3r FÒRUM DE TREBALLS DE RECERCA A GRÀCIA Forum... · Web viewPerò en el nivell de l’esport...

XI Fòrum de Recerca al Batxillerat

Gràcia, 2011

XI Fòrum de Recerca al Batxillerat. Gràcia 2011

PRESENTACIÓ

Amb l'organització del XI Fòrum de Recerca al Batxillerat de Gràcia, donem continuïtat a una iniciativa que vam impulsar, ja fa onze anys, des del Centre de Recursos Pedagògics de Gràcia amb l'objectiu de difondre i potenciar les habilitats investigadores i comunicatives de l'alumnat, i el treball dels centres docents.

Ho fem amb el convenciment que l'adquisició de nous sabers i sobretot d'habilitats lligades a la recerca contribueixen al desenvolupament de la pròpia autonomia, a adquirir pensament crític, a potenciar el gust per aprendre i saber més, alhora que es desenvolupen capacitats tan importants com la comunicació, l'argumentació i la cerca d'informació.

Tanmateix, amb el Fòrum de Recerca al Batxillerat de Gràcia, volem posar a l'abast de la comunitat educativa els resultats de les recerques de l'alumnat de batxillerat dels centres del nostre districte.

Tots els treballs rebuts, prèviament seleccionats a nivell de cada centre, han estat valorats pel Jurat. Aquest dossier recull el conjunt dels divuit treballs presentats. El jurat n'ha escollit tres de representatius que són els que s'han presentat oralment en l'acte públic celebrat el dia 23 de març de 2011 a la Biblioteca Jaume Fuster.

Volem agrair molt especialment la tasca del jurat, seriosa i professional, així com l'interès demostrat pel professorat tutor, l'alumnat i les coordinacions pedagògiques de tots els centres participants. Donem també les gràcies a la Biblioteca Jaume Fuster per la seva col·laboració en el bon desenvolupament d’aquesta activitat.

L'equip del CRP de Gràcia


INDEX

Presentació

Digitalització de les aules del col·legi Claret............................................................

1

L’IPC alimentari al barri de la Sagrada Família…………………………………………………….. 2

La Maledizione.................……………………………………………………………………………………………..

3

Proposta d’un guarnit per a la festa major de Gràcia..................................…………

4

Distonia. Una malaltia minoritària...............................................................................

5

La mitja veritat; Joan Fontcuberta............................……………………………………………..

6

Catalunya-Espanya, el conflicte actual: “Orgull i prejudicis”................................

7

Millora de l’espai públic, mobilitat i accessibilitat al districte de Gràcia..........

8

Epigenètica. ..........................................................………………………………………………………… 9

Física vint-i-quatre vegades per segon....................................................................... 10

Barcelona’92. Una meravella si no fos per................................................................

11

Projecte d’un batiscaf.............................................................................................……..

12

Efectes tòxics del cadmi sobre les cèl·lules vegetals............................................

13

Llenguatge i política. Anàlisi de la campanya al Parlament de Catalunya 2010.

14

La Salut. El negoci del segle XXI.....................................................................…………

15

Fauna Necrófaga....................................................................……………………………………….

16

Un musical anònim. Estudi i procés de l’elaboració d’un musical......................…..

17


El Photoshop i el retoc fotogràfic……………………………………………………………………………

18


DIGITALITZACIÓ DE LES AULES DEL COL.LEGI CLARET

Centre: Col·legi Claret Autor: Oriol Casamor MartinellTutor del treball: Josep Lluís CampilloMatèries: Tecnologia i Educació

Hipòtesi de partida o idea inicial Aquest Treball de Recerca dóna resposta a les noves tendències educatives, concretament a la digitalització de les aules, mitjançant una aplicació directa de desenvolupament d’un projecte centrat en el meu Col·legi. Es tracta des de dos punts de vista, tecnològic en primer lloc, i pedagògicament, veient què cal més enllà de les eines físiques. Per tant, és un possible full de ruta a seguir en cas que el centre decidís fer una aposta per canviar el mètode d’ensenyament, fent ús de les eines TIC.

Procés d’elaboració

1. Recerca d’informació de partida sobre el tema de la digitalització de les aules: Què és la digitalització de les aules?, des de quan es fa, quins antecedents té i quin és l’estat actual de Catalunya i Espanya.

2. Anàlisi del canvi pedagògic que suposa aquest procés: Justificació del canvi, nous mètodes d’ensenyament i formació del professorat.

3. Funcionament actual del Col·legi Claret: Com funciona actualment el Col·legi, per saber d’on partim i en quina situació estem del procés de canvi tecnològic.

4. Anàlisi de les propostes del Ministeri d’Educació i del Departament d'Educació: Un model possible.5. Identificació de les variables que concreten el projecte: Element necessari per identificar els aspectes dels quals cal informar-se en les escoles.6. Estudi d’escoles de Catalunya que hagin desenvolupat la digitalització: Anàlisi a fons dels centres Joan

XXIII de l’Hospitalet de Llobregat (assistència a la presentació informativa de la seva aplicació de Educat 1x1 a altres centres interessats), Costa i Llobera de Barcelona (entrevista amb el director), Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia (entrevista amb el director) i Badalona VII de Badalona (entrevista amb el coordinador TIC).

7. Relació de les variables del projecte amb l’estudi de cada escola: Síntesi de tota la informació extreta per tal que s’hi pugui treballar i es pugui analitzar.

8. Tria i justificació de cadascuna de les variables del projecte per al Col·legi Claret: A partir de la informació recollida a les escoles, vistes totes les opcions, i tenint en compte les necessitats i limitacions del Claret.9. Desenvolupament del projecte final.

Conclusions, resultats de la recerca

La conclusió principal és la redacció del projecte final, el full de ruta per la digitalització, i que concreta temes com les xarxes, el manteniment dels ordinadors, la distribució de les taules, etc, i destaca la importància de les TIC com a EINES POTENCIALS, la formació dels professors, o la comunicació entre els implicats (professors, alumnes, famílies, etc). Tot i aquests aspectes tan concrets, cal destacar el valor de les experiències dels altres centres, i que mostren quins han estat els aspectes realment positius, enriquidors i essencials, i quins són els errors en els que val més la pena no caure, que cal tenir en compte. Per exemple, he pogut veure què representa realment pels professors el canvi, i diferents maneres d’afrontar-ho. Aquesta és la base d’un projecte de digitalització, construir sobre el que altres han fet i experimentat, per no partir sempre de zero.


IPC ALIMENTARI DEL BARRI DE LA SAGRADA FAMÍLIACentre: Col·legi ClaretAutor: Joan Serra i CaixalTutora del treball: Mercè Fitó Poch Matèria: Economia

Hipòtesi de partida o idea inicial La recerca es basa en el càlcul d’un IPC alimentari al meu barri, així com l’anàlisi dels resultats obtinguts, i l’aplicació d’aquests per analitzar altres aspectes com l’ increment de l’ IVA de l’1 de juliol o els hàbits de consum del barri. Justificant la tria d’un escenari tan concret, el meu barri per realitzar el projecte, crec que veure l’índex de preus de qualsevol lloc sempre és interessant, però el fet d’analitzar un exemple proper a nosaltres, on es centra la majoria del nostre consum, encara fa més atractiu i notable la realització del treball, així com l’anàlisi dels resultats.


La recerca es basa en un treball de camp per obtenir els preus dels aliments analitzats. L'observació de preus es du a terme mensualment en un supermercat i un mercat del barri, per aconseguir una millor representativitat en el projecte. Prèviament, s’elabora una cistella de productes que siguin el màxim representatius de les diferents classes i subclasses que formen el grup d’ Aliments i begudes no alcohòliques, que presenta l’INE, i l’utilitza per calcular l’IPC oficial. A més, aquests productes seleccionats també han de tenir de respondre al consum dels habitants del barri. Un cop coneguts els aliments que seran analitzats, es dissenya una enquesta per a que els consumidors del barri ens facin saber en quin tipus d’establiment adquireixen cada tipus de producte. Amb aquestes dades, ja es comença la observació dels preus que dura mig any. Pel que fa el increment de l’IVA, es realitzen entrevistes a dos experts en l’assumpte de les quals se n’extreuen unes conclusions concretes. Tornant a l’elaboració del càlcul de l’indicador, a mesura que es van obtenint nous resultats de preus, aquests es classifiquen i s’organitzen aconseguint una mitjana de preu per cada subclasse, les variacions intermensuals en els preus observats, i la variació de preu que s’ha donat durant tot el període que ha durat la investigació. Seguidament, i més important, s’elabora el que ja és pròpiament l’IPC alimentari del barri. Els valors mitjans de preu, de cada subclasse, es relacionen amb la seva importància dins el conjunt a partir d’unes ponderacions extretes de l’INE mateix (són les ponderacions utilitzades oficialment). Amb aquest càlcul podem saber ja el resultat final. Aquestes dades també són comparades amb les oficials a Barcelona, Catalunya i Espanya, per analitzar les semblances i diferències entre els diferents àmbits d’estudi.

Conclusions, resultats de la recerca Les conclusions finals són diverses a causa dels diferents objectius plantejats al llarg del projecte. Es pot concloure que els consumidors de la zona tenen uns hàbits de consum definits segons el tipus d’aliment de què es tracta. També s’ha pogut comprovar que amb un termini tan breu no és possible analitzar si hi ha un clar augment en els preus en un punt concret en el temps ( l’1 de juliol, increment de l’IVA ). Pel que fa l’objectiu central, els resultats obtinguts presenten finalment una tendència positiva de l’IPC alimentari al barri, i disten en certa mesura dels presentats a gran escala a Barcelona, Catalunya i Espanya. Per tant, es pot assegurar que el càlcul d’un indicador econòmic com l’IPC en un àmbit tant específic com és un barri concret, presenta moltes diferències amb el càlcul que s’efectua oficialment. De fet, són molts factors que poden causar aquestes variacions en els resultats, i per això es conclou que l’indicador que es presenta a nivell oficial no reflecteix el nivell de preus real que afecta als consumidors del barri de la Sagrada Família.


LA MALEDIZIONE

Centre: Escola GraviAutora: Adriana Costa HinojosaTutora del treball: Mª Jesús LagunaMatèria: Música

Hipòtesi de partida o idea inicial En la producció operística de Giuseppe Verdi, Rigoletto representa un punt d’inflexió per a comprendre el desenvolupament de l’estil poètic i verdià que arribarà al seu punt àlgid amb les seves dues últimes òperes, Otello i Falstaff.

Així doncs, la qüestió principal que s’ha plantejat ha estat constatar si realment el llibret de l’òpera Rigoletto està basat en l’obra Le roi s’amuse de Victor Hugo, i quins van ser els efectes de la censura de l’època.


El treball està dividit de la manera següent; primerament, s’ha fet una presentació al compositor Giuseppe Verdi i a la seva obra, tot destacant els personatges, alguns dels problemes amb la censura de l’època...

Tot seguit, dividint l’obra en tres actes, s’ha analitzat el text i la partitura i s’ha comparat amb l’obra Le roi s’amuse de Victor Hugo. Finalment, s’ha inclòs un apartat per a la conclusió i un altre per a les fonts consultades.

En l’apartat d’annexos, s’ha efectuat una petita discografia amb les millors versions de l’òpera, així com les entrevistes realitzades a alguns dels cantants d’Amics de l’Òpera de Sabadell i un glossari de termes musicals.

Els mecanismes que he seguit per a elaborar el treball han estat diversos; principalment, desenvolupar un procés exhaustiu d’interpretació en italià del libretto i de les diferents representacions de l’òpera, a més d’assistir als assajos que s’estaven duent a terme entre els mesos d’octubre-novembre al teatre La Faràndula de Sabadell per l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell.

Fora de l’espectacle, vaig tenir l’ocasió d’assistir a una conferència dirigida pel gran mestre crític en òpera, Roger Alier i comptar amb l’ajuda d’Albert Galceran, locutor del programa de ràdio Moments d’Òpera.


Després de l’elaboració del treball s’ha pogut comprovar una certa correspondència entre la hipòtesi formulada i els resultats obtinguts.

L’anàlisi de l’òpera ens mostra els errors que el llibretista Piave i el mestre Verdi van oblidar ometre en la seva traducció de l’obra Le roi s’amuse, escrita per Victor Hugo l’any 1832. D’aquesta manera, s’afirma que el libretto de l’òpera s’inspira en l’obra de Victor Hugo, però no n’és una rèplica exacte, sinó que conté alguns canvis realitzats per la censura de l’època. Així doncs, Verdi va tenir justificacions suficients per no pagar els drets d’autor.


PROPOSTA D’UN GUARNIT PER A LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA

Centre: Escola GraviAutor: Arnau Frago ServentTutora del treball: Alba Erra Zubiri Matèria: Expressió Artística

Hipòtesi de partida o idea inicial

És possible guarnir un espai per a la Festa Major de Gràcia utilitzant exclusivament materials reutilitzats.


El treball està dividit en tres parts que descriuen per si mateixes el seu procés d'elaboració: 1- Una primera part de recerca bibliogràfica que inclou l'origen i evolució de la festa major de Gràcia i

de la Federació Festa Major de Gràcia (actual Fundació Privada) així com un comentari de la seva programació.

2- Una part teòrica d'introducció als guarnits, al seu concurs i reglament, i al seu procés d'elaboració.

3- Recerca aplicada als guarnits. Es desenvolupa un disseny de guarnit a partir de l'aplicació informàtica Google SketchUp, i es realitza una descripció bàsica dels elements que el constitueixen així com de la seva

elaboració.

Conclusions, resultats de la recerca Després de constatar que:

1- Les normes que regulen la participació al concurs de guarnits són compatibles amb la meva hipòtesi.

2- Excloent certs materials (materials d’unió, de deformació, etc.) tan sols impedeixen dur a terme el projecte: el poder econòmic, l’exclusivitat del material a utilitzar (si és fàcil o difícil d'aconseguir) i, el que és més important: la imaginació o originalitat de la qual disposi el dissenyador.

Es confirma la hipòtesi inicial amb la qual, es demostra que és possible guarnir un espai per a la Festa Major de Gràcia utilitzant exclusivament materials reutilitzats, sempre que no es tinguin en consideració els materials d’unió i de deformació emprats durant el procés d’elaboració del guarnit així com tot el que fa referència a les instal·lacions elèctriques que proporcionen la il·luminació nocturna d'aquest.


DISTONIA,UNA MALALTIA MINORITÀRIA

Centre: Jesuïtes Gràcia-Col.legi KostkaAutor: Guillem Martínez VilamalaTutora del treball: Georgina Escalante SánchezMatèri: Biologia-Psicologia-Sociologia


Conèixer i estudiar les malalties minoritàries, el seu estudi i investigació .

Al llarg del treball l’hipòtesi va canviar al descobrir que l’avi patern va patir una malaltia minoritària .

Estudi i evolució social


- Investigació de la biografia clínica del pacient, avi de l’alumne.

- Estudi comparatiu del procés de la malaltia del seu avi, mort fa 10 anys, amb un pacient actual.

- Entrevistes i pràctiques al voltant dels aspectes següents:

- Àmbit mèdic: pràctiques a la Vall d’Hebrón amb un neuròleg que tracta pacients distònics, entrevistes amb neuròlegs.

- Àmbit social: entrevistes vàries amb la presidenta de ALDEC, FMMPQ i educadors, assistents, rehabilitadors, etc.

- Àmbit psicològic: entrevista amb un distònic

Conclusions, resultats de la recerca Després de l’estudi comparatiu, va percebre que la investigació està al mateix punt que fa 10 anys, però l'àmbit social , les associacions i federacions ha evolucionat molt i és un moment idoni per abordar la investigació seria i acurada.


LA MITJA VERITAT: JOAN FONTCUBERTA

Centre: Jesuïtes Gràcia-Col.legi KostkaAutora: Laura Sánchez LlorensTutor del treball: Antonio ZúñigaMatèria: Arts

Hipòtesi de partida o idea inicial La realització d’aquest treball té com a objectiu principal canviar el punt de vista general que es té sobre la fotografia , per això hem decidit realitzar un treball que s’estructura des del pensament del fotògraf Joan Fontcuberta. L’artista intenta prevenir-nos de l’excés de realisme que mostra la fotografia i ens fa saber que és necessari instaurar el dubte a l’hora d’observar-la, ja que aquesta no és evident, sinó que facilita l’engany, és la reproducció d’alló que considerem natural. Fontcuberta juga amb la ficció per a mostrar-nos a través dels sentits la seva realitat: A partir de la mentida construeix la veritat.


A partir de la consulta de fonts primàries com serien els llibres, documents biogràfics i suports audiovisuals , ens apropem al treball de l’artista, parlant sobretot des de les seves paraules. Per entendre la seva obra, hem dividit el treball en tres apartats fonamentals, que són: la diferenciació entre la fotografia analògica i la digital, entre la veritat i la mentida i l’explicació de l’anàlisi dels signes, és a dir, la semiologia.

Un cop realitzats aquests apartats teòrics, la nostra intenció pràctica ha estat realitzar un fotomuntatge en el qual es plasmi el pensament de Joan Fontcuberta, mostrant que el falsejament del document primari ben interpretat pot fer percebre la veritat. Per aquesta raó, aquest fotomuntatge utilitzarà la manipulació manual i digital i sintetitzarà el concepte de la mitja veritat, posant en evidència la importància de la ficció, apropant-se a la realitat amb els seus propis elements i remarcant la relació imatge-trampa. Per altre banda, hem entrevistat al fotògraf per contrastar la nostra feina amb la seva experiència personal.

També cal destacar que l’eix fonamental del treball de Fontcuberta és el fotomuntatge, que utilitza com a forma de reconstruir-se a ell mateix, creant el seu alter ego, i la història que l’envolta : No com a via d’engany, sinó com a via per alterar l’engany que ens envolta en els medis de comunicació i així evitar-lo.


He arribat a tres conclusions principals:

1) La fotografia no és un simple procediment tècnic que permet produir imatges sobre una capa fotosensible, sinó que és un procediment que permet qüestionar la veritat i la realitat de les imatges.

2) La fotografia és un element volàtil quotidià al qual tothom hi té accés, i com a conseqüència es genera una saturació i un mal ús de les imatges.

3) La fotografia hauria de ser sinònim de coneixement, per això és necessari el dubte, per arribar a la interpretació i la comprensió. Fontcuberta sobreposa l’ensenyament a la bellesa, l’essència a l’estètica


CATALUNYA-ESPANYA, EL CONFLICTE ACTUAL: “ORGULL I PREJUDICIS”

Centre: Col.legi La Salle GràciaAutora: Noelia Villarroel FandosTutor del treball: Antoni PereraMatèria: Història

Hipòtesi de partida o idea inicial Partint del fet d’una tensió entre Catalunya i Espanya, o precisant més, entre les decisions preses a Catalunya i la reacció en front d’elles per part de poders centrals, s’analitzen les causes històriques d’aquest fet, se’n descriuen manifestacions significatives i es formula la hipòtesi d’una incomprensió injustificada i agressiva del fet diferencial català per part d’alguns partits polítics i sectors socials espanyols.


Fonts: -Dades dels mitjans de comunicació obtingudes de lectures en paper i de nombroses i variades webs citades en la bibliografia.

-Declaracions de persones i entitats representatives de Catalunya i de l’Estat, obtingudes a partir d’entrevistes personals, de publicacions escrites i de pàgines web. -Llibres que aborden diferents aspectes del tema (v. p. 107). -Entrevistes àmplies a persones representatives de cinc partits polítics. -Dades d’una enquesta d’opinió.

Activitats: -De lectura, reflexió i redacció. A destacar les cinc entrevistes a partits significatius de l’àmbit català: CiU, ICV, C’s, ERC i PSC. La del PPC no es va produir, per factors imprevistos. -L’enquesta d’opinió, difosa a mà i per internet, que recull respostes de 142 persones.

-També la conversa amb professors d’història i altres persones competents en el tema.

Metodologia: -Es constaten uns fets i se’n preveu una causa explicativa, que s’argumenta amb dades i raonaments diversos, per arribar a unes conclusions que corroboren la previsió inicial.

-Per tal de tractar de manera objectiva el tema, he buscat precisió en l’ús dels termes. Això es manifesta en les 12 pàgines finals de glossari.

Conclusions, resultats de la recerca Crec que he aconseguit demostrar l’existència d’una posició obsessiva d’incomprensió i atac vers el fet català (en la seva història i en l’actualitat). I això provoca i tensions greus que empitjoren la relació entre Espanya i Catalunya, és a dir entre les seves institucions polítiques i grups socials. El conflicte és particularment greu i sensible en l’àmbit de la política lingüística, l’Estatut d’Autonomia i la prohibició de les curses de braus.

Tot i el sentiment intens amb què he estudiat el tema, he tractat de mantenir una posició objectiva i, en alguns punts he expressat posicions crítiques o matisades sobre alguns temes de debat (multes per la retolació, prohibició de les curses de braus). Amb el recurs a tan variades fonts bibliogràfiques escrites i personals, he ampliat molt la meva visió del tema i he fonamentat amb solidesa la meva impressió inicial. Donats els límits del meu treball, no he tocat el tema de la viabilitat pròxima d’un estat català independent, tal com ho podria suggerir la foto de la portada.


MILLORA DE L´ESPAI PÚBLIC, MOBILITAT I ACCESSIBILITAT AL DISTRICTE DE GRÀCIA.

Centre: Col.legi La Salle Gràcia.Autor: Víctor Pitarque SarquellaTutor del treball: Antoni Perera Parramon.Matèries: Història i Geografia.


Es parteix de la realitat actual del barri de Gràcia en els aspectes de mobilitat i accessibilitat. Es fa una descripció del tema en les diverses zones. Es busquen també els condicionaments històrics de la situació actual. Els plantejaments de futur s’enquadren en un programa de les Nacions Unides sobre el desenvolupament sostenible (Agenda 21). Com a aplicació pràctica es descriuen i valoren les obres de transformació d’un segment de carrer, realitzades recentment.


Fonts: En la primera part les fonts són principalment bibliogràfiques i, en alguns casos, d’observació directa. Els llibres, publicacions de premsa i pàgines web són detallats a la pàgina 72.En la segona part les fonts són de tipus personal. Consisteixen en: una àmplia entrevista al cap de manteniment de l’espai públic del districte de Gràcia i en converses amb encarregats de les obres de modificació d’un tram del carrer Martí. Faig un seguiment reiterat de les obres, les documento amb fotografies, en faig les explicacions pertinents i, mitjançant una enquesta, sondejo l’opinió dels ciutadans.

Activitats: Queden descrites en el punt anterior (lectures, recerca digital, recorregut pel barri, entrevistes, enquesta, fotografia, traçat d’un plànol...)

Metodologia: El treball consta de dues parts ben diferenciades.La primera és teòrica. Comprèn un recorregut històric, que explica la manera com s’ha anat configurant el barri, en aspectes com densitat de població, espais verds, carrers i places…Després s’analitza la urbanització i mobilitat actuals del barri de Gràcia a la llum de criteris de sostenibilitat formulats a escala universal. Es compara la situació del barri amb la del conjunt de Barcelona (a Gràcia: població més densa i expansió menys planificada).En la part pràctica, s’obté informació del pla general de millorament de l’espai públic del barri i s’analitza la seva realització en una actuació actual.

Conclusions, resultats de la recerca He comprès millor la situació actual de configuració i mobilitat del barri de Gracia a partir dels precedents històrics. Com a resultat del seu passat, el barri té unes característiques que convé mantenir (proximitat, espais per festes populars...) i altres que demanen transformacions. Cal aplicar una “prioritat invertida”, dedicant més espai als vianants que als vehicles. La vella idea ecologista “Pensa globalment i actua localment” presideix el pla de mobilitat del Districte de Gràcia, però en la seva aplicació efectiva queda molt per fer i per exigir.Bona part dels graciencs es mostren satisfets de la mobilitat del barri i aprecien les obres de millora que es van fent. Manifesten, però, divergències a l’hora de valorar la incidència del tràfic motoritzat.


EPIGENÈTICA

Centre: IES La SedetaAutora: Irene Carrillo ArnalTutor del treball: Antonio Jimeno FernándezMatèria: Biologia


El primer que vaig saber de l’epigenètica, i que òbviament em va cridar l’atenció, va ser el fet de que l’ambient pot influir en l’expressió dels nostres gens. A partir d’aquí vaig començar a buscar informació sobre com això era possible.


Vaig començar llegint alguns articles sobre el tema per saber com això era possible. Tot i això, el que realment em va obrir les portes a aquest camp va ser una xerrada que vaig tenir amb Nadia Vilahur, biòloga que vaig localitzar a partir dels articles llegits. La Nadia em va proporcionar alguns articles interessants sobre el tema i a partir d’aquí vaig anar coneixent millor els mecanismes epigenètics.

Un cop ja vaig tenir ben clars aquests processos vaig començar a sintetitzar els conceptes bàsics i a cercar informació més específica d’allò que volia tractar en el treball.

Conclusions, resultats de la recerca A partir de la recerca vaig arribar a la conclusió que, ja que la nostra expressió genòmica pot ser modificada per l’ambient i el nostre estil de vida i a més pot ser transmesa als nostres descendents, cal tenir cura del nostre entorn i portar una vida sana. A causa de la importància que té l’epigenètica crec que s’hauria de fer més recerca i, sobretot, fer-ne una divulgació entre la població per tal que tothom sabés l’enorme responsabilitat que té.


FÍSICA, 24 VEGADES PER SEGON.

Centre: IES La SedetaAutora: Clàudia Payrató BorràsTutora del treball: Margarida Prats Mas Matèria: Física


Quines són les fronteres de la ciència ficció? Aquesta és la pregunta que intenta respondre aquest treball de recerca, estudiant la relació entre art i ciència en el marc de la sèrie televisiva Star Trek. L'objectiu, doncs, és posar de manifest com la ciència ficció també pot ser una eina per al progrés científic.


En aquest treball analitzem el cosmos físic d'Star Trek, centrant-nos en el món del transport, l'univers en termes d'espai-temps i el tractament cinematogràfic que es dóna als aspectes científics de la sèrie. La recerca consisteix a intentar demostrar si els fenòmens físics que hi apareixen podrien arribar a ser possibles algun dia, és a dir, si actualment existeixen teories que recolzin peripècies tan fantàstiques i inversemblants com el viatge supralumínic, la teleportació, els universos paral·lels o la quarta dimensió espacial.

La font de la qual beu aquest treball de recerca, doncs, és la física teòrica: des de la teoria de la relativitat, que ens permet justificar l'existència de forats de cuc, fins a la desconeguda “Propulsió Alcubierre”, que ens obre les portes a superar la barrera de la llum. I tot això passant, entre d'altres, per l'energia de Planck, la teoria de cordes, l'entrellaçament o l'existència d'antimatèria.

El resultat és un recorregut teòric a través de les enormes oportunitats físiques que ens ofereix Star Trek. La possibilitat de dur a terme en el nostre univers les fites de la ciència ficció es justifica mitjançant teories ja existents, o bé a través d'hipòtesis argumentades. Paral·lelament, s'exposen demostracions en relació al fet que la teoria escollida s'adapta a les necessitats imposades per la sèrie, així com possibles errors.


Les conclusions finals són tan inesperades com suggeridores: l'enllaç entre fantasia i ciència no és una connexió unidireccional, sinó que nodreix ambdues disciplines de la manera més insospitada. L'evidència més contundent que aporta aquest treball és l'esmentada “Propulsió Alcubierre”, que es va inspirar, de fet, en Star Trek. Això significa que no s'ha de considerar l'art únicament com una forma estètica o representativa, sinó també com una font de preguntes, de propostes i de reptes.


BARCELONA ’92: UNA MERAVELLA SI NO FOS PER...

Centre: Col·legi Sant Josep Teresianes GràciaAutor: Joan Ballescà VilertTutora del treball: María Pilar de Lecea Flores de LemusMatèria: Ciències Socials

Hipòtesi de partida o idea inicial Des d’un principi em cridava molt aquesta opció ja que com a esportista i barceloní que sóc, assistir a uns Jocs com els de Barcelona seria tot un somni per a mi. Ja dins del tema, la idea de poder contactar amb els ídols de la infància com en David Barrufet, Enric Masip, “Toto” García, Jordi Sans... m’atreia molt. Així doncs ja tenia el tema escollit: les repercussions dels Jocs de Barcelona sobre la ciutat i sobre l’esport. La meva hipòtesi és que els Jocs Olímpics de Barcelona van ser tot un impuls perfecte per a la ciutat, urbanísticament parlant, però van ser desaprofitats com a impulsors de l’esport.


Per a la part teòrica he extret la informació de diversos llibres consultats a biblioteques esportives dels INEFC de Barcelona i Lleida, diferents conferències i exposicions que he pogut presenciar, múltiples portals d’Internet i museus. A més, he pogut consultar a responsables de les institucions esportives com la Unió de Federacions Esportives Catalanes, l’Observatori Català de l’Esport o la Fundació Barcelona Olímpica, entre altres, que m’han ajudat en l’elaboració del treball de forma molt rellevant. Totes aquestes fonts seran explicades més endavant en la bibliografia del treball.

D’altra banda, també he obtingut informació de les experiències de moltes persones relacionades amb els Jocs de Barcelona, fins el punt d’aconseguir 116 entrevistes. Aquestes entrevistes han estat realitzades a: 66 esportistes, 24 organitzadors, 4 metges, 2 periodistes, 2 fisioterapeutes, 6 entrenadors i 12 àrbitres. A més he tingut el plaer de poder entrevistar persones mot importants en els Jocs de Barcelona: el Sr. Josep Lluís Vilaseca, el Sr. Narcís Serra i Serra, el Sr. Javier Mariscal, el Sr. Andreu Camps, el Sr. Sandro Rosell, l’encarregat d’encendre el peveter olímpic: el Sr. Antonio Rebollo, etc. En total he obtingut, a través dels entrevistats, l’experiència total de 269 Jocs Olímpics i de 58 medalles olímpiques (20 d’or, 23 de plata i 15 de bronze).

Així doncs, la recopilació d’informació teòrica i de les entrevistes realitzades em omplir de nous coneixements que em van permetre dur a terme aquest treball.

Conclusions, resultats de la recerca Després d’haver elaborat el treball presentat, podem concloure que Barcelona ’92 va ser la gran excusa de Barcelona per remodelar la ciutat, modernitzar-la i així millorar-la. Però en el nivell de l’esport hauríem de diferenciar entre l’esport d’elit, en el qual Barcelona ’92 va esdevenir un gran impuls per a la l’esport, i l’esport de base o l’esport no professional, on els Jocs de Barcelona i els seus responsables tenen, i tindran per sempre, un deute pendent amb la població, degut al mal aprofitament de les instal·lacions olímpiques i del mal treball realitzat per les federacions esportives. Tant clar és aquesta mala gestió de les instal·lacions olímpiques que, fins i tot un periodista de gran prestigi com el Sr. Jordi Robirosa, amb un gran currículum en el món del periodisme esportiu, em va qualificar com a “penós i vergonyós” l’aprofitament d’aquestes oportunitats. Aquesta mala gestió priva els esportistes d’unes instal·lacions magnífiques per a l’entrenament i la formació, i això no és ni econòmicament rendible ni gens positiu per a l’esport a Barcelona.


PROJECTE D’UN BATISCAF

Centre: Col·legi Sant Josep Teresianes de GràciaAutor: Marc Llena ConesaTutora del treball: Cristina Rodríguez RedónMatèria: Tecnologia

Hipòtesi de partida o idea inicial És un projecte d’enginyeria dirigit a la venda social i a les empreses, en el qual s’ha construït un prototip de batiscaf: la Trobada III. Tanmateix, he intentat crear un treball diferent, nou, original, creatiu, innovador i útil. Però sense deixar de buscar els beneficis empresarials i socials que pot aportar aquest negoci. Centrat sobretot en l’àmbit pràctic he donat una gran rellevància a l’àmbit de: construcció, disseny i aplicació de la Trobada III.


El treball se suporta en la part pràctica, en la de crear un prototip de batiscaf: estudi econòmic, disseny, construcció i aplicacions de la Trobada III (nom del prototip). I una part teòrica: Introducció històrica, estudi econòmic i social i, finalment, venda del batiscaf. He realitzat una enquesta per estudiar les opinions socials i els beneficis econòmics que pot obtenir una empresa, a més d’observar el mercat actual. També uns plànols que representen (a escala) el prototip, una explicació del seu funcionament i uns càlculs per veure la seva funcionalitat. Una recreació dels processos que s’han de realitzar per construir la Trobada III, els materials emprats o les matèries primeres utilitzades. Films i imatges sobre el seu funcionament i els errors produïts al llarg del seu funcionament. Finalment, un anunci sobre el batiscaf. Igualment cal esmentar l’entrevista realitzada al Dr. Antoni Roca Rossell, catedràtic de la UPC.

Són poques les fonts d’informació observades, ja que el treball d’investigació ha estat sobretot pràctic. Algunes de les fonts han estat: -Pàgines web (per a l’estudi econòmic i històric dels batiscafs)

-Llibres (Ciències per al món contemporani, Al descubierto secretos del mar, Soluciones de conexión para fluidos industriales, entre d’altres.) -Societat (enquestes i entrevista)

Conclusions, resultats de la recerca - La població mostra un gran interès per aquesta tecnologia, un punt favorable si es vol tenir en compte a l’hora de vendre el producte. A molta gent li agradaria tenir o fer servir un d’aquests submergibles.- Si les empreses es dediquessin a la venda de batiscaf en sectors específics (turisme, construcció, entre d’altres.) seria més rentable quan es volgués vendre el producte, ja que aquest seria més eficient en un tipus de funcionament.- Els problemes que podríem trobar-nos, a l’hora d’utilitzar un batiscaf, serien diversos, causats sobretot per problemes de construcció.- Aquesta tecnologia, que sembla no tenir futur, podria no ser útil a la població. Molt cert, però la raó dels nostres coneixements sobre la humanitat i de la nostra existència no serien els mateixos sense l’existència d’aquesta tecnologia.

En tenir un anhel de coneixement sobre tecnologia industrial, ha fet que aquest treball m’aportés més que una nota, sens dubte una revaloració sobre el meu futur professional i cadascun dels sectors de l’enginyeria i el seu futur estudi (disseny i creació, construcció, estudi econòmic, venda, etcètera).


EFECTES TÒXICS DEL CADMI SOBRE LES CÈL·LULES VEGETALS

Centre: IES Secretari ColomaAutora: Adriana Franco MartíTutora del treball: Mercè Barberillo GesaMatèria: Biologia


El cadmi és un metall pesant que és present en el tabac, en el medi ambient i en aliments contaminats. Se sap que té efectes negatius en els organismes. Donat que no podem fer comprovacions directament en cèl·lules humanes, sotmetem cèl·lules de teixit meristemàtic d’arrel de ceba en contacte amb cadmi. La hipòtesi de treball és que el creixement de les arrels disminuirà, es frenarà la divisió cel·lular i provocarà diverses anomalies cel·lulars analitzables per microscopi.

Procés d’elaboració Primer s’ha fet una recerca d’informació en diverses fonts sobre el cicle cel·lular, mutagenicitat i mètodes per analitzar la toxicitat en les cèl·lules i s’ha contrastat aquesta informació per a fonamentar el treball.

Després s’ha fet una part pràctica duta a terme al laboratori de l’IES i al de la Facultat de Farmàcia de la UB basada en el Test d’Allium cepa. En aquest experiment s’han sotmès arrels de ceba a diferents concentracions de cadmi en solució aquosa. S’ha utilitzat arrels procedents de llavor i de bulb per poder comparar els efectes de l‘agent. De les arrels que han crescut se n’ha mesurat la llargada i s’han separat per a fer-ne preparacions amb tinció d’orceïna. Aquestes preparacions han estat observades en un microscopi òptic Motic que ens ha permès fer captures digitals dels camps observats per poder-les analitzar.

S’ha avaluat la toxicitat sobre les arrels de ceba analitzant els efectes del contacte amb cadmi, tant macroscòpics, a partir del creixement de les arrels comparat amb el control, (i establint les relacions dosi-resposta) com microscòpics, per mitjà de la variació de l’índex mitòtic i la observació i comptatge d’anomalies (anomalies nuclears, micronuclis i aberracions cromosòmiques). També s’ha comparat els resultats obtinguts en arrels de llavor i arrels de bulb i la diferència que es pot veure quan s’utilitza per a germinar aigua mineral o bé aigua destil·lada.


En aquest treball s’han estabert unes condicions òptimes de creixement d’arrels: 25ºC, amb presència d’aigua i absència de llum. Comparant els resultats de l’aigua mineral i l’aigua destil·lada veiem que l’aigua mineral permet que les llargades de les arrels i els índexs mitòtics siguin lleugerament més grans que en aigua destil·lada.

Si ens fixem en els efectes tòxics produïts, veiem que el cadmi provoca una inhibició del creixement i de la divisió cel·lular de les arrels de ceba, tant de bulb com de llavor, directament relacionada amb la concentració de tòxic en el medi de creixement. A més la presència de cadmi en el medi provoca diverses anomalies en les cèl·lules, com deleccions, micronuclis, ponts cromosòmics o adherència de cromosomes entre altres.

I si comparem els resultats obtinguts amb llavor i bulb, veiem que el creixement d’arrels i la divisió cel·lular s’inhibeix abans en el bulb que en la llavor, però que apareix un major nombre d’anomalies en les arrels de llavor.


LLENGUATGE I POLÍTICA. ANÀLISI DE LA CAMPANYA AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2010

Centre: IES Secretari ColomaAutor: Guillem Ramírez ChicoTutora del treball: Roser LlistosellaMatèria: Llengua Catalana

Hipòtesi de partida o idea inicial Aquest treball de recerca parteix de la idea que cada partit polític té un univers comunicatiu i unes formes de de connexió amb l’electorar que li són propis. L’objectiu proposat era, doncs, esbrinar quines eren les formes de comunicació dels cinc partits tradicionals amb presència al Parlament (CiU, PSC, ERC, PP i ICV). D’aquesta manera, s’imposava, també, una petita avaluació de la campanya duta a terme per cada força política en relació als resultats obtinguts. A més a més, vaig creure interessant, a l’hora de plantejar el treball, establir una relació entre la ideologia política i els mecanismes i recursos lingüístics utilitzats.


El treball està enfocat des d’un punt de vista pràctic, més que no pas teòric. Això vol dir que, un cop consultades moltes fonts teòriques (tant llibres com pàgines web) i haver obtingut quantitats ingents d’informació, el resultat és un treball estructurat en tres parts, totes relacionades amb la campanya, i amb un format explicació-exemple que facilita el pas de la teoria abstracta a l’anàlisi dels casos concrets en què m’he centrat. A més a més, per tal de seleccionar i interpretar la informació que havia d’incloure en el treball, vaig accedir directament a les fonts de la campanya: els responsables de la màquinaria electoral dels partits, la qual cosa m’ha permès d’entrar en contacte amb una part, probablement la menys visible, de la classe política catalana.

El treball, doncs, s’inicia amb un marc teòric bàsic, breu i molt elemental: la comunicació i els seus elements, les funcions del llenguatge i el màrqueting polític. Segueix amb una explicació, amb molts exemples, de la vessant comunicativa de la campanya electoral: l’estil de campanya (propositiva, en negatiu, demagògica...) i els seus elements (el candidat, el programa polític, etc.). Finalment, la tercera part, que constitueix el gruix del treball, inclou l’anàlisi de diferents aspectes de la campanya, amb el llenguatge com a fil conductor: llenguatge visual (cartells), oral (intervencions dels candidats), escrit (eslògans), audiovisual (espots)... He procurat, a més, acompanyar totes les explicacions amb imatges d’allò que estava analitzant.


El resultat fonamental de tot plegat ha estat que he pogut determinar les característiques de les formes comunicatives de la campanya de cada partit i dels seus candidats (aquests ultims sobretot a nivell d’expressió oral i gestual). A més a més, he constatat la connexió que tenen tots els elements de difusió i propaganda de l’univers comunicatiu d’un partit. Així mateix, he pogut establir que la relació entre llenguatge i ideologia es condueix principalment per tres canals: el lèxic (pel significat), la simbologia (la història política del partit) i els marcs conceptuals i ideològics d’una societat (que en determinen la consciència política. Finalment, he pogut comprovar que les campanyes no són sinó el desenllaç d’una campanya permanent que s’inicia amb els resultats de les eleccions anteriors.


LA SALUT. EL NEGOCI DEL SEGLE XXI

Centre: Escola Vedruna - GràciaAutora: Laura Ribera TorresTutora del treball: Elisabeth Forns SantacanaMatèria: Biologia

Hipòtesi de partida o idea inicial La pregunta que pretén respondre el meu treball de recerca i que, de fet, n'és el subtítol, és: informar o persuadir, què volen les empreses amb els productes làctics funcionals? La resposta que esperava obtenir des d'un inici era que el que volen és persuadir al consumidor però, en qualsevol cas, pretenia tenir la capacitat de demostrar i raonar, fent ús d'arguments objectius, que per això era així.


Les meves fonts han estat: llibres de diferents àmbits, però sobretot del biològic ja que majoritàriament parlaven d’aliments funcionals i de les bases d’una alimentació saludable i equilibrada; articles de la Vanguardia, de la revista opcions i de l’OMS, entre d’altres i, finalment pàgines web de gairebé tots els productes làctics (iogurts i llets) que hi ha al mercat.Primerament, vaig fer una important recerca d’informació. Tota la informació que vaig recollir no figura en el treball ja que no la considero una activitat d’investigació (l’he adjuntat a l’annex). Totes les dades que vaig obtenir em varen servir per adquirir més coneixement sobre el tema i saber com enfocar la planificació de la recerca. Així doncs, vaig començar a idear els passos que hauria de seguir per tal de donar resposta a la meva pregunta de partida. Vaig fabricar iogurt a casa i vaig sotmetre’l juntament amb iogurts que es venen al mercat a experiments que em permetessin detectar-hi la presència de glúcids, lípids i proteïnes. La informació obtinguda la vaig posar en relació amb la publicitat enganyosa. Mitjançant un altre experiment amb rèplica vaig intentar veure quins iogurts contenien més substàncies químiques del tipus conservants. També vaig comparar un prospecte de medicament amb un d’un làctic funcional per tal de veure de quina manera tracta la informació cadascun d’ells. Vaig analitzar els làctics del mercat que em van semblar significatius, vaig realitzar una campanya publicitària d’una marca que em vaig inventar jo per tal de posar a la pràctica els mètodes que havia vist que els professionals utilitzen per vendre els seus productes (després d’haver sotmès a un procés d’anàlisi uns quants anuncis de làctics), vaig fer entrevistes a professionals i vaig estudiar els preus i abundància dels iogurts i llets funcionals en el supermercat Eroski. Finalment, vaig passar unes enquestes per tal de veure la influència de la publicitat en l’àmbit dels iogurts funcionals en els joves d’avui en dia.


Després d’haver fet aquest treball de recerca puc afirmar que les empreses dels productes làctics funcionals pretenen persuadir els possibles consumidors. En tot moment el que busquen és vendre el seu producte tot aprofitant-se de les preocupacions que la societat actual té (la salut i el benestar), i dient que el consum del seu producte les solventarà sense la necessitat d’haver de dedicar temps ni esforços per aconseguir-ho. Aquests productes no són necessaris si es consumeix una dieta variada i equilibrada ja que la pròpia dieta ja ens proporcionarà tots els nutrients que el nostre cos necessita. A més a més, es tracta de productes de “tota la vida” als quals se’ls ha donat una imatge nova i molta publicitat per tal que siguin l’objecte dels nostres desitjos.


FAUNA NECRÒFAGA

Centre: Escola Vedruna - GràciaAutora: Paula Cabrera CánovesTutor del treball: Albert CerveraMatèria: Biologia


Observar els patrons d’organismes que apareixen en els cossos en descomposició segons el medi on aquest es troben, és a dir, observar els hàbits de la fauna necròfaga.


Per elaborar el treball s’ha dissenyat un experiment que consisteix en col·locar tres trossos de carn de porc en tres ambients climàtics diferents (un a terra i a ple sol, l’altre a terra però a l’ombra i el tercer elevat i al sol) i observar durant un mes (29 dies) els organismes que hi anaven, anotant els resultats i fent fotografies per comparar-los després amb l’ajut de gràfics i taules. S’han recol·lectat mostres diàries dels individus que hi sortien i s’han realitzat hipòtesis per corroborar la teoria.

Les fonts que s’han consultat per realitzar aquest treball es basen en diferents llibres, revistes i webs de ciència forense i entomologia, però tan sols per elaborar la part teòrica del treball ( que introdueix al lector en els termes de descomposició i els diferents individus estudiats).D’aquesta manera, s’ha obtingut una taula de successions d’insectes i s’ha pogut establir el medi més adient per a la fauna necròfaga.

Conclusions, resultats de la recerca Després de comparar els tres experiments per separat (dels quals s’han extret conclusions parcials adjuntes en el treball) s’ha arribat a la conclusió de que el medi més favorable per a la fauna necròfaga és el corresponent a l’experiment 2, és a dir, fàcil accessibilitat (terra) i protecció de la radiació solar (ombra).


UN MUSICAL ANÒNIM. ESTUDI I PROCÉS D’ELABORACIÓ D’UN MUSICAL.

Centre: IES Vila de GràciaAutores: Clara Altarriba Lucas i Berta Roselló SolerTutora del treball: Begoña Compañón Matèria: Música


Està a l’abast de dues noies de setze anys escriure i arribar a estrenar una obra de teatre musical?


Per tal de saber quin era el procés d’elaboració d’una obra de teatre musical vàrem fer 4 entrevistes: A l’Albert Guinovart, músic i compositor que ens va parlar del procés de composició de la música de musicals, a EGOS Teatre, companyia de teatre musical novella que han creat espectacles propis i han fet adaptacions, al Xavier Mestres i a la Roser Batalla, que ens van parlar de la seva experiència com a actors de musicals i vam poder veure quin és el paper que juga l’actor en tot aquest engranatge i finalment a la Mar Nadal, ballarina i coreògrafa, que ens va ajudar a conèixer de primera mà el paper que juga un coreògraf i assistent de coreografia en el muntatge d’un musical.

També vàrem llegir un llibre: Taller de teatro musical: Una guía práctica y eficaz para montar, paso a paso, un musical; d’Àngels Marcer i Ester Bartomeu.

Finalment, vam fer el visionat d’uns DVD’s: Broadway: the american musical. A history of Broadway.

També vam consultar algunes webs relacionades amb el tema, sobretot per a les definicions del GLOSSARI.

Conclusions, resultats de la recerca Finalment, vam confirmar la nostra hipòtesi: sí que està a l’abast de dues noies de batxillerat escriure i estrenar un musical, però amb certs matisos que han anat sorgint durant l’elaboració del treball. Per exemple, la música no és original, disposàvem d’un pressupost molt reduït, dificultat de coordinar els horaris dels assajos amb els actors... Tot i això, estem contentes amb el resultat obtingut i l’estrena de l’obra Un Musical Anònim va ser tot un èxit.


EL PHOTOSHOP I EL RETOC FOTOGRÀFIC

Centre: IES Vila de GraciaAutora: Ariadna Ollé AdánTutora del treball: Isabel Riera TorrentMatèria: Dibuix

Hipòtesi de partida o idea inicial Partint de la idea inicial que el Photoshop ha esdevingut un programa que retoca la realitat fins arribar a crear imatges inexistents que esdevenen els models estètics a seguir i condicionen la manera d'autoavaluar el propi físic en adolescents i adults, s’analitza si la majoria de les imatges en publicacions estan retocades i s’estableixen els límits que porten una imatge al seu retoc més mínim fins a la seva manipulació més extrema. També s'avalua quins són els efectes d’aquests retocs amb el programa i si s’ha de culpar al Photoshop per aquests excessos en les manipulacions d’imatges.

Es vol demostrar que el Photoshop no en té cap culpa que se'n faci un mal ús, donar a conèixer el programa i els seus usos, introduir als lectors/espectadors en el retoc digital, explicar els orígens del programa i avaluar els casos en que s'utilitza de manera equivocada o malintencionada.


Prenent com a base la idea de que l’autora del treball té pràctica en l' utilització del programa Photoshop, es posen en el punt de mira fotografies mal retocades, anuncis publicitaris trobats pel Passeig de Gràcia de Barcelona, es realitza un recull d’imatges que van crear polèmica i d’altres que expliquen la història i l’evolució del Photoshop. Un tret característic del treball és la pràctica desenvolupada per l’autora: la realització de retocs i manipulacions d’una fotografia d’una professora del centre escolar de l’autora.

Principalment les fonts emprades han estat pàgines web i llibres de fotografia, ja que no es va trobar cap d’específic parlant del programa. A més, s’ha pogut emprar i incloure al treball una entrevista a un dissenyador gràfic que ha fet possible de conèixer de primera mà la indústria que es mou darrere un software com és el Photoshop.


Un cop portades a terme tant la investigació com el treball es reforça la idea inicial: el Photoshop no en té cap culpa que alguns suposats professionals l'utilitzin per crear “monstres” que porten a la gent a creure que l'ideal de bellesa són imatges retocades i inexistents (ideals impossibles).

El Photoshop és una eina de treball molt completa i elaborada que substitueix l'antiga feina de laboratori a més d'oferir molts avantatges que permeten millorar, facilitar, alleugerir i donar rapidesa a la feina tant del fotògraf com del dissenyador o retocador. Culpar a una eina de treball dels problemes socials que ens envolten no té cap sentit, és la mà que l'utilitza qui condiciona el seu us.


ORGANITZA:Serveis Educatius-Centre de Recursos Pedagògics de Gràcia. Coordinadors/res de Batxillerat dels centres docents de Gràcia

COL·LABORA: Biblioteca Jaume Fuster


3r FÒRUM DE TREBALLS DE RECERCA A GRÀCIA Forum... · Web viewPerò en el nivell de l’esport...

Documents

Transcript of 3r FÒRUM DE TREBALLS DE RECERCA A GRÀCIA Forum... · Web viewPerò en el nivell de l’esport...