Què treballarem en aquest tema?

-Les conquestes militars de la Corona d’Aragó.

- L’expansió mediterrània catalanoaragonesa.

- L’economia i la societat als segles XIII – XV.

- La població jueva a Catalunya.

- La monarquia catalanoaragonesa i les institucions de govern.

- El regne de Navarra a la Baixa Edat Mitjana.

- La crisi demogràfica i econòmica dels segles XIV i XV.

- L’art gòtic a la Corona d’Aragó.

La Corona d’Aragó es va formar el segle XII, amb la unió del regne d’Aragó i els comtats catalans.

Els segles XIII i XIV es va produir una expansió territorial catalanoaragonesa a la Mediterrània.

L’organització política funcionava mitjançant el pactisme entre la monarquia i les institucions de govern.

El segle XIV es va iniciar una etapa de crisi econòmica, demogràfica, política i social.

La mort de Martí l’Humà sense descendència i la instauració d’una dinastia d’origen castellà, els Trastàmara, va originar una guerra civil.

-1213: batalla de Muret fi de l’expansió cap a Occitània

- expansió al sud peninsular i a la Mediterrània

Causes que expliquen l’expansió:

•decadència del regnes de Taifes• interès de la burgesia catalana

BCN vol expandir el comerç al Mediterrani

• interès de la noblesa aragonesavol adquirir noves terres

Batalla Las Navas de Tolosa (1212)“reconquesta” conjunta dels regnes cristians : Alfons VIII de Castella, Sanç VII de Navarra i Pere I de Catalunya-Aragó

Primeres incursions al Mediterrani: - Ramon Berenguer III amb els comerciants de Pisa va encapçalar una expedició contra els sarraïns de Mallorca (1114) - objectiu: eliminar la pirateria que des de les Balears interferia en el comerç.

Entre el 1229 i el 1287 Jaume I i Alfons III van conquerir el regne musulmà de Mallorca, centre estratègic a la Mediterrània i refugi de pirates.

Jaume I va conquerir la major part del regne de València entre els anys 1229 i 1245, fins al riu Xúquer i el port de Biar.

Les terres d’Alacant van ser ocupades per Jaume II al segle XIV.

MALLORCA regne musulmà, des del s. X bon centre de comunicacions refugi de pirates (problemes amb el comerç)

- monarquia- noblesa- burgesia comercial

Interès per conquerir-la:

1228: Corts de BCN condicions de participació i repartiment de terres- ½ terres pel rei ho reparteix entre: templers, funcionaris i ciutats- ½ terres repartides entre els magnats participants:

- comte de Rosselló- comte d’Empúries- vescomte de Montcada- bisbe de Barcelona

redistribuïdes entre colons, sobretot de l’Empordà i el Rosselló

1229: conquesta de l’illa, es parteix del port de Salou.- resistència de la població musulmana refugiada a les muntanyes fins el 1231.

1287: Alfons III (nét Jaume I) va conquerir Menorca

- iniciativa: nobles aragonesos i ordes religiosos militars (templers) ocupació de terres

- 1236: intervenció de Jaume I capitulació de València (1238) - conquesta en 3 etapes:

1. Ocupació de les terres de Castelló Terres repartides entre nobles aragonesos i ordes militars2. Capitulació de València i comarques (setge de 5 mesos) Repartiment de terres: catalans a la costa i aragonesos a l’interior3. Zona meridional Moltes capitulacions: es queda part de la població musulmana i pocs

cristians

- 1245: ocupació del port de Biar- 1304: Jaume II ocupa Alacant, Elx i Oriola.

Capitulacions. Pactes de lliurament dels sarraïns al rei catalanoaragonès a canvi de respectar la vida, la propietat, les lleis, els costums i la religió dels vençuts.

-Resultat conquesta:- tensions entre el rei i els nobles aragonesos incorporar els nous territoris a Aragó- solució: creació d’1 nou regne: el de València- confederació catalanoaragonesa. 3 regnes, cada un amb lleis, corts i institucions pròpies.

1266: conquesta de Múrcia per Jaume I, el cedeix a Castella per pacte (tractat de Cazola, 1179)

LES CONQUESTES DE LA CORONA D’ARAGÓ

3. Tractat de Cazola / Cazorla (1179)Alfons VIII de Castella – Alfons el Cast Redistribució dels territoris que queden per conquerir Aragó: València, Xàtiva i Dènia

-Renuncia a Múrcia per No declarar-se vassall del rei castellà pels territoris anteriors.

PACTES ENTRE CASTELLA I ELS COMTES - REIS CATALANS:

1. Tractat de Carrión (1140)Ramon Berenguer IV – Alfons VII de Castella Ret homenatge al rei castellà a canvi de recuperar la part occidental del Regne d’Aragó. pacte: unir forces contra Navarra ajuda militar per ocupar Almeria

2. Tractat de Tudellén / Tudillén (1151) mateixos protagonistes Repartiment de la península catalans: València, Dènia i Múrcia R.B.IV ret homenatge al rei de Castella es prepara una nova acció contra Navarra

Tractat de Corbeil (1258)Jaume I – Lluís IX de França Renuncia a les terres d’Occitània, controlarà Montpeller (ciutat de la seva mare), França: renuncia als antics comtats catalans com a descendent de Carlemany.

4. Tractat d’Almirra (1244)Alfons X el Savi (gendre Jaume) – Jaume I- Alfons volia controlar Xàtiva La frontera quedava fixada al port de Biar.

TRACTATS AMB FRANÇA

SICÍLIAPere II el Gran (1276-1285)-Inici expansió mediterrània amb la incorporació de Sicília (1282)

- 1262: casament de l’infant Pere i Constança de Sicília-1282: fa valer els drets dinàstics sobre la família d’Anjou i conquereix l’illa- punt estratègic en les rutes comercials- gran mercat per a les teles catalanes i principal proveïdora de blat que es consumia a BCN.

SARDENYAJaume II (1291-1327)- 1323: Conquesta de l’illa, després d’expulsar genovesos i pisans.

DUCATS D’ATENES I NEOPÀTRIA (1311-1390)- Creats a Grècia pels almogàvers, comandats per Roger de Flor

REGNE DE NÀPOLS- Alfons IV el Magnànim (1416-1458)- conquerit als Anjou- 1442: Nàpols sera la capital del regne.

-Guerra amb França- ocupació de Girona per les tropes de Felip l’Ardit-Profanació sepulcre Sant Narcís mosques- batalla de les Formigues 3 i 4 de setembre de 1285

l’amirall Roger de Llúria guanya les tropes franceses“ A partir d’ara no hi haurà peix que s’atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera de les quatre barres del nostre senyor rei d’Aragó”. Roger de Llúria, 1285

-Conseqüències:- fi del poder naval francès- germà Pere, Jaume II de Mallorca a favor de França ocupació de Mallorca per part d’Alfons II, el liberal o el franc (1285-1291)

SARDENYAInterès per:

- riqueses naturals, mines de plata i corall, salines- producció agrícola: cereals- ramaderia: carns, cuirs i formatges

- situació estratègica pel control del comerç marítim.

ELS ALMOGÀVERS- unitats de soldats mercenaris = feien la guerra a canvi de diners- contractats pel rei de Sicília (Manfred), quan hi ha pau es queden sense feina- van formar la Companyia Catalana d’Orient , creada el 1303 sota les ordres de Roger de Flor. -eren coneguts per la seva habilitat i agressivitat en el camp de batalla. Vivien del saqueig. En temps de pau saquejaven a la població pagesa.-van lluitar a favor de l’emperador de Bizanci contra els turcs.- els bizantins van assassinar Roger de Flor i molts soldats (por per la riquesa i els saquejos). Uns quants van sobreviure i van atacar Bizanci en venjança.-contractats pel ducat d’Atenes, no els pagaven el pactat.

- guerra al ducat d’Atenes victòria almogàvers- expansió a Neopàtria- 1380: Pere el Cerimoniós incorpora els dominis a la corona.- es perden amb Joan I, el Caçador (1387-1395)

ROGER DE FLOR (Rutger von Blum). Origen italo – germànic. Era monjo templer i capità de nau de la flota de Sicília. Deixa l’ordre del temple i es converteix en soldat mercenari.

RUTES COMERCIALS

- Suport dels mercaders catalans (BCN) i també València i Mallorca- naus i diners per noves rutes comercials: Itàlia, nord Àfrica, Orient Pròxim- productes importats: espècies, sedes, perfums… reexportació- productes exportats: vi, mel, fruita seca, sal (marina i mineral), cuirs, pells, teixits, armes de ferro, corall, oli i esclaus.

L’EXPANSIÓ CATALANOARAGONESA I LES RUTES COMERCIALS A LA MEDITERRÀNIA (SEGLES XIII-XV)

CONSOLAT DE MAR

- Organisme del dret marítim català- llibre del consolat de mar normes jurídiques acceptades a la Mediterrània, seran un model de dret mercantil.

-Tribunal dirigit per 1 cònsol o representant de la ciutat amb poder judicial per resoldre problemes entre mercaders. - Tenia cura dels salaris dels mariners, de les associacions en la construcció naval i també dels contractes entre patrons, mariners i comerciants. - El 1r consolat es crea a BCN el 1260. A finals del s. XIV n’hi havia 42 per la Mediterrània.

Consolat de Mar de Palma de Mallorca

Full del llibre del consolat de mar

LES DRASSANES

- Edifici on es construeixen les galeres de la corona.Les drassanes reials de BCN són un edifici gòtic, situat a la façana marítima de la ciutat. Es comencen a construir al segle XIII (Pere el Gran).Són de les poques drassanes que es conserven.Actualment són la seu del Museu Marítim de BCN.

Els successors de Jaume I inicien una expansió militar i comercial per la Mediterrània:

- Pere el Gran → Sicília (zona estratègica + blat)- Jaume II → Sardenya- Atenes i Neopàtria

Aquestes conquestes s’aconsegueixen gràcies a:- Bona flota marítima (Roger de Llúria i Pere el Gran)- Almogàvers (soldats mercenaris)

Els comerciants catalans i valencians ho recolzen perquè volen rutes comercials segures:

- compraven productes orientals (espècies, seda, perfums...) → més CAR a Europa.- venien: teixits, armes de ferro, oli, esclaus.

Consolat de Mar → tribunal amb un representant de la ciutat de Barcelona que resolia problemes entre mercaders o els representava davant les autoritats.

Llibre del Consolat de Mar → codi de lleis que regien els consolats. Es van utilitzar a TOTA la Mediterrània

LA POBLACIÓ

s. XII-XIII: augment de la població prosperitat econòmica ( comerç )- camp: majoria de població- ciutats: desenvolupament comercial i artesà

atracció per nouvinguts

ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Agricultura: creixement a partir s. XIII augment de la producció més terres (rompuda – artigatges)- millores tècniques + noves plantes (safrà per exportar)

•Catalunya deficitària en blat importacions d’Aragó, la Provença, Sicília i més tard Sardenya.

Activitat artesana: important agrupacions en gremis- oficis per cobrir necessitats diàries: fusters, sabaters, ferrers…- productes de luxe per exportar: argenters- manufactura de draps, exportació

Comerç: activitat + important base economia- 1250-1350: etapa d’esplendor, Catalunya centre importació de productes de la Mediterrània oriental.

Llotja: centre comercial de les ciutat, on es reunien els mercaders per taxar els preus dels productes.

Llotja de Palma, 1426-1447. Façana i interior.

ELS GRUPS SOCIALS

-Societat feudal: privilegiats i no privilegiats

-noblesa i clero: grans propietaris de terres

- no privilegiats: pagesos i artesans / burgesos

Noblesa, es distingeix segons la riquesa

-Barons i rics homes: grans terratinents

- Cavallers: viuen en castells petits o cases fortificades (manteniment amb rendes de pagesos)

Clero

-Alt clergat: arquebisbes, bisbes, canonges i abats origen nobiliari, amb vida luxosa i privilegis.

- Baix clergat: capellans, monjos i frares

-Pagesos (90% de la població)- lliures, molt pocs- adscrits a la terra, majoria (havien de pagar la remença per abandonar les terres )

-Població urbana diferents per la riquesa- mà major:

- burgesos rics (banca i comerç d’ultramar – ciutadans honrats-)- mà mitjana:

- mercaders (comerciants, armadors o patrons de naus)- artistes: notaris, metges, orfebres- artesans de cert prestigi

- mà menor o poble menut: (80% de la població urbana)- artesans (menestrals) organitzats en gremis- bracers - pobres i captaires

-Altres grups socials (no tenien els mateixos drets)- esclaus: criats a les cases, al camp i a tallers artesans.- mudèjars: feines al camp (molts a Tortosa i Lleida)- jueus

Els mals usos:

- Conjunt de costums feudals. A la Baixa Edat Mitjana (s. XI-XIV) es comencen a veure com abusius. Tot i que amb la crisi del segle XIV-XV, molts nobles veuen reduir les seves rendes i recuperaran aquests mals usos.

Remença: dret de redempció a canvi del pagament d’un rescat. Afectava a la muller i als fills i filles.

Intestia: dret del senyor a quedar-se amb una part dels béns mobles i del bestiar del pagès quan moria intestat, és a dir, sense testament.

Eixorquia: penalització per a aquells que no tinguessin descendents en la successió del mas.

Cugúcia: pena per castigar l’adulteri, consistia en repartir els béns de l’adúltera entre el senyor i el marit perjudicat.

Arsina: indemnització que rebia el senyor directe per raó d’un incendi a la finca.

Ferma d’espoli forçada: cànon cobrat pel senyor a canvi de donar el seu consentiment al pagès perquè pogués hipotecar la finca com a garantia del dot de la seva esposa.

Ius maletractandi: dret senyorial de maltractar els pagesos per fer-los expiar un delicte o falta.- aprovat per les Corts de Cervera el 1202

Els Mals usos van ser una de les causes, no l’única, de la Guerra dels remences (1460-1486). Van ser abolits per Ferran II en la Sentència de Guadalupe, 1486. Es redimia els mals usos pagant 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar pagesos.

Població remença al final del segle XV

- Grups socials diferents: esclaus, mudèjars i jueus

Cronologia:70 dC: Imperi romà destrueix el temple i la ciutat de Jerusalem

- diàspora: els jueus s’escampen per tot el món- sempre conservaran les creeences i pràctiques tradicionals

-Finals s. IX: establiment de famílies jueves a Girona.Tracte diferenciat:

- els jueus són protegits pels reis a canvi d’1 ajut econòmic i passen a ser una propietat reial i una font important de rendes del patrimoni privat del monarca.ALJAMA = comunitat de jueus amb tota la seva organització civil, social,

cultural i religiosa. Són independents d’1 de l’altra.- Aljama: organisme jurídic que reuneix i regeix els hebreus. sota l’autoritat del rei, i el rei nomena com a representant seu el BATLLE de l’Aljama. Consell de l’Aljama regeix tota la vida de la comunitat amb les seves pròpies lleis de règim intern lloc de reunió: la SINAGOGA- Càrrecs de l’Aljama:

- clavari (tresorer)- rebedors de comptes- taxadors d’impostos, encarregats de passar els comptes dels béns comunals.- rabí coneixements religiosos- jutges i notaris

És com un govern autònom dins la ciutat lligat directament al sobirà.- jurats del municipi NO tenen jurisdicció sobre els jueus del Call, ni

cap representant municipal al Consell de l’Aljama.

La majoria de les aljames estaven lligades al rei, excepte Castelló i Peralada que estaven sota jurisdicció del comte.També es té coneixement de jueus a Verges, eren pocs i estaven dispersos.

LOCALITATS CATALANES AMB POBLACIÓ JUEVA

Torroella de Montgrí.El 1320: unes 12 famílies jueves hi vivien, la seva activitat prestamista s’escampava pels voltants.1348. Pesta negra davallada de la població jueva.No n’ha quedat empremta en la toponímia, es creu que el barri era al carrer de St.Genís, darrera l’església.

LA SINAGOGA = nucli del Call-Centre de pregrària, de la cultura, del govern i de la vida social.- S’hi resa, s’hi predica, s’hi elegeixen els càrrecs públics, s’hi reuneixen els regidors i s’hi fan les proclames matrimonials.- Hi ha l’escola, l’hospital i l’hostal per als transeünts.- Lloc públic de propietat comunal.

- Orientació de l’edifici: ORIENT (direcció Ciutat Santa, Jerusalem).- El local principal, destinat a la pregària, té al seu centre la plataforma de l’oficiant. - Mur oriental: armari que guarda els rotlles de la Llei.- Figura principal: rabí

- dirigeix la pregària- ensenya als infants- porta el control dels naixements, casaments i

traspassos.- intervé en els judicis.

Als Calls no hi havia 1 sola sinagoga, sinó diverses de successives. A Girona n’hi va haver 3.

ACTIVITATS ECONÒMIQUES- artesania: joiers, teixidors- comerç- prestadors de diners- càrrecs a la cort reial: intèrprets, ambaixadors, agents del fisc….

Bimah: plataforma elevada des d’on el rabí llegeix la TORÀ

Ner tamid: flama perpètua

Arca que conté els rotlles sagrats de la Torà

Menorah: canelobre de 7 braços simbolitza els 7 dies de la Creació

MARGINACIÓL’hàbit reglamentari (imposat al s. XIII) i la rodella són dos signes clars de la marginació dels jueus, i obeeixen al designi de diferenciar-los de la comunitat cristiana.

Alemanya, anys 30 s.XX:El règim nazi reclou els jueus d’Alemanya i Polònia en barris tancats: guettos.Els jueus estan obligats a portar una estrella ben visible per ser identificats.

Rodella de mig pam o de color groc i vermell, els homes l’han de portar sobre el pit i les dones al front, si bé, les dones la poden substituir per dues cintes.Ús obligatori dins la ciutat, excepte si estan al servei del rei (batlle).

ASSALTS AL CALLMotius que provoquen aquests atacs:

1. enveja que generen els jueus, pels privilegis que tenen i pel poder econòmic (dedicats a afers financers, són prestamistes)

2. revenja de cristians burlats per jueus prestamistes o la possibilitat de liquidar 1 antic deute amb la violència.3. fanatisme exaltat pels clergues (instigadors i protagonistes de molts

aldarulls).1276: assalt al Call de Girona, a toc de campanes els clergues envesteixen els jueus a mà armada.-Dies perillosos: Setmana Santa sermons acusant-los de la mort de Jesús (deïcides)

s.XIII: costuma de “matar jueus” a la sortida dels oficis.

Cronologia d’atacs al call de Girona: 1276,1278, 1285, 1331, 1348, 1391, 1413, 1416, 1418 i 1456. també anomenats pogroms

Predicació de Sant Vicens Ferrer

Després del progrom de 1391:-augment de conversions moltes vegades com a única fòrmula de supervivència.- disminueix el poder econòmic dels jueus.

Atac de 1391: general a totes les jueries de la península ibèrica- predicacions incendiàries de l’ardiaca Ferran Martínez a Sevilla- Girona: 10 d’agost, fira de Sant Llorenç- molts pagesos dels voltants van a la fira, cremen el portal del Call, entren a la jueria on roben, saquegen i degollen alguns jueus. Es salven els que demanen a crits el baptisme.- els pagesos volen tornar a atacar. - els Jurats (govern municipal) reclou els jueus a Torre Gironella (punt més alt de la ciutat).- el rei Joan diu que els anirà a ajudar, però no ho fa. Va a cacera i no es recorda dels jueus.- 20 setembre encara estan tancats, es decideix tancar la ciutat per protegir els jueus.

31 de març de 1492:Decret d’expulsió de la població jueva de la Corona de Castella i Corona d’Aragó (Reis Catòlics)

Exemple. Jafudà Cresques- Cartògraf jueu d’origen mallorquí, va treballar a la Cort de Pere III, Joan I i Martí I.-Es va convertir al cristianisme arrant del saqueig del Call de Palma de Mallorca el 1391. Va adoptar el nom de Jaume Ribes.- fill d’1 altre cartògraf: Cresques Abraham.- pare i fill van fer un Atles el 1375, present del rei Pere III al rei de França.

Actualment es troba a la Biblioteca Nacional de París

-s. XII: inici de la immigració jueva

- Jaume I dóna facilitats per establir-se a Catalunya

- els reis protegien els jueus ( prestadors de diners)

- oficis: - artesans

- comerç

- prestadors de diners

- càrrecs a la cort

-Comunitats jueves importants: Perpinyà, Girona, Barcelona, Besalú…

- tradicions i costums diferents: sinagogues, miqvé...

- marginats: - barris separats (calls)

- distintiu al vestit

- s. XIV: persecucions pogroms

LA MONARQUIA CONFEDERAL

- Comtats catalans Principat (Pere III el Cerimoniós)-Regne d’Aragó- Regne de València - Regne de Mallorca- Sicília- Sardenya- ducat d’Atenes i Neopàtria- Regne de Nàpols

- cada estat manté les estructures de poder, els costums, les lleis i la llengua propis.-institució comuna: la monarquia

- el rei ha de respectar les lleis i els costums de cadascun PACTISME- governador per cada regne (família o alta noblesa)- tot el poder a mans del rei administració de la corona

Equilibri entre el poder del rei i les institucions dels diversos territoris

Compartir el poder: primer amb els privilegiats (noblesa i clero)- s. XIII: s’afegeixen els burgesos rics de les ciutats (BCN)- Corts: instrument per aconseguir l’equilibri. Representaven els

interessos de la població urbana dels privilegiats.

- familiars, nobles, clergues i funcionaris que envolten el monarca.- Consell reial: organisme consultiu- Cúria: tribunal de justíca- Cancelleria: centre d’administració- Tresoreria: finances

CORT REIAL - itinerant- Residència rei: Palau Reial BCN

CORTS

-Monarquia confederal: confederació d’estats

Cada estat té les estructures de poder, els costums, les lleis i

la llengua propis.

-monarquia: única institució comuna.

- cada regne tenia un governador que representava el rei.

- pactisme: equilibri entre el poder del rei i el de les institucions.

- cort reial: itinerant

- Consell Reial

- Cúria

- Cancelleria

- Tresoreria

CORTS s.XIII: formació de l’Estat Català Òrgan màxim de legislació formada per

- antecedents: - cort comtal (s. XI)assessorava el comte en el

govern- cúria: impartia justícia

• consellers• nobles • eclesiàstics

-convocades pel REI- constituïdes per 3 braços

• eclesiàstic (alta jerarquia de l’Església)• militar (nobles)• reial (representants de les ciutats de jurisdicció reial) a partir de 1214 (Jaume I)

- prova de la importància de les ciutats de comerciants i artesans (BCN)

Corts formades per la gent més rica i poderosa = oligarquia Elaboren 3 tipus de lleis:

1. constitucions (plantejades pel rei)2. capítols de cort (propostes dels braços)3. actes de cort (aprovació de les lleis promulgades pel monarca, procediment

d’urgència – Corts no reunides) - Plantegen greuges (actual Síndic de Greuges)

-CONSOLIDACIÓ-1283: Pere II el Gran necessita ajuda (guerra de Sicília, contra França i el Papa)- 3 estaments demanaran + privilegis

- organisme legislatiu: REI sotmès a la llei- rei promet lleis i Corts discuteixen. També proposen lleis.- obligació de convocar 1 cop l’any (mínim), s’allargarà a 3 anys.

Diputació del General de Catalunya (Generalitat)

-1289: Corts de Montsó, rei Alfons II el Franc- creació d’1 comissió delegada de les corts: DIPUTACIÓ DEL GENERAL- finalitat: recaptar els tributs concedits per les Corts al rei- formada per 1 grup de diputats de cada braç

-1359: Corts de Cervera, rei Pere III el Cerimoniós- Diputació del General Generalitat- és permanent i formada per 3 diputats (1 de cada braç) renovats cada 3 anys.

-1365: Corts de BCN, rei Pere III el Cerimoniós- es fixa la seu: Barcelona

GENERALITAT: - formada per 3 diputats (1 de cada braç) + 3 oïdors de comptes

missió: aprovar o impugnar els comptes

-Amb el temps tindrà caràcter polític:- màxima expressió del poder de les classes dirigents (oligarquia)- defensora dels privilegis de l’oligarquia catalana- dirigir la política catalana en moments de crisi:

- després de la mort de Martí l’Humà - conflictes urbans: la Busca i la Biga- guerra civil, rei Joan II

ELS CONSELLS MUNICIPALS-s. XIII – XIV: consolidació de les institucions municipals- abans: govern municipal estava format per:

- funcionaris reials: veguer / batlle +

- col·laboració de consellers representants de les ciutats

-canvi: Jaume I estableix l’estructura bàsica del govern municipal- format per magistrats (cònsols, jurats, paers o consellers)

amb facultats administratives i executives- assemblea de jurats (ajuda als magistrats)

caràcter consultiu

Barcelona Consell de Cent (100 jurats)- elegeixen a 5 consellers

màxima autoritat muncipal administren la ciutat

•Problemes: càrrecs de consellers i diputats controlats per burgesia + rica (ciutadans honrats, mà major)

oligarquia municipal enfrontaments amb altres sectors municipals (mà mitjana i poble menut)

Aquesta organització també existia en altres ciutats. Ex: Lleia hi havia el Consell de la Paeria.

- Corts: reunions dels representants dels privilegiats agrupats en 3 braços.

- Les Corts eren una limitació al poder del rei. El monarca havia de pactar.

-Les Corts elaboraven 3 tipus de lleis:

- constitucions

- capítols de cort

- actes de cort

-La Generalitat (Diputació del General) era una delegació permanent de les

Corts, creada al segle XIV.

- Consells municipals.

- s. XIII. El poder estava en mans de representants escollits pels

ciutadans.

- oligarquia municipal: burgesia més rica.

DINASTIES FRANCESES1234: mort de Sanç VII (participa a las Navas de Tolosa)

- sense descendència legítima- successió: dinasties franceses, un nebot (duc de Xampagne)

1284: matrimoni de Joana I de Navarra amb Felip IV de FrançaFrança i Navarra: mateixa corona

Corona d’Aragó - Navarra1419: casament de Blanca I de Navarra amb Joan d’Aragó.- Blanca era vídua de Martí el Jove, tenia 35 anys-Joan era germà del rei Alfons el Magnànim (fills de Ferran d’Antequera, tenia 22 anys)- era necessari un nou matrimoni, ja que Blanca havia estat declarada hereva de Navarra i necessitava tenir descendència!- hereu: Carles príncep de Viana (hereu corona de Navarra)- mort la reina (Blanca) NO es compleix el testament

Joan exclou a Carles i es proclama rei

Enfrontament Joan II i Carles de Viana-Carles busca refugi a Nàpols i Sicília- 1460: retorn a BCN empresonat per odre de Joan II- intervenció de la Generalitat:

- demana la llibertat de Carles negativa- nomena Carles hereu de la Corona i exèrcit contra el rei- es reconeix la primogenitura de Carles (1461)- problema: mort Carles- 1462: inici guerra civil catalana

1444: matrimoni entre Joan II i Joana Enríquez de Castella- descendent: Ferran el Catòlic- mort de Carles, Ferran únic hereu de Navarra i Aragó

Furs navarresos-eren una limitació al poder reial- monarquia pactisme i acceptar els furs (= corona d’Aragó)- compromís del rei abans de ser coronat.

- respectar els drets- tradicions i costums

s. XIV: Fuero General de Navarra- conjunt de normes que fixa els drets dels ciutadans i les relacions dels reis amb els súbdits.

Camí de Sant Jaume -Promoció de les rutes del camí- objectiu: augmentar la població, sobretot artesans i mercaders revifar el comerç- assentament de pelegrins amb privilegis

-s. XIII: Navarra és governada per dinasties franceses.

- s. XV. Unió de Navarra i Aragó

- enfrontament entre Carles de Viana i Joan II d’Aragó

- successió: Ferran II d’Aragó

- Monarquia navarresa: pactisme + furs (Fuero General de Navarra)

CRISI DEMOGRÀFICA I ECONÒMICA

-s. XIV: crisi agrària males collites (clima i terres de baixa qualitat)- dèficit de blat a tot el continent = FAM

- 1333: lo mal any primer

- 1348: pesta negra (1/3 de la població europea mor)- causada per un bacteri que afecta als rosegadors. Les puces de les rates eren el vehicle de transmissió als humans.- es pensaven que la malaltia la transmetien els gats morts- problema, els gats es mengen les rates!Elevada mortalitat + emigració a les ciutat

=despoblament rural

- camps sense conrear- masos abandonats (masos rònecs) ocupats per pagesos veïns sense

demanar gaires censos. Passats uns anys reclamen tributs i mals usos (pagesos grassos)

- menys aliments = FAM- menys ingressos pels senyors + impostos i + abusos (MALS USOS)

- salpàs, creus de rams.

LA PESTA A EUROPA, LES REVOLTES PAGESES I URBANES

La fam, la guerra i la pesta van fer pensar a la població europea la creença que tants desastres eren el resultat d’un càstig diví pels pecats comesos.Es va propagar un moviment a favor de la fe i un cert fanatisme religiós.

-Va ser una reunió de 9 representants dels estats d’Aragó, València i Catalunya, 3 per cada estat .- Compromís: cada estat acceptava el resultat de la reunió- Objectiu: decidir qui succeïa a Martí I l’Humà ( 1410)

Ferran d’Antequera (família dels Trastàmara)

-1410 – 1412: època d’interregne violència i invasions de Castella intervenció Generalitat

influència del Papa Luna Pedro Martínez de Luna (Benet XIII)

Orígens del conflicteCisma d’Occident / Cisma Papal (1378-1417 conflicte internacional)

2 papes alhora: 1 a Avinyó i 1 a Roma- cadascun tenia els seus seguidors i detractors: rivalitats i disputes per mantenir el poder.

- Pere III el Cerimoniós: indiferent, quedava bé amb tots dos papes- Martí I l’Humà es casa amb una parenta del Papa Benet XIII, i el seu fill també pendrà part a favor d’aquest Papa.

EL COMPROMÍS DE CASP (1412)

El fet que Jaume d’Urgell fos en aquells moments el governador general de la Corona, càrrec que solia ocupar l’hereu del tron, li va fer pensar que ell seria elegit successor de Martí l’Humà. Però com que no va comptar amb el suport ni de l’alta burgesia barcelonina ni de la petita noblesa del país, les seves possibilitats es van reduir. Ferran d’Antequera, nét de Pere el Cerimoniós i nebot de l’últim rei, que tenia experiència política i militar perquè havia estat regent a Castella, es va anar imposant com a candidat preferent.

PRETENDENTS A LA CORONA CATALANO-ARAGONESA

ALFONS IV el Magnànim (V d’Aragó) – Conquesta de Nàpols

- Fill primogènit de Ferran I- Casat amb Maria de Castella NO fills- estil autoritari s’adreça a les Corts en castellà

malestar de la noblesa catalana-2 juny 1442: conquesta del Regne de Nàpols

no tornà més a la península- 1458: mort Alfons Nàpols es separa de la Corona d’Aragó- Fills amb una amistançada

hereus del regne de Nàpols (Ferran I de Nàpols)

ENFRONTAMENTS SOCIALS I POLÍTICS

Crisi demogràfica i econòmica + lluites socials i polítiques

pesta negra + fam + males collites + guerres i revoltes DECADÈNCIA

La revolta dels remences

-Pagesos que no podien abandonar el mas que treballaven sense pagar una redempció (redimença) al senyor. Aquest era un dels mals usos més generalitzat al segle XV.- èxode a les ciutats, si aconseguien estar a les ciutats 1 any i 1 dia eren lliures

- els senyors augmenten els controls.- Eren els pagesos de menys categoria, per les lleis considerats serfs de la gleva (adscrit a la terra). - No tenien llibertats. Els senyors els poden exigir qualsevol cosa: mals usos i tot tipus d’obligacions.

- 1462: enduriment de les condicions de vida revolta dels pagesos antisenyorial- fi dels mals usos

-Solució: pacte dels pagesos, el rei (Ferran el Catòlic) i els senyors anul·lar dels mals usos pagant un impost general:

SENTÈNCIA DE GUADALUPE (1486)

Enfrontament entre la BIGA i la BUSCA

-Enfrontament per controlar el govern de la ciutat de BCN- 2 grups:

Biga partit del patriciat ric i poderós de BCN (mà major)Busca resta del poble (mà mitjana i mà menor)

-Interessos econòmics diferents:

Busca: reformes- proteccionisme davant l’entrada de teixits estrangers (competència)- democratitzar el govern (més representació)- reforma administrativa (suprimir càrrecs, rebaixar sous…)

Biga: oligarquia urbana- vol mantenir el poder polític- controla la Generalitat

Monarquia - interès per frenar el poder de l’aristocràcia al camp i a les ciutats. - suport a les pretensions remences i també als estaments inferiors de la

ciutat.

1461: la Biga recupera el poder municipal- repressió: presó i execució dels líders de la Busca- resultat: forta enemistat entre les classes privilegiades (suport de les Corts i la

Generalitat) i les classes populars (suport de la monarquia)

La guerra civil (1462-1472)

-Enfrontament entre monarquia (Joan II) i l’oligarquia catalana.

- monarquia: imposar autoritarisme i trencar amb el pactisme- suport de sectors populars: remences i Busca

-oligarquia: controla els òrgans de poder del Principat (Generalitat + Consells municipals)- formada per: nobles, Església i ciutadans honrats

-excusa: conflicte entre Joan II i Carles de Viana- Carles: defensat per la Generalitat- successor: Ferran el Catòlic impopular, no volgut pels catalans.- guerra internacional:

- Joan II té el suport de França idea de monarquia autoritària i menys poder pels nobles.- aristocrària té el suport de Castella i nobles portuguesos i francesos.

-resultat: victòria de Joan II- capitulació de Pedralbes (1472)El rei acceptar el sistema pactista. I que no hi haguessin vencedors ni vençuts, ni exercir represàlies pel bàndol perdedor. Es decideix restituir tots els béns confiscats durant la guerra.

-problema: país destrossat econòmicament i els conflictes socials sense resoldre- nova guerra remença (1484-1485)- solució: noblesa, burgesia urbana, institucions del país i monarquia contra els pagesos. Repressió- Sentència Arbitral de Guadalupe (1486): abolia alguns abusos i marcava les mesures per pacificar el país.

- insaculació per nomenar els càrrecs de la Generalitat i consells municipals sac i boles per les eleccions

- continua pactisme: Generalitat vetlla pel compliment de les lleis de la terra.

-s. XIV – XV: crisi demogràfica

- 1348: pesta negra

- augment de mortalitat + emigració a les ciutats = despoblament rural

- s. XV: nova dinastia

- Compromís de Casp

- els Trastàmara

-Enfrontaments socials i polítics:

- revolta dels remences. Sentència de Guadalupe (1486)

- enfrontament de la Busca i la Biga

- guerra civil (1462-1472)

Arquitectura religiosa

- ús de pilars i torres octogonals

- espais interiors amplis i unitaris, amb una sola nau o tres naus amb

la mateixa alçada.

- es prescindeix dels arcbotants i s’elimina el transsepte

- capelles laterals entre els contraforts.

Façana de Santa Maria del Mar

Interior de la Catedral de Girona

Arquitectura civil:

- edificis relacionats amb el comerç: llotges i drassanes

- residències reials i nobiliàries. Castells (Bellver)

- edificis assistencials. Hospitals.

Escultura:

- no gaire decoració a les portalades i timpans.

- escultura en panteons reials i en retaules

Pintura:

- bon exemple de la riquesa i refinament de la societat.

- pintura en retaules

- pogroms

- llotja

- drassanes

- call

- pactisme

- monarquia confederal

- cort reial

- remences

- mals usos

- almogàvers

- consolat de mar

- miqvé

- sinagoga

- oligarquia

Castell de Bellver. S. XIV. Planta circular amb torres adossades. Galeria d’arcs ogivals.

Llotja de València. S. XV-XVI. Façana de tres cossos, rectangular,decorada amb merlets. No hi ha arcbotants.

Consell de Cent. S. XIV.- Espai ample i unitari. Embigat de fusta amb arc de mig punt i 4 rossasses.

Llotja de Mallorca. S. XV. Espai ample i unitari, amb columnes helicoïdals sense capitell.

Retaule de la Catedral de Tarragona. s. XV.Autor: Pere JoanAlabastre policromat, coronat amb pinacles i motllures.

Retaule de Santes Creus.Lluís Borrassà. S. XV. Certa perspectiva i elegància en les figures.

Escena conquesta Mallorca. Fresc del Palau Aguilar, al carrer Montcada (BCN)Autor: mestre del palau AguilarData: s. XIIIPintura lineal (1r gòtic). Narra la conquesta de Mallorca per Jaume I.

Retaule de la Mare de Déu dels Consellers. S. XV. Lluís Dalmau. Influència flamenca. Gran riquesa cromàtica i detallisme en els vestits.

Retaule de Sant Vicenç. Bernat Martorell. S. XVInfluència flamenca. Treball dels detalls i les textures.

Sant Jordi. S. XV. Pere Joan.Medalló de pedra, representa Sant Jordi matant el drac. Es troba a la façana gòtica del Palau de la Generalitat.

-1236: Ferran III ocupa Córdoba.

- 1244: Ferran III ocupa Jaén.

- 1247: Ferran III ocupa Sevilla.

- 1262: Alfons X conquereix Niebla.

- 1344: Alfons XI ocupa Algeciras.

- 1385: Derrota d’Aljubarrota davant Portugal.

- 1402: S’inicia la conquesta de Canàries.

- 1462. Enric IV conquereix Gibraltar.

- 1475-79: Guerra civil a Castella.