1

"Valencià nit i dia" · Editat per la classe de 3r E SO A · Nº 1 · Maig 2013

TEMA 1. DESTINACIÓ EL MÓN LÈXIC

Camps semàntics

Un camp semàntic agrupa les paraules que es relacionen entre si pel significat,

és a dir, que es refereixen al mateix àmbit de la realitat o al mateix tema. Port,

passatgers, vaixell --> navegació.

Hi ha 3 tipus de relacions semàntiques o de significat:

-Relacions d’inclusió: s’estableixen entre paraules amb un significat més ampli o

genèric (hiperònims, mitjans de transport) i les paraules més específiques

(hipònims, tren, cotxe, avió).

-Relacions de semblança: paraules amb significat semblant o idèntic (sinònims).

Nau, vaixell

-Relacions d’oposició: paraules amb significat contrari (antònims). Eixida,

arribada.

Famílies lèxiques

Una família lèxica és un conjunt de paraules que comparteixen el lexema (arrel)

Formades per una paraula primitiva + morfemes (derivació) o per la

combinació de lexemes (composicions).

1

11 “Valencià nit i dia” · Nº 1 · Maig 2013

2

El morfemes gramaticals aporten la categoria sintàctica, nombre, gènere,

temps,...Rosa-rosal, cante-cantava, gran-grandíssim.2

TIPOLOGIA TEXTUAL La premsa

La premsa inclou un conjunt de publicacions impreses o digitals que es

classifiquen segon la periodicitat amb què es publiquen: diària, setmanal,

mensual…

Podem distinguir dos tipus de premsa segons el tipus d’informació; premsa

d’informació general (destinat a un ampli sector de lectors) i premsa

especialitzada (sobre assumptes específics).

El periòdic tracta temes de diversa índole amb una finalitat clara: crear opinió,

informar, educar i entretenir, empleant un estil clar i concís. Els continguts

s’organitzen en temes o seccions (nacional, internacional, cultura…)

En la portada s’inclouen els titulars e imatges de les notícies més importants. En

la part superior es troba la capçalera i el peu d’editorial.

Actualment, molts lectors opten per accedir a la información d’actualitat en

línia, per mitjà de periòdics digitals.

Tipus de text: Gèneres periodístics: Segons la intenció com,municativa es classifiquen en:

• Gèneres informatius: Textos que narren i describen d’una manera objectiva uns fets d’actualitat. Els més importants són la noticia i el reportatge.

• Gèneres d’opinió: Textos que analitzen, interpreten i valoren fets d’importància. Com l’editorial, l’article, les cartes al director i la crítica.

• Gèneres mixtos: Textos on es troba informació i opinió. Exemples com la crònica, el reportatge d’investigació i l’entrevista de personalitat.

La notícia (II)

1 “Valencià nit i dia” · Nº 1 · Maig 2013

3

Per a oferir una informació completa, les noticies han de donar desposta a sis preguntes básiques: qui?, què?, on?, quan?, com? i per què? Aquestes s’anomenen sis W del periodisme. La resposta de les cuatre primeres a d’apareixer en el titular o l’entrada.Les altres dues poden apareixer en el cos de la noticia. Per auesta rao diem que lestructura de la noticia es com la de una piràmide invertida per que les dades mes importants apareixen en el primer parágraf i el seguent parágraf va aumentant linformació amb més detalls. Aquesta estructura diferencia la noticia de la resta dels textos narratius. La noticia periodistica es un text narratiu que te per objectiu informar sobre fets dinteres general ocorreguts recentment el text d´una manera objectiva ,sencilla, clara i concisa . Utilitzen un llenguatge estandard i es basen en fonts fiables d´informació i en documentacio grafica escrita o sonora per a trasmetre credibilitat ~Autor ,Redaccio: nom del periodista o de la agencia ~Titular o títol:Frase breu impactant que es coloca a l´emplaçament designa el contingut esencial de la noticia ~ Avant titol :Fases que remarquen altres idees importants 3 ~Entrada o lead:Es el primer paragraf escrit en una tipografia diferent conte les dades esencials del fet4 ~Peu de foto: Autor de foto i un breu comentari ~Cos de la noticia:part mes ampla concisa i objectiva dividida en paragraf distribuiuts en columnes versemblant, coherent ,cohesionada i adequada 3 “Valencià nit i dia” · Nº 1 · Maig 2013 4 “Valencià nit i dia” · Nº 1 · Maig 2013

4

GRAMÀTICA L’ESTRUCTURA DE L’ORACIÓ Els constituents bàsics de l’oració són el subjecte i el predicat. El verb es el nucli del predicat. Per identificar el subjecte i predicat el verb ha de concordar en nombre i persona con el subjecte. L’estructura de l’oració es: sintagma nominal y sintagma verbal. El primer té la funció de subjecte, el seu nucli es un nom o una paraula que fa la funció de nom, acompanyat d’un determinant i uns complements. El segon té la funció de predicat, el seu nucli es un verb acompanyat de complements. Exemple: El cotxe de Joan té un color molt bonic. Subjecte predicat Nucli nucli Exercici: Assenyala el SN subjecte i el SV predicat d’aquestes oracions. Després encercla el nucli i subratlla’n els complements. TIPUS DE ORACIONS PREDICATIVES -Transitives: el verb necessita CD. Exemple: Jaume menja pa. ���� CD -Intransitives: el verb no necessita CD. Exemple: Ella dorm molt. ���� CCQ -Actives: el subjecte realitza l’acció del verb (subjecte agent) Exemple: l’autor recità els poemas. -Passives: el subjecte rep l’acció verbal. Exemple: Els poemes foren recitats per l’autor. -Reflexives: el subjecte realitza i rep alhora l’acció verbal. Exemple: Carme es renta.

5

-Recíproques: l’acció realitzada per dos o més subjectes recau recíprocamente sobre ells mateixos. Exemple: Laia i Miquel s’estimen. -Impersonals: no tenen subjecte. Es construeixen amb el verb haver-hi o amb verbs relacionats amb la meteorologia. Exemple: Hi ha pa. ORTOGRAFIA

EL APLECS SIL·LÀBICS

Diftong: Unió de dues vocals en una mateixa síl·laba. -Decreixents: Cal que s´unisquen una vocal forta y altra feble. -Creixents: Està format per una vocal, que es una U, precedida de G o Q y el segon, qualsevol altra vocal (a, e, i, o) Hiat: Quan hi ha dues vocals contigues que no formen part de la mateixa síl·laba. Triftong: és la unió de tres vocals en una mateixa síl·laba; és el resultat de la combinació d’un triftong creixent més un decreixent. 5 Totes les paraules tenen síl·labes, una que es pronuncia amb més força, la síl·laba tònica, i les restants que s’anomenen síl·labes àtones.

Tipus de paraules segons l’accent Exemple

Agudes La síl·laba tònica és l’última síl·laba de la paraula.

Camí, germà, cançó

5 “Valencià nit i dia” · Nº 1 · Maig 2013

6

Tipus de paraules segons l’accent Exemple

Planes La síl·laba tònica és la penúltima síl·laba de la paraula.

Terratrèmol, ibèric, bolígraf

Esdrúixoles La síl·laba tònica és l’antepenúltima síl·laba de la paraula.

Dècima, llàgrima, història

L’accent gràfic

L’accent gràfic és un signe que indica en algunes paraules quina és la síl·laba tònica. Hi ha dos tipus d’accent gràfic: ( ´ ) tancat o agut o ( ` ) obert o greu.

Tancat o agut Obert o greu

( ´ ) ( ` )

Moltes i diverses són les maneres d’explicar quines vocals s’accentuen obertes i quines tancades. Nosaltres hem dissenyat aquest triangle on pots veure que la part més oberta pertany a les vocals obertes. D’altra banda, les vocals més tancades estan en la zona més tancada de la figura. Observant el dibuix trobem que hi ha dues vocals es repeteixen la e i la o. Les dues vocals que es poden repetir es poden accentuar amb l’accent gràfic tancat o agut (´ ) i l’accent gràfic obert o greu ( ` ). Per tant la vocal e com la vocal o poden ser obertes i tancades (è, é, ò, ó ). LITERATURA Power point http://www.slideshare.net/vpastorb/literatura-del-tema-1ppt-s?utm_source=ss&utm_medium=upload&utm_campaign=quick-view 6 6 “Valencià nit i dia” · Nº 1 · Maig 2013

7

TEMA 2. ES(TIC) CONNECT@T LÈXIC. TEMA 2 LÉXIC

DEF: mots que síncorporen a una llengua procedents duna altra davant de la necesitat díncorporar elements nous.

. Llati.

Francés. Grec PROCEDÈNCIA: Àrab. Occità . Francés. PRESTECS Italiá. Alemany. Anglés. Adpció : web i router.

FORMACIÓ : Adaptació : xat i disquet Formes alternatives : hardware i software.

EQUIVALENTS PER A NOVES PARAULES A LA NOSTRA LLENGUA

FUNCIÓ: arranconar paraules tradicionals dúna llengua.

DEF: mots procedents d’una altra llengua que són usades en substitució de les formes genuïnes corresponents de les idiomes que les acull.

BARBARISMES

PROCEDÈNCIA: majoritariament castellà (después, grifo…) i anglés(hobby, hall…)

CONSELL: si volen preservar la riquesa de la nostra llengua hem de rebutjar els barbarismes perque són innecesaris i hem de substituir-los pels mots valencians equivalent

7 7 “Valencià nit i dia” · Nº 1 · Maig 2013

8

TIPOLOGIA TEXTUAL

El reportatge És un gènere periodístic que informa amb profunditat de sobre uns fets o sobre un tema d’interés general. La finalitat d’un reportatge no és solament informar sinó també descriure i analitzar els fets. Característiques del reportatge: ·És un text més extens que la notícia ·Recull informacions que no sempre són d’actualitat ·Intercala opinions d’experts i a les possibles conseqüències dels fets ·El contingut se sol distribuir per a afavorir la claredat expositiva ·Permet la llibertat expressiva, sempre limitada per la funció d’informar d’una manera objectiva i clara Tipus de reportatge: ·Reportatge objectiu: Es caracteritza per l’objectivitat, no inclou l’opinió personal del reporter I recull informació amb detalls dades complementàries, I valoracions dels protagonistes ·Reportatge interpretatiu: Combina informació i opinió. Els relats van acompanyats de les opinions i valoracions del periodista. Respon a una major elaboració i llibertat expositiva que el reportatge objectiu Estructura del reportatge: Presenten una estructura expositiva. ·Titular : Suggereix el tema i convida a llegir. ·Entradeta o lead: Recull les dades més importants per a atraure la atenció del lector ·Desenvolupament: Exposa detalladament els fets o els diferents aspectos del tema. ·Cloenda: Sintetitza les dades exposades o tanca el reportatge amb una anècdota, amb alguna dada rellevant o amb la represa de les primeres informacions oferides 8

8 “Valencià nit i dia” · Nº 1 · Maig 2013

9

Crònica: És un gènere periodístic mixt, un text que combina informacions i opinions. El cronista narra d’una manera directa i detallada, el desenvolupament d’un determinat fet, tal com l’ha percebut personalment Característiques de la crònica: ·Els fets s’exposen cronològicament tal com s’han anat produint

·Les fonts solen ser directes: Recull el testimoni dels protagonistes o de persones que van presenciar els fets ·S’allunya de la neutralitat i admet recursos expressius que no tindrien cabuda en una notícia ·Sol ser un text extens Tipus de crònica: ·D’àmbit geogràfic: De corresponsal de guerra, de viatges...etc. El redactor informa dels fets en un àmbit geogràfic concret. ·Temàtiques: Segons el contingut poden ser polítiques, esportives, culturals, judicials, financeres, de societat, de successos...etc GRAMÀTICA

EL SUBJECTE

• Element del qual es diu alguna cosa. • Ha de coordinaren nombre i persona amb el verb. • La funció de SUBJECTE poden fer-la diferents elements:

Sintagma nominal, pronom…

EL PREDICAT

• El predicat és representat per un sintagma verbal i dóna información sobre el subjecte.

Pot representar una sèrie de complements que realitzen determinades funcions sintàctiques.

10

EL COMPLEMENT PREDICATIU

• En oracions no copulatives, es comporta com un atribut respecte

al subjecte o al complement directe.

• N’indica: Les qualitats i hi concorda e gènere i nombre.

• Es comporta com un CC de manera.

• Es subtutueix pel pronom hi.

• CP DE SUBJECTE/ CP DE CD.

ORTOGRAFIA

És un tipus d’accent gràfic que s’usa per a diferenciar dos mots que tenen la mateixa forma gràfica, i a vegades la mateixa pronúncia,però significats diferents. Els més usuals són:

11

*EXERCICIS:

Ja estic fart que em prenguis el (pel) (pel) meu nas.

La seva (dona) li (dona) cada dia una poma per postres.

El (net) dels senyors Rovira va (net) i polit com si acabés de sortir de la tintoreria.

(Fora) millor arreglar aquest cotxe (fora) del taller.

(Es) alt, ben fet, ric i simpàtic. (Es) diu Joan Nothocreguis.

(Si) que és estrany: a mi em va dir que (si) no hi era, marxessim.

(Son) les dotze i encara no tinc (son) .

A Anglaterra (es) costum prendre el (te) amb pastes.

La llet (es) un aliment que ajuda a enfortir els (ossos) .

(Si) t'enxampen fent això, et caurà el (pel) .

Després de dinar sempre tinc (son) . Aquest got no ha quedat prou (net)

.

Em (dones) la (ma) ?

El metge m'ha dit (que) ja estic (be) del refredat.

Que (venen) aquesta setmana els que (venen) ovelles?

12

CASSOS PARTICULARS DE L’ACCENTUACIÓ ·Els monosíl·labs no s’accentuen, excepte quan hi ha accent diacrític. ·En les paraules comportes unides amb guionet cada element s’accentua independenment de l’altre. ·En les paraules comportes soldades només s’accentua el segon terme. ·Si algun dels mots d’un compost duia LITERATURA LLENGUA I SOCIETAT