Edició de LleidaDISSABTE · 3 de febrer del 2018. Any XLIII. Núm. 14537 - AVUI / Any XL. Núm. 13407 - EL PUNT

1,50€

CONTRAPORTADA P48

Mario Urrea. Alcalde de Torrebesses

“El paleta delpoble encaraconstrueix enpedra seca”

1751

68-1

1495

81w

1390

51-1

1781

06w

Demà ambEl Punt Avui

El segrestcontinua

Treballadors públics encadenats amb llaços grocs, ahir a la plaça de Sant Jaume de Barcelona ■ ACN

FORN · El jutge Pablo Llarenaveu voluntat de reincidència imanté empresonat el consellerPLA · JxCat diu que té un plaper investir Puigdemont i ERCvol evitar conseqüències penals

P6-14 Nacional P21,22

CaixaBank minimitza els efectes del’1-0 i el Sabadell per ara no tornarà

Bons resultats deCaixaBank i BancSabadell l’any 2017

Punt de Vista

Guillem López iCasasnovas

ColalucciDe reüll Tribuna

Desencís

Maria Palau

Trump desafia l’FBI ambun informe sobre Rússia

Europa-Món P26,27

Donald Trump, ahir a la Casa Blanca ■ AFP

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 3 DE FEBRER DEL 2018

Estat té2.078.710 pro-

blemes. És a aquestsciutadans –o a unapart significativad’ells– als qui necessi-

ta desactivar políticament i desmobi-litzar socialment. Madrid no vol mésmanifestacions massives ni més riscinsurreccional i és en aquest sentit queactua per represaliar la primera líniadels polítics del procés. Tot plegat,pensen les elits madrilenyes, ha deservir per escarmentar el conjunt del’independentisme i, sobretot, per inti-midar una nova fornada de líders que,des d’un independentisme retòric, re-tornin a l’autonomisme.

El seu problema és que tot això hopoden fer i ho fan a costa de deslegiti-mar tant com faci falta les institucionsde l’Estat. I serà aquesta arbitrarietatautoritària la que mantindrà cohesio-nat el bloc social independentista, con-tra el que preveu l’estratègia de Ma-drid. Sense camí democràtic per re-córrer, l’independentisme seguirà ocu-pant la totalitat del catalanisme polític,

en espera d’una nova oportunitat his-tòrica més insurreccional que pacifis-ta. Per al gruix de les classes mitjanesd’aquest país, ha quedat clar que no hiha possibilitats d’evolució democràticadins la monarquia espanyola. La Repú-blica serà, per tant, l’únic sinònim dedemocràcia plena.

Represaliant persones, partits i enti-tats pensen que aconseguiran torçarla voluntat dels dos milions d’electorsque consideren Carles Puigdemont elseu president legítim i que, a més, te-nen clar que Felip VI representa la ins-titució d’origen franquista que ha legi-timat, en última instància, l’“a porellos” hispànic.

Ningú no pot acceptar que amena-cin, inhabilitin i empresonin els seusrepresentants electes quan l’únic queintenten és obeir la voluntat dels queels han votat. I la humiliació és l’armapolítica més poderosa quan del que estracta és de combatre la injustícia. Elque ve ara és, per tant, un canvi d’es-tratègia de l’independentisme. S’hanacabat els somriures, arriba la malallet.

L’

Keep calmSalvador Cot

Arribala mala llet

El seu problema és que totaixò ho poden fer i ho fan acosta de deslegitimar tantcom faci falta les institucionsde l’Estat

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

l Gaziel que m’agrada és el de lapostguerra, el que, retirat perforça del periodisme que abans

havia exercit en castellà, recobra el ca-talà matern i ofereix llibres tan impor-tants, tan saborosos de llegir, com elsmemorialístics Tots els camins duen aRoma, Sant Feliu de la Costa Brava iHistòria de La Vanguardia o els re-portatges continguts a Castella en-dins. L’Agustí Calvet de Sant Feliu dela Costa Brava, com s’havia d’expres-sar amb naturalitat, sinó en català? Laparadoxa tràgica és molt pròpia de Ga-ziel: s’hi va expressar quan el catalàestava prohibit per Franco, i no du-rant la República, quan era habitualen el periodisme però no a La Van-guardia, que va dirigir. Gaziel admirael castellà de la Generación del 98 i,anant més enrere, el dels místics o eldel Quixot. Ell no hi arriba. S’hi entre-banca, no hi troba el “geni” que hi vasaber trobar, per exemple, el seu ad-mirat Azorín, “llevantí” de Monòver.Fa uns anys, Jordi Amat va recollir enun llibre articles juvenils de Gaziel, encastellà. Em van convidar a presentar-lo, amb Enric Juliana. Vaig fer aques-

E

tes observacions i em va semblar queno van agradar gaire a l’analista i di-rector adjunt de La Vanguardia. Pot-ser no era el moment de fer-les.

Però Gaziel, en català o castellà,sempre s’ha de llegir. Ara, Narcís Ga-rolera ha aplegat en el llibre ¿Seré yoespañol? els articles que va publicar aldiari de Madrid El Sol entre 1925 i1930, època sensible. En el pròleg,Francesc-Marc Álvaro situa Gaziel allloc que li correspon dintre del perio-disme català i mundial del moment.Molt bé. Es veu que l’editorial no es de-cidia a publicar el llibre. No hi veia sor-tida comercial. N’hi ha vist quan el

“procés” ocupa l’interès general. Ga-ziel intenta fer entendre als lectors deMadrid la situació de Catalunya, la se-va història i cultura, les aspiracionspolítiques. L’aplec és, doncs, vigent,encara que, suposo, insatisfactori i“antiquat” per als independentistesmés o menys radicals. Gaziel, quesempre defuig el tòpic, admira els ReisCatòlics. Els atribueix la idea de cons-truir una península Ibèrica política-ment forta, Portugal inclòs, amb reg-nes “autònoms” ben avinguts. La mortdels reis, la irrupció de monarquies es-trangeres i, sobretot, la “distracció”que va suposar el descobrimentd’Amèrica van esguerrar el projecte.“Esguerrar”, paraula molt pròpia deGaziel quan parla d’Espanya. L’esguer-ro subsisteix i produeix acusades ma-nifestacions. Gaziel no només parla deCatalunya i Espanya. Ho fa d’Europa,del món, també de literatura. Les se-ves “baralles” amb Dostoievski... El noide Sant Feliu era cultíssim. Garolerafa la gran pregunta: quin diari de Ma-drid acull ara plomes brillants que ex-pliquin Catalunya des de Catalunya? AEl Sol hi havia també Pla, Carner...

“Surten elsarticles que vapublicar a Madridentre 1925 i 1930

Vuits i nous

Gaziel i l’esguerroManuel Cuyàs

diferència de la majoria d’opi-nadors i tertulians d’aquestpaís (i sobretot dels del país del

costat), jo ara mateix no m’atreviria adir què ha de fer el president Puigde-mont. Probablement, el més fàcil seriaque tots plegats ens apuntéssim a lateoria aquesta del “pas al costat” queArtur Mas va posar de moda (i quepractica de tant en tant) i que li acon-selléssim, com ara està de moda acon-sellar-li, que no faci res que suposi ris-cos penals per a ningú. Però, què volenque els digui, a mi em sembla un pèl fà-cil, donar consells com aquest. Pri-mer, perquè la decisió és seva, ben se-va; i segon, perquè no voldria oblidar-me tan fàcilment que Puigdemont ésel president que va fer possible, entrealtres fites, l’1-O, que ha tingut lesconseqüències que ha tingut però queva ser una jornada que en un momento altre ens ha fet sentir orgullosos atots plegats, personalment i com a

A “Ves si no seràel que li vamdemanar, que vetlliper la República, no?país. Per això des del meu punt de vis-ta s’ha guanyat ell el dret, i no pas elstertulians i els opinadors, a decidir sivol fer cap pas al costat i quan el volfer, si és que toca fer-lo, que en tinc se-riosos dubtes. Em fa l’efecte que aramolts (i no només Madrid) han vistl’oportunitat de fer passar Puigde-mont per un imprudent, un temerari iun irreflexiu que ara s’ha entossudit(ves si no serà el que li vam demanar)a protegir la República des de Brussel-les i a incomodar Madrid i Europa. Pe-rò més enllà d’això, hi ha una cosa quetrobo ben curiosa (si és que en comp-

tes de curiosa no n’he de dir injusta): iés que la pressió li vingui d’ERC, delsseus socis, i que sigui Rovira qui dema-ni a Puigdemont que no corri riscosperquè el 155 desaparegui, i que Jun-queras li proposi ser un president sim-bòlic. Ho trobo curiós perquè si unacosa volia fer mesos enrere Puigde-mont és evitar el 155 i protegir les ins-titucions. Per això va voler convocareleccions i, si mal no recordo, enaquell moment van ser els republicansqui el van pressionar amenaçant-lo desortir del govern, i algun diputat el vatitllar de traïdor amb allò de les “mo-nedas de plata”. Ara, és cert, sabem elpa que s’hi dona. I les elits i part de laclasse política demanen a Puigdemontun gest. El que no tinc tan clar (gens,de fet) és si això és el que li demanatambé la gent del carrer, que és allòque ens posem a la boca cada cop queparlem del procés. Per això no m’atre-veixo a donar consells.

La decisió de PuigdemontXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El jutge del Tribunal SupremPablo Llarena va dictar ahir

una interlocutòria en què decidiamantenir en presó provisional elconseller legítim d’Interior, JoaquimForn. No és nou que Llarena faci po-lítica en les seves resolucions peròahir ho va tornar a fer en usar com aargument per mantenir Forn com apres polític el fet que sigui indepen-dentista. I a més, com passa quan elgovern espanyol presumeix de nohaver fet cas de la separació de po-ders per aturar el pla sobiranista,sense cap pudor. Llarena afirma enel seu escrit que encara preval “la in-certesa que la voluntat política ma-joritària sigui respectar l’ordre legalper assolir l’aspiració d’indepen-dència que encara avui comparteixl’investigat”. És a dir, a la presó pelque es pensa admetent que Forn,com Oriol Junqueras, Jordi Sànchezo Jordi Cuixart són presos polítics.

En la resolució assegura tam-bé que “persisteix el risc de re-iteració delictiva”, tot i que Forn hadit que accepta el 155 i ha deixat deser diputat. Però el jutge dona totalcredibilitat a la declaració del cap del’operació policial que havia d’evitarl’1-O, Diego Pérez de los Cobos, queva acusar els Mossos, sota el controlde Forn, d’haver facilitat el referèn-dum. Els Mossos, però, van des-muntar més col·legis electorals del’1-O, seguint les ordres judicials,que la Policía Nacional i la GuàrdiaCivil juntes, i ho van fer sense capviolència. La decisió de mantenirForn empresonat és, doncs, un epi-sodi més de la revenja de l’Estat perl’èxit de l’1-O ja que hi ha un desequi-libri evident entre la decisió d’ahir ila d’alliberar altres membres del go-vern català. Cada cop més, quedaclar que els quatre empresonatssón uns veritables ostatges enmans de l’Estat i que el seu futur de-pendrà també de les accions que esduguin a terme al Parlament.

Un pas mésen la revenjaper l’1-O

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El poeta gironí acaba de presentar Manera negraun poemari sobre la vida, la vellesa, el país i la llen-gua. Es tracta de poemes escrits en els darrerscinc anys inspirats en el seu dia a dia i en el dia adia del país. Així hi ha des d’un poema sobre la cor-rupció fins a un de la manifestació de Brussel·les.

MAGISTRAT DEL TRIBUNAL SUPREM

El dia a dia

El magistrat ha decidit mantenir a la presó el con-seller Joaquim Forn pel fet de ser independentistai per considerar-lo el màxim responsable de l’èxitde l’1-O. En una resolució política reitera que hi harisc de reiteració delictiva, malgrat que hagi re-nunciat a la seva acta de diputat. Pura venjança.

-+=

-+=

Montserrat ruralMercè Conesa

Sentència políticaPablo Llarena

-+=

Narcís Comadira

Setze municipis de quatre comarques de l’entornde la muntanya de Montserrat, conjuntamentamb la Diputació de Barcelona i el Patronat de lamuntanya, han creat el Parc Rural de Montserratamb l’objectiu de reivindicar l’activitat agrària delterritori i, el que és més important, recuperar-la.

PRESIDENTA DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

POETA

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/gyfqne

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

EL PUNT AVUIDISSABTE, 3 DE FEBRER DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Colalucci

a peça que ha acabat sent més decisiva per frenar eltrasllat de les pintures murals del monestir de

Sixena ha estat Gianluigi Colalucci, el director de larestauració de la Capella Sixtina. El Punt Avui el vaentrevistar en primícia la tardor del 2016, en el momentmés àlgid de la polèmica, i es va expressar de maneraben clara: el lloc més segur per als delicats frescos és iserà sempre el MNAC perquè el demacrat cenobi és unaamenaça per a la seva conservació. A Aragó el dictamendel reputat especialista va caure com un gerro d’aigua

freda i, en lloc d’acceptar el seusensat punt de vista, periodistes,advocats i suposats vetlladors delpatrimoni el van fer passar per uncalvari de manipulacions. AColalucci tot plegat el va fer entristirmolt. Fins ara, que ha vist que lesseves paraules sí que han estat beninterpretades per la jutgessa del cas

Sixena. L’eminent restaurador italià ha volgut compartirla seva felicitat en un article d’opinió que aquest mateixmitjà va publicar dimecres. En considerar que ja hadonat tots els arguments tècnics per alertar del perill del’operació, per més que se’l segueix tergiversant, ara ensha regalat una idea majúscula que el MNAC faria bé derecollir i de treballar: impulsar una llei que reconegui totel que el museu català representa per a la “culturamundial”. Una llei que impedeixi que es desmembri laseva col·lecció. Si cal, recomana Colalucci, amb ellideratge de la Unesco. Seria meravellós.

L

L’expert creuque la Unescohauriad’intervenirper defensarel MNAC

1any

La fiscalia ordena 18 detencions iel jutge fa públic que no n’hademanat cap. Per primer cop s’hiinclouen obres de l’Ajuntament iel Port de Barcelona.

10anys

20anys

L’enfrontament entre el PP i elPSOE se centra en deudiputats. El PSOE confia amillorar resultats a Galícia, PaísBasc i Canàries.

Mariano Rajoy promet a JordiPujol un nou paquet detransferències per al juny queve. El ministre no exclou cedir lagestió dels aeroports en el futur.

El cas 3% Batalla PP-PSOE Més traspassosTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 3 DE FEBRER DEL 20184 | Punt de Vista |

Estat espanyolenvesteix la polí-

tica catalana com unMiura i no pretén dissi-mular, més aviat sen’enorgulleix. Tampoc

es va esquinçar les vestidures el dia queel Tribunal Europeu de Drets Humansd’Estrasburg va condemnar Espanya pelcas dels independentistes torturats el1992 o per la inhabilitació il·legal del pre-sident del parlament basc Juan MaríaAtutxa. No han demanat perdó per allò,ni pels GAL, ni pels crims del franquisme.Cal deduir que importa poc que d’aquí acinc o deu anys el TEDH torni a condem-nar Espanya pels abusos del combatcontra el moviment independentista aCatalunya, perquè interessa més matar-lo i enterrar-lo. Aquesta constatació ésdura per als qui treballen per la indepen-dència i per als qui treballen per la demo-cràcia. Seva és la frustració i la sensaciód’indefensió, mentre que la resta oaplaudeixen amb les orelles, o s’excla-men sense moure un dit, o amaguen elcap sota l’ala. I si m’estalvio els qualifica-tius, és perquè posar-los s’ha convertit

en un esport de risc. Les cartes estanmarcades quan el Tribunal Constitucio-nal pot ignorar la Constitució, incomplirla llei orgànica que el regula i ordenarmesures que ningú li ha demanat ni es-tan previstes, com està passant. O quanels jutges imposen el relat de la rebel·lió oel de la malversació, amb mesures depresó preventiva incondicional incloses,contra el que diuen els fets i les proves. Oquan els fiscals demanen girar full a ladestrossa dels ordinadors de Bárcenas iignoren els policies que surten de nit id’incògnit a repartir estopa al crit de “Apor ellos”, mentre persegueixen amb fú-ria mestres, alcaldes, diputats o colum-nistes amb absurdes acusacions d’odi. Oquan es branda la separació de poders almateix temps que es truca als magis-trats del TC en plena deliberació per alli-çonar-los del que més convé. O quan sesacralitzen els lletrats del Parlament is’ignora el Consell d’Estat. O quan... Tanmarcades estan les cartes, que no hihauria d’haver més qüestió que aquesta.La perversió de l’estat de dret, la violacióde drets civils, la subversió de la demo-cràcia, la inexistència de la justícia. I si al-gú vol fer veure que aquesta tifa és ca-viar, doncs endavant i bon profit!

L’

Full de rutaToni Brosa

El caviari la tifa

En el combat contra el procésel que menys importa ésl’estat de dret, la justícia, lademocràcia o els drets civils

“El que mésgreu em sap és quehi hagi hagutmàrtirs

al trobar una solució a la situació ac-tual del nostre poble. Per a mi, coma pacifista, només hi ha un camí a

considerar: tocar de peus a terra i anar in-tentant arribar al més lluny possible, sen-se tirar mai la tovallola. A prop els meusvuitanta anys, Déu n’hi do el que hem vis-cut i el que hem patit. Sempre ens podempreguntar si vam fer prou per canviar la si-tuació en temps de dictadura. No ho sé,però sí tinc clar que vam fer molt i algunacosa vam aconseguir. Aquests últimstemps hem lluitat molt, molt, i hem estata prop d’aconseguir els nostres objectius,però no hem arribat al final. Seguramentno estàvem prou preparats. Em semblaque ha arribat el temps del replegament,de planificar bé la situació i caminar enda-vant. El que més greu em sap és que hi ha-gi hagut màrtirs, gent honrada i lluitadoraque és a la presó o a l’exili, que ho passamolt malament, ells o elles i les seves famí-lies. Estic totalment d’acord que els meuspunts de vista actuals estan condicionatsper l’edat. De ben segur. Entenc perfecta-ment els que creuen que s’ha d’anar a to-tes fins que tot peti. I estaré moralment alseu costat. Si n’hi ha que volen ser màrtirs

C no seré jo qui els en privi. Jo a aquests elsdonaria tots els càrrecs i estaré sempre alseu costat, això sí, sense renunciar alsmeus principis bàsics del pacifisme, queencara penso que és l’únic camí vàlid, difí-cil, sens dubte, però vàlid.

DAVANT DE LA SITUACIÓ esperpèntica quevivim, amb governants curts com una cuade conill, amb una justícia –sempre hi haexcepcions– que està al servei dels quemanen, amb un rei que de l’única cosa quees preocupa és que li mantinguin o li aug-mentin el sou, resulta difícil romandre se-rè i no rebentar. I això sembla que li passa

a molta gent. No és estrany que cada diaen els WhatsApps apareguin quantitatsd’il·lustracions demanant a la gent quemantingui la il·lusió i la confiança. De fetés el que vam aplicar quan en els tempsmés durs del franquisme semblava queallò no s’acabaria mai. Es va acabar, pot-ser no de la manera que ens hauria agra-dat, però es va acabar. I jo crec que mésaviat del que es pensen desapareixerantota aquesta colla de personatges inútils icorruptes i podrem asseure’ns al voltantd’una taula per poder parlamentar compersones civilitzades. Potser en aquestsmoments haurem de tornar a les caser-nes d’hivern, com diuen amb frases bèl·li-ques, i mirar de tirar endavant el país. Noens ho posaran fàcil, segur. I caldria que aàmbit estatal sorgís un partit demòcratade veritat que esborrés els que ara endiuen unionistes i que no són més que unsineptes. On són els socialistes de veritat,aquells que facin oposició als actuals cap-grossos, que ofereixin programes socials ique la seva consigna amb lletres grossessigui: Els drets humans, abans que tot.Vindran temps millors, segur, perquè elsque hi creiem no deixarem de lluitar.

Pep Collelldemont. Periodista

Màrtirs, noTribuna

El català en elsnavegadors delscotxesb Vull comprar-me un cotxeque el navegador es pugui con-figurar en català. He escrit aNissan per saber si l’incorpo-ren. Em contesten: “Lamen-tem comunicar-te que el catalàno està disponible per al siste-ma de navegació de Nissan.L’ordinador de bord del vehiclees considera propietat indus-trial i, d’acord amb la normati-va vigent (art. 211-5 Codi deConsum de Catalunya), no ésobligatori que estigui disponi-ble en llengua catalana. Noobstant això, t’indiquem quehem pres nota del teu cas pera futures accions per part deNissan”. Així, és culpa del nos-tre Codi de Consum per no fer-lo obligatori. Se’n pot deduir,per tant, que els manuals delsvehicles sí que haurien de seren català perquè en aquest casel codi sí que obliga, però tam-poc no hi estan. Si no hi ha una

llei darrere una llengua, llavorsno està disponible. Però a No-ruega o Dinamarca–amb llen-gües menys parlades que elcatalà– tampoc no hauria d’es-tar disponible el navegador endanès ni noruec perquè no elshi obliguen, però sí que es potconfigurar el navegador enaquestes llengües.EDUARD BOTIFOLL JULIÀCanovelles (Valles Oriental)

‘Els dos poders’

b El polític Jorge Verstrynge(Tànger, 1948) va declarar enuna entrevista: “Recuerdo quehace años, cuando estaba enAlianza Popular [el precedentdel PP], le propuse a ManuelFraga Iribarne hacer el congre-so del partido en Barcelona. Meestuvo dando largas y yo le se-guí insistiendo. Al final me res-pondió que no. No olvidaré loque me dijo: «Mire usted, Cata-luña es tierra conquistada».”Deu ser per tot això que el filò-sof Josep Maria Ruiz Simon

(Barcelona, 1961) conclou quehi ha dues maneres d’assolir laconquesta del poder, “peraconseguir que els altres facinel que un vol. El poder dur ho fad’una manera més directa, permitjà d’amenaces (garrotades)o d’incentius (pastanagues),per exemple. El poder tou, encanvi, ho fa d’una manera méssubtil: organitzant l’agenda po-lítica de manera que configuriles preferències alienes, en unaorganització en què la cultura,la ideologia i la propaganda in-terpreten un paper cabdal”. Itot això s’aconsegueix amb“l’omnipresència i capacitat depersuasió intimidadora delsformadors d’opinió”.JORDI PAUSASParís

Roger Espanyol,estupefactesb Tornem al molidos a palos,però hi ha qui ho va passarmolt pitjor. El testimoni de Ro-ger Español, el noi que ha per-

dut la visió d’un ull per l’impac-te d’una pilota de goma dispa-rada per la policia espanyola l’1d’octubre. Els ciutadans d’Eu-ropa i del món han quedat es-tupefactes davant un fet tanterrible. El mateix Roger Espa-ñol, músic de professió, ho vaexplicar així: “Desprésd’aquesta experiència, sobre-tot vull que ningú més l’hagi depassar. Perquè no és gensagradable. A part la qüestiómèdica, en l’àmbit vital és moltincòmode. No m’hi acabod’acostumar, a tenir la visiód’un sol ull. Jo espero que lesbales de goma no es facin ser-vir més”. Un material prohibit aCatalunya d’ençà del 2014.Eren votacions pacífiques ones pretenia expressar la lli-bertat d’expressió i tractarels resultats dintre del diàlegpolític, treball i enteniment.En tot moment, el presidentPuigdemont va apel·lar aldiàleg.ENRIC FIGUERASPalamós (Baix Empordà)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 3 DE FEBRER DEL 2018

Marta Rovira, SECRETÀRIA GENERAL D’ERC

“La investidura no ha d’implicar conseqüències penals”La frase del dia

“Un amic diu queel dret és una obrahumana i que, coma tal, funciona quanhi ha ordre, quan hiha pau, però noquan hi ha guerra,un conflicte massiuo una revolució; araa casa nostra notenim un entorn denormalitat

empre havia pensat que em vaigequivocar quan dels dos grausque m’habilitaven per a exercir

professionalment havia escollit l’eco-nomia. És que prest em vaig adonarque, fora dels manuals més o menysdoctrinals, per al carrer l’economia erauna ciència mestissa de la política,prostituïda pel mercat i en què tot oquasi tot es considerava opinable.N’hi ha prou a fer un poc de zappingentre tertúlies per a constatar el valorque es dona als analistes i qui és con-siderat per aquests un bon i un mal eco-nomista.

EMERGIDA SENSE UNA LÒGICA determi-nista, la Ciència Econòmica era elabo-rada contrastadament per animal spi-rits que, en fugida lliure, es deixavenguiar poc o gens per caps de ramat, jafossin aquests keynesians, neokeyne-sians, postkeynesians, sraffians, libe-rals, neoliberals o avui partidaris del’economia circular. En canvi el dret,l’altra opció meva possible, pensava joque responia a un cos hermenèutic,emmotllurat des dels Codis Justiniansi el Dret Romà, amb l’empremta delsgrans principis ‘naturals’ que ho enva-ïen tot, des del civil al penal passant peldret internacional o el constitucional.

LA REALITAT D’AQUESTS DIES em demos-tra que anava errat de comptes, i queels practicaires del dret, ja des del mi-nisteri fiscal, poder judicial, diferentsmagistrats i una infanteria d’advocats,almenys en aquest país, no mereixen elrespecte que mereix la justícia, que elshauria de guiar en les interpretacionsde la llei. Bé, o mereixen el mateix res-pecte que mereixem els economistes.

CERTAMENT, HE PECAT d’ingenu valorantmés la disciplina que no practicava quela que m’ocupava. Ja diu l’article 3 delCodi Civil espanyol que “les normes

S s’interpretaran segons el sentit propide les seves paraules en relació amb elcontext, els antecedents històrics i le-gislatius, i la realitat social del tempsen què han de ser aplicades, atenent fo-namentalment a l’esperit i finalitatd’aquelles”. Sense cap ordre jeràrquic,la porta a la discrecionalitat que donael primer apartat ja és prou gran. I així,en les circumstàncies polítiques que esconsideren excepcionals (l’amenaça a

la unitat d’Espanya per part d’aquellsque no volen seguir el que el mateix Tri-bunal Constitucional ha traçat per talde resoldre la voluntat democràtica-ment expressada) en veiem de tot co-lor. Fiscals que persegueixen el rastrede correus suposadament d’idees cons-piratives i que miren cap a l’altra bandaquan es tracta d’observar els que handestruït el disc dur de la mare de totsels correus de la corrupció. Jutges queutilitzen els tempos processals a con-veniència, nomenaments que posen itreuen agents judicials al gust políticdel govern. O un Tribunal Constitucio-nal que per salvar el prestigi dels seusintegrants amb el vot per unanimitatdeixen malmesa la institució.

PERÒ LA LLEI SENSE EQUITAT no és justa.Ho diu també el Codi Civil a l’apartat 2de l’article 3, que “l’equitat haurà deponderar-se en l’aplicació de les nor-mes, si bé les resolucions dels tribunalsnomés podran descansar de maneraexclusiva en ella quan la llei expressa-ment ho permeti”. Se’m fa difícil, ésclar, veure la situació judicial espanyo-la avui sota aquestes coordenades.

UN BON AMIC JURISTA que estima el dretdiu que aquest és una obra humana ique, com a tal, funciona quan hi ha or-dre, quan hi ha pau, però no quan hi haguerra, un conflicte massiu o una revo-lució. Quan la tempesta acaba és quantorna el dret, que es re-estableix. Lesnormes procedimentals estan pensa-des per un entorn de normalitat. I ara acasa nostra no el tenim. La lluita peldret és la lluita per la pau; a partir de lapau el dret funciona per resoldre elsconflictes estructurals i assumibles.Avui estem en una situació en què par-lar de dret amb normalitat és pràctica-ment impossible. D’aquí que alguns noparin de dir que estem en un estat dedret, en prèdica poc corresposta amb lapràctica que exerceixen.

Guillem López i Casasnovas. Catedràtic d’economia (UPF)

DesencísTribuna

SísifJordiSoler

enso en el feno-men de combus-

tió espontània sofertpels demòcrates espa-nyolistes, que arran delprocés sobiranista han

desertat de l’intent d’extirpar el principiimperial i plantejar un debat honest, dereconeixement de l’altre com a subjectepolític. Penso també en alguns indepen-dentistes esbravats, que fa set anys vanprotagonitzar una sortida de cavall queara contrasta amb la seva arribada d’ase.Penso en alguns catalanistes i esquerra-nosos egregis que van refugiar-se en elsarcòfag molt abans que els arribés prò-piament l’hora de ser embalsamats, ique en surten de tant en tant per clavar-nos un sermó essencialista que culpa detots els mals l’independentisme i queculmina amb la inflor de dir que la histò-ria seria molt bonica si no fos per la dia-lèctica de la història.

I last but not least, penso en els quedurant aquests dies demostren tenir uncervell de titani per abordar la políticades d’una fina distància tècnica, pregun-tant-se cosotes tals com quina serà lacomposició del nou Govern, o quin taulerd’escacs es prefigura en vista a les elec-cions generals espanyoles... M’agradariarecordar que amb el cap a sota aigua nohi ha cap altre centre d’atenció que no si-gui el de respirar. Es mantenen el 155, elspresos polítics i els polítics que són a lapresó de l’exili. Campa la catalanofòbia.Hi ha indefensió legal d’una part de laciutadania, la independentista. Hi ha unacascada incessant d’imputacions quesota l’acusació d’incitació a l’odi són unaincitació a l’odi. I proliferen les crides dedestacats polítics espanyolistes argüintque és més important la salvaguarda dela Ley que no pas la democràcia. Enaquest context, cada vegada que no as-senyalem el que és primordial, deixem,és clar, d’assenyalar el que és primordial.I què és primordial? La integritat física imoral de la persona; la llibertat; la vida, alcapdavall i com a resum de tot.

P

De set en setLluís Muntada

La vida

EL PUNT AVUIDISSABTE, 3 DE FEBRER DEL 20186 |

ERC insisteix quela votació no hade provocar“conseqüènciespenals”

Perd la qüestió deconfiança, fet que lipermetrà, però,tenir pressupostd’aquí a un mes

JxCat sostéque té un plaper investirPuigdemont

Colau desafial’oposició a feruna moció decensuraNacional

Diuen que la venjança ésun plat que se serveix fred,i ahir el conseller d’Inte-rior, Joaquim Forn, va po-der comprovar fins a quinpunt es pot ser víctimad’aquest cruel estratage-ma. El magistrat PabloLlarena va dictar ahir unaresolució a través de laqual ordena que Forn con-tinuï tancat a la presód’Estremera de formapreventiva per l’elevat riscde reiteració de delicteque observa en el seu com-portament. La decisió ju-dicial es fonamenta en ladeclaració que dijous vafer davant Llarena el coro-nel de la Guàrdia Civil imàxim responsable deldispositiu policial de l’1d’octubre, Diego Pérez delos Cobos, que va fer unacrítica demolidora a l’ac-tuació dels Mossos durantel referèndum i el capte-niment del que era el mà-xim responsable polític,Joaquim Forn. Tan demo-lidor és el contingut de latestifical que en algun mo-ment sembla que vulguipassar comptes ambaquells responsables polí-tics i comandaments de lapolicia de la Generalitatamb els quals va haver detractar aleshores i amb elsquals és evident que no no-més no s’hi va entendre si-nó que els considera des-lleials.

Després de la declaracióde Pérez de los Cobos, deres no ha servit al conse-ller Forn comprometre'sdavant del magistrat Lla-rena a actuar dins el marcde la Constitució i a renun-ciar explícitament al seu

escó de diputat, fet queequival a abandonar l’acti-vitat política un cop estiguial carrer. A la resoluciód’ahir, el magistrat Llare-na deixa clar que no nomésespera que rebaixin plan-tejaments els que estantancats a la presó, sinó quel’alliberament d’a- queststambé passa perquè la si-tuació política a Catalunyacanviï. I si les dues coses noes produeixen, difícilmenthi haurà una sortida al car-rer dels presos.

En aquest sentit, i en re-lació amb el consellerForn, el magistrat fa refe-rència, d’una banda, a la si-tuació política de Catalu-nya de després de les elec-cions i a “la incertesa quehi ha sobre el fet que la vo-luntat política sigui res-pectar l’ordre legal peraconseguir l’aspiració d’in-

dependència que encaraavui comparteix l’investi-gat”. Mentre que, d’altrabanda, subratlla el risc dereiteració de Forn per la“determinació properaamb la qual l’investigat vaconduir la seva greu actua-ció delictiva”. Dit en altresparaules, el magistrat Lla-rena no només vol l’acata-ment a la Constitució delconseller sinó que esperala rendició de tot el movi-ment independentista.

Les raons de FornEl document de Pablo Lla-rena difós ahir té el seu ori-gen en el recurs presentatper l’advocat de JoaquimForn on exposava al jutgeque no hi ha risc de reite-ració delictiva del seuclient i que tampoc s’hanaportat prou proves perresponsabilitzar-lo delsdelictes de què se l’acusa.Forn nega que el cos deMossos d’Esquadra esmantingués inactiu du-rant el referèndum de l’1d’octubre i el dia 20 de se-tembre, quan es va pro-duir la concentració da-vant la seu de la conselle-ria d’Economia, fets pelsquals estan empresonatsJordi Sànchez i Jordi Cui-xart. Forn retreu al jutgeque doni crèdit a la infor-mació parcial que es deri-va dels atestats de la Guàr-dia Civil i la Policía Nacio-nal i reitera que en cap mo-ment va fer crides als Mos-sos a desobeir la llei.

El magistrat Llarenasosté tot el contrari, fins alpunt d’afirmar que el pro-pòsit de Joaquim Forn eraaconseguir la inactivitatpolicial per posar contrales cordes “l’ordre jurídic”i poder afavorir d’aquesta

manera la propagació deles mobilitzacions “perforçar l’Estat a acceptar laindependència”.

Per bastir el seu argu-mentari, Llarena recorreuna vegada més al docu-ment d’acció política En-focats, interceptat a JosepMaria Jové i que el magis-trat considera la principalprova de càrrec contra elsimpulsors del procés. Enaquest document es diu deforma expressa que elsMossos no han de perjudi-car el pla sobiranista i queper aquest motiu cal con-

trolar el cos policial, mis-sió que Llarena entén quees va encomanar a Fornun cop es va destituir elseu predecessor, el conse-ller Jordi Jané.

Judici d’intencionsPerò el gruix de l’argumen-tari es basa en el judici d’in-tencions del coronel Pérezde los Cobos i al fet que, “se-gons el seu criteri, els Mos-sos van impedir l’observan-ça de la llei”. El magistratdona per bona la simple opi-nió del coronel de la Guàr-dia Civil, que davant seu va

acusar els Mossos de col·la-borar en l’organització delscol·legis electorals de l’1d’octubre, en comptes detancar-los. Per aquest mo-tiu, segons el coronel, esvan desplegar de formaconscient un nombred’agents inferior al que esrequeria, i compara els7.000 mossos que es vandesplegar l’1 d’octubre ambels 11.000 de la jornadaelectoral del 21 de desem-bre.

El coronel també sostéque els comandamentsdels Mossos havien previst

De los Cobos condeJordi PanyellaBARCELONA

PRESÓ Llarena fa servir la declaració del coronel de laGuàrdia Civil contra els Mossos per denegar la llibertat delconseller d’Interior AVÍS Mentre el jutge vegi voluntat dedesobediència política a Catalunya, mantindrà la reclusió

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Hi ha la incertesaque la voluntat políticamajoritària siguirespectar l’ordrelegal”Pablo LlarenaMAGISTRATS DEL TRIBUNAL SUPREM

“La contribució a latransgressió sorgeixper l’abandonamentde l’obligació policialde garantir l’ordreconstitucional”— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Amb els seus plans[Forn] va determinarel comportament de17.000 agents armatsimpedint l’observançade la llei”

Forn i Pérez de los Cobos saludant-se alPalau de Pedralbes en una cimera policialprèvia a l’1 d’octubre ■ ANDREU PUIG / ARXIU

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 3 DE FEBRER DEL 2018

“‹Enchiquerar›” elproblema català

L’APUNT só. Aquesta és l’estratègia de les elits que dirigeixenEspanya. No n’hi ha d’altra. El Suprem no alliberavaahir Joaquim Forn perquè, tot i haver acatat la Consti-tució i renunciat a l’escó, el jutge encara veu a Catalu-nya risc d’unilateralitat cap a la independència. Quinagran visió i perspectiva. Tots al chiquero, que s’esbra-vin fins a amansir-los. Problema solucionat.Xavier Miró

El corresponsal a Madrid de TV3, Josep Capella, expli-cava en la crònica del Dia de la Hispanitat que perso-nes presents en la recepció reial utilitzaven el verb“enchiquerar” en relació amb el que calia fer a Catalu-nya per aturar el “desafío”. El chiquero és la gàbia ones tanca el toro abans que surti a la plaça. Però, col·lo-quialment, enchiquerar també vol dir tancar a la pre-

La CUP crida a la solidari-tat amb el centenar de càr-recs públics, professionalsde l’educació i la seguretat,activistes i ciutadans em-presonats o encausats enels processos judicials quees van obrint en el marcdel 9-N i el referèndum del’1-O. La formació, queahir presentava la campa-nya Ni una més! Contra larepressió del 78. Constru-ïm República, anunciauna caixa de solidaritatper donar cobertura nonomés als seus encausats.De fet, la CUP ofereix elsseus serveis a tots els afec-tats i crida la ciutadania a“organitzar actes i accionsde suport mutu per fercréixer” l’ajuda davant delque considera “un procésclarament polític”. LaCUP denuncia que l’apa-rell policial i judicial de

l’Estat està al servei del“combat polític per impe-dir l’exercici del dret a l’au-todeterminació”. El dego-teig d’encausats en relacióamb el referèndum peròtambé sota l’acusació de“delicte d’odi” per comen-taris a escoles o a la xarxasobre l’actuació policial del’1-O respon, segons la por-taveu de la formació, Nú-ria Gibert, a una estratè-gia de desmobilització ciu-tadana que pretén “des-trossar i trencar, a travésdel terror, els vincles de so-lidaritat i col·lectivitat” delmoviment sobiranista. Gi-bert alerta que “la manerade contestar no pot ser nirenúncies ni acatamentsperquè això només faràmés grossa la bèstia”. LaCUP no avança si les exdi-putades Gabriel i Boya de-clararan al Suprem el dia14 perquè els advocatspresentaran aviat l’estra-tègia de defensa. ■

La CUP crida adonar suportals ja centenarsd’encausats

Xavier MiróBARCELONA

a Demana actes d’ajuda mútua i creauna caixa de solidaritat a No avançasi Gabriel i Boya declararan al Suprem

La portaveu de la CUP, Núria Gibert, a la seu nacional, ahir,amb el diputat Vidal Aragonés ■ NÚRIA JULIÀ (ACN)

un mecanisme d’actuacióllarg i feixuc, resseguint to-ta una llarguíssima cadenade comandament, que vafer inútil una actuació dili-gent i eficaç el dia del refe-rèndum. Anant encaramés enllà, Pérez de los Co-bos considera que aquelldia els Mossos van establirun sistema de control sobrela Guàrdia Civil i la PolicíaNacional per saber quinseren els seus moviments, iva comparar l’actuaciód’un cos i de l’altre afirmantque el matí de l’1 d’octubrementre els Mossos només

havien clausurat un col·le-gi, la Policía Nacional i laGuàrdia Civil ja n’havientancat dos-cents.

La resolució d’ahir téafectes només sobre la per-sona de Forn, però de la se-va lectura se’n desprèn queel jutge Llarena ja esmolal’argumentació jurídicaper quan hagi de pronun-ciar-se sobre qui va ser ma-jor dels Mossos, Josep LluísTrapero, i per si un dia hoha de fer, com així és la sevaintenció, amb el presidentde la Generalitat, CarlesPuigdemont.

De Trapero, la causadel qual encara és a l’Au-diencia Nacional en esperaque Llarena la reclami undia pel Suprem, el magis-trat considera que va ac-tuar “amb plena sintonia”amb Forn, circumstànciaque traslladada a l’àmbit ju-rídic pot suposar una apre-ciació de col·laboració o ple-na autoria en els delictesque atribueix al consellerd’Interior.

Pel que fa a Puigdemont,el jutge deixa clar que hi veuuna actitud delictiva per-què encara avui defensa la

intenció d’aconseguir la in-dependència de manera“immediata i perseveranten el mecanisme de seces-sió contrari a les normespenals que aquí es jutgen”.És evident que Llarena veuCarles Puigdemont com undelinqüent, i amb aquestantecedent es fa difícil pen-sar que pugui autoritzar elpresident a presentar-se alParlament per assistir auna hipotètica sessió d’in-vestidura, complint així elmandat del Tribunal Cons-titucional, que va establiraquest requisit. ■

emna FornCarles Puigdemont va reac-cionar ahir amb duresa a laresolució del jutge Pablo Lla-rena sobre Joaquim Forn as-segurant que és “una violacióescandalosa dels drets civils ipolítics”. Pel president, el ma-gistrat fa de la presó preventi-va un mecanisme de “segresti coacció d’idees legítimes”.Per la seva banda, Pablo Lla-rena ha tornat a Carles Puig-demont un escrit que aquestli va enviar el 29 de gener pas-sat notificant-li que en la sevacondició de diputat electegaudeix dels drets i les prer-rogatives que li confereix l’Es-tatut i el Reglament del Parla-ment. El magistrat respon alpresident que fins que no esposi a la seva disposició no elté per personat en la causa, ique per aquest motiu li ha re-tornat la documentació.

D’altra banda, Llarena hafixat una nova tanda de de-claracions d’investigats quecomençarà el 14 de febreramb Anna Gabriel i MireiaBoya, de la CUP. El dia 19 seràel torn de la secretària gene-ral d’ERC, Marta Rovira, i lacoordinadora del PDeCAT,Marta Pascal. Artur Mas iNeus Lloveras hauran decomparèixer el 20 de febrer.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Puigdemonthi veu coacciói segrest

EL PUNT AVUIDISSABTE, 3 DE FEBRER DEL 20188 | Nacional |

El guarda en secret, peròJxCat assegura tenir un“pla” per investir CarlesPuigdemont president dela Generalitat. ERC mantéla pressió perquè el con-creti de seguida, i insisteixque la fórmula ha de per-metre formar immediata-ment un govern i no ha deprovocar “conseqüènciespenals” per als membresde la mesa ni per als dipu-tats investigats pel Tribu-nal Suprem. La tensió en-tre els que pretenen ser so-cis de govern es cronifica,mentre continuen vivesles converses. Segonsfonts coneixedores de lanegociació, Puigdemont iMarta Rovira parlen contí-nuament. Rovira, a més,es va traslladar ahir a Es-tremera per reunir-se ambOriol Junqueras.

Eduard Pujol, portaveuadjunt de JxCat, va argu-

mentar que la concrecióde les propostes no s’ha defer en públic, sinó en els es-pais de negociació. “És boque ERC tingui tot l’inte-rès del món a poder resol-dre la investidura i polirserrells”, va indicar Pujol,també respecte al pacte degovern. En una entrevistaa Ràdio 4, però, es va tor-nar a mostrar convençutque Puigdemont “pot serpresident” perquè hi hauna via reglamentària per-què així sigui. “Seria unainsensatesa renunciar aallò que pot ser”, va rema-tar. Fonts de JxCat asse-nyalaven que no es plante-gen “de moment” un can-didat alternatiu a la presi-dència autonòmica.

Per aquesta raó JxCatrebutja d’entrada la possi-bilitat que el Parlament fa-ci un reconeixement sim-bòlic al president de la Ge-neralitat a l’exili en formade declaració abans del de-bat d’investidura. Això im-

plicaria que es produiriauna votació d’una declara-ció de restitució senseconseqüències institucio-nals, i després s’investiriaun president de la Genera-litat executiu. Es tractad’un binomi que casariaamb l’aposta dels republi-cans, verbalitzada dijousper Junqueras en una en-trevista a Diario16, enquè apostava per un presi-dent legítim, simbòlic, i unaltre que pugui prendrepossessió del càrrec, no-meni un govern i generil’aixecament del 155. Pu-jol va valorar positivamentque es facin propostes persuperar “l’atzucac”. “Es-tem conjurats per formargovern”, hi va afegir. ERCreclama la necessitat detancar un acord global queno només inclogui una in-vestidura “efectiva”, sinóque estableixi el full de ru-ta a seguir a partir d’ara.Un aspecte que no estavaconsensuat dimarts, quanel president del Parla-ment, Roger Torrent, vadecidir ajornar el ple.

Respecte a la votaciópresidencial, Marta Rovi-ra va verbalitzar en unaentrevista a l’ANC ques’ha de fer sense “improvi-sacions”, amb “garan-ties”, que no tingui “efec-tes judicialment negatiusper a molts diputats”.Aquesta és la via, conside-ra, per recuperar les insti-tucions. Fonts dels repu-blicans insistien que ur-geix que JxCat plantegi elseu pla en les negocia-cions, perquè, malgratque els de Puigdemont as-seguren tenir-la, la pro-posta per a la investidurano arriba. La coordinado-ra general del PDeCAT,Marta Pascal, va garantirla “plena disposició” delseu partit per arribar a unpacte que combini la presi-dència de Puigdemontamb un executiu efectiu.

Joan Tardà, portaveud’ERC al Congrés i defen-sor que si és necessari cal-drà “sacrificar” Puigde-mont per formar govern,va aprofundir en la tesique “ningú és imprescin-dible”. Ni Puigdemont niJunqueras, tot i que totsdos són “importants”, vadir en una entrevista a ElEconomista. Els republi-cans tancaran avui onzeassemblees territorialsamb un total de 2.000 mili-tants per debatre les pas-ses a seguir. Puigdemontpodria preparar-se per auna llarga estada a Bèlgi-ca, establint-se en una ca-sa a Waterloo. ■

O.A.-EtxearteBARCELONA

JxCat garanteix que té unpla per investir Puigdemonta ERC insisteix que la votació no ha de provocar “conseqüències penals” i ha de ser “efectiva” performar immediatament un govern a La formació del president rebutja per ara un nom alternatiu

El portaveu adjunt de JxCat Eduard Pujol, als passadissos del Parlament ■ EFE

“Estem convençutsque Puigdemont potser president [...] i seriauna insensatesarenunciar-hi”Eduard PujolPORTAVEU ADJUNT DE JXCAT

“L’objectiu prioritari,per damunt de tot,és la conformaciód’un govern”

Joan TardàPORTAVEU D’ERC AL CONGRÉS

“La investidura no had’implicarconseqüències penalsper a molts diputats sino és efectiva”Marta RoviraSECRETÀRIA GENERAL D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Catorze punts i el compromísd’encarar la “materialitzacióde la república” des del Parla-ment i el govern. La CUP vafer públic ahir el documentque dimarts al matí havien derubricar amb JxCat i ERC perinvestir Carles Puigdemont.El text, on s’havien d’incorpo-rar les darreres aportacionsdels republicans, incloïa unseguit de propostes per pro-cedir a la investidura, però noconcretava el pla de governde la legislatura ni l’estratègia

a seguir. Hi figuren els pactesprogramàtics que la CUP jahavia anunciat per col·labo-rar a “fer efectiva” la investi-dura de Puigdemont. Un eral’inici del procés constituentde base ciutadana i amb ca-ràcter vinculant, que es com-plementaria amb una assem-blea constituent provisionalque es constituiria l’endemàde la formació del govern, ique aglutinaria els diputatsindependentistes al Parla-ment i “una representació del

món municipal” que hauriad’articular el Fòrum SocialConstituent. També hi haviala internacionalització de laRepública, la gestió públicade les Aigües Ter-Llobregat ila no renovació dels concertsde les escoles que segreguenper sexe, i un pla de xoc con-tra la violència masclista. Amés, es pretenia incrementarel control en la contractaciópública per evitar la corrup-ció i recuperar els impostosde canvi climàtic.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La CUP fa públic l’acord que preveien signar dimarts

EL PUNT AVUIDISSABTE, 3 DE FEBRER DEL 201810 | Nacional |

El que el dia abans era unaevidència per al ministrede Justícia, Rafael Catalá–que el calendari de dosmesos per tornar a convo-car eleccions va estrenar-se amb la data del ple ajor-nat–, ahir el ministre por-taveu, Íñigo Méndez de Vi-go, ja no ho veia tan clarque fos així i, de fet, garan-tia que La Moncloa faràcas del que digui l’informedels lletrats del Parla-ment, que, pel que s’haavançat, podrien conclou-re que fins al moment queno hi hagi una votació falli-da, el rellotge no es posaràen marxa. Arran d’aques-ta possibilitat, des de l’exe-cutiu espanyol s’intentavamostrar tranquil·litat; alcap i a la fi, segons recor-daven, l’instrument del155 no s’esgota fins que nohagi pres possessió delcàrrec el nou govern. “I elque insisteixen a voler quees tregui són els que ara hotenen tot bloquejat”, sub-ratllaven fonts properes aMariano Rajoy. Així,doncs, i després d’assu-mir-se que potser no po-dran fer res per impulsarel rellotge, el següent pasha estat recuperar la pres-sió a Inés Arrimadas per-què se sotmeti a la investi-dura, reclamant-li que Cses posi en contacte amb

Podem per negociar-ho.Méndez de Vigo utilitzavaun reunió que els dosgrups mantindran la set-mana que ve per discutirsobre el canvi de la llei elec-toral espanyola per sugge-rir-li que, si són capaços deparlar d’això, també ho po-drien fer de Catalunya. I ésque encara que Arrimadasanés a una derrota segura,la votació al Parlament ga-rantiria l’activació delsterminis per convocar elscatalans a una nova cita ales urnes.

Tot i la negativa reitera-da d’Arrimadas a sotme-tre’s a una investidurafrustrada, el PSOE es vasumar també a la pressióadvertint-li que, si l’inde-pendentisme no mou fitxaen els pròxims dies, “no se-ria descartable”, “ni unamala solució” que ho fes lacap de files del partit ta-ronja, assenyalava ahir elportaveu de l’executiva so-cialista, Óscar Puente.L’opció dels socialistes se-ria demostrar als grups so-biranistes “que sí que hi ha

una alternativa”, més en-llà d’admetre que no pros-peraria. Això sí, ni entreells es posen d’acord, per-què, una estona més tard,la també membre de l’exe-cutiva i negociadora del155, Carmen Calvo, corre-gia Puente i asseguravaque el PSOE no està en laposició del PP de pressio-nar Arrimadas. “Somconscients de quina ésl’aritmètica parlamentà-ria”, sentenciava.

Mentrestant, el governde Rajoy continuava es-

prement ahir els contin-guts dels missatges deCarles Puigdemont a ToniComín incidint en el fetque són molt “eloqüents ireveladors” pel que fa a lasituació del president, peracabar concloent que “elcamí de l’estat de drettriomfa”. En vista d’això,La Moncloa reiterava queel mateix candidat admetla inviabilitat de les sevesaspiracions i que el que to-ca ara és que el presidentdel Parlament, Roger Tor-rent, trenqui la situació de

bloqueig i proposi un can-didat sense “comptespendents amb la justícia”.

Una setmana desprésde la presentació del polè-mic recurs exigint al TC lasuspensió del ple previstper a dimarts passat, elgovern de Rajoy continuapresumint del fet que l’òr-gan judicial no els deixésfora de joc, limitant-se a noadmetre’l i, per tant, per-metent la seva celebració.“La investidura telemàti-ca hauria suposat un granridícul sense precedentsen una democràcia euro-pea”, admetia Méndez deVigo, que insistia que laperseverança de Rajoy és

el que ho havia impedit.“Si no haguéssim tirat en-davant el recurs, el TC nohauria pogut emetre la se-va aclaridora resolució”,que, segons reiterava, faimpossible la investidurade Puigdemont.

Presidència simbòlicaEl portaveu del Consell deMinistres també es va pro-nunciar sobre la propostadel líder d’ERC, Oriol Jun-queras, d’investir de ma-nera simbòlica Puigde-mont. Pel govern espa-nyol, aquestes declara-cions del republicà “estanfora de la realitat”, i va in-sistir que l’únic reconeixe-ment que a hores d’ara“mereix” el president ésque es posi a disposició dela justícia. ■

La Moncloa repta Cs a pactarla investidura amb Podem

Montse OlivaMADRID

a Méndez de Vigo contradiu Catalá i afirma que s’acceptarà el dictamen dels lletrats del Parlamentsobre el rellotge electoral a Arran d’això pressiona Arrimadas perquè provi de posar-lo en marxa

El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ahir en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Acceptarem el quediguin els lletrats delParlament sobre elsterminis per a unesnoves eleccions”íñigo Méndez de VigoPORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

El PSC va exercir ahir pres-sió a les forces independen-tistes, especialment aJunts per Catalunya, per-què desbloquegin la situa-ció “d’inactivitat” i “paràli-si” que viu el Parlament ar-ran l’ajornament del pled’investidura. La portaveu,

Eva Granados, va denun-ciar que la situació és “inad-missible”, ja que mentrel’activitat és nul·la a la cam-bra catalana el cost de man-tenir oberta la institució ésde 147 mil euros diaris.

La socialista es va afegira les demandes que recla-men un candidat que puguiser investit de manera “reali efectiva”. “El Parlament

no pot estar bloquejat sinedie”, indicava la diputada,que, en espera que dimartsque ve arribi l’informe dellletrats sobre el rellotgeelectoral, és partidària defer córrer el temps per esta-blir un límit al període denegociació entre JxCat iERC i que trobin un candi-dat que permeti configurargovern. “Són les forces in-

dependentistes les que te-nen la majoria i, per tant,les responsables del blo-queig”, denunciava.

Mentrestant, els socia-listes també han reclamatque es constitueixen lescomissions que no són le-gislatives, com ara la rela-cionada amb la Sindicatu-ra de Comptes per poderfer feina. ■

El PSC denuncia la “paràlisi” delParlament i insta al desbloqueigE.A.BARCELONA

La portaveu del grup del PSC al Parlament, Eva Granados, enuna imatge d’arxiu al Parlament ■ ACN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 3 DE FEBRER DEL 201812 | Nacional |

8011

75-1

1811

01w

L’Ajuntament de Barcelo-na ha decidit personar-secom a acusació popular entots els procediments judi-cials oberts a la ciutat perles càrregues policials quees van produir durant el re-ferèndum de l’1 d’octubredel 2017. Fins ara, el con-sistori només exerciaaquest rol en els episodisconsiderats més greus; perexemple en la querella pre-sentada per Roger Espa-ñol, el noi que va perdre lavisió d’un ull a conseqüèn-cia de l’impacte d’una pilo-ta de goma durant l’opera-ció que va tenir lloc a l’esco-la Ramon Llull. El tercer ti-nent d’alcalde de la corpo-ració, Jaume Asens, va ma-nifestar ahir que aquestamajor implicació es justifi-ca, sobretot, per les cir-cumstàncies, i aquestes nosón altres que la “inacció”d’una fiscalia que, segonsel seu parer, “s’ha posat alservei del govern espa-nyol”, així com la incapaci-

tat tàcita de la Generalitatde poder exercir aquestaacusació arran de l’aplica-ció del 155.

En el dia d’avui un únicjutjat d’instrucció de Bar-celona, el número 7, con-centra totes les causes

obertes com a conseqüèn-cia de la repressió de l’1-O.Es tracta, concretament,de 27 peces separades–una per cada col·legi elec-toral– on s’acumulen les257 denúncies que vanpresentar els ferits o afec-

tats. A tot Catalunya, se’nvan presentar en total 319.En el seu escrit de compa-reixença en aquests 27procediments, l’Ajunta-ment de Barcelona argu-menta que la intervenciódels antiavalots del Cuerpo

Nacional de Policía va pro-vocar “una greu alteració”de la vida quotidiana del’urbs, i va soscavar dretsindividuals i col·lectius“que disposen de tutela pe-nal en el nostre ordena-ment jurídic”. Igualment,

també s’hi afegeix que lesimatges de les càrreguesvan tenir un “ressò notori”que pot danyar el prestigiinternacional de Barcelo-na.

Un cop fet aquest pas,Asens considera que el quiva ser responsable de l’ope-ració policial, el coronelDiego Pérez de los Cobos,hauria de donar explica-cions del que va passar, si-gui “en qualitat d’imputato com a testimoni”, davantel titular del jutjat d’ins-trucció número 7. Entrantja en una pla més polític, eltercer tinent d’alcalde

també va criticar aquestcomandament de la Guàr-dia Civil per haver afirmatque “la llei està per damuntde la convivència”.

El govern de Colau tam-bé ha volgut fonamentarles seves denúncies ambl’informe fet amb posterio-ritat al referèndum, que re-lata que aquella dia hi va ha-ver una ingent quantitat deferits i delictes potencials,entre els quals hi hauria elde lesions, coaccions i, fins itot, el d’abusos sexuals. ■

Barcelona farà d’acusació enles causes pels ferits en l’1-O

Francesc EspigaBARCELONA

a El govern local es persona en 27 procediments oberts per la repressió policial arran de la “inacció” dela fiscalia a Un jutjat de la capital acumula 257 denúncies de les 319 presentades a tot el país

Agents de la policia estatal durant una càrrega al voltant de l’escola Ramon Llull el dia del referèndum ■ JUANMA RAMOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“L’1 d’octubre es vaviure un episodi deviolència institucionala la ciutat que no espot tancar en fals”Jaume AsensTERCER TINENT D’ALCALDE DEL’AJUNTAMENT DE BARCELONA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 3 DE FEBRER DEL 201814 | Nacional |

1817

07-1

1814

68®

Un mecànic de Reus, JordiPerelló, ha estat citat a de-clarar a la comissaria delsMossos d’Esquadra deReus per un delicte d’inci-tació a l’odi en negar-se areparar el vehicle d’unaagent de la Policía Nacio-nal. Els fets, explica el ma-teix mecànic, es remuntena dimecres al migdia, quanva rebre la trucada d’unaagent que demanava horaper portar el cotxe a feruna revisió. El propietaridel taller, fins ara submi-nistrador de serveis per re-

parar les motos de la Poli-cía Nacional de Tarragonai Reus, li va explicar que,arran dels fets de l’1 d’octu-bre havia decidit no pres-tar més serveis a ningú delcos. “Els fets d’aquell diaem van marcar molt i segu-rament hi ha bona gentque hi treballa, però per miel seu silenci els fa còmpli-ces”, explicava ahir JordiPerelló. El cas és que migminut després va rebreuna altra trucada, aquestavegada d’un mosso d’es-quadra, parella de la donapolicia, que el va titllar de“merdes” i el va amenaçarde trencar-li la cara. Vint

minuts després es va per-sonar al taller, de malesmaneres, segons especifi-ca el mecànic, que conti-nua el relat explicant quehi van fer cap dues patru-lles dels Mossos, “que ja de-via haver avisat ell”, peridentificar-lo i avisar-lo quehavia de declarar a comis-saria acompanyat d’un lle-trat.

El mecànic, que va acu-dir al servei d’Advocats Vo-luntaris de l’1-O, es va aco-llir al seu dret a no declararquan l’endemà mateix vaanar a comissaria amb ellletrat David Piqué. “Nohem vist l’atestat i vaig

convenir amb ell que eramillor no declarar fins a po-der investigar la causa”,deia l’advocat, que, tot i laprudència en les seves de-claracions perquè no havist l’atestat, creu que ladenúncia té poc recorre-gut perquè aquests fets nos’adapten al tipus penald’incitació a l’odi.

Per la seva part, el mecà-nic reusenc està tranquil,tot i que el delicte pel qual

se l’investiga estigui penatamb entre un i quatre anysde presó. “L’obligació deljutge quan llegeixi de quèse m’acusa és fer-se un tipde riure”, deia Perelló, des-prés d’insistir que ningú lipot dir a ell quins vehiclesha de reparar i quins no.

En espera de si el jutjatde guàrdia arxiva la causao incoa diligències prèvies,han estat moltes les mos-tres de suport que ahir va

rebre el mecànic de Reusdesprés que el Diari Mésdonés a conèixer la notícia.“Des d’un camioner en ru-ta que ho ha sentit per laradio fins a advocats quem’han dit que a partir d’araem portaran el vehicle”,explicava Pellicer, i ho re-matava recordant que “Po-licía Nacional i Guàrdia Ci-vil continuen no sent ben-vinguts en aquesta ca-sa”. ■

M. RibéREUS

Incitació a l’odi perno haver reparat elcotxe d’una policiaa Citen a comissaria, acusat d’aquest delicte, un mecànic deReus que, arran dels fets de l’1-O, no vol treballar amb gent del cos

Jordi Perelló, ahir al seu taller mecànic situat al camí de Valls de Reus ■ ACN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 3 DE FEBRER DEL 201816 | Nacional |

1817

00-1

1777

30w

l noticiari econòmic català dona molt de si, tal comcorrespon a un país amb una estructura empresarialgran i complexa. Encara més quan la nostra econo-

mia manté unes relacions internacionals molt altes (expor-tació, importació, multinacionals,...) i té una població rela-tivament rica de 7,5 milions d’habitants, amb una casuísti-ca àmplia de consum i d’inversió. La veritat és que el nivelld’informació econòmica que es genera és bastant conside-rable i, per sort, cada vegada de més qualitat, gràcies entred’altres a l’Idescat.

Un dels problemes que estem vivint darrerament enaquest terreny és la tergiversació, l’ús interessat de dades

sense aplicar un mínimde respecte a l’objectivi-tat. L’esport en qüestió elpractiquen professionalsde diferents mitjans fentservir recursos diguemque poc ètics, tot infor-mant parcialment de lescoses, magnificant elspunts negatius o fent d’al-taveu d’autèntiques bar-baritats. Alguns exem-ples: aquell informe d’unprofessor d’escola de ne-gocis que, basada en unaenquesta en què s’ocultasospitosament la tècnicade mostreig emprada,transmet que pràctica-ment tot l’empresariat ca-talà està a punt de tocarel dos del país; aquelles

previsions macroeconòmiques o sectorials que augurenl’apocalipsi, i que en realitat es basen en l’opinió de tres oquatre persones properes a la cúpula directiva de la insti-tució; aquella valoració d’una enquesta seriosa que desta-ca només un aspecte negatiu quan n’hi ha vint d’altres quesón tots positius; aquella tergiversació dels conceptes que,referint-se a canvi de seus socials, ho titula “Fuga d’empre-ses”; aquelles declaracions tan freqüents de polítics que,sense cap fonament tècnic, afirmen que l’economia s’en-fonsa. I resulta que després, quan es publiquen les estadís-tiques, anem molt millor del que tots ells deien i tal vegadavolien.

Potser caldria que algunes seccions d’economia d’al-guns mitjans passessin directament a la secció de política,i així ens entendríem millor tots plegats.

E

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

TANTXTANT

Alerta amb derrotistesi alarmistes!

S’han fet previsions derrotistessense fonament ■ ARXIU

ModestGuinjoan

L’alcalde del PP deGimenells, ex-PSC,deixa la políticaL’alcalde de Gimenells i el Plade la Font (Segrià), Dante Pé-rez, abandona la política. Elbatlle, ara del PP desprésd’haver marxat del PSC endesacord perquè els socialis-tes havien incorporat a les se-ves llistes Ramon Espadaler,ha anunciat a través del seucompte de Twitter que a finalsde mes se sotmetrà a unaqüestió de confiança –queanirà vinculada a l’aprovaciódel pressupost municipal– ien cas de no superar-la, tal

com el mateix Pérez preveuque succeirà, assegura quedeixarà l’alcaldia i es retiraràde la política.

La decisió de Dante Pérezarriba quan la resta de regi-dors del consistori (del PSC idel PDeCAT) estaven prepa-rant la presentació d’un mo-ció de cesura per fer-lo forade l’alcaldia. L’alcalde ha apro-fitat per demanar disculpesals veïns i excompanys socia-listes que s’hagin pogut sentir“traïts”. ■ REDACCIÓ

Dante Pérez va canviar el PSC pel PP després que elssocialistes fitxessin Ramon Espadaler ■ ARXIU

Llaç groc gegant alcostat dels jutjatsde Lleida perrecordar els presos

Advocats, funcionaris, repre-sentants dels partits polítics itambé persones anònimesvan participar ahir al migdiaen un acte de record dels“presos polítics” i van desple-gar un llaç groc gegant al cos-tat dels jutjats de Lleida. L’ac-te, que va aplegar vora 200persones, l’havia convocatl’Advocacia per la Democràciaper manifestar-se en contrade decisions com les de man-tenir en presó els Jordis, OriolJunqueras i Joaquim Forn, aixícom per rebutjar les diversesresolucions del Tribunal Cons-titucional per frenar la investi-dura del president de la Gene-ralitat. El vicepresident primerde l’entitat, David Gil, va expli-car que preparen un escrit dequerella “genèric” per aconse-guir esbrinar qui van ser exac-tament els responsables di-rectes o càrrecs intermedisque es van encarregar del dis-positiu de l’1-O a la ciutat deLleida i a les comarques llei-datanes per tal de poder-losexigir responsabilitats “per to-ta la violència que van desple-gar”. ■ REDACCIÓ

La Comissió de la Dignitat vaguardonar ahir els serveis in-formatius de TV3 i CatalunyaRàdio, com també els perio-distes Enrique Bayo i PatriciaLópez del diari Público. Elspremis Dignitat 2017, que vanser lliurats en l’anomenadaNit de la Memòria, van reco-nèixer la tasca dels mitjans dela CCMA en la divulgació de lamemòria històrica, així comen la cobertura del procés in-

Els informatius de CatalunyaRàdio i TV3, premis Dignitat

dependentista “malgrat lespressions, limitacions i censu-res imposades per òrgans del’Estat”. Als periodistes Bayo iLópez els van elogiar per ha-ver destapat l’operació Cata-lunya, una presumpta tramadirigida en el Ministeri de l’In-terior que es dedicava a fabri-car proves falses contra lídersde partits independentistesamb l’objectiu de posar fi alprocés. També va rebre el pre-

mi Dignitat el moviment Esco-les Obertes, format per mes-tres i pares, per haver organit-zat les acampades als col·le-gis electorals les nits abansdel referèndum de l’1-O perimpedir-ne el tancament i per-metre la votació. Finalment, elguardó pòstum es va dedicara Santiago Gubern per la sevadefensa de les institucions ca-talanes a la dècada dels anystrenta. ■ REDACCIÓ

Funcionariss’encadenen perexigir la llibertatdels presosEls treballadors públics de di-versos departaments de laGeneralitat es van encadenarahir al migdia a la plaça SantJaume de Barcelona per mos-trar el seu rebuig a l’aplicacióde l’article 155 de la Constitu-ció. L’acció, organitzada perl’Assemblea de Treballadorsper a la Defensa de les Institu-cions Catalanes (ADIC), es vafer a dos quarts de dotze delmigdia davant del Palau de laGeneralitat. Allà, els funciona-ris van fer una concentracióformant una rotllana i vansubjectar una cadena amb lla-ços grocs per reivindicar la lli-bertat dels “presos polítics” iper defensar les institucionscatalanes. Alhora, els treballa-dors de la Generalitat van exi-gir que es respectin els resul-tats de les eleccions del 21 dedesembre i que, per tant, Car-les Puigdemont sigui investitpresident de la Generalitat.L’acció va tenir lloc just el diaen què es complien tres me-sos de l’entrada a la presó delvicepresident, Oriol Junque-ras, i del conseller d’Interior,Joaquim Forn, i també 108dies de l’empresonament delsJordis. ■ REDACCIÓ

La cadena groga subjectadapels funcionaris ■ ACN