2013 presentació tarragona

Els refranys: De l’oralitat a la Xarxa ─ Víctor Pàmies i Riudor (2013) © http://dites.cat ─ [email protected] ─ Tarragona, maig de 2013

Els refranys: De l’oralitat a Internet

Un repàs a la història i l’evolució dels refranys, des del seu origen (proverbis llatins i grecs) fins a l’actualitat (Internet).

Aturant-nos especialment en les eines que ofereix Internet per a fer consultes en línia i en les principals iniciatives a la xarxa que hi ha a l’actualitat.


Els refranys: De l’oralitat a Internet

1. Introducció1. Què és la paremiologia2. Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies

2. Història1. Origen: oralitat i referents clàssics2. Pas a l’escriptura. Primers reculls3. Edat d’or: segle XIX: folklore i excursionisme4. Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i

Boldú...5. Reculls bilingües i diferents tipus de repertoris

3. Internet: avantatges i principals iniciatives1. Com fer cerques en els blogs

4. Paremiologia comparada5. El Top ten de refranys catalans6. Amb cara i ulls i En cap cap cap – Verkami i llibres digitals


1.1 Què és la paremiologia?

• Ciència que estudia els refranys.• Les unitats que estudia són les parèmies i els

qui s’hi dediquen són els paremiòlegs.• Quan comparem refranyers de diverses

llengües fem paremiologia comparada.


1.2 Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies

Adagi, Aforisme, Apotegma, Axioma, Citació, Dita, Exclamació, Expressió, Frase feta, Idiotisme, Locució, Màxima, Modisme, Opinió, Parèmia, Principi, Proverbi, Refrany o Sentència...

Són el mateix? Què els diferencia??



• Adagi• Aforisme• Apotegma• Axioma• Citació• Dita• Frase feta• Idiotisme• Locució• Màxima• Modisme• Parèmia• Principi• Proverbi• Refrany • Sentència

• Sentència antiga• Proposició concisa, completa i

sovint enginyosa que enuncia una forma científica

• Allò que hom diu• Expressió com estereotipada,

d'ús corrent en la llengua • Sentència que conté un

precepte moral o pràctic • Construcció o locució peculiar

a una llengua • Idiotisme • Dita d’ús popular que conté un

ensenyament• Frase sentenciosa divulgada• Dita breu sobre una veritat

d'índole moral



-En sabem l’autor? Paremiologia sàvia«Els cabells blancs són arxius del passat (Edgar Allan Poe)»

-És d’arrel popular, anònima? Paremiologia vulgar«Dóna un peix a algú i menjarà un dia; ensenya’l a pescar i menjarà cada dia (Proverbi xinès)»

Aforisme

ApotegmaAdagi

Axioma

Citació

Dita

Frase fetaMàxima

Idiotisme

Modisme

ParèmiaLocució

Proverbi Refrany

Sentència

Principi


• «En definitiva, refrany, proverbi, parèmia, adagi, sentència, apotegma, axioma, màxima, aforisme, dita —es tracta de veure el caràcter proverbial de les sentències que s’integren sota la diversitat d’accepcions— són expressions populars on es troba condensada l’experiència d’un poble, la manera de veure el món, la lluita per la supervivència, el sotmetiment a unes lleis d’ordre social o moral, la riquesa de la llengua, l’enginy, l’humor; són la veu col·lectiva de generacions i generacions que volen comunicar als seus fills l’aprenentatge que han fet de la vida. Per això el refranyer té també una cara repressiva i moralitzant, té refranys contradictoris, té refranys antifeministes, té refranys que parlen sobre la vida i la mort, sobre l’amor, sobre les derrotes, sobre la guerra, la riquesa, el treball, la natura, la salut.»

• Maria Conca (1988): Paremiologia (València, Ed. 3 i 4), pàg. 51-52.



Què diferencia les següents expressions?

Sense ofici ni beneficiNo tenir ofici ni beneficiHome de molts oficis, (home de) pocs beneficisMolts oficis, pocs beneficisQui té ofici, té beneficiVal més ofici, que benefici


Significat: La inconstància té conseqüències nefastes.


La funció dins l’oració:

Locucions: És un complement (nom, adjectiu, adverbi): Sense ofici ni beneficiFrase feta: locucions verbals. Hi ha un verb que indica acció o qualitats: No tenir ofici ni beneficiRefrany o proverbi: Oració sencera, inclosa entre cometes i invariable: Qui té ofici, té benefici ─ Val més ofici que benefici ─ Molts oficis, pocs beneficis

Significat: La inconstància té conseqüències nefastes.



Ordre alfabètic? Mot clau? Ordre temàtic?

Casos de variació i sinonímies formals

Demostratius (Davant dels meus, (teus, seus, etc.) ulls → Davant dels ulls d'algú) Article definit o indefinit (Cloure un ull → Cloure l'ull) Pronominalització (Deixar-hi els ulls → Deixar els ulls en una cosa) (Picar-li l'ullet → Picar l'ullet a algú) Verbs sinònims (Dur o Portar quatre ulls) Correlació verb tenir i locució adverbial amb ‘Amb’ (Tenir una bena als ulls → Amb la bena als ulls; Tenir pena als ulls → Amb la pena als ulls; etc.) Tenir + locucions comparatives (amb o sense article) (Tenir ulls de puça, Tenir uns ulls de puça o Tenir els ulls de puça) Relatiu amb funció de subjecte amb ‘El que’, ‘El qui’ o ‘Qui’ (El que no té feina, el cap pentina = Qui no té feina el cap pentina) Ambiguïtat en l’ús de preposicions febles, com ‘A’ i ‘En’ (A cap desbaratat, tothom hi té part = En cap desbaratat, tothom hi té part) Recursivitat també amb les formes ‘A on’, ‘On’ o ‘Allà on’ (Allà on no hi ha cap, tot és cua = A on no hi ha cap, tot és cua = On no hi ha cap, tot és cua)

1.3 Dificultat d’ordenació i catalogació de les parèmies


2.1 Origen: oralitat i referents clàssics

•La llum dels ulls és l'alegria de l'ànima [CA]•Los ojos son el espejo del alma [ES]•Les yeux sont le miroir de l'âme [FR]

Influència? Còpia? Quin va ser primer dels tres?

Oculus animi index [LL]



Principals referents clàssics de l’antiguitat:

• Fonts d’origen bíblic: L’Antic Testament, Llibre dels proverbis, Càntic dels càntics...• «Tots els rius van a parar a la mar» | «Creixeu i

multipliqueu-vos»...• Aforismes grecs, relacionats amb la medicina (Hipòcrates

de Cos) o la filosofia.• «L’art és llarga; la vida, breu» | «Obra començada, mig

acabada», «Per l’urpa es coneix el lleó»...• Tradició llatina: Cató el vell (234-149 aC), Publili Sirus,

Sèneca...• «En malaltia i en presó, coneixeràs ton companyó»

(Ciceró)



Els primers reculls de proverbis catalans:

• Traducció dels Proverbis de Salomó.• S. XII ─ Proverbis, de Guillem de Cervera (1180).• S. XIII ─ Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs, de

Jafudà Bonsenyor (1298), El Libre de saviesa, els Proverbis de Ramon, el Libre de mil proverbis i els Proverbis d'ensenyament, de R. Llull.

• S. XIV ─ Traducció de De Consolatione, de Boeci, el Libre de Cató, la Doctrina moral de Nicolau de Pacs, el Libre de tres, El Libre de bons amonestaments, d’Anselm Turmeda (1398).


2.2 Pas a l’escriptura. Primers reculls

Els primers reculls de proverbis catalans:

• S. XV ─ Apareixen els primers reculls de proverbis catalans, Francesc Eiximenis amb les Regles de bona Criança en menjar, beure y servir a taula, Vicent Ferrer, Bernat Metge...

• S. XVI ─ L’Espill, de Jaume Roig, El Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell,

• S. XVII ─ Quatre-cents aforismes catalans, de Joan Carles Amat (1647),

• S. XVIII ─ Rondalla de rondalles, de Fra Lluís Galiana o el Tratat d’adages y refranys valencians, de Carles Ros (1736).


2.3 Edat d’or: Segle XIX. Folklore i excursionisme

• Romanticisme Renovat interès pels temes folklòrics i llegendaris.

• Un grup de bons folkloristes fan treballs monogràfics o generalistes sobre les tradicions i costums de la cultura catalana.

• És l'època dels Amades, Farnés, Pons Lluch, Serra i Pagès, Serra i Boldú o Violant i Simorra, entre molts d'altres.

• Temàtiques tractades: • Folklore de la pagesia (cas de Serra i Boldú o Violant i

Simorra),• Paremiologia comparada (Sebastià Farnès), o • Monografies temàtiques o Costumari català (Amades).


2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú...

JOAN AMADES I GELATS (Barcelona, 1890 – 1959)

• Autodidacta.• Prové d’una família obrera humil.• Passa uns anys a Bot (la Terra Alta), amb els avis

paterns.• Converteix el negoci de drapers dels pares en

llibreria de vell.• Memòria prodigiosa, però vista deficient.• Beu de la cultura popular del Raval barceloní i de

la formació de la Secció d’Excursions de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.

http://3.bp.blogspot.com/_hBIbib0WgJw/R4fyPO_5gMI/AAAAAAAADOY/ITvhvfU-dw8/s1600-h/amades.gif



JOAN AMADES (1890-1959)

Folklore de Catalunya (1950-1969) Ed. Selecta (Barcelona)

- Rondallística (1950)- Cançoner (1951)- Creences i costums (1969)

http://3.bp.blogspot.com/_hBIbib0WgJw/RmMEkUj4WpI/AAAAAAAABsE/ZPBT9eMjLBA/s1600-h/AmadesCan%C3%A7oner2.gif



JOAN AMADES (1890-1959)

Costumari Català (1950), en cinc volums.Ed. Salvat (Barcelona)



SEBASTIÀ FARNÉS I BADÓ(Sant Feliu de Codines, 1854 – Barcelona, 1934)

• Advocat i periodista.• Professor de taquigrafia.• Funda l’Institut Taquigràfic de Barcelona.• Funda “L’Arc de Sant Martí” i col·labora al "Diari Català",

"La Renaixença", "La Veu de Catalunya" i "El Pensament Català", entre altres.

• Destaca pels treballs en paremiologia comparada i en folklore.

• La seva biblioteca i treballs serveixen al seu gendre, el folklorista Aureli Capmany, i a la seva néta M. Aurèlia Capmany.



SEBASTIÀ FARNÉS (1854–1934)

• Obra més important:Assaig de paremiologia catalana comparada (1913)

• Edició pòstuma a càrrec d’Ed. Columna(vuit volums entre 1992-1998)

• Recollida de materials orals i escrits, elaboració de fitxes.

• És el principal teòric de la paremiologia catalana.

• Popularitza el terme a primers del segle XIX.

http://2.bp.blogspot.com/_hBIbib0WgJw/SDCit9XoqLI/AAAAAAAADoE/U8ZTNJ1GoSc/s1600-h/Paremiologia+catalana+comparada.jpg




Vàries lleis del col·leccionador:

1. Cada proverbi una papereta.2. Aplegar totes les variants d'un mateix proverbi.3. Prendre nota del lloc on s'ha trobat la dita o refrany i,

si hi és, nom del citador que li doni autoritat.4. El lloc o comarca de les recollides de viva veu.5. Acompanyeu cada referta de les dades que trobeu referents a ella,

per poder-ne estudiar son origen i sa història, com intentà fer-ho en Bastús en sa obra La sabiduría de las naciones.

6. Classificació: l'ordre alfabètic pel primer substantiu, adjectiu o verb.

7. Tota dificultat l'ha de resoldre el mateix col·leccionador. La col·lecció ve a ésser un magatzem de molts articles, ben endreçat i ordenat.




«No pot pensar-se en publicar un Corpus Paremiològic de la Llengua Catalana fins i a tant que no es tinguin cinquanta mil parèmies i encara no es tindran pas totes les que hi ha vivents».

«Quan una dita o parèmia es troba a Catalunya, a Itàlia, a Portugal, a França, gairebé és segur que vivia en el món llatí o grec».

«Les diferències que hi ha entre referta, dita o ditxo, refrany, adagi, proverbis, màximes, sentències, aforismes, modismes, frases proverbials, seria llarg d'enumerar-les. Una paraula sola les abraça totes: parèmia; d'aquí la veu "paremiologia" per indicar tot això que en podríem dir art retòric del poble, veritable cultura nacional».



CELS GOMIS I MESTRE (Reus, 1841 - Barcelona, 1915)

. Enginyer, escriptor, folklorista i polític.

. Interessat per la cultura popular i per la cultura obrera.

. Introductor del bakuninisme a Catalunya. D’ideari anarquista.. Teoritza sobre el folklore (saviesa popular), transmesa de

generació en generació.. Amb el temps molts d’aquests coneixements esdevenen

invàlids.. Estan condemnats a desaparèixer, superats pel

coneixement científic i l’educació.



CELS GOMIS I MESTRE (Reus, 1841- Barcelona, 1915)

• 1884 - Lo llamp y'ls temporals. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana.

• 1884 - La lluna segons lo poble. Secció de Folklore del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).

• 1888 - Meteorologia i agricultura populars. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana.

• 1891 - Botànica popular. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana. Nova edició ampliada i modificada (1983): Dites i tradicions populars referents a les plantes.

• 1910 - Zoologia popular catalana. Barcelona: Biblioteca folklòrica del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).

• 1910 - La bruixa catalana. Edició pòstuma: Barcelona: Ed. Alta Fulla (1987).

http://3.bp.blogspot.com/_hBIbib0WgJw/R6o1Mt64JWI/AAAAAAAADSw/KntTIip5MIE/s1600-h/CGOMIS1.JPG



CELS GOMIS (1841-1915)

.



CELS GOMIS (1841-1915)

1983 ─ Cels Gomis – Dites i tradicions populars

referents a les plantes

1998 ─ Cels Gomis – Meteorologia i agricultura

populars

1999 ─ Cels Gomis – La lluna segons lo poble


populars





populars





populars




VALERI SERRA I BOLDÚ (Castellserà, 1875 ─ Barcelona, 1938)

• Folklorista i periodista, establert a cavall del’Urgell i Barcelona.• Amic i estudiós de Jacint Verdaguer.• Destaquen les seves obres:

• 1915 – Calendari folklòric d’Urgell.• 1917 – Llibre popular del rosari. Folklore del Roser.• 1918 – Festes i tradicions populars de Catalunya.• 1918 – Folklore de la pagesia.• 1922 – Enigmística popular.• 1928 – Arxiu de Tradicions Populars (7 volums).



VALERI SERRA I BOLDÚ (1875-1938)

Obra en 7 volums que aplega tradicions i costums populars recollides a Catalunya, València, Mallorca, Rosselló, Sardenya, Andorra i terres aragoneses de parla catalana.

L'original el va editar Ed. Orbis, Barcelona, 1928-1935.

Posteriorment, el 1980, J. J. de Olañeta en fa una edició facsímil a Palma de Mallorca, de 1.000 exemplars, a color i en cartoné, amb una capsa per guardar els 7 volums.

http://2.bp.blogspot.com/_hBIbib0WgJw/Rn1e1XSZg8I/AAAAAAAAB18/cd_g_6JmDxg/s1600-h/ValeriSerraBOldu-ArxiuTradicionsPopulars.jpg



VALERI SERRA I BOLDÚ (1875-1938)



ALTRES AUTORS POSTERIORS DESTACATS

Mn. Antoni M. AlcoverMn. Enric Bayerri i Bertomeu

Joan Bellmunt i FiguerasAntoni Bulbena i Tusell

Francesc Camps i MercadalMn. Antoni M. Griera i GajaPvre. Joaquim Martí Gadea

Francesc de S. Maspons i LabrósJosep Pons Lluch

Manuel Sanchis GuarnerRossend Serra i PagèsRamon Violant i Simorra

Actualment: Maria Conca, Hèctor Moret, Luis E. Gargallo, Esther Forgas, Anna Parés...



Les primeres recopilacions bilingües que trobem són addendes de diccionaris o llistats de vocables per a un bon ús de la llengua. Així trobem per exemple:

• el de D.J.A.X. y F. (1831) (544 refranys catalans)• el de Fra Magí Ferrer (1839) (vora 700 refranys catalans)• el D & M (1847) (vora uns 450)• el Refranero castellano-catalán, de Santiago Saura

(1884) (més de 3.000 refranys)• i són de consulta obligada els primers diccionaris

catalans: Torra (català-llatí de 1640), Jutglà (català-castellà-llatí de 1830) Labèrnia (1839-40), Lacavalleria, etc.


2.5 Reculls bilingües i diferents tipus de repertoris

Els diferents tipus de repertoris els podríem classificar així:

• Recopilacions alfabètiques (tipus diccionaris: DIEC, DCVB, GDLC).

• Recopilacions locals (monografies locals: Bellmunt i Figueras).

• Recopilacions temàtiques (per tema: reedició d’obres d’Amades, molts de caire meteorològic o infantils).

• Recopilacions comparatives amb altres llengües (bilingües o multilingües, generalment en format diccionari: obres bilingües Enciclopèdia Catalana).


3 Internet: avantatges i principals iniciatives

Internet ha reformulat els principis de moltes disciplines: documentació, lexicografia, edició, paremiologia...

Obre un ventall de noves possibilitats que només el paper no permetia. Entre d’altres avantatges:

• Digitalització de materials inaccessibles i textos antics.• Actualització en línia (constant, al moment).• Universalització de la informació.• Tasca col·laborativa. • Compartir coneixements.• Indexació de continguts.• Reordenació de la informació. Creuament de dades. • Maleabilitat dels continguts.



Eines de cerca i classificació que ofereix un blog:

1.Cercador de Blogger2.Cada escrit3.Índex4.Cercador intern del blog5.Arxiu6.Paraules clau



Principals iniciatives:

1. DCVB2. Badare - ParemioRom3. El Refranyer de José Gargallo Gregori4. Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís5. Paremiologia catalana, d’Antoni Gimeno6. Dites populars catalanes, de F. Roig

7. Paremiosfera – El portal de Paremiologia catalana



Lloc: Diccionari català-valencià-balear (DCVB)URL: http://dcvb.iec.cat



Lloc: Base de datos sobre refranes del calendario y meteorológicos en la Romania (BADARE)

URL: http://stel.ub.edu/badare



Lloc: El Refranyer, per José Gargallo GregoriURL: http://www.elrefranyer.com



Lloc: Refrans i modismes tortosins, de Federico PastorURL: http://usuaris.tinet.org/aragones/webrefranspastor



Lloc: Antoni Gimeno – Paremiologia catalanaURL: http://tionia1.pangea. org/Paremiologia/ParemiaFrameset-1.htm.



Lloc: Recull de dites populars catalanes, de Francesc RoigURL: http://www.ditespopulars.cat



Lloc: Portal de paremiologia catalanaURL: http://refranys.com o http://dites.cat



Lloc: La paremiosferaURL: http://paremiosfera.dites.cat


PAREMIOLOGIA

4. Paremiologia aplicada

Meteorologia

Lingüística, lexicografia, fraseologia

Botànica, zoologia,

agricultura

Folklore, festes,

calendari

Geografia

El cos humà


5 El Top ten dels refranys catalans

Dades generals de l’estudi

• Estudi d’ús actual dels refranys catalans • 3 de març de 2010 - 24 juny de 2010• 1.205 enquestes• Dades de tot el territori de parla catalana



Resultats generals

1. Qui no vulgui pols que no vagi a l'era (404, 33,5%)2. Al maig, cada dia un raig (315, 26,1%)3. No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat (305, 25,3%)4. Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot (295,

24,5%)5. A la taula i al llit al primer crit (295, 24,5%)6. Cel rogenc, pluja o vent (224, 18,6%)7. Per Nadal, cada ovella al seu corral 214 (17,8%)8. Tal faràs, tal trobaràs (202, 16,8%)9. Qui dia passa, any empeny (192, 15,9%)10.A l'estiu tota cuca viu (187, 15,5%)



Unes quantes dades

• 1.205 enquestes rebudes (11.905 refranys)• 2.341 refranys diferents• 1.486 refranys amb una única menció• Només hi ha 18 refranys amb més de 100

recurrències. I 186 amb més de 10 recurrències.

• El primer té 407 recurrències (33,5%)• El desè té 187 recurrències (15,5%)



Algunes conclusions temàtiques• Paremiologia tòpica: Molt poc representada: només 412 refranys:

Almansa (24), Barcelona (42), Born (29), Catalunya (54).• Paremiologia personal: Encara amb menys representació (285

refranys): Noms genèrics: Bernat (90), Josep (74), Joan (72)• Cicle de l’allargament del dia: 240 refranys.• Refranys sobre sants i festivitats: 1.087 refranys.• Paremiologia psicològica: 2.048 (17,2 %) (Per Nadal qui res no

estrena, res no val, Hostes vingueren que de casa ens tragueren, Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla...)


Els refranys: de l’oralitat a Internet

Tarragonamaig de 2013

[email protected]://dites.cat

Víctor Pàmies i Riudor (2013) ©

2013 presentació tarragona

Education

Transcript of 2013 presentació tarragona