Dimarts, 28 de juliol de 2015nm. 2.842

www.diarimes.com

CCOO denuncia el presumpte tracte de favor rebut per Sumarroca a presJUDICIAL Afirma que limputat pel cas Torredembarra ha estat traslladat del Centre Penitenciari de Tarragona a Quatre Camins de forma extraordinria per la pressi sindical. P10

CAMP DE TARRAGONALa Selva del Camp retira el darrer smbol franquista. P12

CATALUNYALincendi ddena el va originar una picadora de palla. P14

AVUI

Tres de les 4 escales del pas dels Carros, fora de serveiTARRAGONA Denuncien la manca de manteniment en el tnel soterrat que es va construir per creuar les vies del tren de forma segura i que ara no poden utilitzar persones amb mobilitat reduda. P4

Una parella carregant el cotxet per pujar les escales ahir a la tarda. Lescena es repetia constantment, amb vianants carregats amb bicis o bosses.

CRISTINA AGUILAR

TARRAGONA

Els pats de lhospital Joan XXIII, dels pitjors valorats pels pacientsLes sales despera suspenen en comoditat, segons una enquesta. P2

TARRAGONA

Els hotelers no veuen factible a priori acollir la Vila Mediterrnias lopini del president de lAssociaci Salou-Cambrils-La Pineda. P3

REUS

Ajornen el consell de Reus Serveis Municipals per manca dacordPSC dubta que renovar la plissa de responsabilitat civil sigui legal. P7

2 diarims 28/07/2015 TARRAGONA

Mariona Forcat Les sales despera del Joan XXI-II, juntament amb les del Pius Hospital de Valls, sn de les ms incmodes de Catalunya, segons valoren els seus usuaris. La dada es desprn de les enquestes de satisfacci que, des de lObserva-tori del Sistema de Salut de Cata-lunya, recullen cada any. De mit-jana, els usuaris posen una nota de 6,6, mentre que la mitjana de tots els hospitals catalans s dun 7,5. De les dades del 2014 tamb sen desprn que el menjar que se serveix a lhospital Joan XXIII tampoc acaba dagradar als usu-aris i pacients. De fet, entre els hospitals tarragonins, s on pit-jor surt valorat.Per ordre, el Joan XXIII s el

quart hospital catal que, segons els usuaris, tenen les sales des-pera ms incmodes. Se salva de liderar el rnquing en negatiu a la comoditat grcies a les males valoracions de tres hospitals gi-ronins lHospital Comarcal de Blanes, lHospital de Sant Celoni i lHC Sant Jaume Calella/ HC de Blanes i la Fundaci Hospital Residncia Sant Camil de Sant Pere de Ribes (Barcelona). En el cas de Valls, el Pius Hospital tamb s dels que t les sales despera ms incmodes segons els usuaris, amb un 6 de nota.La comoditat de la sala des-

pera s un dels indicadors que

valoren latenci centrada en el pacient en els hospitals datenci ambulatria especialitzada. Un altre aspecte que es t en compte s la valoraci que fan els usuaris de la neteja del centre. En aquest cas, el Joan XXIII se situa altre cop, tot i que amb un 8,6 de nota a la cua dels ms ben valorats. El superen tant el Verge de la Cinta de Tortosa (amb un 9,4 de nota), el Sant Joan de Reus (9,6), el Sant Pau i Santa Tecla (9,5), el Pius Hospital de Valls (8,8) i el del Vendrell. Tots aquests sacosten ms i fins i tot passen per davant

de la nota mitjana catalana que s dun 9,4. El del Vendrell, amb un 9,9, aconsegueix ser dels hos-pitals ms ben valorats en aquest mbit.

El menjar s del pitjorLes enquestes de satisfacci tam-b se centren en valorar lmbit no assistencial del pacient en latenci hospitalria amb inter-nament, on un dels tems s com puntuen el menjar de lhospital. En aquest cas, i en comparaci a la resta dhospitals tarragonins, el Joan XXIII s on els usuaris

valoren pitjor el menjar que shi serveix. Ara b, les notes entre aquests hospitals ballen totes entre el 6 i el 7 de mitjana. A ms, en lmbit de Catalunya, lhospi-tal de referncia de lICS al Camp de Tarragona, t ms bona pun-tuaci en relaci al menjar que sis hospitals ms que no arriben ni al 6 de nota mitjana, com s el cas de lArnau de Vilanova de Lleida.De Tarragona, s al Pius Hos-

pital de Valls on els pacients con-sideren que mengen millor, amb un 7,2, seguit del Sant Pau Santa

Tecla, amb un 7 i del Sant Joan de Reus, que send un 6,9 de nota mitjana.

Descansar a la nitUna vegada ms, el Joan XXIII tamb s dels que surt ms mal parat dels hospitals tarrago-nins quan es valora com s de tranquil lhospital a la nit per tal que els pacients descansin. Tot i que en aquest cas el supera en negatiu el Verge de la Cinta de Tortosa, amb un 7,9. Tot i aix, els pacients puntuen lhospital tarragon de lICS amb una nota mitjana de 8,3, que el situa entre els hospitals catalans en el que es descansa millor a la nit per la seva tranquillitat. En aquest cas, lHospital del

Vendrell i empatant amb el Sant

Joan de Reus, torna a endur-se la millor puntuaci entre els de la regi del Camp de Tarragona i Terres de lEbre, amb un 9,5 de nota. Molt a prop els segueix el Pius Hospital de Valls amb un 9,i en la franja de notable alt, shi si-tua el Sant Pau i Santa Tecla.Ms enll de la neteja del

centre i la comoditat de les sa-les despera, en lmbit dels in-dicadors datenci centrada en el pacient, les enquestes tamb pregunten com valoren el trac-te directe amb els metges. En aquest sentit, el ms ben valorat s el tracte personal que el met-ge t amb el pacient, ja que, de mitjana, lHospital Joan XXIII send un 9,6. En aquest cas, dels hospitals de la regi sanitria del Camp de Tarragona i les Terres de lEbre, noms s superat pel Pius Hospital de Valls, que t una nota de 9,8. En relaci a la pre-gunta que es fa al pacient sobre si creu que hi ha coordinaci entre el metge de primria i lespecia-lista, els usuaris puntuen el Joan XXIII amb un 7,1.Finalment, puntuen amb un

7,7 el seguiment que es realitza del problema de salut del paci-ent. En general, malgrat els tems anteriorment citats, lndex de satisfacci dels usuaris del Joan XXIII s dun 7,9, una puntuaci que gaireb coincideix amb la de Catalunya, que s dun 7,8.

SALUT

Les sales despera del Joan XXIII estan entre les ms incmodes de CatalunyaEl menjar de lhospital tarragon de lICS tampoc arriba al notable, sent dels centres catalans on els usuaris consideren que s dels pitjors

En general, els hospitals tarragonins superen el 6 de nota mitjana en la majoria dtems

TranquILITaT a La nIT

EL mEnJar DE LhospITaL

ComoDITaT DE La saLa DEspEra

La nETEJa DEL CEnTrE

hospital Joan XXIII de Tarragona 8,3 6,1 6,6 8,6

hospital sant pau i santa Tecla 8,5 7 8,5 9,5

hospital sant Joan de reus 9,5 6,9 8 9,6

pius hospital de Valls 9 7,2 6 8,8

hospital del Vendrell 9,5 6,4 7,4 9,9

hospital Verge de la Cinta de Tortosa 7,9 6,3 8,2 9,4

INDICADORS DATENCI CENTRADA EN EL

PACIENT

Sn dades que lObservatori del Sistema de Salut de Catalunya recull anualment

Lndex de satisfacci general del Joan XXIII s dun 7,7, similar a la nota mitjana de Catalunya

RedacciLa Universitat continua ampli-ant i intensificant les relacions acadmiques amb universitats de la Xina. Ahir es va signar un nou conveni marc de col-laboraci, ara entre la URV i Wenzao Ursuline University, de Taiwan. El van firmar la rectora Shieu-Ming Chou i el rector Jo-sep Anton Ferr, en un acte al rectorat. Daquesta manera, els alumnes daquesta universitat vindran a la URV en el curs 2015-16 per seguir el curs universitari de Llengua Espanyola.Wenzao Ursuline University

s una universitat catlica priva-

da (1966) ubicada a Kaohsiung, la segona ciutat en importncia de lilla xinesa de Taiwan des-prs de la capital Taipi. s lni-ca universitat de lilla dedicada exclusivament a lensenyament de llenges i mbits de coneixe-ment relacionats, i compta amb 9.000 estudiants. Com a resultat dun contacte previ i duna visi-ta de representants del Centre dEstudis Hispnics de la URV a aquesta universitat en aquest curs 2014-15, una delegaci daquesta universitat encapa-lada per la rectora ha visitat la URV.El conveni marc obre la porta

a treballar lintercanvi en els m-bits de la docncia, de la recerca, dels estudiants i de personal ad-ministratiu i suport tcnic. Aix, ambdues universitats poden acceptar estudiants, personal investigador, docent i de suport tcnic de laltra instituci; col-laborar en programes dmbit cientfic o tcnic dinters per a ambdues parts; intercanviar do-cumentaci i informaci i esta-blir frmules dajut al personal a travs de la concessi de beques destudi i recerca.Enguany, a la URV han estu-

diat un total de 117 estudiants daquell pas, procedents de nou

universitats. En el curs 2015-16 es compleix el 10 aniversari de la presncia destudiants xine-sos a la URV i s quan arribaran els primers estudiants taiwane-

sos. Sn estudiants de grau que es desplaaran a Tarragona per fer un curs complet dels seus es-tudis a la URV.El Centre dEstudis Hispnics

de la URV coordina loferta for-mativa despanyol per a estran-gers i la Fundaci URV gestiona lestada dels estudiants xinesos a la Universitat.

Cedida

Els dos rectors signant el conveni, acompanyats pel vicerector de la URV, Josep Pallars.

Els primers estudiants xinesos de Taiwan arribaran el proper curs per estudiar a la URV

FORMACI

La Rovira i Virgili i Wenzao Ursuline University signen un conveni

328/07/2015 diarims TARRAGONA

Anna FortunyEl president de lAssociaci Ho-telera Salou-Cambrils-La Pine-da, Eduard Farriol, va assegurar ahir que desconeixia lexistncia dun concurs pblic per a ladju-dicaci de la Vila Mediterrnia i destacava que no hi ha inters per part dels hotelers per presen-tar-se, ja que no pots compro-metre les habitacions en plena temporada alta. La Fundaci Tarragona 2017 va obrir, diven-dres passat, un concurs pblic per tal de determinar lallotja-ment de prop de 4.000 esportis-tes i tcnics dels 24 pasos que participaran en els Jocs Mediter-ranis 2017. Tot i que Farriol no vol parlar

en boca de tothom i considera-que ara cal que cadasc valori la seva poltica de treball i prengui una decisi, va subratllar que quan treballes amb tour opera-dors els contractes es tanquen amb un any mnim de temps, tot i que tamb hi ha casos que ja estan acordats des de fa tres

o quatre anys i aix no s gaire compatible amb les demandes duna vila que ha dacollir els es-portistes el 2017. A ttol propi, tamb veia in-

viable presentar-se al concurs pblic i va recordar que no pots tancar uns dies lhotel si, per exemple, tens grups de turistes russos que venen aqu amb avi i no els atenguis. A ms, explica-va que vam tenir una reuni, fa fora temps, en la qual es parlava dun acord amb lorganitzaci, aquest, per, no va arribar mai i, des de finals del 2013, lallot-jament dels esportistes shavia convertit en una incgnita ms. En aquell moment, shavia plan-tejat la possibilitat que hotels de Salou com Vila Roma, Salauris, Costa Daurada o Regina, fossin els escollits. Amb aquestes declaracions

caldr esperar per veure quins grups hotelers estarien interes-sats en aquesta adjudicaci, ats que ms enll dels complexos hotelers de Salou o la Pineda,

queden pocs candidats capaos dassumir un volum tan elevat de persones. Aix mateix, tamb cal destacar que el resort de Por-tAventura es podria convertir en

un dels candidats amb ms pos-siblitats, ja que presenta cinc ho-tels i sumen 2.100 habitacions, unes condicions fora adients a lampli ventall de requisits que demanen i que, a la vegada, limi-ta molt la tria.

ERC denuncia la desinformaciEl Grup Municipal dERC-MES-MDC tamb va mostrar la seva

sorpresa arran de les noves in-formacions. Aix, a travs dun comunicat van destacar que en les reunions amb el regidor Javi-er Villamayor per parlar sobre el projecte dels Jocs Mediterranis i rebre la informaci correspo-nent no sha informat sobre aquest assumpte. A ms, des-tacaven que amagar informaci en les reunions no genera un cli-ma de confiana.Daltra banda, tamb van

assenyalar diferncies de pres-supostos. Ens sobta que en el pressupost operatiu, facilitat per lAjuntament, shagi ha-bilitat una partida per un im-port de 3.885.205 euros per a la manutenci i allotjament dels esportistes i, en canvi, les infor-macions aparegudes avui parlin dun valor estimat de 5.305.785 euros. Des dEsquerra Republicana

van destacar que la diferncia suposa un augment del 51%. Aix mateix, van lamentar que el contracte sobri a tots aquells

grups hotelers que es trobin en un radi de 30 quilmetres de lAnella Mediterrnia. Aquest fet ens preocupa, ats que Tar-ragona assumeix tots els riscos del projecte per no aconsegueix cap benefici per a la seva econo-mia local. El concurs pblic obre les por-

tes perqu hi optin hotels, cade-nes hoteleres, agncies i, fins i tot, la frmula duna Uni Tem-poral dEmpreses (UTE). A ms, el contracte estableix que els candidats han dhaver gestionat un mnim de dos grans esdeveni-ments de carcter internacional en els ltims deu anys i que ha-gin treballat amb almenys 1.500 habitacions i una xifra de negoci mnima anual de 4.000.000 eu-ros, en els ltims tres anys.Segons el concurs, tots els ser-

veis hauran de ser equiparables o superiors a la categoria dels hotels de tres estrelles i tamb hauran dassegurar una zona comuna entre els allotjaments destinada als esportistes.

ERC no entn que la Vila Mediterrnia es faci fora de Tarragona tot i que assumeix tots els riscos

TURISME

Els hotelers veuen poc factible acollir la Vila MediterrniaLAssociaci Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda veu complicat comprometre les habitacions en plena temporada alta

LAssociaci Hotelera de Salou, Cambrils i la Pineda desconeixia el concurs pblic

SOCIETAT

La nova directora del Servei dOcupaci de Catalunya, Carme Duch, ha mantingut una reuni amb el regidor dOcupaci Francesc Rocaa les installacions de Tar-ragona Impulsa. La trobada ha servit per intercanviar informaci sobre les lnies dactuaci en desenvolupa-ment local que sestan de-senvolupant. Els programes realitzats entre els dos ens entitats tenen un impacte rellevant a la ciutat.

Carme Duch visita Tarragona Impulsa

CEDIDA SUCCESSOS

El Servei dEmergncies Mdiques va haver de tras-lladar a lHospital Joan XXI-II de Tarragona, ahir a dos quarts de tres de la tarda, un home de 32 anys ferit a la N-340 a lalada del barri de Bonavista. Aquest presenta-va dolors desquena desprs dhaver patit una collisi amb un altre vehicle minuts abans. El vehicle del ferit va quedar molt deformat per la collisi amb un altre ve-hicle. A.Fortuny

Un ferit a la N-340 a Bonavista

CEDIDA

Viola da Samba ofereix un assaig general al restaurant Sol Ric avui al vespre

El grup Viola da Samba ofereix avui al vespre un assaig gene-ral amb pblic al restaurant Sol Ric de Tarragona, abans denregistrar la seva msica a uns estudis alemanys. La com-panyia musical est formada pel prestigis violagambista i violoncellista Fernando Ma-rn, la cantant Nadine Balbeisi i Jean Kleeb en els acords de bossa nova a clavicordi. Tot aquell interessat podr gaudir del concert, a partir de dos quarts de nou del vespre, men-tre gaudeix del sopar amb un preu total de 35 euros. Viola da Samba s un projecte musical que crea un pont entre la m-sica renaixentista i la msica brasilera. Aix, es podr gaudir de la puresa dels instruments antics, acompanyats de la ri-quesa dels ritmes i harmonies de la samba i la bossa nova. Les peces daquests darrers estils han estat adaptades de la m del tamb compositor brasiler Jean Kleeb. Daquesta manera, Sol Ric amplia la seva oferta habitual i busca crear un clima diferent i relaxat de cara als seus clients habituals, per tamb a tot aquell possi-ble interessat.

diarimes.com

4 diarims 28/07/2015 TARRAGONA

A. FortunyLAjuntament de Tarragona ha aprovat, de manera inicial, un projecte de canalitzacions de les aiges pluvials a les zones dels contenidors soterrats. Aquest est valorat en 185.552 euros i ara passa a exposici pblica per tal de tirar-lo endavant i obrir

el concurs per adjudicar els tre-balls.

La idea del projecte de millo-ra de la neteja de la ciutat busca acabar amb les acumulacions daigua en aquestes zones, ja que s recurrent. Cal destacar que la concentraci pluvial empitjora amb els lquids i les males olors

que sen desprenen de les deixa-lles dipositades a linterior dels contenidors. Aix, actuaran en ms duna vintena de zones de contenidors dels barris de Sant Pere i Sant Pau des de la plaa de les Amriques, passant per lavinguda de Pasos Catalans i fins a la rotonda, Sant Salva-

dor i tamb la zona de Ponent, Llevant i la coneguda com a Tar-ragona 2. El barri de Sant Pere i Sant Pau ser el que sumar ms actuacions.

Es preveuen tres tipus dactu-acions diferents, en funci de la complexitat de lacumulaci de laigua. Duna banda, construi-

ran un embornal de 100 per 50 centmetres al punt dinici del refugi de lilla de contenidors que connectar amb la xarxa de clavegueram municipal. Aquest es desenvolupar en calades amb un pendent transversal i en la qual sacumula aigua a la zona inicial de lilla.

Aix mateix, en aquells espais on lamplada de la vorera exis-tent s molt gran i el pendent transversal daquesta est orien-tat cap a lilla de contenidors, es construir un canal de recollida de les aiges pluvials amb reixa. Tamb es preveu fusionar els dos sistemes en les zones de ma-jor complexitat.

Milloraran la canalitzaci de les aiges pluvials a les zones de contenidors

NETEJA

El projecte aprovat inicialment costar 185.552 euros i actuar en una vintena despais

Joan Antoni TorreblancaLa placa del dia de la inauguraci resa: Aquest pas ha entrat en funcionament el dia 20 de de-sembre de 2012. Res ms lluny de la realitat, tres anys desprs, que funcioni, no hi ha gaire b res en aquest pas soterrat que uneix la plaa dels Carros amb la zona martima. De les quatre modernes escales mecniques, noms una est operativa ha-bitualment (i acostuma a ser de baixada, que poc ajuda). Faig aquest recorregut quatre cops al dia per anar i venir de treballar, i crec que poques vegades he vist les quatre b, comentava el David. Alguns vens del barri del Port, fins i tot vinculen el correc-te funcionament a linters pol-tic, quan hi havia les eleccions funcionaven totes, apuntava la Maria Ballart. Ho reafirmava la Maria Tresa Font, lltim cop que les he vist b va ser per la process del Carme, que venien moltes autoritats.

Per el cas veritablement greu s el dels ascensors: el que ha de proporcionar la sortida cap a la zona del port resta fora de servei, i, per tant, el que s que funciona (el de la plaa dels Carros) perd tot s, ja que el recorregut que-da incomplet. Un dia passvem per aqu i una dona en cadira de rodes es va trobar amb aix, que un cop a baix no podia sortir cap al passeig Martim. Sort duns joves que hi havia per all, que la van aixecar com van poder fins a dur-la fora, explicava Ballart. Ara per ara, les persones amb mobilitat reduda o amb disca-pacitat, noms tenen una alter-nativa: recrrer els 700 metres del carrer del Mar fins a arribar a creuar el Pont de la Petxina del Serrallo, i fer-ne daltres 700 pel Moll de Costa fins a tornar a

recuperar la posici inicial, per ja des de laltra banda. En total, 1,4 quilmetres de ms que han de recrrer les persones a qui precisament van prometre fer la vida ms cmode amb el nou pas soterrat.

Tot i que la neteja en general del tram soterrani s correcte (deixant a banda les nits dels caps de setmana, quan somple de vomitades i restes de tota mena) el que crea malestar entre els usuaris habituals s la nova funci dels ascensors: a ms de transportar (les minses vegades que ambds funcionen correc-tament) shan convertit ja en un urinari pblic de primer ordre.

En entrar-hi, una marejant olor dorina omple lambient. Est molt fastigs, aix no ho nete-gen, es queixava la Rosa Maria Domingo, quan en sortia, que se les veia i se les desitjava desprs per pujar les escales, agafada per les seves dues netes. Tot el scol de la mquina elevadora i els seus cantons presenten unes desagradables restes del que tothom simagina en entrar-hi. Per acabar-ho dadobar, lart rupestre de ciutadans incvics amenitza el viatge. Sort que sn pocs segons dun pis a laltre.

Un dels fets ms sorprenents que ha pogut comprovar Diari Ms in situ, s que de les tres es-cales mecniques fora de servei, una ni tan sols est espatllada o amb problemes. El seu nic in-convenient s que algun usuari va accionar la parada demergn-cia i cap operari de manteniment de lAjuntament sha acostat en dies posteriors per tornar a ac-tivar el mecanisme. La pantalla de la mateixa mquina ho diu ben clar, Escalera lista para puesta en marcha. 14 parada de emergencia. Aquest nombre de parades accidentades de lapa-rell reflecteix meridianament, el vandalisme que viu la infraes-tructura. Ni les 6 cmeres de vi-deovigilncia repartides per tot el permetre atemoreixen als qui causen les incidncies.

Per acabar de sumar ingredi-ents a aquest cctel dinfortunis que lAjuntament no resol, si una persona amb poca mobili-tat opta per atrevir-se amb les escales convencionals per pujar cap al parc dels Carros, no tindr ni passamans en el primer tram (duns quatre metres) per agafar-shi. No ha estat substitut des que el fams cotxe hi caigus el 2013 (i ja ha plogut bastant).

Les persones amb cadira de rodes han de fer 1,4 quilmetres per arribar a laltre costat

VIA PBLICA

Tres de les 4 escales del pas soterrat dels Carros estan fora de serveiLes persones amb mobilitat reduda no poden passar-hi ja que, amb un nic ascensor operatiu, no completen el recorregut

CRISTINA AGUILAR

Ciclistes, persones amb carros de la compra o cotxets de nen petit tamb es pateixen el greuge.

CRISTINA AGUILAR

Lascensor presenta una forta olor a orins i pintades.

Entrepins viur les festes de divendres a diumenge

La urbanitzaci dEntrepins celebrar al llarg daquest cap de setmana les festes venals. Aix, divendres a la tarda du-ran a terme activitats com un partit de bsquet infantil, un taller de maquillatge, un de zumba i un partit de futbol. Dissabte la festa sampliar als pblics ms adults amb una revetlla popular i la Mamade-ta Entrepins. A ms, es podr gaudir dun concurs popular de truites el diumenge.

Les Joventuts Socialistes arriben al 27-S per fer reaccionar el Parlament

Els dos membres de Joventut Socialista Nacional, Eloi Me-nasanch i Luca Lopez, candi-dats de la JSC a les eleccions al Parlament per Tarragona es presentaran al 27-s amb ganes de fer reaccionar. Eloi Me-nasanch va subratllar ahir que aquestes sn unes eleccions decisives pel jovent daquest pas, tamb a nivell de les co-marques tarragonines. Aix mateix, afegia que els joves som un dels collectius esta-fats pel Govern dArtur Mas. En aquests darrers anys no hem fet ms que rebre agres-sions en forma de retallades de prestacions, drets i serveis de la Generalitat alhora que veiem com el preu de les taxes i matrcules universitries i de formaci professional senlai-raven fins als nvols. El can-didat socialista va demanar als joves que expressin a les urnes el que ja expressen a la seva vida quotidiana: el rebuig al carrer sense sortida cap al qual ens volen portar el Go-vern de CiU-ERC a Barcelona i el del PP a Madrid. Sn dues cares de la mateixa moneda. En conclusi va dir que ja ha arribat lhora de reaccionar.

Inauguren la XXVI exposici del Sindicat dIniciativa i Turisme

El Tinglado 1 del Moll de la costa del Port de Tarragona acollir dem la inaguraci de la XXVI exposici collectiva Sindicat dIniciativa i Turisme de Tarragona. Ja sn 26 anys que el Port de Tarragona recull les obres artstiques del socis del Sindicat per exposar-les al pblic. Lacte comenar a les vuit de la tarda i est previst que lencarregat dinagurar-lo sigui president del Port, Josep Andreu i Figueras.

528/07/2015 diarims TARRAGONA

Anna FortunyEl judici per la mort de 21 joves i 500 ferits en la festa de msi-ca electrnica Love Parade po-dria comenar la primavera de lany vinent. Aix ho assegura el pare duna de les vctimes de la tragdia lexregidor tarragon, Francisco Zapater. El nostre advocat ens ha comunicat que, finalment, el judici arribar lany que ve, per estem molt decepci-onats amb el comportament que est tenint la justcia dAlema-nya, explica.

Cal recordar, per, que aques-ta possibilitat es coneix cinc anys desprs de la tragdia, quan, el 24 de juliol de 2010, el que ha-via de ser un festival per a joves va desembocar en un final fatal, desprs que una allau humana i la manca daccessos i sortides provoqus una acumulaci des-

mesurada de persones. Entre les vctimes hi havia la tarragonina Clara Zapater i la cambrilenca Marta Acosta.

Zapater ja ha tornat del seu viatge a la localitat de la tragdia, Duisburg, desprs de retre ho-menatge a les vctimes i partici-par en diversos actes i una roda de premsa pels mitjans del pas, aquest divendres. En tres anys, no ens han cridat perqu com-pareixem i creiem que s imper-donable que hagin desimputat els principals responsables de la tragdia, lamenta Zapater.

Aix, detalla que, actualment, noms hi ha deu persones im-putades pel fatal succs i nhan quedat fora lalcalde de Duis-burg, lorganitzador del festival i la policia local. El fiscal no ha tingut valor de portar a judici els mxims responsables i ha deixat

al capdavant deu persones sen-se rostre, afegeix. Aquests sn sis membres i tcnics de lAjun-tament de Duisburg i quatre persones de lorganitzaci de la festa electrnica. Lhomenatge

al cinqu aniversari dels fets va comptar amb la installaci dun nou monument. Han collocat una placa de ferro en la qual hi posa Lamor no acaba mai, en set idiomes diferents, descriu lexregidor. Aix, es pot llegir en alemany, xins, itali, caste-ll, catal, angls i holands. El monument cont 21 forats en forma de quadrat en els quals es collocar una imatge de ca-

dascuna de les vctimes. A ms, arran daquesta darrera trobada de familiars de vctimes, han de-cidit crear la Fundaci Duisburg 24.7.2010. Volem que serveixi per ajudar-nos en tots els tr-mits judicials, perqu les auto-ritats tinguin ms cura amb les celebracions multitudinries i perqu ens ajudi a mantenir la cohesi entre tots els afectats, destaca Francisco Zapater.

JUDICIAL

El judici per la tragdia del Love Parade podria comenar el 2016Els familiars han creat la fundaci Duisburg 24.7.2010, cinc anys desprs de la tragdia

CEDIDA

Han collocat un nou monument dhomenatge a les 21 vctimes, en la celebraci de divendres.

La fundaci vol servir per cohesionar el grup de pares de vctimes i ferits de la tragdia

La CEPTA organitza el curs per a la prevenci de lassetjament laboral al setembre

La CEPTA organitza una nova edici del curs Elaboraci de protocols de prevenci i abor-datge de lassetjament labo-ral, un programa de formaci destinat a marcar les pautes per detectar i allar aquells ca-sos dassetjament laboral que irrompen desmuntant el bon clima laboral i un ambient de treball productiu. El curs es dur a terme els dies 8 i 15 de setembre de 2015, a les instal-lacions de CEPTA (avinguda Roma, 7) entre les nou del mat i la una del migdia, i entre les tres i les set de la tarda. Aix, la proposta es planteja com una eina imprescindible per detec-tar i tractar tots els tipus de ca-sos dassetjament en lentorn laboral que poden desembo-car en casos de mobbing. El curs est orientat a totes aque-lles persones amb respon-sabilitat per dirigir grups de treball, equips de departament o de cara als professionals de prevenci de riscos, aix com els responsables de recursos humans. Els interessats a par-ticipar o que necessitin ms informaci han de contactar amb el centre de formaci de la CEPTA.

ACNEl Sndic de Greuges de Cata-lunya ha obert una investigaci dofici per aclarir els motius de les cues nocturnes davant de les comissaries de policia de Tarra-gona i Tortosa, aix com per re-comanar mesures per evitar les lamentables condicions amb qu es troben els ciutadans es-trangers que han de dur a terme alguna gesti en aquestes de-pendncies. Els afectats es ve-uen abocats a fer llargues cues de nit per poder obtenir un dels menys de cinquanta nmeros que reparteix la comissaria al mat. Ats que aquest mbit de-pn del Ministeri de lInterior, el Sndic ha adreat al Defensor del Poble la seva preocupaci pel tema i li ha suggerit que va-lori la possibilitat dobrir una investigaci.

Pel que fa a les mesures im-mediates que, segons la infor-maci publicada en premsa, es posaran en prctica per corre-gir aquesta situaci, destaca la dimplantar un sistema de cita

prvia, acompanyada de lam-pliaci dels horaris datenci al pblic. Sobre la mesura de concertar la cita prviament per telfon o Internet, el sndic de greuges de Catalunya, Rafael Rib, va alertar ahir del risc que les cues presencials es conver-teixin en cues virtuals si ning no pot assumir latenci de les trucades i dels missatges. Per aquest motiu, va recomanar que sasseguri que el sistema es doti de recursos perqu funcio-ni correctament. Des del Sndic tamb destacaven que caldria ajustar lestructura adminis-trativa de les comissaries a la realitat social, especialment a lestiu. En aquest sentit, propo-saven que es valori seriosament la possibilitat dincrementar els recursos humans i materials per cobrir les necessitats reals. Segons Rib, el fet dhaver de passar la nit al ras sembla una situaci impensable en un pas on ls de les tecnologies de la informaci en lactivitat admi-nistrativa est a lordre del dia.

El Sndic investiga les cues nocturnes a les comissaries

DENNCIA

Les de Tarragona i Tortosa sn les ms afectadesA.FortunyEl secretari general de Podem a Tarragona, Toni Carmona, nega les denncies de frau electoral que lacusen de fomentar, en re-petides ocasions, lalteraci del cens electoral promovent la in-clusi de persones no residents a Tarragona amb la finalitat daconseguir el mxim nombre de vots possible i guanyar les eleccions primries a la ciutat. El reglament parla dinscrits i no dempadronats i permet que els municipis com Constant o els Pallaresos, que no tenen un cercle propi, perqu sn molt pocs, poguessin votar a Tarra-gona, detalla Carmona. Aix mateix, explica que les conver-

ses de Telegram que shan fet servir per acusar-me estan fora de context i queda clar que s un tema privat que no es pot fer servir aix com aix. De fet, Car-mona destaca que el reglament

intern de Podemos permet vo-tar a persones que no estiguin fsicament a Tarragona o que no hi estiguin empadronades.

A ms, explica que, en les eleccions primries, com es tractava dun vot telemtic, podies posar el codi postal del lloc on estaves i no es tracta de pucherazo, sin de participa-ci. Aix, recorda que nosal-tres sempre hem apostat per eleccions primries i no entenc per qu arriben aquestes acusa-cions, quan tamb hi ha repre-sentants daltres grups poltics que no exerceixen en la seva ciutat dorigen i ning posa en dubte el seu valor.

Carmona est pendent de la

resoluci final del Comit de Garantia del partit. Larribada duna decisi s imminent i cal-culo que aquesta o la setmana que ve sabrem quina s la res-posta i la complirem sense cap inconvenient, afegeix.

El representant tarragon la-menta que les acusacions de frau electoral sestiguin allar-gant en el temps, quan aquest tamb s el nmero 9 de la llis-ta de Pablo Iglesias al Congrs. Entre els acusats tamb hi ha Tamara Ruiz, cap de llista per Tarragona de la candidatura dAlbano-Dante Fachin per les eleccions al Parlament dins de la llista de confluncia desquerres amb ICV-EUiA.

Carmona: Els nostres estatuts parlen dinscrits i no dempadronats

POLTICA

El lder de Podem a Tarragona rebutja les acusacions de frau electoral que limputen

CRISTINA AGUILAR

Toni Carmona.

6 diarims 28/07/2015 TARRAGONA

RedacciLoficina principal de Correus de Tarragona, a la plaa Corsini, va estrenar ahir un mata-segells especial que reprodueix la imat-ge de lamfiteatre rom, declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat lany 2000, i triat conjuntament amb lAjunta-ment de Tarragona com a mo-nument ms reconegut i repre-sentatiu de la ciutat. Juntament amb el mata-segells, els turistes

podran comprar la postal amb la fotografia de lAmfiteatre.Aquest mata-segells, que es-

tar permanentment a loficina den que ahir se li va donar el tret de sortida, ha estat dissenyat per atendre les peticions dels ve-ns de la ciutat, els filatlics i els turistes que desitgin estampar-lo a les seves trameses postals amb la silueta dun dels monuments ms emblemtics de Tarragona.A ms de la imatge de lamfi-

teatre rom de Trraco, al mata-segells apareix el nom de la po-blaci i la data de lenviament. Aix, el monument i el nom de Tarragona viatjar per tot el mn plasmada a les cartes i postals que senvin des de loficina, que tamb es podr completar amb lenviament de la postal de lAm-

fiteatre.Correus ha ems enguany

mata-segells turstics destinats a les oficines principals de Barce-lona, Girona, Lleida i Tarragona, dissenyats per collaborar amb la difusi de llocs i monuments emblemtics mitjanant els en-viaments postals.

TURISME

Estrenen un mata-segells amb la imatge de lamfiteatreEs pot demanar a loficina principal de plaa Corsini de Correos de Tarragona

CEDIDA

A dalt, fotografia que apareix a la postal de lAmfiteatre i, a baix, imatge del mata-segells.

RedacciMs duna seixantena dinfants van remullar-se ahir amb la ja tradicional Festa de lEscuma de les festes de barri de la Mra-Tamarit. Prviament, estava programa lEscola infantil del Cos dels Mossos dEsquadra, per, sense finalment, es va ha-ver dajornar perqu els agents no van poder assistir. No sa-bem qu ha passat, per no han pogut venir i per tant, no sha pogut fer, va explicar ahir el president de lAssociaci de Ve-ns de la Mra-Tamarit, Francesc Garcia.Les festes, que van comenar

el divendres passat, continuen

avui amb una sessi de ball di-rigit al parc amb ritmes llatins, i bollybood, a crrec del professor del programa televisiu Mira qui-n Baila, David Tamayo. Lacte comenar a les vuit del vespre-El degoteig dactes continuaran dem amb una actuaci dels bastoners i grallers dAltafulla al parc i, dijous, amb una xxhibici de tirada de bitlles, amb profes-sionals. Tamb es deixar fer alguna tirada al pblic assistent.Per els plats forts de les festes

arribaran divendres, per encarar un cap de setmana ple dactivi-tats. Divendres, a partir de les set de la tarda hi haur una cercavi-la amb els Gegants de Creixell i

desprs, hi haur concert amb lOrquestra Marinada.Dissabte els actes comena-

ran al mat amb la XXIII Bicicle-tada Popular i a la tarda hi haur

la 4a jornada castellera amb els Castellers dAltafulla i els Nois de la Torre i la Colla Jove Xiquets de Valls, per acabar amb un so-par de germanor.

Finalment, el plat fort de diu-menge ser la 7a travessia de na-taci Tamarit-La mra, la repre-sentaci dels diables de la Riera i la cantada dHavaneres.

CRISTINA AGUILAR

Ms duna seixantena de nens i nenes van gaudir de lescuma a lespera de ms actes dem.

La Mra-Tamarit es remulla amb la Festa de lEscuma infantil

CELEBRACI

Les festes continuen avui i fins diumenge

Gaireb 800 estudiants de la URV han realitzat experincies dAprenentatge Servei

Durant el curs 2014-15, gaireb 800 estudiants han participat a una experincia dAprenen-tatge Servei a la URV. Aix suposa un augment del 60 % respecte del curs anterior. Tamb creix el nmero den-titats del tercer sector amb les quals es treballa, que ha arri-bat al centenar. El Programa dAprenentatge Servei (APS) s una metodologia docent que proposa als estudiants de grau i de mster reptes reals, enlloc de situacions simula-des, sobre els quals treballar i desenvolupar les prctiques de les assignatures. Daquesta forma, lesfor dels estudiants va ms enll de lexercici de classe i t una aplicaci direc-ta en lentorn. Pel que fa als estudiants que participen a lAPS, el curs 2014-15 aquesta xifra ha arribat als 769, entre grau i mster. Aix suposa un augment del 60 % respecte del curs anterior, i del triple respecte del curs 2012-13. Es calcula que, al llarg daquests quatre cursos dexperincies dAprenentatge Servei, els es-tudiants han dedicat ms de 166.000 hores acumulades de prctiques dassignatures a ajudar les entitats del tercer sector (per les quals, a ms, han rebut una qualificaci acadmica). En aquests quatre anys, destaca el punt dinfle-xi del curs 2013-14, quan el nmero de professorat i den-titats que es van involucrar en el programa va pujar a ms del doble, grcies a activitats el I Mercat de Projectes Socials.

RedacciEls contribuents catalans re-bran durant el segon semestre de 2015 una injecci addicional de 1.417 milions deuros, com a resultat de lavanament de la rebaixa de lIRPF aprovada per 2016 i avanada en el Consell de Ministres del 10 de juliol.

A Tarragona la reforma es traduir en 113 milions deuros ms pels seus 354.417 declarants i una devoluci mitjana de 319 euros. Aquest mes, la rebaixa dimpostos ja ha suposat una in-jecci dalmenys 9 milions deu-ros en aquesta provncia.Lany vinent limpacte de la

segona fase de la reforma res-pecte a lany anterior ser de 28 milions deuros addicionals, amb una devoluci mitjana de 80 euros per declarant tarrago-n.El resultat global de la reforma

de lIRPF per a aquesta provncia ser de 141 milions deuros entre

2015 i 2016, retornant a la butxa-ca dels tarragonins 399 euros de mitjana per declarant.La Reforma Fiscal recentment

aprovada injectar en el conjunt de leconomia espanyola 9.000 milions deuros entre els anys 2015 i 2016. En aquest context, per al mes de juliol la rebaixa

dimpostos ja ha suposat una injecci de com a mnim 118 mi-lions deuros a Catalunya.En lexercici de 2016 limpacte

de la segona fase de la reforma respecte a lany anterior ser de 363 milions deuros addicionals, la qual cosa suposa retornar a la butxaca dels catalans 103 euros de mitjana per declarant. Aix, la reforma de lIRPF a Catalunya suposa una injecci global de 1.780 milions deuros entre 2015 i 2016, retornant als catalans una mitjana de 504 euros per declarant.Lefecte de la reforma recaur,

sobretot, sobre les rendes mitja-nes i baixes.

La reforma de lIRPF es traduir en una injecci total de 141 MEUR a Tarragona

ECONOMIA

Suposar un total 113 milions deuros ms pels declarants i una devoluci mitjana de 319 euros

LEspai jove Kesse ofereix una sensual Strip Dance a crrec de Raks Aisha

LEspai Jove Kesse obre avui, a les set de la tarda, les portes a la sensualitat i a la imaginaci amb una sessi monogrfica de dansa, impartida per Raks Aisha. La sensual dance i la strip dance es fusionaran per treballar amb parella la pro-jecci del cos tot comunicant infinitat de moviments sinuo-sos i suggerents. Aquesta ex-perincia ha estat dissenyada especialment pel programa Estiu TarragonaJove i convida a totes les persones interessa-des a despertar el seu costat ms seductor i preparar autn-tiques sorpreses carregades de passi. Aquesta activitat no s lnica de les opcions per la darrera setmana de juliol, tamb es comptar amb un ta-ller de drons i tres sessions de Pack Running.

728/07/2015 diarimsREUS

S. CasesMs canvis a lHospital Sant Joan de Reus. El director del Ser-vei dOftalmologia i director en funcions de lHospital, Pere Ro-mero, ha deixat el crrec. Aix ho confirmen fonts del centre hos-pitalari, desprs que ahir el PSC alerts dun problema de go-vernana poltica al Sant Joan. Des del centre asseguren que el canvi respon a una reorganitza-ci interna. David Baulenas, de 43 anys i vinculat al Grup Sages-sa des de lany passat, ocupar el crrec, mentre que Romero seguir de director mdic. Baulenas s llicenciat en me-

dicina general i cirurgia, espe-cialista en medicina familiar, i

mster en direcci dorganit-zaci sanitria per ESADE i ha ostentat tasques de gesti en diferents centres anteriorment. Romero va substitur tem-

poralment el passat mes de no-vembre a Pilar Closa a lespera de lobertura dun procs de se-lecci que ha de culminar amb lelecci dun nou director de forma definitiva. En aquest context, el por-

taveu del Grup Municipal del PSC, Francesc Valls, va tornar a reclamar ahir un Pacte en lm-bit de la salut per recuperar el consens que hi havia hagut originriament. Sha de fer un reset que permeti preservar i rellanar el nostre Hospital,

va avanar Valls, recordant que lHospital ha tingut tres direc-tors generals en tres anys i dos

directors durgncies. Per revertir la situaci, el PSC

va proposar ahir la creaci duna Taula de treball per a la salut, presidida per un professional in-dependent amb prou capacitat i visi estratgica per aconseguir les complicitats necessries.

CrtiquesUna Taula de treball per a la salut que hauria de comenar a treba-llar al setembre i que, segons va esbossar ahir Valles, hauria des-tat formada per un representant de cada grup municipal i dos professionals de lmbit sanitari proposats per cada partit poltic. El PSC aportar diverses pro-

postes a tractar en aquesta taula

com ara la presncia de noms un representant de cada partit al consell dadministraci de lhospital amb independncia del nombre de regidors al Ple; solucionar lexcs de polititzaci en la gesti de lhospital, perqu els professionals puguin treba-llar sense interferncies polti-ques; la creaci dun Consell de Salut que permeti a professio-nals i usuaris participar de les decisions en lmbit de la salut; potenciar la integraci territori-al en lmbit sanitari i, garantir la titularitat municipal de lhos-pital, entre daltres.Ens hi juguem molt. I entre

tots, hem de ser capaos des-tablir un espai de treball que operatiu que permeti establir les lnies estratgiques per rellan-ar lhospital, va valorar ahir Valls, que va criticar la reuni convocada fa uns dies per avan-ar en aquest pacte de salut: Sense metodologia, de treball ni cap proposat clara sobre la qu dialogar, va ser un fracs i de cara a la galeria.

Pere Romero.

Susanna CasesLa manca de consens i dacord poltic va obligar ahir a ajornar el consell de la societat Reus Ser-veis Municipal (RSM) lantiga Innova, amb uns representants municipals polaritzats davant el nou escenari i la fragmentaci poltica que han deixat els resul-tats electorals.Si grcies als vots de Ciuta-

dans (Cs), Partit Popular (PP) i Ara Reus, el govern en minoria de Convergncia i Uni va po-der aprovar fa uns dies el carti-ps municipal i lorganitzaci de lAjuntament de Reus, els 2 nous consellers de Cs a Reus Serveis Municipals no van donar llum verda, juntament amb els 3 con-sellers de la CUP i els 2 del PSC, a laprovaci de les assistncies als consells dadministraci de les diferents societats municipals. La proposta era de 358 euros

dassistncia per cada consell dadministraci, tenint en comp-te que el plenari havia fixat un topall de 35.000 euros com a remuneraci mxima anual a percebre pel conjunt dels con-sellers els regidors de govern no cobren dietes. Presidida per lalcalde, Carles Pellicer, Reus Serveis Municipals que integra la divis dAiges i de Serveis Fu-neraris ha passat de 14 a 13 con-sellers: 3 de Convergncia i Uni, 3 de la CUP, 2 de Cs, 2 del PSC, 1 dERC, 1 del PP i 1 dAra. Una nova composici que

tampoc far possible que la pre-sidncia de dues de les societats de segon nivell que depenen duna altra, com Reus Mobi-litat i Serveis i Redessa, siguin presidides per dos portaveus de loposici, Sebasti Domnech (PP) i Jordi Cervera (Ara), tal com havien estat negociant amb el govern. En un punt de lordre del dia que shaur de debatre el pro-per divendres, quan es reprengui la sessi, ambds declinaran presentar candidatura, ja que no tindran els vots suficients, tot i

el suport del govern, tenint en compte que es necessita majoria absoluta. En el cas de Cervera, per, aquest escenari podria can-viar properament si finalment els dos regidors dAra Reus en-tren al govern municipal. Precisament, la portaveu

dERC, Noem Llaurad, va car-regar ahir contra el PSC, Cs i la CUP. Hi ha una majoria de bloqueig. Crec que lestratgia s bloquejar i votar en contra de tot el que es passi a aprovaci per enfonsar el govern. Per tamb

sest enfonsant la ciutat, va lamentar ahir Llaurad, alertant que la ciutat est paralitzada. Estem preocupats per la gover-nabilitat de la ciutat, es veu in-viable, va afegir, recordant que en lordre del dia de Reus Serveis Municipals van quedar al tinter diverses qestions de funciona-ment de la ciutat. Aix s pur electoralisme.

Demano que tothom sigui res-ponsable com a poltic i com a representants de la ciutat que som, va expressar, en aquest

sentit, el portaveu dAra Reus, Jordi Cervera. Per la seva banda, el popular Sebasti Domnech tamb va lamentar la situaci i va anunciar que el PP no posar pals a les rodes a les societats. No pot ser que els consells dad-ministraci de les empreses no surtin endavant per temes pol-tics, va argumentar.

Dubtes sobre lasseguranaEl consell dadministraci de Reus Serveis Municipals es va suspendre davant la previsi que la nova plissa de responsabilitat civil que cobreix les actuacions dels consellers i que sha exhau-rit no saprovs. El PSC dubta de la legalitat de la renovaci de lassegurana, davant la vo-luntat del govern dincrementar la prima per les exigncies de lasseguradora sense treure el procediment a concurs. El con-seller socialista Andreu Martn va assegurar ahir que el PSC no vol bloquejar lacci de govern perqu, en aquests punts, tamb sestan perjudicant a ells matei-xos. En aquest sentit, el PSC va demanar ahir un informe jurdic sobre la nova plissa que sha de contractar per saber si poden vo-tar una cosa que pot ser illegal, tot i que el govern va justificar el procediment que sha seguit. Martn lamenta la improvisaci del govern i la manca de treball previ per assegurar el consens en aquesta qesti.

Pere Romero deixa la direcci de lHospital Sant Joan de ReusEls socialistes denuncien manca de planificaci i el centre ho justifica per una reorganitzaci interna

POLTICA

La manca dacord obliga a ajornar el consell de Reus Serveis Municipals ERC carrega contra el PSC, Cs i CUP; els socialistes dubten de la legalitat de la renovaci de la plissa de responsabilitat civil

OLVIA MOLET

Imatge darxiu del darrer Ple, on es va aprovar la composici dels consells de les societats.

Savana en els treballs per millorar leficincia energtica als ajuntaments

Medi Ambient, Salut Pblica i Territori del SAM de la Diputa-ci de Tarragona shan reunit amb representants dels mu-nicipis de la comarca del Baix Camp i del Consell Comarcal amb lobjectiu de presentar els treballs de redacci dels Plans dAcci per a lEnergia Sostenible (PAES) adjudicats a lempresa Albacar Enginyers SLP. Riudecols ser el primer municipi del Baix Camp on shi redacti. El PAES recull les accions que ha de fer un ajuntament per millorar lefi-cincia energtica dels edificis pblics, de lenllumenat i els semfors aix com de la flota de transport pblic mitjanant una srie daccions tcniques i de bones prctiques. La redac-ci del pla inclou un inventari exhaustiu de les installacions municipals que consumeixen energia i un estudi de les acci-ons que es poden dur a terme per tal de reduir el consum energtic. Lmbit dels tre-balls tamb inclou la realitza-ci dauditories energtiques de 5 edificis pblics de cada ajuntament. En aquest sentit, lempresa Albacar Enginyers realitzar formacions espec-fiques en bones prctiques al personal de manteniment. La redacci del PAES esdev lei-na principal per assolir el com-proms municipal 20/20/20 (reduir un 20% el consum energtic, reduir un 20% les emissions de CO2 i dintroduir un 20% denergia provinent de font renovable) per al 2020 que es va assumir.

El Museu de Reus acull una mostra de ferrotips fins el setembre

El Museu de Reus espai raval de Santa Anna presenta fins al 5 de setembre lexposici Fer-rotips (1856-1880). Lpoca de loest americ, que inclou 241 fotografies originals realitza-des als EUA durant la segona meitat del segle XIX seguint una de les tcniques de moda aleshores en aquell pas, la del ferrotip. Les peces pertanyen a les colleccions privades dels fotgrafs reusencs i impulsors de lAgrupaci Fotogrfica de Reus, Josep M. Ribas Prous i Lloren Herrera Alts, que han comissariat lexposici i que lhan organitzat en homenatge al fotgraf nordameric i ex-pert en ferrotips Quinn Jacob-son. Les imatges que es podran veure estan distribuides en 44 marcs i sapropen a aquesta tcnica fotogrfica.

8 diarims 28/07/2015 REUS

S. Cases / ACNEl reusenc Adri A. t 25 anys i s estudiant de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. El 28 de maig de lany passat va ser un ms dels que es va sumar a la tercera nit de mobilitzacions i protestes contra el desallotja-ment del Centre Social Can Vies al barri de Sants de Barcelona. Va acabar detingut, com una vinte-na ms de persones, i va quedar en llibertat amb crrecs, acusat de danys i desordres pblics. Amb la fase dinstrucci ja

avanada, el reusenc i un com-pany seu de Tiana senfronten a 3 anys i mig de pres. Ara, sha impulsat el Grup de Suport den Franz i lAdri i sha llanat una campanya a les xarxes per donar a conixer els fets i denunciar les irregularitats que creuen que envolten el cas, a lespera duna data de judici encara per concre-tar i demanant la seva absoluci. El manifest inicial sha fet

pblic amb el recolzament de nombroses personalitats relle-vants del mn poltic, educatiu i activista, com David Fernndez, Rosa Canyadell o Xavier Dez. El Casal Despertaferro, la CUP o lHora Violeta sn algunes de les desenes dentitats, persones i formacions que shan adherit. El Grup de Suport pretenem

fer de corretja de transmissi entre els nostres companys i la societat tot explicant el seu cas: el de dos estudiants comprome-sos amb els drets collectius pro-

cessats judicialment per solida-ritzar-se amb una de les icones de la Barcelona popular, la dels barris i de la seva gent, explica la pgina web que sha obert en suport als dos encausats. Ells dos, estudiants de la Uni-

versitat Pompeu Fabra, es van manifestar de forma pacfica per defensar un espai autogestionat pels i les venes de Sants. Al final de la manifestaci, van ser de-tinguts de forma arbitrria i ale-

atria, denuncia pblicament el Grup de Suport a en Franz i lAdri. En aquell moment eren estudiants que portaven temps participant del moviment estu-diantil en defensa de leducaci pblica i de qualitat, en concret al de la Universitat Pompeu Fa-bra. El dia 28 van decidir soli-daritzar-se amb el centre social Can Vies, com ho van fer milers de persones aquells dies. Els dos van decidir sortir als carrers

per defensar el CSA amb el ma-teix convenciment que quan es mobilitzaven per una educaci pblica. Dues lluites que sn les dues cares de la mateixa mone-da: la defensa dels nostres drets collectius en front als interessos privats, continuen. Sn molts els processos ju-

dicials oberts relacionats amb el desallotjament de Can Vies, transformant el qu fins el 2014 era un espai de referncia de cre-aci cultural i transformaci so-cial amb una icona de la resistn-cia a la submissi de la poltica als interessos privats, a larbitra-rietat judicial, a la desinformaci per part de les autoritats, a lalla-ment a qu es reclou als proces-sats i a leterna espera duna data que no arriba, conclouen.

Un any desprsMs dun any desprs dels alda-rulls de Can Vies el centre social autogestionat continua la seva reconstrucci. El desallotjament per part dels Mossos dEsquadra daquest local ocupat va ser les-purna que va sumir Barcelona en un dels episodis daldarulls que ser recordat. Els comerci-ants recorden que van ser dies de preocupaci. Els vens parlen directament de por. Lassem-blea de Can Vies ho considera una bogeria a travs de la qual els poders estatals van intentar reprimir els moviments soci-als. Hi ha ms duna vuitantena dencausats pels fets.

SOCIETAT

Demanen 3 anys i mig de pres per un reusenc detingut per Can ViesEs llana una campanya a les xarxes socials per demanar la seva absoluci i donar a conixer el cas

ACN

Imatge darxiu dun dels detinguts pels Mossos.

RedacciLAjuntament de Reus, a tra-vs de la Regidoria de Promo-ci Econmica i Ocupaci, presenta un any ms les dues convocatries de subvencions municipals orientades a im-pulsar lactivitat econmica, empresarial i comercial. Lany 2014, aquesta lnia dajuts va beneficiar a 36 empreses o pro-fessionals autnoms. Les bases es poden consultar ja al web de Redessa i el termini per presen-tar-shi acaba a loctubre.Una de les convocatries

preveu latorgament de subven-cions per impulsar el creixe-ment empresarial, locupaci, la innovaci i la cooperaci empresarial, mentre laltra convocatria preveu impulsar la competitivitat del comer, serveis, mercats municipals, promoci de ciutat i cooperaci comercial.La convocatria preveu

dues lnies: dimpuls del crei-xement empresarial, la inno-vaci i locupaci; i de foment a la cooperaci i dinamitzaci empresarial. La lnia dimpuls del creixement empresarial, la innovaci i locupaci preveu subvencionar les quotes de totes aquelles persones que es donin dalta en el Rgim Espe-cial de Treballadors Autnoms. Limport mxim a percebre per persona beneficiria ser de 1.500 euros. Com a lany 2014,

aquesta convocatria permet la possibilitat que les subvenci-ons previstes a les bases siguin compatibles amb daltres sub-vencions o ajuts de naturalesa anloga provinents de lAjunta-ment de Reus.La lnia de foment a la coope-

raci i dinamitzaci empresarial preveu donar suport a associa-cions o collectius empresarials de la ciutat que liderin accions de foment de lemprenedoria i de consolidaci i creixement empresarial. LAjuntament de Reus subvencionar fins a un 50% de la campanya de foment empresarial que es proposi, amb un mxim de 3.000 euros.Daltra banda, la convo-

catria de subvencions per impulsar la competitivitat co-mercial preveu 4 lnies dajuts: subvencions per a establiments comercials i de serveis de pri-mera installaci a Reus, per a limpuls del comer de qualitat als mercats municipals, per a la millora en la competitivitat de locals comercials i de ser-veis ja existents i de foment del comer associat per a la dina-mitzaci duna zona dalta con-centraci comercial i promoci econmica de la ciutat.En aquest apartat, els ajuts

poden arribar fins als 3.000 euros per subvencionar part de la inversi de lestabliment reu-senc que es presenti a la convo-catria.

Obert el termini dels ajuts a impulsar lactivitat econmica

ECONOMIA

Hi ha diferents lnies de subvencions obertes

RedacciDes del passat 23 de juliol ja es-tan a la venda les entrades per als espectacles de la nova tem-porada al teatre Fortuny Pels Pls, Rssia multicolor, Penlo-pe, Fer riure s un art, Els Pets 3.0, El concert de Cap dAny, Raspall i Torna Robin Hood. La venda ser en exclusiva a travs del web www.teatrefortuny.cat. La venda dentrades per a la res-ta dels espectacles ser a partir del 22 de setembre a la taquilla del teatre o b al web del teatre. La venda dabonaments es far a partir del dia 1 de setembre a la taquilla del teatre o b al tel-fon 977 010 659.

El Consorci del Teatre For-tuny va presentar fa uns dies la programaci prevista el quart trimestre de 2015, que inclou 15 espectacles ben diversos, amb msica, teatre, dansa, pera i propostes familiars. Aquesta temporada destaquen la gira Els Pets 3.0 i la presncia de noms consagrats del panorama esc-nic com ara Concha Velasco, Jo-sep Maria Pou, Ernesto Alterio, Lola Herrera, Joan Pera i Pepa Plana. La msica clssica arri-bar de la m de lOrquestra Ca-mera Musicae el 27 doctubre i tamb al mes de desembre amb la Strauss Festival Orchestra i el seu gran concert dany nou.

A la venda les entrades per la nova temporada del teatre Fortuny

CULTURA

A partir del 22 de setembre, la restaRedacciLrea de Benestar Social de lAjuntament de Reus destina 76.769 euros a subvencions per contribuir a evitar la pobresa energtica a la ciutat durant el perode hivernal 2014-2015 de 579 famlies finalment. Aques-tes subvencions sadrecen a les famlies que es troben en situ-aci de necessitat socioecon-mica per atendre a les despeses de subministraments denergia elctrica i de gas i consisteixen en el pagament de limport total de les factures que es presentin dels mesos de desembre de 2014 al mar de 2015, tots dos mesos inclosos. Queden exclosos els imports per recrrecs, interes-

sos i/o costos de demora que shagin pogut generar. Encara hi ha pendents de resoldre per mo-tius diversos 37 sollicituds.La regidora de lrea de Be-

nestar Social, Montserrat Vi-lella, considera que aquestes subvencions contribueixen a palliar la situaci de vulnerabi-litat que viuen algunes famlies a Reus: Hem donat una resposta positiva a totes les sollicituds que complien els requisits, tot i rebre prop dun miler, ja que la lluita contra la pobresa energ-tica s un dels objectius que ens hem marcat per enguany i els propers anys.El pressupost que aquest any

destinar lAjuntament de Reus

a fer front a la pobresa energti-ca s de 180.000 euros, als quals cal sumar 100.000 euros ms de la Divisi dAiges de Reus Serveis Municipals. En total, 280.000 euros per poder aplicar les mesures segents: les sub-vencions ara resoltes per llum i gas, les subvencions encara vi-gents daigua, ajudes puntuals durgncia, pagament dels re-buts de laigua, bonificacions en el rebut de laigua i ajornaments o fraccionaments del deute.La Taula sobre la Pobresa

Energtica de la ciutat de Reus, impulsada per lrea de Benes-tar Social en collaboraci amb les rees de Via Pblica i Medi Ambient, dArquitectura i Ur-

banisme, i de Promoci Econ-mica i Ocupaci, es constitueix com un espai danlisi, debat, diagnosi i recerca de solucions i alternatives. Per aquest motiu, participen en aquesta Taula els regidors vinculats, els tcnics de les rees, responsables dAi-ges de Reus i representants dels grups municipals. Tamb en formen part representants de Critas, de Creu Roja, del depar-tament de Benestar i Famlia de la Generalitat, de lAgncia Ca-talana de Consum, de lAgncia de lHabitatge de Catalunya, de lAgncia Catalana de lAigua, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Politcnica de Cata-lunya i empreses energtiques.

Benestar Social destina 77.000 euros per pagar el gas i la llum de 579 famlies

SOCIETAT

El pressupost de lAjuntament per fer front a la pobresa energtica s de 280.000 euros

A lespera de judici, el reusenc i un company estan acusats de danys i desordres pblics

Hi ha ms duna vuitantena dencausats pels fets, al barri de Sants de Barcelona

928/07/2015 diarimsREUSCEDIDA

RedacciEs calcula que una quarta part de les dones que tenen un fill patei-xen smptomes depressius post-part. Des de lInstitut Pere Mata sha establert un model que pot prevenir-ho. Els investigadors Alfonso Gu-

tirrez-Zotes, Javier Labad i Eli-sabet Vilella han creat per primer cop un model que estudia diver-sos factors que relacionats entre ells determinen smptomes de-pressius postpart en dones que han tingut una criatura. Arrel de lestudi, els autors recomanen que durant lembars es puguin estudiar aquests factors i aplicar accions preventives de suport i psicoeducatives en aquelles do-nes embarassades que es detecti que presenten un risc potencial de patir simptomes depressius postpart. Daquesta manera es podria prevenir aquesta simp-tomatologia i millorar la cura de

la mare i, per tant, dels bebs, explica linvestigador principal Alfonso Gutirrez-Zotes.

EstudiEn lestudi, amb el nom Coping strategies and postpartum de-pressive symptoms: A structural equation modelling approach, han participat 7 hospitals de lEs-tat espanyol, on sha entrevistat una mostra excepcionalment gran de 1.626 dones en tres mo-ments: hores desprs del part, a les 8 i a les 32 setmanes. Les conclusions shan publicat a la revista especialitzada European Psychiatry.Aix, el resultat determina que

hi ha una associaci entre lim-pacte dels esdeveniments vitals estressants, els recursos perso-nals dafrontament que sn de tipus passiu, el suport social percebut de familiars o amics i la simptomatologia depressiva

postpart, influenciats per lefecte que t en la vida quotidiana de la cura del nad la disposici al neuroticisme de la mare. En aquesta lnia, les estratgi-

es dafrontament sn els recur-sos psicolgics amb els que cre-iem que comptem a lhora de fer front a un esdeveniment estres-sant, en aquest cas per a algunes dones, larribada del nad. En aquest estudi es determina que aquelles dones que estan acos-tumades a ls dun estil dafron-tament de lestrs passiu (no demanar ajuda suficientment, autoculpabilitzar-se...) tindran ms smptomes depressius en els primers mesos de la cura del nad.Igualment, un tret de perso-

nalitat caracterstic daquestes dones s el neuroticisme, un es-til de personalitat que les fa ms vulnerables a lestrs, laprensi, les emocions negatives, la inhibi-

ci conductual, la prdua de se-guretat en elles mateixes i la sen-saci que no sn eficaces amb el que fan. La dones que tenen aquest tret tendeixen a mostrar un estil dafrontament ms evi-tatiu, i a viure els esdeveniments estressants com a ms amenaa-dors que aquelles dones que no

tenen elevat el tret de personali-tat de neuroticisme.Durant lembars, la detecci

de les futures mares que presen-tin aquests factors de risc perme-tria realitzar accions preventives de suport i psicoeducatives (bus-car ajuda, aprendre a gestionar les situacions destrs...) que po-

drien reduir la simptomatologia depressiva postpart en aquestes dones i millorar lexperincia vital de la maternitat per a elles i per als seus bebs, segons el doctor Gutirrez-Zotes. Precisament aquests tres in-

vestigadors, entre altres, ja van participar conjuntament en un estudi finanat per la Marat de TV3 sobre lincrement de pes de les persones amb psicosi, que no noms s influenciat per ls dantipsictics, sin tamb per altres factors com la dieta.

RECERCA

El Pere Mata crea un model per prevenir laparici de la depressi postpartEl pla dels investigadors combina per primer cop diversos factors com lestrs, el suport social, els factors adaptatius de la mare i la personalitat

Els autors de lestudi: Elisabet Vilella, Alfonso Gutirrez-Zotes i Javier Labad.

Han participat 1.626 dones de 7 hospitals en tres moments desprs de donar a llum

La detecci de les futures mares que presenten determinats factors de risc s clau

El camp de treball Coopera amb Reus acaba el proper 1 dagost

El camp de treball Coopera amb Reus, organitzat per la Fundaci Escolta Josep Carol i amb la collaboraci de lAjun-tament de Reus, acaba aquest proper dissabte 1 dagost, des-prs dhaver-se iniciat el pas-sat 18 de juliol amb 24 joves dentre 15 i 17 anys. El projecte t com a objectius fomentar els valors de la solidaritat, la participaci ciutadana i lacci comunitria. Per aconseguir-ho sincideix en dos mbits de treball. Duna banda, la realitzaci de tasques tcni-ques, com ara pintar les pa-rets i els sostres interiors dels habitatges per contribuir a la millora de les condicions de vida de les persones amb ms dificultats socioeconmiques. Daltra banda, la sensibilitza-ci envers les necessitats dels altres mitjanant la solidaritat. A ms de pintar els habitatges, els joves realitzen altres acti-vitats complementries per conixer millor el seu entorn, com excursions per diversos camins de la ciutat per obser-var la flora i la fauna del terri-tori o la ruta del modernisme per adquirir coneixements so-bre la histria.

RedacciEl portal alcaldes.eu organitza dimecres dem un nou esmor-zar colloqui on es debatran propostes de dinamitzaci de la indstria i del comer a la co-marca del Baix Camp. Presidir lacte, que tindr lloc al Consell Comarcal del Baix Camp, el conseller dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig. Lacompanyaran a la taula presidencial lalcalde de Reus, Carles Pellicer; el rector de la URV, Josep Anton Fer-r; la vicepresidenta primera del Consell Comarcal, Rosa M. Abell; el president de la CEP-TA, Josep Antoni Belmonte; i el president de PIMEC del Baix Camp, Josep M. Caballero.Es sumaran al colloqui els

alcaldes dAlforja, dAlmos-ter, dArgentera, de Botarell, de Maspujols, de Mont-Roig del Camp, de Riudecols, de la Selva del Camp, de Vandells i lHospitalet de lInfant, i de Vinyols i els Arcs, entre dal-tres. Segons els organitzadors,

assistiran tamb representants de la Generalitat, i convidats relacionats amb el mn poltic, cultural i empresarial.Tenint en compte les forta-

leses i debilitats de la comarca, alcaldes.eu proposa un debat amb els alcaldes del Baix Camp sobre el futur imminent de la comarca. Quins sn els reptes i els objectius? Quin ser el pa-per en la Catalunya del futur? Com aplicaran la tradicional empenta comercial als nous desafiaments econmics? Com es veu, des de Reus, el procs sobiranista desprs de la Con-sulta? Qu poden fer la Gene-ralitat, el Consell Comarcal i els Ajuntaments per consolidar la importncia del Baix Camp? Tamb es parlar sobre els

mbits de preocupaci econ-mica, poltica i social; com es pot revertir la sensaci destar a la cua dels interessos de Cata-lunya i impulsar definitivament la comarca o quins esforos es dediquen en la promoci de la indstria o el turisme.

El Consell Comarcal acollir dem un debat amb alcaldes

BAIX CAMP

Al punt de mira, el model i perspectives de futurRedacciUn grup de joves dels Disposi-tius dinserci laboral de Mas Carandell ha assistit al taller de programaci Neurolingstica impartit per Juan Lus Melero, expert en PNL i Coaching a les installacions del Centre cvic Ponent. La finalitat de lactivitat era que els joves participants reflexionessin sobre els seus objectius personals i de futur, i ms concretament sobre el seu objectiu laboral. Al llarg de la sessi han pogut

copsar com a travs dels mto-des i tcniques de la PNL es po-den aconseguir millores en els diferents mbits de lactivitat personal i professional i recu-perar els recursos necessaris per construir el propi futur. Tamb es van treballar temes dempo-derament i autoconfiana per encarar els reptes professionals amb major seguretat. Durant dues hores els nois i noies han aprs, shan divertit i han com-partit coneixement.El taller semmarca en els

Dispositius dInserci laboral que Mas Carandell organitza als

barris Carme, Immaculada i Sol i Vista subvencionats pel Servei dOcupaci de Catalunya dins el Projecte Treball als barris i que sn cofinanats pel Fons Social Europeu.

Curs de tanatoestticaPrecisament, Mas Carandell en collaboraci amb els Serveis funeraris de Reus i Baix Camp posen en marxa el curs de Ta-natoesttica, de tcniques es-ttiques per a la presentaci o exposici de cadvers.Lacci, de 30 hores de du-

rada, sha dissenyat amb la finalitat de professionalitzar aquest sector, per la qual cosa els continguts que sofereixen corresponen al mdul formatiu MF1607_2 de Tanatoesttica, incls al certificat de professio-nalitat oficial dOperacions en serveis funeraris (SSCI0412).Per accedir al curs, que est

previst impartir del 8 a al 17 de setembre en horari de tarda, cal disposar dalguna de les se-gents titulacions: Graduat en ESO, Graduat escolar (EGB), ttol dAuxiliar de Formaci Professi-

onal, o b, tenir un Certificat de Professionalitat de nivell 1 de la mateixa famlia i rea professio-nal que es vol cursar. Per en el cas de no poder

acreditar cap dels requeriments citats es podr fer una prova de nivell a les installacions de Mas Carandell.Les persones interessades ja

poden formalitzar la matrcula a Mas Carandell. Pel que fa a les empreses, recordar que Mas Ca-randell gestiona la bonificaci daquest curs a travs del crdit de formaci sense cap cost eco-nmic per a lorganitzaci.Segons el Regidor de Pro-

moci econmica i ocupaci de lAjuntament de Reus, Marc Arza, lobjectiu de posar en marxa aquest itinerari forma-tiu amb reconeixement oficial s doble, per una banda es vol donar sortida a una necessitat formativa detectada al territori, que actualment no est coberta per cap cicle formatiu, i per lal-tra reconixer els professionals del sector que shi dediquen des de fa anys sense disposar duna acreditaci oficial.

Mas Carandell apropa els joves a la programaci neurolingstica

FORMACI

El taller es va dirigir als que cursen Dispositius dinserci laboral

10 diarims 28/07/2015 CAMP DE TARRAGONA

RedacciAqualeon s actualment un parc aqutic en plena natura. Aquest fet juntament amb la seva privilegiada ubicaci -el parc est situat a la finca Les Basses dAlbinyana, molt a prop del Vendrell-, fan que els visitants daquest parc puguin gaudir duna jornada divertida, distesa i plena dactivitats en un marc incomparable.Lmplia oferta dAqualeon

est adequada als ms petits, als joves i a les famlies i ofereix als visitants diversi assegurada en les seves 12 atraccions aqu-tiques.La diversi per als ms petits

comena a Kids Island, una pa-

radisaca illa ubicada a la popu-lar piscina donades; continua a Minipark i Childrens Paradise, un espai amb tobogans i dife-rents rampes que fan daquesta zona un lloc incomparable i ideal perqu descarreguin tota la seva energia i es refresquin en una de les piscines indicades especialment per a ells.

Explosi democionsPer la seva banda, els joves po-dran gaudir dexperincies al lmit com el doble Kamikaze, on viuran la sensaci de llis-car a velocitats de vertigen. Al-lucinaran amb Rapid River, una de les atraccions ms llargues que es poden trobar a Aqua-

leon, que ofereix una experi-ncia propera al rfting i on es t la sensaci de volar sobre laigua. A Black Hole, lliscaran mentre gaudeixen dun emocio-nant viatge cap a la foscor. Des-prendre adrenalina s lobjectiu

de ToboLoko, una atracci ni-ca a Europa. Crazy Race permet desafiar als amics a una carrera i demostrar qui s el ms velo. Aquells qui busquin atrac-

cions extremes trobaran en Anaconda i el seu vol ple de girs una proposta indispensable. Els 1400 m2 de la Piscina dOnades fan viure un dels moments ms

emocionants, grcies a les ona-des de ms dun metre dalada.Per laventura no acaba aqu.

Als Speed Boats es pot experi-mentar la velocitat i ladrenalina

anant amb un flotador i Sper Slalom, dos fantstics tobogans en Zig-Zag, ofereixen diferents desnivells i sensacions al m-xim.

ESTABLIMENT RECOMANAT

Aigua, adrenalina, emoci i molta aventura a AqualeonEl parc aquatic combina atraccions per a tots els pblics i un entorn natural incomparable

La velocitat s una de les sensacions ms repetides en les atraccions per adults Els ms petits tenen espais dedicats en exclusiva per a ells, com Kids Island o Childrens Paradise.

CEDIDA

Slvia JimnezLa secci sindical de CCOO al Centre Penitenciari de Tarragona ha denunciat el presumpte tracte de favor que ha rebut Jordi Su-marroca Claverol per part de la direcci de la pres. Sumarroca, que va ingressar al centre tarra-gon divendres passat, en el marc del cas Torredembarra, va ser traslladat ahir a la tarda a pocs minuts per les vuit del vespre a la pres de Quatre Camins, da-vant les pressions exercides pel mateix sindicat. Segons CCOO, lexconseller delegat de la cons-tructora Teyco, hauria rebut un tracte completament inusual des del seu ingrs a pres: des daconseguir un vis a vis dos dies desprs de la seva entrada, a reu-nir-se amb el seu advocat en un despatx, una mesura que la resta de reclusos han demanat una setmana abans de la cita previs-ta, entre altres...Per tot plegat, CCOO instar a

la Fiscalia a obrir una investiga-ci per presumpte abs de po-der i discriminaci cap a la resta de la poblaci reclusa a la pres per part del Departament de Jus-tcia i la direcci del Centre Peni-tenciari de Tarragona.Segons ngel Urbano, re-

presentant de CCOO a la pres tarragonina, Jordi Sumarroca Claverol va ser rebut per la subdi-rectora de tractament del centre penitenciari, Misericrdia Be-

navent, tan bon punt va arribar. s quelcom inusual. Ning rep cap pres. Excepte Benavent, qui va ser la mateixa persona que va rebre lalcalde de Torredembar-ra, Daniel Masagu quan va ser detingut lany passat i li va oferir un sopar a la carta perqu no li agradava el que hi havia, afir-men des de CCOO.Jordi Sumarroca Claverol

hauria aconseguit un vis a vis familiar diumenge al mat, entre vuit i dos quarts de nou, segons

el sindicat. Aquest tipus de co-municaci ha de ser demanada amb antelaci entre els dies 1 i 10 de cada mes i ha de ser progra-mada. Consideren, doncs, el vis a vis, un nou exemple del tracte de favor que la pres ha dispen-sat a limputat. Segons CCOO, mai sha atorgat un vis a vis a una persona ingressada el divendres. El ms normal s una primera comunicaci amb la famlia als locutoris generals, afegeixen. Noms poden realitzar aquest

tipus de comunicaci de la for-ma que ho va fer Sumarroca, els interns que arriben amb posteri-oritat dels dies 1 i 10, que ho fan des daltres centres penitenciaris i si hi ha un forat.Jordi Sumarroca, que va aco-

llir-se a larticle 75 del reglament penitenciari que regula el seu a-llament de la resta de la poblaci reclusa, va rebre el seu advocat a les cinc de la tarda i es va reunir amb ell en un despatx, segons CCOO. Ho va fer incomplint

la normativa, ja que aix tam-b sha de demanar amb una setmana dantelaci i ha de ser aprovat prviament, afirma el sindicat.Per ltim, ngel Urbano as-

segura que el detingut pel cas Torredembarra va gaudir ahir, a les 19:40 h. duna conducci extraordinria, davant la pres-si que CCOO estava exercint pel presumpte tracte de favor dispensat a Sumarroca. El sindi-cat assegura que va ser traslladat amb un cotxe patrulla a la pres de Quatre Camins. El trasllat es realitza, de forma habitual, els dimecres. I es fa en un autobs dels Mossos dEsquadra, diu el sindicat.El titular del jutjat nmero 1

del Vendrell va ordenar lingrs a pres sense fiana de Jordi Su-marroca, imputat per suborn i blanqueig de capitals en el cas de la suposada trama de corrupci a Torredembarra, divendres. El jutge extimava aix la petici que havia efectuat Fiscalia Anticor-rupci arran la compareixena judicial de lempresari, el qual es va acollir al seu dret de no decla-rar. Sumarroca s a lnic dels 5 detinguts dijous al qual el jutge va decretar la pres.Lexalcalde de Torredembarra,

Daniel Masagu, Joaquim i Susa-na Sumarroca, i el gestor Mari Jdez van quedar en llibertat amb crrecs.

JUDICIAL

CCOO denuncia el tracte de favor rebut per Jordi Sumarroca a la presLimputat pel cas Torredembarra va ser traslladat ahir del centre de Tarragona a Quatre Camins per la pressi del sindicat

ACN

La patrulla que, divendres, va traslladar Jordi Sumarroca del Jutjat a la pres.

Greenpeace denuncia que una empresa vol alliberar mosques transgniques

Greenpeace denuncia els plans de lempresa britni-ca Oxitec dalliberar al medi mosques de lolivera modifica-des genticament a prop de la ciutat de Tarragona. Es tracta duna manipulaci que fa que les larves femelles morin dins de loliva. La intenci de la companyia s alliberar fins a 5.000 mosques transgniques per setmana durant un any, gaireb dos milions en total. Una mplia coalici dorga-

nitzacions ecologistes, cient-fics i agricultors de pasos me-diterranis com Frana, Grcia, Itlia, Portugal i Espanya exi-geixen que es prohibeixi lalli-beraci daquests insectes pels grans riscos que pot compor-tar tant per a la biodiversitat com per a la producci olive-rera. Lalliberament dinsec-tes modificats genticament al medi s un experiment peri-lls que convertir Espanya en un laboratori a laire lliure, ha alertat la doctora Janet Cotter, de la Unitat Cientfica de Gre-enpeace Internacional. Els insectes no respecten les fron-teres i lesterilitat mai s efecti-va al 100%. Es podrien escapar de lrea dexperimentaci i si, com en tants altres assajos, les coses no funcionen segons el previst, ser impossible des-mantellar lexperiment, ha assenyalat. A ms, qualse-vol tipus de control o retirada daquests insectes modificats genticament seria impossi-ble, encara ms que amb els cultius transgnics, ha con-cls la doctora.

1128/07/2015 diarimsPUBLICITAT

12 diarims 28/07/2015 CAMP DE TARRAGONA

S.JimnezLAjuntament de la Selva del Camp ha retirat un dels darrers vestigis de la dictadura franquis-ta al municipi. El consistori feia retirar ahir de la via pblica la creu de pedra que presidia la ro-tonda situada al final del carrer Major, davant del cementiri. Era la pea central del monument als caiguts a la qual, ara, el consisto-ri, buscar un indret ms adient a linterior del cementiri.Lanterior mandat vam arri-

bar a un acord de mnims entre ERC i CiU per tal de retirar aques-ta creu de pedra del carrer. ERC ho duia al seu programa electo-ral i, aquest mat, ho ha materi-alitzat, explicava ahir lalcalde de la Selva del Camp, el republic Jordi Vinyals.Al mateix punt on saixecava

la creu lAjuntament installar un conjunt escultric dedicat al 850 aniversari de la Carta de Poblaci. s la carta que, lany 1165, larquebisbe de Tarragona va donar per tal que es pogus

poblar el nucli de la Selva del Camp, recorda el batlle.Lescultura ser obra de lartis-

ta Florenci Andreazini, qui ja hi est treballant.Va presentar tres projectes i

hem triat un que, esperem, pugui

ser inaugurat tot coincidint amb la inauguraci de la Fira de la Sel-va del Camp, diu Vinyals.Jordi Vinyals reconeix que,

com acostuma a succeir, la re-tirada de la creu smbol del franquisme ha provocat divisi

dopinions la poble. La majoria, per, no li donar ms importn-cia que la que t, puntualitza.En qualsevol cas, lluny de ser

destruda o amagada, la creu de pedra tornar a ser installada a linterior del cementiri un cop

es trobi el lloc ms adient per fer-ho.La retirada de la creu va ser

aprovada durant lanterior man-dat a travs duna moci que va aconseguir els set vots de lequip de govern, format per CiU i ERC.

BAIX CAMP

LAjuntament de la Selva del Camp retira el darrer smbol franquistaTreu la creu de pedra i, al seu lloc, es collocar una escultura dedicada al 850 aniversari de la Carta de Poblaci del poble

CEDIDA/AXEl BAIgEt

La creu de pedra, a la rotonda, abans que fos retirada ahir al mat. A la dreta, lespai sense el monument.

Els arquelegs troben el tancament de la zona sud del jaciment de lAssut de Tivenys

Els arquelegs han aconseguit trobar el tancament de la zona sud del jaciment de lAssut de Tivenys. Desprs de sis setma-nes de campanya, sha delimi-tat el sud del jaciment. Segons larqueleg responsable del Grup de Recerca Seminari de Protohistria i Arqueologia (GRESEPIA) de la URV, Jordi Diloli, els treballs han estat un xit, ja que sha posat al descobert un mur de delimi-taci del jaciment en aquest sector, de ms de metre i mig dample, que actuaria com a muralla i que delimita una passads daccs en el qual hi ha diverses escales de pedra, possiblement un dels princi-pals accessos al poblat des de la plana fins al cim del tur. Aquest passads retalla la roca convertint-se en alguns trams en una rampa, o em-prant sistemes descales per vncer el desnivell, ha expli-cat el responsable. El poblat es desvetlla aix en una de les seves fases, Assut 2, segons Diloli, com un assentament ibric fora important, amb un urbanisme complex, dels ms interessants de les Terres de lEbre.

VINYOLS I ELS ARCS

El trnsit a lAP-7 quedava, ahir a la tarda, normalitzat desprs que shagus din-terrompre la circulaci en sentit nord i desprs no-ms es pogus circular per noms un carril arran de lincendi forestal a Vinyols i els Arcs, que va cremar uns 1.500 metres quadrats de matolls, segons els Bombers de la Generalitat. El foc va comenar a tres quarts de tres de la tarda a lalada del quilmetre 263 de lAP-7.

Cremen 1.500 metres de matolls

ACN

Valls garanteix els serveis bsics a famlies necessitades

SERVEIS SOCIALS

LAjuntament de Valls crear un fons de solidaritat per a famli-es en situaci de vulnerabilitat econmica i amb dificultats per fer front al rebut de laigua. Aquest s lacord que recull el conveni que van signar ahir el primer tinent dalcalde de lAjuntament i regidor de Be-nestar Social, Jordi Cartany, i el director de Concessions de Catalunya Sud de Sorea, Emi-li Giralt. La nova lnia dajut a fons perdut ser dotada per So-

rea amb uns 3.000 euros anuals i anir destinada a les persones amb dificultats econmiques per tal de garantir el submi-nistrament daigua potable al seu habitatge. La regidoria de Serveis Socials valorar les persones en situaci de risc per a la concessi dels ajuts i el pa-gament dels rebuts de laigua a crrec daquest nou fons. El nou fons permetr garantir el sub-ministrament dun servei bsic com s laigua potable.

RedacciEl menjador social de Calafell obrir tots els dies durant lestiu i garantir els pats a les famlies que ho necessitin. El nou govern municipal de Calafell ha decidit ampliar el suport alimentari que rebien les persones, nens

i adults, en situacions socials i econmiques de gran necessi-tat. Vuitanta nens i una trentena dadults tindran garantit com a mnim un pat al dia (ms en el cas dels infants) a lestiu. Fins ara, el menjador tancava a lagost i als nens sels donava

lpat en setmanes alternes, se-gons informava lAjuntament. Lalcalde de Calafell, Ramon Ferr, diu que s absurd pen-sar que alg que necessita anar al menjador social, pot passar sense menjar a lagost. No s menys absurd creure que els nens mengen una setmana s, i dues setmanes no. Lantic govern havia previst

30 places, en torns de 3 setma-nes, de forma que un usuari podia accedir-hi una setmana de cada 3. Ara no hi hauria torns, sin atenci tots els dies. A partir del 27 de juliol, i fins al 31 dagost, ampliarem les places fins a vuitanta, diu.

Calafell amplia les places i els dies del menjador social a lestiu

BAIX PENEDS

Vuitanta nens i trenta adults sen beneficiaran

La finca el Viol del Delta tornar a ser una zona humida

TERRES DE LEBRE

El Departament de Territori i Sostenibilitat, a travs de lIn-casl, ha iniciat les obres de restauraci de la finca el Viol, un antic arrossar situat al cos-tat de les llacunes de lAlfacada i la Tancada, per retornar-la al seu estat natural. Els terrenys es convertiran en una zona hu-mida, amb un observatori orni-tolgic tancat i itineraris disse-nyats per gaudir de les aus i del paisatge. Lobra la far lempre-sa Construcciones 3G SA per

un import de 569.184,51 euros i un termini dexecuci de qua-tre mesos. Els treballs formen part del projecte europeu LIFE Delta-Lagoon, de restauraci i gesti de lhbitat daquestes llacunes situades a la costa del Delta de lEbre, a Sant Jaume dEnveja. La finca t una super-fcie de 63,5 hectrees i s una antiga zona humida que for-mava part part de la llacuna de lAlfacada que es van dessecar per convertir-los en arrossars.

Lrtic es trenca de la Pineda rep ms de 5.000 persones

La mostra Lrtic es trenca, ubicada al parc del Pinar de Perruquet de la Pineda des del passat 25 de juny, ha rebut ja la visita de ms de 5.000 perso-nes. Lobjectiu de lexposici de lObra Social La Caixa s mostrar la singularitat dels ecosistemes del pol nord, ex-plicant limportant paper que tenen en el clima global, aix com la seva biodiversitat, a travs dun centenar de foto-grafies dAndoni Canela.

Cambrils sadhereix a la Xarxa Catalana UrbanLabs

Cambrils sha adherit a la Xar-xa Catalana dUrbanLabs, una iniciativa de la Direcci Ge-neral de Telecomunicacions i altres ajuntaments catalans per tal de crear una xarxa de laboratoris urbans dedicats a testejar i validar les soluci-ons smart en entorns reals. Amb ladhesi, lexperincia del municipi formar part de frums de debat, grups de tre-ball o activitqats relacionades amb la Xarxa dUrbanLabs.

1328/07/2015 diarimsSOCIETAT

FELICITACIONS

Felicidades cario. T.k.m.

Varios pequeines han sido abandonados en una colonia de Tarragona, pegados a la carrete-ra. Tienen 2 meses, ronronean y buscan cario. Slo personas responsables. Necesitan urgen-temente un hogar. Contacto: hyperboreal@gmail.com

ADOPCI DANIMALS

Coco s una gossetade mida pe-tita absolutament bonica que est esperant una adopci. T 4 anyets i tota una vida per davant per gaudir. Ha patit molt en la seva anterior vida. Ara busquem una famlia responsable. Contac-ta: gaiatgn@gmail.com

ADOPCI DANIMALS

GENT DEL TERRITORI

Excursi a la Residncia STSLa setmana passada un grup dusuaris de la Residncia STS Misericrdia van realitzar una sortida diferent per Salou i Cambrils. Primer van anar a Salou on desprs duna pas-sejada van agafar un catamar que els va dur fins Cambrils.

Partit de futbol solidari contra el cncer a RodaAmb lobjectiu de recaptar fons per a la lluita contra el cncer, el camp de futbol municipal de Roda de Ber es va omplir diumenge a la tarda per celebrar la novena edici del Partit de Futbol contra el Cncer, una de les cites anuals solidries ms importants de Roda de Ber. Durant el partit es van re-captar 1.500 euros.

Els guanyadors dels Emprn tornen de Sillicon Valley

Els guanyadors tarragonins dels Premis Repte Emprn han tornat de Sillicon Valley, desprs de 10 dies dexperincies que han anat ms enll duna formaci emprenedora. Hi han anat alumnes de La Salle de Reus i de lInstitut Antoni Ballester de Mont-roig.

Repsol dna la benvinguda als seus becarisJosep Francesc Font. director del Complex Industrial de Repsol, i Xavier Fav, subdi-rector de Gesti de Recursos, van donar la benvinguda ahir als 30 becaris que faran prc-tiques a la companyia. Provenen de diversos centres dEspanya.

Tast de vins al Gremi dels PagesosEl Gremi de Pagesos va organitzar un tast de vins on es van tastar els excellents vins de la Conreria de Escaladei, el blanc Les Brugue-res i dos negres Iugiter de les anyades 2006 i 2009 .

14 diarims 28/07/2015 CATALUNYA-ESPANYA-MN

ACNEl Tribunal Constitucional (TC) va admetre a trmit ahir el recurs que el Parlament de Catalunya va presentar contra diversos articles de la Llei or-gnica de seguretat ciutadana, coneguda com la Llei mordas-sa. El recurs argumenta que la norma aprovada pel govern de Rajoy vulnera les competn-cies de la Generalitat i la Carta Magna. El TC va admetre tamb dos recursos ms. Un presentat pels grups del Congrs Socia-lista, de CDC i UDC, lEsquerra Plural, UPyD, PNB i Mixt contra la reforma del Codi Penal que estableix la pres permanent

revisable. Un altre del Grup So-cialista contra la Llei 7/2015 que concedeix crdits al Ministeri de Defensa.El Parlament va acordar

presentar el recurs a proposta dERC i dICV i amb els vots de tots els grups de la cambra a excepci del PP, que va votar en contra. El recurs anava prece-dit per un informe del Consell de Garanties Estatutries que va concloure que la normativa vulnera les competncies de la Generalitat i la Constituci. Un cop adms, el TC ha acordat traslladar la demanda i els do-cuments al Congrs dels Dipu-tats, el Senat i el govern.

El TC admet a trmit el recurs del Parlament contra la Llei mordassa

JUDICIAL

Tamb accepta el de la reforma del Codi Penal

ACNLa Comissi Permanent de la Comissi Estatal contra la Vio-lncia, el Racisme, la Xenofbia i la Intolerncia va proposar ahir sancionar amb 100.000 euros Catalunya Acci com a instigadora i inductora de la xiulada contra lhimne espa-nyol al Camp Nou durant la Fi-nal de la Copa del Rei de Futbol. Aix mateix, tamb van plante-jar sancionar amb 90.000 eu-ros el seu president, Santiago Espot, per la seva implicaci i participaci personal. Antiviolncia tamb propo-

sava sancions de 70.000 euros a les entitats sobiranistes que

van signar el manifest a favor de la xiulada, de 6.000 euros al Bara per inacci i de 18.000 euros a la Federaci Espanyola de Futbol i lAthletic Club de Bilbao. Cal recordar que el Sn-dic de Greuges, Rafael Rib, ja havia denunciat les piulades de contingut xenfob desprs de la xiulada de lhimne espa-nyol. Aquestes anaven dirigides a bascos i catalans i contenien allusions violentes, com per exemple la collocaci de bom-bes a lestadi o amenaces de mort. Rib va traslladar les piu-lades a la defensora del poble, Soledad Becerril, i a la Fiscalia del TSJC.

Proposen sancions elevades per la xiulada de lhimne espanyol

ESPORTS

Afectarien al Bara, Bilbao, i diverses entitats

ACNEl president de la Generalitat, Artur Mas, defensa que dis-posar duna hisenda prpia s lnica garantia perqu Catalu-nya gaudeixi dun autogovern efectiu. Aquest s lintent ms seris de construir una hisenda prpia en els darrers 300 anys. Estem a punt i estem preparats desprs daquests dos anys de feina. Tenim les idees i tenim les persones i ara calen les con-dicions poltiques per portar aquest projecte a la prctica, va declarar Mas ahir en la clausura de la jornada de presentaci de la nova administraci tribut-ria de