21989671 Doblets Linguistics

8/2/2019 21989671 Doblets Linguistics

1/45

ABONAMENT / ADOB

La paraula abonament designa el contracte pel qual es paga una certa

quantitat per usar un servici o rebre un provement durant un temps determinat:

M'ha regalat un abonament per a tots els concerts de la temporada.

Amb este abonament rebr la nostra revista durant un any.

Per la seua banda, la paraula adob fa referncia a l'ingredient utilitzat per a

preparar carns, llegums, etc., i tamb, a la substncia fertilitzant usada en

agricultura per a afavorir el creixement dels vegetals:

Per a preparar la carn podem usar diversos adobs: oli, vinagre, sal, etc.

Els adobs s'usen per a compensar la falta d'algun element qumic en un sldeterminat.

ACCESSIBLE / ASSEQUIBLE

L'adjectiuaccessiblefa referncia al lloc o a la persona als quals es pot arribar

fcilment:

Una persona accessible.

Una muntanya accessible.

Un tractat de matemtiques accessible a qualsevol persona.

Per contra, l'adjectiu assequible indica que alguna cosa es pot aconseguir:

Estos televisors tenen uns preus molt assequibles.

ACLARIR / CLARIFICAR

El verb clarificarnoms t el significat de llevar d'un lquid les substncies que

l'enterbolixen; en la resta de casos s'ha d'utilitzar el verb aclarir:

Este vi s'ha de clarificar.

per:

s necessari que aclarim el misteri.

La policia intenta aclarirla identitat de l'assass.

L'oratge s'ha aclarit.

El sol li ha aclarit els cabells.

1


2/45

ADDICI / ADDICCI

La paraulaaddicidesigna bsicament l'acci d'afegir, d'agregar, i tamb s'usa

com a terme matemtic sinnim de 'suma':

L'editorial ens ha aconsellat l'addici de lmines en color al diccionari que

estem elaborant.

L'addici, la resta, la divisi i la multiplicaci sn les quatre operacions

matemtiques bsiques.

Per la seua banda, la paraulaaddiccifa referncia a la dependncia

psicolgica i fisiolgica a una substncia o a una prctica:

L'herona produx una forta addicci.

La ludopatia s l'addicci als jocs d'atzar.

ADVERTNCIA / ADVERTIMENT

Les paraules advertncia i advertiment no sn totalment sinnimes. S'ha

d'usaradvertncia de manera preferent per a fer referncia a l'acci

d'amonestar o de comminar a fer alguna cosa, i advertiment en el sentit

d'avisar, de fer saber alguna cosa a alg:

Si no fas cas de la nostra advertncia, t'assegure que te'n penedirs.

El jutge ha deixat lliure el detingut amb l'advertncia que si intenta eixir del

pas perdr la fiana i ser empresonat.

per:

Va aconseguir escapar grcies a l'advertiment d'un amic.

En la primera pgina del llibre hi ha un advertiment del traductor.

AFAMAT / FAMS

L'adjectiuafamat(amb la seua flexi, afamada, afamats, afamades) s sinnim

de 'famolenc, que t fam':

Trobaren el nufrag afamat i prcticament deshidratat.

Desprs de tres mesos de setge, la poblaci de la ciutat estava afamada i

disposada a rendir-se.

2


3/45

Per la seua banda, l'adjectiufams(amb la seua flexi, famosa, famosos,

famoses) significa 'que t fama':

La presentaci del llibre anir a crrec d'un fams escriptor.

s una pianista molt famosa.

ALG / ALGUN

L'indefinit alg t un carcter estrictament pronominal, i per tant no pot precedir

un substantiu. s invariable en gnere i nombre, i sempre fa referncia a

qualsevol persona indeterminada:

Alg ho sap?

Si alg no hi est d'acord que ho diga.L'indefinit algun (amb la seua flexi, alguna, alguns, algunes) exercix una

funci adjectiva i pot fer referncia, d'una banda, a un nombre redut de

persones o de coses i, a vegades, a una de sola:

No s si ja t'han dit alguna cosa sobre l'assumpte.

Ja ens hem posat en contacte amb algunes persones interessades en el

projecte.

I, d'una altra, a una certa quantitat d'alguna cosa, ni poc ni molt d'alguna cosa:

Respecte d'aix, tenim alguna reserva.

Un escrit d'alguna extensi.

Davant d'un complement partitiu introdut amb la preposici de, s'ha d'usar la

forma algun:

No s si algun de nosaltres est disposat a fer aix.

Si algun dels presents vol dir alguna cosa, ara pot fer-ho.

El mot algun i la seua flexi s'usen sense cap substantiu ni complement quan

fan referncia a un substantiu esmentat anteriorment que es troba elidit:

He escrit a totes les editorials, per algunes encara no han respost.

ALIMENTARI / ALIMENTS

L'adjectiu alimentari (amb la seua flexi, alimentria, alimentaris, alimentries)

fa referncia a tot all que t relaci amb els aliments o amb el menjar:

La indstria alimentria.

Productes alimentaris.

3


4/45

Per la seua banda, l'adjectiu aliments (amb la seua flexi, alimentosa,

alimentosos, alimentoses) es diu del menjar que nodrix o alimenta:

La llet s un producte molt aliments.

ALTURA / ALRIA / ALADA / ALTITUD

La paraulaalturadesigna la distncia vertical d'un punt a la superfcie de la

terra o a qualsevol altre terme de comparaci:

L'avi vola a gran altura.

Els quadres no estan a la mateixa altura.

En una figura geomtrica, una altura s un segment traat des d'un vertex i

perpendicular a un costat o a una cara, o b la longitud del dit segment: Les tres altures d'un triangle equiltater sn iguals.

Dibuixeu un rectangle de sis cm de base i tres cm d'altura.

Tamb s'usa en expressions com les segents:

No va saber estar a l'altura de les circumstncies.

Ens vam creuar a l'altura de Paterna.

Per la seua banda, la paraula alria indica la dimensi que t un cos en sentit

vertical:

Han construt una paret de tres metres d'alria.

L'Everest t una alria de 8.880 m.

L'alcria d'una figura amb forma de prisma rectangular coincidix amb una de

les seues altures.

S'utilitza la paraula alada, molt especficament, per a fer referncia a l'alria

d'una persona o d'un animal:

El pivot de l'equip era un home d'una gran alada.

El meu gos no creixer ms, ja ha arribat a l'alada que solen tindre els

gossos adults de la seua raa.

I, finalment, la paraula altitud significa altura d'un punt de la Terra respecte al

nivell del mar:

El cim de l'Everest es troba a 8.880 m d'altitud.

APARAT / APARELL

4


5/45

La paraula aparat s'usa exclusivament per a designar all que dna pompositat

a un acte, una cerimnia, o quan forma part de lexpressi aparat crtic: Notes

a peu de pgina de crtica literria, histrica, etc..:

Volien celebrar el casament d'una manera ntima, sense aparat.

En canvi, la paraula aparell fa referncia a un conjunt de sistemes mecnics,

electrnics, etc., que funcionen com una unitat i que servixen per a executar

alguna operaci o dur a terme determinades funcions:

Hem comprat un nou aparell de televisi.

L'alarma que han installat s un aparell molt sofisticat.

Parallelament, en el camp de la biologia, designa el conjunt d'rgans

especialitzats a dur a terme una funci determinada:

s un metge especialista en l'aparell digestiu.

Els renyons formen part de l'aparell urinari.

I, finalment, la paraula aparell s'usa tamb en expressions com les segents:

S'ha desplegat un gran aparell policial.

L'aparell administratiu de l'Estat.

L'aparell del partit n'ha impedit la renovaci.

APARENTAR / APARENAR

El verb aparentart el significat de "parixer per l"aspecte":

Aparenta ms edat de la que t.

En canvi, el verb aparenarsignifica "voler fer creure el que no s":

Pretn aparenarque s un home molt segur de si mateix, per en realitat no

s aix.

APRESSAR

El verbapressarnoms s'usa en el sentit de dnar-se pressa o donar pressa a

alg, accelerar i ser urgent:

Si no t'apresses farem tard.

Cal que apressem la marxa.

La resoluci del problema apressa.

5


6/45

No s'ha d'usar mai en el sentit de 'capturar':

La policia ha capturat (i no "ha apressat") els segrestadors.

Han capturat (i no "han apressat") una nau enemiga.

ASSECAR / EIXUGAR

El verb assecarfa referncia a una cosa que ha perdut la humitat que li s

prpia:

Este arbre s'assecar si no el regueu ms.

El pou que hi havia al costat de la casa ja fa temps que es va assecar.

El riu s'ha assecat.

El sol ha assecat les margarides. El pa s'ha assecat i s'ha fet dur.

Per la seua banda, el verb eixugardesigna l'acci de llevar el lquid d'una cosa

que s'ha humitejat sense que el lquid en forme part d'una manera

consubstancial:

Tin el mocador i eixuga't la cara.

Eixuga't els cabells o et refredars.

Eixuga els plats abans d'alar-los.

La roba encara no s'ha eixugat.

ATENDRE / ATINDRE (O ATENIR)

El verbatendre, usat com a verb transitiu, designa l'acci de prestar atenci a

alg, o tindre en compte, en consideraci, alg o alguna cosa:

Fa ms de mitja hora que estic ac i encara no m'han ats.

El nou dependent no sap atendre els clients

Els meus consells no els atn mai.

Atenent (o ateses) les raons exposades, actuatem en conseqncia).

Usat intransitivament, atendre significa fer atenci, estar atent, posar cura en

alguna cosa:

No atn mai al que diem.

Va a classe per no atn a les explicacions de la professora.

6


7/45

En canvi, el verb atindre, usat pronominalment, fa referncia a l'acci d'ajustar-

se fidelment a alguna cosa:

L'acusat ha declarat que, en les seues actuacions, sempre s'ha atingut al que

disposen les lleis.

Hem d'atindre'ns a la decisi del jutge.

ATERRAR / ATERRIR

El verb aterrarfa referncia a l'acci de prendre terra una au o una aeronau:

L'avi procedent de Madrid acaba d'aterraren la pista nmero sis.

Tamb pot indicar l'acci de fer caure a terra, d'abatre:

El caador va aterrarla perdiu d'un tir.En canvi, el verb aterrirdesigna especficament l'acci de causar terror.

El terratrmol va aterrirla poblaci.

BAIXAR / ABAIXAR

El verbbaixarpot tindre un s intransitiu, i en este cas indica l'acci d'anar de

dalt a baix o b de passar a un nivell inferior:

Els preus dels autombils han baixat. La febra no li baixa.

Jo baixe en la prxima parada.

Tamb s'usa transitivament fent referncia a l'acci de recrrer baixant o portar

alguna cosa de dalt a baix:

Baixava l'escala lentament.

Baixa la roba del terrat.

El verb abaixar, en canvi, s sempre transitiu o pronominal, i expressa l'accide fer descendir a un nivell ms baix, a un grau inferior d'intensitat:

Abaix el cap i continu caminant.

Els comerciants hanabaixat els preus.

Per favor, abaixeu la veu.

S'abaix per a cordar-se les sabatilles.

BASTANT / PROU

7


8/45

Els quantitatitusbastantiprouno sn sinnims.Bastantfa referncia a una

quantitat regular, mentres queprouindica una quantitat suficient:

Tenim bastants diners estalviats, per no s si en tindrem prou per a

comprar el cotxe que ens agrada.

No obstant aix, quan no calga fer una distinci rigorosa, s lcit usarprou en

el sentit de bastant.

CADASC / CADASCUN

L'indefinit cadasc (o cada u) t un carcter estrictament pronominal, i per tant

no pot precedir un substantiu. s invariable en gnere i nombre, i fa referncia

a tota persona de manera distributiva: Cadasc ha de fer la tasca que t encomanada.

La naturalesa donar a cadasc el que necessita.

L'indefinit cadascun, amb el seu femen cadascuna (o cada un, amb el femen

cada una) exercix una funci adjectiva, ja que es referix a un substantiu o

pronom personal, que expressa a un collectiu determinat. Este substantiu o

pronom personal pot haver sigut expressat anteriorment i trobar-se elidit, o b

pot ser introdut per una construcci partitiva amb la preposici de:

Eren tres persones en la reuni i cadascuna tenia la seua opini.

Eren tres persones en la reuni i cadascun d'ells tenia la seua opini.

Els alumnes arribaren alhora, i cadascun (d'ells) reb un diploma acreditatiu.

Cadascun dels presents rebr un diploma acreditatiu.

CAPTAR / COPSAR

s incorrecte l's del verb captaren el sentit d''entendre'. Per a expressar estesignificat s'ha d'usar el verb copsar:

No he copsat (i no "he captat") el sentit de la frase.

No ha sabut copsar(i no "captar") el missatge.

CESSAR

El verbcessart un s transitiu quan significa 'posar fi a una cosa':

Fins que no cesses la teua actitud no pense parlar amb tu. Cessa les teus exigncies, ja n'estem farts.

8


9/45

Este verb t tamb un s intransitiu i, en este cas, significa 'parar, no continuar':

El vent no ha cessat de bufar en tota la nit.

El secretari general ha cessat en el crrec per raons de salut.

Per no s'ha d'usar mai transitivament en el sentit de 'separar alg d'un crrec'.

En estos casos, cal utilitzar els verbs destituir, rellevar, revocar, etc., o

l'expressi fer cessar:

Handestitut (i no "han cessat") el director general.

Han fet cessar(i no "han cessat") el ministre d'Assumptes Exteriors.

CITA / CITACI

La paraulacitafa referncia a l'acci d'assenyalar un dia i una hora per atrobar-se dos persones o ms:

La vaig esperar molt de temps, per al final no va acudir a la cita.

Li he concertat una cita per a dimarts.

En canvi, la paraula citaci designa, d'una banda, l'orde de compareixena

dictada per una autoritat:

He rebut una citaci de l'Ajuntament.

El tribunal ha dictat una citaci judicial.

I, d'una altra, el text d'un autor que es diu en suport d'una opini, d'una regla,

etc.:

Va comenar la conferncia amb una citaci de Juli Csar.

El llibre arreplega citacions de personatges famosos.

COMPLIMENTAR

El verbcomplimentarnoms fa referncia a l'acci de fer un compliment aalg:

Els amfitrions complimenten els convidats.

El ministre compliment el seu collega britnic a l'arribada a l'aeroport.

No s'ha d'usar mai en el sentit d'omplir amb les dades corresponents un

formulari, un imprs, etc.:

Cal que ompliu (i no "complimenteu") el full d'inscripci amb les vostres

dades personals.

9


10/45

Heu d'omplir(i no "complimentar") els impresos de la declaraci de la renda

amb bolgraf i lletra d'impremta.

COMPONDRE / COMPOSAR

El verbcomposarnoms t el significat de sancionar arbitrriament alg; en la

resta de casos s'ha d'utilitzar el verbcompondre:

La policia l'ha composat per excs de velocitat.

per:

Ha compost una simfonia esplndida.

Un equip de futbol es compon d'onze jugadors. No et compongues tant, que no anem a un sopar de gala.

CONFS / CONFS

La paraula confs (amb la seua flexi, confosa, confosos, confoses) s el

participi del verb confondre:

No ha vingut a l'examen perqu s'ha confs de dia.

Disculpe, l'havia confosa amb una altra persona.

En canvi, la paraula confs (amb la seua flexi, confusa, confusos, confuses)

s un adjectiu que fa referncia a una cosa poc clara:

Redacta malament perqu t les idees confuses.

L'explicaci que m'ha donat m'ha paregut molt confusa.

CONSEGENT / CONSEQENT

L'adjectiu consegent vol dir que alguna cosa seguix com a resultat o

deducci a una altra:

Les manifestacions consegents a les declaracions del ministre no s'han fet

d'esperar.

Cal palliar els desastres consegents al bombardeig.

En canvi, l'adjectiu conseqent indica que alguna cosa t consistncia lgica:

La seua actuaci no s conseqent amb la ideologia que preconitza.

10


11/45

s important serconseqent amb un mateix.

El teu raonament no em pareix conseqent.

CONSEGENTMENT / CONSEQENTMENT

L'adverbiconsegentmentvol dir 'per consegent, en conseqncia', i s'usa

per a fer referncia a una cosa que s'ha dit anteriorment o a un fet:

Els legisladors no van tindre en compte esta possibilitat i, consegentment, la

llei no fa cap referncia explcita a este supsit.

Al seu torn, l'adverbi conseqentment significa 'd'una manera conseqent', i

s'usa fent referncia a persones:

Ha actuat conseqentment amb les seues idees.

CORBA / REVOLTA

La paraula corba s un terme usat en geometria per a designar una lnia que

no s recta:

El mestre ha traat una corba en la pissarra.

El projectil ha traat una corba abans d'arribar a l'objectiu.Per la seua banda, la paraula revolta fa referncia al canvi de traat en la

direcci d'una carretera. Per a expressar este significat hi ha tamb el sinnim

revolt:

El senyal indica que entrem en una revolta perillosa.

Una cam ple de revoltes.

CORRENT / CORRENTS

La paraula corrent, a ms d'un substantiu mascul i un adjectiu, s el gerundi

del verb crrer:

Estic tan cansat perqu he vingut corrent.

Es passa les vesprades corrent perqu s'entrena per a la marat.

En canvi, la paraula corrents s un adverbi que indica que una cosa es fa molt

de pressa:

Les coses no es poden fercorrents, perqu desprs ixen malament i s'han

11


12/45

de repetir.

Esta xiqueta s massa nerviosa, tot ho fa corrents.

CREUAR / ENCREUAR

El verbcreuarfa referncia a l'acci de travessar un carrer, un riu, l'aire etc.,

passant d'un costat a l'altre:

Vs amb compte quan creues el carrer.

Per la seua banda, el verb encreuarindica l'acci de disposar dos coses en

creu:

S'encreua de braos i no fa res.

Tamb pot indicar l'acci d'acoblar dos individus de races diferents od'espcies afins:

Han provat a encreuarestes dos races de gossos.

I, finalment, en un s pronominal, fa referncia a l'acci d'intersectar-se dos

coses o dos persones, o de trobar-se anant cada una en una direcci diferent:

Els camins s'encreuen a dos quilmetres del poble.

Ens hem encreuat pel corredor, per ell no m'ha saludat.

Els trens s'encreuaren a l'altura de Cullera.

CROM / CROMO

Crom s un element qumic metllic.

Cromo s una estampa destinada a ser colleccionada. Tamb s una persona

vestida amb massa coloraines, i tamb es diu de la persona que du roba que

no li cau b.

DATA / DADA

La parauladatas la indicaci del temps en qu es realitza un fet:

Hem de fixar la data de la prxima reuni.

En un escrit, una inscripci, una moneda, etc., indica el temps (i, generalment,

tamb el lloc) en qu s'ha fet:

La data d'un decret.

La data d'una carta.

12


13/45

En canvi, la paraula dada fa refrencia a cada un dels elements coneguts a

partir dels quals poden deduir-se uns altres de desconeguts:

No tenim prou dades per a resoldre el problema.

Ja han informatitzat totes les dades que han arreplegat els enquestadors.

DEPENENT / DEPENDENT

La paraula depenent s el gerundi del verb dependre:

Depenent del que dicte la llei, el jutge resoldr la qesti en un sentit o en un

altre.

Diu que li sap greu estardepenent de son pare, per no fa res per evitar-ho.

La paraula dependent, en canvi, pot tindre dos significats; d'una banda, s unadjectiu que indica la dependncia del substantiu al qual qualifica d'alg altre o

d'una altra cosa:

Un organisme dependent de la Generalitat Valenciana.

Les entitats dependents de la Conselleria de Sanitat.

I, d'una altra, fa referncia a la persona que treballa en una botiga atenent els

clients; quan s aix, esta paraula presenta flexi de gnere (dependent /

dependenta):

Treballa de dependenta en uns grans magatzems.

Han contractat dos dependents nous per a la botiga.

DEPORT / ESPORT

La paraula deport s'usa per a designar qualsevol activitat recreativa,

especialment la que es realitza a l'aire lliure:

Passejar per la platja s un bon deport. Anar a pescar s per a ell un deport molt plaent.

En canvi, s'utilitza la paraula esport per a fer referncia als exercicis corporals

practicats generalment a l'aire lliure per afici, competici o exhibici:

El futbol s un esport d'equip.

Feresport s bo per a la salut.

Li agraden els esports de risc.

DESVELAR / DESVETLAR

13


14/45

El verb desvelarfa referncia a l'acci de descobrir o revelar una cosa que

estava oculta:

Per fi s'ha desvelat el misteri.

El ministre no ha volgut desvelarles condicions del pacte.

En canvi, el verb desvetlarsignifica llevar o perdre la son:

Si no vols adormir-te, una dutxa et desvetlar.

El caf m'hadesvetlat.

I tamb, estimular o suscitar l'inters:

La notcia ha desvetlat l'inters de tota la poblaci.

DOBLAR / DOBLEGAR

El verb doblarsignifica 'fer doble':

Ens han doblat el sou.

La direcci de l'empresa vol que doblem la producci.

La poblaci s'ha doblat en deu anys.

En canvi, el verb doblegarvol dir 'plegar, trcer':

Doblega b la roba abans de ficar-la en la maleta.

s capa de doblegaruna barra de ferro amb les mans.

No puc doblegarel genoll: em fa molt de mal.

A pesar de les amenaces, el Govern no s''ha doblegat a les exigncies dels

segrestadors.

DORMIR / ADORMIR

El verb dormir, intransitiu, fa referncia a l'acci de trobar-se en l'estat dereps caracteritzat per la suspensi de certes funcions vitals:

Anit no vaig poderdormir.

Necessita dormiralmenys set hores cada dia.

En canvi, el verb adormir, transitiu, fa referncia a l'acci de fer dormir una

altra persona:

El xiquet est molt nervis i no puc adormir-lo.

L'anestesista ja haadormit el pacient.

14


15/45

Usat com a verb pronominal, adormirfa referncia al fet de comenar a dormir:

Quan anem al cine, sempre s'adorm.

No puc adormir-me, i dem he d'alar-me mat.

I, finalment, tamb s'usa este verb per a indicar la prdua de sensibilitat d'algun

membre:

Se m'ha adormit la cama.

DRAC / DRAG

Drac fa referncia a lanimal imaginari de la mitologia xinesa i europea. En

canvi, drag s un rptil de cos escats, de color gris i amb taques fosques,que fa uns 15 cm de llargria, amb una membrana adhesiva en els dits.

> Quin fstic que em fan els dragons de Komodo.

> A La Histria Interminable eixia un drac blanc.

ESBORRANY / ESBORRADOR

La paraula esborrany fa referncia a l'esbs que es fa abans de redactar un

escrit definitiu:

Vull que lliges l'esborrany de la meua conferncia perqu em digues qu et

pareix.

Per la seua banda, la paraula esborradordesigna l'utensili utilitzat per a

esborrar una pissarra: Tin el clari i l'esborrador, i ix a la pissarra.

ESTADA / ESTANA

La paraula estada designa l'acci d'estar en un lloc durant un cert temps:

Ho hem passat molt b durant la nostra estada a Mallorca.

Aprofitrem la nostra estada a Londres per a practicar l'angls.

15


16/45

Per la seua banda, la paraula estana significa 'habitaci, cambra':

Els tapissos que cobrien les parets de l'estana eren magnfics.

La reina s'ha retirat a les seues estances.

FSTIC / FASTIG

La paraula fstic designa la sensaci desagradable que causa una cosa que

repugna:

El xarop que m'ha receptat el metge em fa fstic.

La seua manera de comportar-se fa fstic.

En canvi, la paraula fastig s'usa per a expressar la sensaci de cansament que

produx una cosa massa intensa, excessiva o sense inters. Esta pellcula s un fastig.

No s com pots aguantar este xicot tan pesat, quin fastig!

FONS / FONDO

La paraula fons s un substantiu invariable que designa bsicament la part

inferior o ms interna d'una cavitat o d'un recipient:

Estes espcies habiten el fons del mar. Trobar el despatx que busca al fons del corredor.

El fons de la caixa s'ha foradat.

Esta paraula tamb s'utilitza en l'mbit econmic per a fer refrencia als diners

disponibles:

L'empresa s'ha quedat sense fons.

Els fons pblics sn els bns de qu disposa l'Estat.

I, finalment, s'usa fons en expressions com les segents: Hem analitzat el fons i la forma del poema.

No el conec molt a fons.

En el restaurant hi ha msica de fons.

El fons bibliogrfic de la biblioteca est constitut per ms de dos mil

exemplars.

El delinqent pertany als baixos fons de la ciutat.

Al seu torn, la paraula fondo (amb la seua flexi, fonda, fondos, fondes) s un

adjectiu que significa 'profund':

16


17/45

El pou que hi ha al costat de la casa s molt fondo.

La piscina s massa fonda per als xiquets.

EL FULL / LA FULLA

Unfulls un tros rectangular de paper:

Un full de paper d'estrassa.

Al llibre que em vaig comprar li falta un full.

En sentit figurat, tamb es pot utilitzar la paraula full en expressions com:

El seu full de servicis s excellent.

Han repartit el full parroquial.

M'he installat un full de clcul molt complet.Per la seua banda, la fulla fa referncia a l'rgan de les plantes, a la lmina

tallant d'un instrument i, tamb, al batent d'una porta o d'una finestra:

Un arbre de fulles caduques.

Una fulla d'afaitar.

La fulla d'un ganivet.

La porta del menjador s de dos fulles.

GLACIAL / GLACERA

La paraula glacial s un adjectiu que fa referncia a tot all que es relaciona

amb el gel, el fred i les poques geolgiques en qu predominava el gel:

A la nit fa un fred glacial.

L'oce Glacial.

L'era glacial.

Em va dirigir una mirada glacial.Per la seua banda, la paraula glacera s un substantiu que designa la massa

de gel formada per compactaci de la neu:

Les glaceres sn prpies de les regions de neus perptues.

IMPONENT / IMPOSANT

La paraula imponent (i el seu plural imponents) s un adjectiu que indica que

alg o alguna cosa imposa, que causa respecte, admiraci, etc.:

17


18/45

El palau tenia un aspecte imponent.

El seu to de veu s imponent.

Per la seua banda, la paraula imposant (i imposants) pot exercir la funci

d'adjectiu, i en este cas s sinnima d'imponent:

El paisatge que s'albirava des del mirador era imposant.

El jutge era un home imposant.

I, tamb pot exercir la funci de substantiu, designant la persona, l'entitat, etc.,

que posa diners a rdit o en depsit:

L'imposant ha de firmar en l'espai indicat.

INFLIGIR / INFRINGIR

El verb infligirsignifica 'aplicar una pena a alg':

Li van infligirun castic molt sever.

El fiscal demanava que inflingiren a l'acusat la mxima pena.

El verb infringir, en canvi, indica l'acci de transgredir un pacte, una llei o unanorma:

El detingut declar que ell no havia infringit cap llei.

Segons els sindicats, el decret infringix l'article tercer de la Constituci.

LEGAT / LLEGAT

La paraula legat vol dir 'enviat, representant':

Acaba d'arribar el legat papal.

Per la seua banda, la paraula llegat significa 'herncia':

Li han deixat un llegat valorat en cent milions de pessetes.

L'estat de llibertats en qu vivim s un llegat dels nostres avantpassats.

LLIURAR / ALLIBERAR

18


19/45

El verb lliurarsignifica bsicament 'entregar':

Dem es lliuraran els premis.

Hem lliurat l'informe al director general.

Es va lliurara la desesperaci.

El verb alliberarindica l'acci de fer que alg siga lliure:

Aconseguiren alliberarels presoners.

La policia alliber el detingut.

L'han alliberat de les seues obligacions.

MENTRE / MENTRE QUE

La paraula mentre (o mentres) s una conjunci que significa 'durant el tempsen qu' i 'suposant que, posat cas que':

Mentre tu fas el llit, jo preparar el desdejuni.

Mentre faces el que jo et diga, tot anir b.

En canvi, la locuci conjuntiva mentre que (o mentres que) s una expressi

adversativa que s'usa per a contraposar dos accions:

El seu germ s molt estudis, mentre que ell no ho s tant.

Ella est treballant mentre que tu no fas res.

METGE / MDIC

La paraulametge(amb la seua flexi, metgessa, metges, metgesses) s un

substantiu que fa referncia a la persona autoritzada acadmicament i

legalment per a exercir la medicina:

He anat a la consulta del metge.

s una metgessa forense.La paraula mdic (amb la seua flexi, mdica, mdics, mdiques) s un

adjectiu que fa referncia a tot all que t relaci amb la medicina:

La nostra empresa disposa d'un servici mdic.

Necessite un certificat mdic.

METRE / METRO

19


20/45

La paraula metre fa referncia a una unitat internacional de mesura:

La casa t cent metres quadrats de planta.

La paret t dos metres i mig d'alria.

Per la seua banda, la paraula metro s l'apcope de metropolit, i fa referncia

al ferrocarril, de recorregut generalment subterrani, destinat al transport de

viatgers per l'interior de la ciutat:

Hem vingut amb metro.

El metro va molt ple.

MIG / MEDI / MITJ

La paraula mig (amb la seua flexi, mitja, mitjos, mitges) s'usa nicament per adesignar la mitat d'un tot:

Ha vingut mig poble.

Sn les tres i mitja.

La paraula medi (i medis) fa referncia al conjunt de condicions ambientals on

viu i es desenvolupa un organisme:

S'ha de preservar el medi ambient.

El medi en qu es va criar no era el ms adequat per a un xiquet.

Per la seua banda, la paraula mitj (i mitjans) pot exercir la funci de

substantiu i, en este cas, es referix a tot all que aprofita per a dur a terme una

activitat o per a aconseguir un objectiu:

La notcia ha aparegut en tots els mitjans de comunicaci del pas.

Els seus mitjans econmics sn ben escassos.

La pensi de viudetat constitux l'nic mitj de vida de qu disposa.

Ha aconseguit el treball permitj de l'alcalde.

I tamb pot funcionar com a adjectiu (amb la flexi completa, mitjana, mitjans,

mitjanes) quan es diu d'una cosa o d'una persona situada entre els dos extrems

d'una cosa o entre dos altres coses o persones:

Cal trobar una soluci a curt o a mitj termini.

El ciutad mitj est a favor de la llei.

Hem de buscar un terme mitj.

A vost li vindr b la talla mitjana.

NOMENAR / ANOMENAR

20


21/45

El verb nomenarfa referncia a l'acci de designar alg per a un crrec:

L'hannomenada directora general.

En canvi, el verb anomenars mencionar alg o alguna cosa pel seu nom:

Esta vesprada t'hemanomenat ms d'una vegada.

NMERO / NOMBRE

La paraula nmero s'usa per a fer referncia al nombre amb qu una cosa s

designada dins d'una srie o una collecci:

Viu en el nmero set del carrer Major.

s el nmero dos de la llista.

Encara no se sap qui t el nmero premiat. La revista ha publicat un nmero extraordinari dedicat a la decoraci.

Busqueu la pgina nmero 102.

Tamb s'usa esta paraula per a designar cada una de les parts que componen

un espectacle:

El nmero que ms ens ha agradat ha sigut el dels pallassos.

La pellcula inclou uns nmeros de ball molt originals.

I, finalment, s'utilitza la paraula nmero en sentit figurat per a fer referncia a

l'escndol que protagonitzen una o diverses persones:

No m'agrada eixir amb este xicot, perqu all on va munta el nmero.

He callat per no muntar un nmero.

Per la seua banda, la paraula nombre fa referncia a una quantitat:

Hi ha un gran nombre de persones que creuen en l'existncia dels ovnis.

Hi assistiren un nombre considerable d'espectadors.

A ms a ms, esta paraula s'usa en l'mbit de la matemtica per a designar

una entitat numrica abstracta i, tamb, el resultat de comptar:

El nombre 3 s un nombre imparell.

El nombree i el nombrepisn nombres irracionals.

Hui estudiarem els nombres sencers.

Hem d'aprendre el nombre atmic dels elements qumics.

Comproveu que el resultat de la suma s el nombre 1.460.

Preneu un nombre qualsevol i dividiu-lo per dos.

21


22/45

I, finalment, s'utilitza en gramtica per a fer referncia al singulari alplural:

Este adjectiu s invariable en gnere i nombre.

Hem estudiat els sufixos que indiquen el nombre de les paraules.

ONA / ONADA / ONDA

Les paraulesonaionadasn sinnimes quan fan referncia al moviment

oscillatori de les aiges de la mar:

Una ona enorme tomb l'embarcaci.

o b:

Una onada enorme tomb l'embarcaci.

Per s'usa exclusivament la paraulaonaper a referir-se, en mbits tcnics, alconcepte fisicomatemtic que descriu un fenomen ondulatori:

S'anomena ona sonora el mitj de propagaci del so en un medi.

Esta part de l'edifici no ha quedat afectada per l'ona expansiva de la bomba.

En canvi, s'utilitza la paraulaonadaper a designar figuradament all que es

mou a envestides:

Dos indigents han mort a causa de l'onada de fred que es va produir la

setmana passada.

S'espera que una onada de turistes s'acoste a les nostres platges durant este

pont.

I, finalment, amb la paraulaondas'indica que alguna cosa s ondulada:

Els cabells li fan ondes.

La vora de la cortina fa ondes.

ORELLA / ODA

La paraula orella designa tot l'aparell auditiu, tant l'extern com l'intern:

L'orella interna.

Em fa mal l'orella.

Si no vols sentir-ho, tapa't les orelles.

En canvi, la paraula oda fa referncia al sentit amb qu es perceben els sons:

Per a ser un bon msic s'ha de tindre molt bona oda.

A mesura que envellix perd oda.

22


23/45

ORGUE / RGAN

La paraula orgue designa nicament l'instrument musical:

Han restaurat l'orgue de la catedral.

En canvi, la paraula rgan s, d'una banda, un terme usat en anatomia per a

designar una part del cos amb una funci determinada:

Hem estudiat els rgans interns del cos hum.

La malaltia afecta els rgans genitals.

I de l'altra, fa referncia a l'instrument o mitj que servix per a portar a cap una

acci determinada:

Els rgans del Govern.

Els rgans directius de l'empresa.

PERQU / PER QU / PER A QU

Perqu s una conjunci causal o final:

Ha anat a la consulta del metge perqu em trobe malament.

He consultat un advocat perqu em solucione el problema.

Per qu s la preposiciperms el pronom interrogatiu o relatiu qu:

Per qu dius aix?

No s la ra per qu ha fet aix.

Per a qu s la preposici compostaper a ms l'interrogatiu qu:

Per a qu servix a?

No s per a qu s'usa este aparell.

PERTINENA / PERTINNCIA

La paraula pertinena (ipertinences) designa el fet de pertnyer a alg o a

alguna cosa:

S'ha confirmat la seua pertinena a la banda armada.

I tamb fa referncia a les coses accssories que pertanyen a alg o a alguna

cosa:

En el contracte de compra de la casa s'inclouen totes les seues pertinences.

En canvi, la paraula pertinncia (ipertinncies) fa referncia a la qualitat de

pertinent, i designa all que ve a propsit, que s adequat al fi que perseguix:

23


24/45

L'oposici ha posat en dubte la pertinncia de les mesures econmiques que

ha pres el Govern.

PETROLFER / PETROLIER

L'adjectiu petrolfersignifica 'que cont petroli':

Els pasos rabs sn rics en jaciments petrolfers.

Segons els experts, estos terrenys sn petrolfers.

En canvi, la paraula petrolierpot exercir la funci d'adjectiu; en este cas, fa

referncia a tot all que t relaci amb el petroli:

La nostra empresa es dedica a la indstria petroliera.

El comer petroliermou milers de milions a l'any.Tamb pot exercir una funci de substantiu; en este cas, designa la persona

que es dedica a la refinaci o al comer del petroli i, tamb, l'embarcaci de

crrega concebuda per al transport de petroli:

El fams petrolierha decidit establir la seua residncia a Marbella.

L'accident del petrolierha estat a punt de produir un desastre ecolgic.

PLANAR / PLANEJAR

El verb planarfa referncia a l'acci de sostindre's una au amb les ales

obertes, sense moure-les, o volar, una aeronau, amb els motors parats:

L'guila plana sobre la seua presa.

L'avi enemic planava sobre la ciutat.

Tamb t el sentit figurat de trobar-se, una cosa, sobre alg o alguna cosa com

una amenaa:

L'amenaa de la fam planava sobre la poblaci. La guerra plana sobre el pas.

En canvi, el verb planejarindica bsicament l'acci de fer plans:

Han planejat un robatori.

Cal planejarel viatge detalladament.

PONDRE / POSAR

El verb pondre noms s'utilitza per a indicar l'acci de fer ous, una au, o depassar, un astre, davall de l'horitz:

24


25/45

La gallina ha post un ou.

Estes gallines no ponen.

El sol es pondr a les vint hores.

En canvi, el verb posarindica l'acci de collocar una cosa en un lloc

determinat o d'una certa manera:

He posat el llibre en l'armari.

No poses el pot de pintura damunt de la taula.

Posa b el quadro, que est tort.

PRECISAR

El verb precisarnoms t el significat de 'determinar exactament, ambprecisi':

Hem de precisarla data de la prxima reuni.

El ministre no ha precisat l'hora de comenament de la roda de premsa.

No s'ha d'usar mai en el sentit de 'requerir, ser necessari':

La posada en marxa d'este projecte requerix (i no "precisa") suport

institucional.

Per a fer esta faena no necessite (i no "precise") ajuda.

PREVINDRE / PREVEURE

El verb previndre fa referncia a l'acci d'advertir alg per endavant d'alguna

cosa:

Davant de la possibilitat que es produsca una inundaci, les autoritats han

previngut els vens de la zona.

Ja et vaig previndre que aix podia passar.Tamb significa preveure una cosa a fi d'impedir-la o evitar-ne els efectes:

El Govern ha pres les mesures necessries per a previndre una possible

epidmia.

L'empresa ha posat en acci un pla per a previndre els efectes de la caiguda

del consum en el mercat interior.

En canvi, el verb preveure fa referncia a l'acci de veure per endavant all que

ha de passar o que pot passar:

Les seues reaccions sn difcils de preveure.

25


26/45

El Govern ja havia previst que durant estos mesos es produiria un augment

del nombre de desocupats.

PROPI / MATEIX

L'adjectiu propi (amb la seua flexi,prpia, propis, prpies) no s'ha d'usar mai

per a indicar d'una manera emftica que es tracta precisament de la cosa que

s'anomena i no d'una altra, generalment en contra del que es podia esperar.

Amb este valor, s'ha d'usar l'adjectiu mateix (amb la seua flexi, mateixa,

mateixos, mateixes):

Fins i tot els mateixos (i no "propis") interessats han declarat que no saben

res del tema. M'ho ha assegurat el directormateix (i no "el propi director").

S que s correcte l's de l'adjectiu propi indicant propietat o possessi:

Aix que has fet no s propi d'una persona com tu.

La tracta com si fra la seua prpia filla.

PUJAR / APUJAR

El verb pujars'usa generalment com a intransitiu: Va pujara l'arbre d'un bot.

Puja al cotxe.

Les temperatures hanpujat.

El vi li ha pujat al cap.

Si li puja la febra, prenga este medicament.

Les despeses pugen a cent mil pessetes.

Tamb t un s transitiu quan indica l'acci de recrrer pujant alguna cosa,portar alguna cosa de baix a dalt o augmentar l'alria d'alguna cosa que es

construx:

Pujava els escalons de dos en dos.

Puja la maleta a l'autobs.

Volem que pugen la paret mig metre ms.

El verb apujar, en canvi, s sempre transitiu:

Ens han apujat el sou.

26


27/45

No apugeu tant el to de veu.

Volen apujarels impostos.

QUALSEVOL / QUALSEVULLA

El motqualsevullano s la forma femenina dequalsevol, sin un sinnim

arcaic d'este indefinit. Cap de les dos formes presenta flexi de gnere:

Busqueu la paraula en un diccionari qualsevol.

o b Busqueu la paraula en un diccionari qualsevulla.

L'indefinit qualsevulla s una forma en dess poc recomanable en els escrits

administratius.

QUALSEVOL / QUALSSEVOL

Qualssevol s la forma de plural de l'indefinit qualsevol:

Ho direm a una persona qualsevol.

Hem elegit dos persones qualssevol.

QUAN / QUANT

La paraula quan s un adverbi de temps que s'usa en oracions interrogatives, i

amb el qual es pregunta en quin moment es produx una acci:

Pregunta quan arribar el prxim tren.

Quan vindreu a sopar a casa?

La paraula quant s un quantitatiu que pot funcionar com a adjectiu o com a

pronom. En este cas, presenta flexi de gnere i nombre (quanta, quants,

quantes), i indica en quina quantitat o en quin nombre es dna alguna cosa:

Quant de temps t'estars a l'estranger?

Quant val aix?

Quant tamb pot exercir una funci adverbial de carcter temporal. En este cas

s morfolgicament invariable, s'usa sempre precedint un adjectiu o un altre

27


28/45

adverbi, i expressa en quina mesura es presenta alguna cosa:

No podeu imaginarquant gran s la seua ambici.

Quant llarga se m'ha fet l'espera!

REAL / REIAL

L'adjectiureal(i reals) fa referncia a all que t existncia efectiva:

La pellcula est basada en un fet real.

Jo no crec que tinga cap problema real, tot sn imaginacions seues.

Al seu torn, l'adjectiureial(i reials) designa tot all que fa referncia al rei o a la

reialesa:

La famlia reial ha assistit a la cerimnia d'entrega de premis. Durant la nostra estada a Madrid vam visitar el palau Reial.

RECENT

La paraula recent (i recents) s un adjectiu que indica que alguna cosa s'ha fet

o ha passat fa poc de temps:

Les dones van aconseguir el dret de vot en una poca relativament recent.

L'article analitza els descobriments ms recents en el camp de la medicina.No s'ha d'usar mai la forma recent amb valor adverbial; en estos casos es pot

substituir per la locuci acabat de + infinitiu:

M'agrada el pa acabat defer(i no "recent fet").

El banc del jard est acabat depintar(i no "recent pintat").

RECRRER

El verb recrrer, en la seua accepci jurdica d''interposar un recurs', ssempre intransitiu:

El fiscal ha declarat que recorrer contra la sentncia (i no "recorrer la

sentncia").

Per tant, s incorrecte tamb l's de la passiva o del participi passiu concordat

amb un substantiu:

Contra esta sentncia es pot recorrer (o "Contra esta sentncia es pot

interposat recurs", i no "Esta sentncia pot ser recorreguda")

28


29/45

Les sentncies contra les quals s'ha recorregut encara no s'han resolt (i no

"Les sentncies recorregudes encara no s'han resolt").

REMUGANT / RUMIANT

La paraula remugant designa el mamfer que mastega dos vegades els

aliments:

La vaca s un mamferremugant.

Els remugants tenen un estmac caracterstic.

Al seu torn, la paraula rumiant s el gerundi del verb rumiar, i fa referncia a

l'acci de pensar una qesti detingudament:

He estat rumiant tota la nit la manera de resoldre el problema. Ha rumiat durant molt de temps un pla per a venjar-se d'ell.

REMUGAR / RUMIAR

El verbremugarfa referncia a l'acci de mastegar els aliments dos vegades

tpica de la ingesti i digesti d'aliments dels mamfers remugants:

Els mamfers que remuguen tenen un estmac diferent del de la resta de

mamfers.Tamb designa l'acci de parlar entre dents, generalment en senyal d'enuig o

desaprovaci:

Deixa de remugari fes el que t'he manat.

Al seu torn, el verbrumiarindica l'acci de pensar una qesti una vegada i

una altra:

No he parat de rumiarel que em vas dir ahir.

Hem rumiat entre tots un pla d'acci.

RENTABLE / RENDIBLE

L'adjectiurentable(i rentables) indica que alguna cosa es pot rentar:

Hem pintat el pis amb una pintura rentable.

Estos joguets estan fabricats amb materials rentables.

Al seu torn, l'adjectiurendible(i rendibles) s'usa especialment en l'mbit

econmic per a significar que alguna cosa t rendibilitat:

29


30/45

M'ha assegurat que es tracta d'un negoci molt rendible.

Unes accions molt rendibles.

RENYIR / RENYAR

El verb renyirfa referncia a l'acci de barallar-se dos o ms persones, de

trencar les relaciones amb alg:

Els germans han renyit per culpa de l'herncia.

El verb renyars reprendre alg severament:

El mestre l'ha renyat perqu no ha fet els deures.

RETALL / RETALLADA

La paraula retall (i retalls) designa bsicament el tros sobrant de paper, de tela,

de fusta, etc., que resulta de retallar una cosa i que queda com a rebuig:

Aprofitar este retall de tela que ha sobrat per a fer un parell de coixins.

Tira a la paperera estos retalls de paper.

Al seu torn, la paraula retallada (i retallades) fa referncia a l'acci i a l'efecte

de retallar:

El Govern ha assegurat que la nova llei no representa cap retallada de lesllibertats constitucionals.

La retallada dels pressupostos afectar sobretot el Ministeri d'Assumptes

Socials.

SEC / EIXUT

L'adjectiusec(amb la seua flexi, seca, secs, seques), s'utilitza per a fer

referncia a una cosa que ha perdut la humitat que li s prpia: El pou est sec.

Tinc la pell seca.

El pa est massa sec.

Fa temps que no plou, i la terra est molt seca.

Al seu torn, l'adjectiueixut(amb la seua flexi, eixuta, eixuts, eixutes), es diu

d'una cosa a la qual se li ha llevat el lquid que la recobria o l'amerava:

Ja tinc els cabells eixuts. La roba ja est eixuta.

30


31/45

Si els plats ja estan eixuts, deixa'ls a l'armari.

Desprs de dutxar-me, quan estic ben eixut, em pose crema corporal.

SEGUR / ASSEGURANA

La paraula segurs un adjectiu que indica que una cosa no presenta cap perill,

que no hi ha el risc que falle o que no admet dubte:

Segons les estadstiques, l'avi s el mitj de transport ms segur.

Si patixes insomni, jo s un remei segur.

Estic segurque vindr.

Al seu torn, la paraula assegurana s un substantiu que designa el contracte

per a satisfer necessitats futures o eventuals: T una assegurana de vida a nom dels fills.

L'assegurana de la moto no cobrix el robatori.

SEMBLAR / ASSEMBLAR

Assemblars'usa sempre pronominalment; en la resta de casos s'ha d'utilitzar

el verb semblar:

Els dos germans s'assemblen molt. No s'assembla gens a sa mare.

per:

Sembla una bona persona.

Amb esta roba sembles un captaire.

M'ha semblat una bona idea.

SENYALAR / ASSENYALAR

El verb senyalarexpressa l'acci de fer o posar un senyal en una cosa, o de

fer una ferida que deixe una cicatriu o un senyal:

Hesenyalat les faltes d'ortografia amb un cercle roig.

Has de senyalaramb una creu les respostes correctes.

L'agressor li senyal la cara amb la navaixa.

El verb assenyalar, al seu torn, t un camp semntic ms ampli, i pot

expressar l'acci de mostrar o designar alg o alguna cosa amb el dit o fentqualsevol altre senyal:

31


32/45

No assenyales ning amb el dit, que aix s de mala educaci.

Tamb significa 'dir, declarar, afirmar':

El cap de l'oposici ha assenyalat que l'esperada reactivaci econmica no

s'ha produt.

Pot fer referncia a l'acci de determinar una data:

Ja han assenyalat la data del referndum.

I, finalment, indica que alguna cosa s indici d'una altra:

Estos nvols assenyalen pluja.

SIN / SI NO

La paraula sin s una conjunci adversativa, i com a tal expressacontraposici:

No ha vingut el conseller, sin un representant seu.

Aix no va passar a Valncia, sin a Alacant.

Mentre que l'expressi si no pot representar; d'una banda, la conjunci

condicional sims l'adverbi de negaci no:

Si no estudies ms, no aprovars el curs.

Has de fer el que t'han manat; si no, et castigaran.

I, d'una altra, la conjunci concessiva sims l'adverbi de negaci no:

Si no intelligent, almenys t molta fora de voluntat.

Vingueren cinc-centes persones, si no ms.

SON / SOMNI

La paraulason, en femen, fa referncia a les ganes de dormir:

Anit no vaig poder dormir, i ara tinc molta son. Este medicament li far vindre la son.

La paraulason, en mascul, indica l'estat de descans en qu alg es troba

quan dorm:

T un son molt pesat.

Les preocupacions pertorben el son.

Al seu torn, la paraulasomnidesigna, d'una banda, les imatges que es tenen

durant el son:

32


33/45

He tingut un somni aterridor.

He llegit un llibre sobre la interpretaci dels somnis.

I, d'una altra, t el sentit d'idea quimrica, de desig difcil de realitzar:

El seu somni era arribar a ser un actor fams.

Compartim els mateixos somnis.

SUBTERRANI / SOTERRANI

La paraula subterrani (amb la seua flexi, subterrnia, subterranis,

subterrnies) s un adjectiu que indica que alguna cosa est situada davall de

terra: L'edifici t un garatge subterrani.

Fugiren a travs d'un passads subterrani.

Al seu torn, la paraula soterrani pot exercir en la frase la funci d'adjectiu (amb

la flexi completa, soterrnia, soterranis, soterrnies), i en este cas s sinnima

de subterrani:

Dins de la cova hi ha un riu soterrani.

La casa t un recinte soterrani que servix de celler.

I tamb pot exercir la funci de substantiu, designant la construcci situada per

davall de la rasant del carrer:

S'ha inundat el soterrani de l'edifici.

El castell estava ple de soterranis i cambres secretes.

TAN / TANT

La paraulatans un adverbi i sempre va anteposada a un adjectiu, a un altreadverbi o a una locuci adverbial:

No sigues tan pessimista.

Ho ha fet tan malament, que ha hagut de repetir-ho.

Si vas tan de pressa no podr seguir-te.

Al seu torn, la paraulatantpot funcionar com a adjectiu i com a pronom (en

este cas, amb la flexi completa, tanta, tants, tantes), i tamb pot exercir una

funci adverbial (com a mot invarible), modificant un verb:

No begues tant de caf, que et posars nervis

33


34/45

S'esperava l'assistncia de molts espectadors, per n'han vingut tants que

han desbordat totes les previsions.

No crregues tant.

TARGETA / TARJA

La paraula targeta fa referncia al full de cartolina de forma rectangular amb

usos molt diversos:

Targeta de visita.

Targeta de crdit.

Targeta de lector. Targeta postal.

Al seu torn, la paraula tarja noms fa referncia a la placa rectangular o

ovalada, generalment metllica, on hi ha escrit un nom o una indicaci, o a

l'obertura rectangular feta a la part superior d'una paret o sobre una porta:

A la porta de l'edifici hi ha una tarja amb la inscripci: "Llusa Hernandis,

advocada".

La llum que entra per la tarja de la porta m'ha desvetlat.

TAULA / MESA

La paraula taula fa referncia bsicament al moble format per una pea llisa i

plana sostinguda horitzontalment per potes, que servix per a menjar, escriure,

etc.:

Al meu despatx tinc una taula de fusta.

Deixa aix al calaix de la tauleta de nit.Tamb s'usa la paraula taula en expressions com les segents:

taula de canvi

taula d'avisos

taula redona

taula de redacci

taula de control

taula de multiplicaci

taula peridica d'elements

34


35/45

La paraula mesa, en canvi, es reserva exclusivament per a designar el conjunt

de persones que dirigixen una assemblea o corporaci:

La mesa electoral es compon del president i de dos vocals.

Ja s'ha constitut la mesa de negociaci.

La mesa de contractaci s l'organisme encarregat d'adjudicar determinats

contractes administratius.

TINENA / TINNCIA

La paraula tinena (i tinences) designa bsicament l'acci de tindre o de

posseir alguna cosa:

L'han detingut pertinena illcita d'armes.Al seu torn, la paraula tinncia (i tinncies) fa referncia al crrec o ofici de

tinent o a l'oficina en qu s'exercix este crrec:

El regidor que ocupava la tinncia d'alcaldia ha dimitit.

TRFIC / TRNSIT

La paraulatrficfa referncia al comer entre pasos i individus, i s'aplica

especialment al comer illegal:

S'han posat en marxa noves mesures per a impedir el trfic de drogues.

El trfic d'esclaus va ser durant molt de temps una activitat normal.

Al seu torn, la paraulatrnsitdesigna l'acci de passar per un lloc,

especialment per una via pblica, i tamb fa referncia a la circulaci de

persones i vehicles per vies de comunicaci:

L'accident ha tallat el trnsit durant ms d'una hora.

Esta carretera t molt de trnsit.

TRANSMETRE / TRAMETRE

El verb transmetre designa l'acci de fer una retransmissi radiofnica:

Hui retransmetran la final de la Copa del Rei de futbol.

35


36/45

I tamb fa referncia a l'acci de passar alguna cosa que es possex a un altre:

El llibre recull una srie de rondalles que s'han transms de pares a fills per

via oral.

Al seu torn, el verb trametre indica noms l'acci d'enviar alg o alguna cosa a

la seua destinaci:

Ens han trams una carta certificada.

Desitge trametre-li la meua gratitud ms sincera.

U / UN

La paraula un (amb la seua flexi, una, uns, unes) s, en primer lloc, un article,

adjectiu o pronom indefinit: He comprat un regal per a tu.

Li he regalat unes sabates noves.

Ac hi ha unes persones que volen veure't.

Uns vnen, altres se'n van.

Tamb fa la funci d'adjectiu numeral cardinal, modificant un substantiu elidit o

exprs:

Hi ha noms una taula i quatre cadires.

Noms en tinc un.

Baixava els escalons d'un en un.

Fa les lletres d'una en una.

La paraula un (sense femen ni plural) tamb indica el nombre un:

L'element neutre del producte s l'un.

Un i un fan dos.

Comena a comptar amb mi: un, dos, tres...

Ja sap comptar d'un a cent.

Com va el partit? Van encara dos a un.

Igualment, pot funcionar com a substantiu designant el nom de la xifra (amb el

plural uns):

La travessa d'esta setmana noms t un un, per la de la setmana passada

tenia quatre uns, tres dosos i set ics.

D'altra banda, un tamb pot ser un pronom indefinit amb valor sintctic de

subjecte, com a sinnim de hom o un hom:

36


37/45

Un no sap qu fer en estos casos.

Si un es compromet a fer una cosa, ha de fer-la.

Per en estos tres ltims casos, s a dir, quan va sol i no funciona com a

modificador d'un substantiu (exprs o elidit), o quan s un substantiu en

singular, pot adoptar tamb la forma u:

L'element neutre del producte s l'u.

U i u fan dos.

Comena a comptar amb mi: u, dos, tres...

Ja sap comptar d'u a cent.

La travessa d'esta setmana noms t un u.

Com va el partit? Van encara dos a u.

U no sap qu fer en estos casos.

Si u es compromet a fer una cosa, ha de fer-la.

Quan s'usa com a ordinal, per, el numeral un no pren mai la forma femenina

ni t plural, i adopta sempre la forma u:

En la pgina u del llibre hi ha una dedicatria.

Ja ha eixit el volum u de la collecci.

Viu en la porta u.

Jo tinc l'u (= el nmero u d'una srie).

Ella s sempre la nmero u.

Igualment s'usa la forma u en la frase ser(osser) tot u:

Pujar a la cadira i caure noms va ser tot u.

URGIR

Urgirs un verb intransitiu que significa 'ser urgent':

Esta faena urgix: heu d'acabar-la hui.

Li urgix una soluci rpida.

Este verb, per, no s'ha d'usar mai transitivament. Per a usos transitius es

poden utilitzar els verbs instaro demanar:

L'oposici insta (i no "urgix") el Govern a prendre mesures per a impedir el

frau fiscal.

Els accionistes han demanat (i no "han urgit") al president de l'empresa que

prenga una decisi.

37


38/45

VESTIDOR / VESTUARI

La paraula vestidordesigna el lloc destinat a vestir-se o a canviar-se de roba:

Si vol emprovar-se els pantalons, passe al vestidor.

Han remodelat els vestidors del poliesportiu.

Al seu torn, la paraula vestuari fa referncia al conjunt de peces de roba que

tenen una o diverses persones i al lloc destinat a guardar la roba d'una

comunitat, els abrics dels assistents a un espectacle, etc.:

Han atorgat un premi a la dissenyadora del vestuari de la pellcula.

He deixat l'abric al vestuari del teatre.

VIAL / VIARI

La paraula vial s un substantiu que designa un cam ample, generalment amb

arbres a cada costat:

Este vial condux al poble.

Passejvem pel vial.

Al seu torn, la paraula viari s un adjectiu que fa referncia a tot all que es

relaciona amb les vies de comunicaci:

A la majoria d'escoles es fan cursets sobre educaci viria.

Han fet un congrs sobre la seguretat viria als pasos europeus.

VIDRE / CRISTALL

La paraula vidre s'usa fonamentalment per a fer referncia a les lmines que

es posen a les finestres, les portes, etc., per a impedir el pas de l'aire per no la

visi, i tamb es designen amb esta paraula cada una de les lents d'unes

ulleres:

Els xiquets han trencat el vidre de la finestra.

M'han recomanat que netege els vidres de les ulleres amb un lquid especial.

Se m'ha trencat el vidre del rellotge.

La lupa s un instrument que porta un vidre d'augment.

38


39/45

Tamb designa el material amb qu estan fets estos i altres objectes.

Accedrem al jard a travs d'una porta de vidre.

El sobre de la taula del menjador s de vidre.

Portam un got de vidre, no de plstic.

Al seu torn, amb la paraula cristall es designa una mena de vidre pesant i

brillant, siga en brut o treballat, que s'usa fonamentalment com a objecte de

decoraci:

El llum de la sala s de cristall de roca.

Li han regalat un joc de copes de cristall de Bohmia.

El mot cristall tamb fa referncia a una forma de sustncia slida en qu els

toms es troben disposats de manera regular:

El clorur sdic es troba en forma de cristall cbic.

VISTIPLAU / VIST I PLAU

La paraulavistiplaus un substantiu que indica la verificaci i conformitat d'un

certificat:

Estenc el present certificat amb el vistiplau de l'alcalde.

Al seu torn, l'expressivist i plausol anar al final d'un document, acompanyant

la firma de qui el verifica i li dna conformitat:

Vist i plau L'alcalde-president de l'Ajuntament de Gandia

(firma i nom)

LXIC I: DOBLETS LINGSTICS

1. Completeu cada frase amb la paraula precisa dentre les que us proposem:

accessible: lloc o persona al qual es pot accedir fcilment.

assequible: que alguna cosa es pot aconseguir.

a) Lexplicaci s ________________ tamb als que no sn experts.

b) Els ordinadors preus ms ________________.

aclarir: tot all que no fa referncia a clarificar.

clarificar: llevar dun lquid les substncies que lenterboleixen.

c) Aquest vi shaur de ________________.

39


40/45

d) Intentarem ________________ el misteri.

altura: distncia vertical dun punt a la superfcie o a qualsevol altre terme de

comparaci

alria: dimensi que t un cos en sentit vertical.

alada: alaria duna persona o dun animal.

e) Ens vam creuar a l_____________ de Valncia.

f) El meu fill t l_____________ prpia de la seua edat.

g) L_____________ de ledifici s de set metres.

aparat: all que dna pompositat a un acte.

aparell: sistemes mecnics, electrnics, etc.; conjunt drgans que duen a terme una

funci determinada.

h) Sha comprat un nou _____________ de televisi.

i) Van celebrar la victria de lequip amb gran _____________.

aparentar: semblar per laspecte.

aparenar: voler fer creure el que no s.

j) Pretn ________________ que s intelligent, per no ho s.

k)________________ menys edat de la que t.

assecar-se: una cosa que ha perdut la humitat que li es prpia.

eixugar: llevar el lquid duna cosa que sha humitejat.

l) La planta ________________ si no la regueu.

m) La roba estesa encara no hi ha ________________.

atendre:prestar atenci a alg.

atindre: usat pronominalment, ajustar-se fidelment a alguna cosa.

n) El nou funcionari sap ________________ b els ciutadans.

o) Lalcalde diu que es va ________________ a la legalitat vigent.

2. Ompliu els buits de les frases dexemple amb les paraules adequades:

aterrar / aterrir consegent / conseqent creuar / encreuar desvelar / desvetlar

40


41/45

dormir / adormir fons / fondo infligir / infringir cita / citaci corrent / corrents data /

dada doblar / doblegar esborrany / esborrador full / fulla legat / llegat

1. Acci de travessar un carrer, un riu, etc.: ____________ el carrer amb precauci.

2. Adjectiu variable que significa profund: La piscina s massa ____________.

3 Adverbi que indica que alguna cosa es fa molt de pressa: Tot ho fa ____________

perqu s massa nerviosa.

4. Aplicar una pena a alg: Li van ____________ un castic sever.

5. Assenyalar un dia i una hora per a trobar-se: Li he concertat una ____________ per a

dem.

6. Causar terror: El terratrmol va ____________ els habitants del poble.

7. Descobrir o revelar una cosa que estava oculta: Han ____________ les condicions

del pacte.

8. Element conegut a partir del qual podem descobrir-ne daltres: Hem informatitzat

totes les _________ de lalumnat.

9. Enviat, representant: Ha arribat ara el ____________ papal.

10. s el gerundi del verb crrer: He vingut ____________, per aix estic cansat.

11. Esbs que es fa abans de redactar un escrit definitiu: He llegit l____________ del

discurs i em sembla magnfic.

12. Fer dormir, comenar a dormir, i tamb la prdua de sensibilitat dalgun membre:

No puc _________ la xiqueta abans de les deu.

13. Fer el doble: El Pla General permet ____________ la poblaci.

14. Herncia: El ____________ de lAjuntament anterior s molt pobre.

15. Indicaci del temps en qu es realitza un fet: Has posat la ____________ de hui al

final de la carta.

16. Llevar o perdre la son, o suscitar linters: La notcia a ____________ el nostreinteres.

17. Ordre de compareixena dictada per una autoritat, i tamb el text dun autor que es

diu en el suport duna opini, una explicaci, etc: He rebut una ____________ de

lAjuntament.

18. Plegar, trcer: El Govern hi ha ____________ a les exigncies de loposici.

19. Posar dues coses en creu, o intersecar-se dues coses o persones: Els autobusos es

van ________, per no es van aparar.20. Prendre terra una au o una aeronau: Lavi acaba d____________ a la pista.

41


42/45

21. Que alguna cosa segueix com a resultat duna altra: Cal reparar els danys

___________ a les pluges.

22. Que alguna cosa t consistncia lgica: La gesti de lAjuntament s ____________

amb el programa electoral.

23. Substantiu femen que fa referncia a un ogan de les plantes, a la lmina dun

instrument, i al batent duna porta: He esmolat la ____________ del ganivet.

24. Substantiu invariable que designa, entre daltres, la part inferior duna cosa, els

diners disponibles:

Els ____________ pblics han disminut de forma alarmant.

25. Substantiu mascul, que significa bsicament un tros de paper: Al meu llibre li falta

un ___________.

26. Transgredir una llei o una norma: Hi ha ____________ les seues prpies normes.

27. Trobar-se en estat de reps: Conv ____________ huit hores diriament.

28. Utensili utilitzat per a esborrar: Aquest ____________ no neteja b la pissarra.

3. Ompliu el buit de cada frases posant lopci correcta. Busqueu en el diccionari

les definicions de les paraules:

a) (lliurar / alliberar) Ahir es van ________________ els premis Bernat Cap de cultura

popular.

b) (metge / mdic) Em demanen un certificat ________________.

c) (metre / metro) El ________________ sempre va molt ple.

d) (mig / medi / mitj) Conv preservar el ________________ ambient.

e) (nomenar / anomenar) Lhan ________________ ministra.

f) (nmero / nombre) Hi ha un gran ________________ de ciutadans que estan dacord

amb la nova normativa.

g) (ona / onada / onda) L________________ expansiva hi ha afectat tot ledifici.h) (orella / oda) s bon msic perqu t bona ________________.

i) (orgue / rgan) Restauraran l________________ de lesglesia.

j) (planar / planejar) ________________ el viatge detalladament.

k) (pondre / posar) El sol es ________________ a les set.

l) (previndre / preveure) Les seues decisions sn fcils de ________________.

4. Escriviu quina de les dues paraules correspon a la definici. Busqueu en el

diccionari les definicions de les altres paraules:

42


43/45

a) (real / reial) ________________ All que fa referncia al rei o a la reialesa.

b) (remugar / rumiar) ________________ Pensar una qesti una vegada i una altra.

c) (rentable / rendible) ________________ Que t bona rendibilitat, usat especialment

en economia

d) (renyir / renyar) ________________ Reprendre alg severament.

e) (retall / retallada) ________________ Acci i efecte de retallar.

f) (sec / eixut) ________________ Cosa a la qual se li ha llevat el lquid que la recobria.

g) (segur / assegurana) ________________ Contracte per a satisfer necessitats futures

o eventuals.

h) (senyalar / assenyalar) ________________ Fer o posar un senyal, o fer una ferida que

deixe una cicatriu o un senyal.

i) (son / somni) ________________ Imatges que es tenen durant el son, i desig difcil de

realitzar.

j) (taula / mesa) ________________ Conjunt de persones que dirigeixen una assemblea

o corporaci.

k) (trfic / trnsit) ________________ Acci de passar per un lloc, especialment per una

via pblica, i tamb circulaci de persones o vehicles.

l) (transmetre / trametre) ________________ Enviar alg o alguna cosa a la seua

destinaci.

m) (vial / viari) _______________ Adjectiu que fa referncia a all que es relaciona

amb vies de comunicaci.

5. Corregiu els errors lxics que hi ha a les frases segents:

a) La policia ha apressat la delinqent.

____________________________________________________________________b) Cal complimentar els impresos de la declaraci de la renda.

____________________________________________________________________

c) El legislador no va preveure aquest problema, i conseqentment, la llei no el

soluciona.

____________________________________________________________________

d) Per a acabar el treball precise un ordinador.

____________________________________________________________________e) La Conselleria recolzar les activitats que fomenten ls social del valenci.

43


44/45

____________________________________________________________________

f) Els dos germans se semblen molt.

____________________________________________________________________

g) Loposici ha urgit el Govern a aprovar la llei rpidament.

____________________________________________________________________

SOLUCIONSLxic: Doblets lingstics1. a) Lexplicaci s accessible tamb als que no sn experts.b) Els ordinadors tenen preus ms assequibles.c) Aquest vi shaur de clarificar.d) Intentarem aclarir el misteri.e) Ens vam creuar a laltura de Valncia.f) El meu fill t lalada prpia de la seua edat.g) Lalria de ledifici s de set metres.h) Sha comprat un nou aparell de televisi.i) Van celebrar la victria de lequip amb gran aparat.j) Pretn aparenar que s intelligent, per no ho s.k) Aparenta menys edat de la que t.l) La planta sassecar si no la regueu.m) La roba estesa encara no sha eixugat.n) El nou funcionari sap atendre b els ciutadans.o) Lalcalde diu que es va atindre a la legalitat vigent.

2.1. aterrar: 2. aterrir.3. cita. 4. citaci.5. consegent. 6. conseqent.7. corrent. 8. corrents.9. creuar. 10. encreuar.11. data. 12. dada.13. desvelar. 14. desvetlar.15. doblar. 16. doblegar.17. dormir. 18. adormir.19. esborrany. 20. esborrador.21. fons. 22. fondo.23. full. 24. fulla.25. infligir. 26. infringir.27. legat. 28. llegat.

3.a) Ahir es van lliurar els premis Bernat Cap decultura popular.b) Em demanen un certificat mdic.c) El metro sempre va molt ple.d) Conv preservar el medi ambient.e) Lhan nomenada ministra.

f) Hi ha un gran nombre de ciutadans que estandacord amb la nova normativa.g) Lona expansiva ha afectat tot ledifici.

44


45/45

h) s bon msic perqu t bona oda.i) Restauraran lorgue de lesglsia.j) Planejarem el viatge detalladament.k) El sol es pon a les set.l) Les seues decisions sn fcils de preveure.

4.a) reial: All que fa referncia al rei o a la reialesa.b) rumiar: Pensar una qesti una vegada i una altra.c) rendible: Que t bona rendibilitat, usat especialment en economiad) renyar: Reprendre alg severament.e) retallada: Acci i efecte de retallar.f) eixut: Cosa a la qual se li ha llevat el lquid que la recobria.g) assegurana: Contracte per a satisfer necessitats futures o eventuals.h) senyalar: Fer o posar un senyal, o fer una ferida que deixe una cicatriu o un senyal.i) somni: Imatges que es tenen durant el son, i desig difcil de realitzar.j) mesa: Conjunt de persones que dirigeixen una assemblea o corporaci.k) trnsit: Acci de passar per un lloc, especialment

per una via pblica, i tamb circulaci de persones o vehicles.l) trametre: Enviar alg o alguna cosa a la seua destinaci.m) viari: Adjectiu que fa referncia a all que es relaciona amb vies de comunicaci.

5.a) La policia ha capturatla delinqent.b) Cal omplirels impresos de la declaraci de la renda.c) El legislador no va preveure aquest problema, i, consegentment, la llei no el soluciona.d) Per a acabar el treball necessite un ordinador.e) La Conselleria donar suport a les activitats que fomenten ls social del valenci.f) Els dos germans sassemblen molt.g) Loposici ha instatel Govern a aprovar la llei rpidament.

21989671 Doblets Linguistics

Documents

Transcript of 21989671 Doblets Linguistics