3r ESO

RECURSOS DIDÀCTICS

amb CDs

i eines interactives

I S B N 978-84-489-2122-4

9 7 8 8 4 4 8 9 2 1 2 2 4

14

65

84

3

ÍNDEX

Presentació dels recursosEls materials que presentem per a l’àrea de Tecnologies del tercer curs de l’Etapa de SecundàriaObligatòria són els següents:

El llibre de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4

Els Recursos didàctics per al professorat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7

El web de Barcanova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8

El web dels autors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8

Proposta didàcticaTemporització indicativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

Programació d’aula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

Desenvolupament de les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15

Solucionari de les activitats didàctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35

4

3

2

1

Edició: Montse BallaróDisseny d’interiors: Esther Lecina

Aquesta Proposta didàctica ha estat elaborada perAntonio Romero i Xavier Serrate

© 2007, Antonio Romero i Xavier Serrate© 2007 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SAMallorca, 45, 4a planta. 08029 BarcelonaTelèfon 932 172 054. Fax 932 373 469e-mail: barcanova@barcanova.catPrimera edició: agost de 2007Dipòsit legal: B-42105-2007ISBN: 978-84-489-2122-4Printed in SpainImprès a TECFOTO, S.L.Ciutat de Granada, 5508005 Barcelona

Reservats tots els drets. El contingut d'aquesta obra està protegit perla llei, que estableix penes de presó i multes, a més de lesindemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells quereproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment,una obra literària, artística o científica, o la seva transformació,interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport ocomunicada per qualsevol mitjà sense l'autorització preceptiva.

4 5

Estructura de cada unitat

El llibre de l’alumne1

En acabar cada unitat et proposem que facis aquestesactivitats, que tenen diferents graus de dificultat, perquècomprovis el que has après i identifiquis els aspectes en

els quals has d’insistir.

En aquesta secció et proposem tasquestecnològiques senzilles relacionades amb el que has vist en la unitat.

Al final de cada bloc, proposem la realització d’unprojecte que et permetrà exercitar i completar elscontinguts desenvolupats en el llibre.

EstructuraAquest llibre de Tecnologies s’estructura en dos blocs:

Tecnologia, amb sis unitats i un projecte (pàgines 7-129).Informàtica, amb tres unitats i un projecte (pàgines 131-207).

Cada unitat comença amb dues pàgines de presentació que contenen:

> Unes imatges que anticipen visualment els continguts que inspiren la unitat i que van acompanyades d’un breutext de presentació.

> Una sèrie de preguntes que conviden a la reflexió.

> Una relació dels epígrafs que hi ha en la unitat.

> Un resum dels objectius que es pretenen assolir amb la unitat.

Els continguts de la unitat s’organitzen en diversos epígrafs.

La informació més important té un fons de color.

En aquest llibre, les imatges ofereixen tanta informació com el text.

Els quadres dels marges contenen informació útil o interessant.

Després de llegir els continguts, seràs capaç de fer les activitats proposades.

Reflexiona i respon:

Què s’entén per comunicació?

És el mateix un vídeo que unmagnetoscopi?

Què són les ones de ràdio?

Què és la TDT?

LES TELECOMUNICACIONS

—

—

—

—

—

—

4La comunicació entre els éssers hu-mans ha estat una necessitat des delprincipi dels temps. La nostra socie-tat evoluciona cada vegada més ràpi-dament a causa sobretot dels aven-ços en les comunicacions.

En aquesta unitat:Coneixeràs les característiques de lestransmissions per ràdio.

Aprendràs a descriure el funcionament deles transmissions per televisió.

Coneixeràs els procediments utilitzats per a l’enregistrament d’imatges.

L’evolució de les telecomunicacions

Mitjans de transmissió

La ràdio

La televisió

L’enregistrament i la reproducció d’imatges

La televisió per Internet

Les telecomunicacions

Aquest sistema permet transmetre moviments i forces gràcies a la potència de friccióque es produeix per l’adherència entre la politja i la corretja. S’utilitza per transmetremoviment entre eixos paral·lels, encara que també en pot transmetre entre eixos quees creuen.

Les corretges no s’han de muntar ni massa tensades (es desgastarien ràpidament acausa del fregament) ni massa fluixes (patinarien sobre la politja i perdrien força i ve-locitat). Existeixen corretges planes, rodones, trapezials i dentades.

Mecanisme de con escalonat de politges

Un mecanisme de con escalonat de politges és un sistema de transmissióformat per un grup de politges ordenades per la mida del diàmetre (de mésgran a més petit) i muntades en un eix (eix motriu), que estan enfrontades aun altre grup de politges idèntic col·locat en posició inversa i en un eixparal·lel al primer (eix conduït).

El mecanisme funciona amb una sola corretja, que es pot desplaçar per connectar di-ferents parells de politges enfrontades, i obtenir diferents velocitats de sortida. Elnombre de velocitats que es podrà obtenir dependrà del nombre de parells de polit-ges enfrontades o d’escalons del con.

No s’han de connectar politges que no estiguin enfrontades, ja que la corretja fregariaamb les arestes dels canals de les politges i es podria desgastar, o podria sortir del ca-nal o patinar.

Com que la longitud de la corretja és invariable, la suma dels diàmetres de les polit-ges enfrontades ha de ser sempre la mateixa.

Multiplicador i reductor

Un mecanisme multiplicador de velo-citat és el que transforma la velocitatd’entrada en una velocitat de sortidamés gran, i un mecanisme reductorde velocitat és el que converteix lavelocitat d’entrada en una velocitatde sortida més petita.

SISTEMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT

Els sistemes de transmissió tenen com a objectiu aconseguir que el movi-ment i la potència produïts per un element motor arribin als diferents elementsd’una màquina.

La transmissió de moviment es pot fer mitjançant rodes de fricció, corretges, cade-nes i engranatges. Aquests mateixos sistemes serveixen, també, per variar o regularla velocitat.

Transmissió mitjançant rodes de fricció

La transmissió de moviment mitjançant rodes de fricció es fa en posar encontacte una roda moguda per un element motor (roda motriu) que n’arros-sega una altra (roda conduïda) mitjançant la força produïda pel fregamententre elles en exercir certa pressió l’una sobre l’altra.

Les rodes de fricció poden ser cilíndriques, còniques o esfèriques i giren en sentit in-vers. Si es vol que el moviment de sortida tingui el mateix sentit que el moviment mo-triu, només cal intercalar una roda, és a dir, utilitzar un nombre imparell de rodes defricció.

Les rodes de fricció no transmeten grans potències, ja que poden patinar l’una sobrel’altra, amb la consegüent pèrdua de velocitat, i es desgasten amb facilitat, pel fet detreballar per fricció i per pressió. Per això, les rodes de fricció només es fan servir pertransmetre potències molt petites i moviments no gaire ràpids.

Transmissió per corretja

La transmissió per corretja es fa mitjançant dues politges col·locades en ei-xos situats a una certa distància i unides per una corretja tancada, de maneraque en girar una de les politges (conductora) s’arrossega de forma contínual’altra (conduïda).

La corretja es pot col·locar oberta o creuada. La corretja oberta produeix un gir de lesdues politges en el mateix sentit, mentre que la creuada fa que les politges girin ensentit contrari.

Transmissió per corretja.

Corretja plana

Corretja rodona

Corretja trapezial

Tipus de corretges.

Esquema d’un mecanisme de con escalonat de politges.

Corretja creuada.Corretja oberta.

[1]

28 z Unitat 2 29Màquines i mecanismes z

Transmissió entre eixos que es creuen.

Transmissió entre eixos que es creuen.

Transmissió entre eixos paral·lels.

1. Escriu una llista de cinc màquines que comptin amb mecanismes d’accionament percorretja.

>> activitats

Experimentació amb la palanca I Experimentació amb la palanca II

[ ]mans a l’obra

22 z Unitat 1 23Màquines simples z

1. Talla una peça de 20 cm de llistó de fusta d’1 x 1 cmi ajusta’n les cares a escaire.

2. Fes 8 forats de 4 mm de diàmetre en els punts indi-cats; procura que la broca penetri totalment perpen-dicular a les cares del llistó. Per això és importantque verifiquis la perpendicularitat tal com mostra lafotografia.

3. Munta la palanca tal com mostra la fotografia, de ma-nera que l’eix de gir estigui col·locat en el forat delcentre de la palanca.

4. Vés col·locant monedes del mateix valor als extremsde manera que la palanca quedi en equilibri. Explicaquè és el que s’ha de fer perquè això succeeixi.

5. Munta la palanca tal com mostra la fotografia de ma-nera que l’eix de gir estigui col·locat en el forat mésallunyat de l’extrem on hi ha el forat.

6. Repeteix el procés anterior i explica què s’ha de ferperquè quedi en equilibri.

7. Vés col·locant el fulcre en els diferents forats situatsal centre del llistó. Repeteix el procés, anota el quesucceeix i explica quines conclusions en treus.

8. Finalment, col·loca l’eix de gir en el forat de l’extrem irecolza l’altre extrem en una balança, tal com mostrala fotografia; col·loca-la a zero.

9. Col·loca unes quantes monedes a prop del fulcre ianota el pes que marca la balança.

10. Vés allunyant les monedes del fulcre i anota els diferents resultats de les pesades. Explica les conclusions que treus delque has observat.

El fulcre de la palanca serà format perdos escaires metàl·lics i un clau de menysde 4 mm de diàmetre i d’uns 4 cm dellarg.

És millor que utilitzis escaires de suportconvencionals, com els que mostra la fo-tografia, per tal que els forats on aniràcol·locat el clau quedin perfectament en-carats.

Com a suport per als escaires fes servir untros de fusta amb les dimensions adequa-des perquè puguis fixar-los encarats i se-parats a una distància de 2 cm aproxima-dament.

Escaires

Clau

1 cm

1 cm

20 cm

9 cm10 cm

1 cm

Suport

Creació d’una web de fotografies amb el FrontPage I Creació d’una web de fotografies amb el FrontPage II

[ ]mans a l’obra

188 z Unitat 9 189L’ordinador com a mitjà de comunicació z

2. Desplega el menú i tria l’opció .

3. Fes un clic en de la subfinestrade tasques.

4. En la finestra de diàleg següent, prem la icona

5. Una vegada creat el lloc web, prem «index.htm.» S’o-brirà una pàgina web en blanc.

6. Desplega el menú i, a continuació, prem l’opció.

7. Tria en la finestra que apareixerà el tipus de component:.

8. Tria la tercera opció, que permet crear automàticamentminiatures de les fotografies. Les podràs organitzar enuna fila si et desplaces per la part superior. La imatge se-leccionada es mostrarà al centre de la pantalla.

9. A continuació, s’obrirà una finestra en què podràs afegirles fotografies. Escriu el títol i prem el botó .

.

Per crear un lloc web, fes servir l’editor de pàgines web FrontPage. Per incloure-hi foto-grafies, utilitza l’eina que porta incorporada el programa (en l’apartat Component web,Galeria de fotografies).

Primer, cal que tinguis desades les fotografies que vols incorporar a la web en un directori del’ordinador, per exemple «Les meves imatges».

1. Prem i, a continuació, fes un clic en , en i en.

10. En la finestra , quepermet variar l’amplada i l’altura de les imatges perquè espuguin veure senceres en la pàgina web, tria les opcionscorresponents. Fins i tot podràs girar-les, si t’interessa, o re-tallar-les, si vols que només en surti un motiu.

Per variar el format de totes les fotografies al mateix temps,selecciona la casella de .

Una vegada fetes les variacions, prem el botó .

11. A continuació, podràs veure la pàgina «index.htm» amb lesfotos que hi hauràs inclòs.

12. Per desar la pàgina web, prem la icona i, després, perveure la pàgina web en l’explorador, prem la icona de labarra d’eines.

13. Un cop s’obri l’explorador Internet Explorer, ja pots fer ser-vir els controls de visualització de les fotografies.

Cada vegada que premis una fotografia, la veuràs a sotaamb una mida més gran.

Explica quina és la utilitat de la subfinestra de tas-ques del PowerPoint.

Explica quina és la utilitat de l’àrea d’esquema delPowerPoint.

Quina particularitat tenen les notes que s’escriuenen l’àrea de notes del PowerPoint?

Què són i per a què serveixen les plantilles delPowerPoint?

On pots trobar plantilles del PowerPoint?

Utilitza una plantilla de disseny per crear una pre-sentació per al resum d’un tema de tecnologiaque t’agradi especialment. Tingues en compte queha de constar d’una pàgina de presentació i tres oquatre diapositives amb el contingut del tematriat.

Crea un calendari amb una plantilla del PowerPointque pots descarregar des del lloc web de MicrosoftOffice Online.

Modifica els colors del calendari que has creat enl’activitat anterior.

Explica el procediment que s’ha de seguir per acce-dir a l’element següent:

>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>activitats

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

A partir d’una col·lecció d’imatges que tinguisdesada en el disc dur del teu ordinador, crea unapresentació seguint aquestes pautes:

• Crea una presentació en blanc amb aquest dissenyde diapositiva:

152 z Unitat 7 153L’ordinador com a eina de presentació z

15.

On es troba i per a què serveix aquest element?

Explica on pots trobar i per a què serveix aquestelement:

Quina utilitat té aquesta finestra?

• En el quadre superior, escriu-hi «Presentació».

• En el requadre de la dreta, introdueix-hi una foto-grafia.

• En el requadre de la dreta, escriu-hi un text quefaci referència a la fotografia.

• Modifica la posició dels elements de la diapositiva.

• Modifica el tipus de lletra dels textos i canvia elfons aplicant una plantilla de disseny.

• Afegeix efectes d’animació als rètols i també a laimatge.

• Insereix una nova diapositiva amb una altra planti-lla de disseny que contingui una fotografia i unrètol.

• Afegeix efectes d’animació al rètol i també a laimatge.

• Insereix una nova diapositiva que només continguiun rètol amb la paraula Fi.

• Afegeix efectes d’animació a la paraula Fi de l’últi-ma diapositiva.

• Insereix un fitxer amb música que soni durant totala presentació.

• Afegeix transicions entre les diapositives de la pre-sentació. Tingues en compte que la presentació noha de durar més de 20 segons.

• Finalment, desa la presentació en un fitxer amb unnom que sigui fàcil d’identificar.

10.

11.

12.

Explica quins tipus de disseny de diapositiva potsincorporar en una presentació en blanc.

Explica com pots accedir a aquests elements:

a) b)

13.

14.

Observa algunes màquines o joguines que tinguis acasa i descriu el funcionament de dues.

Explica les diferències que hi ha entre una màquinai un mecanisme.

Escriu el nom de deu màquines simples i justificaen cada cas per què ho és.

Indica quines d’aquestes màquines són simples iquines són compostes: obridor d’ampolles, pinces,rellotge de paret, obrellaunes, batedora, cargol,grua i alicates.

Identifica les màquines representades en els dibui-xos següents i explica’n les característiques:

Anomena cinc elements formats per palanquesmúltiples.

Escriu l’enunciat de la llei de la palanca.

Calcula el pes que es pot aixecar amb les palan-ques següents:

Amb quina de les palanques següents es pot aixe-car un pes més gran? Justifica la resposta.

S’ha aixecat un pes de 150 kg amb una palanca i laforça aplicada ha estat de 30 kg. Calcula la longi-tud del braç de potència si la longitud del braç deresistència és de 0,5 m.

Dissenya un mecanisme compost per diverses palan-ques que permeti vèncer una resistència de 100 kgaplicant una força de 5 kg.

Quina ha de ser la longitud d’una rampa per elevaruna càrrega de 400 kg a 2 m d’altura si la forçaaplicada és de 50 kg?

>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>activitats

1.

2.

3.

4.

5.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

Quin pes es pot aixecar per una rampa de 3 m de longitud i 1 m d’alçada mitjançant una força de25 kg?

Explica què és el tascó i comenta a quina altra mà-quina simple s’assembla.

Escriu una llista d’aplicacions del tascó.

Indica quins d’aquests plans inclinats permeten ai-xecar a la mateixa altura el mateix pes amb menysesforç. Justifica la resposta.

Calcula la força que exerceix un cargol de banc da-munt una peça en aplicar una força de 2 kg, si lamaneta del cargol té una longitud de 30 cm i el pasdel cargol és d’1 mm.

Amb quin tipus de politges s’aconsegueix transme-tre més esforç?

Explica per què és útil la politja fixa si la seva utilit-zació no comporta una reducció de l’esforç que s’ha de fer per aixecar una càrrega.

Quants dispositius de politja mòbil utilitzarem per elevar un pes de 100 kg aplicant una força de25 kg?

Calcula la potència que s’ha d’aplicar a la manetad’un torn per aixecar una càrrega de 75 kg, sabentque el braç de la maneta fa 0,75 m i que el radi delcilindre té una longitud de 0,2 m.

Calcula la potència que cal aplicar a la maneta deltorn del dibuix següent per tal de poder aixecar lagalleda que penja de la corda.

Calcula la longitud de la maneta del torn represen-tat en la figura següent:

24 z Unitat 1 25Màquines simples z

Explica per què amb la palanca de tercer gènere nos’estalvien esforços.

14.

15.

16.

17.

18.

19.

20.

22.

21.

23.

24.

Calcula el radi del cilindre d’aquest torn:25.

a)

g)f)

e)

b)

b)

a)

b)

a)b)

a)

c)

c)

d)

6.

10 cm

1 m

1 m

20 cm

40 kgR

10 cm

30 cm

40 kg

50 kg

50 kg

50 kg

R

r = 10 cm

I = 60 cm

P

R = 300 N

r

I = 0,45 m

P = 6,5 kg

R = 25 kg

r = 10 cm

I

P = 48 kg

R = 40 kg

120 z Projecte 1

1 Elements del projecte

ESTRIS I EINES

l Trepant

l Broca [ 12 mm

l Serra o plantilla per a biaixos

l Llima fina

l Raspa

l Escaire

l Llapis

l Regle

l Tornavís

l Pinzells

MATERIALS

l Contraplacat de fusta: 1 peça de 18 3 23 3 0,4 cm

l Llistó de fusta de 10 3 1 cm: 1 peça de 60 cm

l Llistó de fusta de 4,5 3 0,9 cm: 1 peça de 2 m

l Bordó de 9 3 9 mm: 1 peça d’1 m

l Motllura per a quadres: 1 peça de 110 cm i 3 cm de base com a mínim

l 1 peça de plàstic transparent (dimensions segons la motllura)

l 1 peça de plàstic transparent de 18 3 23 3 0,2 cm

l 1 peça de plàstic translúcid de 23 3 3,5 3 0,4 cm

l Paper de vidre fi per a fusta: 1 full

l Fluorescent mini de 6 W, amb suports i reactància

l 1 encebador per a fluorescent mini de 6 W, i el portaencebador corresponent

l 1 base d’endoll encastable de 220 V

l 1 interruptor encastable de tija rodona de [ 12 mm

l 2 cargols [ 3 3 12 mm i 3 cargols [ 2,5 3 10 mm

l 3 tanques giratòries tipus marc de fotos

l Cola del tipus Montakit i vernís per a fusta

l 0,5 m de cable elèctric vermell i 0,5 m de negre

l Cable de presa de corrent mascle-femella d’1,5 m

projecte CONSTRUCCIÓ D’UN LLUM DE TAULETA

192 z Projecte

1 Investiguem

Internet és un mitjà que permet obtenir informació, enviar i rebre correu electrònic,enviar i rebre missatgeria instantània, dur a terme comunicacions de veu i videocon-ferències, participar en fòrums, accedir a llistes de correus i grups de notícies, consul-tar revistes i diaris digitals, ràdio i televisió en línia, etc. I també ofereix la possibilitatde publicar a la xarxa informació pròpia, compartir-la amb altres usuaris i crear unapàgina web pròpia.

Les pàgines web es poden crear mitjançant el llenguatge de programació HTML omitjançant programes de disseny de pàgines web —cosa que resulta molt méspràctica—, com per exemple el Microsoft FrontPage, l’Adobe Go Live o el Macrome-dia DreamWeaver, entre altres.

A més a més, és molt útil l’ús de programes auxiliars per a la presentació dels ele-ments que formen part de la pàgina web:

l L’Adobe Photoshop, el Paint Shop Pro i el Macromedia Flash 5, per exemple, s’uti-litzen per al tractament de fotografies i gràfics.

l El Microsoft Gif Animator s’utilitza per a la creació de gràfics animats.

l El Microsoft Word s’utilitza per a l’edició del text.

projecte CREACIÓ D’UN LLOC WEB

Pàgina inicial del lloc web del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

En aquesta secció podràs comprovar la relació que hi ha entre la tecnologia i la societat en què vius.

Hi ha pares i mares que pensen que els videojocs perjudiquen elsnens, ja que els aïllen o els creen addicció. Però, malgrat que hi havideojocs violents, també n’hi ha que, a més d’inofensius, proporcio-nen al jugador el gaudi lúdic i altres beneficis, ja que compleixenuna funció d’entreteniment que agilita els reflexos i la ment i, amés, fomenten els valors.

No obstant això, per evitar els aspectes perjudicials cal tenir presentaquestes mesures:

> Cal conèixer el contingut i les instruccions dels videojocs, ja queaixò ens ajudarà a triar els més apropiats a cada edat. És recoma-nable la utilització de videojocs que no siguin sexistes, violents oracistes.

> Cal fomentar l’ús de videojocs en els quals intervingui més d’unjugador i limitar el temps dedicat a jugar-hi.

> Cal que els pares i mares i els mestres s’involucrin en el joc, així comen moltes altres activitats lúdiques, i hi participin.

La utilització dels videojocs, doncs, permet desenvolupar en l’infanthabilitats valorades per la societat actual i reforçar la seva personali-tat positivament.

D’altra banda, els videojocs cada vegada es diversifiquen més: n’hi ha que fins i totrequereixen que el jugador faci diferents exercicis físics mentre la seva imatge és cap-tada per una càmera, és a dir, el fan intervenir físicament en el desenvolupament deljoc; altres afavoreixen l’anàlisi i la presa de decisions, com els jocs d’estratègia; tambéhi ha jocs que posen en contacte els jugadors a través d’Internet.

EL DEBAT DELS VIDEOJOCS

Diversos estudis han demostrat que existeixen prejudicisnegatius respecte als videojocs, ja que se’ls ha responsabilit-zat principalment d’aïllar el jugador, incitar a la violènciai produir addicció. Però també és cert que els prejudicis esrefereixen, sobretot, als continguts dels videojocs, amb elpropòsit de prevenir la influència que poden tenir els de tipusviolent, sexista o racista sobre els jugadors, ja que determi-nades conductes tendeixen a ser imitades principalment pelsinfants i els adolescents.

No obstant això, hi ha investigadors que han arribat a la con-clusió que cal establir fronteres que delimitin els pros i elscontres que comporta la utilització de videojocs. Fins i tot,algunes investigacions consideren que poden servir com amitjà educatiu i que la seva introducció com a recursdidàctic i pedagògic en el procés d’aprenentatge resultapositiva. Aquests investigadors han comprovat que quan el nen juga amb videojocsdesenvolupa certes habilitats i destreses. Per exemple:

> Augmenta la capacitat per utilitzar símbols, s’estimulen la curiositat i la inquietudper investigar i s’exercita la fantasia, sense limitacions espacials o temporals.

> Es fomenta la capacitat d’analitzar, planejar, imaginar i actuar de manera previsora,i s’estimula l’augment de l’atenció i l’autocontrol, si tenim en compte que, pel fetde canviar l’entorn del nen (no el nen), es pot afavorir l’èxit individual.

> La motivació i l’estimulació visuals i auditives dels videojocs permeten la resolucióde diferents problemes i dificultats, amb la qual cosa es dominen habilitats i destre-ses pròpies de la tecnologia.

> S’afavoreix el desenvolupament deles habilitats espacials i es refor-cen les destreses necessàries enl’àmbit de les noves tecnologies.

> Generalment, les persones quejuguen amb videojocs es veuenimmerses en un procés d’aprenen-tatge encobert, i això fa que laresistència a l’aprenentatge formales redueixi.

> Es fomenta el domini d’habilitats, jaque amb la repetició de les accionsuna vegada i una altra s’arriben adominar i s’adquireix una sensacióde control.

> S’afavoreixen el desig de superació(cal intentar-ho una altra vegada) i la interacció amb altres amicsd’una manera no jeràrquica.

[ ]societat tecnològica

148 z Unitat 7 149L’ordinador com a eina de presentació z

>> activitats7. Elabora una llista de jocs d’ordinador amb què hagis jugat alguna vegada i descriu-los

destacant-ne, si és el cas, els aspectes positius i negatius.

Els videojocs poden millorar determinades habilitats motrius dels usuaris.

Videojoc d’ensinistrament, cura i educació de mascotes.

Hi ha videojocs en què, mitjançant una càmera, el jugadorparticipa físicament en el joc.

En els jocs d’estratègia hi ha una part d’informacióde caràcter històric que augmenta la cultura delsusuaris.

L’accés als recursos didàctics que posem al vostre abast es pot ferde manera diversa: editats en paper, en format de CD i des de lapàgina web dintre de l’apartat del Cercle d’Educadors.

També teniu disponible una carpeta arxivador, amb anelles, queus permetrà mantenir en ordre tot el material que us oferim, a mésdel vostre propi.

Els CDs que acompanyen la Proposta didàctica van protegits dintred’una funda de plàstic que es pot guardar a la carpeta arxivador.

Els recursos que us oferim per a un millor aprofitament del nostre llibre a l’aula són:

• La Proposta didàctica, editada en paper. Més d’un centenar de pàgines amb la temporit-zació indicativa, la programació d’aula, les orientacions didàctiques i el solucionari de totesles activitats.

• La Proposta didàctica, editada en CD. Tota la informació de la Proposta didàctica en arxiusinformàtics per ajustar millor la nostra proposta a les realitats de les vostres aules.

6 7

El projecte per a l’àrea de Tecnologies de l’Etapa de Secundària Obligatòria per al tercer curs téel següent índex de continguts: Els Recursos didàctics per al professorat2

També podeu accedir a tots els recursos didàctics des de l’apartatdel Cercle d’Educadors al web de l’editorial:

www.barcanova.cat

L’ORDINADOR I LES BASES DE DADES. Bases de dades. Creació d’una base de dades. Modificació d’una taula. Consultes.Formularis. Informes. SOCIETAT TECNOLÒGICA. Nous productes tecnològics. MANS A L’OBRA. ACTIVITATS.

CONTINGUTS

MÀQUINES SIMPLES. Màquines i mecanismes. La palanca. El pla inclinat i el tascó. El cargol. La politja. El torn. SOCIETAT TEC-NOLÒGICA. L’evolució de les màquines tèrmiques. MANS A L’OBRA. ACTIVITATS.

MÀQUINES I MECANISMES. Sistemes de transmissió de moviment. Transmissió simple. Transmissió composta. Cadenes cine-màtiques. Mecanismes. SOCIETAT TECNOLÒGICA. Aplicacions pràctiques: els engranatges. MANS A L’OBRA. ACTIVITATS.

EL TRANSPORT. Màquines tèrmiques. Màquines de vapor i turbines de vapor. Motors d’explosió. El transport. El transport percarretera. El ferrocarril. El transport marítim. El transport aeri. La tècnica aeroespacial. SOCIETAT TECNOLÒGICA. Nous combus-tibles per al transport. MANS A L’OBRA. ACTIVITATS.

LES TELECOMUNICACIONS. L’evolució de les telecomunicacions. Mitjans de transmissió. La ràdio. La televisió. L’enregistramenti la reproducció d’imatges. SOCIETAT TECNOLÒGICA. La televisió per Internet. MANS A L’OBRA. ACTIVITATS.

LA TELEFONIA. El telèfon. La telefonia fixa. La telefonia mòbil. La telefonia mòbil digital: GSM. Les comunicacions via satèl·lit.El telèfon mòbil. SOCIETAT TECNOLÒGICA. Present i futur de les comunicacions. MANS A L’OBRA. ACTIVITATS.

EL PROCÉS TECNOLÒGIC. L’anàlisi d’objectes. El projecte tècnic. SOCIETAT TECNOLÒGICA. Els objectes tecnològics com asímbols internacionals. MANS A L’OBRA. ACTIVITATS.

Uni

tat

1U

nita

t2

Uni

tat

3U

nita

t4

Uni

tat

5U

nita

t6

Pro

ject

eU

nita

t7

CONSTRUCCIÓ D’UN LLUM DE TAULETA

L’ORDINADOR COM A EINA DE PRESENTACIÓ. Microsoft Office PowerPoint. Creació d’una presentació. Vistes. Diapositives.Inserció de so i vídeo. Animacions. Transicions. SOCIETAT TECNOLÒGICA. El debat dels videojocs. MANS A L’OBRA. ACTIVI-TATS.

Uni

tat

8U

nita

t9 L’ORDINADOR COM A MITJÀ DE COMUNICACIÓ. Creació de pàgies web. Operacions bàsiques. Taules. Inserció d’imatges i

text en les taules. Components web. Enllaços o vincles. Publicació de pàgines a Internet. SOCIETAT TECNOLÒGICA. Quin pro-veïdor d’Internet hem de contractar? MANS A L’OBRA. ACTIVITATS.

El CD de l’alumne

I Tecnologia

II Informàtica

El llibre incorpora un CD amb propostes d’avaluació de cada unitat pensat per a ser utilitzatindividualment per cada alumne. També incorpora uns arxius de vídeo que expliquen, pas a pas,un dels projectes del curs: Construcció d’un llum de tauleta.

3r ESO3r ESO

Fabricat per SONOPRESS

COMPACT

Tecn

olog

ies

DL: x-xxxxx-xxxx© 2007, Editorial Barcanova, SAMallorca, 45, 4a planta08029 Barcelonawww.barcanova.cat

Proposta didàctica

PROPOSTA DIDÀCTICA• Presentació dels diversos recursos• Temporització indicativa• Programació d’aula• Desenvolupament de les unitats• Solucionari de les activitats

CD interactiu• Autoavaluacions- I Tecnologia- II Informàtica

3r ESO3r ESO

Fabricat per SONOPRESS

COMPACT

Tecn

olog

ies

DL: x-xxxxx-xxxx© 2007, Editorial Barcanova, SAMallorca, 45, 4a planta08029 Barcelonawww.barcanova.cat

CD interactiu

Pro

ject

e

CREACIÓ D’UN LLOC WEB

www.tecnologiaeso.com

En aquesta adreça, després de registrar-vos gratuïtament, podreu accedir a continguts diversosi actualitzats que han preparat els autors del projecte: Xavier Serrate i Antonio Romero.

8

El web de Barcanova 3

Pàgina web

Us recomanem la visita al web de l’editorial, on podreu trobar totes les novetats i el fons edi-torial actualitzat amb tots els materials educatius i de fons literari que Barcanova ofereix.

Cercle d’Educadors

Cercle d’Educadors és un espai virtual de comunicació i relació entre els usuaris de Barcanovai l’Editorial. Formar part del Cercle d’Educadors és gratuït.Per a poder gaudir dels avantatges de ser membre heu de formalitzar la vostra inscripció desdel web de l’editorial.

El web dels autors4