5. La vida a la rereguarda

Imatge 1. La vida a la rereguarda

5.1. Mort, carestia i destrucció

Imatge 2. Cartell republicà.

- La guerra i la mancança d'aliments va produir moltes mort a tots dos bàndols.

- La desnutrició va provocar malalties i fins i tot morts. (Aquesta situació va ser especialment greu a la zona republicana).

- Es va produir una forta reducció de la producció industrial.

A causa de les dificultats per proveir-se de matèries primeres, combustible i maquinaria, i també de la mobilització de la població masculina per anar al front.

- Malgrat la població femenina es va incorporar al món laboral, els esforços de la industria es van adreçar en el fabricament d'armament i productes militars, cosa que va perjudicar l'abastiment de la població de productes de consum.

- La guerra va comportar la destrucció de part de les infrastructures i les comunicacions.

- Els bombardeigs sobre pobles i ciutats van afectar durament la població civil.

El govern republicà no disposava d'efectius aeris importants.

El bàndol franquista comptava amb l'ajut dels avions i dels cuirasats alemanys i italians.

- Així, des del primer moment, els bombardeigs sobre la població civil van ser utilitzats pels insurrectes com a instrument del terror i per la destrucció de fàbriques, instal·lacions, ports, habitatges..., a més de servir com a suport del progrés del exèrcit.

- La repetició constant de bombardeigs damunt Madrid, iniciats al octubre de 1936, va inaugurar una pràctica que va a afectar especialment les ciutats. Va provocar la construcció de més de 1.000 refugis subterranis.

Imatge 3. Bàndol republicà al front.

5.2. La població desplaçada: refugiats i exiliats

- Durant els primers dies de guerra, població civil d'ambdós bàndols va fugir del territori en què es trobaven per por de patir persecució a causa de les seves idees polítiques o de la seva condició social.

- Molts membres de la burgesia, catòlics, clergues, van fugir de la zona republicana els primers mesos de l'esclat revolucionari.

- En el transcurs de la guerra, la zona republicana va haver d'acollir els milers de refugiats que fugien de l'ocupació franquista.

A final del 1938, hi havien un milió de refugiats a la Catalunya republicana.

Imatge 4. Bombardeig.

- Els problemes d'alimentació, allotjament, escolarització, sanitat... van representar una important tasca organitzativa per escollir una població formada majoritàriament per dones, nens i ancians.

Davant de la impossiblitat d'evacuar tota la població civil, es va optar per donar prioritat als infants, que van ser destinats principalment a països europeus i americans i la Unió Soviètica.

- Cap al final de la guerra, persones d'arreu d'Espanya I milers de soldats en retirada es van concentrar a Catalunya per passar la frontera francesa.

- Una gran part dels refugiats van ser reclosos en camps de concentració improvisats a les platges properes a Argelers i Sant Cebrià.

Imatge 5. Nens exiliats.