3r ESO

Literatura. Primer trimestre

Els trobadors

L’Edat Mitjana (s. V- s. XV)Feudalisme

És el règim social de l’any 1000. Es caracteritza per una relació de vassallatge entre els pagesos que cultiven la terra i els senyors feudals que exerceixen el poder.

La societat era estamental: estava dividida entre la noblesa, l’eclesiàstica i el poble.

La corona d’Aragó

- L’any 1162 neix la Corona d’Aragó, formada pels territoris d’Aragó i els comptats catalans.

- Al segle XIII, experimenta una gran expansió quan el rei Jaume I conquesta Mallorca (1228) i València (1238).

- Més tard, el seu fill Pere el Gran també adquireix Sardenya i Sicília.

Recapitulam...Qui eren els trobadors?

Quin tipus de composicions realitzaven?

Quina diferència hi havia entre els trobadors i els joglars?

Qui varen ser els tres trobadors catalans més importants?

El sorgiment de la llengua catalana

L’Edat Mitjana és l’època de la formació del català i de les altres llengües romàniques.

Al s. IX ja estava formada la llengua catalana oral o llengua vulgar, tot i que el llatí continuava sent la llengua culta.

La lírica dels trobadorsTota la literatura fins el moment s’escrivia en llatí. Al s. XII sorgeix la primera literatura escrita en una llengua romànica que avui es parla al sud de França, l’occità. Per la proximitat geogràfica i pel vincle polític entre Catalunya i Occitània, molts de poetes catalans començaren a escriure poesia trobadoresca en occità.

Pel que fa al contingut, la lírica trobadoresca estableix una convenció en què el poeta es declara vassall de la dama; de manera que s’estableix un parel·lelisme amb les relacions de vassallatge que regien la societat feudal. Això és coneix com amor cortès.

Gèneres trobadorescsA) LA CANÇÓ: El trobador declara l’amor a la dama i li jura fidelitat. La dama

generalment és casada. Per això, el seu amor s’ha de mantenir en secret i el poeta fa

servir un pseudònim per amagar la identitat de l’estimada. B) EL SIRVENTÈS: Sol ser un text d’odi i de venjança que els trobadors feien servir per

desafiar altres trobadors. Sovint tenien motivacions polítiques.

Els trobadors i els joglarsEls trobadors: Eren els autors dels poemes. Sovint pertanyien a la noblesa i fins i tot eren reis.

Els joglars: Interpretaven els poemes de memòria i els cantaven davant el públic amb un llaüt, una lira... Els difonien arreu.

Els primers trobadors catalansGuerau de Cabrera

Guillem de Berguedà

Cerverí de Girona

Recapitulam...Qui eren els trobadors?

Què era l’amor cortès?

Quin tipus de composicions escrivien?

Quina era la diferència entre un trobador i un joglar?

Quins varen ser els trobadors catalans més importants?

No prengueu el fals marit,

Jana delicada

No el prengueu el perjur,

que és un neci ignorant,

Jana delicada.

Que és neci i adormit,

que no dormi amb vós al llit,

Jana delicada.

No sigui per vós amat,

car més val aquell que teniu en secret,

Jana delicada.

Que no jegui amb vós al llit,

més us hi valdrà l’amic,

Jana delicada.

Viadeyra de Cerverí de Girona

ramon llull

RaMon LlullÉs un autor d’una importància cabdal pel que fa a la creació de prosa en català. És el primer autor europeu que utilitza una llengua vulgar per escriure sobre ciència, filosofia, teologia…

Va escriure més de 260 obres en català, llatí i àrab… Va tocar tots els gèneres: poesia, prosa didàctica, novel·la...

La vida de llull- Neix a Palma vers el 1232, fill de pares barcelonins que s’establiren a l’illa després

de la conquesta de Jaume I. - La seva posició benestant li dóna accés a la cort reial, on entra en contacte amb la

cultura. - Cap a trenta anys, mentre escrivia, va tenir una visió de Crist a la creu, un episodi

que es va reiterar cinc vegades. Llavors, va decidir canviar de vida. Va abandonar la cort i la seva família, i es dedicà a la pregària i a l’ermitatge.

ELS SEUS TRES OBJECTIUS:

a) Convertir els infidels en cristians b) Fundar monestir per ensenyar llengües orientals als missioners que havien d’anar a

convertir els infidelsc) Redactar obres per refutar els errors de les religions no cristianes

- Llull, per complir la seva missió, viatjà arreu del món a Montpeller, París, Gènova, Nàpols… Entrevistada bisbes i papes perquè l’afavorissin en el seu projecte

- També viatjà al nord d’Africa. La imatge és d’un viatge que va fer a Bugia, on va ser apedregat i empresonat.

- Va morir el 1316 no se sap si a Bugia o en el viatge de retorn a Mallorca

La poesiaPoesia autobiogràfica: Llull confessa les seves crisis personals i parla de la seva vida. Obres: Lo Desconhort i Cant de Ramon

Poesia religiosa: Dedica diversos poemes a la Mare de Déu

La prosa didàcticaLlibre de l’ordre de cavalleria (1272)

Estableix els deures i les obligacions del cavaller perfecte. Descriu els rituals dels homes d’armes.

Llibre de les bèsties

És el setè llibre de Fèlix o llibre de les meravelles. És un relat breu en prosa protagonitzat per animals. L’objectiu és reflectir a través del comportament dels animals els principis que han de presidir al bon govern entre els humans.

la novel·laLlibre d’Evast e Blanquerna (1283)

- També pretén mostrar una conducta que l’autor considera adequada

- S’ha considerat una novel·la urbana, perquè és el primer relat europeu que transcorre en una ciutat

- La novel·la té cinc llibres. El primer està dedicat a Evast i Aloma. Els altres quatre als seu fill Blanquerna.

- Blanquerna porta una vida religiosa i va ascendint dins la jerarquia de l’Església: és monjo, després abat, bisbe, cardenal i papa. Quan arriba a papa, Blanquerna dimiteix, i abandona per acollir-se a la vida solitària, en companyia de Déu i de la natura.

La prosa MísticaLlibre d’Amic e Amat (1276-1278)

Reflecteix l’experiència mística de Llull. És una obra en prosa poètica en què l’Amic i l’Amat, és a dir, l’home i Déu, expressen, sovint de forma dialogada, el lligam d’amor que els uneix. Llull fa servir un llenguatge molt bell i elaborat, ple de metàfores literàries:

Un exemple… Digues, foll, què és amor? Respòs que amor és aquella cosa que los francs met en servitud, e a los serfs dóna llibertat. E és qüestió a qual és pus prop amor: a llibertat, o a servitud’ (versicle 287)

Cantava l'ocell en el verger de l'Amat. Vingué l'Amic, el qual digué a l'ocell:

- Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos per l'amor, car en el teu cant es representa als meus ulls el meu Ama. (versicle 26)