LLAMBRUSCA -ALZHEIMER PENEDÈS-

Informació sobre la malaltia d’Alzheimer i altres tipus de demències

Número 19 Abril del 2011

Núria Solé i Millan, autora de la portada

Aquesta revista ha estat possible amb la col·laboració de l’Àngels Ventura

NÚRIA SOLÉ I MILLAN

Va cursar els estudis reglats a l’Escola Massana de Barcelona i es va especialitzar en ceràmica. Va exposar-hi. Després es va lli-cenciar en Història de l’Art a la Universitat Central de Barcelona. I, finalment, es va diplomar en Arqueologia Hispànica (Història Antiga).No va poder dedicar-se única-ment a l’art però les ceràmiques que va fer, l’Escola Massana les va lliurar a una important galeria d’art de Ginebra on van ser ex-posades i venudes.

Després de 17 anys de malaltia, va fer el camí cap a la Vall de la Fe i l’Esperança el 3 de gener de 2011.

La Sra. Mercè Solé ens va oferir aquest quadre, pintat per la seva germana poc abans de morir, per fer-lo servir de portada. Llam-brusca li agraeix el gest i aprofita la revista que es publica a l’abril per recordar la Núria amb molt d’afecte.

Quan l’artista s’implica socialment, els colors, les formes, les textures, la llum..., el que ha creat, impacta de manera commovedora.

Que sigui benvinguda el que a partir d’ara anomenarem “Creativitat Implicada”, la finalitat de la qual és la divulgació creativa que ens permet sortir d’una responsabilitat individual i endinsar-nos en la consciència col·lectiva.

3

PRESENTACIÓDeixeu-me que us parli de la meva mare. Fa 19 anys, quan ella en tenia 69, li van diagnosticar una malaltia d’Alzheimer. Des de fa molt temps s’està sempre al llit, ja no s’aguanta asseguda. Abans d’això, va passar molts anys del sofà a la cadira de rodes. Abans d’això, va estar una temporada molt llarga sense parlar, només gemegava i, de tant en tant, repetia alguna paraula que li havies dit. Abans d’això, va deixar d’entendre el que li deies i, encara abans d’això, sempre tenia por de perdre’s i et seguia a tot arreu perquè no volia quedar-se ni un moment sola. I, més abans, s’adonava de com perdia la memòria i l’orientació i es deprimia. I, al començament de tot, va deixar de fer aquelles coses que tant li agradaven i es va anar tancant en un her-metisme que no enteníem. La meva mare s’està 24 hores al llit, no parla, no somriu, té les arti-culacions rígides, obre els ulls però no mira enlloc. M’imagino que hi sent, per això, de dia li poso la ràdio amb música. M’imagino que nota el contacte, per això, m’entretinc a pentinar-la com a ella li agradava. M’imagino que sent les olors, encara que al començament de la ma-laltia va perdre molt d’olfacte, per això, li poso el tipus de colònia que ella utilitzava. No em puc comunicar amb ella de cap més manera. Desconec si ella rep algun d’aquests missatges. La meva mare obre la boca quan li dónes menjar. No s’ennuega si no li dónes líquids (fa temps que utilitzo substàncies espessants). Té la pell sense cap ferida (els matalassos antiescares, els olis essencials protectors i els moderns bolquers són de gran utilitat). No pren cap medicament a excepció d’una pastilla de tiroides al matí. No es cons-tipa mai. El seu cor batega, els seus pulmons respiren, el seu aparell digestiu treballa... però el seu cervell no regeix. El seu cos segueix vivint, però quin sentit té la seva vida? En quin moment de la malaltia va deixar de tenir-ne? Cada vegada hi ha més malalts com la meva mare. La medicina i la tecnologia actual permeten que moltes persones que abans haurien mort de diverses complicacions continuïn vives molts anys després del diagnòstic d’una malaltia d’Alzheimer. La meva mare no rep cap trac-tament per mantenir-la en vida de manera artificiosa. Només rep la cura i el tracte que mereix com a persona. Tinc la gran sort de poder-la cuidar a casa i això, en el seu estat, poques vegades és possible. Però, tant si aquests malalts estan al domicili com si són atesos en residèn-cies provoquen una gran angoixa a les persones que les estimen. Tant de bo que la mateixa medicina i tecnologia que els ha allargat la vida aconsegueixi trobar una manera de donar-los un tracte més humà, més reconfortant i satisfactori per a tots.

Àngels CererolsPresidenta de Llambrusca

4

Aureli Ruiz

ENTREVISTA A AURELI RUIZRegidor de Salut de l’Ajuntament de Vilafranca

Per Àngels Cererols

En realitat, l’Aureli Ruiz, a més de tenir la titularitat de la Regidoria de Salut, és també tinent d’alcalde de l’Àrea de Serveis Centrals i Orga-nització, bàsicament com a regidor d’Hisenda i Governació, i també és el portaveu del Govern a l’Ajuntament de Vilafranca.

Des de quan et dediques a la política? Sóc regidor a l’Ajuntament de Vilafranca des de l’any 2003 però tinc aquests càrrecs de govern des del 2009. Abans m’havia mogut dintre d’ambients associatius, sobretot formant part dels Falcons de Vilafran-ca i sent administrador de la Festa Major l’any 1994.

Sabies que aquest 2012 fa deu anys que es va crear Llambrus-ca? Sí. Pensant-ho una mica, no m’hauria equivocat gaire. En realitat, co-nec l’associació des que sóc regidor de Salut. A la meva família hi va haver un cas de “demència senil” i un altre de Parkinson però, de fet, no sabia gaires coses d’aquestes malalties degeneratives del cervell. Des de l’Ajuntament, vaig veient la feina que fa Llambrusca i com n’es-tà, de ben valorada, per tothom.

Explica’ns una mica com veus la teva feina a l’Ajuntament.L’Ajuntament és una empresa molt gran. Hi treballen unes 500 per-sones i es gestionen una gran quantitat de recursos. Estem vivint una època difícil que ens ha de fer reflexionar. Venim d’una etapa anterior d’abundància exagerada i ara toca optimitzar els recursos. Hi ha d’ha-ver una reorganització en el sentit d’aprendre a compartir espais, a coordinar-se amb persones que treballen en àmbits diferents: cadascú aprèn dels altres. Per exemple, la salut, l’ensenyament, els serveis

5

socials... tots són àmbits que es dediquen al servei a les persones. Les problemàtiques sovint són les mateixes i és molt millor treballar-les de manera conjunta.

I més concretament, què fas com a regidor de Salut?Ser regidor de Salut comporta, per si mateix, tota una sèrie de càr-recs com és la vicepresidència del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès (Hospital de Vilafranca) i la Secretaria de la Fundació Hospital Vell de Vilafranca. En aquests dos casos, s’ha de vetllar per un bon servei als ciutadans i per la conservació del patrimoni. En relació amb la salut, des de l’Ajuntament es treballen dos aspectes: el de la promoció i el de la prevenció. En aquest sentit, i en col·laboració amb la regidoria de Joventut, hem promogut els anomenats “Joves Agents de Salut”, que, després d’una formació, es dediquen a promoure hàbits saludables en-tre el jovent. Ha estat una iniciativa molt exitosa ja que l’últim any s’hi van apuntar prop de 80 alumnes d’entre 14 i 15 anys. L’Ajuntament també està coordinat amb el CAS (servei que fa el tractament de les drogodependències) fent-se càrrec de la prevenció de situacions de risc. I també, treballem amb entitats, com la vostra, que es mouen en l’àmbit de la salut.

I en relació amb l’atenció a la gent gran, quins projectes té ac-tualment l’Ajuntament?Recentment hi ha hagut una donació a l’Ajuntament d’un immoble a la rambla de Sant Francesc. Hi ha la intenció de fer-hi un Centre de Dia per a la gent gran i potser algun servei més destinat a aquest col-lectiu. En aquest moment s’estan estudiant les diferents possibilitats que ofereix l’edifici. Per altra part, hi ha un projecte de construcció de pisos tutelats, i s’està treballant per fer més places de residència. L’Ajuntament és conscient de la necessitat d’aquests projectes per a la gent gran ja que cada dia hi ha més persones d’edat avançada que viuen soles, amb necessitats diferents.

Gràcies, Aureli, per haver-nos dedicat aquest temps i per com-partir amb nosaltres les teves opinions.

6

“Los mayores y la enfermedad de Alzhe-imer en la literatura infantil y juvenil” és un extens recull bibliogràfic de lectures dirigides a nens i joves, des dels 3 als 15 anys, que tracten de la vellesa i de la seva problemàtica. Les obres s’agrupen en set apartats en funció de les característiques de les històries que plantegen i dels per-sonatges que incorporen. Així tenim: - Els “grans” protagonistes: personatges

amb el temps i el saber a les espatlles. - Trobades sense edat: relacions entre

nens i persones grans. - Les mil cares dels avis: avis per a tots

els gustos. - Àvies d’ampli espectre: des de bruixes temibles a bondadoses

fades. - Grans i petites complicitats: les relacions entre avis i néts. - Tota una vida: la vida que passa, la maduresa, la calma. - Quan els records s’esborren: les persones grans amb deteriora-

ment cognitiu.Dins de cada apartat les obres s’ordenen alfabèticament per autor i al costat de la referència s’indica per a quina edat es recomana, si està disponible en català, euskera o gallec i si està recomanat pel Servei d’Orientació de Lectura.Al final del recull, un apartat titulat “Biblioteca de mayores” conté in-formació molt interessant i útil. Dividit en dos blocs hi podem trobar: - La malaltia d’Alzheimer en primer pla: pel·lícules amb arguments

directament relacionats amb aquesta malaltia. - Memòria professional: bibliografia, documents i recursos publicats

en revistes, institucions o pàgines web.“Los mayores y la enfermedad de Alzheimer en la literatura infantil y juvenil” és una publicació del Centro de Documentación e Inves-tigación de Literatura Infantil y Juvenil Fundación Germán Sánchez Ruipérez i està disponible en format pdf a la pàgina web del Centro de Referencia Estatal de atención a personas con enfermedad de Alzheimer y otras demencias del Imserso de Salamanca: www.cre-alzheimer.es

LLIBRES

7

El dimecres 7 de març, el Carles Mata, casteller de soca-rel, va passar la tarda amb la gent de Llambrusca.Ens va parlar de com es constru-eixen els diferents castells, de la feina que fa cada casteller, dels assajos, del compromís que re-presenta formar part de la colla, de l’ambient que es respira a la plaça... Amb el seu tarannà alegre i en-grescador, el temps va passar vo-lant i tots van gaudir d’allò més amb les seves explicacions.

El dilluns dia 26 de març, la Co-ral Domidó de Santa Margarida i els Monjos va venir al local de Llambrusca i ens va delectar amb la seva actuació. Aquesta és una experiència que repetim ja que la coral ens va visitar l’any passat: petits i grans units per les cançons i les ganes de gaudir plegats de la música.

ACTIVITATS TALLERS

8

SORTIDA A BARCELONAPer Carme Sanglas

El dissabte 25 de març va ser un dia intens: vam fer una sortida del Casal Llambrusca molt esperada per tots.A primera hora del matí vam omplir l’autocar i vam dirigir-nos di-rectament al Liceu. Allà ens esperava una guia per fer-nos la visita. Després de veure la Musa de la Música, que es troba a l’entrada principal, vam anar cap al teatre. Asseguts a les butaques moder-nistes, vam poder observar els imponents quinze metres d’amplada de l’escenari, les pintures dels medallons del sostre i la reproducció exacta de les làmpades que eren com les antigues de gas. Algunes curiositats pròpies del teatre són que l’aire condicionat surt de sota de les butaques per evitar afectar els cantants i que el teatre no té una llotja reial ja que quan el van construir els van negar una ajuda des de Madrid.Tot seguit ens van acompanyar al Saló dels Miralls, el qual, afortu-nadament, no es va veure afectat per l’incendi del 1994 i només ha estat restaurat. Es tracta d’un saló neoclàssic amb làmpades bar-roques. A part dels grans miralls que cobreixen les parets del saló, també hi ha diversos medallons dedicats a personatges importants de la cultura. El sostre està decorat amb una pintura que simbolitza Apol·lo amb les nou muses de la música i el terra és de marbre. Des del mateix Saló dels Miralls vam accedir cap al Cercle del Liceu, un club privat de socis que va ser creat amb la finalitat d’oferir un lloc d’esbarjo i entreteniment a l’alta societat.I vam donar per acabada la visita després de veure la Sala Foyer, una sala polivalent amb 400 butaques i pantalles que retransmeten les

9

òperes que es fan al teatre i que està ubicada just a sota de la platea.Després de reposar energies a la cafeteria del Teatre Liceu, l’au-tocar ens va portar cap al Parc del Laberint d’Horta. Aquests jar-dins van ser construïts al voltant del palau del Marquès de Desvalls durant el segle XIX. Els seus fills, en no poder mantenir aquesta propietat, el van vendre a l’Ajuntament de Barcelona, el qual el va obrir al públic. L’any 1994 va ser remodelat i des de llavors té un aforament limitat i a les nits és tancat. Aquest parc es troba carre-gat de símbols de la mitologia grega. Vam començar la visita guiada veient el Jardí de Boixos, que és d’accés restringit i s’hi troben arbres tan exòtics com un cedre de l’Himàlaia o una palmera de Mèxic, i també arbres fruiters típics del Mediterrani. Després de fer pràctiques pel petit laberint que es troba al Jardí de les Molses, ens vam endinsar cap al gran laberint, en el qual no solament vam aconseguir trobar el centre on hi havia una escultura d’Eros, el déu de l’amor, sinó que també vam acon-seguir trobar la sortida! La visita del Parc del Laberint va concloure passejant pel jardí ro-màntic. Aquest jardí relaciona el cicle de la vida d’una persona amb l’aigua i comença amb una font que simbolitza el naixement i va seguint tot el jardí amb un petit rierol.Com que ja ens havíem guanyat el dinar, l’autocar ens esperava a la sortida del Parc del Laberint d’Horta per portar-nos cap a un res-taurant del barri de l’Eixample on vam dinar molt bé. I això no va ser tot! Aprofitant la tornada cap a casa, des de l’auto-car, vam poder veure la Sagrada Família i vam fer una petita parada al mirador del barri del Carmel, des d’on es divisava tota la ciutat.

1010

TALLERS LLAMBRUSCAPalet, corda, cuca amagar, cap i treva, perles, venedores, xurro-mitja màniga-mangoter, nines retallables, parxís, escacs, cartes, dòmino... són alguns dels jocs que jugaven els nostres usuaris quan eren petits.Nines, ninos de cel·luloide, pilotes de drap, firetes, bicicleta, patins, cotxets de ferro, dards, bales, teles per brodar... són algunes de les joguines que tenien per jugar.A Cal Baldiri venien joguines. I a Ca la Madrona en venien i en se-gueixen venent.Els Reis portaven coses que es necessitaven: sabates, llibretes, lla-pis, gomes, caramels, torrons... La Fina M. recorda un pupitre plegable que li van portar els Reis.L’Antonio recorda que repartia “molletes” amb bicicleta per diferents pobles de Còrdova: des de Monturque, on va néixer, a Lucena, Mon-tilla, Aguilar, Cabra. No li quedava gaire temps per jugar.La Núria va tenir totes les joguines que ella va voler.La Pepita B. recorda les nines de drap que li feia la seva besàvia.La Fina M. jugava al jardí de casa seva amb un gronxador penjat d’un arbre que li va fer el seu pare. Recorda que, davant la insistèn-cia per tenir una pilota, el seu pare i la seva mare n’hi van regalar una cadascun el mateix dia i així finalment en va tenir dues: una de blanca i una de blava.La Dorotea recorda que li agradava molt enfilar-se als arbres i ca-minar amb sabates de taló.A la Pepita M. li agradava molt anar amb bicicleta i jugar a jocs de taula. Això darrer encara li agrada ara.La Fina M. anava a veure sovint una nina molt gran que estava ex-posada a l’aparador de la botiga dels Quatre Cantons.Al Joan li hauria fet molta il·lusió tenir un tren elèctric però a casa seva aleshores no tenien electri-citat i tampoc no l’hauria pogut fer funcionar.A la Dorotea li hauria agradat te-nir firetes per jugar però reconeix que s’entretenia amb qualsevol cosa.Transcripció del grup de conversa sobre jocs i joguines.Participants: Núria, Pepita B., Joan, Antonio, Pepita M., Fina i Dorotea.

1011

LLAMBRUSCA ENTRA ALS INSTITUTSEl passat mes de març, Llambrusca, a través de la seva presidenta, Àngels Cererols, va participar en els actes que es van fer en dos instituts.En primer lloc, l’institut El Foix dels Monjos va celebrar, el dia 16, el Dia de la Solidaritat. Va ser en aquest marc que Cererols es va adreçar als alumnes de primer i segon de Batxillerat per explicar-los, de manera molt pedagògica i amena, què és la malaltia de l’Alzheimer, com es pot prevenir i què és Llambrusca. Els nois que hi van participar van estar molt atents per la importància del tema que es tractava i van fer nombroses preguntes.Aquesta experiència tan agradable es va repetir el dia 28 a l’institut Milà i Fontanals de Vilafranca durant les Jornades Culturals que duu a terme aquest centre. En aquesta ocasió hi van participar nois de tercer i quart d’ESO.Llambrusca està molt contenta d’aquesta nova col·laboració amb els estudiants. Cada any l’associació acull algun alumne de primer de Batxillerat que fa el seu treball de recerca sobre l’Alzheimer. La iniciativa d’aprofitar aquests tipus de jornades per entrar als insti-tuts ens permet donar a conèixer encara més la malaltia i el treball de l’associació.

12

ÒPTICAANÀLISIS CLÍNIQUES

i AIGÜES

Sant Pere, 2 - Tel. 93 890 12 3908720 Vilafranca del Penedès

FARMÀCIAPERE MITJANS i BAQUÉS

Carretera Diputació, s/nTelèfon 93 897 81 55

VILOBÍ DEL PENEDÈS

Camp dels Rolls, s/n - local 9Tel. 93 890 29 05

08720 Vilafranca del Penedès

- Alimentació biològica- Herbes medicinals- Fruits secs- Complements dietètics

Ferrers, 18Tel. 93 892 07 26

Vilafranca del Penedès

marca el teu lookmontsebonet.com

VINE A PROVAR LA PRESSOTERÀPIALa pressoteràpia és un tractament que utilitza la pressió de l’aire per a realitzar un drenatge limfàtic. Aconsegueix així estimular el sistema circulatori i contribueix a eliminar els líquids, greixos i toxines que generen la cel·lulitis, edemes i trastorns venosos com les varius.

Molt recomanat per a cames inflades i cansades.

Vina a provar-ho al nou Centre de Salut i Benestar del carrer de les Cabanyes, 23 de Vilafranca.

Presentant aquest número de la revistaLlambrusca tindreu un descompte del 10%

Per què no col·labores ambnosaltres anunciant-te?

T r u c a ’ n s ! ! !

Tel. 93 818 19 22 (Pilar)

1213

La Parellada, 25Tel. 93 892 01 73 - Fax 93 818 23 06

08720 Vilafranca del Penedès

Associació Entrem-hi(Ajuntament de Vilafranca, CET Nou Verd SCCL, Empresa d’Inserció Nou Set SCCL,

Fundació Mas Albornà)- Promoció i cohesió de les empreses socials

a la comarca.- Suport en la creació i consolidació de pro-

jectes per a la inserció sociolaboral de per-sones amb risc d’exclusió.

- Creació de llocs de treball ajustats a les per-sones en risc o situació d’exclusió.

- Servei prelaboral per a persones amb tras-torn mental sever.

Polígon Domenys I, carrer d’en Morató, 408720 Vilafranca del Penedès

Tel. 93 890 47 32

c/ Cort, 1 - Tel. 93 892 01 23Vilafranca del Penedès

- HOMEOPATIA

- FÓRMULES MAGISTRALS

- DIETÈTICA

- DERMOFARMÀCIA

Algunes vegades, els familiars d’una persona amb la malaltia d’Alz-heimer demanen al metge que no comuniqui el diagnòstic al ma-lalt. Això passa també amb altres malalties greus que tenen mal pronòstic. L’argument d’aquestes persones és que volen evitar al malalt “un patiment innecessari”, que es deprimeixi o que “no ho pugui suportar”. Curiosament, quan se’ls pregunta si voldrien sa-ber el diagnòstic, en cas de ser ells els malalts, responen que sí.

Evidentment, conèixer que pateixes una malaltia greu, invalidant, progressiva i sense cura, com és la malaltia d’Alzheimer, és una mala notícia. Molt mala notícia. I és legítim que les persones que estimen el malalt vulguin protegir-lo. Però no és amagant-li la re-alitat com el poden ajudar sinó acompanyant-lo en el procés de comprensió i d’adaptació a la nova realitat a la qual s’enfronta a partir del diagnòstic.

Moltes vegades, el fet de voler amagar el diagnòstic és a causa de la por que té el familiar de parlar del problema obertament amb el malalt. El que es veu “incapaç” d’afrontar el diagnòstic és el famili-ar i pensa que serà més fàcil “dissimular” que parlar sincerament. És molt important que aquestes persones de l’entorn familiar del

malalt s’informin bé ja que així entendran la malaltia i podran ajudar el pacient a prendre les decisions ade-quades.

Tothom té dret a conèixer la malaltia que pateix i aquest dret ha de ser respectat. Els professionals sanita-ris han d’informar d’una manera clara i entene-dora per tal que el malalt pugui comprendre bé el seu procés. La infor-mació serà progressi-va, tenint en compte

14

DIR LA VERITAT O AMAGAR EL DIAGNÒSTIC?

15

què vol saber el pacient en cada moment i responent sincerament a les seves preguntes amb tacte i cura.

En la major part dels casos, al començament de la malaltia, la persona s’adona que li està passant alguna cosa. Nota que no pot realitzar bé les activitats que feia fins ara normalment (conduir, cuinar, portar les finances...). Això li provoca un sentiment de ne-guit, d’angoixa i de tristesa. Si el malalt no rep una explicació del que li està passant probablement desencadenarà un trastorn de l’estat d’ànim com ansietat o depressió.

Quan el malalt coneix què li està passant pot prendre les seves pròpies decisions sobre el tractament de la malaltia i les actuacions que cal fer per protegir-lo (deixar de conduir, per exemple) i per mantenir la seva independència el màxim temps possible (tallers d’estimulació cognitiva, adquisició d’hàbits, etc.). També podrà prendre les seves pròpies decisions sobre com vol ser cuidat quan ja no pugui valer-se per si mateix (testament vital), sobre qui vol-drà que es faci càrrec de les seves finances (tutor legal) i sobre tot allò que vulgui deixar lligat.

D’aquesta manera, el malalt se sentirà més segur, recolzat pels professionals que podran anar resolent-li els dubtes i acompanyat per la família i els amics que l’ajudaran a millorar les seves activi-tats quotidianes.

En pocs casos, però, quan es fa el diagnòstic, la persona ja no és capaç de comprendre o recordar la informació que se li dóna so-bre el que li està passant. Són malalts que no saben que ho són, és a dir, que no tenen consciència de la seva malaltia. Només en aquests casos seria millor no insistir a explicar al pacient el diag-nòstic i limitar-se a donar-los consells referents a la vida diària.

Col·labora:

16

CASAL LLAMBRUSCACasal Llambrusca és un espai lúdic i recreatiu que té com a objectiu promoure el benestar de la gent gran que pateix una malaltia d’Alzheimer o algun al-tre tipus de deteriorament cog-nitiu. Volem ajudar el malalt a man-tenir una vida que sigui el més autònoma, digna i satisfactò-ria possible, oferint-li un seguit d’activitats útils, agradables i divertides sempre adaptades al nivell de comprensió i possibili-tats de cada persona.

Massatge de la selvaExercici de relaxació que es re-alitza per parelles per tal de fo-mentar la concentració i el con-tacte amb l’altre.

“Estem a la muntanya, en un prat molt verd ple de farigola, romaní, sajolida i fonoll. Es nota l’olor de les flors quan respirem. Sentim el soroll de les abelles que van pol·linitzant les flors. Estem molt relaxats. Fa una mica d’aire que ens mou els ca-bells, però és un aire suau...”.

La rueda del oesteCançó per treballar la psicomo-tricitat i la coordinació.

“Y tomados de la mano giramos pa la derecha, esos cuerpos...

1217

yijaaaaa, yijaiiiiiiiiiiiiiiY montando el potrilloY floreando la arriata (arre-glando las flores)Y Paleando la pajaY Pintando las trancasY todos pa dentroY todos pa fueraY todos pa dentroY todos pa fuera...”

Dinàmica de la pinçaActivitat per treballar l’atenció, la coordinació i l’esquema cor-poral.

“Agafem la pinça amb la mà esquerra i la col·loquen al nos-tre cap.Ara, amb la mà dreta ens la posem a l’espatlla esquerra.Agafem la pinça i la col·loquem al company/a de la dreta al peu esquerre....”

18

Fa poc s’ha estrenat “Arrugues”, la pel·lícula basada en el còmic de Paco Roca guardonada amb dos premis Goya i el premi a la millor producció europea d’animació.

L’obra segueix fidelment el còmic amb molt poques variacions, però n’hi ha una de molt significativa: en el còmic, quan l’Emilio pregun-ta al metge per la seva malaltia, aquest li contesta clarament:“En aquests casos sóc partidari de dir la veritat: Emilio, vostè pa-teix Alzheimer”.

I després parlen de la malaltia. El metge contesta les preguntes angoixades del malalt intentant tranquil·litzar-lo però sense enga-nyar-lo:“Cada persona és diferent. No hi ha una durada exacta. Amb una cura adequada es pot millorar la qualitat de vida... Malauradament no hi ha recuperació possible, tan sols li puc donar els medica-ments que ja està prenent per endarrerir-ho tant com puguem.”

En la pel·lícula, però, el metge amaga el diagnòstic al malalt. Des-conec per què els productors del film han volgut fer aquest canvi però això ens mostra la tendència massa generalitzada de voler “suavitzar” la realitat. Els malalts tenen dret a saber el seu diag-nòstic i que se’ls expliqui de manera entenedora el que els està passant. El protagonista de la història Arrugues, a més, pregunta obertament al metge si ell pateix la malaltia d’Alzheimer. No con-testar-li la veritat és una intolerable falta d’ètica professional.

ARRUGUES

1219

ACTIVITATS LLAMBRUSCATALLERS D’ANIMACIÓ ESTIMULATIVA: Dirigits a persones que pateixen algun tipus de limitació cogni-tiva en fase inicial amb la finalitat de mantenir la seva autono-mia el màxim de temps possible. Es treballa en grups reduïts i en un ambient agradable tot fomentant la sociabilitat i l’accep-tació de les limitacions individuals en un intent de millorar la qualitat de vida de cadascú. Dilluns, dimecres i divendres de 9.30 a 13.30 h i de 15.30 a 19.30 h.Es pot escollir horari de matins, de tardes o ambdós.

SESSIONS D’ESTIMULACIÓ COGNITIVA:Sessions individuals per a aquelles persones que necessiten o prefereixen una orientació personalitzada. Dirigides tant a ma-lalts com a familiars cuidadors.Dimarts i dijous en hores convingudes

TALLERS DE SUPORT EMOCIONAL:S’organitzen periòdicament quan hi ha un grup de persones interessades.

SERVEI D’ACOLLIDA:Dijous de 17.00 a 19.00 h (cal telefonar prèviament).

CASAL LLAMBRUSCA: Activitats lúdiques i d’es-barjo per a persones amb algun tipus de limitació cognitiva. També ofereix al cuidador un espai de respir, de descans i de temps lliure. Obert i gratuït per a tots els socis.Dissabtes al matí, de 9.00 a 13.00 h.

LLAMBRUSCA -ALZHEIMER PENEDÈS-

Informació sobre la malaltia d’Alzheimer i altres tipus de demències

Carrer Pere el Gran, 32, 1a plantaTel. 608 627 710

Vilafranca del Penedès llambrusca@llambrusca.org

www.llambrusca.org

Llambrusca celebra la Pasqua