3.2.1 La simbologia i la formulació en els textos...

3-2-1_Simbologia i formulaci en textos cientfics_01 bis.doc 1 / 77

3.2.1

La simbologia i la formulaci en els textos cientfics (Versi 1 bis, 9.9.2014, amb esmenes al 16; corresponent a lanterior versi 4, 20.11.2013)

Taula

1. Conceptes bsics per a la comprensi de la tipografia dels smbols cientfics

2. Els alfabets emprats en els smbols cientfics

3. Els tipus de lletra en lescriptura dels smbols cientfics i tcnics

4. Els nombres i els smbols matemtics

4.1. La numeraci arbiga 4.2. La numeraci romana 4.3. Les lletres i altres signes que

representen nombres 5. Les magnituds fsiques 6. Regles generals per a la

composici dels smbols de les magnituds fsiques

7. Regles generals per a la composici dels smbols de les unitats

8. Productes i quocients de magnituds fsiques, dunitats i de quantitats

9. Smbols i convencions de notaci en electroqumica

10. Disposici dels signes grfics en les frmules matemtiques i fsiques i en les reaccions qumiques

11. Magnituds adimensionals 12. Els sistemes dunitats

13. Smbols de les unitats de base del sistema internacional

14. Smbols de les unitats derivades del sistema internacional

15. Smbols de les unitats que sutilitzen conjuntament amb el sistema internacional

16. Smbols per a plans i direccions en cristalls (geologia)

17. Smbols dels elements qumics 18. Smbols relacionats amb les

reaccions nuclears 19. Les frmules qumiques 20. Els smbols en la nomenclatura

de les frmules qumiques 21. Les equacions de les reaccions

qumiques 22. Posici i numeraci de les

frmules matemtiques i fsiques 23. Disposici de les frmules

qumiques i de les operacions matemtiques que doblen ratlla

24. ndexs de smbols 24.1. Smbols encapalats per una

lletra llatina 24.2. Smbols encapalats per una

lletra grega 24.3. Smbols especials 24.4. Altres smbols, operadors i

funcions 24.4.1. Signes i smbols


24.4.2. Operacions 24.4.3. Funcions 24.4.4. Nombres complexos

24.4.5. Vectors 24.4.6. Matrius 24.4.7. Conjunts i operadors lgics


Les normes que segueixen es basen en el llibre verd de la Uni

Internacional de Qumica Pura i Aplicada (IUPAC), Quantities, units and

symbols in Physical Chemistry (1992), la segona edici en llengua catalana

del qual, amb el ttol Magnituds, unitats i smbols en qumica fsica, fou

publicada electrnicament lany 2008 per lInstitut dEstudis Catalans

(http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049/00000040.PDF i, en

forma de base de dades, http://cit.iec.cat/quimfis/default.asp?opcio=0);1 en la

versi en lnia de Le Systme international dunits (SI), de lOficina

Internacional de Pesos i Mesures, la vuitena edici del qual fou publicada

lany 2006 (http:// www.bipm.org/utils/common/pdf/si_brochure_8.pdf ), i en

el Manual destil. La redacci i ledici de textos (1995), de Josep M. Mestres,

Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fit, la quarta edici del qual fou publicada

lany 2009 per Eumo Editorial.2

Per a ms claredat, lexemplificaci de cada norma orienta tamb sobre la

bonesa de laplicaci ilustrada mitjanant un senzill codi: lexemple

incorrecte s precedit dun asterisc, lexemple menys bo s precedit duna

vrgula i lexemple correcte no porta cap marca (en el cas de dos exemples

igualment bons, el primer s el preferent en general).

1. En lentretant (2007), la IUPAC ha fet pblica una versi provisional de la

tercera edici daquesta obra en llengua anglesa. Es pot consultar a ladrea

http://media.iupac.org/publications/books/gbook/IUPAC-GB3-2ndPrinting-Online-

22apr2011.pdf (consulta: 23 juliol 2013).

2. La redacci daquests criteris ha estat a cura de Josep M. Mestres, cap del

Servei de Correcci Lingstica de lIEC des de la primera versi. La versi

primignia daquests criteris (2002) fou deutora tamb de les encertades

observacions fetes per Sergi Garcia, qumic, traductor i corrector de textos; Slvia

Lpez, correctora i actual responsable de la Unitat de Correcci del Servei Editorial

de lIEC des del mes de febrer del 2007, i Albert Soler, traductor i corrector de

textos. Per a la versi 4 (2013) shan tingut en compte tamb les propostes de

compleci i millora de la correctora i professora de tipografia Mireia Trias. Agram

a Adri Gonga i Nria Florit lactualitzaci dels ndex finals per a adequar-los a la

tercera edici en angls del llibre verd.


1. Conceptes bsics per a la comprensi de la tipografia dels smbols cientfics

1.1. Per a entendre el funcionament dels aspectes tipogrfics relacionats

amb la grafia dels smbols matemtics, fsics i qumics, cal retenir tres

conceptes bsics:

a) Incgnita. Les incgnites sn les lletres que representen nombres

desconeguts, especialment en les frmules matemtiques.

b) Magnitud. Les magnituds sn propietats fsiques que es poden

mesurar. Les magnituds sexpressen mitjanant un nombre i una unitat. La

constant s una magnitud amb un valor nic (de vegades no t unitat, com

ara el nombre pi).

c) Unitat. Les unitats sn quantitats elegides com a termes de

comparaci per a mesurar magnituds de la mateixa naturalesa.

1.2. Aix tamb, podem parlar de les cinc regles generals per a lescriptura

dels smbols i les frmules de la matemtica, la fsica i la qumica:

1a) Les lletres van en cursiva si sn incgnites, magnituds o constants

fsiques. Si sn smbols dunitats o delements qumics, van en rodona.

2a) Les xifres sn majscules i van en rodona. Si acompanyen una unitat,

se separen daquesta mitjanant un espai (fi).

3a) Els altres smbols van en rodona (com ara els dels prefixos, els de les

constants matemtiques i els signes doperaci).

4a) Els smbols doperaci se separen amb un espai (fi) de les lletres o les

xifres que relacionen.

5a) La grafia dels subndexs i els superndexs segueix tamb els quatre

criteris damunt dits.

2. Els alfabets emprats en els smbols cientfics

Internacionalment, es fan servir dos alfabets per a la representaci

simblica dels conceptes cientfics i tcnics: duna banda, lalfabet llat amb


laddici de la jota, la u, la ve doble i la zeta (taula 1), que coincideix amb

lalfabet angls i lalfabet catal, i, de laltra, lalfabet grec (taula 2).

Taula 1. Alfabet catal

a a A A a n n N N ena b b B B be o o O O o c c C C ce p p P P pe d d D D de q q Q Q cu e e E E e r r R R erra f f F F efa s s S S essa g g G G ge t t T T te h h H H hac u u U U u i i I I i v v V V ve / ve baixa j j J J jota w w W W ve doble k k K K ca x x X X ics3 l l L L ela y y Y Y i grega

m m M M ema z z Z Z zeta

Taula 2. Alfabet grec

a a A A alfa n n N N ni

b b B B beta x x X X ksi

g g G G gamma o o O O micron

d d D D delta p p P P pi

e, e, E E psilon r r R R ro

z z Z Z zeta s, s, S S sigma

h h H H eta t t T T tau

, q , q Q Q theta u u U U psilon

i i I I iota f, f, F F fi

, k , k K K kappa c c C C khi

l l L L lambda y y Y Y psi

m m M M mi w w W W omega

3. La denominaci xeix per a aquesta lletra no es fa servir en lmbit de la

cincia quan hom fa referncia a un smbol.


3. Els tipus de lletra en lescriptura dels smbols cientfics i tcnics

Les lletres dels dos alfabets damunt dits, les xifres i els altres signes que

sempren per a representar els smbols de matemtica, fsica i qumica

(MFQ) sn compostos amb un tipus de lletra definit, segons el que ha de

significar cada smbol.

La taula 3 mostra tots els tipus de lletra implicats i un exemple de cada.

Tamb hi fem constar els cinc tipus de lletra que no es fan servir en els textos

cientfics i tcnics.

Taula 3. Diversitat tipogrfica dels carcters alfabtics en les expressions MFQ

Alfabet Tipus de lletra Smbol Nom de la magnitud, la funci, loperador o

la unitat

lletra

llatina

caixa baixa

regular rodona a rea

cursiva d densitat relativa

negreta rodona

cursiva a acceleraci

versaleta regular RODONA M

[concentraci] molar (i tamb F, [concentraci] formal, i N, [concentraci] normal; en formulaci qumica: D, dextro; L, levo)

caixa alta

regular RODONA B bel

CURSIVA J moment dinrcia

negreta RODONA

CURSIVA F fora

grega

caixa baixa

regular rodona

circumferncia/dimetre (nombre pi [= 3,141 592 6])

cursiva emitncia

negreta rodona

cursiva moment elctric dipolar

versaleta regular RODONA

caixa alta

regular RODONA increment finit

CURSIVA angle slid

negreta RODONA

CURSIVA moment quadrupolar


4. Els nombres i els smbols matemtics

Tal com estableix la gramtica, els quantificadors constitueixen una

superclasse dunitats lxiques que serveixen per a indicar la quantitat

delements o de matria duna entitat tant si s comptable com si no o el

grau duna propietat.

En matemtica, els quantificadors numerals (o, simplement, numerals)

sn mots o sintagmes que expressen o representen un nombre, el qual pot

ser disposat grficament mitjanant lletres o xifres.

En aquest sentit, nombre s el resultat de comptar les coses que formen

un agregat i tamb lens abstracte que resulta de generalitzar aquest resultat,

i xifra s cadascun dels signes grfics individuals utilitzats en un sistema de

numeraci per a expressar tots els nombres. En aquest treball, el terme

nombre es refereix sempre a la representaci grfica dun quantificador

mitjanant xifres.

En els textos cientfics i tcnics sempra la numeraci arbiga (cf. el 4.1)

i, excepcionalment, la numeraci romana (cf. el 4.2).

4.1. La numeraci arbiga

4.1.1. El sistema de numeraci cientfic actual s larbic, i les xifres que

es fan servir per a representar els nombres sn les anomenades xifres

majscules o de caixa alta. Les xifres elzevirianes, minscules o de caixa baixa

sn totalment desaconsellades en les obres cientfiques per raons

tipogrfiques i de llegibilitat.

[1a] * 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 (xifres elzevirianes) [1b] 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 (xifres majscules)

4.1.2. En els textos cientfics i tcnics, els nombres es componen sempre

en lletra del tipus rod. El signe decimal dun nombre pot ser una coma o un

punt, per b que les normes ISO recomanen demprar la coma. Per a facilitar

la lectura dels nombres llargs, les xifres es poden agrupar de tres en tres a


partir del signe decimal, sense cap punt ni cap coma, excepte per al signe

decimal.

[2a] ~ 2 573.421 736

[2b] 2 573,421 736

Dacord amb aquest criteri, no s recomanable de llevar lespai que indica

els milers i els milsims quan noms hi ha quatre xifres a lesquerra o a la

dreta, respectivament, del separador decimal.

[3a] ~ 1444,3725

[3b] 1 444,3725

En els textos que hagin de tenir difusi nicament a lEuropa continental

es pot fer servir el punt per a indicar els milers, els milions, etc., i no deixar

cap espai de separaci per als decimals, especialment en textos de divulgaci

i generals (com ara diaris i revistes). En disciplines com ara leconomia i les

humanitats en general es fa servir el punt sistemticament, per no es posa

cap signe ni cap espai desprs de la coma decimal.

[3c] 2.573,421736

Per a evitar confusions, al llarg daquest recull de normes respectem tots

els blancs indicats al comenament daquest apartat 4.1.2.

4.1.3. Si el signe decimal est colocat davant de la primera xifra

significativa dun nombre, ha danar precedit dun zero.

[4] 0,2573

4.2. La numeraci romana

4.2.1. La numeraci romana sempra molt poc en els textos cientfics i

tcnics. Els signes que es fan servir per a escriure les xifres romanes en les

expressions MFQ sn set lletres majscules, cadascuna de les quals t un

nic valor (taula 4).

Per a indicar quantitats superiors a 3999, es fa servir una ratlleta

horitzontal per sobre del signe que indica els milers (V=5000), i per a


quantitats superiors a 999.999 es fan servir dues ratlletes horitzontals

paraleles damunt el signe afectat (M=1000000).

Taula 4. Xifres romanes

Lletra Valor

I 1

V 5

X 10

L 50

C 100

D 500

M 1 000

4.2.2. Per a formar els nombres intermedis i els superiors a 1 000, afegim

a la dreta del primer nombre els nombres que hi volem sumar.

[5] II = 2

[6] MMM = 3 000

Tanmateix, cal tenir en compte que els smbols V, L i D no es poden

duplicar, i que cap dels altres signes no es pot repetir ms de tres vegades per

a formar un nombre superior.4

[7a] * LL = 100

[8a] * CCCC = 400

4.2.3. Aix mateix, llevat del smbol I, tots els signes poden ser precedits

dun altre smbol de valor inferior. Aquest signe inferior s especfic en cada

cas per a cada smbol de valor superior (taula 5).

4. Per tradici artesanal, s habitual que, en les esferes dels rellotges que

porten les hores indicades amb xifres romanes, les quatre hi apareguin

representades amb quatre pals: IIII.


Taula 5. Xifres romanes que poden precedir valors superiors

Valor

que resta

Valor

de base

Grafia

del nombre

Valor

del nombre

I V IV 4

X IX 9

X L XL 40

C XC 90

C D CD 400

M CM 900

M V M V 4 000

X M X 9 000

4.2.4. Els nombres romans sescriuen ordenant els smbols de ms gran a

ms petit, desquerra a dreta, i es llegeixen aix, sumant els valors de cada

bloc de smbols.

[7b] C = 100

[8b] IV = 4

[9] MMIX = 2 009

[10] DCCXXI = 721

Per a trobar la frontera de cada bloc de smbols que representa una de les

xifres significatives, sha de descartar primer que no es tracti dun bloc amb

un element subtrahend (IV, IX, XL, XC, CD, CM, MV, MX); una vegada

descartada aquesta possibilitat, se sumen tots els signes fins que napareix un

de superior a lltim dels que sestan sumant.

[11] 3789 = MMMDCCLXXXIX

MMMDCCLXXXIX

[12] 1639420 = MDC X X XI XCDXX

MDC X X XI XCDXX

4.2.5. Les xifres romanes sempren per a indicar la valncia (o nombre

doxidaci) amb qu actua un element qumic determinat, disposades a la

dreta del smbol de lelement com a superndex o entre parntesis, sense


deixar cap espai entre el smbol de lelement i el nombre de valncia.

Aquesta valncia pot ser positiva, negativa o zero (0) i es compon en el tipus

rod (cf. tamb el 14.4).

[13a] MnVII mangans set

[13b] Mn(VII) mangans set

[14] Ni0 nquel zero

[15] (FeIIFeIII2)O4 tetraxid de ferro dos i diferro tres

(magnetita)

4.3. Les lletres i altres signes que representen nombres

4.3.1. En una frmula matemtica, les lletres que representen nombres

que es desconeixen (anomenades incgnites) sescriuen en lletra cursiva.

[16] a2 + b2 = c2

El fet de determinar les quantitats inconegudes en una equaci o en un

problema sanomena allar les incgnites.

4.3.2. Les lletres emprades com a smbols de constants matemtiques

sescriuen en rodona.

[17] = 3,141 592 653 59 (arrodoniment adoptat per la IUPAC)

[18] i = 1 (unitat imaginria) [19] e=2,71828182846 (base dels logaritmes naturals)

En canvi, les lletres que representen constants i altres nombres de la fsica

(per exemple, els nombres quntics) sescriuen en cursiva, com les

magnituds fsiques, que veurem ms endavant.

[20] k=8,988109Nm2C2 (constant de Coulomb o constant

electrosttica; tamb es fa servir el smbol

kes)

[21] c0=299792458ms1 (velocitat de la llum en el buit; tamb es

fa servir el smbol c)

[22] s el nombre quntic que designa lestat vibracional i J, lestat rotacional


Tanmateix, hi ha tres constants fsiques fonamentals que sempren com a

unitats i, per aquest motiu, sescriuen en rodona.

[23] electr-volt: 1eV = 1,602176487(40)1019J

[24] dalton: 1Da =1,660538782(83)1027kg

[25] unitat astronmica: 1ua =1,49597870691(6)1011m

4.3.3. Els smbols de les funcions generals sescriuen en cursiva, mentre

que els smbols dalgunes funcions matemtiques especials sescriuen en

rodona.

[26] f (x) funci de x

[27] F(x, y) funci de x i y

[28] sin x sinus de x

[29] z increment de z [30] log10 n logaritme decimal de n

4.3.4. Els vectors, que sn elements dun espai vectorial, es componen en

lletra negreta cursiva o b en lletra regular cursiva i amb una sageta a sobre.

En matemtica, es recomana de fer servir noms la negreta cursiva.

[31a] a

[31b] ar

[32a] F

[32b] Fr

El mdul del vector corresponent (s a dir, la longitud o el valor numric

daquest vector) es compon en lletra regular cursiva nicament, i es

representa tamb posant entre pleques (barres verticals) el smbol del vector.

[33a] r = r [33b] r = | r

r|

4.3.5. Les matrius es componen amb lletra regular cursiva o b amb

lletra negreta cursiva. En matemtica, es recomana de fer servir noms la

negreta cursiva.


[34a] T

[34b] T

4.3.6. Els tensors, que sn els elements dun espai tensorial, es

componen amb lletra regular cursiva o b en lletra negreta cursiva de pal

sec.5

[35a] S

[35b] S

Els tensors de segon rang es poden indicar amb una doble sageta al

damunt.

[36a] S

[36b] Trr

4.3.7. Els operadors matemtics div (divergncia dun camp vectorial),

grad (gradient dun camp escalar) i curl (rotacional dun camp vectorial) es

componen en negreta cursiva, perqu es tracta de vectors. En canvi, el

smbol de gradient dun camp escalar es compon en negreta rodona.

[37] div A

[38a] grad A

[38b] A [39a] curl A

El rotacional dun camp vectorial tamb es pot representar amb el smbol

rot, compost en negreta cursiva de lletrada de pal, perqu es tracta dun

tensor.

[39b] rot A

5. Fixem-nos que el fet que hi hagi uns quants smbols que requereixen la

lletra pal sec no significa que els altres smbols no es puguin compondre amb

aquest estil de lletra si la resta del text s compost amb una famlia daquest mateix

estil. Lnic inconvenient prctic s que, aleshores, es perd la distinci grfica que

es pretn amb la grafia de pal sec damunt dita.


4.3.8. Noteu que, en matemtica, quan es fa una enumeraci delements

se separen amb comes; si lenumeraci resta en suspens, es posa una coma al

final de lltim element indicat, es deixa un espai i shi afegeixen tres punts

volats o en la lnia base (que, preferiblement, han destar una mica ms

separats que els punts suspensius de la puntuaci general).

[40a]

[40b]

[40c] ~ ...

Per exemple (hem ampliat el cos del text del exemples [38] per fer ms

visibles els subndexs dels superndexs i els espais dels tres punts):

[41a] Bm B*n = [e1,, ep]m [e*j1,, e*jn]n [41b] Bm B*n = [e1, , ep]m [e*j1, , e*jn]n [41c] ~ Bm B*n = [e1,, ep]m [e*j1,, e*jn]n [41d] Bm B*n = [e1, , ep]m [e*j1, , e*jn]n [42a] ~ (r1, , rn)

[42b] (r1, , rn)

[43] Els dos estats electrnics ms baixos del CH2 sn

(2a1)2 (1b2)2 (3a1)2, 1A1,

(2a1)2 (1b2)2 (3a1)2 (1b1)2, X% 1B1.

[44] pVm=RT(1+Bpp+Cpp2+)

4.3.9. Els operadors lgics ms habituals sn els que figuren a la taula 6.


Taula 6. Operadors lgics

Nom Smbol

A s contingut en B A B

uni de A i B A B

intersecci de A i B A B

p i q (signe de conjunci) p q

p o q o ambds (signe de disjunci) p q

x pertany a A x A

x no pertany a A x A

el conjunt A cont x A x

diferncia de A i B A \ B

5. Les magnituds fsiques

5.1. Una magnitud s una propietat fsica capa dsser mesurada. Totes

les magnituds sexpressen mitjanant un nombre i una unitat (que es pot

escriure simbolitzada o no; taula 7).

Taula 7. Expressi de les magnituds fsiques

Magnitud fsica Nombre Nom de la unitat Smbol de la unitat

longitud 1 metre m

temps 1 segon s

velocitat 1 metre per segon m/s

acceleraci 1 metre per segon al quadrat m/s2

5.2. En el sistema internacional dunitats (cf. el 12), establert

convencionalment per organismes internacionals, les magnituds fsiques

sorganitzen en un sistema dimensional constitut per set magnituds de base,

i es considera que cadascuna t la seva prpia dimensi (taula 8). Els smbols

dimensionals sescriuen amb lletra rodona de pal sec.


Taula 8. Magnituds fsiques de base del sistema internacional

Magnitud fsica Smbol de la

magnitud Smbol dimensional

Unitat associada

i smbol corresponent

longitud l L metre (m)

massa m M kilogram (kg)

temps t T segon (s)

intensitat del corrent elctric I I ampere (A)

temperatura termodinmica T kelvin (K)

quantitat de substncia n N mol (mol)

intensitat lluminosa IV J candela (cd)

5.3. Es considera que les altres magnituds fsiques (anomenades

magnituds derivades) tenen dimensions dedudes algebraicament daquestes

set magnituds mitjanant la multiplicaci o la divisi.

5.4. Lequaci de dimensions (smbol, dim) permet dassignar les unitats

que corresponen a les magnituds derivades mitjanant la combinaci de

smbols dimensionals o dimensions.

Aix, si la velocitat (v) s la longitud recorreguda (l ) dividida pel temps

transcorregut (t) i, al seu torn, lacceleraci lineal s la velocitat (lt1)

dividida tamb pel temps transcorregut (t), les unitats amb qu sha de

mesurar lacceleraci sn les que podem veure en lexemple que segueix.6

[45] a = v/t = (l/t)/t = lt2

dim(a) = dim(lt2)=LT2 = ms2

Aix tamb, si el pes (G) s la massa (m) multiplicada per lacceleraci

de la gravetat, en aquest cas (lt2), les unitats amb qu sha de mesurar

sn les que podem veure en lexemple segent.

6. Els smbols dimensionals ja no sescriuen entre claudtors, com shavia fet

anteriorment.


[46] G = mg = mlt2

dim(G)=dim(mlt2)=MLT2=kgms2, unitat que rep el nom

de newton i es representa amb el smbol N

Tamb hi ha magnituds derivades sense dimensions, s a dir,

adimensionals (cf. tamb el 11). Per exemple, la fracci de massa duna

substncia (B) en una mescla slida es representa amb la frmula wB =

mB/m, en qu mB representa la massa de la substncia i m la massa total de la

mescla, t lequaci de dimensions que podem veure en lexemple segent.

[47] wB = mB/m = mB m1

dim(wB)= dim(mBm1)=MM1 = kg1 kg1 = 1

6. Regles generals per a la composici dels smbols de les magnituds fsiques

6.1. El smbol duna magnitud fsica s, en general, una sola lletra de

lalfabet llat o grec, composta en majscula cursiva o en minscula cursiva

segons els casos.7 Aquest smbol pot sser modificat per un subndex i/o un

superndex compostos en cursiva si es tracta tamb de smbols de magnituds

fsiques; en tots els altres casos, el subndex o superndex es compon en

rodona.

[48] Cp capacitat calorfica a pressi constant

[49] r permeabilitat relativa

[50] Te terme electrnic

[51] p moviment o quantitat de moviment

[52] m susceptibilitat magntica

6.2. Els smbols dalgunes magnituds (molt pocs) consten de dues lletres,

com ara el dalgunes magnituds adimensionals. La inicial daquests smbols

s sempre una majscula, perqu provenen dun nom propi de persona.

7. Segons la IUPAC, hi ha autors que encara componen aquestes lletres

gregues sistemticament en rodona, amb la confusi que aquest s pot generar.


[53] Re nombre de Reynolds

[54] Eu nombre dEuler

[55] Ma nombre de Mach

6.3. El significat o labast del smbol duna magnitud fsica es pot

precisar ms mitjanant informaci escrita entre parntesis.

[56] fS o (HgCl2, cr, 25 C) = 154,3 J K1 mol1

7. Regles generals per a la composici dels smbols de les unitats

7.1. Els smbols de les unitats es componen en lletra rodona. No porten

cap punt al darrere ni duen marques de plural. Cal deixar un espai

preferiblement, fi i no subjecte a la separaci a final de ratlla entre la

quantitat i el smbol de la unitat.

[57a] * 10 cm.

[57b] * 10 cms

[57c] * 10cm

[57d] 10 cm

[58a] * 36,5C [58b] * 36,5 C [58c] 36,5 C [59a] * xB = 0,25 per cent

[59b] * xB = 0,25%

[59c] xB = 0,25 %

7.2. Els smbols de les unitats sescriuen en lletra minscula, llevat de

quan provenen dun nom propi de persona i dalgunes formes prefixades

(anomenades prefixos en lmbit de la matemtica, la fsica i la qumica) de

mltiples dunitats (cf. el 7.3), cas en el qual la primera lletra del smbol

sescriu en majscula. El smbol del litre es pot escriure en majscula o en

minscula (L, l), per a evitar confusions amb el nombre 1.


[60] m metre

[61] Hz hertz

[62] L litre

7.3. Les diferents escales de temperatura que hi ha fan servir unitats

diferents que cal conixer i diferenciar.

[63] C grau Celsius (no s correcte dir-ne *grau centgrad)

[64] F grau Fahrenheit

[65] R grau Rankine

[66] K kelvin (no s correcte dir-ne *grau kelvin)

7.4. Els angles plans sexagesimals que sempren en geometria es mesuren

en graus ( o deg), minuts () i segons (), amb les equivalncies segents:

una circumferncia t 360 (= (/180) rad), 1 t 60 (= (/10800) rad) i 1 t

60 (= (/648000) rad).

7.5. Els angles plans centesimals que sempren en treballs topogrfics i

geodsics es mesuren en tamb en graus o gons (gon, per b que encara es fa

servir tamb ), minuts () i segons (), amb les equivalncies segents: una

circumferncia t 100, 1 t 100 i 1 t 100.

7.6. Per a mesurar el temps es fan servir les unitats segents: any

(1a31556952s), dia (1d=24 h=86400s), hora (1h=60 min=3600s),

minut (1m=60s), segon (s), svedberg (1Sv=1013s), unitat astronmica de

temps (1h/Eh=2,418884326505(16)1017s).

Segons el 6.2 de la versi provisional en lnia de la Gramtica de la

llengua catalana de lInstitut dEstudis Catalans (http://www.iecat.net/

institucio/seccions/filologica/gramatica), en les frmules de dataci el punt

separa el dia, el mes i lany.

[67] La descoberta es va fer a la Universitat de Vic el 23.4.2012

Igualment, en les notacions horries el punt separa les hores, els minuts i

els segons; mentre que els segons se separen amb una coma dels dcims

corresponents.


[68a] La velocitat mitjana de semidesintegraci calculada s, exactament,

1.33.25,5

[68b] La velocitat mitjana de semidesintegraci calculada s, exactament,

1h 33min 25,5s.

[69a] La reacci va durar 9,3 segons.

[69b] La reacci va durar 9s 3/10.

7.7. Els mltiples i submltiples decimals de les unitats sescriuen tamb

en lletra rodona; sindiquen adjuntant el smbol del prefix a la unitat

corresponent (taula 9).

TAULA 9. Prefixos dels submltiples i mltiples de les unitats

Submltiples Mltiples

Factor

multiplicador Prefix Smbol

Factor

multiplicador Prefix Smbol

101 deci d 10 deca da

102 centi c 102 hecto h

103 mili m 103 kilo k

106 micro 106 mega M

109 nano n 109 giga G

1012 pico p 1012 tera T

1015 femto f 1015 peta P

1018 atto a 1018 exa E

1021 zepto z 1021 zetta Z

1024 yocto y 1024 yotta Y

7.8. Els smbols dels prefixos sn impresos en lletra del tipus rod, sense

deixar cap espai entre aquest smbol i el de la unitat que modifica. El conjunt

que resulta daquest acoblament s un nou smbol inseparable (smbol dun

mltiple o un submltiple duna unitat) que es pot elevar a una potncia

positiva o negativa i es pot combinar amb altres smbols per a formar

smbols dunitats compostes (cf. lexemple [52]).

[70] nm nanmetre (= 109 m)

[71] MJ megajoule (= 106 J)


[72] s microsegon (= (106 s)1 = 106 s1)

[73a] * kWh kilowatt8 hora (= 1 kW 1 h)

[73b] kWh kilowatt hora (= 1 kW 1 h)

En fsica, els prefixos no es poden utilitzar mai sols.

[74a] * M (mega[watt])

[74b] MW megawatt

Aix mateix, no es poden utilitzar prefixos compostos, s a dir, prefixos

formats per la juxtaposici de diversos prefixos.

[75a] * mm (milimicrmetre)

[75b] nm nanmetre

8. Productes i quocients de magnituds fsiques, dunitats i de quantitats

8.1. Els productes de magnituds fsiques es poden escriure de qualsevol

de les maneres segents, ordenades segons la prioritat grfica establerta per

lOficina Internacional de Pesos i Mesures i la IUPAC:

[76a] a b

[76b] ab

[76c] a b

[76d] a b

Per exemple:

[77a] F = m a

[77b] F = ma

[77c] F = m a

[77d] F = m a

8.2. Els quocients de magnituds fsiques es poden escriure de qualsevol

de les maneres segents (la barra inclinada sha de compondre en lletra

8. Noteu que, en els textos cientfics i tcnics, el prefix kilo sescriu sempre

amb k.


rodona), ordenades segons la prioritat grfica establerta per lOficina

Internacional de Pesos i Mesures i la IUPAP.

[78a] a/b (compareu-ho amb a/b, en qu la barra s composta en

cursiva)

[78b] b

a

[78c] a b1

[78d] ab1

[78e] a b1

[78f ] a b1

Per exemple:

[79a] p = nRT/V

[79b] p = V

nRT

[79c] p = n R T V 1

[79d] p = nRTV 1

[79e] p = n R T V 1

[79f ] p = n R T V 1

No s admissible compondre en una mateixa lnia una barra inclinada i

un signe de multiplicaci o de divisi, llevat que es facin servir parntesis per

a evitar ambigitats.

[80] d2Fem = (0/4) I1 dl1 (I2 dl2 r)/r 3

8.3. No es pot emprar ms duna barra inclinada en una mateixa

expressi, llevat que sutilitzin parntesis per a evitar ambigitats. Cal tenir

en compte que, quan es combinen diferents factors, la multiplicaci

precedeix la divisi; per tant, la combinaci a/bc sha dinterpretar a/(bc), i

no pas (a/b)c.

[81a] * a/b/c

[81b] (a/b)/c


Per exemple:

[82] l = (1/l )( l/T)

[83] 1Frcm2/40=2,997 924 58104V m1

8.4. El producte i el quocient dunitats sescriu duna manera similar al

producte i el quocient de magnituds, amb la diferncia que, quan somet el

signe de multiplicaci, cal deixar un espai entre els smbols de les diferents

unitats.

[84a] * Js

[84b] J s

[84c] J s

[84d] * J s [85a] * m/s/s

[85b] m/s2

[85c] * ms2

[85d] m s2

[85e] m s2

[85f ] * m s2 [86a] * m kg/s3/A

[86b] * m kg/s3 A

[86c] m kg/(s3 A)

[86d] m kg/(s3 A)

[86e] * mkgs3A1

[86f ] m kg s3 A1

[86g] m kg s3 A1

[86h] * m kg s3 A1

8.5. El producte directe de quantitats sha dindicar, preferentment,

mitjanant laspa (), especialment quan es tracta duna quantitat

multiplicada per una potncia de 10.

[87] 35 83 = 2905

[88] e=1,602176487(40)1019C


9. Signes i convencions de notaci en electroqumica

Les celes electroqumiques es representen mitjanant diagrames com els

que podem veure en els exemples segents:

[89] Pt(s) | H2(g) | HCl(aq) | AgCl(s) | Ag(s)

[90] Cu(s) | CuSO4(aq) ZnSO4(aq) | Zn(s)

[91] Cu(s) | CuSO4(aq) KCl(aq, sat) ZnSO4(aq) | Zn(s)

La pleca (|) pot ser emprada per a representar el lmit de fase, la barra

vertical discontnua () representa la uni de lquids miscibles i la doble

barra vertical discontnua () representa la uni lquida en la qual se suposa

que sha eliminat el potencial duni lquida.

10. Disposici dels signes grfics en les frmules matemtiques i fsiques i en les reaccions qumiques

10.1. En les frmules matemtiques i fsiques i en les reaccions

qumiques, els signes grfics doperaci o reacci i els elements parenttics

(parntesis, claudtors i claus) es componen sempre en rodona. A ms, en

general, cal deixar un espai entre el signe doperaci o reacci i les quantitats

precedent i segent.

[92] 35 + 83 = 118

[93] Ca + H2 CaH2

Ns excepci la barra inclinada (/) que denota un nombre fraccionari o

un quocient en qu hi ha un numerador i un denominador simples.

[94a] * 3 / 7

[94b] 3/7

[95a] * = 1 /

[95b] = 1/

Quan no es tracta duna veritable operaci matemtica, sin duna

proporci o duna part de lexpressi duna quantitat, s admissible de no


deixar-hi espai si no hi ha altres operacions en el mateix pargraf o context.

Aquest cas es dna, exclusivament, amb els signes : i .

[96a] escala 1:500

[96b] escala 1 : 500

[97a] ~ 6,0231023 molcules [97b] 6,023 1023 molcules

10.2. No cal deixar espai entre el signe i el nombre quan es tracta del

signe negatiu o positiu que simplement precedeix una quantitat (noteu que

la llargria del signe menys s la mateixa que la de la lnia horitzontal del

signe ms).

[98a] ~ 55 C [98b] 55 C [99a] ~ + 12

[99b] +12

10.3. Nhi ha tamb que van sempre enganxats a la quantitat a qu fan

referncia.

[100] 5! factorial de cinc o, coloquialment, cinc factorial

(= 5 4 3 2 1) [101] x increment de ics [= x(final) x(inicial)]

10.4. Els valors numrics de les magnituds fsiques determinats

experimentalment presenten normalment una certa incertesa, que cal

especificar. La magnitud de la incertesa es pot indicar tal com podem veure

en els exemples segents.

[102a] * l = 5,3478 0,0064 cm [102b] * l = 5,3478 cm 0,0064 [102c] ~ l = (5,3478 0,0064) cm [102d] l = (5,347 8 0,006 4) cm [102e] ~ l = 5,3478 cm 0,0064 cm [102f ] l = 5,347 8 cm 0,006 4 cm [102g] ~ l = 5,3478(32) cm


[102h] l = 5,347 8(32) cm

[102i] l = 5,348 cm

En els exemples [76c-76f ], linterval dincertesa sindica directament com

a b; hom recomana usar aquesta notaci tan sols amb el significat que linterval a b cont el valor vertader amb un alt grau de certesa, tal que b 2, on s la incertesa estndard o desviaci estndard. En els exemples [76g-76h], que sn del tipus a(b), hom suposa que linterval dincertesa b

indicat entre parntesis saplica a les xifres menys significatives de a; es

recomana reservar aquesta notaci per a indicar que b representa 1 en les xifres finals de a. Finalment, lexemple [76i] implica una estimaci menys

precisa de la incertesa, que sentn continguda entre 1 i 9 en la xifra que hi

ha com a subndex. Sigui com sigui, cal establir clarament el conveni emprat

per a especificar la incertesa i ser-hi coherent al llarg de tot el text o de tota

lobra.

Tamb es pot mostrar la incertesa definint un interval, que sespecifica

mitjanant la frmula (yU) Y (y U), o de les tres maneres segents:

[103a] 100,02140 ms100,02154g

[103b] ms=100,02147(7)g

[103c] ms=(100,021470,00007)g

10.5. Les frmules de les espcies minerals sovint indiquen els toms que

contenen o poden contenir habitualment entre parntesis, dins els quals van

separats per comes, per no sha de deixar cap espai entremig.

[104] beaverita Pb(Fe,Cu,Al)6(SO4)4(OH)12

sulfat bsic de plom, ferro, coure i alumini

[105] melonita Ca4(Si,Al)12O24(CO)3

tectosilicat del grup de les escapolites

En canvi, s que es deixa espai darrere la coma en les frmules que

indiquen reaccions nuclears.

[106] 59Co(n, )60Co

[107] 31P(, pn)29Si


11. Magnituds adimensionals

A linici daquest document (cf. el 1.1) ha quedat establert que les

magnituds sexpressen, majorment, mitjanant un nombre i una unitat.

Tanmateix, hi ha un conjunt petit de magnituds que no tenen dimensions,

com hem vist al 4.3.2, b sigui perqu equivalen a 1, b sigui perqu

representen una quantitat sense cap unitat associada.

Un altre tipus dunitats adimensionals sn les proporcions, molt

emprades antigament, que han estat relegades, en general, de la formulaci

fisicoqumica, tal com podem veure en la taula 10.

TAULA 10. Smbols de proporcions o fraccions de matria

Nom de la

magnitud Smbol Valor Exemple

Smbol de la

unitat de

reemplaament

part per cent, per cent (part per hundred, percent)

pph, %

102 El grau de dissociaci s 1,5%

part per mil, per mil (part per thousand,

permille9)

ppt,

103 Un valor aproximat preindustrial del CO2 que cont latmosfera terrestre era 0,275 (0,275 ppt) Lelement Ti t una fracci en massa del 5,65 (5,65103 ppm) a lescora terrestre

mmol/mol mg/g

part per mili (part per million)

ppm 106 La fracci de volum de lheli s 20 ppm

mol/mol

part per cent milions (part per hundred milion)

pphm 108 La fracci de massa dimpureses en el metall era inferior al 5 pphm

part per mil milions (part per billion)

ppb 109 La qualitat estndard de laire quant a loz s una fracci de volum de =120 ppb

nmol/mol

9. El permille sanomena tamb en angls mill, permill, per mil, permil, per

mille i promille.


Nom de la

magnitud Smbol Valor Exemple

Smbol de la

unitat de

reemplaament

part per bili (part per trillion)

ppt 1012 La fracci en volum natural de NO a laire va resultar de =140 ppt

pmol/mol

part per mil bilions (part per quadrillion)

ppq 1015 fmol/mol

12. Els sistemes dunitats

Els sistemes dunitats sn conjunts coherents dunitats de mesurament,

constituts per un conjunt redut dunitats fonamentals, que sescullen

arbitrriament, i per unitats derivades, que sestableixen a partir de les

fonamentals.

Histricament, shan utilitzat diversos sistemes dunitats, com ara el

sistema mtric decimal (basat en el metre i el gram), el sistema imperial

(emprat encara en pasos de llengua anglesa, per b que amb diferncies

entre pasos) el sistema CGS o sistema cegesimal (basat en el centmetre, el

gram i el segon) i el sistema MKS (basat en el metre, el kilogram i el segon).

Actualment sutilitza el sistema internacional dunitats (SI), adoptat a

mitjan segle XX, que es basa en set unitats de base, a partir de les quals,

mitjanant operacions matemtiques, es generen les unitats derivades.

13. Smbols de les unitats de base del sistema internacional

Els smbols de les unitats fsiques de base del sistema internacional

dunitats (SI), acordats per la Conferncia General de Pesos i Mesures

(CGPM) el 1960, sn els que figuren en la taula 11.

TAULA 11. Unitats de base del sistema internacional

Magnitud fsica Unitat Smbol de la unitat

longitud metre m


massa kilogram kg

temps segon s

intensitat de corrent elctric ampere A

temperatura termodinmica kelvin K

quantitat de substncia mol mol

intensitat lluminosa candela cd

14. Smbols de les unitats derivades del sistema internacional

Les unitats fsiques derivades del sistema internacional que tenen noms i

smbols especials sn les que figuren en la taula 12.

TAULA 12. Unitats derivades del sistema internacional

Magnitud fsica Unitat Smbol Expressi en funci de les unitats

de base

freqncia hertz Hz s1

fora newton N m kg s2

pressi, esfor pascal Pa N m2 = m1 kg s2

energia, treball, calor joule J N m = m2 kg s2

potncia, flux radiant watt W J s1 = m2 kg s3

crrega elctrica coulomb C A s

potencial elctric, fora electromotriu

volt V J C1 = m2 kg s3 A1

resistncia elctrica ohm V A1 = m2 kg s3 A2 conductncia elctrica siemens S 1 = m2 kg1 s3 A2 capacitat elctrica farad F C V1 = m2 kg1 s4 A2

inducci magntica, densitat de flux magntic

tesla T V s m2 = kg s2 A1

flux magntic weber Wb V s = m2 kg s2 A1

inductncia henry H V A1 s = m2 kg s2 A2

temperatura Celsius grau Celsius oC K

flux llumins lumen lm cd sr

luminncia lux lx cd sr m2

activitat radioactiva becquerel Bq s1

dosi [de radiaci] absorbida gray Gy J kg 1 = m2 s2

dosi equivalent [ndex de dosi sievert Sv J kg 1 = m2 s2


Magnitud fsica Unitat Smbol Expressi en funci de les unitats

de base

equivalent]

angle pla radian rad 1 = m m1

angle slid estereoradian sr 1 = m2 m2

15. Smbols de les unitats que sutilitzen conjuntament amb el sistema internacional 15.1. Aquestes unitats no formen part de lSI, per saccepta que continun utilitzant-se en contextos escaients. Els prefixos SI poden unir-se a

algunes daquestes unitats, com ara mililitre, ml; milibar, mbar; mega-

electr volt, MeV; kilotona, kt. Les unitats fsiques que no pertanyen al

sistema internacional per que sutilitzen conjuntament amb les prpies de

lSI figuren en la taula 13.

TAULA 13. Unitats que sutilitzen conjuntament amb les del sistema internacional

Magnitud fsica Nom de la unitat Smbol Valor en unitats de lSI

temps minut min 60 s

temps hora h 3 600 s

temps dia d 86 400 s

angle pla grau (/180) rad angle pla minut (/10 800) rad angle pla segon (/648 000) rad longitud ngstrom 1010 m

rea barn b 1028 m2

volum litre L l 1 dm3 = 103 m3

massa tona t 1 Mg = 103 kg neper10 Np 1 bel11 B (1/2) ln 10 (Np)

10. Unitat no adoptada oficialment per la Conferncia General de Pesos i

Mesures.

11. En lequivalncia daquesta unitat, posem el smbol del neper entre

parntesis perqu el neper no ha estat adoptat oficialment per la Conferncia

General de Pesos i Mesures.



pressi bar bar 105 Pa = 105 N m2

energia electr volt12 eV (= e V) 1,602 177 1019 J massa unitat de massa

atmica unificada13 u (= ma(12C)/12) 1,660 540 1027 kg

longitud unitat astronmica14 ua 1,495 979 1011 m 15.2. A ms daquestes, hi ha unes quantes unitats que sutilitzen ms

habitualment per a respondre a necessitats especfiques de lmbit comercial

o jurdic, o per interessos cientfics particulars. Sn les que figuren a la

taula 14.

TAULA 14. Altres unitats que sutilitzen conjuntament amb les de lSI,

emprades per a usos especfics


longitud milla marina o milla nutica15

1 852 m

velocitat nus16 (= 1 milla marina/h) (1 852/3 600) m/s

superfcie rea a 1 dam2 = 102 m2

superfcie hectrea ha 1 hm2 = 104 m2

superfcie barn b 102 fm2 = 1028 m2

15.3. Les equivalncies entre les unitats CGS (centmetre, gram, segon,

sistema cegesimal dunitats) i les del sistema internacional sn les que

figuren en la taula 15. El smbol ^ (correspon a) fa referncia al fet que no

12. El valor daquesta unitat ha estat obtingut experimentalment.



15. Sacostuma a emprar el smbol mi (que sn les dues primeres lletres del

mot angls mile milla), per b que, de vegades, es fa servir simplement el smbol m

o el nom sencer: mile.

16. Sacostuma a emprar el smbol kn (que sn les dues primeres lletres del mot

angls knot nus).


es poden comparar estrictament les unitats CGS (que es basen en tres

dimensions) amb les unitats SI (que es basen en quatre dimensions).

TAULA 15. Smbols de les unitats del sistema cegesimal (CGS)

i equivalncies entre aquestes unitats i les del sistema internacional


treball, energia ergi erg 107 J

fora dina dyn 105 N

viscositat dinmica poise P 1 dyn s/m2 = 0,1 Pa s

viscositat cinemtica stokes St 1 cm2/s = 104 m2/s

inducci magntica gauss G 1 G ^ 104 T

intensitat de camp magntic oersted Oe 1 Oe ^ (1 000/4) A/m

flux magntic maxwell Mx 1 Mx ^ 108 Wb

luminncia stilb sb 1 cd/cm2 = 104 cd/m2

iluminaci phot ph 104 lx

acceleraci gal Gal 1 cm/s2 = 102 m/s2

15.4. Hi ha, encara, un altre conjunt dunitats que sutilitzen sovint en

textos relativament antics i que, per b que cal conixer, s preferible de no

emprar en els textos cientfics actuals per a evitar confusions. Sn les que

figuren en la taula 16.

TAULA 16. Unitats obsoletes que encara sutilitzen conjuntament

amb les del sistema internacional


activitat radioactiva curie Ci 3,7 1010 Bq radiaci electromagntica roentgen R 2,57976 104 C kg1 dosi de radiaci absorbida rad17 rad 1 cGy = 102 Gy

dosi de radiaci equivalent rem rem 1 cSv = 102 Sv

longitud unitat X18 1,002 104 nm

17. Per a evitar la confusi amb el smbol del radian, es pot fer servir el smbol

rd, en comptes del smbol rad, per a representar aquesta unitat (el rad).

18. Sacostumen a emprar els smbols X, UX o XU per a representar aquesta

unitat. Lequivalncia en unitats SI s aproximada.



inducci magntica gamma 1 nT = 109 T

densitat de flux (en radioastronomia)

jansky Jy 1026 W m2 Hz1

longitud fermi19 1 fm = 1015 m

massa quirat mtric20 200 mg = 2 104 kg pressi torr Torr (101 325/760) Pa

pressi atmosfera normal atm 101 325 Pa

energia caloria21 cal 1 cal15 = 4,1855 J 1 calIT = 4,1868 J 1 calth = 4,184 J

longitud micr 1 m = 106 m

15.5. La Comissi Electroqumica Internacional ha normalitzat els

prefixos per als mltiples binaris que figuren a la taula 17, emprats en

tecnologia de la informaci, que no shan de confondre amb els prefixos del

sistema internacional per al mltiples decimals.

TAULA 17. Mltiples binaris de les unitats dinformaci

Factor Multiplicador

Prefix Smbol Nom del

mltiple Equivalncia

(210)1=(1024)1 kibi Ki kilobinari 1024

(210)2=(1024)2 mebi Mi megabinari 1048576

(210)3=(1024)3 gibi Gi gigabinari 1073741824

(210)4=(1024)4 tebi Ti terabinari 1099511627776

(210)5=(1024)5 pebi Pi petabinari 1125899906842620

(210)6=(1024)6 exbi Ei exabinari 1152921504606850000

19. Sacostuma a emprar el smbol F per a representar aquesta unitat, per b

que es pot confondre amb el smbol del farad. Generalment, sutilitza el smbol fm.

20. Sacostumen a emprar els smbols ct o c per a representar aquesta unitat.

21. Caloria de 15 C, cal15; caloria IT (international table, [segons la] taula internacional [del vapor]), calIT; caloria termoqumica, calth.


Factor Multiplicador

Prefix Smbol Nom del

mltiple Equivalncia

(210)7=(1024)7 zebi Zi zettabinari 1180591620717410000000

(210)8=(1024)8 yobi Yi yottabinari 1208925819614630000000000

16. Smbols per a plans i direccions en cristalls (geologia)

16.1. Els smbols que es fan servir per a indicar els plans i les direccions

en els cristalls dels minerals sn els recollits en la taula 18 (noteu que els

parntesis incloent-hi els claudtors i els parntesis angulars, les claus es componen en lletra rodona).

TAULA 18. Smbols emprats en cristalografia

ndexs Representacions

ndexs de Miller de la cara dun cristall, o dun pla net nic (hkl)

(hsksls)

ndexs de reflexi de Bragg en el conjunt de plans nets paralels (hkl) hkl

htktlt

ndexs dun conjunt de totes les cares o plans nets simtricament equivalents

{hkl}

{h1h2h3}

ndexs duna direcci del reticle (eixos de zona) [uvw]

ndexs dun conjunt de direccions de reticles simtricament equivalents < uvw >

En els plans de les cares dun cristall o una direcci especfica, els

nombres negatius sn indicats amb una ratlleta horitzontal damunt el

nombre.

[108] (110) indica els plans paralels h = 1, k = 1, l = 0

16.2. Els smbols de les espcies de simetria en la teoria de grups

sescriuen en rodona quan representen el smbol de lestat dun tom o una

molcula, encara que sovint sescriguin en cursiva quan representen les

espcies de simetria dun grup puntual.


[109] D

[110] s

[111]

16.3. Per a indicar lestructura de superfcies cristalines, els smbols de

notaci sn els que indica la taula 19.

TAULA 19. Smbols relatius a lestructura de superfcies

Smbol Denominaci

a1, a2 vectors de base del substrat de dues dimensions (2D)

a1, a2 vectors de base del substrat recproc de dues dimensions (2D)

b1, b2 vectors de base de la superxarxa de dues dimensions (2D)

b1, b2 vectors de base de la superxarxa recproca de dues dimensions (2D)

g vector de xarxa recproca de dues dimensions (2D)

hk ndex de Miller de dues dimensions (2D)

hkl ndex de Miller de tres dimensions (3D)

M matriu per a la notaci de superxarxa

z coordenada perpendicular a la superfcie

cobertura de la superfcie

D temperatura de Debye

W canvi de funci de treball

e recorregut lliure mitj de lelectr

W funci de treball

17. Smbols dels elements qumics

17.1. En general, els smbols dels elements qumics sn derivats dels seus

noms llatins o dun nom propi (antropnim o topnim), i consten duna o

de dues lletres compostes en rodona; a partir de lelement de nombre atmic

112, els smbols sistemtics consten de tres lletres (taula 18). No porten cap

punt al final ni duen cap marca de plural.

[112] P fsfor

[113] Ds darmstadti


17.2. Els noms sistemtics es componen amb les arrels segents, que

representen les xifres del nombre atmic (taula 20).

TAULA 20. Arrels per a la confecci dels noms sistemtics

dels elements qumics

1 un 2 bi 3 tri 4 quad 5 pent 6 hex 7 sept 8 oct 9 enn 0 nil

El nom de lelement acaba amb el sufix -i, que safegeix al conjunt format

per les tres arrels; si lltima arrel s bi o tri, no shi afegeix, i si sescaiguessin

tres enes o dues is seguides, se nometria una (p. ex., unennnili unennili, ununbii ununbi). Els smbols de tres lletres es corresponen amb la inicial

de la primera lletra de les arrels corresponents.

[114] Uup ununpenti (nombre atmic, 115)

[115] Uuo ununocti (nombre atmic, 118)

17.3. El mes de febrer del 2010, la IUPAC va anomenar oficialment, duna manera definitiva, lelement de nombre atmic 112: es tracta del

copernici (en honor de lastrnom Nicolau Coprnic), que es representa amb

el smbol Cn.

Daltra banda, durant lany 2012, la IUPAC va anomenar oficialment dos

elements ms: el flerovi (en honor del fsic nuclear sovitic Georgi

Nikolaivitx Flerov), que t el nombre atmic 114 i es representa amb el

smbol Fl, i el livermori (en honor del Laboratori Nacional Lawrence

Livermore, de Califrnia, EUA, que va anunciar el descobriment daquest

element lany 1999), que t el nombre atmic 116 i es representa amb el

smbol Lv.

Finalment, el mes de febrer de 2013, la Secci Filolgica de lInstitut

dEstudis Catalans va esmenar en el diccionari normatiu (http://dlc.iec.cat) el

nom catal de lelement de nombre atmic 103, que ara sanomena lawrenci

(en honor del Laboratori Nacional Lawrence Berkeley, de Califrnia, EUA,


on es va descobrir lany 1961), i no *laurenci, que era la denominaci que

havia tingut fins a lany 2012.

La taula 21 cont la llista alfabtica de tots els elements qumics ordenats

pel smbol, incloent-hi les novetats suara esmentades.

TAULA 21. Smbols dels elements qumics

Smbol Nom de lelement Nombre

atmic Smbol Nom de lelement

Nombre

atmic

Ac actini 89 Be berili 4

Ag plata (o argent) 47 Bh bohri 107

Al alumini 13 Bi bismut 83

Am americi 95 Bk berkeli 97

Ar arg 18 Br brom 35

As arsnic 33 C carboni 6

At stat 85 Ca calci 20

Au or 79 Cd cadmi 48

B bor 5 Ce ceri 58

Ba bari 56 Cf californi 98

Cl clor 17 Md mendelevi 101

Cm curi 96 Mg magnesi 12

Cn copernici 112 Mn mangans 25

Co cobalt 27 Mo molibd 42

Cr crom 24 Mt meitneri 109

Cs cesi 55 N nitrogen 7

Cu coure 29 Na sodi 11

Db dubni 105 Nb niobi 41

Ds darmstadti 110 Nd neodimi 60

Dy disprosi 66 Ne ne 10

Smbol Nom de lelement Nombre

atmic Smbol Nom de lelement

Nombre

atmic

Es einsteini 99 No nobeli 102

Eu europi 63 Np neptuni 93

F fluor 9 O oxigen 8

Fe ferro 26 Os osmi 76

Fl flerovi 114 P fsfor 15

Fm fermi 100 Pa protoactini 91

Fr franci 87 Pb plom 82


Ga gali 31 Pd paladi 46

Gd gadolini 64 Pm prometi 61

Ge germani 32 Po poloni 84

H hidrogen 1 Pr praseodimi 59

He heli 2 Pt plat 78

Hf hafni 72 Pu plutoni 94

Hg mercuri 80 Ra radi 88

Ho holmi 67 Rb rubidi 37

Hs hassi 108 Re reni 75

I iode 53 Rf rutherfordi 104

In indi 49 Rg roentgeni 111

Ir iridi 77 Rh rodi 45

K potassi 19 Rn rad 86

Kr cript 36 Ru ruteni 44

La lantani 57 S sofre 16

Li liti 3 Sb antimoni 51

Lr lawrenci 103 Sc escandi 21

Lu luteci 71 Se seleni 34

Lv livermori 116 Sg seaborgi 106

Si silici 14 Tm tuli 69

Sm samari 62 U urani 92

Sn estany 50 [Uuo ununocti 118]

Sr estronci 38 V vanadi 23

Ta tntal 73 W tungst 74

Tb terbi 65 Xe xen 54

Tc tecneci 43 Y itri 39

Te teluri 52 Yb iterbi 70

Th tori 90 Zn zinc 30

Ti titani 22 Zr zirconi 40

Tl tali 81

17.4. Aquests smbols poden portar diferents ndexs a dreta i esquerra

per a precisar-ne alguna caracterstica. Les posicions i els significats dels

ndexs del smbol dun element sn els que figuren en la taula 22.


TAULA 22. ndexs dels smbols qumics dels elements

Posici Significat

superndex a lesquerra nombre mssic o nombre de massa (tamb anomenat pes atmic)

subndex a lesquerra nombre atmic

superndex a la dreta nombre de crrega, nombre doxidaci, smbol dexcitaci

subndex a la dreta nombre dtoms per entitat

Si els ndexs de cada costat no es poden disposar tipogrficament els uns

sota els altres, cal posar els subndexs ms a prop del smbol de lelement

(per cf. lexcepci del 14.4).

[116a] 11H21+

[116b] 11H21+

Els istops dels elements qumics es poden indicar de tres maneres

diferents, dacord amb els exemples que segueixen:

[117a] 236U (amb el nombre mssic com a superndex a

lesquerra del smbol de lelement)

[117b] U-236 (amb el nombre mssic unit al smbol mitjanant

un guionet)

[117c] urani 236 (amb el nom de lelement desenvolupat i amb el

nombre mssic separat per un espai)

17.5. Pel que fa al nombre de crrega inica, sindica amb un superndex

situat a la dreta del smbol si s superior a 1; aquest superndex ha de portar,

anteposat o posposat, el signe matemtic + o , segons correspongui. Si el nombre de crrega inica s igual a 1, nhi ha prou de posar-hi el signe

matemtic tot sol.

[118] Na+ i positiu (cati) de sodi

[119] 79Br un i negatiu (ani) de brom 79 (i bromur)

[120a] Al3+ i triplement positiu dalumini

[120b] Al+3 i triplement positiu dalumini

[121a] 3 S2 tres ions doblement negatius de sofre (ions sulfur)

[121b] 3 S2 tres ions doblement negatius de sofre (ions sulfur)


La posici del superndex de la dreta tamb es fa servir per a donar altres

informacions. Per exemple, els estats electrnics excitats sindiquen amb un

asterisc en aquesta posici.

[122] H*

17.6. El nombre doxidaci dels elements qumics que intervenen o

poden intervenir en una reacci sindica amb xifres romanes majscules

positives o negatives, o b amb un zero, volats (cf. tamb el 3.2.5).

[123a] MnVII

[123b] Mn(VII)

[124a] OII

[124b] O(II)

[125a] Ni0

[125b] Ni(0)

Tanmateix, si lelement qumic es troba dins un compost, s preferible fer

servir les xifres romanes volades.

[126] HgI2SO4(s) (el smbol de valncia va abans que el

subndex que indica el nombre dtoms que

fan part de la molcula)

Daltra banda, si escrivim el nom sencer de lelement, podem compondre

el conjunt duna de les dues maneres que hem indicat ms amunt.

[127a] mangans(VII)

[127b] mangansVII

17.7. La configuraci electrnica de ltom s denotada indicant

locupaci de cada orbital delectrons (entre orbital i orbital es deixa un espai

fi).

[128] B: (1s)2(2s)2(2p)1, 2P1/2 [129] C: (1s)2(2s)2(2p)2, 3P0

[130] N: (1s)2(2s)2(2p)3, 4S


17.8. La quantitat de substncia s proporcional al nombre dentitats

elementals especificades de la substncia; la constant de proporcionalitat s

la mateixa per a totes les substncies i s la recproca de la constant

dAvogadro. Les entitats elementals es poden preferir com a convenients,

per no necessriament com a partcules individuals fsicament reals, com

ara (1/2)Cl2, que representa una entitat irreal (no existeix mitja molcula

de clor).

[131a] nCl quantitat de Cl o quantitat dtoms de clor

[131b] n(Cl) quantitat de Cl o quantitat dtoms de clor

[132] n(Cl2) quantitat de Cl2 o quantitat de molcules de

clor

[133] n(H2SO4) quantitat [dentitats] de H2SO4 o quantitat

[dentitats] dcid sulfric

[134] n((1/5)KMnO4) quantitat [dentitats] de (1/5)KMnO4

[135] M(P4) massa molar de P4 (tretrafsfor)

[136a] cCL- concentraci en quantitat de Cl

[136b] c(CL) concentraci en quantitat de Cl

[136c] [CL] concentraci en quantitat de Cl

[137] (H2SO4) densitat mssica (o densitat en massa o

concentraci en massa) de lcid sulfric

[138] (MgSO4) conductivitat molar [dentitats] de MgSO4

[139] ((1/2)MgSO4) conductivitat molar [dentitats] de

(1/2)MgSO4

[140] (Mg2+) conductivitat inica [dentitats] de Mg2+

[141] (1/2)Mg2+) conductivitat molar [dentitats] de (1/2)Mg2+

18. Smbols relacionats amb les reaccions nuclears

18.1. A la taula 23 podem veure els smbols de les partcules que

intervenen en les reaccions nuclears, que es componen en lletra rodona.


TAULA 23. Partcules que intervenen

en les reaccions nuclears

Partcula Smbol Partcula Smbol

neutr n heli h

prot p partcula alfa deuter d electr e

trit t fot mu positiu + mu negatiu

18.2. El significat de lexpressi simblica que indica una reacci nuclear

s el segent:

nclid

inicial ( partcules o quntums entrants

,

partcules o

quntums

sortints ) nclid final

[142] 14N(, p)17O [143] 23Na(, 3n)20Na

19. Les frmules qumiques

19.1. Les frmules qumiques es poden escriure de maneres diferents,

dacord amb la informaci que convingui destacar. Les disposicions ms

habituals sn les que figuren en la taula 24.


TAULA 24. Maneres descriure les frmules qumiques

Tipus de frmula Informaci Exemple per a lcid lctic

emprica noms la proporci estequiomtrica CH2O

molecular dacord amb la massa molecular C3H6O3

estructural disposici estructural dels toms CH3CH(OH)COOH CH3CH(OH)COOH

desenvolupada projecci dtoms i enllaos

estereoqumica

configuraci estereoqumica

projecci de Fischer

estructura de ressonncia (del benz)

disposici electrnica

19.2. Pel que fa a les frmules dels compostos de coordinaci, el smbol

de ltom (o toms) central es coloca primer, seguit dels lligands inics i

desprs dels toms neutres; els toms centrals es disposen per ordre alfabtic

dels smbols (per a les altres regles de disposici dels smbols, vegeu el IR-

4.4 del llibre vermell22). Daltra banda, els parntesis emmarquen conjunts de

grups idntics dtoms (lentitat pot ser un i, un radical o una molcula).

22. International Union of Pure and Applied Chemistry, Nomenclature

of inorganic Chemistry: IUPAC recommendations 2005, Cambrigde, IUPAC, 2005.

Tamb est disponible en lnia a ladrea dInternet http://old.iupac.org/

publications/books/rbook/Red_Book_2005.pdf (consultada el 20 novembre 2013).


Generalment, desprs de tancar el parntesi segueix un ndex multiplicador.

En el cas dels oxoions senzills, els parntesis sn optatius.

[144] Ca3(PO4)2

[145a] NO3

[145b] (NO3)

19.3. Els parntesis emmarquen tamb la frmula dun lligand neutre o

carregat, sigui un tom o un grup dtoms, dins un compost de coordinaci.

Lobjecte dels parntesis s separar les frmules dels lligands entre elles o

separar-les de la part restant de la molcula, per tal devitar ambigitats. Els

parntesis es posen fins i tot quan no hi ha dhaver cap subndex

multiplicador.

[146] [Co(ONO)(NH3)5]SO4

19.4. En les frmules qumiques, els claudtors emmarquen lentitat

complexa dun compost de coordinaci neutre. Quan sn emprats en aquest

context, no han danar seguits de cap subndex numric.

[147] [Fe(C5H5)2]

19.5. Els claudtors emmarquen tamb els ions complexos. En aquest

cas, desprs del claudtor de tancament, el superndex que indica la crrega

inica apareix per fora dels claudtors, i tamb el subndex que indica el

nombre dions complexos presents en una sal.

[148] [Al(OH)(H2O)5]2+

[149] Ca[AgF4]2

19.6. Els claudtors emmarquen, igualment, li complex en la frmula

duna sal.

[150] K[PtCl3(C2H4)]

19.7. En les frmules qumiques, les claus es fan servir com a refor dels

parntesis i els claudtors (taula 25).


TAULA 25. Ordre ds dels parntesis

inclusius en la formulaci qumica

En les frmules En els noms

dels compostos

[ ]23

[ ( ) ]

[ { ( ) } ]

[ ( { ( ) } ) ]

[ { ( { ( ) } ) } ]

( )

[ ( ) ]

{ [ ( ) ] }

( { [ ( ) ] } )

[ ( { [ ( ) ] } ) ]

[151] [WF5{N(CH3)2}]

[152a] * [PtCl2(C2H4)]2

[152b] ~ [Pt2Cl4(C2H4)2]

[152c] [{PtCl2(C2H4)}2]

19.8. En les frmules dels compostos daddici, els components

moleculars es disposen segons lordre creixent de llur nombre; si nhi ha

amb el mateix nombre, sordenen alfabticament segons el primer smbol (si

hi ha compostos daigua o bor, aquests es posen sempre al final, per el bor

precedeix laigua. El punt volat que uneix els diferents components de la

frmula no porta cap blanc fi al davant ni al darrere, contrriament al que

shavia fet fins a lany 2004 (el llibre vermell, a ms, uneix els coeficients al

primer smbol del compost, contrriament a com ho fa el llibre verd en la

tercera edici [2007, 2.10.1, IV.a]; cf. el 21.1).

[153] Na2CO310H2O

[154] C6H6NH3Ni(CN)2

[155] 2CH3OHBF3

23. Tanmateix, els parntesis rodons enclouen grups dtoms per a evitar

ambigitat o perqu el grup porta un subndex multiplicador.


20. Els smbols en la nomenclatura de les frmules qumiques

20.1. Les lletres gregues emprades en la nomenclatura sistemtica orgnica, inorgnica, macromolecular i bioqumica es componen amb lletra rodona sempre que no es refereixin a magnituds fsiques. Generalment, designen la posici de substituci de cadenes laterals i altres punts de les frmules.

[156a] cid -etilciclopentanactic [157a] 5-androstan-3-ol

Si no es poden fer servir carcters grecs, es pot escriure el nom de la lletra on hi hauria dhaver el smbol.

[156b] cid beta-etilciclopentanactic [157b] 5-alfa-androstan-3-beta-ol

20.2. Els smbols literals que designen elements qumics, com ara O-, N-, S-, P- i H-, sescriuen en cursiva.

[158] N-metilbenzamida [159] naftalen-2(1H)-ona

20.3. Les lletres d (dextro) i l (levo) que designen els ismers duna mateixa molcula es componen en versaleta rodona.

[160] -l-fructosa [161] -d-glucopiranosa

21. Les equacions de les reaccions qumiques

21.1. Els smbols que relacionen els reactants i els productes en lequaci duna reacci qumica tenen els significats indicats en la taula 26.


TAULA 26. Equivalncies dels smbols en les reaccions qumiques

Exemple de reacci Relaci establerta

H2 + Br2 == 2HBr relaci estequiomtrica

H2 + Br2 2HBr reacci directa neta

H2 + Br2 2HBr reacci bidireccional

H2 + Br2 2HBr equilibri

El coeficients se separen amb un blanc fi del primer smbol segent i la resta dels elements del compost romanen units (tanmateix, cf. el 19.8).

[162] BrO3 + 2Cr3+ + 4H2O Br + Cr2O72 + 8H+ [163] CaCO3(s) + 2H+ Ca2+ + CO2 + H2O [164] MnO4 + 5Cl + 8 H+ == Mn2+ + (5/2) Cl2 + 4 H2O

21.2. Els estats dagregaci sindiquen amb una abreviaci en lletra rodona entre parntesis a continuaci del compost, lelement o la magnitud (no deixem cap espai davant del parntesi dobertura), dacord amb els smbols de la taula 27 i els exemples que figuren a continuaci de la taula.

TAULA 27. Smbols dels estats dagregaci

Smbol Estat dagregaci

a, ads espcie adsorbida en un substrat

am slid amorf

aq soluci aquosa

aq, soluci aquosa a diluci infinita

cd fase condensada (p. ex., slid o lquid)

cr cristal

f fase fluida (p. ex., gas o lquid)

g gas o vapor

l lquid

lc cristall lquid (tamb es admissible fer servir el smbol cl)

mon forma monomrica

n fase nemtica

pol forma polimrica

s slid


Smbol Estat dagregaci

sln soluci

vit substncia vtria

[165] HCl(g) clorur dhidrogen en estat lquid

[166] CV(f ) capacitat calorfica dun fluid a volum constant

[167] MnO2(am) dixid de mangans com a slid amorf

[168] MnO2(cr, I) dixid de mangans en la forma cristalina I

[169] NaOH(aq, ) soluci aquosa dhidrxid de sodi a diluci infinita

21.3. Els smbols usats com a subndexs per a denotar un procs de reacci fisicoqumica es componen amb lletra rodona, sense cap separador respecte al smbol precedent, dacord amb els smbols de la taula 28.

TAULA 28. Smbols que sempren com a subndexs per a denotar processos de reacci fisicoqumica

Smbol Procs de reacci fisicoqumica

ads adsopci

at atomitzaci

c reacci de combusti

dil diluci (duna soluci)

dpl desplaament

f reacci de formaci

imm immersi

fus fosa o fusi (slid lquid)

mix mescla de fluids

r reacci en general

sol dissoluci (dun solut en un solvent)

sub sublimaci (slid gas)

trs transici (entre dues fases)

tp punt triple

vap vaporitzaci o evaporaci (lquid gas)

Per a simbolitzar aquests mateixos processos, hom recomana de fer servir tamb els superndexs de la taula 29, que es componen igualment amb lletra


rodona, sense cap separador respecte al smbol precedent. Els exemples que figuren a continuaci de la taula mostren ls tant dels subndexs com dels superndexs.

TAULA 29. Smbols que sempren som a superndexs per a denotar processos de reacci fisicoqumica

Smbol Procs de reacci fisicoqumica

complex dactivaci o estat de transici

complex dactivaci o estat de transici

app aparent

E magnitud dexcs

id ideal

diluci infinita substncia pura

estndard estndard

[170] fH(H2O, l) entalpia estndard de formaci de

laigua lquida

[171] vapH= lgH=H(g)H(l) entalpia molar de vaporitzaci

22. Posici i numeraci de les frmules matemtiques i fsiques

22.1. Sovint una frmula matemtica no es pot posar enmig del pargraf de text (per lalria o la llargria) o b es vol destacar per a facilitar la comprensi del raonament que sexemplifica. Aleshores, sacostuma a disposar la frmula centrada enmig dun pargraf a part, separat per un blanc del text superior i inferior, respectivament; tamb sacostuma a reduir dun punt o de mig punt el cos de la frmula. Si nhi ha ms duna, es disposen una sota laltra i se centren dacord amb la ms llarga.


[172a] Suposem que lenergia emprada per a moure les agulles dels aparells indicadors (voltmetre i ampermetre) s negligible. Lenergia elctrica consumida en el circuit exterior val:

W=(VfVi)q

en qu q s la crrega que ha circulat pel circuit i Vf Vi, la diferncia de potencial (la lletra f i la lletra i designen els estats final i inicial, respectivament).

[173a] Les magnituds fsiques 0 i 0 sn la permitivitat i la permeabilitat del buit, respectivament, i tenen els valors

0=(107/4c02)kg1m1C28,8541881012C2m1J1

0=4107NA21,2566376106NA2

22.2. Si es considera pertinent per a facilitar el seguiment de lexplicaci, es pot numerar; per b que no s imprescindible numerar totes les frmules, sin tan sols les ms rellevants o les que hauran dsser esmentades ms endavant en el text. Aquesta numeraci sha de disposar en un dels dos extrems de la caixa del text (preferiblement, en el dret, per a no distreure la lectura i evitar possibles confusions de numeraci), i en cap cas no sha de poder confondre amb la frmula mateixa (s a dir, no pot estar a tocar de la frmula). La numeraci, en xifres arbigues, ha destar emmarcada per claudtors o parntesis (els parntesis tenen linconvenient dhaver-se de duplicar quan es fa referncia a una frmula en un parntesi del text mitjanant aquest nmero).

[172b] Suposem que lenergia emprada per a moure les agulles dels aparells indicadors (voltmetre i ampermetre) s negligible. Lenergia elctrica consumida en el circuit exterior val:

W=(VfVi)q [3]



[172c] ~ Suposem que lenergia emprada per a moure les agulles dels aparells indicadors (voltmetre i ampermetre) s negligible. Lenergia elctrica consumida en el circuit exterior val:

[3] W=(VfVi)q


[172d] Suposem que lenergia emprada per a moure les agulles dels aparells indicadors (voltmetre i ampermetre) s negligible. Lenergia elctrica consumida en el circuit exterior val:

W=(VfVi)q (3)


[172e] ~ Suposem que lenergia emprada per a moure les agulles dels aparells indicadors (voltmetre i ampermetre) s negligible. Lenergia elctrica consumida en el circuit exterior val:

(3) W=(VfVi)q


22.3. La numeraci de les frmules pot tornar a comenar en cada captol o en cada apartat de lobra, cas en el qual cal indicar el nmero del captol o apartat i separar-lo amb un punt del nmero de la frmula dins el mateix parntesi.

[172f ] Suposem que lenergia emprada per a moure les agulles dels aparells indicadors (voltmetre i ampermetre) s negligible. Lenergia elctrica consumida en el circuit exterior val:

W=(VfVi)q [5.3]



[172g] ~ Suposem que lenergia emprada per a moure les agulles dels aparells indicadors (voltmetre i ampermetre) s negligible. Lenergia elctrica consumida en el circuit exterior val:

[5.3] W=(VfVi)q


[172h] Suposem que lenergia emprada per a moure les agulles dels aparells indicadors (voltmetre i ampermetre) s negligible. Lenergia elctrica consumida en el circuit exterior val:

W=(VfVi)q (5.3)


[172i] ~ Suposem que lenergia emprada per a moure les agulles dels aparells indicadors (voltmetre i ampermetre) s negligible. Lenergia elctrica consumida en el circuit exterior val:

(5.3) W=(VfVi)q


22.4. Si es volen comparar frmules o exemples, es repeteix el mateix nmero seguit duna lletra de lalfabet (comenant sempre per la a) composta preferiblement en cursiva.

[173b] Les magnituds fsiques 0 i 0 sn la permitivitat i la permeabilitat del buit, respectivament, i tenen els valors

0=(107/4c02)kg1m1C28,8541881012C2m1J1 [2a]

0=4107NA21,2566376106NA2 [2b]


[173c] ~ Les magnituds fsiques 0 i 0 sn la permitivitat i la permeabilitat del buit, respectivament, i tenen els valors

0=(107/4c02)kg1m1C28,8541881012C2m1J1 [2a]

0=4107NA21,2566376106NA2 [2b]

22.5. Ats que sovint sinterromp la frase de lexplicaci per a intercalar-hi la frmula, de vegades correspondria de posar un signe de puntuaci al final daquesta. Aquesta puntuaci s opcional; fins i tot s admissible de deixar un petit espai entre la frmula i el signe de puntuaci, per a ms claredat.

[172j] Suposem que lenergia emprada per a moure les agulles dels aparells indicadors (voltmetre i ampermetre) s negligible. Lenergia elctrica consumida en el circuit exterior val:

W=(VfVi)q, [3]

en qu q s la crrega que ha circulat pel circuit i VfVi, la diferncia de potencial (la lletra f i la lletra i designen els estats final i inicial, respectivament).

[172k] Suposem que lenergia emprada per a moure les agulles dels aparells indicadors (voltmetre i ampermetre) s negligible. Lenergia elctrica consumida en el circuit exterior val:

W=(VfVi)q, [3]

en qu q s la crrega que ha circulat pel circuit i VfVi, la diferncia de potencial (la lletra f i la lletra i designen els estats final i inicial, respectivament).

23. Disposici de les frmules qumiques i de les operacions matemtiques que doblen ratlla

Quan una frmula qumica o una operaci matemtica sn tan llargues que no caben en una ratlla, shan de disposar de la manera ms clara possible. Aix, per exemple, es poden partir per un dels signes doperaci

(preferentment, =, , . +, , , , per aquest ordre), per aleshores cal repetir aquest signe al comenament de la lnia segent.


[174] C6H5COCl + H2NC6H5 C6H5CONHC6H5 + HCl

Sovint, per, pot ser ms clar i entenedor posar-lo noms al comenament de la ratlla, sota del signe que fa la mateixa funci o una dequivalent en la lnia superior.

[175] p(H2O, 20 C) = 17,5 133,3 Pa = 2,33 kPa = (2,33 103/105) bar = 23,3 mbar = (2,33 103/101 325) atm = 2,30 102 atm

[176] Eh = h2/mea02 4,359 75 1018 J

24. ndexs de smbols

Com a complement i exemplificaci dels criteris damunt dits, recollim a continuaci els smbols de les magnituds fsiques, de les unitats, dalguns operadors matemtics, destats dagregaci, de processos i de partcules pertanyents lndex de smbols que figura en les pgines 183-193 de la tercera edici (2a reimpressi provisional en lnia) del llibre Quantities, units and symbols in physical chemistry (IUPAC, 2007, http://www.iupac.org/ fileadmin/user_upload/publications/e-resources/ONLINE-IUPAC-GB3-

2ndPrinting-Online-Sep2012.pdf), esmentat a linici daquestes normes, i hi afegim uns quants smbols matemtics que figuren en les pgines 105-108 de la mateixa obra, a ms daltres smbols que hem considerat interessants de fer constar (entre parntesis hi ha la forma anglesa del terme). Pel que fa als smbols de la fsica, en aquest ndex prescindim, en general, dels subndexs qualificatius i daltres tipus (per exemple, els smbols Ep denergia potencial i Eea dafinitat electrnica sn recollits ambds simplement sota lentrada E de energia). Les lletres de lalfabet llat precedeixen les de lalfabet grec i les minscules precedeixen les majscules, que es disposen en blocs separats; les negretes precedeixen les cursives; aquestes, les rodones, i els smbols duna sola lletra precedeixen els de diverses lletres, per aquest ordre. Finalment, els smbols dels elements qumics figuren al 17.3 (taula 20) daquest document.


24.1. Smbols encapalats per una lletra llatina

a acceleraci (acceleration) a vector fonamental de translaci

del reticle (fundamental translation vector for the crystal

lattice) a* vector del reticle recproc

(reciprocal lattice vector) a activitat (activity) a rea superficial especfica

(specific surface area) a coeficient dabsorci

(absorption coefficient) a coeficient de Van der Waals

(Van der Waals coefficient) a constant dacoblament hiperf

(hyperfine coupling constant) a difusivitat trmica (thermal

diffusivity) a longitud de la cela unitat (unit

cell length) a 0 radi de Bohr (Bohr radius) a adsorbit -ida (adsorbed) a any (year), unitat de temps a rea (area), unitat de superfcie a atto (atto), prefix SI ads adsorbit -ida (adsorbed) am slid amorf (amorphous solid) amagat unitat amagat (amagat unit) at atomitzaci (atomization) atm atmosfera (atmosphere), unitat

de pressi aq soluci aquosa (aqueous

solution) A potencial del vector magntic

(magnetic vector potential) A absorbncia (absorbance) A activitat [radioactiva]

([radioactive] activity)

A , A afinitat de reacci (affinity of reaction)

A rea (area) A constant dacoblament hiperf

(hyperfine coupling constant) A constant dacoblament espn-

rbita (spin-orbit coupling constant)

A constant de Van der Waals-Hamaker (Van der Waals-Hamaker constant)

A constant rotacional (rotational constant)

A energia de Helmholtz (Helmholtz energy)

A factor preexponecial / factor de freqncia (pre-exponential factor / frequency factor)

A intensitat dabsorci (absorption intensity)

A nombre de nucleons / nombre mssic (nucleon number / mass number)

A probabilitat de transici dEinstein (Einstein transition probability)

AH coeficient de Hall (Hall

coefficient)

Ar massa atmica relativa / pes

atmic (relative atomic mass / atomic weight)

Al nombre dAlfvn (Alfvn number)

A ampere (ampere), unitat SI ngstrom (ngstrm), unitat de

longitud AU unitat astronmica

(astronomical unit), unitat de longitud


b vector de Burgers (Burgers vector)

b vector fonamental de translaci del reticle (fundamental translation vector for the crystal

lattice) b* vector del reticle recproc

(reciprocal lattice vector) b amplria (breadth) b coeficient de Van der Waals

(Van der Waals coefficient) b longitud de la cela unitat (unit

cell length) b molalitat (molality) b parmetre dimpacte (impact

parameter) b ra de mobilitat (mobility ratio) b barn (barn), unitat de superfcie b bohr (bohr), unitat de longitud bar bar (bar), unitat de pressi B densitat de flux magntic /

inducci magntica (magnetic flux density / magnetic

induction) B absorbncia [neperiana]

([napierian] absorbance) B constant de Van der Waals

retardada (retarded Van der Waals constant)

B constant rotacional (rotational constant)

B factor de Debye-Waller (Debye-Waller factor)

B probabilitat de transici dEinstein (Einstein transition probability)

B segon coeficient del virial (second virial coefficient)

B susceptncia (susceptance)

B bel (bel), unitat de nivell de potncia

Bi biot (biot), unitat dintensitat de corrent elctric

Bq becquerel (becquerel), unitat SI Btu unitat trmica britnica (British

thermal unit), unitat denergia

c vector fonamental de translaci del reticle ( fundamental translation vector for the crystal

lattice) c velocitat (velocity) c* vector del reticle recproc

(reciprocal lattice vector) c concentraci en quantitat [de

substncia] (amount [of substance] concentration)

c longitud de la cela unitat (unit cell length)

c rapidesa (speed) c primera constant de radiaci

( first radiation constant) c segona constant de radiaci

(second radiation constant) c 0 velocitat de la llum en el buit

(speed of light in vacuum) c centi (centi), prefix SI c reacci de combusti

(combustion reaction) cal caloria (calorie), unitat

denergia ccc concentraci crtica de

coagulaci (critical coagulation concentration)

cd candela (candela), unitat SI cd fase condensada (condensed

phase) cmc concentraci miscelar crtica

(critical miscellisation concentration)

cr cristal -ina (crystalline)


C capacitat (capacitance) C capacitat calorfica (heat

capacity) C concentraci en nombre

(number concentration) C constant rotacion

3.2.1 La simbologia i la formulació en els textos...

Documents

Transcript of 3.2.1 La simbologia i la formulació en els textos...