SUMARI · 2009. 5. 7. · 4 g a v e l l a núm. 7 2008 En record d’en Ramon Vallés U QD JDYHOOD...

PRESENTACIÓSr. Antoni López, Director Territorial d’Educació a LleidaSERVEI EDUCATIU DE LES GARRIGUESEn record d’en Ramon VallésSERVEI EDUCATIU DE LES GARRIGUESL’assessorament LICCAmP D’APRENENTATGE LES ObAGUES · jUNEDA Celebrem 25 anysAPROmI · jUNEDAEl CDIAP un servei preventiu-terapèutic per als infantsESCOLA DE CAPACITACIÓ AGRàRIA · LES bORGES bLANQUESAprendre a fer de pagèsLLAR D’INFANTS mUNICIPAL jOAN XXIII · LES bORGES bLANQUESLa música potencia el desenvolupament de la creativitat i la imaginació del nenLLAR D’INFANTS m. DE DÉU DE mONTSERRAT · LES bORGES bLANQUESJornades a BarcelonaCOL·LEGI m. DE DÉU DE mONTSERRAT · LES bORGES bLANQUESLa pràctica reflexivaCEIP jOAN XXIII · LES bORGES bLANQUESP.E.NGLISH: Fem l’educació física en anglésIES jOSEP VALLVERDÚ · LES bORGES bLANQUESPantalles digitals i ús del MoodleCEIP ALbIRKA · ARbECALa biblioteca escolar: espai de coneixement i aprenentatgeCEIP mANUEL ORTIZ · jUNEDAGota a gota, s’esgotaZER ELAIA · LA GRANADELLAIntercanvi ZER Elaia - Pézilla de la RivièreIES L’OLIVERA · LA GRANADELLAPrejecte d’Innovació, l’Educació per a la SalutZER PEDRERA · PUIGGRÒSEls projestes a la nostra ZERZER GARRIGUES ALTES · jUNCOSABiblioteca escolar. la Lileta ha arribat a les nostres escolesZER VALL D’ARANYÓ · CASTELLDANSEl nostre projecte d’Innovació: les TIC en marxaZER RIU SET · L’ALbITreballem la sensibilitat artísticaESCOLA DE mÚSICA DE LES GARRIGUESProjecte d’Escola Comarcal de Música a les GarriguesDades dels centres de les Garrigues

03

04 05 07 09 10 12 14 16 17

19 21 24 29 32 38

41

43

45

46

47

Departament d’EducacióServeis Territorials a LleidaServei Educatiu de les Garrigues Centre de Recursos Pedagògicsde les GarriguesC. Dr. Trueta s/núm25400 Les Borges BlanquesTel. 973 142 123Fax 973 140 [email protected]/crp-garrigues

Coordinació:CRP de les Garrigues

Portada, disseny gràfic i maquetació: www.joanteixido.net

DL: L-491-2000

SUMA

RI

GAVELLA núm. 7

e x p e r i è n c i e s p e d a g ò g i q u e s a l e s G a r r i g u e s 3

SERV

EIS

TERR

RITO

RIAL

S D’

EDUC

ACIÓ

A L

LEID

A

I ja van set números. La Gavella és, hores d’ara, una eina de difusió consolidada al servei de la comunitat educativa de les Garrigues. L’esforç del Servei Educatiu en la tasca de recollir les aportacions dels

centres de la comarca en una publicació coherent i de qualitat es veu recompensat abastament en una sèrie d’articles que reflecteixen molt bé un territori petit en extensió, esquifit pel seu pes demogràfic, però gran no tan sols en il·lusions i projectes gene-radors d’expectatives, sinó per realitzacions que avui constitueixen un exemple d’eficiència en la utilització d’uns recursos sempre migrats.

En efecte, en temps de crisi, les Garrigues ens mostra que els recursos materials, essent importants, no ho són tot. Al cap i a la fi, són les persones les que amb la seva intel·ligència, crea-tivitat, sentit comú i vocació de servei, traient pa

Presentació

de les pedres, ens ensenyen que el futur del país no està en mans dels economistes sinó dels bons mestres.

I vull afegir que entenc que el grau de mestre, en el sentit autèntic i originari del terme, no és un títol que atorgui l’acadèmia, sinó un honor que només mereix qui ha contribuït a fer país pel proce-diment de millorar l’educació dels seus ciutadans. En aquest sentit, les Garrigues és una comarca plena de bons mestres, entre els quals no vull deixar d’honorar el nom de l’estimat amic Ramon Vallés. Només el seu rastre magistral, del qual tants garriguencs podran domar testimoni, ens compensa per la seva dolorosa absència.

En nom del Departament d’Educació, no puc més que felicitar-vos per la bona feina que s’intueix darrera de cada ratlla de la Gavella.

Antonio LópezDirector dels Serveis Territorials d’Educació a Lleida

4 g a v e l l a núm. 7 2008

En record d’en Ramon Vallés

Una gavella és un feix petit de blat. A totes les edicions de la publicació Gavella, havies format part del feix d’experiències educatives de la comarca de les Garrigues.

Participaves de manera activa (que és com a tu t’agradava participar a les activitats), donant contingut a través d’articles o donant forma i estructura a la revista. Malauradament en aquesta edició et converteixes en protagonista passiu.

El dia del teu comiat vam recordar, com a com-panys, quina havia estat la teva petjada personal i educativa a la comarca, et donàvem les gràcies per la teva paciència, confiança, comprensió, actitud de diàleg, seny, prudència, sentit comú, equilibri, discreció, per intentar veure les situacions amb una visió positiva, per saber trobar les solucions més fàcils als moments més complicats i per la capacitat de representar-nos a tots.

Des de l’EAP la teva actitud de servei als centres, amb els alumnes i famílies i amb altres professio-nals del món educatiu, van marcar els molts anys de feina, del dia a dia, exercint de garriguenc també, en l’àmbit educatiu.

La resposta humana, que va donar tota la comunitat educativa de la comarca, va ésser molt coherent amb alguns d’aquells valors que moltes vegades treballem als centres escolars amb els alumnes, acompanyant a la família i acomiadant a un company.

Educativament parlant, de ben segur, que hi ha un abans i un després del Ramon al Servei Educatiu de les Garrigues i a la comarca. Probablement amb la seva senzillesa i poc afany de protagonisme, el Ramon trauria importància a aquest abans i a la seva herència, però ell com a bon col·leccionista de coses que era, sabia de la importància que té el passat. Els que vam estar treballant més a la vora, hem d’encarar el futur tenint en compte l’abans, tenint present la seva herència, per encarar els nous reptes que ens planteja dia a dia la nostra feina.

Iniciàvem l’editorial parlant de protagonista actiu i passiu. En realitat encara que físicament ja no hi ets, sempre seràs un protagonista actiu en el nostre camí personal i professional.

Gràcies per tot, Ramon.

SERV

EI E

DUCA

TIU

DE L

ES G

ARRI

GUES


L’assessorament ELIC

SERV

EI E

DUCA

TIU

DE L

ES G

ARRI

GUES

En un article de l’edició anterior de la Gavella vam explicar el procés d’integració dels Serveis Educatius, que s’havia marcat com a objectiu el Departament d’Educació. En aquest

curs 2008-09 la Direcció General d’Innovació (DGI), mitjançant les instruccions d’inici de curs ha esta-blert una nova organització funcional i de gestió dels Serveis Educatius.

Estableix com a Serveis Educatius:

- Servei Educatiu de Zona (SEZ): format per l’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic, el CRP (Centre de Recursos Pedagògics) i l’ELIC (Equip d’Assessorament en Llengua i Cohesió social).

- Serveis Específics: CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Discapacitats Auditius i alumnes amb trastorns greus del llenguatge) i CREC (Centre de Recursos Educatius per a discapacitats visuals).

- Els CdA (Camps d’Aprenentatge).

Els Serveis Educatius de Zona tindran una organització funcional, amb un equip de direcció tècnica formada pel director/a CRP, director/a EAP i el/la professional de l’ELIC, un coordinador/a del servei educatiu de zona, i reunió plenària on participen tots els i les professionals del SEZ.

Una de les grans novetats d’aquestes darreres ins-truccions, és la realització d’un únic Pla d’Actuació del SEZ, així com un únic Pla d’Actuació al Centre, per a tots els serveis educatius (EAP, CRP, ELIC) que treballen en una zona, amb l’objectiu de donar una resposta conjunta i coordinada a l’entorn i als centres educatius.

En aquesta edició us volem explicar en particular el funcionament de l’assessorament ELIC.

Per començar, podríem dir que som a l’era de les sigles. Potser ens despersonalitzem quan responem a un número que ens identifica o a un acrònim que ens professionalitza, però inevitablement continuen apareixen conceptes, institucions i organitzacions que amb esperit pragmàtic denominem amb sigles. De fet, arriba un moment que per entendre’ns gairebé fa falta un diccionari d’acrònims i sigles pel treba-llador novell o per aquelles persones que esporà-dicament mantenen un contacte amb la professió i no només amb la nostra.

Tot això per explicar-vos que a l’inici de curs 2004-05 el Departament d’Educació va iniciar la dota-ció d’un nou recurs, l’Aula d’Acollida (AA), als centres de primària i secundària que tenien un nombre prou important d’alumnat nouvingut. L’aula d’acollida té com a responsable un tutor i com a objectiu facilitar l’apre-nentatge de la llengua catalana a alumnat nouvingut i vetllar per oferir-los una acollida càlida i facilitar l’adaptació de l’alumnat nouvingut al nou context. Al mateix temps el Departament va incorporar una nova figura, la de l’assessor/a LIC (llengua, interculturalitat i cohesió social) als diferents Serveis Territorials, que posteriorment, en un intent d’acostar més el servei al territori, es va traspassar (pendent del nou decret de SE) als Serveis Educatius de comarca.

Els assessors/es LIC tenen la funció d’ajudar i orientar els tutors/res d’aules d’acollida en la seva tasca docent i en relació a uns criteris establerts d’organització d’aula, grups, avaluació de l’alumnat nouvingut, pla de treball a seguir: pla individual intensiu (PII), etc.

PLA DEL DEPARTAmENT D’EDUCACIÓPER A LA LLENGUA I LA COHESIÓ SOCIAL

llengua

interculturalitat

cohesió social

UN NOU REPTE EDUCATIU

ASSESSORS DE LLENGUA, INTERCULTURALITATI COHESIÓ SOCIAL

ÀMBITS D’ACTUACIÓ

Aulad’acollida

Centre educatiu

Pla d’entorn

ZONA

6 g a v e l l a núm. 7 2008

Un segon àmbit d’actuació és el mateix centre educatiu que disposa d’aula d’acollida, en aquest sentit es tractar d’unir els esforços de tot el profes-sorat, personal no docent i altres professionals per donar el pas i anar més enllà de l’aula d’acollida i fer del centre educatiu, un centre acollidor. Per poder realitzar aquesta tasca tots els centres de primària i secundària tenen un professor dinamitzador, el CLIC que coordina les activitats de llengua, intercultura-litat i cohesió social dins del centre i si és possible, més enllà. La tasca de l’ELIC pot ser molt àmplia i diversa, cal trobar a cada centre la persona indicada per dur-la terme i serà més o menys rellevant i profitosa segons la dinàmica del propi centre i de les línies de treball que marquin els equips directius. L’assessor/a que intervé en cada centre consensua

SERV

EI E

DUCA

TIU

DE L

ES G

ARRI

GUES

un pla de treball amb l’equip directiu, el CLIC, tutor/a d’aula d’acollida, professorat del centre i professio-nals del SE, que reflecteix les línies d’actuació en els eixos LIC i les activitats a dur a terme durant el curs. Aquells centres o ZERs que pel nombre d’alumnes no disposen d’AA, sí que tenen Coordinador LIC de centre o ZER que rep formació i treballa d’acord amb l’assessorament LIC de la comarca.

El tercer àmbit d’actuació LIC és l’entorn. La vinculació del centre, de l’alumnat, de les famílies, de les institucions, dels serveis, etc. entre sí en un treball en xarxa. La realitat social és molt diversa i també les actuacions a fer. En aquest sentit el Departament ha iniciat la creació de Plans Educatius d’Entorn (PEE), a fi de fomentar el treball en xarxa i la cohesió social i ajuntar esforços per evitar la marginació i garantir una educació formal i no formal de qualitat per a infants i joves.

En el cas de la comarca de les Garrigues, les institucions promouen actuacions i es coordinen per donar rendiment a propostes educatives en un treball en xarxa. Cal establir objectius comuns i clars perquè la familiaritat i proximitat sigui un avantatge perquè ningú quedi fora. De fet l’arribada de gent de llocs molt diversos no només suposa un esforç d’aquests nous ciutadans per adaptar-se al nostre país, sinó que ens demana també un esforç d’acollida i ajut a fer aquesta adaptació i també forçosament tot això comporta una readaptació de nosaltres mateixos a la nova realitat.

L’assessorament LIC és, doncs, un treball en tres eixos i en tres àmbits diferents. És una feina d’equip que requereix la col·laboració de tots. Tot plegat diguem que és fàcil de dir, més complicat d’explicar i prou complex d’executar.


Celebrem 25 anys

Ens plau posar a l’abast dels companys/es de la comarca els compromisos que estem a punt d’adquirir des del CdA de Juneda. Aquests compromisos els situem a l’entorn del nostre projecte educatiu.

Per altra banda ens agradarà poder compartir amb vosaltres la possibilitat d’incloure l’educació ambiental en la tasca educativa diària, d’una manera tranquil·la i pausada entenent que interpretar des de l’educació per a la sostenibilitat els moments actuals, es un repte que ens cal assumir com a educadors.

Amb la lectura del manifest : 25 anys de granja escola i educació ambiental” volem posar fi als actes de celebració del 25 anys de granja escola i servei educatiu i d’inauguració del Camp d’Aprenentatge de Juneda

Moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquests 25 anys i a tots els que heu fet pos-sible aquest dia i mig de celebracions amb la vostra amable participació i sobre tot afecte.

Passem a la lectura del manifest

25 ANYS DE GRANJA ESCOLA I EDUCACIÓ AMBIENTAL

Molts poden ser els tresors que va guardant un projecte com el de les Obagues, un projecte compartit en els encerts i en les imprecisions, en les vivències, en la visió de la vida

i en les maneres de fer. Un projecte que vol adquirir compromisos per al present i per el futur immediat.

És per aquests motius que manifestem:

- el desig de reiniciar una gran aventura educa-tiva, que es va fer realitat el mes de maig de 1983, amb la posada en marxa de l’EcoCentre les Obagues en el marc de la granja escola.

CAMP

D’A

PREN

ENTA

TGE

LES

OBAG

UES

· JUN

EDA

8 g a v e l l a núm. 7 2008

- poder disposar d’un equipament pensat des dels plantejaments bioclimàtics i de bioconstrucció , amb la intenció educativa de convertir la gestió de tot el centre en una vivència personal i col·lectiva.

- voler adquirir compromisos amb les PERSONES des del treball en equip, des de l’educació al detall, aquella educació propera, tranquil·la i convincent que s’adapta als moments actuals.

- voler aprendre constantment des de l’educa-ció ambiental com un procés que promou el canvi d’actituds i de conducta vers el medi, la conserva-ció de la biodiversitat i la pràctica de models de desenvolupament sostenible.

- manifestem voler aprendre la practica d’acti-vitats educatives que persegueixin revelar el sig-nificat del llegat natural i cultural.

-voler treballar des de l’experimentació cientí-fica i tècnica per tal de conèixer amb rigor el funci-onament del medi.

- manifestem la nostra intenció educativa d’es-tar atents perquè el fruit de l’educació per a la sosteniblitat no sigui entès de manera indefinida en benefici exclusiu de l’espècie humana amb pro-postes ben intencionades que comportin també una acceleració desmesurada en l’ús dels recursos.

- aprofundir en la coherència de les nostres acci-ons educatives desgranant, un a un, els fonaments

de l’EcoCentre : l’ús de l’energia i de l’aigua, la gestió des residus, la producció agrària i d’aliments.

- aprendre a mirar-nos el món des de les coses que hi passen, des dels fenòmens que hi succeeixen per tal d’adquirir destreses per a la nostra pràctica docent

- que el veritable desafiament per l’equip de l’Eco-centre Les Obagues és aconseguir dels usuaris la seva adhesió a l’educació ambiental a través de les eco-propostes educatives, sense cap mena de recança

- manifestem la urgència d’una transformació del nostre model de societat. Els educadors , hem d’empènyer al nostre entorn social ,com a mínim a reflexionar sobre les possibilitats d’aquest canvi . A Les Obagues, una vegada més, tenim la gosadia de proposar algunes eines a la disposició de tothom.

Aquesta declaració d’intencions continguda en aquest manifest ha estat llegida a Juneda, el dia 28 de setembre de 2008 en el marc dels actes de cele-bració dels 25 anys de granja escola i servei educa-tiu i d’inauguració de l’EcoCentre les Obagues.

A www.xtec.cat/cda-juneda/25anys.htm podeu trobar les intervencions del dia 27 de setembre de 2008 del professor Josep Vallverdú, així com les paraules de Lluís Miró com a representat d’Oba-gues, de l’Àngel Sedó, com a director del CdA i un àudio de l’Honorable Conseller Maragall.

CAMP

D’A

PREN

ENTA

TGE

LES

OBAG

UES

· JUN

EDA


EL CDIAP un servei preventiu-terapèutic per als infants

Josep M. SoléCDIAP. Les Garrigues

Fa uns anys al nostre país es varen posar en marxa els Cdiap (Centres de desen-volupament infantil i atenció precoç). El Cdiap, és un servei públic, universal i gra-tuït adreçat a infants de 0 a 6 anys i a llurs

famílies, que presenten o poden presentar alguna difi-cultat en el seu desenvolupament. Entenem el desenvo-lupament com un procés dinàmic en que l’infant i el seu entorn intervenen de forma activa i interactiva, això fa que l’atenció precoç tingui com a principal objectiu actuar sobre el conjunt que formen el nen/a i la seva família com a primer nucli de relació.

El servei d’atenció precoç té per objectius: el prevenir, detectar i atendre al més aviat possible aquestes situacions de risc. Els tres primers anys de vida és el període més crític i receptiu si tenim en compte les possibilitats que ens ofereix la plas-ticitat neuronal. És en aquest període que priori-tàriament hem de poder intervenir en tot el procés que suposa la detecció del problema, el diagnòstic i la intervenció terapèutica precoç.

Hi ha diferents factors de risc que poden alterar el desenvolupament dels infants, alguns d’aquests poden actuar paral·lelament, com ara:

• Factors genètics o factors que actuen en el període embrionari.

• Factors de risc biològic, que actuarien en el període fetal, perinatal o postnatal i perjudicarien el desenvolupament normal del sistema nerviós central.

• Factors de risc ambiental, que poden actuar negativament sobre infants biològicament sans o no. Les seves experiències o condicions de vida poden alterar el desenvolupament i perjudicar-lo.

Els Cdiap compten amb professionals d’orienta-ció multidisciplinar:

• Fisioteràpia• Logopèdia• Neuropediatra• Psicologia• Treball social

Aquesta diversitat professional permet atendre qualsevol tipus de trastorn i aconseguir un abor-datge global de les necessitats dels infants i de la seva família.

L’equip treballa en coordinació amb els ser-veis educatius, sanitaris i socials per tal de donar suport als processos de socialització i maduració dels infants. Les seves funcions principals son:

• Prevenció, detecció i atenció de l’infant

• Realitzar un diagnòstic interdisciplinar

• Seguiment i avaluació continuada

• Intervenció terapèutica interdisciplinar

• Col·laborar, assessorar i cooperar amb els serveis socials, sanitaris, educatius i altres esta-ments i/o entitats en tasques de prevenció, atenció i detecció precoç

• Orientació, assessorament i suport a les famílies

• Elaboració de programes de sensibilització, prevenció i detecció en àmbits de la comunitat.

• Impulsar i fomentar la formació i investigació entre els diferents professionals dels serveis.

Totes aquestes funcions es duen a terme ens els àmbits de l’infant, la família, l’entorn i la societat.

A les Garrigues, el CDIAP va començar a funci-onar a finals de 2005 i en l’actualitat atén a més d’una cinquantena de nens . L’èxit de la seva inter-venció es deu a la prevenció i a l’estimulació de les àrees del desenvolupament en les primeres edats dels infants.

APRO

MI ·

JUNE

DA

10 g a v e l l a núm. 7 2008

El sector agroalimentari català es troba immers en un procés de profunda transformació. Cal reestructurar les explotacions existents per tal d’adap-tar-les a les noves exigències del

mercat, Les accions possibles varien en cada cas: l’increment de la seva dimensió, major implicació amb la agroindústria i els canals comercials, major especialització en uns casos i diversificació en uns altres, produccions alternatives, etc. En tot cas, és bàsic disposar de professionals ben formats per tal de fer front amb èxit a la nova conjuntura.

L’Escola de Capacitació Agrària de les Borges Blanques, treballa des de fa més de 25 anys en la formació de futurs empresaris i treballadors del món agrari per tal que siguin capaços d’assegu-rar la competitivitat de les seves explotacions en aquest entorn canviant. A l’Escola aquesta forma-ció està orientada des d’un punt de vista fonamen-talment pràctic:

Pràctiques a l’ escola

L’escola disposa d’una explotació pròpia de 10 ha i el parc de maquinària necessari per tal de rea-litzar totes les operacions de conreu.

Pel curs 2008/2009 està previst que els alum-nes implantin una alternativa de conreus exten-sius formada per cereals (ordi, blat, civada, panís) i conreus farratgers (veça civada, alfals, raigràs). Es realitzen totes les operacions de preparació per a la sembra i conreu, a més del seguiment del cicle dels cultius, males herbes i plagues i malalties dels cultius.

Igualment, els alumnes participen en els assa-jos i experiències que l’Institut de Recerca i Tec-nologia Agroalimentàries realitza a l’escola, sobre

Aprendre a fer de pagès a l’Escola de Capacitació Agrària de les Borges Blanques: una formació eminentment pràctica

olivera, ametller, festuc, vinya i producció ecolò-gica de pomera.

Pel que fa als tractors i maquinària es realitzen les tasques de regulació, manteniment bàsic i taller necessàries per al seu correcte funcionament, amb especial atenció a tot el que fa referència a segu-retat en la seva operació. Igualment, l’escola dóna suport als alumnes que ho necessiten per tal que puguin accedir al carnet de tractorista i a l’examen teòric de vehicles de la categoria B.

Pràctiques en empreses col·laboradores

Pel que fa als cultius que no estan representats a l’escola, durant el curs es realitzen classes pràcti-ques d’esporga i seguiment de cultius en explotaci-ons agràries. Pel que fa a la ramaderia, els alumnes realitzen setmanalment pràctiques en granges de vaques, vedells, ovelles, cabres i en explotacions apícoles de la comarca.

Innovació tecnològica

Es presta especial atenció a les innovacions agràries i a les tecnologies de la informació i la comunicació (alumnes i professors participen a la comunitat virtual RuralCat) assistint al llarg del curs a fires (Fira de Lleida, Mollerussa, FIMA a Saragossà, EXPOÀVIGA a Barcelona, etc.), jornades tècniques, visites a camps experimentals i demos-tracions de cultius i maquinària.

Formació en centres de treball

Les pràctiques en centres de treball representen un 21% del nombre total d’hores lectives del cicle

ESCO

LA D

E CA

PACI

TACI

Ó AG

RÀRI

A · L

ES B

ORGE

S BL

ANQU

ES


formatiu. Durant el curs 2007/2008 es van realit-zar pràctiques en 20 empreses col·laboradores de les comarques de Les Garrigues, Segrià, Conca de Barbera, Segarra, Urgell, Pla D’Urgell, Noguera. Les empreses desenvolupaven la seva activitat en els sectors de agricultura extensiva, intensiva, la ramaderia, i els serveis agraris.

Visites a les explotacions dels alumnes

L’alumnat de l’escola prové, quasi en la seva totalitat, d’explotacions agràries familiars. Com a complement a les pràctiques es realitzen visites a les seves explotacions amb la resta de companys, amb l’objectiu de conèixer l’entorn agrari i familiar, les comarques i els cultius de la seva zona.

Oferta formativa

Pel curs 2008-09 l’Escola de Capacitació agrària de les Borges Blanques complementa encara més la seva oferta formativa dirigida a joves que es volen incorporar al sector agrari però també a professi-onals en actiu:

Formació Inicial- Cicle formatiu de grau mitjà d’explotaci-

ons agràries extensives- Programa de qualificació professional ini-

cial (PQPI) . Perfil: auxiliar d’activitats agropecuà-ries.

Formació per professionals- cursos de formació contínua exigibles:

aplicadors de productes fitosanitaris, producció integrada, benestar animal, prevenció de riscos laborals.

- Cursos de formació contínua especialit-zats: cultiu fruits secs, olivicultura, viticultura, instal·lacions de reg, tast d’olis.

- Jornades demostratives per professio-nals: esporga d’olivera, instal·lacions de reg, sem-bradores, recol·lecció mecanitzada.

- Crèdits semipresencials per professio-nals. Instal·lacions agràries.

- Tutoria i itineraris formatius per joves que demanen la primera instal·lació a l’empresa agrària.

- Grup de joves emprenedors del sector oli-vicultura. De referència per a tota Catalunya.

- Formació a distància en format paper i en format on-line mitjançant el portal Ruralcat.

En definitiva una de les ofertes més completes adreçada als actuals i als futurs professionals del sector agrari de la nostra comarca.

ESCO

LA D

E CA

PACI

TACI

Ó AG

RÀRI

A · L

ES B

ORGE

S BL

ANQU

ES

12 g a v e l l a núm. 7 2008

La música potencia el desenvolupament de la creativitat i la imaginació del nen

El projecte educatiu que cada curs posem en funcionament a la Llar d’Infants Municipal Joan XXIII, té com a objectiu prioritari oferir un bon servei a l’alumnat i potenciar i

transmetre una serie de valors i capacitats que tan sols es poden aprendre a través de la música.

La música és una bona manera de motivar l’aprenentatge dels nens/es i a la vegada aquests, es familiaritzen amb les melodies, els ritmes.“

La música és com un conte, que els nens i nenes van interpretant, fent valer els seus propis recursos imaginatius”.

A la classe de música utilitzem diferents estils i d’aquesta manera ens adonem que la música infantil provoca unes reaccions diferents de les que

produeix la música clàssica. Dins de l’aula també treballem amb un gran ventall d’instruments de percussió. Aquests els repartim als infants i així cada un s’identifica amb un so diferent. D’aquesta manera aconseguim que la quitxalla es concentri amb el so del seu instrument i aprengui a discriminar-lo de la resta.

Amb el més grans també treballem les audicions musicals. Aquesta iniciativa pretén estimular els sentits, la sensibilitat i la recepció dels infants.

LLAR

D’IN

FANT

S JO

AN X

XIII

· LES

BOR

GES

BLAN

QUES


La música també forma part del son del nens i nenes. Els més petits s’adormen escoltant música de fons, que els ajuda a relaxar-se. Amb la música desenvolupen més bé i més ràpidament la seva creativitat i imaginació, a la vegada que els facilita la relació amb els altres, doncs estimula la socialit-zació i ajuda a madurar en tots els sentits.

Així doncs, treballem la cançó, l’educació de l’oïda, l’educació del ritme, la dansa, l’audició musical i els instruments. El procediment utilitzat per impartir aquests ensenyaments, parteix del joc i dels sentits: la imitació, el reconeixement, la reproducció i la creació.

LLAR

D’IN

FANT

S JO

AN X

XIII

· LES

BOR

GES

BLAN

QUES

14 g a v e l l a núm. 7 2008

Els dies 5 i 6 de juliol va tenir lloc a Barcelona el “Encuentro Estatal de Educación Infantil, una invitación a escuchar, debatir, pensar y soñar”; organitzat per la revista Infància que

edita l’Associació de Mestres de Rosa Sensat.

L’equip de mestres de la llar d’infants del Col·legi Mare de Déu de Montserrat vam tenir la gran sort de poder assistir a aquestes jornades, i diem la gran sort, perquè ens cal anar obrint finestres quan es tracta d’educar els més petits. No val a quedar-nos en el que tots i totes vam estudiar i en el que estem aplicant dia a dia, sinó que necessitem formació contínua a fi d’anar-nos obrint a diferents formes d’educar, basades en pedagogies com les que ens van donar a conèixer a Barcelona: els principis educatius de la pediatra hongaresa Emmi Pikler i la pedagogia de l’escola Lóczy.

El tema general de la trobada estatal era la conquesta de l’autonomia dels nens i nenes d’educació infantil i a Barcelona ens vam aplegar 600 professionals de l’educació disposades a ampliar els nostres coneixements. Des de Budapest va venir Anna Tardos, el “plat fort” de les jorna-des, que a banda de ser una senyora entranyable i peculiar, té les idees molt clares sobre com ens

“Encuentro Estatal de Educación Infantil” a Barcelona, juliol 2008

hem de relacionar amb els nostres infants. Anna Tardos és psicòloga i l’actual directora de l’Institut Pikler, i la seva activitat se centra en la formació de les persones que treballen amb els més petits. Ha publicat infinitat d’articles, tots ells interessants per a els i les mestres que ens dediquem a educar els més petits.

Quan volem educar, ensenyar i estimular els nens i nenes de 0 a 3 no val a oferir-los, tan sols, infinitats d’activitats des de les nostres llars d’infants, sinó que el que cal és respectar, al màxim, l’evolució física i psíquica de l’infant i la seva autonomia en el seu saber fer, i aquesta no és una tasca fàcil. Els adults, familiars i mestres, intervenim sempre en el procés educatiu dels infants i, tot sovint, ho fem d’una manera poc respectuosa envers el seu procés evolutiu. Quan el nen està ajagut en el bressol ja volem que segui; quan aconsegueix seure, ja volem que gategi, i quan encara no ha començat a gatejar, ja volem que camini (qui no ha vist agafar el nen per les mans i fer-lo caminar quan encara no controla les seves fràgils cametes?). I això és el que anem fent tothom, sense adornar-nos que el que cal no és anhelar l’etapa següent, sinó estimular el període en què es trobi l’infant. En definitiva, el que cal és

Núria Rubinat i FerrerMestra d’Educació Infantil i Tècnic Especialista

LLAR

D’IN

FANT

S M.

DE

DÉU

DE M

ONTS

ERRA

T · LE

S BO

RGES

B.


respectar el seu procés evolutiu i potenciar i confiar en la seva autonomia.

Aquesta reflexió és el resultat de les quatre conferències que Anna Tardos va fer a Barcelona i del visionat de diferents vídeos que ens va portar , on es podia apreciar l’activitat de les “puericultores” que tenien cura dels infants, i que respectaven el procés maduratiu dels infants.

Per a qui vulgui endinsar-se i conèixer en profunditat quins són els principis de la pedagogia Lóczy, hi ha infinitat d’articles publicats, que donen una pinzellada de què és i pot ser treballar a les llar d’infants, tot tenint en compte els principis de l’esmentada pedagogia.

Per anar despertant-vos l’interès, us presentem, resumits, els principis bàsics de Lóczy :

• el respecte pel nen com a persona i la seva atenció individualitzada.

• la llibertat de moviment i la conquesta de l’autonomia: el valor de l’activitat autònoma basada en la iniciativa del nen.

• la pedagogia de la vida quotidiana: el valor de les petites coses que, per al nen, signifiquen grans coses.

• l’estabilitat i regularitat com a fonts prin-cipals de seguretat per a l’infant.

Els citats principis engloben una manera de fer amb els nens i nenes que, malgrat que tots i totes coneixem, no acabem d’aplicar, i ho diem amb el risc que comporta aquesta afirmació, perquè hem tingut l’oportunitat de visitar diverses escoles i

l’organització d’algunes llars no pot, de cap de les maneres, garantir la llibertat de moviments, un dels principis esmentats, per citar-ne un exemple.

Que el descobriment d’aquestes pedagogies ens despertin l’interès per anar reestructurant les nostres llars d’infants de les Garrigues.

Cal anar endavant en la nostra manera d’educar, de relacionar-nos amb els nostres infants i cal saber i ser conscients que no tot és vàlid en l’educació dels més petits, i que les nostres llars d’infants han d’assegurar i vetllar, al màxim, el benestar físic i psíquic de l’infant.

Cal que ens replantegem com donem el menjar (tots alhora i el més de pressa possible?), com es fa el canvi de bolquers (el gest brusc i sobren les paraules?), com tenim organitzades les aules (plenes de taules i cadires que impossibiliten que els infants es puguin moure en llibertat?) ... i així infinitat de qüestions que cal que ens anem plantejant com a mestres de llars d’infants i professionals de 0 a 3 anys.

LLAR

D’IN

FANT

S M.

DE

DÉU

DE M

ONTS

ERRA

T · LE

S BO

RGES

B.

16 g a v e l l a núm. 7 2008

“Aprendre sense reflexionar és malbaratar les energies”. Aquest axioma el va formular el gran pensador Confuci i sembla que sigui

molt encertat per aquest nostre món d’avui, en el qual les presses ens menen cap a conductes poc reflexionades i que, tot sovint, ocasionen conductes no sempre desitjades.

Els entesos ens diuen que en tots els camps de la vida és aconsellable fer ús d’una breu parada per revisar el contingut de l’acció i reconduir les metodologies emprades, si així ho aconsellen els resultats de l’acció. I més si aquesta acció es projecta cap a la formació integral del nostre alumnat.

Som conscients que la tasca pedagògica a les aules es fa amb rigor, generositat i il·lusió, però, és cert, també, que la rutina es filtra amb lentitud i amb constància en el fer del dia a dia. Cal, potser, il·lusionar el professorat per tal que trobi, en la recerca de nous camins, resposta als reptes que avui ens demana la pràctica docent.

Un d’aquests camins podria ser la pràctica reflexiva: una modalitat de formació del professorat.

El model de pràctica reflexiva proposa, a més d’aprofundir en el coneixement de la matèria, que el professorat sigui capaç d’autoformar-se, amb la qual cosa garantirà l’actualització diària de la seva tasca docent.

Amb l’objectiu d’incorporar projectes d’innovació al nostre centre, es va triar, com a formació de claustre per a aquest curs 07-08, la modalitat de pràctica reflexiva, que ens va ajudar a reflexionar, valgui la redundància, sobre la pròpia pràctica docent com a element principal de partida.

Els aspectes claus d’aquesta modalitat són quatre:

- experiències: treballar amb les pròpies experiències,

- reflexionar: mirar endarrere sobre la pròpia actitud aplicada en una situació concreta d’aula,

- aprenentatge interactiu: el procés de reflexió

Pràctica reflexiva

s’enriqueix per la interacció del grup de docents,- incorporar la teoria: es farà a partir de les

experiències pròpies i d’altri.Cada assistent va elaborar un pla d’acció,

d’acord amb el següent esquema:- Què vull canviar en la meva pràctica docent?- Com m’adonaré que he aconseguit aquest

canvi?- Quan vull que el canvi es produeixi?- Què necessito per aconseguir aquest objectiu?Els nostres plans d’acció van anar des de: com

aconseguir més atenció en alumnes del CI; com incentivar la lectura en el CM; com gestionar la impaciència de l’alumnat en el CS; com augmentar la implicació de l’alumnat amb l’aportació dels seus coneixements previs; com potenciar el treball cooperatiu amb la resolució de problemes matemàtics entre cursos de diferents nivells; com arribar a l’autoavaluació de llistats de paraules clau (glossaris de Moodle), aquests darrers adreçats a l’alumnat de l’ESO.

Reflexió final: aquesta formació ha estat altament positiva per dues raons, entre d’altres.

Pel que fa als docents, ens ha permès trencar la “privacitat” que tradicionalment s’ha mantingut sobre l’activitat que es realitza a l’aula i obrir-la a l’observació i a la reflexió compartides en un ambient de serenor, respecte i d’il·lusió participativa.

I la segona raó és l’alumnat, com no! Ens ajuda en l’organització dels seus propis coneixements i en l’aplicació a la resolució de problemes complexos i oberts, tot construint un pensament crític que el faci intervenir en el món, per arribar a produir canvis en un marc de tolerància, solidaritat i cooperació.

Afirmem, doncs, la idoneïtat d’aquesta formació per l’encaix en el nostre Projecte Educatiu, que no és altre que la formació integral de la persona.

Volem dir que tota aquesta formació ha estat possible gràcies a la Fanni Majó, la relació amb la qual és d’admiració per la seva rigorositat i entrega, d’amistat per la senzillesa del tracte i d’agraïment pel seguiment dels nostres plans d’acció.

Moltes gràcies, Fanni.

Claustre de professors Col·legi Mare de Déu de Montserrat Les Borges Blanques

COL·

LEGI

M. D

E DÉ

U DE

MON

TSER

RAT

· LES

BOR

GES

B.


P.E.NGLISH és un projecte que s’inicià el curs 2006-07 amb els alumnes de Cicle Inicial i aquest curs es continua també amb els de 1r. de Cicle Mitjà.

Amb aquest projecte es pretén millo-rar la competència oral en llengua anglesa dels alumnes del nostre centre , per adaptar-nos a les necessitats que aquesta societat plurilingüe demana.

Ho fem introduint la llengua anglesa a les classes d’Educació Física.

Ens vam adonar que calia millorar la competèn-cia oral en anglès dels nostres alumnes i que posar l’alumnat en una situació d’immersió era la formula adient per avançar en la complexitat que suposa aprendre una nova llengua.

Tenim com a objectiu reforçar els aprenentatges lingüístics treballats en les classes ordinàries i resol-dre situacions comunicatives amb certa fluïdesa.

Vam considerar que l’àrea d’Educació Física era la més adient, ja que és en aquesta on el nen es manifesta en la seva forma natural d’expressió, es a dir, en el joc.

En aquesta àrea es treballen continguts molt generals relacionats amb el propi cos, l’espai, el moviment... i en aquest sentit, resulta senzill crear la necessitat de comunicació. El nen fa realitat la llengua quan l’està emprant.

P.E.NGLISHD’una banda, la forma de treballar a les clas-

ses d’anglès respon a una dinàmica activa, on els nens aprenen a través de cançons i jocs; i també participativa, on exclusivament s’intenta fomentar la seva producció oral dirigida per l’especialista en qüestió.

D’altra banda, a les classes d’Educació Física, també s’opta per una comunicació oral que en aquest cas es farà en anglès i que, a més a més, podrà ser reforçada pel moviment del propi cos.

Després d’haver posat en pràctica el projecte durant un curs vam creure interessant conèixer l’opinió dels alumnes. Ho vam fer a través d’un qües-tionari. Hi va haver opinions per a tots els gustos. Aquí en teniu una mostra:

CEIP

JOAN

XXI

II · L

ES B

ORGE

S BL

ANQU

ES

18 g a v e l l a núm. 7 2008

CEIP

JOAN

XXI

II · L

ES B

ORGE

S BL

ANQU

ES Què han après elsnens/es? (nivell oral) En Anglès és... I en català...

MOTS I EXPRESSIONS DE LES RUTINES DE LA CLASSE: COMENÇAMENT i HIGIENE

pas ander de tanel pass under the tunnel Passa per sota el túnel

ai guan som soup plis I want some soap, please Vull una mica de sabó

drin a litel bit- drink a little bit Beure una mica

massage xeim- massage chain Cadena de massatges

mOTS I EXPRESSIONS QUE FEm ANAR A LES SESSIONS D’EDUCACIÓ FÍSICA

Camont! Come on! Venga!

jam jump saltar

eslouli slowly A poc a poc

quicly quickly ràpid

faster faster Més ràpid

eslite slide relliscar

estop stop parar

play play jugar

Game- geim game joc

Don pux in Don’t push in No em colis

Muf yor legs Move your legs Mou les teves cames

Tai ior xu Tie your shoe Lliga’t la sabata

climb the budembars- climb the wooden bars Pugeu les espatlleres


Aquest curs a l’IES Josep Vallverdú des de les àrees de tecnologia i anglès estem duent a terme un projecte emmarcat dins del pro-grama d’aprenentatge permanent

Comenius. És una xarxa que està dins de l’acció COMENIUS 3 i que s’anomena “Learning and Teac-hing Efficiently “ (Ensenyar i Aprendre de manera Eficient). El projecte pretén incorporar de manera efectiva les Pissarres Digitals Interactives (PDIs) a l’aula tant en l’ESO com en el Batxillerat i utilit-zar-les com a eina de visualització i presentació de tot el material elaborat (Internet, CDs, DVDs, vídeo, àudio, imatge, generador d’activitats, presenta-cions en powerpoint, podcasts, wikis, simuladors, etc.) per a treballar els continguts didàctics.

L’objectiu principal és promoure l’aprenentatge curricular i la innovació didàctica potenciant la motivació i atenció de l’alumne, més participació i treball i augmentant la interacció entre alumne/professor i alumne/alumne. Tots aquests recur-sos citats anteriorment estan agrupats en unitats didàctiques i penjats en la plataforma MOODLE, entorn virtual el qual permet a l’alumne tenir accés a la classe tres vegades: abans de la sessió (el material a treballar és al MOODLE), durant la sessió a l’aula, i una vegada a casa (poden consultar els aspectes més rellevants de la classe feta pel pro-fessor que ha estat gravada utilitzant les possibi-litats que dona la PDI).

Aquest és un dels majors avenços de les PDIs, que a partir d’un recurs basat en un model tradicio-nal com és la pissarra, dóna la possibilitat de gravar la classe i reutilitzar-la quan sigui necessari.

Pantalles digitals i ús del Moodle

IES

JOSE

P VA

LLVE

RDÚ

· LLE

S BO

RGES

BLA

NQUE

S

Els beneficis que comporta l’ús de les PDI són variats. Quant a l’alumnat, les classes resulten més atractives per la possibilitat dels recursos variats i dinàmics de què disposen, augmenta la participació i interacció a l’aula ja que afavoreix el treball grupal, s’optimitza el temps d’aprenen-tatge i afavoreix el pensament crític i la creativi-tat a l’hora d’utilitzar il·limitats tipus d’activitats i explicacions. L’ interès que desperta la pissarra en l’alumnat fa que estigui més atent i actiu, doncs han de sortir a la pissarra, escriure, ratllar, dibui-xar, arrossegar objectes o estar pendent de l’expo-sició per veure què serà el proper que passarà en ella.

Quant al professorat, la PDI fomenta la fle-xibilitat a l’hora de desenvolupar la classe, crea-tivitat en les activitats didàctiques que elabora i beneficia l’ús de les TIC en general. El professor crea els seus propis recursos doncs té accés a grà-fics, simulacions, diagrames, imatges, vídeos,... fet que ajuda a entendre els continguts didàctics de les classes, li permet moure objectes i tenir activi-tats preparades tal com el professor vol.

S’utilitza l’entorn Moodle (potenciat pel Depar-tament d’Educació), que permet incloure els dife-rents recursos TIC/multimèdia citats anteriorment i alhora facilita la connexió a les activitats des de qualsevol ordinador. Aquests recursos han estat contextualitzats pel professorat i adaptats al nivell i grau de desenvolupament de cada alumne/a, la qual cosa permet i facilita un autoaprenentatge dirigit i decidit per l’alumnat. El principal pro-blema tècnic, però, són els talls de connexió que

Gemma LloveraFrancesc SolansIES Josep Vallverdú. Les Borges Blanques

20 g a v e l l a núm. 7 2008

esporàdicament pot presentar la xarxa (cada cop menys habituals). Tot i això és una eina que dóna fàcil accés a molts recursos necessaris segons el tipus de sessió a treballar, i es pot accedir a les activitats i/o explicacions des del centre i des de casa. La informació elaborada dins l’espai MOODLE pot ser oberta, tancada o restringida. Els alum-nes realitzen exercicis entre tots, corregeixen redaccions de companys (co-avaluació), presenten exposicions tan orals com escrites en grup. Poden, fins i tot, prendre part activa en la seva formació: poden suggerir llocs web que creuen interessants, fan aportacions als fòrums, envien retroacció al professorat en cada unitat didàctica (enquestes MOODLE) per tal de poder millorar-la en el futur o realitzar canvis metodològics en la unitat següent, és a dir, l’alumnat té un rol actiu en el seu apre-nentatge. El professorat el converteix en el facili-tador del seu aprenentatge amb el que s’augmenta la seva motivació.

Quant a la feina que s’ha de fer des de casa, ajuda a augmentar l’autonomia d’estudi, la pròpia iniciativa, doncs els alumnes poden fer cerques a Internet, ampliar o reforçar alguns aspectes del seu aprenentatge segons el material proposat pel professorat, autocorregir-se els seus exercicis, complementar les explicacions del professor, revi-sar les classes fetes a partir del material generat amb les PDIs durant l’explicació i penjades a la pla-taforma MOODLE.

Per a poder dur a terme tots aquests objec-tius, aquest curs s’ha formació en centre de PDIs i MOODLE dirigit a tots el professorat de l’IES inte-ressat en el tema per a que conegués el seu maneig bàsic i pogués crear materials didàctics d’aprenen-tatge per a les seves classes.

Durant el proper curs escolar es preveu con-tinuar aprofundir en el tema amb més formació i implicació de més professorat.

IES

JOSE

P VA

LLVE

RDÚ

· LLE

S BO

RGES

BLA

NQUE

S


Aquest any és el segon curs escolar de la posada en pràctica del Pro-jecte de biblioteques escolars Pun-tedu al nostre centre impulsat des del Departament d’Educació .

Aquest projecte vol impulsar i consolidar el funcionament de la biblioteca escolar com a eina bàsica d’aprenentatge en el desenvolupament de totes les àrees i fomentar l’hàbit lector. La bibli-oteca també entesa com un servei i un recurs per al professorat i un espai obert a tota la comunitat educativa.

Pretenem amb el nostre projecte que la biblio-teca sigui un element clau per promoure i contribuir

Biblioteca Escolar Espai de coneixement i aprenentatge

contribuirà a l’adquisició de les competències bàsi-ques per al desenvolupament dels continguts cur-riculars de totes les àrees d’aprenentatge.

Els objectius a assolir aquest curs 2007/2008 han estat :

NIVELL ORGANITZATIU

• Continuar el projecte de la biblioteca al pro-jecte educatiu del centre.

• Continuar concentrant a la biblioteca de centre els diferents recursos.

• Inventariar i seleccionar.• Continuar ordenant i etiquetant els llibres i

altres recursos.• Organitzar l’horari lectiu per tal de determinar

un temps d’assistència a la biblioteca per a cada grup classe.

• Renovar i incrementar el material tenint en compte les necessitats del centre.

• Continuar amb la catalogació i informatització de la biblioteca.

CEIP

ALB

IRKA

· AR

BECA

a la utilització dels diferents recursos educatius i facilitar l’adquisició dels coneixements i tècniques necessàries perquè els nens i nenes aconsegueixin de manera gradual una autonomia en l’ aprenen-tatge, sense oblidar que tothom ha de saber acce-dir a la informació i gaudir de la lectura.

La biblioteca esdevindrà un recurs bàsic per a l’aprenentatge, l’accés a la informació diversa i afavorirà el desenvolupament de tècniques útils per a l’autoformació al llarg de la vida, alhora que

22 g a v e l l a núm. 7 2008

SUPORT AL mESTRE I FORmACIÓ DE L’ALUmNAT

• Portar a terme activitats relacionades amb l’aprenentatge de l’ús de la biblioteca .

• Realitzar activitats de dinamització de la biblioteca.

• Realitzar activitats per fomentar la lectura.• Fer activitats per tal que el alumnes s’acostu-

min a buscar informació per treballar les diferents àrees.

• Encetar el servei de préstec de la biblioteca.• Conèixer el funcionament de la biblioteca

local.• Organitzar una xerrada amb un autor català.

RELACIÓ Amb LA COmUNITAT EDUCATIVA

• Donar a conèixer la biblioteca a tota la comu-nitat educativa.

• Difondre entre pares i mares la importància de la biblioteca escolar.

• Donar a conèixer les activitats relacionades amb la biblioteca als pares i mares dels alumnes.

• Convidar als pares a participar conjuntament amb els seus fills en la creació d’una mascota adient a la biblioteca, buscar un nom per a la biblioteca i creació d’un logotip.

• Jornada de portes obertes per la inauguració de la biblioteca.

Els objectius marcats han estat àmpliament assolits, es pot destacar que en aquest moment la nostra biblioteca conté un fons de 2.258 llibres nous tots catalogats i distribuïts correctament a les seves prestatgeries degudament retolades.

La participació de pares i alumnes ha estat magnífica, entre tots hem batejat la biblioteca amb el nom de VOLACONTES i hem creat la mascota KINA, que és la personalització d’una oliveta arbequina que ens convida a anar a la biblioteca a llegir i mirar força contes, buscar informació etc...

En la temporalització dels objectius marcats en el projecte per aquest segon curs, el buscar el nom de la biblioteca, el trobar una mascota i el fer-ne la inauguració en la comunitat educativa era un dels reptes que ens havíem proposat.

Amb aquest objectiu marcat des d’inici de curs i volent lligar aquest acte amb la celebració de portes obertes del centre es va fixar una data per la celebració d’aquest dia.

Tot el professorat del centre va col·laborar sense escatimar esforços perquè els llibres es trobessin a la prestatgeria que els tocava, orde-nats alfabèticament, la biblioteca i els passadissos estaven molt ben engalanats, la KINA convidava tothom a entrar ...

Mascota de la nostra biblioteca: la Kina Biblioteca Volacontes

CEIP

ALB

IRKA

· AR

BECA


INUGURACIÓ DE LA bIbLIOTECA ESCOLAR

Programa d’actes:Dia : 25 d’abrilHora: 18 a 21 h. • Venda de llibres antics u obsolets al pati de

l’escola.19 a 21 h.• Visitar la nova biblioteca escolar.• Donar a conèixer el seu nom.• Presentar la seva mascota.• Obsequi d’un punt del llibre a cada visitant.• Obsequi d’un tríptic informatiu. ( amb objec-

tius, normativa, fons, préstec ...)• Jocs de màgia (mag: Pere Cairo)• L’hora del conte.

A càrrec de dues contacontes:- Dolors Balagué (bibliotecària de la biblioteca Atlàntida d’Arbeca)- Josse Nofre (bibliotecària de la biblioteca Pública de Lleida i contacontes del Club Banyetes).

• Visitar l’exposició de llibres “ T’estimo ...o no)La participació de les famílies i alumnes va

ésser sorprenent i tothom se n’anava content, fins i tot la Kina lluïa una gran rialla de satisfacció.

Venda de llibres antics. Inauguració biblioteca

Alumnes posant la cara a personatges de contes.Inauguració biblioteca

CEIP

ALB

IRKA

· AR

BECA

24 g a v e l l a núm. 7 2008

La situació concreta en que viuen els nens i nenes del nostre poble com a actuals i futurs ciutadans del segle XXI ens fa pensar en la necessitat de transmetre uns coneixements i

mostrar-los una metodologia que els serveixi per reflexionar sobre el medi ambient ( el seu poble, la seva comunitat autonòmica i el seu planeta).

Cal doncs optar per una nova cultura de l’ai-gua que passa per introduir mesures que permetin gestionar aquest recurs de forma més sostenible, prioritzant-ne l’estalvi i l’eficiència per tal d’evi-tar-ne el malbaratament i la contaminació. Perquè es puguin assolir aquests objectius és necessari un canvi en els nostres hàbits de consum.

Són reptes, tots aquests, que el nen/a d’avui en dia es trobarà i amb aquest projecte de l’aigua intentem posar en contacte els alumnes del CEIP “ Manuel Ortiz” amb els temes mediambientals, sobre tot “l’aigua” tan presents en la nostra vida quotidiana.

Els alumnes de Cicle Mitjà han realitzat a l’es-cola tot un seguit d’activitats relacionades amb l’estudi de l’aigua:

Gota a gota, s’esgotaCE

IP M

ANUE

L OR

TIZ

· JUN

EDA

L’ESTUDI DEL CICLE DE L’AIGUA

Aquest treball s’ha fet en les àrees de coneixe-ment del medi natural i en l’àrea d’ educació artís-tica. A partir de materials reciclats els alumnes han confeccionat uns murals on queda reflectit el cicle de l’aigua, i es veu com l’aigua realitza un constant viatge d’anada i de tornada entre el mar i la terra.

EL CICLE DE L’AIGUA

ELS ESLÒGANS DE L’AIGUA

A partir de la temàtica de l’aigua els alumnes van fer una reflexió sobre l’estalvi de l’aigua i ho van plasmar en els següents cartells publicitaris.


CEIP

MAN

UEL

ORTI

Z · J

UNED

A

L’AUCA DE L’AIGUA

Aprofitant la festa de la castanyada, vam realitzar un treball intercicle on per grups van crear una auca a partir dels usos de l’aigua. En aquest treball es pretén incre-mentar bones pràctiques i hàbits en el consum domèstic de l’aigua. Es tracta d’oferir elements i criteris que ens ajudin a prendre decisions coherents i a ser responsables. Racionalitzar i estalviar són contribucions personals i col-lectives que podem fer en la nostra vida quotidiana.

L’AIGUA AL mÓN

La disponibilitat dels recursos hídrics no és la mateixa en els diferents continents. Així mateix, l’aigua pot generar interessos turístics. Els nens i nenes del cicle mitjà han investigat quins usos se’n fa de l’aigua en els diferents països i les repercus-sions que això té com la desertització, desglaç...

26 g a v e l l a núm. 7 2008

CEIP

MAN

UEL

ORTI

Z · J

UNED

AELS ESTATS DE L’AIGUA I EXPERImENTS

A través de l’experimentació els alumnes han observat els diferents canvis que es produeixen en l’aigua en la interacció amb el medi. Així mateix també han estudiat aquests canvis observant les molècules de l’aigua en els diferents estats i els han reproduït en mida real.

RECURSOS LINGÜÍSTICS SObRE L’AIGUA

Dins la competència lingüística hem treballat els rodolins, refranys, frases significatives sobre l’aigua i hem elaborat diferents murals.

L’AIGUA AL SEGLE XXI

És una col·lecció de pòsters que mostren, de manera atractiva i entenedora, alguns dels aspec-tes més rellevants sobre la situació de l’aigua en el món a través de la relació entre l’aigua i la salut, l’alimentació, els ecosistemes, les ciutats i la parti-cipació, entre d’altres.

L’aigua és un element estratègic en l’agenda internacional i fruit d’això ha adoptat un paper central en la política mundial. Però cal no oblidar

que l’aigua és la base de la vida i un bé escàs que cal gestionar racionalment per al bé de la humani-tat i dels ecosistemes. Una gestió responsable de l’aigua significa fer front als desafiaments plane-taris en l’àmbit social i ambiental, com la pobresa, la salut i els conflictes, entre altres.

SOm FETS D’AIGUA

Dins la competència matemàtica s’han treballat els gràfics de barres. A través d’aquest estudi mes rera mes van observant la temperatura, la pluja recollida, la fresca...


CEIP

MAN

UEL

ORTI

Z · J

UNED

A

mESURES PER ESTALVIAR AIGUA A CASA

A través de l’observació directa a casa els alum-nes s’han adonat de les mesures que poden adoptar a les seves llars per tal d’estalviar l’aigua, i no mal-gastar-la. Per constatar aquesta informació reco-llida han elaborat un mural al passadís.

SORTIDES

Durant el tercer trimestre està previst realitzar les activitats següents dins la setmana cultural: un dossier sobre l’aigua, un pal de pluja, fer bombo-lles de sabó, una sortida al Cda Obagues on farem activitats sobre l’aigua al nostre poble i un taller sobre experiments “som químics”.

Per altra banda, les sortides trimestrals d’aquest curs les hem relacionat amb el projecte de l’aigua: sortida al Museu Agbar i Igualada, on vam realitzar tallers sobre l’aigua i un taller de bombo-lles de sabó.

Al segon trimestre vam fer una visita a Castelldefels a la casa d’activitats ambientals “Cal Ganxo”. Finalment, al tercer trimestre hem realitzat les colònies a la “Finca Tamarit” on hem fet un estudi sobre l’aigua i el mar.

28 g a v e l l a núm. 7 2008

CEIP

MAN

UEL

ORTI

Z · J

UNED

A

“L’AIGUA ÉS UN bÉ ESCàS QUE CAL COmPARTIR”

Els alumnes del cicle mitjà som conscients de la manca d’aigua i de la importància d’estalviar-la.


El curs 2006-07 vam organitzar un intercanvi amb Pézilla de la Rivi-ère, un poble de la Catalunya nord. El motiu de l’intercanvi sorgeix de l’agermanament que hi ha entre la

Granadella i el poble abans esmentat. Després de nombrosos contactes i activitats realitzades entre ambdós pobles, va sorgir la idea de dur a terme un intercanvi amb els nens i les nenes de l’escola. Considerant la importància pedagògica de l’activi-tat es fa extensible a tots els nens i les nenes del cicle superior de la ZER Elaia .

IntercanviZER Elaia – Pézilla de la Rivière

Objectius i continguts

Objectius Continguts

Conèixer la Catalunya Nord: costums, La Catalunya Nord: costums,llengua i tradicions. llengua i tradicions.

Ampliar el coneixement de l’espai geogràfic, - Els agents externs: el vent i l’aigua.històric, cultural .

- Conèixer el fenomen de l’erosió d’agents - Els efectes de l’acció erosiva del vent externs com el vent i l’aigua. i de l’aigua.

- Comprovar l’acció erosiva del vent - Territoris on es va formar Catalunya i la seva i de l’aigua. expansió per la Mediterrània.

- Conèixer els territoris on es va formar - Identificació i comparació de dos estilsCatalunya i la seva expansió artístics: el romànic i el gòtic.per la Mediterrània.

- Reconèixer i comparar els dos estils artístics propis de l’edat Mitjana: el romànic i el gòtic.

Fomentar el treball en xarxa entre l’alumnat Participació activa de l’alumnat.dels diversos territoris

Facilitar la participació activa de l’alumnat

Conviure i saber respectar els costums, Respecte pels costums, llengües i tradicionsllengües i tradicions de tots els nens i nenes. de tots els nens i les nenes.

ZER

ELAI

A · L

A GR

ANAD

ELLA

30 g a v e l l a núm. 7 2008

Programa detallat de les activitats

Dimarts 17 d’abril

9:00h: Sortida de Bellaguarda9:15h: Sortida de la Granadella12:30h: Dinar16:30h: Arribada a Pézilla de la Rivière17:00h: Distribució dels nens i nens per famílies 19:00h: Projecció de les fotografies festes durant l’estada a la Granadella al centre cultural. Àpat de rebuda organitzat per l’AMPA.

Dimecres 18 d’abril

8:30h: Trobada a l’aparcament de la Casa de la Vila i excursió a Força Reial 12:00h: Dinar amb les famílies 14:30h: Excursió al Paratge Natural de les Orgues d’Illa. 17:00h: Tornada a Pézilla Dijous 19 d’abril

9:00h: Sortida a Perpinyà. Gimcana pel carrers del nucli antic. Dinar al jardí del Palau dels Reis de Mallorca. Taller de construcció de monuments de l’edat Mitjana.17:00h: Tornada a Pézilla

Divendres 20 d’abril9:00h: Visita al taller dels escultors de l’associació “ La Pierre Levée”. Visita pel casc antic de Pesillà12:00h: Dinar amb les famílies.15:00h: Comiat i tornada a la Granadella i Bellaguarda.

ZER

ELAI

A · L

A GR

ANAD

ELLA


Contactes

Es van realitzar per mitjà de telèfon i correu electrònic amb el mestre Robert Picart que és a més membre de l’associació cultural que va promoure l’agermanament dels dos pobles.

Les activitats van estar dissenyades per l’equip directiu de la ZER amb el mestre implicat en l’in-tercanvi. A més a més de les activitats esmentades, també vam programar les que es durien a terme del 10 al 13 d’abril quan ells ens van visitar.

Van consistir en : - Visita a Lleida- Seu vella, Ajuntament, Eix

comercial i Camps Elisis.

ZER

ELAI

A · L

A GR

ANAD

ELLA

- Sortida a l’Ebre- Central de Flix i d’Ascó, Parc Natural de Sebes i Castell de Miravet.

- Descoberta dels pobles de la ZER: Coope-rativa d’oli, l’església i casc antic.

La valoració d’aquesta experiència ha estat molt positiva per part de tots: pares, alumnes i mestres ja que ha permès descobrir altres indrets, costums diferents, la convivència amb persones d’una altra llengua, potenciant la riquesa personal dels nos-tres alumnes.

32 g a v e l l a núm. 7 2008

En aquests últims anys es constata un increment d’algunes conductes de risc entre els i les adolescents; és freqüent sentir a parlar de consum de diferent tipus de drogues, d’accidents de

trànsit provocats pel consum d’alcohol, de trastorns alimentaris...i d’altres fets que suposen conductes no desitjables o, si més no, poc saludables entre els joves.

Recentment s’ha d’afegir les addiccions a les pantalles: internet, messenger, playstation, xats...- i s’han agreujat els trastorns alimentaris -obesitat infantil, anorèxia,....- És complex tot plegat i, cal donar recursos als nostres adolescents perquè disposin de les eines necessàries per a poder actuar de manera coherent: una bona informació i un procés de reflexió a les aules.

En cap moment hem d’oblidar que pel nostre sistema educatiu, dels 12 als 16 anys tots els nois i les noies cursen obligatòriament estudis secundaris i que és en aquesta etapa de la vida - encara que les persones tenim diferents ritmes de maduració- on potser es produeixen els canvis psicològics i fisio-lògics més importants. Durant la pubertat i l’adoles-cència en general, els nois i les noies experimenten sensacions i vivències que solen ser decisives en el desenvolupament de la seva personalitat i sovint adquireixen un estil de vida i uns hàbits que no serà fàcil canviar més tard.

La nostra societat actual, complexa i en continu canvi, exigeix als ciutadans una capacitat d’adapta-ció constant. Pensem que l’institut i l’escola poden oferir els recursos que facilitin aquesta adaptació i que l’EDUCACIÓ PER A LA SALUT ha de ser un dels eixos en l’educació integral de l’ésser humà. Creiem que hem de plantejar-nos, juntament amb la família i les institucions socials, facilitar-los l’assessora-ment i la informació necessària per aconseguir una bona prevenció.

L’Educació Secundària Obligatòria recull aquesta inquietud en el seu desenvolupament

Justificació del projecte

curricular; trobem a les diferents àrees de conei-xements objectius que fan referència a la prevenció de conductes de risc i, aquest conjunt d’intencions educatives queda integrat dins l’eix transversal de l’educació inclòs al PAT.

Creiem que, a partir de determinades actuacions des de l’àmbit educatiu, podem intentar modificar aquestes conductes considerades de risc i, promoure estils de vida saludables, que és un objectiu de l’etapa d’ensenyament obligatori. Sabem que, en darrer terme, aquest projecte ens pot portar a una educació més transversal i innovadora.

És difícil sintetitzar i reflectir el contingut de tot el projecte que hem dut a terme durant tres anys. Per aquest motiu, aquest document és un breu repàs de la trajectòria del projecte.

Us convidem a posar-vos en contacte amb el centre per conèixer el nostre projecte més a fons.

2- ObjECTIUS

Sistematitzar, ampliar i universalitzar el treball de promoció d’hàbits saludables en totes les àrees, nivells i àmbits de l’activitat escolar.

2.1 Integrar el concepte i la importància de la salut dins el currículum.

2.2 Estimular l’adquisició d’hàbits i conductes saludables.

2.3 Potenciar l’adquisició d’opinions d’autocrí-tica. L’assertivitat.

2.4 Desvetllar el desig de gaudir d’una vida saludable.

3- CONTINGUTS

Per assolir aquests objectius vam plantejar-nos incloure els eixos temàtics del projecte:

1- Alimentació i hàbits alimentaris saludables.2- Prevenció de dependències.

Maite Nadal i Domènech – [email protected] d’Estudis de l’IES l’Olivera i Responsable del Projecte d’Educació per a la Salut

IES

L’OLI

VERA

· L

A GR

ANAD

ELLA


IES

L’OLI

VERA

· L

A GR

ANAD

ELLA

3- Prevenció de situacions de risc.4- Educació emocional: autoestima Vam treballar els eixos temàtics:

a/ Integrant els continguts dins el currículum: àrees / matèries.

b/ Matèries optatives : el CV c/ Ensenyaments Alternatius d/ Projectes d’Aula Obertae/ Realització de “Diades saludables”f/ Un cop d’ull a la premsa: comentari de les

notícies del món de la salut

4- ALUmNAT (destinataris del projecte)

El projecte d’innovació Educació per a la Salut és un projecte global dirigit a tot el nostre alumnat: el 1r i 2n cicle d’ESO.

És un projecte de centre aprovat per claustre el curs 2005-2006 i que ha estat vinculant per a tot el professorat del centre durant els tres cursos

que s’ha dut a terme. Compta amb l’aprovació del Consell Escolar.

Implica, per tant, a més a més de l’alumnat, a tot el professorat, el personal no docent, i l’AmPA.

És un projecte obert a totes les institucions que treballen en el món de la salut.

5- DESENVOLUPAmENT I TEmPORITZACIÓ

El projecte Educació per a la salut està plan-tejat per a ser desenvolupat en tres cursos

· Curs 2005-2006: iniciació Any ple d’il·lusió, de projectes...

Es comença programant les activitats de salut d’una manera sistemàtica dins l’àrea de TUTORIA.

S’estableixen les DIADES SIGNIFICATIVES relaci-onades directament amb la salut que es treballaran a tots els cursos i des de totes les àrees s’incidirà en tots els temes de salut que es poden incloure en el programa de salut

34 g a v e l l a núm. 7 2008

Formació per a la professora responsable del projecte:

· Curs 2006-2007: A partir de la proposta i l’elaboració del mate-

rial de la professora responsable del projecte, es decideix treballar a partir d’un lema conegut d’una cadena de televisió:

“CADA mES, UNA CAUSA”

Així, van treballar:Octubre: L’alimentació – Campanya “Esmorza sa,

esmorza també fruita” (2n any)Novembre: Envoltats de sons i sorolls... i el

silenci?Desembre: Viure i conviure amb el dolor: les

cares del dolorGener: Drets Humans. Explotació infantil. La No

violència i la Pau: els llibres ens parlen.Febrer: Educació física i posturalMarç: La dona treballadora en la societat actual:

utopia o malson. Diari d’Anna FrankSetmana de la SalutAbril: English Week – Sant JordiMaig: Salut i Humor: exposició de vinyetes.

Calça’t bé!Juny: Mural exposició de tots els temes treba-

llats durant el curs. S’inicia la formació del claustre a càrrec

de Rosa Pérez.

· Curs 2007-2008: consolidació Any de maduresa, de reflexió i de feina

pautada... Després de l’esgotament del curs passat, es

decideix treballar a partir de tres eixos temàtics, un per trimestre.

1r trimestre: Alimentació saludable.2n trimestre: Entorn saludable.3r trimestre: Oci saludableEl nostre centre entra a formar part del

Programa Salut i EscolaEs continua la formació del claustre amb Rosa

Pérez. Es realitzarà la valoració del projecte

6- DIFUSIÓ DEL PROjECTE La tasca de difusió del projecte és un dels aspec-

tes importants ja que la materialització -en format pòster, mural, power point, díptic ...- i exposició de la feina feta és un element engrescador i motivador per a l’alumnat.

Nosaltres hem enfocat el treball i la difusió del projecte des d’aquests diferents àmbits:

6.1 - Murals expositors: • Espai fix durant tot el curs on el professorat pot

anar penjant tots els treballs del seu alumnat. • Espai que recull els articles de premsa.• Espai que recull les diades significatives.

Les activitats es renoven cada 15 dies aproxi-madament per evitar que perdin interès.

Ha de ser un espai nou, que sempre cridi l’atenció.És fonamental que el professorat hi faci inci-

dència i ho comenti a les aules: cal fer referència, comentaris i valoracions al material exposat des de tots els àmbits possibles.

6.2 - PAT - Activitats a TUTORIA - R e a l i t z a c i ó d ’ a c t i v i t a t s p r o p o s a d e s i

realitzades per:− les responsables del projecte− professionals externs al centre− el/la mateix/a tutor/a,− la infermera del programa Salut i Escola− les tècniques del PiJ –Punt d’Informació

Juvenil-

IES

L’OLI

VERA

· L

A GR

ANAD

ELLA


6.3 - Activitats d’àREA / mATÈRIA Proposades pel mateix professorat d’àrea i

integrades dins el currículum del curs.

6.4 - Diades significativesConjunt d’activitats preparades especialment

per a treballar una reivindicació especial, per exem-ple el Dia Mundial sense Tabac.

6.5 - Diades SaludablesConjunt d’activitats organitzades i coordinades

per les professores responsables del projecte i realitzades per les mateixes responsables o bé per professionals externs al centre, agents de salut.

Activitats, xerrades, tallers, visites a exposici-ons ... la majoria contractades des del Pack Escoles i que són portades a terme pels diferents col·lectius que treballen en el món de la salut: Creu Roja, Asso-ciació Antisida ...

6.6 -Matèries optatives:CV Ciències Naturals 4t ESO “És equilibrada

la meva alimentació ?”A partir dels continguts explicitats al currículum

de ciències naturals, s’ha valorat triar aquest crèdit per a aprofundir en la temàtica de salut.

Crèdits de Síntesi:1r ESO – Camp d’Aprenentatge de Tarragona – La

Mediterrània2n ESO - L’aigua3r ESO – D’on véns, parla-me’n- Conèixer el

seu entorn4t ESO - Conèixer un altre entorn :Madrid – Oci

saludable

6.7 - Racó del medi Ambient – Hort escolar - Aula Oberta

A partir del 2n trimestre els alumnes de l’AO, assessorats per la seva tutora, van crear el racó del medi ambient per a recollir totes les iniciatives treballant el reciclatge. També van portar a terme un projecte per a reduir l’ús de l’alumini en els embolcalls de l’entrepà de l’esmorzar.

A partir del 3r trimestre han engegat el projecte de l’hort escolar.

IES

L’OLI

VERA

· L

A GR

ANAD

ELLA

36 g a v e l l a núm. 7 2008

6.8 - ConcursosParticipar en concursos amb la temàtica adient.

Dos tipus: els concursos que es presentaven des del full de la biblioteca i els proposats a partir de les il·lustracions de Jordi Labanda.

6.9 - Cartells / PòstersCartells a les aules anunciant les diades signi-

ficatives, les activitats, horaris ..

6.10 - Campanya “Esmorza sa, esmorza també fruita” Fruita fresca a l’hora del pati, faci-litada per una cooperativa lleidatana o bé adquirida pel centre.

6.11 - Difusió exterior:Comunicats de premsa als diaris provincials:

Segre i La Mañana.Revista comarcal: Som GarriguesRevista local: Lo Clarí Cartes/comunicats a les famílies

6.12 - Fulls de biblioteca Publicació mensual centrada especialment en

la Biblioteca del centre però que es fa ressò de les activitats que es duen a terme a l’institut.

Es reparteix el full a tot l’alumnat i es llegeix i comenta normalment a les hores de tutoria.

7- AVALUACIÓ

El projecte és obert i dinàmic i per la seva natu-ralesa pot haver-hi canvis al llarg del seu desenvo-lupament incorporant nous tallers, xerrades ... que tinguin interès i es creguin adients.

Les activitat realitzades es valoraran i avaluaran des de diferents àmbits:

• TUTORS / TUTORIA: Avaluació oral del grup classe de les activitats realitzades

• PROFESSORAT D’àREA: Avaluació de les activitats realitzades amb els criteris de la seva programació.

• RESPONSAbLES PROjECTE: Avaluació indivi-dual de les diferents activitats

• RESPONSAbLES PROjECTE / CLAUSTREL’avaluació es realitzarà sobre els aspectes

generals del projecte i les activitats dels alumnes.

Respecte al procés general de desenvolu-pament del projecte s’utilitzaran els següents indicadors d’avaluació.

• Nivell de coneixement del projecte per part de tota la comunitat educativa.

• Valoració de la selecció i la seqüència de les activitats proposades pel programa.

• Nombre de professors/res implicats/des en el projecte.

• Nombre de professors/res que assisteixen a les activitats de formació.

L’avaluació de les activitats es realitzarà en funció dels objectius proposats que es donaran a conèixer als alumnes per fer la valoració del projecte.

S’han elaborat graelles d’ítems per avaluar coneixements específics.

L’avaluació de la majoria d’aspectes és quali-tativa.

Seran indicadors d’avaluació:• Haver elaborat i haver assistit a la formació

inicial (assessorament) adreçada a tot el professo-rat del centre implicat en el projecte.

• Mantenir les reunions de coordinació per arribar a l’assoliment dels objectius proposats.

• Comptar amb els documents pertinents per sistematitzar i realitzar el projecte: fulls de registre d’activitats, programacions, fulls de valoració de l’alumnat i fulls d’avaluació.

• Incorporar el Projecte de Salut com a element enriquidor al PCC del centre.

IES

L’OLI

VERA

· L

A GR

ANAD

ELLA


IES

L’OLI

VERA

· L

A GR

ANAD

ELLA

8- COORDINACIÓ

• COORDINADORA Una hora setmanal per a decidir, contactar,

programar... activitats i portar-les a terme

• TUTORS/RES i CAPS de DEPARTAmENT Reunió setmanal amb els tutors on també es

decideixen i programen activitats. Reunió bimensual -aprox- amb els caps de

departaments per informar-los de les activitats i demanar propostes.• La professora responsable del projecte pre-

senta cada trimestre una graella i un dossier amb propostes d’activitats relacionades amb la temàtica que s’està treballant perquè el professorat pugui triar activitats per a realitzar a l’aula.

• Es demana que cada àrea realitzi, com a mínim, una activitat de salut per a cada tri-mestre (full de seguiment d’activitats)

• ASSESSORAmENT / FORmACIÓ• Realitzar l’assessorament i la formació

proposats pel projecte: formació personal el primer any del projecte i formació en centre, “a la carta” el segon i tercer any. La nostra formadora ha estat Rosa Pérez, psicòloga, professora de la UDL

• Buscar assessorament en els serveis educa-tius (EAP, CRP) dels recursos educatius que ells ens puguin proporcionar.

• Implicar les institucions provincials que treballen en àmbits de salut. Cal destacar la impli-cació del Consell Comarcal i l’assessorament dels Mossos d’Esquadra.

• AmPAA les reunions mensuals que es realitzen amb

l’AmPA, la responsable del projecte o un membre de l’equip directiu- informa de les activitats que s’estan realitzant.

També informa de l’organització de les acti-vitats de cloenda del trimestre i en demana la col·laboració.

Organitzar, conjuntament amb l’AMPA, tallers/xerrades per a pares i mares de

temes relacionats amb el món de la salut

9- PROPOSTES DE CONTINUÏTAT:CURS 2008 – 2009

• Equip de Projecte de Salut: cap d’estudis, professor/a responsable, tutors.

• Establir calendari de reunions i de coordinació. • Eix transversal treballat trimestralment a les

tutories – PAT.• Diada/es saludables al final de cada trimestre.• Temàtica: Educació emocional: • Desenvolupar l’autoestima i l’autonomia

personal. • Prendre consciència d’una adequada

higiene física i mental. • Desenvolupar la capacitat reflexiva i

crítica. • Potenciar l’adquisició d’habilitats soci als i emocionals (resolució de conflictes) • Desenvolupar actituds i valors positius

envers la salut.

38 g a v e l l a núm. 7 2008

Les mestres d’Educació Infantil i Cicle Inicial de la ZER Pedrera entenem el treball per projectes com una manera d’organitzar l’activitat d’ensenyament - aprenentatge a l’aula. Creiem que és molt

important, ja que l’alumnat d’aquestes edats - sobretot infantil -, té una capacitat de concentració bastant reduïda, per tant, és essencial la motivació dels nens i nenes vers allò que estan treballant i aprenent.

D’altra banda, és una metodologia que treballa d’una manera global les diferents àrees curriculars i permet que el nen vagi construint el seu propi apre-nentatge a partir de les seves motivacions, interessos, vivències i coneixements previs (Vigotski). Es tracta d’un enfocament metodològic que permet crear estra-tègies d’aprenentatge en els nens: buscar, enregistrar, difondre, cercar informació, argumentar, contrarestar informació... i dur a terme un treball de la llengua. Tots aquests procediments els fem mitjançant el diàleg (vehicle conductor de la llengua).

A més a més, permet treballar la diversitat a l’aula: permet fer agrupaments de diferents maneres, respectar el ritme de cada nen i nena, partir dels seus coneixements previs... I més, en escoles com les nostres, amb aules amb diferents grups d’edats. És un recurs que permet treballar l’autonomia, el procés de metacognició i el procés d’ensenyament – aprenentatge, per potenciar el treball de la llengua (tant oral com escrita).

Mitjançant el treball per projectes podem aconseguir objectius com:

· Ser capaç d’elaborar i planificar estratègies personals per resoldre problemes.

· Informar sobre el que se sap sobre el tema.· Donar una explicació davant una demanda.· Transmetre informació del que aprenem

davant una altra persona.· Informar dels processos realitzats per

resoldre un problema.· Manifestar la seva opinió davant dels temes

que es tractin.

Els projectes a la nostra ZER

· Assentir i dissentir sobre el punt de vista dels altres.

· Predir, preveure i fer hipòtesis.· Expressar sentiments i emocions.· Mostrar atenció davant les explicacions de

l’adult i dels altres.· Aprendre a explicar conceptes amb les seves

pròpies paraules.

Així, en les nostres escoles hem dut a terme diferents projectes, a partir d’esdeveniments motivadors pels nens i nenes, una pregunta o un problema general o particular, un tema que necessiti ser tractat... i començant per l’elecció del nom de la classe.

A més a més, i de forma paral·lela s’ha realitzat un projecte comú entre tots els alumnes de les tres escoles de la ZER, abordant un tema tant significatiu i ineludible com és l’aigua, de manera que els nens i nenes se sentin protagonistes del seu aprenentatge.

La metodologia del treball per projectes com-porta un procés en el qual hem tingut en compte quatre fases o etapes:

1) ELECCIÓ DEL PROJECTE: Partint de la seva motivació, interessos dels nens i nenes, argumentar què volem treballar i definir el tema del projecte. Per exemple: Al CEIP “Porcel de Cervera” es decideix tre-ballar el projecte de la casa a partir d’un comentari que ens fa una nena mentre conversem en rotllana. La nena comenta que estan pintant la seva habitació de color lila. De seguida intervé un altre nen dient que “casa meva és de color groc” i immediatament tots aixequen la mà per explicar com és casa seva. La mestra els proposa treballar la casa com a projecte (com vam fer amb “els esquirols” durant el primer trimestre) i els nens/es s’hi mostren entusiasmats.

Posteriorment, preguntarem als alumnes QUÈ EN SABEM? Sobre el tema escollit per detectar així els seus CONEIXEMENTS PREVIS, donant la oportunitat d’expli-car-se, opinar i posar en comú (serveixen d’hipòtesis

Anna Llobera

Esther Mayench

ZER

PEDR

ERA

· PUI

GGRÒ

S, E

LS O

MELL

ONS,

L’ES

PLUG

A CA

LBA


ZER

PEDR

ERA

· PUI

GGRÒ

S, E

LS O

MELL

ONS,

L’ES

PLUG

A CA

LBA

inicials que després durant el desenvolupament es podran verificar, ampliar o refutar). Nosaltres ho hem fet a mode de mural: QUÈ EN SABEM DE LES CASES? i hem escrit a sota les aportacions fetes per cada nen i nena. Podem acompanyar-ho també amb un dibuix.

Tot això servirà d’eina avaluativa inicial i a partir d’aquestes activitats podem fer una llista sobre QUÈ EN VOLEM SABER sobre el tema. Aquesta llista ha de ser molt guiada, ja que els infants d’aquestes edats els costa molt diferenciar sobre el que saben i el que no saben o voldrien saber. Es poden posar també amb suport paper i posar-ho al mural.

A més a més, en el projecte de la casa hem realitzat altres activitats de coneixements previs per completar l’avaluació inicial:

1. DIBUIX INICIAL DE LA CASA. A través de la distribució espacial dels elements del dibuix podem veure si el nen té una clara representació mental del dibuix i és capaç de plasmar-ho en aquest. Aquest dibuix inicial el compararem amb el dibuix final –com a activitat d’avaluació-).

2. DESCRIBIM CASA NOSTRAA partir d’una proposta de dibuixos que porta la

mestra, cada nen i nena escollirà com és la casa seva i la descriurà als companys (tant per fora com per dins).Gravarem la descripció amb la gravadora.

(Més endavant, en una de les activitats d’aprenentatge, tornaran a descriure casa seva -a partir de la fotografia de la casa vista de fora, així com del número i de la placa amb el nom del carrer i tornaran a escoltar la gravació amb la descripció inicial per contrastar la informació).

2) PLANIFICACIÓ DEL PROjECTE

Consisteix en buscar suports que ens poden ajudar a resoldre els dubtes (FONTS D’INFORMACIÓ: cintes de vídeo, revistes, contes, CD’s, Internet, jogui-nes, DVD’s, ...). Farem pensar a l’alumnat sobre ON HO BUSCAREM? És a dir, quins materials ens poden servir i nosaltres analitzarem la viabilitat de les seves idees. És essencial que les famílies coneguin el projecte i ajudin als infants a cercar la informació que sol·liciten, fomentant així la relació família –escola (la mestra farà una nota a les famílies amb les preguntes que volen saber els seus fills o filles).

3) DESENVOLUPAmENT DEL PROjECTE (ACTIVITATS)

Al llarg del projecte s’aniran duent a terme dife-rents activitats en funció de tot allò que ens aportin els infants i tot allò que vulguin saber, descobrir, experimentar... sobre les cases.

Entre les activitats d’aprenentatge realitza-des, destaquem la sortida pel poble per observar i fotografiar les diferents cases, números i noms dels carrers, altres cartells que ens cridin l’atenció, edificis emblemàtics del nostre poble: el castell, l’església, l’ajuntament, l’escola,...

D’aquesta manera hem fet possible que ha partir de l’espai proper i significatiu dels nens i nenes (la pròpia casa és un element amb un enorme valor afectiu), hagin descobert espais més llunyans i abstractes: carrers, pobles o ciutats,... i s’hagin iniciat en l’estudi del plànol del poble (a partir d’un plànol aportat pels infants).

40 g a v e l l a núm. 7 2008

4) AVALUACIÓ DEL PROjECTEPer part de l’alumnat: definirem aquest punt

com: QUÈ HEM APRÈS? Farem una pluja d’idees final per prendre consciència de tot allò que hem après (pensarem a més, sobre tot allò que hem fet o portat per aprendre).

També ens fixarem en les aportacions o afir-macions que van fer els nens en iniciar el projecte i aquelles que siguin errònies les refarem correcta-ment (a nivell oral).

Per part de la mestra: Reflexionar, valorar la seva pròpia acció (de cerca d’estratègies, materials, situacions,... perquè els infants continuïn avançant en els seus coneixements, estructurant-los i compartint-los).

Compartim l’afirmació de Sílvia Majoral en el seu llibre: “Veig tot el món! Créixer junts tot fent projectes” (2004, A.M. Rosa Sensat, Barcelona) sobre la importància de dur a terme projectes que mantinguin la seva curiositat, les seves ganes de descobrir i investigar junts, d’expressar les seves emocions, i això no serà possible si no escoltem de veritat els nostres infants i procurem treure partit de tot el que es viu a l’escola.

ZER

PEDR

ERA

· PUI

GGRÒ

S, E

LS O

MELL

ONS,

L’ES

PLUG

A CA

LBA


Ja feia temps que es parlava a nivell de Claustre de la necessitat de “posar al dia”, actualitzar, ordenar i organitzar les bibli-oteques de les escoles de la ZER. La bibli-oteca només era un espai on s’ubicaven els

llibres, revistes, enciclopèdies, diccionaris... (nous i vells) i que trèiem i posàvem sense cap control ni cap criteri. T’adones d’aquesta necessitat i d’aquest desordre quan busques algun llibre que no trobes o bé et costa molt de localitzar.

Davant d’aquesta problemàtica es va crear la necessitat de concentrar tot el fons i d’organitzar-lo perquè fos, de veritat, útil, pràctic i sobretot funcional.

Per aquesta raó vam decidir d’endinsar-nos en el projecte d’innovació “Puntedu” i se’ns va concedir en la convocatòria de l’any 2006. El fet que aquest tipus de projectes no estigui pensat per aplicar-lo a les ZERs ha comportat una sèrie de mancances a molts nivells: hores de dedicació, recursos humans, materials i econòmics. La tasca a realitzar en una biblioteca cal multiplicar-la per tres.

Aquest curs 2007/08 ha estat el segon any que funciona a la nostra ZER el programa de biblioteca escolar “Puntedu” que ens ha permès dedicar temps i recursos a l’organització i la dinamització de les nostres biblioteques escolars.

Dissortadament la biblioteca als nostres cen-tres no havia estat considerat un espai important, imprescindible, per desenvolupar la tasca educativa principalment per raons d’espai. Pensem que la biblioteca és un recurs bàsic d’aprenentatge per a totes les àrees del currículum (recerca d’informació) i per a fomentar l’hàbit lector, d’utilitat per a tota la comunitat educativa.

La Lileta ha arribat a les nostres biblioteques

ZER

GARR

IGUE

S AL

TES

· JUN

COSA

, ELS

TOR

MS, E

L SO

LERÀ

S

Aquest és un aspecte fonamental perquè els temps actuals i la nostra societat han canviat i la metodologia pel que fa a la “transmissió de conei-xements” (moltes vegades unidireccional) no té res a veure comparativament parlant. Les TAC, la recerca d’informació, la lectura com a recurs fonamental per l’adquisició de nous aprenentatge, la investigació... formen part del nostre dia a dia d’alumnes, de pares i mares i de mestres.

Aquest curs hem començat les tasques de dinamització de la biblioteca amb activitats força engrescadores: visita d’un escriptor, contes d’arreu del món, biblioteca d’aula i de centre (préstec bibli-otecari), la mascota de les biblioteques de la ZER, el conte de la biblioteca...

Rosa Masip Reig

Coordinadora del projecte “Puntedu” de la ZER Garrigues Altes (CEIP l’Espígol de Juncosa, CEIP Joan Benet i Petit de els Torms i CEIP del Soleràs)

42 g a v e l l a núm. 7 2008

L’objectiu fonamental d’aquest segon any era informatitzar el fons de les biblioteques i per això les activitats d’animació a la lectura no han estat molt nombroses. La més destacable (a part de las visita de l’escriptor que és ja habitual a la ZER) ha estat l’arribada de la nostra MASCOTA.

Ja tenim mascota!!!

El personatge de la nostra mascota ja era cone-gut per tots i totes perquè era el logotip de la revista escolar que fa anys que escrivim. La va dibuixar una il·lustradora de conegut renom (la senyora Mercè Arànega) i va estar dissenyada especialment per celebrar el 10è aniversari de la nostra revista “Oli en un llum”.

Els nens i nenes de tota la ZER van ser els encar-

regats de triar el nom mitjançant un concurs on hi van participar un centenar de propostes i del qual va sortir elegit el nom de “LILETA”.

Però, la sorpresa majúscula l’hem tingut fa pocs dies quan vam trobar a les nostres biblioteques un llibre (sembla ser escrit per la Lileta) en el qual ens explica la seva veritable història. Si voleu conèixer

tota la història podeu consultar el Bloc http://blocs.xtec.cat/ceipsoleras/2008/05/ on trobareu penjat l’article de 23 de maig de 2008 “La Lileta i la seva particular història” junt amb el llibre (esperem que us agradi).

Enguany la Lileta no ens ha pogut assessorar,

ni ajudar, ni col·laborar en la tria dels llibres de lectura, però, ella sap que una de les tasques d’una mascota de biblioteca d’escola es precisament aquesta: orientar en la tria/elecció dels llibres de lectura. Segurament ja té moltes, moltes, moltes idees d’activitats que ens serviran per dinamitzar les nostres biblioteques.

ZER

GARR

IGUE

S AL

TES

· JUN

COSA

, ELS

TOR

MS, E

L SO

LERÀ

S


ZER

VALL

D’A

RANY

Ó · C

ASTE

LLDA

NS, L

’ALB

AGÉS

, EL

COGU

L

QUI SOm?

La ZER Vall de l’Aranyó està ubicada a les Garrigues i la formen tres centres: el CEIP Timorell situat a Castelldans, el CEIP Mare de Déu de Montserrat a L’Albagés i el CEIP Camp Crusat a El Cogul.

La distància que existeix entre cadascuna de les tres escoles és de 8 kms aproximadament. Cal especificar que tan el CEIP Timorell com el CEIP Mare de Déu de Montserrat estan formats per quatre grups-classe, mentre que el CEIP Camp Crusat és una escola unitària. El nostre claustre, doncs, consta de quinze mestres i d’una mitja jornada.

Tot i que el concepte de les TAC (com actualment l’entenem: tecnologies de l’aprenentatge i del coneixement) encara no havia sorgit, la nostra ZER pretenia incorporar les TIC a la vida quotidiana de l’escola i així aprofitar tots els recursos digitals per reforçar i ampliar els continguts treballats a classe.

Quan el Departament d’Educació publica l’oferta de projectes d’innovació neix Les TIC en Marxa. L’objectiu inicial és integrar les TIC a l’àrea de Coneixement del Medi natural, social i cultural des de P.3 fins a sisè de Primària. Cal dir, però que el projecte és més ambiciós i que la finalitat última és utilitzar les TAC en totes les àrees curriculars.

COm ENS VAm ORGANITZAR?

En el curs 2006-07 la implantació de la sisena hora a la ZER va suposar una flexibilització en els horaris dels mestres. L’Equip Directiu va optimitzar al màxim l’organització dels horaris i va distribuir sessions de coordinacions de cicle. D’aquesta manera, l’última sessió del matí d’un dia de la setmana tots els tutors d’un mateix cicle es podien trobar per treballar les TIC en Marxa. Cal dir que els especialistes (mestre d’educació física, musical, anglès i d’educació especial) vam estar assignats a un cicle en concret i ens incorporàvem a partir de les 13h a les reunions de coordinació.

Al llarg d’aquestes sessions de coordinació de cicle van realitzar la recerca, selecció, seqüenciació i planificació de recursos TICs de les diferents unitats didàctiques de l’àrea de coneixement del medi natural i social i cultural a partir d’unes graelles.

Totes les graelles es van desar en una carpeta

anomenada les Tic en Marxa i aquest curs els alumnes han tingut una sisena hora destinada a treballar els recursos TIC d’ambdues àrees.

El nostre projecte d’innovacióLes TIC en marxa

PER QUÈ LES TIC EN mARXA?

El nostre projecte d’innovació es gesta el curs 2005-06. En aquell moment el claustre de la ZER era molt conscient de la importància creixent que adquirien les noves tecnologies en el procés d’ensenyament i aprenentatge. Es parlava molt i sovint de la integració de les TIC en el currículum, coneixíem la immensa quantitat de recursos TIC penjats a la xarxa, les escoles començaven a estar plenes de programes informàtics i CD-Roms i DVDs interessants per treballar les diferents àrees... havia arribat el moment d’elaborar un projecte comú envers aquest tema!

44 g a v e l l a núm. 7 2008

EL NOSTRE PROjECTE ESTà VIU

La implementació del projecte ens ha fet reflexionar i hem incorporat petites millores que en un principi no estaven previstes, per tant, podem afirmar que el nostre projecte està viu.

L’emmagatzemat de les graelles en una carpeta no resultava tan eficaç com en un principi creiem i amb el boom dels blocs vam crear els blocs

http://blocs.xtec.cat/ticenmarxanaturalshttp://blocs.xtec.cat/ticenmarxasocials a la web de la ZER. Les avantatges dels blocs en relació al projecte

d’innovació són moltes, però destaquem que ens permet fer una actualització més ràpida, facilita l’accessibilitat en emprar els recursos on-line, la nostra pàgina web esdevé més funcional de retruc,

ens serveix d’eina de comunicació entre mestres, alumnes i comunitat educativa per tal d’avaluar i revisar el material disponible a través dels comentaris dels blocaries, etc.

L’experiència és tan satisfactòria que ja treballem

http://blocs.xtec.cat/ticenmarxamates la novetat és que en aquest moment s’ha convidat als alumnes de cicle superior a que siguin partícips i protagonistes en la recerca, selecció i recopilació de recursos Clic, quaderns virtuals, pàgines web, caceres del Tresos, ... Creiem profundament que l’alumnat amb supervisió del professorat és capaç d’implicar-se en el projecte i alhora desenvolupar competències bàsiques essencials en la nostra societat tecnològica.

ZER

VALL

D’A

RANY

Ó · C

ASTE

LLDA

NS, L

’ALB

AGÉS

, EL

COGU

L


ZER

RIU

SET ·

L’AL

BI, C

ERVI

À, V

INAI

XA, L

A PO

BLA

DE CÉ

RVOL

ESSisena hora: Sensibilitat artística

Què és?

Tal com estableix la normativa, la

nova franja horària coneguda per tots com sisena hora s’ha de destinar al desenvolupament d’habilitats pràctiques i funcionals, les quals han

d’estar relacionades amb aspectes que afavoreixin la formació integral de l’alumnat i el desenvolupament de competències bàsiques com la lectura, l’expressió oral..., respectant el seu caràcter transversal i sense restringir-se a una àrea específica. Així doncs, la sensibilitat artística és un dels aspectes que es tre-ballaran des d’aquest punt de vista fonamentalment pràctic i vivencial per als alumnes.

Què pretenem aconseguir?

Què els nens i les nenes desenvolupin la seva capacitat d’anàlisi i d’interpretació en relació a qualsevol tipus de producció artística, incidint en la descoberta de sentiments i sensacions, tot afavorint el desenvolupament de gusts i preferències per al gaudí personal de l’art en general.

Com ho fem?

Analitzant els diferents significats i funcions de l’art a partir de quadres, escultures, fotogra-fies, peces musicals, pel·lícules..., tot estimulant la creativitat i la imaginació dels nens i les nenes, convidant-los a preguntar-se perquè els artistes creen les seves obres d’una forma o altra, i ajudant-los a realitzar les seves pròpies creacions a partir d’altres, sempre tenint en compte el seu nivell de

Montserrat Carulla Solé, Tània Domínguez Agulló i Davínia Satorres Monclús

CEIP El Cérvol (ZER Riu Set), curs 2006 - 2007

desenvolupament, i per tant, adaptant tant les tècni-ques com les activitats a les seves característiques, motivacions i interessos.

Propostes d’activitats

Algunes de les propostes que hem treballat al llarg del curs 2006 - 2007 amb els diferents cicles s’han basat en l’audició de diverses peces musicals (de manera que a partir d’una melodia caracterís-tica dels natius americans n’han sorgit dibuixos de campaments indis), en la tècnica de la papiroflèxia (fent que els alumnes transformessin un simple tros de paper en figures d’animals, vaixells...). Altres activitats realitzades, però, s’han centrat més en el coneixement i la interpretació de les obres d’artistes de diverses èpoques, com per exemple Leonardo Da Vinci, Munch, Van Gogh, Picasso..., en l’aplicació d’alguna tècnica pictòrica, de manera que els alumnes havien de ser capaços, per exemple, de plasmar al paper les formes i els colors que veien en un paisatge, en la creació d’una caricatura a partir de diferents materials (revistes, fruits secs, cereals, diaris, fulls de colors...), expressant així la seva creativitat i la seva forma particular d’interpre-tar una expressió facial o corporal, experimentant, fins i tot, amb la realit-zació d’escultures humanes prota-gonitzades pels propis alumnes.

46 g a v e l l a núm. 7 2008

Ja fa molt temps, que des de l’escola de música de les Borges Blanques va sorgir la idea de crear una escola de música “Comarcal”. Això implicava un funciona-ment diferent al que s’havia dut a terme

fins aleshores ja que calia adoptar unes caracterís-tiques semblants a les d’una ZER: desplaçament de professorat per les diferents aules, un únic claus-tre de professors, un mateix Projecte Educatiu de Centre, etc.

Les escoles de Borges i Arbeca van unir-se al curs 95 – 96. En el cas de l’escola de Juneda no va ser fins al curs 04 – 05 (tot i que anys enrere ja s’havia fet un intent).

Actualment les escoles municipals de música “Mestre Lluís López” de les Borges Blanques, “Rosa Farran” de Juneda i d’Arbeca consten en total de 16 professors i 250 alumnes distribuït de la següent manera: Borges 128, Juneda 75 i Arbeca 47.

El fet de treballar conjuntament aporta molts aventatges a tots els nivells: estabilitat del profes-sorat, millor oferta instrumental, comoditat dels alumnes/pares pel fet de no haver de desplaçar-se a un altre poble (desplaçament del professorat), etc.

Projecte d’Escola comarcal de música a les GarriguesLes especialitats que s’hi imparteixen són les

següents:- violí - viola- violoncel - flauta travessera- flauta de bec - piano- percussió - clarinet- saxo - trompeta- guitarra clàssica - guitarra i baix elèctric

L’escola compta amb diferents programes : ini-ciació per a nens de 4 i 5 anys, nivell elemental, nivell mitjà i programa per adults.

A part de les classes impartides durant tot el curs, actualment l’escola organitza moltes activi-tats paral·leles: intercanvis amb altre escoles de música, participació en trobades, tant a nivell coral com instrumental, setmana cultural i realització de concerts arreu de la Comarca, sense oblidar els ja tradicionals concerts de Nadal i Final de Curs els quals es realitzen de manera rotativa entre les 3 poblacions.

A nivell pedagògic ja es pot considerar com una sola i única escola formada per les tres poblacions implicades en el projecte. Cal seguir lluitant per aconseguir que ho sigui a tots els nivells.

ESCO

LA D

E MÚ

SICA

DE

LES

GARR

IGUE

S

Trobada d’escoles de música de Catalunya el passat 29 de març de 2008, amb la participació de 4000 alumnes. La nostra escola hi va participar en cant coral.


En l’edició de la revista GAVELLA hem d’agrair la col·laboració i participació de:

· Tots els centres d’Educació Infantil, Primària , Secundària, Educació Especial i els Serveis Educatius de les Garrigues

· La inspecció Tècnica d’Educació

· Serveis Educatius i Formació Permanent dels Serveis Territorials a Lleida

L’ESPLUGA CALbACEIP «Porcel de Cervera» Professors: 2Alumnes: 12

ELS OmELLONSCEIP «josep Güell» Professors: 2Alumnes: 10

ZER PEDRERA

PUIGGRòSLlar d’Infants«L’Escoleta de Puiggròs»Professors: 1Alumnes: 4CEIP «Abat Ruera» Professors: 9Alumnes: 24

VINAIXAEEI municipal Professors: 1Alumnes: 10CEIP «Sant bonifaci» Professors: 3Alumnes: 28

LA PObLA DE CÉRVOLESCEIP «joan Espasa» Professors: 2Alumnes: 18

ZER RIU SET

L’ALbIEEI municipal Professors: 2Alumnes: 13CEIP «Els Aubis» Professors: 15Alumnes: 71

CERVIà DE LESGARRIGUESLlar d’infants «La Lluna»Professors: 1Alumnes: 7CEIP «El Cérvol» Professors: 8Alumnes: 46

ZER LA VALL D’ARANYÓ

CASTELLDANSEEI “Plou i fa sol” Professors: 2Alumnes: 16CEIP «Timorell» Professors: 9Alumnes: 46

L’ALbAGÉSCEIP «mare de Déu de montserrat» Professors: 5Alumnes: 34

EL COGULCEIP «Camp Crusat» Professors: 1Alumnes: 7

ZER GARRIGUES ALTES

jUNCOSALlar d’infants «L’Amistat» Professors: 1Alumnes: 8CEIP «L’Espígol» Professors: 3Alumnes: 27

CEIP DEL SOLERàSProfessors: 11Alumnes: 39

ELS TORmSCEIP «joan benet i Petit»Professors: 2Alumnes: 15

ZER ELAIA

bOVERACEIP «Vallmajor» Professors: 1Alumnes: 10

bELLAGUARDACEIP «Els Set Focs» Professors: 2Alumnes: 19

LA GRANADELLAEEI “Les Garrigues”Professores: 1Alumnes: 5CEIP «Ntra. Sra. de Gràcia» Professors: 9Alumnes: 51IES «l’Olivera» Professors: 15Alumnes: 71

ARbECA

EEI “Sant jaume” Professores: 3Alumnes: 25

CEIP «Albirka» Professors: 21Alumnes: 181

jUNEDA

EEI municipal “L’Escoleta” Professores: 9Alumnes: 50

CEIP «manuel Ortiz» Professors: 25Alumnes: 258

APROmI Aula d’educació especial. Professors: 1 Educadors: 1Alumnes: 7Tallers. Treballadors: 42 Personal assistit: 62CDIAPPsicòlegs 2Fisioterapeuta 1Logopeda 1Treballadora social 1

LES bORGES bLANQUES

EEI municipal Professores: 11Alumnes: 78

CEIP «joan XXIII» Professors: 29Alumnes: 330

IES «josep Vallverdú» Professors: 62 Alumnes: 560

Escola de Capacitació Agrària (ECA)Professors: 6 Alumnes: 24

Fundació-Col·legi «mare de Déu de montserrat»Llar d’infantsProfessores: 5 Alumnes: 58Infantil-Primària

Professors: 13 Alumnes: 218

Secundària (ESO) Professors: 15 Alumnes: 180

SERVEI EDUCATIU DE LES GARRIGUES

Centre de Recursos Pedagògics (CRP)Professors: 3

Equip d’Assessorament Pscopedagògic (EAP)Psicopedagogs: 3Treballadora social: 1

Camp d’Aprenentatge «Les Obagues» (CdA)Equip del Camp: 6

Equip de Llengua i Cohesió Social (ELIC)Professora: 1

Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA)Mestra d’atenció de zona: 1

Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals (CREDV)Mestra d’atenció de zona: 1

Auxiliar administrativa: 1

Dades del CentresEducació Infantil, Primària i Secundària de les Garrigues

SUMARI · 2009. 5. 7. · 4 g a v e l l a núm. 7 2008 En record d’en Ramon Vallés U QD JDYHOOD...

Documents

Transcript of SUMARI · 2009. 5. 7. · 4 g a v e l l a núm. 7 2008 En record d’en Ramon Vallés U QD JDYHOOD...