P L A D I R E C T O R U R B A N Í S T I C D E L A C E R D A N Y A e s t u d i t i p o l o g i c 3. LA UNITAT RURAL La unitat rural es la micro-estructura que conté l’habitacle, el graner, el paller i les quadres, rodejant l’era, tot ell condicionat per una sèrie d’invariants en quant a disposició espacial, materials, orientació i tipologia. La unitat pot albergar a una o més famílies i constituir, agrupant-se amb altres unitats similars, un nucli rural de mitja entitat. L’habitatge pirenaic ceretà, com a conseqüència de la seva resposta al medi físic, s’orienta preferentment a sud o a sud-oest, oferint la cambra de l’escala a nord amb escassíssimes obertures. Consisteix fonamentalment en un edifici sòlid, de pedra, de planta rectangular, tancada a l’exterior, amb petites obertures, amb coberta inclinada a dos, tres o quatre aigües. L’habitatge, de dos o tres plantes, es disposa ortogonalment a un altre gran edifici d’altura i volum similar. Aquest últim posseeix en planta baixa els estables i un porxo per al carro i les eines, i sobre ell, un gran paller obert.

L’habitatge i el paller delimiten un espai exterior, freqüentment enllosat, que es dedica a l’era i que s’emmarca amb un mur de tancament que sol ser elevat per resguardar-se del vent i defensiu. Són de notables dimensions, sobre tot en la vall, podent aconseguir una superfície de 1000 m2, dels quals el 45% l’ocupa l’era, el 40% els pallers i estables i el 15% restant és per a l’habitatge, aproximadament.

L’habitatge es distribueix en planta baixa com a graner i magatzem, siguent la primera planta on es troben els dormitoris, l’estar i la cuina – menjador. Solen utilitzar-se les golfes com a assecador i traster. Tot i que les parets solen ser de pedra granítica, no es estrany trobar les primeres plantes realitzades en tàpia. En alguns casos trobem una escala exterior que comunica l’era amb l’estar, el qual permet l’accés a l’habitatge durant les grans nevades i possibilita una major visibilitat de la mateixa.

P L A D I R E C T O R U R B A N Í S T I C D E L A C E R D A N Y A e s t u d i t i p o l o g i c INDEX DE PLÀNOLS

1. PLANTES TRADICIONALS 2. ESQUEMES DE PARCEL·LACIÓ CERDANYA GIRONINA 3. ESQUEMES DE PARCEL·LACIÓ CERDANYA LLEIDATANA 4. FOTOGRAFÍES DE LA TIPOLOGÍA CERETANA

P L A D I R E C T O R U R B A N Í S T I C D E L A C E R D A N Y A e s t u d i t i p o l o g i c 4. NORMATIVA ORDENACIÓ TRADICIONAL CERETANA A (CLAU 2) Art. 1. Definició

Correspon al tipus d’ordenació tradicional de la Comarca, que ha configurat la forma de l’edificació als agregats rurals històrics, i que per motius d’unitat i coherència tipològica, ha de conservar-se en aquestes poblacions.

Art. 2. Unitat tipològica Es considerarà com a unitat tipològica a tots els efectes el conjunt físic de l’edificació

tradicional, l’era i la tanca. Les edificacions que corresponguin a nous usos i segueixin la normativa del Pla Intermunicipal de la Cerdanya de Girona podran ser considerades dins del conjunt ceretà. Les que, pel seu volum, materials i tipus, que no s’adaptin a aquesta normativa no podran integrar-se dins d’aquest conjunt tipològic.

Art.3 Parcel·lació nova En els processos de parcel·lació nova (o de segregació) de finques ja edificades, amb la

finalitat d’obtenir solars, la parcel·la que queda com a edificable ha de complir amb tot el que s’estipula en aquestes condicions d’edificació en allò que fa referència a l’era i a la ventilació

Art.4. Condicions en relació al vial o espai públic. 1. Com a mínim han d’estar alineades a vial o a espai públic una de les façanes de

l’edificació o el tancament amb una longitud mínima de 4m. 2. S’admet recular respecte de l’alineació quan sigui justificat per facilitar la maniobra

dels vehicles i l’accés rodat o de vianants d’acord amb les clàusules següents: A carrers de menys de 6 metres, per a possibilitar la maniobra i l’accés rodat a l’era,

s’admeten les reculades sempre que no excedeixin de 2 metres de profunditat ni els 5 metres de longitud al llarg de la façana.

A carrers o places de qualsevol amplada es podran construir sempre rampes o escales a façana a la manera tradicional per tal de possibilitar l’accés a la unitat en els casos en que existeixi desnivell entre la rasant del carrer i el nivell de l’era o de les plantes de l’habitatge.

Art.5. Condicions relatives a l’ocupació i edificació de la parcel·la.

1. La superfície en planta de la unitat tipològica (edificació, era i tancament) pot coincidir o no amb el total de la finca sobre la que s’assenta. Als efectes de l’aplicació d’aquesta normativa es considerarà com a parcel·la només la fracció de finca ocupada per la unitat tipològica necessària dins del sòl urbà.

2. Les línies de façana exteriors de l’edificació (en forma d’I, L o U) s’hauran d’alinear sempre a límits de parcel·la i seguir els criteris de dimensió, alçades i materials de

P L A D I R E C T O R U R B A N Í S T I C D E L A C E R D A N Y A e s t u d i t i p o l o g i c

l’edificació ceretana tradicional sense que en cap cas es posi de manifest cap mena de parcel·lació al seu intern.

3. No obstant això, s’admet l’existència entre mitgeres d’andrones de fins a un metre de llum i forma irregular, a la manera tradicional de la zona, per a la recollida de l’aigua i de la neu. Aquestes hauran de desaiguar-se i pavimentar-se.

4. El tancament de l’unitat tipològica s’ha d’establir sempre sobre el límit de la parcel·la i és obligatori delimitar-ho de forma clara.

5. Perquè un solar tingui la condició d’edificable, a excepció del que s’articula a l’article 93 s’hi haurà de poder inscriure un cercle de diàmetre ∅=√ (S/1,5) , essent S la superfície de la unitat tipològica.

S’estableix adscriure com a mínim 400m2 de superfície mínima per cada habitatge i una superfície màxima pe a cada volum tradicional de 1200m2 pels edificis de nova creació. A les unitats de major superfície de l’establerta com a màxim, no caldrà la subdivisió sinó que podran aplicar-se directament els paràmetres edificatoris.

6. Amb caràcter general s’estableix per al conjunt de l’edificació i com a índex d’edificabilitat neta total de 0,8m2 de sostre/m2 de sòl. Dins d’aquesta edificabilitat total, la màxima edificabilitat complementària destinada a estabulació no serà superior a 0,50m2

de sostre/m2 de sòl. La resta d’edificabilitat atorgada es reserva a més als espais d’emmagatzematge, garatge, etc.

Art. 6. Densitat La densitat neta per a aquesta zona serà en un habitatge per cada 400m2 de solar o

200m2 de sostre màxim residencial. Si es volen construir habitatges subjectes a algun règim de protecció oficial es podrà augmentar la densitat d’habitatges en un 20% amb el mateix sostre construït.

Art.7. Alçada reguladora màxima de l’edificació

1. Es defineix com Alçada Reguladora Màxima (ARM) la que pugui assolir com a màxim l’aresta d’encontre dels plans de façana i coberta, amb les especificacions següents: a. L’amidament de l’ARM es realitzarà sobre el nivell natural del terreny al punt més baix ocupat per l’edificació o algun dels seus cossos. b. A efectes de l’amidament s’ha de considerar també com a terreny ocupat per l’edificació el corresponent a les reculades o rampes construïdes. c. Un cop mesurada l’ARM caldrà establir un pla horitzontal que regirà per tota l’edificació o cos de la mateixa. d. Cada cos edificat podrà definir la seva pròpia ARM. e. S’entén per cos edificat cada un dels elements construïts que conformen l’unitat tipològica ceretana. 2. S’estableix en 8,75m l’alçada reguladora màxima (ARM) de l’edificació. 3. Per damunt d’aquesta alçada només es permet el volum resultant de l’aplicació dels pendents de la coberta, que hauran d’arrencar als seus encontres amb la façana, en tots els casos, com a màxim, des de l’alçada fixada per l’ARM.

P L A D I R E C T O R U R B A N Í S T I C D E L A C E R D A N Y A e s t u d i t i p o l o g i c

4. El volum de cobertes permès no pot superar en cap cas els 3,00 metres d’alçada, a partir de les arrencades.

Art.8. Volum sota coberta El volum resultant sota coberta podrà ser utilitzat com a espai habitable sempre que aquest estigui vinculat als habitatges de la planta inferior. La superfície trepitjable construïda compta com a tal en l’aplicació de l’Índex d’edificabilitat neta d’aquesta zona. Per motius de tradició estètica en aquesta tipologia no es permetrà l’obertura de capelles, terrats i terrasses a les teulades, no obstant això, es podrà permetre una obertura al frontó lateral o finestres de coberta del tipus claraboia.

Art.9.Planta baixa i soterranis 1. Es defineix la planta baixa com aquella que té el paviment entre les cotes (±)0,60 m, prenent com a punt d’aplicació la cota de l’era acabada. 2. No es permeten plantes soterrani destinades a habitatge. 3. S’admetrà un soterrani d’aparcaments sota l’edifici destinat a habitatge. L’accés es

realitzarà des de l’era. Art.10. L’era 1. L’espai d’era no podrà orientar-se a nord. 2. La superfície de l’era en relació amb la superfície total de l’unitat tipològica no ser

inferior al 40%. A l’era s’ha de poder inscriure un cercle de diàmetre ∅=√ (0,25 x S), siguent S la superfície de l’unitat tipològica, i no podent ser en cap cas inferior a 5 metres.

3. L’era ha de ser horitzontal i a nivell de la planta baixa excepte les rampes d’accés que podessin ser necessàries per poder salvar els desnivells al vial. L’era ha de comptar en qualsevol cas amb accés rodat.

Art.11. Condicions tipològiques de l’edificació 1. Els limita la profunditat màxima de l’edificació a 12 metres. 2. La llum lliure de tots els espais habitables no podrà ser inferior a 2,50 metres, exclosos

els banys, cuines i passadissos, on aquesta alçada podrà ser de 2,20 metres. 3. Tots els habitatges hauran de tenir accés i obrir la façana a l’era. 4. S’ha de mantenir les inclinacions de la coberta a una, dues, tres, o quatre pendents i

totes han d’estar compreses entre el 30 i el 50% de pendent. 5. Per a les façanes que no donin a l’era, l’amplada de les obertures no superarà en cap

cas els 100 centímetres a les finestres ni els 140 centímetres a les balconades i en totes les façanes, en la composició dels murs de façana, el percentatge de plens ha de ser superior al dels buits.

6. El mur de tancament de la unitat que confronti amb un vial o espai públic ha de ser opac i no podrà ser més baix a 1,50 metres d’alçada ni superior a 2,20 metres. La resta de la unitat tipològica s’ha de tancar també amb mur opac.

7. Es podran establir mitgeres entre parcel·les confrontant, si bé les que hagin de quedar al descobert hauran de tenir el tractament amb materials de façana.

P L A D I R E C T O R U R B A N Í S T I C D E L A C E R D A N Y A e s t u d i t i p o l o g i c Art.12. Ventilació Només podran ventilar al callis les cuines i les cambres de bany. La distància de respecte

entre el pla d’obertura i el límit de la finca veïna té que ser d’un metre. Art.13. Cossos sortints Els cossos sortints només s’admeten en les façanes que conformen l’espai de l’era amb

les següents excepcions: Els rodapeus o sòcols poden sobresortir 5 cm. del pla de l’alineació de carrer en tota la

longitud de façana. S’admeten que en planta baixa sobresurtin elements constructius de caràcter

arquitectònic sempre que no sobresurtin més de 30 cm. del pla de façana. Art.14. Materials i acabats 1. El material de coberta pels habitatges ha de ser de pissarra. Per a edificacions pe a

altres usos diferents del d’habitatge és obligatori, així mateix, fer servir materials de color fosc o negre. Les cobertes existents de teula es podran reconstruir amb el mateix material.

2. L’acabat de les façanes podrà se de pedra, segons la manera de fer tradicional de la zona, o un arrebossat de morter. En aquest carrer cas, el morter podrà ser pintat o no, però hauran d’obtenir-se colors d’acord amb els de l’article 111 i mai el color blanc. Els brancals, ampits i llindes han de ser obligatòriament de pedra natural o artificial.

3. Es obligatori acabar amb pedra la part del mur de tancament que dóna al vial o a l’espai públic.

4. Les façanes que s’acaben amb pedra ho hauran de ser totalment. 5. A les façanes que no donen a l’era, s’exigirà i limitarà l’ús de la fusta als elements

estructurals vistos: fusteries, tancaments laterals de balcons, baranes i barrots, porticons i ràfecs.

6. L’entrada a l’era des del vial públic, quan es faci a través del mur de tancament, haurà d’incorporar com a element tradicional de la comarca la contraportada de fusta i barbacana de pissarra, o teula segons el nucli de cada subcomarca. Com també les jàsseres o bigues de fusta o pedra natural o artificial. Atès que el gàlib dels mitjans mecànics actuals de transport agrícola és major que el dels tradicionals, s’admetrà, amb la justificació raonada prèvia, la supressió de la barbacana i la substitució de la contraporta de fusta per una de metàl.lica que s’haurà de pintar obligatòriament.

Art.15. Edificació existent Les unitats ceretanes existents en l’aprovació del pla i convenientment definides, encara

que superin la superfície màxima establerta hauran de mantenir les seves superfícies en el seu estat original.

Art.16. Condicions dús.

P L A D I R E C T O R U R B A N Í S T I C D E L A C E R D A N Y A e s t u d i t i p o l o g i c Principal: Residència unifamiliar i plurifamiliar Agropequària Hoteler en situació B Complementaris: Comercial en situació A Recreatiu tipus d Oficines Tallers, serveis, graus 1 i 2 en situació A i B Sociocultural i docent de guarderia.

P L A D I R E C T O R U R B A N Í S T I C D E L A C E R D A N Y A e s t u d i t i p o l o g i c 5.-CARACTERÍSTIQUES DIFERENCIALS DINS LA COMARCA CERDANYA GIRONINA – CERDANYA LLEIDATANA Les parcel·les de la Cerdanya gironina són majors que les parcel·les de la vessant lleidatana. Tot i que el tant per cent d’ocupació dins la parcel·la és major en aquestes últimes. En quant a divergències entre materials utilitzats, destaquen les cobertes de pissarra en la Cerdanya gironina envers les cobertes de teula àrab, en la lleidatana. Amb certes excepcions com és el cas dels pobles de Talltendre i Ordén on tot i pertànyer a la Cerdanya lleidatana mantenen les cobertes de pissarra , degut a la seva localització limítrofa. Els brancals de les portes d’accés a l’era en la Cerdanya lleidatana queden integrades al mur perimetral, normalment fet de pedra de la zona. Per altra banda a la Cerdanya gironina són exempts. TAULA COMPARATIVA ENTRE PARCEL.LES

SOLANA ( Girult – Músser) CERDANYA GIRONINA CERDANYA LLEIDATANA

SUP. PARCEL.LA 528 m2 370 m2

ERA 51% 34%

HABITATGE 12% 27%

ANNEX 37% 39%

OCUPACIÓ 49% 66%

PLANA (Sanabastre Riu Sta. Maria)

CERDANYA GIRONINA CERDANYA LLEIDATANA

SUP. PARCEL.LA 870m2 610m2

ERA 53% 35%

HABITATGE 9% 20%

ANNEX 38% 45%

OCUPACIÓ 47% 65%

OBAGA (Queixans – Estana) CERDANYA GIRONINA CERDANYA LLEIDATANA

SUP. PARCEL.LA 1150m2 370m2

ERA 55% 38%

HABITATGE 7% 26%

ANNEX 38% 36%

OCUPACIÓ 45% 62%

P L A D I R E C T O R U R B A N Í S T I C D E L A C E R D A N Y A e s t u d i t i p o l o g i c CONCLUSIONS -El % de superfície d’habitatge és més elevada a la Cerdanya lleidatana que a la gironina. -Ocupació més elevada a la Cerdanya lleidatana. -A la solana gironina hi trobem parcel·les molt més grosses que a la lleidatana. -Dins la Cerdanya lleidatana, la superfície de parcel·la de la plana és el doble que a la solana o l’obaga. -Per altra banda, dins la Cerdanya gironina la superfície de les parcel·les és molt similar tant a l’obaga com a la plana, excepte a Méranges.

P L A D I R E C T O R U R B A N Í S T I C D E L A C E R D A N Y A e s t u d i t i p o l o g i c 6. EXEMPLE D’HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL EN TIPOLOGIA CERETANA. L’habitatge rural que es projecta pretén preservar una sèrie de paràmetres constructius característics, adaptant-los necessàriament a la tecnologia actual, tant per la seva major economia constructiva com per l’adequació al disseny modern, però de forma que no es desvirtuï la característica imatge d’aquests habitatges àmpliament integrats en el seu context funcional i arquitectònic. ESTRUCTURA - Es mantenen els murs autoportants exteriors, substituint les antigues tres crugies interiors per la

planta lliure, amb el fi de dotar als habitatges de major flexibilitat distributiva. - L’esquema distributiu respecta en canvi la idea de les tres crugies al col·locar l’escala central

com element invariant, però alliberant la planta de l’estructura convencional. - Les parets de paredat i pedra es substitueixen pel bloc de formigó tractat amb aïllament,

cambra d’aire i paredó, amb un gruix total de 35 cm, que permet el pas i registre de les instal·lacions.

- El forjat de fusta es substitueix per la semibigeta i el cassetó de formigó, excepte en la part central de l’altell que cobreix la sala del primer pis, que es manté de fusta.

- La coberta es forma mitjançant dos bigues de fusta, visibles des del doble espai que emmarca l’escala, que permeten el cobriment en dos, tres o quatre aigües i reforça la idea de la triple crugia.

FAÇANES I REVESTIMENTS - Les façanes presenten forats superiors als tradicionals, permetent una major participació de

l’habitatge amb l’exterior. - Es substitueix la pedra pel pintat o revocat, excepte en els murs testers, que s’aplaquen de

pedra del país. - S’autoritzarà l’emmarcat de pedra o formigó vist a mode d’ornamentació. - Els murs de tancament de les eres, en cas d’haver-ne, es tractaran amb pedra, amb el fi

d’unificar el conjunt amb l’entorn pròxim. FUSTERIA DE TALLER - Serà de fusta, material bàsic en la Comarca, amb les llindes acusades sobresortint dels

muntants verticals, en el cas de col·locar-se per fora. - La tipologia dissenyada es modular. - El tancament es farà de porticons de fusta. SORTINTS - L’arquitectura popular de la Cerdanya recull balustrades i solanes, així com tribunes i escales

exteriors. En aquest projecte es contemplen diverses alternatives de variació de planta que incorporen aquests elements, així com solucions puntuals de les mateixes.

- Els ràfecs de la coberta, que volen sobre les façanes a diferència de la majoria dels casos de l’arquitectura popular catalana, són típics a la Comarca.

P L A D I R E C T O R U R B A N Í S T I C D E L A C E R D A N Y A e s t u d i t i p o l o g i c COBERTA - El material tradicional utilitzat és l’enllosat de pissarra amb pendents no - inferiors a 30% o 40% o

bé la teula àrab. - Les cobertes solen presentar petites llanternes d’il·luminació o ventilació en forma de capella o

planes, així com els coronaments de les xemeneies cobertes amb pissarra en pendent. - La coberta serà sempre en dos, tres o quatre aigües. No s’admetrà la formació de “mansarde”

francesa, desconeguda a la zona i incorporat únicament per deformacions populistes. - L’embigat de fusta que suporta l’encadellat de coberta es folrarà amb llana de roca per a

produir un aïllament confortable. DISTRIBUCIÓ DELS ESPAIS INTERIORS I EXTERIORS - L’estar: en l’habitatge tradicional reuneix també el menjador i la cuina, però s’acostumava a

col·locar a la primera planta per qüestions d’assolellament, visibilitat i per l’ubicació dels graners a la planta baixa, creant-se així un forjat sanitari tèrmicament aïllat. En les variants proposades de projecte, es preveu la possibilitat de situar aquesta peça també a la planta superior, tot i que avui en dia la tècnica i la major comoditat d’ús de la planta baixa semblen aconsellar la disposició projectual presentada. En qualsevol cas, també es disposa d’un segon estar a la planta pis, que permet major flexibilitat d’ús, a més a més d’altres possibilitats tipològiques que es citaran. El fet de mantenir l’estar, el menjador i la cuina com un espai únic es desprèn de les costums que de l’ús d’aquesta sala es té a la Cerdanya com a lloc de reunió familiar, àmbit de la festa, de la matança o de la collita, en realitat herència directa de “ l’arquitectura del fum”. L’àmbit de l’estar s’aïlla de l’entrada mitjançant un vestíbul que precedeix a l’escala d’accés.

- Els dormitoris: es distribueixen a la primer planta de forma que els passos perduts es concentren

en un espai utilitzable que, mitjançant la tribuna vidriada, es pot reutilitzar com a nou estar o com ampliació de la zona de dormir. Així els dormitoris s’obren a un ampli vestíbul en el que s’introdueix la variant tipològica del doble espai, que proporciona un enriquiment espacial de l’habitatge, recuperant la idea de la triple crugia i permetent la visió de les encavallades i del embigat de fusta, al mateix temps que proporciona fàcil accés de registre en la coberta, mitjançant una claraboia o una llanterna. Una altra variant tipològica que permet el fet de la tribuna es la possible adaptació d’una escala exterior que transformi aquest espai en el vestíbul de que disposava l’antic habitatge rural, transformant-se la tipologia mitjançant el desplaçament dels dormitoris a la planta baixa.

- L’annex: la majoria de les edificacions ceretanes rurals posseeixen un prevestíbul, que

qualifiquem com annex, que acostuma a utilitzar-se com a dipòsit de gra, curació d’embotits, llenya, etc. En aquest projecte se li dóna el doble ús de vestíbul i de celler, i serveix de precamara de l’habitatge. No obstant, el veritable annex el constitueixen el conjunt del paller i la quadra, que no es comptabilitzen projectualment per aquest estudi, però que es inqüestionable en el conjunt, pel seu marcadíssim caràcter tipològic.

P L A D I R E C T O R U R B A N Í S T I C D E L A C E R D A N Y A e s t u d i t i p o l o g i c

L’annex permet major flexibilitat d’adaptació a la topografia, doncs pot utilitzar-se com a element ròtula per enclavar-se la casa contra el pendent.

- L’era: aquest és l’element ordenador de l’edificació i definitori de la parcel·la urbana, variant

les seves dimensions segons l’alçada en que es situen els nuclis rurals, disminuint en relació a la cota d’assentament, degut a la menor dimensió de les explotacions i al major pendent del terreny. L’era és un espai de treball exterior introvertit, orientat sistemàticament a sud o sud-oest, que quedant tancada per l’edificació en totes les seves cares, al qual s’accedeix mitjançant el portal del mur que dóna al carrer o a l’espai públic. L’habitatge rural es doncs un conjunt ordenat que gira al voltant de l’espai de l’era.

P L A D I R E C T O R U R B A N Í S T I C D E L A C E R D A N Y A e s t u d i t i p o l o g i c 7. PROPOSTA D’VPO A continuació, després d’un estudi de la normativa dels habitatges de protecció oficial, és proposa un projecte que, al mateix temps que compleix els requisits per a poder estar subjectes a algun tipus de protecció oficial, està integrat dins del conjunt tipològic de la masia ceretana. L’habitatge projectat es destina a domicili habitual i permanent, té una superfície menor de 120 m2 útils. Ens referim al tipus d’habitatge per a famílies nombroses, que compleix els paràmetres de sostenibilitat que ja eren a la base de les construccions ceretanes.

P L A D I R E C T O R U R B A N Í S T I C D E L A C E R D A N Y A e s t u d i t i p o l o g i c INDEX DE PLÀNOLS

1. EMPLAÇAMENT 2. PLANTA GENERAL DEL CONJUNT 3. PLANTA BAIXA 4. PLANTA PIS 5. SECCIONS TRANSVERSALS 6. SECCIÓ LONGITUDINAL 7. FAÇANES 8. PERSPECTIVA INTERIOR 9. PERSPECTIVA AXONOMÈTRICA 10. INTEGRACIÓ DEL CONJUNT EN EL NUCLI RURAL