3 jornada aae-060312_eduard rosell

Peu de pàgina

1

L’informe urbanístic i territorial en l’avaluacióambiental del planejament urbanístic.

Bones pràctiques en l’aplicaciódels criteris de sostenibilitat en els plans mitjançant l’avaluacióambiental.

Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la qualitat dels plans i programes”.

Barcelona, 6 de març de 2012

2

1. Principis de l’avaluació ambiental dels plans urbanístics. El marc legal.

2. Principis rectors de l’avaluació ambiental dels plans urbanístics.

3. Objectius ambientals en el planejament territorial.

4. Disposicions ambientals en el planejament territorial

5. Els informes territorials i urbanístics.

6. Balanç dels informes emesos.

7. El paisatge en l’avaluació ambiental de plans. Cas del Pla de determinació de les ZDP per la implantació de parcs eòlics a Catalunya.

Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

ÍndexSumari.

1. Principis de l’avaluació ambiental de plans urbanístics. Marc legal

Marc legal. El Text Refós de la llei d’Urbanisme, aprovat pel DL. 1/2010, de 3 d’agost, amb les modificacions introduïdes per la Llei 3/2012, del 22 de febrer.

Article 86 bis. Procediment d’avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic.L’avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic que hi estiguin sotmesos d’acord amb la legislació en matèria d’avaluació ambiental de plans i programes s’integra en el procediment d’elaboració dels plans urbanístics, de conformitat amb aquesta llei i amb el reglament que la desplega.

Aquesta integració, d’acord amb la legislació en matèria d’avaluació ambiental de plans i programes, comporta necessàriament les actuacions següents:

L’elaboració d’un informe de sostenibilitat ambiental preliminar i el lliurament d’aquest informe a l’òrgan ambiental perquè emeti el document de referència, havent efectuat les consultes necessàries.

La direcció general competent en matèria d’ordenació del territori i d’urbanisme ha d’elaborar l’informe territorial i urbanístic sobre l’avanç del pla, i l’ha de trametre a l’òrgan competent en matèria ambiental perquè l’incorpori al document de referència.


3

Principis de l’avaluació ambiental de plans urbanístics. Marc legal

Article 86 bis. Procediment d’avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic. .../...

L’elaboració pel promotor del pla d’un informe de sostenibilitat ambiental d’acord amb el document de referència

El tràmit de consultes a les administracions i a les persones interessades, conjuntament amb el tràmit d’informació pública del pla, per un període mínim de 45 dies

L’elaboració pel promotor del pla de la memòria ambiental amb l’acord de l’òrgan ambiental.

La presa en consideració en l’aprovació definitiva del pla de l’informe de sostenibilitat ambiental, la memòria ambiental i de l’acord de l’òrgan ambiental mitjançant una declaracióespecífica

La publicitat del pla aprovat definitivament amb els requisits de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.


4

Principis de l’avaluació ambiental de plans urbanístics. Marc legal

Disposició Transitòria divuitena. Disposicions aplicables fins a l’adaptació del Reglament de la Llei d’Urbanisme. La integració del procés d’avaluació ambiental en els procediments d’aprovació del planejament urbanístic es continua regint per l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, i supletoriament amb els següents aspectes:

L’Avanç de pla s’ha de trametre al departament competent en matèria de medi ambient i d’urbanisme.

L’òrgan ambiental ha de fer les consultes sobre l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental.

L’òrgan competent en matèria d’urbanisme ha de lliurar un informe urbanístic i territorial amb la valoració de l’adequació de l’avanç del pla a la legislació urbanística vigent, a les directrius del planejament territorial i als criteris de desenvolupament urbanístic sostenible.

Abans de l’aprovació provisional del pla s’ha de lliurar al departament competent en matèria d’urbanisme i de medi ambient la proposta de memòria ambiental juntament amb la proposta del pla que es preveu aprovar.

En el termini de tres mesos s’ha de lliurar la resolució de l’òrgan ambiental i un informe urbanístic i territorial sobre els aspectes del pla relatius a qüestions de legalitat i d’oportunitat d’interès supramunicipal.


5

Principis de l’avaluació ambiental de plans urbanístics. Marc legal.

Marc legal. Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, amb les modificacions introduïdes per la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa.

Article 14. Tipus de procediments.L’avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic es regula per mitjà de la legislació urbanística en els aspectes relatius al procediment i al contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental.

Articles 15 i 16. Procediment de la decisió prèvia.Article 28. Publicitat dels plans i programes avaluats.

Disposició Addicional Cinquena. Avaluació ambiental del planejament urbanístic. (No vigent)Derogada per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost.Annex 1. Plans i programes sotmesos a avaluació ambiental.2. Instruments de planejament urbanístic.Exempció dels plans que no qualifiquen sòl i que es restringeixen a actuacions directament executables sense desenvolupament posterior, o plans de poca entitat que no poden produir efectes significatius en el medi ambient.


6

2. Principis rectors de l’avaluacióambiental de plans urbanístics.

Principis rectors de l’avaluació ambiental dels plans urbanístics que inspiren la redacció dels informes territorials:

A) La responsabilitat ambiental és compartida entre el promotor i les administracions implicades

B) L’avaluació ambiental no és un tràmit més. S’ha de donar en tot el “cicle de vida” del Pla

C) Els criteris sobre els efectes ambientals i territorials s’han d’incorporar des de les fases inicials dels plans urbanístics

D) No duplicar avaluacions, és l’avantatge de l’avaluació en cascada, dóna garantia de seguretat jurídica i simplifica el procediment


7

3. Objectius ambientals en el planejament territorial. Pla Territorial Metropolità PTMB.


8

1. Preservar els valors naturals1. Funcionalitat ecopaisatgística2. Diversitat dels valors naturals3. Paisatge i patrimoni cultural4. Espais d’interès agrari

2. Racionalitzar el model d’ocupació del sòl1. Reutilització d’usos obsolets2. Compacitat i continuïtat3. Barreja d’usos propostes programàtiques4. Hetereogeneïtat tipològica, programàtica i social

3. Garantir una accessibilitat i mobilitat sostenibles1. Racionalització dels desplaçaments2. Accessibilitat de la xarxa ferroviària3. Gestió i eficiència de la xarxa viària4. Competitivitat del transport públic

4. Millorar l’eficiència dels fluxos ambientals i energètics.1. Racionalització del cicle de l’aigua2. Eficiència energètica i reducció d’emissions GEH3. Contaminació atmosfèrica local- Qualitat de l’aire4. Gestió de residus.

4. Disposicions ambientals en el planejament territorial. Pla Territorial Metropolità PTMB.


9

Normes territorials. Disposicions normatives i criteris ambientals.

a) Potenciar les polaritats urbanes que han de vertebrar el territori de Catalunya.b) Assolir masses crítiques de població i llocs de treball que facilitin la disminució de les necessitats de mobilitat i la dotació de transport públic i equipaments al servei del conjunt del territori.c) Facilitar la integració dels creixements urbans i de la població immigrada.d) Afavorir la formació d’àrees urbanes socialment cohesionades i combatre els riscos de la segregació urbana.e) Evitar i corregir la dispersió d’usos i edificacions en el territori.f) Propiciar el desenvolupament urbà en les localitzacions de major aptitud i amb capacitats de prestació eficient dels serveis.g) Corregir, quan és possible, situacions urbanístiques contradictòries als objectius del Pla.h) Fomentar la mixticitat d’usos dels teixits urbans.i) Racionalitzar la implantació d’àrees especialitzades aïllades.j) Preservar el valor patrimonial del sistema d’assentaments.k) Potenciar l’ús eficient de les àrees urbanes per a disminuir les necessitats d’extensió.l) Proporcionar pautes per a una distribució espacial funcionalment adequada dels equipaments d’interès plurimunicipal.m) Evitar els possibles efectes negatius dels desenvolupaments urbans sobre el paisatge.

Les normes territorials concreten aspectes de l’ordenació espacial del pla que inclouen criteris ambientals.


10

4. L’Informe territorial i urbanístic.


11

Informe urbanístic i territorial sobre l’adequació de l’Avanç de pla a la legislació urbanística vigent, a les directrius del planejament territorial i als criteris de desenvolupament urbanístic sostenible.

Sistema d’espais oberts.SÒL DE PROTECCIÓ ESPECIALSòl de protecció especialPEIN i Xarxa Natura 2000SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIALSòl d’interès agrari i/o paisatgísticSol de preservació corredors d’infraestructuresSòl de potencial interès estratègicSÒL DE PROTECCIÓ PREVENTIVASòl de protecció preventivaSÒL AMB VALOR DE CONNEXIÓÀmbit d’especial valor connectorConnector fluvial-NORMES D’ORDENACIÓ TERRITORIALNormes d’ordenació territorialDirectrius de Paisatge.

L’informe territorial i urbanístic.

12


Integració de la categoria dels espais oberts de la Planificació Territorial en el sistema d’informació del Mapa urbanístic de Catalunya. (MUC)

L’informe territorial i urbanístic


13

ESTRUCTURA NODAL DEL TERRITORIPolaritat regionalPolaritat comarcal/ subcomarcalPolaritat complementàriaNucli municipalPetit nucli de població/nucli ruralCapacitat d’acollida població flotant

ESTRATÈGIES DE DESENVOLUPAMENTNuclis històrics i les seves extensions

Creixement potenciatCreixement mitjàCreixement moderatDesenvolupament qualitatiui reforçament nodal.Desenvolupament qualitatiuMillora i complecióManteniment del caràcter rural.

Àrees especialitzadesDotació d’equipamentsEstratègia específicaEstratègia reducció o extinció

Sistema d’assentaments.

Dimensionat del creixement proposat.Creixement moderat i creixement mitjà.

Moderat: E= (30/100)*A*fMitjà: E=(60/100)*A

A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existentEs comptabilitzen els sòls considerats “nucli històric i les seves extensions”consolidats o urbanitzats en la data d’aprovació definitiva del pla territorial, d’ús dominant residencial o mixt. També una part del sòl d’activitat econòmica proper.

E: superfície de l’extensió urbana admissibleComprèn els sectors de sòl urbanitzable i el sòl urbà no consolidat que estigui en disposició d’ésser desenvolupat per no contenir edificacions i usos de difícil desplaçament.Si no hi ha sòl per activitat econòmica, es pot augmentar la superfície de sòl d’extensió urbana admissible en un 25%.Alguns supòsits poden justificar un escreix en l’extensió urbana admissible.

f: factor de correcció per a nuclis de petita dimensióf=(18+A-0,005*A²)/A+5El factor f tindrà el valor 1 per a superfícies de càlcul iguals o superiors a 51 Ha i el valor 2,43 per a superfícies de càlcul iguals o inferiors a 4 Ha.

Art. 3.7L’informe territorial i urbanístic.


14

En el moment d’avaluar l’adequació del planejament urbanístic, l’autoritat urbanística ha de determinar el seu grau d’adequació i donar orientacions

Els informes territorials i urbanístics: Adequació.

La suma de les superfícies dels àmbits de creixement del nucli totalitza 4,05 ha i, consegüentment, l’extensióurbana proposada és coherent amb les determinacions del Pla territorial.


15

Els informes territorials i urbanístics:Adequació amb ajustos.

Atès que dins del perímetre del sòl que el POUM pren com a sòl urbà consolidat, hi ha àmbits que no es poden considerar com a part d’aquest, cal que el POUM reconegui com a tal estrictament el que està realment consolidat.

Consegüentment, la superfície de l’extensió urbana admissible es veurà reduïda i per tant cal que el POUM ajusti la proposta.


16

Els informes territorials i urbanístics: No adequació

El creixement proposat pel POUM hauria de ser de l’ordre d’unes 12,50 ha, i les propostes d’extensió del nucli i l’estructura urbana suposen una superfície de sòl urbanitzable d’unes 26,17 ha.

La proposta sobrepassa amb escreix el creixement admissible pel Pla territorial, i caldrà reajustar-la per fer-la coherent amb les seves determinacions.


17

Algunes dades orientatives...

Nombre d'informes emesos segons àmbit territorial fins a 2011

Metropolità de Barcelona 212

Ponent 154

Camp de Tarragona 100

Comarques Centrals 94

Comarques Gironines 94

Alt Pirineu i Aran 78

Terres de l'Ebre 66

Total 798

5. Balanç dels informes territorials i urbanístics emesos.


18


Percentatge d'informes emesos segons tipus

POUMModificació de Planejament

Altres (Plans especials)

Pla + Projecte Infraestructura

1.14

PDU + Spramunicipal

PPD + PPND

Planificació sectorial

Balanç dels informes territorials i urbanístics emesos.

Percentatge d'informes emesos segons tipus de document

POUM 55,0

Modificació de Planejament 22,9

Altres (Plans especials) 10,6

Pla + Projecte Infraestructura 6,8

Article 1.14 2,1

PDU + Spramunicipal 1,7

PPD + PPND 0,7

Planificació sectorial 0,2


19


S'adequaParcialm

entNo

s'adequa

Alt Pirineu i Aran 66,7 21,6 11,8

Ponent (Terres de Lleida) 67,3 25 7,7

Comarques Centrals 65,3 21,3 13,3

Camp de Tarragona 48,3 24,1 27,6

Àmbit metrop. Barcelona 75,9 14,9 9,2

Terres de l'Ebre 75 14,3 10,7

Comarques Gironines 61,1 19,4 19,4

CATALUNYA 66,1 20,7 13,2

Balanç dels informes territorials i urbanístics emesos.

La gran majoria (66%) mostren que els promotors incorporen de “motu propio” les determinacions dels plans territorialsUn 20% són adequats amb les correccions efectuades pels informesUn 87% dels expedients seguiran la seva tramitació amb la garantia de la seva adequació a les determinacions dels plans territorialsTan sols un 13% han de reiniciar la seva tramitacióperquè no s'adeqüen als plans territorials, i el pronunciament del Departament competent en matèria d’urbanisme s’ha produït en la fase més inicial del procediment.Amb l’informe previ a l’aprovació provisional, que estableix la Llei 10/2011, es tanca la garantia de coherència a la legislació urbanística vigent, a les directrius del planejament territorial i als criteris de desenvolupament urbanístic sostenible.


20

• Criteris de planejament territorial per a Catalunya: “Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori”.

• Objectius de qualitat paisatgística dels 7 catàlegs de paisatge (ex.): “Uns parcs eòlics i fotovoltaics planificats amb visió de conjunt a escala regional i

disposats en el paisatge en relació amb els seus elements configuradors”.

7. El paisatge en l’avaluació ambiental de plans. Cas del Pla ZDP de parcs eòlics

21

Marc de partida


•Directrius de paisatge dels 7 plans territorials parcials (ex.):

“1. Evitar la proliferació d’instal·lacions eòliques en fites i fons escènics amb valor simbòlic assenyalats.

2. Evitar la instal·lació d’instal·lacions eòliques a una distància reduïda dels nuclis urbans i als miradors de consolidació prioritària assenyalats.

3. Els nous projectes eòlics han de fer una especial atenció a la visibilitat de les instal·lacions eòliques a i des de les àrees paisatgístiques amb valor simbòlic reconegudes en el mapa de valors simbòlics del Catàleg, com també als paisatges agraris assenyalats.”

El paisatge en l’avaluació ambiental de plans. Cas del Pla ZDP de parcs eòlics (2)

Marc de partida


22


Problemàtica ambiental que l’ISA ha de tractar:Dimensió paisatgística del territori (valor econòmic, identitari, recreatiu, etc.).Descripció dels paisatges per obtenir pautes de delimitació de les ZDP.

Nou objectiu de paisatge que l’ISA ha d’incorporar:”Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori basant la delimitació de les ZDP en criteris paisatgístics com:

l’establiment de distàncies mínimes a nuclis de població, vies de comunicació, miradors rellevants i indrets amb valor patrimonial reconegutla protecció de paisatges singulars l’establiment de potències que minimitzin el risc de deteriorament de la qualitat del paisatge per la covisibilitat extensiva”.


23

De la resposta de la DGOTU a la consulta sobre l’ISA preliminar:


Criteris paisatgístics en l’ISA per a la definició de les ZDP normes dels plans territorials parcials (directrius de paisatge).exclusió d’una zona al voltant dels nuclis urbansminimització dels nuclis envoltats per aerogeneradors en totes direccions.

Anàlisi d’alternatives:La distància als punts d’observació és un dels elements principals en l’etapa de planificació.Avaluar, com a mínim, buffers de 900 m i 1.200 m als punts d’observació.


24


Altres criteris paisatgístics en l’ISA per a la definició de les ZDP Determinació d’un potencial eòlic que no suposi la saturació física i visual.Concentració espacial.Allunyament màxim de punts d’observació rellevants.Relació de la forma amb factors de percepció i configuradors del paisatge.Minimització dels impactes paisatgístics locals (camins, plataformes, vegetació, etc.).


25

3 jornada aae-060312_eduard rosell

Documents

Transcript of 3 jornada aae-060312_eduard rosell