· 2017-03-28 · DIARI DE LAPAU Segona època n°8 0,50€ Setmana del 21 al 27demarç 2003...

DIARI DE LA PAUSegona època n° 8 0,50 € Setmana del 21 al 27 de març 2003

Per sobrenostre

K.mpfd,Arrnvtnitht eton Attrwn1110~^"."rn

BOMattilsirsr

No ALA GUIRRA

tA

FOTOMUNTATGE:Àlex Canosa

Estigueu atents als actes i movilitzacions!!!!

SUMARIL'ENTREVISTAPep RieraAnna Ortiz

CONFLICTES OBERTSGrans Llacs

Rosa SalaMetges Sense Fronteres

CULTURA PER LA PAU

Vicenç FisasFerran Espinós

TEMA CENTRALLa guerra silenciosa

RedaccióDavid LlistarAntoni Pigrau

VIOLÈNCIA QUOTIDIANALa LlenguaElisabet BermejoAnna OrtizSílvia Torres

REFLEXIÓJosep Maria TerricabrasJosé Saramago

MITJANS DE

COMUNICACIÓRita Villà

HUMOR

Alfons LópezJosep Maria Queralt

El Diari de la Pau el trobareu cada divendres als quioscs de tot Catalunya

EDITORIAL

Comença lamatança

La matinada de dimecres a

dijous, durant el tancament d'aquesta edició, la guerra hacomençat. Aquest és un ataccontra tots nosaltres. Ens sentimentristits i indignats.

Per damunt nostre, finalment,han passat les decisions, lesestratègies, els interessos, i elsmíssils. Han passat per damuntnostre les seves reunions, lesseves declaracions, les seves

amenaces. El seu menyspreu, laseva obcecació, el seu embogiment.

"No en nom nostre", hem afirmat, i érem milions.

Però ens han arrossegat cap a

aquest nou desastre i, en contra

nostra, ens impliquen a tots. Laguerra ens situa davant d'un nou

fracàs i una nova vergonya: laseva follia ens desespera, perquèsembla arrassar molts esforçosdestinats a proposar noves viesper a resoldre els conflictes.

Aquesta guerra ens condemna a

repetir una història d'agressió i

d'abús injustificable. En herència, ens quedarà una tragèdiahumana que amb prou feiness'ha tingut en compte en lapresa de decisions. Les con

seqüències seran també greusper al nostre futur: durant elspropers anys, les ferides estignnatitzaran agredits i agressors.

I ara la feina, la determinació i laconstància de la ciutadania esdevenen encara més importants.Ens refarem d'aquest sentimentd'innpotència. Tenim la força dela raó i la confiança dipositada en

la cultura de la pau. No tornarema ser espectadors passius de laguerra retransmesa en directe.Es sobradament conegut elmodel d'atemptats, revenges imort que se'ns presenta, i no

l'acceptem, ni per ara, ni pelfutur.

Som tants els qui creiem això,que ni les hores fosques a lesque som sotmesos poden esborrar el nostre horitzó d'esperança.

2 Setmana del 21 al 27 de març 2003 Diari de la Pau

PERLES

"Todos sabemos quién ha arma

do a Iraq, però hoy no hablaréde esto". José Maria Aznar

"Aquest és el futur que volemnosaltres: nacions lliures que es

defensen unint-se contra els violents (...) Bona nit i que Déucontinuï beneint Amèrica".George Bush

"Demà [dilluns 17] és el dia en

què decidirem si la democràciapot funcionar". George Bush

"Hi ha una cosa molt clara queno ens atrevim a dir en veu alta,però que qualsevol ciutadà res

ponsable amb certa dosi de pensament crític ja pot assumir: queEspanya és un país amb interessos, com ho són els EUA o

França". Jorge Moragas , res

ponsable de PolíticaInternacional.

"S'han pres totes les mesures

per evitar la guerra. Totes lesmesures es faran per guanyarla". George Bush

"La llibertat humana la volemtots, a tots els pobles, a totes lesterres". George Bush

"Rússia hauria de sospesar moltatentament les conseqüències[del seu veto]". AlexanderVershbow, ambaixador delsEstats Units a Rússia.

LA BONA NOTÍCIA

Dues, tres, moltes plataformes contra la guerraLes mobilitzacions contra la guerra, isobretot les del 15 de febrer i demarç, han desbordat totes les previsions. Està clar que, arreu del món,milions de persones volen aturar lamatança al poble iraquià. Tot i això,ens enfrontem amb la probabilitatque la guerra comenci molt aviat.Hem de redoblar els nostres esforçosper aturar-la.

Això implica estendre la nostra organització. Des de la PlataformaAturem la Guerra de Barcelona,sabem que no hi ha prou amb lesconvocatòries grans; també s'han dedur a terme moltes més accions a

nivell de barri, lloc de feina o d'estudi. Per aquest motiu, les plataformeso assemblees locals contra la guerrasón imprescindibles.Ja s'han format a bastants poblacions de Catalunya. Als barris i dis

trictes de Barcelona ciutat, el procésacaba de començar.

A la Plataforma volem ajudar a establir aquesta xarxa de grups localscontra la guerra, tot i que la iniciativa depèn de cada localitat. El paperde la Plataforma és el de recollir lainformació, per difondre on s'estanformant grups, i per animar a tothom a organitzar-se, sigui on sigui.

Una tasca importantíssima serà laresposta davant l'inici de la guerra.S'ha fet la crida perquè, el primerdia de la guerra, es facin concentracions davant dels ajuntaments decada municipi, a les 19h. El cap desetmana després del primer bombardeig, farem una manifestacióunitària a Barcelona. L'èxit d'ambdues accions depèn directament delgrup local; en el primer cas, per pre

Plataformes Locals contra la guerra:

Ciutat Vella 93 441 0661 • Gràcia [email protected] • [email protected] L'Hospitalet [email protected] • Badalona assem

[email protected] • Santa Coloma [email protected] • Cornellà [email protected] • Molins de Rei [email protected] • El Prat deLlobregat 93 370 0209 • Sant Joan Despí [email protected], 93 477 0516 • SantCugat [email protected] • Rubí [email protected], 93 588 8643 • [email protected] • Sabadell [email protected], 93 726 0904 •

Sentmenat [email protected], 93 715 0579 • Palau-Solità i [email protected] • Caldes d'Estrach [email protected] • Vilanova i la Geltrú[email protected], 93 810 0401 • Tarragona [email protected], 676411 612 o 977 221 458 • Girona [email protected] • Bellpuig - Lleida [email protected]

S'han format comitès contra la guerra en moltes facultats, i una coordinadora:Plataforma Aturem la Guerra Universitats [email protected] llista s'anirà actualitzant. Envieu punts de contacte per a noves plataformes a

[email protected]

parar-la, i en el segon, per fer ladifusió més ràpida i àmplia possibleen pocs dies.

El llistat que tinguem dels grupslocals serà essencial per fer arribar a

tothom convocatòries com aquestes.Per aquest motiu, busquem elsdetalls de les plataformes mateixes.Caldria saber: la localitat; nom de laplataforma o assemblea; adreça decorreu electrònic; i idealment nom

bre de telèfon, per si haguéssim deposar-nos en contacte ràpidament(amb el telèfon, digueu si es potpublicar, o si és només per ús"intern"). Envieu aquesta informacióa [email protected]. Com en totesles feines de la Plataforma, faltagent per mantenir contacte amb lesplataformes locals. Si tens ganes departicipar-hi, envia'ns un correu

electrònic.

Rebuig als fons del governs be•icistesLa Junta de la Federació Catalanad'ONG per al Desenvolupament(FCONGD), d'acord amb el comunicat emès per la Coordinadora deONG para el Desarrollo-España(CONGDE), recomana a les entitatsmembres que no acceptin fons decap govern que hagi donat suport a

l'agressió armada contra l'Iraq destinats a la reconstrucció d'aquest paísmitjançant projectes d'ajuda humanitària.

La Junta de la FCONGD considera deltot inacceptable que els governs delsestats que promouen activament un

conflicte armat vulguin pal•liar eldany causat a les poblacions damnificades amb procediments formalsd'ajuda humanitària, i utilitzar-lacom a mecanisme de legitimació icoartada política davant l'opinió

pública. La Junta de la FCONGDdóna suport, però, a totes aquellesONG que decideixin en tot cas assistir la població iraquiana a través delfinançament d'ajuda humanitàriaamb fons que no procedeixin delsgoverns bel•ligerants.

La posició del govern espanyol, deseguidisme als EE.UU, que encapçala una eventual guerra contra elGovern de l'Iraq, dificulta que lesorganitzacions puguin actuar sotaels principis d'independència iimparcialitat que han de guiar qualsevol situació d'ajuda humanitària.És pe•això que la Junta de Governde la CONGDE, recomana a les sevesorganitzacions no acceptar fons delgovern espanyol per portar a termeprojectes d'ajuda humanitària a

l'Iraq.

Dins d'aquestes organitzacions que"s'han unit a la proposta, estàIntermon Oxfam que rebutjarà fonsdel govern espanyol, tot i que aquestno enviï tropes a la zona en cas deconflicte. Segons Ignasi Carreras,director general de la organització,"aquesta mesura ens permet mantenir independència i imparcialitat, i, sitotes les ONG reaccionem de mane

ra similar, podem impedir que elsgovern bel.ligerants utilitzin l'ajudahumanitària per dignificar la seva

actuació militar davant l'opinió pública". Internnon Oxfam veu un interès,per part dels governs que busquenforçar el conflicte, en aportar gransquantitats de fons per ajuda humanitària a la població. Això no obstant, aquesta opció pretén justificarla guerra i oferir a la opinió públicauna imatge de "guerra de Iliberació".

Una de les altres organitzacions queno acceptarà finançament delGovern Espanyol en cas de conflictea l'Iraq és Médicos Sin Fronteras.Aquesta ONG, que denega des de faquatre anys rebre fons de l'AgènciaEspanyola de CooperacióInternacional (AECI), ha fet tambéuna crida a la resta de ONG's espanyoles per que no acceptin financiaciógovernamental pels seus projectes a

Iraq i perquè reivindiquin la independència de l'ajuda. Segons EricStobbaerts, Director General deMSF, "resulta indignant que elGovern de Espanya ens parli de projectes per la reconstrucció de Iraqquan encara tan sols hi ha guerra. Iresulta pitjor que un govern queaposta fermament per la guerraprovi, al mateix temps, coordinar laresposta de les ONG's".

EL DIARI DE LA PAUEl DIARI DE LA PAU respecta, evidentment, l'opinió de totes les persones que honestamentes pronuncien sobre qualsevol qüestió. Malgrat això, només comparteix les d'aquells queconsideren que la guerra és sempre dolenta i no resol mai els enfrontaments entre elspobles de la terra. En tot cas, no comparteix necessàriament totes i cadascuna de les opinions signades que apareixen en aquestes pàgines.

DIARI DE LA PAUPublicació setmanal de l'associació FORA DE QUADREC/ Princesa 6, ent. 08003 Barcelona Tel. 93 315 00 65 Fax. 93 315 13 28 [email protected]àg.web: www.xan<abcn.net/foradequadre

Per a ajudes econòmiques: Caixa de Catalunya 2013 0024 44 0201007862

Consell de redacció: Elisabet Bermejo, Marta Bisbal, Àlex Canosa, Oriol Canosa,David Espinós, Anna Gonzàlez, Enric Gotanegra, Maria Llop, Roger Llopart, ConsolLlupià, Carol López, Cesc Mas, Anna Masllorens, David Masllorens, AbrahamMasllorens, Laura Mor, Samuel Navarrete, Anna Ortiz, Mariona Ortiz, Marta Raich,Laia Raich, Lluís RieraCorrecció: Georgina Castellà, Jordi Garcia, Marta Xufré.Compaginació: Xavier Giménez, Eulàlia Guarro, Maria Farràs.Capçalera: Josep Maria TriasEl Diari de la Pau també el fan possible: Mar Abella, Jordi Altimiras, Jaume Bisbal,Pau Casanellas, David Donat, Mònica Leiva, Miquel Martí, Jessica Martínez, JaumeMestres, Laia Peidro, Joan Marc Simón, Jordi Sunyé i Josep Carrefio, Aida Segura,Raül Solé.Impressió: Gràficas de prensa diaria Dipòsit legal: B.4849-91

Diari de la Pau Setmana del 21 al 27 de març 2003 3

"Aquest home, Aznar, ho està trinxant tot"ENTREVISTA

. Anna OrtizFora de Quadre

Entrevista a Pep Riera, ex-coordinador general d'Unió de PagesosPep Riera va ser durant anys el carismàtic coordinador general d'Unió de Pagesos. Però ni abans ni ara no ha deixat de fer depagès, de ser un sindicalista actiu i de participar en els debats que afecten els actuals models de desenvolupament.

Després del Congrés deMataró, en que vas deixar lacoordinació general d'Unió dePagesos, a què et dediquesactualment i com et defineixes?

Continuo fent el que he fet sempre: fer de pagès. Jo mai no vaigexercir de sindicalista professional, sinó sempre a temps parcial. L'única cosa que faig de nou

és col•laborar en debats sobremodels de globalització i sobre lareforma de la PAC (PolíticaAgrària Comunitària). Jo em

defineixo com a pagès, i sobretotcom a pagès català: ser pagèsno és igual a tots els països, iaquí, concretament, és molt dur.

Quina és la situació actual dela pagesia i com veus el futurdel sector?

El futur és força negre: tenim un

2,3 o 2,4% de població activa

pagesa, i crec que va camí dereduk-se a la meitat. Els pagesos que pleguen, ho fanmajoritàriament perquè no hiveuen futur. D'una banda, lespolítiques de Brusel•les beneficien sobretot els territoris mésrics, l'Europa humida o atlàntica. Per altra, aquí, des de laGeneralitat, hauria calgut ja famolts anys una política reald'estructures, ben feta.

El sector de la pagesia teniuuna llarga trajectòria d'organització sindical i de mobilitzacions. És necessari encaraaquest activisme constant?

Els pagesos ens mobilitzem tantperquè som pocs. Però, sobretot,és que hi ha un treball de basefet, el nostre és un model desindicalisme molt poc jerarquitzat. La feina de conscienciació es fa des de baix, i laimplicació és més efectiva.

Quines possibilitats i quinslímits dónes a la desobediència civil?

Mira: la desobediència civil éssobretot un dret democràtic.Quan els governs no treballenrealment al servei de l'interèsgeneral, sinó de grups de poder,llavors, en democràcia, els ciutadans tenim el dret i el deure decontrarrestar-ho amb la desobediència civil. Si és unitària i con

tundent, això té molta força. Icrec que s'ha d'exercir sense vio

lència, però vaja, si estem parlant d'una tonnacada o d'unsbidons de pintura...això és d'unainnocència total!

Com valores la situació política i social que vivim respecteal conflicte amb l'Iraq?La veig molt, molt negativa. Esrifen de nosaltres amb arguments superficials, demagògics iabsurds. És increïble aquestseguidisme descarat que fa elgovern espanyol de la políticanordamericana. I hi ha una cosa

que em sembla més greu: lesconseqüències que això ja estàtenint en la Unió Europea. Quanencara teníem tant de camí perfer, aquest home, Aznar, ho estàtrinxant tot.

I la situació a l'estat espanyol?

El govern del PP està arribant auns graus que no m'hauriaimaginat mai. Aquests hereusdel franquisme estan instrumentalitzant el sistema democràticen benefici propi. Ells, polítics decultura feixista, s'estan servintd'un model que no varen pascontribuir a aconseguir. Quasidiria que el tenim a desgrat seu,i resulta que utilitzant-lo al seufavor, enganyen tothom de mig a

mig. Això és més subtil i mésfàcil que no pas anar de feixistapur i dur.

Com a col•laborador de lapublicació Kale Gorria, suc

cessora de la clausurada ArdiBeltza, què opines del tancament del diari Egunkaria i delque està passant al PaísBasc?

Mira, col•laborar amb Kale Gorriaés la meva aportació a tot això:vull ser dels propers que tanquin. El tancament d'aquest diariés feixisme pur, i és també laprova que aquí no existeix laseparació de poders. Estan tensant molt la corda, i no noméspolítics o jutges, també aquestamena de pseudointelectuals queprovoquen, crispen, i no

expliquen la veritat del que estàpassant. Avui he sentit que ja ésoficial la il•legalització deBatasuna: una salvatjada més.

Et preocupa el model deglobalització que s'estàdefinint?

Pep Riera

La globalització té aspectes moltpositius, com l'obertura de fronteres o la supressió dels aranzelsproteccionistes. Però tal com

anem, la direcció la porta el capital financer i les grans potències. Caldria negociar un nou

model, que considerés tots elsinteressos, i això és possible. Alnostre país mateix, això accentuarà la desertització de les comarques interiors i agreujarà eldesequilibri territorial.

Pots explicar-nos una cosa

que avui t•hagi fet somriure, iuna altra que t'hagi fetemprenyar?

M'he emprenyat sentint que laU.E. prepara 20.000 milionsd'euros en ajuda humanitària.Óstia, quin cinisme!

Instrumentalitzen també això del'ajuda humanitària...a part de lasituació de primera emergència,jo crec que en lloc d'enviar productes excedentaris, caldria ajudar basant-se en el desenvolupament dels recursos del país.

FOTO: AnteSnio Galeote

I tu, quin país somnies?Ostres, un país endreçat i civilitzat...mira, si pogués,començaria canviant aquestaautonomia que tenim que no ésmés que una mera descentralització administrativa. Plantejaria l'exercici del dret a l'autodeternninació per a tots elspobles, per a nosaltrestambé:tenim totes les condicionsper fer-ho. En general crec quehem de ser més valents i parlarmés clar. Fotem tantes giragonses que al final no sabem ni quèvolem.

Si esclata la guerra...?

Jo crec que caldrà seguir mobilitzant-se, accentuar lesrespostes. A les multinacionals,que són tan prepotents, nomésels farem mal amb mesures

dràstiques, o tocant-los l'economia. Amb els dirigents tambéhem de ser clars i contundents.Que ja té collons la cosa: ambl'excusa de estem patintuna retallada de les llibertats pertot arreu.


A una setmana de la Consulta...

Amb la guerra al damunt i amb laimpotència que això ens comporta, encara queden coses a fer. La

Consulta no aturarà pas la guerra, ja ho sabem, però cal queexpressem el nostre desig queen aquest sistema democràticexisteixin eines per recollir lavoluntat dels ciutadans i queaquesta sigui respectada. Volemque serveixi de precedent per a

situacions futures, ja que no seràla darrera ocasió en què el nostre govern prendrà decisionscontràries al que opina la socie

tat. Potser els que no hem triat

fer de polítics en la nostra vidaprofessional haurem d'estar méspreparats del que voldríem perser capaços d'organitzar consultes socials i per poder incidir en

la presa de les decisions que no

s'havien previst en el calendarielectoral...

Fem una crida als ciutadans perquè participin a la Consulta quese celebrarà majoritàriament del27 al 30 de març, tot i que en

algunes localitats s'ha posposat

una o dues setmanes, de mane

ra que els resultats definitius no

seran difosos fins el 15 d'abril.

Cada dia es van afegint localitatsque realitzaran la Consulta. Demoment ja en són unes quaranta. Com que tot ha hagut d'anarmolt ràpid, la idea és que laConsulta comenci com una petitabola de neu que es vagi fentcada cop més gran a mesura deque s'hi vagin sumant méspobles, barris i entitats. A nivellestatal, a part de Catalunya, a

Vigo, Euskadi, València i

Salamanca també estan fent lesseves boles de neu.

A la darrera edició del Diari de laPau ja es van explicar els aspectes bàsics de la consulta. Per a

participar-hi visiteu la pàginaweb www.consultaguerra.org o

bé envieu un mail a consultaguerra-difusio©pangea.org per talque us posem en contacte ambles persones de la vostra localitatque estan organitzant la consulta.

Informació general i recollida de materials(cartells, tríptics, urnes...)

Casal d'Associacions: c/Ausiàs Marc, 60 (entre Passeig de SantJoan i Roger de Flor)

Horari matí: 11h a 14h (de dilluns a dissabte)Horari tarda: 16h a 22h (de dilluns a divendres)

16h a 20h (dissabte).

Telf: 901 51 52 53e-mail: [email protected] .org

Consulta Contra la Guerra

CONSULTA

Que no ens manipulin : fem sentir la nostra veu!

LA CONSULTA27,28,29 i 30 de Març

(Proces obert lins el 13 d'Abril)

INFORMAT i COORDINAT:

[email protected]

Telf: 901 51 52 53Oficina: C/AusiasMarc 60

Matí:De dilluns a dissabte de 11h-14h/Tarda:De 16h-22h de dilluns a divendresi fins les 20h els dissabtes

Franquisme, segona part

Des de fa mesos discuteixo ambels amics fins a quin punt la política oficial espanyola és una política franquista: alguns opinenque, des del 1996, s'ha acceleratel camí cap a un nou franquisme;d'altres pensem que ja hi hemarribat, que això ja és una segona versió d'allò.

Ben mirat, però, aquestadicrepància és poc important:com que en política a la vidaen general- les coses mai no

passen ben de cop, el franquisme fa basarda tant si està moltimplantat com si només ho estàuna mica. Alguns lectors trobaran que exagero i alguns que no

em coneguin potser ho atribuiran-moltes gràcies!- a la meva poca

edat. No sóc pas jo que exagero.El que és realment exagerat és elque passa. I també el silenciamb què ho suportem.

Com passa amb les pel•lícules, lasegona part acostuma a ser méstreballada, més ben elaborada,senzillament perquè els responsables, sabent quins són els gustos de la gent, miren d'adaptars'hi. I resulta que un dels gustosactuals és això que encara en

diem democràcia. És bo, doncs,adaptar-s'hi i respectar les eleccions i les majories, sempre quesiguin les pròpies, no les del PaísBasc. Tampoc no es disposa ara,sortosament, de la pena demort. Per això, la segona part delfranquisme conté efectes espe

cials que despisten i distreuen elpersonal. Però continua amagantescenes miserables.

Certament, resulta increïbleconstatar que el poder executiuha perdut el respecte mínim a lesminories parlamentàries; que hatornat a collar el sistema judicial,reforçant l'Audiencia Nacionalcom tribunal d'ordre públic i

polititzant els òrgans de governdels jutges. És al•lucinant haverde veure que es tornen a prohibir partits i a tancar diaris, quees controlen enèrgicament elstelediarios i que s'influeix ambmà de ferro en molts mitjans decomunicació. És esborronadorhaver de tornar a sentir que lesdenúncies de tortures no es

)osep-Maria TerricabrasIEC. Catedràtic de Filosofia de la UG

comproven sinó que es ridiculitzen. És insultant tornar a veure

que el poder es gira d'esquena alpoble quan aquest fa una vagageneral, quan clama pel desastredel Prestige o quan no vol tenirres a veure amb una guerrarepugnant contra l'Iraq. És indignant el tracte ofensiu i repressiuque reben les nacions d'aquestEstat, les seves llengües i elsseus drets.

Com que em sembla ben clar queaixò és la segona part d'allò, laconclusió també em resulta evi

dent: hem de tornar a laresistència. La llibertat i lademocràcia estan en perill.

Extret del Diari AVUI


Burundi: una emergència silenciosa

Burundi simbolitza l'emergènciasilenciosa en què tants i tantsafricans viuen i moren. Els fetsparlen per si mateixos:

- Un de cada sis burundesos viuallunyat de casa seva, desplaçatpel conflicte: això fa que quasi400.000 persones al mes depenguin de l'ajuda alimentària, perquè no tenen accés a les seves

terres i no poden treballar percobrir les seves necessitats. Elnombre de desplaçats interns ésel més gran de la regió delsGrans Llacs.

- Cada mes, 24.000 personesreben tractament per malnutrició;i només són la punta de l'iceberg que demostra que moltsaltres necessitarien tractament sipoguessin accedir als serveissanitaris i nutricionals.

- Hi ha 640.000 burundesosvivint en l'exili als camps derefugiats dels països veïns, i unsaltres 200.000 que viuen a

Tanzània des dels anys 70. Totesaquestes persones pateixen elneguit constant de les pressionstanzaneses i internacionals permarxar dels països d'acollida itornar "a casa", sense que tinguin cap garantia que la situacióals seus pobles d'origen els per

meti viure i treballar en seguretat.

- L'any 1993 va començar ladarrera onada d'hostilitats, partde tres dècades de violència, en

què han mort unes 300.000 persones, la majoria civils, víctimesanònimes atrapades en els com

bats i les massacres per part detots dos bàndols.

- Burundi ocupa el tercer lloc perla cua en l'Index deDesenvolupa-ment Humà. El queés encara més greu: la seva

situació ha anat empitjorant enaquests darrers deu anys, tornant a nivells de pobresa de fatrenta anys (des d'un nivell d'escolarització primària del 70% el1993 al 48% actual; des d'unatassa de cobertura de vacunaciódel 83% el 1993 fins al 54%actual).

Les agències de cooperació i

ajuda humanitària que treballena Burundi s'enfronten a una

paradoxa: dins de l'escassaatenció que el món dedica a

Burundi, resulta relativamentmés fàcil obtenir finançamentper accions d'urgència (distribució alimentària, serveis bàsics alscamps de desplaçats) que no pasper treballar amb les persones

CONFLICTES OBERTS: Grans

Rosa SalaTècnica d'Ajuda Humanitària, Intermon-Oxfam

en programes de rehabilitació idesenvolupament. Les accionsd'emergència donen visibilitat isón menys polítiques. Els organismes que volen treballar perentendre i reduir les causes

estructurals de la pobresa i elconflicte es troben amb tot tipusde dificultats, no només financeres. Aquesta negligència forçadacap als problemes estructuralsque potencien la violència hacreat una situació en què la pausembla allunyar-se de formacontínua i desesperada.

El conflicte està agreujat i en

part provocat per la precarietatdels recursos naturals: lessequeres i inundacions recu

rrents, juntament amb la manca

d'inversió en pràctiques de con

servació de la terra i l'aigua, fanque la majoria de la població visqui en inseguretat alimentària.Els conflictes pel control de laterra estan també darrera de laviolència.

Cal, doncs, un esforç de la comunitat internacional per promourela pau a Burundi. Els acordsd'Arusha estableixen les basesper a un repartiment del poder iuna transició cap a estructuresviables. Caldrà una pressió internacional que mantingui totes les

parts en la voluntat de complirels acords. Els esquemes "d'ajuda a canvi de pau", basats en

objectius concerts dels que queden establerts en els acords,podrien desenvolupar-se i donarlos seguiment.

Només sortint de l'espiral deviolència els burundesos podrantreballar per la reducció de lapobresa i combatre la seva vulnerabilitat davant dels desastresnaturals.

Font de les dades estadístiques: Oficinade Nacions Unides de Coordinació d'AfersHumanitaris (OCHA), 2003.

oke

Bubanza

Muyinga.•

Ngozi

BUJUMBORA*Gdega

TA

•Bururi

Guerra i manca d'accés a la salut a la repúblicademocràtica del CongoEl continent africà és el més desconegut pel que fa als conflictesarmats que subsisteixen. ASomàlia, Sudan i Libèria, perexemple, es viuen greus crisis en

què les condicions a què s'enfronten els civils en la seva lluitaper sobreviure són pràcticamentdesconegudes. També és preocupant la creixent indiferènciaper part d'alguns estats vers l'aplicació de les disposicions delDret Internacional Humanitari.Això comporta una erosió de lanecessària protecció dels dretsdels civils que es veuen forçats a

desplaçar-se fugint de situacionsde conflicte.

Malgrat l'acord de pau i la retirada d'alguns exèrcits estrangers,la guerra, que ja fa quatre anysque dura, continua causantestralls a la RepúblicaDemocràtica del Congo. Les con

seqüències són particularmentdevastadores a l'est del país, on

les estimacions diuen que un decada quatre nens mor abans d'arribar als cinc anys d'edat. Pelssupervivents, el conflicte suposaun preu molt elevat. Uns dosmilions i mig de persones hanestat desplaçades de les seves

cases, i durant anys, els civilshan sofert violència indiscriminada, violacions, segrestos i assassinats.

La meningitis, el xarampió, lamalària, i la tuberculosi matencentenars de milers de personesl'any. A la província de Kivu Nords'han registrat uns nivells alarmants de desnutrició, i a laprovíncia de Katanga una epidèmia recent de còlera, de la qualnomés al mes d'agost es van

registrar 2.000 casos, ha incrementat el nombre de víctimes.Les infrastructures destruïdes delpaís no poden fer front a les creixents necessitats sanitàries de lapoblació. En moltes zones del

país, els hospitals han deixat defuncionar, mentre que en algunsdistrictes hi ha només un o dosmetges per atendre a centenarsde persones.

Metges Sense Fronteres (MSF)proporciona assistència mèdica ihumanitària a víctimes de con

flictes armats, desastres natu

Metges Sense Fronteres

rals, epidèmies i situacions d'exclusió en més de vuitanta països.Durant l'any 2002, més de tresmil voluntaris han subministratassistència a zones en crisi,incloent-hi aquelles que menysatenció han rebut per part de lacomunitat internacional i els mitjans de comunicació.


CULTURA DE LA PAU

La mediació en els conflictes armats

Quan observem i comparem l'evolució dels conflictes armatsque hi al món, podem constatar

que gairebé la meitat d'ellsentren, en un moment o altre, enuna fase de negociació. Aquestaprimera dada ja és significativa,ja que mostra que l'altra meitatde conflictes en què no hi ha capperíode de negociació, almenysun dels actors busca la victòriamitjançant la derrota de l'adversari.

Si les parts en conflicte no podeno no saben negociar directament, poden optar per l'ajudad'una tercera instància, que potser una persona o un organisme,i no amb la intenció que elsresolgui el conflicte, sinó la d'ajudar-los a trobar el camí de sor

tida. Aquesta mediació d'un ter

cer pot fer-se de moltes mane

res, i en realitat consisteix en lafeina de diverses persones, queacompleixen funcions diferents.En aquest sentit, cal que hi hagiqui explori el camí, qui convoquiles parts enfrontades, qui els

prepari adequadament per fer lanegociació, qui incentivi elprocés, qui faciliti els diàlegs, quidoni garanties, etc. D'aquí queparlem de la mediació com d'unprocés en què participen diversos intermediaris.

La mediació no comença mai en

sec. Primer cal preparar elterreny, establir mesures de con

fiança, mirar d'aconseguir un

alto el foc i aprofitar finestresd'oportunitat. Després sol veniruna etapa de converses discretes, i d'aquí sortiran les condicions per fer la negociació formalamb la mediació d'una tercerapart. Molts conflictes armats hanentrat en bona via gràcies alpacient treball de la diplomàciaparal•lela que fan alguns centres,com la Comunitat de Sant Egidide Roma, o el Centre HenriDunant de Ginebra. D'altresvegades són diplomàtics d'alguns països actius (sovint deNoruega i altres països petits), ialguns cops és la diplomàcia deles Nacions Unides qui s'encarre

Vicenç FisasDirector de l'Escola de Cultura de Pau, UAB

ga de fer el treball. En tot cas,els actors en conflicte semprehan d'acceptar aquest terceractor encarregat d'ajudar-los a

sortir-ne. És, evidentment,que no passa en el cas del con

flicte de l'Iraq.

el

La mediació. De què parlem?La majoria dels conflictes que es

produeixen entre persones o

grups acostumen a ser tractats

pels implicats des d'una actitudd'enfrontament, sense tenir en

compte la possibilitat d'asseure'si tractar de resoldre les seves

diferències. Les parts destinenles seves energies a desacreditarel contrari, convencent-se de laseva mala fe i de la seva faltad'argunnents. Els conflictes es

tracten de forma negativa i no es

dóna espai al fet de pensar quepot existir una altra manera mésintel•ligent d'abordar les diferències.

La mediació és un procés innovador de resolució de conflictes,que té la Cultura de la Pau com

la seva essència; procés en elqual els interessats, que no

poden o no saben resoldre per si

sols de manera amistosa lesseves diferències, ho intentenamb l'ajuda d'un professional, elmediador. Aquest facilitarà la

comunicació , millorarà el res

pecte entre les parts, dirigirà elprocés (voluntari, confidencial i

imparcial) i els proporcionarà leseines per tal que puguin millorarla seva relació, abordar els problemes que les separen i aconseguir un acord que resulti satisfactori i acceptable per a ambdues.

Es tracta d'aconseguir que lesparts abandonin les seves posicions i puguin aflorar en lamediació els veritables interessos i necessitats que, de vegades, poden no ser del tot incompatibles.

En qualsevol curs d'iniciació a lamediació, per explicar en quèconsisteix, es posa l'exemple dela mare que, en arribar a casa,va trobar les seves dues nenes

discutint i barallant-se per l'únicataronja que havia a la casa. Lamare tenia vàries possibilitats:podia castigar-les sense la taron

ja, podia també partir la taronjai donar- ne la meitat a cadanena..., però va optar per preguntara les nenes per què volienla taronja. Una nena va explicarque volia la taronja per fer-se un

suc i l'altra va dir que necessitava la pell per fer un pastís... Vanaflorar els interessos i necessitats reals, una vegada deixadesde banda les posicions enfrontades. La mare va facilitar una

comunicació que no existia a laseva arribada. Les nenes van

poder solventar les seves

diferències d'una forma positiva i

intel•ligent. Aquest és, segurament, un exemple massa simple,però pot facilitar la reflexió.

La mediació és una forma àgil(de vegades unes quantes reu

nions són suficients) i normalment satisfactòria per les partsenfrontades, que poden arribar aacords que els permetran man

tenir la seva relació. En lloc dediscutir al jutjat (possibilitat que

Ferran EspinósMediador i advocat

les parts sempre tenen oberta),les parts arriben elles mateixes,amb l'ajuda del mediador imparcial, al seu acord, que serà moltmés creatiu i adaptat a les seves

necessitats que el de qualsevoljutge i que, sens dubte, estaranmés disposades a complir.

Gairebé tots els conflictes sónmediables: crisis de parella, problemes generacionals,conflictesen herències; problemes de veïnat, problemes en arrendaments, conflictes de societats o

entre societats; conflictes en

0.N.G,s; diferències en interpretació o compliment de con

tractes, conflictes amb l'administració, conflictes escolars...etc.,per citar només alguns exem

ples.

La mediació és una nova via percontribuIr a la resolució de con

flictes.

Per a més informació:[email protected]

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓPer subscriure•t: Envia un mail amb el teu nom, telèfon i adreça (carrer, no, pis, població i codi postal) a [email protected]çaràs a rebre el diari després de fer efectiu un ingrés de 8 € (8 primers números) al compte 2013 0024 44 0201007862 de CaixaCatalunya.Important: Dóna el teu nom i cognoms en el moment de fer l'ingrés. Per qualsevol dubte podeu trucar a l'associació Fora de Quadre altelèfon 93 315 00 65. Fem possible entre tots que s'escolti la nostra veu!Consulteu: www.xarxabcn.net/foradequadre/diaridelapau.htm


La guerra silenciosa

La carta fundacional de lesNacions Unides de 1945 prohibeix explícitament als Estatsmembre l'ús de la força en lesrelacions internacionals si no ésen resposta a un atac militard'un altre Estat. En cap momentes fa referència al concepte delegítima defensa preventiva. Aixímateix, l'Assemblea General d'aquesta organització va aprovarl'any 1974 una definició d'agressió amb alguns exemples pràctics del que significa: per exem

TEMA CENTRAL: La guerra silenciosa

ple, és una agressió militar qualsevol invasió o atac per part deles forces armades d'un Estat delterritori d'un altre Estat. Segonsl'article 5 de l'estatut de Romapel qual es va crear el TribunalPenal Internacional, la guerrad'agressió és un crim internacional. Aquesta definició tant claraexplicaria el perquè del boicotdels EEUU a aquest Tractat.

El rebuig dels EE.UU a acatar eldret internacional, mitjançant

l'obstrucció de diversos tractats

dels quals volen quedar al margeper mantenir la seva impunitaten política interior i exterior, s'haproduït amb certa freqüència en

els darrers temps. Al llarg de lesdarreres setmanes i davant elsdubtes de legitimitat que despertaven els plans d'agressió delPentagon entre molts estats

membres de les Nacions Unides,la superpotència i els seus aliatshan utilitzat vies més obscuresper guanyar la complicitat d'al

Redacció

tres Estats, ja fos per aconse

guir utilitzar les bases militars deTurquia o per guanyar suportsdavant una possible votació alConsell de Seguretat, quanaquesta encara era factible. És elcas dels crèdits oferts a Turquiapels EE.UU i per l'estat espanyolo el sobtat tracte de favord'Aznar amb el govern angolenyen relació al deute extern.

JUSTICIA

Des del 1945, el Tribunal Internacional deJustícia, amb seu a La Haia, ha estat un fòrum pera solucionar conflictes entre Estats. El 7 d'octubredel 1985, els Estats Units declaren que no acatarienles decisions de la Cort i suspendria l'adhesió a laDeclaració que havien signat el 26 d'agost de 1946.

Estatut de Roma del Tribunal PenalInternacional: el Tribunal Penal Internacional ésuna Cort permanent per jutjar persones que hancomès crims de guerra, com el genocidi i crims delesa humanitat, que abans eren jutjats als tribunalstemporals. Els Estats Units (31 de desembre de2000) van signar el tractat, però en una mesura

sense precedents, van declarar el 6 de maig de2002 que deixaven de considerar-se obligats a aca

tar-lo, afirmant que el tribunal podria jutjar a ciutadans dels Estats Units per càrrecs "frívols".

Convenció contra la prescripció dels crims deguerra de lesa humanitat: no signat pels EstatsUnits.

•

••

••

•

•1011

s•

•

••

•

•

DRETS HUMANS

Segon Protocol Facultatiu del Pacte Internacionalde Drets Civils i Polítics, Destinat a Abolir la Pena deMort: no signat pels Estats Units, ni per la Xina, l'ArabiaSaudita i l'Iran entre d'altres.

Convenció Internacional sobre la Represió i elCàstig del Crim d'Apartheid: no signat pels EstatsUnits.

MEDI AMBIENT

Protocol de Kyoto de la Convenció Marc de les Nacions Unidessobre el Canvi Climàtic. L'Administració Bush ha tret importànciaals riscos de l'escalfannent del planeta i s'ha negat a signar elProtocol, argumentant que seria perjudicial per a l'economia delsEstats Units. El 25% dels gasos d'efecte hivernacle procedeixen delseu territori.

Conveni sobre la Protecció i utilització de Cursos d•AiguaTransfronterera i Llacs Internacionals: no signat pels EstadosUnidos.

Estatuts del Centre Internacional d Enginyeria Genètica iBiotecnologia : no signat pels Estats Units.

Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar: no signada pels Estats Units.

ECONOMIA/TREBALL

Conveni relatiu a la llibertatsindical i a la protecció deldret de sindicació. No signatpels Estats Units

Conveni sobre el dret desindicació i de negociaciócollectiva No signat pelsEstats Units

Conveni sobre la edat mínima d'admissió l'ocupacióNo signat pels Estats Units

DONA

Conveni per la Repressióde la Tràfic de Persones ide la Explotació de laProstitució Aliena. ElsEstats Units no han signataquest tractat.



Una guerra en paral.lel:la guerra financera i els "deutes odiosos"Existeix una batalla -prèvia i

posterior a l'explosió de laviolència- que no es dissenya en

ministeris de defensa sinó en elsd'econonnia. Es tracta d'una guerra extremadament silenciosaque s'executa en paral•lel a lamilitar i que fa servir un altretipus de munició: la 'municiófinancera'.

Suposem que la guerra és un

negoci pels Estats Units (et al.) i

que aquest negoci consisteix en

arribar a controlar el segon parcde reserves mundials de cru

(potser el primer quan s'haginrealitzat totes les exploracions) i

una posició geostratègica clau en

el món. Si admetem que la invasió de l'Iraq pot ser concebudacom una inversió a llarg termini -

per aconseguir aquest negoci- demés de 100.000 milions dedòlars, entendrem millor el perquè de tan exhorbitant despesaen desplegament militar, mediàtic, diplomàtic i fins i tot, com a

continuació exposarem, financer.

La invasió a l'Iraq és conce

buda com una inversió a llargtermini

Posem-nos en antecedents.L'Iraq és un país endeutat(62.200 milions de dòlars estimats el 1999). La guerra contra

l'Iran, la invasió de Kuwait, laguerra del Golf, i la repressiómilitar interna, principalmentcontra kurds i xiítes, han costat

molts diners. Les armes i la destrucció costen molts diners.Aquestes armes, comprades a

països com els Estats Units,Regne Unit, Rússia o França, hanobligat Saddam a endeutar-se, i

a demanar crèdits o a tenirimpagats en operacions d'importació. Els principals creditors del'Iraq han estat Rússia, França i

Xina. Val a dir també que l'Estatespanyol és actualment creditorde 258 milions d'€ amb l'Iraq i

que aquest deute s'ha contretamb l'Estat espanyol a través dela CESCE (Compahía Espariola deSeguros de Crédito a laExportación, participada en un

51% per l'Estat) , en operacionscomercials impagades perSaddam després de la Guerra delGolf.

Però tot aquest deute no és mésque la suma de contractes sos

tinguts per l'actual legalitatinternacional. Si "I'Eix delsAgressius" envaeix l'Iraq i imposa un protectorat nord-americà o

un règim titella -tot i saltant-sel'ONU i els acords internacionalsde no intervenció unilateral-,aquests contractes d'endeutament no tenen tampoc per quèser respectats. França, Rússia i

Xina podrien perdre el 'dret alseu deute. Vet'ho aquí, potser,una raó més per la qual aquestsgoverns, tradicionalment ofensius, adopten enguany un rolcontrari a la intervenció unilateral de Bush.

D'altra banda, si els contractes

d'endeutament de l'Iraq es man

tinguessin després de la guerra,la pregunta és: qui hauria depagar-los? Les poblacions kurdai xiita, per exemple, reprimidesper les armes que els van vendreels mateixos creditors? (vegi's lafotografia l'agregat del'Administració Reagan, llavorsDonald Rumsfeld, fent negocis

Donald Rumsfeld fent negocis amb Saddam

David LlistarObservatori del Deute en la Globaliltzació

(www.observatorideute.org)

amb Saddam) Resultaria absurdi moralment inacceptable, malgrat que a la llum del que hapassat en la majoria de les guerres a països de la perifèria,aquesta és l'opció més probable.Efectivament, es tracta una

vegada més de l'anomenat'deute odiós', segonsAlexander N. Sacks (1927): eldeute contractat per un governdespòtic no per les necessitatsde la seva població o estat, sinóper enfortir el propi règim despòtic i reprimir llur població dissident.

El deute contractat per un

govern despòtic serví perenfortir el propi règim i reprimir la població dissident

Tanmateix, aquesta és nomésuna de les cares de la lògicafinancera. El deute extern i lesfinances són utilitzats tambéintensivament durant les guerrescom a instrument de pressiógeopolítica. Ens referim a nous

crèdits, anul•lacions arbitràriesde deute bilateral o multilateral,estovament o alleugerimentd'antics deutes, control de lesqualificacions sobre la conve

niència d'invertir en un país(agències de rating), crides a labanca a boicotejar financerament un país 'pària', etc.. En

general aquestes 'municionsfinanceres' s'han utilitzat durant

els 90, dins l'anomenat Consensde Washington, per obligar alsestats de la perifèria a aplicar lespolítiques neoliberals d'ajustament estructural. Enguany, no

obstant, podem veure el 'focfinancer' envoltant el conflicteiraquià, de la mateixa manera

que ho féu, l'any passat, a

l'Afganistan.

El deute extern les financessón utilitzats durant les guerres com a instruments depressió

Hi ha tres tipus de 'bombardejos financers' per a païsosinvolucrats en el conflicte. Per

una banda, governs de païsoslimítrofes o geoestratègics, elsanomenats 'pivots geoestratègics', com el Pakistan, Turquia,Kuwait, Qatar o l'Aràbia Saudí...aqui sovint s'aplica la 'municiófinancera' en positiu mitjançanttractes de favor financer quanaquests accepten jugar al costatdel centre del sistema. En segonlloc, els països 'pàries', 'brètols','gamberros', acusats de ser

' elsdolents'; se'ls acostuma a titllarde tot: despòtics, mal pagadors,terroristes, de posseïr armes dedestrucció massiva, de castigar allurs poblacions, etc. Per

aquests, com Cuba, el mateix

'Eix del Mal' (l'Iraq, l'Iran i Coreadel Nord), l'Afganistan talibà,Zimbabwe,...i aplicacions més

1 Informe CESCE 2001, Ministerio de Economía.També disponible a www.observatorideute.org2 www.cesce.es


suaus (Síria, Veneçuela, i qui sapsi el Brasil de Lula, si aquestcompleix les seves promesespre-governamentals,..), la muni

ció és en negatiu: embargamentcomercial i financer mitjançant•lallei Helms-Burton per a Cuba,Petroli per Aliments per l'Iraq,embargament de petroli per lafreda Corea, etc. Lògicament,per tots ells, aïllament de crèdits, és a dir, se'ls desconnectadel sistema financer. I en tercer

lloc, països que per tenir presència en espais de presa de decisiócom al Consell de Seguretat del'ONU, l'OPEP, l'OTAN, o el directori del FMI, poden accelerar, frenar o vetar certes decisionscol.legiades.

Dels sis països "indecisos",els quatre primers estan moltendeutats i els altres dos es

troben lligats comercialmentals Estat Units

Analitzem la pressió exercida perexemple pel nou eix transatlàntic, Estats Units - Gran BretanyaEstat espanyol, sobre els païsosde l'actual Consell de Seguretatde l'ONU, la decisió del qualpodria haver inclinat a NacionsUnides cap a la guerra, o cap a lapostura sindicada per França

Rússia-Xina (mantenir els privilegis adquirits amb l'Iraq) i lapostura pacifista-electoralistad'Alemanya. Es tracta de 6 països de la perifèria anomenats'indecisos': Angola, Camerun.Guinea Conakry, el Pakistan,Mèxic i Xile. Els quatre primers,molt endeutats i dependents depaïsos centrals, bilateralment i a

través del FMI. Mèxic i Xile,especialment lligats comercialment amb els Estats Units a

través del NAFTA i del tractat delliure comerç Xile - EEUU respectivament. En definitiva, fortadominació financiera i comercialdels Estats Units.

Tota aquesta hiperactivitatd'operacions financeres és laconstatació que el deuteextern actua com a palancapolítica internacional

com actua aquest controlgeopolític? Durant les darreressetmanes l'ODG ha estat seguintels moviments del Govern Aznaren el seu inflat paper de 'novapotència mundial i nomésdurant la setmana utilitzada perelaborar aquest article, hempogut presenciar l'enlairamentde tres 'míssils financers': un

crèdit FAD a Turquia per valor de


161,3 milions d'euros, (equivalent al 33% del pressupost disponible en FAD per a tots els països en desenvolupament), una

conversió de deute amb elgovern d'Angola de 800 milionsde dòlars amb promeses de nous

crèdits, i una visita a Mèxic delpresident Aznar de la qual enca

ra no en coneixem els acords.Tota aquesta hiperactivitat d'operacions financeres no potexplicar-se més que com a cons

tatació que el deute extern actua

com a palanca política internacional.

No fan la guerraen nom del dret internacional

Més de tres-cents professors deDret Internacional de tot el mónhem signat un manifest contral'agressió a l'Iraq, que es potconsultar a l'adreça següent:www.ulb.ac.be/droit/cdi. Eltext afirma la il•legalitat de qualsevol acció militar realitzadacontra l'Iraq sota el pretextd'una suposada "legítima defensa preventiva", un conceptecompletament aliè al dret inter

nacional vigent. Cap norma no

autoritza un o més Estats a ata

car unilateralment a un altreEstat, ni per canviar un règimmés o menys dictatorial, ni perquè tingui armes de destruccióen massa; molt menys - és clar -

perquè intenti aconseguir-les o

se sospiti que intenta aconse

guir-les. Això ens obliga, com a

juristes, a fer sentir la nostra veu

contra la guerra.

Però, a més de jurídicament

Antoni Pigrau SoléCatedràtic de Dret Internacional Públic. URV

insostenible, el discurs de l'administració Bush i dels seus com

panys de viatge no té la mésmínima consistència moral,venint del primer posseïdor detot tipus d'armes de destruccióen massa, de vella o de nova

generació, i el que els ha fet servir de manera més mortífera. Un

govern amb un currículum mar

cat, per citar alguns exemples,per la negativa a ratificar el protocol de Kyoto o l'estatut delTribunal Penal Internacional;pels intents d'obtenir la impunitat amb què els seus soldatspuguin cometre genocidi, crimsde guerra o crims contra lahumanitat; per negar la condicióde persones a més de sis-centsdetinguts a Guantánamo o pernegar també els drets civilsbàsics a més de set-centes persones detingudes als Estats Unitsdesprés dels tràgics atemptatsde lll de setembre de 2001.Un

govern per a qui les vides humanes no semblen tenir cap valor sino sacsegen cegament la seva

bandera.

El pitjor, tanmateix, és que lapolítica de l'administració Bushconstitueix una amenaça directai objectiva a la pau, la seguretati l'estabilitat mundials. Perquèpot destruir el que ha estat elmés gran èxit de la història deldret internacional: posar la guerra fora de la llei. Des de 1945,els més forts no tenen el dret d'imposar el seu punt de vista perla força militar als altres Estats. Iels Estats Units van contribuirdecisivament a establir el principi de que una guerra d'agressió,com la que ara es proposen perpetrar, constitueix un crim contra

la pau, que converteix a les persones que en són responsablesen criminals davant del conjuntde la comunitat internacional.

BO D'AJUT

En / Na

m'adhereixo als objectius i lafilosofia del grup FORA DE

QUADRE, que amb la seva

aportació i, concretament,amb el Diari de la Pau, contribueix a fomentar l'esperit desolidaritat i antibel•licisme,que és l'únic que pot acabarveritablement amb les guerres.

Adreça:

Ciutat:

Codi Postal:

Telèfon:

Aportació de: euros

Compte bancari: 2013 002444 0201007862


VIOLÈNCIA QUOTIDIANA: La Llengua

La llengua irrenunciable

Quan una llengua és percebudacom un àmbit, un territori o un

espai, quan és viscuda com a

geografia cultural de la comuni

tat que la parla, la pròpia llenguaesdevé el principal factor identitari.

Durant el règim franquista,aquesta percepció va mantenir lavitalitat d'una llengua proscritaque s'associava directament a lasupervivència de la mateixa cultura. L'inici de la transició feiapreveure que la democràcia permetria la recuperació i la norma

lització cultural, a tots els efectes. Passats els anys, som una

societat desmobilitzada quetroba innecesària la militànciaper normalitzar el que aparentment ja ho està. Però cal acceptar que no tenim garantit el dretde poder exercir la ciutadaniacompleta, al nostre país, en lanostra llengua.

El procés de substitució linguística en què ens trobem parteix deles fragmentacions pròpies d'unacomunitat dividida territorialment i amb un llarg historial d'agressions per part dels dosEstats. Durant els anys d'autonomia, hem consolidat realitatscom la immersió linguística esco

lar o els mitjans de comunicacióactuals. Però ni el marc legal niles mesures institucionals deprotecció no han impedit elretrocés de l'ús social de la llengua, o sigui, de la utilitat pràctica que li dóna sentit.

La llengua castellana ha estat

adoptada per l'insconscientcol.lectiu com la llengua de canvinatural entre els dos grupslingüístics. D'altra banda, el consens social existent per tal de no

aprofundir en un tema que es

dóna per tancat, demostra un

acomplexament digne d'estudi.Els catalanoparlants, assumintl'anomenada "cultura del peatge", només podem optar per lafeixuga reinvindicació permanent o per la dimissió lingüísticaprogressiva davant del no cata

lanoparlant. Això va convertinten fonamentalistes i radicals elsqui pretenem no haver derenunciar a la vida quotidiana en

català al propi país. Aquestadinàmica sembla simptomàticad'una manca de consciència o

d'autoestima i de les seqüeles dela repressió.

La majoria de nosaltres no viuràdirectament la desaparició d'unallengua, -per històrica que sigui.Però la renúncia dels propis parlants, és en realitat el que provoca la pèrdua de la funció d'aqueIla llengua. Perdem l'ús socialperquè patim dacomplexamentprogre" (acollim, integrem, tolerem...) perquè als parlants d'unallengua minoritària i minoritzada,se'ns exigeix una generositat,adaptació, i comprensió que no

s'exigiria a cap altra comunitatcultural, al seu propi territori, en

situacions de normalitatdemocràtica.

Elisabet Bermejo i Anna OrtizFora de Quadre

Correllengua al barri del Guinardó

Amb la fal.lacia del bilingüisme,l'alternança de llengües sempreés a càrrec d'una mateixa banda."Amb dues Ilengües, ho passemmillor", deia l'eslògan del PP:

una mostra esperpèntica de l'úsde la pròpia llengua, però ambuna càrrega deliciosa d'insinuació eròtica...

Resulta una gran paradoxa dedicar-nos a treballar la multiculturalitat, el respecte i la integració,(fenòmens que celebrem), fentho des de l'avergonyiment de lapròpia identitat cultural i lingüística. Els qui pretenem viure lanostra llengua amb la màximanaturalitat possible, -senzillament aixà, però tampoc menysque no acceptem que siguiconsiderat un acte de mala edu

cació, una manca de solidaritat,o un reduccionisme cultural.Una llengua és una estructura depensament, una visió pròpia i

única del món, una manera deviure. Cada any desapareixenmilers de llengües al món, i ambelles, un patrimoni irrecuperablede la comunitat humana. La pèrdua ens empobreix, però l'únicaresponsabilitat concreta la tenim

en l'exercici quotidià de la nostra

parla.

Si acceptem que la llengua ens

defineix profundament, queexpressa la nostra identitat,podem afirmar que exercir-laamb respecte però amb plenadignitat és un dret irrenunciable.

Documentació: LARREULA, E. Dolor deIlengua Edicions 3 i 4, València, 2003

La situació del català. Preguntes que cal respondre.Des del moment de la seva oficialització, és evident que elcatalà ha avançat en moltsàmbits i ens hem de felicitar peraixò; és cert que ha aconseguitser llengua cooficial en l'àmbit del'administració, que és usat en

mitjans de comunicació, que tésuports culturals i que la població està plenament escolaritzadaen català.

Però així i tot, i paradoxalment,sembla que l'ús del català ha deixat de ser dominant entre elshabitants de molts pobles i ciu

tats. I per què, si el català téassegurada una presència teòrica, en la pràctica sembla perdreusuaris reals entre les noves

generacions de catalans? Entremoltes altres raons, probablement hi ha la manca de necessitat d'utilitzar-lo.

La pèrdua d'ús real de la llengua,un fet que ja sembla constatable

en l'actualitat i amb una previsible tendència a accentuar-se en

el futur si no s'hi posa aturador,és pot atribuible a una varietat

de factors.EI fet sembla proucomplex com per no atribuïr-loprincipalment a la pressió de lesactuals i futures onades d'immigració de fora de l'àmbit estatal.Una llengua és essencialment uninstrument de comunicació i derelació, serveix per expressarnecessitats i poder-les resoldre.Si es pot anar a comprar, accedira una feina o llogar un pis utilitzant exclusivament el castellà,quina necessitat real té de parlarcatalà aquell que té el castellàcom a llengua materna? I no

parlem d'aquell que arriba a

Catalunya i parla una llenguaestrangera i no sap si s'estaràaquí o haurà de marxar a Sevilla,Saragossa o Logronyo per treballar. Quina necessitat té d'aprendre català, si amb el castellà es

pot desenvolupar aquí i en altresregions i fins i tot en altres països? Si es pot viure plenamenten castellà a Catalunya, per quècal saber català? Probablementaquesta és l'arrel del problema i

seria irresponsable deixar-ne lasolució exclusivament en mans

de la voluntat d'integració de lespersones nouvingudes. Potser si

el català gaudís d'espais d'úsúnic i indispensable l'adopció dela llengua en un primer momentcom a instrument per cobrirnecessitats materials acabariaafavorint que esdevingués vehicle de relació interpersonal, element essencial per assegurar lapervivència d'una llengua.

Si es vol que el català continuïsent una llengua viva i amb projecció de futur, cal protegir-lo.Més si es té en compte que formem part d'un Estat castellanoparlant molt superior demogràficament, i amb un poder legal i

Sílvia TorresFilòloga

comunicatiu sobre les zones ambaltres parles indiscutible. I ésinsolidari, intolerant o sectari(com s'ha dit sovint), reivindicaraquesta parcel.la? Certament no,perquè ni el català, ni el gallec,ni l'asturià, ni l'euskera no gaudeixen d'unes condicions d'igualtat, ni de fet ni de dret, respectedel castellà.

Reclamar una plena normalització de la situació del català,i deles altres llengües de l'Estat, no

atempta contra altres parles ni

cultures, ni vulnera els dretsd'altres parlants. Defensar i protegir l'ús del català no atemptacontra la multiculturalitat. És elpas indispensable per assegurarne la pervivència. Si defensem elrespecte per a totes les cultures,religions i llengües que actualment conviuen a casa nostra i

arreu del món, per qu-è el catalàno ha de merèixer aquestamateixa atenció?

Diari de la Pau Setmana del 21 al 27 de març 2003 1 1

Segona jornada mundial de protestacontra la guerra

Donada la gran resposta a nivell mundial de la manifestació del 15 de febrer i lespoques ganes d'escoltar dels dirigents mundials, es va convocar una segona jornada mundial de protesta en contra de la guerra a l'Iraq. Va començar el divendres 14 de març amb una aturada laboral de quinze minuts a tots els centres detreball d'Europa. L'acte, plenament recolzat, s'inicià a les dotze del migdia i precedia una jornada, la del dia 15, plena d'actes en contra de la guerra de l'Iraq.

A Barcelona, una cadena humana va unir el consolat dels Estats Units amb la seu

del PP. Paral•elament, amb la Diagonal tallada al trànsit, centenars de personesvan formar les lletres de GUERRA NO!. La convocatòria, segons la PlataformaAturem la Guerra, va aplegar més de mig milió de persones, que un cop acabadala cadena van arribar fins a la plaça Catalunya on es va llegir un manifest.

A Girona, les Deu Hores Per La Pau que hi havia programades durant tot el dia es

van dur a terme amb manifestacions, xerrades, concerts, teatre, castells i pregàries. A Palma també hi va haver una cadena humana, que en aquest cas va unir laseu del PP amb la delegació del Govern.

A la majoria de les grans ciutats del món hi va haver manifestacions, començantper la Marxa a la Casa Blanca que va reunir gent de tota la costa Est dels EstatsUnits al centre de Washington i que també es va fer a Los Angeles i San Franciscoper la gent de la costa Oest.

Recordem que s 'ha convocat una sèrie d'actes i manifestacions, entre els que caldestacar-ne dos:

EL DIA DESPRÉS (dijous 20) hi ha prevista una concentració a les 19 hores alsajuntaments de totes les poblacions del país.

EL DISSABTE SEGÜENT (dissabte 22) a les 17h la convocatòria és una manifestació multitudinària pel centre de Barcelona. L'itinerari encara no s'ha confirmat.

PLATAFORMAART CONTRA LA GUERRA

L'art contra la guerra

"L'art contra la guerra" és una plataforma d'entitats i col•lectius de professionals del món de l'art que hemdecidit autoorganizar-nos per promoure accions que conflueixin i recolzin elmoviment ciutadà que aquests diess'oposa a la guerra contra l'Iraq. Laparticipació a "L'art contra la guerra"està oberta a tothom i fins ara ja en

formem part: l'Associació d'ArtistesVisuals de Catalunya (AAVC),l'Associació Catalana de Crítics d'Art(ACCA), els treballadors/es delMACBA, de la Fundació Antoni Tàpies,del Centre dlArt Santa Mònica, delMNAC, de Metrònom, del Centre CívicCan Felipa, el Claustre de Professors i

Consell Escolar de IlEscola Massana,l'equip directiu, professors i el PAS del'Escola Elisava i Hangar. Les primeresiniciatives de "L'art contra la guerra"van ser promoure la participació de lagent de l'art a la manifestació del 15

de febrer a Barcelona, a l'aturada sindical del divendres 14 i a la cadenahumana que el passat dissabte 15 demarç va unir el consolat dels EstatsUnits i la seu del PP a Barcelona.

Una de les accions programades per"L'art contra la guerra" és la projecciónocturna d'imatges creades pels pro

fessionals del món de l'art (artistes,crítics, comissaris, museàlegs,docents, galeristes...) sobre edificisd'institucions relacionades amb la guerra (delegacions, casernes, ambaixades) o sobre les seus dels centres i

espais adherits a la plataforma. Lamanera de participar en aquesta iniciativa és enviant una diapositiva de 36mm. muntada, preferentment, en un

marc amb vidre, d'una imatge. creadaexpressament o relacionada amb lacultura de la pau i l'oposició a la guerra i a tota mena de violència. Les diapositives s'han d'enviar a Hangar,Passatge del Marquès de Santa Isabel40, 08018 Barcelona. S'està organitzant un grup d'artistes vinculats a

Hangar i a les escoles i facultats d'artque s'encarregaran de formalitzar lesaccions i preparar-ne d'altres quecomportin sistemes o dispositius devisibilitat a les manifestacions cíviquescontra la guerra.

Redacció

rviv. LidVIC1 masuorens

rulu. Anna Gonzalez

FOTO: Enric Vives Rubio


MITJANS DE COMUNICACIÓ

Com parlen la COPE i RNEquan parlen de l'Iraq?

La guerra sembla més imminent

que mai i les tertúlies polítiquesde les emissores de ràdio fa diesque no poden passar per alt eltema. Ens hem fixat en elscomentaris dels tertulians de La

Mahana i Buenos Días en la seva

edició dels dos darrers dilluns.Aquests programes pertanyen,respectivament, a les cadenesCOPE i RNE Ràdio 1, tradicionalment properes al govern. A priori, doncs, sabem què podemesperar d'ambdues tertúlies. Elque resulta interessant de veure,però, és la forma en què els tertulians expressen les seves ideesi quines són les opinions que elsresponsables dels programeshan permès que es facin públiques.

Buenos Días, de RNE, té quatretertulians, però només un d'ellssembla que està en contra de laguerra, i és qui menys intervé;quan ho fa, és per ressaltaraquells aspectes en què opina elmateix que els altres convidats.Allà on paren més atenció és en

parlar de l'oposició, i tots ellsdemostren una forta animadversió comú cap a Zapatero: semblaque els agradi criticar el lídersocialista. Comenten les declara

cions on afirmava que si elgovern votava a favor de lasegona resolució hi hauria con

seqüències. Segons els convidatsde Buenos Días aquestes declaracions signifiquen una amenaçaal govern i es mostren rotundament en contra del to del líder del'oposició. Diuen que és Zapateroel que intenta anar en contra dela legalitat quan pretén queEspanya no recolzi la segonaresolució encara que aquestasigui aprovada.

Les tertúlies de Ràdio 1 s'acabenaviat perquè tant una setmana

com l'altra es dóna pas a un

ministre fent-li una entrevistacomplaent de preguntes dolces.Caldrà descobrir si aquest protagonisme ministerial ha estat fruitde la casualitat o si hi ha al costum de promocionar un ministericada setmana. Per ara ens quedael dubte, però el conductor ens

dóna pistes quan diu que parlensovint amb representants del'Estat Espanyol.

A La Mailana de la COPE l'ambient és diferent. Hi ha tres tertulians que expressen punts devista diferents i hi ha més tempsper discutir. Es toquen, doncs,

Rita Villà i TabernerOCC (Observatori de la Cobertura Informativa de Conflictes), UAB

més aspectes del conflicte i laconversa no es queda de formatan descarada en la mera superficialitat i crítica gratuïta.

Un dels convidats compara lasituació actual amb l'època deldescobriment del GAL. Segonsell, les dues estratègies consis

teixen en aconseguir uns finslegítims a través d'una dreceraque no ho és, ni legítima ni legal.Si el PP no acceptava l'actuaciódel GAL, diu el tertulià, ara no

pot acceptar la que pretenen dura terme els Estats Units. Aquestargument és respost amb una

afirmació que ja hem vist a latertúlia de RNE. Segons un altredels convidats, el PSOE és l'únicque actua fora de la legalitatquan diu que no accepta la reso

lució de l'ONU.

Quan les manifestacions apareixen a les converses descobrim lacara més fosca d'un dels tertu

lians. Es comenta que les enor

mes marxes al nostre país i arreudel món demostren que la població no veu clara la posició delgovern i que hi ha, almenys, unaoposició inicial a la guerra. El tertulià en qüestió contesta ambfermesa que amb la democràcia

actual l'opinió pública només potrepresentar-se a través de lesvotacions que fan els ciutadanscada quatre anys i que tot el quepassi fora de les urnes no té niha de tenir cap importància o

transcendència. Per aquest ter

tulià, el contacte directe amb elpoble només és per governantscom Saddann, Castro o Chàvez.

El que segurament crida més l'atenció de la tertúlia és precisament aquest convidat. Sorprènel seu to altament bel•licista i

antidemocràtic, tan a l'hora decontestar els seus contertulianscom en les seves afirmacions. Elconvidat defensa sense dubtes lapostura del govern espanyol ilegitima el seu paper de policiadel món, així mateix, es multipliquen els exemples com els citatsmés amunt, on menysprea lesmultitudinàries manifestacions i

altres formes de participació ciutadana.

Aquestes són les veus que podenescoltar-se a dues de les emissores amb més audiència a l'EstatEspanyol, dues tertúlies, dosmodels de discussió diferentsperò que vehiculen una mateixa

ideologia.

SUGGERIMENTS

I

Bajo el signo de MarteFritz ZornEditorial Anagrama

Bajo el signo de Marte és la implacable història d'un final.A través d'una infància condicionada per una educacióburgesa -una educació que no permetrà al protagonistaevolucionar com a persona- se-n's mostren els valors

d'una educació conformista amb l'entorn, una educació que no podràprovocar més que un refús personal que, al final desemboca en una

salvació: El càncer. Una salvació que farà reflexionar al protagonistasobre la seva vida, sobre les seves opinions, sobre la seva indiferència i abstracció del món que l'envolta. Bajo el signo de Marte es, en

definitiva, una novel•la que no hem de llegir, una novel•la capaç -no

obstant el seu quasi nul valor literàri- de fer-nos plantejar la nostra

vida, la nostra manera de veure el món, la manera d'entendre'l, lamanera, potser, d'estimar-lo...

Mou-te per la pau(www.fundacioperlapau.org/iraq)

Aquesta és una pàgina web que la Fundació perla Pau ha creat especialment per la guerraçIIraq. Té molta informació sobre les activitats

que hi ha programades contra la guerra. Tambés'hi pot trobar un munt de documentació sobreel conflicte i una agenda molt complerta.

Sense ni cinc a París i a LondresGeorge OrwellEdicions 62

Sense ni cinc a París i Londres és el primer llibre que va

publicar George Orwell. Seguint un admirable impuls decompromís social amb els més desafavorits, Orwell vadecidir deixar-ho tot i anar-se'n a malviure enmig de la

pobresa del Londres i el París d'entreguerres.

Allà va treballar en condicions inhumanes a canvi de sous miserables,es va alimentar dies i dies amb rosegons de pa sec, dormint en pensions i albergs estatals paupèrrims al costat de desferres humanes.Ho va explicar tot en aquest llibre, un clàssic del periodisme literaricompromès i un precedent dels mètodes utilitzats per dos altresgrans mestres del gènere com són Günter Wallraff i RyszardKapuscinski.

Dejuni per la pau(www.dejuniperlapau.nniwww.net/)

Aquesta pàgina web informa sobre tots elsdejunis que es fan arreu del món contra la

guerra de l'Iraq.


A l'Escola de Primària Marià Galí de Tarragona vam realitzar unaCadena per la Pau, on es podia veure escrita aquesta paraula.Segons l'organització eren 225 nenes i nens. Segons la Delegació delGovern érem mitja dotzena.

La mediació entre iguals: cultura del diàleg en elsconflictes escolars.

L'IES Lluís de Requesens de Molins de Rei és un dels tres institutspioners a tot Catalunya que des de fa ja set anys està posant enpràctica un nou sistema per resoldre els conflictes entre els alumnesi difondre un ambient de pau i diàleg al Centre.

Aquest sistema s'anomena MEDIACIÓ ENTRE IGUALS i pretén plantejar una alternativa als mètodes convencionals utilitzats per solventar els problemes típics dels centres educatius. Pretén també obriruna porta a la conversa i ofereix una cosa bàsica: L'escolta.

La mediació entre igualsLa mediació entre iguals és un projecte educatiu de tractament deconflictes entre alumnes. Aquest és una alternativa a la resolucióautoritària i severa d'un problema, i en aquest cas són els mateixos

alumnes els qui totalment sols, sense la presència de cap adult, ajuden als seus companys mitjançant eines i tècniques neutrals per a

resoldre els conflictes.

Inicis i implantació del sistemaL'IES va començar a portar a terme el projecte -com a proposta dela psicopedagoga del centre, Aurora Méndez, i aprovat pels diferentsòrgans- des del curs 1997-98.Per poder aplicar el programa de mediació va ser necessari introduircanals de comunicació entre tots els membres de la comunitat educativa, per tal que la difusió, acceptació i funcionament d'aquest al'institut fos positiu i productiu.El programa es va difondre mitjançant les tutories; a partir d'aquíd'entre els/les alumnes més interessats se'n van seleccionar algunsque serien formats com a mediadors gràcies a un curs de dotzehores.S'hi aprenen mètodes per regir enfrontaments, capacitat d'escolta,reformulació de preguntes i tècniques d'ajuda en la recerca de solucions.Els mediadors participen directament en la gestió dels conflictes delsseus companys. Per facilitar que les parts en conflicte puguin parlari arribar a uns acords, es proporciona una aula dedicada especialment a les sessions de mediació. Aquestes, que normalment es duena terme durant l'hora del pati, són de caràcter confidencial, tran

quil•itzador i neutral.

Valoració i efectivitat del projecteActualment a l'institut hi ha un gran nombre de mediadors de diferents cursos i edats.La difusió al centre al llarg d'aquests set anys ha estat molt ben portada, per aixà tots els alumnes saben que poden recórrer a un

mediador de seguida que sorgeix el problema.Els mediadors consideren la mediació com un projecte enriquidor i

efectiu que ajuda a la comunicació i proporciona una cosa moltimportant, el fet de ser escoltat, atès i sobretot ajudat sense capmena d'imposició.La mediació, que ha beneficiat l'ambient general del Centre, ha suposat la aplicació de la cultura del diàleg i ha generat una formació decapacitats socials a tota la comunitat educativa.

Estel Solé i CasadellàEstudiant de Batxillerat de l'IES Lluís de Requesens

Telemàtica educativa

Aquesta setmana us proposemun projecte de treball sobre lapau que es troba en una webeducativa interessantíssima: laweb de KIDLINK

(http://www.kidlink.org).KIDLINK és una associació educativa internacional sense ànimde lucre que ofereix recursos

telemàtics educatius en moltesllengües, també en català i en

castellà. Hi podeu trobar propostes de projectes de col•laboraciód'allò més variats i atractius,sobre tot tipus de temes. Tambéofereix llistes de distribució decorreu electrònic restringides,tant per a la comunicació entreprofessors (per a coordinar-se)com entre alumnes.

El projecte en qüestió es diu"Pinta la pau" i el trobareu a

http://65.42,153.210/kidspace/start.cfm?HoldNode=6712&HoldNav=1428. L'adreçaés complicada, però val la penal'esforç d'escriure-la. La propostaparteix de la lectura d'un poemadeliciós que ha escrit una nena

israeliana de 13 anys que parlade la relació entre els colors, elssentiments que poden transme

tre i el que poden representar. A

partir de la lectura, es convidaels participants a expressar permitjà de •libuixos i per escrit elsseus sentiments i opinions sobrecom és la vida dels nens durantuna guerra, i els seus desitjos depau. Els dibuixos (un cop esca

nejats) i els escrits, es publiquena la pàgina web del projecte. Ésuna bona ocasió per a parlar a

classe de la guerra i la pau, i

també per a treballar la creativitat a partir de l'ús dels colorsd'acord amb la pauta que suggereix el poema.

La web de KIDLINK, és especialment interessant. Ofereix un

entorn molt còmode, atractiu i

segur per a moure's amb elsalumnes per Internet. És gratuïti no té publicitat ni cookies.L'únic que es demana per poderparticipar en els projectes és queels nois i noies donin el seu nom

i cognom autèntics (el professorat ha de vetllar perquè aixísigui) i que responguin a quatrepreguntes que se'ls formulen:Qui ets tu? (aficions i inquietuds), què vols ser quan siguisgran? com voldries que fos el

ESCOLES

món quan siguis gran? què potsfer ara perquè això sigui possible?

Una vegada respostes les preguntes i passat el "filtre" d'aprovació de l'associació, Tothom hiqueda subscrit. Fixeu-vos que no

accepta la participació ambpseudònims ni les típiques "fantasmades" que solen utilitzar elsusuaris dels populars messen

gers. Tots els participants i

col•laboradors ho fan amb el seuautèntic nom: una condicióimprescindible per a una comu

nicació autèntica, no us sembla?

Animeu-vos a visitar aquestapàgina, i a fer publicacionstelemàtiques amb els vostres

alumnes: és molt més senzill delque pot semblar. Ja m'ho sabreudir.

David Donat([email protected])Fora de Quadre

Tenia una capsa de colorsbrillants, forts i vius.

Tenia una capsa de colors,uns de càlids, i altres de freds.

No tenia el vermell per a lasang dels ferits.No tenia el negre per a latomba dels orfes.No tenia el blanc per a lesmans, per a les cares delsmorts.

No tenia el groc per a lessorres ardents.

Però tenia el taronja per a lajoia de viure,i tenia el verd per als nous

brots, per als nius.Tenia el blau per als cels clarsi lluminosos.Tenia el rosa per als somnisi per al repòs.

Tali Sorek (13 anys)Beersheba, Israel

Per participar en la secció Escoles del Diaride la Pau, podeu adreçar els vostres missatges a:

[email protected]


ror■ BÚSTIA DE LA PAU

El vestit nou del nou emperador(detesto la guerra)

Tinc molt llargues les ungles dels peus, però sempre hi

ha prioritats: és necessari escriure NO, encara que

nn'emporti unes Ilagues. És la urgència d'un temps que

se'n va.

Entre la guerra i la pau hi ha molts estadis intermedis.Si la pau és impossible, com sembla voler demostrarnos la Història, només hi ha una conclusió: qualsevolcosa abans que la guerra, ja que això significarà cercar

vies que portin a la pau. La "maleïda llibertat" deSartre ens atia per abandonar qualsevol cadira, ja que

no escollir (deixar fer, que les coses vagin pel seu

compte, deixar passar) ja és una elecció: la del fatalisme de la Història. És necessari prendre part. Ens pre

senten el "dictador sense màscara" (Hussein) com l'e

tern retorn de la bèstia. Però són les paraules d'un

"dictador emmascarat", vestit amb robes conegudes:el discurs de Bush és "el vestit nou de l'ennperador". El

futur dirà que ambdós són la mateixa bèstia amb dos

rostres diferents, amb dos creuaments a la màniga. Eldiable té mil cares, lluita contra si mateix i per aixòsempre guanya.

Aquests dues ens porten la radiografia nítida d'una

esquizofrènia social. Els governants que solament es

representen a sí mateixos i millons de persones ambveu però sense vot. Sé que assistim a un final; em

sento revisquent la caiguda de l'Imperi Romà. Hi ha

dos móns, però són el mateix: els dirigents encarnen

la conciència d'un tipus de vida que es resisteix a desa

parèixer, rallò"; els ciutadans encarnen la recerca

d'una justícia oblidada des de dalt, el "super-jo". Si

guanyen els governants, venç la mort. Si vencen elsciutadans, la societat del petroli (la socialdemocràciaque li ha donat veu) desapareixerà i amb ella un model

de tolerància, una excepció entre inquisicions, un oasi

en el desert de la Història.

He triat NO a la guerra, NO a l'inhumà fer de la matèria, tot i que sé que amb això perdré el privilegi depensar i parlar. Prefereixo guardar silenci a que el meudiscurs s'elevi sobre un cementiri. Prefereixo perdre elquè tant ha costat, perquè perpetuar-ho seria ani

quil•ar els exclosos i el desterrats; preferixo perdre elsprivilegis que matar per conservar-los.

Per això ara, després del discurs, només queda l'acció.Eliminar els qui han decidit per nosaltres, els que trien

mort i es neguen a la desaparició del nostre obsolet

model de societat injusta. Eliminar els qui neguen la

dinàmica de la Història i són cecs pel nou model ques'aproxima. Acabar amb aquesta gentussa que ens

governa tan sols és un acte senzill i natural. Com

tallar-se les ungles dels peus.

Luis Antonio García.Filòsof

Senyors de la guerra

Una de les grans contradiccions del mónmodern es troba en el paper dels exèrcits.Tot i que és prou evident que l'única finalitat

de l'exèrcit és la guerra, la destrucció i el

poder, molts estats intenten fer-nos creure

el contrari, presentant-los com els protectors de l'ordre mundial.

Diuen que els seus exèrcits s'encarreguende guardar la pau mundial enfront de leixdel mal", aquest conjunt de països bàrbarsque no respecten la democràcia. Diuen que

les seves accions són campanyes militars,mentre que les dels seus enemics són atacs

terroristes. Diuen que les seves víctimes sónherois nacionals, mentre que les víctimesdels seus enemics són simples danyscol.laterals. Diuen que els únics motius dels

seus desplagaments militars en els territorisdels vençuts, una vegada els països estandevastats, són la pacificació i les missions

humanitàries.

Ara bé, quina pau necessita les armes? Els

exèrcits no aconsegueixen la pau mitjançantel diàleg, sinó amb la inspiració del terror en

els vençuts. De debò pensen que els seus

atacs inspiren menys terror en la poblaciócivil? Perquè cal no oblidar que les grans víc

Alfons López

times de les guerres són els civils, siguindel bàndol que siguin. Pretenen fer creu

re que les persones d'alguns països sónmés importants que les dels altres? I els

seus desplegaments militars, no els con

verteixen senzillament en forces d'ocupació? No s'adonen que, si tan poderososfossin, haurien estat capaços d'evitar

aquestes guerres i no caldrien les mis

sions humanitàries? O potser prefereixenque hi hagi guerres, per tal que les seves

empreses d'armament es facin d'or

venent als dos bàndols? I una vegada han

derrotat al país enemic, no busquen únicament convertir-lo en un satèl.lit delqual puguin extreure'n tots els recursos

sense oposició?Així, els exèrcits esdevenen l'instrument

per a l'expansió política dels estats poderosos, i no en els mantenidors de l'ordre i

la pau. Els senyors de la guerra tenen en

les seves mans la sang del poble i l'odi

dels inconscients i creuen que amb lesarmes poden aconseguir tot allò que

volen. Per això caldria educar en la cultu

ra de la pau, perquè un dia els seus tancs

fossin peces de museu com ho són ara lesespases. Com va dir Gandhi, la pau és elcamí.

David Vila Ros

RADIO P.I.C.A.AmMaiii~k

DILLUES A DISSABTE

DE 14'00 h. — 0000 h.

www.radiopica.net

ODCObsentaten del Deute

en i Glababtaauo

Observatori del Deute en la Globalitzaci

Una xarxa d'activisme d'investigaciócentrada en els desequilibris Nord - Sud

[email protected]

Si voleu anunciar-vosaquí truqueu al

93 315 00 65

[email protected]


Divendres 21 de MarçBARCELONA (Horta i Guinardó)- DEBAT OBERT per promoureles lluites contra la guerra i la globalització militar19:30 h. Centre Cívic Matas i Ramis (c/ Feliu Codina, 20)Org. Plataforma Horta-Carmel-Guinardó: un altre món és possibleMARXA PER LA PAU19:30 h. Jardinets de GràciaOrg. Xarxa de Mobilització GlobalSANT PERE DE RIUDEBETLLES (Alt Penedès)- Passi de video:projecció de la pel•lícula "Kandahar"22 h. A les Escoles VellesOrg. Assemblea d'Unitat Popular RiudebitllesSABADELL - MANIFESTACIÓ sota el lema "NO A LA GUERRA"20 h. A la Plaça MarcetOrg. Coordinadora un altre món és possible-Aturem la guerraQUART DE POBLET - EXPOSICIÓ DE FOTOS sobre Iraq, amb té,música i licor d'Iraq19 h. A la Casa de Cultura (plaça Valldecabres)

Dissabte 29 de MarçBARCELONA (Gràcia)- CERCAVILA contra l'especulació i per l'habitatge digne19 h. Plaça de la Revolució (M Fontana)Org. Assamblea de Joves de GràciaFesta - Concert. SOLIDARITAT AMB PALESTINA

Chab Samir (rai), Rachid Nasifon (popular) i Andreu i Els Rumberus(rumba-fusió catalana)22 h. Centre Artesà. Tradicionàrius-CAT (Travessia de St Antoni, 6-8.Gràcia) (M L3 Fontana)Org. Xarxa d'enllaç amb PalestinaRUBI - Taller sobre l'OBJECCIÓ FISCAL10 a 14 h. A l'Ateneu

Diumenge 23BARCELONA - JORNADA DE PAU (Accions contra la guerra)Matí: 9 h. Bany per la Pau.

Lletres humanes "Nunca Mais contra la guerra"Migdia: 14 h. Dinar PopularProjecció del video (Bagdad, Gènova, Palestina i Argentina)Nit: 18 h. Música en directeEncesa de torxes i lectures de poemes i moltes més accions contrala guerraOrg. Plataforma Contra la Guerra

° t.

ii

01() L

o

-teb.krPS

Josep Maria Queralt

AGENDA

Dilluns 26 de MarçTARRAGONA -(Xiulada Popular??)Inaguració campanar de la catedral de Tarragona per Alvarez Cascos16:30 h. Catedral de Tarragona

Dimarts 25 de MarçRUBÍ - Conferència per una globalització més justa19:30 h. Castell EcomuseuOrg. Justícia i Pau

Divendres 28 i dissabte 30 de MarçBARCELONA - JORNADES "Per una globalització més justa"10 a 20 h. Sala d'Actes de la Universitat Pompeu Fabra (RamblaSanta Mònica, 30-32)Org. Justícia i Pau

Diumenge 30 de MarçBARCELONA - Concert aturem la guerra12 a 15 h. Avd/ Maria CristinaOrg. Col•lectiu Espectacles Contra la Guerra i Plataforma Contra laGuerra222Accions contra les bases militars a l'estat

1. A Rota (Cadis)2. A Bétera (València)3. A Saragossa

ALTRES PROPOSTES

Del 19 al 30 de MarçRUBÍ - Exposició per una globalització més justaCastell EcomuseuOrg. Justícia i Pau

Del 12 de març al 30 d'abrilBARCELONA - MOSTRA Give Peace a chance: exposició fotogràfic i

muntatges fotogràfics de Thomas Dellacroix i Agnieska Dellfina decontingut antibelicistaOrg. Galeria Kowasa (c/ Mallorca, 235. [email protected])

Del 14 al 24 de MarçBARCELONA - Trobada de 60 joves palestins i europeus"Moviments juvenils a la Mediterrània"Org. Xarxa d'EnIllaç amb PalestinaInformació: http://xarxa-palestina.pangea.org/

27, 28, 29 i 30 de MarçCONSULTA CONTRA LA GUERRAÉs una acció unitària dins la campanya contra la guerra. Serveix perquè la població pugui expressar la seva opinió (en forma de vot i en

una urna.

Es vol que sigui un element de pressió contra els governs i les organitzacions que promouen la guerra.http://www.consultaguerra.org

HA COMENÇAT LA MATANÇA...

Dijous 20, 19h, concentracions a tot arreu: al vespre,desprès del començament de la matança, concentrem-nos davantl'ajuntament de cada poble i ciutat. Si no hi ha cap PlataformaAturem la Guerra o semblant al vostre poble o ciutat, comenceua organitzar-ne una, per coordinar aquesta i altres accions locals.

El dissabte 22, manifestació unitària: A les 12 h a la Plaça deCatalunya, a Barcelona, es farà una manifestació contra la guerra. Es distribuiran cartells immediatament per correu electrònic.Cada barri i poble ha de tenir un punt de contacte, per rebre'ls,fer-ne còpies i distribuir-les. Passeu una adreça de c/e a cete

[email protected]


ART CONTRA LA GUERRA

Espai provisional perl'elecció

Aquest mòdul construït en

fusta és desmuntable i trans

portable, és possibled'instal•lar-lo en qualsevol lloc i

s'ha dissenyat per ser un espaion cada ciutadà tingui la possibilitat d'escollir, de posicionarse, d'emetre la seva opinió.

L'autora ha proposat la seva

publicació per la seva vincula

ció amb el moment actual,marcat per l'enorme distànciaque separa al conjunt de la

societat -que vol la pau- i la

decisió d'alguns governantsque han pres partit per la gue

rra.

Gemma Farran és escultora i

va néixer a Barcelona el 1972.

La paz es una militancia.

Todos sabemos, por experienciadirecta o por información, cómose moviliza para la guerra. Trascrear el indispensable foco deconflicto, se inicia el procesomovilizador de las conciencias,con Ilamamientos al patriotismoelemental, invocaciones deauténticas o supuestas gloriaspretéritas, desfiles cívicos o militares, grandes titulares en periódicos, himnos, banderas, discursos, imàgenes nnultiplicadas,sonidos atronadores, y, por fin,con la frialdad irrebatible de lasformas burocràticas, el edictopúblico y la convocatoria individual. Todavía no se ha disparadoel primer tiro y esta guerra ya es

santa, o justa, o necesaria,cuando no acumula todos esos

atributos y otros que igualmentela justifican.

la paz? La paz, en general, no

va acompahada de adjetivos.Pero nadie ignora que a veces leIlaman paz armada, lo que

obviamente significa, no ya paz,sino deliberada disposición parala guerra. Y cuando resulta incómoda para la voracidad e impaciencia de quienes la detestan, ledicen paz de los cementerios,tràgica paradoja lingüística quepretende presentar como inmo

vilidad, muerte y putrefacción lapaz que es condición de la vida.Culturalmente, tenemos quereconocerlo, los hombres son

fàcilmente movilizables para laguerra y difícilmente movilizables para la paz. He aquí una evi

dencia que debería constituir un

estimulante tema de reflexión. Alo largo de la Historia, laHumanidad siempre ha considerado o ha sido inducida a considerar la guerra como el mediomés eficaz para la resolución deconflictos, pero siempre losgobernantes han utilizado losbreves intervalos de paz parapreparar la guerra. En nombrede una paz futura se declarantodas las guerras. Para quemariana vivan pacíficannente loshijos son sacrificados hoy lospadres.

Se sabe que el hombre, históricamente educado para la guerra,transporta en su espíritú, aunquesea confusamente, un perenne

•anhelo de paz. El hombre intuyeque lo que le conferirà humanidad no es el progreso o el desarrollo científico o tecnológico,mas sí el deseo de paz. De ahíque la paz sea usada conno

medio de chantaje moral poraquellos que tienen intereses en

la guerra: nadie osaría confesarque hace la guerra por la guerra,jura que hace la guerra por lapaz. Por eso, todos los días y en

todo el mundo, se sigue envian

do hombres a la guerra, sigue laguerra destruyendo a los hombres en sus propias casas.

Demasiadas veces hemos visto a

gobiernos que no defienden lapaz, de modo que seràn losgobernados quienes tendràn queprepararla. Es tal vez una utopíaque harà sonreír a los escépticosy a quienes, por servir a lossehores de la guerra, no piensannada màs que en servirse a símismos. Son esos los que, cuando llega la hora, nos movilizanpara la guerra y contra la paz,para la guerra y contra la cultura, para la guerra y contra lacooperación entre los pueblos.

podemos hacer nosotros?Movilizarnos luchando por la paz.Ya es hora de comprender y proclamar que la única revoluciónrealmente merecedora de talnombre es la revolución de lapaz, la que transformaría alhombre entrenado para la guerraen hombre educado para la paz ya quien la paz habría educado.Esa sería la gran revoluciónmental, cultural, por tanto, de la

José SaramagoEscri ptor

Humanidad.

Es cierto que existe una terribledesigualdad entre las formasmateriales que proclaman lanecesidad de la guerra y las fuerzas morales que defienden elderecho a la paz, pero tambiénes cierto que nada, a lo largo dela Historia, puede vencer lavoluntad de los hombres exceptola voluntad de otros hombres. Nonos enfrentaremos •con fuerzastrascendentales sino con otros

honnbres. Se trata de fortalecerla voluntad de paz sobre lavoluntad de guerra. Se trata demovilizarse para la paz, sabiendoque así defendemos la vida de laHunnanidad, esta de hoy y la demahana, que quizà se pierda sino comenzamos a defenderlaahora mismo. La Humanidad no

es una abstracción retórica, es

carne sufridora y espíritu ansioso, y es también una inagotableesperanza. La paz es posible sinos movilizamos por ella. En lasconciencias y en las calles. En lascalles y en las conciencias.

8 420565 6300

· 2017-03-28 · DIARI DE LAPAU Segona època n°8 0,50€ Setmana del 21 al 27demarç 2003...

Documents

Transcript of · 2017-03-28 · DIARI DE LAPAU Segona època n°8 0,50€ Setmana del 21 al 27demarç 2003...