4. L'actitud filosòfica

El ser humà té un desig irreprimible de saber. Eixe desig arranca del mode de mirar: De

l'estranyesa enfront de les coses “Encara que les qüestions filosòfiques

concernixen a tot el món, no tot el món es convertix en filòsof. Per distintes raons la majoria s'aferra tant a la quotidianitat que la pròpia sorpresa per la vida queda relegat a un segon pla”

J. Gaarder. El món de Sofia

4. L’actitud filosòfica

L'actitud filosòfica consistix en eixe 'viure despert'. Qui té actitud filosòfica no s'habitua al món.

El paper de la filosofia

“L'home que no té cap vernís de filosofia va per la vida presoner dels prejuís que deriven del sentit comú, de les creences habituals en el seu temps”

B. Russell: Els problemes de la filosofia

4. L’actitud filosòfica

La Història de la Filosofia ja és filosofia Per què?

El seu objecte... És intern. És la mateixa essència del pensar És una reflexió constant sobre si mateixa És una tasca rigorosa que exigix un mètode i unes

ferramentes

4. L’actitud filosòfica

Dues dimensions: El saber

i El sabor

El saber = El coneixement El sabor = L'experiència personal, el gust per

les coses

5. El mètode filosòfic.

Filosofia = Opinió

Requerix un concepte. Treball d'indagació

Mètode filosòfic

5. El mètode filosòfic.

El mètode filosòfic = Conjunt de regles

El mètode filosòfic = Segons el que estudia

5. El mètode filosófic

Mètodo filosòfic =>- Actitud del filòsof- Desanvolupa uns “hàbits mentals”- És plural- No és suficient / ni d’usar i tirar

Son propostes de treball

5.1. Les regles del Mètode 1/3

El bon sentit és la cosa més ben repartida del món, ja que tothom pensa estar-ne tan ben proveït que fins i tot aquells qui són més difícils d’acontentar en qualsevol altra cosa no acostumen a desitjar-ne més del que tenen. En la qual cosa no és versemblant que tothom s’enganyi, sinó que més aviat vol dir que el poder de judicar bé i de distingir el ver del fals –que és pròpiament el que anomenem bon sentit o raó- és per naturalesa igual en tots els homes, i que, per tant, la diversitat de les nostres opinions no ve pas del fet que els uns siguin més racionals que els altres, sinó solament del fet que dirigim els nostres pensaments per vies diverses i no considerem les mateixes coses. Perquè no n’hi ha prou a tenir l’esperit bo, sinó que el principal és aplicar-lo bé.

5.1. Las regles del mètode 2/3

El meu propòsit no és pas ensenyar el mètode que tothom ha de seguir per a dirigir bé la seva raó, sinó simplement mostrar de quina manera jo he procurat dirigir la meva.(…) El que jo desitjava sempre extremadament era aprendre a distingir la veritat de la falsedat, per a veure clar en les meues accions i caminar amb seguretat en la vida

La qual cosa va ser causa que jo pensara que era menester buscar algun or mètode que, comprenent les finestres d'estos tres [lógica, geometria i anàlisi matemático] estiguera exempt dels seus defectes (...) En compte d'eixe gran nombre de preceptes que la lògica està composta, vaig creure que tindria prou amb els quatre següents:

5.1. Las regles del mètode 3/3El primer, no acceptar mai cap cosa per veritable sense

conèixer evidentment que ho és; és a dir, evitar acuradament la precipitació i la prevenció, i no incloure en els meus judicis res més que allò que es presenti al meu esperit tan clarament i tan distintament que jo no tinga cap motiu de posar-ho en dubte.

El segon, dividir cadascuna de les dificultats que examine en tantes parts com siga possible i com calga per a resoldre-la millor.

El tercer, conduir per ordre els meus pensaments, començant pels objectes més simples i més fàcils de conèixer, per a ascendir a poc a poc, gradualment, fins al coneixement dels més complexos, i suposant un ordre fins i tot entre aquells que no es precedeixen per naturalesa els uns dels altres.

I l'últim, fer en totes parts enumeracions tan completes i revistes tan generals que estiguera segur de no ometre res.

R. DESCARTES: El discurs del mètode