Unitat didàctica

of 29/29
Unitat Didàctica Lidia Alarcón Martínez Gessamí Fletes Ibañez Tamara Muñoz Pérez Grup: 3º P
  • date post

    30-Oct-2014
  • Category

    Documents

  • view

    187
  • download

    1

Embed Size (px)

Transcript of Unitat didàctica

Unitat Didctica

Lidia Alarcn Martnez Gessam Fletes Ibaez Tamara Muoz Prez Grup: 3 P

JUSTIFICACILa nostra Unitat didctica va dirigida als alumnes de 4-5 anys, del segon cicle dEducaci Infantil. El moment en que durem a terme aquesta Unitat didctica ser al primer quadrimestre, concretament a linici del curs, ja que s el moment ideal per unir al grup, s a dir, que el grup siga una pinya perqu considerem fonamental que la classe treballe unida i que les bones relacions entre els alumnes siga agradable i constant durant tot el curs. Per a a, s necessari un bon clima en l'aula i que els nostres alumnes estrenyen llaos afectius. Daquesta manera pensem que a travs del joc cooperatiu podem aconseguir els nostres objectius. A ms, la nostra Unitat Didctica constar de quatre sessions, cadascuna amb els seus objectius i continguts corresponents: 1. Els animals 2. Lesquema corporal 3. Som companys? 4. Conte motor: Aventura pel bosc

Com hem assenyalat anteriorment, hem triat els jocs cooperatius per realitzar la nostra unitat didctica com a tema imprescindible en les nostres aules perqu considerem que amb aquests jocs tot el grup o subgrups de la classe treballen per aconseguir un objectiu com. La idea bsica dels jocs cooperatius s jugar uns amb els altres per superar reptes i obstacles , tot el contrari dels jocs competitius, on s juga lu contra laltre i amb lobjectiu de guanyar. A ms, la cooperaci entre els xiquets i xiquetes s molt important perqu aprenen duna manera divertida a tindre ms empatia amb els altres i a sentir-se ms decidits a treballar pel b com. En aquest tipus de jocs tots els alumnes ajuden al grup, tots guanyen i ning perd. Els jocs cooperatius reafirmen lautoconfiana com una persona

acceptada i valorada, a ms de refermar la confiana i interacci de tot el grup de la nostra classe. Aquest tipus de joc te unes caracterstiques prpies, que son les segents: Es juga pel plaer de jugar, no per aconseguir un premi. Els xiquets/es es diverteixen sense el temor de no aconseguir els objectius proposats. Afavoreix la participaci de tots/es i cada participant te un paper destacat dins del joc. Els alumnes es veuen com companys, no com enemics. La finalitat consisteix a superar-se a s mateix, no als altres. Aix, coneixen les seues aptituds pel seu propi esfor i no per comparaci amb la resta. Es viu com una activitat conjunta , sense centrar-se en un individu concret. Ajuda a aprendre a conviure amb les diferncies de la resta.

Com ja sabem, els jocs mai sn neutrals, solen transmetre uns valors, unes determinades relacions entre els xiquets i xiquetes i una determinada visi dentendre el joc i la diversi. Per tant, els jocs cooperatius ens serveixen com a instrument per potenciar uns valors positius en les relacions amb els iguals, que sn: La cooperaci: necessria per resoldre situacions i tasques conjuntes a travs dunes relacions basades en la reciprocitat. Les experincies cooperatives sn el millor mtode daprendre a compartir, socialitzar-se i preocupar-se per la resta. Lempatia: s la capacitat per posar-se al lloc de laltre,per comprendre el seu punt de vista, les seues preocupacions, expectatives, necessitats i la seua realitat. La comunicaci: desenvolupament de la capacitat dexpressar lestat dnim a la resta. La participaci: quan s collectiva genera una clima de confiana i mtua implicaci, necessari per a la comunicaci. Els jocs cooperatius eliminen lexclusi i rebutgen la divisi entre guanyadors i perdedors. La construcci duna realitat social positiva: els jocs cooperatius canvien les actituds de les persones cap al joc i cap a elles mateixes, afavorint la creaci

dun ambient destima recproc, apte per la diversi i per a laprenentatge intellectual i actitudinal. Lestima i el concepte positiu d mateix i dels companys/es: necessari reforarlo en esta edat. Lalegria: objectiu primordial en estos jocs, al desaparixer el fracs, lalegria es mostra amb claredat.

La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de Maig, d'Educaci (LOE), s el marc de referncia de la labor del docent en el sistema educatiu espanyol. El mestre o mestra ha dadequar el que en ella s'estableix per a la seua prctica educativa. Per a l'elaboraci de la present Unitat didctica sobre els jocs cooperatius, ens hem servit de la LOE per a adaptar legislativament tots els aspectes que la concerneixen. A travs dels jocs cooperatius es creen situacions en les quals el grup ha de treballar unit, ja que tots persegueixen un objectiu com. A comporta al fet que s' establisquen relacions amb els altres, desenvolupant aix actituds i pautes elementals de convivncia, com per exemple respectar les caracterstiques i qualitats d'una altra persona.

Una de les caracterstiques d'aquest tipus de jocs, s que s'han de trobar diferents solucions per poder aconseguir l'objectiu final. A fa que els alumnes desenvolupen la seua imaginaci i creativitat, i vagen adquirint de forma progressiva autoconfiana a l'hora de resoldre conflictes. Per tot aix, hem dedicat una unitat didctica als jocs cooperatius, que sn imprescindibles per la uni del grup, lafectivitat, creativitat i el treball en equip, sabent superant reptes i metes recolzant-se els uns en els altres.

METODOLOGIALa nostra metodologia s activa i participativa ja que s lalumne/a el protagonista de lactivitat i del procs de ensenyament/aprenentatge. Tamb seran els xiquets/es qui construiran el seu propi aprenentatge amb les orientacions i ajudes de la mestra o mestre, qui tamb haur de proposar reptes i activitats on es fomenten els descobriments, la resoluci de tasques, la creativitat...etc , sent un aprenentatge constructiu per a lalumne. Un dels principis metodolgics que seguirem ser laprenentatge significatiu, que fa referncia a les relacions que el xiquet o xiqueta ha destablir entre les seues experincies prvies i els nous aprenentatges. Per all sha de partir dels coneixements previs del xiquet/a i del seu centre dinters perqu les relacions que establesca, siguen positives en el seu aprenentatge.

Tamb es tindran en compte, aspectes com lafectivitat i les relacions entre els alumnes i la mestra o mestre perqu en aquesta etapa educativa sn essencials. Els xiquets/es necessiten trobar en lescola infantil un ambient clid, acollidor i segur; per aix es necessari crear un clima en que el xiquet/a es senta volgut i tranquil. Per aix, treballarem des de una metodologia cooperativa, ja que, u dels nostres objectius es la uni del grup, la cooperaci, resoluci de problemes, les bones relacions afectives i el treball en equip entre els xiquets de la classe. Per altra banda, en quan a lorganitzaci espacial i temporal, totes les sessions es podem fer al gimns de lescola, incls tamb al pati. El lloc on es duran a terme les activitats ha de ser un espai ample sense cap objecte que obstaculitze lactivitat i ens permeta mourens sense problema. Respecte a les sessions, estan dividides en 3 parts: Part inicial, amb una duraci de 10minuts, en aquesta es faran jocs de baixa intensitat. Desprs, a la part principal (20 minuts), els jocs comencen a tindre ms intensitat i estan acompanyats per un altre joc que sol ser una can. Per ltim, destinarem la part final (10-15minuts) per relaxar-nos i comentar all que ens ha paregut de les activitats. En quan a l agrupaci dels alumnes per dur a terme les activitats, aquest formaran un gran grup i solament quan lactivitat ho indica formaran cinc grups de quatre alumnes o parelles de dos. Respecte al material, el mestre/a ser qui ho proporciona als alumnes quan l'activitat ho requerisca. Els alumnes per la seua banda han de cuidar el material que els proporcionen, a s, fent bon s d ell. Per ltim, els temes transversals que tractem en la nostra Unitat Didctica, es poden observar a travs dels nostres jocs i reflexions, intentant el desenvolupament integral dels xiquets i xiquetes en aprenentatges i valors com la cooperaci, la igualtat doportunitats de tots dos sexes i leducaci per a la pau. Aquest ltim, el tractem mitjanant els jocs cooperatius ja que aquestos permeten la collaboraci de tots els xiquets i xiquetes, amb la finalitat que tots i totes tinguen el protagonisme dopinar, prendre decisions i arribar a acords amb la resta. A ms, amb aquestos jocs aprenen a treballar en harmonia, tolerncia i amb la no violncia perqu, en contra del jocs competitius estos ens ajuden a contar i ajudar-nos amb la resta.

Quan a la cooperaci, s el tema principal de les nostres sessions i de la nostra filosofia perqu s un concepte necessari per al bon treball en equip, per a les bones relacions entre els xiquets i xiquetes, la bona resoluci de conflictes i la bona comunicaci. A travs de la cooperaci amb els altres es poden construir aprenentatges ms significatius ja que cada xiquet i xiqueta aporta al grup una eina nova i noves idees. Tamb, mitjanant la cooperaci, pretenem que tots i totes tinguen les mateixes oportunitats, sense distinci entre sexes ni de ningun tipus, respectant el principi de no discriminaci. Per tant, la igualtat de oportunitats, est present cadascun del nostres jocs, dilegs i reflexions. Per ltim dir, que el treball dels temes transversal i del valor que pretenim inculcar als nostres alumnes s un treball continu i amb molta dedicaci perqu nosaltres com a mestres hem de prendre conscincia i donar exemple dels valors que estem inculcant, aix com tenir una bona planificaci de les nostres sessions, per tal dassolir els nostres objectius.

Sessi 1: Els animalsCurs: 2 dinfantil Objectius didctics:Reconeixer els animals mitjanant gestos i sons Mostrar la capacitat de creaci i imaginaci Treballar la lateralitat Interactuar amb la resta de companys i companyes Treballar diferents ritmes i moviments Fomentar la cooperaci

Edat: 4-5 anys

Alumnes: 20

Continguts: Continguts:Els animals: pato, tortuga, cangur, girafa, cocodril, gos, gat, ocell, cranc, elefant Sons i gestos dels animals Lateralitat Cooperaci Diferents ritmes i moviments

Activitat: Activitat:PART INICIAL (10 minuts) Comenarem la sessi amb un joc anomenat Troba el trencaclosques (Veure annex 1) . Aquest, com molt b indica el seu nom, es basa en construir un trencaclosques, s a dir, cadascun dels nostres alumnes tindr una pea complementria i haur de buscar la seua altra mitad. En aquest cas, de cada dos peces es podr formar un animal diferent que haurem treballat anteriorment a classe. Els xiquets i les xiquetes haurn de buscar la seua mitad de trencaclosques, representant de forma lliure el seu animal, i unir-la per seguidament representar-lo a la resta dels companys i companyes que haurn dendevinar de quin animal es tracta. PART PRINCIPAL (20 minuts) Destinarem aquesta part principal de la sessi a dos activitats. La primera ser

cantar la can de Mama Pato, que diu aix: Ah viene mama pata, pachn Ah viene papa pato, pachn Ah vienen los patitos pachn, pachn, pachn Pachn, pachn, pachn, Mucho cuidado con lo que haceis, Pachn, pachn, pachn A los patitos no pisis.

Collocarem als alumnes en una cua, es flexionen i es pasen les mans per sota de les cames obertes, fins que queden tots encadenats. Quan cantem la can, haurem de donar un pas avant amb la cama dreta en el primer pachn, en el segon amb lesquerra i en el tercer es donen tres pasos. Desprs del tercer pachn savanar tota la can seguint el ritme daquesta. Aquesta can anirem variant-la segons el nom de lanimal que introduirem. Per exemple, quan diguem que v mama tortuga, anirem molt lents desplaant-nos o quan diguem que v mama cranc, anirem desplaant-nos cap arrere com ho fan estos animals. Un altre exemple seria quan v mama cangur, on tots ens desplaarem botant per lespai com si forem cangurs. A continuacin, passarem a fer la segona activitat titulada El cocodril dormil, que consistir en que un dels nostres alumnes ser el cocodril dormit i la resta del grup es collocar prop dell per intentar despertar-lo dient-li: Cocodril dormil, cocodril dormil, desperta!!!. Daquesta manera, quan el cocodril es desperte perseguir als seus companys i companyes, per aquests haurn de refugiar-se al seu refugi (prviament senyalat) si no volen que el cocodril els agafe. El xiquet o xiqueta que siga tocat pel cocodril, passar a convertir-se en altre cocodril dormil. PART FINAL (15 minuts): Destinarem aquests 10 minuts de la sessi per sentar-nos o gitar-nos al terra,

amb msica relaxant i la llum apagada amb lnic objectiu de relaxar-nos. Posteriorment farem la reflexi diria, comentant amb els xiquets/es les activitats que han dut a terme i el que han aprs. Per exemple: - Que us ha agradat ms? I el que menys? Per qu? Que haveu aprs? Us agradaria repetir algun joc? Heu fereu daltra manera?

Material: aterial:Els trencaclosques dels animals Objectes com aros, per construir el refugi per al joc del cocodril.

Sessi 2: Lesquema corporalCurs: 2 dinfantil Objectius didctics:Saber orientar-se per lespai Conixer i interioritzar les parts del cos Reconixers a s mateix i a la resta de companys i companyes Reconixer les parts de la cara i les seues funcions Controlar el cos Treballar la cooperaci Comprendre el llenguatge Desenvolupar el sentit del ritme

Edat: 4-5 anys

Alumnes: 20

Continguts:Parts del cos: braos, mans, cap (ulls, boca, nas i orelles), cames, genoll, peus, colzes, muscles i maluc Parts de la cara i les seues funcions: ulls, vista; nas, olfacte; boca, gust; orelles, oda El sentit del ritme La cooperaci

Activitat:PART INICIAL (10 minuts): Per comenar la sessi farem el joc Paquet, paquet. Consisteix en anar per laula lliurement i quan la mestra diga, per exemple, Paquet, Paquet de tres i ens

toquem el cap, els alumnes hauran de agrupar-se en grups de tres companys i tocar-se el cap. Altres exemples: - Paquet, paquet de dos i ens toquem les cames Paquet, paquet de u i ens toquem el nas Paquet, paquet de cinc i ens toquem els peus Paquet, paquet de quatre i ens toquen les orelles Paquet, paquet de sis i ens toquem les mans Paquet, paquet de tota la classe i ens abracem

Variant del joc: Cada vegada un xiquet/a dir el paquet de companys i la part del cos que shan de tocar. PART PRINCIPAL (20 minuts): Realitzarem un altre exercici, en aquest cas una can prou coneguda per la majoria dels xiquets i xiquetes, titulada La man. En aquesta ocasi ens posarem tots en cercle i cantarem tots junts la man se va poniendo, donde vaya yo diciendo... i cada vegada nomenarem una part del cos perqu els alumnes la mostren ballant i divertint-se. En algunes parts dels cos segons diu la can, els xiquets i xiquets hauran de tocar-li la part del cos a un company i continuar ballant ac, per exemple: una man en la orej de tu parej, que lo baile que lo baile....

La manQue lo baile, que lo baile que lo baile todo el mundo con el perro de Facundo, con la gata de la Ins. La man se va poniendo, donde vaya yo diciendo, donde vaya yo diciendo. la mane se va a poner. Una mane (bis), en la cabece,(bis) la otra mane, en el cod de tu compaer. (Tornada) Una mane(bis), en la rodille(bis) la otra mane (bis) en la cadere de tu compaer(bis)

Tornad

(Tornada) Una mane (bis), en la narice,(bis) la otra mane(bis) en la pance de tu compaer (bis) (Tornada) Una mane(bis), en la orej(bis) la otra mane (bis) en la orej de tu compaer(bis) (Tornada) Una mane (bis), en la nuqu,(bis) la otra mane(bis) en la orej. (bis) (Tornada) Una mane(bis), en el oj (bis) la otra mane (bis) en la pat(bis) (Tornada) Una mane (bis), en el ombligu (bis) la otra mane(bis) en el espald(bis) (Tornada) Una mane(bis) en la frente(bis) la otra mane (bis)en en el zapat(bis) (Tornada) Una mane (bis)en el cuell(bis) la otra mane(bis) en la piern(bis) (Tornada)

Finalment, farem un ltim joc anomenat Transporta el globus. Consisteix en transportar per parelles un globus amb una part del cos. Els alumnes hauran de desplaar-se dun extrem a laltre de la classe amb el globus en la part que la mestra diga. Per exemple, transportem el globus sostenint-lo amb el cap i aix

aniran variant la zona del cos. Els alumnes quan es desplacen hauran de fer-lo al ritme de la msica, es a dir, si la msica es lenta els xiquets aniran lentament i si s ms rpida al contrari amb la dificultat que han de transportar el globus. Variant: Poden ser els xiquets/es els que anomenen las parts del cos amb la que han de sostindre el globus. PART FINAL (15 minuts): Destinarem aquets 10 minuts per a relaxar-nos, per aix farem una activitat de massatges. Els xiquets/es sasseuran al terra formant un cercle i es donaran massatges mtuament, formant una cadena de massatges. Com estem treballant durant tota la sessi lesquema corporal, deixarem que els alumnes decidisquen el lloc on vulguen fer el massatge al company o companya.

Materials:Msica danimaci (La man) Msica amb diferents ritmes Msica de relaxaci Globus de colors

Sessi 3: Som companys?Curs: 2 dinfantil Objectius didctics:Treballar lequilibri i habilitats motrius bsiques Expressar els sentiments propis Incrementar la creativitat Fomentar lafectivitat i el respecte Fomentar la cooperaci amb els companys i companyes

Edat: 4-5 anys20

Alumnes:

Continguts:Lafectivitat i respecte Desplaaments en lespai, els girs i els bots

-

Lequilibri Cooperaci Creativitat a lhora de buscar solucions

Activitat:PART INCIAL (10 minuts) Per comenar la sessi farem un joc que es diu Magrada, els xiquets i xiquetes estaran sentats en cercle al terra, un xiquet comenar dient Magrada de(el nom dun company o companya) i dir alguna caracterstica positiva. No es poden repetir els companys per a que tots puguen tindre paraules positives. Amb aquest joc volem afianar la confiana des del principi de la sessi. PART PRINCIPAL (20 minuts) Les cadires musicals (10 minuts): organitzarem les cadires, una menys dels participats que siguen en total, en forma de cercle al centre del gimns i els i les alumnes es disposaran de peu fora daquest cercle. La professora posar msica animada, deixant que els seus alumnes es moguen lliurement escoltant sempre la can que sona i sempre en el mateix sentit. Quan la msica deixa de sonar, tots busquen una cadira on asseures. Daquesta manera i cada vegada, eliminarem una cadira, per no seliminar cap jugador sin que lobjectiu del grup s que ning es quede sense cadira i per tant, varies persones podran compartir una mateixa cadira. Variant: En lloc de cadires podem ficar aros.

Passeig pel llac encantat (10 minuts): primerament delimitarem un espai concret del gimns, s a dir, dibuixarem mitjanant un guix un gran llac al terra. Seguidament, collocarem aros de diferent tamany dins de lespai delimitat i blocs en mig daquestos. Una vegada organitzat lespai, explicarem que la zona delimitada s un llac encantat que ning pot xafar i si alg ho fa s congelar. Sols es podr xafar linterior dels aros i els blocs, que seran pedres. Per poder creuar el llac es faran grups de 4 o 5 xiquets/es, els quals hauran danar agafats de les mans. Si alg cau al llac construt, es quedar congelat en el mateix lloc i no podr moures fins

que un altre jugador el rescate. Per a poder descongelar al company o companya encantat, hauran que donar-li una abraada, un bes... etc, i seguir jugant. Daquesta manera, lnic objectiu del grup s procurar que no hi haja cap jugador encantat i arribar tots junts a la meta.

PART FINAL (10 minuts) Una vegada finalitzada la sessi, ens asseurem al terra amb la finalitat de fer una reflexi conjunta, on expressarem els sentiments que hem sentit al realitzar les activitats, si ens han agradat o no, si la tornarem a repetir o si la farem dalguna altra manera. Aquesta posta en com els servir tamb per a expressar-se lliurement i poder relaxar-se.

Preguntes que realitzarem: - Us han agradat els jocs? - Quin s el joc que ms us ha agradat? I el que menys? - Com us haveu sentit en els diferents jocs? - Us ha agradat mostrar afecte als companys? - Penseu que ha hagut companyerisme? Per qu? - Us haveu sentit b ajudant a la resta per poder arribar a la meta?

Materials:Cadires Msica danimaci La massereta, Dani Miquel Aros de diferents mides Guix o cordes Blocs de plstic

Sessi 4 Conte Motor: Aventura pel boscCurs: 2 Infantil Objectius didctics: Edat: 4-5 anys Alumnes:20

-

Treballar les habilitats motrius bsiques i lequlibri Fomentar la creativitat a lhora de resoldre problemes Fomentar la cooperaci Saber orientar-se per lespai Afianar les parts del cos Interioritzar la lateralitat Expressar les emocions

Continguts:Bots, desplaaments, girs i lequilibri La cooperaci La creativitat Emocions: alegria, sorpresa, por, tristesa Parts del cos: cames, braos, mans, cap Lateralitat: definici amb els colors verd i roig

Activitat:CONTE MOTOR (30minuts)

1 Fase: AnimaciLa mestra i els alumnes entren junts al gimns, on descobreixen una gran nota on es troba el superaventurer demanant-los ajuda per trobar un tresor.

Hola amics i amigues de la classe de les tortugues! Soc Manel, el superaventurer i necessite la vostra ajuda per trobar el

A continuaci, la mestra diu: Voleu formar part d'esta aventura? Anem a ajudar al superaventurer i per tant, ens haurem de vestir igual que ell. Primer ens posem els pantalons (els xiquets faran el gest de ficar-se els pantalons, aix en totes les peces de vestir que la mestra vaja anomenant-los). Ara farem la motxilla de superaventurers, que posarem dins? (els xiquets deixant volar la seua imaginaci comenaran a dir coses que es poden ficar dins de la motxilla, com per exemple aigua, uns prismtics, un mapa...). Si ja ho tenim tot preparat, podem comenar la

nostra aventura!

2 Fase: PrincipalA continuaci la mestra comena a narrar el conte introduint les activitats motrius. Hi havia una vegada uns aventurers i aventureres que volien ajudar a Manel, el superaventurer, a trobar un tresor. Per tal d'anar al bosc hem de creuar larc iris gegant que ens transportar a un mn mgic. (Hi haur una fila de crcols de colors que els xiquets i xiquetes han de creuar botant i anomenant el color del crcol que corresponga). Amb aix treballem la motricitat grossa. L arc iris ens transport al bosc mgic on hi havia una nota que deia:

Per poder arribar al tresor heu de creuar el riu, per aneu en compte perqu hi han(La mestra pregunta als xiquets/es cm poden creuar el riu, per si no es dona la resposta correcta, la mestra aconsellar que poden utilitzar els taulells de fusta apilats a la riba per fer una barca. En el moment de fer la barca hauran de posar-se en grupets de 4 o 5 alumnes i construir la seua barca lliurement amb la finalitat de creuar el riu junts.) Amb aix treballem la creativitat i la cooperaci. Quan els xiquets/es creuaren el riu, arribaren a un lloc ple de plantes precioses que no es podien xafar. (Per tal d'arribar a l'altre costat, els alumnes hauran de sortejar les flors desplaant-se en zig-zag). Treballarem els desplaaments en l'espai. Desprs d'aconseguir passar el camp de flors, ens trobarem una nota amb indicacions:

Vegeu aquests cocos? Heu de portar-los als micos perqu puguen menjar, per no s

(La mestra diu que es posen per parelles i transporten els cocos com vulguen, per

sense utilitzar les mans). Treballem la creativitat i la cooperaci. Una vegada li donen els cocos als micos, aquests li van dir als xiquets i xiquetes:

Esteu molt prop de la cova del tresor. Si feu varies voltes sobre vosaltres mateixos arribareu a l

(Els xiquets/es giren 3 voltes expressant el que senten en eixe moment). Treballem el gir, el desplaament i les emocions. Quan arribaren a la cova observaren que l entrada era massa xicoteta per poder passar, per tant tindran que jugar per poder passar a la cova. (Els alumnes s colloquen en cinc grups de cinc components, a continuaci es fiquen en cua i el primer obri les cames per a que puga passar el company de darrere per baix d'estes. Una vegada que el company creua, obri les cames perqu puga passar el segent company i aix successivament fins arribar tots dins). Treballem la cooperaci, el desplaament i lequilibri. En trobar-nos dins de la cova podem veure el tresor al final de la cova. Per a la sorpresa del aventurers i aventureres el tresor cont un diari per a tota la classe i una nota del superaventurer que diu:

Hola aventurers i aventureres!, heu sigut molt valents/es per aconseguir trobar el tresor. Aquest diari s perqu pogau escriure en ell les vostres aventures diries.Ac treballem les emocions.

3 Fase: Tornar a la calmaPer tal de tornar a casa, eixim de la cova reptant i ens convertirem en un avi

molt lent. (Els xiquets reptaran fins que isquen de la cova. A continuaci, la professora els donar un gomet verd a cada alumne i hauran de posar-sel a la m dreta i altre roig per lesquerra. Desprs formaran una cua i la mestra dirigir el seu vol a la dreta, a l'esquerra, girant...) Treballem el desplaament, la lateralitat i el gir. Ja estem a casa! Com estem molt cansats desprs de tan llarga aventura, anem a desconnectar cada part del nostre cos per descansar millor. (La mestra diu una part del cos i els xiquets tenen que relaxar-la, quan la mestra diga les cames els alumnes cauran damunt de les mrfegues i finalment tacaran els ulls i quedaran totalment desconnectats.) Treballem l esquema corporal i la lateralitat. Conte contat, conte acabat

Reflexi final:Preguntem als alumnes les segents qestions que ens serviran a nosaltres per millorar l'activitat i veure si hem assolit els objectius, a ms de divertir-nos. Us agradat l'activitat? Voleu que un altre dia la tornem a fer? Qu vos ha agradat ms de l'aventura? Ha hagut cap problema? S'han respectat les regles del joc? Tots haveu participat al joc?

Materials:Aros de colors Mrfegues Blocs Pilotes - Caixa del tresor amb diari - Cordes, per fer el riu - Gomets verds i roig - Guix

AVALUACILavaluaci ens va a proporcionar informaci sobre els objectius educatius que hem marcat en cada sessi de la unitat didctica i en qui grau shan complit, s a dir, ens facilitar informaci sobre ladequaci i la qualitat dintervenci. s per aix que hem realitzat una tabla amb els objectius que volem avaluar.

A Sessi 1: Els animals - Reconeix els animals - Representa els distints animals mitjanant els seus gestos i sons - Diferncia la part dreta de lesquerra Sessi 2: Lesquema corporal - Controla el seu cos - Coneix i diferncia les parts del cos en u mateix i en els altres - Localitza les parts de la cara en u mateix i en els altres Sessi 3: Som companys? - s respectus amb els companys i les companyes? - Mostra signes dafectivitat? - Mant lequilibri Sessi 4: Conte motor - Habilitats motrius bsiques - Te creativitat a lhora de resoldre problemes quotidians - Expressa les seues emocions Aspectes comuns - Coopera amb la resta dels companys/es - Interactua de manera correcta amb el seus companys i companyes - Mostra actitud positiva cap les activitats - Respecta el material

EP

NA

- Sap orientar-se per lespai - Desenvolupa el sentit del ritme - Mostra capacitat de creaci i imaginaci - Compren de manera correcta el llenguatge

A: Assolit

EP: En Procs

NA: No Assolitw

Com el joc es el mitj dintervenci privilegiat en educaci infantil, i s on es posen de manifest duna forma clara els progressos, dificultats o limitacions del xiquet o xiqueta en diferents mbits, podem afirmar que el joc es converteix en el marc ms adequat i natural per posar en prctica lavaluaci. Per tant, la tcnica ms idnia i la que principalment utilitzarem ser la de lobservaci per a la recollida de dades durant cada una de les sessions. Lanlisi daquesta informaci servir perqu els professionals implicats reflexionen sobre larcert o no de la seua intervenci o b de la necessitat dadaptar algun dels elements didctics utilitzats. Un altre mtode que utilitzarem per l avaluaci s la recollida diria dinformaci en un diari que omplirem durant tot el curs. Aquest ens servir per plasmar tot all rellevant que ocrrega a laula, per a ms endavant veure el procs del xiquet o xiqueta. Cal mencionar tamb que durant la intervenci educativa ser necessari saber que est passant en cada moment per actuar amb coneixement de causa i s per aquesta ra que lavaluaci ser global, continua i formativa. Global perqu ha dabarcar el conjunt de capacitats que ha de desenvolupar lalumne expressades a travs dels objectius generals, a ms del context sociocultural i les caracterstiques especfiques del centre i del professorat. Continua perqu ha destar present al llarg de tot el recorregut educatiu de lalumne. Formativa perqu proporciona informaci sobre all aconseguit i permet detectar si ha hagut dificultats daprenentatge i en quina mesura. Tamb utilitzem com a mtode lautoavaluaci de cadascun dels xiquets i xiquetes, ja que s molt important i per aix la realitzem en la part final de cada sessi, on destinem 10 minuts a parlar sobre les activitats que hem treballat durant la classe. En aquesta reflexi tractem problemes que han sorgit al llarg dels jocs, si ens ha agradat jugar, si canviarem alguna part de lactivitat o si el farem duna altra manera, es a dir, la seua opini personal.

BIBLIOGRAFIA- Llei Orgnica d Educaci (LOE), Decret 28/2008 - Romero, Virginia i Gmez, Montse. El joc infantil i la seua metodologia. Altamar, 2008. - Presentacions de classe

ANNEXANNEX 1: Puzles

CRANC

Cranc

COCODRIL

Cocodril

PATO

Pato

OCELL

Ocell

GOS

Gos

GIRAFA

Girafa

ELEFANT

Elefant

GAT

Gat

TORTUGA

Tortuga

CANGUR

Cangur