Sàhara. L’ajuda de l’AgènciaCatalana de Cooperació en elprocés de descolonització.

L’urbanisme de Rita. L’històric barridel Cabanyal de València serà destruïtper ampliar una avinguda.

Francesc Sanuy. S’ha convertit en untertulià incòmode per a alguns sectors.Ara publica «Els plats trencats».

Núm.1979. ■ Del 29 de gener al 4 de febrer del 2010. ■ AnyXLV. www.presencia.cat

L’estació futuristaLa Sagrera centralitzarà les comunicacionsde Barcelona connectant el TAV, Rodalies,regionals, metro i autobusos

El gran pati intermodal de l’estació, situat al cantó del barri de la Sagrera, connectarà en diferents nivells el TAV, Rodalies, l’estaciód’autobusos, els aparcaments i les línies L4 i L9 del metro. / BARCELONA SAGRERA ALTA VELOCITAT (BSAV)

La SagreraestaciócentralL’estació de trens d’alta velocitat, Rodalies, regionals, metro iautobusos serà la principal de Barcelona. L’acompanya elmajor projecte urbanístic des del 1992

DOSSIER

XAVIER MIRÓ

a futura estació del tren d’al-ta velocitat (TAV) de la Sa-

grera serà la infraestructura fer-roviària més gran de Catalunya il’estació central de Barcelonaquan entri en servei, previsible-ment el 2016. La de França va serl’estació central de la ciutat a ca-vall dels segles XIX i XX. La deSants l’ha substituïda fins al saltdel nou segle i la Sagrera serà ladel XXI. Però l’acompanyarà lamajor operació urbanística de laciutat des de la construcció de laVila Olímpica pels Jocs del 1992.L’obstinació de l’Ajuntament deBarcelona perquè el TAV traves-sés el centre de Barcelona permitjà d’un túnel subterrani desde Sants fins a la Sagrera no s’en-tén sense aquesta pretensió. Desde l’arribada del ferrocarril a lacapital catalana, la plataformade vies a cel obert al nord de laciutat ha separat els barris de laSagrera i Sant Andreu de SantMartí de Provençals, la Pau, laVerneda, el Bon Pastor i Baró deViver. Són gairebé quatre quilò-metres d’una barrera que la ciu-tat pretén eliminar ara. Aprofi-tant la construcció de la línia delTAV, es dibuixa un nou centreneuràlgic de Barcelona als barrisdel nord, s’hi aixeca l’estaciócentral de la ciutat i s’hi projec-ten edificis d’oficines, hotels icentres comercials, així comparcs i rambles urbanes. En to-tal, una reordenació i reformaurbana que abastarà 164 hectà-

Lrees. El binomi entre Sants i la Sa-grera es concep com una plata-forma doble d’arribada i sortidadels trens de llarg recorregut,tant d’alta velocitat com no. Pertotes dues estacions passaran elstrens de Rodalies i els regionalsconvencionals, però, pel que fa al’alta velocitat, Sants mirarà capa França i la Sagrera cap a Espa-nya. Podran sortir de Sants o ar-ribar-hi fins a 60 trens d’alta ve-locitat amb París com a origen odestí. De la Sagrera, fins a 120cap a Madrid, Sevilla, Màlaga iles capitals espanyoles que es va-gin afegint a la xarxa en el futur. Ifins a 60 regionals d’alta veloci-tat podran circular entre les duesestacions en direcció a Girona,Figueres i Perpinyà, cap al nord,o el Camp de Tarragona, Lleida iSaragossa, cap al sud. I és que elnou túnel d’alta velocitat quetravessarà l’Eixample barcelonítindrà una capacitat de 240 trensper dia i sentit.

La intermodalitat de la Sagre-ra es completarà amb les líniesL4 i L9 del metro barceloní, unaestació d’autobusos i 2.500 pla-ces d’aparcament per a vehiclesprivats. Tot en un únic edifici dequatre plantes soterrades, ambaccessos a diferent nivell perSant Martí o per la Sagrera. L’en-trada per la Sagrera donarà accésal vestíbul del TAV, que en el pisinferior tindrà les andanes d’altavelocitat però també l’estaciód’autobusos i els vials d’accés pera cotxes, busos i taxis. El vestíbul

del TAV comunicarà per un granpati de connexions amb els apar-caments i el vestíbul de Rodalies,situats en el pis de sota de les an-danes del TAV. El vestíbul de Ro-dalies es comunicarà al mateixnivell amb l’accés a les línies demetro i amb el parc i barri de SantMartí. La planta més profundade l’estació seran les andanes deRodalies. L’estació estarà cober-ta per una rambla flanquejada abanda i banda per edificis llumi-nosos d’oficines, botigues, res-taurants i hotels. El gratacel delcostat de la Sagrera, un hotel, se-rà l’edifici ensenya de l’estació.La rambla que funcionarà com aplaça central tindrà una llargapèrgola ondulada que, amb cla-raboies i plantes al sostre, faràombra als bancs d’una part delpasseig. Al desembre, l’alcaldeJordi Hereu qualificava d’«histò-rica» la licitació de les obres perpart de l’Estat. La decisió de ferpassar el TAV pel centre de Barce-lona és, per a ell, «la més impor-tant de la dècada». Hi havia op-cions més fàcils, però no com-plien l’objectiu: «Aquesta esta-ció només té sentit si transformaels barris del nord de la ciutat»,amb equipaments, milers d’ha-bitatges i un dels parcs urbansmés importants de la capital ca-talana. Un projecte car, el modelde finançament del qual ha que-dat a la intempèrie amb la crisidel sector de la construcció. Al fi-nal s’ha trobat una solució periniciar-lo.

100 milionsd’usuarisAmb una previsió de 100milions de passatgersanuals, l’alcalde de Barce-lona considera l’estació dela Sagrera un projecte mésimportant per a l’àrea me-tropolitana que la novaterminal T1 de l’aeroportdel Prat, estrenada aquest2009. Per agafar els TAVde llarg recorregut o els re-gionals hi arribaran elsusuaris de les línies 4 i 9 demetro –aquesta darreraunirà en el futur Barcelonaamb les ciutats veïnes deSanta Coloma de Grame-net, Badalona, l’Hospitaleti el Prat de Llobregat, amés d’arribar fins a l’aero-port–. A la Sagrera tambéhi arribaran les línies deRodalies des del Maresme iel Vallès, així com dos vialssubterranis i segregats percada sentit de circulacióque permetran als vehiclesaccedir a l’estació de ma-nera directa des del Nusde la Trinitat i, per tant,des de les rondes de Barce-lona. L’estació tindrà qua-tre aparcaments internsamb una capacitat globalde 2.500 places i una esta-ció d’autobusos. Tot i quesoterrada gairebé del tot,l’estació de la Sagrera seràl’edifici més gran de la ciu-tat un cop obri les portes,d’aquí a sis anys. L’obra hade començar enguany.

Dos edificis fent voladís seran la porta des de Sant Martí. / BSAVUna gran marquesina farà d’entrada pel barri de la Sagrera. / BSAV

8 • PRESÈNCIA • Del 29 de gener al 4 de febrer del 2010

DOSSIER LA SAGRERA ESTACIÓ CENTRAL

L’estació de la Sagrera

Nivell de rodalies i el seu vestíbul

L4 i L9 de metroAndanesAndanes

VestíbulVestíbul

Andanes

AndanesAndanesAndanes

Vestíbul

VestíbulVestíbulVestíbulSant Martí

La Sagrera

Accés de cotxes

Entrada

Entrada

Nivell del TAV i el seu vestíbul

El context urbà de l’estació

1

4

3

55

6

2

el Besòs

la Marina

Sants

Gran Via-l’Hospitalet

AeroportPort

Sant Andreu-La Sagrera 1.900.000 m2

Fòrum, La Mina i La Catalana 579.000 m2

Obertura de la Diagonal 820.000 m2

SaSSS111

FòFFF557

11.FòFF2

OOOO882

557OOO3

Poble Nou 22@ 2.200.000 m2

Vila Olímpica 530.000 m2

Front Marítim 243.000 m2

P24

a V5

a2V5

F2

5F6

Sostre edificableestructura de l’estació i elsaccessos viaris des del car-

rer Onze de Setembre, al nord, ides del carrer Espronceda, al sud,s’han licitat per 677 milionsd’euros. Només és una primerafase, perquè el pressupost no in-clou ni els acabats ni els equipa-ments. Molts milions d’euros enel pitjor moment econòmic.Fins al punt que el model inicialde finançament se’n va anar enorris i el projecte va arribar a pe-rillar si hem de fer cas de l’esceni-ficació d’estira-i-arronsa i nego-ciacions entre les administra-cions espanyola, catalana i bar-celonina. Efectivament, abansdel crac financer internacional il’ensorrada del sector de la cons-trucció, l’estació es volia pagaramb les plusvàlues urbanísti-ques del projecte. Està flanque-jada per edificis –entre ells, ungratacel– destinats a oficines,hotels, aparcaments i centres co-mercials, i al seu interior tambétindrà comerços, restaurants iaparcaments. Però, a més, enl’entorn immediat del barri de laSagrera es construiran pisosd’habitatges. En total un sostrede fins a 180.000 metres qua-drats que havia de permetre unsguanys d’explotació suficientsper pagar l’estació.

Però, fa dos anys, l’ensulsiadaeconòmica va paralitzar el sectorde la construcció i va congelar

L’XAVIER MIRÓ

Finançament i barris nousles expectatives en sec. Res noaturaria la caríssima construccióde la línia del TAV fins a Françacompromesa per al 2012 i paga-da per l’Estat amb fons de cohe-sió europeus. En canvi, dispo-sant de l’estació de Sants, la líniapodia funcionar perfectamentsense tenir la Sagrera. S’ha ditque l’exministra de Foment,Magdalena Álvarez, estava dis-posada a deixar aparcada l’esta-ció fins més endavant. A comen-çaments de l’any passat, l’alcal-de obria la caixa dels trons avi-sant que l’obra era irrenunciablei que l’havia de pagar l’Estat. Co-mençaven els contactes, però reses va donar per segur durant set-manes. El govern català anun-ciava que estava disposat que esdestinessin a l’estació part delsdiners que l’Estat ha d’invertir aCatalunya en infraestructuressobre la base del que estableixl’Estatut. Coincidint amb l’arri-bada del ministre Blanco a Fo-ment s’escenificava el desblo-queig i al maig s’assolia un pactede finançament que, des de Bar-celona, es considerava d’emer-gència per no retardar mésl’aprovació del projecte i la lici-tació d’obres. Fins aleshores no-més se sabia que l’Administra-dor d’Infraestructures Ferrovià-ries (Adif) hi posava 161 mi-lions. Al maig s’acordava que Fo-ment hi aportaria 255 milionsvia inversions de l’Estatut i 286

Als 13.000 habitatges que es preveu construir des de l’entornde la Sagrera fins a l’extrem nord de Sant Andreu, hi viuran en-tre 25.000 i 30.000 nous veïns. Els pisos es distribuiran entrel’entorn de l’estació, la zona de Prim, Can Portabella, el TriangleFerroviari, Colorantes, La Maquinista, les antigues casernes deSant Andreu i els antics tallers de Renfe. Al Triangle Ferroviari, aun quilòmetre de l’estació, s’aixecarà l’edifici emblemàtic del’operació urbanística. L’arquitecte del Museu Guggenheim deBilbao, Frank O. Gehry, ha fet els estudis previs de dos edificiscontigus, amb perfils diferents a cada façana, cobertes aquestesde plafons metàl·lics i de vidre. De 145 m d’altura i 34 plantes.

De 20.000 a 30.000 veïns

Tant les andanes del TAV com les de Rodalies estaran comunicades amb escales i ascensors amb el seu propi vestíbul superior. / BSAV

10 • PRESÈNCIA • Del 29 de gener al 4 de febrer del 2010

DOSSIER LA SAGRERA ESTACIÓ CENTRAL

La imatge aèria mostra ladimensió del moviment deterres a la zona de l’estació. Elstrens de Rodalies hauran deconviure amb l’obra. / ANDREUPUIG / LUIS ALBERTO VILLALBA

més a compte de les futures plus-vàlues. L’Estat es compromet apagar tota l’obra però es quedaràels beneficis urbanístics. En casque les plusvàlues superin els di-ners necessaris, els excedentsse’ls quedarà Adif. Si l’operacióresulta deficitària, s’hauran debuscar els diners de promocionsen altres sòls de la ciutat per ferles paus. En canvi, les càrreguesd’urbanitzar la zona les assumiràla societat Barcelona Sagrera Al-ta Velocitat, integrada per lestres administracions i encarre-gada de gestionar el projecte il’obra. Com es pagaran l’acaba-ment de l’estació i els equipa-ments interiors es decidirà en elfutur. En bona manera, es confiaque la crisi no s’allargui més en-llà de dos o tres anys i les plusvà-lues puguin fer la funció previstainicialment.

L’estació és la prioritat, però elprojecte Sagrera-Sant Andreu vamolt més enllà. Converteix enun gran parc urbà l’actual plata-forma de vies de 3,7 quilòmetresentre el carrer Bac de Roda i elNus de la Trinitat. Són 164 hec-tàrees, de les quals són parc urbà48, vials 44 i destinades a equi-paments 20. Dues terceres partsdel sostre total –1.720.170 m²–corresponen a uns 13.000 habi-tatges, i els 660.970 m² restantsseran hotels, oficines i centrescomercials i d’oci.

El vestíbul de Rodalies tindrà un entresolat per accedir des de Sant Martí i a les andanes del TAV i un atri per a les andanes de Rodalies. / BSAV

Del 29 de gener al 4 de febrer del 2010 • PRESÈNCIA • 11

La complexitat de les obresestació no entrarà en fun-cionament abans del 2016

amb les previsions actuals. Sisanys d’obres s’expliquen per lacomplexitat tècnica de la cons-trucció mateixa, però també pelfet que els treballs han de sercompatibles amb el funciona-ment regular dels serveis de ro-dalies i regionals del nord i,d’aquí a dos anys, també amb elTAV. Tant l’Ajuntament com laGeneralitat ja han avisat que, toti la planificació de l’obra per evi-tar els problemes, hi haurà inci-dències. Com en el cas del corre-dor d’entrada per l’Hospitalet deLlobregat i Sants, el TAV i les no-ves vies convencionals es cons-trueixen en la plataforma actualde Rodalies. L’obra va començarfa més de dos anys amb l’ender-rocament i retirada de les nausde l’antiga estació de mercade-ries. Aquest gener, Adif ha ini-ciat una nova fase a la Sagreraque consisteix en la construcciód’una pantalla de puntals per as-segurar el terreny a l’entorn delpont de Bac de Roda abans de co-mençar a excavar.

No és l’excavació de l’estaciósinó de la plataforma provisio-nal de Rodalies. Efectivament,per poder construir l’estació s’hade desplaçar abans la plataformade vies de les línies de Mataró iGranollers / Sant Celoni per alli-

L’XAVIER MIRÓ berar l’espai de la futura infraes-

tructura. Les quatre vies, situa-des avui a tocar de la ronda deSant Martí, al costat de mar, estraslladaran una a una cap a l’al-tre costat, a tocar del barri de laSagrera. Com a mínim, no seràfins al maig o juny d’enguanyquan començarà l’excavació del’estació pel costat de Sant Martí.

Cubeta de 40.000 m²La primera fase licitada té un ter-mini de 54 mesos. Fins al 2015,doncs, no estarà llesta aquestafase que inclou tota l’estructurade pilars i forjats de l’estació. Pri-mer s’ha d’excavar al terrenyuna cubeta de 500 metres de llar-gada per 80 d’amplada situada auna fondària de dos metres persota del nivell del mar, de vuitmetres sota el nivell freàtic deBarcelona i que correspon a laplanta inferior de les andanes deRodalies. Tenint en compte lapressió de l’aigua i el terreny,l’estació s’aixecarà sobre una llo-sa de formigó de 40.000 metresquadrats i 4 de gruix. Al damuntd’aquesta s’aixecaran les cincplantes. «Serà com un enormecastell prefabricat dins de la cu-beta», explica Joan Baltà, direc-tor general de Barcelona SagreraAlta Velocitat. Els responsablesde l’obra preveuen que, durantels primers tres anys, 44 bombesextrauran aigua del subsòl contí-

nuament. Ja s’ha decidit que lesdues pantalles laterals abansd’iniciar l’excavació de la cubetaes faran amb hidrofresa, una ma-quinària d’excavació que fun-ciona per mitjà de rodes denta-des que treballen en vertical i ex-treuen la terra a mesura que ex-caven: «Ens permet ser més fia-bles en la verticalitat i en l’estan-quitat de les pantalles.» Les pan-talles tindran una fondària va-riable que arribarà als 40 m en elpunt màxim –l’estructura del’estació en tindrà 50 d’alçadaentre la superfície i el punt mésprofund–. Un cop fetes les pan-talles, es construirà la gran llosade fonament. Sobre la llosa s’ai-xecarà la plataforma per a lesquatre andanes i les vuit vies deRodalies i començaran a aixecar-se els pilars i els forjats de les qua-tre plantes superiors. Fins ques’arribarà a la planta del TAVque, amb cinc andanes i deuvies, desbordarà l’amplada delpis de Rodalies i ocuparà els ter-renys per on circularan provisio-nalment els trens. Això obligarà,en aquell moment, a traslladarde nou les vies de Rodalies,aquest cop cap al seu emplaça-ment definitiu a l’interior del’estació. Pel que fa a les vies delTAV, encara no se sap si entraranen funcionament en un espaiprovisional extern a les obres odins de l’estació tenint en comp-

Els túnels viaris que con-nectaran la Sagrera amb elNus de la Trinitat ja hancomençat. Quan es vaconstruir el centre comer-cial de la Maquinista, ja esvan fer els enllaços al nus.Al tram de Sant Andreu jas’estan construint aprofi-tant les obres de la novaestació soterrada de SantAndreu Comtal i tenint encompte que el soterra-ment de les vies de Roda-lies, TAV i els carrils de ve-hicles és una mateixa obra–els túnels per a vehicles sesituen a l’exterior de la pla-taforma i els ferroviaris, al’interior–. El túnel de sorti-da de l’estació cap a lesrondes anirà pel costat dela ronda de Sant Martí i eld’entrada, pel costat delbarri de la Sagrera. El tramentre Onze de Setembre il’estació es construirà almateix temps que aquestai forma part de la licitacióconjunta de 677 milions–417 corresponen a l’es-tructura de l’estació i 259,als accessos viaris–. El parcurbà superior es construiràper fases a mesura ques’acabin els trams de plata-forma soterrada.

Túnels viaris

El vestíbul de Rodalies, amb l’accés a les andanes. / BSAVEl vestíbul d’alta velocitat, amb les claraboies de la coberta. / BSAV

12 • PRESÈNCIA • Del 29 de gener al 4 de febrer del 2010

DOSSIER LA SAGRERA ESTACIÓ CENTRAL

te que la línia cap a Girona iFrança ha de posar-se en marxaal 2012. Això vol dir que l’estaciós’acabarà amb els trens passant-hi però sense tenir-hi parada.Baltà descarta cap risc per a la se-guretat perquè l’amplada de lesandanes, sense passatgers enca-ra, permetrà treballar amb ga-ranties. A més, en aquell mo-ment de les obres, a la planta deRodalies només s’ocuparan qua-tre de les vuit vies construïdes i a

la planta del TAV, dues de les deuvies disponibles. Això permetràtreballar en parts allunyades dela zona del pas de trens i, quans’hagi de treballar en aquestadarrera zona, els trens es desvia-ran a les altres vies construïdes.

L4 i L9 de metroQuan estigui acabat entre un 70 iun 80% de l’estructura, s’inicia-rà la segona fase de l’estació –fa-çanes, paviments, arquitectura,

interiors, etcètera–. Per altrabanda, els túnels de les línies L4 iL9 del metro que passen per lazona ja estan excavats. L’L9 –decolor taronja a la imatge supe-rior– serà la primera que es posa-rà en servei fins a la futura esta-ció de Rodalies propera a la Meri-diana. Però des del pou d’Onzede Setembre –en primer terme ala imatge– la línia usarà provisio-nalment el túnel de l’L4 –en groca la imatge–. Això permetrà

construir primer a la Sagrera l’es-tació de l’L9. Un cop acabada, lalínia començarà a funcionar jaen el seu propi túnel. Aleshoreses construirà l’estació adjacentde l’L4 de la Sagrera. Aquest ca-lendari s’ha programat així per-què la prolongació de l’L4 des dela Pau fins a Meridiana estàmenys avançada que l’L9. El ca-lendari del metro, però, coinci-dirà força amb el de l’acabamentde la gran estació de la Sagrera.

La part sud del parc urbà, amb l’edifici Gehry –en primer pla a l’esquerra–, els túnels de metro –a la dreta– i l’estació al fons. / BSAV

El vestíbul d’alta velocitat rebrà la llum exterior per claraboies. / BSAV Les andanes d’alta velocitat, sota el vestíbul propi. / BSAV

Del 29 de gener al 4 de febrer del 2010 • PRESÈNCIA • 13