2012 - 07 - 28-06-2012 - PLEmedia.seu-e.cat/acteca/4300430008/2012/d4e70fe3... · Ajuntament...

Núm. 7/2012

A J U N T A M E N T D’ A L C A N A R

ACTA DEL PLE DE DATA 28/06/2012

Alcanar, vint-i-vuit de juny de l’any dos mil dotze. Essent les 22.05 hores, es reuneixen al Saló de Sessions d'aquest Ajuntament a l'objecte de celebrar sessió ordinària de 1ª convocatòria, sota la Presidència del Sr. Alcalde, ALFONS MONTSERRAT ESTELLER, i amb l'assistència de l’Interventor de fons, en SEBASTIÀ BATISTE MIRALLES, la Secretària na MERCÈ COLOMÉ ESCURRIOLA com a fefaent; i amb l’assistència dels regidors següents:

En MIQUEL SANCHO MATAMOROS Regidor (ERC-AM) Na Mª CARME NAVARRO BALADA Regidora (ERC-AM) En JOSEP MANEL MARTÍ MONTESINOS Regidor (ERC-AM) Na MERCÈ FISCHER CID Regidora (ERC-AM) En JOSEP MARIA SANCHO SUBIRATS Regidor (ERC-AM) N’ EVA MA QUERALT ROCA Regidora (ERC-AM) En JOAN ROIG CASTELL Regidor (ERC-AM) N’ IVAN ROMEU HIERRO Regidor (CIU) N’ ANTONIO JOSÉ FIBLA REVERTER Regidor (CIU) Na Mª TERESA LANGE EBRI Regidor (CIU) En JOSEP BELTRAN VALLS Regidor (PP) Na Mª JOSÉ SUBIRATS REVERTER Regidor (PP) En JOSÉ ESTEBAN FORNÓS GILABERT Regidor (PP) En RICARD BORT FIBLA Regidor (PSC-PM) EN XAVIER ULLDEMOLINS REVERTER Regidor (PSC-PM) Na ZOILA DOMÍNGUEZ ZAPORTA Regidora (PSC-PM) No assisteix ni excusa l'absència:

En Obert l'acte de la Presidència, són tractats i debatuts els assumptes inclosos en l'Ordre del Dia, prenent-se els següents

ACORDS:

1.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE L’ESBORRANY D’ACTA DE SESSIÓ ANTERIOR DE DATA 31/05/2012.-

Ajuntament d’Alcanar

Acta de Ple núm. 7, de data 28/06/2012

2

Per l’Alcaldia-Presidència es dóna compte de l’esborrany de l’acta del Ple, de data 31/05/2012, la qual s’aprova per unanimitat.

2.- DACIÓ DE COMPTE LLISTAT DECRETS D’ALCALDIA (del 212 al 254 de 2012).- Per l’Alcaldia-Presidència es dóna compte del llistat de Decrets d’Alcaldia:

NÚM. DATA DECRETS D’ALCALDIA 2012 212/2012 28/05/2012 Decret autorització de gual permanent al Sr. Josep G.M. al C/ Canàries, núm.3,

de Les Cases d’Alcanar. 213/2012 28/05/2012 Decret baixes per caducitat Padró d’Habitants. 214/2012 29/05/2012 Decret baixes per inscripció indeguda al Padró d’Habitants. 215/2012 30/05/2012 Decret delegació en regidor Ricard Bort Fibla de celebració de matrimoni civil

de data 02/06/2012 (A.S.R i N.B.R). 216/2012 30/05/2012 Decret per estimació reclamació patrimonial per danys en vehicle (matrícula

7242 DKG) a sol�licitud de Angel T.S. 217/2012 30/05/2012 Decret càrrec guals 12/2012. 218/2012 30/05/2012 Decret fiscalització nòmines mes de maig de 2012. 219/2012 01/06/2012 Decret revocació regidories i nova assignació (anul�lat per duplicitat) 220/2012 01/06/2012 Decret anul�lat per duplicitat 221/2012 01/06/2012 Decret revocació i delegació i nova assignació regidors equip de govern. 222/2012 01/06/2012 Decret revocació i nou nomenament tinences d’alcaldia del govern municipal. 223/2012 01/06/2012 Decret designació nous titulars en comissions informatives. 224/2012 01/06/2012 Decret convocatòria de Junta de Govern de data 05/06/2012. 225/2012 04/06/2012 Decret per jubilació parcial del Sr. Ángel de la Hoz (Brigada Municipal d’Obres i

Serveis) i contractació del Sr. Ramon González Redon. 226/2012 04/06/2012 Decret per jubilació parcial del Sr. Enrique Reverter Fibla (Brigada Municipal

d’Obres i Serveis) i contractació del Sr. Tomàs Soler Gómez. 227/2012 04/06/2012 Decret llicencia d’obres menors. 228/2012 04/06/2012 Decret baixes BASE núm.5/2012. 229/2012 05/06/2012 Decret assignació regidors mes de maig de 2012. 230/2012 05/06/2012 Decret ajornament obertura proposicions per a prendre part en licitació

projecte executiu enllumenat i xarxa d’aigua zona sud-est de l’Urbanització Serramar d’Alcanar-Platja.

231/2012 06/06/2012 Decret anul�lació registre parella de fet (Ibrahim T. I Mª Eladia M.) 232/2012 08/06/2012 Decret convocatòria de Junta de Govern Local de data 12/06/2012. 233/2012 11/06/2012 Decret anul�lat per duplicitat 234/2012 13/06/2012 Decret autorització foguera “Revetlla de Sant Joan”, el dia 23/06/2012, a la Platja

de les Cases d’Alcanar. 235/2012 13/06/2012 Decret delegació celebració matrimoni civil de data 16/06/2012 en regidor Josep

Manel Martí Montesinos. 236/2012 14/06/2012 Decret infracció urbanística 5/2012. 237/2012 15/06/2012 Decret incoació expedient sancionador de trànsit a proposta instructor

expedient (llistat BASE 7/2012). 238/2012 15/06/2012 Decret estimació recurs de reposició per no-infracció de trànsit a proposta

instructor expedient (llistat BASE 1325/2011). 239/2012 15/06/2012 Decret per anul�lació baixa sanció de trànsit per error en matrícula a proposta



3

d’instructor expedient (llistat BASE 116/2012). 240/2012 15/06/2012 Decret convocatòria de Junta de Govern Local de data 19/06/2012. 241/2012 15/06/2012 Decret delegació en la regidora de la Banda Municipal de Música d’Alcanar, Eva

Mª Queralt Roca, com a representant municipal en la Federació Catalana de Societats Musicals.

242/2012 18/06/2012 Decret per autorització permís de paternitat de l’agent de la Policia Local Àngel Salas Montero.

243/2012 18/06/2012 Decret càrrec publicitat B.I.A 6/2012. 244/2012 18/06/2012 Decret per desestimació expedient de responsabilitat patrimonial per danys en

el Sr. José. R.M. 245/2012 21/06/2012 Decret canvi titularitat nínxols. 246/2012 21/06/2012 Decret convocatòria de Comissió Informativa “Alcanar Actiu”, de data

25/06/2012. 247/2012 21/06/2012 Decret convocatòria de Comissió Informativa “Alcanar Administració”, de data

25/06/2012. 248/2012 21/06/2012 Decret convocatòria de Comissió Informativa “Alcanar Sostenible”, de data

25/06/2012. 249/2012 22/06/2012 Decret convocatòria de Junta de Govern Local de data 25/06/2012. 250/2012 22/06/2012 Decret autorització llicències d’obres menors. 251/2012 22/06/2012 Decret autorització acte final de curs esplai Picaparets en recinte de la

Fanecada, en data 22/06/2012 252/2012 22/06/2012 Decret autorització tarja aparcament persones disminució de la mobilitat

(titular no conductor) a favor de Sr. J.Manuel M.G. (43004_2012_00005_2705R). 253/2012 25/06/2012 Decret per estimació reclamació patrimonial danys en vehicle (matricula 9970

FKG) per tapa clavegueram C/ Ramon i Cajal, Sra. Josefa R.E. 254/2012 25/06/2012 Decret convocatòria de Ple ordinari de data 28/06/2012.

Diu el portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, que hi ha duplicitats de Decrets d’Alcaldia perquè el

Decret d’Alcaldia núm. 220/2012 és el mateix que el Decret d’Alcaldia núm. 233/2012, i fa referència a la mateixa infracció urbanística núm. 4/2012, i demana que es tingui en compte.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller, respon que es tindrà en compte aquesta observació.

Els regidors i regidores se’n donen per assabentats. 3.- DACIÓ DE COMPTE DEL DECRET D’ALCALDIA 221/2012 DE REVOCACIÓ I NOVA

DELEGACIÓ DE FUNCIONS REGIDORIES.- Per l’Alcaldia-Presidència es dóna compte del Decret d’Alcaldia núm. 221/2012, de data 1/06/2012, el qual consta del següent tenor literal: “DECRET D’ALCALDIA NÚM 221/2012 1. ANTECEDENTS

1. Aquesta Alcaldia, un cop constituïda la nova Corporació en sessió pública el 11 de juny de 2011, i en virtut de la potestat d’autoorganització, exerceix la facultat de delegació en els diferents membres de l’Equip de Govern de l’Ajuntament d’Alcanar.



4

2. Atès que per Decret d’Alcaldia 249/2011, de data 20/06/2011, es van delegar les matèries als

diferents regidors i regidores del govern, l’abast de les funcions d’aquesta delegació comporta facultats de direcció i gestió, tot i que restant excloses les facultats de resolució.

3. Vist que al Ple d’aquest ajuntament, en sessió de data 1/07/2011, es va donar compte del Decret

d’Alcaldia núm. 249/2011, de data 20/06/2011. 4. Vist que al Ple d’aquest ajuntament, en sessió de data 31/05/2012, el grup del PSC-PM va

anunciar la seva sortida de l’Equip de Govern de l’Ajuntament d’Alcanar. 2. FONAMENTS DE DRET

D’acord a l’article 53.1 del Decret legislatiu 2/2003, en concordança amb l’article 41 del Reial Decret 2568/1986 de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, determina les atribucions pròpies de l’Alcalde.

De conformitat amb allò establert a l’article 43.4 del ROF, l’alcalde pot delegar les competències atribuïdes legalment als regidors i regidores de l’ajuntament, per a la direcció i gestió d’assumptes determinats en diferents àrees. L’article 56 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, determina que l’acord de delegació ha de determinar els assumptes que aquesta comprèn, les potestats que es deleguen i les condicions concretes del seu exercici. Vist que es va donar compte d’aquesta proposta en la Comissió Informativa “Alcanar Administració”, de data 25/06/2012. 3. RESOLUCIÓ Per tot això, en ús de les atribucions que m’han estat conferides per la normativa abans esmentada

RESOLC:

Primer: REVOCAR les delegacions conferides mitjançant el Decret d’Alcaldia núm. 249/2011, de

data 20/06/2011 i DELEGAR en els regidors i regidores les següents matèries, amb el benentés que l’abast de les funcions d’aquesta delegació comporta facultats de direcció i gestió, tot i que resten excloses les facultats de resolució: N’ ALFONS MONTSERRAT ESTELLER:

• Cap de Personal • Regidoria de Governació: Cap de Policia Local • Regidoria de Cultura • Restants funcions reservades a l’Alcaldia

Na MERCÈ FISCHER CID:

• Regidoria de Festes • Regidoria de Turisme • Regidoria de Participació Ciutadana



5

N’EVA Ma QUERALT ROCA:

• Regidoria d’Esports • Regidoria de Banda Municipal de Música

En JOAN ROIG CASTELL:

• Regidoria de Salut • Regidoria de Joventut • Regidoria de la Gent Gran

En MIQUEL SANCHO MATAMOROS:

• Regidoria d’Empresa, Comerç, Indústria i Ocupació, i Noves Tecnologies • Regidoria d’Hisenda • Regidoria de Gestió de Residus • Regidoria de Mitjans de Comunicació

Na Ma CARMEN NAVARRO BALADA:

• Regidoria d’Acció Social i Ciutadania • Regidoria d’Ensenyament, Escola Municipal d’Arts Plàstiques i EMMA

En JOSEP MANEL MARTÍ MONTESINOS:

• Regidoria d’Urbanisme, Patrimoni i Ordenació del Territori En JOSEP Ma SANCHO SUBIRATS:

• Regidoria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca • Regidoria de Medi Natural i Medi Ambient • Regidoria de la Brigada Municipal d’Obres i Serveis

Segon: DONAR COMPTE d’aquesta Resolució al Ple en la propera sessió que es dugui a terme. Tercer: PUBLICAR aquesta Resolució en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, sens perjudici que aquesta resolució sigui efectiva a partir de l’endemà de la seva signatura. Quart: COMUNICAR aquesta Resolució als regidors i a les regidores designats.” Diu l’Alcalde-President, n’Alfons Montserrat Esteller, que com ja saben tots els regidors perquè se’n va parlar en l’última comissió informativa, arran de la sortida del govern municipal del grup del PSC-PM les regidories que portaven han quedat redistribuïdes en la resta de regidors/es del grup d’ERC-AM. Els regidors i regidores se’n donen per assabentats.

4.- DACIÓ DE COMPTE DEL DECRET D’ALCALDIA 222/2012 DE NOMENAMENT TINENTS/ES D’ALCALDIA I MEMBRES DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL.-



6

Per l’Alcaldia-Presidència es dóna compte del Decret d’Alcaldia núm. 222/2012, de data 1/06/2012, el qual consta del següent tenor literal:

“DECRET D’ALCALDIA NÚM 222/2012 1. ANTECEDENTS:

1. Aquesta Alcaldia, un cop constituïda la nova Corporació en sessió pública el 11 de juny de 2011, i en virtut de la potestat d’autoorganització, mitjançant Decret d’Alcaldia núm. 250/2011, de data 20/06/2011, va designar els membres que integraven la Junta de Govern Local i els/les tinents d’alcalde.

2. Vist que al Ple d’aquest ajuntament, en sessió de data 1/07/2011, es va donar compte del Decret

d’Alcaldia núm. 249/2011, de data 20/06/2011. 3. Vist que al Ple d’aquest ajuntament, en sessió de data 31/05/2012, el grup del PSC-PM va

anunciar la seva sortida de l’Equip de Govern de l’Ajuntament d’Alcanar, per la qual cosa cal procedir a revocar les anteriors tinències d’alcaldia, i formalitzar el nou nomenament dels tinents d’alcalde i membres de la Junta de Govern Local.

2. FONAMENTS DE DRET:

De conformitat amb el que disposa l’article 35.2.b) del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, els tinents d’alcalde són un òrgan necessari de l’ajuntament, i en atenció a garantir una continuïtat en les seves competències, aquesta Alcaldia a l’empara d’allò que disposen els articles 21.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, 53.2 i 54 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i 46.1 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. Respecte de la composició de la Junta de Govern Local, ho regulen els articles 23.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, i 54 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril. Vist que es va donar compte d’aquesta proposta en la Comissió Informativa “Alcanar Administració”, de data 25/06/2012. 3. RESOLUCIÓ Per tot això, en ús de les atribucions que m’han estat conferides per la normativa abans esmentada

RESOLC:

Primer: NOMENAR tinents/es d’alcalde d’aquest Ajuntament els regidors i les regidores que tot seguit es relacionen, d’entre els membres de la Junta de Govern Local:

• Na MERCÈ FISCHER CID 1a tinent d’alcalde • N’ EVA Ma QUERALT ROCA 2a tinent d’alcalde • En JOAN ROIG CASTELL 3r tinent d’alcalde • Na Ma CARME NAVARRO BALADA 4a tinent d’alcalde • En JOSEP MANEL MARTÍ MONTESINOS 5è tinent d’alcalde



7

Segon: NOMENAR membres de la Junta de Govern Local els regidors i les regidores següents:

• Na MERCÈ FISCHER CID • N’ EVA Ma QUERALT ROCA • En JOAN ROIG CASTELL • Na Ma CARME NAVARRO BALADA • En JOSEP MANEL MARTÍ MONTESINOS

Hi podran assistir, amb veu i sense dret a vot, ni a indemnització econòmica, els/les següents:

� -En JOSEP Ma SANCHO SUBIRATS � -En MIQUEL SANCHO MATAMOROS

Tercer: Donar compte d’aquesta Resolució al Ple en la propera sessió que es dugui a terme. Quart: PUBLICAR aquesta Resolució en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, sens perjudici que aquesta resolució sigui efectiva a partir de l’endemà de la seva signatura. Cinquè: COMUNICAR aquesta resolució als regidors i a les regidores.”

Els regidors i regidores se’n donen per assabentats.

Demana la paraula el regidor, en Xavier Ulldemolins Reverter (PSC-PM), per dir que voldria que l’alcalde clarifiqués als nous tinents d’alcalde que qualsevol membre de l’ajuntament, sigui del govern municipal o membre de l’oposició, té tot el dret a anar a prendre un cafè amb qualsevol treballador/a de l’ajuntament. Perquè després es produeixen comentaris i situacions que no són gens agradables, i pensa que això no va bé per a la bona concòrdia de l’ajuntament. L’alcalde té aquí gent jove, que potser no ho sap o potser sí, però a ell li ha passat, i no voldria que passés a ningú més, per la qual cosa avança que ell continuarà anant a prendre cafè amb la persona d’aquest ajuntament que consideri, sempre que compleixi amb el seu horari laboral. I ho diu perquè considera que l’alcalde hauria d’explicar a la seva gent, que aquest ajuntament no és únicament del grup d’ERC-AM, sinó de tots els regidors i regidores que avui estan aquí asseguts, perquè entre tots representen el municipi d’Alcanar.

Respon l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), que en pren nota i pensa que aquesta és

una reflexió que és bo que la puguin fer tots, perquè el cert és que hi ha “batalletes” -i d’això, n’és coneixedor el mateix regidor Sr. Ulldemolins Reverter, el qual ha estat alcalde i ho sap- n’hi ha i n’hi haurà. També es diu que determinats regidors entren més en un despatx que en un altre, i no diu que això sigui inevitable però això passa i ha passat. Per aquesta raó, diu que això cal donar-li la importànci que té, i que entre tots creïn la dinàmica adequada per a subsanar-ho.

El regidor, en Xavier Ulldemolins Reverter (PSC-PM), respon que a veure si és veritat. Intervé tot seguit la regidora na Zoila Domínguez Zaporta (PSC-PM), per dir que també voldria

demanar a l’alcalde que donats els últims desafortunats esdeveniments que s’han produït a l’ajuntament, en la línia que apuntava el regidor Sr. Ulldemolins Reverter, dels nous tinents d’alcalde, considera que s’està veient una mica de desordre i una falta de lideratge per part seva. El que no es pot consentir i no hauria de consentir un alcalde o, millor dit, un bon alcalde, és que els regidors del seu mateix partit faltin als valors del respecte i de la dignitat cap a altres regidors, en aquest cas cap a dues regidores de l’oposició, i cap a la secretària de l’ajuntament. No està bé que s’agredeixi en paraules, que fereixen d’una manera greu i conscient l’honor d’una persona davant de funcionaris de l’ajuntament, i sense estar la persona afectada present. Per tant, considera



8

que això l’únic que demostra és de ser una persona ordinària i indigna del càrrec que ocupa, per la qual cosa demana a l’alcalde que eduqui els seus companys perquè sembla ser que hi ha alguna que ha perdut els valors, o bé no els ha tingut mai.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que és una observació, que deixarà així. Demana la paraula la regidora na Ma Teresa Lange Ebri (CIU), que s’afegeix al comentari fet abans

per la regidora na Zoila Domínguez Zaporta, perquè ella també ha estat afectada. S’ha assabentat que per aquests despatxos s’han fet faltes al respecte, tant a la persona de la regidora Sra. Domínguez Zaporta, com a la seva en particular; i pensa que han de vetllar tots per aquesta salut democràtica. I això no entra, en cap moment, en el joc polític perquè si no es respecte les persones, i es respecten entre ells mateixos, com a persones que representen el consistori, i pensa que s’ha de donar aquesta bona imatge, es falta al principal valor. Cal aprendre a respectar-se perquè sinó difícilment els respectaran, i pensa que l’alcalde hauria de fer un toc d’atenció perquè no s’hi val a entrar en aquest joc, i li diu francament. Hi ha testimonis i també diu que si torna a repetir-se, haurà de fer la pertinent denúncia i presentar la querella, tot i que personalment no li agradaria.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), respon que no és per a menys i és molt bo que

es digui i mirarà d’actuar-hi. Altrament, com potser porta més anys a l’ajuntament que d’altres regidors, i no diu que estigui curat de mal d’espant, però la veritat és que s’agafa les coses d’una altra manera. Sense anar més lluny, l’altre dia li deia una persona que li havien dit de bona tinta que cobra 3.000 euros mensualment, quan això és fals, perquè el sou no se’l posa ell mateix, sinó que s’aprova pel ple i tothom sap que això és fals.

Afegeix que no fa molt sortia que si ell comprava regidors, i és fals; i fa més temps el projecte Castor

s’ha fet dues vegades: s’ha fet darrerament per Fomento de Construcciones y Contratas i fa anys hi havia una peregrinació al taller d’un familiar directe seu, de la seva dona, i es deia de bona tinta també que el projecte Castor es feia allí, quan això era fals perquè no s’ha cobrat ni un euro ni un cèntim d’euro. Diu que pensa que tot això és una dinàmica que s’hauria de fer entre tots, perquè ell també ha estat objecte de comentaris que són injustos, perquè són totalment falsos. Tanmateix, en pren nota i mirarà d’assabentar-se millor sobre el que ha passat, tot i que considera que és qüestió de tots canviar certes dinàmiques i no jugar a bons ni a dolents, sinó dirigir-les cap a crear una dinàmica que sigui, com a mínim, més positiva.

La regidora na Ma Teresa Lange Ebri (CIU), apunta que li agrairia que l’alcalde no derivés les

responsabilitats a altres, perquè aquests comentaris que diu el Sr. Montserrat Esteller no sap d’on han sortit, però el que sí que sap és que aquests insults i aquestes faltes de respecte surten d’un membre del seu mateix govern, la qual cosa és més greu. I no són comentaris de carrer, sinó comentaris de gent del govern municipal que representa un sector de població, i diria que també a la vegada a tot el municipi, perquè pren decisions sobre tota la ciutadania i el principi de respecte és molt important. Si l’alcalde vol tirar pilotes fora dient que també han dit, no acabarien mai. Igual com ha fet la Sra. Zoila Domínguez Zaporta li fa aquesta reflexió, i li demana que aturi aquests comentaris perquè si no es respecten ells mateixos, difícilment es respectaran.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), respon que no tira pilotes fora en absolut perquè

això que està dient és cert, en el sentit que el projecte Castor se sap i en pot dir un missal més només parlant d’ell i amb això no ho està justificant. Diu que s’han d’esforçar més tots en aquests mateixos valors i de crear una dinàmica favorable.

Pel que fa al cas concret que li estan dient mirarà d’esbrinar-ho, però afegeix que també pot explicar

mil anècdotes, i recorda que abans d’un mes de les eleccions es va donar un informe d’Intervenció sobre la liquidació de les Festes Quinquennals.



9

Si les eleccions van ser al maig, això es va donar al més d’abril. Després van aparèixer cartells sota la seva fotografia on deia “corrupte”, i en mirar el full en la banda del darrera hi sortia aquest informe el qual només s’havia repartit als partits polítics amb representació municipal. Això està dipositat a la policia local tot i que llavors no va fer la denúncia perquè no ho havia de fer, però vol que quedi clar que en el respecte a aquests valors s’hi han d’esforçar tots i no jugar pel darrera, i pel davant a sentir-se indignats. Tot això està mal fet, i tant com quan ho fan uns i com quan ho fan uns altres; i en aquest aspecte i per la part que li pertoca es compromet a reorientar-ho i demana que també l’ajudin a reorientar-ho, la qual cosa agrairia perquè pensa que això també és cosa de tots.

5.- DACIÓ DE COMPTE DEL DECRET D’ALCALDIA 223/2012 DE DESIGNACIÓ NOUS

TITULARS/SUPLENTS EN SUBSTITUCIÓ DELS REPRESENTANTS DEL PSC-PM EN PRESIDÈNCIA COMISSIÓ INFORMATIVA.-

Per l’Alcaldia-Presidència es dóna compte del Decret d’Alcaldia núm. 223/2012, de data 1/06/2012, el qual consta del següent tenor literal:

“DECRET D’ALCALDIA NÚM. 223/2012

1. ANTECEDENTS: 1.1. El passat 22 de maig de 2011 van tenir lloc les eleccions locals. El nou Ajuntament es va

constituir en sessió pública el dia 11 de juny.

1.2. Correspon al ple de la corporació determinar el nombre i la denominació de les comissions informatives d'estudi i dictamen d’assumptes.

1.3.- El Ple d’aquest ajuntament, en sessió de data 1/07/2011, es va aprovar la creació de les

comissions informatives de caràcter permanent, així com la designació dels representants dels diversos grups municipals.

1.4.- Al Ple d’aquest ajuntament, en sessió de data 31/05/2012, el grup del PSC-PM va anunciar la

seva la sortida de l’Equip de Govern de l’Ajuntament d’Alcanar.

Vist que es va donar compte d’aquesta proposta en la Comissió Informativa “Alcanar Administració”, de data 25/06/2012.


2.1. Els articles 20.1.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local; 60 del

Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i 124.2 i 134 i següents del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre.

Per tot això, RESOLC: Primer: DESIGNAR els nous titulars/suplents en substitució dels representants designats per part del

grup municipal del PSC-PM en la presidència de les següents comissions informatives:

COMISSIÓ INFORMATIVA “ALCANAR-EMPRENEDOR”



10

Presidenta titular: Na MERCÈ FISCHER CID (ERC-AM) President suplent: En JOAN ROIG CASTELL (ERC-AM)

COMISSIÓ INFORMATIVA “ALCANAR PARTICIPATIU”

President titular: N’ EVA Ma QUERALT ROCA (ERC-AM) President suplent: En JOAN ROIG CASTELL (ERC-AM)

COMISSIÓ INFORMATIVA “ALCANAR ADMINISTRACIÓ”: President titular: N’ EVA Ma QUERALT ROCA (ERC-AM) President suplent: Na MERCÈ FISCHER CID (ERC-AM) Segon: REQUERIR al grup municipal del PSC-PM la designació dels membres titulars/suplents en

aquestes comissions informatives. Tercer: RATIFICAR aquesta resolució en el proper ple.”

Diu l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), que arran de la sortida del govern municipal del grup del PSC-PM s’han redifinit les diferents comissions informatives amb els nous titulars i suplents designats. Els regidors i regidores se’n donen per assabentats.

6.- APROVACIÓ MODIFICACIÓ RÈGIM D’INDEMNITZACIONS I DEDICACIÓ DELS CÀRRECS

ELECTES.- Per l’Alcaldia-Presidència es dóna compte de la proposta d’aprovació de modificació del règim de

dedicació dels càrrecs electes, que consta del següent tenor literal: “PROPOSTA DE L’ALCALDIA

1. ANTECEDENTS:

1. Vist que el Ple d’aquest ajuntament, en sessió de data 1/07/2011, va aprovar el règim de dedicació dels càrrecs electes de la Corporació, com a resultat de les eleccions celebrades el passat 22/05/2011, entre els quals hi havia els regidors del grup del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla i na Zoila Domínguez Zaporta.

2. Vist que al Ple d’aquest ajuntament, en sessió de data 31/05/2012, el grup del PSC-PM va

comunicar la seva sortida de l’Equip de Govern de l’Ajuntament d’Alcanar.

3. Es considera necessària la modificació del règim de dedicació dels membres polítics d’aquesta corporació. així com de la retribució que comporta, donada la nova configuració del govern municipal.


2.1. De conformitat amb l’article 75 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim

local, en relació amb l’article 166 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de



11

la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i d’altra normativa concordant, els membres de la corporació tenen dret a percebre retribucions per exercir els seus càrrecs, quan els desenvolupin en règim de dedicació exclusiva o amb dedicació parcial, en les condicions que estableixi el ple de la corporació.

3. PROPOSTA AL PLE

Per tot això, es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents

ACORDS:

Primer: MODIFICAR els apartats sisè i setè corresponents al règim de dedicacions aprovat pel Ple d’aquest ajuntament, en sessió de Ple de data 1/07/2011, referides als regidors del grup del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla i na Zoila Domínguez Zaporta, per passar al règim d’indemnitzacions per assistències.

Novè: NOTIFICAR aquest acord a les persones interessades, i donar-ne compte al departament d’Intervenció-Tresoreria i a l’assessorial laboral Oms.”

Explica l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), que hi ha dos membres del grup

municipal del PSC-PM que tenien una dedicació parcial, i ara passarien al règim general d’indemnitzacions per assistències, la qual cosa ja es va tractar en la comissió informativa.

Vist el dictamen favorable emès per la Comissió Informativa “Alcanar-Administració”, de data

25/06/2012. El Ple aprova per unanimitat l’adopció dels següents acords: Primer: MODIFICAR els apartats sisè i setè corresponents al règim de dedicacions aprovat pel Ple

d’aquest ajuntament, en sessió de Ple de data 1/07/2011, referides als regidors del grup del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla i na Zoila Domínguez Zaporta, per passar al règim d’indemnitzacions per assistències.

Novè: NOTIFICAR aquest acord a les persones interessades, i donar-ne compte al departament d’Intervenció-Tresoreria i a l’assessorial laboral Oms.

Diu el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, que el punt no té més explicació que el fet que el

seu grup ha sortit del govern municipal, ja que lògicament al govern els membres del PSC-PM tenia unes remuneracions i en aquest cas molt més superiors de les que tenen els membres de l’oposició. I és lògic i natural que amb el canvi fet del govern a l’oposició, ara es canviï també aquest règim d’indemnitzacions i passin a aquestes retribucions que, com a membres de l’oposició, els corresponen.

7.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DEL REGLAMENT D’ÚS DEL PAVELLÓ POLIESPORTIU

MUNICIPAL DE LES CASES D’ALCANAR.- L’Alcalde-President, n’Alfons Montserrat Esteller, concedeix el torn de paraula a la regidora d’Esports,

n’Eva Ma Queralt Roca (ERC-AM), la qual passa a donar compte de la proposta següent: “PROPOSTA DE LA REGIDORIA D’ESPORTS

Atès que es considera necessari disposar d’un reglament per tal de regular les condicions d’ús del

Pavelló Poliesportiu Municipal de Les Cases d’Alcanar, donat el buit de regulació existent fins al moment.



12

Vista la proposta de Reglament d’ús del Pavelló Poliesportiu municipal d’Alcanar que ha estat elaborada per la Regidoria d’Esports i que s’annexa a l’expedient.

Per tot això, es proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

Primer: APROVAR INICIALMENT el Reglament d’ús del Pavelló Poliesportiu municipal de Les Cases d’Alcanar, amb el text que figura en el document incorporat a l’expedient (Annex I).

Segon: SOTMETRE’L AL TRÀMIT D’INFORMACIÓ PÚBLICA per un termini de 30 dies hàbils, amb publicació d’edictes al B.O.P.T., D.O.G.C., a un dels mitjans de comunicació escrita diària, web municipal i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament, als efectes d’examen de l’expedient i presentació de les reclamacions i suggeriments que es creguin oportuns.

Tercer: ESTABLIR que, pel cas que durant el termini d’exposició pública de l’expedient, no es formulin reclamacions, suggeriments ni al�legacions, l’aprovació inicial esdevindrà definitiva. En aquest supòsit, es procedirà a fer pública l’aprovació definitiva del reglament, mitjançant la publicació del text íntegre en el BOPT i en el tauler d’anuncis de la Corporació i l’anunci al D.O.G.C que faci referència al B.O.P.T. en el qual s’hagi publicat el text en la seva integritat. Així mateix, es donarà compte a la Subdelegació del Govern i a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya, en el termini màxim de 15 dies des de l’aprovació definitiva, als efectes de la seva vigència.

ANNEX I

REGLAMENT D’ÚS DEL PAVELLÓ POLIESPORTIU MUNICIPAL DE LES CASES D’ALCANAR CAPÍTOL I. OBJECTE I ÀMBIT D’APLICACIÓ Article1. El present Reglament té per objecte la regulació de les condicions d’ús del Pavelló Poliesportiu Municipal de les Cases d’Alcanar, instal�lació propietat municipal situada al Camí de Virol (polígon 4, parcel�la 432), de les Cases d’Alcanar (T.M. d’Alcanar). Article 2 Les normes del present Reglament s’aplicaran sobre la instal�lació del pavelló poliesportiu, que està integrat pels següents espais: � Espai útil per a l’esport format per dues pistes, una d’handbol, futbol-sala i una altra de mini-bàsquet. � Edifici que conté els vestidors, tant de l’equip local com del visitant, serveis, farmaciola i

emmagatzematge. � Espai auxiliar inclòs dins del recinte tancat, amb aparcaments i zones de circulació.

Article 3. 3.1. Aquest Reglament és d'obligat compliment per a tots els/les usuaris/àries del Pavelló Poliesportiu Municipal de les Cases d’Alcanar 3.2. Són usuaris/àries del Pavelló Poliesportiu Municipal de les Cases d’Alcanar les entitats o els particulars que utilitzin aquestes instal�lacions per a la pràctica esportiva i, excepcionalment, per a altres activitats.



13

3.3.- L’horari previst de les pistes poliesportives de les Cases d’Alcanar serà el següent: HIVERN: Dilluns - Dissabte 17.30h. - 20.00h. Dissabte: 10.00h.- 20.00h. ESTIU: Dilluns - Diumenge 15.30h. - 21.00h. Dissabte: 10.00h. - 21.00h. A efectes de canvi d’hora s’haurà d’atendre allò establert en el Reial Decret 236/2002, d'1 de març, pel qual s'estableix l'hora d'estiu (BOE núm. 7, de data 1/04/2002). Tanmateix, puntualment es podran establir per part del/de la titular de la regidoria d’Esports horaris de caràcter extraordinari. CAPÍTOL II. NORMES GENERALS Article 4 En cada espai es podrà practicar la modalitat esportiva a la qual estigui específicament destinat, com també les que tècnicament siguin possibles. En ocasions determinades, es podran utilitzar les instal�lacions del Pavelló Poliesportiu Municipal de les Cases d’Alcanar per a activitats especials de caràcter no esportiu i/o recreatiu, sempre amb l’autorització expressa de la regidoria d’Esports. Article 5 El Pavelló Poliesportiu Municipal de les Cases d’Alcanar està obert al públic i, per tant, en poden fer ús entitats esportives, centres docents i altres col�lectius, com també ciutadans/anes a títol individual. AUTORITZACIÓ D’ÚS I ACCÉS AL PAVELLÓ POLIESPORTIU MUNICIPAL DE LES CASES D’ALCANAR Article 6 6.1. Les sol�licituds d’ús s’han de adreçar a la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament d’Alcanar, mitjançant model normalitzat, en què l’entitat i/o persona interessada sol�licitarà l’espai esportiu i la franja horària, a més de fer constar el tipus d’activitat i les dades dels practicants, tot mitjançant una memòria; nom de l’entitat, NIF o CIF del representant o l’entitat; telèfon de contacte; fotocòpia del certificat d’inscripció en el registre municipal d’entitats. En el cas d’activitats extraescolars, a més, al finalitzar la temporada, s’haurà de presentar una memòria on constin, entre d’altres, els resultats obtinguts, millores aportades, problemàtica ... No s’acceptarà cap sol�licitud que no s’hagi fet segons el paràgraf anterior. Les consultes telefòniques o personals no es consideraran, en cap cas, sol�licituds ni preferència d’ús.



14

6.2. Les sol�licituds d’ús poden ser anuals o puntuals, tret de l’entitat que gestioni les activitats extraescolars, l’autorització de les quals tindrà una vigència de 3 anys a partir de la data del seu atorgament. 6.3. En cap cas, es donaran autoritzacions d'ús d'espais per un període superior a 1 temporada. Les entitats que vulguin utilitzar algun espai del Pavelló Poliesportiu Municipal de les Cases d’Alcanar per una temporada més hauran de renovar l'autorització abans que expiri el termini establert, no generant cap dret adquirit en el temps. Article 7 Qui sol�liciti el Pavelló per actes no esportius haurà de presentar la instància amb la corresponent memòria (tipus d’activitat, preu de l’entrada,...), com a mínim, tres setmanes abans de la data prevista per la celebració de l’esdeveniment. Prèvia autorització de la Regidoria d’Esports, amb potestat discrecional i llibertat d’apreciació al respecte, dipositarà una còpia compulsada d’una pòlissa de responsabilitat civil de la celebració de l’acte, amb una antelació mínima d’una setmana a l’esdeveniment. Aquesta pòlissa tindrà un valor, a concretar, depenent del volum de participants, classe d’activitat,... Tanmateix es presentarà, conjuntament amb la pòlissa, un contracte de neteja de tota la instal�lació amb una empresa del sector, amb una fiança no inferior a 300,00 € així com, la liquidació del preu públic escaient. En cas contrari, no es tramitarà l’autorització definitiva. Article 8 Els clubs esportius de competició hauran de presentar la sol�licitud dels dies d’entrenament per escrit entre l’1 i el 15 de juny anterior a l’inici de la temporada, i la sol�licitud dels dies de partits en cap de setmana abans de l’1 de setembre anterior al començament de la temporada. Article 9 Els centres docents hauran de presentar la sol�licitud d’ús i la proposta d’horaris abans de l’1 de setembre. Article 10 El període d’ús d’instal�lacions per a les entitats anirà de l’1 de setembre al 30 de juny. En cap cas es prorrogarà aquesta autorització. Article 11 Les entitats que vulguin fer ús de les instal�lacions en període d’estiu hauran de presentar una sol�licitud, de les mateixes característiques, abans de l’1 de juny. Article 12 Aquelles entitats que presentin la sol�licitud fora de termini perdran els privilegis de l’any anterior i s’hauran d’adaptar al calendari elaborat inicialment. Article 13



15

Les autoritzacions s'hauran d’exhibir a l’encarregat de la instal�lació, o altres responsables municipals, per pròpia iniciativa o quan aquests les requereixin. Article 14 Les autoritzacions es concediran amb l'exclusiva finalitat de realitzar l'activitat prevista a la sol�licitud, la qual no podrà excedir de la durada determinada. Article 15 Qualsevol modificació en l'horari o ús reservat s'haurà de notificar a la regidoria d'Esports amb un mínim de 15 dies d'anticipació, exceptuant causes de força major, sota el criteri d’aquesta, i aquest en donarà el vist-i-plau. Article 16 Si, reiteradament, l'usuari col�lectiu no utilitza les hores reservades, donarà peu a l'anul�lació, previ procés informatiu, de la seva autorització per utilitzar l’espai que tingui reservat del Pavelló Poliesportiu Municipal de les Cases d’Alcanar. UTILITZACIÓ PER ACTIVITATS ESPORTIVES Article 17 Si dos clubs esportius de competició o més projecten utilitzar el mateix espai i idèntica franja horària, la Regidoria d'Esports els advertirà de la coincidència i aquests hauran d'establir contactes entre si per tal de resoldre-la. La regidoria d'Esports haurà d'estar al corrent dels canvis acordats. Qualsevol problema ocasionat per aquestes circumstàncies serà responsabilitat de les entitats sol�licitants. En cas de manca d’acord, la decisió correspondrà a aquesta regidoria, que prendrà en consideració els següents criteris:

• Tindran prioritat d’ús, aquelles entitats registrades al registre municipal d’entitats de l’Ajuntament d’Alcanar. Dins d’aquest grup, les entitats esportives tindran preferència sobre les restants, sempre i quan l’activitat sigui la mateixa per la qual estan registrades.

• Les entitats locals sempre tindran preferència sobre les no locals. Les entitats o organitzacions locals

o no locals sense afany de lucre tindran preferència sobre les entitats o organitzadors amb afany de lucre.

• Tindran prioritat d’ús, en cas d’activitats extraescolars, aquelles entitats que presentin una millor

programació anual d’aquestes. Aquest document contindrà:

o Col�lectiu o col�lectius al/s qual/s va adreçada l’activitat (característiques, etc.). o Tipus d’activitat:

� Objectius � Continguts � Activitats dirigides especialment als àmbits d’ensenyament i aprenentatge.

o Seguiment individual dels nens/nenes o Suport a l’esportista (nen/a)



16

• En el cas que dues entitats d’idèntiques característiques fessin petició de la mateixa franja horària i espai, tindria preferència aquella que primer hagi registrat la petició.

• El projecte haurà de ser presentat entre l’1 i el 15 de juny de cada exercici.

Article 18 Els grups escolars i altres grups que pertanyin a entitats esportives amb usuaris menors de 16 anys hauran d'anar acompanyats dels responsables que la llei determina per a cada grup específic de menors, els quals seran els encarregats de fer complir tot el que es refereix a la disciplina de l'usuari en aquesta normativa i es faran responsables de qualsevol incidència ocasionada pel grup. CALENDARI I HORARI (PLA D’USOS) Article 19 El calendari normal d'activitats del Pavelló Poliesportiu Municipal de les Cases d’Alcanar funcionarà per temporades escolars i/o de competició. Article 20 La Regidoria d'Esports de l’Ajuntament d’Alcanar informarà del tancament del Pavelló Poliesportiu Municipal de les Cases d’Alcanar per períodes de vacances, grans reparacions i similars, amb un mínim de 15 dies d'anticipació, sempre que sigui possible. Article 21 21.1. Els horaris de les activitats que s’ofereixen al Poliesportiu municipal es fixen, per cada temporada, per l’Ajuntament, a partir de les propostes presentades, i es reflecteixen en el denominat “Pla d’Usos”. 21.2. El Pla d’Usos pot ser modificat havent començat la temporada corresponent, seguint els mateixos tràmits que per a la seva elaboració, quan concorrin circumstàncies que ho facin aconsellable i que redundin en benefici dels/ de les usuaris/àries. Article 22 El personal responsable de la instal�lació podrà tancar-la per raons de seguretat o climatològiques i quan es produeixin circumstàncies que puguin ocasionar danys físics a persones i/o desperfectes a les instal�lacions, o qualsevol causa sobrevinguda que faci aconsellable el tancament. Article 23 Els usuaris del Pavelló Poliesportiu Municipal de les Cases d’Alcanar es comprometen a usar les instal�lacions amb la deguda diligència i cura, respectant tots els béns mobles o immobles que en formen part. Article 24 La regidoria d'Esports de l’Ajuntament d’Alcanar es reserva el dret a deixar sense efecte l'autorització d'ús d'una franja horària o més, en casos especials en què s'ha d'atendre una petició extraordinària o quan es tracta d'actes organitzats per aquest Ajuntament. En tot cas, es comunicarà als afectats amb un mínim de 30



17

dies d'anticipació, en el cas de no ser causa sobrevinguda i, sempre que sigui possible, es traslladarà l'autorització d'ús a un altre dia o una altra franja horària. PRÀCTIQUES PRIORITÀRIES Article 25 25.1. Dins l'horari lectiu escolar, preferentment, tindran accés al Pavelló Poliesportiu Municipal de les Cases d’Alcanar: les escoles públiques que estiguin situades al municipi i que no disposin d'instal�lacions pròpies adequades per a l'ensenyament de l'educació física. 25.2. Fora de l'horari escolar, els espais del Pavelló Poliesportiu Municipal de les Cases d’Alcanar estaran oberts al municipi. Article 26 Tots els usuaris tenen dret a utilitzar el Pavelló Poliesportiu Municipal de les Cases d’Alcanar seguint les normes d'aquest reglament. Article 27 Qualsevol usuari/ària d'un espai del Pavelló Poliesportiu Municipal de les Cases d’Alcanar té dret a fer les reclamacions i els suggeriments que consideri adequats amb relació al funcionament, la gestió i altres conceptes que tinguin a veure amb la instal�lació, la qual cosa haurà de fer mitjançant un escrit dirigit a la Regidoria d'Esports de l’Ajuntament d’Alcanar. PUBLICITAT I IMATGE Article 28 No és permesa l'exposició d'elements de publicitat estàtica, permanent o no, a l'interior o exterior del Pavelló Poliesportiu Municipal de les Cases d’Alcanar per part dels/ de les usuaris/àries, tret que sigui autoritzada prèviament i per escrit per la Regidoria d'Esports de l’Ajuntament, previ pagament de la taxa corresponent. MANTENIMENT I CONSERVACIÓ Article 29 La regidoria d'Esports, com a titular i gestor del Pavelló Poliesportiu Municipal de les Cases d’Alcanar, ha de vetllar per mantenir les instal�lacions en un bon estat d'ús, amb la finalitat que puguin prestar un servei òptim als usuaris/àries i al públic durant la seva utilització. Article 30 30.1. Si mentre utilitza la instal�lació l'usuari/ària hi produeix algun desperfecte, aquest, el centre o l'entitat de què depengui ho haurà de comunicar a l’encarregat de la instal�lació. 30.2. També es pot adreçar a la Regidoria d'Esports per informar de qualsevol anomalia que hagi observat a les instal�lacions.



18

Article 31 Qualsevol usuari/ària que ocasioni desperfectes materials al Pavelló Poliesportiu Municipal en serà directament responsable si és usuari individual, i, en el cas de ser usuari col�lectiu, ho serà el centre o entitat a què pertanyi. En ambdós casos, s'haurà de fer càrrec de les despeses que origini el desperfecte i pot ser un fet punible per via de constrenyiment. Capítol III. NORMES D'ÚS DE LES INSTAL�LACIONS ESPORTIVES Article 32 Els usuaris retornaran i endreçaran el material utilitzat per a la pràctica esportiva en el lloc i les condicions que els indiqui el personal responsable de les instal�lacions o els cartells indicadors penjats a tal efecte. Article 33 No és permesa l'activitat esportiva:

• Fora dels espais designats a tal efecte • Sense anar convenientment equipat amb indumentària esportiva i sense seguir la normativa d’ús de

cadascun dels espais. • Compartint espais esportius sense el consentiment i aprovació de la regidoria d'Esports.

Article 34 Els vestidors podran ser d'ús comú o d'un sol grup, i amb prèvia autorització del/de la titular de la regidoria d’Esports, d'acord amb la utilització dels diferents espais del Pavelló Poliesportiu Municipal. Article 35 La regidoria d'Esports no es fa responsable, en cap cas, dels objectes dipositats a l'interior dels vestidors. Article 36 No és permès de fumar en cap dels espais de la instal�lació i, únicament, es podrà menjar en la graderia. Article 37. En qualsevol cas, serà d’obligat compliment allò establert Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures i altra normativa concordant. CAPÍTOL IV. RÈGIM SANCIONADOR Article 38 38.1. Qualsevol inobservança de les disposicions contingudes en aquest Reglament constitueixen infraccions administratives. 38.2. Les infraccions administratives tipificades en el present Reglament es classifiquen en greus i lleus.



19

38.3. Tenen caràcter d’infracció greu les següents accions i omissions:

a) Exposar elements de publicitat estàtica, permanent o no, a l’interior o exterior del Pavelló sense prèvia autorització per escrit de la Regidoria d’Esports.

b) No comunicar a l’encarregat de la instal�lació la causació d’algun desperfecte material. 38.4. Tenen caràcter d’infracció lleu les següents accions i omissions:

a) No presentar l’autorització d’ús davant dels responsables de control d’accés a la instal�lació, havent estat requerits per aquests.

b) No retornar i/o endreçar el material utilitzat per la pràctica esportiva en el lloc i condicions que els indiqui el personal responsable de les instal�lacions o els cartells indicadors penjats a l’efecte.

c) Practicar una activitat esportiva fora dels espais habilitats a l’efecte. d) Practicar una activitat esportiva sense anar convenientment equipat amb indumentària esportiva. e) Practicar una activitat esportiva compartint espais esportius sense el consentiment i aprovació prèvia

i per escrit de la Regidoria d’Esports. f) Practicar una activitat esportiva fora de la franja horària autoritzada. g) Fumar en qualsevol dels espais de la instal�lació o menjar en els llocs no permesos. h) Qualsevol altra infracció de les disposicions contingudes en aquest Reglament no qualificades

expressament com a infracció greu. Article 39. Sancions i graduació 39.1. La comissió de les infraccions tipificades en l’article anterior seran sancionades de la següent forma: a) Amb multa:

• Infraccions lleus: de 30 € a 150 €. • Infraccions greus: de 151 € a 600 €.

b) Amb l’anul�lació de l’autorització concedida: la reiteració en la comissió de la mateixa infracció lleu per dues vegades en un període de dos (2) mesos consecutius, o de dues infraccions greus, encara que no es tracti de la mateixa, en un període de quatre (4) mesos, portarà aparellada de forma automàtica l’anul�lació de l’autorització d’ús. En cas d’anul�lació d’autorització per reincidència en els termes assenyalats a l’apartat b) del present article, el responsable no podrà tramitar nova autorització d’ús fins l’inici de la següent temporada. c) Abandonament de la instal�lació: qualsevol usuari/ària o espectador/a que manifesti un comportament contrari a aquesta normativa, o que no respecti les persones o coses que es troben en aquell moment al Pavelló Poliesportiu Municipal de les Cases d’Alcanar, serà convidat/da a abandonar la instal�lació. 39.2. La imposició de la multa es farà d’acord amb els criteris d’atenuació i agreujament següents:

a) Transcendència social. b) Comportament abusiu de l’infractor. c) Quantia global de l’operació que ha estat objecte de la infracció. d) Quantia de possible benefici il�lícit.



20

Article 40. Competència i procediment 40.1. És competència de l’Alcaldia adoptar les resolucions d’imposició de sancions. 40.2. El procediment per a la imposició de les sancions és el recollit en la normativa vigent del procediment administratiu. DISPOSICIÓ FINAL Aquest Reglament entrarà en vigor un cop hagi estat publicat el seu text íntegre al Butlletí Oficial de la Província i hagi transcorregut el termini de 15 dies hàbils a què es refereix l’article 65.2 de la Llei 7/195, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, i regirà de forma indefinida fins la seva derogació o modificació.”

La regidora d’Esports, n’Eva Ma Queralt Roca (ERC-AM), diu que hi haurà un encarregat, que serà la persona encarregada d’obrir i tancar la porta, el qual serà qui tingui el contracte de dilluns a diumenge, perquè no suposi un increment d’hores extraordinàries. Un altre aspecte, és que dintre de les instal�lacions hi ha una zona adaptada per a vestidors i només podrà ser utilitzada prèvia autorització de la regidoria d’Esports, tal i com estableix l’art. 34 del reglament. Pensa que és un reglament treballat, meditat i també consultats amb els casencs i les casenques per tal de poder satisfer les seves necessitats, i perquè tots els usuaris en puguin fer un bon ús.

Diu el portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, que van tenir l’oportunitat de veure aquest reglament en la passada comissió informativa. Aquest és un reglament bastant correcte, similar al que ja existeix al pavelló municipal d’esports d’Alcanar, tot i que li agradaria fer esment a l’article 7 del reglament, on es parla d’un tema que al pavelló d’esports d’Alcanar no hi hauria.

Apunta també que li agradaria que algú li expliqués si realment això ha de ser així, perquè els

reglaments estan per a complir-se, ja que aquí es fa referència a una pòlissa. En qualsevol acte que es faci, que no sigui esportiu, i es parla d’una fiança de 300,00 euros, i pregunta si això serà per a tothom o hi ha excepcions.

Convé la regidora d’Esports, n’Eva Ma Queralt Roca (ERC-AM), que això serà així per a actes no esportius. Diu també que hi haurà un encarregat, que serà la persona encarregada d’obrir i tancar la porta, el qual serà qui tingui el contracte de dilluns a diumenge, perquè no suposi un increment d’hores extraordinàries. Un altre aspecte, és que dintre de les instal�lacions hi ha una zona adaptada per a vestidors i només podrà ser utilitzada prèvia autorització de la regidoria d’Esports, tal i com estableix l’art. 34 del reglament. Pensa que és un reglament treballat, meditat i també consultats amb els casencs i les casenques per tal de poder satisfer les seves necessitats, i perquè tots els usuaris en puguin fer un bon ús.

El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, entén que en qualsevol cosa que es faci s’hauria de

dipositar una fiança. I pregunta si aquest mateix punt també es troba en el reglament d’ús del pavelló municipal d’esports.

La regidora d’Esports, n’Eva Ma Queralt Roca (ERC-AM), respon que sí. Vist l’informe jurídic favorable emès per Secretaria, de data 12/06/2012. Vist el dictamen favorable emès per la Comissió Informativa “Alcanar Actiu”, de data 25/06/2012.



21

El Ple d’aquest ajuntament, per unanimitat, aprova l’adopció dels següents acords:

Primer: APROVAR INICIALMENT el Reglament d’ús del Pavelló Poliesportiu municipal de Les Cases d’Alcanar, amb el text que figura en el document incorporat en l’expedient (Annex I)

Segon: SOTMETRE’L AL TRÀMIT D’INFORMACIÓ PÚBLICA per un termini de 30 dies hàbils, amb publicació d’edictes al B.O.P.T., D.O.G.C., en un dels mitjans de comunicació escrita diària, web municipal i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament, als efectes d’examen de l’expedient i presentació de les reclamacions i suggeriments que es creguin oportuns.

Tercer: ESTABLIR que, pel cas que durant el termini d’exposició pública de l’expedient, no es formulin reclamacions, suggeriments ni al�legacions, l’aprovació inicial esdevindrà definitiva. En aquest supòsit, es procedirà a fer pública l’aprovació definitiva del reglament, mitjançant la publicació del text íntegre en el BOPT i en el tauler d’anuncis de la Corporació i l’anunci al D.O.G.C que faci referència al B.O.P.T. en el qual s’hagi publicat el text en la seva integritat. Així mateix, es donarà compte a la Subdelegació del Govern i a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya, en el termini màxim de 15 dies des de l’aprovació definitiva, als efectes de la seva vigència.

8.- PROPOSTA DE DECLARACIÓ COM A BÉ D'INTERÈS LOCAL ELS ELEMENTS DEFENSIUS

DE LA GUERRA CIVIL SITUATS AL TERME MUNICIPAL.- L’Alcalde-President, n’Alfons Montserrat Esteller concedeix el torn de paraula al regidor

d’Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), el qual passa a donar compte de la proposta de declaració com a bé d’interès local dels elements defensius de la guerra civil situats al terme municipal, el tenor literal de la qual és el següent:

“PROPOSTA REGIDORIA D’URBANISME

Alcanar compta amb un important patrimoni vinculat als fets de la Guerra civil, el nostre municipi va

ser fortificat al llarg de tota la seua costa, arran de les obres defensives del litoral mediterrani, per part de l’organització d’Obres i Fortificacions de la Generalitat de Catalunya i la Defensa de Costes del Ministeri de Guerra de la II República Espanyola, davant el pànic d’un desembarcament de les tropes feixistes.

Alcanar es trobaria dintre de dos sector de fortificacions, per una banda la Generalitat de Catalunya, que dissenyaria un programa de construccions defensives, i per altre, dintre de la fortificació del mediterrani, per part del Ministeri de Guerra de la II República, davant el temor d’un desembarcament a les costes en posició republicana.

Les fortificacions i trinxeres de la Guerra Civil a Alcanar s’emmarcaria dins de la fortificació de la costa catalana en els anys 1937-1938 per part de la República Espanyola, davant els bombardejos dels vaixells feixistes i el temor d’un desembarcament militar a les costes catalanes. És en aquest context, que des del Ministeri de Defensa de Costes a Madrid es va planificar i projectar la fortificació de tot el litoral català i especialment del municipi d’Alcanar, ja que la visualització a l’entrada de la Badia dels Alfacs és idònia per al control des d’aquest litoral.

Les fortificacions d’Alcanar, principalment són nius de metralladora i estan repartits estratègicament en funció de les bateries de costa. Els nius de metralladora formaven part d’autèntics complexos defensius formats per diferents elements. Un element importantissim en la defensa de la costa foren les trinxeres que ocupaven gran part del litoral d’Alcanar.



22

S’entén per niu de metralladora la construcció que protegia al militar d’una arma automàtica. Segons la seva disposició i els materials de construcció emprats podien ser “a barbeta” –a celobert, parcialment soterrat i habitualment amb sacs de terra i espitlleres (també anomenades troneres) a través de la quals disparar-, construïts de totxos, ciment, metàl�lic o formigó armat.

Un niu de metralladora consistia des del simple parapet sense sostre fins a construccions com quasi 1 metre de blindatge formigonat en teulada i parets, passant pels més freqüents a base de pedra, ciment i troncs de fusta per a la protecció.

A més, coneixem el fortí de la Cieneta, al sector nord est del municipi. Entenen per fortí, la construcció d’especial solidesa. Les seves formes i resistència varien, i molts podien resistir impactes directes d’artilleria o bombes d’aviació. En alguns casos s’utilitza per albergar personal i armament, i en altres com observatori o magatzem.

En general, els termes nius de metralladora i fortí s’apliquen indistintament a obres amb assentament de fusell metrallador i metralladora. En el cas de fortí, a més, es tracta d’una obra fortificada ocupada per una petita guarnició.

A Catalunya a diferència de la resta de l’Estat Espanyol, s’ha nombrat a les casamates com nius de metralladora, ja que feien aquesta última funció. Les casamates són construccions de ciment i diversos materials, amb la finalitat d’albergar personal amb armament de forrellat, automàtic, o inclús artilleria. Les seves mides i formes són variades, a l’igual que els nius de metralladora, que d’alguna forma podrien quedar també englobats dintre d’aquesta categoria.

L’ajuntament d’Alcanar conscient de la importància d’aquest patrimoni material, i de la revalorització del mateix com a element de la memòria democràtica de la lluita per la defensa de la República i de Catalunya contra el feixisme, i també com un actiu cultural susceptible d’aprofitament turístic va encarregar a l’empres ATICS un estudi sobre aquest elements.

ATICS va lliurar aquest treball anomenat “Estudi i documentació dels elements del patrimoni Local i de la Guerra Civil del Terme municipal d’Alcanar” elaborat per Vanesa Camarasa, Jordi Ramos i Damia Griño el novembre de 2010. Amb aquest treball es posava de manifest la magnitud d’aquest patrimoni, i la necessitat de realitzar accions per a la seua protecció.

La situació d’aquest elements és variable des d’alguns situats en zones de domini públic, finques privades, amb diferents qualificacions urbanístiques des de sòl no urbanitzable, urbanitzable i urbà.

Els ajuntaments han de vetllar per la integritat del patrimoni català. Tant públic com privat, situat en el seu terme municipal, i per la protecció, la conservació, l’acreixement, la difusió i el foment d’aquest patrimoni, com també estimular la participació de la societat en la tasca de protecció (LPCC, art. 3.1).

Els elements defensius de la Guerra Civil espanyola del terme municipal d’Alcanar poden ser considerats dintre dels béns immobles que tenen un valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic, mereixedors d’una protecció i d’una defensa especials (LPCC, art. 1.2).

Dintre del patrimoni cultural català (béns immobles), hi ha tres categories: A: Béns culturals d’interès nacional (BCIN); B: Béns culturals d’interès local (BCIL) o béns catalogats; i C: Els restants béns integrants del patrimoni cultural català (BIPCC). Pel que fa a la categoria B, els que gaudeixen de la categoria de BCIL,



23

tots els béns que estaven inclosos en catàlegs de patrimoni arquitectònic incorporats en plans urbanístics i els que estan inclosos en el Catàleg del patrimoni cultural català abans de l’entrada en vigor de la LPCC 9/1993.

Els béns catalogats, BCIL, estan considerats amb categoria de protecció de segon rang, dintre de les figures legals, es troba la Llei de Patrimoni Cultural Català 9/1993; i el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme.

El treball realitzar per ATICS consta de l’anomenat Estudi i documentació dels elemets del patrimoni local i de la guerra civil del terme municipal d’Alcanar, i quatre annexos: annex 1 Documentació Fotogràfica, annex 2 Documentació Planimètrica, annex 3 Documentació Arxivística, annex 4 Fitxes d’Edificis rellevants (en el sentit d’albergar fets de la guerra com incautacions, seus d’organitzacions polítiques i sindicals, detencions i altres fets)

L’estudi identifica els següents elements que formaran part de la declaració de BCIL:

1. Nius de metralladora 1 i 2 situat a la zona de Sòl de Riu, i que formaven part del mateix conjunt defensiu

2. Nius de metralladora 3 i 4 situats a les platges del Camaril, i que formaven part del mateix conjunt defensiu

3. Nius de metralladora 5 i 6 situats entre la platja del Camaril i del Marjal, davant de l’actual càmping Estanyet.

4. Niu de metralladora 7, situat a la platja de la Martinenca tipus Block-Haus 5. Niu de metralladora 8, situat a partida de la Cieneta 6. Fortí 1, punt de recolzament de la Cieneta 7. Bateria de costa 1, situada a la punta de la Tana o de Benifallim, 8. Bateria de Costa 2, a la platja de la Martinenca, al costat del niu de metralladora 7 i que amb ell

formava part del mateix conjunt defensiu 9. Bateria de costa 3, situat a la partida de la Martinenca 10. Campament militar de la Martinenca, en aquesta mateixa partida.

La descripció més detallada d’aquests elements es troba a l’esmentat estudi en les pàgines 44 a 64,

les fotografies a l’annex 1 Documentació fotogràfica i la seua situació a l’annex 2 Documentació planimètrica

Vistos aquest antecedents, la proposta de la regidoria d’urbanisme, ordenació del territori i patrimoni, és la catalogació d’aquests elements descrits anteriorment, com a Béns Culturals d’Interès Local.

Segons l’article 17.2 de la Llei 9/1993 de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Catlà és competent per a la declaració de Bé d’interès local el Pla de l’ajuntament, amb tramitació prèvia d’expedient administratiu que incloga l’informe favorable d’un tècnic en patrimoni cultural.

Vistos l’informe tècnic de l’empresa Àtics, com a tècnic en patrimoni cultural, així com l’informe jurídic de la TAG emès en data 20/06/2012 .

Es proposa al Ple de l’Ajuntament d’Alcanar l’adopció dels següents acords:

Primer: INICIAR l’expedient per a la declaració dels elements del Patrimoni local de la Guerra Civil abans descrits com a Bé Cultural d’Interès Local (en la categoria d’immobles) i, en conseqüència, la seua inclusió en el catàleg del patrimoni Cultural Català, d’acord amb la descripció dels bens i plànols que consten a l’Estudi i que s’incorporen a aquest expedient



24

Segon: OBRIR un període de d’informació pública de 30 dies hàbils, mitjançant la publicació del present acord en el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, amb exposició al tauler d’anuncis municipal, durant el qual les persones interessades podran presentar les al�legacions i/o reclamacions que consideren convenients

Tercer: NOTIFICAR als titulars de les finques on es troben aquests elements l’inici de l’expedient de declaració.

Quart: TRAMETRE l’expedient una vegada finalitzades les actuacions precedents, a l’organ competent de la Generalitat de Catalunya en matèria de patrimoni cultural, per a la inclusió d’aquests elements com a Béns Culturals d’Interès Local.

Cinquè: COMUNICAR aquests acords als Serveis Tècnics Municipals, a la regidoria d’Urbanisme, al Departament de Cultura de la Generalitat, així com a la Demarcació de Costes de l’Estat, al Departament de Costes de la Generalitat, al Ministerio de la Defensa i al Consell Comarcal del Montsià.”

Intervé tot seguit el regidor d’Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos, per dir que ja se’n va

parlar en la passada comissió informativa, tot i que recorda que com ja saben en els darrers anys tots els elements relacionats amb la guerra civil estan prenent importància perquè hi ha una reivindicació d’aquesta memòria històrica d’uns fets que van succeir no fa gaires anys, i que han marcat la nostra configuració actual de la nostra societat.

En aquest sentit, ja fa un temps -cap a l’any 2010- l’Ajuntament d’Alcanar va encarregar a uns

experts, acollint-se a unes subvencions que hi havia sobre el memorial democràtic, així com també recollint la sensibilitat que s’havia copsat de la societat canareva, concretament a la gent de Lo Rafal als quals s’havia demanat i que havien fet alguns articles, que feien referència precisament, a tot aquest patrimoni, l’Ajuntament d’Alcanar va encarregar a una empresa especialitzada en estudis arqueològics i de patrimoni un estudi i valoració d’aquest patrimoni. Aquest estudi va ser lliurat a l’ajuntament i va ser presentat també a la societat a la biblioteca, on posava de manifest la importància d’aquest patrimoni, a la vegada que també es documentava tots els aspectes de disseny, i tota la documentació que hi havia en els diferents arxius que hi havia.

En aquest cas, l’esmentat estudi ja posava en relleu la importància d’aquest patrimoni d’Alcanar que,

segurament, és un dels béns patrimonials més importants que hi poden haver en tot el Principat, quant a la defensa fortificada. Com ja saben, quan es va produir la guerra, en aquest cas les Illes Balears van quedar en mans del bàndol feixista, i hi havia temor perquè hi hagués un desembarcament a la zona republicana, des de Mallorca, i evidentment la costa d’Alcanar era de les més properes on es podia fer, i d’aquí ve la gran importància d’aquesta fortificació. Tenint en compte aquesta singularitat i el patrimoni que posa en relleu tot aquest estudi, ja que segurament som el municipi del Principat que té una major importància en aquestes defenses, cal pensar que això també és un actiu de municipi i que, a més a més, pot servir com un actiu patrimonial i a la vegada, com s’ha fet en altres municipis, un actiu turístic que potser tingui importància econòmica. Per això, des de la regidoria d’Urbanisme proposa aquesta declaració de bé cultural d’interès local, per a donar un nivell de protecció a aquests elements perquè puguin permetre, primerament, la seva conservació; i evidentment després amb altres actuacions fer la seva potenciació i, fins i tot, la seva museïtzació i restauració.

En aquest cas, és un tràmit que ja es va fer fa un any aproximadament per a la rehabilitació del

convent dels Josepets, on també es va fer la declaració de bé cultural d’interès local; i basant-se en aquesta documentació i estudi que havia elaborat aquesta empresa, és per això que proposa aquesta classificació com a bé cultural d’interès local d’aquests deu elements. Per tot això, i seguint la normativa vigent, es



25

necessita informe de Patrimoni favorable elaborat per experts, i en aquest cas la mateixa empresa que va fer l’estudi ha preparat un informe de valoració de tots els valors que té aquest patrimoni i que mereixen que siguin declarats com a bé cultural d’interès local.

Demana tot seguit la paraula el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, per avançar que donarà

suport a la proposta presentada de declaració de bé d’interès local dels elements de la guerra civil, com no pot ser d’una altra manera per l’interès que aquests béns, com diu la declaració, puguin ser conservats, documentats i excavats, i també puguin ésser mostrats tant a la pròpia ciutadania d’Alcanar com també a la pugui venir de fora, com un element no tan sols històric sinó també educatiu en relació amb els valors humans i socials, i tots aquells que representi la pau enfront de la guerra.

Això no ha de ser un monument a la guerra, sinó justament al contrari; i és que ha de ser un

monument a la pau, i aquest tipus d’actuacions han de servir justament per a fomentar tots aquests valors. Però per a fer tot això, caldria que a banda de fer la declaració de béns d’interès local, com la majoria dels béns, per no dir tots, no són de propietat municipal, s’hauria de demanar -i voldria que això s’hi incorporés- la cessió de la titularitat al Ministeri de Defensa, perquè pensa que en la major part dels casos és el propi ministeri com a titular d’aquests béns. I que lògicament no tan sols es pugui fer una declaració i donar-hi un status legal de protecció, sinó que també els cedeixin com a bé de titularitat pròpia perquè l’ajuntament pugui fer totes aquestes obres de conservació, excavacions i actuacions, perquè lògicament això tingui un sentit perquè sabent l’estat de conservació en què es troben la majoria d’aquests elements, de poc els servirà fer una declaració de bé d’interès local quan estan caient per vells, i en gran part estan abandonats tret d’alguna actuació puntual que s’ha dut a terme en els últims temps. Per tant, li agradaria que si es pot, que es demani la cessió de la titularitat d’aquests béns al Ministeri de Defensa, perquè aleshores passarien de les paraules als fets.

Diu el regidor d’Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), que la seva titularitat, en

qualsevol cas pública, i encara que fos privada, no seria cap impediment per a la seva declaració com a bé cultural d’interès local; i evidentment el fet de ser declarat com a bé cultural d’interès local ja obliga els propietaris a la seva conservació.

Afegeix que aquest aspecte que plantejava el regidor Sr. Bort Fibla és interessant, però s’ha iniciat tot

aquest treball que va començar per l’estudi i la documentació, i ara es fa una passa més amb aquesta declaració com a bé cultural d’interès local que és una passa, al seu entendre, positiva, i que evidentment ha de continuar amb aquestes cessions o bé amb diferents acords, com podrien ser amb el Ministeri de Defensa o amb els titulars d’altres elements per a poder fer la seva conservació, museïtzació i divulgació a tota la gent tant d’Alcanar, com a la resta de gent que ens pugui visitar.

Puntualitza el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, que sense ànims de polemitzar ell aniria

més enllà, pel sol fet que si aquesta cessió es demana i es pot arribar a signar un conveni amb el Ministeri de Defensa, considera que amb la majoria dels casos no tindria molt impediment per a poder fer la cessió d’aquesta titularitat, però fins i tot podria ser una altra forma d’obtenir a través d’un conveni recursos per a poder-los posar a l’ordre del dia i fer tasques d’excavació i conservació, per a demanar -com també es fa amb altres cessions de béns de titularitat estatal-, ajuda econòmica per a poder actuar sobre aquells béns que estiguin malmesos i que els puguin cedir en bones condicions, o bé que es donin un ajut econòmic perquè l’ajuntament hi pugui actuar. Pensa que això no estaria de més, però si per part del govern municipal no es vol valorar així, ho deixa al seu criteri.

El regidor d’Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), diu que pren nota d’aquesta

proposta i avança que farà les gestions davant el Ministeri de Defensa.



26

Vist l’informe jurídic favorable de la Tècnic d’Administració General, de data 20/06/2012. Vist el dictamen emès per la Comissió Informativa “Alcanar Sostenible”, de data 25/06/2012. Per tot això, el Ple d’aquest ajuntament aprova per unanimitat l’adopció dels següents acords: Primer: INICIAR l’expedient per a la declaració dels elements del Patrimoni local de la Guerra

Civil abans descrits com a Bé Cultural d’Interès Local (en la categoria d’immobles), i en conseqüència, la seua inclusió en el catàleg del Patrimoni Cultural Català, d’acord amb la descripció dels bens i plànols que consten a l’Estudi i que s’incorporen a aquest expedient

Segon: OBRIR un període de d’informació pública de 30 dies hàbils, mitjançant la publicació del present acord en el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, amb exposició al tauler d’anuncis municipal, durant el qual les persones interessades podran presentar les al�legacions i/o reclamacions que consideren convenients

Tercer: NOTIFICAR als titulars de les finques on es troben aquests elements l’inici de l’expedient de declaració.

Quart: TRAMETRE l’expedient una vegada finalitzades les actuacions precedents, a l’organ competent de la Generalitat de Catalunya en matèria de patrimoni cultural, per a la inclusió d’aquests element com a Béns Culturals d’Interès Local.

Cinquè: COMUNICAR aquests acords als Serveis Tècnics Municipals, a la regidoria d’Urbanisme, al Departament de Cultura de la Generalitat, així com a la Demarcació de Costes de l’Estat, al departament de Costes de la Generalitat, al Ministerio de la Defensa i al Consell Comarcal del Montsià.

9.- PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL CONVENI DE REVOCACIÓ DE LA COL�LABORACIÓ ENTRE

L'INSTITUT CATALÀ DEL SÒL I L'AJUNTAMENT D'ALCANAR, EN L'ÀMBIT DE LA UNITAT D'ACTUACIÓ UA-24A " LOS CAMPETS" D'ALCANAR.-

Per l’Alcaldia-Presidència es concedeix el torn de paraula al regidor d’Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), relativa a la proposta d'aprovació del conveni de revocació de la col�laboració entre l'Institut Català del Sòl i l'Ajuntament d'Alcanar, en l'àmbit de la Unitat d'Actuació UA-24A " Los Campets" d'Alcanar, el tenor literal de la qual és el següent:

“PROPOSTA DE LA REGIDORIA D’URBANISME Vist que en data 18/06/2007 l’Ajuntament d’Alcanar i l’INCASÒL van subscriure un conveni urbanístic per a l’execució de la UA-24a "Los Campets", d’Alcanar. Vist que d’acord amb aquest conveni, l'Ajuntament d'Alcanar va encomanar a l'INCASÒL la gestió i execució de la UA 24a "Los Campets", per la qual cosa es va acordar que l'INCASÒL fos l’administració actuant encarregada de desenvolupar aquesta actuació, pel sistema de reparcel�lació, en la modalitat de cooperació, assumint-ne la gestió de l’execució i les obres d’urbanització. Vist que en data 22/01/2008 l’INCASÒL va aprovar inicialment el Projecte de reparcel�lació, en la modalitat de cooperació, del Pla especial "Los Campets" UA 24a, d’Alcanar.



27

Vist que durant el període d’informació pública es van presentar al�legacions per part de les persones interessades, al�legacions que en d’avui no s’han resolt, per la qual cosa no s’ha arribat a perfeccionar en una aprovació definitiva. Vist que en data 21/05/2009 la Junta de Govern local de l’Ajuntament d’Alcanar va aprovar inicialment el Projecte d’Urbanització del Pla especial de la Unitat UA 24a “Los Campets” d’Alcanar. Atès que en data d’avui aquesta aprovació inicial del Projecte d’urbanització no s’ha arribat a perfeccionar en una aprovació definitiva davant de la impossibilitat de respondre les al�legacions presentades per les persones interessades per la seva dependència amb el projecte de reparcel�lació. Vist que, fruit del temps passat, i davant de la impossibilitat per part de l’INCASOL de tirar endavant amb aquest projecte per la situació econòmica actual, i després de les diferents reunions mantingudes entre l’Ajuntament d’Alcanar i el mateix Institut, i coneixent l’interès de la corporació de disposar de sòl industrial al municipi, convé a l’Ajuntament i a l’INCASOL resoldre el conveni abans esmentat, i l’Ajuntament esdevenir l’Administració actuant. Per tot això, l’objecte del conveni és deixar sense efecte el projecte de reparcel�lació inicial aprovat i procedir a la tramitació i aprovació d’aquells expedients de planejament i gestió que siguin escaients per part de l’Ajuntament d’Alcanar, així com l’establiment de la forma de pagament. Vist l’informe jurídic emès pels Serveis Tècnics Municipals emès en data 20/06/2012, es proposa al Ple de l’Ajuntament d’Alcanar l’adopció dels següents acords: Primer: APROVAR el conveni de col�laboració entre l’Institut Català del Sòl i l'Ajuntament d'Alcanar, en l’àmbit de la unitat d'actuació UA- 24a “los campets”, d'Alcanar, que s’annexa a aquest acord com a ANNEX I Segon: DELEGAR en l’Alcalde perquè subscrigui els documents necessaris a l’efecte de l’execució dels precedents acords. Tercer: PUBLICAR en compliment de l’article 104 del Text refós de la Llei d’Urbanisme, al cap d’un mes de la seva aprovació al DOGC i al BOPT, i a la web de l’Ajuntament d’Alcanar, un cop signat aquest conveni, caldrà publicar un anunci al DOGC la data de l’aprovació del conveni pel Consell de Direcció de l'INCASÒL, la data en la qual es va donar compte del mateix al Consell d'Administració, i la data de la seva signatura, així com la data d’aprovació per part del Ple de l’Ajuntament d’Alcanar, fent-se constar expressament que el seu contingut íntegre consta publicat en les abans esmentades webs. Quart: REMETRE aquests acords a l’INCASOL, i un cop signat el conveni, enviar-ne una còpia a la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la còpia d’aquests acords.”

Intervé el regidor d’Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), per explicar que és un tema del qual es va parlar en la comissió informativa. També s’ha enviat la proposta de conveni per correu electrònic, tant el conveni com les modificacions que es van incloure.

Recorda que l’Ajuntament d’Alcanar, com tots saben, va signar al juny de 2007 un conveni amb l’INCASOL per a l’execució de la UA-24 “Los Campets”; en aquest cas, l’esmentat conveni contemplava entre



28

altres coses, que l’administració actuant seria l’INCASOL que utilitzaria el sistema de reparcel�lació, en la modalitat de cooperació, i que assumiria també la gestió i l’execució de les obres d’urbanització.

En aquest mateix sentit, com a administració actuant l’INCASOL era el titular del 10% de cessió que havien de fer els propietaris de l’aprofitament del sector. Així, en aquesta línia, l’INCASOL va aprovar inicialment l’any 2008 el projecte de reparcel�lació, i el va sotmetre a informació pública. Durant aquest període es van presentar al.legacions que l’INCASOL no va respondre. Finalment el mateix INCASOL va redactar el projecte d’urbanització, el qual es va portar a aprovació per part de l’ajuntament l’any 2009, el qual es va aprovar inicialment. També s’hi van presentar un seguit d’al�legacions les quals no es van respondre perquè la major part d’aquestes estaven relacionades amb el projecte de reparcel�lació i, evidentment, calia respondre primer les al�legacions del primer projecte, abans de respondre les posteriors.

En tot aquest procés durant tots aquests anys, i en base a les diferents reunions amb l’INCASOL,

finalment aquesta administració ha manifestat la seva impossibilitat, atesa la seva situació econòmica, de portar endavant aquest projecte. Com que l’Ajuntament d’Alcanar té interès a disposar de sòl industrial al municipi, ha decidit resoldre aquest conveni i recuperar aquesta condició d’administració actuant. Per tot això, a través d’aquest conveni s’autoritza l’alcalde a la seva signatura per a recuperar aquesta condició de l’ajuntament, com a administració actuant; i prescindir d’aquests acords que hi havia fets amb l’INCASOL i deixar clar que aquest 10% que, en un principi, li corresponia a l’INCASOL perquè era un sostre fixat com a administració actuant.

La proposta va en el sentit d’aprovar aquest conveni de col�laboració entre l’Institut Català del Sòl i

l’Ajuntament d’Alcanar, i i delegar l’alcaldia perquè pugui subscriure’l. També s’hauran de fer les diferents publicacions per les diferents administracions. Evidentment aquí s’ha fet una feina per l’INCASOL, perquè ha tingut un cost que en principi s’haurà de repercutir, tant ara com en el seu moment, en les quotes d’urbanització i l’ajuntament està negociant, i ja hi ha un principi d’acord amb l’INCASOL. En qualsevol cas, qualsevol d’aquestes negociacions produiran un increment de les despeses que podria fer que els propietaris haguessin de patir un increment de les quotes, tot i que s’espera que això no passi i que el sector no hagi de veure disminuïda la seva rendibilitat per uns majors costos que pugui tenir aquesta rescissió. Per altra banda, és cert que aquí s’ha fet una feina, una part de la feina que ja s’ha fet per l’INCASOL com són les quotes d’urbanització, que es podran aprofitar, així com també les valoracions, per la qual cosa diu que la idea és aquesta. Es una rescissió que es realitza de manera amistosa amb l’INCASOL, administració aquesta que finalment ha reconegut la seva no disponibilitat per a fer aquesta actuació, que pensa que per altra banda és important per a Alcanar com és el fet de disposar de sòl industrial, que pugui també ajudar a continuar diversificant i dinamitzant la nostra economia.

Intervé el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, per dir que en l’informe no queda del tot

clarificat si és majoria simple o majoria absoluta. Apunta l’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), que ja va fer un aclariment la Secretària

en el sentit que es tracta d’un acord que s’ha d’adoptar per majoria absoluta. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, assenyala que el seu grup donarà suport a la

proposta de revocació presentada, perquè ell mateix ha estat diverses vegades durant l’últim l’any en converses amb l’INCASOL, si no recorda malament; i és evident la seva voluntat de deslliurar-se d’Alcanar pel que fa a portar a terme aquest polígon industrial. Afegeix que al seu grup li agradaria que, d’aquest compromís que aquí s’assumeix amb aquest conveni, perquè també s’assumeix un compromís econòmic sense anar més enllà –perquè tampoc sap exactament ben bé què suposa- li agradaria saber exactament de què tracta, ja que aquí es parla que està en negociació i ja veuran quina quantitat serà finalment.



29

Tanmateix, el que s’acorda que és l’ajuntament s’haurà de fer càrrec de la quantitat que sigui, amb uns mètodes de pagament, i això no és així exactament. Pensa que en la clàusula de pagament, que és del 25% per avançat, en el termini de 3 mesos a comptar del següent a la formalització del conveni, i considera que de ben segur en tres mesos el polígon dels Campets no s’haurà materialitzat. I això seria fer un pagament per davant, tot i que la resta sí que seria un 25% a la quota zero, l’altre 25% en el moment d’execució de les obres, i l’últim percentatge seria la finalització que aniria amb la liquidació definitiva de les quotes urbanístiques i suposa que seria això talment. Es cert que al final tot això ho hauran de pagar els propietaris, i ell també va suggerir que una fórmula bona amb l’INCASOL podria ser la compensació perquè com a propietari li correspondria pagar també la seva corresponent quota; i també parlar d’un dubte que li ha sorgit escoltant la intervenció anterior del regidor d’Urbanisme, i si ara s’ha iniciar el procés novament pregunta si podran repercutir aquest cost que l’ajuntament hauria d’assumir per avançat, posteriorment amb les quotes d’urbanització que iniciaran en un procés que encara no ha començat. Es a dir, si els diners que ara es pagaran després podria ser repercutibles o no com a quota urbanística, perquè entén que el procés que es va iniciar per l’INCASOL ja no seria vigent.

Quan es tancaria aquest conveni, aleshores l’INCASOL deixarà d’actuar en aquest polígon,

l’aprovació que es va fer de la reparcel�lació deixarà de tenir efectes, i tot el procés administratiu haurà de recomençar a partir de zero. Un dubte que també tenia era aquest, perquè estan assumint uns diners i uns compromisos que no sap si serà així, per la qual cosa no sap si serà assumible al cent per cent a través de les quotes dels propietaris, perquè l’ajuntament ja hauria pagat uns diners abans a uns altres que ja haurien fet una feina anteriorment, però el document inicial lògicament no seria el mateix perquè se n’hauria d’aprovar un altre de nou.

Per això voldria que, igualment com es fa en altres ocasions, amb aquests temes que són

competència del plenari i que per tant s’ha de demanar no únicament l’opinió en una comissió informativa, en la qual el temps és limitat i també la informació és molt ràpida –perquè es va fer la comissió informativa, però recorda que el conveni se’ls va enviar posteriorment, per la qual cosa tampoc no van tenir massa temps per a discutir aquest conveni en la comissió informativa-, per la qual cosa demana que en aquestes coses que són competència del ple, el govern que ara té una situació de minoria, seria bo que es convidessin tots els grups municipals, a través de cadascun dels representants, perquè pogués assistir al debat, per exemple, amb una administració, amb aquells temes que després s’hagin de decidir aquí perquè cadascú podria pensar o tenir una opinió diferent, i a partir d’aquí també podria contrastar-la amb l’altra administració per a veure si hi ha o no possibilitats d’atendre aquella proposta o l’esmena que es pugui fer. Quan això ja es porta a la comissió informativa el conveni ja està redactat, i difícilment és modificable perquè l’altra administració ja ha participat en la seva redacció, per la qual cosa per molt que es vulgui afegir o incorporar aspectes, l’única possibilitat es redueix a votar afirmativament, negativament o abstenir-s’hi.

En aquest cas, la posició del seu grup d’abstenció en aquest punt, en atenció a aquesta quantitat

econòmica que no sabem quina és, però que s’haurà de negociar en un futur; però donat que es necessita una majoria absoluta i, per tant, a partir d’aquí el seu vot d’abstenció o un vot en contra suposaria un bloqueig d’aquest assumpte, això no ho faran des del punt de vista de voler-ho solucionar, que el polígon dels Campets tiri endavant, que l’ajuntament assumeixi el paper de protagonista en aquesta història; malgrat que com tothom sap i s’ha debatut de manera infinita, la seva predilecció no eren els Campets. Continua pensant que el polígon dels Campets és molt limitat, que no solucionaria cap dels problemes estructurals de mà d’obra i d’oferta de treball d’Alcanar, i que les oportunitats d’Alcanar estan en un altre lloc mirant al mar i a les vies de comunicació que hi passen, com és la CN-430. Torna a reiterar una vella idea que ja van tenir, van exposar i van debatre en aquest mateix plenari, en dues legislatures anteriors, quan el seu grup estava al capdavant de l’Alcaldia, sobre si havien d’apostar fort per un polígon de desenvolupament industrial massiu, com seria el que ja es troba qualificat al costat de la cimentera, a la zona de la Martinenca.



30

Considera que és una oportunitat a la qual s’ha apuntat altra gent, però que el seu grup a través de les seves esmenes, es va incloure finalment al Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre, i que ara fa poc i s’ha vist als diaris, una d’aquestes il�lustres persones del territori i del municipi d’Alcanar, com és en Germà Bel, a les xerrades de desenvolupament econòmic de les Terres de l’Ebre que va organitzar el Consell Comarcal del Baix Ebre, va fer un esment molt clar en el sentit que les oportunitats del nostre territori estan amb el desenvolupament del port dels Alfacs, entre d’altres coses. Per tant, pensa que els esforços importants no únicament per la pròpia dinàmica del municipi, sinó també per la dinàmica del territori, segurament anirien molt més en consonància amb altres interessos de desenvolupament econòmic de totes les Terres de l’Ebre, i no diu que excloent-hi els Campets, però sí apostant de forma molt clara pel desenvolupament del polígon de la Martinenca.

Demana tot seguit la paraula el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, per dir que el seu grup

votarà afirmativament a aquesta proposta, perquè tampoc vol posar pals a les rodes a una cosa que ja fa massa temps que dura, perquè fa més de deu anys que des que van començar les primeres actuacions en aquest polígon industrial, la situació és la mateixa. Han transcorregut deu anys i encara estan, pràcticament, al mateix lloc.

El polígon industrial dels Campets no va començar amb el portaveu del PSC-PM, sinó que abans ja

hi havia altres actuacions que es van realitzar i malauradament això s’ha anat allargant massa. També és conscient que en aquests moments l’INCASOL passa per una situació que, econòmicament, no és la millor; per la qual cosa s’ha d’entendre que si han d’esperar que l’INCASOL actuï aquests 10 anys es poden convertir en vint o en trenta anys més. Per tant, aquí s’ha d’actuar i si per actuar significa trencar el conveni amb l’INCASOL i que sigui l’ajuntament qui comenci a actuar, el seu grup evidentment hi estarà d’acord. Està d’acord amb el que es va fer, però no està massa d’acord com es fa. El seu grup votarà a favor en la revocació d’aquest conveni, però és més aviat un acte de fe en el sentit que es creuen que l’INCASOL està d’acord a acceptar la revocacióm; també fa un acte de fe quan se’ls diu que l’INCASOL està d’acord a arribar en un acord econòmic favorable per a l’Ajuntament d’Alcanar; fa un acte de fe quan se’ls diu que ja hi ha molta gent que estaria disposada a vendre els terrenys i continuen fent actes de fe.

També recorda que la situació del govern de l’Ajuntament d’Alcanar en aquests moments és de

minoria, i segurament el grup d’ERC-AM aprovarà aquesta revocació per unanimitat, però s’aprovarà perquè entén que tots els partits de l’oposició no volen posar pals a les rodes al que consideren que és una cosa bona per als interessos d’Alcanar. Per altra banda, des del seu grup li demana que a partir d’ara aquests temes els portin d’una altra manera, i és que si aquí ve el director de l’INCASOL que s’avisi algun representant de cada partit de l’oposició perquè puguin escoltar-lo personalment. Abans es comentava pel portaveu del PSC-PM, Sr. Bort Fibla, i no ho diu per posar pals a les rodes, sinó que potser d’aquesta confrontació amb el director de l’INCASOL, Sr. Llort, podrien sortir coses positives en benefici d’Alcanar, perquè un pot pensar una cosa i un altre en pot pensar una altra, i entre tots estan buscant el millor per al nostre poble.

Per tant, no ha de pensar que si continua actuant de la forma com han fet en aquest tema, podran

tenir com fins ara el suport del grup del PP, i evidentment si no tenen aquest suport no podran aprovar aquests temes per unanimitat. Per això, els demana transparència, i quan hi hagi temes tan importants com aquests, que se’ls convoqui tant al PP com a la resta de partits polítics, perquè entre tots intentin buscar el consens i la unanimitat, perquè pensa que són temes molt importants que requereixen, precisament, d’aquesta unanimitat que avui el grup d’ERC-AM aconseguirà, perquè abans el PSC-PM ja ha avançat que hi votarà favorablement, el seu grup també, i que pensa que CIU també hi votarà a favor, tot i que no sap si s’equivoca. Demana al govern que no es confiï que, de la forma com han portat aquest tema, aquestes coses puguin continuar anant pel mateix camí.



31

Intervé el regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, per manifestar que està totalment d’acord en la intervenció feta pel portaveu del PP i també amb la del portaveu del PSC-PM, perquè quan llegeix la informació que els ha arribat, perquè pràcticament han tingut molt poc temps per analitzar-la, veu que el procés comença al voltant de 2002, s’aprova la modificació puntual del PGOU l’any 2006, i és l’any 2007 quan es fa el conveni amb l’INCASOL. La reflexió que fa és que era una iniciativa que es va fer l’any 2002 i ara estan a l’any 2012, i estan igual com al principi. Quan mira la documentació dubta si és vàlida o no ho és, si s’ha de revocar aquest conveni i s’han de pagar uns diners, no poden establir la forma de pagament si no se sap la quantia. Tanmateix, s’ha parlat al voltant de 300.000 euros i sembla ser que hi hauria algun acord verbal al voltant de 140.000 euros, i totes aquestes xifres se’ls haurien de confirmar, i les haurien de conèixer per poder prendre alguna decisió.

No obstant això, avança que el seu grup votarà favorablement aquesta proposta, perquè pensa que

és una cosa que fa falta, però la reflexió que s’hauria de fer és saber quin full de ruta seguiran ara una vegada que el promotor sigui l’Ajuntament d’Alcanar. I si han de tornar a esperar 6 anys, potser passarà el tren una altra vegada i les coses no estan com a per a desaprofitar.

També pensa que és bo que s’estudiï la proposta que feia el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort

Fibla, perquè el futur d’Alcanar en l’aspecte industrial aniria per aquesta línia. En la documentació que se’ls va lliurar, hi ha una sèrie d’informes, projectes, modificacions del PGOU, pla especial urbanístic, projecte d’urbanització, projecte de reparcel�lació, estudi ambiental, estudi topogràfic del sector, valoracions urbanístiques, estudis d’inundabilitat, estudi geotècnic, tasques generals, adequació dels documents al pla, etc., i pregunta quins documents de tots aquests, que ha elaborat l’INCASOL, serien vàlids perquè l’ajuntament pogués tirar endavant amb aquest polígon. La quantia que s’ha d’abonar ha d’estar d’acord amb els documents quie els enviaran, perquè si han de tornar a fer-ho tot novament la veritat és que tot el que s’ha fet no serviria de res, i no se’ls hauria d’abonar res i així ho entén.

Pensa també que aquests estudis no es podran tirar endavant perquè ha revisat aquest matí les

al�legacions presentades, algunes de les quals són de l’any 2003, com la modificació puntual del PGOU, n’hi ha d’altres que són del pla d’urbanisme, de reparcel�lacions, etc., i algunes d’aquestes es troben molt ben documentades i es nota que ho han fet professionals de l’àmbit jurídic que, fins i tot, van acompanyades de jurisprudència que dóna totalment la raó a qui ha fet l’al�legació, i que per tant s’hauran de revisar molt bé, tant pel que fa al planejament com al projecte de reparcel�lació. Una altre aspecte que sorprèn és com potser que aquestes al�legacions estan entrades i no se’ls ha donat tràmit, per la qual cosa pregunta què ha estat fent l’INCASOL durant tot aquest temps, perquè això és d’una incompetència total, i pregunta com s’ha de pagar a aquesta gent si no han estat capaços de resoldre i donar resposta a aquestes al�legacions. Afegeix que està d’acord a revocar aquest conveni, però demana que amb la major celeritat possible tots aquests temes es tractin, s’avaluïn i se’ls informi.

Intervé el regidor d’Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC–AM), per agrair l’aportació

constructiva de tots els grups municipals, tot i que afegeix que voldria puntualitzar alguns aspectes perquè abans comentava el portaveu del PSC-PM, i la veritat és que no es fa cap pagament per avançat sinó que es pagarà després que es lliurin aquests documents, i que es necessitaran per a continuar amb la tramitació. En un principi, el que es diu és que aquest vint-i-cinc per cent es lliurarà quan es faciliti la informació, amb tots aquells documents ha redactat l’INCASOL, tant en suport informàtic com en suport paper, perquè l’ajuntament tingui totes les eines per a desenvolupar aquest polígon, per la qual cosa avança que no pagaran uns diners a canvi de res.

Avui per avui ja tenen documentació en paper, però gran part d’aquesta no la hi ha actualment, i

aquesta és la idea. L’INCASOL ha acceptat que no es pagui per una cosa que no es pugui aprofitar, i evidentment aquells documents que s’hagin de llençar no s’han de pagar, sinó que s’ha de pagar per tot allò



32

que es pugui aprofitar, i tenint en compte que tot això als propietaris no els hauria de costar més diners. Però no s’ha d’oblidar que totes aquestes despeses seran repercutides mitjançant les quotes als propietaris, entre els quals també hi ha l’INCASOL. Considera que això està prou clar, perquè es paga per uns documents que tramitaran i hauran de sotmetre’s a aprovació, per la qual cosa és jurídicament possible que s’hagi de repercutir tot allò que ha servit per a fer els diferents documents.

Explicava abans el tema del polígon de la Martinenca, i això també ho ha explicat moltes vegades

l’alcalde, i és que es tractaria de dos polígons diferents i complementaris; un seria un polígon de proximitat, logístic, sobretot que ha de servir per a indústries o empreses que hi ha al nucli urbà d’Alcanar, perquè puguin sortir, puguin créixer i puguin desenvolupar la seva activitat millor i també ser més competitius; i l’altre polígon, que hauria de ser convençut a un termini més llarg, perquè hi ha una sèrie d’infraestructures que s’han de fer com també el tema del port, que s’hauria de mirar com s’ha de desenvolupar, i evidentment seria un polígon d’un altre caire, potser més de caràcter territorial i regional; i també hi estan a favor, però caldria esperar un termini més llarg, que no pas aquest altre que podrien tenir en els propers anys. Com explicava abans el regidor de CiU, Sr. Antoni Fibla Reverter, és un polígon que va iniciar les seves primeres gestions l’any 2002, i és cert que fins l’any 2007 aquest conveni no es va signar. L’any 2006 es va aprovar definitivament la modificació puntual del pla especial, i és llavors quan es va aprovar el projecte de reparcel�lació, que finalment no s’ha tirat endavant.

En qualsevol cas, es parlava abans d’un acte de fe, i l’acord econòmic evidentment ha de ser un

acord que sigui ratificat pel plenari, on es podran tornar a manifestar sobre aquesta proposta, que haurà de ser motivada i justificada. També es deia que era un altre acte de fe que hi havia molta gent interessada a vendre terrenys, i el cert és que s’han iniciat les gestions per a l’adquisició de terrenys. Recorda que es va fer una modificació pressupostària i una part dels diners del romanent de tresoreria es dedicaven a aquesta actuació, i sí que van avançar que hi havia quatre propietaris que havien manifestat la seva voluntat i que han portat les escriptures, per la qual cosa estan en procés de fer les valoracions.

Pel que fa referència a la intervenció que feia abans el regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, no

estan igual que fa anys, perquè l’any 2002 es va aprovar la modificació puntual i el pla especial, i el planejament s’aprova tot i ara el que queda és gestió urbanística; és a dir, pel que fa a planejament no queda res per fer en aquest aspecte, a no ser que es vulgui modificar el pla especial, que pensa que no seria el cas. La idea és que aquest planejament que hi ha i que es va modificar l’any 2002-2006, donar-hi la seva gestió amb el projecte de reparcel�lació i amb el projecte d’urbanització, per la qual cosa pensa que no s’hauria de fer més tràmits que aquests. En aquest cas, reitera que l’ajuntament no pagarà per cap document que no sigui vàlid, que no sigui aprofitable, i aquesta és la idea en la qual estan d’acord tant l’ajuntament com l’INCASOL.

Pel que fa referència a les al�legacions presentades, diu que les al�legacions de l’any 2003 es van

respondre, perquè el mateix plenari quan va aprovar definitivament el pla especial va respondre les al�legacions fetes l’any 2002-2003, i en el moment d’aprovar inicialment el projecte, com també passa amb el projecte de reparcel�lació, hi ha un període d’exposició pública durant la qual els propietaris podran presentar les seves al�legacions.

Evidentment, el que han de fer és que les al�legacions que ja es van presentar caldrà estudiar-les,

perquè possiblement en el nou document es podrien incorporar la major part d’aquestes, la qual cosa seria millor perquè un document que susciti la major adhesió dels propietaris sempre tindrà una tramitació més senzilla que en un altre on hi hagi oposició. Pensa que aquest projecte de reparcel�lació haurà de recollir la major part d’aquestes al�legacions, sempre que siguin possibles i raonables, i de fet algunes -tot i que l’INCASOL no ha respost,- li consta que s’han recordat als propietaris per a tirar endavant aquest projecte.



33

Aquí es comentava també que l’INCASOL no havia respost, la qual cosa és una realitat, tot i que els ha dit que les havia estudiat. Això es va comentar en la comissió informativa, i l’INCASOL el que hauria d’haver fet és haver contestat les al�legacions, estimar-les o desestimar-les, i aprovar definitivament la reparcel�lació. Quan la reparcel�lació ja està aprovada aleshores es porta a registre, i a partir d’aquest moment qualsevol propietari podria exigir en termini aquesta execució de la urbanització, i això l’INCASOL no ho volia, perquè finalment ho va dir i segurament per la seva situació econòmica no ho va portar per aquesta raó, ja que en aquell moment quan es contesten les al�legacions i s’aprova el document de gestió, ha de fer la urbanització i el propietari ho podria exigir.

Considera que aquesta és la resposta, perquè el full de ruta és bastant clar, perquè no és una cosa

que es pugui triar, sinó que s’ha d’aprovar un nou projecte de reparcel�lació perquè tot i que una gran part del projecte serà molt semblant, evidentment s’hauran de recollir altres sensibilitats, s’haurà de tornar a fer la seva aprovació, i en aquest cas ja serà l’ajuntament qui tindrà la responsabilitat d’aprovar el document, notificar als propietaris, recollir les al�legacions, estimar o desestimar-les, i finalment aprovar definitivament el projecte de reparcel�lació, a la vegada que es fa el projecte d’urbanització. I en un termini raonable, pensa que es podria portar a terme aquest polígon industrial, que pensa que Alcanar necessita. Demana la paraula el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, per fer una puntualització al regidor d’Urbanisme perquè considera que ha parlat prou clarament. El que no ha dit és que no paguin per res, perquè això no ho ha dit en cap moment, sinó que el que ha dit abans és que paguen per avançat uns diners, concretament un vint-i-cinc per cent, en el termini de tres mesos a comptar des del dia següent a la formalització d’aquest conveni i prèvia presentació, per part de l’INCASOL, de la factura corresponent, així com el lliurament de tres còpies en suport paper i dos en format digital de la documentació realitzada. Això ho ha llegit i no ha dit que s’hagi de pagar per res, però té els seus dubtes sobre si aquesta despesa que han de pagar per avançat d’aquest percentatge, a una altra administració per una feina que ha fet en un procés administratiu que s’acabarà anul�lant i que s’haurà de començar de nou, no sap fins a quin punt aquests diners que avançaran seran repercutibles dintre de les quotes d’urbanització, com assegura el regidor d’Urbanisme, perquè té uns certs dubtes. I és que estarien fent pagar una cosa probablement molt abans de començar el procés administratiu, d’allò que s’ha d’incorporar, i dubta si això seria o no repercutible, perquè això es paga per avançat en un procés que s’anul�larà. Pel que fa al polígon dels Campets diu que no han de servir d’excusa absolutòria, perquè aquest és un debat que es porta des de fa temps, i considera que s’hauria d’abordar d’una vegada per totes de manera seriosa, i és com tirar endavant el desenvolupament d’un sector que Alcanar, pràcticament, si exceptuen la cimentera i alguna honrosa excepció més a nivell d’empresa de serveis, probablement molt vinculada a la seva activitat, com a sector industrial és pràcticament inexistent.

Aleshores, pensa que hi ha oportunitats, però aquestes oportunitats no es posen damunt dels Campets. I no ha de servir d’excusa en el sentit de dir que ja faran el polígon dels Campets, perquè ja està fet i arreglat, i el desenvolupament industrial dels Campets no passarà pels Campets, ni pensa que serà el gran nínxol d’ocupació futura per als nostres germans, fills o néts, perquè probablement serà llarg i costós, però el que és evident i això ho diuen tots, començant per en Germà Bel, és que el desenvolupament està vora mar, en molts aspectes, però també industrialment.

I si no s’ho creuen, aleshores no caldria convidar més en Germà Bel a les jornades de

desenvolupament local, perquè si el conviden, ve a explicar-ho a les jornades de desenvolupament local de les Terres de l’Ebre, i aquí continuen capficats a fer un sòl industrial a set quilòmetres de la línia de costa i a quatre de la principal via de comunicació, com és la CN-340, en un atzucac contra el riu, la carretera i el poble, i pensen que això els ha de servir de base perquè ja tenen la seva obligació política complida, i com que ja tenen els polígon dels Campets en marxa, ja callen les boques de tothom, ja avança que la seva no



34

callarà i continuaran dient el mateix. Avança que el seu grup no s’oposarà en el desenvolupament del polígon dels Campets, però també que tothom sàpiga i que tingui clar que això no és el desenvolupament industrial futur d’Alcanar; probablement faran transport, perquè el que ara hi ha al municipi potser vagi allà, però es traslladarà una activitat econòmica existent en un altre lloc del poble on probablement serà molt millor, menys sorollós i molest, i on hi haurà més esgambi per al seu desenvolupament; tot i que continua pensant que aquest no és el futur d’Alcanar. El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, diu que quan ell parlava abans de consens, no és el consens que al seu parer ha donat a entendre el regidor d’Urbanisme quan deia que “hi haurà consens perquè això ho portarem al ple”, i portar-ho al ple no és consensuar res, sinó que abans se’n parli, que s’arribin a acords, que es discuteixi, que si v e3en aquest cas alguna persona que té alguna cosa a dir de fora estiguin tots convidats per a poder-hi estar, això és consens i no vol dir que hi hagi d’haver consens a l’hora d’haver d’aprovar si a l’INCASOL se n’hi hanb de pagar deu o vint, o perquè es porti al ple i ho votin tots, perquè això no és consens. El consens s’aconsegueix abans de portar-ho a un ple, i aquest és el consens que entén el grup del PP. Deia que en tot això no es pagarà res que no sigui aprofitable, i això si vol que li digui la veritat ho dubta perquè aquí hi ha coses que al seu entendre són bastant complicades de resoldre, perquè a l’any 2003 ja hi havia al�legacions que a l’any 2012 l’INCASOL encara no ha contestat. I pregunta si l’ajuntament està disposat a resoldre aquestes al�legacions, perquè ara es rescindeix el conveni i es comencen a adquirir els terrenys, però hi ha unes al�legacions que s’han presentat, i que estan molt ben fonamentades.

I pregunta si estan disposats a resoldre-les o hauran d’agafar tota aquella documentació i a modificar-la per a poder-les salvar, perquè pensa que aquí vindrà el gran problema i el gran dubte, perquè potser allò que en un principi estarien d’acord, potser després quan s’entri a aprofundir diran que no hi estan d’acord, perquè no era tan fàcil. I per això és bo que estiguin tots, perquè quan s’hagi de prendre un acord sobre si una cosa és aprofitable o no, tots puguin donar el seu punt de vista en benefici, una vegada més, dels interessos del municipi; perquè el que potser no veurà un, potser ho veurà un altre en les al�legacions presentades ja que poden haver al�legacions que no siguin salvables, i aleshores s’hagi de refer tot, per molt aprofitable que sigui no ho és.

I afegeix que són els dubtes que pensa que també tenen en aquests moments la majoria dels grups

municipals, i tot i aquests dubtes estan disposats a votar favorablement perquè això tiri endavant, perquè pensa que és l’única forma que d’una vegada per totes Alcanar pugui disposar d’un sòl industrial que, com ha repetit ell mateix moltes vegades, puguin fer-ho no tan sols aquelles indústries que avui estan al municipi i que no poden créixer –encara que avui aquella empresa que creix se li hauria de penjar una medalla- sinó que si hi ha una petita oportunitat que una empresa vulgui venir a instal�lar-s’hi se li puguin oferir 2000 m2 perquè ho faci. Això és el que s’ha d’intentar, i tot i que han passat 10 anys des que van començar i encara estan com al principi, encara és el més ràpid d’aconseguir si ho comparen amb el polígon de la Martinenca; i podrien estar d’acord en el fet que aquest polígon també s’ha de desenvolupar, però avui el que està més avançat és aquest altre i no poden perdre més temps si veritablement hi ha alguna possibilitat de tenir alguna oportunitat. I si hi ha algú, a banda de la gent del municipi que sap que ho aprofitaran perquè s’està demandant, que hi hagi alguna possibilitat que alguna empresa vulgui venir per a instal�lar-s’hi. Aquest és el nostre problema i de dubtes, en tenen, i en continuen tenint; i tot i això avui han donat un vot de confiança i han fet un acte de fe. Altrament, insisteix a dir que consensuar no és venir al ple i fer una comissió informativa on explicar-ho on falta documentació, i que se’ls hagi enviat per Internet dos dies abans del plenari i que vinguin aquí i que ho votin tots, perquè per al seu grup consens és una altra cosa, i és que al moment de discutir on s’han de discutir aquests temes puguin estar presents i hi puguin participar.



35

Demana tot seguit la paraula el portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, per dir que pensa que ha quedat clar la manera de fer les coses. Pensa que a partir d’ara l’escenari canvia i canvien moltes coses, per la qual cosa voldrien participar en totes les decisions, com aquesta, que són molt importants per a no únicament fer un polígon, sinó també per a tenir un futur al municipi. Estan dient que no és una obra qualsevol perquè no van a tallar cap cinta d’un casal jove, d’un hotel d’entitats o d’un centre, sinó que van a fer una cosa que pot marcar un gran desenvolupament econòmic al municipi, però també pot suposar un gran problema al municipi.

Ara el promotor passa a ser l’ajuntament i estudis que hi ha fets fa deu anys han canviat moltíssim; han canviat els governs i la situació econòmica, així com la forma de les empreses, com models econòmics, i la pregunta és si faran el mateix polígon que tenien pensat fa deu, cinc o quatre anys. Perquè potser s’haurien de fer alguns replantejaments, perquè veu que tot va en la mateixa línia. L’opinió dels partits polítics que representen el municipi tenen la responsabilitat de decidir la millor opció per a fer el nostre polígon industrial, i no parla d’una opció qualsevol sinó de la millor opció. Si s’han de fer modificacions, s’hauran de fer abans de prendre decisions; si s’han de fer canvis, s’hauran de fer conscientment abans de fer tot això, perquè no es tracta únicament i exclusivament de fer un polígon industrial per a sortir al butlletí informatiu o als mitjans de comunicació, i pensar que amb això ja s’ha fet la feina.

Pensa que s’ha d’anar molt més enllà, perquè si un centre de joves o un centre de gent gran no acaba de funcionar, hi ha un manteniment i amb això és suficient; però aquí s’ha de repercutir en les butxaques dels ciutadans -i potser molts hauran de cedir els seus terrenys perquè no podran fer-hi front- i tal vegada els compliquin la vida a gent que no sap si estarà disposada a fer tot això. I demana que es faciliti al màxim tot això, sobretot pensant que hi ha un tercer agent, que són els mateixos ciutadans; i que ho pensin molt bé abans d’actuar, i en això demana que tots els grups polítics si s’ha de tardar un mes o dos mesos a prendre decisions, que s’asseguin les vegades que facin falta amb tècnics, amb especialistes, i hi hagi els informes de la majoria de professionals que en aquests moments els puguin assessorar. Recorda que abans ha dit que hi ha altres polígons, com a Ulldecona, a Vinaròs, etc., i no vol dir que el polígon dels Campets no s’hagi de fer, perquè té una funció com a polígon; però és una funció molt diferent de la que podia tenir fa deu o quinze anys; han passat molts trens i ara potser toqui un altre tren, però no saben si és el que s’ha plasmat amb tots aquests estudis i informes.

La reflexió que fa des de CIU és ser més responsables que mai en els actuals moments, i ajustar-se

a la realitat; no estirar més el braç que la mànega, ja que perquè tinguessin un polígon de molts milers de metres quadrats i estigui buit. Hi ha experiències des del punt de vista estatal, com també de les coses que s’han arribat a fer, perquè no els interessa tenir un polígon que després estigui parat, sinó que facin el que pertoqui. Per això proposa que si hi ha alguna fórmula de realitzar aquest desenvolupament en fases, potser seria important estudiar-la i a mesura que tinguin cobertes aquestes parcel�les, anar-ho augmentat. Amb això no descarta, perquè és cert que les opinions de la gent van canviant, i possiblement aquest és un polígon més i hi hagi altres alternatives que fins ara no s’han mirat, i que poden ser molt viables i encara més ara amb tot com es mou a nivell estatal i europeu. I s’ha de mirar, per responsabilitat municipal, on hi hagi més benefici; per la qual cosa pensa que no s’ha de tancar cap porta, sinó que s’han de fer els estudis pertinents per a veure què és el més viable per al nostre municipi. Pensa que això que ha dit ha de servir com a punt de reflexió, perquè hi participin tots els grups municipals. Intervé per al�lusions el regidor d’Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), per apuntar que el conveni es va donar en el mateix moment de la comissió informativa, tot i que hi havia alguna petita modificació i que es va comentar, per la qual cosa no és cert ja que es va lliurar en el mateix moment de la comissió. Evidentment, tal i com deia el portaveu de CiU, s’ha parlat amb molta gent, amb els propietaris que, per exemple, havien comprat sòl per a desenvolupar-hi la indústria; i en aquest sentit, diu que hi ha hagut



36

un procés que no ve d’ara sinó que en l’anterior etapa de govern es va fer una tasca de dinamització i es van fer reunions amb diferents sectors per veure exactament quines eren les empreses interessades, i quines eren les voluntats.

També hi ha ara una eina important, com és el pla de desenvolupament local que pot servir per a fer aquestes coses. Pel que fa al planejament, pensa que és un tema que està tancat perquè es va fer un pla especial que no cal tornar-lo a modificar, i li sobta la intervenció feta pel portaveu del PP perquè té l’acord d’un plenari de data 8/03/2006, on es van respondre unes al�legacions.

A més a més hi ha un informe fet per l’INCASOL, on respon totes les al�legacions i això s’aprova per

unanimitat, com també ara, i es diu que hi ha un seguit d’al�legacions que s’estimen als propietaris, altres s’estimen parcialment i d’altres es desestimen, i l’acord que hi ha és de fer això i notificar-ho als propietaris, i suposa que aleshores es faria perquè és un acord de ple. Entén que es va notificar als propietaris aquest acord perquè era un tema de Secretaria, però recorda que es va emetre l’informe de l’INCASOL i l’acord del ple en el qual es van resoldre aquestes al�legacions.

Pensa que el tema urbanístic està bastant clar, i voldria trencar una llança a favor del polígon dels

Campets perquè la seva situació urbanística respecte de les vies de comunicació és semblant al d’Ulldecona. Del polígon de Valldepins d’Ulldecona a l’autopista a aquest d’Alcanar la distància seria molt semblant, i gairebé diria que és ben bé la mateixa i no està en cap atzucac, sinó que té unes comunicacions amb l’autopista i amb la futura autovia de l’interior que és un tema en el qual també s’hi està treballant. Evidentment, pensa que serà un polígon útil que potser no serà el gran polígon de desenvolupament industrial, però que contribuirà a la millora de l’economia d’Alcanar. Com deia, tot aquell procés per fer aquest conveni ha estat un procés de negociacions llarg, i recull per a endavant –perquè hi ha hagut canvis en la gestió política- aquesta proposta de diàleg constructiu i de participació que puguin fer, perquè finalment aquest polígon resultant pugui ser el que s’ajusti més a les necessitats del municipi. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que hi ha una voluntat de participar-hi tots i pensa que això és bo, i a partir d’aquí treballaran conscients que hi ha aquesta dualitat de polígons de la Martinenca i dels Campets, en dos perfils d’empresa diferents.

Vist l’informe jurídic favorable emès per la Tècnic d’Administració General, de data 20/06/2012. Vist el dictamen emès per la Comissió Informativa “Alcanar Sostenible”, de data 25/06/2012. El Ple aprova per unanimitat l’adopció dels següents acords: Primer: APROVAR el conveni de col�laboració entre l’Institut Català del Sòl i l'Ajuntament

d'Alcanar, en l’àmbit de la unitat d'actuació UA- 24a “Los Campets”, d'Alcanar, que s’annexa a aquest acord com a ANNEX I

Segon: DELEGAR en l’Alcalde perquè subscrigui els documents necessaris a l’efecte de l’execució

dels precedents acords. Tercer: PUBLICAR en compliment de l’article 104 del Text refós de la Llei d’Urbanisme, al cap d’un

mes de la seva aprovació al DOGC i al BOPT, i a la web de l’Ajuntament d’Alcanar, un cop signat aquest conveni, caldrà publicar un anunci al DOGC la data de l’aprovació del conveni pel Consell de Direcció de l'INCASÒL, la data en la qual es va donar compte del mateix al Consell d'Administració, i la data de la seva signatura, així com la data d’aprovació per part del Ple de l’Ajuntament d’Alcanar, fent-se constar expressament que el seu contingut íntegre consta publicat en les abans esmentades webs.



37

Quart: REMETRE aquests acords a l’INCASOL, i un cop signat el conveni, enviar-ne una còpia a la

Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la còpia d’aquests acords.

ANNEX I

CONVENI URBANÍSTIC DE COL�LABORACIÓ ENTRE L'INSTITUT CATALÀ DEL SÒL I L'AJUNTAMENT

D'ALCANAR, EN L'ÀMBIT DE LA UNITAT D'ACTUACIÓ UA 24a LOS CAMPETS, D'ALCANAR Barcelona, *** de *** de 2012

REUNITS A la seu de l'INCASÒL, d’una banda, el senyor Josep Anton Grau i Reinés, com a director de l'INCASÒL, les dades del qual no es fan constar en atenció al càrrec públic que exerceix. I d'altra banda, el senyor Alfons Montserrat i Esteller, com a Alcalde-president de l'Ajuntament d'Alcanar, les dades del qual no es fan constar en atenció al càrrec públic que exerceix.

INTERVENEN I ACTUEN a) El primer, en raó del seu càrrec, i en nom i representació de l'INCASÒL, en qualitat de director nomenat

per Decret 175/2011, de 18 de gener, publicat al DOGC número 5800, de 20 de gener de 2011; i en virtut de les facultats atribuïdes per l'article 10 de la Llei 4/1980, de 16 de desembre

L’INCASÒL és una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya, adscrita al seu Departament de Territori i Sostenibilitat, creada mitjançant Llei 4/80, de 16 de desembre, del Parlament de Catalunya. El Sr. Josep Anton Grau i Reinés està especialment facultat per aquest acte, en virtut de l’acord d’aprovació d’aquest conveni, adoptat pel Consell de Direcció de l'INCASÒL en data ** de *** de 2012.

b) El segon, en nom i representació de l'Ajuntament d'Alcanar, en virtut de les facultats que li confereixen els

articles 21.1.b) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, i l'article 53.1.a) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

Els senyors compareixents es reconeixen mútuament i recíprocament la capacitat legal necessària per tal de formalitzar aquest conveni, per la qual cosa, tal com actuen

EXPOSEN

I.- Que, el 15 de desembre de 2006, la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre va aprovar

definitivament la Modificació puntual del Pla general d’Ordenació urbana, en l’àmbit de la Unitat d’actuació UA-24, d’Alcanar, i el Pla especial urbanístic de la UA-24a “Los Campets”, d’Alcanar. La Modificació puntual del Pla general d’Ordenació urbana, en l’àmbit de la Unitat d’actuació UA-24, d’Alcanar va ser publicada en el DOGC número 4982 de 5/10/2007. El Pla especial urbanístic de la UA-24a “Los Campets” estableix com a sistema d’actuació el de reparcel�lació, en la modalitat de cooperació, i com



38

a Administració actuant l’INCASÒL. L’esmentada aprovació definitiva va ser publicada en el DOGC número 5003, de 7 de novembre de 2007.

II.- Que, el 18 de juny de 2007, l’Ajuntament d’Alcanar i l’INCASÒL van subscriure un conveni urbanístic per a l’execució de la UA-24a "Los Campets", d’Alcanar. D'acord amb aquest conveni, l'Ajuntament d'Alcanar va encomanar a l'INCASÒL la gestió i execució de la UA 24a "Los Campets", per la qual cosa es va acordar que l'INCASÒL fos l'administració actuant encarregada de desenvolupar aquesta actuació, pel sistema de reparcel�lació, en la modalitat de cooperació, assumint-ne la gestió de l'execució i les obres d'urbanització. S’acompanya com a annex I còpia del conveni esmentat.

III.- Que el 22 de gener de 2008, la Direcció de l’INCASÒL va aprovar inicialment el Projecte de

reparcel�lació, en la modalitat de cooperació, del Pla especial "Los Campets" UA 24a, d’Alcanar, i va sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini d’un mes, a fi i efecte que s’hi poguessin efectuar les al�legacions que s’estimessin pertinents, amb la notificació corresponent personal a tots els interessats. L’esmentada aprovació inicial va ser publicada al DOGC número 5059 de 30 de gener de 2008. Es van presentar al�legacions per part de les persones interessada i fins a data d'avui no s’han resolt, i per tant el Projecte de reparcel�lació no s'ha arribat a perfeccionar en una aprovació definitiva.

IV.- Que simultàniament, en sessió de 21 de maig de 2009, la Junta de Govern local de l’Ajuntament

d’Alcanar va aprovar inicialment el Projecte d’Urbanització del Pla especial de la Unitat UA 24a “Los Campets” d’Alcanar.

L’esmentada aprovació inicial va ser publicada al DOGC número 5412 de 2 de juliol de 2009 i al BOP de Tarragona número 153 fascicle 1 de 4 de juliol de 2009. Fins a data d'avui aquesta aprovació inicial del Projecte d'urbanització no s'ha arribat a perfeccionar en una aprovació definitiva davant de la impossibilitat de respondre les al�legacions presentades per les persones interessades per la seva dependència amb el projecte de reparcel�lació.

V.- Que, en execució de la UA 24a "Los Campets", l'INCASÒL ha redactat els següents documents de

planejament i gestió, i efectuat els treballs que tot seguit es relacionen:

1. Modificació puntual del Pla General d’ordenació urbana, en l’àmbit de la UA 24-a, d’Alcanar. 2. Pla Especial urbanístic de la UA 24a “Los Campets”. 3. Projecte d’Urbanització del Pla especial de la Unitat UA-24a “Els Campets”. 4. Projecte de reparcel�lació del Pla especial "Los Campets" UA-24a. 5. Estudi impacte ambiental. 6. Topogràfic del sector. 7. Valoracions urbanístiques. 8. Estudi d'inundabilitat. 9. Estudi geotècnic. 10. Tasques generals de gestió administrativa de l’aprovació inicial de reparcel�lació

(publicacions, notificacions, certificacions de domini i càrregues, etc). 11. Adequació del document de Pla Especial al Decret legislatiu 1/2005, pel qual s'aprova el

Text refós de la Llei d'Urbanisme, aplicable per raons temporals.



39

VI.- Que per tal de facilitar el desenvolupament de l'actuació, l'Ajuntament d'Alcanar ha manifestat el seu interès en ser l’Administració actuant de la UA 24a "Los Campets", i per aquest motiu deixar sense efecte el projecte de reparcel�lació inicial aprovat el 22 de gener de 2008 per la Direcció de l’INCASÒL, i procedir a la tramitació i aprovació d’aquells expedients de planejament i gestió que siguin escaients.

Atesa la voluntat de l'Ajuntament i l'INCASÒL de cercar noves fòrmules per dur a terme la gestió urbanística de la UA 24a "Los Campets" que faciliti el desenvolupament d'aquesta actuació, les parts compareixents tal i com actuen,

ACORDEN PRIMER.- Objecte del conveni. L’objecte fonamental d’aquest conveni és:

a) Deixar sense efecte el conveni subscrit per ambdues parts el 18 de juny de 2007, en relació a l’execució urbanística a l’àmbit d’actuació UA 24a “ Los Campets”, i en conseqüència designar l’Ajuntament d'Alcanar com a Administració actuant de la UA 24a, d'Alcanar.

SEGON.- Compromisos assumits per l'Ajuntament d'Alcanar

L'Ajuntament d'Alcanar manifesta la seva voluntat de tramitar i aprovar tots aquells expedients de planejament i execució urbanística que siguin adequats i necessaris amb la finalitat d’executar l’àmbit de la Unitat d’Actuació UA 24a, d’Alcanar. L’Ajuntament d’Alcanar esdevindrà l’administració actuant de l’àmbit de la Unitat d’Actuació UA-24a d’Alcanar, per la qual cosa, el 10 % d’aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta, s’adjudicarà a l’Ajuntament d’Alcanar. L'Ajuntament reconeix que resta pendent la determinació de les despeses realitzades per l'INCASÒL en concepte de redacció de treballs i documents de planejament i gestió la UA 24a "Los Campets" d'Alcanar relacionats a l'anterior expositiu cinquè d'aquest conveni, i que es troba en procés de negociació. L’Ajuntament d’Alcanar es compromet a abonar a l'INCASÒL el seu import de la següent manera:

- El 25% de l’import en el termini màxim de tres mesos, a comptar des del dia següent a la formalització d’aquest conveni, i prèvia presentació, per part de l'INCASÒL, de la factura corresponent, així com el lliurament de 3 còpies en suport paper, i dos còpies en format digital ( una en versió editable i l’altre en versió pdf) de tota la documentació realitzada.

- El 25% de l’import en el moment del cobrament de la quota zero corresponent a la liquidació provisional de les quotes urbanístiques.

- El 25% de l’import restant en el moment d’execució del 50% de les obres a la UA-24 “ Los Campets, i un cop s’hagi cobrat el 50% de la liquidació de les quotes urbanístiques.

- El darrer 25% de l’import en el moment de la finalització de les obres d’urbanització de la UA-24 “ Los Campets”.

TERCER.- Compromisos assumits per l’INCASÒL L’INCASÒL revocarà i deixarà sense efecte l’aprovació inicial del Projecte de reparcel�lació del Pla Especial "Los Campets" UA 24a, de 22 de gener de 2008, mitjançant la corresponent resolució administrativa que



40

revocarà l’abans esmentat acte de tràmit, resolució que serà notificada a tots els interessats en la reparcel�lació i publicada en el DOGC. Així mateix, l'INCASÒL s'obliga a no reclamar cap compensació econòmica a l'Ajuntament d'Alcanar en concepte del 10 % d'aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta corresponent al sector d’activitat econòmica UA 24a Los Campets, que corresponia a l'INCASÒL, en la seva condició d'Administració actuant del sector -de conformitat amb el que es va establir en el conveni urbanístic signat entre l'Ajuntament d'Alcanar i l'INCASÒL en data 18 de juny de 2007. QUART.- Vigència

Aquest conveni serà vigent i produirà efectes des de la data de la seva signatura fins que finalitzi el desenvolupament i execució urbanística de l'actual àmbit de la UA 24a “ Los Campets “ d'Alcanar. CINQUÈ.- Extinció A més de l’expiració del termini de vigència, constitueixen causes d’extinció anticipada del present conveni: (i) la resolució acordada de mutu acord entre les parts que el subscriuen;

(ii) el compliment del seu objecte; (iii) la invalidesa, tant per motius de nul�litat com d’anul�labilitat, quan no es reuneixin els requisits de forma

o els requisits de caràcter material, declarada judicialment; l’incompliment per qualsevol de les parts de les obligacions i compromisos contrets en aquest conveni;

(iv) la impossibilitat esdevinguda de complir el conveni, per raons materials o legals. SISÈ.- Conformitat de les parts i validesa El senyor Josep Anton Grau i Reinés i el senyor Alfons Montserrat i Esteller, tal com actuen, mostren la seva conformitat amb el contingut d'aquest conveni, aprovant tots els acords continguts, i obligant-se recíprocament al seu contingut. La validesa dels pactes continguts en aquest conveni per contenir competències del Ple de l'Ajuntament d'Alcanar segons la vigent legislació de Règim Local, requerirà la ratificació del Ple de l'Ajuntament d'Alcanar. SETÈ.- Publicitat

En compliment de la prescripció establerta a l'article 104 del Text refós de la Llei d'urbanisme, en relació amb l'article 26.1 del Reglament de la Llei d'urbanisme, les parts signatàries deixen constància de les mesures de publicitat del present conveni: l'acord de la seva aprovació es publicarà, dins del mes següent a la seva aprovació, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona; un cop signat, podrà ser consultat públicament mitjançant consulta presencial a l'INCASÒL i a l'Ajuntament d'Alcanar, amb la possibilitat d'obtenir-ne còpia; també es podrà consultar telemàticament a la web de l'INCASÒL; i finalment, serà tramès al Departament de Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (en el termini d'un mes a comptar des de la seva signatura) a fi que sigui divulgat telemàticament en la seva web. Així mateix, en compliment de l'article 110 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, es publicarà en el DOGC la data de l'aprovació del conveni pel Consell de Direcció de l'INCASÒL, la data en la qual es va donar compte del mateix al Consell



41

d'Administració, i la data de la seva signatura, així com la data d’aprovació per part del Ple de l’Ajuntament d’Alcanar, fent-se constar expressament que el seu contingut íntegre consta publicat en les abans esmentades webs. VUITÈ.- Jurisdicció

Les parts resoldran de mutu acord les diferències que puguin sorgir en l'execució i la interpretació del present conveni amb caràcter previ a la seva submissió, si escau, a la via judicial. Per qualsevol qüestió litigiosa que es derivi de les diferències sobre la interpretació i el compliment d'aquest conveni, les parts sotmetran expressament a l'ordre jurisdiccional contenciós-administratiu de Barcelona, renunciant a qualsevol fur que els hi pogués correspondre. I, per tal que consti, en prova de conformitat els compareixents signen aquest conveni per duplicat exemplar i a un sol efecte, en el lloc i data indicats a l'encapçalament. L’alcalde -President de El director de l'Ajuntament d'Alcanar l'INCASÒL Alfons Montserrat i Esteller Josep Anton Grau i Reinés

10.- MOCIÓ D’ERC (RE. 2520, 12/06/2012) PER A LA CREACIÓ D’UN FONS DE RESCAT PELS

AFECTATS DE LA SECCIÓ DE CRÈDIT DE LA COOPERATIVA DE L’ALDEA.- L’Alcalde-President concedeix el torn de paraula al regidor en Josep Manel Martí Montesinos

(ERC-AM), el qual passa a donar compte de la Moció del grup d’ERC per a la creació d’un fons de rescat pels afectats de la secció de crèdit de la cooperativa de l’Aldea, la qual consta del següent tenor literal:

“MOCIÓ

El passat mes de desembre de 2011 la secció de crèdit de la Cooperativa de l'Aldea va presentar un concurs de creditors bloquejant als impositors l'accés als seus comptes, provocant una greu situació econòmica a la majoria dels habitants d'aquest municipi del Baix Ebre.

El govern de la Generalitat va presentar un Pla a executar en diferents fases amb l'objectiu que els

impositors poguessen recuperar l'import dels seus comptes. Malgrat que en una primera fase s'ha pogut recuperar l'import de 750 dipòsits corresponents als comptes a la vista, encara continuen bloquejats sense cap perspectiva de solució, els comptes a termini. De fet, són al voltant d’ unes 300 famílies les que es troben entrampades en aquesta situació de bloqueig, amb un import global que suma prop de 4,7 milions d’euros.

D’altra banda la secció de crèdit de la Cooperativa de l'Aldea comercialitzava productes financers de Bankia. Banc sobre el qual el passat 9 de maig el Govern Espanyol prenia el control nacionalitzant-la, ,mitjançant la compra del 100% del ‘Banco Financiero y de Ahorros’ (BFA) la matriu de Bankia fet que de retruc significa el control estatal del 45% del capital d'aquesta darrera entitat. Tot i que fins ara no s'ha pogut mesurar la quantitat total de diners públics que l'Estat haurà d'injectar a aquesta entitat per recapitalitzar-la i així reflotar-la, fins ara ja s’ha acordat una aportació de 19.000 milions d’euros. Amb aquesta mesura es garanteixen els dipòsits dels clients de Bankia un fet que contrasta amb la situació dels dipositaris de comptes a termini de la secció de crèdit de la cooperativa de l'Aldea. Cal destacar les indemnitzacions milionàries que han cobrat o cobraran de manera individual alguns dels responsables de portar Bankia a la situació actual, i que superen el total dels dipòsits dels comptes a termini entrampats de les 300 famílies de la secció de crèdit de la Cooperativa. La paradoxa més gran però és que aquestes persones que es veuen amb la dificultat o



42

impossibilitat de recuperar els seus dipòsits a termini pagaran de manera indirecta, com qualsevol altre ciutadà que viu al regne d’Espanya, el rescat Bankia.

Davant d’aquesta situació d’injustícia i vulneració del principi de no discriminació cap als gairebé 300 titulars de dipòsits a termini de la Secció de Crèdit de la Cooperativa de l’Aldea, el Grup municipal d’Esquerra d’Alcanar proposa al Ple l’adopció dels següents:

ACORDS:

Primer: INSTAR el Govern de la Generalitat de Catalunya a crear, conjuntament amb el govern de l’Estat, un fons econòmic de rescat per garantir als 300 afectats de la secció de crèdit de la cooperativa de l'Aldea la recuperació dels 4, 7 milions d'euros dels seus estalvis que hi tenen dipositats.

Segon: INSTAR el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat a fixar un calendari

d’execució d’aquest fons de rescat.

Tercer: FER ARRIBAR aquests acords al president de la Generalitat de Catalunya, al president del govern espanyol, a tots els grups polítics del Parlament de Catalunya, i al delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre.”

Demana la paraula el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, per dir que en primer lloc el seu

grup voldria mostrar la seva solidaritat amb tota la gent de l’Aldea que s’ha vist en aquesta situació, lògicament molt desagradable per a ells i dificultosa per no poder accedir als seus estalvis. Però també cal fer la reflexió que algun dels paràgrafs que hi ha en aquesta moció serien extrapolables a Alcanar, i no perquè hi hagi una societat que es dediqui al crèdit bancari i que hagi fet suspensió de pagaments o vist en una situació difícil financerament; sinó perquè pensa que aquesta moció seria molt extrapolable per a Alcanar en la situació que passen, probablement 300 famílies, que es troben en una situació de bloqueig amb un import global que ascendeix a 4,7 milions d’euros.

Aquest paràgraf també s’hi podria aplicar per la situació que passen també aprop de 300 famílies que

es troben en una situació de bloqueig, perquè vénen les clementines sense expectativa de preu i enguany saben que no cobraran en anys aquella collita, i ja veurem què passarà l’any que ve.

Per això li hauria agradat que potser, no de la mateixa manera, però també aquesta moció en

comptes de l’Aldea podria posar-hi “Alcanar”, per la qual cosa el seu grup es planteja seriosament presentar una proposta en aquest mateix sentit per instar el govern de la Generalitat de Catalunya perquè es faci alguna cosa al respecte d’una situació del comerç dels cítrics, que s’agreuja donada la situació econòmica i financera actual; perquè no tan sols no han cobrat i ja veuran si es cobraran en anys els diners de la collita, sinó que hauran d’atendre la pròxima collita amb els diners propis, la qual cosa vol dir que s’hauran de finançar aquelles situacions d’unes empres que, unes més ben gestionades i d’altres menys, s’han vist en una situació que és comuna en el seu sector, i que per tant aquestes 300 famílies d’Alcanar també passen per moments difícils. Per tant, amb aquesta proposta avança tot el seu respecte a la gent de l’Aldea i tota la seva solidaritat, però pensa que el que els hauria de preocupar principalment són les dificultats que tots passen al municipi d’Alcanar, i aquí nigú es planteja fer-hi cap fons de rescat.

El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, assenyala que aplaudeix el grup d’ERC-AM per la

sensiblitat envers els afectats de la cooperativa de l’Aldea, perquè és encomiable que des d’ERC-AM d’Alcanar es preocupin per la gent de l’Aldea, però el seu grup dubta si realment això que es demana aquí és possible perquè no sap si és possible que una secció de crèdit d’una cooperativa pugui accedir a un fons de rescat, perquè ho desconeix.



43

Per tant, el seu grup avança la seva abstenció, tot i que donarà la possibilitat de votar-hi a favor si

juntament amb el que es demana aquí s’aprova que durant dos anys la meitat del que cobren els 17 regidors/es es posi en un compte per a defensar a tots els pagesos d’Alcanar que no han cobrat les clementines, i en aquests moments no poden tirar endavant les seves finques que han d’abandonar perquè no poden pagar ni la llum, ni l’aigua, i que tenen dificultats econòmiques, de vegades, per a posar un plat damunt la taula, si mostren aquesta sensibilitat amb la gent d’Alcanar que està passant per aquests problemes proposa que durant dos anys tot el que es cobri aquí es posi la meitat en un compte, i es dediqui a ajudar totes aquestes persones. Si el grup d’ERC-AM ho accepta, el seu grup votarà favorablement per a demanar que la cooperativa de l’Aldea, si legalment això és possible, que pugui accedir a aquest rescat. Fa aquí aquesta proposta, i si s’accepta hi votarà favorablement i sinó s’hi abstindrà.

Demana la paraula el portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, per dir que aquesta moció està molt bé

i és sensible de cara als afectats de l’Aldea, però pensa que és pura demagògia i populisme, com es continua fent amb moltes mocions que s’han presentat. Si la meitat de mocions que s’han presentat per a temes de fora del municipi d’Alcanar, es presentessin per a Alcanar segurament aquí estarien bastant salvats. Si es fan mocions amb un “copiar i pegar”, i potser és la forma d’actuar, perquè interessa a uns o als altres, han de pensar després si tot això és o no és, i s’ha de pensar com està la gent d’Alcanar.

Recorda que tenen una responsabilitat municipal, i és curiós que la presenti ERC-AM com a govern,

que està molt bé perquè és el mateix partit, però potser s’hauria de presentar alguna altra moció per a Alcanar, i que afecti directament a l’agricultura o en molts altres temes que en aquests moments preocupen. Diu al portaveu del PP, Sr. Beltran Valls, que no és possible un fons de rescat, perquè d’acord amb l’art. 13 de la Llei 38/2003 general de subvencions, les societats declarades en concurs no poden beneficiar-se de les subvencions. Si això és no fer demagògia, aleshores van malament perquè els ajuntaments, a l’hora de fer, fan el que els sembla, però demanar és molt fàcil, però caldria veure què fa cadascú amb les responsabilitats dels nostres ciutadans i del municipi.

Els primers que han de donar exemple, com deia abans del portaveu del PP, som nosaltres i després

que demanin allò que vulguin on s’hagi de demanar. I pregunta si l’Ajuntament de l’Aldea ha creat alguna partida per als afectats, perquè aquí no l’ha vista. Si en el primer punt de l’Ordre del Dia hi posés que l’Ajuntament de l’Aldea farà això, aleshores hi hauria un exemple i poden demanar el que es vulgui.

Es van desbloquejar amb l’ajuda de la Generalitat de Catalunya un milió cent mil euros al mes de

desembre i sis-cents mil euros al març, i amb això 750 famílies han pogut disposar dels diners, i ara queden 300 i realment s’ha de mirar de qui ha estat i analitzar-ho. S’hauria de tenir en compte, a més a més, que malauradament aquesta caixa rural no formava part del fons de previsió bancària, ni per la federació de cooperatives per decisió pròpia, i recorda que n’hi ha 108 a tot Catalunya. Per tant, són aquests mecanismes que estan regulats per la llei per a salvaguardar els fons i els estalvis dels impositors que, en aquests casos, sí tenen fons de rescat; però en aquest cas no en té per decisió pròpia. A banda de tot això, la cooperativa de l’Aldea ja no pot estar sota l’aixopluc de la federació de cooperatives, i per això es converteix en una empresa privada, i pregunta si prendre la decisió de ser cooperativa i formar part de la federació és problema de la Generalitat de Catalunya, problema de l’estat, perquè considera que aquí han de mirar cadascú el que fan, ser conseqüent de les accions i el seu grup és el primer que està a favor de donar ajudes, perquè la generalitat de Catalunya ja n’ha donat.

En aquest sentit, ha fet un pla per a ajudar, però cadascú ha de tenir les seves responsabilitats i en

aquests moments la junta rectora continua essent la mateixa, i pregunta per què no hi ha una junta rectora nova. La Generalitat de Catalunya hi ha donat suport amb un pla de viabilitat, si hi ha una junta rectora nova i els impositors comencen a crear beneficis a la cooperativa, que és tal i com ha de ser, i aleshores dóna el



44

suport que faci falta. Hi ha declaracions en aquest sentit de la mateixa Generalitat de Catalunya, i al mateix ple de l’Ajuntament de l’Aldea es va demanar que es fes una comissió de seguiment i que es creés aquesta partida com a exemple.

Aquesta partida no s’ha creat, i amb això vol dir que està molt bé que es doni suport des d’Alcanar, i

el seu grup també ho fa, però caldria mirar també a casa nostra per veure què està passant, que es presentin mocions que siguin constructives per al propi municipi, i donaran suport a les que facin falta però demana que no es faci més demagògia i més populisme. Afegeix que porten un plenari que en punts de l’Ordre del Dia potser n’hi hagi un o dos que siguin importants, però hauria d’estar en aquests moments plens de punts de l’Ordre del Dia que realment fossin importants per al nostre territori i per al nostre municipi; per la qual cosa la falta de línia o de full de ruta del govern municipal fa que hi hagi un contingut força buit. I presentin mocions com aquestes que l’únic que fan és fer demagògia en moments delicats.

Intervé l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), per dir que les postures ja han estat

explicitades suficientment, però diu al portaveu de CiU que no considera que això sigui demagògia. Quan hi havia el problema del projecte Castor d’emmagatzematge de gas natural també es demanava que es fessin mocions arreu dels pobles de les Terres de l’Ebre, i alguns ho van fer i d’altres no, i es va agrair als qui ho van fer. Aquí hi ha aquest problema i des de l’Aldea es demana a tots els municipis de les Terres de l’Ebre que es doni suport a aquesta moció; s’ha d’entendre que aquelles persones tenen un problema, i el que s’intenta és fer això. Altrament, el fet de presentar aquesta moció no treu que no es pugui fer ni més ni menys per altres problemes, siguin d’Alcanar o siguin de la Generalitat de Catalunya, o siguin d’on siguin. Per tant, no veu en absolut aquesta demagògia o populisme. I convindrà amb ell que sobta que grans corporacions bancàries, que tampoc han fet tot el que exigia de la junta rectora, de la cooperativa de l’Aldea, i que tampoc ha passat amb les grans cooperacions bancàries i, en canvi, sí que són nacionalitzades, per la qual cosa és allò de que quan hi ha pèrdues es nacionalitzen i quan hi ha guanys es privatitzen. Per al ciutadà de peu, convindrà amb ell, que hi ha un doble raser i el que es tracta és donar suport a aquesta gent de l’Aldea i que tenia allí els seus estalvis.

Des de l’Ajuntament de l’Aldea es va demanar que es fes aquesta moció de suport, i pensa que a

partir d’aquí es pot fer la lectura que es vulgui, però tampoc pensa que vagi per aquí. Discrepa amb el que ha dit el portaveu de CiU sobre que el ple tingui un contingut buit o que no hi hagi full de ruta, perquè hi ha un ple amb uns punts que són importants, i se segueix una marxa; i no per més punts o per menys punts hi ha més full de ruta o menys, i no voldria entrar en comparacions. Però sap perfectament que ahir tocava ple al Consell Comarcal del Montsià i no es va fer perquè només hi havia un punt, i l’han suspès. Considera que hi ha contingut i es va fent, i s’ha d’entendre que hi ha àmbits competencials i la destinació de la competència en funció d’uns paràmetres i de pressupost, etc., i hi ha àmbits competencials que són de decrets d’alcaldia, àmbits que són d’acords de junta de govern local i de sessions plenàries, i no tot és competència del ple sinó que va variant, per la qual cosa considera que és correcte.

El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, diu que li sembla bé, tot i que són criteris diferents. Entén

que si en un Consell Comarcal del Montsià no hi ha punts a l’Ordre del Dia està molt bé, perquè d’aquesta manera no cobra ningú, i no cal fer un plenari per a únicament estar allí per estar.

El criteri que segueix, com es fa en altres consells comarcals, si no es fa un ple llavors no es fa, sinó

que se’n fa un cada dos mesos. Si no hi ha contingut és important no fer-ho, però la seva reflexió és que es presenten mocions com aquesta –tot i que el seu grup hi està totalment d’acord i al costat de la gent afectada, perquè demà pot passar el mateix aquí i faran la mateixa reflexió, i el que està dient sobre la demagògia és que el primer que hauria de donar exemple són els mateixos ajuntaments en tots els apartats. Si es vol donar exemple, que es faci, perquè la proposta del portaveu del PP no és menys arriscada que això, i si volen donar exemple a la ciutadania d’una situació econòmica i problemàtica i no haurien de continuar de la mateixa



45

manera. Si per part de l’Ajuntament de l’Aldea, i de qualsevol municipi que té una determinada problemàtica, necessita ajuda al ciutadà, no pot fer una carta als Reis a la Generalitat de Catalunya; sinó que el primer que ha de fer és talment això; i sabent que no pot haver un fons de rescat. A més a més, la junta rectora en aquests moments no ha canviat i continua essent la mateixa, i això també s’ha de valorar i no està dient res més.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que no ho repetirà perquè la junta rectora és

la mateixa, com l’equip directiu de Bankia és el mateix. Ara el Sr. Rato va plegar i per la pressió va renunciar a la indemnització multimil�lionària que li pertocava. No sap la partida que posa l’Ajuntament de l’Aldea, com no sap quina partida posa l’Ajuntament de Madrid en el tema de Bankia, i aquí es poden donar les voltes que vulguin.

Tanmateix, l’Ajuntament de l’Aldea demana que es doni suport a aquesta moció i que faci cadascú el

que vulgui fer, i la importància li estan donant tots en funció del temps que li estan dedicant. Si no tingués importància s’hauria aprovat o no, i si no té importància no caldria destinar-hi tant temps. Per altra banda, de la mateixa manera que en altres temes han demanat el suport a municipis de les Terres de l’Ebre, ara aquí és el mateix i pensa que tampoc tindria més lectura. Per altra banda, diu que s’hauria d’anar en compte en quantificar el full de ruta en funció del nombre de punts, perquè les comparacions podrien ser odioses perquè concretament ahir no es va fer.

Puntualitza el portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, que la quantitat no és mai important, però sí la

qualitat dels punts; i si únicament n’hi ha tres però són molt importants, ja estaria satisfet. Com més punts es posin no vol dir que la qualitat del plenari sigui més bona. Porten avui dotze o tretze punts, però per a ell en aquests moments, si es posen així un punt tan important com són els pressupostos encara estan per presentar-se, i diu que si vol li pot parlar de temes importants, li pregunta quantes entitats del municipi necessiten la subvenció que s’ha d’aprovar amb els pressupostos. Possiblement l’any que ve no hi haurà futbol a Alcanar, i pregunta si és conscient que el dia 15 es va presentar una instància del Club Deportiu Alcanar, on demanava la subvenció, i s’han de pagar 1.600 euros o 2.00 0euros el dilluns, i la Federació Catalana els dirà que no podran participar l’any vinent, i pregunta com explicaran als socis i als afeccionats que no tindran futbol l’any que ve perquè no s’ha pagat la subvenció, i això és greu.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), respon que això té solució. El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, diu que aquestes solucions s’han de donar, perquè avui

per avui la gent del Club Deportiu Alcanar no tenen cap solució; i portar els pressupostos damunt la taula, debatre’ls abans, són punts importants per a tirar endavant el municipi. La resta tot és tràmit, però nota que falten punts importants per a tirar endavant tot això.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), apunta que per a aquest tema tenen solucions i

ho presentaran, i torna a dir que com a conseller comarcal li sobta que digui això perquè ahir no va haver ple al Consell Comarcal del Montsià perquè no tenien ni un sol punt, ni important, ni sense importància. I per això reitera que li sobta que digui això, tot i que no havia dit res.

El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, veu que a l’alcalde li preocupa molt més el Consell

Comarcal del Montsià que l’Ajuntament d’Alcanar, però li recorda que avui estan a l’Ajuntament d’Alcanar i li demana que se centri en això.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que l’únic que li sobta és el doble raser que

manifesta.



46

El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, assenyala que com veu que la proposta que ha fet el seu grup no ha estat molt ben acollida i ni tan sols s’ha discutit, s’hi abstindrà perquè no té clar que això legalment es pugui fer, i per altra banda no hi votarà en contra perquè la gent que està afectada també el preocupa.

Per tot això, el Ple d’aquest ajuntament aprova per 8 vots a favor de n’Alfons Montserrat Esteller,

en Miquel Sancho Matamoros, na Ma Carme Navarro Balada, en Josep Manel Martí Montesinos, na Mercè Fischer Cid, en Josep Ma Sancho Subirats, n’Eva Ma Queralt Roca i en Joan Roig Castell (ERC-AM); i amb 9 abstencions d’en Ricard Bort Fibla, en Xavier Ulldemolins Reverter i na Zoila Domínguez Zaporta (PSC-PM), de n’Ivan Romeu Hierro, n’Antoni Fibla Reverter i na Ma Teresa Lange Ebri (CIU); d’en Josep Beltran Valls, en José E. Fornós Gilabert i na Ma José Subirats Reverter (PP), l’adopció dels següents acords:

Primer: INSTAR el Govern de la Generalitat de Catalunya a crear, conjuntament amb el govern de

l’Estat, un fons econòmic de rescat per garantir als 300 afectats de la secció de crèdit de la cooperativa de l'Aldea la recuperació dels 4, 7 milions d'euros dels seus estalvis que hi tenen dipositats.

Segon: INSTAR el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat a fixar un calendari

d’execució d’aquest fons de rescat.

Tercer: FER ARRIBAR aquests acords al president de la Generalitat de Catalunya, al president del govern espanyol, a tots els grups polítics del Parlament de Catalunya, i al delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre.

11.- MOCIÓ DEL PSC-PM (RE. 2654, 20/06/2012) DE REVOCACIÓ D’ACORDS DE DELEGACIÓ

D’ATRIBUCIONS DEL PLENARI EN FAVOR DE L’ALCALDE I JUNTA DE GOVERN LOCAL I DEVOLUCIÓ AL PLE DE COMPÈTÈNCIES.-

L’Alcalde-President diu que s’ha presentat finalment una moció conjunta dels grups del PSC-PM, CIU

i PP, de revocació d’acords de delegació d’atribucions del plenari en favor de l’alcalde i junta de govern local i devolució al ple de competències.

Tot seguit concedeix el torn de paraula al portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, el qual passa

a donar compte de la Moció presentada pel PSC-PM, la qual consta del següent tenor literal: “MOCIÓ Com a resultat de les darreres eleccions municipals una majoria al plenari municipal formada pels grups d’Esquerra Republicana i del Partit dels Socialistes de Catalunya. Fruit d’aquesta majoria al Plenari municipal, per aquest es va acordar en sessió de data 1 de juliol de 2011, la delegació de part de les seves atribucions del Ple a favor de l’Alcalde i de la Junta de Govern Local de conformitat amb l’art. 22.4 de la Llei 7/1985 de 2 d’abril, i que es detallen en l’esmentat acord. Que amb la darrera sortida del nostre grup municipal del govern municipal ha desaparegut la majoria plenària que va donar lloc a les delegacions efectuades. I per tant, que en vista de la inexistència al Plenari municipal de cap majoria no hi ha cap raó política per seguir mantenint unes delegacions acordades com a conseqüència de l’existència d’una majoria anterior que ho possibilitava, per tant proposem:



47

PROPOSEM: La revocació de qualsevol acord de delegació d’atribucions del Plenari fet en favor d’altres òrgans municipals (Alcalde i Junta de Govern) acordat aquesta legislatura en data 1/7/2012 i la devolució al Ple de totes les seves competències plenes atribuïdes per la Llei.”

El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, diu que la proposta és molt senzilla i és simplement que en el darrer ple de juliol de l’any passat, es va fer una sèrie de delegacions d’atribucions de competències, delegables en la junta de govern local per part del plenari, en virtut d’una majoria política que existia en aquell plenari formada pel grup del PSC-PM i per ERC-AM. Donat que el grup del PSC-PM ja no forma part d’aquesta majoria, sinó que està a l’oposició, en virtut d’això ja no té objecte polític continuar mantenint una delegació feta en virtut d’una majoria inexistent; per tant es proposa que tornin les coses al seu punt inicial i que el ple recuperi, plenament, les seves competències i revocar totes les que es van delegar al juliol de l’any passat.

El Ple d’aquest ajuntament aprova amb 9 vots a favor d’en Ricard Bort Fibla, en Xavier Ulldemolins Reverter i na Zoila Domínguez Zaporta (PSC-PM), de n’Ivan Romeu Hierro, n’Antoni Fibla Reverter i na Ma Teresa Lange Ebri (CIU); d’en Josep Beltran Valls, en José E. Fornós Gilabert i na Ma José Subirats Reverter (PP), i amb 8 abstencions de n’Alfons Montserrat Esteller, en Miquel Sancho Matamoros, na Ma Carme Navarro Balada, en Josep Manel Martí Montesinos, na Mercè Fischer Cid, en Josep Ma Sancho Subirats, n’Eva Ma Queralt Roca i en Joan Roig Castell (ERC-AM); amb l’adopció dels següents acords:

• REVOCAR qualsevol acord de delegació d’atribucions del Plenari fet en favor d’altres òrgans municipals (Alcalde i Junta de Govern) acordat aquesta legislatura en data 1/7/2012 i la devolució al Ple de totes les seves competències plenes atribuïdes per la Llei.

Intervé el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, per dir que el seu grup ha votat favorablement

perquè ja en el seu moment, quan es va prendre aquesta decisió, van dir que no hi estaven d’acord i van votar en contra que es traspassessin les competències del plenari en la junta de govern local. Entén que per sentit democràtic i per transparència, i més en la situació de minoria en la qual es troba avui l’Equip de Govern, el lògic és que aquestes comeptències tornin al ple i es puguin discutir al ple.

Diu l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), que en aquest aspecte entén que hi ha una

nova situació i no entrarà en polèmiques. 12.- MOCIÓ DE PP (RE. 2683, 21/06/2012) DE REVISIÓ A LA BAIXA DEL COEFICIENT

APLICABLE SOBRE ELS VALORS CADASTRALS I REDUCCIÓ DE L’INCREMENT DEL REBUT DE L’IBI.- L’Alcalde-President, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que aquesta moció s’ha presentat

finalment com a moció conjunta dels grups municipals del PP, PSC-PM i CiU, de revisió a la baixa del coeficient aplicable sobre els valors cadastrals i reducció de l’increment del rebut de l’IBI, del contingut de la qual dóna compte el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, i consta del següent tenor literal:

“MOCIÓ:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El passat 30 de desembre i atenent la greu situació financera que estan sofrint molts ajuntament per

la caiguda d’ingressos, la qual cosa ha comportat que moltes corporacions municipals no puguin fer front als



48

seus compromisos de pagaments, el govern central mitjançant el Real Decret Llei 20/2011 ha aprovat una pujada de l’IBI (Impost sobre bens Immobles) que afecta a tots els municipis depenent de l’antiguitat de l’última revisió cadastral. En el cas d’Alcanar aquesta pujada repercutirà en un 10%.

L’Ajuntament d’Alcanar, sortosament, i tal i com repetidament se’ns ha informat des de l’equip de govern, es troba en uns situació econòmica sanejada i sense problemes, per fer front a tots els seus compromisos.

La greu crisi general i, particularment, la desastrosa campanya dels cítrics ha comportat una important caiguda d’ingressos que directa o indirectament, afecta pràcticament a tots els nostres ciutadans, molts dels quals, en aquests moments, s’estan plantejant abandonar les finques per no poder fer front a les despeses d’una nova campanya. Per aquests canareus i per a tots aquells que estan en una delicada situació econòmica: situacions d’atur, negocis que han deixat de ser rentables, una nova pujada d’impostos no farà més que agreujar encara més la seva situació.

DEMANEM QUE ES PRENGUIN EL SEGÜENTS ACORDS:

Que l’Ajuntament d’Alcanar revisi a la baixa el coeficient aplicable, que és de la seva competència, per tal de compensar la pujada del 10% aplicada sobre els valors cadastrals, i minimitzar o reduir a zero si és possible, l’increment sobre el rebut de l’IBI, prenent com a referència l’any 2011.” Explica el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, que la moció que es presenta aquí va encaminada al fet que allò que, per una banda, s’incrementa perquè el govern central així ho ha decidit o ho ha imposat, per una altra banda i en allò que sigui competència de l’Ajuntament d’Alcanar, que es compensi i que finalment no acabi repercutint aquesta pujada d’impostos que compliqui encara més la greu situació econòmica de molts ciutadans d’Alcanar. Afegeix que si legalment el punt d’acord que es presenta no sigui possible, el grup del PP demana que es canviï aquest punt, i passa a tots els partits polítics el nou punt d’acord que canviaria el que s’havia presentat en aquesta moció que quedaria redactat de la següent manera:

• “Mentre estigui vigent aquesta pujada del 10%, tot l’increment de la recaptació de l’IBI –amb el preceptiu estudi econòmic- prenent com a base l’any 2011 l’Ajuntament d’Alcanar el destini a rebaixar les taxes d’escombraries i clavegueram”.

Continua dient el portaveu del PP, que tot el que l’Ajuntament d’Alcanar recapti en excés perquè des de l’estat se l’obliga a incrementar un deu per cent l’IBI, que l’Ajuntament d’Alcanar amb el preceptiu estudi econòmic el destini a rebaixar aquestes taxes. Evidentment, com hi ha dos partits més que han subscrit la moció, passaria a la seva consideració si estarien d’acord a modificar aquest nou redactat de la moció. Diu el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, que la proposta no li sembla malament. Bàsicament aquí hi ha un increment de la tributació donada per un Reial Decret del govern central i ara fa uns dies s’aprovava la liquidació del pressupost que deia que l’ajuntament tenia un estalvi net de 2,2 milions d’euros, si no recorda malament. Amb això es feia bandera pels mitjans de comunicació de l’excel�lent situació financera que té l’Ajuntament d’Alcanar en el sentit que es capaç de generar durant l’exercici 2011, en un moment de recessió econòmica, 2,2 milions d’estalvi net.

Per tant, l’Ajuntament d’Alcanar no passaria per aquestes situacions de necessitat imperiosa de finançament que el Reial Decret venia, no a solucionar, sinó a pal�liar a base de carregar més l’IBI, la qual cosa també seria molt discutible. Sembla ser que aquest no és el cas de l’Ajuntament d’Alcanar, i com que l’IBI d’urbana és la base dels ingressos bàsics de l’ajuntament, perquè es recapten molts diners a l’any, polser s’hauria de fer un estudi econòmic. Tanmateix, ell aniria una mica més enllà que la taxa d’escombraries i de



49

clavegueram, perquè hi ha taxes de caràcter obligatori per a tots els ciutadans d’Alcanar, i que tot i no ser de petició voluntària, són de compliment obligatori.

Per tant, si aquest increment de l’IBI que no es pot modificar perquè el coeficient no es pot tocar, i per

tant no es pot treure aquest increment perquè ve fixat de fora, sí que podrien pal�liar aquesta pressió fiscal a base de fer major aportació municipal a la tributació via taxa obligatòria, que han de suportar també els conciutadans, i això fent-ho lògicament amb els corresponents estudis econòmics, en cadascun dels casos i abordant cadascuna de les ordenances municipals, per la qual cosa això no es podrà acordar avui.

Diu que s’hauria de fer un estudi previ del que suposaria aquest increment del 10 per cent i des

d’Intervenció s’hauria de fer una estimació quantitativa, en base a la tributació de l’any anterior del que s’ha recaptat -tot i que no sigui exacta però probablement sigui molt aproximada-, i fer un estudi econòmic en relació amb tota la tributació de taxes obligatòries que té la gent d’Alcanar. D’aquesta forma es podrien retornar via aportació municipal, mentre duri aquest increment del 10 per cent, ja que posteriorment no tindria sentit, i compensar a base de major aportació municipal el preu que s’aplica en cadascuna de les taxes que haurien de ser aquelles de caràcter obligatori, perquè igual que hi ha impostos obligatoris també hi ha taxes obligatòries, per la qual cosa s’hauria d’aplicar en aquest mateix sentit. Demana la paraula el portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, per manifestar que després del canvi de proposta, no deixa de tenir la mateixa finalitat que és compensar a la majoria de la ciutadania. Entén que és important que tinguin els números i aquest estudi econòmic per a saber de quines quantitats estarien parlant, i després tocarà, a finals d’any, veure de quina forma –perquè això no s’especifica i caldrà debatre tots els grups- s’aplicaria aquesta compensació econòmica.

Considera que tal i com s’ha parlat abans per part del portaveu del PSC-PM, sobre les reflexions que ha fet de bonança econòmica, no deixaria de ser un detall de cara als ciutadans perquè molta gent s’ho està passant malament; i en aquest sentit és el mateix que es rebaixi 50 euros de l’IBI, que es baixi 50 euros de taxes d’escombraries i de clavegueram. Tanmateix, estan parlant d’un període de dos anys i la gent ha de tenir clar que és una cosa puntual, i d’aquí a tres anys espera que tots estiguin una mica millor econòmicament. En aquests moments, avui el fet de pagar aquests euros, siguin els que siguin, per a molta gent seran un gran alleugeriment. Si per normativa, tal i com deia abans el portaveu del PP, Sr. Beltran Valls, no és possible en l’IBI, el seu grup estaria d’acord que es fes a través d’una compensació sempre que la forma sigui legal, perquè suposa que Secretaria ho informaria, i que el seu repartiment es fes de la millor manera possible. Intervé novament el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, per apuntar que és evident que aquí farà falta un estudi econòmic, i que avui no s’aprova la forma de fer-se sinó que el que avui s’aprova és la voluntat de fer-ho, si és que s’acaba aprovant. Es trien les escombraries i el clavegueram perquè, precisament, van lligades als immobles i és el que realment paga l’IBI, i per això es van escollir aquests conceptes, però evidentment si de l’estudi econòmic resulta que la recaptació de l’IBI o l’increment de recaptació també dóna per a rebaixar un altre tipus de taxes, avança que el seu grup hi estaria d’acord. Diu l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), que té la sensació que el peix està venut, i que es digui el que es digui, el resultat de la votació ja està decidit. No obstant això, pensa que fa una estona els grups demanaven consens i participació en coses importants, i ara aquí els obliguen a votar un tema d’un paperet que té una importància econòmica important, i que ell en aquest moment fa vint-i-set segons i mig que l’acaba de llegir. Li sobta aquesta voluntat de participació i d’una altra manera de fer les coses que han dit abans aquests grups, i el que ara es fa. Entén que una cosa és predicar, i una altra cosa és donar l’exemple.



50

També veu que no ho tenen o almenys no han dit la quantificació, i pregunta si tot això està quantificat, perquè li fa la sensació que -sense pretendre ferir susceptibilitats-, ho han fet alegrement; perquè fan una proposta d’acord, no massa ben expressada, que resulta que és inaplicable perquè va en contra del mateix decret estatal i a última hora surten per una altra banda sense cap estudi econòmic i sense res. Pensa que en aquest aspecte hauria estat molt elegant retirar la moció perquè vulnerable el propi Reial Decret 20/2001 i no era aplicable, i en tot cas plantejar el que calia; i hauria estat molt més elegant també parlar-ho govern i oposició i asseure’s, perquè això no ho han fet. En aquest moment, no sap ni de quina quantia estarien parlant. Per altra banda entén que és el primer ple on hi ha el govern en minoria, i els grups municipals de l’oposició volen marcar el terreny i això és humà, es reuneixen, es queden al prat de qui sigui, fan i desfan.

Afegeix que aquí hi ha responsabilitats i en aquest aspecte s’ha de ser seriós i, com a mínim,

considerat, perquè desconeix totalment de quins imports estarien parlant. Com ja saben és un reial decret que va fer el Sr. Rajoy donada l’asfíxia dels ajuntaments i atès que hi havia un detriment d’ingressos dels ajuntaments, de fons que venien de l’estat. Aquí s’ha dit que si s’havien de tornar uns imports perquè el càlcul dels tributs de l’estat que s’havia fet era més elevat, i uns diuen que va ser un error i uns altres deien que no, perquè s’havia fet expressament perquè, com que en aquest càlcul es justificava davant d’Europa un dèficit menor, ara el que passa és que els ajuntaments hagin de tornar diners en base a uns números que es desconeixen. Per a fer això, es donen uns terminis i les comunitats autònomes, pel que fa al dèficit, han fet una detracció de les participacions amb els ajuntaments i això fa que hi hagin ajuntaments que tinguin una situació delicada. Aleshores, això es fa com a mesura excepcional per a 2012 i 2013, per la qual cosa enguany ja no es pot tocar res i la vigència és per a un únic any, per a compensar la pèrdua d’ingressos per altres conceptes que tenen els ajuntaments.

Saben perfectament que hi ha un problema greu, i recorda que ahir hi havia consell d’alcaldes on la

majoria d’alcaldes de la comarca es queixaven de la situació, perquè durant aquests anys s’han donat serveis que estaven cofinançats, sigui escoles de música, llars d’infants, etc., i ara s’està reduint. Per tant, hi ha situacions que són delicades i li fa gràcia que es presenti això d’aquesta manera sense valorar-ho ni tenir aquesta visió de conjunt. El resum està clar, perquè hi ha un catàleg de serveis municipals la tendència del qual és augmentar-ho, perquè el ajuntaments són l’administració més propera a la ciutadania, i per altra banda hi ha una altra pressió en sentit contrari per l’abandonament de funcions d’altres administracions, i no personalitza en cap. I donats aquests objectius de compliment de dèficit, les administracions autonòmiques, com també l’estat central sigui del color que sigui, estan deixant de complir i això acaba produint una pressió als ajuntaments. Per tant, hi ha una demanda d’augmentar serveis municipals i per altra banda una retallada en finançament.

Pregunta el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, si s’arriba a les dotze es podrà votar i pregunta

a la secretària si aleshores la votació serà vàlida. La Secretària, na Mercè Colomé Escurriola, respon que sí.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que es votarà però també demana que el deixin parlar. Altrament, si ho desitgen en poden parlar, però també pensa que té dret a expressar-se i en tot cas voldria deixar constància que al punt del polígon dels Campets l’havien convençut quan demanaven participació en les decisions, i malauradament pensa que no ho han fet en sentit contrari, perquè no és de rebut el que estan fent ni pel que fa a la moció en si, ni el fet de donar aquesta esmena en aquest mateix moment, que té la seva importància. Tanmateix, diu que es voldria explicar perquè és perfectament conscient que les seves explicacions no serviran per a modificar allò que els grups municipals de l’oposició han decidit en reunions fetes a la nit abans d’aquest plenari.



51

El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, assenyala que si l’alcalde afirma que els grups municipals de l’oposició s’han reunit i que prenen decisions, vol que tot el que es discuteixi sigui al plenari i que ho pugui escoltar tot el poble. Abans s’ha començat el ple dient que el que no es podia era fer tot el que s’estava dient, i l’alcalde es queixava del que li deien, i ara l’alcalde no pot dir tot el que està dient i quedar-se tan tranquil i després discutir-ho fora del plenari, perquè on s’ha de discutir és aquí. Que es passi a votació i si ho desitja poden parlar-ne, però que els escolti tothom.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que el portaveu del PP sap que al ple hi ha

una unitat d’acte i un acte administratiu ha de finalitzar el mateix dia que comença, i si ho desitja que es voti ara i al proper plenari que es faci un torn obert d’aquest tema, perquè ell vol explicar-se, i reitera que donar aquest paper ara i votar-ho li sembla fora de lloc, i no és el que prediquen.

Apunta el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, que abans s’haurà de votar l’esmena, i en

aquest sentit diu que vol interpretar que s’estudiarà la resta de taxes obligatòries. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), respon que aquí hi ha un text i s’ha d’aprovar

l’esmena que hi ha en aquest text. Si el que s’aprova és un altre text li hauria de donar abans, perquè es dóna una cosa i es vol aprovar una altra.

El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, voldria fer aquesta esmena si estan d’acord els altres

dos grups municipals que subscriuen la moció, en el sentit que l’estudi s’estengués a totes les taxes de caràcter obligatori, i després proporcionalment o amb la fórmula que es decideixi poder aplicar el deu per cent corresponent; no tan sols a clavegueram o a escombraries, sinó que l’estudi s’estengués a la resta de taxes obligatòries i que després es decidís com aplicar aquest percentatge.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que serà el que la Secretària digui, però

entén que fan una esmena a l’esmena. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, diu que se’ls ha demanat l’opinió i és aquesta. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), pregunta si la Secretària, que és qui ho ha de

redactar, té clara l’esmena de l’esmena. Respon la Secretària, na Mercè Colomé Escurriola, que sí. Finalment, el Ple aprova l’esmena proposada pel grup del PSC-PM, la qual s’aprova per 8

abstencions de n’Alfons Montserrat Esteller, en Miquel Sancho Matamoros, na Ma Carme Navarro Balada, en Josep Manel Martí Montesinos, na Mercè Fischer Cid, en Josep Ma Sancho Subirats, n’Eva Ma Queralt Roca i en Joan Roig Castell (ERC-AM); i amb 9 vots a favor d’en Ricard Bort Fibla, en Xavier Ulldemolins Reverter i na Zoila Domínguez Zaporta (PSC-PM), de n’Ivan Romeu Hierro, n’Antoni Fibla Reverter i na Ma Teresa Lange Ebri (CIU); d’en Josep Beltran Valls, en José E. Fornós Gilabert i na Ma José Subirats Reverter (PP), en el sentit d’incorporar a l’esmena presentada pel grup municipal del PP que “aquest estudi s’estengui a la resta de taxes de caràcter obligatori.”

Tot seguit, es passa a aprovació l’esmena presentada pel grup del PP, que incorpora l’esmena

introduïda pel grup municipal del PSC-PM, la qual s’aprova per 8 abstencions de n’Alfons Montserrat Esteller, en Miquel Sancho Matamoros, na Ma Carme Navarro Balada, en Josep Manel Martí Montesinos, na Mercè Fischer Cid, en Josep Ma Sancho Subirats, n’Eva Ma Queralt Roca i en Joan Roig Castell (ERC-AM); i amb 9 vots a favor d’en Ricard Bort Fibla, en Xavier Ulldemolins Reverter i na Zoila Domínguez Zaporta (PSC-PM), de n’Ivan Romeu Hierro, n’Antoni Fibla Reverter i na Ma Teresa Lange Ebri (CIU); d’en Josep



52

Beltran Valls, en José E. Fornós Gilabert i na Ma José Subirats Reverter (PP), amb l’adopció dels següent acord:

DESTINAR, mentre estigui vigent aquesta pujada del 10%, tot l’increment de la recaptació de

l’IBI –amb el preceptiu estudi econòmic- prenent com a base l’any 2011 l’Ajuntament d’Alcanar, a rebaixar les taxes d’escombraries i clavegueram, i que aquest estudi s’estengui a la resta de taxes de caràcter obligatori.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que voldria continuar parlant sobre aquest

punt al proper ple. El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, respon que per part seva, si vol que es quedin parlant

no hi té cap problema, però sempre que els escolti tothom; però no està d’acord és en algunes de les afirmacions que s’han fet aquí i si aquesta nit no toca, sí que voldria clarificar-ho en un altre plenari perquè no es pot dir el que aquí s’ha dit, i si ara no toca voldria puntualitzar-ho al proper plenari.

13.- TORN OBERT DE PARAULES.-

No hi ha assumptes. Per no haver-hi altres assumptes que tractar, per part de la Presidència, es dóna per acabada la sessió a les 00.00 hores, de la qual jo, la Secretària, en dono fe i n'estenc la present ACTA, d'acord amb el que disposa l'art. 109 del vigent Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, amb el vistiplau del senyor Alcalde-President. Vist i plau, L'ALCALDE, LA SECRETARIA., Alfons Montserrat Esteller Mercè Colomé Escurriola

2012 - 07 - 28-06-2012 - PLEmedia.seu-e.cat/acteca/4300430008/2012/d4e70fe3... · Ajuntament...

Documents

Transcript of 2012 - 07 - 28-06-2012 - PLEmedia.seu-e.cat/acteca/4300430008/2012/d4e70fe3... · Ajuntament...