2n eso tema 2_ L'EUROPA FEUDAL

TEMA: 2

FEUDALISME SISTEMA POLÍTIC, ECONÒMIC i SOCIAL PREDOMINANT A EUROPA, A PARTIR DEL SEGLE IX

L’IMPERI de CARLEMANY ELS FRANCS, VA SER L’ÚNIC REGNE GERMÀNIC QUE ES VA MANTENIR UNIT i uns

dels seus monarques CARLEMANYCARLEMANY, VA UNIFICAR GRAN PART D’EUROPA OCCIDENTAL i a l’any 800 VA SER PROCLAMAT EMPERADOR

- CALLEMANYCALLEMANY PER COHESIONAR L’IMPERI, VA ELABORAR LLEIS i va ORGANITZAR L’ADMINSTRACIÓ DEL TERRITORI, DIVIDINT-LO en:

- COMTATS, governats per COMTES - MARQUES, SITUADES en les terres FRONTERERES i governades per

MARQUESOSTANT COMTES COM MARQUESOS, RECAPTAVEN IMPOSTOS, ADMINISTRAVEN

JUSTICIA i GARANTIEN la SEGURETAT dels seus territoris

MORT DE CARLEMANYMORT DE CARLEMANY: - ENFRONTAMENTS ENTRE ELS SEUS SUCCESORS, QUE DONARA LLOC A LA DIVISIÓ DE L’IMPERI, PER MIG DEL TRACTAT DE VERDUNTRACTAT DE VERDUN, , 843 - LA INSEGURETAT ES VA ESTENDRE PER TOTA EUROPA

1. El NAIXEMENT de L’EUROPA MEDIEVAL

ELS SUCCESSORS DE CARLEMANY(Europa, després del Tractat de Verdun)

1. El NAIXEMENT de L’EUROPA MEDIEVALEls ORIGENS del FEUDALISME

AMB AQUESTA SITUACIÓ DE CRISI, EL PODER DELS MONARQUESMONARQUES ERA MOLT DÉBIL i NO PODIEN NO PODIEN PROTEGIR a la POBLACIÓ, NI RECAPTAR IMPOSTOS, NI MANTENIR UN EXÈRCIT FIDEL i ESTABLE

PER PODER GOVERNAR i MANTENIR UNIT el SEU REGNE, MONARQUES VAN BUSCAR el SUPORT dels NOBLESNOBLES, , AMB ELS QUE VAN ESTABLIR UN SISTEMA DE RELACIONS RELACIONS

PERSONAL,PERSONAL, CONEGUT AMB EL NOM DE VASSALLATGVASSALLATGEE, QUE ERA UN PACTE DE PACTE DE FIDELITATFIDELITAT, QUE S’ESTABLIA PER MIG D’UNA DOBLE CERIMÒNIA: - L’HOMENATGEHOMENATGE, ON EL VASALL AGENOLLAT, DAVANT DEL REI, LI PROMETIA PROMETIA: - FIDELITAT, CONSELL en el GOVERN i AJUDA MILITAR i ECONÒMICA - LA INVESTIDURAINVESTIDURA; ; EN LA QUAL EL REI ENTREGAVA AL VASALL REI ENTREGAVA AL VASALL UNES TERRES, EL FEUFEU, PERQUÈ LES GOVERNARA i les EXPLOTARA ECONÒMICAMENT

AQUEST VA SER L’L’ORIGEN DEL FEUDALISMEORIGEN DEL FEUDALISME- UN SENYOR FEUDAL VAN TRANSMETRE PER HERÈNCIA ELS SEUS CÀRRECS als SEUS FILLS-A LA VOLTA EL SENYOR FEUDAL PODIA CEDIR UNA PART DEL SEU FEU A ALTRES NOBLES MENYS IMPORTANTS, els CAVALLERSCAVALLERS, PERQUÈ el GOVERNAREN i MANTINGUEREN UN XICOTET EXÈRCIT-ELS LLAURADORSLLAURADORS, ATEMORITS PER LA INSEGURETAT i SENSE PROTECCIÓ DEL REI, ACUDIEN ALS SENYORS FEUDALS PER BUSCAR PROTECCIÓ

FEUDALISME ES SISTEMA POLÍTIC, ECONÒMIC i SOCIAL PREDOMINANT A EUROPA, A PARTIR DEL SEGLE IX CARLEMANY, rei dels FRANCS, va UNIFICAR gran part de l’Europa occidental i es va PROCLAMAR EM PERADOR (800):

– Per a ADMINISTRAR el seu territori, el VA DIVIDIR en COMTATS, i per a DEFENSAR-NE LES FRONTERES, va crear les MARQUES, territoris fortament militaritzats.

– Els SUCCESSORS DE CARLEMANY van DIVIDIR L’IMPERI en diferents regnes pel Tractat de VERDUN (843).

•Durant els segles IX i X, Europa va patir DIVERSES INVASIONS: NORMANDS pel nord, MUSULMANS pel sud i HONGARESOS per l’est.•El PODER DELS REIS europeus era MOLT FEBLE I FRAGMENTAT. Per a GOVERNAR I PROTEGIR LA POBLACIÓ, van PACTAR AMB ELS NOBLES un SISTEMA DE RELACIONS PERSONALS, el VASSALLATGE, que va donar lloc al FEUDALISME:•– El VASSALL jurava fidelitat al rei a canvi de terres (FEUS). Els nobles, bisbes i abats es van convertir en SENYORS FEUDALS.•– Aquests senyors eren l’única autoritat al seu feu, i els LLAURADORS es posaven al seu servei a canvi de protecció.•

LA FEBLESA DELS REIS

FRAGMENTACIÓ D’EUROPA

FEBLESA DELS REIS I DELS SEUS EXÈRCITS

NOBLES CAMPEROLS

EXÈRCIT PROPI CASTELL +

(SERFS DELS NOBLES)

CAIGUDA DE L’IMPERI CAROLINGI

PROTECCIÓ

TREBALl

FEUDALISME

LES RELACIONS FEUDALS

PREGUNTES CLAUS --- PER LA PROVA:

1. QUÈ ÉS EL FEUDALISME, ON i QUAN VA SORGIR?2. PER QUÈ LA DIVISIÓ DE L’IMPERI de CARLEMANY VA

SER L’ORIGEN DEL FEUDALISME?3. QUE ERA EL VASALLATGE i PERQUÉ ES VA ESTABLIR?4. DE QUINES DUES PARTS CONSTAVA EL VASALLATGE i

EN QUE CONSISTIA CADA PART?

REALITZAR: LES ACTIVITATS DEL LLIBRE, DE LA PÀGINA 23, la 4 VIDEO: NAIXEMENT DEL

FEUDALISME


PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA1. COMPLETA, les FRASES sobre L’IMPERI de CARLEMANY:

a) L’ÚNIC REGNE GERMÀNIC, DELS QUE VAN SEGUIR L’IMPERI ROMÀ, QUE ES VA MANTENIR UNIT VA SER EL DELS _____________________________ .

b) L’EMPERADOR _______________________ VA UNIR GRAN PART DE LES TERRES D’EUROPA OCCIDENTAL .

c) PER A COHESIONAR L’IMPERI, CARLEMANY VA ELABORAR LLEIS i VA ORGANITZAR L’ADAMINISTRACIÓ DEL TERRITORI MITJANÇANT _________ __________________ i ______________________________ .

d) LA MORT DE CARLEMANY VA SUPOSAR LA DIVISIÓ DE L’IMPERI EN DIVERSOS REGNES (TRACTAT DE _____________________ , 843) .

e) EN ELS SEGLES IX i X, UNA SÈRIE DE POBLES ( N____________________ , M___________________ i H_________________________) ES VAN ABATRE SOBRE EUROPA i VAN OCASIONAR MORT i DESTRUCCIÓ

2. RELACIONA CADA PERSONATGE O GRUP AMB EL SEU ESTAMENT ( PRIVILEGIATS i NO PRIVILEGIATS ):

REI - MONJOS LLAURADORS - ALT CLERO ARTESANS - ALTA NOBLESA CAVALLERS - PASTORS


2. MONARQUIA i la NOBLESA FEUDALEUROPA, DESPRÉS DE LA CAIGUDA DE L’IMPERI CAROLINGI

DIVIDIDA EN REGNES,COMTATS i PRINCIPATS, QUE TENIEN EN COMÚ: - EL CRISTIANISME - L’ORGANITZACIÓ DEUDAL

MONARQUIAMONARQUIA

- ESTAVA EN LA CÚSPIDE DE LES RELACIONS DE VASALLATGE i ERA CONEGUT COM EL PRIMUS PARES, ÉS A DIR EL PRIMER ENTRE IGUALS, ENTRE ELS NOBLES

- EREN ELS REPRESENTANTS DE DÉU EN LA TERRA- NO SOLIEN TINDRE RESIDÈNCIA FIXA i ES TRASLLADAVEN PER CONTROLAR LES SEUES

POSSESSIONS- EL SEU PATRIMONI EREN TOTS ELS TERRITORIS QUE TENIA BAIX LA SEUA AUTORITAT- LES SEUES ATRIBUCIONS i PODERS EXCLUSIUS EREN: - DIRIGIR CAMPANYES MILITARS - RECAPTAR IMPOSTOS PER A GUERRES, CORONACIONS, etc - EXERCIR de JUTGE SUPREM EN PLETS, SENSE INTERFERIR EN ELS FEUS DELS NOBLES o de

L’ESGLÉSIA- PER A GOVERNAR COMPTAVA AMB L’AJUDA de la CURIA o CONSELL REIAL, FORMADA PER

UN GRUP DE NOBLES, QUE L’ACONSELLAVEN- SEMPRE ANAVA ENVOLTAT PER UN SEGUICI DE PERSONES QUE FORMAVEN LA CORT i que

EREN: FAMILIARS, AMICS i CONSELLERS

CARACTERÍSTIQUES

2. MONARQUIA i la NOBLESA FEUDALNOBLESANOBLESA

- LA GUERRA ERA L’ACTIVITAT PRINCIPAL DELS NOBLES i del REI, QUE EREN ELS ÚNICS QUE PODIEN PORTAR ARMES i amb ELLES CONTROLAR A LA RESTA de la POBLACIÓ

- AL TINDRE ARMES, ES DEDICAVEN A L’OFICI DE LES ARMES- ELS SEUS FILLS EREN EDUCATS i ENTRENATS com a GUERRERS, PASANT PRIMER

PER SER PATGES, DESPRÉS ESCUDERS D’ALTRES CAVALLERS i als DÍHUIT ANYS SE’LS ARMAVA CAVALLERS, PER MIG D’UNA CERIMÒNIA ON REBIEN LES SEUES ARMES

- FEIEN LA GUERRA PER DEFENSAR EL SEU TERRITORI,ENFRONTAR-SE a ALTRES NOBLES o per AJUDAR EL MONARCA o un altre SENYOR, A QUI DEVIEN OBEDIÈNCIA

- LA GUERRA, PROPORCIONAVA ALS VENCEDORS, TERRES i RIQUESES, QUE FEIEN AUGMENTAR EL SEU PODER

- EN ÈPOQUES DE PAU, ELS NOBLES FEIEN TORNEJOS ENTRE ELLS, PER DIVERTIR-SE i ENTRENARAR-SE PER AL COMBAT

CARACTERÍSTIQUES

L’ARMADURA D’UN CAVALLER


1. QUIN LLOC OCUPAVA EL MONARCA EN LA SOCIETAT FEUDAL i QUIN ORIGEN i PODERS EXCLUSIUS TENIA?

2. QUE DIFERENCIAVA LA CURIA de la CORT?3. QUINA ERA LA FUNCIÓ ESSENCIAL DELS NOBLES, COM

ARRIBAVEN A SER CAVALLERS, QUE ES PROPORCINAVA LA GUERRA i que FEIEN EN LES ÈPOQUES DE PAU i PER A QUÈ?

4.REALITZAR: L’ACTIVITAT DEL LLIBRE,

DE LA PÀGINA 25, LA 3 VIDEO: ELS CAVALLERS

MEDIEVALS

2. La MONARQUIA i la NOBLESA FEUDAL

3. Els CASTELLS MEDIEVALSCASTELLSCASTELLS CARACTERÍSTIQUES

CARACTERÍSTIQUES- EREN RESIDÈNCIES FORTIFICADES DELS SENYORS FEUDALS- SOLIEN SITUAR-SE EN MIG DELS SEUS TERRITORIS- EN TEMPS DE PAU, ERA LA LLAR DEL NOBLE, de la seua FAMÍLIA, SOLDATS i SERVENTS i

TAMBÉ UN MERCAT D’INTERCANVI DE PRODUCTES- EN TEMPS DE GUERRA, ES CONVERTIA EN UNA FORTALESSA i LLOC DE REFUGI PER ALS

HABITANTS DEL FEU- EREN AUSTERS i de MOBILIARI ESCÀS i PER COMBATRE EL FRED EN ELLS, ES COBRIEN

ELS TERRES EN CATIFES, ES PENJAVEN TAPISSOS a les PAREDS i S’ENCENIEN FOCS a les diferents ESTANCES

- S’IL.LUMINAVEN AMB TORXES PER LA NIT

PARTSPARTS de que CONSTAVA i de que CONSTAVA i FUNCIONSFUNCIONS- PART CENTRAL ESTAVA LA TORRE DE L’HOMENATGE, QUE ERA DE DOS O TRES PISOS i SERVIA D’HABITATGE DEL SENYOR FEUDAL i de LLOC de VIGILÀNCIA-AL SEU VOLTAT ES SITUAVEN UN CONJUNT DE PATIS AMB DIFERENTS EDIFICACIONS CON EREN GRANERS, FERRERIA, HABITATGES per als SERVIDORS, FORN, ETC-UNA MURALLA EMMERLETADA i amb TORRES DEFENSIVES, PROTEGIA TOTES LES DEPENDÈNCIES DEL CASTELL

3. Els CASTELLS MEDIEVALSCASTELLSCASTELLS

ACTIVITATSACTIVITATS DELS DELS NOBLESNOBLES, que VIVIEN als CASTELLS: , que VIVIEN als CASTELLS:

- INSPECCIONAR A CAVALL LES TERRES DEL FEU- REBRE ALS VASALLS- IMPARTIR JUSTICIA- RECAPTAR els TRIBUTS i els ALIMENTS que LI LLIURAVEN ELS SERFS- REVISAR ELS LLOCS DE GUARDIA i l’ESTAT de les ARMES- ENTRENAR-SE PER AL COMBAT

ACTIVITATSACTIVITATS DE LES DE LES SENYORESSENYORES DEL DEL CASTELL: CASTELL: - TINDRE CURA DELS FILLS o BRODAVEN- PASSEJAR A CAVALL, PELS BOSCOS DEL VOLTANT, ACOMPANYADES de GUARDIANS- MÉS REFINADES, S’ENTRETENIEN AMB LA LECTURA o la MÚSICA

ALTRES ACTIVITATSALTRES ACTIVITATS que es feien als que es feien als CASTELLS: CASTELLS:

- BANQUETS o FESTES, ON ELS JOGLARS i TROBADORS EXPLICAVEN HISTÒRIES, FEIEN JOCS MALABARS, CANTAVEN ROMANÇOS o INTERPRETAVEN PECES MUSICALS

- LA CAÇA, REALITZADA A CAVALL i ACOMPANYATS DE SERFS i de GOSSOS- LA FALCONERIA AMB AUS RAPINYADORES, PER CAÇAR ALTRES PARDALS o MAMÍFERS XICOTETS

ELS CASTELLS FEUDALS

DINS DEL CASTELL


1. INDICA AL RESPECTE DELS CASTELLS:• DE QUI EREN LA RESIDÈNCIA i ON ES SITUAVEN:• UTILITAT EN TEMPS DE PAU i DE GUERRA:• FORMA DE COMBATRES EL FRED EN ELLS:

2. QUINES PARTS i FUNCIONS, ES DIFERENCIAVEN EN ELS CASTELLS?

3. INDICA QUINES EREN LES ACTIVITATS PRINCIPALS DELS HABITANTS DELS CASTELLS:

NOBLES: SENYORES: ALTRES ACTIVITATS

VIDEO: EL CASTELL MEDIEVAL

3. Els CASTELLSCASTELLS MEDIEVALS

44.LES TERRESTERRES DEL FEUEl FEUFEU

FORMAT PER les TERRES que el REI o un NOBLE HAVIA OTORGAT a un ALTRE SENYOR FEUDAL- PODIA SER TRANSMÉS PER HERÈNCIA, PERÒ NO PODIA SER COMPRAT NI VENUT-EL SENYOR FEUDAL TENÍA AUTORITAT PLENA en el SEU FEU i GAUDIA D’IMMUNITAT DAVANT DEL REI

PARTS DEL FEU:

- LA RESERVA SENYORIAL o DOMINIRESERVA SENYORIAL o DOMINI; ; que la FORMAVEN LES MILLORS TERRES que el SENYOR ES RESERVAVA PER A ELL i era on SOLIA ESTAR EL CASTELL com els PRATS i BOSCOS PROPIS - ELS MASOSMASOS; que eren PARCEL.LES de TERRA QUE EL SENYOR LLIURAVA ALS SERFS o a LLAURADORS LLIURES, A CANVI del PAGAMENT d’unes RENDES, QUE CONSISTIEN EN UNA PART DE LA COLLITA i TREBALL en les TERRES de la RESERVA SENYORIAL

EL SENYOR, A MÉS DE L’EXPLOTACIÓ ECONÒMICA DEL FEU, TAMBÉ PODIA: DICTAR ORDES, IMPARTIR JUSTÍCIA, CONTROLAR ELS SERVEIS DEL FEU, COM ELS PONTS, FORNS, MOLINS, etc i COBRAR IMPOSTOS PER FER-NE ÚS i IMPOSAR TRIBUTS

FORMAT:

PARTS:

ATRIBUCIONS DEL SENYOR EN EL FEU:

44.LES TERRESTERRES DEL FEUEl FEUFEU

ELS SENYORS FEUDALS VIVIEN DE LES RENDES SENYORS FEUDALS VIVIEN DE LES RENDES QUE ELS LLAURADORS

ESTAVEN OBLIGATSOBLIGATS A PAGAR-LOS i QUE SOLIEN SER:

- UNA PART DE LA COLLITA, de les TERRES TREBALLADES PELS LLAURADORS - EL LLIURAMENT UNA VEGADA A L’ANY, DE DETERMINATS PRODUCTES COM EREN: PORCS, GALLINES FRUITES, HORTALISSES ... - FER OBLIGATORIAMENT, UNES DIES DE FAENA EN LES TERRES o BOSCOS DEL

SENYOR, EL QUE REBIA LA DENOMINACIÓ DE PRESTACIONS PERSONALS - PAGAR PER LA UTILITZACIÓ DEL FORN, MOLÍ, FERRERIA, PONTS o ALTRES

SERVEIS, AL TINDRE DRETS DE MONOPOLI, SOBRE AQUESTS SERVEIS - COBRAR PER MULTES, IMPOSTOS, AL TINDRE JURISDICCIÓ SOBRE ELLS

RENDES SENYORIALS:


1. QUÈ FORMAVA EL FEU, COM ES TRANSMETIA i QUINA AUTORITAT TENIA EN ELL EL SENYOR FEUDAL?

2. DE QUINES DUES PARTS CONSTAVA EL FEU, QUE CONSTITUÏA CADA PART i ON ES SITUAVA CADA PART?

3. DE QUÈ VIVIEN ELS SENYORS FEUDALS i EN QUÈ SOLIEN FER-LI ELS PAGAMENTS?

4. Les TERRES del FEUTERRES del FEU

55.Els LLAURADORSLLAURADORS en el MÓN FEUDALLLAURADORSLLAURADORS EREN LA MAJORIA DE LA POBLACIÓ DE LA SOCIETAT FEUDAL i es

DEDICAVEN a l’AGRICULTURA i la RAMADERIA

CATEGORIESCATEGORIES- Els LLAURADORS LLIURES, anomenats VILANS o ALODIALS, que EREN PROPIETARIS

de la SEUA TERRA i PODIEN DISPOSAR LLIUREMENT del SEUS ACTES o del que VOLIEN FER: CASAR-SE, ABANDONAR EL FEU, DEDICAR-SE AUN OFICI, etc.

- Els SERFS, que TREBALLAVEN LES TERRES D’UN SENYOR i NO TENIEN LLIBERTAT PERSONAL, per tant, NO PODIEN ABANDONAR LES TERRES, NI CASAR-SE, NI DEIXAR HERÈNCIA SENSE PERMÍS DEL SENYOR

CARACTERÍSTIQUES DEL TREBALL AL FEU- EL TREBALL AL FEU ERA MOLT DUR PER PODER SOBREVIURE i el RENDIMENT de la TERRA ERA

ESCÀS i PER NO EXHAURIR LA TERRA PRACTICAVEN LA ROTACIÓ BIENNAL, CULTIVANT CADA ANY SOLS LA MEITAT DE LES TERRES i DEIXANT DESCANSANT L’ALTRA MEITAT, EN GUARET

- LES TÈCNIQUES i les EINES AGRÍCOLES EREN MOLT RUDIMENTÀRIES- ERA UN AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA, DESTINADA BÀSICAMENT A L’AUTOCONSUM- ELS INTERCANVIS EREN ESCASSOS, ELS AGRICULTORS ES FEIEN ELLS MATEIXOS LES EINES

AGRÍCOLES i POQUES VEGADES ELS AGRICULTORS COMPRAVEN ALGUN PRODUCTE- ELS CULTIUS PRINCIPALS EREN ELS CEREALS, PER FER PA, QUE ERA L’ALIMENT BÀSIC. PLANTAVEN

TAMBÉ LLEGUMS, COM FRESOLS, CIGRONS i VINYES i en els HORTS ABUNDAVEN les VERDURES i els ARBRES FRUITERS


1. QUINES DUES CATEGORIES DE LLAURADORS ES DISTINGIEN i en QUÈ ES DIFERENCIAVEN?

2. INDICA RESPECTE DE LES CARACTERÍSTIQUE DEL TREBALL DELS LLAURADORS EN EL FEU:

A QUE ES DESTINAVA BÀSICAMENT LA SEUA PRODUCCIÓ:

CON EREN EL RENDIMENTS i QUE PRACTICAVEN PER NO EXHAURIR LA TERRA:

COM EREN LES TÈCNIQUES i les EINES AGRÍCOLES: CULTIUS PRINCIPALS QUE ES RELITZAVEN AL FEU:

55. Els LLAURADORSLLAURADORS en el en el MÓN FEUDALMÓN FEUDAL

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA

1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA:

a) QUIN GRUP SOCIAL FORMAVA LA MAJORIA DE LA POBLACIÓ EN L’EDAT MITJANA? NOBLES --- CLERO ---- LLAURADORS

b) QUANTES CATEGORIES DE LLAURADORS PODIEM DISTINGIR? LLAURADORS LLIURES i SERFS --- RICS i POBRES --- del NORD i del SUD

c) QUINA TÈCNICA AGRÍCOLA UTILITZAVEN ELS LLAURADORS FEUDALS? ROTACIÓ MENSUAL --- ROTACIÓ ANUAL --- ROTACIÓ BIENNAL

d) QUIN NOM REB, LA MEITAT DE LA TERRA AGRÍCOLA QUE ES DEIXAVA EN REPÒS DURANT UN ANY?

REPOSADA --- GUARET --- ADOB

e) COM ES DIU EL TIPUS D’AGRICULTURA QUE ES PRACTICAVA DURANT L’EDAT MITJANA?

AGRICULTURA DE MERCAT --- DE SUBSISTÈNCIA --- NATURAL

f) A QUÈ o A ON, ES DESTINAVEN ELS PRODUCTES DE L’AGRICULTURA FEUDAL? MERCAT --- ESTRANGER --- L’AUTOCONSUM

5. Els LLAURADORSLLAURADORS en el MÓN FEUDAL

66. L’ESGLÉSIA CRISTIANAESGLÉSIA CRISTIANA: els CLERGUESCLERGUESL’ESGLÉSIAL’ESGLÉSIA

- MANTENIR LA UNITAT dels CREIENTS i REGULAR la VIDA SOCIAL i PRIVADA, de TOTA LA COMUNITAT

- OFICIAR LES CERIMÒNIES RELIGIOSES- S’ENCARREGAVA DE L’ENSENYAMENT- TAMBÉ S’ENCARREGAVA DE L’ASSISTÈNCIA als POBRES i MALALTS- DEMANAVA la CARITAT, la VIDA VIRTUOSA i la DONACIÓ de BÉNS PER A

L’ESGLÉSIA a l’HORA DE LA MORT

FUNCIONSFUNCIONS

OBLIGACIONSOBLIGACIONS RELIGIOSES dels RELIGIOSES dels CREIENTSCREIENTS

- RESAR, ANAR A MISSA, DEJUNAR DURANT la QUARESMA, CONFESAR-SE UNA VEGADA A L’ANY i COMBREGAR PER PASQUA

- ES RECOMANAVA FER ALGUNA PELEGRINATGE ALS LLOCS SANTS, SI ERA POSSIBLE, COM ERA A ROMA,JERUSALEM o SANTIAGO de COMPOSTEL.LA

66. L’ESGLÉSIA CRISTIANAESGLÉSIA CRISTIANA: els CLERGUESCLERGUESL’ESGLÉSIAL’ESGLÉSIA

- CÚSPIDE: el PAPA, que era la MÀXIMA AUTORITAT i RESIDIA A ROMA- PER AJUDAR AL PAPA: es va CREAR el SAGRAT COL.LEGI dels CARDENALS, que

S’ENCARREGAVA TAMBÉ DE L’ELECCIÓ del PAPA- RESTA DEL CLERO es DIVIDIA EN DUES CLASSES:

- CLERO SECULAR; FORMAT PER SACERDOTS, RECTORS i BISBES, que ATENIEN a la COMUNITAT de CREIENTS. S’AGRUPAVEN EN PARROQUIES DIRIGIDES PER RECTORS i un CONJUNT de PARROQUIES FORMAVA UNA DIÒCESI, DIRIGIDA PER UN BISBE

- CLERO REGULAR; INTEGRAT PER MONJOS i MONGES DEDICATS A L’ORACIÓ. VIVIEN AÏLLATS en un MONESTIR, BAIX L’AUTORITAT D’UN ABAT o ABADESA i SOTMESOS A UNA REGLA MONÀSTICA

ESTRUCTURAESTRUCTURA

- PER MANTENIR EL CULTE i el CLERO, TOTS ELS LLAURADORS ESTAVEN OBLIGATS A

PAGAR L’IMPOST del DELME, que era la DESENA PART DE LA COLLITA

ELS CLERGUES.


1. QUINES FUNCIONS DESENVOLUPAVA L’ESGLÉSIA?2. QUINES EREN LES OBLIGACIONS i

RECOMANACIONS, QUE L’ESGLÉSIA CATÒLICA, FEIA ALS SEUS CREIENTS?

3. QUI OCUPAVA LA CÚSPIDE, DINTRE DE L’ESTRUCTURA DE L’ESGLÉSIA, DE QUI S’AJUDAVA i DE QUE S’ENCARREGAVA TAMBÉ, AQUESTA INSTITUCIÓ?

4. EN QUINES DUES CLASSES ES DIVIDIA EL CLERO i QUI FORMAVA PART, DE CADASCUN D’ELLS?

6. 6. L’ESGLÉSIA CRISTIANA: els CLERGUESCLERGUES


1. RELACIONA, CADA MEMBRE DE L’ESGLÈSIA,SEGONS PERTANYEN AL CLERO REGULAR o SECULAR:

SACERDOTS -- ABATSPRIORS -- ARQUEBISBESBISBES -- FRARESMONJOS i MONGES

6. 6. L’ESGLÉSIA CRISTIANA: els CLERGUESCLERGUES

7 i 8. L’ART ROMÀNICART ROMÀNIC: ARQUITECTURA,PINTURA i ESCULTURA


1. INDICA EL CONCEPTE A QUE FAN REFERÈNCIA les DEFINICIONS:

a) BRAÇ MÉS CURT DE LA PLANTA DE CREU LLATINA: TRASSEMPTE --- ABSIS ---- CIMBORI

b) LLOC ON ES CREUEN ELS DOS BRAÇS DE LA PLANTA DE CREU LLATINA: PORTADA --- CREUER --- COBERTA

c) VOLTES QUE SE S’OSTENIEN SOBRE MURS GRUIXUTS i PILARS o COLUMNES ENORMES, UNITS PER ARCS DE MIG PUNT:

LATERALS --- D’ENTRADA --- DE CANÓ

d) CAPÇALERA DE L’ESGLÈSIA DE FORMA SEMICIRCULAR: ABSIS --- ALTAR --- CONTRAFORT

e) ESTRUCTURA QUE ES FORMA AMB ELS NAUS LATERALS QUE ES PROLONGUEN I ENVOLTEN L’ABSIS:

CONTRAFORT --- DEAMBULATORI --- TRANSSEPTE

f) COBERTA DEL CREUER: DEAMBULATORI --- CREUER --- CIMBORI

7. L’ART ROMÀNICART ROMÀNIC: ARQUITECTURA

L’ARQUITECTURA

http://olmo.pntic.mec.es/~mdem0011/planta1.jpg

L’arquitectura romànica. L’arquitectura romànica.

ART ROMÀNIC

Elements arquitectònics.

Analitzam aquí les principals característiques de l'arquitectura romànica.

utilització de la pedra com a material de construcció

Murs molt massissos i

gruixuts; solen ser d’aparell

regularMARQUES DE

CANTERS

Planta d’una església romànica

http://es.geocities.com/bosquets/imatgesart/romanico1.jpg

Planta de Santiago de Compostel·laPlanta de Santiago de Compostel·la


ART ROMÀNIC

2.3. Les esglésies.

CAPÇALERA

transseptePORTALADA

PRINCIPAL

COSLONGITUDINAL

presbiteri

girola

absis

Absidiolao capella radial

cimbori

creuer

Portaladalateral

torres

arcades

tribuna


ART ROMÀNIC

Elements arquitectònics. Esglaonament dels volums o elements

arquitectònics exteriors:


ART ROMÀNIC


Predomina l’arc de mig punt sobre columnes o

pilars

Sistemes de suports i cobertes:


ART ROMÀNIC

Elements arquitectònics. Sistemes de suports i cobertes:

Utilització de

voltes de pedra


ART ROMÀNIC


D’aquesta forma, es substituí la coberta plana per la coberta amb volta de

canó

Exemple de volta de

canó reforçada amb arcs faixons


Utilització de

voltes de pedra

VOLTA D’ARESTA(quan s’entrecreuen

dues voltes de canó es genera aquest tipus de

volta)


ART ROMÀNIC


Utilització de

voltes de pedra

http://www.eniac.es/usuarios/juanf/bovedas.htm

Murs Murs gruixuts de gruixuts de

càrregacàrrega

Contraforts Contraforts exteriorsexteriors

Arcs faixonsArcs faixons

Volta de pedraVolta de pedra

Finestres Finestres petites i petites i

abotzinadesabotzinades

Arcs formersArcs formers


ART ROMÀNIC


Com resoldre el pes de

la volta de canó?


ART ROMÀNIC


interiorment els pilars també són molt importants



ART ROMÀNIC


I exteriorment el pes de l’edifici

acaba conduint-se als murs i contraforts ...

Contraforts o estreps

Murs molt massissos i

gruixuts; solen ser d’aparell

regular



ART ROMÀNIC


I les finestres o vans no podien

ser grans i s'havien d´abotzinar

http://www.romanicoaragones.com/3-Somontano/HU-PalReal%20G10-Camp.JPG

Vans o finestres(permeten l’entrada de la llum)


ART ROMÀNIC

Elements arquitectònics.La diferència d’alçada entre la nau central i les laterals permet la il·luminació tènue

de l’església

Tribuna o trifori(segon pis sobre les naus laterals)

arcs

http://www.thais.it/architettura/romanica/schede/scm_00122_uk.htm

MANIFESTACIONS

ARQUITECTÒNIQUES

Preromànic Asturià San Miguel de Lillo (Oviedo)

San Martín de Fromista (Palencia)

Colegiata de Santa Maria la Mayor a Toro (Zamora)

La Catedral de Santiago de Compostela

PINTURA ROMÀNICA

– Característiques generals

ART ROMÀNICART ROMÀNIC

PINTURA ROMÀNICAPINTURA ROMÀNICA- Característiques generals- Característiques generals

1) Finalitat fonamentalment DIDÀCTICA (adoctrinadora), però també DECORATIVA.


3) Dos TIPUS principals de representacions: pintura mural al FRESC (parets dels temples) i pintura al TREMP sobre taula de fusta (frontals dels altars, especialment a Catalunya, mobiliari litúrgic).


2) SUBORDINACIÓ de les figures al marc arquitectònic i l’espai físic en general: es destinarà fonamentalment a decorar l’interior dels temples (absis, murs, voltes...).

- PINTURA ROMÀNICA- PINTURA ROMÀNICA- Característiques generals- Característiques generals

4) Predomini absolut de la pintura RELIGIOSA i la seva ICONOGRAFIA simbòlica i al·legòrica (Teofanies): representacions de Crist (Crist en Majestat, Maiestas Domini o Pantocràtor, especialment), Dextra Domini (mà dreta beneint), Judici Final, l’Anell místic (colom que representa l’Esperit Sant), envolten el Pantocràtor els símbols dels Evangelistes (Tetramorfs), en algunes ocasions Crist cedeix el lloc a la Mare de Déu amb el Nen; i n’hi ha, a més, àngels, arcàngels, querubins...

en algunes ocasions Crist cedeix el lloc a la Mare de Déu amb el Nen; i n’hi ha, a més, àngels, arcàngels, querubins...

- PINTURA ROMÀNICA- PINTURA ROMÀNICA- Característiques generals- Característiques generals

Utilització de la POLICROMIA (no es conserva pràcticament en cap relleu).

ANONIMAT de l’artista: quasi mai coneixem el nom de l’autor, considerat un artesà.

- ESCULTURA ROMÀNICA- ESCULTURA ROMÀNICA- Característiques generals- Característiques generals

L’escultura romànica és una mostra del PODER de l’ESGLÉSIA: quasi tota l’escultura és RELIGIOSA.

Suposa la recuperació de l’escultura MONUMENTAL en l’art occidental: des de la fi de l’època romana (recordeu el Colós de Constantí) es feia molt poca escultura monumental i és el romànic qui la recupera.


MATERIALS: sobretot la pedra, però també la fusta en l’escultura exempta (talles).


TEMÀTICA: L’escultura neix subordinada al temple, per això quasi tots els temes representats són religiosos (trets de la Bíblia i les vides dels sants o hagiografies), però també trobem animals fantàstics (bestiari), algunes escenes de la vida quotidiana, motius florals, vegetals i geomètrics i, fins i tot, escenes de tipus sexual (molt rarament).


TEMÀTICA: temes religiosos (de la Bíblia i les vides dels sants), animals fantàstics (bestiari), escenes vida quotidiana, motius florals, vegetals i geomètrics ...

- ESCULTURA ROMÀNICAESCULTURA ROMÀNICA- - Característiques generals- Característiques generals

Doble FUNCIÓ: * DECORATIVA (donar bellesa a les construccions arquitectòniques). * I, sobretot, DIDÀCTICA, perquè pretén adoctrinar religiosament, a través de les representacions, a una població analfabeta, és a dir, com la majoria dels fidels no sabien llegir, l’escultura intenta ensenyar la doctrina mitjançant imatges.


8) Escultura ANTINATURALISTA: Les figures són hieràtiques, rígides i poc expressives (amb excepcions).


Tendència a omplir tot l’espai compositiu (cert HORROR VACUI).


7 i 8. L’ART ROMÀNICART ROMÀNIC: ARQUITECTURA,PINTURA i ESCULTURA

PREGUNTES CLAUS --- PER LA PROVA:1. L’ART ROMÀNIC, QUANT i a ON ES VA DESENVOLUPAR,PER

QUÈ REP AQUEST NOM i QUIN ERA EL SEU OBJECTIU?2. EN QUIN MATERIAL SOLIEN FER-SE LES ESGLÉSIES ROMÀNIQUES

i QUINS EREN ELS SEUS ELEMENTS ESSENCIALS?3. L’ESCULTURA i la PINTURA ROMÀNICA, QUIN CARÀCTER

TENIEN,A QUE ESTAVEN SUPEDITADES i QUIN ERA EL SEU OBJECTIU DIDÀCTIC i PER QUIN MOTIU HO ERA?

4. LA PINTURA ROMÀNICA, QUINA TÈCNICA UTILITZAVA i QUE LA CARACTERITZAVA?

5. L’ESCULTURA ROMÀNICA,DE QUE DEPENIA, LES FIGURES A QUÉ S’ADAPTAVEN, QUINA ERA LA SEUA TEMÀTICA i ON SOLIEN UBICAR-SE?

6. EN QUE ES FEIEN LES TALLES RELIGIOSES, ON SOLIEN COLOCAR-SE i QUINS MOTIUS REPRESENTAVEN?

TEMATEMA 22: L’EUROPA FEUDALL’EUROPA FEUDALACTIVITATS FINALS ACTIVITATS FINALS A REALITZAR, PER VALORAR i PREPARAR LA

PROVA i ENTREGAR EL DIA DE LA PROVA:

DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES, DE LES

PÀGINES 3838 i 3939, EFECTUAR:

L’ACTIVITAT 1: COMPLETA el MAPA CONCEPTUAL

L’ACTIVITAT 3: DEFINEIX CONCEPTESL’ACTIVITAT 4: IDENTIFICAR les PARTS d’un

CASTELL MEDIEVALL’ACTIVITAT 5: COMENTA EL TEXTL’ACTIVITAT 7: COMPLETA LA TAULA

ASPECTES i VALORACIÓ QUE INCLORÀ LA PROVA DEL TEMA:1. RESPONDRE A PREGUNTES CLAUS DEL TEMA, DELS SELECCIONADES i

REALITZADES EN CLASSE, DE CADA APARTAT --- valor 5 punts

2. DEFINIR, CONCEPTES DE L’ACTIVITAT 3, DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES --- valor 1 punt

3. IDENTIFICAR, ASPECTES DE L’ART ROMÀNIC SEGONS CORRESPONGEN A LA PINTURA o l’ESCULTURA, DE L’ACTIVITAT 7 DE COMPLETA LA TAULA, del PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES -- valor 1 punt

4. TRIAR i RELACIONAR DEFINICIÓ, de les ACTIVITATS DE COMPETÈNCIES, REALITZADES EN CLASSE, DEL LLAURADORS i l’ARQUITECTURA -- valor 1 punt

5. FRASES PER ASSENAYLAR VERITABLE o FALS i CONVERTIR LES FRASES FALSES EN VERITABLES, DE L’ACTIVITAT 1, DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES --- valor 1 punt

6. TEXT PER INTERPRETAR, RESPONDRE A QUESTIONS RELACIONADES AMB UN TEXT del CONTEXT DEL TEMA, SEMBLANT A L’ACTIVITAT 5, DEL PRÀCTICA COMPETÈNCIES --- valor 1 punt

TEMATEMA 22: L’EUROPA FEUDALL’EUROPA FEUDAL

2n eso tema 2_ L'EUROPA FEUDAL

Education

Transcript of 2n eso tema 2_ L'EUROPA FEUDAL