Regió7

Enquesta: què li ha semblat la visita?

«Tot això, on es reubica?»Considera que la visita va ser in-teressant i que «l’edifici és moltemblemàtic i amb molta història.Crec que s’hauria de conservar idesprés de la visita encara em ra-tifico més en això»

DAVID PUJALSMANRESA

«L’enderroc, ni pensar-hi»Gemma Garcia és contundent:«l’enderroc, ni pensar-hi. Crec quea Manresa no ens podem permetreperdre més edificis emblemàtics.Ens agrada, ens hi sentim bé i, si espot arreglar, endavant»

GEMMA GARCIAMANRESA

«Tinc clar el no a l’enderroc»«Tinc clar el no a l’enderroc i noentenc tantes presses, no ho veigclar. La informació ha derivat cap altema econòmic. Hi ha qui diu queels qui no volem l’enderroc ho femamb el cor, però també tenim cap»

MONTSE PELÁEZMANRESA

«No és clar què pensen fer»Garriga creu que «la gent que novol que s’enderroqui està fent mol-tes accions, i qui el defensa nodóna gaires arguments. No és clarquè pensen fer ni com. Fa falta unteatre, això és segur».

PERE GARRIGAMANRESA

«Dubto una mica»«Urbanísticament seria interes-sant que el Passeig desemboquésen una plaça. Després de la visita,però, veig que l’edifici té moltesoportunitats, molts espais, i és alnucli antic, i dubto una mica»

JAUME SOLDEVILAMANRESA

L’opció majoritària entre els que visiten l’equipament cultural és mantenir-lo

El col·lectiu Conservem el TeatreConservatori va reunir ahir 600 per-sones per encerclar l’equipamenten una acció per reivindicar la utili-tat de l’equipament i per demanar elno a l’enderrocament a la consultaciutadana del 10 i 11 de maig. Hi ha-via gent del món de l’escena i de lacultura, entitats i persones a títol in-dividual, en un ambient reivindica-tiu, però sobretot festiu. A alguns delsassistents la iniciativa els va recordarles accions per sol·licitar la rehabili-tació del Kursaal als anys 90.

«Estem molt contents per la gent,per com ha reaccionat i per l’esperitque s’ha viscut. La gent tenia la sen-sació de participar en una cosa im-portant, en aquest cas salvar el Con-servatori», comentava Conxita Par-cerises després de l’acte.

Poc abans de 2/4 de 7 de la tarda,l’hora de la convocatòria, la plaça deFius i Palà, davant l’entrada al teatre,començava a bullir de gent. Els or-ganitzadors anaven amb armillesvermelles i repartien adhesius con-tra l’enderroc.

Comencen a encerclarQuan es va acabar l’espectacle queTeatre Mòbil representava a l’interiordel teatre es va començar a formar lacadena humana per encerclar l’edi-fici. Els actors de Teatre Mòbil s’hivan afegir, igual que els participantsa la mostra de dansa que es feia a laplaça de Sant Domènec, que va atu-rar l’espectacle mentre va durar l’ac-ció, fet que el col·lectiu contra l’en-derroc va agrair.

Mentre la gent envoltava el Con-servatori donant-se les mans, unaveu en off que s’escoltava per quatrealtaveus repartits al voltant de l’edi-fici convidava els assistents a parti-cipar a la consulta dels dies 10 i 11 demaig. Cal aprofitar «que aquestaconsulta sí que és vàlida i ens la dei-xen fer», va dir.

En pocs minuts el teatre va que-

dar envoltat de gent, unes 600 per-sones segons els organitzadors. Alsector de Sant Domènec i del Passeig,les files eren dobles a causa de la gen-tada que es va voler afegir a l’acció.Pel cantó del Passeig, un grup de saxotocava música.

El punt culminant va arribar a les7 de la tarda, quan el Conservatori esva fer present entre els assistents. Vaser llavors quan els organitzadors vandemanar a les persones que forma-

ven la cadena humana que es gires-sin de cara al teatre.

Pels altaveus es va poder escoltar,llavors, una veu profunda: la delConservatori. Va explicar que feiatemps que es trobava «una micacruixit» i «adolorit» perquè «les me-ves estructures ja no són el queeren. Aviat compliré 136 anys i en famés de 50 des de la darrera reformaa fons». «A més, m’he abandonat»,va continuar dient. «Em veig deca-dent. I tanmateix no estic acabat», vasentenciar. «Em convé, això sí, unabona posada a punt».

«Em volen jubilar»La veu del Conservatori va afirmar,enmig del silenci de la gent, que hiha qui el vol jubilar, però que s’hi re-sistirà, «oimés quan veig que no es-tic sol, quan em sento estimat pertanta gent. Aquesta enorme abra-çada que em feu avui m’encomana

energia, ganes de viure, il·lusió per re-ivindicar-me com a espai cultural.Sóc un teatre i vull continuar sent-ho», va exclamar.

Finalment va relatar que s’ha tro-bat un medicament per fer-lo revifarque es diu consulta, i que els dies 10i 11 els manresans «podreu decidirsi val la pena que continuï viu i ac-tiu al bell mig de la ciutat». «Ender-rocar, sí o no, aquesta serà la qües-tió», i «el vostre no serà el meu elixirper a una nova joventut».

El discurs va acabar amb una pe-tició: «manresans, si us plau, nom’ensorreu, ompliu-me de vida».El silenci va donar pas als aplaudi-ments, i l’organització va fer unacrida per abraçar el teatre que tot-hom va complir. «Fa goig», deien al-guns dels participants en l’acció. Al-tres comentaven que havia sigut unacte ple d’emoció. Tothom estavacontent.

J.M. | MANRESA

El col·lectiu contra l’enderrocament reuneix600 persones per encerclar tot el teatre

Alguns dels participants a l’acció reivindicativa en el moment d’iniciar la cadena humana al voltant del teatre

MIREIA ARSO

amb 98. La capacitat total del teatre,però, seria de 800 persones. Per unspassadissos on seria fàcil perdre's si noes coneixen, Gener va portar els visi-tants darrere de l'escenari, al pont ontreballen els tècnics.

A la façana principalUnes escales van conduir els visi-tants de la guia comentada cap a al-tres dependències de l'edifici. Enaquest cas la seu de l'Orfeó Manresà,situada just a la façana neoclàssica delConservatori que dóna al Passeig,que a la seva època era l'entrada prin-cipal al teatre. Havia sigut part del con-servatori de música abans que estraslladés a la fàbrica Balcells el 1999.Els qui en tenien memòria van re-cordar que aquest espai va ser una deles seus de Falange a Manresa.

Part d'aquestes dependències, quedonen al carrer Jaume I, les ocupa arael centre de normalització lingüísticaMontserrat, i una altra part, la més an-tiga, està en desús. És un llarg passa-dís amb aules a una banda, que sem-blen tretes dels anys 50, amb pissar-res pintades a la paret amb els seuscorresponents pentagrames.

Va ser aquí on alguns visitants, grà-cies a la perspectiva que havia ofert lavisita, es van aventurar a demanar al'arquitecte municipal Ramon Nietosi aquests espais en desús es podrienaprofitar, i què passaria si el teatre anésa terra. Nieto va contestar que s'hau-ria de fer una rehabilitació a fons i queel que no es discuteix és que Manre-sa ha de tenir un teatre de les dimen-sions del Conservatori. La qüestió éssi ha de ser aquest o se n'ha de cons-truir un de nou en un altre lloc. «L'ú-nic innegociable és que hauria deser al nucli antic», va assegurar.

La visita es va acabar donant un copd'ull a la seu de l'Associació de Veïnsdel Passeig i Rodalies, des d'on tam-bé es poden veure les restes de l'an-tic claustre. La major part de la gentque va participar en aquesta visitaguiada ja estava convençuda d'entradaque el teatre Conservatori s’ha deconservar. I quan va sortir al carrer, esva refermar en la seva idea. Tan solsuna persona va defensar l'opció de ti-rar-lo a terra, mentre que una altra ex-plicava que urbanísticament l'edificiés un tap, però que compleix una fun-ció social.

FOTOS I ENTREVISTES DE MIREIA ARSO

En alguns trams, com el de laplaça de Sant Domènec, lacadena humana es va desdoblarde la gent que hi havia

Una veu que simulava ser elConservatori va demanar el no ala consulta ciutadana, i vareclamar una nova joventut

cristina@galliner.cat - 28/04/2014 00:38 - 83.50.180.79