’obligació tributària. Concepte i caracters.2.- El fet imposable. Concepte i estructura. No sujeció i exempció.3.- La prestació tributària. Formes de quantificació de la prestació.4.- Base imposable i base liquidable. El tipus de gravamen.5.- La quota tributària i el deute tributari.

Lliçó 4.- Els subjectes del tribut

1.- La pluralitat de categories subjectives tributàries.2.- Els subjectes de l’obligació tributària. Subjectes actius i passius.3.- El contribuent. La repercussió tributària. El substitut. La retenció a compte.4.- El responsable del tribut.5.- La representació. La capacitat. El domicili.

Lliçó 5.- L’extinció de l’obligació tributària. Les garanties.

1.- Introducció.2.- El pagament. Els subjectes. El temps. L’aplaçament.3.- La prescripció.4.- La compensació. La condonació. La insolvència del deutor.5.- Les garanties personals i reals.

Lliçó 6.- Procediment de gestió. La liquidació tributària.

1.- La gestió tributària. Concepte i activitats que comprèn. 2.- La prova. La consulta tributària. El deure de col.laboració.3.- El procediment de liquidació tributària. Concepte i funció. Formes d’iniciació. La denúncia pública.4.- La declaració tributària. La declaració-liquidació o autoliquidació. Les declaracions complementàries.5.- L’acte de liquidació. Les classes de liquidacions.

Facultat de DretLliçó 7.- Procediment de gestió. La comprovació i la investigació tributària.

1.- La comprovació i la investigació tributària. La comprovació abreujada. La comprovació de valors.2.- Funcions i actuacions de la Inspecció dels tributs. Els plans d’Inspecció.3.- Règim de les actuacions inspectores. 4.- Documentació de les actuacions inspectores. Les actes d’inspecció.

Lliçó 8.- Procediment de gestió. La recaptació.

1.- La funció recaptatòria. Concepte i objecte.2.- El procediment de constrenyiment. El recàrrec de constrenyiment.3.- Pressupostos del procediment de constrenyiment. Fases del procediment.4.- L’oposició al procediment de constrenyiment. La suspensió.

Lliçó 9.- Procediments de revisió.

1.- La revisió dels actes administratitus de naturalesa tributària.2.- La revisió d’ofici. La declaració de nul.litat. L’anul.labilitat. La rectificació d’errors materials. La devolució de ingressos indeguts.3.- El recurs de reposició. Les reclamacions econòmic-administratives.4.- L’objecte de la reclamació econòmico-administrativa. Els actes administratius. Les actuacions tributàries: autoliquidació, actes de repercussió i de retenció.

Lliçó 10.- Les infraccions i les sanciones tributàries. Els delictes contra la Hisenda Pública.

1.- Les infraccions tributàries. Concepte i elements. Classes.2.- Les sancions tributàries. Classes. Criteris de graduació. Procediment sancionador.3.- Extinció de la responsabilitat per infracció.4.- Els delictes contra la Hisenda Pública.

Facultat de DretBIBLIOGRAFIA

CALVO ORTEGA, R.: “Curso de Derecho financiero. Derecho Tributario (parte general)”, ed. Civitas, (darrera edició)

CARRERA RAYA, F.J.: "Manual de Derecho Financiero", vol. I i II, ed. Tecnos, (darrera edició).

CORTES DOMINGUEZ, M. y MARTÍN DELGADO, J.M.: “Ordenamiento tributario español”, ed. Civitas, 1977.

FERREIRO LAPATZA, J.J.: "Curso de Derecho Financiero Español", ed. Marcial Pons, (darrera edició).

LASARTE J. y otros: “Manual General de Derecho Financiero”, ed. Comares, (darrera edición)

MARTIN QUERALT, J.; LOZANO SERRANO, C.; CASADO OLLERO, G. y TEJERIZO LÓPEZ, J.M.: "Curso de Derecho Financiero y Tributario", ed. Tecnos, (darrera edició).

PEREZ ROYO, F.: "Derecho Financiero y Tributario. Parte General", ed. Civitas, (darrera edició).

SAINZ DE BUJANDA, F.: "Lecciones de Derecho Financiero y Tributario", Universidad Complutense de Madrid, (darrera edició).

SOLER ROCH, M.T. i BAYONA DE PEROGORDO, J.J.: "Compendio de Derecho Financiero", ed. Libreria Compás, (darrera edició).

“Materiales de Derecho Financiero”, Llibreria Compás, (darrera edició).

Facultat de Dret20081 - DRET MERCANTIL II

LLIÇÓ 1: L’empresari social.

I. Determinació del concepte de societat. Dret comparat.- El concepte de societat en el notre sistema.

II. La societat mercantil. Distinció entre societats civils i mercantils. Societats civils en forma

mercantil.- Classes de societats mercantils.

III. La societat en esl seu aspecte jurídic-negocial. Naturalesa jurídica i caràcters del contracte de

societat. La personalitat jurídica de les societat mercantils.

IV. Les societats estrangeres. Determinació de la nacionalitat. Règim jurídic de les societats

estrangeres. Participacions estrangeres en societats espanyoles.- Les societat multinacional.

LLIÇÓ 2: L’empresari social.

I. Fundació de la societat i contracte de societat.- Elements del contracte de societat. Capacitat i

consentiment dels contractants. L’objecte social.

II. La teoria general de la invalidesa del negoci jurídic a la seva aplicació al contracte de societat. La

doctrina de les societats de fet.

III. L’organització de la societat. Consideracions generals.- Dissolució, liquidació, transformació i

fusió. Exposició general.

LLIÇÓ 3: La societat col lectiva.

I. Antecedents històrics.- Concepte i caràcters.- Requisits de constitució.

II. Vida social interna. Obligacions i drets dels socis. Modificació de l’escriptura social. Administració

de la societat.

III. Vida social externa. La raó social. Representació de la societat. Responsabilitat en front als

acreedors socials.

IV. Transformació i fussió de la societat.- Exclussió i separació d’un soci.- Dissolució i liquidació de la

societat.

Facultat de Dret

LLIÇÓ 4: La societat comanditària.

I. Antecedents històrics.- Concepte i caràcters. Requisits de constitució.

II. Vida social interna. Posició dels socis collectius. Obligacions i drets dels socis comanditaris.

Modificació de l’escriptura social. Administració de la societat.- Vida social externa. La raó social.

Representació de la societat. Responsabilitat front els acreedors socials.

III. Transformació i fussió de la societat. Exclussió i separació d’un soci. Dissolució i liquidació de la

societat.

IV. L’associació de comptes en participació.

LLIÇÓ 5: La societat anònima.

I. Desenvolupament històric de la societat anònima. Sistemes de reglamentació. Evolució actual.- La

societat anònima en el nostre Dret.

II. Concepte i caràcters de la societat anònima. Elements fonamentals del concepte. El capital social.

L’acció. La responsabilitat limitada.

III. La personalitat jurídica de la societat anònima. Carècter mercantil.- Denominació, nacionalitat i

domicili de la societat.

LLIÇÓ 6: La fundació de la societat anònima.

I. La fundació de la societat. Classes de fundació.- Requisits comuns de constitució. Escriptura

pública i estatuts. Subscripció i desemborsament mínim. Inscripció en el Registre Mercantil.- Societat

en formació i societat irregular.

II. Fundació simultània. Els fundadors: avantatges i règim de responsabilitat.- Fundació successiva:

Els promotors. Fases de la fundació successiva.

III. Nullitat de la fundació.- Causes de la nullitat.- Efectes de la declaració de nullitat.

LECCIÓN 7: Les accions.

Facultat de DretI. Introducció.- L’acció com part alíquota del capital.- Règim jurídic de les aportacions socials.

II. L’acció com a títol. Resguards provisionals i altres títols. Accions nominatives i accions al

portador.- Les accions representades mitjançant anotacions a compte.

III. L’acció com expressió de qualitat del soci.- Drets integrants de la posició de soci.- Accions

ordinàries i priviligiades.- Dret al divident.- Dret a la quota de liquidació.- Dret de subscripció

preferent.- Dret de vot. Les accions sense vot.- Les accions rescatables.- Obligacions dels

accionistes. L’aportació. Els dividents passius. El deure de fidelitat de l’accionista.

IV. L’acció com objecte de negocis jurídics. Transmissibilitat de les accions. Clàusules limitatives.-

Adquisició per la societat de les seves pròpies accions. Règim de les participacions recíproques.-

Usdefruit i penyora d’accions.- Embargament d’accions.- Copropietat de l’acció.

LLIÇÓ 8: Òrgans de la societat anònima.

I. Òrgans de la societat. Introducció.- La Junta general d’accionistes. Competència i classes de

Juntes.

II. Convocatòria de la Junta. Òrgan competent. Forma de la convocatòria.- La Junta universal.

III. Constitució de la Junta.- Assistència a la Junta.- La deliberació a la Junta i el dret d’informació.-

L’emissió de vot. Problemes que suscita.- Els acord socials. L’acta de la Junta. Impugnació dels

acords socials.

LLIÇÓ 9: Òrgans de la societat anònima.

I. L’òrgan d’administració i representació. Condició jurídica dels administradors.- El nomenament dels

administradors.- Capacitat i prohibicions.- Acabament al càrrec.- Retribució dels administradors.

II. El Consell d’Administració. Organització i funcionament. Facultats i deures del Consell. Delegació

de facultats.- La responsabilitat dels administradors.- Referència a la responsabilitat penal dels

administradors.- La "cogestió" o participació del personal de l’ empresa en el Consell d’Administració.

Àmbit d’aplicació i estructura de la mateixa en el nostre sistema.

LLIÇÓ 10: La modificació dels estatuts socials.

I. Modificació dels estatuts. Concepte. Requisits formals. Normes protectores dels accionistes.

Facultat de DretII. Augment del capital social. Introducció. Acord i procediments d’augment de capital.- L’autorització

o delegació per augmentar capital.

III. Requisits de la reducció del capital social.- Acord i procediments de reducció del capital.-

Agrupació d’accions.

LLIÇÓ 11: Els comptes anuals de la Societat.

I. Els comptes anuals de la Societat Anònima.- El balanç i la seva estructura legal.- El balanç

abreujat.- El compte de pèrdues i beneficis.

II. Regles de valoració dels comptes anuals.- La memòria explicativa dels comptes. L’informe de

gestió.

III. La verificació dels comptes. La funció dels auditors.- Societats no obligades legalment a revisió de

comptes.- Aprovació dels comptes per la Junta general.

IV. L’aplicació del resultat de l’exercici: La constitució de reserves i la distribució de beneficis.- Els

anomenats dividents "a compte".- Dipòsit dels comptes anuals en el Registre Mercantil.- Publicitat

dels comptes anuals.

LLIÇÓ 12: Transformació de la societat anònima.

I. La transformació de la societat. Concepte.- Problemes generals. La subsistència de la personalitat.

La responsabilitat dels socis a la transformació.

II. La transformació de la societat anònima. L’acord de transformació. Dret de separació de

l’accionista. Requisits formals de la transformació. Posició jurídica del soci en el nou tipus de societat.

LECCIÓN 13: Fussió de la societat anònima.

I. La fussió de les societats. Concepte i classes. Notes característiques. Naturalesa jurídica de la

fussió.- Límits de l’aplicació de la LSA.

II. L’acord de fussió.- Dret d’oposició dels acreedors.- Règim formal de la fussió.- Posició jurídica del

soci a la nova societat o a l’absorbent.- El capital de la societat absorbent.

LLIÇÓ 14: Escissió de les societats anònimes.

Facultat de DretI. Concepte. Pressupostos legals.- Peculiaritats de l’escissió pròpia i de l’escissió impròpia.

II. Fases del procés d’escissió.- Formalitats.- Tutela dels acreedors.

LLIÇÓ 15: Dissolució i liquidació de la societat anònima.

I. La dissolució. Concepte.- Causes de dissolució. Classificació. Estudi de las diferents causes legals

de dissolució.- Formalitats i efectes de la dissolució.- Retorn de la societat a la seva vida activa.

II. La liquidació. Concepte.- La necesitat del període de liquidació. Supostos excepcionals.- La

societat durant la liquidació. Els liquidadors. Funcions. Responsabilitat. Publicitat periòdica de la

liquidació.- Els interventors.

III. La divisió del haver social. Repartiment entre els accionistes.-Insolvència de la societat. Extinció

de la societat.

LLIÇÓ 16: Emissió d’obligacions per les societats mercantils.

I. Maneres de financiació de les societats mercantils.- L’emissió d’obligacions. Introducció. Legislació

aplicable. Relevància del tipus de societari.- Les obligacions. Concepte i classes. Requisits.

II. Emissió per societats anònimes.- Òrgan competent. Límit màxim. Condicions necessàries.

Naturalesa i fases de l’emissió. Garanties de l’emissió.

III. El sindicat d’obligacionistes. Organització i funcionament.- Dret dels obligacionistes. Rescat de les

obligacions.

LLIÇÓ 17: La societat de responsabilitat limitada.

I. Generalitats.- La societat de responsabilitat limitada en el nostre Dret. Caràcters distintius i

concepte.

II. Constitució de la societat. Requisits constitutius. Escriptura i estatuts. Nullitat de la societat.-

Aportacions socials.- Prestacions accessòries.

III. La participació social. Analogies i diferències amb l’acció.- La participació com conjunt de drets.-

Copropietat, usdefruit i penyora de participacions. Transmissió de les participacions .- Els deures del

soci a la SRL. Especial referència al deure de fidelitat.

Facultat de Dret

LLIÇÓ 18: La societat de responsabilitat limitada (cont.).

I.Òrgans de la societat. Introducció.- La Junta general de socis. Estructura i fundiconament.- Els

administradors. Nomentament i revocació. Facultats i prohibicions. Responsabilitat.

II. Modificació de l’escriptura social.- Augment i reducció del capital.- Comptes anuals.

III. Transformació i fussió de la societat.- Separació i exclussió de socis.- Dissolució, liquidació i

extinció de la societat.

IV. Societat unipersonal de responsabilitat limitada.

LLIÇÓ 19: Societats mercantils especials i societat comanditària per accions.

I. Societats anònimes especials de caràcter privat.- Institucions d’inversió collectiva: Societat

d’inversió mobiliària i Fons d’inversió mobiliaris.- Societat d’assegurances.- Societats de financiació

de venda a terminis.- Societats laborals.- Societat de "leasing".- Societat de crèdit hipotecari.-

Societat gestora de plans de pensions.- Societats especials del mercat de valors.- Societat anònima

esportiva.

II. Societat anònima con capital públic.- La societat pública unipersonal.- La societat anònima

d’economia mixta.

III. La societat comanditària per accions. Estructura en relació amb la societat comanditària simple i la

societat anònima. Règim jurídic.

LLIÇÓ 20: Societats de base mutualista.

I. Consideracions generals.- La societat cooperativa. Concepte, caràcters i fonts.- Classes.-

Constitució i personalitat jurídica.- Règim econòmic.- Òrgans socials.- Transformació, fussió i

escissió.- Dissolució i liquidació.

II. Mutua d’assegurances.- Concepte i classes.- Constitució i regulació jurídica.

III. Les societats de garantia recíproca.- Caràcters distintius.- Formalitats constitutives.- Règim de les

quotes socials.- Organització interna.- El fons de garantia.- Règim especial de las societats inscrites

en el Registre Especial del Ministeri d’Economia i Hisenda.

Facultat de DretLLIÇÓ 21: Concentració I cooperació empresarial. Els grups de Societats.

I. La concentració empresarial. Generalitats. Formes d’unió.- El grup de societats. Noció i problemes

fonamentals que planteja.- El grup i la seva regulació jurídica.

II. La cooperació empresarial en el Dret espanyol.- Supòsits típics.- Consideració general.- Les

agripacions d’interès econòmic. Les unions temporals d’ empreses.

III. L’atipicitat en les operacions de cooperació i concentració. Els denominats acords de joint venture.

El desenvolupament contractual i societari. Especial referència a la societat conjunta (joint venture

corporation).

BIBLIOGRAFIA

ARROYO, I. (Ed.).: Código de Comercio y legislación mercantil. Madrid, Editorial Tecnos, 1999. 15ª

ed.

BROSETA PONS, M.: Manual de Derecho Mercantil. Madrid, Editorial Tecnos, 1994. 10ª ed.

JIMÉNEZ SÁNCHEZ, G.J. (Coord.).: Derecho Mercantil Vol. I. Barcelona, Ed. Ariel, 1998. 4ª ed.

GARRIGUES, J. Curso de Derecho Mercantil Vol. I. Madrid, 1975, 7ª edición, al cuidado de A.

Bercovitz.

SÁNCHEZ CALERO, F. Instituciones de Derecho Mercantil; I. Madrid, Edersa, 1999. 22ª ed.

URIA, R. Derecho Mercantil. Madrid, Marcial Pons, 1999. 26ª ed.

VICENT CHULIÀ, F. Compendio crítico de Derecho Mercantil. T.I. Vol 1 y 2. Barcelona, Libreria

Bosch. 1991. 3ª ed.

CRITERIS DE VALORACIÓ

1º. S’exigirà tot el programa.

2º. Es realitzarà una única prova final.

Facultat de Dret

3º. Es valoraran les pràctiques i treballs realitzats.

Facultat de Dret20082 - DRET DEL TREBALL II

T: DRET INDIVIDUAL DEL TREBALL. EL CONTRACTE DE TREBALL

LLIÇO 1

ACCES AL TREBALL I CONFIGURACIO GENERAL DEL CONTRACTE DE TREBALL.

1. Accés al treball.

1.1 Dret al treball i deure de treballar.

1.2 Política de col.locació: concepte, subjectes i mesures.

1.3 Col.locació i mediació al mercat de treball.

2. Contracte de treball.

2.1 Orígen i evolució històrica.

2.2 Concepte i caràcters.

2.3 Estructura.

2.4 Funcions constitutiva i reguladora.

2.5 Tipologia.

3. Figures jurídiques afins al contracte de treball.

4. Contractes i relacions laborals de régim especial (remissió).

LLIÇ0 2

SUBJECTES DEL CONTRACTE DE TREBALL

1. El treballador.

1.1 Concepte.

1.2 Tipologia.

1.3 Pluralitat subjectiva: treball de grup, el treball en comú i l'auxiliar associat.

1.4 Treballdors estrangers.

2. L'empresari.

2.1 Concepte.

2.2 Tipología.

2.3 Interposició empresarial: contractes, subcontractes i cessió de traballadors,

3. L'empresa i el centre de treball.

Facultat de Dret 3.1 Concepte laboral d'empresa.

3.2 El centre de treball.

3.3 Grups d'empreses.

4. L'empresa de treball temporal.

4.1 Concepte, requisits i control públic.

4.2 Régim jurídic del contracte de treball.

4.3 Contracte de posada a disposició i relació del treballador amb l'empresa usuària.

LLIÇ0 3

FORMACIO DEL CONTRACTE DE TREBALL: ELEMENTS I FASE INICIAL.

1. Pressupostos de validesa del contracte de treball: capacitat de les parts per a contractar.

1.1 Capacitat per a contractar com a treballador. graus i supòsits de representació i autorització.

1.2 Capacitat per a contractar com a empresari.

2. Elements accidentals del contrate de treball.

2.1 Condició.

2.2 Termini.

3. Forma i formalitats del contracte de treball.

4. Validesa i eficàcia del contracte de treball.

5. Període de prova.

5.1 Concepte i finalitat.

5.2 Naturalesa.

5.3 Règim jurídic.

LLIÇO 4

MODALITATS I TIPOLOGIA DEL CONTRACTE DE TREBALL

1. Contractació de durada indefinida i contractació de durada determinada: estabilitat i flexibilitat

laboral.

2. Contractes de treball de durada indefinida.

2.1 Contracte de treball de durada indefinida ordinari.

2.2 Contracte de treball a temps parcial de durada indefinida .

2.3 Contracte de treball a temps parcial fixe-discontinu.

Facultat de Dret 2.4 Contracte de treball per al foment de la contractació indefinida.

3. Contractes de treball de durada determinada estructurals.

3.1 Contracte de treball per a obra o serveis determinats.

3.2 Contracte de treball eventual per circumstàncies de mercat.

3.3 Contracte de treball d'interinitat.

4. Contractes de treball de durada determinada de causa mixta.

4.1 Contractes formatius: contracte de treball per a la formació i contracte de treball en pràctiques.

4.2 Contracte de treball a temps parcial i contracte de relleu.

5. Altres modalitats i tipus de contracte de treball.

LLIÇO 5

PODERS EMPRESARIALS Y DEURES DE LES PARTS

1. El poder de dirección del empresario.

2. El poder dispiplinari de l'empresari.

3. Els deures del treballador.

3.1 Deure de treballar: el treball degut.

3.2 Depedència i deure d'obediència.

3.3 Deure de diligencia: rendiment degut, col.laboració i contribució a la millora de la productivitat.

3.4 Deure de bona fe. Pacte d'exclusivitat, pacte de permanència i prohibició de concurrència.

4. Els deures de l'empresari.

4.1 Deure de protecció de la capacitat professional del treballador.

4.2 Deure de protecció de la persona del treballador.

4.3 Deure de protecció dels béns del treballador. Invencions del treballador.

5. Drets i deures de seguretat i salut en el treball.

5.1 Drets i obligacions de l'empresari i del treballador.

5.2 Serveis de prevenció.

5.3 Consulta i participació dels treballadors.

5.4 Responsabilitats, infraccions i sancions

Facultat de Dret LLIÇ0 6

JORNADA LABORAL I INTERRUPCIONS

1. La jornada laboral.

1.1 Concepte, fonament i tipología.

1.2 Jornada ordinària i jornades laborals especials.

1.3 Jornada laboral extraordinària. Hores extraordinàries.

2. Horari de treball.

2.1 Concepte.

2.2 Fixació i modifició.

2.3 Classes.

2.4 Horari de treball nocturn.

2.5 Treball a torns.

3. Interrupcions de la jornada laboral.

3.1 Concepte.

3.2 Suposits: interrupccions periòdiques i no periòdiques.

3.3 Efectes.

4. Interrupcions periòdiques.

4.1 Descans diari.

4.2 Descans setmanal.

4.3 Descans anual: vacances.

4.4 Festes laborals.

4.5 Calendari laboral.

5. Interrupcions no periòdiques: permisos i llicències.

LLIÇ0 7

PRESTACIO SALARIAL (I): CONFIGURACIO Y FIXACIO

1. El salari.

1.1 Concepte.

1.2 Caràcters jurídics i econòmics.

1.3 Percepcions extrasalarials.

Facultat de Dret

2. Modalitats i sistemes salarials.

3. Estructura salarial.

3.1 Salari base.

3.2 Complements salarials.

4. Fixació del salari.

4.1 Fixació heterònoma: salari mínim interprofesional.

4.2 Fixació convencional: salari segons convenis col.lectius.

4.3 Absorció i compensació.

LLIÇO 8

PRESTACIO SALARIAL (II): PAGAMENT I PROTECCIO

1. Lloc, temps i forma de pagament.

2. Protecció del salari.

2.1 Recàrrec per mora.

2.2 Privilegis del crèdit salarial.

2.3 Inembargabilitat del salari.

2.4 El Fons de Garantía Salarial.

LLIÇ0 9

MODIFICACIO DEL CONTRACTE DE TREBALL

1. Modificació del contracte de treball.

1.1 Concepte i fonament.

1.2 Classes.

1.3 Efectes.

2. Movilitat funcional.

2.1 Concepte i límits.

2.2 Modalitats.

2.3 Efectes.

3. Movilitat goegráfica.

3.1 Concepte i límits.

3.2 Modalitats: desplaçament i trasllat.

3.3 Efectes.

Facultat de Dret

4. Modificacions substancials de les condicions de treball.

4.1 Concepte i límits.

4.2 Manifestaciones.

4.3 Efectes.

5. Successió d'empreses.

LLIÇO 10

SUSPENSIO DEL CONTRACTE DE TREBALL

1. La suspensió del contracte de treball.

1.1 Concepte i fonaments.

1.2 Causes.

1.3 Efectes.

2. Supòsits de suspensió del contracte de treball.

2.1 Per causes referents al treballador.

2.2 Per causes referents a l'empresari.

2.3 Per causes independents de la voluntat de les parts

2.4 Especial consideració de les excedències.

LLIÇO 11

EXTINCIO DEL CONTRACTE DE TREBALL

1. L'extinció del contracte de treball.

1.1 Concepte y fonaments.

1.2 Causes.

1.3 Efectes.

2. Supòsists d'extinció del contracte de treball

2.1 Per decisió del treballador.

2.2 Per voluntat concurrent d'ambdues parts.

2.3 Per causes independents de la voluntat de les parts.

2.4 Per decisió del empresari.

Facultat de Dret 3. Extinció per causes objectives.

3.1 Concepte.

3.2 Causes.

3.3 Procediment.

3.4 Efectes.

LLIÇ0 12

L'ACOMIADAMENT COM A CAUSA D'EXTINCIO DEL CONTRACTE DE TREBALL.

1. L'acomiadament disciplinari.

1.1 Concepte.

1.2 Causas.

1.3 Procediment: forma, lloc i temps.

1.4 Efectes.

2. L'acomiadament col.lectiu.

2.1 Concepte.

2.2 Causes.

2.3 Procediment: periódes de consulta, expedient de regulació i autorització administrativa.

2.4 Efectes.

LLIÇO 13

CONTRACTES I RELACIONS LABAORALS DE REGIM ESPECIAL

1. Contractes de treball de régim especial.

1.1 Caracterització i significat.

1.2 Especialitat del règim jurídic i supletorietat de la normativa comuna.

2. Tipología i règim jurídic.

2.1 Contracte de personal d'alta direcció.

2.2 Contracte de personal de la llar familar.

2.3 Contracte d'esportistes professionals.

2.4 Contracte d'artistes a espectacles públics.

2.5 Contracte d'operadors mercantils.

2.6 Contracte de minusvàlids a centres epecials de treball.

2.7 Contracte de personal civil dependent d'establiments militars.

2.8 Estibadors portuaris.

2.9 Condemnats a institucions penitenciàries.

Facultat de Dret 2.10 Altres.

SEGONA PART: ADMINISTRACIO LABORAL I JURISDICCIO DE L'ORDRE SOCIAL

LLIÇ0 14

ADMINISTRACIO LABORAL

1. Intervenció administrativa a l'àmbit laboral.

2. Organització i competències.

2.1 Estrutura orgànica i funcional de l'administració laboral: central, perifèrica i institucional.

2.2 Inspecció de Treball i de la Seguretat Social.

2.3 Administració laboral de les Comunitats Autònomes.

3. Potestat sancionadora: infraccions i sancions.

4. Procediments administratius laborals.

LLIÇ0 15

JURISDICCIO DE L'ORDRE SOCIAL

1. L' ordre jurisdiccional social.

1.1 Organs jurisdiccionals de l'ordre social.

1.2 Extensió i limits de la jurisdicció social.

1.3 Competència de la jurisdicció social.

2. Procés laboral.

1.1 Configuració: concepte, principis, parts, objecte i actes.

1.2 Actes d'evitació, actes preparatoris i mesures precautòries del procés laboral.

3. Procés laboral ordinari.

3.1 Configuració: concepte i principis informadors.

3.2 Actes i fases: inici, desenvolopament i finalització.

4. Modalitats procesals: caracterització i regulació.

5. Mitjans d'impugnació.

5.1 Sistema de recursos.

5.2 Recursos.

Facultat de Dret 6. Execució de sentencies.

Facultat de Dret20083 - DRET PROCESSAL I

1. La jurisdicció civil.a) Els tribunals civils.

b) Límits de la jurisdicció civil.

c) Tractament processal de la jurisdicció.

2. La competència civil.a) Concepte i fonament de la competència.

b) Criteris de competència.

c) La competència objectiva.

d) La competència territorial.

e) La competència funcional.

f) Qüestions de competència.

g) El repartiment d’assumptes.

3. L'activitat de les parts en el procés civil.a) Les parts processals.

b) Capacitat i representació de les parts.

c) La legitimació.

d) Pluralitat de parts.

e) Substitució i successió processal.

f) Intervenció de tercers en el procés.

g) La postulació processal.

4. Estructura i funció del procés civil.a) Els principis del procés civil.

b) Garanties constitucionals del procés civil.

5. El període d'allegacions.a) La demanda.

b) Acumulació d'accions i acumulació d'actuacions.

c) Posicions que pot adoptar el demandat.

d) La contestació a la demanda.

e) Les excepcions dilatòries.

f) La reconvenció.

g) Rèplica i dúplica.

6. El període de prova. Teoria general de la prova.

a) La prova: concepte i regulació positiva.

Facultat de Dretb) L'objecte de la prova.

c) La necessitat de la prova.

d) Classes de prova.

e) Els mitjans de la prova.

f) La valoració de la prova.

g) La càrrega de la prova.

h) El procediment provatori.

i) Proves illícites.

7. Els mitjans de prova.

a) Prova documental.

b) Confessió en judici.

c) Testimonis.

d) Reconeixement judicial.

e) Pèrits.

f) Pressumpcions.

8. El període de conclusions.

a) Conclusions de les parts.

b) Les provisions per a decidir millor.

c) La prejudicialitat.

d) La sentència civil.

e) Efectes de la sentència. La cosa jutjada.

f) Conclusió eventual del procés.

9. Efectes econòmics del procés civil.a) El cost econòmic del procés.

b) La condemna en costes.

c) La taxació i l'exacció de les costes.

d) El benefici de justícia gratuïta.

10. Els mitjans d'impugnació.a) Teoria general dels recursos.

b) Recursos ordinaris.

c) La segona instància.

d) Recurs de cassació.

e) Recurs de revisió civil.

11. Els judicis civils ordinaris i especials.a) Concepte. Criteris de classificació dels judicis especials.

Facultat de Dretb) Judicis declaratius ordinaris.

c) Incidents.

d) Judicis especials.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

RAMOS MÉNDEZ, Francisco, El sistema procesal español. José María Bosch, ed., Barcelona, última

edició.

RAMOS MÉNDEZ, Francisco, Enjuiciamiento civil, José María Bosch, ed., Barcelona, última edició.

MORENO CATENA, CORTÉS DOMÍNGUEZ, GIMENO SENDRA, Introducció al Dret processal,Tirant

lo Blanch, València, última edició.

MORENO CATENA, CORTÉS DOMÍNGUEZ, GIMENO SENDRA, Introducción al Derecho procesal,

ed. Colex, Madrid, última edició.

MORENO CATENA, CORTÉS DOMÍNGUEZ, GIMENO SENDRA, Derecho procesal. Proceso civil,

Tirant lo Blanch, Valencia, última edició.

MONTERO AROCA; ORTELLS RAMOS; GÓMEZ COLOMER; MONTON REDONDO: Derecho

jurisdiccional. Tirant lo Blanch, Valencia, última edició.

Facultat de Dret20084 - PRACTICUM III

El contingut d'aquesta assignatura consisteix en l'anàlisi de diversos casos pràctics de caràcter

interdisciplinari, en els quals, es plantejan qüestions jurídiques referides fonamentalment als següents

temes:

- Dret Constitucional

- Dret Administratiu

- Dret Civil

- Dret Penal

Facultat de Dret

21321 – DRETS FONAMENTALS

I. El dret a la llibertat personal (art. 17 CE)

1. El concepte de llibertat i seguretat reconegut a l’art. 17 CE.2. Titularitat.3. Garanties constitucionals:

a) Reserva de llei orgànicab) Respecte al contingut essencialc) Principi de proporcionalitat

4. Supòsits legals de privació de llibertata) La detenció i els altres supòsits de privació legal de llibertatb) Els drets del detingut

5. El procediment d’habeas corpus.6. La presó provisional

II. El dret a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE)

1. Característiques generalsa) Estructura de l’article 24 CE i dret a la tutela judicial efectivab) Caràcter i objectec) Titularitat: subjecte actiu i passiu

2. Continguta) El dret de lliure accés a la jurisdicciób) La tutela declarativa

1) La prohibició d’indefensió2) El dret a una resolució de fons fonamentada en dret3) El dret d’accés als recursos

c) El dret a la tutela executiva i cautelar

III. El dret a les garanties processals (art. 24.2 CE)

1. Drets que despleguen la seva eficàcia en tots els ordres jurisdiccionalsa) Dret al jutge ordinari predeterminat per la lleib) Dret a la defensa i assistència de lletratc) Dret a un procés públicd) Dret a un procés sense dilacions indegudese) Dret a un procés amb totes les garantiesf) Dret a utilitzar els medis de prova pertinents per a la defensa

2. Drets que despleguen la seva eficàcia només en l’àmbit penal i sancionadora) El dret a la pressumpció d’innocènciab) Els drets de l’acusat

1) Dret a ser informat de l’acusació2) Dret a no declarar contra un mateix i a no confessar-se culpable

IV. El pricipi de legalitat penal (art. 25 CE)

1. La legalitat criminal

Facultat de Dret2. La legalitat penitenciària3. La legalitat sancionadora

Bibliografia bàsica

-F. Rubio Llorente (dir), Derechos fundamentales y principios constitucionales (Doctrina jurisprudencial), Ariel, Barcelona, 1995. (Vegis la jurisprudència constitucional sobre els articles 17, 24 y 25 CE)

-T. Freixes/ J.C. Remotti, El derecho a la libertad personal, PPU, Barcelona, 1993.-J. García Morillo, La libertad personal, Tirant lo Blanch, Valencia, 1995.-J.M. Casal Hernández, Derecho a la libertad personal y diligencias policiales, CEPC, Madrid, 1998.

-I. Díez-Picazo, “Art. 24: Garantías procesales”, a O. Alzaga (dir.), Comentarios a la Constitución española de 1978, Edersa, Madrid, 1996, vol. III, pp. 19-123.-J. González Pérez, El derecho a la tutela jurisdiccional, (2ªed.), Civitas, Madrid, 1989.

-C. Lamarca, “Legalidad penal y reserva de ley en la Constitución española”, REDC, núm. 20, 1987-T.S. Vives Antón, “El principio de legalidad en el ámbito penal”, en AA.VV., Los derechos fundamentales y las libertades públicas, Ministerio de Justicia, Madrid, vol. I, 1991.-A. Nieto, Derecho Administrativo sancionador, (2ªed.), Tecnos, Madrid, 1994

Facultat de Dret

20070 - HISTORIA DE LA CULTURA JURIDICA MODERNA(Prof. Antonio Serrano Gonzalez)

0. Una lectura densa de las fuentes.

1. Al comienzo era el Verbo (San Juan, 1, 1).

2. Oralidad y escritura. La gente sin textos.

3. Bibliotheca y Corpora Iuris (I): la tradición romanística.

4. Bibliotheca y Corpora Iuris (II): la tradición canonística.

4. Ius commune y iura propria.

5. Hispania (I): iura propria.

6. Hispania (II): la monarquía católica.

7. Escuelas medievales: glosadores y comentaristas.

8. Modelos discursivos: la interpretatio.

9. Formas antropológicas: los juristas.

10. Escuelas tardomedievales y modernas: mos gallicus y usus modernus Pandectarum.

11.Los iusnaturalismos.

12. La vida forense y el mundo de la praxis.

13. Hacia una nueva cultura: el jurista en il Caffè.

14. Conclusión: pasado y futuro del pluralismo jurídico.

MANUALES

- Bartolomé CLAVERO, Institución histórica del derecho, Madrid, Marcial Pons, 1992.

- Paolo GROSSI, El orden jurídico medieval, Madrid, Marcial Pons, 1996.

- Francisco TOMAS Y VALIENTE, Manual de historia del derecho español, Madrid, Pons, 1997.

EVALUACION

El examen final consistirá en la realización de dos pruebas, una teórica y otra práctica. La prueba teórica consistirá en la realización de un tema de la asignatura, libremente elegido por el estudiante. La prueba práctica consistirá en un comentario de texto.

Aquellos alumnos que hayan participado activamente durante el curso en las prácticas quedarán eximidos de la realización de la segunda prueba.

Facultat de DretEn el examen final el alumno podrá hacer uso de todos los materiales que considere

necesarios.

Facultat de Dret20070 - HISTORIA DE LA CULTURA JURÍDICA MODERNA

Prof. José María Pérez ColladosLECCIÓN 1ª: Origen y formación del ius commune1. Los antecedentes políticos, sociales y culturales del «ius commune».2. La Escuela de Bolonia. 3. Elementos integrantes del Derecho común y consolidación de sus textos. 2.1. Derecho civil. 2.2.

Derecho canónico. 2.3. Derecho feudal4. Los Estudios jurídicos y la formación de un Derecho común. 4.1. La escolástica 4.2.

La escuela y el método de la glosa 4.3. La escuela y el método del comentario.

LECCIÓN 2ª: El Derecho común y las estructuras políticas y sociales (siglos XIII-XVII)

1. El Derecho común y los poderes políticos y las estructuras sociales. 1.1.Derecho común y el Imperio, la Iglesia y los reyes. 1.2. El Derecho común y los diferentes grupos sociales

2. Los modos de formulación de los Derechos propios.

Facultat de Dret3. La recepción del Derecho común.4. La recepción en la formación de los distintos ordenamientos jurídicos de la

Península Ibérica

LECCIÓN 3ª: La evolución moderna del «ius commune»1. El «mos italicus».2. La crítica del humanismo: el «mos gallicus». 2.1. El humanismo jurídico y las

raíces del racionalismo jurídico.3. El «mos italicus» en la Corona de Castilla. Juristas castellanos del «mos

italicus».4. El humanismo jurídico en España5. Los juristas de la Corona de Aragón en la Edad Moderna.6. Los teólogos juristas.

LECCIÓN 4ª: La cultura jurídica del «ius commune» durante el siglo XVIII1. La crítica de los ilustrados a la doctrina del Derecho común. 2. La enseñanza del Derecho real en las Universidades 3. La introducción del iusnaturalismo racionalista y del Derecho canónico

regalista.4. La crítica al método recopilador y los primeros intentos codificadores.

LECCIÓN 5ª: El Derecho privado común. Teoría general1. Las fuentes del Derecho2. La interpretación y la aplicación del Derecho3. La teoría estatutaria (vigencia temporal y local de las normas)4. El Derecho privado y el poder estatal5. Conceptos jurídicos básicosSistema de evaluaciónLa evaluación de los estudiantes se llevará a cabo atendiendo a la participación

de los alumnos y a la calidad de su examen final. La estimación de la participación se realizará tomando en cuenta la realización y la calidad de un trabajo voluntario sobre una serie de lecturas recomendadas. El examen final consistirá en la resolución de varias preguntas teóricas sobre asuntos desarrollados en la explicación del programa.

Bibliografía básicaCalasso, Francesco, Introduzione al diritto comune, Milano, 1951.—Medio evo del diritto, Milano, 1954

Facultat de DretClavero, Bartolomé: Temas de Historia del Derecho: Derecho común, Sevilla,

1979Iglesia Ferreirós, Aquilino, La creación del Derecho. Una historia de la creación

de un Derecho estatal español, Barcelona, 1993 Coing, Helmut: Derecho privado europeo. Tomo I, Derecho común más antiguo

(1500-1800), Madrid, 1996Koschaker, Paul, Europa y el Derecho romano, Madrid, 1955Tomás y Valiente, Francisco de: Manual de Historia del Derecho Español,

Madrid, 1977

Facultat de Dret20071 - ECONOMIA CONTEMPORÀNIA I INSTITUCIONS

ECONÒMIQUES

Breu descripció del contingut de l'assignatura (BOE):Interdependència mundial. Relacions internacionals i organismes per a la cooperació. Integració econòmica. Economia espanyola. Sistema financer. Institucions de polítiques redistributives.

Temes de l'assignatura:

Part I: Economia i institucions internacionals

Trets de l'estructura econòmica dels països avançatsEls països menys desenvolupatsTendències de la política econòmica des del 1975Les relacions econòmiques internacionalsInstitucions econòmiques internacionals

Part II: El procés d'integració econòmica europea

Formes i dinàmica de la integració econòmicaLa política comunitària de competència, industrial i tecnològicaLa política agrícola comunaLes polítiques estructuralsEl sistema monetari europeu i la unió monetària i econòmicaLa política comercial i les relacions exteriors de la Unió Europea

Part III: Economia espanyola

Industrialització i competitivitatEl sistema de pressupostos públicsDespesa pública i regulació econòmicaSistema financer i política monetària

Part IV: Institucions i polítiques redistributivesInflació i aturPolítica d’ocupació, laboral i rendes Problemàtica de l’estat de benestarEl sistema de seguretat social La promoció de l'habitatge

Bibliografia general:

Aglietta, Michel (1976), Regulación y crisis del capitalismo. La experiencia de los Estados Unidos, Madrid: Siglo XXI de España Editores, 1979.Banco Mundial (1994), Informe sobre el desarrollo mundial, Washington, D.C.: Banco Mundial.

Facultat de DretCuadrado Roura, Juan Ramón (Coord.) (1995), Introducción a la política económica, Madrid: McGraw-Hill/Interamericana de España, S.A.

Colliard, Claude-Albert (1997), Instituciones de relaciones internacionales, México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 1994.

Chacholiades, Miltiades (1992), Economía internacional, Santa fé de Bogotá: Editorial Mc Graw-Hill, 1993.

Fernández Díaz, Andrés, José Alberto Parejo Gámir i Luis Rodríguez Saiz (1989), Curso de Política económica, Madrid: Editorial AC.

García Delgado, José Luis (dir.) (1993), Lecciones de economía española, Madrid: Editorial Civitas.

Jordan Galduf, Josep M. (1993), Economía de la Unión Europea, Madrid: Civitas.

Keynes, John Maynard (1936), Teoría general de la ocupación, el interés y el dinero, México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 1943.

López López, María Teresa i Alfonso Utrilla de la Hoz (1992), Introducción al sector público español, Madrid: Editorial Civitas.

Muñoz Cidad, Cándido (1992), Estructura económica internacional. Introducción al crecimiento económico moderno, Madrid: Civitas.

OCDE (1989), Economías en transición. El ajuste estructural en los países de la OCDE, Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 1990.

OCDE (1995), Económic outlook, n. 67.

Lectures: Els dossiers de lectures contindran els materials que seran analitzats a les classes pràctiques.

Avaluació:Es compatibilitzarà l'avaluació continuada, sobretot a les classes pràctiques, amb un exercici final escrit.

Facultat de Dret

20072- DRET COMUNITARI DE LA LLIURE CIRCULACIÓ:

Tema 1: Introducció:

1. Els objectius de les Comunitats Europees. El mercat interior, la política de competència, la política comercial comú i la Unió Econòmica i Monetària.

2. Les competències comunitàries. Els actes normatius. Les institucions. La Comissió, el Tribunal de Justícia i la protecció dels drets dels particulars.

PART 1: LES QUATRE LLIBERTATS:

Tema 2: La lliure circulació de mercaderies:

1. Qüestions generals sobre lliure circulació: concepte de comerç “intracomunitari”: condicions de vinculació amb la CE i afectació del comerç entre Estats membres. L’extensió del règim de lliure circulació als països de l’AELC: el Tractat sobre l’Espai Econòmic Europeu (EEE).

2. Conceptes previs: la CE com a unió duanera. Concepte de mercaderia i de mercadería comunitària. Possibles obstacles (aranzelaris i no aranzelaris) al comerç intracomunitari.

3. Els drets de duana i les exaccions d’efecte equivalent: concepte de dret de duana. Concepte de exacció d’efecte equivalent. Taxes excloses. Les exaccions exigides per l’entrada a una part del territori d’un Estat.

4. Els tributs discriminatoris i els protectors de la producció nacional: concepte i condicions. El problema de l’afectació dels diners recaptats. El dret a obtenir la restitució de les quantitats indegudament pagades.

Tema 3: La lliure circulació de mercaderies (II):

1. La prohibició de restriccions quantitatives i mesures d’efecte equivalent: concepte de restricció quantitativa o contingent. Concepte de mesura d’efecte equivalent a una restricció quantitativa. Tipus de mesures d’efecte equivalent: discriminatòries i no discriminatòries.

2. Els límits a la noció de mesura d’efecte equivalent: la teoria de les “exigències imperatives” i el reconeixement mutu; la jurisprudència sobre les “modalitats de venda”. Les excepcions de l’article 30 TCE. Les mesures d’efecte equivalent aplicables a les exportacions.

3. Altres instruments per combatre els obstacles al comerç: l’harmonització de legislacions. La prevenció de nous obstacles: en particular, la Directiva 98/34 (antiga 83/189) i la Decisió 3052/1995. El Reglament 2679/98.

Tema 4: La lliure circulació de persones i serveis (I):

1. Introducció i qüestions generals: categoríes principals i legislació aplicable. Implicacions del Tractat de l’Espai Econòmic Europeu (EEE). La ciutadania de la Unió Europea. La “comunitarització” del règim jurídic dels estrangers no comunitaris (el nou Títol IV del TCE). El règim d’entrada i residència dels ciutadans de la UE: beneficiaris, normes generals i excepcions.

2. La lliure circulació de treballadors: concepte de “treballador” als efectes del Dret comunitari. Condicions d’aplicació de les disposicions sobre treballadors. Drets compresos. L’accés a la funció pública. L’extensió de la lliure circulació als ciutadans inactius.

Tema 5: La lliure circulació de persones i serveis (II):

Facultat de Dret

1. Introducció: el dret d’establiment i la lliure prestació de serveis: concepte i diferències. Activitats cobertes. Beneficiaris: especial referència a les persones jurídiques.

2. Etapes en la realització dels drets d’establiment i prestació de serveis: les disposicions del TCE i la clàusula de stand still; els programes generals de 18.12.1961; l’aplicabilitat directa de les disposicions del TCE després del període transitori; la superació de la simple obligació de no discriminació i la introducció del reconeixement mutu en l’àmbit de l’establiment i els serveis.

3. Exemples de legislació sectorial: títols professionals i serveis financers.

Tema 6: La lliure circulació de capitals i mitjans de pagament:

1. Concepte de moviment de capital i de pagament corrent als efectes del Dret comunitari.

2. Evolució històrica del tractament dels moviments de capital pel Dret comunitari: els articles 57 a 63 del TCE de 1957; les Directives de liberalització parcial; la Directiva 88/361, de 24.6.1988; el Tractat de la Unió Europea.

3. El sistema espanyol: la legislació espanyola sobre transaccions exteriors (essencialment RD 1816/1991): llibertat de transaccions exteriors, condicions i límits. Les inversions estrangeres a Espanya i les espanyoles a l’estranger (RD 664/1999).

PART II: LA POLÍTICA DE COMPETÈNCIA.

Tema 7: Introducció:

1. Objectius del Dret comunitari de la competència.2. Àmbit d’aplicació: material, personal i espaial.3. Les fonts del dret comunitari de la competència.4. Relació entre normes comunitàries de competència i Drets estatals.

Tema 8: Les concertacions d’empreses: anàlisi de l’art. 81 TCE:

1. Concertació d’empreses: concepte d’acord, decisió d’associació d’empreses i pràctica concertada.

2. L’afectació del comerç intracomunitari.3. Restricció de la competència.4. El règim d’exempcions: anàlisi de l’art. 81.3 TCE; condicions d’aplicació;

exempcions individuals i per categoria.

Tema 9: Els acords restrictius però susceptibles d’exempció:

1. Acords verticals: distribució exclusiva, distribució selectiva i franquícia. El reglament d’exempció d’acords verticals.

2. Acords de transferència de tecnologia.3. Acords horitzontals. Especial referència a les joint ventures.

Tema 10: L’abús de posició dominant: anàlisi de lart. 82 TCE:

1. Consideracions generals: semblances i diferències amb l’art. 81 TCE.2. Concepte de posició dominant: la definició de mercat relevant.3. Conductes abusives: imposició de preus o condicions no equitatives; limitació de

la producció o del desenvolupament tècnic; aplicació de condicions discriminatòries; la subordinació de la celebració de contractes a prestacions suplementàries abusives; la negativa de vendes.

Tema 11: El control de les operacions de concentració: el Reglament 4064/89.

61

61

1. Definició de concentració de “dimensió comunitària”2. Apreciació de fons.3. Procedimient específic pel control de les concentracions.

Tema 12: Les regles de procediment:

1. La notificació d’acords.2. Els poders de control de la Comissió Europea: informació i verificació.

Tema 13: Els ajuts estatals:

1. Introducció: necessitat d’un control dels ajuts estatals.2. Àmbit d’aplicació: concepte d’ajut estatal.3. La incompatibilitat dels ajuts amb el mercat comú.4. Excepcions.

BIBLIOGRAFIA:

Pérez de las Heras, Beatriz Las libertades económicas comunitarias, Universitat de Deusto, Bilbao, 1997.

Abellán Honrubia, V. i Vilà Costa, B. Leccions de Derecho comunitario europeo, Ariel, Barrelona, 1998 (temes VIII a XI).

Gardeñes Santiago, M. La aplicación de la regla de reconocimiento mutuo y su incidencia en el comercio de mercancías y servicios en el ámbito comunitario e internacional, Eurolex, Madrid, 1999. Fernández de la Gándara, L. i Calvo Caravaca, A.L. Derecho mercantil internacional, Tecnos, Madrid, 1995.

Walbroeck, M. i Frigani, A. Derecho europeo de la competencia, 2 vols., Bosch, Barcelona, 1998.

62

62

21320 - DRET PENAL ECONÒMIC

Lección 1

Derecho Penal y actividad empresarial

I.- Los delitos socioeconómicos: acotación conceptual.- Reglas generales.- II.- El principio "societas delinquere non potest" y el art. 31 del CP: la responsabilidad penal de los administradores en actuaciones en nombre o representación de las personas jurídicas.-

Lección 2

Falsedades documentales:

Régimen legal.- Bien jurídico protegido.- Tipologías.- Problemática de las denominadas falsedades ideológicas.- Régimen concursal de las falsedades.-

Lección 3

Delitos patrimoniales con trascendencia en el tráfico jurídico económico y societario.-

I.- Las defraudaciones.- La estafa.- El delito informático de estafa.- La apropiación indebida.-II.- Insolvencias punibles: Cuestiones generales.- El alzamiento de bienes como forma de insolvencia punible no concursal.- El alzamiento de bienes "postconcursal" y el favorecimiento de acreedores.- La quiebra fraudulenta.- Falsedad documental contable en procedimiento de quiebra, concurso o expediente de suspensión de pagos.

Lección 4

El delito de maquinaciones para alterar el precio de las cosas.- La conducta delictiva y el precio como objeto.- Tipo subjetivo y consumación.-

Lección 5

Los delitos societarios.-

I.- Introducción y cuestiones generales.-II.- El concepto expansivo de sociedad a los efectos penales: la proyección de los tipos penales al sector bancario y financiero.- El modelo de incriminación de los delitos societarios en el CP de 1995: El Derecho mercantil como prima ratio juridica.-III.- La responsabilidad penal de los administradores de sociedades: El principio "societas delinquere non potest " y las reglas del actuar por otro del art. 31 CP.- El concepto de administrador de hecho y de derecho.- La prueba de la autoría: la proyección de técnicas presuntivas al Derecho Penal y en particular de la doctrina del "levantamiento del velo societario".-

Lección 6

63

63

Los delitos societarios (cont.)

I.- El delito de falsificación de cuentas u otros documentos societarios.- Sentido y alcance del precepto.- Sujetos activos.- Estructura y conducta típica.- Tipo agravado.- PenalidadII.- El delito de imposición de acuerdos abusivos: - Significado del precepto.- El comportamiento punible: ¿tutela de la sociedad o de los socios minoritarios?-Estructura típica.- PenalidadIII.- El delito de imposición o aprovechamiento de acuerdos lesivos adoptados por procedimientos ilícitos.- Significado del delito.- Comportamiento y estructura típica.- PenalidadIV.- El delito de cercenación de los derechos de los socios.- I.- Significado del delito.- Contenido y alcance de los concretos derechos objeto de tutela penal.- Comportamiento típico.-V.- El delito de obstaculización de la acción inspectora o supervisora administrativa.- Significado del delito.- Elementos y estructura típica.- La superposición del Derecho Penal con otros mecanismos de prevención y sanción extrapenales: problemática y sustantiva.-

Lección 7

Los delitos societarios (cont.)

I.- El delito de administración fraudulenta de sociedades.- Necesidad del precepto.- Delimitación con respecto al delito de apropiación indebidad.- Conducta y elementos típicos.- Estructura típica: sentido del delito de administración fraudulenta en el modelo de incriminación de los delitos societarios del CP de 1995.- Resultado típico.-II.- Normas de perseguibilidad en los delitos societarios.

Lección 8

Los delitos relativos al mercado y a los consumidores.-

I.- Consideraciones generales y ubicación sistemática.- El bien jurídico protegido: la información como valor económico de la empresa.- Concepto de secreto.-II.- El delito de apoderamiento de secretos de empresa: el tipo básico: Ambito de la conducta típica.- Control audiovisual clandestino y control ilícito de señales de comunicación.- Objeto material.- Función típica del elemento subjetivo del injusto.- El tipo agravado de revelación, difusión o cesión de los secretos.- La cláusula de concurso en los supuestos de apoderamiento o destrucción de los soportes informáticos.-III.- El delito de infracción de los deberes legales o contractuales de sigilo relativos a la información empresarial sensible.- Sentido y estructura del precepto.- Tipo básico.- El tipo privilegiado.IV.- El delito de indiscreción relativo a los secretos empresariales.-

Lección 9

Los delitos contra el mercado y los consumidores (Cont.).-I.- Los delitos contra los intereses de los consumidores.- Detracción del mercado de materias primas o productos de primera necesidad.-II.- El delito de publicidad engañosa.- El marco general de la tutela de los consumidores y usuarios frente a las violaciones del principio de "veracidad publicitaria".- Elementos de la infracción penal.-III.- El delito de facturación alterada o manipulada en perjuicio de los intereses de los consumidores.-

64

64

IV.- El delito de utilización ilícita de información privilegiada.- La criminalización de la fuga de información privilegiada en el mercado bursátil.- Elementos esenciales de la infracción penal: a) bien jurídico protegido; b)El concepto de información relevante no utilizable en el mercado mobiliario; c) Los destinatarios de la norma penal: sujetos activos del delito;d)comportamientos punibles.- Tipos agravados.V.- Disposiciones comunes: normas de procedibilidad en los delitos contra el mercado y los consumidores.- Publicación de sentencia.- Adopción de consecuencias accesorias.

Lección 10

Delitos relativos a la propiedad intelectual.-I.- Cuestiones generales.- El delito de reproducción, plagio, distribución o comunicación pública no autorizada: objeto de la acción y de la protección.- Conducta típica.- Sujetos protegidos: el sujeto pasivo y la relación titular/cesionario.- tipologías: reproducción; plagio; distribución; comunicación pública.- Otras conductas típicas: importación explotación y almacenamiento.- La ausencia de autorización.- Tipo subjetivo.- Autoría.- Protección especial de los programas de ordenador.- Los tipos cualificados.- II.- Responsabilidad civil.- La publicación de la sentencia condenatoria.- Disposiciones comunes.

Lección 11

Delitos relativos a la propiedad industrial.-I.- Cuestiones generales.- La protección penal de las patentes y de los modelos de utilidad: Régimen jurídico.- Presupuestos de tipicidad.- Conductas típicas.- Los modelos o dibujos industriales o artísticos y las topografias de productos semiconductores como objetos de protección penal.II.- La protección penal de la marca, nombre comercial o rótulo del establecimiento.- Los presupuestos de la protección penal.- Conductas prohibidas.-III.- Utilización ilícita en el tráfico jurídico de denominación de origen o de indicaciones de calidad de los productos legalmente protegidas.IV.- Tipos cualificados.-V.- Divulgación de la invención objeto de una solicitud de patente secreta.VI.- Disposiciones comunes

Lección 12

I.-Sustracción de cosa propia a su utilidad social y cultural.-II.- Receptación y otras conductas afines: Cuestiones generales.- Régimen legal.- Tipo cualificado.- La receptación de faltas.- La receptación y la accesoriedad.-III.- El delito de blanqueo: cuestiones generales.- Conductas típicas.- Tipo cualificado por ocultación o adquisición ordenada al tráfico.- Comisión imprudente.- Penas agravadas y consecuencias accesorias en delitos cometidos en el seno de una organización.- Punición de los actos preparatorios.IV.- Régimen de cualificaciones en las conductas de receptación o blanqueo

Lección 13

Los delitos contra la Hacienda Pública.-I.- Introducción.- Bien jurídico protegidoII.- El delito de defraudación tributaria: Bien jurídico protegido.- Estructura y conducta típica: a) sujetos; b)defraudación por acción u omisión; c) Conducta defraudatoria dolosa; d) Modos o

65

65

formas alternativos de comisión (activa u omisiva) de la defraudación.- Resultado típico.- Tipos agravados.- Penalidades.- Autoría y participación.III.- El delito de defraudación tributaria contra la Hacienda de las Comunidades Europeas.- El delito de defraudación de los presupuestos generales de las Comunidades Europeas u otros administrados por éstas.-IV.- El fraude de subvenciones: Significado del precepto: bien jurídico protegido.- Obtención fraudulenta de subvenciones, desgravaciones o ayudas de las Administraciones públicas.- Incumplimiento de las condiciones por alteración sustancial de los fines perseguidos por la subvención.-V.- L obtención indebida de fondos de los presupuestos generales de las Comunidades europeas u otros administrados por éstas.VI.- El delito contable.- Significado del precepto.- Conducta y estructura típica.- Concursos.

Lección 14

Los delitos contra la Seguridad Social:

I.- Cuestiones generales.-II.- Conductas punibles: la exigencia de fraude como elemento objetivo del tipo: a) La elusión del pago de cuotas a la Seguridad Social y conceptos de recaudación conjunta; b) El fraude en la obtención indebidad de devoluciones; c) El fraude en el disfrute indebido de deducciones por cualquier concepto.- Cuantía defraudatoria típica.- Dolo y ánimo defraudatorio.- Autoría y participación.- Tipos agravados.III.- Fundamento político-criminal de la cláusula de exoneración de responsabilidad penal.-IV.- Naturaleza dogmática de las cláusulas de regularización tributaria: Ambito de operatividad y la conducta de los partícipes.-V.- La vis atractiva de los delitos contra la Hacienda Pública y contra la Seguridad Social en los supuestos de regularización tributaria con relación al delito contable y las falsedades instrumentales.-VI.- Condicionantes de la regularización fiscal con efectos penales: la voluntariedad del acto regularizador.-

Lección 16

Los delitos contra los derechos de los trabajadores.-

I.- Cuestiones generales: Bien jurídico protegido.- Sujetos activo y pasivo.- II.- Régimen legal: La imposición de condiciones laborales o de Seguridad Social lesivas para los derechos de los trabajadores.- Mantenimiento de condiciones lesivas impuestas por otro.- La imposición de condiciones laborales o de Seguridad Social perjudiciales mediante violencia o intimidación.- El tráfico ilegal de mano de obra y otras conductas típicas afines.- Las migraciones fraudulentas.- La discriminación laboral.-III.- Protección penal de la libertad sindical.- Coacciones a la huelga.-IV.- Delitos contra la seguridad en el trabajo.-V.- Responsabilidad de administradores o encargados del servicio.-

66

66

BIBLIOGRAFIA

BACIGALUPO ZAPATER, Enrique (dtor.) (1998): Curso de derecho penal económico. Madrid: Marcial Pons

BAJO FERNANDEZ, Miguel (dtor.)(1998): Compendio de derecho penal. Parte especial, T. II: Delitos patrimoniales y económicos.

MARTINEZ BUJAN, Carlos (1998): Derecho penal económico. Parte general. Valencia

QUINTERO OLIVARES, Gonzalo (dtor.)(1998): Comentarios a la parte especial del derecho penal. Pamplona. Aranzadi.

EVALUACIÓN

El sistema de evaluación se indicará el primer día de clase.

67

67

20073 - DRET LOCAL

Tema I ANTECEDENTS HISTÒRICS DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL

1.1. Referència al Règim municipal a l'antic Règim1.2. La recepció a Espanya del model administratiu francès1.3. Evolució del règim local fins la Segona República1.4. La llei estatal municipal de 19351.5. La Generalitat Republicana i l'administració local1.6. El règim local durant el franquisme

Tema IIEL MARC CONSTITUCIONAL DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL ESPANYOLA

2.1. El principi d'autonomia local2.2. L'estructura territorial de l'administració local2.3. Dimensió política i administrativa dels ens locals2.4. El principi de suficiència financera2.5. Competències estatals i autonòmiques en materia d'administració local2.6. El marc de l'administració local a Catalunya

Tema III EL MUNICIPI

3.1. Concepte i elements 3.2. El mapa municipal3.3. Règim electoral 3.4. Organització municipal3.5. Competències i obligacions municipals mínimes3.6. Els recursos econòmics dels municipis3.7. Règims municipals especials

Tema IVLA DIVISIÓ COMARCAL

4.1. La comarca a la Constitució i als Estatuts d'Autonomia.4.2. El mapa comarcal de Catalunya. La creació de les comarques4.3. Règim electoral i organització dels consells comarcals4.4. Competències comarcals 4.5. Consells comarcals i administració perifèrica de la Generalitat4.6. Els recursos comarcals

Tema V

68

68

LA PROVÍNCIA

5.1. La província a la Constitució i als Estatuts d'Autonomia.5.2. La divisió provincial espanyola5.3. Règim electoral i organització de les diputacions provincials5.4. Les competències provincials5.5. Diputacions provincials i administració perifèrica de les Comunitats Autònomes5.5. Els recursos econòmics de les diputacions

Tema VILES ENTITATS SUPRAMUNICIPALS

6.1. Les entitats metropolitanes i altres entitats locals6.2. Fenòmen metropolità i administració local6.3. El cas de la Corporació Metropolitana de Barcelona6.4. Les mancomunitats de Municipis

Tema VIILA POTESTAT ADMINISTRATIVA I NORMATIVA LOCAL

7.1. Règim dels actes i dels acords locals7.2. Procediment per l'adopció dels acords locals7.3. Acords subjectes a quòrums especials7.4. Règim de les sessions dels òrgans col.legiats7.5. La fermesa dels actes locals i la seva impugnació7.6. Les potestats coactiva i sancionadora7.7. Especificitats locals en el règim administratiu general7.8. La potestat reglamentària dels ens locals

Tema VIIIEL CONTROL DE LES DECISIONS LOCALS. LA RESPONSABILITAT DELS ENS LOCALS

8.1. La revisió d'ofici dels actes de les corporacions locals8.2. La revisió dels actes de les corporacions locals a instància de part. Els recursos8.3. Tècniques de control de les decisions locals. Control intern versus control extern8.4. La responsabilitat patrimonial de l'administració local

Tema IXLA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN LA VIDA LOCAL

9.1. La participació ciutadana en la vida local9.2. Drets i deures dels veins9.3. El Dret d'informació9.4. El Dret de petició9.5. Les entitats de participació ciutadana9.6. La participació de en l'elaboració d'ordenances i reglaments9.7. Consells sectorials de participació ciutadana

Tema XELS SERVEIS PÚBLICS LOCALS

10.1. L'exercici de les activitats econòmiques i la prestació de serveis per les corporacions locals

69

69

10.2. La gestió directa i les seves formes. 10.2. La gestió indirecta. La concessió, la gestió interesada, el concert, l'arrendament i la societat mixta10.3. Els consorcis i altres formes de prestació de serveis

Tema XILA CONTRACTACIÓ LOCAL

11.1. Fonts i classes11.2. Subjectes i objecte11.3. Prerrogatives de l'administració. Les tècniques de garantia de l'equilibri econòmic11.4. El principi de risc i ventura

Tema XIILES RELACIONS DELS ENS LOCALS AMB ALTRES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

12.1 Les relacions interadministratives. Coordinació, cooperació i col.laboració.12.2. Les relacions de l'administració local amb l'Estat i les Comunitats Autònomes12.3. La participació en la planificació. Els plans sectorials 12.4. Les relacions de conflicte. Suspensió i suplència de l'activitat local12.5. La integració de l'activitat local en procesos de decisió estatal o autonòmica

70

70

20074 - DRET URBANÍSTIC

1ª Part. Evolució històrica. Marc constitucional i normatiu

Tema 1

L'evolució històrica de l'urbanisme. La formació de les diverses tècniques urbanístiques: alineació; ordenances municipals de construcció; lleis sanitàries; eixample i reforma interior de les poblacions; zonificació. Evolució del dret urbanístic a l'Estat espanyol. L'eixample de Cerdà. La reforma interior de les poblacions. La Llei del sòl de 1956. La Llei del sòl de 1975.

Tema 2

El nou marc constitucional. Els principis inspiradors del sistema normatiu de l'urbanisme. La funció social de la propietat. La distribució de competències entre l'Estat, les Comunitats Autònomes i els Municipis sobre urbanisme i ordenació del territori. El sistema normatiu. El Decret Legislatiu 1/90, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.El Real Decreto Legislativo 1/1992, de 26 de junio. Els Reglaments de planejament, gestió i disciplina urbanística.

2ª Part. Règim urbanístic de la propietat del sòl

Tema 3

La garantia constitucional de la propietat i el seu abast. La funció social i el contingut del dret de propietat. Patrimonialització de l'aprofitament urbanístic. Vinculacions o limitacions singulars. La responsabilitat per modificació del planejament.

Tema 4

El règim urbanístic del dret de propietat al Real Decreto Legislativo 1/1992. L'adquisició gradual de les facultats urbanístiques.

Tema 5 Règim urbanístic de la propietat del sòl. Règim del sòl no urbanitzable i urbanitzable no programat. Règim ordinari. Sòls d'especial protecció. Règim del sòl urbà i urbanitzable. Deures i facultats dels propietaris.

Tema 6

Les tècniques de redistribució dels beneficis i càrregues del planejament. La reparcellació. L'aprofitament mitjà.

3ª Part. Planejament territorial i urbanístic

Tema 7

71

71

Principis i bases d'articulació del sistema de planejament territorial i urbanístic. El planejament territorial. La Llei 23/1983, de 21 de novembre de política territorial de la Generalitat de Catalunya. El pla territorial general de Catalunya. Els plans territorials sectorials.

Tema 8

El planejament urbanístic. El sistema legal d'ordenació urbanística. Classes de plans urbanístics. Els límits legals de la potestat de planejament. Estandars urbanístics. Les normes legals de directa aplicació. El control sobre l'elaboració del planejament urbanístic.

Tema 9

El Pla general municipal d'ordenació. Característiques generals, funcions, determinacions i documents. La classificació i qualificació urbanística del sòl. Les normes subsidiàries de planejament. Característiques generals. Classes. Funcions. Determinacions. Les normes complementàries de planejament. Municipis sense planejament: el Projecte de delimitació del sòl urbà.

Tema 10

El Pla parcial: característiques, funcions i determinacions. El Programa d'actuació urbanística. L'Estudi de detall. El Planejament Especial. Classes de plans especials. Els Plans Especials de Reforma Interior.

Tema 11

El procediment d'aprovació dels plans. Procediment i competència. Actes preparatoris de la redacció, en especial, la mesura cautelar de la suspensió de l'atorgament de llicències. Tramitació dels plans. La participació dels particulars. Aprobació definitiva. La publicitat i la publicació dels plans.

Tema 12

Efectes de l'aprovació dels plans. Executivitat i obligatorietat. La situació de fora d'ordenació i de disconformitat amb el planejament. Les alteracions del planejament urbanístic. Revisió i modificació dels Plans. Els drets subjectius front les alteracions. Les indemnitzacions derivades de l'alteració del planejament.

4ª Part. Gestió urbanística

Tema 13

Gestió urbanística. L'execució dels plans urbanístics. Els requisits previs per a l'execució dels plans. Delimitació dels àmbits d'execució: polígons i unitats d'actuació. El projecte d'urbanització.

Tema 14

El sistema de compensació. Naturalesa i règim jurídic de les Juntes de Compensació. La formulació i aprovació dels Estatuts de la Junta de Compensació i les Bases d'Actuació. El projecte de compensació. El sistema de cooperació. La liquidació provisional i definitiva. Execució dels plans parcials d'ordenació per a sectors d'urbanització prioritària.

Tema 15

72

72

El sistema d'expropiació. El procediment expropiatori; en especial, el procediment de taxació conjunta. Règim de venda forçosa.

Tema 16

La intervenció de l'administració en el mercat del sòl. Patrimoni municipal del sòl. Vivendes sotmeses a un règim de protecció pública.

5ª Part. Intervenció sobre l'ús del sòl, protecció de la legalitat urbanística i disciplina urbanística

Tema 17

Intervenció en l'edificació i l'ús del sòl. La llicència urbanística. Concepte, naturalesa jurídica i caràcters. Actes subjectes a llicència. Competència i procediment de tramitació. El projecte tècnic i el seu visat pel collegi professional corresponent. L'atorgament de les llicències per silenci administratiu positiu.

Tema 18

La concurrència de la llicència urbanística amb altres actes administratius, autoritzants o concessionals. La llicència d'obertura d'activitats classificades. Règim dels actes promoguts per les administracions públiques.

Tema 19

Les ordres d'execució: el deure urbanístic de conservació. L'estat de ruïna: la seva declaració administrativa. La rehabilitació urbana.

Tema 20

La protecció de la legalitat urbanística. Els diferents supòsits legals. Actes sense o contra llicència. Actes realitzats sota llicència illegal. Règim específic de les zones verdes o espais lliures. La suspensió dels actes illegals.

Tema 21

El dret urbanístic sancionador. Infraccions urbanístiques. Definició, tipificació i prescripció. Les persones responsables. Sancions. Competència. L'acció pública. La tutela judicial.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

- Argullol Murgadas, Enric. Estudios de Derecho Urbanístico. IEAL, Madrid, 1984.

- Carceller Fernández, Antonio. Introducción al Derecho Urbanístico. Tecnos, Madrid, 1992. 120 pp.

-- Carceller Fernández, Antonio. Instituciones de Derecho Urbanístico, 5ª ed. Madrid, 1992.

- Carceller Roqué, Xavier i Pérez Lamas, Carlos. Legislació urbanística a Catalunya. Curs bàsic. Edicions

UPC. Aula d'Arquitectura. Barcelona, 1993.

- Cueto Bulnes, José Luís y Agirregoitia Aretxabaleta, Antón. El aprovechamiento urbanístico: Cálculo y

gestión. IVAP, 1995.

- Delgado Barrio, Javier. El control de la discrecionalidad del planeamiento urbanístico. Cuadernos Civitas.

Madrid, 1993. 122 pp.

73

73

- Fernández Rodríguez, Tomás Ramón. Manual de Derecho Urbanístico. Publicaciones ABELLA, EL

CONSULTOR, Madrid, 9ª ed. 1991. 278 pp.

- García de Enterría, Eduardo. El urbanismo como hecho y la formación de las técnicas urbanísticas.

Publicaciones de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo. 45. Santander. 1977, 77 pp.

- García de Enterría, Eduardo y Parejo Alfonso, Luciano. Lecciones de Derecho Urbanístico. Dos Volúmenes.

Civitas, Madrid, 1981.

- López Ramón, Fernando. Estudios Jurídicos sobre Ordenación del Territorio, Aranzadi Editorial, Pamplona,

1995. 228 pp.

- Navarro Acebes, Ferran. Instruments d'execució de l'urbanisme. Edicions UPC. Quaderns d'Arquitectes.

Barcelona, 1994.

- Parada Vazquez, José Ramón. Derecho administrativo, III, Bienes públicos. Derecho urbanístico. 5ª ed.

Marcial Pons, Madrid, 1993.

- Parejo Alfonso, Luciano (Coordinador). Jiménez-Blanco, Antonio y Ortega Álvarez, Luis. Manual de Derecho Urbanístico. 2ª Edición. Editorial Ariel, Barcelona, 1992. pp. 611 a 739.

74

74

20075 - DRET DEL MEDI AMBIENT

ASSIGNATURA: DRET DEL MEDI AMBIENT

1) OBJECTIUS DEL PROGRAMA

L´assignatura s´estructura en dos grans blocs temàtics. En el primer es tracta d´oferir una visió general de què s´entén actualment per Dret Ambiental, quines disciplines jurídiques conflueixen i de quina manera, i quins són els instruments utilitzats per a la protecció de l´entorn i dels seus recursos. Caldrà, tanmateix, incidir en el paper de l´Administració ambiental, i en el dels ciutadans en l´elaboració i execució del Dret Ambiental.El segon gran bloc intentarà oferir una visió general de quin es el règim jurídic aplicable a subsectors ambientals als que habitualment s´atorga un tractament normatiu independent, tant pel que fa a la distribució competencial existent i grau de desenvolupament a nivell estatal, autonòmic i local, com a l´organització administrativa adoptada, a les normes actualment vigents, a la seva interpretació contemporània i nivell d´aplicació que s´observa. Finalment, s´estudiaran certs mecanismes transversals de protecció com són les avaluacions d´impacte ambiental, l´etiquetatge ecològic i les auditories ambientals.

2) PROGRAMA DE L´ ASSIGNATURA.

BLOC TEMÀTIC 1. 1.L´ambient com a objecte del dret. El Dret Ambiental. Antecedents. Principis del Dret ambiental. L´ordenament ambiental.

2. La tutela de l´entorn des de les diverses branques del Dret: Dret Internacional -tractats, costum i principis- ; Dret Comunitari -dret originari i dret derivat-; Dret Constitucional -el dret al medi ambient i la distribució competencial-; Dret Tributari -els tributs verds-; Dret Administratiu -l´Administració ambiental-; Dret Penal -el delicte ambiental-, Dret Civil -responsabilitat civil per danys ambientals-; i, Dret Mercantil -empresa i ambient-.

3. Instruments públics per a la tutela de l'entorn. Mesures preventives, represives i d'estímul. L'aplicació de criteris de mercat a la tutela ambiental.

4. Participació ciutadana i de grups en l´elaboració i execució del dret ambiental. Participació orgànica i funcional a nivell comunitari, estatal, autonòmic i local. Informació. Acció pública. El contenciós ambiental.

BLOC TEMÀTIC 2. PROTECCIÓ SECTORIAL:

A) S ubsectors

5. La policia industrial: Les activitats classificades. El Reglamento de Actividades Molestas, Insalubres, Nocivas y Peligrosas. Adaptacions per part de les Comunitats Autònomes. Procediment i règim de funcionament. El control integrat de la pol.lució.

6. Tutela del medi hídric. Aigües continentals. Aigües subterrànies. Aiguamolls. Aigües marítimes y protecció del litoral.

7. Tutela del medi atmosfèric. Prevenció de la contaminació sonora.

75

75

8. La protecció del sòl. El Plan Nacional de Recuperación de Suelos Contaminados.

9. Tutela dels Recursos naturals; Espais de protecció especial; Protecció de la fauna i de la flora.

10. L'ordenació del territori, l'urbanisme i el medi ambient. La planificació territorial i urbanística com a tècniques de protecció del medi ambient.

11. Règim jurídic dels Residus. Residus sòlids urbans i residus especials.

12. Els riscs ambientals: substàncies tòxiques i perilloses. Prevenció de catàstrofes ambientals. Grans accidents en processos industrials singulars.

13. Agricultura i medi ambient. Règim jurídic de l'agricultura ecològica.

14. Dret energètic.

B) Mecanismes transversals.

15. Els estudis i avaluacions d´impacte ambiental. Dret comunitari i Dret intern. Supòsits i procediment.

16. La responsabilitat mediambiental. El llibre verd comunitari. La responsabilitat civil, penal i administrativa.

17. L´etiquetatge ecològic i les auditories ambientals com a nous instruments per a la tutela ambiental.

76

76

3) BIBLIOGRAFIA.

-Bibliografia bàsicaEl manual bàsic per a completar les diverses classes impartides és-LAVILLA ROVIRA (coord.) "TODO SOBRE EL MEDIO AMBIENTE" , Praxis, Barcelona, 1996.En defecte, pot utilitzarse:-MARTÍN MATEO, R.; Tratado de Derecho Ambiental, Trivium, Madrid, Vol.I (l991) i Vol II (l992).

-Bibliografia complementària: -ALONSO GARCÍA, E; El Derecho Ambiental de la Comunidad Europea, 2 vol. Civitas, Madrid, l993.-ALONSO GARCÍA, Mª C; El régimen jurídico de la contaminación atmosférica y acústica, Marcial Pons, Madrid, 1995.-AMENÓS, A., i altres; Els Drets del Medi Ambient, CEPA-DEPANA, El Mèdol, Barcelona l996.-ANTÓN BARBERÁ, F.,/SOLER TORMO; Policía y medio ambiente, Comares, Granada, l996.-ARANGÜENA PERNAS, A., Auditoría Medioambiental en la empresa, Centro de Estudios Ramón Areces, Madrid, 1994. -AUDIVERT ARAU, Rafael, Régimen jurídico de la Etiqueta Ecológica. Cedecs, Barcelona, 1996.-CABANILLAS SÁNCHEZ, A., La reparación de los daños al medio ambiente, Aranzadi, Pamplona, 1996.-CAMPINS ERITJA, M; La Gestión de los residuos peligrosos en la Comunidad Europea; Bosch, Barcelona l994.-CARBONELL ROURA, A; L´avaluació de l´impacte ambiental. El paper de les Comunitats Europees i dels Estats Membres. Generalitat de Catalunya, Barcelona, l993.-CHOY i TARRES, A.; La Conflictividad Competencial. Medi Ambient. Generalitat de Catalunya., Barcelona, l994. -DELGADO PIQUERAS, F.; Derecho de Aguas y Medio Ambiente. l992.-DOMPER FERRANDO, J; Derecho del medio ambiente, Ministerio de Justicia e Interior, Madrid, l995. -DOMPER FERRANDO, J.; El medio ambiente y la intervención administrativa en las actividades clasificadas, 2 vols., Civitas, Madrid, 1992.-ESCOBAR ROCA, G; La ordenación constitucional del medio ambiente, Dykinson, Madrid, l995.-GARCÍA URETA, A., Marco jurídico del procedimiento de evaluación de impacto ambiental: el contexto comunitario y estatal, Oñati, Instituto Vasco de Administración Pública, 1994.-JAQUENOD DE ZSÖGÖN, S.; El Derecho Ambiental y sus Principios Rectores. MOPU, Madrid l989.-JORDANO FRAGA, J; La protección del Derecho a un medio ambiente adecuado, Bosch,Madrid, l995. -LOPERENA ROTA, D., El derecho al medio ambiente adecuado, Madrid, Civitas, 1996.-LOPEZ BUSTOS, F.L, Organización Administrativa y Medio Ambiente, Civitas, Madrid, l992.-LÓPEZ RAMÓN, F. (coord.), Régimen jurídico de los espacios naturales protegidos, Zaragoza, 1995.-MARTÍN MATEO, R.; Nuevos Instrumentos para la tutela ambiental; Trivium, Madrid, l994.-MARTÍN-RETORTILLO BAQUER, S., Derecho de Aguas y Medio Ambiente, Civitas, Madrid, 1997.-MORENO TRUJILLO, La Protección Jurídico - Privada del Medio Ambiente. , Barcelona, l991.-PAREJO ALFONSO, L; y otros; Derecho medioambiental de la Unión Europea, Mc. Graw-Hill, Madrid, 1996.-PEÑALVER i CABRÉ, A., La regulación municipal de los residuos, Barcelona, 1997.-PIÑAR DÍAZ, M; el Derecho a disfrutar del medio ambiente en la jurisprudencia; Comares, Granada, l996. -ROSA MORENO, J. Régimen Jurídico de las Evaluaciones de Impacto Ambiental.Civitas, Madrid, l993.-ROSEMBUJ, T.; El Tributo ambiental, l994.-ROSEMBUJ, T.; Los tributos y la protección del medio ambiente; Marcial Pons, Madrid, l995.-SANZ RUBIALES, I., Los vertidos en aguas subterráneas. Su régimen jurídico, Marcial Pons, Madrid, 1997.-SERRANO MORENO, J.L., Ecología y Derecho. l992-VALERIO MARTÍNEZ DE MUNIAIN, E., La legislación europea del medio ambiente: su aplicación en España, 2ª ed., Madrid, Colex, 1994.-VEGA RUIZ, J.A.; Delito ecológico. l994.-VVAA, (Gomez Orfanell, G. Coord); Derecho del medio ambiente. Col. Cursos del Centro de Estudios de la Administración de Justicia, Ministerio de Justicia, Madrid, l995.-VVAA (Esteve Pardo, J. Coord.) Derecho del medio ambiente y Administración Local, Civitas, Madrid, l996.

77

77

-VVAA (Valle Muñiz, J.M., Coord.) La protección jurídica del medio ambiente, Pamplona, 1997.-VVAA (Lara Tebar, R., Coord.) Análisis interdisciplinar de la problemática ambiental, 2 vols., Madird, 1997.-VVAA; Estudis de Dret Ambiental, Departament de Medi Ambient; Generalitat de Catalunya, Barcelona, l995.-VVAA (Boix Reig, Javier-Dir) Intereses Difusos y derecho penal, Consejo General del Poder Judicial, Madrid, l994.

-Reculls legislatius-Legislación del medio ambiente, Tecnos, l995-Código de las leyes del medio ambiente, Aranzadi, l994-Código de las leyes ambientales, Colex, l995-Legislació ambiental de Catalunya, Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya, l993.

-Revistes -Ciudad y Territorio-Ecoiuris. La Ley-Medio ambiente y Derecho. Environment&Law. Revista Electrónica de Derecho Ambiental (http://www.cica.es/aliens/gimados/juri1.html). Universitat de Sevilla-Revista de Derecho Urbanístico y Medio Ambiente-Revista de Derecho Ambiental-Revista de la Asociación de Derecho Ambiental Español-European Environmental Law Review-Harvard Law Review. Environmental Law.-Rivista Giuridica dell´Ambiente-Revue Juridique de l´Environnement.

78

78

20077 - RÈGIMS JURÍDICS DOMINICALS

TEMA 1. PROPIETATS ESPECIALS. CONSIDERACIÓ GENERAL

1. Configuració de les propietats especials: origen, evolució.2. Concepte de propietat especial i comunitat especial.3. Supòsits de propietat especial: estatuts de propietat, situacions comunitàries;

aprofitaments especials; propietats especials.4. Normativa vigent. Especial referència al medi ambient.

ELS ESTATUS DE LA PROPIETAT IMMOBILIÀRIA

TEMA 2. LA PROPIETAT URBANA (I)

1. El concepte de immoble urbà.2. Propietat immobiliària: concepte i caracters.3. Propietat urbana i urbanisme: regles constitucionals i funció social.4. Propietat del sòl i planejament urbanístic: tipologies del sòl i procés urbanístic.5. Les fases en l'adquisició de les facultats urbanístiques: el concepte de patrimonialització

de l'aprofitament urbanístic.

TEMA 3. LA PROPIETAT URBANA (II)

1. Legislació arrendatícia i propietat urbana: significació, transcendència i principis.2. Concepte de finca urbana. 3. Arrendament de vivenda: règim.4. Arrendament d’immobles urbans per a usos diferents de la vivenda.5. Els drets d’adquisició preferent.

TEMA 4. LA PROPIETAT RÚSTICA I FORESTAL

1. Propietat i explotació de la terra: regles constitucionals i funció social.2. Propietat rústica: concepte d’immoble rústic.3. Determinació, protecció i aprofitaments del sòl rústic. Legislació.4. Propietat rústica i arrendaments. La legislació sobre arrendaments rústics. Els drets

d’adquisició preferent.5. La propietat forestal: concepte i funció. Els boscos.6. Vies pecuàries i aprofitaments forestals.

APROFITAMENTS ESPECIALS

TEMA 5. APROFITAMENTS ESPECIALS.

1. Legislació d’aigües. Regles constitucionals.2. Règim jurídic de les aigües privades. Els aprofitaments.3. Les mines i altres recursos geològics. Principis constitucionals i legislació.

79

79

4. Explotació i aprofitament de les mines i dels altres recursos geològics.

LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL

TEMA 6. DRET D’AUTOR (I)

1. Les creacions intel·lectuals i la propietat. Concepte de propietat intel·lectual.2. La legislació sobre propietat intellectual. Principis rectors.3. El dret d'autor: regles comunes.4. L’autor: concepte, determinació, pluralitat d’autors.5. Objecte del dret d’autor: l’obra.

TEMA 7. DRET D’AUTOR (II)

1. El dret moral d’autor.2. El dret d’explotació. Altres drets.3. Duració i límits.4. El domini públic.5. Les obres audiovisuals.6. Els programes d’ordinador.

TEMA 8. ELS DRETS AFINS O CONNEXES A LA PROPIETAT INTELLECTUAL

1. Els anomenats drets afins o connexos a la propietat in-tel·lectual: regles comunes.2. Dret dels artistes, intèrprets o executants.3. Dret dels productors de fonogrames.4. Drets dels productors de gravacions àudio-visuals.5. Dret de les entitats de radiodifusió.6. Les fotografies.7. Determinades produccions editorials.

TEMA 9. PROTECCIÓ DE LA PROPIETAT INTELLECTUAL

1. Accions de protecció dels drets de la propietat intellectual.2. El registre de la propietat intellectual.3. Publicitat de la reserva dels drets.4. Les entitats de gestió.

SITUACIONS DE COTITULARITAT

TEMA 10. COMUNITAT I PROPIETAT HORITZONTAL (I)

1. Copropietat i copropietats especials: concepte.2. Propietat horitzontal: significació, evolució i legislació.3. Naturalesa de la propietat horitzontal.4. Constitució del règim; el títol, els estatuts i reglaments de règim interior.5. Constància registral.

80

80

TEMA 11. PROPIETAT HORITZONTAL (II)

1. Els elements de la comunitat: titularitat dels mateixos.2. Elements comuns: classificació; determinació.3. Elements privatius: concepte i fixació.4. La situació jurídica dels garatges.5. La quota: fixació, alteracions.

TEMA 12. LA PROPIETAT HORITZONTAL (III)

1. Situació dominical del propietari: en relació al seu pis; en relació als elements comuns.2. El règim de contribució a les despeses. Les garanties.3. Funcionament i govern de la comunitat: en general.4. El president de la comunitat: caracters del càrrec. Funcions. El secretari. L'administrador.5. La junta de propietaris: els acords, les seves impugnacions, la seva constància.6. L'extinció de la propietat.

TEMA 13. LES URBANITZACIONS PRIVADES

1. Enquadrament general. Des del Dret Privat. Des del Dret Públic.2. La urbanització com a objecte de dret: la seva regulació.3. Els diferents elements de la urbanització: les parcel·les, els elements d'infraestructura

urbanística, els elements comuns.4. Les diferents configuracions jurídiques i el seu suport legal.5. La constància registral.

TEMA 14. APROFITAMENT DE BÉNS PER TORNS

1. Concepte i naturalesa jurídica.2. Aprofitament de béns immobles per torns: constitució i règim.3. Constitució registral.

ORIENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA

Per preparar el programa és imprescindible utilitzar un Manual de Dret Civil que tracti de les matèries que es comprenen en el programa.

És imprescindible la legislació vigent referent a la matèria d’aquest programa.

Al començament del curs cada professor determinarà la bibliografia específica del mateix, així com la orientació, programació i les formes d’avaluació.

81

81

20078 - DRET DE DANYS

TEMA 1. INTRODUCCIÓ AL DRET DE DANYS

1. Antecedents.2. La teoria de la culpa. Evolució cap a la responsabilitat objectiva.3. Responsabilitat civil contractual i extracontractual: concepte i diferències.4. El sistema espanyol de responsabilitat civil: les diferents vies per al seu exercici.5. La responsabilitat civil en el Codi Civil. La seva interpretació jurisprudencial. La

responsabilitat civil en les lleis especials.6. La prescripció de les accions: termini, còmput i interrupció.

TEMA 2. RESPONSABILITAT PER ACTES PROPIS

1. L’article 1.902 del Codi Civil.2. Acció i omissió. L’antijuridicitat.3. La culpabilitat i imputabilitat. El dol i la culpa.4. El dany i la seva valoració.5. El problema de la causalitat. Causes d’interrupció del nexe causal: el cas fortuit, la força

major, culpa exclusiva de la víctima. La concurrència de la culpa del perjudicat: la compensació de causes.

6. Pluralitat de responsables.

TEMA 3. RESPONSABILITAT PER FET ALIÈ

1. Concepte i supòsits.2. La responsabilitat de pares i tutors.3. La responsabilitat de l’empresari.4. La responsabilitat dels educadors.5. L’acció de repetició de l’article 1.904.6. La responsabilitat per fets causats per animals.7. La responsabilitat per ruïna d’edificis.8. La responsabilitat pels danys causats per coses inanimades.9. La responsabilitat que estableix l’article 1.910.

TEMA 4. DRETS DE LA PERSONALITAT I RESPONSABILITAT CIVIL

1. Honor, intimitat personal i familiar i pròpia imatge: concepte i naturalesa jurídica.2. La Llei 1/1982, de 5 de maig: àmbit d’aplicació.3. La intromissió illegítima. El consentiment com a causa de justificació. Les demés

causes.4. Els subjectes de la intromissió illegítima.5. El conflicte entre aquests drets i les llibertats d’expressió i informació.6. Tutela penal i tutela civil.7. La Llei 5/1992 de 29 d’octubre del tractament automatitzat de dades de caràcter personal.

82

82

TEMA 5. LA RESPONSABILITAT MÈDICA

1. Naturalesa de la responsabilitat mèdico-sanitària.2. Els deures del metge.3. Els requisits de la responsabilitat: la culpa mèdica en relació amb la lex artis ad hoc.4. Extensió de la responsabilitat a d’altres persones.

TEMA 6. LA RESPONSABILITAT EN LA LLEI 26/84 DE 19 DE JULIOL GENERAL PER A LA DEFENSA DELS CONSUMIDORS I USUARIS

1. La protecció de consumidors i usuaris: La Llei 26/1984, de 19 de juliol.2. Àmbit d’aplicació de la llei.3. El capítol VIII: “Responsabilitats i garanties”. Subjectes responsables. Criteris d’imputació

i nexe causal. Danys que comprèn.4. La relació entre l’article 11 i el capítol VIII LGDCU.

TEMA 7. LA RESPONSABILITAT DEL FABRICANT

1. Introducció. La Directiva 85/374/CEE, de 25 de juliol. Deure de seguretat.2. La responsabilitat civil pels danys causats per productes defectuosos. Llei 22/1994 de 6

de juliol.3. Concepte legal de producte defectuós. Productes que comprèn. Tipus de defectes. Els

productes ineficaços.4. Els subjectes responsables. El fabricant. L’importador. El subministrador. La disposició

addicional única de la Llei 22/1994.5. Nexe causal. Causes d’exoneració de la responsabilitat. Els riscs del desenvolupament.6. Àmbit de protecció: el dany.7. L’acció de reparació: legitimació i termini.

TEMA 8. LA RESPONSABILITAT EN L’ÀMBIT DE LA CIRCULACIÓ VIÀRIA

1. La Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor.2. Danys personals-danys materials. Baremació.3. Modalitats d’assegurança.4. El Consorci de Compensació d’Assegurances.5. Vies processals per l’exercici de l’acció. El judici de faltes. El judici executiu de

l’anomenada llei de l’automòbil. El judici declaratiu verbal: la Disposició Addicional 1ª de la L.O. 3/1989, de 21 de juny.

TEMA 9. LA RESPONSABILITAT CIVIL DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

1. La responsabilitat patrimonial en el Dret espanyol. El problema competencial.2. Pressupòsits de la responsabilitat de l’Administració.3. L’acció de repetició de l’Administració contra el funcionari.4. La responsabilitat de l’Administració en la protecció de la seguretat ciutadana.5. La responsabilitat de l’Estat pel funcionament dels serveis penitenciaris.

83

83

TEMA 10. LA RESPONSABILITAT PEL FUNCIONAMENT DE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

1. Normativa vigent.2. Funcionament anormal de l’Administració de Justícia i error judicial: distinció entre

ambdues figures.3. Els supòsits de presó indeguda.4. Dol o culpa greu de Jutges i Magistrats.

TEMA 11. ALTRES RÈGIMS DE RESPONSABILITAT

1. Accidents laborals.2. Navegació aèrea.3. Danys nuclears.4. Els danys causats en l’exercici de la caça: la Llei de Caça de 4 d’abril de 1970 i el seu

Reglament de 25 de març de 1971.5. Danys causats al medi ambient.

ORIENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA

Per preparar el programa és imprescindible utilitzar un Manual de Dret Civil que tracti de les matèries que es comprenen en el programa.

És imprescindible la legislació vigent referent a la matèria d’aquest programa.

Al començament del curs cada professor determinarà la bibliografia específica del mateix, així com la orientació, programació i avaluació.

84

84

20079 - DRET REGISTRAL

TEMA 1. DRET IMMOBILIARI REGISTRAL

1. El Registre de la Propietat: formulació del seu concepte. Els sistemes registrals.2. El sistema registral espanyol: formació històrica i legalitat vigent. La Llei hipotecària i el

Codi Civil.3. Els anomenats principis hipotecaris: concepte, fins; enumeració.4. La publicitat formal del Registre. Concepte. Teories sobre el seu abast: l’anomenat

“interès legítim”. Mitjans. La nota simple informativa. La certificació: classes i efectes.5. La Coordinació Notaries-Registre per la seguretat del tràfic jurídic immobiliari.

TEMA 2. LA BASE FÍSICA DEL REGISTRE

1. La finca com a base del Registre. Concepte. Classes. Finques especials. La vivenda habitual i el seu règim.

2. La identificació de la finca i les seves circumstàncies.3. Les modificacions de la finca. Modificació física: declaració d'obra nova, accessió o

invasió d'aigües. Inexactitud originària: excés de cabuda i menor extensió de la finca.4. Modificacions formals de la finca: agrupació, agregació, segregació, divisió. La

reparcellació urbanística. La concentració parcellària.5. Extinció de la finca.6. Unitat i pluralitat de foli registral. La propietat horitzontal. Urbanitzacions privades.

Multipropietat.

TEMA 3. IMMATRICULACIÓ DE FINQUES

1. La immatriculació: distinció entre immatriculació i operacions immatriculadores. Medis d'immatriculació: enumeració.

2. L'expedient de domini. El títol públic. Altres medis.3. La doble immatriculació.4. L'expedient d'alliberació de gravàmens.5. Registre i Catastre. Relació i coordinació entre ambdues institucions.

TEMA 4. SITUACIONS QUE INGRESSEN EN EL REGISTRE

1. Situacions inscriptibles. Els títols inscriptibles.2. Els drets reals. El dret i la seva circumstància: condicions. Prohibicions de disposar.3. Els drets personals inscriptibles. En particular, els arrendaments i el Registre.4. Resolucions judicials que modifiquen la capacitat de les persones.

TEMA 5. EL PROCEDIMENT REGISTRAL

85

85

1. Pressupòsits del procediment registral: titulació pública i tracte successiu.2. Principi de rogació: revisió crítica. L'assentament de presentació: caràcters, requisits i

vigència. Clausura registral, prioritat i rang hipotecari.3. La qualificació registral com a garantia del principi de legalitat: objecte, efectes i recursos

contra la qualificació.

TEMA 6. ASSENTAMENTS QUE ES PRACTIQUEN EN EL REGISTRE DE LA PROPIETAT.

1. La inscripció en sentit estricte: concepte, tipologia i eficàcia. Inscripció i tradició.2. Les anotacions preventives: concepte, classes, efectes i extinció.3. Les notes marginals: concepte i classes.4. La cancel·lació: concepte, supòsits en què procedeix.

TEMA 7. EFICÀCIA DE LA CONSTÀNCIA REGISTRAL

1. El principi de legitimació registral: la presumpció d'exactitud del contingut dels assentaments. Eficàcia en el procés.

2. Les presumpcions possessòries i les seves conseqüències: els límits dels arts. 35 i 38 de la Ll.H.

3. L'anomenada acció real registral de l'art. 41 de la Ll.H.

TEMA 8. LA PROTECCIÓ DEL REGISTRE

1. La protecció de les situacions inscrites: el concepte de tercer registral. Teories.2. Inoponibilitat: art. 32 de la Ll.H.3. Protecció a l'aparença: art. 34 de la Ll.H. L'anomenat tercer hipotecari: requisits.4. Els actes nuls: art. 33 de la Ll.H.5. La usucapió i el Registre de la Propietat.6. En particular, eficàcia de les anotacions preventives.

TEMA 9. EXTINCIÓ I NUL·LITAT DELS ASSENTAMENTS

1. Extinció dels assentaments: caducitat, renúncia i conversió.2. La nul·litat dels assentaments.3. Inexactitud i rectificació: concepte i procediment.4. L'anomenat consentiment formal: revisió crítica del seu concepte en el sistema registral

espanyol.

ORIENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA

Per a la preparació d'aquesta assignatura es pot utilitzar qualsevol Manual de Dret Civil complet, que tracti de les matèries que es comprenen en el programa.És imprescindible la legislació vigent referent a la matèria d’aquest programa.

Al començament del curs cada professor determinarà la bibliografia específica del mateix, així com la orientació, programació i avaluació.

86

86