7/29/2019 43-juliol- 2010

1/29

1

nm. 43 -juliol- 2010

Editorial

7/29/2019 43-juliol- 2010

2/29

2

Respectem els pins

El passat mes dabril ens assabentvem de que un fronds pi, situat entre el Passeigde lEsglsia i la Plaa de la Muralla, al mig dun passatge que uneix aquests dosespais, havia estat tallat, pels jardiners municipals. Segons sens va dir el pi va quedarafectat per la nevada i difcilment podria sobreviure. Daquest fet ens en fiem ressen el nmero del mes de maig i denuncivem que shagus actuat amb tantaprecipitaci.

Ara ens assabentem que lAjuntament t previst un projecte de remodelaci de laPlaa dels Dolors en el qual seliminen els dos pins existents, arbres eminentmentmediterranis i es preveu substituir-los per magnlies, arbres forans, originaris de les

zones ms clides dels Estats Units, entre Texas i Florida i que shan posat de modaen jardineria malgrat que el clima empordans i sobretot el vent no sigui massaadequat pel seu creixement.

s preocupant aquesta obsessi dels responsables de la jardineria i els projectesornamentals de tcnics i dirigents municipals envers els pins. Un arbre, quejuntament el xifrer i lolivera dona identitat al paisatge mediterrani tant a la costa,com en els paisatges ms interiors: lEmpord, la Costa Brava, la Provena, la

Toscana, etc. Segons ens diuen, els pins de la Plaa dels Dolors shan de tallar pervaris motius: les arrels aixequen el terra, son massa grans i els ocells que hi niden hoembruten tot. Eliminant-los es soluciona el problema. Els ms grans recordareu quefa uns cinquanta anys, totes les carreteres estaven vorejades de grans pltans que alestiu propiciaven una agradable ombra que feia que passar per aquestes carreteresfos un passeig. Per un dia les carreteres resultaren estretes i per tant els pltans unperill. La soluci que es va trobar va ser tallar-los tots . A Frana que continuen tenintuna gran tradici en el respecte per aquests arbres, van tenir el mateix problema,per no van tallar cap pltan. La soluci va ser eixamplar la carretera per laltre

costat, deixant una filera de pltans al mig.

Sembla que darrerament la Direcci General de Carreteres de la Generalitat ha presuna mica ms de conscincia en el respecte als arbres. Si aneu per la carretera C-31,entre Regencs i Palafrugell veureu que ben arran de carretera hi ha uns quans pinsde considerable grandria que tamb van ser afectats per la nevada. Ens altre tempsshaurien considerat perillosos i shauria aplicat la soluci ms fcil i efectiva, tallar-los. Ara sha reforat el ferm amb una capa de formig per evitar que somoguin el

7/29/2019 43-juliol- 2010

3/29

3

terra, shan posat tancaments de protecci i shan tallat branques excessivamentllargues. Per els arbres shan salvat.

Les ordenances del Pla General dOrdenaci Urbana del municipi a larticle 31,apartat 2, diu: Particularitats de la llicncia de tallada darbres. Quan lexecuci duna

obra comporti la tallada darbres o la supressi de masses de vegetaci, haurandindicar-ho expressament, justificant la seva necessitat i les mesures que sadoptinper a la seva reposici.

Un nou projecte a la Plaa dels Dolors, entenem que sha dadaptar a aquestsnormativa i sobretot als dos arbres existents. Si actualment aixequen el terra, espoden fer escocells ms grans (duns 3x3 m), es pot reforar el terra dels voltantsamb formig, reforat si cal amb malla de ferro i si les copes de pins son massa granses poden retallar algunes branques. Tamb avui hi ha sistemes per espantar elsocells. A Figueres ho han aconseguit.

Aquests son dos arbres que tenen ms de cinquanta anys i des de la responsabilitatdEmporion envers el nostre patrimoni, no veiem justificable la seva eliminaci.

http://localhost/emporionou/images/num43/Dolors.jpg

7/29/2019 43-juliol- 2010

4/29

4

Consell de redacci

La sentncia del TribunalConstitucional.

La sentncia del TribunalConstitucional sobrel'Estatut de Catalunya s'haacarnissat amb lesaspiracions catalanes enmatria de llengua, Justcia

i competncies en tributs. L'anullaci de14 dels ms de 200 articles de l'Estatutde Catalunya per part del Tribunal

Constitucional suposa un dur revs iimpedeix declarar "preferent" la llenguacatalana, tenir un poder judicialautnom, al buidar d'atribucions alConsell de Justcia de Catalunya, anulaque el Sndic de Greuges supervisi "ambcarcter exclusiu", anula l's "preferent"del catal de les administracionspbliques i dels mitjans de comunicacipblics, i ampliar competncies fiscals.En la sentncia es mant el terme nacien el prembul deixant clar que aquestno t cap validesa jurdica i assenyalantreiteradament la "indissoluble unitat dela naci espanyola, consagrada a laConstituci"

Montilla veu salvat el 95% de l'Estatut

per es declara indignat

El president de la Generalitat deCatalunya, Jos Montilla, el dilluns 28 dejuny, durant la declaraci institucionalsobre la sentncia, va manifestar queacata per que no es conforma i queCatalunya no renuncia a res, i recordavaa la societat que ara haur de decidir ales urnes quin cam vol seguir. Va

indicar que el 95% del text estatutari haestat marcat com a constitucional aldeclarar-se indignat perqu vol lEstatutntegre.

XV JornadesGastronmiques de laClova - Sabors del mar

Catorze restaurants deTorroella de Montgr i l'Estartit vanparticipar en les quinzenes jornadesTastets de mar, la Clova, que tinguerenlloc durant tot el mes de juny.Els mens estaven formats per unprimer plat, una selecci d'espcies declova, escopinyes, closses, cargols otellerines, i un segon amb peixos locals al

forn o a la brasa, amb el comproms demantenir al mxim els valors i sabors decada producte, regats amb bons vins delpas.

Despeses de la Generalitat - El plad'ajustMentre el Govern aprovava novesretallades, el Parlament catal va

http://localhost/emporionou/images/num43/01-La%20Cuina%20de%20la%20Clova.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/11-Tribunal%20Constitucional.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/01-La%20Cuina%20de%20la%20Clova.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/11-Tribunal%20Constitucional.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/01-La%20Cuina%20de%20la%20Clova.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/11-Tribunal%20Constitucional.jpg

7/29/2019 43-juliol- 2010

5/29

5

aprovar noves mesures destalvi.-Els grups parlamentaris rebran 17milions d'euros, el 2% menys, a partir delmes de juny. Es salva el gruix de lessubvencions donat que la rebaixa ser

aplicada a partir daquest mes.-Els diputats es baixaran el sou el 8% elque queda d'any. Un diputat perdr1.747 dun import de43. 697 any. Els portaveus dels grups

es retallaran el salari el 10% i deixarand'ingressar uns 4.300 euros dels 87.522que cobren durant tot l'any. Elsmembres de la Mesa i el President de la

Cambra augmenten la seva retallada finsal 15%. El president Benach, amb un soude 152.954 euros, deixar de percebreuns 11.400 euros.

EXPOSICI A LA FUNDACI MASCORTAlguns mobles singulars. S. XV-XVIII,La casa Galibern de Torroella de Montgr

s la seu de l'exposici. La mostrapresenta ms duna seixantena demobles procedents del fons de laFundaci Privada Mascort.

Aquesta magnficacollecci de mobleantic permet al visitantfer un recorregutevolutiu pels estils,

tipologies i diferents perodes queconformen la histria del moble, ja quecontempla tant peces hispniques,especialment de la Corona dArag, compeces franceses i italianes, entre daltres.LActe inaugural va tenir lloc el passat 11de Juny i restar oberta fins el 26 desetembre.El president i fundador de la Fundaci

Mascort, Ramon Mascort Amig, va ferun emotiu parlament, i es va referir alsobjectius de la Fundaci, orientada aoferir a Torroella actes culturals, comledici de llibres referits a la Vila i la

seva histria, i les exposicions que shihan exhibit, com aquesta sobre algunsmobles singulars dels segles XV alXVIII. Va aprofitar l'acte per a presentarel nou director del grup Mascort, JordiSargatal Vicens, reconegut naturalista,amb molta experincia en fundacions,empreses i edici.LAlcalde de Torroella de Montgr, Josep

M. Ruf Pags, express la satisfacci dela poblaci, que gaudeix dentitats detant nivell cultural, com la Fundaci, querealitza actes de tant de relleu. Lacomissria de lexposici, Rosa MCreixell Cabeza, explic lorigen idesenvolupament de la idea de reuniruna collecci tan singular de mobles, i

de com shavia pogut dur a terme deforma plenament satisfactria.

Exposici de fotografies al PalauSolterra: Els miralls de Carmen MariscalL'artista hi exposa una srie fotogrficainspirada en Lewis Carroll. ACarmen Mariscal, nascuda aPalo Alto, Califrnia, lany

1968, li ha agradat semprejugar amb els miralls, potserinspirada en A travs delmirall, daquest autor.L'espai de fotografia contempornia dela Fundaci Vila Casas, li ha brindatl'ocasi dendinsar-se a les fantasiesd'Alcia, incorporant els llocs i lespersones que estima: una nena que

http://localhost/emporionou/images/num43/03-Els%20Miralls-Carmen%20Mariscal.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/03-Els%20Miralls-Carmen%20Mariscal.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/03-Els%20Miralls-Carmen%20Mariscal.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/03-Els%20Miralls-Carmen%20Mariscal.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/03-Els%20Miralls-Carmen%20Mariscal.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/03-Els%20Miralls-Carmen%20Mariscal.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/03-Els%20Miralls-Carmen%20Mariscal.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/02-Ramon%20Mascort-Jordi%20Sargatal-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/03-Els%20Miralls-Carmen%20Mariscal.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/02-Ramon%20Mascort-Jordi%20Sargatal-.jpg

7/29/2019 43-juliol- 2010

6/29

6

recita el conjur de les primeres pginessota l'arbre d'un jard.Introdueix l'espectador en el muntatge,a travs dun vdeo: la nena estransforma en la imatge de l'artista ja

adulta, vestida amb la mateixa camisolablanca i unes trenes llargues idntiques.Incorpora insistentment a les sevesfotografies aquesta idea, alludint demanera explcita el llibre de Carroll,heretat de la seva mare, que l'haviarebut de l'via, i que ha acabat llegint lanta, vestida d'Alcia, asseguda sotal'arbre d'un jard.

Aquells miralls opacs per una cara itransparents per l'altra, sn els que haadoptat per a la seva installaci, Twoway mirror. L'exposici, estar obertafins al 12 de setembre.

Exposici de lobra de Miltos Michaildis

Una nit a Catalunya

A Can Quintana, Museude la Mediterrnia,tingu lloc la inauguracide lobra barroca de

lartista grec, Miltos Michaildis . Elcomissari de lexposici, Eugeni Prieto,va presentar lautor ilobra Seguidament, lalcalde, Josep M.Ruf, coment lexposici i agra a

lalcaldessa de Verges, Marta Payer, laseva assistncia en la inauguraci dunaexposici bassada en el tresor culturalque representa per Verges la dansa de lamort. Finalment lautor manifest queLes primeres impressions que vaig tenir

en la meva estana a Catalunya, el mar

del 2008, van ser La dansa de la mort i

la tradicional processi del Dijous Sant a

Verges.

Concert de msica clssicaOrganitzat per Joventuts Musicals deTorroella, tingu lloc al Cine Petit, un

concert de msica clssica a crrec deOtto M. Pereira, al viol i JoaoCrisstomo, piano.

Presentaci del llibre Un viatge al pasde lApartheid

En plena ebullici, pels darrers successosde Gaza, tingu lloc, a la BibliotecaMunicipal Pere Blasi, la presentaci que

Josep Martinoy, cap deredacci internacional deEl Punt, va fer del autor idel llibre dIsidre Palls i

Puigdomnech.En el llibre, i en les diapositives que esprojectaren, es posava de manifest latensa situaci en aquella regi i les

actuacions del govern dIsrael que haoptat per fer de la fora l'elementessencial de la seva seguretat. Fetaaquesta opci, Israel viola lleis i vides ennom de la seva seguretat.L'assalt a la flotilla de la llibertat, en laqual van morir nou ciutadans turcs idesenes de persones ms van resultarferides, hi participaren dos voluntaris

catalans, ha rebut la repulsa de tots elsorganismes internacionals.Mentrestant, un vaixell irani amb ajudahumanitria navegava cap a la franja deGaza. Per sort sense conseqnciesgreus en aquest cas.

Sortida per conixer el territori:Mareny i Sant Feliu de la Garriga

http://localhost/emporionou/images/num43/06-Viatge%20a%20un%20pais.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/04-Miltos%20Michaildis-Una%20nit%20a%20Catalunya.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/06-Viatge%20a%20un%20pais.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/04-Miltos%20Michaildis-Una%20nit%20a%20Catalunya.jpg

7/29/2019 43-juliol- 2010

7/29

7

Amb una gran assistncia, organitzadaper Can Quintana, Museu de laMediterrnia, tingu lloc aquesta sortidaque an a crrec de lhistoriador, JoanBadia i Homs.

Sant Esteve de Mareny (Mareny i noMarany), de La Tallada dEmpord, suna esglsia romnica del segle XI ambuna sola nau de can i absis semicircularamb decoraci llombarda. La portaprincipal s de dos arcs de mig punt irosassa i campanar. Fou fortificada coma defensa en ledat mitjana.Conserva unes pintures murals a labsis,

en dos registres, el superior bastantdeteriorat, i linferior amb escenes de lacrucificaci i enterrament de Jess i lalapidaci de Sant Esteve. En la part msinferior, restes de pintures duna cortina.La sortida prossegu amb la visita alesglsia i castell de Sant Feliu de laGarriga, de propietat privada, a

Viladamat.Lesglsia s molt antiga. Una lpida,probablement del segle X, que esconservava a linterior del temple,relatava que aquest havia estrat derrutdos cops pels sarrans, del primer esdesconeix la data, el segon atac esprodu lany 935. El temple foureconstrut pocs anys ms tard.

En el seu interior shan fet prospeccionsque han posat al descobert granquantitat de sitges i fosesdenterraments. Est format per unasola nau rectangular que presenta uncreuer que no en sobresurt i un absissemicircular que presenta motiusllombards. Del centre del creuer hisobresurt una, diguem-ne cpula,

rectangular.El castell, cremat durant la guerra delssegadors, pass a mans privades amb ladesamortitzaci i fou reformat en elsegle XVII.

Albert Llauss Tesis doctoral LesCloses de lEmpord La Vanguardia18-06-2010Mentre el paisatge de la plana del"Empord es mant gaireb intacte, laterra i la seva gesti han canviat durantels ltims 50 anys. Un Empord depostal.

La Vanguardia del 18-05-2010 publicavaa tota plana un article de FLIXBERNAL sobre la tesi doctoral del nostrebon amic i collaborador en les pginesdEmporion, que no podem menys quereproduir-ne un fragment, concretamentel seu inici:El doctor de la UdG Albert Llauss ha

estudiat els canvis en el paisatge apartir dels prats o closesLa veritable identitat de lEmpord la

podem trobar en el seu paisatge. No shi

celebren grans estrenes teatrals, ni

cinematogrfiques, ni tampoc hi ha

grans centres de negocis. La seva plana i

una costa on la terra i la mar xoquen

violentament sn els elements ms

distintius daquesta terra. La tesi dedoctor de la UdG Albert Llauss ha

estudiat el canvi que han experimentat

aquest paisatge des de 1957 fins al segle

XXI a partir de les closes. Aquells prats

seminaturals, i delimitats per franges

naturals dherbes o arbres, que

tradicionalment shan utilitzat per

obtenir herba per al bestiar. Els resultats

7/29/2019 43-juliol- 2010

8/29

8

ms significatius sn, duna banda,

labandonament daquestes parcelles i

un increment accelerat del terreny

artificialitzat i, de laltra, la introducci

de nous cultius propiciats per les

subvencions europees. ...

Exposici a l'espai Michael Dunev.Lespai Michel Dunevestrena la temporadad'exposicions amb unaselecci d'escultures itreballs sobre paperde l'artista

barcelonina, Dominica Snchez (1945).Lartista que sinici en la pintura, en eltreball en ferro es mostra hereva delcorrent constructivista, explorant elmoviment de les formes fins a donar-losescala monumental tot i les sevesdimensions intimistes, en els dibuixos.L'artista concep les seves planxes de

ferro a partir de maquetes de cartr is'endinsa en els grans formats per ferdialogar la geometria en un joc de lnies ivolums, de fragilitats i contundncies, detraos tnues i taques musculades.

Exposici Artesania txtil El GuirigallA la Capella de San Antoni, organitzadaper lrea de Cultura, Joventut i

Festes, es va Inaugurar lexposicidartesania txtil de puntes fetes ambboixets i un coix rod estil Bruges, acrrec del Taller Guirigall, que dirigeix laprofessora Marta Serrats.

Celebraci per linclusi de la

Vilanera en el nou Parc Natural delMontgr, Illes Medes i Baix Ter

Ens Comunica el Frum lEscala-Empries, que el dissabte dia 6 de junyuna vuitantena de persones es vanreunir a Vilanera (l'Escala), a sota el PiGros, per a celebrar la creaci del nou

Parc Natural del Montgr, Illes Medes iBaix Ter, i la inclusi de la zona deVilanera com a connector del Parc.

Organitzat pel Fruml'Escala-Empries amb elsuport de Gent del Ter,Salvem Vilanera,

IAEDEN-Salveml'Empord, el Grup de

Defensa del Montgr i els Naturalistes deGirona, aquesta festa amb berenarpopular es va arrodonir amb un recitalde poemes i canons, protagonitzat perdiferents artistes que tamb handefensat la preservaci d'un dels pocsentorns escalencs que s'ha lliurat del'especulaci urbanstica: Enric Cassases,

Carles Duarte, Jaume Comas, NriaEsponell, Anna Almazan, Josep Tarrs,Carme Callol, Pep Bergad, RamonManent, Samuel Melero, Josep Tero...Tamb el delegat de Medi Ambient aGirona i el secretari general d'Interior esvan sumar a la festa, aix com diferentsrepresentants municipals i poltics quehan intervingut en la creaci del Parc.

El Frum l'Escala-Empries va aprofitarla presncia de membres del govern pera demanar que el Pi Gros sigui declaratarbre monumental i que es millori l'estatdel bosc, fora brut i malms desprs dela nevada del mar.

El ple de Torroella de Montgrdesaprova la reprovaci de l'alcalde i

http://localhost/emporionou/images/num43/Carles%20Duarte.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num43/08-MonicaSanchez-Michael%20Dunev.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/Carles%20Duarte.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num43/08-MonicaSanchez-Michael%20Dunev.jpg

7/29/2019 43-juliol- 2010

9/29

9

desestima rebaixar el sou del consistorien espera d'estudiar el decret.L'equip de govern format per ERC i UPM,va impedir en el ple:-Que s'acords la reprovaci de

l'alcalde, Josep Maria Ruf (ERC), comdemanava el grup de LEI, arran d'unescrit contra ells en El Punt. CiU es vaabstenir.-La reducci dels sous, en esperad'estudiar b el decret.-Convocar la plaa de cap d'rea deTurisme defensada per LEI, i-Que saturs el projecte de la plaa dels

Dolors, com volia CiU.Lalcalde va manifestar que lestacidautobusos es faria lany vinent.El regidor de Governaci indic queshan creat en part 80 placesdaparcament noves al fer prquings enbateria en lloc de en lnia en els carresde Figueres, Roser, Tramuntana, Pep

Ventura, ronda Pere Blasi i passeigVicen Bou i fer que tinguin noms unsentit com recomana el Servei Catal deTrnsit. Tamb sha incrementat la zonablava en 150 places ms.Sest restaurant el sistema de dunes dela banda sud de la desembocadura delriu Ter, a les platges de la Fonollera i elMas Pinell, molt afectades pel temporal

de llevant de Sant Esteve del 2008.L'alcalde, Josep M. Ruf, no descarta fer-

ho desprs a la banda nord de la gola delTer, en direcci a la Pletera.

El Ter porta molta ms aigua del'habitual i desemboca amb fora aTorroellaLes pluges dels ltims dies, uns pantans

plens degut al desgla i a lesprecipitacions de l'hivern, han fet quebaixi cabals, tot i ser poca de rec.A la desembocadura de Torroella deMontgr hi baixen 23 m per segon,

quatre cops ms que fa un any. En aquellmoment l'aforament del pont deTorroella de Montgr comptava 5 m/s,dos menys dels que hi havia a Ripoll itres menys que els de Girona. Ara lesxifres eren molt diferents: 23,6 m aTorroella, 31 a Girona i 46 a Ripoll.Al Pasteral hidesembassaven 30

m/s, degut al fet queSau estava al 90%, iSusqueda, gaireb al98%.Aquest fet continuat durant diversessetmanes, est significant una autnticarevifalla. A la gola, el Ter ha aconseguittrencar la sorra i arribar a mar amb

fora.No obstant, Joan Gaya, del Consorci pera la Gesti Integral de l'Aigua aCatalunya, ha elaborat l'informe L'aiguaa les comarques gironines, que analitzatots els rius gironins, la seva evoluci iles previsions de futur i conclou Finsque no s'apugi la factura de l'aigua ser

molt difcil complir el retorn del Ter,

perqu l'aigua de la dessalinitzadora smolt cara. I seguir utilitzant-se la del

Ter.

Trobada de Corals a Torroella deMontgrAl Cine Petit, tingu lloc la tradicionaltrobada de corals.

http://localhost/emporionou/images/num43/10-Desembocadura%20del%20Ter.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/10-Desembocadura%20del%20Ter.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/10-Desembocadura%20del%20Ter.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/10-Desembocadura%20del%20Ter.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/10-Desembocadura%20del%20Ter.jpg

7/29/2019 43-juliol- 2010

10/29

10

Hi varen participar la Coral voldorenetes de Sant Sadurn de lHeura, laCoral veus bisbalenques, de la Bisbal i laCoral del Recer, de Torroella. Cada unadelles va interpretar peces del seu

repertori i finalitzaren lactuaci, unintles tres les seves veus, varen cantarTorroella, vila bella.

Hi assistia el mestre Llus Albert que enun dels intermedis dedic a tots ,cantants i pblic, unes paraules sobreuna de les poesies de Caterina Albert,per ell mateix musicada.

20 J Consulta sobre la independnciaAquesta ha estat la quinta onada deconsultes.Han estat en total 510 municipison shan efectuat consultes i les dadesdetallades seguidament permeten fer unanlisis de participaci i resultats.Possiblement la grandria dels municipis

on es van fent avui les consultesinclouen xifres de poblaci msimportants i la tasca feta queda msdiluda.Al Baix Empord, dun padr de 13.383,en aquesta consulta en van votar 2.550,amb una participaci del 19,05%.Les xifres acumulades donen un 19,44%de participaci amb un 92,79% de vots

afirmatius. La pregunta a fer-se s: quinseria lincrement dels No i de laparticipaci conseqentment necessria,per fer possible que igualessin osuperessin els Si?

A Torroella, un home i una dona feritsde gravetat al envestir-los un cotxeEl cotxe els va atropellar mentre

creuaven un pas de vianants a Torroellade Montgr, i foren traslladats alHospital Trueta de Girona.Els Mossos van fer la prova del'alcoholmia al conductor del turisme,

que va donar negatiu.

4t Festival del cmicEl Festival del Cmic de Torroella deMontgr i lEstartit ha celebrat la sevaquarta edici. I ho ha fet convidant a laSpanish Garrison de la Legi 501 i laRebel Legion, que desplegaren la sevalegi de fans caracteritzats, coincidint

amb la celebraci del 30 aniversari deL'imperi contraataca, passejant-se ianimant les dues seus d'aquest festival

organitzat perl'Ajuntament i l'empresaPanini.No hi va faltar el mercatdel cmic (dissabte al

passeig de Catalunya de Torroella idiumenge, a l'envelat del port del'Estartit), exposicions, (entre les qualsdestaca la titulada Com es fa un cmic?Els herois de la Masia la histria delplanter del Bara, Taller de tcniques dedibuix); concurs de dibuix NationalGeographic Kids de 6 a 12 anys;exhibicions, xerrades i firmes d'autors,

amb la presncia de Quim Bou, JuanjoSez, Paco Cavero, Roger Tallada, JoanBaranguer i Pepe Caldelas, que vapresentar el cmic pardic Luna Lunera.

A LESTARTIT-MIMA10 - Festival InternacionalMedes, Imatge i Medi Ambient (MIMA)

http://localhost/emporionou/images/num43/12-Star%20Wars.jpg

7/29/2019 43-juliol- 2010

11/29

11

La celebraci del festival va coincidiramb el 20 aniversari de lrea Protegidade les Medes, i en el seu programa shande destacar les jornades tcniques quevan servir conixer l'estat de conservaci

del patrimoni natural de les Medes i lesdiferents activitats que es desenvolupenal seu voltant. I en un altre apartat vanexhibir-se i concursar 16 pellculesen Mostra Internacional de Cinema iVdeo Submar, i 25 parelles vancompetir en el prestigis OpenInternacional Fotosub.Leix vertebrador del MIMA s lOpen

Internacional Fotosub i el Concurs on-line de fotografia submarina, que varegistrar la participaci ms elevada delsdarrers 5 anys. 16 pellcules presentadesal festival, 27 inscrits a lOpenInternacional Fotosub, que esva desenvolupar al fons mar de les illesMedes. Parallelament a les 138 imatges

presentades al concurs de fotografiasubmarina, prcticament el doble quelany passat. Provenien de diferentspasos: Espanya, Ucrana, Blgica,Frana, Holanda, Canad, Grcia,Alemanya, Itlia i Portugal.Com a personatge convidat, es va escollirel prestigis fotgraf i naturalista marPaco Candela.

I un dels objectius fundacionals delMIMA, s el de fer pedagogiamediambiental especialment als mspetits amb el concurs infantil Dibuixa lesMedes.-L'Estartit floreix per Corpus - Catifes enflorLes catifes de flors cobrien els principalscarrers del centre comercial de l'Estartit.

La tradici de lescatifes florals als carrers, per Corpus, esmant, i els omplia amb obres d'artnaturals, mandales efmers o cerclessagrats sobre el negre de l'asfalt.

Anyalment sorganitza unconcurs de catifes i tots elscomeros adherits repartienentre els seus clients un testde flors que es podia recollira les installacions delEstaci Nutica,organitzadora del acte.La benedicci de las catifes tingu lloc el

diumenge desprs de Corpus a 2/4 d'11del mat.-Mercat de segona mEn el paseix martim es va desenvoluparel mercat de segona m organitzat pelLlagut dOr.-4a Mostra dArt MartimI en el mateix passeig Martim,

organitzada per lAssociaci dArtesansde la Terra, que era ja la 4a mostra dartmartim-Conservaci de locell de la tempestaLocell de la tempesta s una espciemarina en perill dextinci i a les Medess'experimenta un programa perconservar-lo i preservar-lo de la sevadesaparici, especialment del

Mediterrani.El programa est basat en atraurel ambun reclam sonor cap a una cova de lesIlles Medes, apta per a la cria del ocellobjecte del programa. La iniciativa estsent un xit, ja que en pocs dies diversosexemplars han anat a la cova.-El portaveu de medi ambient del PP, alCongrs dels Diputats, acusa Estat i

http://localhost/emporionou/images/num43/14-Catifa%20de%20Flors.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/14-Catifa%20de%20Flors.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/14-Catifa%20de%20Flors.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/14-Catifa%20de%20Flors.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/14-Catifa%20de%20Flors.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/14-Catifa%20de%20Flors.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/14-Catifa%20de%20Flors.jpg

7/29/2019 43-juliol- 2010

12/29

12

Generalitat de protegir el medi encontra de les personesCarlos Floriano ho va manifestar alEstartit, al finalitzar seva visita aEmpuriabrava, Blanes i Torroella i

lEstartit, i conixer durant dos dies laproblemtica de la zona.Llei de costes: Cal canviar, en algunsaspectes, la llei de costes; adaptar-la al

segle XXI. Fa fora tres cmpings a lazona de Blanes, afecta elsatermenaments d'Empuriabrava i SantaMargarida de RosesI sobre el medi ambient: Cal fer-lo

compatible amb les activitats humanes i

que aix puguin gaudir-ne generacions

futures.Sobre el parc natural del Montgr, elBaix Ter i les Medes, que va compararamb la reserva marina de les illesFormigues, va indicar que: Les Medeseren un exemple de funcionament entre

la preservaci i les activitats turstiques ila pesca artesanal, que s iniciativa

privada Ja funcionava, i molt b.

-Bollywood arriba a lEstartitUna gran producci de Bollywood s'haestat rodant a les comarques gironines,protagonitzada per estrelles destacadesdel cinema indi. L'equip de filmaci vainstallar el campament base al port de

l'Estartit.Espais naturals de la Costa Brava snescenaris dun comiat de solter que elsseus protagonistes celebren fentparacaigudisme a Empuriabrava isubmarinisme a l'Estartit, amb algunesescenes a la Cala Ferriola, i a Begur.-Animaci infantil

Organitzat per lrea de Turisme i, a lacarpa del Port, es va representar Tallerde Cuina, amb el Petit xef,-Trobada desbarts InfantilsA la plaa Llevantina de lEstartit, i

organitzat per lrea de Turisme i elConsell Municipal, varen actuar lEsbartMarboleny de Banyoles, lesbart MestreSirs de Palafrugell i lEsbart Montgr deTorroella.-Alcyone-CousteauEl vaixell dinvestigaci Alcyone de lasocietat Cousteau vaamarrar al port de

lEstartit.El seu objectiu s el de

comprovar el canviexperimentat pel fons mar de lesMedes, des de lany 1954, en que vavenir linvestigador francs Jaques-IvesCousteau amb el vaixell Calipso, finsavui.

-El passeig del Molinet a lEstartitLalcalde Josep M. Ruf, va informar quesobrir el passeig martim del Molinet,els mesos de Juliol i dAgost.El passeig, gran mirador dels penya-

segats i de les Illes Medes, resta tancatdes de lany 2001, pel risc dedespreniments de la muntanya. Enaquest temps ja sha consolidat tota la

zona que dona al nucli urb. Sha decidit,no obstant, que abans es faci unaactuaci per adequar-lo mnimament,que ja est fent lempresa pblicaGeocat.-La Llar de jubilats Bell Rac, ha celebratel seu XV aniversari. Enhorabona!-23 de JunyLa nit ms curta de lany i

la festa dels pasos

http://localhost/emporionou/images/num43/18-La%20Flama%20del%20Canigo%20a%20Torroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/16-Alcyone-Cousteau01.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/16-Alcyone-Cousteau01.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/16-Alcyone-Cousteau01.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/18-La%20Flama%20del%20Canigo%20a%20Torroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/18-La%20Flama%20del%20Canigo%20a%20Torroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/16-Alcyone-Cousteau01.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/18-La%20Flama%20del%20Canigo%20a%20Torroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/16-Alcyone-Cousteau01.jpg

7/29/2019 43-juliol- 2010

13/29

13

catalans. Amb larribada de la Flama delCanig, que any rere any sobt i esguarda al Castellet de Perpiny, es vapresentar al Parlament catal, i amb ellava iniciar-se la festa a Torroella de

Montgr.La Revetlla de Sant Joan a la platja delEstartit, s un espectacle festiu de foc ipirotcnia que illumina lhoritz sobreles Medes i el Mare Nostrum.Encesa de la foguera i concert de msica,que aquest any va anar a crrec delsgrups: Acci Festiva i Pepper Pots.-En la Diada de Sant Joan - Els Castellers

de Figueres demostraren el seu bonsaber fer en la diada, i res millor perconcloure-la que una CantadadHavaneres i un cremat, a crrec delgrup Els cremats.-Mans Solidries Vora Mars una associaci formada per 14 vens ivenes de lEstartit, que ha entregat a la

Fundaci Oncolliga de lluita contra elcncer de Girona, la quantitat de 3.000euros que ha aconseguit al llarg de lanyque t dexistncia..Va nixer amb la voluntat dajuda a favordels malalts del cncer i els diners els haaconseguit amb treballs manuals quehan venut en diferents mercatssetmanals dels pobles de les rodalies.

Les trobareu sempre en aquesta tasca,la darrera ha estat a les Fires i Festes deles Labors a Verges.

MONTGRINOLOGIA (2)

Llegendes torroellenques

Diem el mes passat en aquest mateixespai dEmporion que el tret principal dela filosofia que anomenvemMontgrinologia, creada per Jordi Pags,divulgada literriament per Vicen Pagsi plasmada per Guillem Rocas, es basa enla simbologia mgica del nostre masss.Contemplem aquest perfil que hem vistinfinites vegades. El veiem format per les

tres figures geomtriques bsiques: eltriangle, el cercle, el rectangle. Lapirmide, lesfera, el paralleleppede. Lapirmide aguda i tallant a Ull, la clidaesfera acollidora a la muntanya delCastell, el paralleleppedehoritzontal dela serenitat i del reps al Mont Pla.

Ja diem en aquell nostre escrit anterior

que les comparacions evidents, com la

del bisbe mort o de la dona ajaguda, no

sn altra cosa que estampes sense

doctrina. Les tres formes tellriques, en

canvi, ens duen a una reflexi molt ms

7/29/2019 43-juliol- 2010

14/29

14

transcendent. Langle, la circumferncia,

la lnia horitzontal, tenen un significat

metafsic per elles mateixes. La pirmide,

aguda i tallant, reporta a la lluita i la

cacera (Mont Agut), lesfera, suau i

delicada, recorda la calidesa de la mare i

de la llar (Mont Rod), la lnia

horitzontal, plcida i serena, suggereix el

reps i la pau (Mont Pla). La civilitzaci

ha seguit aquests tres camins, el mascul

de la depredaci i la lluita per la vida, el

femen de la gestaci i la maternitat, i el

definitiu de la mort indefugible i el repsetern.

Per no noms sn cabries mstiques,

sin realitats demostrades per

larqueologia i la paleontologia. A la

muntanya dUll shi han trobat restes

darmes per no de llars, a la muntanya

de Santa Caterina evidncies dhabitatge

i convivncia, al mont Pla abundant

localitzaci de tombes i enterraments.

No cal aprofundir en explicacions perqu

els tenim a tocar, i nhem sentit totes les

histries. El Cau del Duc dUll era poc

acollidor, noms estaci de cacera,

depredador de la fauna de lentorn. ElCau del Duc de la muntanya de Santa

Caterina era nucli dallotjament estable,

mena de llar protectora, on tothom

participava de lalimentaci que es

traginava de la ribera del Ter, fruites o

bestiar, cavalls, cabres, conills, carn

delefants o de rinoceronts, que aquesta

era la fauna en aquell temps tan

reculats. Finalment el Mont Pla era

emplaament de tombes i monuments

funeraris: el cau del Ossos, el cau den

Calvet, el de lolivar den Margall. La

muntanya de les armes i dels guerrers, la

muntanya de la congregaci social i de

les dones, la muntanya dels

enterraments i dels sacerdots.

Segons Vicen Pags, quan el pintor

taoista Sengai (1750-1837) va pintar

lenigmtica obra Lunivers hi va inclouretan sols un triangle, un cercle i un

quadrat, i Johannes Kepler, en

elMysterium cosmographicum, va

representar la relaci entre les rbites

dels planetes a partir de la pirmide,

lesfera i el cub. Els mateixos signes que

marquen els destins del nostre entorn

des de fa centenars de milers o milions

danys.

Passem, per, a lmbit lingstic. A

lescriptura dels

nostres

avantpassats

ibers hi ha

tamb signes

triangulars,

rodons i

quadrats. Tot

posant sons a aquests signes, Jordi Pags

assigna BP al cercle, GK al quadrat i

DT al triangle. PGD ens dna PAGODA,

edifici sagrat format tamb de la

http://localhost/emporionou/images/num43/Guillem%20Rocas%20-Empori-.jpg

7/29/2019 43-juliol- 2010

15/29

15

combinaci de paralleleppedes, esferes

i pirmides. O tamb ens dna BECADA,

ocell que apareix de forma obsessiva als

quadres de Guillem Rocas.

I ja que parlo dobsessions, acabar amblo que apuntava de passada ara fa un

mes, una idea que tamb proposa en

Vicen Pags. Que els torroellencs,

tocats de la tramuntana, per ms tocats

encara del Montgr, ballem al so dun

altre triangle mgic: Torroella, lEstartit i

el masss. Seguint Freud, Torroella seriael jo de lordre dels nostres carrers

estrets, quadrats, les voltes harmonioses

de la nostra plaa; el barri martim

aportaria el all freudi, principi del

plaer i de la disbauxa; i el superjo el

determinaria lalada moral del masss i

el seu castell, la vigilncia, lautoritat, la

repressi.

Si el contempleu en tota la seva

grandesa, el Montgr s tot aix. Ho diu

la Montgrinologia.

Cuix

Cuix s un monestir benedict de laltrecostat dels Pirineus que havia quedatmolt abandonat fins que els monjos deMontserrat van fer un treball enorme deconsolidaci i van revitalitzar-lo a partir

dels anys seixanta del segle passat. s unlloc tan esplndid que possiblement son he organitzat ms excursions enautocar, amb alumnes o acompanyantadults. s una ruta meravellosa: Cuix,pujada a Sant Mart del Canig, visita aVilafranca de Conflent i es pot acabar eldia a les caves de Tur o donant unavolta a Perpiny. Si encara no coneixeu

algun daquests llocs, us recomano queno espereu ms i mho agraireu.

Els meus darrers escrits a Emporion hantractat de latzar i avui us exposar uncas on novament es demostra que latzars tan present a les nostres vides quepodem convertir-nos en incrduls de fets

verdics. Els anys seixanta vaig feramistat amb dos monjos de Cuixcompromesos amb la lluitaantifranquista i lany 1972 el presidentfrancs George Pompidou, per pressionsde la dictadura espanyola, va denegar-los el perms de residncia amb elpretext que ensenyaven tcniquesrevolucionries. Labat de Montserrat

Cassi Maria Just ho va deixar clar: Aixs fals: ells prediquen lEvangeli, que noens permet endormiscar-nos enmigduna societat esclavitzada pel diner, perla comoditat, per legoisme.

En llegir la notcia al diari vaig creure quehavia de fer alguna cosa en defensa de

gent que no havia fet res ms que

7/29/2019 43-juliol- 2010

16/29

16

treballar per posar fi a la dictadura. Es varedactar un escrit que es va passar agent per signar-lo. A ms denviar-lo alpresident de la Repblica Francesa elvaig fer arribar a diversos mitjans de

comunicaci. La Vanguardia va publicarla notcia a les pgines de religi amb eltitular: Firmado por 117 personasdestacadas de Torroella de Montgr....Aix va provocar que molt poblessinteressessin per lescrit i vancomenar a signar i enviar queixes cap ala capital francesa fins deixar la taula delpresident curulla de cartes. Tamb a

Catalunya Nord hi hagu mobilitzacionscomenant una campanya forta contraPompidou i, en coincidir amb pocaelectoral, Pars va valorar les prdues devots que aix podia suposar.

Mentrestant, em van telefonar delconsolat francs a Barcelona per

concretar una visita. Vaig comparixer eldia i hora que em van dir davant elcnsol (M. Gerard Gaussen) que, enveurem tan jove, satrevia a tot; per emvaig encoratjar fins fer-lo enfadar. Ensortir, em va rebotre la grandiosa portaals talons. Quan vaig arribar a Torroellaem vaig trobar amb la parella de lagurdia civil davant de casa que

mestava esperant. No en vaig fer casperqu era freqent que per qualsevolfet insignificant fessin acte de presnciao em perseguissin de manera ridcula adiferents llocs de la vila. Em van ordenarque em presents a la caserna amburgncia. Un cop all, el sergent no emva dir ni el bon dia. Va treure untelegrama dun calaix i amb molta mala

bava em va bramar: Lea estecomunicado!. Vaig quedar blanc enllegir el segent: Extremen vigilancia,hoy atentado mortal contra el consulfrancs en Zaragoza. Cert, el mateix dia

i hora que em trobava parlant amb elcnsol francs a Barcelona, ETA haviaentrat al consolat francs a Saragossa, vacalar-hi foc i el cnsol va morir. ETAhavia protestat per les expulsionsdetarres i jo visitava el cnsol deBarcelona, per en defensa dunsmonjos. Aparentment, es tractava dunaconxorxa entre bascos i catalans. El

sergent em va escridassar: Vaya ahoramismo a presentarse delante delteniente coronel de la guardia civil enGirona que esta vez le va a caer unpuro...!.

Molt preocupat, vaig comparixerdavant lautoritat per explicar-li com

havia anat tot fent-li comprendre que joprofessava unes idees no violentes.Noms latzar mhavia lligat amb ETA elmateix dia i hora. El tinent coronel vaser comprensiu i em va creure. Delcontrari, podia haver anat a la garjola ino tornar a Torroella fins ves a saberquan. Linteressant s que els dosmonjos retornaren al monestir de Cuix i

el qui va haver de marxarimmediatament de Barcelona, desprsde diversos anys destada, va ser elcnsol. La democrcia va arribar grciesa la participaci de molts. Ja diuen quecosta ms enamorar que conservar. Lademocrcia requereix la mateixaparticipaci per conservar-la que per

7/29/2019 43-juliol- 2010

17/29

17

implantar-la. No sembla pas que hoentenguem aix.

La Seguretat Social

El 23 dabril, diada de Sant Jordi, em vaigsotmetre a una petita, per laboriosa,intervenci quirrgica. Durant els tresdies que vaig estar ingressada alhospital Josep Trueta de Girona, vaigtenir prou temps per reflexionar sobre lanostra Seguretat Social i em vaig sentir

molt afortunada de poder-ne serusuria. Segurament no valorem prou laimportncia que t, ja que ms aviatsolem veure-li defectes, que tamb ent, per, que s el que no en t?

Recordava les proves anteriors a laintervenci, els controls que vaig passar,diferents metges, anlisis, rehabilitaci...

Crec que sem va fer tot el que eranecessari. Si hagus hagut danar en unaclnica privada, les despeses haurienestat quantioses. Grcies a la SeguretatSocial, no vaig haver de fer cap mena dedespesa.

Vaig ser ben atesa. El personal sanitari,puntualment, em venia a fer els serveis

que calien, la roba que necessitavasempre era neta i a punt, el menjar,dhospital, per correcte. Lhospital nos un hotel de quatre estrelles, ni de bontros. La majoria de personal fa el que li

pertoca i compleix amb la seva obligaci.Estic segura que tots sn professionalsen el lloc que ocupen, per, com entotes les professions, nhi ha quetreballen amb ms dedicaci, amb msdestresa, amb ms entrega, fins i totamb una mica de tendresa, cosa que elmalalt agraeix moltssim. En aquestsllocs, els pacients es troben una mica

indefensos.

Molt possiblement en la carrera demedicina o dinfermeria hi ha algunaassignatura de psicologia per saber comtractar el malalt, els familiars... Aix enscaldria a tots en algun moment de lavida, per en aquesta professi s

indispensable. Un metge, una infermera,un administratiu o un conserge,cadascun en el lloc que ocupa, si sabentractar amb una mica de simpatia,tinformen o tescolten quan et calexplicar el que et passa en moments quepoden ser angoixants ja tenen mitjafeina feta, perqu esdevenen el que elpacient necessita: un blsam que suavitzi

el seu desconcert, el seu desnim.Tamb s cert que a vegades el malalt sexigent, res li va b, o a causa de la sevamalaltia s difcil de cuidar. La professidel personal sanitari hauria de ser, i crecque ho s, totalment vocacional. Ha decostar-li molt a una persona tenir curade malalts de tota mena, de totes lesedats i condicions, i tamb li han de

7/29/2019 43-juliol- 2010

18/29

18

venir de molt endins les ganes dededicar els anys de la seva joventut, ipotser tota la vida, a lestudi, alaprenentatge daquesta sacrificadaper tan valuosa professi.

Parlant amb la Dra. Nria Serra i Tauler,especialista en gesti hospitalria, emdeia: Haurem de tenir ms en compteque mantenir la Seguretat Social costaun dineral, tot i que el cost del procsqueda cobert amb un sistema pblic quemantenim amb els nostres impostos ique, per tant, no hi ha dhaver cap

factura que nosaltres haguem de pagar.Aquest servei inclou visites, proves,rehabilitaci, intervencions, materialsanitari, neteja, manteniment,medecines, serveis durgncies ambmetges i especialistes les 24 hores deldia, els 365 dies de lany. Aqu mai estanca. Esgarrifa de pensar-ho. Tamb caltenir en compte que encara que lestadaen un hospital de la Seguretat Social noens costi res, per complicat que hagiestat el tractament que ens han fet, aixno ens ha de portar a fer un mal s delsistema. En aquests moments de crisieconmica en qu es parla de retalladessocials hem de ser conscients daquestasanitat de qu disposem i vetllar per no

perdre-la. Als Estats Units hi ha milionsde persones sense cobertura que nopoden pagar-se les proves que els calen,i que ni tan sols tenen gratutes lesvacunes que necessiten els seus fills.Aix aqu s impensable.

No ens cal ser metges o personal sanitariper poder fer ms agradable aquest

nostre maltractat mn. Cadascun de

nosaltres des de la petita parcella queocupem podem complaure alg delnostre entorn ms immediat escoltant,visitant, saludant amb simpatia, ajudantsi podem, estimant... Si ho fem, de ben

segur que alguna cosa millorar al nostreplaneta!

Ara que ja tenim parcnatural

Els esdeveniments s'han precipitat en elsdarrers mesos, de tal manera que ja

disposem d'un nou parc a les comarquesgironines: el Parc Natural del Montgr,les Illes Medes i el Baix Ter. La velocitatamb la qual el procs de creaci del parcha anat cremant etapes invita a fer unexercici ms reposat d'anlisi del paperjugat pels diferents actors que s'hi hanvist implicats. En aquest sentit, resultad'all ms interessant repassar les

intervencions que els diferents alcaldes,agents econmics i socials van fer davantla ponncia del Parlament de Catalunya.La sessi s'estengu tota una jornadallarga i va permetre conixer els puntsde vista, temors i peticions que feien elsdiferents alcaldes dels municipisimplicats, els pagesos, els que viuen delturisme a l'Estartit o dels ecologistes. Un

7/29/2019 43-juliol- 2010

19/29

19

total de 19 compareixences, ms de 9hores de material, consultablegratutament al web del Parlament.

Repassar individualment cadascuna de

les posicions seria excessiu aqu, i s quehi va haver de tot: intervencionssolemnes, peticions ben fundades,reclamacions fantasioses, crits, rancor,humor i un pollastre que s'erig enmetafric protagonista. No obstant,m'agradaria analitzar dos detalls, fotesesper alguns, que penso que ens podrienser tils a tots plegats en situacions

similars que es puguin produir en elfutur.

1- Molts dels ponents, vinguessin delmn poltic, empresarial o de la societatcivil organitzada, es referien a l'afectacidel parc als seus territoris, activitats opersones. Que si el parc afectar al

turisme, que si afectar els propietarisde terrenys, que si afectar als pagesos,etc. Parlar d'afectaci du associat,implcitament, una connotaci claramentnegativa. Habitualment els afectats snles vctimes d'una catstrofe natural(pedregades, terratrmols, etc.), aquellsque s'han quedat al carrer quan tancauna empresa o tamb els qui contrauen

alguna malaltia epidmica. En canvi,ning es refereix als guanyadors d'unesdeveniment esportiu, als agraciatsamb la loteria o b als municipisreceptors d'un nou museu com aafectats. Aquest darrer exemple ssignificatiu. Un parc natural es potconcebre com un museu, per b quemolt ms dinmic. Ambds projectes

sn inversions que permeten eldesenvolupament cultural, fomenten elconeixement i la conscienciaci vers elsvalors patrimonials que hem heretat irecolzen amb la seva presncia un

desenvolupament econmic sostenible.Qui es pot veure afectat per aquestespropietats, totes elles positives? Potserl'nica diferncia, a ms de lesdimensions, s que mentre que unmuseu es basa en elements ms omenys inerts, un parc natural cont unpatrimoni natural viu, en dilegpermanent amb les gents que hi habiten,

i per tant s contnuament canviant. Nohi ha res, doncs, que per definici facid'un parc natural un element perjudicial,ans al contrari. En definitiva, potsercaldr acostumar-nos a parlar d'unmunicipi que es pot veure incls en unparc natural, d'una activitat econmicaregulada per la seva normativa o d'unes

persones que poden intervenir en el seufuncionament. s hora de deixar deparlar de l'afectaci del parc i mirard'aprofitar tot all de positiu queimplica. Podem parlar de l'aportacidel parc?

2- Abans de la ponncia, tant elsorganismes representats a la sessi com

la ciutadania en general havia tingutocasi de repassar el projecte del parc ifer-hi allegacions. Se n'havien presentatms de 1.600. Doncs b, durant laponncia parlamentria hi va havergrups opositors al parc que van atribuir-se-les totes. Escandals. Argumentavenque 1.600 allegacions demostravenl'oposici al parc que hi havia entre la

7/29/2019 43-juliol- 2010

20/29

20

gent del territori on es planificava. scert que alguns empresaris temorososdels efectes del parc havienrecollit centenars d'exemplars d'unamateixa allegaci contrria a la

presncia de la protecci. s tamb cert,per, que s'havien presentat moltesallegacions a favor del parc, o fins i totn'hi havia algunes que es limitaven aremarcar errors del projecte, que haviende ser corregits. Com que tots els tipusd'allegacions havien contribut a elevar-ne el recompte final, no resulta legtimprendre'n l'elevat nombre com a

justificaci ni a favor ni contral'aprovaci del projecte. Ms enlld'aquesta apropiaci indeguda decentenars d'allegacions a la causacontrria al parc i de l'errniainterpretaci del seu significat, convremarcar que el perode d'allegacionsno s un referndum sobre el pla o

projecte sotms a exposici pblica. Lesallegacions recollides han de permetrecanviar o millorar aspectes del projecteal qual fan referncia, per aix hi sn. Enaquest sentit, mil allegacions que diuentotes elles el mateix no tenen juntes msvalor, malgrat la seva insistncia, queuna sola allegaci que diu quelcomdiferent. I s que una allegaci no s un

vot, t l'objectiu d'informar i suggerir, noel de sumar. Les votacions ja es donenuna vegada cada quatre anys, laparticipaci activa en la democrcia,molt ms rica, es produeix de maneracontinua a travs de processos com elsde consulta pblica, i aix no requereixmajories, sin arguments de qualitat.

La Uni europea msnecessria que mai

Sovint he manifestat la importncia de

que lEuropa poltica sigui una realitat,fet que donaria seguretat, rigor iconfiana a la ja consolidada reaeconmica. Actualment, davant lasituaci de crisi que estem vivint, lanecessitat de lEuropa poltica es faencara ms palesa.

De fet, els mecanismes per avanar en laconstrucci poltica ja hi sn en el mateixTractat de Lisboa, la realitat per s que,sigui per la prpia dificultat de consensentre els estats membres de la UE, siguiper la situaci de crisi que provoca queels mandataris posin ms mfasi en elsproblemes interns que no pas en els delEuropa comunitria, la realitat s que la

construcci poltica de la Uni Europea

7/29/2019 43-juliol- 2010

21/29

21

es fa esperar i aix es nota en el dia adia europeu i tamb en les relacions ipresncia de la UE en el mn.

Aix, pel que fa a lmbit interior

europeu, sobserven dificultats perconsensuar accions comunes entre elsestats europeus com, posem per cas, latardana i les contradiccions per trobaruna sortida a la crisi grega i a la deleuro, fet que ha provocat una falta deconfiana de leconomia mundial i delsinversos cap a Europa. I pel que fa almbit poltic internacional, dun temps

en, observem que la Uni Europeaest cada vegada ms absent. Estvemacostumats a que lAlt Representat de laPoltica Exterior, Javier Solana, tot i lesdificultats operatives que tenia el seucrrec, la veritat s que almenys posavarostre en els conflictes internacionals i lavisibilitat de la UE estava garantida. I ara,en els darrers fets, la presncia o opinide la UE s molt minsa, sin noms calobservar com ha tractat o millor dit, comno ha tractat, la Uni Europea, el cas delacci israeliana amb el vaixell dajudahumanitria a Gaza. I per acabar-hodadobar, s evident la cada vegadamajor presncia destats emergents enels fets rellevants del mn.

No sn bones noticies aquestesabsncies de la UE vers els conflictesmundials, ja que denoten, duna bandaun desinters i per altra una manca decapacitat operativa, ambdues situacionsperjudicials pel prestigi i influncia de laUE en el mn. Encara hi som a temps,per aquest juga en contra nostre i el

mn, especialment els estats emergents,

no saturen, aix que cal que la UniEuropea es posi les piles si no volemquedar al marge de la poltica mundial.

Pobres pedres nobles

REFLEXIONS

Em fa lefecte que Torroella no estimales seves pedres histriques, que veigamb pena com sn desconegudes ooblidades de la majoria dels torroellencs.O encara pitjor, maltractades sense que

sembli que aix importi a ning.

Recordo el sentiment denveja que vaigsentir, ara fa uns anys, a la vista dundocumental que ens va presentar aTorroella el poble alacant deCocentaina. Mostrava els magnficsescuts que guarneixen les parets dels

seus castells i casals, imponents, dignes,emmarcats en la netedat lluent deparets blanques o ocres, sota cels lluentsblavssims. Els torroellencs ho vrempoder veure a can Quintana amb motiude la jornada que es va dedicar a aquellapoblaci, en molts aspectes semblant ala nostra, i no vrem pas ser pocs els queens vrem adonar de lamor amb qu

7/29/2019 43-juliol- 2010

22/29

22

Cocentaina tracta les seves pedresnobles.

Pel que fa a la nostra deixadesa, que tancontrasta amb aquella cura, proposo als

lectors que, si fa temps que no hi heuanat, us arribeu fins a la Resclosa. Hitrobareu escuts i insripcions histriquesde les famlies Pons, Gurb i arriera quehan vist passar anys i centries enmig dela descurana i oblit de tothom. Hiveureu grafitis brbars, que alg hi vapintar ja fa anys, i que ning no es deuhaver proposat desborrar. Que no emdiguin que la Resclosa s del termemunicipal dUll, que si vrem ser elstorroellencs els que anys i anys vremgaudir de la seva bellesa, ara tamb elstorroellencs ens haurem docupar de

restituir-lila bona

presncia.

Em direupotser quebona partde la

situaciactual de descurana lha comportada elcabdal misrrim del Ter, i tindreu ra, idaix tamb espero parlar-ne un dia.Per la falta daigua no ha de comportar

loblit del monument.

I si hem anat a la Resclosa, ja que hi somposats, en tornar podrem seguir pelTamariu, tota vora del rec de mol, finsarribar a la carretera de Palafrugell. Alaltra banda hi ha el Mol Vell o Mol deDalt. En un portal cegat de la paret que

dna al cam, hi ha un altre escut, tamb

dels Pons. Si teniu sort, el veureu migcobert dheura, per si no en teniu, ni elveureu de tant com lheura li s aldamunt. Que no em diguin tampoc queaquesta paret s duna casa particular.

Jo diria que la paret s, per lescuthauria de ser patrimoni de tots elstorroellencs. Per quins torroellencs senpreocupen? Jo no els veig.

No vull caure en la temptaci derememorar amb nostlgia els vells tempscasolans de les passejades a la Resclosao al Frigo dels diumenges al mat, quangaireb ning no tenia cotxe ni moto, iles carreteres eren descarnades idesconeixien el quitr. Tamb en aquellapoca, i potser ms que mai, es feienbarrabassades. Anys ha, vaig veure partirpel mig una gran pedra del 1662, iaprofitar-ne les meitats, amb el 16 peruna banda i el 62 per una altra, i de cap

per avall. I no cal que us parli de la torredel mas Cass, que va ser enderrocadaper aprofitar-ne la pedra. Es veu queencara portem a dins la febredestructora de fa cent anys, quan lesmuralles feien nosa i gaireb no senvaren deixar vestigis.

De vegades els de fora ens han fet

adonar del valor del nostre patrimoniamb actuacions depredadores, perquse nhan endut tresors que nosaltres noaprecivem, per moltes ms vegadeshan sabut fer rehabilitacions assenyades,que sn llions de sensibilitat. Ho podemveure de forma particular als vellscarrers nobles, al carrer Major, al de

lEsglsia, al del Carme, al de Sant

7/29/2019 43-juliol- 2010

23/29

23

Gens,... Millores que segurament moltstorroellencs desconeixem en tractar-sede lmbit patrimonial privat, reservat afamiliars i amics. Per de vegades s alnostre abast de constatar-les, i en

posar noms un exemple. Si continuemla passejada que ens ha dut a la Resclosai al Mol de Dalt, ens podem arribar finsal Mol del Mig, destinat ara a hotelmodern. Veureu com sh han fet obresde conservaci dels vells recs de laiguaque anava a les moles, que shan deixata la vista, degudament integrats als noususos de ledifici, i tamb veureu el bon

tracte que sha donat a les pedresantigues, entre elles lescut dels arrieraque ornamenta una de les entradesprincipals de la nova casa-hotel.

Deixeu-me acabar, doncs, amb un puntdesperana cara al futur. Tant de bo unanova educaci del gust simposi, i que

lamor al patrimoni arribi a forma part,poc a poc, de la manera de ser delsmillors dels nostres joves. Que el seny deconservar simposi per damunt de lavella tendncia a enderrocar.Mentrestant, reivindiquem les pobrespedres nobles que no sn de ning.

I ara un nou disgust.

Tot just acabat aquest escrit, he passatper davant dels jardins de Joan Carrera iDellunder, situats entre lEsglsia i elcarrer de Sant Gens. No mho podiacreure. Alg (lladre o brtol) ha arrencatel bust autorretrat de lartista del pilarque el sostenia. No s com ho hem de

qualificar. Vosaltres mateixos.

Rac de poesia

CATALUNYA

Un impuls particular

Que els astres et siguin generosos,que el record de la mirada que hem

compartitet porti sort.

Ha estat el nostre, un impuls particularon he aprs a desprendre'm del meu

secret,

de la fora que m'empenyia fins al mar.

Per diu I'estrella del teu universque has tingut la por

de sentir-te sol en la foscor.

I por del sol de primavera,que pinta les roques de color daurat

al so de la melodia dels gemecs de les

ones.

Diu que has volgut crear una fronteraestpida

quan el cor se't desbordavade mirades seductores.

M'has mostrat un port que el meu vaixellno coneixia,

7/29/2019 43-juliol- 2010

24/29

24

on les aiges del teu i el meu marsecundaren el nostre navegar.

Que els astres et siguin generosos,que el record de la mirada que hem

compartitet porti sort.

Recita: Marta VilellaAutora: Maria Merc Alabau

La cuina de la Catrina

FIDEU

Ingredients:

Fumet de peix Fideus nm. 2 Oli Alls Tomates madures Safr picat al morter Ceba Vi blanc Pebre Sal

Preparaci:

Feu un fumet de cap de rap i altrespeixos de roca. En una paella feu unsofregit de ceba, alls i tomates i lafegiual fumet. Deixeu-lo que es redueixi i

reserveu-lo. Ha de quedar moltconcentrat.

En una paella feu un sofregit dalls. Uncop rossos afegiu el vi blanc, el safr i unpols de pebre, deixeu-lo reduir.

A continuaci, rossegeu el fideus, afegiu-hi el fumet. Els primers 7 minuts deixeu-ho coure als fogons i llavors 10 o 12minuts al forn.

Serviu-la amb allioli.

http://localhost/emporionou/images/num43/Marta%20Vilella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num43/Marta%20Vilella.jpg

7/29/2019 43-juliol- 2010

25/29

25

TRUITA DE BACALL

Ingredients:

1 ou 2 cullerades de farina royal 100 gr. de bacall desfilat 2 grans dall trinxat Oli Sal Aigua

Preparaci:

Feu una pasta amb tots els ingredients,no gaire espessa. Feu la truita planera, ala paella, molt fina. Deixeu-la coure apoc a poc. Al final enrossiu-la.

Els joves escriuen

Les edats perdudes

Alba Martnez Quer

A les bases del Concurs Literari de SantJordi, de linstitut Montgr, es proposava

als alumnes que escrivissin un text apartir dun comenament de conte o denovella. A 4t dESO es va fer a partir decomenament de la novella Les edatsperdudes de Judit Pujad.

''El primer cop que vaig entrar al poble

vaig passar de llarg. El segon cop m'hi

vaig quedar a dinar. El bar era ple del

fum dels caliquenyos. Els vells jugaven a

la botifarra i l'estufa de parafina

entelava els vidres de les finestres. La

tercera vegada el poble em va semblar

el llogarret inacabat de . Sense glicerines ni eixams

d'abelles, la vila, voltada de gira-sols,

naufragava mort i la primavera en una

marea d'ales d'or. Aquell dia m'hi vaig

comprar una casa.''

La casa era ambientada a l'antiga, elspocs mobles que hi quedaven ja quasi nos'aguantaven de la gran batalla que eltemps els acabava de lliurar i en signe depau grinyolaven, i aquells grinyols erenquasi com una splica de rendici. Aixva ser com vaig deixar restar en pauaquells fatigats mobles i en vaig comprarde nous, els ms econmics, petits isenzills que vaig trobar. Vaig tornar a

contemplar aquella casa, era de sostreacabat en punxa, pintada tota de blanc iconstruda a base de teules de fusta,tenia el tpic porxo all on els cowboys hitoquen l'harmnica i els cantants deblues s'hi rasquen l'nima i en composencanons on el dolor s'ensuma a cadalletra.Tamb tenia pati, era depriment! A cada

7/29/2019 43-juliol- 2010

26/29

26

lloc on tombaves el cap hi podies veurerestes de plantes que un dia varen serformoses i resplendents i que ara leshomenatjava un olor a putrefacte arrande la casa. L'herbatge era esps, quasi

salvatge, semblava que per all hi hagusmil histries enterrades i submergidesentre tanta espessor. Vaig passejar-meper la part oposada de la casa. L'ombrahi regnava. Tot el que el sol tenyia decolor, al davant; aqu l'ombra ho tenyiad'una capa grisosa, malencnica, ttrica,deplorable. Un calfred em va recrrer lesextremitats i em va posar la pell de

gallina, vaig notarcom una aura de defunci m'envoltava im'estirava de les venes i artries,necessitava sortir d'all.

Vaig entrar dintre la casa, estava sola,buida, amb els quatre mobles asptics,tenia el cor bategant esverat, pensavaque em traspassaria la carn i saltaria,per no, va resignar-se a anar baixant elseu ritme meldic, pausant el ritme delsmeus rgans al seu pas.

La soledat es respirava en aquella casa.Vaig agafar el meu porttil, vaig sentar-me en una mena de banc que estavasituat al costat de la finestra. El full en

blanc de l'Open Office em produa unamena de sensaci bastant desmotivant.Era difcil obrir-se pas enmig de tantablancor, tanta espessor blancam'emblanquia el cervell i em privava queles ales de la meva imaginaci salpessinel seu vol. Necessito que l'emociensucrada m'acarici la galta, m'embruixii em faci sortir, del meu interior,

paraules nues, paraules plenes de ganes

de ser descobertes, paraules que se'tdesfan a la boca i et deixen un regust abons temps al cos, paraules.

Vaig endollar el meu tocadiscos dels

anys de la meva joventut (ai qui fos joveara!) i vaig posar-me un LP de l'ArethaFranklin. Vaig sentir la sensaci quasiorgsmica de la msica recorrent el meucoll, el meu clatell descobert pel tall decabells curt. La meva esquena va quedargarratibada per la sensibilitat de lesmeves orelles a aquelles notes de soul.

Ja est, ja ho tenia, dintre del meucervell hi passaven quatre-centesparaules per segon, sinnims d'aquestesi antnims. Intentava posar ordre: unara? La casa, el fet d'estar aqu i noquedar-me en la meva petita casa''adossada'' de Blanes. Aquella casa emdonava l'oportunitat d'apreciar lespetites coses, insignificants, i potser noeren les que sentenciaven el final de lesaccions per poder veure-les i apreciar-les va fer desembossar una partimportant del meu cor que, des de feiatemps em demanava a crits que tenianecessitat de marxar. A Blanes em sentiauna esclava, comprimida, sentia com elmeu cos orgnic s'anava desintegrant en

aquella vella butaca d'escriptori i elsmeus dits s'enganxaven com ventoses enel teclat de l'ordinador.L'olor dels caliquenyos em vacommoure, i la petitesa va acabar desacsejar la meva mentalitat ja cansadade tanta rutina. Estava cansada de fercas al corrent que m'empenyia a ser unapersona normal. Jo mai m'havia sentit

7/29/2019 43-juliol- 2010

27/29

27

normal...Llavors...Per qu m'havia decomportar com a tal?

I aix vaig escriure el llibre, durant nits,dies, tardes de caf, postes de sol, molts

de discos em vaig aprendre, moltesdecepcions i esborranys, per mentrel'escrivia, em vaig adonar que ja haviamalgastat quaranta-dos anys de la mevavida tancada en aquella casa ''adossada''de Blanes i que tot just ara comenava aentendre aquelles ganes innocents quetenia als meus principis d'escriure, eraquasi necessitat bsica a la meva vida i

amb el pas del temps. Sentia que aquestcop els llums m'illuminaven a mi.

''Que n's el temps de trador, noperdona, ni oblida, et fa ferides i et deixacicatrius, cors irreparables, nimesfeixugues i peus que els costa deixar elllit quan tens alg que te l'escalfa. Quen's de tradora la gent, b, t'estima,t'aclapara, fins i tot et pot arribar aconsumir, i se't desprn, t'acostuma alsclids matins amb els peus embolcallatsen els teus i se'n va.''

Aix va ser el prleg del llibre que msendavant vaig titular: ''Sobreviure a lacrisi immobiliria''.

Cinema i espectacles

REOBERTURA DEL CINEMA MONTGRI:17 de juliol

El Cinema Montgr ha estat tancatdurant un mes, per obres. La fortanevada del mes de mar, va afectar elsconductes dentrada de lairecondicionat i tot el sistema derefrigeraci sha tingut de renovar.A partir del dia 17 es reinicien lessessions amb tres estrenes de qualitat:

THE BLIND SIDE (Un sueo posible),Oscar i Globus dOr a la millor actriu pera Sandra Bullock.

GREEN ZONE (Distrito protegido).Thriller amb transfons militar amb unexcellent Matt Damon.

EN EL LIMITE DEL AMOR. Una histriasobre dues dones poc convencionals quemantenen, en temps de guerra, unarelaci amb el carismtic poeta britnicDylan Thomas, que estima les dues.

En sessi de Cine Club es podr veure:SERAPHINE, sobre la turbulenta vida de

la pintora Seraphine Louis.

Els ms petits podran gaudir de lareposici de COM ENSINISTRAR UNDRAG, en versi catalana.

A partir del primer de juliol i durant totel mes al Cinema Montgr hi hauran

sessions cada dia. Podreu veure les

7/29/2019 43-juliol- 2010

28/29

28

estrenes ms recents i la reposicidalguns dels millors ttols de lany.Consulteu programes dem.

Pellicula del mes: GREEN ZONE

7/29/2019 43-juliol- 2010

29/29

29

Fet i Fumut!