3. LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES

Introducció

•Entre 1780 i 1850 es va produir, a Gran Bretanya, en una part d’Europa i als Estats Units, una transformació radical dels sistemes de producció de béns: la Revolució Industrial.

•Les màquines van substituir progressivament el treball manual i els obrers es van concentrar a grans fàbriques.

•La industrialització va donar pas al capitalisme. La indústria va propiciar l’aparició de dues noves classes socials: la burgesia i el proletariat.

•A finals del segle XIX, l’economia dels països industrialitzats va conèixer un nou període d’expansió, la Segona Revolució Industrial.

La Revolució Industrial va ser un conjunt de canvis produïts a partir de mitjan del segle XVIII a Anglaterra, que van generar una economia basada en la producció industrial, es a dir, en la fabricació en massa de productes mitjançant l’ús de les màquines.

Els principals canvis produïts amb la Revolució Industrial foren:

Creixement demogràfic

Revolució agrícola

Increment comercial

Millores en els transports

Ús de màquines a les fàbriques

Canvis demogràfics

A principis del segle XVIII la població anglesa va començar a augmentar fins la segona meitat del segle XIX. Les causes varen ser:

a) Manteniment d’una alta taxa de natalitat b) Disminució progressiva de la taxa de mortalitat

Causes de la baixada de la mortalitat:

1. Desaparició de les grans pestes (Europa segles XIV i XVII) 2. Implantació de mesures higièniques i sanitàries (s. XIX: clavegueres, vacunes... Que afectaren sobre tot a les classes altes) 3. Desaparició de les grans fams, gràcies al gran augment agrícola.

Edward Jenner (1749-1823) fou el metge britànic que descobrí la vacuna contra la verola el 1771, i preparà el terreny per l’aparició de la immunologia.

La revolució agrícola

•L’increment de la població va provocar un augment de la demanada d’aliments i l’alça dels preus agrícoles. Això va estimular els propietaris a millorar la producció.

•Per estimular la producció, es van aprovar lleis que posaven fi a l’antic sistema senyorial i comunal de propietat de la terra. Aquesta es va convertir en una propietat privada.

•Pel que fa a les tècniques de conreu, la innovació fonamental va ser la supressió del guaret i la seva substitució per plantes farratgeres (sistema Norfolk).

•Es va iniciar una mecanització progressiva de les tasques agrícoles.

Tot plegat va provocar un augment molt gran de la producció i la productivitat. Una gran part d’aquest beneficis s’invertirien en finançar la naixentindústria.

Canvis legals i socials

1. El Parlament anglès va dictar unes noves lleis (enclosure acts) que obligaven a cercar i agrupar les propietats. També passaren a mans

privades les terres comunals.

2. Els petits propietaris no van poder mantenir les seves terres, i van haver d’abandonar el camp o convertir-se en jornalers agrícoles. Molts van marxar a treballar a les noves fàbriques que anaven sorgint.

La revolució agrícola va generar un triple excedent

Aliments Mà d’obra Capital

L’era del maquinisme: La màquina de vapor

James Watt

La indústria tèxtilLa indústria tèxtil tradicional era la llanera. Al segle XVIII el cotó va començar a fer-li la competència.Les indianes (teles de cotó de l’Índia) eren molt apreciades a Anglaterra. La seva demanda va augmentar molt. Al ser prohibida aquesta importació pel govern, els comerciants anglesos començaren a importar el cotó en floca i a fer tot el procés productiu a Anglaterra.

Mule Jenny

Manipulació del cotó Spinning Jenny

Water frame

Màquines de filar

Màquines de teixir: Telers

Una fàbrica tèxtil

La indústria tèxtil del cotó fou la primera en mecanitzar-se, i per això se la considera el motor de la revolució industrial. Els teixits de cotó es començaren a produir en grans quantitats i a preus molt baixos, competint directament amb els de llana.

El nou sistema de producció s’anomenà “sistema fabril”, i es dona a la fàbrica.Aquesta és un espai que concentra màquines i obrers. Les màquines i la pròpia fàbrica, així com tot el que s’hi produeix, és propietat de l’amo, el burgès o capitalista. Els beneficis queden en les seves mans. Tot plegat constitueix el capital. Els obrers venen el seu treball a canvi d’un sou o salari.

Mina de carbó

La indústria siderúrgica i la mineria del carbó

La principal font d’energia de la primera Revolució Industrial fou el carbó (hulla), imprescindible per obtenir vapor i produir ferro.

El ferro fou un altre element de la industrialització, l’extracció i producció del qual augmentà considerablement. S’usà en la fabricació de maquinària, en la màquina de vapor, el ferrocarril...

Alt forn

Locomotora a vapor. 1844

El ferrocarril És una màquina de vapor que arrossega uns vagons i es mou sobre dues vies de ferro

R. Trevithick construí la primera locomotora el 1803, al País de Gales.

El 1825 G. Stphenson inaugurà la primera línia oberta a viatgers. El ferrocarril s’estengué ràpid per Europa i EE.UU. Facilità el comerç i el transport de passatgers i productes.

Vaixell a vapor

Robert Fulton va aplicar la màquina de vapor a la navegació. El 1807 van començar a utilitzar el vapor els vaixells que navegaven pel riu Hudson, als EE.UU. La fusta del casc es substituí aviat pel ferro i l’acer.

L’increment del comerç

•La Revolució Industrial va donar pas a una economia de mercat, en la qual es produïa per a la venda a mercats cada vegada més amplis.

•Aquest canvi va ser possible gràcies a l’augment de la producció, el creixement de la població i la millora del poder adquisitiu dels pagesos i de les classes populars.

•La millora dels sistemes de transport va permetre l’augment del comerç interior.

•El comerç exterior també es va incrementar considerablement a mitjan segle XIX.

L’augment dels intercanvis La producció va deixar de ser per autoconsum i es passà a produir per vendre al mercat, tant de productes agrícoles com industrials. Hi ha 2 tipus de comerç:

Interior Exterior o internacional

Conjunt d’intercanvis entre diversos territoris d’un mateix país

Conjunt d’intercanvis entre diferents països

Augment consumidors: - augment demogràfic i - desaparició població autosuficient.

Millores en els transports Exporta

productes manufacturats i esclaus africans cap a Amèrica

Importa matèries primeres, aliments…

Europa i sobre tot Gran Bretanya

El liberalisme i el capitalisme

•Adam Smith va establir els principis del liberalisme:

•L’interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l’economia.

•Els diversos interessos s’equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta l’oferta a la demanda.

•L’Estat ha d’abstenir-se d’intervenir en el funcionament de l’economia i permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi).

El capitalisme industrial

La Revolució Industrial va iniciar: a) El capitalisme com a model econòmic b) El liberalisme com a doctrina política que el sostenia

El liberalisme econòmicDefinit per una sèrie de pensadors britànics a finals del XVIIIDestacà ADAM SMITH:

-L’interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l’economia.-Els diferents interessos s’equilibren al mercat gràcies a joc de l’oferta i la demanda.-L’Estat s’ha de mantenir al marge del funcionament de l’economia. S’ha d’imposar el lliurecanvisme.

El capitalisme industrial s’estructurà sota aquests principis.

És un sistema en el qual el mitjans de producció són propietat privada d’un grup reduït, la burgesia, i els obrers, sense cap propietat, treballen a canvi d’un salari.

Els bancs i les finances

•La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i els industrials, que necessitaven capital per invertir.

•Les empreses exigien grans aportacions de diners, que un sol empresari no podia subministrar. Llavors van sorgir les societats anònimes.

•Mitjançant les societats anònimes el capital que necessita una empresa és fraccionat en parts (accions). Aquestes poden ser adquirides i venudes per particulars a la borsa de valors.

El capitalisme està sotmès a crisis econòmiques cícliques. L’oferta augmenta més ràpid que la demanda, i les empreses que acumulen excés d’estocs facin fallida. Això provoca l’augment de l’atur obrer.

Els bancs concedien préstecs (capitals) a les empreses, compraven accions (invertien) i facilitaven pagaments amb xecs i lletres de canvi.

Estalviadors Bancs Indústriesdipositaven diners als

deixaven els diners a les

Les grans empreses necessitaven grans quantitats de diners, creant-se lessocietats anònimes, el capital de les quals estava fraccionat en accions. Aquestes les comprava qualsevol particular en la borsa de valors.

Expansió de la industrialització per Europa:

A principis del segle XIX, la industrialització es va estendre a països com França i Bèlgica, amb un pes més gran de la siderúrgia i un pes més petit de la indústria tèxtil.Entre el 1850 i el 1870, Rússia, Alemanya, els Estats Units i el Japó també es van industrialitzar.Al sud d’Europa van coexistir regions industrialitzades i zones essencialment rurals. L’Europa oriental es va mantenir al marge del procés d’industrialització fins al segle XX.

La industrialització d’Europa cap al 1850

La segona fase de la industrialització

Les noves fonts d’energia i les noves indústries

•En aquesta etapa, l’electricitat i el petroli van desbancar el carbó.

•La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques. L’electricitat va tenir múltiples aplicacions en la indústria.

•El petroli es va començar a extreure als Estats Units a mitjan segle XIX.

•A la indústria, la metal·lúrgia va adquirir un gran impuls a causa de la producció de nous metalls.

•La indústria química va aconseguir un desenvolupament important a Alemanya.

La nova societat industrial

•La burgesia es va convertir en el grup hegemònic perquè era la propietària de les indústries i els negocis.

•Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques.

•També existia una burgesia mitjana composta per professionals liberals, funcionaris i comerciants.

•Un gran nombre d’empleats i botiguers formaven la petita burgesia.

•Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà d’obra necessària per a les fàbriques. Eren un grup molt nombrós i desafavorit.

•Al principi no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals dels treballadors.

•En conseqüència, les seves condicions de vida i de treball resultaven molt dures: jornada laboral de 12 a 14 hores diàries i remuneracions insuficients.

Compara un habitatge burgés amb un habitatge obrer

La lluita dels obrersAmb la Revolució Industrial aparegué una nova classe social: El Proletariat.Les seves condicions de vida i de treball eren molt dures.

Condicions de vida Condicions de treball

Habitatges reduïts, sovint compartits per vàries famílies, freds, foscos, humits, mal ventilats, serveis compartits...

Barris marginals, carrers insalubres, sense clavegueram, ni asfalt, bruts...

Jornades laborals molt llarguesCap dia de festa ni vacances.Fàbriques poc ventilades, humides i fosques.Salaris de misèria.

Dones i nens, des de molt petits, treballaven , cobrant la meitat o menys que els homes.

Alt analfabetisme.

Cap assegurança (malaltia, atur)

Esperança vida baixa

Els obrers inicien la lluita per millorar les seves condicions de vida i laborals.

El ludisme va ser una de les primeres formes de protesta. Consistia en destruir màquines o cremar fàbriques, o amenaçar amb fer-ho sinó s’escoltaven les seves reivindicacions. També ho feien per evitar l’atur.

A la dècada de 1820 aparegueren els primers sindicats (Trade Unions) a Gran Bretanya. Havien de pressionar als empresaris i govern per aconseguir millores. Un mitjà de pressió va ser la vaga.

Els governs varen prohibir les associacions obreres, però al final aconseguiren ser legalitzades.

La vaga, de Koehler

El creixement de les ciutatsLes ciutats van créixer més enllà de les antigues muralles, que acabaren sent enderrocades. Van aparèixer grans avingudes i barris nous. Els rics van començar a viure en barris separats dels obrers, que vivien en zones marginades, o bé al centre antic, molt degradat, o a barris perifèrics sense serveis de cap mena. serveis

Dues vistes de Londres: barri obrer a l’esquerra i el Tàmesis a dalt.

Pla Cerdà, de Barcelona

Barris obrers de París

Robert Owen i New Lanark

Ch. Fourier i Falansteri

El socialisme

Ideologia que anteposa l’interès de la societat a l’interès de l’individu. Representà la reacció contra les injusticies generades per la nova societat capitalista.

Els primers pensadors socialistes s’anomenaren utòpics per considerar-se les seves propostes difícils o impossibles de realitzar-se.

Saint-Simon

El marxisme

Ideologia socialista creada per Karl Marx i F. Engels.Aquesta teoria consta de tres parts:

a) Estudi del passat: L’evolució de la història com a lluita de classes (explotadors i explotats). L’economia com a motor de la història (materialisme històric)

b) L’anàlisi del present (segle XIX): Marx analitza en profunditat el sistema capitalista. Hi apareixen 2 noves classes: burgesia (propietaria dels mitjans de producció) i proletariat (només compta amb la seva força de treball. La burgesia busca constantment augmentar els seus beneficis (plusvàlua).

c) Hipòtesi de futur: Els obrers han d’organitzar-se en partits, lluitar per prendre el poder i instaurar la dictadura del proletariat, acabar amb la propietat privada dels mitjans de producció (fer-la social o col·lectiva) i amb les classes socials. Finalment s’arribaria a la societat comunista, sense govern, ni forces repressores... ni cap conflicte.

L’anarquisme

Un dels principals pensadors d’aquest corrent fou Mihail Bakunin, un altre Kropotkin.

Volien acabar amb la propietat privada i les classes socials.

La base del seu pensament era la llibertat, per tant consideraven que qualsevol poder li era contrari, per tant rebutjava la formació de partits polítics i participar en les eleccions, on n’hi haguessin. Només acceptaven la formació de sindicats que lluitessin per millorar la vida dels obrers. La revolució hauria de sorgir espontàniament de les masses obreres i camperoles. Un mitjà seria la vaga general revolucionària. Volien destruir la societat capitalista i implantar-ne una altra sense cap autoritat ni Estat.

Alguns grups anarquistes més radicals optaren per solucions violentes per aconseguir els seus fins, com atemptats terroristes, magnicidis...

La Primera Associació Internacional de Treballadors (AIT)Es fundà el 1864 a Londres, fou dirigida per Marx i aplegà treballadors de diferents països. Es dirigí des de Londres, a través d’un Consell General dirigit per Marx. En cada país es formaren Seccions nacionals de l’AIT, i anualment es celebraren Congressos per coordinar la lluita obrera. Quan el 1869 hi arribà Bakunin, els enfrontaments entre aquest i Marx foren constants, això unit a la crisi provocada per la guerra franco-prussiana de 1870 i els fets posteriors de la Comuna de París, va provocar la crisi i posterior dissolució de la Primera Internacional. Fou important perquè va representar el primer intent dels obrers d’organitzar i coordinar la seva lluita a nivell mundial.

La II Internacional

El Primer de Maig (Jornada reivindicativa)“La Internacional” (Himne obrer)La lluita per la jornada laboral per les 8 hores

- El revisionisme (Reforma o Revolució?)- L’imperialisme i la qüestió colonial- El militarisme (perill d’una guerra mundial)

Símbols

Els grans debats i polèmiques

Va tenir una gran repercussió

Context internacional favorable:Nova etapa capitalista Expansió econòmica i colonial

Neix a París el 1889 formadaper partits socialistes

Noves fonts d’energia

Si el vapor constituí la primera font d’energia aplicada a les màquines en la Primera R. Industrial, durant la Segona, es desenvoluparen altres:– El Petroli

Va servir de combustible al motor d’explosió i a l’automoció, que assolirà la seva maduresa amb H. Ford en el primer terç del segle XX. Es començà a extreure a EE.UU. A mitjan S. XIX.

– L’electricitatLa seva aplicació fou essencial per a la il·luminació (Edison, bombeta, 1879), la transmissió de senyals electromagnètiques (telègraf), acústiques (ràdio de Marconi), i en determinats motors, entre ells els de metros i tramvies. La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques.

La segona fase de la industrialització

Una nova organització industrial

•A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d’augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos.

•Aquest nou mètode de treball s’anomena taylorisme. Consisteix en la fabricació en cadena.

•Aquest sistema de producció va néixer als Estats Units, i la fàbrica d’automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar-lo.

•Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses es van fer cada vegada més grans.

Taylorisme

Reducció del temps de fabricació

Producció massivaBaixa el preu de cost

Augment del poder adquisitiuSalari elevat

Estímul del consumPublicitat

Crèdit

Producció en sèrie

Estandardització

Taylor

Una nova organització industrial

Model del primer telèfon d’Alexandre Graham Bell

Samuel F. B. Morse, el 1837, construí un telègraf i inventà un alfabet, molt pràctic per enviar missatges a distància.

GUGLIELMO MARCONI, patentà la ràdio el 1897 i

el telègraf sense fils

Els nous invents

Edison amb el fonògraf i primera bombeta feta per ell

Ford T i el primer tramvia elèctric.

El petroli feu possible l’aparició de l’automòbil amb les millores al motor de combustió interna, de Daimler-Benz a Alemanya a partir de 1900. El primer automòbil el construí Peugeot, el 1891 a França.

Fotografia original del primer vol amb motor de la historia. A l’aparell Orville Wright; a la dreta, el seu germà Wilbur. 1903

Avió amb el que Bleirot creuà el Canal de la Mànega el 1909

Canal de Suez inaugurat el 1869

Canal de Panamà inaugurat el 1914