2014 - 09 - 20-11-2014 - PLEmedia.seu-e.cat/acteca/4300430008/2014/f3121a04... · Ajuntament...

Núm. 9/2014

A J U N T A M E N T D’ A L C A N A R

ACTA DEL PLE DE DATA 20/11/2014

Alcanar, vint de novembre de l’any dos mil catorze. Essent les 20.10 hores, es reuneixen al Saló de Sessions d'aquest Ajuntament a l'objecte de celebrar sessió extraordinària de 1ª convocatòria, sota la Presidència del Sr. Alcalde, ALFONS MONTSERRAT ESTELLER, i amb l'assistència de la Secretària na NÚRIA PALLARÉS MARTÍ com a fefaent; i amb l’assistència dels regidors següents:

En MIQUEL SANCHO MATAMOROS Regidor (ERC-AM) Na Mª CARME NAVARRO BALADA Regidora (ERC-AM) En JOSEP MANEL MARTÍ MONTESINOS Regidor (ERC-AM) Na MERCÈ FISCHER CID Regidora (ERC-AM) En JOSEP MARIA SANCHO SUBIRATS Regidor (ERC-AM) N’ EVA MA QUERALT ROCA Regidora (ERC-AM) En JOAN ROIG CASTELL Regidor (ERC-AM) N’ IVAN ROMEU HIERRO Regidor (CIU) N’ ANTONIO JOSÉ FIBLA REVERTER Regidor (CIU) Na Mª TERESA LANGE EBRI Regidor (CIU) En JOSEP BELTRAN VALLS Regidor (PP) Na Mª JOSÉ SUBIRATS REVERTER Regidor (PP) En JOSÉ ESTEBAN FORNÓS GILABERT Regidor (PP) En RICARD BORT FIBLA Regidor (PSC-PM) EN XAVIER ULLDEMOLINS REVERTER Regidor (PSC-PM) Na ZOILA DOMÍNGUEZ ZAPORTA Regidora (PSC-PM) No hi assisteix:

En FERNANDO FERRER GALINDO (Interventor de fons) Obert l'acte de la Presidència, són tractats i debatuts els assumptes inclosos en l'Ordre del Dia, prenent-se els següents

ACORDS: 1.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DELS ESBORRANYS D’ACTES SESSIONS ANTERIORS DE DATA 18/09/2014 I 25/09/2014.

Pren la paraula l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller, per iniciar la sessió extraordinària del Ple, tot i que en la convocatòria digués que es tracta d’una sessió ordinària, perquè no és el dia que inicialment estava aprovada la sessió de ple.

Ajuntament d’Alcanar

Acta de Ple núm. 9, de data 20/11/2014

2

Tot seguit, es dóna compte dels esborranys de les actes de Plens, de de data 18/09/2014 i 25/09/2014. els quals s’aproven per unanimitat. 2.- DACIÓ DE COMPTE LLISTAT DECRETS D’ALCALDIA (DEL 431/2014 AL 555/2014).

Per l’Alcaldia-Presidència es dóna compte del següent llistat del Decrets d’Alcaldia:

NÚM. DATA DECRETS D’ALCALDIA 2014 431/2014 15/09/2014 Decret cessió de material exposició de Bonsais del dia 26 al 28 de setembre a la

Cisterna del Vall. 432/2014 15/09/2014 Decret convocatòria de Junta de Govern de 18/09/2014. 433/2014 15/09/2014 Decret baixes BASE. 434/2014 16/09/2014 Decret aprovació memòria i Pla d’Autoprotecció actes setembre de 2014. 435/2014 16/09/2014 Decret per aprovació Projecte Treballs manteniment lligallo del Mar (tram Barranc de la

Granja – Platja de la Martinenca), subvenció del Consell Comarcal del Montsià. 436/2014 17/09/2014 Decret delegació en regidora Mª Carme Navarro Balada, per matrimoni civil de data

20/09/2014 (Roberto R.L i Dylan M.N.S.) 437/2014 17/09/2014 Decret bestreta Ramon R.T. (Brigada Municipal d’Obres i Serveis). 438/2014 17/09/2014 Decret bestreta Agustí M.A. (Brigada Municipal d’Obres i Serveis). 439/2014 17/09/2014 Decret pagament del 60% de la subvenció nominativa al CD Alcanar de futbol. 440/2014 18/09/2014 Decret modificació de crèdit per transferència A7/2014. 441/2014 19/09/2014 Decret convocatòria de Comissió Informativa Alcanar Administració per al dia

22/09/2014. 442/2014 19/09/2014 Decret per càrrec guals 3/2014. 443/2014 19/09/2014 Decret autorització ocupació via pública per obres José Juan Sancho Reverter, al C/

Aspirantat Sant Jordi, núm. 2 d’Alcanar. 444/2014 19/09/2014 Decret modificació de crèdit per transferència A8/2014. 445/2014 19/09/2014 Decret modificació de crèdit per transferència A9/2014. 446/2014 19/09/2014 Decret modificació de crèdit per transferència A10/2014. 447/2014 22/09/2014 Decret autorització a Fco. Javier Martí Meix (Sotsinspector de la Policia Local)

d’assistència a “taller de presentacions en públic”, els dies 22 i 23 d’octubre de 2014. 448/2014 22/09/2014 Decret convocatòria de Ple extraordinari de data 25/09/2014. 449/2014 22/09/2014 Decret atorgament llicència municipal per tinença animals potencialment perillosos

(3/2014), a favor de la Sra. Jennifer B. V. 450/2014 22/09/2014 Decret convocatòria de Junta de Govern Local de data 25/09/2014. 451/2014 23/09/2014 Decret delegació en regidoria M. Carmen Navarro Balada, per matrimoni civil de data

25/09/2014 (Jan M. i Henriette S). 452/2014 24/09/2014 Decret atorgament llicència administrativa per tinença de gos com a animal de

companyia al Sr. Juan Ramon S.B. 453/2014 25/09/2014 Decret per modificació règim de sessions de Junta de Govern Local. 454/2014 25/09/2014 Decret reconeixement de triennis treballador José M. A. 455/2014 25/09/2014 Decret reconeixement de triennis treballador Maria F.M. 456/2014 25/09/2014 Decret reconeixement de triennis treballador José Ramon L.J. 457/2014 25/09/2014 Decret reconeixement i pagament de certificació d’obra núm.2, per obres ampliació del

cementiri municipal amb 300 nínxols. 458/2014 25/09/2014 Decret autorització ocupació via pública per obres al Sr. Juan Batiste V. G., al C/ Verge

de Montserrat, s/núm. d’Alcanar.



3

459/2014 25/09/2014 Decret autorització ocupació via pública per obres al Sr. Joan A. B. C., a l’Av. Catalunya, núms. 80-82. d’Alcanar.

460/2014 25/09/2014 Decret autorització ocupació via pública per obres al Sr. Juan José Segarra Gil, al C/ Sunyer, núm. 29, d’Alcanar.

461/2014 25/09/2014 Decret autorització assistència a la treballadora Judit S.P. a Jornada sobre informes d’Estrangeria competència de la Generalitat de Catalunya, de data 26/09/2014 a Barcelona.

462/2014 26/09/2014 Decret desestimació autorització de tarja persones amb disminució de la mobilitat a sol�licitud de la Sra. Florina M.T.

463/2014 26/09/2014 Decret convocatòria Comissió Informativa Alcanar Participatiu, de data 30/09/2014. 464/2014 30/09/2014 Decret fiscalització nòmines mes de setembre de 2014. 465/2014 30/09/2014 Decret aprovació llistat de despeses 49/2014. 466/2014 30/09/2014 Decret aprovació memòria i Pla específic de Seguretat, Festes Quinquennals 2014. 467/2014 30/09/2014 Decret convocatòria de Junta de Govern Local de data 2/10/2014. 468/2014 03/10/2014 Decret autorització ús del Centre Cívic i material divers, per al dia 16/11/2014, en motiu

del VIII Aniversari de l’Ass. de Pensionistes, Jubilats i Protectors. 469/2014 03/10/2014 Decret liquidació de taxes i preus públics (càrrec 3/2014). 470/2014 06/10/2014 Decret baixes inclusió indeguda al padró d’habitants. 471/2014 07/10/2014 Decret lliurament a justificar 7/2014 a favor del Sr. Josep M. S. 472/2014 07/10/2014 Decret aprovació llistat de despesa 45/2014. 473/2014 07/10/2014 Decret aprovació llistat de despesa 46/2014. 474/2014 07/10/2014 Decret aprovació llistat de despesa 47/2014. 475/2014 07/10/2014 Decret aprovació llistat de despesa 48/2014. 476/2014 07/10/2014 Decret convocatòria de Junta de Govern Local de data 09/10/2014. 477/2014 08/10/2014 Decret baixes inclusió indeguda al Padró d’habitants. 478/2014 08/10/2014 Decret autorització assistència als treballadors Salvador C.A. i Agustí C.S., a sessió

informativa “Serveis de temporada 2015”, el dia 09/10/2014 a Tarragona. 479/2014 09/10/2014 Decret baixes d’ofici del padró d’habitants. 480/2014 09/10/2014 Decret atorgament llicència administrativa per tinença d’animals de companyia al Sr.

Ivan F.R. (reg. 2014_108_7828C). 481/2014 09/10/2014 Decret nomenament funcionari interí assignat al departament d’intervenció amb

caràcter d’urgència. 482/2014 09/10/2014 Decret baixes inscripció indeguda al padró d’habitants. 483/2014 10/10/2014 Decret atorgament llicència administrativa per tinença d’animals de companyia (reg.

2014_108_8728S) al Sr. José Francisco F.A. 484/2014 14/10/2014 Decret reconeixement triennis treballadora Daniela B. 485/2014 14/10/2014 Decret aprovació llistat admesos/exclosos professorat EMMA. 486/2014 14/10/2014 Decret baixa Unió Civil núm. 128 (El Habib I i M. Teresa M.O.) 487/2014 15/10/2014 Decret delegació en regidora M. Carmen Navarro Balada, per matrimoni civil de data

18/10/2014 (Sergio N.V. i Virginia J.P.). 488/2014 16/10/2014 Decret convocatòria de Comissió de Seguiment del Projecte Castor, de data

20/10/2014. 489/2014 16/10/2014 Decret per càrrec guals. 490/2014 16/10/2014 Decret reconeixement de triennis al treballador Agustí C. S. 491/2014 17/10/2014 Decret convocatòria de Junta de Govern Local de data 23/10/2014. 492/2014 22/10/2014 Decret convocatòria Comissió Especial de Comptes, de data 27/10/2014



4

493/2014 22/10/2014 Decret nomenament advocats i procuradors (despatx Nolla&Advocats) en procediment abreujat núm.120/2014 interposat per la Generalitat de Catalunya.

494/2014 22/10/2014 Decret delegació en regidora M. Carmen Navarro Balada, per matrimoni civil de data 25/10/2014 (Andrés F.B.G i Meritxell G.A.).

495/2014 23/10/2014 Decret nomenament advocats i procuradors en procediment recurs contenciós administratiu 373/2014, contra el Decret d’Alcaldia núm.303/2014.

496/2014 24/10/2014 Decret pagament llars d’infants curs 2013/2014. 497/2014 22/10/2014 Decret atorgament llicències administratives per tinença d’animals de companyia al Sr.

José Marcos F.R. 498/2014 22/10/2014 Decret atorgament llicències administratives per tinença d’animals de companyia al Sr.

Genís G.B. 499/2014 27/10/2014 Decret atorgament llicències administratives per tinença d’animals de companyia al Sr.

Edgar C.S. 500/2014 27/10/2014 Decret atorgament llicència administrativa per tinença d’animals de companyia (reg.

2014_117_5803L) al Sr. Juan Andrés A.J. 501/2014 27/10/2014 Decret contractació professorat EMMA (diverses especialitats). 502/2014 27/10/2014 Decret autorització canvi de vehicle de taxi (matrícula 1796 HZM) a sol�licitud d’Agustí

F.R. 503/2014 27/10/2014 Decret atorgament llicència administrativa per tinença d’animals de companyia (reg.

2014_118_4839K) a la Sra. Helga G.S. 504/2014 27/10/2014 Decret atorgament llicències administratives per tinença d’animals de companyia al Sr.

Andreu S. B. 505/2014 27/10/2014 Decret autorització ús Centre Cívic i cessió material a l’entitat Mestresses de Casa, el dia

19/12/2014. 506/2014 28/10/2014 Decret autorització al treballador Agustí C.S. a assistència a sessió informativa

“Supervisió i control de la gestió de l’abastament d’aigua de consum humà”, els dies 11 i 12 de desembre de 2014.

507/2014 28/10/2014 Decret autorització ocupació de la via pública per campanya informativa a sol�licitud de Carles O.R., en representació de CiU.

508/2014 28/10/2014 Decret per càrrec guals. 509/2014 29/10/2014 Decret per pagament subvenció transport escolar (curs 2012-2013). 510/2014 29/10/2014 Decret atorgament llicències administratives per tinença animals de companyia al Sr.

Juan Andrés S.S. 511/2014 30/10/2014 Decret fiscalització nòmines mes d’octubre de 2014.

DECRETS 512/2014

30/10/2014 Decret autorització ús instal�lacions Centre Cívic al Club Bàsquet Alcanar, amb motiu de la Trobada d’Escoles de Bàsquet de data 08/11/2014 i 09/11/2014.

513/2014 30/10/2014 Decret concessió d’ajuts econòmics per a la realització del dispositiu d’inserció sociolaboral ACTIVA’T en el marc del projecte Treball a les 7 comarques, del Consell Comarcal del Montsià.

514/2014 30/10/2014 Decret permís per paternitat al Sr. Àngel S.M. (Policia Local). 515/2014 30/10/2014 Decret atorgament llicència administrativa per tinença d’animals de companyia (reg.

2014_131_4930J) al Sr. Javier V.J. 516/2014 30/10/2014 Decret aprovació Conveni amb el Consell Comarcal del Montsià pel transport escolar

(curs 2013-2014) 517/2014 31/10/2014 Decret contractació professorat EMMA (curs 2014-2015). 518/2014 31/10/2014 Decret per incoació expedient reclamació patrimonial per danys a sol�licitud de la Sra.



5

Joaquina S.P. 519/2014 03/11/2014 Decret pagament assistència regidors mes d’agost de 2014. 520/2014 03/11/2014 Decret pagament assistència regidors mes de setembre de 2014. 521/2014 03/11/2014 Decret aprovació pagament llistat de despeses 52/2014. 522/2014 03/11/2014 Decret aprovació pagament llistat de despeses 54/2014. 523/2014 03/11/2014 Decret convocatòria de Junta de Govern Local de data 06/11/2014. 524/2014 04/11/2014 Decret aprovació pagament llistat de despeses 51/2014. 525/2014 04/11/2014 Decret d’autorització ús instal�lacions del pavelló poliesportiu a l’Onada d’Alcanar, amb

motiu actes Festival benèfic La Marató de TV3, de data 29/11/2014. 526/2014 04/11/2014 Decret atorgament llicències administratives per tinença d’animals de companyia al Sr.

Kevin C.M. 527/2014 04/11/2014 Decret autorització ús instal�lacions Auditori Municipal i cessió de material al Cor

Iúbilo, amb motiu del Festival de la Cançó, el 29/11/2014. 528/2014 04/11/2014 Decret atorgament llicència administrativa per tinença d’animals de companyia al Sr.

Patrick R.P. 529/2014 05/11/2014 Decret per finalització reclamació patrimonial per danys (indemnització) a favor de

Montserrat F.B. 530/2014 05/11/2014 Decret aprovació pagament llistat de despeses 55/2014 531/2014 06/11/2014 Decret pagament assistència regidors mes d’octubre de 2014. 532/2014 06/11/2014 Decret autorització cessió de material i ocupació d’espais públics municipals per

esmorzar de la BMMA, el dia 23/11/2014, amb motiu de Santa Cecília. 533/2014 06/11/2014 Decret per modificació de crèdit per transferència A12/2014. 534/2014 06/11/2014 Decret per modificació de crèdit per transferència A13/2014. 535/2014 06/11/2014 Decret per modificació de crèdit per transferència A14/2014. 536/2014 06/11/2014 Decret per modificació de crèdit per transferència A15/2014. 537/2014 06/11/2014 Decret per modificació de crèdit per transferència A16/2014. 538/2014 06/11/2014 Decret per modificació de crèdit per transferència A17/2014. 539/2014 06/11/2014 Decret per modificació de crèdit per generació A19/2014. 540/2014 10/11/2014 Decret baixes per caducitat padró d’habitants. 541/2014 10/11/2014 Decret baixes per inscripció indeguda padró d’habitants. 542/2014 10/11/2014 Decret constitució Comitè de gestió de platges de Les Cases-Marjal, del TM d’Alcanar

(Bandera Blava 2015). 543/2014 10/11/2014 Decret convocatòria de Junta de Govern Local, de data 13/11/2014. 544/2014 12/11/2014 Decret atorgament llicències administratives per tinença animals de companyia al Sr.

Joaquin F.E. 545/2014 12/11/2014 Decret modificació per transferència A18/2014. 546/2014 12/11/2014 Decret autorització ocupació de la via pública a sol�licitud d’Ivan Romeu Hierro, en

representació de CIU. 547/2014 12/11/2014 Decret per modificació de crèdit per generació A20/2014. 548/2014 12/11/2014 Decret convocatòria Comissió de Seguiment del Complex Esportiu del CEM La

Fanecada, de data 18/11/2014. 549/2014 13/11/2014 Decret convocatòria Comissió Informativa Alcanar Actiu, de data 17/11/2014. 550/2014 13/11/2014 Decret convocatòria Comissió Informativa Alcanar de les Persones, de data

17/11/2014. 551/2014 13/11/2014 Decret convocatòria Comissió Informativa Alcanar Administració, de data 17/11/2014.



6

552/2014 14/11/2014 Decret autorització inscripció a curs de català, nivell D, al treballador Alexis G.P. 553/2014 14/11/2014 Decret liquidació plusvàlues. 554/2014 14/11/2014 Decret permís per paternitat treballador Genís V.F. 555/2014 17/11/2014 Decret convocatòria de Ple ordinari de data 20/11/2014. Els regidors i regidores se’n donen per assabentats. Demana la paraula el portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, per fer una consulta sobre el Decret d’Alcaldia núm. 440/2014, que fa referència a una modificació de crèdit mitjançant transferència, pel que fa a les consignacions, on apareix un augment de 36.060,54 euros i voldria saber a què obeeixen aquests conceptes de gratificacions, perquè es tracta d’una quantia bastant elevada. També, i pel que fa referència al Decret d’Alcaldia núm. 533/2014, on hi ha una modificació de crèdit important, per import de 48.400 euros, on una de les partides és de 25.000 euros d’augment, on s’hi torna a posar el concepte de gratificacions. Si sumen les dues quanties estarian parlant de 60.000 euros en gratificacions, de les quals hi ha aquestes dues úniques modificacions de crèdit. Altrament, afegeix que li ha sobtat que en aquests dos últims mesos hi hagi hagut onze modificacions de crèdit de diferents apartats, d’unes quanties a unes altres. Pel que fa a aquestes dues en concret, li sobta que aquests 60.000 euros mitjançant transferències de crèdit, siguin mitjançant gratificació, per la qual cosa demana saber quin és el concepte. Explica l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), que pel que fa a la primera correspondria a gratificacions i inclouria el pagament de les hores extraordinàries de la Policia Local. Per altra banda, diu que interessa executar el pressupost, és per això que durant l’últim trimestre es fan aquestes modificacions de pressupost; és a dir, interessa que aquells partides que potser no s’executaran o que puguin quedar alguns saldos pendents, i que en condicions normals es deixaven, com que hi ha la regla de la despesa que fa que sigui interessant executar-lo, no tindria sentit deixar una partida sinó que es deriva la quantia en d’altres actuacions com, per exemple, de manteniment o de reparacions. Per aquesta raó, no és d’estranyar que vagin sortint modificacions de crèdit, perquè del que es tracta és d’optimitzar. El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, pregunta seguidament pel Decret d’Alcaldia núm. 533/2014, veu que es passen consignacions d’apartats de funcionaris, on figuren triennis, complements específics o complements de destinació, i es passa a retribucions bàsiques del personal laboral fix, gratificacions, seguretat social de policia local. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que es tracta de perfilar les retribucions bàsiques del persnoal laboral fix a altres remuneracions on hi ha 9.000 euros; també hi ha un concepte de gratificacions amb una consignació de 10.000 euros que corresponen a hores extraordinàries, i la seguretat social. Apunta el portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, que quan es passa a aprovació aquesta modificació de crèdit, ha d’entendre que s’han superat les quanties com, per exemple, en els sous del personal funcionari on es passa una quantia de 14.000 euros a una altra partida. Observa que hi ha cinc apartats més, on es fa referència a retribucions bàsiques del personal laboral fix i entén que quan se supera la quantia econòmica, això significa que s’han quedat en aquesta altra partida sense quantia. Hi ha altes remuneracions del personal laboral fix on es passen 2.500 euros, significa que s’han quedat sense consignació, com és també el cas de gratificacions. I diu això perquè li sobta que es tracti d’una partida de personal laboral, i si es van fent transferències de crèdit, aleshores és perquè s’han quedat sense consignació en aquestes partides. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), puntualitza que es va retocant i que, per exemple, a l’apartat de retribucions bàsiques faltaven 3.700 euros i es retoca, o com és el cas de l’apartat d’altres remuneracions amb 2.500 euros.



7

El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, entén que d’ara a finals d’any caldrà anar retocant aquetes partides, perquè seguretat social de la Policia Local si, per exemple, es dota amb 10.000 euros, vol dir que el mes vinent tornaran a faltar diners. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), explica que aquest és un càlcul que es fa des d’Intervenció municipal, i es fa un càlcul anual. Si després s’ha de fer algun altre retoc o no això ja ho desconeix, però en principi és el càlcul que es fa per a l’any. El regidor en Miquel Sancho Matamoros (ERC-AM), per dir que s’ha de tenir en compte que en aquesta partida de personal només hi figuren conceptes de personal; la qual cosa vol dir que si en una partida s’han pujat en una altra s’han baixat, i al final la partida pressupostària és la mateixa, d’acord amb els criteris d’Intervenció municipal ja que en comptes de carregar la quantia en una partida es passa a una altra. Tot i això, la quantia global en matèria de personal no varia. El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, puntualitza que ell no s’està referint a la quantia global, sinó que parla per exemple de l’apartat de seguretat social pel que fa a la policia local, perquè hi havia anteriorment una quantia que ara s’haurà d’augmentar amb 10.000 euros més, i el fet és que ja es troben al mes de novembre. Veu que ara potser en dos mesos més que queden hauran de tornar a posar diners a la seguretat social. Per altra banda, demana que es faci un desglossament de tot això, perquè li aniria millor, i també demana un llistat d’aquestes gratificacions. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), assenyala que no es tracta de gratificacions. Tot i que digui gratificacions és el pagament de les hores extraordinàries. De vegades passa que el pressupost s’elabora amb un interventor i després s’acaba executant amb un altre, i hi ha canvis de criteri i a l’hora de comptabilitzar-ho. Per altra banda, no es mouen de la partida de personal, i el que es fa és treure’s els diners d’una partida que es denomina “funcionaris sou Grup A” i es posa en una altra, perquè cada interventor té el seu criteri. En principi, tot i que ell no és interventor, és el càlcul que fa l’interventor per poder cobrir l’exercici, malgrat que això no vol dir que pugui haver algun altre imprevist en algun aspecte. Tanmateix, aquest és el càlcul que fa per a tancar l’any. El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, pregunta tot seguit si aquests 60.000 euros són d’hores extraordinàries i de gratificacions, i afegeix que s’està referint als dos decrets que ha citat anteriorment. I pregunta si pot tenir tots aquests conceptes desglossats. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), convé que ja es miraria, perquè també ho està dient de memòria. El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, demana una còpia per al seu grup de les gratificacions desglossades. Continua dient que pel que fa al Decret d’Alcaldia 548/2014 que s’ha fet aquesta mateixa setmana, i que fa referència a la Comissió de Seguiment del CEM de la Fanecada. Recorda que potser també aquest era un dels compromisos que es van adquirir, ja que es va dir que s’aniria avisant els grups municipals i se’ls aniria donant explicacions. Per altra banda li sembla curiós que en un els punts hi posi -a banda que li sembla molt bé que puguin tenir accés a la liquidació de l’auditoria que es va fer l’any 2013-, la valoració de l’estat els marca com a propostes compensatòries la reducció del dèficit. Això vol dir que, si hi ha aquest punt, realment continua existint dèficit. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), explica que finalment aquesta reunió no es va poder fer, perquè no estava l’interventor. Tot i això, es podien reunir sense ell però es va preferir posposar-le perquè l’adequat era que estigués present l’interventor municipal. Ja es fan reunions de treball, tot i que finalment es va suspendre. I afegeix que per temes personals, des del dia de la comissió informativa, no ha pogut venir, i avui tampoc hi ha pogut ser, tot i que segurament vindrà dilluns o dimarts. Llavors es tornarà a posar una data i es tornarà a convocar; és a dir, que estava prevista, però no es va poder fer finalment.



8

El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, demana que se’ls informi i que els grups municipals puguin tenir accés a la documentació relativa a l’auditoria econòmica. Recorda que en una comissió informativa de fa aproximadament un any, es va dir que es faria i que en breu se’ls convocaria per a donar-los explicacions. Tanmateix, ha transcorregut més d’un any, per la qual cosa seria bo que poguéssin saber com està tot. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), avança que es farà aquesta comissió perquè no s’ha fet; se’ls donarà compte de l’auditoria, els en passaran còpia i ja en parlaran. 3.- DACIÓ DE COMPTE PERÍODE MIG DE PAGAMENT 3T/2014. Per l’Alcaldia-Presidència es dóna compte de l’informe d’Intervenció municipal núm. 116/2014, de data 29/10/2014, que consta del tenor literal: “INFORME D’INTERVENCIÓ NÚM. 116/2014 En exercici de la funció interventora prevista en el Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (LRHL), el sotasignat emet el següent informe: Normativa aplicable - En base al Real Decret 635/2014, de 15 de Juliol, pel que es desenvolupa la metodologia de càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors de les Administracions Públiques i les condicions i el procediment de retenció de recursos dels règims de finançament, previstos a la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera Comprovacions efectuades Vist i realitzats els càlculs adients corresponents al Període mitjà de pagament i publicats en el Ministeri d’Hisenda, d’acord amb les obligacions trimestrals. Adjuntat el resultat corresponent al càlcul del període mitjà de pagament, juntament amb la firma electrònica.

Any Tipus

Període Període Estat Data P.M.Pagam. R.O.Pagades R.O.Pendents Total

Pagaments Total

Pendents

2014 Trimestral 03 vigent 28/10/2014 32,3208733 32,082592 33,0012245 715.419,39 250.563,84

Conclusió 1r. DONAR COMPTE al Ple de la corporació per a la seva aprovació.” Els regidors se’n donen per assabentats. El regidor d’Hisenda, en Miquel Sancho Matamoros (ERC-AM), diu que aquest és un nou indicador, perquè és la primera vegada que es fa. Es tracta del període d’entrada de les factures i el seu pagament corresopnent al nou trimestre. Si una factura està registrada al trimestre passat i pagada en aquest trimestre, aquí no sortiria. Per això, surt un període mig de pagament de 32 dies, i les pendents de pagar a finals del trimestre són de 33 dies registrades i no pagades, de mitjana. Aquest és un indicador que estableix el període d’entrada de factures i el pagament, i no de la recepció de la factura que seria un altre indicador, que és el que s’ha vingut presentant sempre. Són dades de la comptabilitat, i com que avui no està present l’interventor ja els donaria ell més detall.



9

Demana la paraula el portaveu de CIU, n’Ivan Romeu Hierro, pregunta si la documentació que fa referència a aquests punts de dació de compte s’ha lliurat als altres grups municipals. El regidor d’Hisenda, en Miquel Sancho Matamoros (ERC-AM), diu que estava disponible des de dijous passat. El portaveu de CIU, n’Ivan Romeu Hierro, pregunta si se’n va lliurar una còpia en la passada comissió informativa. El regidor d’Hisenda, en Miquel Sancho Matamoros (ERC-AM), respon que no. Pregunta seguidament el regidor d’Hisenda, en Miquel Sancho Matamoros (ERC-AM), si aquesta documentació està a disposició dels grups municipals. El portaveu de CIU, n’Ivan Romeu Hierro, convé que aleshores s’ha d’entendre que aquesta documentació no s’ha entregat. El regidor d’Hisenda, en Miquel Sancho Matamoros (ERC-AM), diu que es tractava de donar-ne compte. El portaveu de CIU, n’Ivan Romeu Hierro, observa que també es dóna compte del llistat de decrets d’alcaldia, però poden tenir còpia d’aquestes decrets. Ara ho estava explicant el regidor Sr. Sancho Matamoros, però si no veuen al davant aquesta documentació, aleshores és molt difícil que puguin entendre tot el que està dient. Subratlla que no té cap còpia ni del segon punt, ni del tercer, ni del quart ni del cinquè, per la qual cosa afegeix que es fa molt difícil d’entendre el que explicarà tot seguit el regidor d’Hisenda. El regidor d’Hisenda, en Miquel Sancho Matamoros (ERC-AM), puntualitza que aquesta documentació estava en la carpeta d’assumptes del plenari des del primer dia, i donava per fet que ho tenien. Recorda el portaveu de CIU, n’Ivan Romeu Hierro, que dilluns passat es va fer comissió informativa “Alcanar Administració”, i possiblement hauria estat un bon moment per lliurar-los-en una còpia, perquè també pel que fa als decrets d’alcaldia també és un punt de dació de compte i se’ls lliura un llistat de les resolucions. I avui tal vegada se’ls hauria pogut lliurar una còpia; tot i això, no han passat per veure la documentaciò, però intentaran entendre-ho igulament. El regidor d’Hisenda, en Miquel Sancho Matamoros (ERC-AM), insisteix que únicament es fa referència al període mig de pagament, tal i com hi ha en l’informe d’Intervenció municipal. De tota manera, es poden fer fotocòpies si ho desitgen. 4.- DACIÓ DE COMPTE INFORMES LLUITA CONTRA LA MOROSITAT 3T/2014. Per l’Alcaldia-Presidència es dóna compte de l’informe d’Intervenció muncipal núm. 109/2014, de data 22/10/2014, que consta del següent tenor literal: “INFORME D’INTERVENCIÓ NÚM. 109 /2014 EXPEDIENT:

Núm. Expedient Intervenció: 2014-674 Assumpte: Llei de Morositat 3r trimestre 2014 Òrgan que emet l'informe: Interventor.



10

LEGISLACION APLICABLE - Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. -Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. -Llei 25/2013, de 27 de desembre, d'impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable de factures en el Sector Públic. - Ordre MAP 2105/2012. -Guia per a l'elaboració dels Informes trimestrals que les entitats locals han de remetre al Ministeri d'Economia i Hisenda, en compliment de l'article quart de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. FONAMENTS DE DRET I. Llei 15/2010, de 5 de juliol Article tercer Modificació de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic. U. Es modifica l'apartat 4 de l'article 200 de la Llei de Contractes del Sector Públic [ara article 216 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic] amb la següent redacció: «4. L'Administració tindrà l'obligació d'abonar el preu dins dels trenta dies següents a la data de l'expedició de les certificacions d'obres o dels corresponents documents que acreditin la realització total o parcial del contracte, sense perjudici del termini especial establert en l'article 205.4, i, si es demorés, haurà d'abonar al contractista, a partir del compliment d'aquest termini de trenta dies, els interessos de demora i la indemnització pels costos de cobrament en els termes previstos en la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. Quan no procedeixi l'expedició de certificació d'obra i la data de rebut de la factura o sol�licitud de pagament equivalent es presti a dubte o sigui anterior a la recepció de les mercaderies o a la prestació dels serveis, el termini de trenta dies s’ha de comptar des de l’esmentada data de recepció o prestació.» Dos. S'afegeix un nou article 200 bis amb la següent redacció: «Article 200 bis Procediment per fer efectives els deutes de les Administracions Públiques. Transcorregut el termini a què es refereix l'article 200.4 d'aquesta Llei, els contractistes podran reclamar per escrit a l'Administració contractant el compliment de l'obligació de pagament i, si escau, dels interessos de demora. Si, transcorregut el termini d'un mes, l'Administració no hagués contestat, s'entendrà reconegut el venciment del termini de pagament i els interessats podran formular recurs contenciós - administratiu contra la inactivitat de l'Administració, podent sol�licitar com a mesura cautelar el pagament immediat del deute. L'òrgan judicial adoptarà la mesura cautelar, tret que l'Administració acrediti que no concorren les circumstàncies que justifiquen el pagament o que la quantia reclamada no correspon a la que és exigible, en aquest cas la mesura cautelar es limitarà a



11

aquesta última. La sentència condemnarà en costes a l'Administració demandada en el cas d'estimació total de la pretensió de cobrament.» Article quart. Morositat de les Administracions Públiques 1. L'Interventor General de l'Estat elaborarà trimestralment un informe sobre el compliment dels terminis previstos en aquesta Llei per al pagament de les obligacions de l'Administració General de l'Estat, que inclourà necessàriament el nombre i quantia global de les obligacions pendents en les quals s'estigui incomplint el termini. 2. Les Comunitats Autònomes establiran el seu propi sistema d'informació trimestral pública sobre el compliment dels terminis previstos per al pagament en aquesta Llei. 3. Els Tresorers o, en defecte d'això, Interventors de les Corporacions locals elaboraran trimestralment un informe sobre el compliment dels terminis previstos en aquesta Llei per al pagament de les obligacions de cada Entitat local, que inclourà necessàriament el nombre i quantia global de les obligacions pendents en les quals s'estigui incomplint el termini. 4. Sense perjudici de la seva possible presentació i debat en el Ple de la Corporació local, aquest informe haurà de remetre's, en tot cas, als òrgans competents del Ministeri d'Economia i Hisenda i, en el seu respectiu àmbit territorial, als de les Comunitats Autònomes que, conformement als seus respectius Estatuts d'Autonomia, tinguin atribuïda la tutela financera de les Entitats locals. Tals òrgans podran igualment requerir la remissió dels citats informes. 5. La informació així obtinguda podrà ser utilitzada per les Administracions receptores per a l'elaboració d'un informe periòdic i de caràcter públic sobre el compliment dels terminis per al pagament per part de les Administracions Públiques. II. Llei 25/2013, de 27 de desembre Article 8 Creació del registre comptable de factures 1. Cadascun dels subjectes inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, disposaran d'un registre comptable de factures que faciliti el seu seguiment, la gestió del qual correspondrà a l'òrgan o unitat administrativa que tingui atribuïda la funció de comptabilitat. 2. Aquest registre comptable de factures estarà interelacionat o integrat amb el sistema d'informació comptable. Article 9 Procediment per a la tramitació de factures 1. El registre administratiu en el qual es rebi la factura la remetrà immediatament a l'oficina comptable competent per a l'anotació en el registre comptable de la factura. Les factures electròniques presentades en el corresponent punt general d'entrada de factures electròniques, seran posades a disposició o remeses electrònicament, mitjançant un servei automàtic proporcionat per aquest punt, al registre comptable de factures que correspongui en funció de l'oficina comptable que figura en la factura. En la factura haurà d'identificar-se els òrgans administratius als quals vagi dirigida de conformitat amb la disposició addicional trentena tercera del text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat pel Reial decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre. No obstant això, l'Estat, les Comunitats Autònomes i els municipis de Madrid i Barcelona, podran excloure



12

reglamentàriament d'aquesta obligació d'anotació en el registre comptable a les factures l'import de les quals sigui de fins a 5.000 euros, així com les factures emeses pels proveïdors als serveis en l'exterior de qualsevol Administració Pública fins que aquestes factures puguin satisfer els requeriments per a la seva presentació a través del Punt general d'entrada de factures electròniques, d'acord amb la valoració del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, i els serveis en l'exterior disposin dels mitjans i sistemes apropiats per a la seva recepció en aquests serveis. 2. L'anotació de la factura en el registre comptable de factures donarà lloc a l'assignació del corresponent codi d'identificació d'aquesta factura en el citat registre comptable. En el cas de les factures electròniques dit codi serà comunicat al Punt general d'entrada de factures electròniques. 3. L'òrgan o unitat administrativa que tingui atribuïda la funció de comptabilitat la remetrà o posarà a la disposició de l'òrgan competent per tramitar, si escau, el procediment de conformitat amb el lliurament del bé o la prestació del servei realitzada per qui va expedir la factura i procedir a la resta d'actuacions relatives a l'expedient de reconeixement de l'obligació, inclosa, si escau, la remissió a l'òrgan de control competent a l'efecte de la preceptiva intervenció prèvia. 4. Una vegada reconeguda l'obligació per l'òrgan competent que correspongui, la tramitació comptable de la proposta o ordre de pagament identificarà la factura o factures que són objecte de la proposta, mitjançant els corresponents codis d'identificació assignats en el registre comptable de factures. L'article 9, sobre anotació en el registre comptable de factures entra en vigor l'1 de gener de 2014, conforme estableix la disposició final vuitena. Article 10 Actuacions de l'òrgan competent en matèria de comptabilitat Els òrgans o unitats administratives que tinguin atribuïda la funció de comptabilitat en les Administracions Públiques: 1. Efectuaran requeriments periòdics d'actuació respecte a les factures pendents de reconeixement d'obligació, que seran dirigits als òrgans competents. 2. Elaboraran un informe trimestral amb la relació de les factures respecte en les què hagin transcorregut més de tres mesos des que van ser anotades i no s'hagi efectuat el reconeixement de l'obligació pels òrgans competents. Aquest informe serà tramès dins dels quinze dies següents a cada trimestre natural de l'any a l'òrgan de control intern. III. Aplicació de la guia per a l'elaboració dels Informes trimestrals 1. ÀMBIT SUBJECTIU La Llei de lluita contra la morositat, Llei 3/2004 modificada per la Llei 15/2010, estableix que l'àmbit d'aplicació són les operacions comercials realitzades entre les empreses, o entre empreses i l'Administració, de conformitat amb el que es disposa en la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Publico (LCSP). Així en el sector públic tenim: a. Entitats a les quals s'aplica amb caràcter general la Llei de Contractes del Sector Públic (es denominen per la Llei de Contractes del Sector Públic, Administracions Públiques), i per tant també la seva regulació quant als terminis de pagament, encloent-se les següents entitats:



13

-L'Administració General de l'Estat, les Administracions de les Comunitats Autònomes i les Entitats que integren l'Administració Local. -Les entitats gestores i els serveis comuns de la Seguretat Social. -Els Organismes autònoms. -Les Universitats Públiques. -Les entitats de dret públic que, amb independència funcional o amb una especial autonomia reconeguda per la Llei, tinguin atribuïdes funcions de regulació o control de caràcter extern sobre un determinat sector o activitat. -Les entitats de dret públic vinculades a una o diverses Administracions Públiques o dependents de les mateixes que compleixin alguna de les característiques següents: 1ª. Que la seva activitat principal no consisteixi en la producció en règim de mercat de béns i serveis destinats al consum individual o col�lectiu, o que efectuïn operacions de redistribució de la renda i de la riquesa nacional, en tot cas sense ànim de lucre, o 2ª. Que no es financin majoritàriament amb ingressos, qualsevol que sigui la seva naturalesa, obtinguts com a contrapartida al lliurament de béns o a la prestació de serveis. No obstant això, no tindran la consideració d'Administracions Públiques les entitats públiques empresarials estatals i els organismes assimilats dependents de les Comunitats Autònomes i Entitats locals. Els contractes privats que formalitzen les entitats incloses en aquest grup li són aplicable els períodes de pagament establerts en la Llei de lluita contra la morositat. b. La resta d'entitats del sector públic a les quals, pel que fa al pagament, se'ls aplica els períodes de pagament establerts amb caràcter general en la llei de lluita contra la morositat. En aquest grup estaran les Entitats Públiques, Empresarials, les societats mercantils, les Fundacions i els Consorcis que no compleixin les característiques per ser considerats Administracions Públiques i les restants entitats que es denominen per la Llei de Contractes, poders adjudicadors diferents a les Administracions Públiques. 2. ÀMBIT OBJECTIU L'àmbit objectiu són les operacions comercials. Queden fora de l'àmbit de la Llei les operacions que no estan basades en una relació comercial, tals com les quals són conseqüència de la relació estatutària i de personal o les que són conseqüència de la potestat expropiadora. El destinatari ha de ser una empresa, quedant, per tant, excloses les que es produeixen entre diferents entitats del sector públic. Han d’incloure’s les factures litigioses i, si escau, les despeses sotmeses a convalidació. Per tant, en l'àmbit local, es correspondran amb: a. Per a les entitats sotmeses a Pressupost limitatiu, amb caràcter general:



14

- despeses corrents en béns i serveis - inversions b. Per a les restants entitats del sector públic local: - aprovisionaments i altres despeses d'explotació. - adquisicions d'immobilitzat material i intangible. Atès que la llei de lluita contra la morositat estableix la meritació automàtica d'interessos de demora, també s'haurà de conèixer l'import d'aquests. 3. CONTINGUT DELS INFORMES TRIMESTRALS DE COMPLIMENT DE TERMINI. Els informes trimestrals, referits a l'últim dia de cada trimestre natural, es remetran obligatòriament per cada Corporació local i per cadascuna de les entitats dependents de les mateixes, que tinguin la consideració d'Administració Pública segons la normativa d'estabilitat pressupostària, i figurin com a tal en l'Inventari d'Entitats del Sector Públic Local. Les restants entitats incloses en el sector públic local també podran transmetre la mateixa informació en aplicació del principi de transparència. Els informes hauran d'elaborar-se, per a cada entitat, considerant la totalitat dels pagaments realitzats en cada trimestre natural, i la totalitat de les factures o documents justificatius pendents de pagament al final del mateix. El Tresorer, o en defecte d'això, l'Interventor de la Corporació Local i el Tresorer o òrgan equivalent de cada entitat dependent, seran els encarregats d'elaborar i complir l'obligació de remissió de la informació trimestral a la Direcció general de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i amb les Entitats locals. Atès els diferents tipus d'entitats incloses dins de l'àmbit subjectiu, el detall de la informació a subministrar s'adaptarà al tipus d'entitat, diferenciant entre: - Entitats amb Pressupost limitatiu - Resta d'Entitats. L'informe trimestral contemplarà la següent informació: a) Pagaments realitzats en el trimestre b) Interessos de demora pagats en el trimestre. c) Factures o documents justificatius pendents de Pagament al final del trimestre. d) Factures o documents justificatius pel que fa a les quals, al final de cada trimestre natural, hagin transcorregut més de tres mesos des de la seva anotació en el registre de factures i no s'hagin tramitat els corresponents expedients de reconeixement de l'obligació. III. De les dades que figuren en la comptabilitat municipal, s'obté el següent quadre relatiu a pagaments realitzats en el trimestre, essent la data d'inici l'1 de Juliol de 2014 i data final el 30 de Setembre de 2014.



15

RESUM PAGAMENTS REALITZATS ENTRE L’1/07/2014 al 30-09-2014. -DINS DEL PERÍODE LEGAL DE PAGAMENT NÚMERO DE PAGAMENTS: 73 IMPORT TOTAL: 89.782,83 € -FORA DEL PERÍODE LEGAL DE PAGAMENT NÚMERO DE PAGAMENTS: 540 IMPORT TOTAL: 517.249,63€ - PERÍODE MITJÀ DE PAGAMENT (PMP). És el nombre de dies mitjana que s'ha trigat a pagar l'import de les factures pagades en el trimestre.- 93 DIES. - PERÍODE MITJÀ DE PAGAMENT EXCEDIT (PMPE). És el nombre de dies mitjana que les operacions pagades fora del termini legal han excedit d'aquest termini.- 78 DIES D'EXCÉS SOBRE EL TERMINI LEGAL. L'Ajuntament d’Alcanar ha pagat en el tercer trimestre del 2014 a una mitjana de 540 dies, incomplint, per tant, el termini establert en la legislació.



16

De les dades que consten en la comptabilitat municipal s'obté el següent quadre relatiu a factures o documents justificatius que estan pendents de pagament al final del trimestre:

RESUM OBLIGACIONS PENDENTS DE PAGAMENT EN LES QUALS S'ESTÀ INCOMPLINT EL TERMINI ESTABLERT EN LA LLEI, A 30 DE SETEMBRE DE 2014: a) Nombre d'obligacions en què s'està incomplint el termini: 426. b) Quantia global de les obligacions pendents de pagament en què s'està incomplint el termini: 140.758,40 € c) Període mitjà del pendent de pagament (PMPP). És el nombre de dies mitjana d'antiguitat de les operacions pendents de pagament al final del trimestre.- 96 DIES. d) Període mitjà del pendent de pagament excedit (PMPPE). És el nombre de dies mitjana que estan excedides del termini legal de pagament les factures pendents de pagament al final del trimestre.- 146 DIES. De les dades que consten en la comptabilitat municipal s'obté el següent quadre relatiu a factures o documents justificatius que estant tres mesos registrades i l'òrgan gestor no ha tramitat l'oportú expedient de reconeixement de l'obligació, essent la data d'inici del llistat 7 de juliol de 2010 (data d'entrada de la Llei de Morositat) i data final 30 de setembre de 2014.



17

RESUM A 30 DE SETEMBRE DE 2014 OBLIGACIONS REGISTRADES FA MÉS DE TRES MESOS PENDENTS DE RECONEIXEMENT: a) Nombre d'obligacions: 1. b) Quantia global de les obligacions: 355,07 € c) Període mitjà de les operacions pendents de reconeixement (PMOPR): 169 DIES. INTERESSOS DE DEMORA PAGATS AL 2014, A DATA 30-09-2014. Estableix la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, en la seva EXPOSICIÓ DE MOTIUS, que “les mesures substantives contra la morositat que aquesta Llei regula consisteixen a establir, amb caràcter general, un termini d’exigibilitat d'interessos de demora, determinar la seva meritació automàtica, assenyalar el tipus d'interès de demora i atorgar al creditor el dret a reclamar al deutor una indemnització raonable per les despeses de cobrament”. D’acord amb el que s’indica en l'EXPOSICIÓ DE MOTIUS, referent als interessos de demora, l'ARTICLE 5è de la Llei, que regula la meritació dels interessos de demora, estableix que “l’ obligat al pagament del deute dinerari sorgit com a contraprestació en operacions comercials incorrerà en demora i haurà de pagar l'interès pactat en el contracte o el fixat per aquesta Llei automàticament pel mer incompliment del pagament en el termini pactat o legalment establert, sense necessitat d'avís de venciment ni intimació alguna per part del creditor.” Afegeix l'ARTICLE 6è que “ el creditor tindrà dret a l’interès de demora quan concorrin simultàniament els següents requisits: a. Que hagi complert les seves obligacions contractuals i legals. b. Que no hagi rebut a temps la quantitat deguda tret que el deutor pugui provar que no és responsable del retard”. Finalment, l'article 7è de la Llei estableix el següent:



18

“1. L'interès de demora que haurà de pagar el deutor serà el que resulti del contracte i, a falta de pacte, el tipus legal que s'estableix a l'apartat següent. 2. El tipus legal d'interès de demora que el deutor estarà obligat a pagar serà la suma del tipus d'interès aplicat pel Banc Central Europeu a la seva operació principal més recent de finançament efectuada abans del primer dia del semestre natural que es tracti més vuit punts percentuals. Per tipus d'interès aplicat pel Banc Central Europeu a les seves operacions principals de finançament s'entendrà el tipus d'interès aplicat a aquestes operacions en cas de subhastes a tipus fix. En el cas que s'efectués una operació principal de finançament conformement a un procediment de subhasta a tipus variable, aquest tipus d'interès es referirà al tipus d'interès marginal resultant d'aquesta subhasta. El tipus legal d'interès de demora, determinat conforme al que es disposa en aquest apartat, s'aplicarà durant els sis mesos següents a la seva fixació. 3. El Ministeri d'Economia i Hisenda publicarà semestralment en el Butlletí Oficial de l'Estat el tipus d'interès resultant per l'aplicació de la norma continguda a l'apartat anterior”. L'Ajuntament d’Alcanar no ha pagat cap interès de demora pels pagaments realitzats fora del termini legal de pagament; per la qual cosa l'Ajuntament d’Alcanar ha incomplert l'establert en la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, relatiu al pagament d'interessos de demora per incompliment del termini de pagament de les factures. D’acord amb l’article quart, apartat 4, de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, és dóna trasllat d’aquest informe a l’Alcaldia-Presidència i a la Secretaria de l’Ajuntament per a la seva presentació en la primera sessió plenària que es dugui a terme i per a la seva remissió a la Direcció General de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i amb les Entitats Locals, com a òrgan competent del Ministeri d’Economia i Hisenda, i a la Direcció General de Política Financera i Assegurances del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, com a òrgan que té atribuïda la tutela financera de les Corporacions Locals de Catalunya.” Els regidors se’n donen per assabentats. El regidor d’Hisenda, en Miquel Sancho Matamoros (ERC-AM), dóna compte de l’informe d’Intervenció. Explica que hi ha un resum dels pagaments efectuats entre l’1 de juliol i el 30 de setembre, en el període de 73 dies amb un import de 89.782,83 €, i fora del període legal de pagament hi ha hagut 540 pagaments per un import total de 517.249,63 € i aquí el període mig de pagament ha estat de 93 dies; mentre que el període mig de pagament excedit és de 78 dies sobre el termini legal. Pel que fa a les factures pendents de pagament al final del trimestre, en període legal de pagament, ascendeix a 132.570 € i en període excedit del termini de pagament és per import de 140.758 euros amb una mitja de 86 dies. En relació amb el nombre d’obligacions de més de tres mesos n’hi hauria una per un valor de 355,07 euros. En operacions pendents de reconeixement el termini és de 169 dies. Es tracta, doncs, de donar compte d’aquestes xifres. Apunta el portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, que se li fa difícil fer preguntes o fer alguna observació al regidor d’Hisenda, pel que fa a les xifres que està comentant, si realment no té la documentació al davant. Li sembla molt bé que la documentació estigui a l’expedient, però entén que cap dels grups municipals de l’oposició pot dir res perquè no tenen la documentació, i desconeixen les xifres i les dades. I recorda que en altres plenaris tenien una còpia de cadascun dels expedients.



19

El regidor d’Hisenda, en Miquel Sancho Matamoros (ERC-AM), diu que pel fa a l’últim trimestre, no la va portar a la comissió informativa. El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, convé que no sap si és obligatori o no, però haurien de opder tenir una còpia d’aquestes punts. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller, diu que no s’han de confondre. Hi ha una convocatòria de ple i hi ha una determinada documentació, la qual ha estat a disposició dels grups municipals. Si per les causes que siguin, no hagin pogut passar-la a buscar, li sembla bé; però no passa res i se’ls lliura. No obstant això, no haurien de parlar que és la seva oblicació i no els ho han donat, perquè aquesta documentació ha estat a disposició dels grups municipals, i demana que no es confonguin els termes. No passa res si no tenen aquesta documentació, perquè demà se’ls pot fotocopiar i donar-los-la. 5.- DACIÓ DE COMPTE OBLIGACIONS TRIMESTRALS 3T/2014. Per l’Alcaldia-Presidència es dóna compte de l’informe d’Intervenció municipal núm. 113/2014, de data 29/10/2014, en relació amb les obligacions trimestrals corresponents al 3r trimestre de l’exercici 2014, que consta del següent tenor literal: “INFORME D’INTERVENCIÓ NÚM. 113/2014 EXPEDIENT:

Núm. Expedient Intervenció: 2014-679 Assumpte: Obligacions trimestrals III Trimestre 2014 Òrgan que emet l'informe: Interventor. FONAMENTS DE DRET La Llei Orgànica 2/2012 d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera neix davant la nova conjuntura econòmica espanyola i europea i amb la necessitat de controlar el dèficit públic i garantir un finançament d'acord amb les necessitats del sector públic. Al llarg del seu articulat es defensa el compliment d'un conjunt de principis: estabilitat pressupostària, plurianualitat, transparència i eficàcia i eficiència en l'assignació dels recursos públics, sostenibilitat financera, responsabilitat i lleialtat institucional. En el marc d'aquests principis cal destacar el principi de transparència que és principi bàsic que ha de regir l'actuació de tota Administració Pública. L'art. 6 de la citada llei proclama el principi de transparència en virtut de qual s'exigeix el subministrament de tota aquella informació que permeti verificar la situació financera de l'Administració Pública i el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera. Per la seva banda l'article 207 del Reial decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals “Informació periòdica per al Ple de la corporació” preceptua: “La Intervenció de l'entitat local remetrà al Ple de l'entitat, per conducte de la presidència, informació de l'execució dels pressupostos i del moviment de la tresoreria per operacions pressupostàries independents i auxiliars del pressupost i de la seva situació, en els terminis i amb la periodicitat que el Ple estableixi.”



20

EXECUCIO DEL III TRIMESTRE CLASIFICACIÓ ECONOMICA DESPESES

Exercici Corrent Exercicis Tancats

Despeses Crèdits Inicials

Pressupost

Estimació Crèdits Definitius al Final de

l’exercici

Obligacions Reconegudes

Netes Pagaments

Líquids Pagaments

Líquids

1. Despeses de personal 3.494.634,83 3.494.634,83 2.165.627,55 2.165.627,55 867,45 2. Despeses en béns corrents i serv. 3.185.778,04 3.155.811,05 1.210.064,06 1.196.709,88 854.982,95

3. Despeses financeres 109.000,00 109.000,00 60.089,73 60.089,73 0,00

4. Transferències corrents 289.100,44 337.467,43 68.876,42 27.149,22 84.346,57

5. Fons de contingència

6. Inversions reials 897.294,25 1.003.087,66 258.006,31 191.258,55 56.311,25

7. Transferències de capital 82.893,58 40.493,58 7.543,00 0,00 0,00

8. Actius financers 6.000,00 6.000,00 1.400,00 1.400,00 0,00

9. Passius financers 407.248,05 407.248,05 288.362,11 288.362,11 0,00

Total Despeses 8.471.949,19 8.553.742,60 4.059.969,18 3.930.597,04 996.508,22

INGRESSOS

Exercici Corrent Exercicis Tancats

Ingressos Previsions Inicials

Pressupost

Estimacions Prev. Def. al final de l’

exercici Drets

Reconeguts Nets Recaptació

Líquida Recaptació

Líquida

1. Impostos Indirectes 4.416.063,06 4.416.063,66 4.388.593,94 220.062,72 200.877,25

2. Impostos Directes 66.689,08 66.689,08 27.698,73 26.343,12 1.419,06

3. Taxes i altres ingressos 1.713.841,77 1.713.841,77 1.541.393,10 318.887,10 71.415,74

4. Transferències corrents 1.954.861,10 1.954.861,10 1.389.125,76 1.359.763,25 0,00

5. Ingressos patrimonials 51.000,00 51.000,00 24.196,10 24.196,10 0,00 6. Alienació de inversions reials

7. Transferències de capital 263.493,58 345.286,99 316.230,41 316.230,41 0,00

8. Actius financers 6.000,00 6.000,00 350 350 0,00

9. Passius financers

Total Ingressos 8.471.948,59 8.553.742,60 7.687.588,04 2.265.832,70 273.712,05

S'adjunta a aquest informe els llistats corresponents a l'execució tant d'ingressos com de despeses desglossades per aplicació pressupostària. II. MODIFICACIONS PRESSUPOSTÀRIES Es van realitzar 6 modificacions pressupostàries, que a continuació es detallen: A5/2014, de data, 09/07/2014, Modificació per transferència, per un import total de 81.793,41 €



21

A6/2014, de data, 08/09/2014, Modificació per transferència, per un import total de 3.400,00 € A7/2014, de data, 18/09/2014, Modificació per transferència, per un import total de 36.060,54 € A8/2014, de data, 29/07/2014, Modificació per transferència, per un import total de 21.076.04 € A9/2014, de data, 19/09/2014, Modificació per transferència, per un import total de 24.000,00 € A10/2014, de data, 19/09/2014, Modificació per transferència, per un import total de 6.028,22 € III. TRESORERIA Tal com es recull en l'acta d'arqueig a data, 30/09/2014: Existències inicials en el període: 3.952.313,45 € Ingressos en el període: 566.549,42 € Despeses en el període: 902.118,96 € Existències finals: 3.616.743,91 € IV. MOROSITAT Em remet a l’informe d’Intervenció núm. 109/2014, de data, 22 d’Octubre, en el qual s'explica la situació de la morositat del III trimestre de l’exercici 2014. V. OBJECCIONS En el tercer trimestre s’han emès informes de fiscalització amb objeccions de legalitat referents als llistats de despeses 37/2014, 38/2014, 39/2014, 40/2014 i 41/2014, amb data 05/08/2014 tots cinc, i els llistats de despeses 46/2014, amb data 02/10/2014, 49/2014 amb data 30/09/2014 i 48/2014 amb data 02/10/2014.”

Els regidors i regidores se’n donen per assabentats. El regidor d’Hisenda, en Miquel Sancho Matamoros (ERC-AM), explica que els pagaments líquids del trimestre han estat de 3.930.597,04 €uros, i d’exercicis tancats en el trimestre s’han abonat 996.508,22 euros. Pel que fa als ingressos hi ha hagut una recaptació líquida de 2.265.832,70 euros, i d’exercicis tancats s’han cobrat 273.712,05 euros. Per tot això, l’existència final de caixa a data 30 de setembre, és de 3.616.743,91 euros. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller, diu que si no disposen d’aquesta documentació, no hi ha cap inconvenient a fer-los arribar una còpia a la bústia, perquè tinguin aquestes dades. Pregunta el regidor del PSC-PM, en Xavier Ulldemolins Reverter, si hi ha informe d’Intervenció municipal. Puntualitza el regidor d’Hisenda, en Miquel Sancho Matamoros (ERC-AM), que precisament ha fet lectura d’aquets informes.

L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller, diu que això són els informes d’Intervenció municipal que no elabora cap regidor, per bé que aquest concretament és l’informe núm. 113 i s’elabora des d’Intervenció. 6.- DACIÓ DE COMPTE DE LES BASES QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA PÚBLICA PER A L’ATORGAMENT DE SUBVENCIONS, PER ACTIVITATS A REALITZAR PER ENTITATS CULTURALS, ESPORTIVES I SOCIALS D’ALCANAR (EXERCICI 2014). Per l’Alcaldia-Presidència es concedeix el torn de paraula a la regidora d’Acció Social i Ciutadania, na Ma Carme Navarro Balada (ERC-AM), la qual passa a donar compte de les Bases que han de regir la convocatòria pública



22

per a l’atorgament de subvencions, per activitats a realitzar per entitats culturals, esportives i socials d’Alcanar (exercici 2014), d’acord amb el següent contingut: “PROPOSTA D’ALCALDIA Vist que constitueix l’objecte d’aquestes Bases el foment del moviment associatiu i la participació dels ciutadans en la vida cultural, artística, educativa, juvenil, esportiva, i festiva, la participació ciutadana, el benestar social, i en general el suport a les activitats d’utilitat o interès social que els són pròpies; és a saber:

� Estimular i fomentar les activitats de les A.M.P.A dels col�legis públics, tant d’educació primària com de

secundària d’Alcanar en l’organització de les activitats extraescolars culturals i esportives, etc… de l’alumnat dels centres d’ensenyament del municipi.

� Estimular i fomentar l’activitat de les associacions de gent gran en les iniciatives que els són pròpies. � Finançar l’activitat ordinària de les entitats.

Vist que l’article 17 de la Llei General de Subvencions, de 17 de novembre de 2003, estableix que les Corporacions Locals hauran d’aprovar les bases reguladores de les subvencions dins del marc de les bases d’execució del pressupost, a través d’una Ordenança General de subvencions o bé, a través d’una Ordenança especifica per a les diverses modalitats de subvencions.

Atès l’art. 124 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, estableix que les Bases s'han de sotmetre a informació pública com a mínim per un termini de 20 dies i s'han de publicar en el Butlletí Oficial de la Província i en el Tauler d'Anuncis de la Corporació. Vistes les bases que han de regir la convocatòria pública per a l’atorgament de subvencions per activitats a realitzar per entitats culturals, esportives i socials d’Alcanar (exercici 2014). Atès l’informe jurídic de Secretaria emès en data 13/11/2014. Vist que es va donar compte d’aquesta proposta en la Comissió Informativa “Alcanar Actiu”, de data 17/11/2014. A proposta de la regidoria d’Ensenyament la Junta de Govern Local, en sessió de data 13/11/2014, va aprovar-les inicialment. Per tot això, l’Alcaldia dóna compte dels acords aprovats per la Junta de Govern Local, en sessió de data 13/11/2014, que es transcriuen tot seguit: PRIMER. APROVAR INICIALMENT les bases que han de regir la convocatòria pública per a l’atorgament de subvencions per activitats a realitzar per entitats culturals, esportives i socials d’Alcanar (exercici 2014) SEGON. SOTMETRE A INFORMACIÓ PÚBLICA aquestes Bases, mitjançant pel termini de 20 dies hàbils a comptar des de la data de publicació en el Butlletí Oficial de la Província (BOPT), amb exposició al tauler d’edictes de l’Ajuntament, a fi que per les persones interessades s’hi puguin presentar al�legacions, reclamacions o suggeriments. Transcorregut el termini d’exposició sense que s’hi hagin produït reclamacions i/o al�legacions, aquestes Bases quedaran adoptat definitivament TERCER. DISPOSAR que, un cop aprovades definitivament aquestes Bases, es publicaran de la forma següent:

a) Al tauler d’Edictes i al BOPT: El text íntegre de les Bases. b) Al DOGC: La referència del BOPT on s’hagi fet la publicació esmentada.



23

QUART. TRAMETRE aquests acords al departament d’Intervenció-Tresoreria i a les regidories corresponents.

ANNEX I

BASES REGULADORES I CONVOCATÒRIA PER A LA CONCESSIÓ DE SUBVENCIONS EN RÈGIM DE CONCURRÈNCIA COMPETITIVA PER ENTITATS CULTURALS, ESPORTIVES I SOCIALS DEL MUNICIPI

D’ALCANAR - EXERCICI 2014 1.- Objecte L’objecte de les presents Bases és regular i fixar els criteris i el procediment de sol�licitud, tramitació, concessió, cobrament i justificació de les subvencions que atorgui l’ajuntament a través de les regidories d’Esports, Cultura i Serveis Socials destinades a finançar projectes/activitats que tinguin com a objectiu:

• Foment de l’esport local. • Suport a l’activitat cultural local. • Gent gran. • Suport a activitats de caire social.

2.- Finalitat de les subvencions Per tal de donar compliment als objectius estratègics definits al Pla d’Actuació del Mandat, aquestes subvencions hauran de fomentar projectes/activitats d’interès públic o social que tinguin per finalitat les activitats esportives, culturals i socials, federades, escolars o populars, desenvolupades per les entitats o associacions del municipi d’Alcanar. 3.- Període d’execució Les subvencions concedides a l’empara d’aquestes bases, s’hauran de destinar a finançar projectes/activitats desenvolupats/ades durant l’any 2014 4.- Requisits dels beneficiaris/àries 1.- Podran ser beneficiaris/àries d’aquestes subvencions les persones físiques o jurídiques que hagin de realitzar l’activitat que fonamenta el seu atorgament, sempre que no estiguin afectades per cap de les prohibicions contingudes a l’art. 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions (en endavant LGS), i reuneixin les següents condicions:

• Estar inscrit en el registre d’entitats municipals de l’Ajuntament amb una antiguitat mínima de sis mesos.

2.- La concurrència d’aquests requisits s’acreditarà en el moment de presentar la sol�licitud, mitjançant la presentació dels documents que s’indiquen a l’article següent. 5.- Documentació a aportar A la sol�licitud de subvenció caldrà adjuntar la documentació següent:



24

1.- Persones jurídiques

1. Fotocòpia del DNI del/de la representant legal. 2. Escriptura de constitució o Estatuts, en cas de modificació. 3. Poders de representació i/o certificat expedit pel/per la Secretari/ària de l’entitat que acrediti la

representació legal del/de la sol�licitant. 4. Fotocòpia del Número d'Identificació Fiscal de l’entitat peticionària. 5. Declaració responsable de la concurrència dels requisits per poder obtenir la condició de beneficiari/ària

d’acord amb el model normalitzat. 6. Declaració de compromís de compliment de les condicions imposades per a l’atorgament de la subvenció,

d’acord amb el model normalitzat. 7. Declaració de les subvencions o altres ingressos obtinguts per a la mateixa finalitat i compromís de

comunicar les que s’obtinguin en el futur, d’acord amb el model normalitzat. 8. Memòria del projecte/activitat a realitzar pel que es demana la subvenció, d’acord amb el model

normalitzat. 9. Pressupost previst pel projecte per al qual es demana la subvenció, d’acord amb el model normalitzat. 10. Certificat d’estar al corrent de les obligacions tributàries, amb la seguretat social i amb l’Ajuntament

d’Alcanar. 11. Declaració responsable expedida pels òrgans representatius de l’entitat, en la qual es faci constar el

nombre de socis al corrent de quotes i les efectivament cobrades en l’exercici anual i en l’anterior. 12. Les federacions, unions, confederacions o qualsevol altres formes d’integració d’associacions de base

referiran aquesta certificació a les associacions de base integrades en aquesta, incloent-hi la relació nominal de les mateixes.

13. Declaració del representant legal de l’entitat de no trobar-se inhabilitat per a contractar amb les administracions públiques, o per a obtenir-ne subvenció i de trobar-se facultat per a actuar en nom de l’entitat

14. Dades de l’entitat bancària a la qual s’ha de transferir l'import de la subvenció que pogués concedir-se. L’esmentada documentació haurà de presentar-se en qualsevol de les llengües cooficials de Catalunya, anirà degudament signada per la persona sol�licitant i serà original o còpia degudament autenticada 6.- Rectificació de defectes o omissions en la documentació En cas que la documentació presentada sigui incorrecta o incompleta, es requerirà al/ a la beneficiari/ària, per tal que en el termini de deu dies hàbils a partir del dia següent a la notificació, procedeixi a la seva rectificació o a les esmenes necessàries, amb la indicació que si no ho fa així s’entendrà per desistit de la seva sol�licitud. 7.- Procediment de concessió El procediment de concessió de les subvencions regulades a les presents Bases Reguladores serà el de concurrència competitiva. 8.- Criteris objectius d’atorgament de la subvenció Les subvencions s’atorgaran a aquells sol�licitants que obtinguin millor valoració un cop aplicats els criteris objectius determinats a la present base. Per a la valoració de les sol�licituds presentades, únicament es tindran en compte els següents criteris objectius, aplicats d’acord amb la ponderació indicada:



25

• Entitats esportives:

• Per cada activitat individual........................................................... 5 punts. • Per cada activitat dins d’un programa (máx. 5 activitats).......... 5 punts. • Per tenir contractada assegurança de responsabilitat civil........ 100 punts. • Per cada acte esportiu obert gratuït............................................. 75 punts.

• Entitats culturals, socials i gent gran:

• Per cada activitat dins d’un programa (máx. 5 activitats).......... 5 punts. • Per cada activitat gratuïta oberta al públic general.................... 5 punts. • Per cada activitat que afavoreixi el foment de la cohesió social

i de les Tradicions culturals del municipi d’Alcanar.................... 5 punts. • Nombre de beneficiaris de les activitats..................................... 5 punts.

9.- Quantia total màxima de les subvencions a atorgar i consignació pressupostària El pressupost màxim que es destinarà aquest any 2014 per a la concessió de les subvencions regulades en les presents bases reguladores i l’aplicació pressupostària on s’ha proposat que es consignen aquestes despeses són les següents:

• 334 480.00 Subvencions entitats culturals 10.000,00 euros. • 341 480.00 Subvencions entitats esportives 19.000,00 euros. • 231 480.00 Subvencions entitats acció social 1.584,00 euros. • 231 480.03 Subvenció esplais gent gran 4.752,00 euros.

No podran atorgar-se subvencions per import superior a l’esmenta’t. La concessió d’aquestes subvencions queda condicionada a l’existència de crèdit en les aplicacions pressupostàries corresponents. 10.- Import individualitzat de les subvencions L’import a concedir a cadascun dels projectes/activitats subvencionades es determinarà de forma proporcional entre els/les sol�licitants, en relació als punts assignats. L'import i percentatge de les subvencions que s’atorguin no excedirà, en qualsevol cas, del 100% del cost total dels projectes/activitats subvencionades, i com a límit, tindran la consignació pressupostària anteriorment fixada. En cas que els imports acumulats dels/de les sol�licitants amb dret a subvenció superi el crèdit disponible, aquest es prorratejarà. 11.- Òrgans competents per a la instrucció i la proposta de concessió L’òrgan responsable de la instrucció del procediment per a l’atorgament de les subvencions previstes en les presents bases seran les regidories d’Esports, Cultura i Serveis Socials, a través de les diferents comissions de valoració. Els membres d’aquesta comissió de valoració seran designats per resolució d’alcaldia. La proposta de concessió de les subvencions serà elaborada per aquest òrgan constituït d’acord amb allò previst a l’article 14 de l’Ordenança General de Subvencions de l’Ajuntament i que estarà format per les següents persones:



26

• L’Alcalde o persona en qui delegui. • El Regidor de l’àrea. • El tècnic, administratiu o auxiliar de l’àrea.

L’òrgan competent per a la concessió podrà, discrecionalment, deixar desert el concurs o no esgotar el crèdit total previst. 12.- Termini de resolució, de notificació i règim de recursos S’examinaran conjuntament, en un sol procediment totes les sol�licituds i justificacions presentades dins del termini establert, i es resoldrà en un únic acte administratiu. El termini per a l’atorgament de les subvencions serà, com a màxim, de tres mesos a comptar des de la data de tancament del període de presentació de sol�licituds. Un cop acordada la concessió de les subvencions i aprovació dels justificants, aquestes seran notificades a les persones interessades en un termini màxim de 10 dies des de la data d’aprovació de la resolució, d’acord amb allò previst a l’article 59 de la LRJAPPAC. La manca de resolució dins el termini indicat tindrà efectes desestimatoris. La resolució del procediment posa fi a la via administrativa, i contra la mateixa es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent a la seva notificació. Alternativament i de forma potestativa, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictat en el termini d’un mes a comptar des del dia següent a la seva notificació. 13.- Acceptació de la subvenció Les entitats beneficiaries, una vegada se’ls hagi comunicat l’acord de concessió, hauran d’acceptar sense reserves la subvenció així com les condicions imposades en la concessió. S’entendrà aquesta acceptació si no s’ha expressat el contrari en el termini d’un mes a partir de la recepció de l’indicat acord. 14.- Obligacions dels beneficiaris Són obligacions dels/les beneficiaris/àries d’aquestes subvencions, a més de les especificades a l’article 14 LGS, les que tot seguit s’indiquen. El seu incompliment originarà les responsabilitats que en cada cas corresponguin i la incoació de l’expedient de reintegrament de la subvenció.

1. Els/les perceptors/res de subvencions concedides per l’Ajuntament, s’obliguen a executar les activitats subvencionades de conformitat amb els principis de bona administració, bona fe i presumpció de legalitat, així com a la seva justificació d’acord amb l’establert a les presents bases.

2. Els/les beneficiaris/àries hauran d’estar al corrent de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat

Social.



27

3. El/la beneficiari/ària d’una subvenció està obligat a sotmetre’s a les actuacions de comprovació i de control financer que realitzi la Intervenció General de l’Ajuntament, i a aportar tota la informació que els sigui requerida en l’exercici de les actuacions anteriors i en relació a la subvenció concedida.

4. El pressupost total presentat amb la sol�licitud és vinculant en cas de resultar beneficiari/ària, si bé s’admetrà

la possible compensació de desviacions entre les diverses partides que l’integren. 5. Els documents de qualsevol mena justificatius de l’aplicació dels fons rebuts, s’hauran de conservar per un

període no inferior als 6 anys, comptadors des de la finalització del termini de presentació de les justificacions.

15.- Despeses subvencionables Amb caràcter general es consideraran despeses subvencionables totes aquelles despeses corrents que tinguin una relació directa amb l’activitat o programa subvencionat. Les despeses que siguin per temporada 201/12 seran prorratejades en funció dels mesos que corresponguin a l’any en curs de la subvenció. En el cas de material esportiu, si aquest és inventariable, el beneficiari haurà de destinar els béns per fi concret per al qual es va concedir la subvenció, que no podrà ser inferior a cinc anys en cas de béns inscribibles en un registre públic, ni a dos anys per a la resta de béns. L’import d’aquests bens no podrà superar en cap cas, el 30% del cost total de l’activitat subvencionada. Es consideraran despeses no subvencionables:

• L’adquisició de material inventariable. • Despeses d’àpats. • Despeses de telèfons, ADSL, fotocòpies i altres d’oficina. • Els interessos deutors dels comptes bancaris. • Els interessos, recàrrecs i sancions administratives i penals. • Les despeses de procediments judicials.

16.- Subcontractació Podran subcontractar-se total o parcialment el desenvolupament d’aspectes concrets dels que conformen l’execució del projecte/activitat subvencionada sempre que el seu pressupost d’execució no superi el límit de 75% del cost total del projecte/activitat. 17.- Forma de pagament El pagament de la subvenció concedida, s’efectuarà d’un sol cop i prèvia la presentació dins del termini establert a tal efecte a la base següent, dels justificants que en ella s’exigeixen. 18.- Organ resolutori L’òrgan competent per a l’aprovació i atorgament dels ajuts correspondrà a la Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Alcanar. 19.- Termini i forma de justificació



28

1.- El termini de presentació de les sol�licituds serà de 20 dies hàbils, simultàniament a la informació púbilca de les bases de la convocatòria, el qual quedaria interromput en cas de presentació d’al�legacions i fins a la seva resolució, amb l’aprovació definitiva de les Bases. 2.- El termini de justificació de les subvencions atorgades finalitzarà el proper 22/12/2014 (inclusivament). Les sol�licituds i justificacions hauran de presentar-se per escrit mitjançant la formalització del model normalitzat, que serà signat per l’interessat/da o pel representant legal de l’entitat. El model normalitzat de sol�licitud i justificació, podrà trobar-se a www.alcanar.cat Les sol�licituds i justificacions, conjuntament amb la documentació exigida en la base 5 s’hauran de presentar al Registre de l’Ajuntament. També es podran presentar en qualsevol dels llocs que preveu l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (en endavant LRJAPPAC). La presentació de la sol�licitud de subvenció pressuposa el coneixement i l’acceptació de les normes que la regulen. Compte justificatiu amb aportació de justificants de la despesa, que contindrà:

1) Memòria de l’actuació justificativa del compliment de les condicions imposades en les presents bases, així

com de les activitats realitzades i els resultats obtinguts. 2) Memòria econòmica justificativa del cost de l’activitat amb el contingut establert en l’article 72.2 del RLGS.

3.- En la confecció de la memòria econòmica s’hauran de tenir en compte els següents aspectes:

1) S’haurà de justificar una despesa per un import igual o superior a l’import de la subvenció atorgada. 2) S’haurà d’indicar el cost total de l’activitat. 3) Els documents justificatius a presentar seran originals de factures, minutes o altres documents amb valor

acreditatiu equivalent en el tràfic jurídic mercantil o amb eficàcia administrativa. Aquests documents hauran de reunir tots els requisits legals exigibles i en ells es descriurà amb claredat l’activitat a què es refereixen.

4) Hauran de presentar-se originals i fotocòpies que seran diligenciades. En les factures es deixarà constància

que han estat utilitzades com a justificant de la subvenció percebuda, tot especificant la seva utilització per a la justificació de la subvenció de la convocatòria corresponent. I, en tot cas, les factures hauran d’estar datades en l’exercici econòmic per al qual s’hagi concedit la subvenció.

4.- Per a l’acceptació de les justificacions, caldrà que la despesa hagi estat efectivament pagada amb anterioritat a l’acabament del període de justificació.

20.- Deficiències en la justificació 1.- En el cas que els documents presentats com a justificació fossin incorrectes o incomplerts, es comunicarà a l’interessat/ada la necessitat d’esmenar les anomalies detectades en un termini màxim improrrogable de deu dies



29

hàbils, a comptar de l’endemà que sigui notificat, amb l’advertiment que de no fer-ho es procedirà a la revocació o a la reducció de la subvenció segons correspongui, amb la conseqüent obligació de reintegrament en cas que s’hagués avançat el seu pagament. 21.- Mesures de garantia Queden exonerats de la constitució de garantia, llevat que hi hagi una previsió expressa en contra a les bases reguladores: a) Les administracions públiques, els seus organismes vinculats o dependents i les societats mercantils estatals i les fundacions del sector públic estatal, així com les entitats anàlogues de les comunitats autònomes i de les entitats locals. b) Els beneficiaris de subvencions concedides per un import inferior a 3.000 euros, llevat dels casos establerts a l’apartat 3 de l’article 42 del RGS. c) Les entitats que per llei estiguin exemptes de la presentació de caucions, fiances o dipòsits davant les administracions públiques o els seus organismes i entitats vinculades o dependents. d) Les entitats no lucratives, així com les federacions, confederacions o agrupacions d’aquestes, que desenvolupin projectes o programes d’acció social i cooperació internacional.

22.- Compatibilitat amb d’altres subvencions La subvenció atorgada serà compatible amb qualsevol altra concedida per altres administracions o ens públics o privats. Tanmateix, l’import total de les subvencions rebudes per la mateixa finalitat no podrà superar el cost total del projecte/activitat a desenvolupar. Els/les beneficiaris/àries hauran de comunicar la petició i/o obtenció de qualsevol subvenció pública concurrent que no s’hagi declarat a la sol�licitud. 23.- Publicitat de les subvencions concedides Les subvencions atorgades a l’empara d’aquestes bases seran objecte de publicitat, amb indicació de la convocatòria, l’aplicació pressupostària, el/la beneficiari/ària, la quantitat concedida i la finalitat de la subvenció, en els mitjans que es detallen a continuació, segons el seu import:

• Inferiors a 3.000 euros en el taulell d’anuncis corporatiu o a la seu electrònica. • Superiors a 3.000 euros en el Butlletí Oficial de la Província.

24.- Mesures de difusió del finançament públic Els/les beneficiaris/àries hauran de fer constar la col�laboració de l’Ajuntament en l’execució del projecte o de l’activitat, en tota la documentació impresa i en cartells o mitjans electrònics i audiovisuals. 25.- Causes de reintegrament



30

1.- Quan a conseqüència de l’anul�lació, revocació o de la revisió de la subvenció, l’import definitiu d’aquesta sigui inferior a l’import pagat, el/la perceptor/a estarà obligat a reintegrar l’excés. 2.- Així mateix, també estarà obligat a reintegrar, el/la beneficiari/ària que hagi percebut la subvenció falsejant les condicions exigides o amagant aquelles que haguessin impedit la seva concessió; per incompliment total o parcial de l’objectiu de l’activitat o del projecte; per incompliment de l’obligació de justificar en els terminis establerts; per resistència o obstrucció a les actuacions de comprovació i de control financer i en els altres supòsits previstos en la normativa de la LGS. 3.- Procedirà el reintegrament per part dels/de les beneficiaris/àries de la totalitat o part de les quantitats percebudes, i l’exigència de l’ interès de demora des del moment del pagament de la subvenció fins a la data en què s’acordi la procedència del reintegrament. 26.- Obligats al reintegrament 1.- Respondran solidàriament els membres de les persones i entitats que gaudeixin de la condició de persones beneficiàries. 2.- Seran responsables subsidiaris de l’obligació de reintegrar els administradors de les persones jurídiques, que no realitzin els actes de la seva competència necessaris incumbència per al compliment de les obligacions, que adoptin acords que facin possible els incompliments o consenteixin els acords dels què ells depenguin. Així mateix seran responsables en tot cas, els administradors de les persones jurídiques que hagin cessat en les seves activitats. 27.- Infraccions i sancions En matèria d’infraccions i sancions s’aplicarà el que es disposa en el Títol IV de la LGS, en el Títol IV del RLGS i al Títol IV de la Ordenança General de Subvencions de l’Ajuntament. 28.- Règim jurídic supletori En tot el que no preveuen expressament aquestes bases, són d’aplicació la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, el Real Decret 887/2006, de 21 de juliol pel qual s’aprova el seu Reglament de desenvolupament, la Ordenança General de Subvencions de l’Ajuntament, les Bases d'Execució del Pressupost General pel present exercici, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i la resta de legislació concordant. La regidora d’Acció Social i Ciutadania, na Ma Carme Navarro Balada (ERC-AM), explica que les bases que es presenten avui són les que regulen l’atorgament de subvencions a les entitats esportives, culturals i socials del municipi. Des de sempre, la tradició era de passar la seva aprovació per aquest ple, tot i que l’òrgan competent per a aquesta aprovació és la junta de govern local. De totes maneres, com que sempre s’havien passat a aprovació se’n dóna igualment compte al ple perquè tothom estigui assabentat. Aquestes bases, evidentment, tenen l’objecte de donar suport a les entitats del municipi que duen a terme activitats durant l’exercici al nostre municipi, que fomenten tant l’esport local com donen suport a activitats culturals, així com a la gent gran pel que fa a les seves activitats, i es tracta de donar suport a les entitats que organitzin activitats de caire específicament social. Afegeix que hi ha unes modificacions que ja va explicar, i que s’han introduït, en benefici de les entitats que, per sort, cada vegada en aquest municipi en són més. I hi ha un requisit i és que s’estableix un termini en el qual les entitats que demanin subvenció han d’haver estat registrades al Registre d’Entitats Municipals d’aquest ajuntament. Abans aquest termini era d’un any, però ara s’ha reduït a 6



31

mesos perquè totes aquelles entitats que es donin d’alta al registre durant aquest exercici, puguin optar a la subvenció a fnials d’any perquè s’ha d’entendre que les activitats, quan una entitat comença, ja duu a terme activitats i poden justificar-ho a l’hora de demanar la subvenció. Per a donar subvenció a les entitats, això es regula mitjançant uns determinats criteris i, en aquest sentit, s’atorguen punts i es presenten les sol�licituds en funció de les activitats que s’organitzen. En un principi, totes aquelles entitats que demanen subvenció sempre en tenen, perquè de fet es van repartint les quantitats que es troben assignades al pressupost aprovat per a l’exercici 2014. Els imports que hi ha destinats per a les entitats culturals són de 10.000 euros, per a les entitats esportives és de 19.000 euros, per als esplais de la gent gran la quantia és de 4.752 euros, i per a les entitats socials 1.584 euros. Val a dir que dintre d’aquestes bases no s’han tingut en compte aquelles entitats que ja reben una subvenció nominativa que, per exemple, són Càritas que té una partida específica de 5.000 euros, l’Escola Marjal de les Cases d’Alcanar que en té una de 1.500 euros, la Confraria de Pescadors de les Cases d’Alcanar que en té una de 2.000 euros, les que s’atorguen a l’Ermita de 39.000 euros; les que van destinades a la Parròquia Sant Miquel d’Alcanar i a la Parròquia Sant Pere, de les Cases d’Alcanar, de 2.000 euros. Per altra banda, tots saben hi ha el projecte municipal “Al Cistell”, amb una partida assignada de 5.000 euros. Aquestes quantitats no s’inclouen dintre d’aquestes bases perquè ja se’ls dóna una finalitat específica. Anuncia també que les bases estaran penjades en la pàgina web de l’ajuntament, amb tota la documentació perquè les entitats puguin presentar la documentació necessària per a fer la seva sol�licitud, amb tots els models. En principi, una vegada ja se n’ha donat compte al ple, es penjarà tota la documentació en la web municipal i es puguin anar presentant les sol�licituds. Demana seguidament la paraula el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, per dir que potser ell és despistat de mena i de vegades se li passen algunes coses, i pregunta si no s’haurien de donar compte de les subvencions que anteriorment també es passaven per a llars d’infants i adquisició de llibres escolars. Recorda que això es feia a principis del curs escolars, perquè la gent ja havia comprat els llibres i es guardaven les factures, tiquets de compra, etc., i aleshores s’aprovaven les bases. Observa que ara ja no s’aproven pel plenari sinó que únicament se’n dóna compte, tot i que abans s’aprovaven aquestes bases i la gent, lògicament, podia demanar aquests ajuts amb la corresponent sol�licitud. Intervé el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, per manfiestar que pel que sap ara s’ha fet una borsa de llibres i això ja no es fa. En tot cas, pregunta si s’han pagat ja les últimes subvencions que es van aprovar, perquè recorda l’última vegada que es van pagar les ajudes per a l’adquisició de llibres escolars i ho voldria saber. Demana també que les subvencions que es donin a totes les entitats, que es publiquin en algun lloc perquè fossin públiques, perquè a fi de comptes ho són i tothom hauria de tenir accés a conèixer i consultar les subvencions i els imports que s’atorguen a cada entitat. Es a dir, que es pugui publicar a la revista d’Alcanar perquè tothom pugui saber què se subvenciona a cadascuna de les entitats. Apunta l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller, que quan s’atorguen les subvencions, l’òrgan atorgant és la junta de govern i es publiquen també en l’acta de la junta de govern. El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, convé que és cert però que també els acords de les juntes de govern només els arriben als regidors. Pensa que això és un ajut públic i com a tal hauria d’arribar a tota la població, perquè tothom ho sabés. La regidora d’Acció Social i Ciutadania, na Ma Carme Navarro Balada (ERC-AM), diu que hi ha dos tipus de subvencions que anteriorment s’aprovaven sempre pel ple, de les quals se n’hauria hagut de donar compte. Per una banda hi ha les subvencions a les llars d’infants. El criteri d’atorgament d’aquestes subvencions enguany s’ha modificat, per bé que sempre s’havia utilitzat un altre sistema. Les subvencions a les llars d’infants fan referència a un curs escolar, perquè comencen al setembre d’un any i finalitzen al juny de l’any següent, i la partida era unitària



32

per al curs escolar, i quan finalitzava el juny es pagava l’import d’enguany i el de l’any anterior. En aquests moments estan pagades les subvencions del curs 2013-2014. Tanmateix, en el moment en què es presentin les bases per a informe previ, per part d’Intervenció municipal, l’interventor considera que com que el pagament del curs d’assistència a llars d’infants, curs 2014-2015, s’atorgaran íntegrament dintre de l’exercici 2015. No vol, de cap manera, aprovar aquestes subvencions dintre de l’exercici 2014, tot i que la despesa o la inversió es farà dintre de l’any 2015. I se il va dir que el seu informe anava en aquesta línia, perquè considerva que s’havien d’aprovar dintre de l’exercici 2015, perquè els terminis per a presentar la sol�licitud per a l’atorgament de subvencions, cal dir que el quatrimestre finalitza el 31 de desembre. El termini de presentació de sol�licituds sempre era dintre de l’any següent, perquè encara no s’havia acabat el termini que feia referència al primer quatrimestre. Com que ja es fa dintre de l’exercici següent, l’interventor ha actuat en aquesta línia; per la qual cosa l’aprovació d’aquestes subvencions es farà dintre de l’exercici 2015. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, pregunta com queda la despesa que es fa dintre de l’any 2014, perquè s’ha d’entendre que s’aprovarà una subvenció retroactiva a l’efecte de la despesa, que s’ha fet en l’exercici 2014. Es a dir, si ara els xiquets van des de setembre-desembre i fan una despesa, si l’ajuntament publica aquestes bases al desembre i la sol�licitud, per exemple, es fa el dia 15 de desembre les despeses de les llars d’infants que s’hauran generat, i que es pretenen subvencionar, seran retroactives. I pregunta si es podrà retroactivar aquesta despesa, i es pot prsentar la sol�licitud l’any 2015 però es demanarà que es portin les despeses que s’hagin fet durant el primer quatrimestre de l’any 2014, i que són del mateix curs escolar. Voldria saber, si això es pot fer retroactivament, o si només serà subvencionable a partir del mes de gener. La regidora d’Acció Social i Ciutadania, na Ma Carme Navarro Balada (ERC-AM), diu que evidentment la subvenció s’atorga per a tot el curs escolar. Tanmateix, li agrairia que això li preguntés a l’interventor municipal perquè no ho sap. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, subratlla que aleshores amb els llibres escolars passarà el mateix, perquè la despesa s’hauria generat en l’exercici 2014. La regidora d’Acció Social i Ciutadania, na Ma Carme Navarro Balada (ERC-AM), explica que de totes maneres, des de sempre, la sol�licitud de l’any anterior s’ha fet dintre de l’any posterior. Es a dir, la sol�licitud de subvenció del primer quatrimestre del curs sempre s’ha fet dintre de l’any següent, perquè el termini de presentació de les sol�licituds sempre és al gener; de manera que dintre de l’any següent sempre s’ha pagat la despesa de l’any anterior. Tanmateix, el criteri de l’interventor municipal és que si es fa igualment la sol�licitud, en aquest cas, dintre de l’exercici 2015, i igualment es pagarà dintre de l’exercici 2015, aleshores es consignarà en la partida pressupostària de l’exercici 2015, i recorda que això és el que s’ha fet sempre. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, insisteix que abans sempre s’havien aprovat anteriorment les bases, i també publicades. Una altra cosa es que es fixés un termini de quinze dies o d’un mes per a presentar la sol�licitud, però això es feia a l’any anterior, i després és el curs normal de les coses. Per altra banda, no es pot pretendre que tot estigui pagat dintre de l’any anterior, perquè això seria impossible. Aleshores, sempre es partia de la base que les bases ja estaven aprovades, mentre que ara s’aprovarà l’any següent. Per això es pregunta si pel fet d’aprovar-les l’any següent, podran ser retroactives pel que fa a l’exercici anterior. La regidora d’Acció Social i Ciutadania, na Ma Carme Navarro Balada (ERC-AM), respon que li pot dir que el que intenten és que totes aquelles actuacions que es duen a terme, sempre vagin amb els informes favorables i amb el suport i consell tant de Secretaria com d’Intervenció municipal. L’interventor li va posar damunt la taula que aquestes bases no es podien aprovar enguany perquè no hi havia partida pressupostària; perquè la partida pressupostària a què es feia referència les subvencions a les llars d’infants, com des de sempre s’estava pagant per curs escolar, enguany no en queda perquè s’ha acabat.



33

El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, apunta que s’hauria pogut fer una dotació econòmica. Diu que ell no és tècnic, però també s’hauria pogut pensar perquè es tracta d’una subvenció plurianual. Ara després n’hi haurà una per a la redacció del planejament general, on es compromet la despesa no únicament en un exercici sinó en diversos. De la mateixa manera, considera que també s’hauria pogut aprovar com una despesa plurianual. En aquest sentit s’hauria pogut aprovar per a l’exercici 2014 i per al 2015. La regidora d’Acció Social i Ciutadania, na Ma Carme Navarro Balada (ERC-AM), convé que també s’hauria pogut fer igual, i de moltes maneres. Possiblement haurien estat possibles diferents solucions, en funció del criteri de la persona que ha de prendre la decisió, i en aquest cas ha estat l’interventor i ella s’ha deixat guiar pel seu criteri, amb la seguretat que, evidentment, tothom hi està d’acord en el fet que al mes de gener aprovaran les bases d’atorgament de subvencions, a les quals les famílies hi tindran accés. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, suposa que tots lamentarien que es perdés la subvenció el primer quatrimestre de l’any vinent, el proper curs escolar. La regidora d’Acció Social i Ciutadania, na Ma Carme Navarro Balada (ERC-AM), avança que això no ha de passar, perquè no ha passat mai. L’interventor va dir que aquesta era la manera més correcta de fer això, segons el seu propi criteri, i li va dir que s’havia de fer d’aquesta manera. Apunta també que les subvencions a les llars d’infants ja s’han pagat, totes les del curs anterior. Es a dir, a hores d’ara estan totes pagades. El que fa referència a les subvencions per als llibres, tot i que hi ha partida pressupostària, si ho recorden ja els va explicar que hi havia el propòsit d’endegar un banc de llibres. Tots els centres escolars, i tota la comunitat educativa, hi estaven d’acord en el fet que això es posés en marxa perquè era una solució positiva, tant per a l’economia de les famílies, tant com per a l’educació dels mateixos xiquets en el tema de l’educació. Tanmateix, quan va arribar l’hora, a finals de curs i al mes de juliol, quan els havien de passar la llista dels llibres per a les famílies, per a fer la recuperació de tots aquells llibres que es poguessin reutilitzar, es van canviar tots els llibres del curs i això va afectar les dues escoles, tant l’escola “Joan Bta. Serra” com de l’institut. Aquest canvi dels llibres no va ser a criteri del professorat -que són, en definitiva, els qui tenen la paraula-, sinó una acció de les editorials que van modificar tots els llibres. No sap a quina raó es van acollir per fer-ho, perquè havien estat en converses amb els serveis territorials d’Ensenyament, i el director d’aquests va parlar amb la consellera, perquè des de la conselleria s’havia pres el compromís que des de les editorials es mantindria el contingut dels llibres, i això no es va fer. Per aquest motiu no van poder treure res, perquè les editorials van anar per lliure; i les escoles es van trobar amb l’obligació d’adaptar-se als nous llibres. Per tant, les famílies van haver de comprar tots els llibres. Per altra banda, no els han assegurat de cap manera que aquest curs vinent es pugui endegar aquest banc de llibres, perquè no tenen la seguretat que no hi tornaran a haver modificacions. Perquè com que no tenen la seguretat que el contingut dels llibres sigui el mateix, no té sentit endegar un banc de llibres si inclouen les famíiles dintre d’un projecte, que a finals de curs no es pugui garantir. Consegüentment, en la mateixa línia que les bases de subvencions per a llars d’infants, dintre del mes de gener es passaran a aprovació les bases de subvencions dels llibres escolars, de la mateixa manera que en cursos anteriors. Afegeix que ha estat una situació que els ha agafat desprevinguts i que, evidentment, no ha agradat. El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, diu que aleshores ha d’entendre que els llibres per al curs actual no se subvencionaran. La regidora d’Acció Social i Ciutadania, na Ma Carme Navarro Balada (ERC-AM), diu que de moment les bases no estan aprovades, perquè van dir que dependrien del banc de llibres del curs present.



34

Pregunta el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, si s’han liquidat els ajuts de l’any anterior, i si s’han pagat. La regidora d’Acció Social i Ciutadania, na Ma Carme Navarro Balada (ERC-AM), respon que no, però estan pendents de pagar-se. Es a dir, pel que fa als ajuts de l’exercici anterior estan fetes les sol�licituds, però estan pendents d’abonar-se. Diu el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, que ho volia saber perquè algunes mares li han fet arribar aquesta pregunta. La regidora d’Acció Social i Ciutadania, na Ma Carme Navarro Balada (ERC-AM), apunta que pel que fa als ajuts de l’any anterior, hi ha hagut una mica de caos en l’àmbit del personal. De tota manera, les subvencions que s’atorguen sempre van lligades al fet que si les famílies demanen subvenció al Departament d’Ensenyament i al Consell Municipal del Montsià, són incompatibles amb els ajuts que atorga l’ajuntament. No obstant això, recorda que van tardar molt a notificar les subvencions que ambdues administraciones havien atorgat. Diu que tant el tècnic del Consell Comarcal del Montsià, com el tècnic municipal, pendents de sol�licitar la informació, perquè una vegada se’ls notifiquen les famílies que han estat beneficiàries de la subvenció, l’ajuntament els pot atorgar aquestes altres. Però aquesta vegada això ha tardat molt, i hi ha hagut molts problemes. Tanmateix, una vegada han pogut disposar de la informació ja s’ha fet; i tot i que encara no s’han pagat estan pendents de pagar-se. Diu el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, pregunta si hi ha previsió de pagar-se abans de finalitzar l’any. La regidora d’Acció Social i Ciutadania, na Ma Carme Navarro Balada (ERC-AM), respon afirmativament, perquè així ho espera. 7.- DACIÓ DE COMPTE DE LES BASES QUE REGEIXEN ELS AJUTS ALS JOVES PER A L’ADQUISICIÓ I/O REHABILITACIÓ/CONSTRUCCIÓ DEL PRIMER HABITATGE ALS ÀMBITS URBANS D’ALCANAR I LES CASES D’ALCANAR (EXERCICI 2014). Per l’Alcaldia-Presidència es concedeix el torn de paraula al regidor de Joventut, en Joan Roig Castell (ERC-AM), el qual passa a donar compte de les Bases que regeixen els ajuts als joves per a l’adquisició i/o rehabilitació/construcció del primer habitatge als àmbits urbans d’Alcanar i les Cases d’Alcanar (exercici 2014), que consten del següent tenor literal: “PROPOSTA DE LA REGIDORIA DE JOVENTUT Vist que la Constitució reconeix el dret dels ciutadans a gaudir d’una vivenda digna i adequada, encomana als poders públics la promoció de les condicions necessàries i l’establiment de les normes per fer efectiu aquest dret. Vist que els nuclis històrics d’Alcanar i les Cases d’Alcanar demanen accions d’impuls en l’àmbit de la rehabilitació d’edificis que ha de permetre llur revitalització, tant arquitectònicament com demogràfica. És per això que amb independència d’altres mesures que puguin adoptar-se en matèria d’habitatge, la regidoria de Joventut de l’Ajuntament d’Alcanar proposa continuar amb la línia d’ajuts, per tal de fomentar l’adquisició i rehabilitació per part del jovent, d’habitatges existents ubicats als nuclis urbans del municipi d’Alcanar i les Cases d’Alcanar.



35

Vist que aquesta actuació consisteix a atorgar ajuts econòmics, adreçats a pal�liar la situació de dèficit d’habitatge assequible per al jovent, atès l’envelliment poblacional i urbanístic dels nuclis antics, per la qual cosa es proposa l’aprovació d’aquests ajuts per a l’exercici 2014. Atès l’informe de la Intervenció municipal núm. 118/2014, de data 4/11/2014. Atès l’informe jurídic emès per Secretaria, de data 13/11/2014. Es va donar compte d’aquesta proposta en la Comissió Informativa “Alcanar Actiu”, de data 17/11/2014. Per tot això, la regidoria de Joventut dóna compte dels següents acords aprovats per la Junta de Govern Local, en sessió de data 13/11/2014: - PROPOSTA D’ACORDS: “PRIMER. APROVAR INICIALMENT les Bases que regeixen l’atorgament d’ajuts als joves per a l’adquisició i/o rehabilitació/construcció del primer habitatge en els àmbits urbans d’Alcanar i les Cases d’Alcanar (exercici 2014) d’acord amb l’Annex I. SEGON. SOTMETRE A INFORMACIÓ PÚBLICA aquestes Bases pel termini de 20 dies hàbils d’acord amb l’art. 124 del Decret 179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, comptats a partir l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, amb exposició al Tauler d’Anuncis de la Corporació, perquè les persones interessades hi puguin presentar les reclamacions o al�legacions que considerin escaients. Transcorregut el termini d’exposició sense que s’hi hagin produït reclamacions i/o al�legacions, aquestes Bases quedaran adoptat definitivament. TERCER. DISPOSAR que, un cop aprovades definitivament, aquestes Bases d’atorgament d’aquests ajuts es publicaran de la forma següent:

a) Al tauler d’Anuncis i al BOPT: el text íntegre de les Bases. b) Al DOGC: la referència del BOPT on s’hagi fet la publicació esmentada.

QUART: TRAMETRE aquests acords a la regidoria de Joventut, departament d’Intervenció-Tresoreria, i al Consell Comarcal del Montsià.”

ANNEX I

BASES QUE REGEIXEN ELS AJUTS ALS JOVES PER A L’ADQUISICIÓ I/O REHABILITACIÓ/CONSTRUCCIÓ DEL PRIMER HABITATGE AL ÀMBITS URBANS D’ALCANAR I

LES CASES D’ALCANAR (EXERCICI 2014)

Exposició de motius: La Constitució reconeix el dret dels ciutadans a gaudir d’una vivenda digna i adequada, i encomana als poders públics la promoció de les condicions necessàries i l’establiment de les normes per fer efectiu aquest dret. Els nuclis històrics d’Alcanar i les Cases d’Alcanar demanden accions d’impuls en l’àmbit de la rehabilitació d’edificis que ha de permetre llur revitalització, tant arquitectònicament com demogràfica. És per això que amb independència d’altres mesures que puguin adoptar-se en matèria d’habitatge, l’Ajuntament d’Alcanar es proposa fomentar especialment l’adquisició i/o rehabilitació per part del jovent d’habitatges existents



36

ubicats als nuclis antics dels nuclis urbans del nostre municipi, i en general l’accés a l’habitatge als àmbits urbans d’Alcanar i les Cases. Aquesta actuació consisteix a atorgar ajuts econòmics, adreçats a pal�liar la situació de dèficit d’habitatge assequible per al jovent i l’envelliment poblacional i urbanístic dels nuclis antics. 1.- Objecte: Aquestes Bases tenen per objecte regular els ajuts destinats a l’adquisició, rehabilitació i/o construcció del primer habitatge per part de joves, amb la finalitat de convertir-los en primera residència, ubicats als nuclis d’Alcanar i de les Cases d’Alcanar. Seran actuacions aptes als ajuts econòmics:

� Adquisició d’habitatge rehabilitat. � Adquisició d’habitatge usat per a la immediata rehabilitació. � Rehabilitació: les obres de rehabilitació venen determinades en l’annex 1 � Adquisició d’habitatge nou.

Aquest habitatges s’han de trobar en els àmbits d’Alcanar i les Cases d’Alcanar, que consten en els plànols adjunts com a annex 1. 2.- Caràcter de la subvenció: L’Ajuntament d’Alcanar crea una línia d’ajut en els seus pressupostos per fomentar l’adquisició, rehabilitació i/o construcció d’habitatges destinats a ser habitatge habitual, compatible amb altres línies d’ajut d’altres administracions. Aquestes subvencions tenen caràcter voluntari, sense que el beneficiari pugui exigir l’augment o revisió de l’ajut. La subvenció no pot excedir del 100% dels costos d’adquisició, rehabilitació i/o construcció de l’immoble, més les reformes que s’escauen. 3.- Definicions: S’entén com a habitatge destinat a residència habitual i permanent per a la residència del sol�licitant, o de la seua família, en el nucli d’Alcanar i de les Cases d’Alcanar, i l’habitatge haurà de mantenir aquesta condició durant un termini mínim de 5 anys a comptar des de la data de l’atorgament de l’ajut. L’immoble adquirit s’ha de destinar a habitatge habitual i permanent per part de la/les persona/es peticionària/àries en el termini màxim d’1 any des de la seua adquisició, tret de casos excepcionals que seran resolts per la Corporació, amb audiència de la persona interessada. Per a concórrer a aquests ajuts, les persones peticionàries no podran ser titulars, en règim de ple domini, de nua propietat, o dret real d’usdefruit o gaudi, de cap altre habitatge en tot el territori de Catalunya i de la resta de l’estat espanyol. 4.- Àmbit d’aplicació:



37

L’aplicació d’aquest ajut s’estén a l’adquisició, rehabilitació i/o construcció d’habitatges destinats a residència habitual i permanent de les persones peticionàries, sempre i quan es concorrin les següents circumstàncies:

1. Que l’immoble pugui reunir, amb o sense reformes, les condicions mínimes d’habitabilitat.

2. Que el valor d’adquisició més el de les reformes, per metre quadrat ,destinat a habitatge, no superi el preu màxim de venda dels Habitatges de Protecció Oficial a preu concertat (Alcanar Zona C: 1.773,72 €/m2, 886,86 €/m2 garatges i trasters vinculats).

3. Que l’adquisició, rehabilitació i/o construcció de l’habitatge tingui lloc durant l’any 2014. Si les obres es

perllonguen més d’un any només serà susceptible de l’atorgament una vegada.

4. Que l’adquirent ofereixi a l’Ajuntament d’Alcanar el dret de retracte sobre una futura compravenda en els 5 anys següents a la concessió de la subvenció. Aquest dret es podrà exercir durant el termini de 60 dies posteriors a aquell en què es produeixi la comunicació de l’operació al Registre de l’Ajuntament d’Alcanar.

5. Si l’habitatge es trobi ubicat al nucli històric d’Alcanar i/o de les Cases d’Alcanar, i té una antiguitat mínima

de 15 anys tindrà caràcter preferent en l’adjudicació dels ajuts.

6. La rehabilitació d’habitatges, efectuada per promotors privats, que siguin destinats específicament al col�lectiu a què fan referència les presents bases podrà ésser qualificada, amb l’atorgament de la llicència d’obres, com a susceptible d’ajut en els condicions i mòduls que s’establiran en desenvolupament de les presents bases. En tot cas, l’ajut serà atorgat sempre a la persona o persones que hagin d’habitar l’immoble.

5.- Persones beneficiàries: Requisits personals: Poden ser beneficiaris d’aquesta línia d’ajuts les persones en què concorren les circumstàncies següents:

� Ésser ciutadà/na i tenir la condició de veí/ïna d’Alcanar i/o les Cases d’Alcanar, inscrit/a degudament al

Padró d’Habitants, de forma ininterrompuda durant un mínim de 4 anys, o 8 anys en un període de 15 anys. � Ser major d’edat, capacitat per a contractar, i tenir com a màxim 35 anys complerts en el moment de la

sol�licitud de la subvenció. � Ser titular, com a mínim, del 50% de la vivenda objecte de subvenció. � No ser titular del ple domini, nua propietat o dret real d’úsdefruit propietari, cap membre de la unitat familiar,

d’una altra vivenda. � No ser deutor/a de cap concepte amb la hisenda municipal. � No trobar-se en cap de les causes d’incompatibilitat vigents. � Que sol�licitant de la subvenció tingui uns ingresso màxims de 30.697,65 €uros nets anuals.

Aquestes circumstàncies hauran de mantenir-se durant els 5 anys posteriors a la concessió de l’ajut.



38

6.- Característiques de les subvencions: L’Ajuntament d’Alcanar concedirà un màxim de 3 ajuts per a l’any 2014. Els ajuts per a l’adquisició i/o rehabilitació/construcció del primer habitatge per part de joves en els àmbits urbans del municipi s’estableix en un import de 10.000,00 €uros màxim per immoble i per persona, sense que es pugui superar el 100% del cost d’adquisició, construcció i/o rehabilitació, si s’escau. L’ajut es lliurarà al beneficiari en 5 anys des de la data de l’adquisició, a raó d’un 12% incial i un 22% durant el quatre anys següents, exceptuant si existís romanent en la partida corresponent, la qual es podria prorratejar entre els beneficiaris a parts iguals. Els ajuts objecte de les presents bases són acumulables a les d’altres administracions.

Aquestes subvencions es destinaran específicament per a l’adquisició, construcció i/o rehabilitació de la primera vivenda en el àmbits urbans d’Alcanar i les Cases d’Alcanar, sense que puguin aplicar-se a cap altra destinació. En conseqüència, i mentre no s’acrediti la seva aplicació real, tindran la consideració de préstec refraccionari sense interès, quedant autoritzat l’Ajuntament d’Alcanar a exigir al beneficiari l’anotació preventiva en el Registre de la Propietat de la resolució d’atorgament d’aquesta i de les seues condicions, en els termes previstos en l’art. 26.2 de la Llei Hipotecària. 7.- Consignació pressupostària: L’Ajuntament d’Alcanar consignarà anualment en el seu pressupost una quantitat global, destinada a subvencionar l’adquisició i/o rehabilitació del primer habitatge per part de joves en el nucli del municipi. Tanmateix, la concessió de la subvenció queda condicionada a l’existència del crèdit adequat i suficient. 8.- Formalització de la sol�licitud: Es presentarà un model de sol�licitud davant el Registre General de l’Ajuntament d’Alcanar, amb la següent DOCUMENTACIÓ requerida per a justificar les condicions del/la sol�licitant i de l’immoble:

� Fotocòpia del DNI del/s sol�licitant/s, que hauran de ser els futurs titulars de l’habitatge objecte de

subvenció. � Contracte de compravenda o document de promesa de venda o opció de compra. Aquests contractes

podran pactar-se amb la condició resolutòria per al cas de no obtenció de la subvenció municipal que se sol�licita. Hi haurà de constar la superfície útil de la vivenda, així com el/s titular/s futurs d’aquesta.

� Declaració responsable, subscrita pel/s sol�licitant/s, en la qual consten les dades personals i familiars i

totes aquelles circumstàncies personals i de la vivenda que s’adquireix permetin justificar el compliment de les condicions establertes.

� Declaració en què el/la sol�licitant faci constar la seua voluntat de mantenir la vivenda com la seua

residència familiar i habitual durant un mínim de 5 anys de l’atorgament de l’ajut, així com l’obligació de ser titular de la mateixa, com a mínim, del 50% de la vivenda a adquirir.

� Certificat de Béns del padró municipal.



39

� Declaració jurada de trobar-se al corrent de les obligacions tributàries (AEAT) i amb la Seguretat Social, així com amb l’Ajuntament d’Alcanar.

� Fotocòpia de la declaració de renda (exercici 2013). � En el cas de rehabilitació d’un habitatge s’haurà d’adjuntar, a més de l’anterior documentació, la següent:

Avantprojecte/memòria:

� Projecte de rehabilitació signat per un arquitecte. � Sol.licitud de la llicència municipal d’obres.

� L’import del pressupost de rehabilitació del projecte ha de ésser d’un mínim de 2.000,00 €uros.

� En cas que la rehabilitació de l’habitatge ja s’estigui duent a terme, serà necessari aportar certificat de

l´acord de concessió de llicència municipal vigent. En el cas que la llicència municipal no es doni, l’adjudicatari/adel corresponent ajut decaurà en el seu dret de beneficiari/a.

9.- Data de presentació: La data de presentació límit de la documentació és el 19 de desembre de 2014. 10.- Selecció i atorgament dels ajuts: La Comissió de Valoració, estarà formada per la regidora de Joventut i amb l’assistència del regidor d’Urbanisme, assistida pel/per la Secretari/a, la tècnica de Joventut i els tècnics que puguin considerar-se necessaris, per analitzar i valorar les sol�licituds presentades. Aquesta Comissió comprovarà el compliment de les condicions requerides, sense perjudici que podrà adoptar les mesures que consideri convenients per l’acreditació de les condicions fixades en aquestes bases. La Comissió elaborarà i aprovarà un llistat de les persones peticionàries que compleixin els requisits assenyalats en aquestes bases. La Comissió ordenarà les sol�licituds rebudes en els següents grups:

a) Les actuacions de compra i rehabilitació de primer habitatge dins de l’àmbit dels nuclis històrics d’Alcanar i les Cases d’Alcanar, amb el requisit de més de 15 anys d’antiguitat de l’immoble.

b) Les actuacions de compra, rehabilitació o nova edificació en l’àmbit dels nuclis històrics d’Alcanar i les

Cases d’Alcanar. c) Les actuacions de compra i rehabilitació en els àmbits urbans fora dels nuclis històrics d’Alcanar i les

Cases d’Alcanar. d) Les actuacions d’obra nova en els àmbits urbans fora dels nuclis històrics d’Alcanar i les Cases d’Alcanar.

Així mateix la Comissió de Valoració ordenarà cada un dels quatre grups en base al criteri de la renda de menor a major nombre d’ingressos, i en cas d’empat, s’atendrà al criteri de l’ordre cronològic d’entrada al registre de les sol.licituds.



40

La Comissió de Valoració proposa l’adjudicació amb el criteri de preferència del grup a) al d) fins a esgotar els 3 ajuts. En el seu conjunt, les subvencions no podran superar els crèdits existents en el pressupost municipal per aquesta finalitat.

La proposta emesa per aquesta Comissió de Valoració serà aprovada per la Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Alcanar, i notificada individualment a les persones interessades. Les sol�licituds que compleixin els requisits d’aquestes Bases i que no siguin objecte de subvenció per esgotament dels fons, podran ser presentades en la convocatòria de l’exercici posterior.

11.- Justificació dels ajuts:

→ El lliurament del primer 12% es farà efectiu prèvia presentació de l’escriptura de compravenda de

l’immoble per al qual ha estat atorgada la subvenció, en el termini màxim d’1 any des de l’atorgament de l’ajut.

→ En cas de rehabilitació, es farà efectiu el lliurament inicial del 12% de l’ajut a partir de l’atorgament de la

llicència d’obres → El lliurament del 88% restant es farà a través del pagament d’un 22 % anual, fins arribar al 100% de

l’import concedit. Per realitzar aquest pagament, el beneficiari haurà de sol�licitar-ho prèviament, declarant que no es troba en cap de les situacions de l’article 13.2 de la LLey 38/2003 General de Subvencions i que continua en la mateixa situació que va fonamentar la concessió de la subvenció d’acord amb les bases reguladores de la convocatòria.

→ L’Ajuntament d’Alcanar haurà de comprovar que els beneficiaris de la subvenció s’han empadronat en la

vivenda en termini de 2 mesos a comptar des de la data de l’escriptura o de finalització de les obres, i que es troben al corrent de les obligacions fiscals amb l’Ajuntament. En cas que l’ajut s’atorgui en concepte de rehabilitació d’habitatge, el darrer pagament coincidirà amb el moment de l’atorgament de la llicència de primera ocupació.

→ Aquest pagament es podrà fer en un únic pagament, o es podrà augmentar el percentatge de pagament

sempre i quan h hagi disponibilitat pressupostària.

12.- Revocació de les subvencions: L’alteració de les condicions que determinen la concessió de la subvenció i, en tot cas, l’obtenció concurrent de subvencions o ajudes d’altres administracions, superant els límits legalment establerts, poden suposar la modificació de la resolució d’atorgament, i si s’escau al reintegrament de la quantia rebuda de manera improcedent. La falsedat en la declaració de qualsevol de les dades que hagi servit per a la concessió de la subvenció, implicarà el reintegrament íntegre de l’ajut concedit. 13.- Força major: Si la persona beneficiària d’un ajut obtingut, d’acord amb aquestes bases es veiés obligat, per causa de força major, a vendre l’habitatge abans de transcórrer el termini de 5 anys comptats des de l’atorgament de l’ajut, ho haurà de comunicar a l’Ajuntament d’Alcanar, a fi i efecte que aquest pugui exercir el dret de tempteig sobre l’habitatge.



41

Si l’Ajuntament exerceix aquest dret, i adquireix l’habitatge el podrà oferir a altres persones aspirants a aquest ajut, i que no haguessin estat beneficiaris per manca de disponibilitat pressupostària. En aquest cas, es descomptarà del preu de venda l’import de la subvenció que s’hagués lliurat efectivament al beneficiari inicial, i el nou adquirent si compleix els requisits establerts en la present ordenança podrà gaudir dels ajuts per a l’adquisició i/o rehabilitació de l’habitatge en qüestió, que encara no haguessin estat desemborsats per l’Ajuntament. 14.- Interpretació de les bases: Correspon a la regidoria de Joventut de l’Ajuntament d’Alcanar, amb l’assessorament legal pertinent, la interpretació d’aquesta normativa. 15.- Dret supletori.

En tot allò no previst en aquestes bases de manera expressa, serà d’aplicació el que es disposa als articles 239 a 241 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, 118 a 129 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya, i la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i en la resta de normativa concordant.” Els regidors se’n donen per assabentats. El regidor de Joventut, en Joan Roig Castell (ERC-AM), diu que aquestes bases tenen per objecte regular els ajuts destinats a la construcció, rehabilitació i adquisició del primer habitatge per part dels joves, amb la finalitat de convertir-los en primera residència, i que es trobin ubicats tant al nucli d’Alcanar com de les Cases d’Alcanar. Com ja saben els nuclis històrics del municipi, tant d’Alcanar com de les Cases d’Alcanar, demanen accions d’impuls en l’àmbit de la rehabilitació, construcció i adquisició d’habitatges amb aquest objectiu; i són precisament aquests ajuts econòmics els que van adreçats a pal�liar la situació de dèficit d’habitatge assequible per al jovent, atès l’envelliment poblacional i urbanístic d’aquests nuclis antics. Es important conèixer també l’àmbit d’aquestes subvencions, que s’estenen a immobles que puguin reunir les condicions mínimes d’habitabilitat, que el valor de l’adquisició més el de les reformes no superi el preu màxim de la venda dels habitatges d’adquisició oficial a preu concertat, que l’adquisició, rehabilitació o construcció de l’habitatge es faci durant l’any 2014, que l’adquirent ofereixi a l’Ajuntament d’Alcanar el dret de retracte sobre la factura de compra-venda, pels cinc anys següents a la concessió, així com que l’habitatge es trobi ubicat al nucli històric d’Alcanar o de les Cases d’Alcanar. Aquest habitatge ha de tenir té una antiguitat mínima de 15 anys. La rehabilitació d’habitatges, s’haurà d’efectuar per promotors privats, que siguin destinats específicament al col�lectiu a què fan referència les presents bases podrà ésser qualificada, amb l’atorgament de la llicència d’obres, com a susceptible d’ajut en els condicions i mòduls que s’establiran en desenvolupament de les presents bases. En tot cas, l’ajut serà atorgat sempre a la persona o persones que hagin d’habitar l’immoble. Enguany, per a l’exercici 2014, es donaran tres ajuts a raó de 10.000 euros cadascun, els quals s’aniran pagant a raó d’un 12% incial i un 22% durant el quatre anys següents, exceptuant si existís romanent en la partida corresponent, la qual es podria prorratejar entre els beneficiaris a parts iguals. I finalitza dient que són les mateixes bases que hi havia anteriorment. 8.- PROPOSTA DE LA REGIDORIA DHISENDA DE DESESTIMACIÓ D’AL�LEGACIONS PRESENTADES I APROVACIÓ DEL COMPTE GENERAL EXERCICI 2013.



42

Per l’Alcaldia-Presidència es concedeix el torn de paraula al regidor d’Hisenda, en Miquel Matamoros Sancho (ERC-AM), el qual passa a donar compte de la proposta de desestimació d’al�legacions presentades, i l’aprovació del Compte General per a l’exercici 2013, que consta del següent tenor literal: “PROPOSTA DE LA REGIDORIA D’HISENDA ANTECEDENTS: Finalitzat cada exercici pressupostari, cal elaborar el compte general de l’entitat local. El compte general ha de posar de manifest la gestió realitzada en els aspectes econòmic, financer, patrimonial i pressupostari, i ha de contenir el conjunt de documentació bàsica, complementària i annexos. Ha de ser elaborat per la Intervenció, un cop rendit per la Presidència. Els estats i comptes anuals de l’exercici pressupostaris 2013 s’han sotmès a l’informe de la Comissió Especial de Comptes, la qual ha emès un dictamen aprovat en data 21 d’octubre de 2014. Exposat el compte general al públic en el Butlletí Oficial de la Província, pel període reglamentari, s’han formulat al�legacions pel Sr. Ramon Torres Pereira (Reg. Entrada 5068, de data 26/09/2014) Vist el dictamen de la Comissió Especial de Comptes reunida en data 27/10/2014, en la qual es dictamina favorablement amb 8 vots a favor i 9 abstencions amb el següent desglossament:

- Joan Roig Castell (8 vots ponderats d’ERC, a favor) - Ricard Bort Fibla (3 vots ponderats de PSC-PM, abstenció) - Josep Beltran Valls (3 vots ponderats de PP, abstenció) - Ivan Romeu Hierro (3 vots ponderats de CiU, abstenció)

FONAMENTS DE DRET: D’acord amb els articles 208 a 212 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, la instrucció de comptabilitat per a l’Administració Local i altres disposicions concordants en relació amb la tramitació i el contingut, la Comissió Especial de Comptes proposa al Ple d’adopció del següents ACORDS: PRIMER. DESESTIMAR les al�legacions presentades i aprovar definitivament els estats i comptes anuals corresponents a l’exercici 2013. SEGON. RETRE els esmentats comptes, esdevinguts com a resultat de l’exercici econòmic 2013 a la Sindicatura de Comptes, d’acord amb el que determinen els articles mencionats en la part expositiva.” El regidor d’Hisenda, en Miquel Matamoros Sancho (ERC-AM), diu que el dia 26 de setembre el Sr. Ramon Pereira va presentar una instància on exposava que en el BOPT havia sortit publicat l’anunci d’exposició pública d’aprovació dels comptes generals, corresponents a l’exercici 2013, per un termini de 15 dies durant els quals i vuit més, les persones interessades podrien presentar al.legacions o reclamacions. Excepte error o omissió es comprova i revisa la liquidació dels pressupostos i ingressos consolidats, drets reconeguts i resum general per capítols, amb remissió a la Sindicatura de Comptes en data 2/07/2014 i 4/07/2014 -i



43

diu que ho llegeix textualment-, corresponents a l’exercici 2013, per import de 7.754.507,95 euros; no coincidint amb l’avançament de liquidació dels pressupostos corrents d’ingressos amb data 30/12/2013, d’un resultat de drets reconeguts nets de 7.822.205 euros. Pel que fa a les despeses consolidades per capítols i obligacions reconegudes netes de l’exercici 2013, pagades i liquidades al cent per cent segons l’avançament dels pressupostos amb data 30/12/2014, segons la Intervenció general -funcionari Manel Amat Rabasa, i donant-ne fe el funcionari-secretari Juan José Abad Rodríguez- amb data 31/12/2013, el tancament de l’exercici 2013, no coincidint amb el tramès a la Sindicatura de Comptes, de 7.235.742,48 euros; amb liquidació d’avançament a 30/12/2013 d’obligacions reconegudes per 6.681.117,10 euros. Es posa en coneixement a la Comissió Especial de Comptes la sol�licitud per declarar la nul�litat radical el pagament efectuat de 284.554,29 euros, amb la classificació econòmica 609.02 (urbanització zona centre - urbanització Serramar) per no existir projecte, licitació ni adjudicació de l’obra. Així mateix, es demana que s’iniciïn per Secretaria els tràmits a l’empara de l’art. 259 de la llei d’enjudiciament criminal i tramitar-ho a la Fiscalia, per presumpta prevaricació i falsetat documental 390, 391 i 404 del Codi Penal contra els presumptes responsables de l’adjudicació i pagament de la mateixa, reintegrant que es va fer a les arques municipals. Excepte error o omissió e l’article 173.5 del RD 2/2004, de 5 de març: “no podran adquirir-se compromisos de despeses per quanties superiors a l’import dels crèdits aprovats i autoritzats en estats de despeses, sent nuls de ple dret els acords, resolució i actes administratius que inflingeixen l’expressada norma, sense perjudici de les responsabilitats que hagin tingut lloc.“ Al.legacions:

1. A més de presentar els comptes completament fora de termini, és important recalcar que el període d’informació pública de 15 dies i vuit més, durant els quals es poden presentar al.legacions, al qual es refereix l’apartat 3 de l’article 212 RDL 2/2004, de 5 de març, és un període mínim establert per la llei per a l’estudi del compte general.

2. Declarar nuls els comptes generals, subsanació i rebuig o devolució dels mateixos.

Continua explicant el regidor d’Hisenda que, vist l’informe d’Intervenció núm. 105/2014 en l’exposició dels fets hi diu que “Atès l’expedient d’Intervenció 2014/434 referent al compte general de 2012 de l’Ajuntament d’Alcanar, i atès l’escrit presentat pel Sr. Ramon Torres Pereira (RE 5068, 26/09/2014) en el qual es fan constar al.legacions al compte general per al 2013, en què es sol�licita la revisió dels següents punts: 1r. Excepte error o omissió s’ha comprovat i revisat la liquidació del pressupost d’ingressos consolidats, drets reconeguts, resum general per capítols, amb data de remissió a la Sindicatura de Comptes de Catalunya, el 2/07/2014 i 4/07/2014, de l’exercici 2013, per un import de 7.754.507,95 euros, no coincidint amb l’avançament de liquidació dels pressupostos corrents d’ingressos amb data 30/12/2013, amb un resultat de drets reconeguts nets de 7.822.205 euros. Vist aquest punt es fan constar les següents conclusions: La qüestió a revisar és la compració entre les liquidacions del pressupost d’ingressos tramés a la Sindicatura de Comptes de Catalunya, des de la base de la liquidació dels pressupostos.Sobre aquest tema, entenc excepte millor criteri fundat en dret, que se sol�licita per l’òrgan de control extern un avançament de la liquidació de l’exercici. Com el seu nom indica, és solament un avanç, ja que posteriorment quan es calculi i s’aprovi la liquidació definitiva, podrà o no coincidir amb l’avanç enviat. 2n.- De les despeses consolidades per capítols i obligacions reconegudes netes de l’exercici 2013, pagades i liquidades al cent per cent de l’avançament des pressuposto amb data 30/12/2014, per la Intervenció general -i



44

concretament, pel funcionari Manel Amat Rabasa, i donant-ne fe el funcionari-secretari Juan José Abad Rodríguez- amb data 31/12/2013, el tancament de l’exercici 2013, no coincideix amb el tramès a la Sindicatura de Comptes, de 7.235.742,48 euros; amb la liquidació d’avançament a 30/12/2013 d’obligacions reconegudes per 6.681.117,10 euros. Vist el punt 2n es fan constar les següents conclusions: Atès el punt anterior, la diferència en aquest cas a data 31/12/2013, és conseqüència d’haver-se realitzat una junta de govern local on es van reconèixer noves obligacions. 3r.- Que es declari nul radical el pagament realitat de 284.554,29 euros, amb la classificació econòmica 609.02 (urbanització zona centre - urbanització Serramar) per no existir projecte, licitació ni adjudicació de l’obra. Vist el punt 3r s’hi fan constar les següents conclusions: Consultada la comptabilitat de l’Ajuntament d’Alcanar, consultada la comptabilitat de l’exercici 2013, al programa 155 (classificació econòmica 609.02.01), denominada urbanització zona centre de la urbanització Serramar, l’acumulat en les aplicacions pressupostàries. De despeses autoritzades hi ha l’import de 307.814,20 euros, despeses compropmeses 307.814,20 euros. Com a obligacions reconegudes hi ha 307.814,20 euros, i com a pagaments ordenats 284.554,29 euros, i com a pagaments realitzats 284.554,29 euros. Hi ha les següents certificacions d’obra, aprovades per la Junta de Govern Local: certificació núm. 2 per import de 2.102,38 euros, certificació núm. 3 per import de 133.157,40 euros, certificació núm. 4 per import de 98.468,85 euros, certificació núm. 5 d’una quantia de 50.825,66 euros. A més a més, el projecte es va aprovar definitivament en la Junta de Govern Local 7/10/2011, mentre que l’obra es va adjudicar per la junta de govern local de data 30/10/2012. Per tant, la comptabilització de l’obra es va realitzar d’acord amb un projecte aprovat, adjudicat i on es van pagar les certificacions d’obra, en base als acords adoptats per la junta de govern local. Quant a les al�legacions relatives al fet de presentar els comptes completament fora de termini, és important recalcar que el període d’informació pública de 15 dies i vuit més, durant els quals es poden presentar al.legacions, al qual es refereix l’apartat 3 de l’article 212 RDL 2/2004, de 5 de març, és un període mínim establert per la llei per a l’estudi del compte general. Vist el punt 1r de les al�legacions, s’hi fan constar les següents conclusions: Efectivament, el compte general s’hauria hagut de presentar abans de l’1 de juny de l’exercici immediatament següent a l’informe de la Comissió Especial de Comptes de l’entitat local. No obstant això, l’òrgan fiscalitzador extern, amb la presentació dels comptes farà les observacions que estimi oportunes. Pel que fa al termini de 15 dies hàbils i vuit més, és el previst en la llei. Per tant, procedeix desestimar l’al�legació. Les al.legacions del punt 2n ones demana declarar nul�ls els comptes generals, subsanació i rebuig o devolució dels mateixos. Vist el punt 2 de les al�legacions, s’hi fan constar les següents conclusions: No es justifica la raó de la nul�litat, ni la seva subsanació o rebuig. Per tant, procedeix la desestimació. No obstant això, en cas que l’al�legant vulgui formular al�legacions a allò expressat en la part expositiva, aquesta ha quedat contestades en els punts anteriors. Consegüentment, com a conclusió, l’art. 212.5 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals aprovat per RDL 2/2004 de 5 de març, estableix literalment que “les entitats locals



45

locales rendiran al Tribunal de Comptes, abans del dia 15 d’octubre de cada any, el Compte general corresponent a l’exercici econòmic anterior, degudament aprova”t. La regla 102.4 de l’Ordre ministerial EHA/4041, de 23 de novembre de 2004, que aprova la Instrucció del model normal de Comptabilitat local, quan fa referència a l’aprovació del compte general estableix que és un acte essencial per a la fiscalització d’aquest, pels òrgans de control extern que no requereix la conformitat de les actuacions que s’hi reflecteixen, ni genera responsabilitat per raó de les mateixes. Consegüentment, cal procedir a l’aprovació del compte general de 2013, i trametre’l a la Sindicatura de Comptes de Cataulnya. Per tot això, s’emet aquest informe als efectes escaients. Aquest informe el signa l’interventor, Fernando Ferrer. Per tant, la proposta és de desestimar les al�legacions i aprovar definitivament el compte general. Demana la paraula el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, per dir que com a grup municipal van assistir a la comissió informativa, i se’ls va donar l’informe que tan gentilment els ha llegit abans el regidor d’Hisenda de forma literal. Tanmateix, després d’haver examinat el contingut d’aquest informe, considera que aquests comptes s’haurien de deixar damunt la mesa per a revisar un dels seus aspectes, que és que les al�legacions es fonamenten en determinats raonaments; un dels quals és una obra que fa referència a la urbanització Serramar, concretament la de la zona centre, que és la que figura en la comptabilitat municipal. No obstant això, diu que mirant la informació que se’ls dóna i que consta en l’informe esmentat, observa que la junta de govern local va va aprovar aquest projecte el dia 30 d’octubre de 2012, i mirant aquesta obra veu que pot existir un error en la denominació en la comptabilitat municipal. Es a dir, allò que en aquesta data es va adjudicar no és la zona centre de la urbanització Serramar, sinó la zona sud-est, per part de la junta de govern local. Per tant, és un altre projecte, perquè recorda que hi ha un projecte de zona-centre, un projecte zona sud-est, i un altre zona sud-oest, si no té mal entés. Per tot això, considera que és possible que aquests comptes generals, almenys pel que fa referència a la denominació d’aquesta obra, hi hagi un error perquè coincideix la data d’adjudicació amb la zona sud-est i no amb la zona centre. Consegüentment, deman que es retiri aquest punt dels comptes generals i que es revisi aquesta apreciació que el seu grup aporta, i que si ells tenen raó s’esmenin els comptes generals i que, a partir d’aquí, els comptes s’aprovin amb l’esmena corresponent. Si realment aquest aquest no és el projecte de la zona centre sinó que és el projecte de la zona sud-est, aleshores que s’esmeni aquesta denominació en la comptabilitat, i que quan s’enviïn els comptes generals estiguin correctament consignats. I si en cas contrari, que se’ls digui que no tenen raó perquè es tracta de la zona centre, perquè tal vegada el seu grup pugui estar equivocat. Altrament, pensa que el que és evident és que en aquesta data la junta de govern local no va adjudicar dos projectes sinó tan sols un, per la qual cosa entén que és probable que la denominació estigui malament. Per tant, abans de desestimar les al�legacions del tot, demana que abans es revisi si realment sinó en tot, almenys sí en part, podria existir un error en la denominació de l’obra que s’està pagant, mitjançant aquesta partida pressupostària. Respon el regidor d’Hisenda, en Miquel Sancho Matamoros (ERC-AM), que si llegeixen la pàgina 104 el projecte és de 2012 amb la denominació pressupostària 001, amb la qual cosa això ja la identifica, i es tracta de la urbantizació Serramar sense res més. Es a dir, l’obra existeix i no és que s’estiguin fent dos projectes, sinó únicament un, que és el de 2012-001, amb una durada de 3 anys (2012, 2013 i 2014). Consegüentment, no hi veu aquest motiu. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, puntualitza que això no es licita sinó que en l’anunci que es fa en el BOPT per l’Ajuntament d’Alcanar hi diu “obres de renovació de l’enllumenat públic de la xarxa d’aigua de la zona sud-est de la urbantizació Serramar” a Alcanar-Platja. Després n’hi ha un altre també de la zona sud-oest, que és un projecte diferent d’aquest, el qual s’aprova en una data també diferent, i no són el mateix projecte.



46

Per tant, pensa que haurien de tenir la denominació correcta en la comptabilitat perquè, en cas contrari, aleshores no sabran quina obra s’està pagant, si la zona centre, la sud-est o la zona sud-oest. Considera que si aquesta observació és talment així, aleshores s’hauria d’esmenar la comptabilitat, i incloure el projecte que s’està pagant i no un altre que els sembla que estigui bé perquè la urbanització és la mateixa. Es a dir, s’ha de comptabilitzar el projecte que s’està pagant i no un altre perquè, a més a més, pensa que es tracta de diferents projectes i no un únic projecte, encara que es faci al mateix lloc. Intervé el regidor d’Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), per dir que aquesta obra de renovació de l’enllumenat i també de l’abastament de l’aigua potable a la urbanització Serramar, recorda que en un principi era un projecte únic i per a la seva execució es va dividir en diferents fases. Li sembla recordar que la primera fase era de la zona sud-oest, després es va executar la zona centre i finalment la zona sud-est, amb la qual cosa l’obra quedaria totalment finalitzada. I diu que amb aquesta actuació ha quedat completament renovada la xarxa d’aigua potable, tot i que també era molt important renovar l’enllumenat, perquè s’estava incomplint la normativa de seguretat elèctrica (quadres, terres, les proteccions que hi havia eren insuficients, així com també el disseny de les lluminàries...), per la qual cosa s’incomplia la normativa sobre contaminació lumínica. Per això, no hi ha cap dubte sobre quina és l’obra que s’ha fet, per al qual cosa pensa que és un tema purament nominal pel que fa a la descripció; tot i que la despesa es troba clarament identificada i procedeix aprovar els comptes generals, i continuar la seva tramitació. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, respon que no hi està d’acord. La descripció que fa l’Ajuntament d’Alcanar al publicar en el BOPT de 21/01/2013 aquesta obra, no fa referència a un únic projecte ni diu que això sigui una única licitació sinó al contrari. Hi diu com a descripció “renovació de l’enllumenat públic i de la xarxa d’abastament d’aigua de la zona sud-est de la urbanització Serramar”; altrament, hi ha una licitació d’un altre contracte de la urbanització sud-oest, mentre que el de la zona centre no el té, però el pot buscar. Per aquesta raó, entén que es tracta d’objectes de contractes diferents, encara que l’obra faci referència a la mateixa urbanització; amb contractes diferents, licitacions diferents, adjudicacions diferents, imports diferents, i que lògicament s’han de veure comptabilitzats cadascun on pertoca i no tot al munt. Tanmateix, apunta que pot ser un error de denominació, donat que hi ha una al�legació, pensa que abans d’estimar o desestimar aquesta al�legació, s’hauria de revisar si realment pot existir aquest error -que creu que és prou evident- d’acord amb la data d’adjudicació que es va fer d’aquest contracte. Insisteix a demanar que es tingui en compte aquest fet, abans de desestimar res. Demana que se revisi i si és possible que existeixi aquest error, que s’esmeni i que es porti a aprovació la proposta d’estimar o de desestimar l’al�legació, o estimant-la en part si és que pertoca. Diu que cal fer les coses ben fetes, i no perquè es digui que ja s’ha fet i que ja està bé així, perquè reitera que són projectes diferents, en licitacions i adjudicacions diferents, encara que sigui per a fer la mateixa obra en la mateixa urbanització. De la mateixa manera, també es podria dir el mateix d’Alcanar perquè com que tot és d’Alcanar, posant això ja està bé, canviant un lloc per un altre. Està parlant de contractes, i no d’obres, de contractes ni d’intencions polítiques, sinó dels contractes. Si la comptabilització d’aquesta denominació està mal feta, aleshores demana que s’esmeni, perquè l’interventor diu que s’adjudica en una data la zona centre i en la mateixa data al Butlletí Oficial de la Província se’n publica una altra que és la zona sud-est i no la zona centre. Insisteix a demanar que es revisi, que es deixi aquest punt damunt la taula, i que si aquesta denominació està malament que s’esmeni per aprovar els comptes com Déu mana. El regidor d’Hisenda, en Miquel Sancho Matamoros (ERC-AM), discrepa de la intervenció feta quan diu el regidor Sr. Bort Fibla que això està tot al munt, perquè això correspon al projecte 2012 (001), per la qual cosa no està tot al munt sinó que apareix definida una obra determinada.



47

Intervé l’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), per dir que hi ha presentada una al�legació que fa un senyor, el qual per cert diu que s’enviï a Fiscalia, i ho fa d’una manera ampulosa i sembla que és un costum que hi ha últimament en aquesta casa. Aquest senyor fa unes al�legacions determinades, i hi ha un interventor que fa una proposta de resolució, que li sembla que són les que ha llegit abans el regidor d’Hisenda. Pel que fa al fet que pugui existir una petita discrepància en la descripció de la urbanització Serramar, és possible; i si si en comptes de posar-hi la descripció geogràfica, també s’hauria pogut posar fase I, fase II i fase III s’hauria acabat. Si no recorda malament li sembla que aquesta fase era l’última; és a dir, la tercera fase. La primera fase ja estaria feta i tancada, així com també la segona, mentre que aquesta és l’última. Si a un lloc posa sud-est i a un altre centre pot ser, però el número de la partida al qual fa referència en les seves al�legacions aquest senyor, li sembla que està prou clara. Es la partida 609.02 i el mateix posa en l’informe d’Intervenció (classificació econòmica 609.02); és a dir, el número és el mateix i l’únic que varia és que en un lloc diu zona-centre i en un altre zona sud-est, tot i que no ho té al davant. Subratlla que aquesta és la tercera fase i que no n’hi ha cap altra, la qual cosa no invalidaria ni l’acord d’intervenció ni el fet d’aprovar els comptes, perquè aquesta obra es va fer i hi havia un projecte, hi havia una licitació, i hi va haver una adjudicació final mitjançant unes certificacions. Es a dir, no està fet per l’art del “birle y birloque”. Per aquesta raó, considera que això es pot aprovar, i tancar d’una vegada per totes aquests comptes. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, apunta l’interventor fa un informe on diu que l’obra es va adjudicar per la junta de govern local 30/10/2012, i sempre està parlant de la zona centre. Quan es revisa això, es pot veure que s’està referint a la zona sud-est, per la qual cosa pot haver un error en la denominació. Insisteix a demanar que s’esmeni l’error amb la denominació, i aleshores que es passi a votació el compte general, perquè és tan senzill com això. De zona centre ja hi havia un altre projecte i potser s’hagi arrossegat, d’un any per a l’altre, la mateixa denominació perquè es tractava de la mateixa urbanització, ja que això podria succeir. Ja que saben i s’ha pogut detectar clarament que pot haver aquest error en la denominació, que s’esmeni en la comptabilitat i que es posi la zona concreta que és, i que a partir d’aquí s’aprovi el compte general. Tots saben que es tracta d’un error, i que es pot arrossegar d’exercicis anteriors, però pot passar que no se sàpiga el que s’ha fet aquell any. Pensa que no demana res estrany, i més encara quan tenen damunt la taula una al�legació on, entre els punts, n’hi ha un que posa en evidència que tal vegada hi hagi un error. Diu l’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), que això no ho posa, i li demana que no canviï les coses. Hi diu que es porti a fiscalia perquè s’ha fet una obra sense projecte, sense licitació i sense adjudicació, i això és el que hi diu. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, insisteix que pot haver una equivocació en la denominació d’aquesta obra, aleshores s’hauria d’esmenar, perquè mirant l’obra de què es tracta és possible que hi hagués un error que s’hagués anat arrosssegant del projecte anterior. Si això se sap, s’hauria d’esmenar. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), respon que entén la seva postura, la qual és lícita. Tanmateix, recorda que tenen un informe d’intervenció municipal on el número de partida és el mateix, els imports són els mateixos, amb un projece aprovat. I per cert, el projecte fa referència a la zona sud-est. També hi ha una licitació i una adjudicació, per la qual cosa si en la descripció de la partida hi hagi una diferència on en comptes de zona centre ha de dir zona sud-est, aquest fet no invalida tota la resta. Entén la intervenció que fa el Sr. Bort Fibla, però comunica la seva voluntat de no endarrerir-ho més, perquè considera que és important tancar els comptes anuals i passar-los a votació. El Sr. Bort Fibla ja ha exposat la seva postura, que respecta, perquè és molt lícit que es digui



48

allò que es desitgi, però avança la seva voluntat de passar aquest punt a votació, perquè les postures ja estan clares. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, insisteix a demanar que es revisi i que s’esmeni, i que abans d’enviar els comptes que es faci; perquè és possible que hi hagi un error error en la denominació i s’hauria de corregir. I pregunta si això és tan difícil; és a dir, si és tan difícil que es pugui esmenar la denominació. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), convé que queda clar i que en passarà la nota. Si és el nom d’una partida i si és la partida d’un pressupost anterior aleshores ja no té sentit, perquè aquella obra que està feta s’ajusta i s’adequa a aquell pressupost, amb aquell procés de licitació i amb aquella adjudicació. A partir d’aquí, si la Intervenció municipal considera la necessitat de retocar el nom de la partida que es retoqui, i ja es comunicarà. Tanmateix, el que està clar és que conceptualment hi ha hagut una obra a la urbanització Serramar, amb tres fases, i totes tres han estat amb projectes aprovats, han estat licitades i han estat adjudicades; i després hi ha hagut emeses les certificacions i han estat pagades adequadament. Per tant, pensa que això que demana no procedeix. Pel que que referència al fet que, al nom o en la descripció d’una partida del pressupost, hi hagi un aspecte que cal modificar ja es comunicarà a la Intervenció municipal perquè es faci allò que es consideri oportú. Altrament, tenint l’informe d’intervenció emès, això no treu perquè s’hi adeqüi. Per tot això, demana que es passi a votació, tot afegint que no té cap dubte en el tema de fons. Intervé el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, per dir que abans de votar voldria sabe què està votant. Exactament, i pel que fa referència a aquest cas, pregunta què diu aquesta al�legació, així com també la resposta que dóna intervenció municipal. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), explica que hi ha una exposició de motius i, en definitiva, es demana que es declarin nuls els comptes generals i que se subsani, i que es rebutgi o que es retornin els mateixos. Per altra banda, l’informe d’Intervenció municipal conclou que “consegüentment, cal procedir a l’aprovació del compte general de 2013, i trametre’l a la Sindicatura de Comptes de Catalunya”. Intervé el regidor d’Hisenda, en Miquel Sancho Matamoros (ERC-AM), per dir que es demana que es declarin nuls els comptes generals, amb subsanació o rebuig, i que es retornin els mateixos, tal i com diu l’al�legació, i també hi ha una exposició de motius. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), explica que hi ha una part expositiva on es diu tot el que es diu d’anar a Fiscalia, etc., i hi ha qui segurament hi gaudeix dient tot això, o escoltant tot això. Hi ha dues al�legacions, una que de fet no ho és perquè diu que és important recalcar que el període d’informació pública de 15 dies i vuit més, durant els quals es poden presentar al.legacions, al qual es refereix l’apartat 3 de l’article 212 RDL 2/2004, de 5 de març, és un període mínim establert per la llei per a l’estudi del compte general. Convé que això, pròpiament, no és cap al�legació. I hi ha una segona que demana declarar nuls els comptes generals, subsanació i rebuig, o la seva devolució; i això és el que es diu. L’informe d’Intervenció municipal diu allò que s’ha llegit abans, i que s’ha de desestimar. Per altra banda, el fet que hi hagi una discrepància en la descripció d’una partida d’una inversió, no treu que aquesta actuació tingui un pressupost, un projecte aprovat, un procés de licitació amb unes bases aprovades i publicades, tingui una adjudicació aprovada i publicada, que s’hagin fet les obres, que hi hagi les certificacions d’obres i estigui l’obra tancada per l’import que s’ha comentat abans, que si no recorda malament era de 284.000 euros. El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, convé que voldria clarificar alguns aspectes. En la proposta diu que s’ha d’acordar l’aprovació del compte general, i que una vegada aprovat per la Sindicatura de Comptes si hi hagués algun tipus de problema, seria aquest òrgan qui els diria alguna cosa.



49

L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), subratlla que aquesta aprovació es fa perquè s’enviï a l’òrgan fiscalitzador, que és la Sindicatura de Comptes, perquè es fiscalitzi. El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, diu que pel que fa referència al compte general, el que s’entén és que s’envia allò que diu la comptabilitat i allò que diu la comptabilitat és exactament el que s’envia a la Sindicatura de Comptes. Altrament, si en la comptabiitat hi ha un error el ple aprova la comptabilitat amb l’error; és a dir, si la Sindicatura de Comptes detecta aleshores que hi ha un error, perquè entén que a aquest organisme també se li enviaran les al�legacions formulades, i la Sindicatura de Comptes s’ho revisarà i dirà allò que hagi de dir. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), respon que sí. El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, apunta que l’informe d’Intervenció municipal diu que el que s’envia a la Sindicatura de Comptes és el que diu la comptabilitat, independentment que hi pugui haver errors o no. Recorda que, pel que fa als errors en la comptabilitat de l’Ajuntament d’Alcanar, en les comissions informatives ja ha dit què en pensa, que no reproduirà aquí. Considera que aquí no s’ha d’entrar a jutjar si hi ha errors o no, perquè fins i tot ell desconeix si en aquests moments podrien anar a la comptabilitat de l’exercici 2013 i modificar-la, ja que ho desconeix. Per altra banda, entén que si es detecta que hi ha errors el que s’ha d’intentar és que en la comptabilitat de l’exercici actual que se subsani, de la forma que s’hagi de subsanar. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), respon que és així; i que de fet l’aprovació del compte general no implica que s’aprovi la gestió política que s’hagi fet. Es a dir, aquí s’està aprovant que els comptes són els que figuren en la comptabilitat municipal. El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, diu que aleshores els errors que s’hagin pogut cometre estaran en aquesta comptabilitat. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), puntualitza que es pot discrepar de la gestió que s’hagi fet, però aquests són els comptes en els quals no hi participa l’òrgan polític, perquè qui els elabora i hi participa és l’òrgan d’intervenció. El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, avança que el seu grup emetrà el seu vot amb la tranquil�litat o amb el reconeixement que allò que estan votant és talment això; és a dir, que el que s’està enviant a la Sindicatura de Comptes és el reflex, a dia d’avui, de la comptabilitat de l’exercici 2013 i que així ho certifica l’interventor amb el seu informe favorable. Intervé el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, per assenyalar que ell no estava demanant que es modifiqués la comptabilitat d’un any tancat, sinó que és possible que en aquella comptabilitat -després d’examinar el tema- hi hagi un error en una de les denominacions de les obres que hi figuren. I si això és així, i si es comprova que l’ajuntament, en base al debat que han generat les al�legacions, perquè el projecte és el mateix de zona sud-est i no zona centre, perquè s’havia adjudicat el mateix dia, que es faci constar on sigui que s’ha detectat que en aquella denominació, d’aquella partida, d’aquell exercici tancat, s’hagi produït aquest error de denominació perquè el projecte és el mateix, la data d’adjudicació és la mateixa, tot s’ha executat correctament i és així. L’únic que diu és que si han detectat aquest fet, li sembla correcte dir-ho i que es faci constar com s’hagi de fer constar i que, almenys, es comprovi. Si és així, es fa constar, i quan arribi aquella documentació on hagi d’arribar que se sàpiga, perquè potser aquesta no és la denominació correcta sinó que ho és l’altra, en base a l’expedient d’adjudicació de l’obra. Li sembla que això no és tan difícil, perquè no creu que demani res que no es pugui fer. Insisteix que no està parlant de modificar la comptabilitat.



50

L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que n’estan parlant i poden repetir el mateix les vegades que faci falta. Repeteix que es fa una actuació en tres fases i aquesta seria la tercera; es fa el projecte, es fa la licitació i s’adjudica i els imports són els mateixos, tot i que en un lloc diu “Serramar, zona centre” i a l’altra zona sud-est. Entén que és una diferència de denominació, que és un tema molt perifèric i que no afectaria el projecte, ni els imports, ni al projecte que està registrat ni a cap altra cosa. Diu que ara el que es fa és enviar a la Sindicatura de Comptes tot això, i si aquesta institució considera que s’ha de canviar el nom de la partida o que s’ha de canviar alguna altra cosa, ja ho dirà i aleshores es farà, perquè tampoc li veu gaire cosa més. No obstant això, en aquesta al�legació això tampoc es diu, sinó que procedeix la nul�litat dels comptes generals perquè ni s’ha licitat, ni s’ha fet res. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, demana novament que es comprovi la precisió que ha fet. I si és així, aleshores que es faci constar quan s’enviï la comptabilitat. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), recorda que això no s’aprova perquè es guardi en un calaix o posar-ho en una vitrina de l’ajuntament; sinó que s’aprova perquè, una vegada aprovat, s’enviï a la Sindicatura de Comptes i, per tant, es tornarà a revisar. Es a dir, si realment una inversió d’aquest volum en la urbanització Serramar se l’haguessin tret de la mànega, haguessin fet unes obres sense projecte, sense adjudicació i sense res, el cert és que estarien molt grillats de fer-ho perquè llavors no hi hauria interés a portar-ho a la Sindicatura de Comptes. I puntualitza que no li veu més història, sinó que s’envia i ja està. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, insisteix a demanar un compromís de revisar-ho. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que ell no pot prendre aquest compromís perquè no li pertoca revisar els comptes, sinó que els revisen els comptes fiscalitzadors. En aquest tema, l’òrgan de l’ajuntament que ho fa és la intervenció municipal i com a ens supralocal ho fa la Sindicatura de Comptes. Altrament, el més fàcil és que l’interventor digui que és un tema formal, i recorda que la presentació d’aquests comptes no és una gestió política, perquè es pot fer mala gestió política o bona gestió política, i no tenir res a veure amb això altre. Aquí l’únic que s’està dient és que la intervenció diu que hi ha tantes despeses del capítol I és això mateix, s’estigui d’acord o no, i que si hi ha ics despeses corrents és aquesta i no un altra quantia; i és talment el que s’està dient. Afegeix que es tracta d’un tema tècnic d’Intervenció municipal, i no és un tema polític, per la qual cosa s’hi pot estar d’acord o no. Altrament, es pot opinar i es pot dir si sembla bé o malament. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, demana que es transmeti a qui correspongui. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), recorda que això ja s’ha traslladat a la intervenció municipal, li tornaran a dir i s’enviarà a la Sindicatura de Comptes. Si estimen allí que s’hagi de fer alguna correcció ja ho faran, perquè s’enviarà tot l’expedient. Intervé tot seguit el portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, per dir que si recorden l’any 2012 quan es va enviar el compte general, es de la Sindicatura de Comptes, el mateix interventor els va dir que hi havia hagut esmenes o observacions per a rectificar. En aquest ssentit, i pel que fa referència al que apuntava anteriorment el portaveu del PP, Sr. Beltran Valls, la responsabilitat dels grups municipals pel fet d’aprovar o no aprovar allò que avui s’està aprovant, no n’hi ha cap. Altrament, voldria que no veu cap possibilitat que això es pugui modificar -ni abans ni deprés d’aprovar-se els comptes- perquè és un compte tancat, i per molt que li diguin a l’interventor que es modifiqui alguna cosa, pensa que tampoc es podrà modificar perquè no es pot fer. Pensa que és important un aspecte, ja que el fet d’aprovar el



51

compte general -en aquest cas el govern municipal, però també pel que fa al municipi- dóna l’avantatge que podran començar a rebre subvencions, i com a acte de responsabilitat per part de tots els grups és important. El fet que avui no s’aprovi el compte general, passarà el temps que faci falta per a tornar a rebre subvencions. Ara si s’aprova la majoria de subvencions que poden tenir al municipi per a fer el que sigui, per exemple, la reforma del mercat que ara estarien condicionades, aquest acte d’avui servirà perquè el govern municipal pugui tirar endavant aquestes accions. Si no s’aprovés el compte general les subvencions a l’Ajuntament d’Alcanar no podrien arribar. I fa aquesta puntualització perquè es tingui en compte. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que tothom ja ha expressat les seves postures, per la qual cosa demana que es passi a votació. El Ple d’aquest ajuntament aprova aquesta proposta per 8 vots a favor de n’Alfons Montserrat Esteller, en Miquel Sancho Matamoros, na Ma Carme Navarro Balada, n’Eva Ma Queralt Roca, en Josep Manel Martí Montesinos, na Mercè Fischer Cid, en Josep Ma Sancho Subirats, i en Joan Roig Castell (ERC-AM); amb 9 abstencions d’en Ricard Bort Fibla, en Xavier Ulldemolins Reverter i na Zoila Domínguez Zaporta (PSC-PM); de n’Ivan Romeu Hierro, n’Antonio José Fibla Reverter i na Ma Teresa Lange Ebri (CIU); i d’en Josep Beltran Valls, na Ma José Subirats Reverter i en José E. Fornós Gilabert (PP). 9.- PROPOSTA DE LA REGIDORIA DE FESTES D’ADHESIÓ A L’ASSOCIACIÓ “AGRUPACIÓ DE PENYES I COMISSIONS TAURINES DE LES TERRES DE L’EBRE”

Per l’Alcaldia-Presidència es concedeix el torn de paraula a la regidora de Festes, na Mercè Fischer Cid, la qual passa a donar compte de la proposta d’adhesió a l’Associació “Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre”, que consta del següent contingut: “PROPOSTA DE LA REGIDORIA DE FESTES L’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre és una associació constituïda al 2009 amb l’objectiu de protegir les festes de bous tradicionals a l'Ebre, i que compta amb l’afiliació de totes les Comissions de Bous i/o Penyes Taurines dels municipis de les Terres de l’Ebre que celebren festes tradicionals amb bous, tret de les de l’Ajuntament d’Alcanar. Atesa la conveniència per a l’Ajuntament d’Alcanar que la seva Comissió de Bous formi part d’aquesta associació, per la seva tasca d’assessorament i informació en matèria relacionada amb festes tradicionals amb bous. La regidoria de Festes proposa al Ple d’aquest ajuntament l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER: ADHERIR-SE l’Ajuntament d’Alcanar com a soci a l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre. SEGON: AUTORITZAR el pagament de la quota anual de soci, per quantitat de 30,00€.

TERCER: TRAMETRE aquest acord al departament d’Intervenció-Tresoreria i a la regidoria de Festes.” La regidora de Festes, na Mercè Fischer Cid (ERC-AM), diu que atès als seus estatuts es reconeix en l’art. 1 (Capítol I), que amb la denominació de l’Agrupació de penyes i comissions taurines de les Terres de l’Ebre, es constitueix l’associació que regularà les seves activitats d’acord amb la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del lilbre tercer del



52

Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació i els seus estatuts. En l’art. 2 s’hi detalla que “els fins de l’associació són la defensa de la cultura i les tradicions dels bous en totes les seves modalitats a les Terres de l’Ebre. Per aconseguir les seves finalitats, l’associació realitza les activitats següents: reunions periòdiques amb totes les penyes i comissions de bous del territori, amb l’única finalitat de fer front comú en la defensa d’aquestes tradicions abans mencionades, dintre del nostre àmbit d’actuació, les Terres de l’Ebre. En queda exclòs tot ànim de lucre.” I al capítol II, en el seu art. 4, hi diu que poden formar part de l’associació totes les persones físiques i jurídiques, com penyes taurines i comissions de bous dels pobles que integren les terres de l’Ebre (Montsià, Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d’Ebre), de forma lliure i voluntària i que tinguin interès en les seves finalitats. Atesa la conveniència per a l’Ajuntament d’Alcanar que la seva Comissió de Bous formi part d’aquesta associació, per la seva tasca d’assessorament i informació en matèria relacionada amb festes tradicionals amb bous, i que tanmateix va jugar un paper important en la redacció de la llei reguladora de les festes tradicionals amb bous; cal dir que en l’actualitat està promovent les modificacions pertinents perquè aquesta llei i el seu reglament s’ajustin a les realitats d’aquestes festes de bous tradicionals al nostre territori. Vist el dictamen de la Comissió Informativa “Alcanar Actiu”, de data 17/11/2014. El Ple d’aquest ajuntament aprova la proposta per unanimitat.

10.- PROPOSTA DE LA REGIDORIA D’ENSENYAMENT DE RATIFICACIÓ DE L’APROVACIÓ DEL CONVENI DE COL�LABORACIÓ ENTRE EL CONSELL COMARCAL DEL MONTSIÀ I L’AJUNTAMENT D’ALCANAR PER AL FINANÇAMENT DEL TRANSPORT ESCOLAR NO OBLIGATORI (CURS 2013-2014). Per l’Alcalda-Presidència es concedeix el torn de paraula a la regidora d’Ensenyament, na Ma Carme Navarro Balada (ERC-AM), la qual passa a donar compte de la proposta de ratificació del conveni de col�laboració entre el Consell Comarcal del Montsià i l’Ajuntament d’Alcanar per al finançament del transport escolar no obligatori (curs 2013-2014), d’acord amb el següent tenor literal. “PROPOSTA REGIDORIA D’ENSENYAMENT Vist que des de l’any 1996, el Consell Comarcal del Montsià ha prestat el servei de transport escolar per a l’alumnat que resideix als nuclis de Les Cases d’Alcanar i de les urbanitzacions de la zona d’Alcanar Platja, que es desplacen al centre d’ensenyament secundari d’Alcanar. Vist que el Departament d’Ensenyament va establir la necessitat de cofinançar el transport no obligatori, per la qual cosa ha traslladat al Consell Comarcal del Montsià els criteris que s’han seguit per al curs 2013/2014, manifestant que, en la línea de racionalitzar la seva participació es mantindrà l’aportació que es va fer per al curs 2012/2013 ajustant-la al nombre d’usuaris i altres vies de finançament. Vist que el Consell Comarcal del Montsià ha elaborat una proposta de conveni de col�laboració entre ambdós ens per al finançament del transport escolar no obligatori, curs 2013/2014, conveni que estableix el pagament de la quantitat de 7.700,00 euros per part de l’Ajuntament d’Alcanar mitjançant transferència. Vist que pel departament d’Intervenció s’ha informat de l’existència de consignació pressupostària a la partida 2014/1/324/48000/01.



53

Donat que l’Ajuntament d’Alcanar va manfisetar al Consell Comarcal del Montsià la seva voluntat de garantir el copagament de l’alumnat d’ensenyament secundari dels nuclis de les Cases d’Alcanar, i de les urbanitzacions de la zona d’Alcanar-Platja, del seu terme municipal afectat per les directrius establertes pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Per Decret d’Alcaldia núm. 516/2014, de data 30/10/2014, es va resoldre l’aprovació del conveni de col.laboració a signar entre el Consell Comarcal del Montsià i l’Ajuntament d’Alcanar per al cofinançament del transport no obligatori d’alumnat durant el curs 2013/2014, que figura com a annex, tot restant pendent la seva ratificació per part del ple d’aquest ajuntament. A proposta de la regidoria d’Ensenyament, es proposa al Ple d’aquest ajuntament l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER. RATIFICAR els acords adoptats mitjançant Decret d’Alcaldia núm. 516/2014, de data 30/10/2014, que consten del següent tenor literal: “PRIMER. APROVAR el conveni de col.laboració a signar entre el Consell Comarcal del Montsià i l’Ajuntament d’Alcanar per al cofinançament del transport no obligatori d’alumnat durant el curs 2013/2014, que figura com a annex a la present resolució. SEGON. FACULTAR l’Alcaldia per a la signatura de tots els documents necessaris per a l’efectivitat de la present resolució. TERCER. DONAR TRASLLAT de la present resolució al Consell Comarcal del Montsià, als Serveis Territorials d’Ensenyament a les Terres de l’Ebre, així com a la regidoria d’Ensenyament i al departament d’Intervenció-Tresoreria.”

ANNEX

CONVENI DE COL�LABORACIÓ ENTRE EL CONSELL COMARCAL I L’AJUNTAMENT D’ALCANAR PER AL FINANÇAMENT DEL TRANSPORT ESCOLAR NO OBLIGATORI. CURS 2013/2014

Amposta, ......... de ................................... de 2014 REUNITS D’una part l’Il�lm. Sr. Joan Martín Masdéu, president del Consell Comarcal del Montsià, amb seu a la plaça Lluís Companys, s/n, de la ciutat d’Amposta. De l’altra l’Il�lm. Sr. Alfons Montserrat Esteller, alcalde-president de l’Ajuntament d’Alcanar. REPRESENTACIÓ EN QUÈ ACTUEN El primer actua en nom i representació del Consell Comarcal del Montsià per raó del decret de la Presidència 2014/282 de data 31 de juliol de 2014, i l’altra part per raó del Decret d’Alcaldia 516/2014 de data 30 d’octubre de 2014. MANIFESTEN



54

I- En data 25 d’octubre de 2013 el Consell Comarcal del Montsià i el Departament d’Ensenyament van signar un conveni de delegació de competències quant a la gestió del servei escolar de transport, del servei escolar de menjador, i altres prestacions en matèria d’ensenyament. D’acord amb les clàusules d’aquest conveni els serveis que el Consell Comarcal presti en virtut de les competències delegades es finançaran mitjançant la dotació econòmica assignada pel Departament d’Ensenyament. També es podran finançar mitjançant altres aportacions d’organismes o entitats i mitjançant els ingressos provinents de la prestació de serveis. Per a cada curs escolar es signaran els convenis de finançament entre el Consell Comarcal i el Departament d’Ensenyament on s’estableixi la dotació econòmica aportada pel Departament. En el cas que el conveni de finançament corresponent no estigui signat en el moment del començament del curs escolar, es podran tramitar pagaments fins a un 60 % de l’import del conveni vigent del curs anterior. II- El decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de transport per tal de facilitar el desplaçament de l’alumnat en l’educació obligatòria, disposa que la finalitat del servei escolar de transport és facilitar el desplaçament gratuït a l’alumnat d’educació obligatòria, quan concorrin alguna de les circumstàncies següents:

a) Que hagin d’escolaritzar-se fora del seu municipi de residència en un centre públic ordinari o d’educació especial, proposat pel Departament d’Ensenyament.

b) Que hagin de desplaçar-se fora del seu municipi de residència a un centre ordinari privat concertat o

d’educació especial privat concertat, concertat pel Departament. Les mateixes disposicions es regulen al reglament del servei de transport escolar aprovat pel Ple del Consell Comarcal del Montsià en data 1 de desembre de 2011. III- Aquest reglament, ajustant-se a la normativa exposada sobre transport escolar, disposa: Art. 5.- Tenint en compte les situacions plantejades en els paràgrafs anteriors i afegint-hi els criteris de distància al centre i l’optimització dels serveis creats es diferencien quatre possibles usuaris del transport escolar: b) Alumnat de transport no obligatori. És aquell alumnat que cursa estudis d’ensenyament obligatori en un centre públic ordinari, proposat pel Departament d’Ensenyament i que no s’ha de desplaçar de municipi. Art. 23.- Transport no obligatori 1. El Consell Comarcal del Montsià no té l’obligatorietat de prestar aquest servei. Malgrat això, podrà promoure la seva prestació mitjançant les modalitats següents:

A) Ajuts individuals de desplaçament (AID). Consisteix en l’atorgament d’un ajut econòmic en funció de la distància del domicili familiar al centre escolar que els correspon per mapa escolar o a la parada de transport més propera. Mínim 3 km en tots dos casos. També el pot demanar alumnat usuari de rutes de transport escolar col�lectiu sempre i quan es justifiquen situacions socioeconòmiques que puguin desafavorir l’escolarització.

B) Contractació d’un servei de transport escolar. Consisteix en l’establiment d’un servei de transport escolar

contractat pel Consell Comarcal del Montsià



55

Art. 36.- Els preus del servei es regularan mitjançant la taxa o el preu públic que estableixi anualment el Consell Comarcal del Montsià. Art. 37.- S’estableixen diferents sistemes de cobrament en funció de la tipologia d’usuari: 2. Alumnat de transport no obligatori: el preu del servei s’establirà per curs en les ordenances fiscals aprovades pel Consell Comarcal del Montsià. Prèviament a la utilització del servei, l’alumnat usuari ha de lliurar a l’acompanyant de la ruta de transport el comprovant d’ingrés bancari al compte del Consell Comarcal del Montsià i se li lliuraran el nombre d’abonaments corresponents a l’ingrés efectuat. IV- Des de l’any 1996, el Consell Comarcal del Montsià ha prestat el servei de transport escolar per a l’alumnat que resideix als nuclis de Les Cases d’Alcanar i de les urbanitzacions de la zona d’Alcanar Platja, pertanyents al municipi d’Alcanar i es desplacen al centre d’ensenyament secundari d’aquesta ciutat. V- El Departament d’Ensenyament ha establert la necessitat de cofinançar el transport no obligatori, per la qual cosa ha traslladat al Consell Comarcal del Montsià els criteris que s’han seguit per al curs 2013/2014, manifestant que, en la línia de racionalitzar la seva participació es mantindrà l’aportació que es va fer per al curs 2012/2013 ajustant-la al nombre d’usuaris i altres vies de finançament. VI- L’Ajuntament d’Alcanar ha manifestat al Consell Comarcal del Montsià la seva voluntat de garantir el copagament de l’alumnat d’ensenyament secundari dels nuclis de Les Cases d’Alcanar i de les urbanitzacions de la zona d’Alcanar Platja del seu terme municipal afectat per aquestes directrius del Departament d’Ensenyament. Per tot l’exposat, ambdós parts CONVENEN Primer.- El Consell Comarcal del Montsià prestarà el servei de transport no obligatori per a l’alumnat que cursa ensenyament secundari obligatori que resideix en els nuclis de Les Cases d’Alcanar i les urbanitzacions de la zona d’Alcanar Platja, pertanyents al municipi d’Alcanar i es desplacen al centre d’ensenyament secundari d’aquesta ciutat. Segon.- L’Ajuntament d’Alcanar, conscient del problema derivat de la manca de dotació pressupostària, manifesta la voluntat d’assumir el cost del servei que no sigui imputable als fons econòmics que destina el Departament d’Ensenyament a aquest servei. Tercer.- L’Ajuntament d’Alcanar es reserva el dret a establir qualsevol sistema, admès en dret, per tal de vincular les obligacions econòmiques entre la totalitat de famílies afectades i el propi ajuntament, com a entitat que assumeix l’obligació de copagament establerta pel Departament d’Ensenyament. Quart.- D’acord amb les disposicions del Reglament del servei de transport escolar de la comarca del Montsià, per tal que l’alumnat pugui fer ús d’aquest servei caldrà que presenti al centre educatiu on hagi de realitzar els seus estudis o bé al registre general del Consell Comarcal del Montsià la corresponent sol�licitud del servei, d’acord amb el model que disposa aquest reglament. Tenint en compte les disposicions del reglament del servei de transport escolar, el procediment de sol�licitud de la reserva de places serà el següent: 4.1. L’alumnat podrà sol�licitar fer ús del servei de transport escolar havent presentat la pertinent sol�licitud al consell comarcal.



56

4.2. El Consell Comarcal del Montsià podrà determinar quin alumnat pot fer ús del servei en funció dels criteris següents: • Nombre de persones usuàries d’un mateix transport escolar • Disseny de les rutes de transport escolar • Durada i trajecte de les rutes de transport escolar • Accessibilitat dels vehicles • Nombre de vehicles disponibles • Distància més curta des del domicili familiar fins al centre escolar o la parada • Altres que es puguin tenir en compte i que siguin propis de cada ruta. 4.3. La sol�licitud inclou l’autorització expressa perquè l’acompanyant de transport pugui deixar l’alumnat a la parada designada en absència del pare/mare o tutor/a o de qualsevol altre familiar. 4.4. En cas que no hi hagi places suficients per a cobrir totes les sol�licituds presentades per fer ús del transport escolar no obligatori, s’atendran per ordre estricte de presentació al registre general del Consell Comarcal del Montsià. 4.5. Un cop presentades totes les sol�licituds i resolt l’atorgament de places, el Consell Comarcal verificarà les dades amb l’Ajuntament d’Alcanar. Cinquè. Atenent a l’ús del transport realitzat en cursos anteriors i als compromisos adquirits, el Consell Comarcal del Montsià ha assumit l’obligació de contractar el següent transport: RUTA DESCRIPCIÓ CENTRE AL. OBLI. AL. NO OBLI. ALTRES ENS. TOTAL T-7 Urb. Sol i Mar - Alcanar Inst. Sòl de Riu 0 44 9 53 En el cas que hi hagi places vacants, el Consell Comarcal podrà destinar-les a ús d’alumnat d’ensenyament postobligatori. El Consell Comarcal del Montsià no podrà disposar de més vehicles, tret que estiguin totalment finançats per l’alumnat, per l’Ajuntament d’Alcanar o pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Sisè. L’Ajuntament d’Alcanar transferirà la quantitat total de 7.700,00 €, d’acord amb el compte de l’Annex d’aquest conveni, corresponent al nombre d’alumnat previst inicialment, al compte del Consell Comarcal del Montsià (ES66 2013 3149 01 0210071019), en el següent termini màxim: Pagament únic: abans del dia 31/10/2014 Setè- Si arriba el venciment dels terminis i no s’ha produït el pagament acordat, el Consell Comarcal del Montsià pot deixar de prestar el servei en el termini de 10 dies després de notificar a l’Ajuntament aquesta circumstància. Vuitè- Aquest conveni entrarà en vigor el dia de la seva signatura, amb efectes des del dia 12/09/2013 i amb efectes únicament per a aquest curs. El president del L’alcalde-president de Consell Comarcal del Montsià l’Ajuntament d’Alcanar”



57

La regidora d’Ensenyament, na Ma Carme Navarro Balada (ERC-AM), diu que el Decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de transport, per tal de facilitar el desplaçament de l’alumnat en l’educació obligatòria, disposa que la finalitat del servei escolar de transport és facilitar el desplaçament gratuït a l’alumnat d’educació obligatòria, quan concorrin alguna de les circumstàncies següents:

a) Que hagin d’escolaritzar-se fora del seu municipi de residència en un centre públic ordinari o d’educació especial, proposat pel Departament d’Ensenyament.

b) Que hagin de desplaçar-se fora del seu municipi de residència a un centre ordinari privat concertat o

d’educació especial privat concertat, concertat pel Departament. Aquestes mateixes disposicions es regulen al reglament del servei de transport escolar aprovat pel Ple del Consell Comarcal del Montsià en data 1 de desembre de 2011. Segons aquests acords i disposicions, els xiquets i xiquetes de les Cases d’Alcanar queden exclosos del servei gratuït de transport, ja que el desplaçament el fan dintre del mateix municipi. Segons aquests acords i disposicions les famílies de les Cases d’Alcanar es veuen obligades al copagament d’un servei que considera que hauria de ser totalment gratuït, donat que estan cursant estudis obligatoris. I explica que l’Ajuntament d’Alcanar ha manifestat al Consell Comarcal del Montsià la seva voluntat de garantir el copagament del transport escolar de l’alumnat d’ensenyament secundari dels nuclis de les Cases d’Alcanar, i de les urbanitzacions d’Alcanar-Platja, al seu terme municipal afectat per aquestes directrius del Departament d’Ensenyament. Afegeix que aquest copagament, en aquest curs 2013-2014, representa un import de 7.700 euros i afecta 44 alumnes que cursen l’ESO, la qual cosa se sotmet a la ratificació del plenari. Aquest conveni és el que regula la la col�laboració entre el Consell Comarcal del Montsià i l’Ajuntament d’Alcanar. Vist el dictamen de la Comissió Informativa “Alcanar de les Persones”, de data 17/11/2014. Per tot això, el Ple d’aquest ajuntament aprova aquesta proposta per unanimitat.

11.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE SUPLEMENT DE CRÈDIT P21/2014; REDUCCIÓ DE L’ENDEUTAMENT FINANÇAT PER ROMANENT.

Per l’Alcaldia-Presidència es concedeix el torn de paraula al regidor d’Hisenda, en Miquel Sancho Matamoros (ERC-AM), el qual passa a donar compte de la proposta d’aprovació de la modificació del suplement de crèdit P21/2014 pel que fa a la reducció de l’endeutament finançat mitjançant romanent, que consta del tenor literal següent: “PROPOSTA DE LA REGIDORIA D’HISENDA Atesa la proposta de la regidoria d’Hisenda, d’amortització anticipada de préstecs amb romanent de trresoreria d’acord amb el deute viu, en data 4 de novembre de 2014 i amb la previsio´a 31 de desembre de 2014, on es proposa l’amortització anticipada dels préstecs que es relacionen a continuació, per un import de 1.201.640,22 € perquè l’1 de gener de 2015 quedin cancel�lats. Vist l’informe d’Intervenció núm. 129/2014, de data 11 de novembre de 2014, on s’exposa favorablement la proposta del regidor d’amortitzar anticipadament préstecs per import de 1.201.640,22 €, finançats amb romanent de tresoreria, per a despeses generals en aplicació de l’article 32 de la LOEPSF.



58

D’acord amb les Basses 8, 9 i 10 d’execució del pressuopst vigent. Es proposa al Ple, previ dictamen de la comissió de departament: 1.- La proposta del regidor d’amortitzar anticipadament préstecs per import de 1.201.640,22 € 2.- Modificar el pressupost de 2014, amb un suplement de crèdit, en l’aplicació pressupostària 011.91300, per import de 1.201.640,22 €, finançats amb el romanent de trseoreria per a despeses generals.

Identificació Denominació Import 200600010 17019 La Caixa. Préstec de 397.499,94 € 249.751,93 € 200600011 17020 La Caixa. Centre Dia Casal Avis 614.357,49 € 237.944,23 € 200600012 17021 La Caixa. Préstec de 420.708,47 € 162.942,84 € 200600013 17022 La Caixa. Préstec de 31.203,59 € 12.085,32 € 200600014 17023 La Caixa. Préstec de 90.171,81 € 34.915,90 € 201100001 17027 BBVVA. Préstec per inversió 504.000,00 € TOTAL: 1.201.640,22 €

El regidor d’Hisenda, en Miquel Sancho Matamoros (ERC-AM), explica que la previsió és que abans del 31 de desembre es puguin tenir aquests préstecs amortitzats. Afegeix que, hores d’ara, quedaria pendent un únic préstec, amb un deute de 3.033.038 euros, i dos més que corresponen a la biblioteca pública amb un total de 72.804 euros, perquè aquests no es poden tornar perquè es troben subvencionats per la Generalitat de Catalunya, ja que si es tornessin els hauria de pagar l’Ajuntament d’Alcanar, mentre que ara els està pagant la Generalitat de Catalunya; amb un deute viu aproximadament, a data 31 de desembre, d’uns 36% o 37% tot i que aquest percentatge és una aproximació. Vist l’informe d’Intervenció municipal núm. 129/2014, de data 11/11/2014. Vist el dictamen de la Comissió Informativa “Alcanar Administració”, de data 17/11/2014. Per tot això el Ple aprova aquesta proposta per unanimitat. 12.- PROPOSTA D’ALCALDIA DE MODIFICACIÓ DE LA PERIODICITAT DE LES SESSIONS ORDINÀRIES DEL PLE DE LA CORPORACIÓ. Per l’Alcaldia-Presidència es dóna compte de la proposta de modificació de la periodicitat de les sessions ordinàries del Ple de la Corporació, que consta del següent contingut: “PROPOSTA D’ALCALDIA De conformitat amb el que disposen la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, el plenari de la Corporació pot celebrar sessions ordinàries i sessions extraordinàries, havent-se realitzar les sessions ordinàries del Ple amb una periodicitat mínima de cada dos mesos, segons disposa l’article 46.2.a) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local. Per acord plenari de data 1/07/2011 es va establir la periodicitat de les sessions ordinàries del Ple: “PROPOSTA D’ALCALDIA



59

1. ANTECEDENTS Aquesta Alcaldia, un cop constituïda la nova Corporació en sessió pública el 11 de juny de 2011, i en virtut de la potestat d’autoorganització, ha de de fixar el règim de sessions de la Junta de Govern Local. 2. FONAMENTS DE DRET De conformitat amb el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, i amb la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, així com el Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de. Catalunya, per ser un municipi de més de 5.000 habitants, és obligatòria la creació de la Junta de Govern Local i l’establiment del règim de sessions. “(.../...) Per tot això, el Ple aprova per unanimitat l’adopció dels següents acords: ESTABLIR com a dies per a la realització de les sessions ordinàries del Ple l’últim dijous de cada mes:

� A les 20.00h. (de gener a maig i d’octubre a desembre inclusivament) � A les 22.00h. (de juny a setembre inclusivament)

I si fos festiu, el primer dijous feiner.” En l’actualitat és necessari modificar aquesta periodicitat per motius organitzatius. Per tot això, de conformitat amb el que disposa l’article 38 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, en concordança amb l’article 46.2.a) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, Per tot això, PROPOSO al Ple de la Corporació, previ dictamen de la Comissió Informativa corresponent, l’adopció dels següents acords ACORDS: PRIMER. MODIFICAR el règim de periodicitat de les sessions plenàries, establert mitçant acord de data 1/07/2011, i establir que les sessions ordinàries del Ple de la Corporació tindran lloc el penúltim dijous no-festiu de cada mes, a les 20.00 hores, al Saló de Sessions de l’Ajuntament, o lloc habilitat a l’efecte, d’acord amb el següent calendari:

� A les 20.00h. (de gener a maig i d’octubre a desembre inclusivament) � A les 22.00h. (de juny a setembre inclusivament)

SEGON. FACULTAR l’Alcaldia per suspendre la realització del Ple ordinari del mes d’agost, com a conseqüència del període vacacional, quan això no menyscabi la gestió dels assumptes municipals, així com per posposar o avançar la realització de les sessions ordinàries del Ple, dins del mateix mes de la realització, quan el dia fixat sigui festiu, o es trobi inclòs en un període vacacional.” Explica l’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que com ja saben al principi del mandat es va acordar que es convocarien els plens l’últim dijous de mes. Donat que com que h i ha la secretaria acumulada amb l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, i coincideix en la mateixa data la convocatòria de les sessions ordinàries, la proposta és la de respectar-ho i en comptes de convocar el plens ordinaris l’últim dijous de mes, es farien el penúltim dijous de mes, i aquesta era la proposta. Tanmatex, les hores i tota la rseta es mantindria tal i com estava.



60

Vist el dictamen emès per la Comissió Informativa “Alcanar Administració”, de data 17/11/2014. Per tot això el Ple d’aquest ajuntament aprova aquesta proposta per unanimitat. 13.- PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DE LA BASE 29 D’EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST, CANVI DE BENEFICIARI DE LA SUBVENCIÓ DE LES PARRÒQUIES. Per l’Alcaldia-Presidència es concedeix el torn de paraula al regidor d’Hisenda, en Miquel Matamoros Sancho (ERC-AM), el qual passa a donar compte de la proposta de modificació de la Base 29 d’execució el pressupost municipal, per canvi de beneficiari de la subvenció de parròquies, que consta del tenor literla següent: “PROPOSTA DE REGIDORIA El Ple de la Corporació, en sessió de data 19 de juny de 2014, va aprovar la modificació de la base 29 de les bases d’execució del pressupost general de la Corporació per a l’exercici 2014, incloent un nou apartat relatiu a les subvencions nominatives a entitats o associacions del municipi. Entre aquestes subvencions nominatives figuren, entre altres, les següents:

Entitat: Parròquia de Sant Miquel, d’Alcanar Import: 39.000 € Aplicació pressup.: 336.48900

Entitats: Parròquia de Sant Miquel, d’Alcanar Parròquia de Sant Pere de les Cases d’Alcanar

Import: 2.000 € Aplicació pressup.: 920.48905

Durant el tràmit d’informació pública de l’esmentada modificació no es va presentar cap al.legació o reclamació, entenent-se aprovada definitivament, i entrant en vigor amb la seva publicació al butlletí oficial de la província de Tarragona de data 14 d’agost de 2014. Segons l’esmentat acord les subvencions nominatives es formalitzaran mitjançant conveni, que contindrà les prescripcions legalment establertes. En el moment de requerir la documentació justificativa de la concurrència dels requisits legals, als efectes de signar el corresponent conveni regulador de la subvenció, es va detectar que les parròquies, en quant beneficiàries de les subvencions de referència, no tenen personalitat jurídica ni la titularitat dels béns on s’han d’aplicar les subvencions atorgades, motiu pel qual es fa necessari modificar el beneficiari de les subvencions, essent aquest el Bisbat de Tortosa. Per tot l’exposat, i amb el dictamen favorable de la Comissió Informativa “Alcanar Administració”, es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER. MODIFICAR la base 29 de les Bases d’Execució del pressupost general de la Corporació per a l’exercici 2014, pel que fa a la inclusió del canvi de beneficiari de les subvencions nominatives següents:



61

Entitat: Bisbat de Tortosa Import: 39.000 € Aplicació pressup.: 336.48900 Concepte: Col�laboració econòmica en les obres de reforç i millora de l’Ermita

del Remei d’Alcanar, donada la importància d’aquesta edificació com a element identificador del municipi i de la ciutadania, justificat per l’interès general que suposa per al municipi la seva rehabilitació estructural, en col�laboració amb la Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

Entitat: Bisbat de Tortosa Import: 2.000 € Aplicació pressup.: 920.48905 Concepte: Col�laboració econòmica puntual en les despeses de manteniment

dels campanars de l’Església de “Sant Miquel” d’Alcanar i de “Sant Pere”, de les Cases d’Alcanar, per la seva dimensió socials com anunciadors dels esdeveniments més significatius de la vida quotidiana del municipi, en col�laboració amb la Parròquia d’Alcanar.

SEGON. EXPOSAR al públic l’esmentada modificació, mitjançant la inserció d’anunci al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, i en un diari dels de més difusió de la província i al tauler d’anuncis de la Corporació durant el termini de quinze dies hàbils, a comptar des de l’endemà de l’última publicació, a fi que les persones interessades hi puguin formular al�legacions i reclamacions. TERCER. L’aprovació inicial d’aquesta modificació es considerarà aprovada definitivament si no es produeixen reclamacions ni al�legacions durant el termini d’exposició pública, i entraran en vigor en l’exercici al qual es refereix, quan s’hagi complert allò establert a l’article 112.3 de la Llei 7/85 de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i l’article 169 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. QUART. TRAMETRE aquests acords al departament d’Intervenció-Tresoreria i donar-ne compte a la regidoria d’Hisenda, als efectes escaients.” El regidor d’Hisenda, en Miquel Matamoros Sancho (ERC-AM), diu que allí on posava “Parròquia” s’hauria de canviar per Bisbat de Tortosa, perquè la parròquia no disposa d’entitat jurídica pròpia. Apunta el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, que ha d’entendre’s que només votaran en canvi de denominació, i no l’atorgament de les subvencions. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que únicament el canvi. Vist l’informe d’Intervenció municipal núm. 132/2014, de data 11/11/2014. El Ple d’aquest ajuntament aprova per unanimitat aquesta proposta.



62

El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, apunta que el seu grup voldria que es revisés la relació ajuntament-bisbat, atès que s’ha canviat el titular amb el benentés que són temps més moderns i s’han d’establir nous acords de col�laboració entre ambdues parts, donat que també hi ha la llei catalana de centres de culte. 14.- PROPOSTA D’ADOPCIÓ DEL COMPROMÍS DE DESPESA PLURIANNUAL DEL CONTRACTE DE SERVEIS DE REDACCIÓ DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. Per l’Alcaldia-Presidència es concedeix el torn de paraula al regidor d’Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), el qual passa a donar compte de la proposta d’adopció del compromís de despesa pluriannual del contracte de serveis de redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, que consta del següent tenor literal: “PROPOSTA DE LA REGIDORIA D’HISENDA Vist l’informe d’Intervenció núm. 131/2014, de data 11 de novembre de 2014, on s’exposa la formalització del contracte referent a les anualitats durant 4 anys, i terminis de lliurament d’acord al plec de prescripcions tècniques següents: Anualitat 2015 36.450 € IVA no inclòs Anualitat 2016 60.750 € IVA no inclòs Anualitat 2017 72.900 € IVA no inclòs Anualitat 2018 72.900 € IVA no inclòs Vist que la competència li correspon al Ple, ja que es tracta d’un compromís a adoptar per a l’exercici 2015 i següents. Es proposa al Ple, previ dictamen de la Comissió de departament, adoptar el compromís de despesa de les anualitats anteriorment mencionades.” El regidor d’Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), diu que com sap tothom el municipi d’Alcanar compta amb un planejament general d’ordenació urbana que es va aprovar l’any 1997. D’aleshores ençà han canviat moltes coses, com la conjuntura, i les realitats econòmiques i socials són diferents. També ha canviat l’estructura social i demogràfica del municipi i hi ha hagut canvis en l’ordenament legal en les figures urbanístiques, com són els plans directors del sistema costaner, el pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, i en general un desenvolupament de la gestió urbanística que ha de tenir en compte la sostenibilitat ambiental i econòmica, els creixements i, sobrteot, els interessos generals. Tot això fa necessària la redacció d’un nou planejament urbanístic general del municipi, que incorpori totes aquestes circumstàncies, ara amb la forma del PUOUM (Pla urbanístic d’ordenació urbanística municipal). Es sabut que aquest plenari ha manifestat la voluntat de redactar aquest POUM i també és voluntat del govern fer això. De la mateixa manera tothom sap que la redacció d’un POUM és un procés llarg i complex, que es fa de forma plurianual. En aquest sentit, l’import que s’ha estimat per a la redacció del POUM, al mateix contracte, ascendeix a la quantitat de 243.000 euros (IVA no inclòs). Afegeix que en el pressupost d’enguany hi havia prevista una partida per a realitzar aquest inici de l’acció, tot i que donada la precarietat que hi ha hagut en els serveis jurídics municipals encara no s’havia pogut aprovar això pel plenari. Informa que aquest plec ja es troba redactat, malgrat que es difícil -tot i que s’acabi aprovant- que enguany es pugui fer una despesa en aquest sentit.



63

Es proposa assolir aquest compromís de consignar en els propers pressupostos de 2015, 2016, 2017 i 2018 una previsió de la despesa derivada de la redacció del POUM. En aquest cas, el rpimer any seria del 15%, que corrspondria a l’aprovació de l’avanç del planejament. En la segona fase seria el 25% i per als anys 2017 i 2018 el trenta per cent restant. Es proposa, per tant, adoptar aquest compromís, donat que també hi ha l’informe de l’Interventor municipal i es va dictaminar en la passada comissió informativa que es va convocar. Subratlla que tot i que s’aprovi ara això, es tracta d’una previsió i en aquest sentit recorda que ja es va comentar en la comissió informativa com hi ha plans generals en municipis del voltant, per un període que ha estat de 3 anys o un altre que, per exemple, porta més de 10 anys i que encara no s’ha aprovat. En qualsevol cas, tots aquests compromisos es podran modificar pel mateix òrgan, que és el plenari; si es produeix una acceleració d’aquest procediment de redacció, o si hi hagués un endarreriment. Consegüentment, es proposa aprovar aquesta distribució i adquirir el compromís de consignar al pressupost municipal aquestes anualitats. Demana la paraula el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, per manifestar que aquest tema del pla general ja ve d’antuvi, perquè ja ni tan sols recorda quan van començar-ne a parlar. Al final, a veure si pot arrencar d’alguna manera. Per altra banda, entén que si s’aprova una plurianualitat per a pagar això, vol dir que el procés durarà quatre anys, i pregunta si serà així talment; perquè suposa que és una espècie de pagament per fases. Es a dir, es van fent pagaments a compte per acabar el procés finalment. Pregunta si es preveu que la redacció duri quatre anys, i pregunta si s’hi inclou també la fase d’al�legacions i resolució d’al�legacions; en definitiva, tot el procés, així com l’aprovació definitiva. Considera que si tot això es fa en quatre anys, serà una meravella. El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, intervé per fer una puntualització en relació amb l’assumpció d’aquest compromís de despesa, que li sembla correcte. Altrament, recorda que aquest compromís i el compromís de de despesa ja es va adoptar en un ple de l’any 2013. Possiblement farà més anys que s’està parlant de la redacció del planejament general, per raó de la seva importància; però en aquella exposició de motius el seu grup ja ho deia. Era una moció presentada pel seu grup municipal, en data 24/04/2013. Aquesta moció es va aprovar per part de tots els grups municipals en les següents condicions:aprovar l’inici de l’expedient per a la formulació del pla general d’ordenació municipal d’Alcanar, com a intrument d’ordenació urbanística integral del territori. Com a punt segon, es demanava consignar en el pressupost de 2013 la partida suficient per iniciar aquests treballs; i en tercer punt hi havia l’inici dels tràmits per a la licitació i l’adjudicació. Aquests acords es van aprovar per tots els grups municipals l’any 2013, amb l’aprovació els tràmits per a la licitació i l’adjudicació del pla general; i en quart lloc es demanava constituir una comissió de seguiment del pla general, que tindria naturalesa informativa i deliberativa. Com a cinquè punt hi havia la creació de l’oficina del pla general. El seu grup fixava com a termini màxim 2 anys, tot i que recorda que es va fer més flexible i es va donar més temps. Subratlla que van es van aprovar aquests acords per part de tots els grups polític, i si avui s’adopta un compromís del que es vulgui i tampoc no el compleixen, aleshores es com si no els servís de res. I repeteix que aquests acords es van aprovar l’any 2013, i a l’any 2014 van fer una consignació pressupostària al pressupost, amb una partida de 100.000 euros per a la revisió del pla general, que ha quedat en zero, perquè durant tot l’any 2014 no s’ha fet res. A banda, en una de les modificacions de crèdit que es feia, concretament el Decret d’Alcaldia 536/2014 es traspassen 60.000 euros d’aquesta partida, perquè no s’han utilitzat, per a una altra cosa o per a fer una altra despesa. Amb això vol dir que si aquesta revisió fos un tema realment important per part del govern municipal, tal i com es va acordar l’any 2013, ja hi havia una partida pressupostària. En aquest sentit, recorda que el portaveu del PP vinculava algunes aprovacions, en alguns dels seus mandats, per la qual cosa ha d’entendre’s que hi havia la voluntat



64

d’executar-ho, per la qual cosa així ja estava. Realment, ara veu que hi ha una proposta per quatre anys, i en poden ser quatre com també en poden ser vut. Afegeix que per molt que aprovin en aquest plenari totes aquestes propostes, si no hi ha voluntat política real i no únicament voluntat política d’aprovar-ho, es com si estiguessin fent cartes als Reis. I recorda que tots aquí mateix ho van aprovar, fa tot just un any. D’aleshores ençà, s’ha d’entendre que no s’ha fet res, o com a mínim el seu grup no té cap altra informació. Si a sobre hi ha la voluntat de consignar una partida de 100.000 euros per a fer això que avui han fet -i no està parlant de 36.000 euros sinó de 100.000 euros-, i treuen 60.000 euros per a fer una altra actuació perquè aquesta partida no s’ha executat, no li sembla bé. Tanmatexi, avança que el seu vot serà afirmatiu, perquè hi tenen aquesta voluntat; però també demana que això sigui real. Es a dir, que realment es posi com a prioritària aquesta actuació, i que després no facin transferències de crèdit perquè això no es faci quan van dir que es faria, que no passi res i es canviï a una altra partida. Insisteix a demanar que hi hagi la voluntat de respectar tot això, i que no es vengui més la moto, i aleshores es parli del polígon o de no sap quina altra cosa. Es diu que “farem, farem, farem”, però el cert és que han passat quatre anys i no s’ha fet el pla general, i en passen altres quatre no s’ha fet allò altre, perquè es diu que s’han fet altres coses. Considera que té molta importància que es faci la revisió del planejament general, i tothom sap les problemàtiques que hi poden haver, que han tingut i que poden haver-hi. Pensa que és necessari per al municipi que es faci la revisió del planejament, i si es pot fer en tres anys millor que en quatre, i si es pot fer en dos millor que en tres; i aquest és el seu punt de vista. Si això s’aprova avui pel fet d’aprovar-ho i prou, que es faci perquè serà la mateixa causa-efecte que fa any i mig, quan es va aprovar la moció que el seu grup va presentar. Intervé l’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), per dir que aquestes paraules el cert és que li sonen, i no és que li sonin sinó que pensa que fins que estarà acabat tot això ho aniran escoltant. I si li permeten repetirà allò que ja ha dit les catorze vegades anteriors en què ha estat escoltant el mateix. Es cert que va haver una moció l’any 2013, en la qual es comprometien a fer el plec i l’aprovació del POUM; aleshores s’havia de fer la partida, per la qual cosa s’havia d’utilitzar romanent. Va sortir publicada la llei del dèficit i no es podia utilitzar romanent. Els van comentar, i es basaven en això, que a finals d’any l’estat modificaria la llei perquè es pogués utilitzar romanent i, d’aquesta manera, es pogués utilitzar com a inversió i ser un ajut per a la creació d’ocupació. Tanmateix, les previsions van anar canviant, i primer es deia que seria al desembre i després que es faria al novembre, i també que seria l’última quinze de desembre. Al final no es va fer, i com que no es va fer llavors no es podia posar partida; i si no es podia posar partida no es podia fer. Per tant, si a l’exercici 2013 no es va fer no té res a veure, de la mateixa manera que tampoc té res a veure les altres tretze vegades anteriors en què ha escoltat el mateix, en les quals també ha dit que no tenia res a veure-hi la voluntat política perquè no hi havia partida. I legalment no es podia utilitzar el romanent, i com que no es podia utiiltzar, aleshores no es va poder fer. Enguany s’ha pogut fer, i s’ha posat partida. Al pressupost, des de fa dos o tres anys hi ha la regla de la despesa i és complicat, perquè l’execució del pressupost determina el sostre de l’any següent. Parlant amb l’anterior interventor fer un POUM és una inversió o una intervenció plurianual, es va fer la relació de plurianualitat i es va fer una partida. A partir d’aquí va passar el que va passar; és a dir, va haver un concurs, va marxar el secretari i l’interventor, i des que va arribar l’actual secretària en van estar parlant i es va començar a redactar el plec de clàusules del POUM. I es va començar a fer això. I no s’han d’enganyar, perquè en aquests moments l’Ajuntament d’Alcanar es troba en una situació una mica d’emergènca, perquè hi ha un interventor que també presta serveis en una altra població, i que ve tres tardes a la setmana i se li ha d’agrair aquest esforç personal important. I hi ha una secretària que també es troba en una altra població i també ve tres tardes a la setmana, i també està fent un esforç important. Per tant, es fa allò que es pot, que no és ni molt menys allò que els agradaria, però no perquè no es vulgui sinó perquè hi ha unes



65

limitacions que són les que són. Des que va arribar l’actual secretària, perquè durant una temporada aquí no n’hi havia, van parlar sobre aquest tema, i es va dir que es començaria a redactar. En aquest moment el plec de clàusules està redactat; òbviament aquí, com que és una inversió plurianual s’ha de fer una previsió, que no és ni molt menys desmesurada sinó que pensa que és una cosa bastant assenyada. Es a dir, si veuen el que hi ha pels voltants, veuran que és una actuació assenyada. Legalment s’havia d’aprovar aquest punt pel plenari, i aquests percentatges no es vinculen a dates de calendari sinó que es vincula a feines concretes. El 15 per cent va a l’avanç corresponent a la seva redacció, la segona fase seria quan es lliura la documentació completa i s’informa positivament per part dels serveis tècnics municipals. A partir d’aquí, quan es fa l’aprovació provisional es paga i, d’aquesta manera, es va avançant i a mesura que es va avançant la feina es van fent els pagaments. Si ho fessin en funció de dates concretes podria passar que el pla estigués aturat, i en canvi l’ajuntament estaria obligat a satisfer les quantitats, per la qual cosa es fa un contralliurament per la feina feta; fins que al final s’acaba tot i s’acaba de pagar el percentatge total. Tot això, sobre un calendari que van estimar en quatre anys, i si és en tres anys aleshores s’haurà de retocar, com si és en cinc anys. Per altra banda, calia fer aquesta aprovació perquè des de la Intervenció es demanava adquirir aquest compromís, en ser una actuació plurianual; i una vegada aprovat pel ple aquest compromís de plurianualitat ja es pot passar a aprovació el plec de condicions del POUM, i en aquest moment ja estaria acabat. Es a dir, el plec de clàusules del POUM ja està fet, l’òrgan competent per a la seva aprovació és la junta de govern local. No obstant això, sí que es va comentar que encara que fos competència de la junta de govern local faran una comissió informativa, portaran aquest plec de clàusules i qui vulgui participar i fer les observacions corresponents, ho podran fer. Es tracta d’un plec que està redactat des d’una visió tècnica, malgrat que és molt opinable com tot ho és. D’actuació política aquí n’hi ha poca. Com que aquest acord no cal publicar-lo, aleshores ja estaran en condicions de fer una comissió informativa perquè tots els grups polítics en puguin tenir una còpia, puguin valorar-ho i puguin opinar. Subratlla que no tenen la pretensió que un tema important com és un POUM, fer-ho des d’una òptica determinada i, consegüentment, ho portaran a la comissió i així es farà. Per altra banda, pot entendre que estiguin en política i que s’aprofitin aquestes coses i que es vulgui donar una clatellada, però la realitat és la que és. Obviament, no és la que voldria que fos, però han d’assumir la realitat que tenen i dintre d’aquesta realitat estan intentant dur a terme aquells acords, comprimos i objectius que tenien. Es cert, tanmateix, que s’ha fet una modificació pressupostària en aquesta partida perquè el que estan fent és utilitzant, ara que fnalitza l’any, aquelles partides que per la raó que sigui no es poden gastar, s’han de canviar per a executar el pressupost. Perquè si no es fa així i no s’executa el pressupost com que hi ha la regla de la despesa, que és una novetat de fa uns dos anys, aquest fet ho dificulta moltíssim; perquè no té res a veure elaborar un pressupost aneriorment a l’entrada en vigor de la regla de la despesa que després. Per tant, necessiten executar-ho imperiosament perquè en cas contrari l’any vinent tindran un pressupost que no es podrà ni plantejar. I amb aquesta i amb altres actuacions que ja han vist que no es poden executar, s’estan fent aquelles modificacions per a executar-la; i en aquests moments, si no hi ha aprovat aquest plec de clàusules és impossible que es puguin fer tasques i que els puguin facturar aquest import, i és això talment el que s’ha fet. Altrament, això no vol dir que no hi hagi la voluntat de fer-se, perquè hi és tota i al seu costat està avui la Secretària, i n’han estat parlant; però tot porta un temps i de ben segur serà un temps més llarg del que desitjaria. Tanmateix, aquesta és la realitat; i a partir d’aquí, si avui aproven aquesta proposta, aleshores ja estaran en condicions de fer la comissió informativa perquè tothom pugui tenir accés a la proposta de plec que han elaborat els serveis jurídics de l’ajuntament, de fer les aportacions o les revisions que sigui i a partir d’aquí fer l’aprovació. I amb aquesta aprovació ja es donarà per començat aquest procés, i es farà aleshores la licitació. Demana la paraula per al�lusions el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, per dir que abans s’havia comentat alguna cosa en relació amb els pressupostos perquè això es s’aprovés. Afegeix que el Partit Popular no ha



66

condicionat cap aprovació, sinó que aquest grup davant d’una situació de governabilitat en aquest ajuntament, va intentar canviar el govern; i potser si s’hagués canviat el govern tot això ja estaria aprovat. Davant la impossibilitat de canviar el govern el seu grup va optar per arribar a un acord amb el grup que governava en aquell moment, en relació amb un seguit de punts per a no paralitzar el govern que hi havia. Van redactar tretze punts, un dels quals era l’aprovació del pla general dintre de la legislatura, com un altre que hi havia i que era ajudar a solucionar el problema estructural de l’Ermita del Remei, que també ha estat un punt que s’ha aprovat fa un moment. I van dir que si tot això es complia el seu grup estava disposat a abstenir-se, i que els pressupostos tiressin endavant. Tanmateix, no pot canviar allò que hi ha, com tampoc a posar problemes perquè el poble pogués tirar endavant. Una altra cosa és que en tots aquests acords es pugui considerar que es va massa lent, hi està d’acord. Els agradaria que moltes d’aquelles coses -perquè la legislatura està finalitzant- que ja estiguessin començades, i que d’altres ja estiguessin finalitzades perquè hi ha hagut temps suficients com per fer-se. Recorda que l’acord que es va prendre aleshores no era per un any ni per a dos, sinó per a la legislatura que, per altra banda, ja està a punt de finalitzar perquè d’aquí a sis o set mesos ja s’ha acabat. Llavors el Partit Popular passarà comptes sobre si els acords que es van aprovar s’han complert o no. I si s’han complert diran que s’han complert, i si no s’han complet aleshores també ho diran, i ho diran davant del poble perquè el poble jutgi si l’opció que va prendre el PP va ser correcta o no ho va ser. Si va ser correcta suposa que els ho premiaran, i si no va ser correcta aleshores suposa que els castigaran. El que vol deixar clar és que el seu grup davant d’una situació determinada, si no els agrada la intenten canviar; però que si no es pot canviar el que no es pot fer és castigar fent que el poble d’Alcanar sigui ingovernable. Aquesta és l’opció que van prendre i l’opció que pensa que es va prendre correctament. No obstant això, diu que no va demanar res per a ells, perquè dels punts que hi havia allí no n’hi havia cap que beneficiés el Partit Popular; sinó que tots els punts que hi havia es van demanar pensant que qui es beneficiava era el poble. Així ho van fer, i estan esperant que finalitzi la legislatura per a passar comptes. Vista la memòria de la regidoria dUrbanisme, de data 11/11/2014, justificativa de la temporalització de la redacció del POUM i del calendari previst dels lliuraments i els pagaments. Vist l’informe d’Intervenció municipal núm. 131/2014, de data 13/11/2014. Vist el dictamen de la Comissió Informativa “Alcanar Administració”, de data 17/11/2014. Per tot això el Ple d’aquest ajuntament aprova per unanimitat aquesta proposta. 15.- ORDENANCES FISCALS 2015. Per l’Alcaldia-Presidència es concedeix el torn de paraula al regidor d’Hisenda, en Miquel Sancho Matamoros (ERC-AM), el qual passa a donar compte de la proposta de modificació de l’ordenança fiscal núm. 3 reguladora de l’Impost sobre Construccions, Instal�lacions i Obres, que consta del següent tenor literal: “PROPOSTA DE LA REGIDORIA D’HISENDA Donada la situació de crisis actual i com a mesura d’estímul a la construcció de noves vivenes i el manteniment de les existents. Es proposa reduir en un 5% l’actual tipus de gravamen contemplat en l’ordenança reguladora de l’impost sobre Construccions, Instal�lacions i obres, que passarà del 2,8% al 2,66%”



67

El regidor d’Hisenda, en Miquel Sancho Matamoros (ERC-AM), explica que davant la proposta que es va fer des d’aquesta regidoria per rebaixar un cinc per cent aquest impost, posteriorment el Partit Popular els ha fet arribar una proposta posterior per rebaixar-lo en un deu per cent. Tanmateix, no hi ha hagut temps per poder-la estudiar, per la qual cosa proposa treure aquest punt de l’Ordre del Dia, per a portar-lo al proper ple, ja que estan valorant si és possible la proposta presentada. Per al�lusions intervé el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, el qual assenyala que en les comissions informatives passades es va comentar el tema de les ordenances fiscals. Allí se’ls va comentar la proposta de rebaixar l’ICIO, que és l’Impost sobre Construccions, Instal�lacions i Obres, un cinc per cent. Considera que, en aquests moments, quan el tema de la construcció està atravessant un temps complicat, tot allò que serveixi com a estímul perquè això es pugui dinamitzar una mica, pensa que un cinc per cent és poc; per la qual cosa van fer arribar la proposta perquè fos un deu per cent. I aprofitant que, en aquests moments, la proposta es retira de l’Ordre del Dia, i entenent que s’haurà de tornar a portar per a un proper ple, aprofita per a demanar la modificació d’una altra taxa, com és la llicència per obertura d’establiments i activitat, perquè pensa que en aquests moments hi ha gent emprenedora que voldria obrir un establiment, tota aquella ajuda que se li pugui donar serà poca. Es a dir, juntament amb la modificació d’aquest percentatge, es demana que s’estudiï la possibilitat de rebaixar. Recorda que en el seu moment van comentar la possibilitat que enguany seria un bon any per a parlar de rebaixar, per exemple, l’Impost de Béns Immobles. Però, se’ls va comunicar que tot el que feia referència al padró municipal ja no estaven a temps de fer cap modificació. Per tant, si ja no estan a temps els hauria agradat que, de tot això, se n’hagués pogut parlar abans i rebaixar alguns altres tipus de taxes, però almenys aquelles que no depenen del padró municipal i d’aquelles respecte les quals es podria aconsguir algun avantatge per a la gent del municipi s’intentaria, si així el govern muncipal considera que es pugui acceptar, que es fes. Intervé el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, per dir que li sembla que el tema de les ordenances fiscals no ha estat debatut, perquè els grups municipals haurien pogut aportar les seves pròpies suggerències. I sense anar més lluny, ja que pretenen revisar la taxa d’obertura, es podria fer el mateix amb les ocupacions de via pública dels establimens que hi ha oberts i que prou malament s’ho passen. Potser estaria bé que adaptessin la tributació als nous temps de crisi, perquè molta gent s’ho passa malament, perquè s’hauria d’intentar que els que hi ha oberts també sobrevisquin. La tributació major que correspondria, efectivament, al padró municipal, ja no es podrà revisar perquè aquesta s’ha de publicar abans de finals d’any; perquè recorda que estan tips de presentar aquí mateix propostes i mocions, i pensa que amb això que diu el grup del PP li donarà també la raó quan diu que es pretenia fer una rebaixa de l’Impost de Béns Immobles, que és el gruix de la tributació municipal per adaptar-lo a una nova pressió fiscal que suposa la minva d’ingressos, que indirectament implica un augment de pressió fiscal. Subratlla que li hauria agradat haver debatut tot això, com també altres tributacions que són d’obligat compliment, com les que afecten els padrons. Tanmateix, ara això ja no es podrà fer, perquè ha de sortir publicat abans de finalitzar l’any i ja no dóna temps, però s’hauria pogut aprofitar per a fer una revisió completa de la fiscalitat local, adaptant-la als nous ingressos de la gent i adaptar també els nous ingressos a la pròpia despesa de l’ajuntament, i fer un estudi una mica més seriós. Si pretenen dinamitzar la construcció rebaixant del 2,8 al 2,66 per cent, i aquesta se suposa que és la mesura de dinamització per a la construcció, l’hauran de perdonar perquè s’ha de ser més seriós. Es a dir, si el que es pretén és ajudar la gent que s’ho està passant malament durant aquests temps, s’hauria de fer alguna altra cosa una mica més seriosa. I si no és ara, algun dia s’haurà de fer, perquè la tributació que els ve imposada tant des de fora com és el cas de l’IBI, com també la que s’imposa des del mateix ajuntament, al seu entendre s’hauria de revisar tota. I això també suposa una gran despesa, i si parlen dels negocis també és el mateix.



68

Li sembla molt bé que aquesta proposta avui es retiri del plenari, però veu que ara ja no donarà temps per a fer molt més, perquè al final l’any que ve hi ha eleccions i suposa que cadascú ja podrà presentar al programa electoral les propostes que vulgui, pel que fa a la tributació. Altrament, diu que aquí estan cansats d’esperar durant aquesta legislatura, i ha estat una llàstima perquè pensen que aquests temps s’haurien pogut aprofitar per fer una revisió molt més seriosament, per a deixar unes bones bases des d’ara cap a endavant. Pregunta el portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, si es deixa aquest punt damunt la mesa. El regidor d’Hisenda, en Miquel Sancho Matamoros, respon afirmativament. I afegeix que la proposta de disminuir aquest import del cinc al deu per cent, i pel que fa referència al que s’ha dit abans quan es parlava de la llicència d’obertura o la d’ocupació, se’n farà un estudi. A hores d’ara, no pot avançar si això seria possible o no. Pel que fa referència a l’IBI, hi ha un increment del deu per cent imposat, i l’any que ve finalitza i per a l’exercici 2016 ja baixa automàticament. Es cert que s’hauria d’haver fet abans, perquè en aquests moments no hi ha temps material per poder modificar l’IBI o les escombraries que com que s’han congelat, això ja seria una baixada. L’Ajuntament ha tingut un augment en la taxa de recollida d’escombraries del 6,17 per cent més, i els preus se’ls van comuncar fa tot just una setmana; però no s’han augmentat i no es toquen, per la qual cosa això ja és una baixada, perquè els preus estan augmentant. El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, considera que l’Impost de Béns Immobles és un tema important en la recaptació que es fa, i pregunta si des del govern municipal s’ha demanat al Cadastre que revisi tots els IBI de rústica per al proper exercici; i s’està referint a la revisió cadastral dels valors de les finques rústiques. Intervé l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller, per explicar que no s’ha demanat. Pel que fa al que abans apuntava el Sr. Bort Fibla pel que fa a l’ICIO i sobre la problemàtica de la construcció, li sembla que està clar que la solució no és unicament baixar el percentatge a un deu per cent, tot i que es mirarà de fer un esforç. Tanmateix, tot això s’ha d’estudiar, fer la proposta i documentar-ho, però subratlla que aquesta tampoc és la solució; de la mateixa manera que si es fes a la inversa i s’augmentés un cinc per cent, que tampoc seria cap cop mortal. Altrament, el que ha de quedar clar és que en la mesura de les seves possibilitats, en aquest cas concret s’han de veure aquelles mesures que puguin incidir, en més o en menys, en tot això. Per altra banda, això no s’ha d’entendre com una mesura aïllada, sinó que també en funció de les competències municipals que, cada vegada són més restringides, tant de les pròpies com de les impròpies, es farà allò que s’hagi de fer i s’ha d’entendre així. Pensa també que és interessant que aquestes ordenances fiscals es comparen amb la realitat que els envolta, perquè aleshores es pot pensar que és molt o poc i tot depèn. Assenyala que una consciència clara sobre si és molt o poc, és quan ho comparen amb la realitat que els envolta, perquè és un bon exercici; i aleshores podran valorar si darrera hi ha veritablement un esforç o no. Recorda també que porten un mínim de 4 anys en què no hi ha hagut cap augment. Pel que fa a l’IBI, es va canviar el sistema de finançament i en comptes de finançar ajuntaments per unes vies, es va optar per a fer un finançament a través de l’IBI, que es va pujar un deu per cent durant dos anys, i posteriorment es va prorrogar dos anys més fins al 2015. Això significa que l’any 2016 aquest deu per cent desapareixerà, i està parlant amb normativa actual; tot i que si l’any que ve o d’aquí uns mesos canvia la llei, aleshores podrà ser una altra cosa. No obstant això, insisteix que s’ha previst que l’any 2016 això desapareixi. Afegeix que per aquesta raó, a finals de l’estiu es va enviar un escrit a tots els ajuntaments i es donaven dues opcions: o bé acollir-se a aquest deu per cent, o fer la modificació dels valors cadastrals. Aleshores, si s’escollia fer la nova valoració dels valors cadastrals, com que l’ajuntament d’Alcanar, l’última vegada que es va fer va ser l’any 2001, això comportava un augment dels valors. L’alternativa menys lesiva per a la gent o més barata, o que suposava menys pressió fiscal, era optar per aquest deu per cent, i es va escollir finalment aquesta via. Tanmateix,



69

s’hauria pogut renunciar al deu per cent i fer l’actualització dels valors, tot i que van optar per l’opció més conservadora i en la que hi havia menys pressió fiscal; i a més a més, conscients que l’any 2016 aquest augment desapareixerà. Estan en una situació d’uns valors de fa molts anys, amb el fet que aquest deu per cent desapareix, i les vies de finançament alternatives també han desparegut. Per aquesta raó no es va optar per fer cap actualització. S’havia de dir que es volia la valoració i si no es contestava, aleshores s’aplicava l’opció més conservadora i així es va fer. Per altra banda, diu que la seva voluntat és estimar la proposta tot i que s’ha d’instrumentar, per la qual cosa es retiraria de l’Ordre del Dia. No obstant això, caldrà passar a votació la retirada de la proposta. Intervé novament el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, per preguntar si ara votaran la retirada d’un punt de l’Ordre del Dia. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller, diu que sí. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, diu que creia que aquesta era una voluntat del mateix ponent, retirar una proposta abans de passar a la seva votació. Tot i això, entén que ja que es dóna aquesta oportunitat al Partit Popular, la resta de grups també tenen la possibilitat de fer les seves aportacions per a modificar les ordenances fiscals. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller, respon que hi estan oberts. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, avança que aleshores cadascú dels grups ja faran les seves aportacions perquè es puguin estudiar totes i no únicament les del Partit Popular. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller, apunta que si tenen alternatives o altres plantejaments, els ho poden dir i s’ho estudiaran. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, pregunta si la proposta de modificació d’una ordenança fiscal ha d’anar acompanyada d’un estudi econòmic. I pregunta si aleshores presenten una proposta, es farà aquest estudi econòmic. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller, respon que això depèn. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, puntualitza que això ho diu perquè no vol treballar per a res; és a dir, perquè després no es faci l’estudi econòmic i que llavors es digui que no es pot votar perquè no està fet; i afegeix que cal valorar-ho políticament i també econòmicament. Entén que si hi ha un estudi econòmic, aleshores aquesta ordenança es podria sotmetre a l’aprovació del plenari, però si no s’encarrega aquest estudi aleshores no serveix per a res perquè aleshores serà el govern qui decidirà si s’accepta o no “de facto”, una, diverses o cap de les propostes que s’hagin fet. En canvi, si es fa aquest estudi econòmic es podria estudiar i votar-se per part de tothom. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller, insisteix que si el Sr. Bort Fibla té alguna proposta, que els ho faci arribar i que se l’estudiaran políticament i també econòmicament. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, diu que si és així, llavors el seu grup hi votarà a favor. Vist l’informe d’Intervenció municipal núm. 136/2014, de data 12/11/2014. Vist el dictamen emès per la Comissió Informativa “Alcanar-Administració”, de data 17/11/2014. Per tot això el Ple d’aquest ajuntament aprova per unanimitat la retirada d’aquesta proposta.



70

(Seguidament es fa un breu recés de 10 minuts) 16.- (RE 1090, 5/03/2014) MOCIÓ D’ERC-AM EN DEFENSA DE LA GESTIÓ SOSTENIBLE DELS RECURSOS HÍDRICS DE LA CONCA DE L’EBRE I EL DELTA. Per l’Alcaldia-Presidència es concedeix el torn de paraula al regidor en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), el qual passa a donar compte de la moció presentada pel grup d’ERC-AM (RE 1090, 5/03/2014) en defensa de la gestió sostenible dels recursos hídrics de la conca de l’Ebre i el Delta, que consta del següent tenor literal:

“MOCIÓ El passat 28 de febrer, el Consell de Ministres espanyol aprovava el Reial Decret 129/2014, pel qual s’aprovava el nou Pla hidrològic de la conca de l’Ebre, una aprovació feta amb un retard considerable si es té present que la Directiva 2000/60/ CE Marc de l’Aigua determinava que el Govern espanyol havia de tenir aprovats els seus 25 plans de conca hidrològica abans del 22 de desembre de 2009. En realitat, fins llavors només n’hi havia un d’aprovat, el Pla de conques internes de Catalunya, presentat per la Generalitat de Catalunya. Els diversos governs espanyols, després de no fer cas a les advertències de la Comissió Europea pel retard acumulat, van saber que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el mes d’octubre de 2012, condemnava l’Estat espanyol a pagar una sanció que encara no s’ha fet efectiva per incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua en la presentació dels plans de conca. Tanmateix, i al marge de la sanció, el nou Pla hidrològic ara aprovat estarà vigent fins al 2015, ja que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) n’haurà d’aprovar un altre d’acord amb la Directiva Marc de l’Aigua. Malgrat aquest retard acumulat en l’aprovació del Pla hidrològic de la conca de l’Ebre, durant el procés seguit per elaborar-lo, tant la CHE com el Govern espanyol no han tingut en compte les al�legacions presentades per diverses associacions, entitats, partits, institucions, com per exemple ajuntaments, consells comarcals i la mateixa Generalitat de Catalunya. D’aquí que el Pla de conca aprovat represente una greu amenaça per a la sostenibilitat i el manteniment del tram final del riu i el delta de l’Ebre, així com per a les activitats econòmiques, agrícoles i pesqueres que s’hi desenvolupen. Els 3.009 hm3/anuals de cabal ecològic que fixa el Pla de conca aprovat, amb mínims de només 80 hm3 per als mesos secs, tot considerant que la resta de reserva d’aigua de cabals pot ser utilitzada per a la producció d’energia hidroelèctrica o per regar, agreujarà encara més, el mal estat del tram final del riu Ebre i, sobretot, els problemes de regressió, subsidència i salinitat que amenacen el futur del Delta de l’Ebre. El cabal ecològic aprovat queda molt lluny del règim hídric proposat en forma d’al�legacions per la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, el Parlament de Catalunya i molts ajuntaments de les Terres de l’Ebre. La Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, òrgan consultiu i participatiu que es va constituir el febrer del 2006, ha aportat diversos estudis científics en què s’assegura que el cabal mínim necessari per garantir un tram final de riu viu i un futur segur per al delta de l’Ebre, és d’uns cabals de mínim 7.167 hm3/anuals. Diferenciats en funció de la tipologia de l’any hidrològic. Amb una aportació de 12.517 hm3/any (396,9 m³/s) en anys humits, 9.482 hm3/any (300,6 m³/s) en anys mitjans i 7.167 hm3/any (226,7 m³/s) en anys secs. Segons la Directiva Marc de l’Aigua, abans esmentada, els plans de conca han de començar determinant amb metodologia científica el cabal mínim necessari per mantenir el bon estat ecològic dels diversos trams fluvials, i només després es poden atorgar noves concessions. Per contra, el repartiment del cabal del riu Ebre que fixa el nou Pla de conca sembla que no respon tant a criteris tècnics ni a les necessitats del tram final del riu Ebre i el seu Delta, sinó més aviat a criteris polítics, fet que es demostra amb un augment de les terres de regadiu en 440.000 hectàrees, el 50 % més que ara, per la qual cosa caldrà crear 40 nous embassaments o grans bases de reg, que se sumaran als 120 que ja hi ha ara.



71

Els efectes de totes aquestes actuacions, que res no tenen a veure amb una gestió racional i sostenible dels recursos hídrics de la conca de l’Ebre, comporten més retenció de sediments en els embassaments i, per tant, que es redueixin en la compactació de la plataforma deltaica, fet que en comporta un enfonsament progressiu. A aquest fenomen anomenat subsidència cal afegir-hi el de la regressió del Delta, espai que guanya el mar a la costa del Delta. La reducció del cabal d’aigua del riu que arriba al tram final i al seu Delta, així com l’augment de la salinitat d’aquesta aigua per l’augment de regadius riu amunt, agreuja encara més la salinització de les terres deltaiques i la penetració de la falca salina riu amunt, fins a 30 quilòmetres de la desembocadura. Davant l’amenaça que suposa el nou Pla hidrològic per al futur socioeconòmic i mediambiental del tram final del riu Ebre, el delta de l’Ebre i els seus municipis, el Grup municipal d’Esquerra d’Alcanar proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS: 1. Manifestar al Govern de l’Estat espanyol i a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre el rebuig de l’Ajuntament d’Alcanar al Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre que va aprovar el Consell de Ministres el passat 28 de febrer de 2014. 2. Demanar al Govern de la Generalitat que convoque amb caràcter d’urgència una reunió extraordinària de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre per tractar les accions a emprendre davant l’aprovació del Pla Hidrològic de Conca de l’Ebre. 3. Donar suport a les accions del Govern de Catalunya i altres institucions davant la Comissió Europea i altres organismes de caràcter estatal i internacional, amb l’objectiu de combatre l’aplicació del Pla hidrològic de la conca de l’Ebre. 4. Donar suport a iniciatives i mobilitzacions socials contra el Pla hidrològic de la conca de l’Ebre. 5. Comunicar aquest acord al president de la Generalitat de Catalunya, a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya, a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i a la Plataforma en Defensa de l’Ebre.” El regidor en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), recorda que és una moció presentada al mes de març. Demana la paraula el portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, per manifestar que donat que es tracta d’una moció del mes de març i fa molt de temps, desconeix si en els casos en què hi ha mocions molt antigues si seria convenient actualitzar-ne les dades, tot i que sigui un tema dels ponents. Possiblement, entén que en aquest cas i en aquesta situació han passat moltes coses. De fet, pel que fa al segon punt on es demana la convocatòria urgent de la Comissió per a la Sostenibilitat ja es va convocar al mes d’abril, concretament el passat dia 4 d’abril, i va ser presidida pel mateix conseller Vila, i allí mateix es van acordar quines accions es farien i es va debatre la possibilitat de presentar un recurs davant de l’Estat, i que si no s’atengués la petició aleshores presentar-se davant del Tribunal Suprem i, en última instància, davant la Comissió Europea. I diu això perquè aquest punt, al seu parer, té poc sentit si no se li dóna un altre articulat i es canvia la paraula, perquè en cas contrari aprovaran una actuació que ja s’ha fet, i ho diu per aquesta en concret ja que tota la resta és vàlid. Altrament, considera que també en la part expositiva s’haurien de posar o treure’s algunes coses, perquè està desactualitzada, diu que aquesta comissió ja s’ha fet al mes d’abril i si ja es va fer, que ara es torni a demanar no sap si té massa sentit.



72

L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que s’hauria de recollir com a esmena i s’hauria de votar. El regidor en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), subratlla que en qualsevol cas l’esperit de la moció és el més important. En qualsevol cas, es pot introduir aquesta esmena pel que fa al segon punt de la moció i si tots els grups hi estan d’acord que es faci d’aquesta manera. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), recorda que aquesta moció es va dictaminar fa temps. Pel que se’ls ha comentat des de Secretaria no es pot modificar un text que ja ha estat dictaminat, per la qual cosa es manté el redactat d’aquest punt perquè no es podia portar amb la modificació feta, i s’havia de respectar. I entén que ara seria una esmena de supressió, que en definitiva és del que es tracta, per al qual cosa avança que li sembla bé aquesta adequació. Consegüentment, es passarà a votació aquesta supressió i es votarà seguidament la moció sense aquest punt, per la qual cosa es faran dues votacions. El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, observa que aquesta esmena no és que tingui cap rellevància, ja que si era una moció del mes de març el que pertocava possiblement era fer-ne una altra de nova, per evitar que es fessin esmenes. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), clarifica que ja estava presentada i dictaminada. El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, diu que també s’hauria pogut no presentar en l’Ordre del Dia d’aquesta sessió plenària i presentar-ne una altra de nova, la qual cosa s’hauria pogut fer. Això ho diu perquè allò que s’hagi de votar sigui més real i que s’ajusti més al sentit, donat que el segon punt demanava la convocatòria d’una comissió i al mes d’abril aquesta comissió ja es va fer, i s’hauria de treure aquest punt per a no tornar a demanar una cosa que ja s’ha fet. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), passa a votació aquesta esmena de supressió. Vist el dictamen emès per la Comissió Informativa “Alcanar Sostenible”, de data 17/06/2014. El Ple d’aquest ajuntament aprova la supressió del segon punt dels acords d’aquesta moció per 14 vots a favor de n’Alfons Montserrat Esteller, en Miquel Sancho Matamoros, na Ma Carme Navarro Balada, n’Eva Ma Queralt Roca, en Josep Manel Martí Montesinos, na Mercè Fischer Cid, en Josep Ma Sancho Subirats, i en Joan Roig Castell (ERC-AM); d’en Ricard Bort Fibla, en Xavier Ulldemolins Reverter i na Zoila Domínguez Zaporta (PSC-PM); de n’Ivan Romeu Hierro, n’Antonio José Fibla Reverter i na Ma Teresa Lange Ebri (CIU); i 3 abstencions d’en Josep Beltran Valls, na Ma José Subirats Reverter i en José E. Fornós Gilabert (PP). L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), convé que una vegada feta aquesta supressió, es passarà a votació el text complet de la moció, amb el benentés que el punt que figurava com a segon ja no hi apareix. Per tot això, amb l’esmena anterior incorporada, el Ple aprova la moció per 14 vots a favor de n’Alfons Montserrat Esteller, en Miquel Sancho Matamoros, na Ma Carme Navarro Balada, n’Eva Ma Queralt Roca, en Josep Manel Martí Montesinos, na Mercè Fischer Cid, en Josep Ma Sancho Subirats, i en Joan Roig Castell (ERC-AM); d’en Ricard Bort Fibla, en Xavier Ulldemolins Reverter i na Zoila Domínguez Zaporta (PSC-PM); de n’Ivan Romeu Hierro, n’Antonio José Fibla Reverter i na Ma Teresa Lange Ebri (CIU); i 3 abstencions d’en Josep Beltran Valls, na Ma José Subirats Reverter i en José E. Fornós Gilabert (PP), amb l’adopció dels següents acords: PRIMER. MANIFESTAR al Govern de l’Estat espanyol i a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre el rebuig de l’Ajuntament d’Alcanar al Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre que va aprovar el Consell de Ministres el passat 28 de febrer de 2014.



73

SEGON. DONAR SUPORT a les accions del Govern de Catalunya i altres institucions davant la Comissió Europea i altres organismes de caràcter estatal i internacional, amb l’objectiu de combatre l’aplicació del Pla hidrològic de la conca de l’Ebre. TERCER. DONAR SUPORT a iniciatives i mobilitzacions socials contra el Pla hidrològic de la conca de l’Ebre. QUART. COMUNICAR aquest acord al president de la Generalitat de Catalunya, a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya, a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i a la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

17.- (RE 1372, 21/03/2014) MOCIÓ D’ERC-AM PER REINVIDICAR EL PAPER TRADICIONAL DE LES ACTIVITATS RAMADERES AMB BOUS BRAUS AL TERRITORI. Per l’Alcaldia-Presidència es concedeix la paraula a la regidora de Festes, na Mercè Fischer Cid (ERC-AM), la qual passa a donar compte de la moció del grup d’ERC-AM per reivindicar el paper tradicional de les activitats ramaderes amb tous braus al territori. Recorda que hi va haver dues mocions prsentades i que es va fer una comissió informativa on van estar presents tots els grups municipals, i li sembla recorda que es va arribar a l’acord de fer un text refós. Com que no hi era li concedeix la paraula a la regidora de Festes, na Mercè Fischer, perquè en doni compte. La regidora de Festes, na Mercè Fischer Cid (ERC-AM), diu que el passat 17/06/2014, es va presentar una moció per reivindiar el paper tradicional de les activitats ramaderes amb bous al territori. En aquesta data es va sotmetre al dictamen de la comissió informativa “Alcanar Actiu” la moció presentada pel grup d’ERC, per reivindiar el paper tradicional de les activitats ramaderes amb bous al territori i que el grup del PP el dia anterior havia presentat una altra moció molt semblant, tot i que no es va poder dictaminar perquè no va donar temps a entrar-la en aquella comissió informativa, en la mateixa comissió es va proposar l’elaboració d’una nova moció amb el text expositiu que presentava el grup d’ERC. Pel que feia referència als acords es va consensuar un text refós de les dues mocions presentades, per bé que els dos textos expositius eren molt semblants; i com que la moció d’ERC s’havia presentat abans es va acordar mantenir-lo com a text expositiu. En aquesta moció, es va arribar a un primer acord i en l’acta de la Comissió Informativa es deia que es passava a votació la moció del grup d’ERC-AM, tal i com estava redactada en aquells moments, i on tots els partits polítics van votar-hi favorablement. Tanmateix, es va passar a votació els acords presentats conjuntament, amb les modificacions esmenades, respecte dels quals tots els grups van votar-hi favorablement. Per tot això, s’ha considerat oportú retirar la moció d’ERC-AM i amb el consentiment del grup del PP també es retiraria la moció del grup del PP, que és molt semblant, que és la que constaria en el punt 18è de l’Ordre del Dia d’aquest plenari i presentar aquella que es va dictaminar en la comissió informativa, on tots els grups municipals van acordar que es fes una única moció amb les esmenes fetes i dictaminades per unanimitat. Consegüentment, la moció quedaria de la següent manera: “MOCIÓ És a les Terres de l’Ebre on es concentren un major nombre de ramaderies de brau i d’aquestes n’hi ha varies que superen els més de cent anys d’activitat ramadera, on les feines campestres com la “tienta”, marcada a foc dels animals, sanejament són les feines diàries, que aquest tipus de ramaderia ha de portar a cap per tal de seguir les directrius de l’autèntica criança d’una espècie com la del bou brau, que busca com a únic objectiu la selecció.



74

Amb els anys aquestes ramaderies han buscat noves maneres de subsistir al brutal context de crisi econòmica que afecta al nostre país, i han trobat una sortida que ajuda a pal�liar aquest ofec econòmic. La solució ha segut obrir les portes a un turisme de qualitat que han optat per les nostres terres. Cal recordar que aquestes activitats que es porten a terme dintre les ramaderies i que estan autoritzades dins la seva activitat particular, van rebre l’aval del propi Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, en el sentit de que no constituïen infracció del text refós de la Llei de Protecció dels animals aprovat pel Decret legislatiu 2/2008. L’exemple més clar del camí que s’ha de seguir l’ha marcat França, qui ha entès que les festes populars amb bous mouen al voltant de 4 milions d’euros en turisme i per tant, això és un valor en alça que s’ha de cuidar. L’advertència del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya d’aplicar “mà dura contra les espectacles privats amb bous” ha generat malestar entre les ramaders i entre les Associacions de Penyes Taurines de les TTEE, per la manca de coneixença d’aquesta mena d’activitats. En data 12 de setembre de 2013 el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 17 de Barcelona ha dictat resolució ferma la qual estimava parcialment la sol�licitud de mesura cautelar de suspensió de l’acte jurídic impugnat, en el sentit d’ordenar a la Direcció General del Departament de Medi Natural i Biodiversitat, i d’incoar un expedient i sancionar a algunes ramaderies, i seguir-lo pels tràmits fins dictar resolució definitiva en la via administrativa, sens perjudici que el Departament d’Interior prossegueixi amb els que té en tràmit. I com a mesura cautelar estima el cessament de l’activitat dels espectacles taurins que realitzen les ramaderies afectades. A la vista de tot l’anterior s’ha decidit, presentar una moció al ple de l’Ajuntament d’Alcanar, per tal de congregar el major suport possible dels diferents municipis. El resultat de tot plegat es farà arribar als partits polítics ebrencs amb representació al Parlament de Catalunya, Senat i Congrés dels Diputats a Madrid. Per tot això, els grups municipals d’ERC-AM, PP, CIU i PSC-PM proposen l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER. REIVINDICAR el paper tradicional de les activitats ramaderes “tientes”, marcades, sanejaments, etc., al territori amb els bous braus, per tal de poder compaginar les tasques ramaderes i la possibilitat que els turistes i convidats as les instal�lacions ramaderes, puguin visualitzar i gaudir de forma gratuïta les activitats pròpies ramaderes, així com la protecció d’aquestes tradicions, amb tant d’arrelament al territori de les Terres de l’Ebre. SEGON. REIVINDICAR la tradició amb bous a les Terres de l’Ebre, com a element característic dels municipis on als seus termes municipals hi ha ramaderies d’aquestes característiques. TERCER. INSTAR els grups polítics del Parlament de Catalunya i al govern de la Generlaitat de Catalunya, a dur a terme una modificació urgent de la normativa vigent, si s’escau, per cercar una solució definitiva a la problemàtica existent. CINQUÈ. TRAMETRE aquests acords als consells comarcals de les Terres de l’Ebre, als ajuntaments del territori, al Conseller d’Interior, Agricultura, Delegat del Govern i als portaveus del grups parlamentaris del Parlament de



75

Catalunya, Congrés i del Senat, les ramaderies de les Terres de l’Ebre, a l’Associació de Penyes Taurines i a les Penyes taurines d’Alcanar. La regidora de Festes, na Mercè Fischer Cid (ERC-AM), explica que aquest és el text que es va dictaminar en la Comissió Informativa “Alcanar Actiu”, de data 17/06/2014, i que es va ratificar amb l’aprovació d’aquesta acta en la següent Comissió Informativa “Alcanar Actiu” del passat dilluns. Vist el dictamen de la Comissió Informativa “Alcanar Actiu”, de data 17/06/2014. Per tot això, el Ple d’aquest ajuntament aprova per unanimitat aquests acords. Demana la paraula el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, per dir que acaben d’aprovar dues mocions, una del març i l’altra del juny quan estan al mes de novembre; i potser per això caldria reflexionar una mica sobre què estan fent, perquè considera que això només passa a Alcanar, i és que hi ha mocions que s’aproven amb sis mesos de retard, per la qual cosa s’ho haurien de fer mirar tots plegats. I ho diu simplement perquè serveixi de reflexió per a tothom, tot i que pensa que això no és massa de rebut. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que no polemitzarà en aquest punt. Pel que fa al punt 18è relatiu a (RE 2684, 16/06/2014) MOCIÓ DEL PP REFERENT A LES RAMADERIES DE BOUS BRAUS DE LES TERRES DE L’EBRE, es retira de l’Ordre del Dia. I afegeix que no cal votar-lo perquè ja va ser dictaminat en la comissió informativa i es va decidir refondre’l amb el punt anterior, per al qual cosa es retira i es passa al punt següent. 19.- (RE 4477, 1/09/2014) MOCIÓ D’ERC-AM PER RECLAMAR UNS TRENS DIGNES AL NOSTRE TERRITORI. Per l’Alcaldia-Presidència es concedeix la paraula al regidor en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), el qual dóna compte de la Moció del grup d’ERC-AM, per reclamar uns trens dignes al nostre territori, que consta del següent tenor literal: “MOCIO La Plataforma Trens Dignes (PTD) a les Terres de l’Ebre i Priorat, va néixer fa divuit mesos, recollint el descontentament i la lluita per un transport ferroviari just a l’Ebre, a les línies R-15 i R-16. El transport públic és un dret fonamental dels ciutadans finançat amb els impostos de tots; l’oferta que tenim al Territori és insuficient, poc atractiva i els preus que presenta són excessivament cars i poc engrescadors. Les Terres de l’Ebre som l’únic territori Català que encara no té implantat el Sistema d’Integració Tarifària, pel qual amb un mateix bitllet es poden utilitzar sistemes de transports públics diferents, fent transbordament i aconseguint tarifes reduïdes mitjançant abonaments i títols multi viatge. El nostre territori ha tingut una important mancança històrica en la qualitat del servei ferroviari pel que fa al nombre d’estacions, tarifes, modernitat dels combois i freqüències horàries, greuge aguditzat des de mitjans dels anys 90 quan es va posar en marxa el Corredor del Mediterrani. Això va suposar el desmantellament del tram de la via Tortosa – Freginals i la posada en marxa de l’Estació Aldea – Amposta – Tortosa, que havia de convertir-se en l’Estació Central de les Terres de l’Ebre i que ara, més de quinze anys després, veu passar de llarg més trens dels que no pas s’hi aturen. Cap Euromed, cap AVE, cap Alvia i cap Tren Estrella. A més, progressivament s’han tancat estacions, sobretot a la línia R-15.



76

La recent posada en marxa de les Rodalies de Tarragona no ha fet més que empitjorar la nostra situació augmentant el nivell, ja de per si fort, de saturació de les nostres línies R15 i R16 donat que els nous combois de Rodalies interfereixen amb els nostres combois de Mitja Distància. Però també cal veure les millores ferroviàries que reclamem, com una oportunitat per al territori, és a dir, de la mateixa manera que la gent necessita sortir per diferents motius, cal tenir en compte la gent que ens vol visitar. El nostre territori recentment ha estat declarat com a reserva de la biosfera, esdeveniment que pot estimular positivament el sector turístic emergent al territori i uns serveis ferroviaris com els que patim només poden afectar negativament al seu desenvolupament. Des del principi van centrar les seues demandes en dos grans blocs: INFRAESTRUCTURES I SERVEIS. Aquesta moció la centrem ara en aquest segon aspecte del qual la Generalitat de Catalunya té totes les competències transferides: freqüències, tarifes i combois. A continuació en fem una concreció de demandes, perquè la institució que representem les secundi, les assumeixi com a pròpies i es comprometi a treballar-hi per assolir-les al més aviat possible amb col�laboració amb la PTD. Per tot això, el grup municipal d’Esquerra, proposa al Ple de l’ajuntament l’adopció dels següents ACORDS: 1.- La inclusió de les Terres de l’Ebre (línies R15 i R16) a les Rodalies del Camp de Tarragona, amb l’ampliació del trajecte d’alguns rodalies que ara arriben solament a Hospitalet de l'Infant (RT2) i Reus (RT1). Això comportaria un augment de les freqüències sense recarregar la xarxa a Barcelona, fet que al nostre territori ens garantiria a la R16 un tren cada hora i a la R15 que els intervals no fossen superiors a dues hores. Aquests nous trens han de ser semidirectes per millorar el temps de trajecte. 2.- Convertir a Alvia o Intercity un Euromed perquè s’aturi, a primera hora del matí, a l’estació de l’Aldea i el mateix a última hora de la tarda des de Barcelona. Foment addueix que un Euromed no pot parar en una estació que no sigui capital de província, i els serveis Euromed es fan actualment amb combois Alvia. Els Alvia si que poden parar en estacions que no són capitals de província. Així mateix, proposem que el tren Alvia que realitza el trajecte Vinaròs-Madrid (va fins a Gijón) iniciï i acabi el seu recorregut a l’estació Aldea-Amposta-Tortosa. 3.- Que les Terres de l’Ebre se incorporin a la Integració Tarifària de les comarques de Tarragona, mentre no es desenvolupi el nou Sistema Tarifari global per tota Catalunya, que permet combinar un únic bitllet de diferents transports públics. 4.- RENFE Operadora, per instruccions de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, té previst substituir, gradualment, les actuals i obsoletes unitats 470 per unitats 447, excedents de nuclis de rodalies on es renova la flota actual. Considerem que estes unitats (447) no són les més adequades per realitzar el servei regional, tenint en compte la distància que hem de recórrer que pot arribar fins a 3 hores. El nivell de confort no és l’adequat i no poden assolir una velocitat òptima. La substitució s’ha de fer directament per les unitats 449, combois que ara s’utilitzen arreu per fer els trajectes com els nostres de mitja distància, dels quals, a hores d'ara i sovint amb retard, n’arriben/en marxen dos a/de les Terres de l'Ebre per la R16 i cap per la R15 (a les estacions del nostre territori). 5.- Que s’apliqui un factor corrector en els mitja distància i en els Regionals Express i que no ens penalitzi el quilometratge d’una manera tan greu en el preu del bitllet. 6.- Que els estudiants i treballadors de les Terres de l’Ebre, atès el poder adquisitiu d’aquests sectors de la població i el greuge que ens suposa desplaçar-nos diària i/o setmanalment als centres de treball i universitats, puguin tenir



77

els mateixos descomptes i tipus d’abonaments que en aquests moments ja tenen els usuaris de les Rodalies de Tarragona, tenint en compte la pobra oferta acadèmica i laboral del territori. 7.- Fer arribar aquests ACORDS al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, a la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre, al Ministeri de Foment, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i a les empreses ADIF i RENFE.” El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, intervé per dir que només escoltant la presidenta d’aquesta Plataforma per als trens dignes, Cristina Bel, és important subratllar diverses qüestions; perquè estan fent una tasca de pressió molt important pel que fa a aquesta falta de qualitat, tot i que a banda també és important ser realistes pel que fa a la realitat que hi ha a nivell de via. Pel que fa a les millores que s’han fet des del mes de setembre, en relació amb aquesta moció, s’han fet propostes i ha canviat algun tren, però no funciona. Si únicament hi ha un tram de via, si el tren arriba amb retard tornarà a sortir amb retard, perquè és el mateix tren que ve i torna. Apunta que potser també s’haurien de plantejar i no afegir més esmenes, però volia fer aquesta reflexió general perquè és important comptar amb aquest doble tram de via, com comenta la Plataforma; perquè si un tren arriba amb retard l’altre pot sortir de manera puntual, la qual cosa seria important. Es el corredor del Mediterrani amb la inversió que s’hauria de fer, i és un dels temes que considera importants, per la qual cosa avança que està completament d’acord amb la moció i la votaran favorablement. A banda de tot això, s’hauria de comunicar també aquest acord a la mateixa Plataforma ja que al punt 7è es diu que es comunicarà a un seguit d’administracions, i també s’hauria de traslladar l’acord a la Plataforma Trens Dignes perquè aquesta associació pogués utilitzar aquesta moció a l’hora de negociar o de pressionar, i estaria bé que se’ls pogués comunicar l’acord que es prengui en aquest plenari. El regidor en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), apunta que en aquesta moció no es fa referència als retards, sinó pel que fa a la millora dels serveis de la mateixa infraestructura que hi ha actualment. De fet, quan es parla de major freqüència, es demana un increment. I diu que aquesta és la moció que els ha traslladat la mateixa Plataforma Trens Dignes i tal com els ha arribat s’ha presentat. El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, subratlla que no té sentit que no s’enviï a la mateixa Plataforma. Si no ho volen incloure, que no ho facin, però aquesta moció-tipus que els han enviat, també l’han enviada al seu grup; però les mocions-tipus es poden canviar, i es poden afegir aspectes o treure’ls, com s’ha fet abans. Considera que si la Plataforma li envia aquesta moció-tipus, que li sembla molt bé -perquè al seu grup també se li ha fet arribar-, seria bo que se li puguin traslladar aquests acords a la mateixa Plataforma; i si no ho posen aquí, igualment se li podria fer arribar per correu electrònicm, tot i que pensa que el correcte és que se li puguin fer arribar els acords adoptats avui en aquest plenari. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller, diu que és un text que s’envia als ajuntaments i que s’aprova tal i com s’ha presentat. De la mateixa manera que quan es va rebre se’ls va dir que es presentaria a aprovació, independentment que aquí pugui dir o no que es comuniqui, se’ls comunicarà l’acord per la qual cosa no cal modificar res. Insisteix que és el text que s’ha aprovat a tot arreu, i ja se’ls comunicarà i ho actualitzaran. El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, convé que possiblement no sigui rellevant, però si la Plataforma Trens Dignes ho envia a l’ajuntament, tal i com ha comentat l’alcalde, suposa que també s’enviarà a tots els grups municipals també, i no per a un grup municipal en concret. I si està dient que s’ha comunicat a l’ajuntament, també hauria estat bé que s’hagués pogut fer entre tots, i hi haguessin estat d’acord. Si és per al grup municipal d’ERC-AM aleshores és per a aquest grup, mentre que si s’envia a l’ajuntament és una moció que seria per a tots els grups municipals.



78

L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller, respon que aquest text, igualment que molts altres, s’ha enviat a totes les forces polítiques; és a dir, que s’envia a l’ajuntament però també a totes les forces polítiques. I de la mateixa manera que moltes vegades en la comissió informativa han presentat mocions a les quals s’han adherit, i no ho ha hagut cap problema, entén que tampoc n’hi hauria d’haver cap tot i que estigués presentada pel grup d’ERC-AM, perquè tampoc ningú els ho ha dit. I aquest text concretament s’ha enviat a tothom. Proposa que es respecti el seu contingut, perquè és la moció que s’ha enviat a tot arreu i no fer modificacions. Independentment del que digui aquí, aquests acords es comunicaran a la Plataforma Trens Dignes. Vist el dictramen emès per la Comissió Informativa “Alcanar de les Persones”, de data 15/09/2014. Per tot això el Ple d’aquest ajuntament aprova per unanimitat aquests acords. 20.- MOCIÓ CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS D’ERC-AM, CIU I PSC (RE 5708, 24/10/2014) PER RECLAMAR EL DEMANTELLAMENT DE LES INSTAL�LACIONS I REBUTJAR LA INDEMNITZACIÓ A ESCAL UGS, SL PEL PROJECTE CASTOR. Per l’Alcaldia-Presidència es concedeix el torn de paraula al regidor en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), el qual passa a donar compte de la moció presentada inicialment pel grup d’ERC-AM, a la qual s’hi ha adherit els grups municipals d’ERC-AM, CIU i PSC-PM, i que consta del següent tenor literal:

“MOCIÓ

EL 2 d’agost de 2007, el Ministeri d’Indústria publicava al BOE el projecte Castor format per tres grans infraestructures: una planta marina davant la costa del delta de l’Ebre, 20 quilòmetres mar endins al davant de la costa del Delta, d’ Alcanar, de la Ràpita i Vinaròs, que aprofita un jaciment petrolífer esgotat a 1.750 metres de profunditat; un gasoducte de 30 quilòmetres, 22 dels quals van pel subsòl marí i 8 per terra, al costat del riu Sénia, i una planta d’operacions terrestre situada al terme municipal de Vinaròs (8 km), però físicament més propera als nuclis de població catalans d’Alcanar (4 km) i d’Ulldecona (6 km). Al llarg d’aquests anys aquest projecte ha comptat amb l’oposició de les poblacions d’Alcanar i de la Ràpita, així com de molts altres municipis de les Terres de l’Ebre i també d’un forta oposició social encapçalada per la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia. Des d’aquesta Plataforma, des de l’ajuntament d’Alcanar s’han presentat diverses denúncies, al�legacions, queixes i preguntes tant al Parlament de Catalunya, al Congrés de Diputats com davant la Comissió Europea sobre els dèficits, les mancances i els dubtes que presentava el projecte. La injecció de gas matalàs a partit del juny de 2013 va provocar una greu crisi sísmica, produint-se centenars de sismes registrant-se el de major magnitud, 4,2 en l'escala de Richter, el passat 1 d’octubre de 2013. D’aquí que el 26 de setembre el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme ordenés el cessament de l’activitat del magatzem de gas Castor i demana a l’Institut Geogràfic Nacional informació detallada sobre els moviments sísmics. Aquesta crisis sísmica va crear una greu alarma social, tant pels constants terratrèmols, com per la manca de transparència i informació tant de l’empresa Escal UGS com de l’administració espanyola envers la ciutadania i les institucions municipals i nacionals catalanes, i va malmetre també el posicionament d’Alcanar i les Terres de l’Ebre i del Sénia com a destinació turística familiar i amb valors de qualitat i respecte ambiental, i danys morals i psicològics a la ciutadania de les nostre terres. El 18 de juliol de 2014 l’empresa ESCAL UGS, SL va presentar davant el Ministerio de Industria, Energia i Turismo la renúncia anticipada a la concessió, i amb posterioritat el 4 d’octubre de 2014 el govern espanyol aprovava el Real-Decreto Ley 13/2014 que estableix una indemnització a ESCAL-UGS de 1.350 milions d’euros. Aquesta indemnització que el mateix decret carrega al sistema gasístic durant 30 anys, i que suposa un cost final al voltant



79

de 4.731 milions d’euros a càrrec de la ciutadania de tot l’estat. Aquest pagament esdevé un deute totalment il�legítim quan no existeix una auditoria fiable dels costos i de les responsabilitats, només recordar que el cost final de la instal�lació gairebé triplica el cost inicial, i l’empresa no va atendre la necessitat d’estudiar l’impacte en l’activitat sísmica tot i els informes de l’Observatori de l’Ebre i les al�legacions de la mateixa Plataforma, i a més a més la planta no ha estat mai operativa, tenint només una autorització provisional, no definitiva i per tant no ha entrat mai en funcionament. Així mateix destinar aquest milers de milions d’euros de diner públic per indemnitzar una empresa privada que no ha gestionat de manera correcta el projecte, és encara menys justificable en un context d’austeritat i de retallades en els serveis públics i l’estat del benestar. Amb la intenció de rebutjat la indemnització a ESCAL UGS i reclamar reparacions i compensacions pels danys soferts per les persones i bens del territori, el nostre grup va presentar una moció (RE 5478 14/10/2014), que amb aquesta nova moció s’esmena, ja que debatuda la primera moció a la Comissió Municipal de Seguiment del Projecte Castor de 21/10/2014, es va acordar reiterar també la petició de desmantellament de les instal�lacions, ja fet anteriorment pel Ple de l’ajuntament. Per tot això, els grups d’ERC-AM, CIU i PSC-PM, proposen al Ple de l’ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:

1. Reiterar la demanda al govern espanyol del desmantellament de totes les instal�lacions lligades al projecte Castor, tant la part marina com la terrestre

2. Rebutjar la indemnització establerta pel Decret-Llei 13/2014 a l’empresa concessionària del magatzem CASTOR, per tractar-se d’un deute il�legítim, una vulneració dels drets dels consumidors, com també de la lliure competència

3. Exigir una reparació pels danys morals i psicològics patits per la ciutadania d’Alcanar i de les Terres

de l’Ebre i del Sénia tant pels terratrèmols, com per l’opacitat i manca d’informació vers la ciutadania

4. Establir una indemnització pels danys econòmics soferts pel sector turístic i comercial durant la crisi sísmica i posteriorment per la manca de confiança i els danys a la imatge turística del nostre municipi i de tot el territori

5. Demanar que s’arbitren les mesures necessàries per restablir la imatge turística del municipi i de les

Terres de l’Ebre i del Sénia, entre d’altres amb campanyes informatives i promocionals del nostre territori

6. Fer arribar aquests acords al president de la Generalitat de Catalunya, al president de la Generalitat Valenciana, al Ministerio de Industria i al Ministerio de Medio Ambiente, al Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, a la Consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, als Presidents de la Diputació de Tarragona i Castelló, als Consells comarcals de les Terres de l’Ebre, als ajuntaments de les Terres de l’Ebre, i de les comarques del Maestrat i els Ports i a la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia.”

Demana la paraula el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, per recordar que des del grup del PP a l’Ajuntament d’Alcanar sempre s’han oposat a aquest projecte; i sempre han estat al costat de l’ajuntament, sempre han estat al costat de la Plataforma Ciutadana, i sempre han estat al costat de tota la ciutadania d’Alcanar que es manifestava contra aquest projecte. I sempre que han parlat sobre aquest projecte, han manifestat que hi estaven en contra i així ho han demostrat. A partir d’aquests moments on ja s’ha aprovat el pagament de la indemnització a aquesta



80

empresa hi ha hagut un munt de veus de gent que, quan des d’Alcanar i des d’aquest ajuntament, i quan per la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia o quan la gent d’Alcanar s’estava manifestant en contra d’aquest projecte, no els havien sentit mai. Es a dir, mentre aquí protestaven i deien que estaven en contra d’aquest projecte, no s’escoltava ningú i estaven totalment sols. Ara s’aprova pagar una indemnització i ara surten tots. Entén que ara s’està intentant utilitzar això en benefici no se sap de qui, encara que ho poden pensar tot i que s’ho callaran. Davant d’aquest tema, voldria deixar clars un seguit de temes. En primer lloc, voldria comentar el reial decret mitjançant el qual s’atorga a ESCAL UGS la concessió i explotació per al magatzem subterrani de gas natural denominat Castor, que és de l’any 2008. L’any 2008, quan s’aprova aquest reial decret, i en el seu art. 14 diu el següent “en caso de caducidad o extinción de la concesión, las instalaciones revertirán al Estado. En tal caso, y para asegurar la recuperación de la inversión realizada por los titulares, en coherencia con lo establecido en el artículo 92.1.a) de la Ley 34/1998 de 7 de octubre, del Sector de Hidrocarburos, se compensará a la empresa concesionaria por el valor neto contable de las instalaciones afectadas por el almacenamiento subterráneo, siempre que éstas continúen operativas. I el més fort ve després quan diu: “lo anterior no será de aplicación en caso de dolo o negligencia imputable a la empresa, en cuyo caso la compensación se limitará al valor residual de las instalaciones, sin perjuicio de otras responsabilidades de la empresa concesionaria.” Recorda que això s’aprova l’any 2008 i ho signa el Ministre d’Indústria, Turisme i Comerç d’aleshores, Miguel Sebastián Gascón. Ara sembla que algú vol donar a entendre que des del govern de Madrid, o des del PP que és qui governa, hi hagi molt interès a pagar a aquesta empresa, i que al govern de Madrid els faci goig fer aquest pagament. Però el govern de Madrid, el govern del PP, va presentar davant del Tribunal Suprem un recurs contenciós-administratiu, perquè es declari lesiva precisament aquesta clàusula, perquè des del govern de Madrid, des de l’estat, es considera que això no és just. Per això, ho porta davant el Tribunal Suprem. La data de la Sentència és del 14/10/2013, diu: “FALLAMOS que desestimamos el recurso contencioso-administrativo interpuesto por la Administración general del Estado, contra el art. 14, párrafo final del decreto ... “por el cual se otorga a ESCAL UGS SL la concesión de explotación del almacenamiento subterráneo de gas natural denominado Castor, y se imponen las costas a la parte demandante, conforme a lo expresado en el fundamento de derecho cuatro...”. El Partit Popular de Madrid no té cap interès amb aquesta empresa, per la qual cosa ho porta davant els tribunals. Els tribunals diuen que això s’ha de pagar, que ha de pagar les costes per haver-ho portat al tribunal. A partir d’aquí, i en base a aquesta sentència, la setmana passada s’ha pagat a l’empresa. S’aprova un Reial Decret de data 16/10/2014 mitjançant el qual s’aprova el pagament d’aquests 1.350 milions d’euros a l’empresa ESCAL UGS, tot i que aquest mateix reial decret també diu que el pagament d’aquesta compensació no extingeix la responsabilitat del concessionari. Es a dir, es paga perquè la sentència obliga a aquest pagament, però també diu que es continuï investigant per veure si hi ha responsabilitats de l’empresa que poguessin revertir aquesta indemnització, i que acabin retornant aquests diners a l’estat. Això és talment el que ha fet el govern de Madrid. A partir d’aquí ells també consideren que això és abusiu, perquè alguna cosa s’ha fet malament, i tant des d’aquest ajuntament com per part del poble s’ha considerat sempre, i consideren que això està malament. I afegeix que tampoc estan d’acord en el fet que això es pagui, tot i que també pensen que el govern de Madrid -en aquest cas, el govern del PP-, té unes responsabilitats. I malgrat que s’ha intentat interposar un recurs contenciós-administratiu que s’anul�lés aquella clàusula per no haver-ho de pagar, el govern té altres responsabilitats. També es diu que ho ha pagat molt de pressa, i és cert; però cal preguntar quines les conseqüències de no pagar-ho. El govern, com a tal, que té altres punts de vista, de vegades, més alts que uns altres, sabia que estaven vencent tots els préstecs que havien fet amb bancs europeus,



81

per a pagar aquestes inversions. I pregunta quina podia ser la conseqüència que a l’hora de tornar aquests préstecs a aquests bancs, això no es complís. Afegeix que possiblement aquests bancs europeus, que són els que compren el deute espanyol, deixessin de comprar-lo per falta de confiança, i això podria ser. I com a conseqüència d’això, també podria passar que la famosa prima de risc tornés a augmentar, i tornessin a tenir problemes econòmics que portessin a la situació sobre la qual abans es queixaven: més retallades i més problemes econòmics. Pensa que s’ha actuat de forma correcta, i s’ha pagat després que s’ha obligat a pagar tot i haver intentat anul�lar-ho, i per altra banda tampoc s’ha deixat tancat el tema perquè diuen que es continua investigant, i que si més endavant es demostra que hi ha hagut coses que s’han fet malament, que poden comportar que això es retorni, que l’empresa aleshores torni els diners. Considera que el govern ha fet el que havia de fer, tot pensant en els conseqüències que suposava el fet de deixar de pagar, perquè l’altra conseqüència hauria estat que l’empresa hagués interposat un altre recurs contenciós-administratiu contra el govern i que això no s’hagués pagat ara sinó d’aquí deu anys, evidentment amb tots els interessos corresponents. Es a dir, si ara se n’han pagat 1.300 milions al final haurien pogut ser 3.000 milions d’euros. Dit això i pensant que el govern ha actuat de forma correcta en aquest cas, el seu grup ha vist la moció que es presenta -i tampoc els agrada el que està passant- que el que es demana és que es continuï investigant, es continuï mirant si això es pot revertir, i que si es pot revertir que es faci. Aquí es demana el desmantellament de totes les instal�lacions lligades al projecte Castor, tant pel que fa a la part marítima com per la terrestre, i ha de dir que el seu grup també vol que això es desmantelli; però si per una banda diuen que no volen pagar i, per l’altra banda, volen que això es desmantelli, pregunta si ho desmuntaran gratuïtament. I tot això s’haurà de pagar, perquè desmuntar les instal�lacions val molts diners, i possiblement més dels que ara s’han pagat. Però nosaltres, com a canareus que som i com a partit polític d’Alcanar, que sempre ens hem oposat al projecte, també volem que es desmantelli, per la qual cosa no tenim cap problema a votar que sí al desmantellament. Altrament, cal pensar com volen que es desmantelli; és a dir, i pregunta si volen que els ho facin gratuïtament, perquè si és així, millor; tot i que no creu que això ho desmantelli ningú de forma gratuïta. Afegeix que les confraries de pescadors s’hi oposen, perquè pensen que els perjudicis que això pot comportar són més que els avantatges de desmuntar les instal�lacions. El segon punt diu “rebutjar la indemnització establerta per aquest reial decret llei a l’empresa...” i ha de dir que el seu grup no està tampoc d’acord amb el fet que se li pagui a l’empresa, tot i considerant que el govern ha actuat de forma correcta, i com a govern ha fet el que havia de fer. Però si els ho pregunten al seu grup, ha de dir que tampoc està d’acord en el fet que això s’hagi de pagar, per la qual cosa avança que no té cap problema a votar-hi favorablement. El tercer punt demana exigir una reparació pels danys morals i psicològics patits pels ciutadans d’Alcanar i de les Terres de l’Ebre, i les Terres del Sénia, amb la qual cosa també hi està d’acord. I si la gent ha patit danys morals i psicològics no hi veu cap problema, perquè qui hagi d’indemnitzar-los que ho faci. Al punt quart diu que s’estableixi una indemnització pels danys econòmics soferts pel sector turístic i comercial durant la crisi sísmica i posteriorment per la manca de confiança i els danys a la imatge turística del nostre municipi i de tot el territori, i avança que també hi està d’acord. Si hi ha gent que ha sofert danys econòmics, i que el sector turístic i comercial se n’ha ressentit, res a dir en el fet que se la compensi. Al cinquè punt hi diu “Demanar que s’arbitren les mesures necessàries per restablir la imatge turística del municipi i de les Terres de l’Ebre i del Sénia, entre d’altres amb campanyes informatives i promocionals del nostre territori”, i pregunta com pot estar el seu grup contra aquesta petició, perquè també hi està d’acord. Si s’ha de fer una campanya, que la faci qui l’hagi de fer, i que es promocionin les Terres de l’Ebre, del Sénia i el municipi Alcanar sobretot. Per tant, tot i considerant que el govern, amb la seva responsabilitat, ha actuat de forma correcta i tot i considerant que ara s’han aixecat moltes veus que, quan aquí s’estava protestant, no els



82

feia cas ningú i ara se’n volen aprofitar, ells sabran de què; i considerant que tot el que aquí s’expova a favor de la gent d’Alcanar i del municipi, el seu grup no tindrà cap problema a votar afirmativament a aquesta moció. Intervé l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller, per dir que s’alegra que el grup del PP voti a favor de la moció que es presenta, i en certa manera és bonic perquè recorda que va ser un tema que van començar junts. En aquest assumpte sempre hi ha hagut unanimitat de totes les forces i, consegüentment, és bo que hi continuï estant, i diu sincerament que s’alegra. No obstant això, apunta que en aquest text no percep cap acusació cap al govern central, ni cap qüestionament. El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, diu que tampoc ho ha vist, i per aquesta raó hi votarà a favor. Ell està parlant d’altres veus que se senten en altres llocs; és a dir, gent que quan aquí s’estava protestant no els feia ningú cas i ara s’han apuntat al carro. I no sap si és per defensar la població, per defensar les Terres de l’Ebre, o simplement és per atacar el govern i el partit que el representa. Afegeix que aquesta gent que ara s’apunta al carro quan aquí s’estava defensant això, no apareixia ningú; i quan moltes vegades anaven a recórrer a aquesta gent perquè els defensessin, tampoc els feien cas. Consegüentment, per aquesta raó votaran afirmativament; però tampoc el que no vol és que els prenguin per tontos, i que ara els vinguin a vendre la moto quan la moto no la vendran, ja que saben per on van i què volen. El seu grup, des d’Alcanar i en defensa dels interessos del municipi d’Alcanar, no té cap problema a votar aquesta moció perquè tampoc considera que digui cap cosa fora del normal. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller, diu que s’alegra perquè és un text que s’ha elaborat al mateix municipi i pensa que és bo que també tingui el suport de tothom, per la qual cosa se n’alegra molt. Vist el dictamen de la Comissió Informativa “Alcanar de les Persones”, de data 17/11/2014. Per tot això el Ple d’aquest ajuntament aprova per unanimitat l’adopció d’aquests acords. 21.- MOCIÓ D’ERC-AM (RE 5992, 4/11/2014) EN DEFENSA DEL SERVEI D’AMBULÀNCIA A ALCANAR LES 24 HORES DEL DIA. Per l’Alcaldia-Presidència es concedeix el torn d’intervencions al regidor de Salut, en Joan Roig Castell (ERC-AM), el qual passa a donar compte de la moció presentada pel grupd d’ERC-AM, en defensa dels ervei d’ambulància a Alcanar les 24 hores del dia, que consta del tenor literal següent: MOCIÓ: Els darrers mesos hem conegut la internció del Govern de la Generalitat de Catalunya de remodelar el servei de transport sanitari urgent a Alcanar, reduint la prestació de les 24 hores actuals a només 12 hores a partir del proper mes de gener. Aquest ajuntament, en un ple extraordinari celebrat el passat 18 de setembre, va aprovar per unanimitat demanar al Departament de Salut de la Generalitat el manteniment del servei d’ambulància les 24 hores del dia, i va rebutjar la proposta de la Generalitat de canviar el model de transport sanitari al nostre poble per un nou model que dóna preferència als helicòpters i els VIR (vehicles d’intervenció ràpida). La reducció en 12 hores del servei i el tipus alternatiu de model que planteja el Govern de la Generalitat també han tingut el rebuig de la ciutadania d’Alcanar, i així ho van manifestar els veïns i veïnes del municipi presentant més de 2.500 signatures a la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre. Les signatures reclamaven al Departament de Salut que reconsideri la seva postura i mantingui el servei actual.



83

Per tots els motius exposats, es proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER. INSTAR el Govern de la Genralitat a NO realitzar el nou concurs de transport sanitari urgent Alcanar, sense que abans no s’hagi debatut i votat al Parlament de Catalunya la possible modificació del servei actual. SEGON. EXPRESSAR el suport d’aquest consistori a les mobilitzacions que reailtzin els veíns i veïnes d’Alcanar, per defenar el manteniment del servei d’ambulància les 24 hores del dia. TERCER. L’Ajuntament d’Alcanar farà arribar còpia d’aquests acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, i a tots els grups polítics del Parlament de Catalunya.” L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), anuncia que avui mateix hi ha hagut una notícia que fa que el primer punt hagi quedat obsolet, la qual cosa ja és positiva. Aquesta moció ja no es podia modificar, per la qual cosa potser s’haurà de presentar novament, i caldrà fer-se com si es tractés d’una esmena. El regidor de Salut, en Joan Roig Castell (ERC-AM), intervé per dir que el fet que avui aquesta petició s’hagi portat davant de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, precisament la reducció de les hores d’ambulància al muncipi d’Alcanar, fa que hagin de canviar el primer punt dels acords de la moció que presentaran ara mateix, i que deia “Instar el Govern de la Genralitat a NO realitzar el nou concurs de transport sanitari urgent Alcanar, sense que abans no s’hagi debatut i votat al Parlament de Catalunya la possible modificació del servei actual.” I precisament avui s’ha votat davant la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, amb tots els vots a favor a excepció del grup de CiU. Per tant, proposa que es modifiqui en aquest sentit i sigui instar el govern de la Generalitat a executar l’acord pres en data 20/11/2014, pel que fa a la resolució presentada per ERC al Parlament de Catalunya, davant la Comissió de Salut”. Apunta l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), que l’esmena seria el text que acaba de llegir el regidor de Salut. El regidor de Salut, en Joan Roig Castell (ERC-AM), repeteix que seria instar el govern de la Generalitat a executar l’acord que s’ha pres avui mateix, pel que fa a la resolució presentada per ERC, davant la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya. Pregunta el portaveu el PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, quina és aquesta resolució. El regidor de Salut, en Joan Roig Castell (ERC-AM), explica que és la de mantenir les 24 hores d’ambulància. El primer dels acords feia referència a l’exposició del text de la moció que portava implícit aquest text. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que la paraula era la de mantenir, i s’insta l’execució d’aquest acord, per la qual cosa avança que es passa a votació aquesta esmena. Sotmesa a votació l’esmena en el sentit de suprimir el primer punt dels acords perquè hi digui “instar el Govern de la Generalitat a executar la resolució adoptada per la Comissió Parlamentària de Salut, on es proposa mantenir el servei d’ambulància les 24 hores del dia, aquesta s’aprova per unanimitat. El regidor de Salut, en Joan Roig Castell (ERC-AM), manifesta que ja van aprovar una moció al mes de setembre, amb l’acord de tots els grups municipals al plenari, on es defensaven aquestes 24 hores d’ambulància, pel que fa al



84

transport urgent i no urgent, d’Alcanar; tot sabent que en aquest municipi hi ha unes peculiaritats per bé que Alcanar és limítrof amb la franja sud dels Països Catalans, i hi ha tot just al costat l’hospital de Vinaros que no poden utilitzar. Afegeix que l’hospital de referència més proper es troba situat a 40 km., que és l’hospital de Tortosa, amb un terme que té una superfície de més de 42 km2 i una densitat de població de més de 10.000 habitants, tres nuclis diferenciats de població com són Alcanar, les Cases d’Alcanar i Alcanar-Platja. I tots aquests factors, a banda de la proximitat de la CN-340 al municipi, amb un dels punts de més sinistralitat, fan que encara es dificulti més el transport urgent i no urgent. Recorda que l’alcalde i ell mateix com a responsable de Salut van reunir-se amb el responsable del transport sanitari a les Terres de l’Ebre, n’Albert Gómez, a Tortosa, per a demanar que reconsiderés urgentment les bases de la licitació d’aquest concurs. Tot i això, van tenir com a resposta que hi havia pendent una modificació del model existent, que substituïa aquestes 12 hores d’ambulància al municipi d’Alcanar, pels VIR que són vehicles d’intervenció ràpida i actuació de l’helicòpter. Tanmateix, l’helicòpter no pot volar els dies que fa vent i a les nits, i els VIR, que són vehicles d’intervenció ràpida, no tenen capacitat per a portar pacients. I això no suposa per al municipi d’Alcanar cap mesura que millori el transport sanitari urgent i no urgent. Després d’això ja van ser convidats per la Plataforma per al manteniment d’aquestes 24 hores d’ambulància al municipi, i des d’aquí aprofita per a saludar dos dels seus integrants, que també els han acompanyat avui a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya. Aquesta associació va recolilr 2.500 signatures, que es van lliurar davant la delegació territorial del Govern a les Teres de l’Ebre. Allí es van poder tornar a reunir, novament, amb n’Albert Gómez i amb el delegat del Govern, Xavier Pallarés, que van fer referència a aquest canvi de model que ells no accepten i no entenen, pels motius que ja s’han exposat abans. Es pretenen canviar aquests 24 hores de servei d’ambulància per 12 hores, per vehicles d’intervenció ràpida que van medicalitzats amb un tècnic i un metge, i pel servei d’helicòpter -que no pot volar quan fa vent i a les nits- i que haurà d’aterrar a la perifèria de la població, per la qual cosa també fa falta un transport amb ambulància per a traslladar el pacient, amb patologia greu, des del lloc on es trobi fins al mateix helicòpter. Després d’això, i de no rebre cap tipus de resposta per part de la Generalitat de Catalunya, des del grup d’ERC i ell mateix com a regidor de Salut, ja va fer aquesta proposta de moció en defensa del servei d’ambulància a Alcanar les 24 hores. Demana la paraula tot seguit el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, per preguntar si el pronunciament de la comissió parlamentària és d’obligat compliment per al govern de la Generalitat, o el seu compliment és un tema potestatiu per al mateix govern. I pregunta si expressa, simplement i purament, una voluntat parlamentària o té caràcter executiu per al govern, perquè podria fer-ne cas o no. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que l’acord adoptat pensa que és un pas molt important, i han d’estar satisfets perquè si volen mantenir el servei d’ambulància 24 hores, sense cap dubte avui s’ha fet un pas important. Altrament, diu que també cal ser francs perquè pensa que això és una condició necessària, però no suficient perquè l’experiència els diu que moltes vegades hi ha propostes de resolució que unes s’executen i les altres, per les circumstàncies que siguin, acaben sense executar-se. Per tant, són perfectament conscients que s’ha fet un pas molt important, que és una condició necessària, però que això no s’ha acabat i s’ha de continuar. Tot i això, li sembla que pinta molt bé i va en la línia de recordar que s’executi aquest acord, i de donar suport a la població i a les mobilitzacions que es puguin fer; perquè ja hi ha aquest acord pres i ara caldrà executar-lo. I s’ha de fer força i que no es quedi per les circumstàncies que sigui, que són de pura especulació, però que poden portar a no executar-se, i l’important és això.



85

El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, diu que atès que hi ha hagut un seguit de visites institucionals, com la feta avui al Parlament de Catalunya, li hauria agradat que des del govern municipals els haguessin invitat a acompanyar-los al Parlament de Catalunya, perquè el seu grup també hi està representat i també havia votat a favor, així com pel fet que haurien pogut aportar la seva opinió, igual que ho ha fet el govern municipal. Afegeix que és una llàstima perquè ningú els n’ha assabentat de res, i ningú els ha convidat per anar enlloc. De totes maneres, veu que ho hauran d’anar seguint pel facebook que és on es posen les notícies, i no totes tenen el mateix nivell d’exactitud. Amb això vol dir que, en aquest tema, tot i que hi ha unitat d’acció que de vegades res reclama, llavors quan es fan les coses no es així. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), recorda que va haver la comissió informativa i no van voler subscriure aquesta moció, i quan es va fer no es coneixia que avui mateix es faria aquesta reunió en la Comissió de Salut. Si mes no, se n’assabenten avui per demà, i és llavors que es fa. Sí que és cert que vagin tots en la mateixa línia, i hauria estat molt bé que haguessin donat un altre tipus d’acord i no vincular això al fet que es fes una reunió amb representants de la Generalitat de Catalunya que, per altra banda, cada vegada que han estat ja els ho han demanat. Intervé el regidor de Salut, en Joan Roig Castell (ERC-AM), per dir que ells han estat convidats pel grup parlamentari d’ERC-AM, i puntualitza que ells no tenen cap tipus de responsabilitat cap als altres grusp polítics, si van convidats pel seu propi. I pel que fa al que ha dit abans el Sr. Ricard Bort Fibla quan feia referència al facebook li ha de dir que voldrien més implicacions des del consens total dels partits polítics locals en aquest tema. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, apunta que les coses es demostren amb fets, i al que es fa sempre s’ha donat suport. I això ho diu en relació al seu grup, ja que pels altres no pot parlar, però pel que afecta el seu grup diu que no hi ha dubte; i a parti d’aquí allò que una persona pugui arribar a pensar, ja és cosa seva. El que sí que parlen són els fets, i en aquest sentit cada vegada que aquí s’ha presentat una proposta el seu grup l’ha votada favorablament, subscrita o no subscrita. El regidor de Salut, en Joan Roig Castell (ERC-AM), puntualitza que en aquest cas no ha estat així. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, manifesta que l’han votada a favor, perquè recorda que el que val no és la subscripció sinó allò que finalment s’acaba votant. Intervé el regidor del PSC-PM, en Xavier Ulldemolins Reverter, dient que ell va estar en aquella comissió, i que és la segona o tercera vegada que repeteix i que demana que els responsables de l’àrea de salut de les Terres de l’Ebre o d’allà on calgui, que vinguin aquí i que els expliquin tot això, perquè pensa que dels que avui són aquí almennys la meitat no saben encara de què va. Puntualitza l’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM) que hi ha elements suficients per saber de què va, perquè ho saben i fa temps que va. El regidor del PSC-PM, en Xavier Ulldemolins Reverter, diu que potser l’alcalde ha anat a totes les reunions, perquè pel que fa a l’altra gent els han dit allò que els ha semblat bé. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM) apunta que això que diu no li pot acceptar, i ho diu amb tot el carinyo i amb tot el respecte. El regidor del PSC-PM, en Xavier Ulldemolins Reverter, recorda que això ja ho van demanar abans de presentar la moció aquí, perquè vinguessin els responsables de salut per a parlar-ne.



86

L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que hauria de saber perfectament que quan van estar parlant amb n’Albert Gómez se li va demanar que vingués, i els va dir que vindria per a l’any nou després del concurs; però afegeix que el que no es pot fer és obligar que vingui. Altrament, diu que això ho sap i pensa que té elements per a contrastar-ho. El regidor del PSC-PM, en Xavier Ulldemolins Reverter, respon que això li diu ara però que el seu grup sempre ha dit el mateix. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), explica que quan van ser a la delegació territorial del Govern a les Terres de l’Ebre ho van tornar a dir, i és una cosa que sempre han vingut dient. Diu també que d’entrada no han volgut ser bel�ligerants, perquè abans de dir res van anar a parlar-ne amb el cap dels serveis territorials, i se li va demanar que els ajudés a no ser bel�ligerants perquè se’ls feia molt difícil, i en aquest aspecte dui que han intentat ser el més constructius que han pogut. Obviament, després s’han hagut de posicionar i ja se’ls va dir, però la resposta ha estat que vindrien per a l’any nou i considera que el Sr. Ulldemolins Reverter té elements suficients per a contrastar-ho. Recorda que quan van anar a portar el recull de signatures va tornar a sortir el tema, i es va demanar al delegat del govern que vingués a Alcanar perquè això els creava un problema, i el que no volen com a govern són conflictes. Considera que això el Sr. Ulldemolins Reverter ho sap perquè ha estat alcalde, i no és grat per a un govern tenir conflictes i no es pot dir que “ara xalen”, perquè no és així. El regidor del PSC-PM, en Xavier Ulldemolins Reverter, respon que el que li ha dit ara l’alcalde no se li ha dit mai. Recorda també que el seu grup no va votar-hi en contra sinó que s’hi van abstenir, i es va comentar que els diguessin que vinguessin per a explicar tot això, i com que avui no han vingut ja fa un vot de confiança, i pensa que més no se’ls pot demanar. I entén que van a defensar tots el mateix. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), apunta que en aquest cas la confiança és la de demanar que s’executi aquest acord, i no es tracta de confiança sinó de demanar a la Generalitat de Catalunya que s’executi l’acord. El regidor del PSC-PM, en Xavier Ulldemolins Reverter, considera que l’alcalde hauria d’insistir, almenys davant del delegat territorial del Govern a les Terres de l’Ebre, del delegat territorial de Salut o de qui sigui, perquè aquí hi ha grups polítics que voldrien saber tot això com està; i si convé, dir-los-ho per escrit, i si no vénen aleshores fer el que calgui perquè hi ha un tema d’indefensió ja que la gent no sap com s’acabarà. Tanmateix, pensa que no serà tan greu com sembla, tot i que cal estar-hi a l’aguait; tot i que no sap si per exemple el PP o CIU saber exactament què es vol fer. El cert és que cadacú ha anat parlat amb uns i amb uns altres, i qui ha tingut més afinitat potser ha tingut més sort i li han explicat millor. Recorda que sempre ha demanat en les comissions informatives que s’han fet, és que vingui aquesta gent per explicar tot això com quedaria, i aleshores l’alcalde tindria un argument; i l’altre dia també ho van demanar i per això van dir que s’abstindrien. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que potser ho entén malament, però li fa la sensació com si el responsable de l’àrea de Salut, o qui sigui, no vingués perquè ell no li diu. I si no ho sap, com que avui són aquí, els ho explica i d’aquesta manera ja ho sabrà. Recorda que la primera vegada en què van anar a parlar amb el director dels serveis territorials de Salut, abans de fer públic res, només es van assabentar que hi havia un concurs i que el servei d’ambulància les 24 hores d’Alcanar desapareixia i passava a 12 hores, abans que cap altra cosa van demanar hora al seu responsable. Van parlar amb aquesta persona i se li va demanar que vingués a Alcanar i els va dir que ho faria, però els va demanar que s’esperessin a l’any nou, després de fer el concurs. I quan van ser-hi amb més gent, a banda del regidor de Salut i d’ell mateix com a alcalde, per a portar les signatures, els van atendre de manera exquisida tant el



87

director dels serveis territorials de Salut, Albert Gómez, com el delegat territorial del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarés. Tanmateix, per a totes les coses hi ha un temps i no els poden agafar de l’orella perquè vinguin, perquè sembla com si ells no ho vulguin o depengui de l’Equip de Govern. El cert és que, avui per avui, que vingui el delegat del Govern a Alcanar no depèn de l’ajuntament. Afegeix que no té cap problema a tornar a fer una sol�licitud, i afegeix que tots estan en formacions polítiques i considera que és bo que en casos com aquest, i no diu que hi hagi conflictes o que es produeixin aquests tipus de sitaucions, hi hagi els instruments de cada formació per tal d’influir i arribar als llocs. I si hi estan tots d’acord, que segurament hi estaran, això dóna resultat. I repeteix que no hi ha cap inconvenient a tornar-ho a demanar, perquè no vol que s’entengui que si no han vingut a Alcanar ha estat per desinterès seu. El regidor del PSC-PM, en Xavier Ulldemolins Reverter, recorda que ell ho ha demanat en dues o tres ocasions i no s’ha pogut fer. Demana la paraula el regidor de Salut, en Joan Roig Castell (ERC-AM), que el que s’ha d’entendre és que hi ha un problema de base i és que els volen treure l’ambulància 12 hores. I pensa que si tant com si ve el delegat territorial del Govern a Alcanar com si no ve, les dotze hores d’ambulància estan en perill perquè ho diuen les bases de la licitació d’aquest concurs. El fet que vingui el delegat del govern a explicar-los el canvi de model que l’alcalde els ha explicat en dues ocasions, no significa que es recuperin les 12 hores d’ambulància perquè això s’ha de fer des d’aquí i ho estan fent des de l’ajuntament. En aquest sentit, s’han mogut, han anat fins a Tortosa, han parlat amb el delegat territorial del Govern, han acompanyat la Plataforma a lliurar les 2.500 signatures, i han anat al Parlament de Catalunya, i han estat presents en la Comissió de Salut on s’ha votat la resolució d’ERC que, precisament, diu que s’ha de mantenir aquest servei de 24 hores d’ambulància al municipi. I pensa que tot el que estava en les seves mans ho han fet. El fet que vingui qualsevol persona a Alcanar, ja sigui el responsable territorial de Salut, o en Xavier Pallarès, com a delegat territorial del Govern, perquè se’ls expliqui la raó per la qual volen treure aquestes 12 hores d’ambulància, no significa que les tornin; i van amb presses perquè segurament aquest mes de gener ja no s’hi podrà fer res. Afegeix que per aquesta raó avui estan proposant aquesta moció. El regidor del PSC-PM, en Xavier Ulldemolins Reverter, puntualitza que el que defensa el regidor de Salut també ho defensa ell, i li sembla que és allò que defensen tots, perquè seria ridícul defensar el contrari. Altrament, considera que hi ha una cosa que és el dret a la informació i li sembla que no costava res reunir-se amb aquesta gent i demanar-los-ho entre tots, quan ara se’ls diu que no ha pogut ser. El regidor de Salut, en Joan Roig Castell (ERC-AM), recorda que al mes de setembre van aprovar una moció on hi havia una exposició de motius on s’explicava, de manera explícita, per què es treien aquestes 12 hores al municipi d’Alcanar, i el grup del PSC-PM la va aprovar consensuada amb els altres grups polítics; i precisament allí estava la informació que està requerint i que vindrà a explicar el delegat territorial del govern a tots els regidors properament, si així ho desitja. No obstant això, li sembla que això no vol dir res, perquè l’explicació del delegat del govern no significa que recuperin aquestes 12 hores d’ambulància. I subratlla que la informació ja es té, i el que estan fent ara és, sobre aquesta informació, fer el que els pertoca com a govern que és recuperar les 12 hores d’ambulància al municipi d’Alcanar, que són necessàries per a la integritat física dels canareus i canareves, i no hi ha cap altra cosa. El regidor del PSC-PM, en Xavier Ulldemolins Reverter, diu que al final tots demanen el mateix, però amb al diferència que el regidor de Salut sap més coses. El regidor de Salut, en Joan Roig Castell (ERC-AM), respon que sap les mateixes que el Sr. Ulldemolins Reverter.



88

El regidor del PSC-PM, en Xavier Ulldemolins Reverter, manifesta que abans s’ha fet esment als VIR (vehicles d’intervenció ràpida), i veu que aquí apareixen uns elements que no han aparegut mai, i pregunta aquesta gent on estaran i què faran exactament. Explica l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), que aquí no estaran. El regidor de Salut, en Joan Roig Castell (ERC-AM), recorda que en l’exposició de motius d’aquella moció que van explicar, està explicat què és un vehicle d’intervenció ràpida, què pot fer i què no pot fer. Pot anar per la carretera amunt i avall, porta atenció medicalitzada, però no pot transportar pacients, i aquesta informació està explicada en l’exposició de motius que el mateix grup del PSC-PM va aprovar al mes de setembre. Per tant, si és un vehicle que està medicalitzat però que no pot transportar pacients, a Alcanar no els serveix absolutament de res, i molt menys si està a l’Ametlla de Mar. I es pregunta si el vehicle d’intervenció ràpida vindrà fins a Alcanar, atendrà el pacient que tindrà un ictus o una malaltia greu, o una patologia cardiovascular, i no el podrà traslladar fins a l’hospital més pròxim perquè no tindran ambulància. I finalitza dient que aquesta és una informació que estava inclosa en la moció que el seu grup va aprovar i allí està tot això, juntament amb tota la resta de grups municipals. La informació la tenen tota, però considera que ara el que s’ha de fer és actuar, per la qual cosa presenten aquesta moció avui. Demana tot seguit la paraula el portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, per avançar que tot i que s’hauria esperat a fer l’explicació de vot més endavant, el vot del seu grup serà afirmatiu, tal i com va ser la votació en la moció que es va presentar al mes de juliol i es va passar a aprovació al mes de setembre. Entén que és millor que les paraules es mesuren i que les coses siguin exactes, que es diguin les coses com toca i que la informació sigui el més correcta possible; i això ho diu perquè li sembla que ha quedat suficientment palès, amb aquesta aprovació d’aquesta moció aprovada per unanimitat, que com a mínim tots els grups polítics d’Alcanar estan a favor del manteniment del servei de l’ambulància 24 hores. I la Plataforma hauria de tenir clar que els grups municipals d’Alcanar hi estan a favor, per si els requereixen i per si volen fer cap tipus de pressió, ja que li sembla important. I de la mateixa manera que abans es deia que el govern municipal té aquesta obligació, des del moment en què tots els grups aproven la mateixa moció entén que el millor és fer força des de tots els grups municipals. I no és tan sols que el govern tingui l’obligació, sinó que són tots els grups que han aprovat la mateixa moció, tot i que opden discrepar amb les ideologies polítiques. I possiblement a Barcelona han de votar en un sentit, i en clau local n’hi hagi una altra molt similar, tot i que les sigles polítiques siguin les mateixes, cal dir les coses com toquen. A la ciutadania s’han d’expliar les coses tal com són, tot i que també entén la petició del Sr. Ulldemolins Reverter, perquè li sembla que demanava una cosa molt lícita. Apunta que, quant a informació, li fa falta la que li fa falta, tot i que suposa que en té bastant, per a poder opinar. I si un grup municipal de l’Ajuntament d’Alcanar que ha votat, ho demana -i si es demana per escrit, considera que ningú de cap lloc dirà que no els ho vol explicar, i si no els convenç allò que els digui aquesta persona, seran els grups municipals els qui valoraran les actuacions a emprendre. Altrament, considera que és lícit que es demani que vingui o que no vingui, per la qual cosa no s’ha de donar per fet que ho vingui a explicar ningú perquè ja està tot fet. Diu que cal contextualitzar les coses, perquè recorda que s’està fent un concurs amb una licitació feta al mes de juny, i està en procés de concurs, per la qual cosa això que es demanava sobre no realitzar el concurs no tenia cap tipus de sentit, pequè de fet el concurs ja es troba en marxa; i com a molt s’hauria hagut de demanar que es paralitzés el concurs que està funcionant. Si es demana que no es faci, s’hauria hagut de demanar al mes de setembre abans que es comencés a fer el concurs. La proposta de resolució que s’ha fet és el mateix text de la moció que ja van aprovar al mes de setembre, però no es pot demanar que no es faci una cosa que ja s’està fent. Possiblement, en aquests moments ja s’han obert les proposicions tècniques, i s’obriran les econòmiques, perquè és un procediment que fa el seu curs.



89

Altrament, la decisió del govern de la Generalitat de Catalunya de prendre una decisió o una altra, anirà molt condicionada a les propostes que facin les empreses adjudicatàries. I repeteix que s’han de dir les coses com toca, perquè si realment avui es dóna suport al fet que es mantingui l’ambulància 24 hores, al govern se li demana que sigui així talment. Però el procés de licitació ha de continuar igualment, i faran les mobilitzacions que hagin de fer. De fet, el seu grup no ha explicat tampoc el seu curriculum, tot i que també han anat a topar portes i sobre si han servit o no han servit, pot dir que han servit en el mateix sentit que han pogut servir fins ara per a tots els grups. No obstant això, com a mínim se sap que el posicionament del grup de CiU d’Alcanar és diferent del que pugui haver en altres llocs, perquè el concurs es fa per a tota Catalunya; és a dir, no és per a les Terres de l’Ebre, ni per a la comarca del Montsià, ni d’Alcanar, sinó per a tota Catalunya. I potser hi hagi altres municipis que tinguin la mateixa problemàtica,i en aquest cas cadascú que s’espavili, perquè aquí s’espavilen des de l’àmbit municipal, però tots i tot l’ajuntamen. I com que veu que està la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, que veu que van tots junts, en la Plataforma en defensa de l’ambulància s’hi sent representat perquè va ser juntament amb els dos regidors de CiU, uns de les 2500 signatures que es van portar davant la delegació territorial del Govern, que també haurien pogut acompanyar-los, encantats de la vida, a poder-les lliurar i visualitzar la unitat entre tots els grups polítics al delegat territorial del Govern i al representant dels serveis territorials de Salut, perquè veiés que el seu grup també hi donava suport i que estan en discrepància amb temes puntuals, com és aquest. Subratlla que el seu grup està al costat de la gent, però demana que això es visualitzi com pertoca, i si ha d’anar tot l’ajuntament aleshores hi ha d’anar tots els grups municipals a fer allò que s’hagi de fer, com si es volen fer les mobilitzacions que facin falta. Assenyala també que li sembla important que des dels grups municipals, com ja ha dit el grup d’ERC-AM, perquè després d’aquesta votació es fa molt més palès que van tots a una, si s’ha de fer alguna actuació institucional o qualsevol acció, demana que se’ls pugui avisar. Fins ara cadascú ha fet allò que ha pogut, tot i que li sembla que és important que tots els grups vagin en la mateixa direcció; i també vol recordar que al mes de juliol, molt abans que haguessin aprovat a l’ajuntament aquesta moció, tenien una moció presentada al Consell Comarcal del Montsià que ja anava en aquesta línia en sol�licitud de manteniment del servei d’ambulància les 24 hores a la comarca, especiament al municipi d’Alcanar, i recorda que el Sr. Montserrat Esteller n’és conseller, i pot donar fe del que està dient. Recorda que al Consell Comarcal del Montsià al mes de juliol -i la comarca pot tenir les sigles polítiques que tingui- ja es donava suport a aquesta petició. I a partir d’aquí demana que s’intenti no polititzar aquest tema sobre “si me’l faig meu o te’l fas teu”, per no confondre la gent. Considera que el que s’ha fet avui és un pas important tal i com deia abans l’alcalde, però no és definitiu; perquè no vol dir que ja ho tinguin tot fet perquè, en cas contrari, a la gent se li estan creant unes males expectatives perquè possiblement després quan toqui mobilitzar-la costi molt més. Possiblement s’hagi fet un pas important, però insisteix que no és definitiu el fet que es tingui això, perquè si ara diuen que ja ho tenen fet, com s’ha comentat anteriorment, el cert és que no hi ha res fet sinó un pas; i està parlant de les expectatives que es puguin crear. Fins i tot pensa que des de la Plataforma és important que la gent sàpiga que aquest procés segueix, i que si s’ha de fer qualsevol tipus de mobilització és important que es faci, però no es digui que ja està fet i que ho tenen garantit. Avança que hi haurà un procés i el coneixeran el dia que hi hagi el concurs, i a partir d’aquí ho sabran. I considera que és problema que tinguin possibilitat de garantir aquest manteniment a no tenir-lo, fruit de les negociacions i del que s’hagi parlat, i de la pressió que s’ha fet gràcies a les 2.500 firmes, i pot ser de tot això, però entén que estan en més bones condicions de tenir-les, a no tenir aquestes 24 hores d’ambulància. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), apunta que li sembla bé que es visualitzi la unitat. però perquè es visualitzi també seria bo que aquesta unitat estigués. I recorda que en les reunions que s’han vingut fent aquí, se’ls ha informat. Està veient que no són els únics que fan reunions i pel que fa a la preocupació per visualitzar aquesta



90

unitat que demana no l’han vist enlloc, perquè ni tan sols com a govern han estat informats, i si ho fa a partir d’ara és perquè li interessa. I en relació amb aquesta unitat si té data d’inici, no sap si tindrà data de finalització. Afegeix que s’han fet mocions i les han presentades, perquè quedessin subscrites per tots els grups municipals, com així ha estat; i no han dit que només era del grup d’ERC-AM. I si aquesta moció no la va presentar el grup de CIU va ser perquè no val voler-ho fer, perque recorda que els la van oferir. I aquesta unitat el dia que es va fer la comissió informativa no la van tenir, perquè el grup de CiU no il va donar suport i s’hi van abstenir, perquè és un fet objectiu que hi va haver una comissió informativa i és un fet objectiu la votació que va haver; per la qual cosa si el Sr. Romeu Hierro es va abstenir, així ho va fer. Tindrà l’opinió que tindrà i segurament tindrà la seva justificació, però li demana que no digui que va votar una altra cosa, perquè no és cert. I si fa falta informació, es demana; però el que no és de rebut és donar llargues o vincular mocions per raó de la formació. Per altra banda, en aquest procés va haver un concurs i per les circumstàncies que fossin es va aturar i es va tornar a iniciar; i van demanar que quan es tornés a iniciar es contemplés. No obstant això, no es va contemplar tot i que sembla que en algun territori sí que va modificar. I quan diu que aquesta moció no té sentt, li ha de dir que pensa que té tot el sentit, perquè aquesta moció, entre altres coses -tenint en compte que hi havia una proposta de resolució presentada des de feia mesos- era bo que es donés prioritat al debat sobre la proposta de resolució, abans que finalitzés la fase de concurs. I aquest mateix matí deien que hi havia mecanismes d’introducció. Pel que fa a la informació que es demana, poden fer el que consideren, però el que ha de quedar clar és que hi havia un sistema que funcionava i que ara es canvia, perquè diuen que pel que fa al concurs són els mateixos diners i que no hi ha disminucions. I si no hi ha baixada i el servei funciona, el més normal és no tocar-ho o, com a mínim, el cost d’aquest nou model, que no repercuteixi en el municipi d’Alcanar. No es tracta de polititzar res, perquè al ple de l’ajuntament es fa política, i si no es fa política al ple aleshores no sap on es farà; i òbviament això és política. Tampoc no sap, i ho diu amb tota la sinceritat perquè no vol ser cru, però se li fa difícil trobar arguments que diguin el motiu pel qual el servei d’ambulància es rebaixa a Alcanar i, en canvi, no es fa en altres llocs; i això se li fa difícil d’entendre, sense sortir de la lògica tècnica. Segurament hi pot haver una altra lògica, i no esta dient que s’hagi de treure l’ambulància a cap altre municipi de la comarca del Montsià, per la qual cosa no està parlant de cap poble; però si veuen els indicadors, veuran que hi ha poblacions amb trenta o quaranta per cent amb menor població que Alcanar i, amb aquest plantejament que es fa, tenen ambulància les 24 hores. I, en canvi, el municipi d’Alcanar, amb un trenta o quaranta per cent més de població té ambulància 12 hores, exactament com al municipi de Santa Bàrbara que tindrà 3.000 o 4.000 habitants, i es troba a meitat camí de l’hospital de referència de Tortosa i a tocar d’Amposta, en cas d’urgència. Per tant, se li fa molt difícil pensar amb indicadors objectius que aconsellin treure el servei d’ambulància d’Alcanar que, juntament amb la Sénia, són segurament els dos municipis més allunyats a l’hospital de referència. Consegüentment, demana que es vagi amb compte perquè no pretenen polititzar-ho, però estan fent política perquè són regidors, ell és alcalde i estan a l’ajuntament en un plenari on es fa política. I fer política no vol dir fer barrabassades i aquest sentit espuri de la política per a dir coses lletges, no diu que li repugna però sí que ho rebutja perquè això no ha de ser així; i és que la política ha de ser una cosa més noble. No es pot dir que es fa política quan es fa l’ase, perquè aleshores això no es fer política sinó fer l’ase, ja que fer política ha de ser una cosa més elevada i més noble. Consegüentment, aquí es planteja baixar el servei d’ambulància de 24 hores a 12 hores al qual s’oposa, i estan fent tots els mecanismes al seu abast, amb més o menys encert, i de ben segur que algun encert tindran i potser d’altres no les acabaran fent bé, però és el que estan fent, i no hi veu cap altra història. Per al�lusions demana novament la paraula el portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, per explicar el vot del seu grup en les comissions informatives, perquè el fet de voler vincular el vot d’una comissió informativa a un grup municipal li sembla molt injust.



91

En primer lloc, aquesta moció tal com es va presentar el mateix dia de la comissió, que va ser el passat dilluns, el redactat que hi havia no era correcte perquè ja no era possible que no es fes el concurs. La seva abstenció era per entendre que s’hauria de fer una modificació, tot i que no es opt vincular el vot d’abstenció en el fet que s’estigui o no d’acord amb una moció, perquè avui votaran afirmativament i donaran suport a la moció, tal i com ha dit abans. Altrament, vincular el vot de la comissió informativa sobre si es dóna o no suport a la moció, considera que no és de rebut i no s’ha fet mai, perquè tots els grups municipals s’abstenen per a poder-ho estudiar i fer el que sigui. I insisteix que el fet de donar suport o no en la comissió informativa, a efectes de votació al ple, no s’havia fet mai anteriorment. L’alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), subratlla que en cap moment ha dit que el vot de la comissió informativa sigui vinculant, i això ho està dient el Sr. Romeu Hierro. I és el Sr. Romeu Hierro qui havia parlat de visualitzar la unitat, i li parla de visualitzar aquesta unitat quan en l’última votació feta el seu grup no li ha donat suport. Per tant, quan el Sr. Romeu Hierro demana que es visualitzi la unitat que, en canvi, el portaveu de CiU no dóna. I repeteix que, efectivament, era possible introduir mecanismes en la licitació, i el que es pretenia fer era dues coses: avançar el debat d’aquesta proposta de resolució, que s’hauria pogut tirar endavant fa més temps, introduir-ho o tenir-ho en comptes, i li sembla que això és ben senzill, per la qual cosa no li veu més història. Considera que les postures estan suficientment exposades, i no hi caldria afegir molt més. L’importantés que el resultat sigui el que tots volen, i que tots plegats puguin prendre un acord per unanimitat en aquest tema. Vist el dictamen de la Comissió Informativa “Alcanar de les Persones”, de data 17/11/2014. Per tot això el Ple aprova per unanimitat l’adopció del següents acords: PRIMER. INSTAR el Govern de la Generalitat a executar la resolució adoptada per la Comissió Parlamentària de Salut, on es proposa mantenir el servei d’ambulància les 24 hores del dia. SEGON. EXPRESSAR el suport d’aquest consistori a les mobilitzacions que reailtzin els veíns i veïnes d’Alcanar, per defenar el manteniment del servei d’ambulància les 24 hores del dia. TERCER. FER ARRIBAR còpia d’aquests acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, i a tots els grups polítics del Parlament de Catalunya. Per raó d’unitat d’acte finalitza en aquest punt del debat aquesta sessió plenària. 22.- PRECS I PREGUNTES. Per no haver-hi altres assumptes que tractar, per part de la Presidència, es dóna per acabada la sessió a les 00.05 hores, de la qual jo, la Secretària, en dono fe i n'estenc la present ACTA, d'acord amb el que disposa l'art. 109 del vigent Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, amb el vistiplau del senyor Alcalde-President. Vist i plau, L'ALCALDE, LA SECRETÀRIA, Alfons Montserrat Esteller Núria Pallarés Martí

2014 - 09 - 20-11-2014 - PLEmedia.seu-e.cat/acteca/4300430008/2014/f3121a04... · Ajuntament...

Documents

Transcript of 2014 - 09 - 20-11-2014 - PLEmedia.seu-e.cat/acteca/4300430008/2014/f3121a04... · Ajuntament...