4/juliol-agost 2002 Fòrum Metropolità de Regidors …4/juliol-agost 2002 Revista de l’Institut...

4/juliol-agost 2002

Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona

4/juliol-agost 2002

Fòrum Metropolità de Regidors de Cultura

El cor de les tenebres

Grec 2002: Peter Brook

Nits i dies d’estiu





Mihail Baryshnikov, a la portada d’aquest número,actua amb la seva companyia de dansa al FestivalGrec. És la primera vegada que ho fa a Barcelona.L’actuació aquí del qui és considerat com un delsgrans ballarins de tots els temps, forma part del cicleque el Festival Grec dedica a Nova York i que portaaquest estiu a Barcelona una sèrie d’espectacles degran qualitat que lògicament han suscitat moltaexpectació. Hi ha aspectes de Nova York, però, forçadesconeguts, un dels quals és el paper cultural quetenen en aquella ciutat les institucions públiques. En parlarem també en aquesta edició.

Però ni el Grec és només Nova York, ni l’estiu aBarcelona és només el Grec. El Festival, en efecte, téaltres al·licients, i ben destacables: Peter Brook, perexemple, que ens parla en aquestes pàgines de laversió de Hamlet que ens oferirà al Mercat de les Flors,un local per a teatre que ell ens va descobrir als anysvuitanta; o Krystian Lupa, el director polonès queestrenarà aquí Extinció, de Thomas Bernhard; o elsmuntatges dels nostres millors creadors: Lluís Pasqual,Calixto Bieito, Sergi Belbel, Joan Ollé i La Fura delsBaus, entre d’altres. Això pel que fa al Grec, ques’acaba el 31 de juliol. Quant a l’estiu barceloní, l’ofertad’activitats culturals continua sent molt àmplia i s’allargafins al setembre, responent a l’evidència que la ciutat,des de fa uns quants anys, ja no tanca per vacances.

En aquest número, el lector hi trobarà tambéinformació sobre el Fòrum Metropolità de Cultura, elprojecte de coordinació i col·laboració cultural quehan engegat els responsables de Cultura delsmunicipis de l’àrea metropolitana. Es tracta, també, de respondre a una altra evidència: a una metròpolistan positivament interrelacionada en tots els terrenys–el cultural també, és clar–, com absurdament limitadaper cotilles administratives que no aguanten ja elsdescosits de la realitat.

E D I T O R I A L

2

Junta de Govern

Ferran MascarellpresidentMarina SubiratsvicepresidentaJordi HereuErnest MaragallMaravillas RojoJaume CiuranaJoana OrtegaSantiago FisasJordi PortabellaImma MayolBlanca BarberoJúlia PérezMontserrat Mascarósecretària delegadaLluís Salvatinterventor delegat

Equip editorialJaume Boix, Jordi Pascual,Conxa RodàConsell de redaccióJaume Boix, Anna Carbó,Marta Clari, Ana Esteban,Núria Fradera, Rosa Mach,Jordi Martí, Ferran Mascarell,Mercè Muñoz, Jordi Pascual,Conxa Rodà, Emilio RuizRedaccióMontse CabreroTraduccióRicard BonmatíProducció editorialJudit LaraCreació gràficaFons Gràfic

Producció gràficaPrimer Segona Publicitat

D.L. B-50591/2001ISSN: 1578-8903

Institut de Cultura de BarcelonaPalau de la VirreinaLa Rambla 99 - 08002 BarcelonaTel. 93 301 77 75 - Fax 93 316 10 10www.bcn.es/[email protected]

Mikhail Baryshnikov participa al Grec 2002.

Foto A. Liebovitz, 1990

3juliol-agost 2002

Sumari

Fòrum Metropolità deRegidors de Cultura

Seqüències. Enric Miralles



Deu anys dels JJ.OO.

El futur Centre de les Glòries

Retrat de Nova York

Fòrum 2004

Peter Brook

Grec 2002. Una selecció

Agenda cultural de Barcelona

Gaudí. Art i disseny

Barcelona internacional

Es roda!

Novetats editorials

Cultura a Internet

Textos en castellano

English version

Directori d’espais del Grec

juliol-agost 2002

4

8

9

10

12

13

14

16

17

18

19

23

24

26

27

28

29

34

39

on es produeixen i consumei-xen béns i esdeveniments. Laproducció de béns culturals téuna importància creixent desdel punt de vista de l'ocupació ila riquesa econòmica [...]

Parlem de Cultura en el seusentit més ampli, on es desple-guen totes les dimensions delfet cultural:

• La dimensió constituent isimbòlica: la que expressa elsentit d'identitat, el sentit decomunitat, la producció delsvalors que cohesionen lasocietat, que conformen lesnostres formes de viure i elsmarcs de convivència.

• La dimensió creativa: la ques’expressa en l'esperit innova-dor, de recerca de nous llen-guatges, de noves idees i denous valors. La que nodreix el capital intel·lectual, que ésel gran actiu de la nova socie-tat del coneixement.

• La dimensió econòmica: queté a veure amb la creació deriquesa directa i indirecta ide nous llocs de treball.

• La dimensió urbanística: ambla seva funció de regeneracióurbana i d’articulació a lametròpolis real.

Així, doncs, la producció d'i-dentitat i de cohesió social, lacreativitat i la innovació, l’im-pacte econòmic de la Cultura ila regeneració urbana són elselements de fons que posen lacultura al centre mateix del pro-cés de construcció de la ciutat.

La identitat cultural local té unpaper cohesionador comunitaribàsic. A la nostra ciutat de ciutats,la diversitat de les identitats lo-cals ha de ser considerada comuna riquesa fonamental, s’ha d’in-terpretar com el màxim exponentde la qualitat cívica urbana. Ésnecessari, però, acabar amb elmalentès que consisteix a oposaridentitat cultural local amb asso-ciació cultural metropolitana. Elmanteniment de les identitatslocals, del caràcter propi de cadalocalitat, no és incompatible ambel caràcter metropolità de la pro-ducció cultural [...].

No són el mateix, no respo-nen a la mateixa lògica, la pro-ducció i el consum cultural. Po-dem ser líders mundials delconsum cultural, però produirmolt poc. I això sí que és una dis-torsió greu. Perquè és llavorsquan les nostres idees i els nos-tres valors seran d'importació.Les nostres identitats flaquejaran.Per això és essencial no confon-dre les dues lligues que avui peravui s'estan jugant: la Lliga del

Consum, una espècie de compe-tició que es juga entre tots elsciutadans i ciutadanes en el plaindividual: bàsicament s'hi discu-teix sobre quants béns culturalss’adquireixen o es gaudeixen iquines experiències compartim. Ihi ha una segona lliga, la Lliga dela Producció, que es podria assi-milar a una mena de ChampionsLeague que es juga entre lesprincipals regions productores debéns culturals del planeta. Jus-tament, participar en la Lliga dela Producció vol dir pensar-se iarticular-se com una regió urbanacapaç de ser punta en la genera-ció de valors simbòlics, en lageneració de nous continguts, enla generació d'innovació i densi-tat creativa, en la generació deplataformes adients per emetre ales xarxes mundials aquestesnoves creacions.

La vitalitat cultural de la regiómetropolitana de Barcelona enel futur dependrà de la capacitatd’associar-se per tal de convertir-se en una metròpolis productorade béns culturals de dimensió

La feina que han dut a termeels diversos alcaldes, regidors itècnics de les ciutats participantsen el Primer Fòrum Metropolitàde Regidors de Cultura ha estatenormement profitosa. Entre al-tres qüestions, ha posat en relleula gran quantitat de pensamentcultural creatiu que tenim acu-mulat en cadascuna de les nos-tres ciutats i viles de la regiómetropolitana de Barcelona.

Una feina que dóna respostaa la demanda social de col·la-boració cultural metropolitanaque es va posar de manifest enel marc del Pla estratègic delsector cultural de Barcelona del'any 1999. La demanda dels cre-adors, dels productors o delsemprenedors culturals fou molt

explícita: "Hi ha un ampli ventalld'aspectes de la vida cultural deles nostres ciutats que nomésprenen sentit des d'una dimen-sió metropolitana"; o, si es vol,des de la dimensió de ciutatreal, global, o ciutat de ciutats.

Aquell Pla estratègic dibuixa-va un escenari de futur en quèBarcelona, per tal de mantenir-secom una capital internacional dela cultura, afavoria una realitatmetropolitana culturalment cohe-sionada. Més concretament, lacinquena línia estratègica especi-ficava la conveniència de: "verte-brar la ciutat com un espai cultu-ral que des del reconeixement dela singularitat cultural pròpia i deles ciutats que l’envolten s'obrís,alhora, al fet metropolità".

Les opcions del Pla estratè-gic de cultura de Barcelona hanestat fortament potenciades enel marc del I Pla estratègic me-tropolità (presentat el passat 18de març del 2002). Amb boncriteri, en aquest Pla metro-polità la cultura es configuracom un dels seus eixos bàsics,com un sector clau per gestio-nar els valors, la cohesió de lasocietat i la qualitat de vida deles persones; i com un sectorque aporta cada vegada mésvalor afegit a l'economia.

Identitat i vitalitatLa nostra metròpolis té ca-

pacitat per crear i difondre missatges, és una veritablexarxa metropolitana de ciutats

4 5juliol-agost 2002

Ciutat de ciutats

Fòrum Metropolità de Regidors

de CulturaRepresentants de trenta-nou ajuntaments de l’àmbit metropolità de Barcelona es vanaplegar el passat mes d’abril al primer Fòrum Metropolità de Regidors de Cultura, amb l’objectiu de treballar en un programa comú de cultura que situï la ciutat i el seu entorn en una millor posició internacional.

“

”

La vitalitat cultural de la regiómetropolitana de Barcelona en el futur dependrà de lacapacitat d’associar-se per tal de convertir-se en una metròpolisproductora de béns culturals de dimensió internacional

Resum de la ponència "Cultura i fet metropolità", de Ferran Mascarell, regidor de Cultura de Barcelona


internacional. És necessari avan-çar en la concertació i la màximacoordinació regional per conver-tir l’entorn metropolità en unazona d’excel·lència en termes deproducció de continguts cultu-rals. Es tracta de sumar i d’anarjunts per multiplicar: per esdeve-nir una ciutat de ciutats in-tel·ligent, culturalment equilibra-da i interconnectada per tal deser una referència mundial de laproducció de béns culturals i aixícontribuir amb eficiència a la for-talesa de la cultura catalana. Unaciutat de ciutats intel·ligent quehauria de:

• Aprendre a produir conjunta-ment una cultura competitivamés enllà de les frontereslocals.

• Definir una certa especialit-zació –o especialitzacions–,sobretot en el terreny de lacreativitat aplicada. Nomésuna certa especialització per-met la inclusió dels centresurbans en les xarxes dinàmi-ques de ciutats mundials.

• Aprendre a practicar la màxi-ma cooperació entre les ciu-tats metropolitanes.

• Reforçar el projecte políticmetropolità perquè puguiesdevenir un bon instrumentper a la coordinació de la mul-tiplicitat d'actors involucratsen la cultura metropolitana.

• Consolidar una gestió urbanamés integral en què la culturapotenciï la seva relació ambels altres aspectes que fan la

ciutat: molt especialmentamb l’educació, les universi-tats, els serveis socials, l’eco-nomia, el comerç, el turisme,la creació de llocs de treball, i l’urbanisme.

D'una manera més concre-ta, és evident que cal:

• Conèixer millor la realitatmetropolitana.

• Adoptar un bon sistema d’in-dicadors.

• Conformar una xarxa de cairesupralocal, estatal i interna-cional que sumi la feina delscentres de cultura, les univer-sitats –i molt especialment elsseus centres de recerca– i elsdepartaments d’investigacióde les empreses.

• Reconèixer la potencialitatenorme de les indústriesculturals, tant de les petites imitjanes empreses que tre-ballen en tota la metròpolis,com de les grans compa-nyies capaces de projectar-se arreu del món en condi-cions de competitivitat.

• Disposar d’una xarxa d'equi-paments i d’esdevenimentslocals interconnectada.

• Posar en pràctica la recercade nous públics.

• Fer possible la mobilitat pertot el territori.

• Vetllar pel manteniment d’u-nes identitats urbanes plurals.

Podem dir que la nostra ciu-tat metropolitana posseeix to-tes les característiques ne-cessàries per enfortir-se com uncentre cultural de primer ordreen els àmbits social i econòmic.

Cal fer, doncs, política afavor de la col·laboració culturalentre les nostres ciutats i calsumar esforços. Tot plegat con-tribuirà de ben segur a enfortir lacultura catalana i a donar-nos unpaper rellevant en el futur cultu-ral d'una societat que, certa-ment, és cada cop més planetà-ria. Però que no necessàriamentserà més homogènia si sabemengrandir les nostres fortaleses.

Ferran MascarellRegidor de Cultura

Avui com mai, urgeix l’arti-culació d’un espai culturalmetropolità, basat en un sis-tema de concertacions entreels municipis que el confor-men, entre aquests i les altresadministracions implicades,entre aquests i els agentssocials que hi actuen. Un siste-ma que permeti una dinàmicade conjunt ordenadora, crea-dora de sinergies, generado-ra d’estratègies culturalsd’interès comú.

Ho necessiten els munici-pis metropolitans que envol-ten Barcelona. Per posar-se envalor en el conjunt de l’ofertacultural metropolitana. Per pro-moure una demanda metro-politana multidireccional isuperadora de l’actual inèrciacentrípeta. Per impulsar unaconcepció horitzontal i poli-cèntrica de la vida cultural. Perconsolidar-se i desenvolupar-secom a comunitats de proximi-tat, integradores, generadoresde promoció social i cultural.

Ho necessita la ciutat deBarcelona. Per desenvoluparles estratègies de gran ciutatque es proposa, com a trampo-lí de la creació i la innovació,com a gran seu industrial i tec-nològica, com a plataformapotent de fluxos europeus iinternacionals. Unes estratègiesque només es poden abordardes del conjunt metropolità i des d’una dimensió cultural i

simbòlica capaç de fer-lo ente-nedor, de presentar-lo com unarealitat integrada.

Ho necessita Catalunya. Perservir-se’n com a país i com acultura. Les dinàmiques globalstendeixen cada vegada més arecolzar-se en les grans me-tròpolis, on es concentra bonapart de l’activitat econòmica icultural de repercussió mundial.Per això, l’articulació de l’espaicultural metropolità al voltan deBarcelona, el desplegament deles seves potencialitats, és d’unaimportància estratègica nacio-nal. Una perspectiva que, d’altrabanda, ha de comportar valorsafegits per al conjunt del territo-ri català i ha d’alimentar la confi-guració d’altres agrupamentsmunicipals també decisius, arti-culadors del sistema de ciutatsque és el nostre país.

Celebrada la Primera Edi-ció del Fòrum, en la qual hatingut lloc l’intercanvi ambexperts qualificats i el debatentre els regidors de Culturasobre els grans paràmetres dereferència en què ha de basar-se una acció cultural metropoli-tana amb ambició de futur,hem decidit dotar-nos arad’una Comissió Permanentdel Fòrum, mentre ens dispo-sem a avançar, a partir de lareflexió compartida, cap a unaSegona Edició del Fòrum, acelebrar el mes d’octubre d’en-guany, destinada a:

– Concretar la formulació d’unPrograma metropolità decultura, compartit pel con-junt dels ajuntaments me-tropolitans i les administra-cions locals implicades.

– Proposar l’estructura man-comunada més convenientper impulsar aquest Pro-grama, així com una líniad’acords entre les diversesadministracions compe-tents.

– Posar en marxa un procésde diàleg i d’entesa ambels diversos agents socialsde la cultura, sobretot ambels creadors i els produc-tors.Estem convençuts que els

resultats del Fòrum Metropo-lità de Regidors de Culturaseran importants. Que situaranla cultura en el centre de lesestratègies metropolitanesgenerals, avui en curs d’ela-boració. Que reeixiran a for-mular i impulsar una estratè-gia cultural metropolitanaaltament beneficiosa per alsnostres municipis. Que pro-mouran una forta dinàmica decentralitat cultural –espanyolai europea– per a la nostrametròpolis, esdevenint aques-ta una columna bàsica en laprojecció global del nostrepaís i la nostra cultura. Quecomportaran un nou alè per ala creació artística i la pro-ducció cultural.

“”

Es tracta de sumar i d’anarjunts per multiplicar: peresdevenir una ciutat de ciutatsintel·ligent, culturalmentequilibrada i interconnectada

Per un espai cultural metropolitàExtracte de la declaració final del Fòrum

9juliol-agost 2002

Fins al 24 de setembre es pot visitar, a la seu de lademarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectesde Catalunya, l’exposició "Seqüències", una mostradels treballs de l’estudi d’Enric Miralles-BenedettaTagliabue Arquitectes Associats, que presenta tant elsque estan actualment en construcció, com les obresrecentment acabades. La mostra proposa un recorre-gut visual per l’indret on es realitza cada projecte através de pel·lícules filmades en aquests escenaris pelTaller de Bigas Luna. Les pel·lícules es poden veureen una petita sala de cinema, dissenyada especial-ment per a l’ocasió, a la planta baixa del Col·legid’Arquitectes, mentre que la planta superior exhibeixuna mostra del material gràfic i les maquetes d’a-quests projectes en construcció.

Història i paisatgeLes obres estan presentades en dos grups: un

que té a veure amb la intervenció a la ciutat històri-ca, i un altre bloc de projectes que es relacionen

amb el paisatge. El primer grup mostra la rehabili-tació de l’Ajuntament d’Utrecht, l’Escola d’Ar-quitectura de Venècia i el projecte de reconstrucciódel mercat de Santa Caterina, a Barcelona, queconté també uns habitatges per a gent gran i unespai arqueològic. Al bloc d’obres que plantegenun diàleg directe amb el paisatge es mostren elsprojectes del parc dels Colors de Mollet de Vallès,el parc de Diagonal Mar, el campus universitari deVigo, la Biblioteca de Palafolls, l’Escola de Músicad’Hamburg (Alemanya) i uns habitatges de l’illa deBorneo. Entre aquests dos grups ben definits, ialhora connectats amb tots dos, hi ha el projecte dela torre del Gas de Barcelona i el del Parlamentd’Edimburg. Finalment, també es mostren dos pro-jectes nous presentats a concurs: una torre d’ofici-nes de Los Angeles i l’ordenament de la plaçaMercatale de Prato, a la Toscana.

Un bon exemple de l’arquitectura d’EnricMiralles està representat en un dels seus darrersprojectes, el Parlament d’Escòcia, a Edimburg,construït després de l’assoliment de l’autonomiaescocesa, en el qual es pot observar un bon equili-bri entre una estètica fragmentada i convulsa i elrespecte per la tradició del lloc, representada en lainspiració que va trobar en les formes de les anti-gues barques dels Highlands. A Catalunya, espe-cialment a Barcelona, també hi té obres destaca-bles, com ara les pèrgoles de l’avinguda Icària, lesinstal·lacions de tir amb arc dels Jocs Olímpics del92, el centre cívic La Mina, a Sant Adrià de Besòs, iel cementiri d’Igualada.

8

Arquitectura

Seqüències

L’any 1902, Joseph Conrad va publicar íntegra-ment El cor de les tenebres, la història sobre elviatge d’un mariner, Marlow, per les aigües d’ungran riu africà. La seva missió és recuperar unagent europeu, Kurtz, que ha perdut els papers is’ha tornat boig enmig de la selva. Kurtz és un bri-llant home d’empresa que passa dels "mètodes"colonials i que disposa d’una particular lucidesaque li permet aconseguir els seus objectius sensecontemplacions.

Entre els vint grups industrials més grans del nos-tre temps, la meitat es van formar a partir de lesriqueses africanes. Del 1938 al 1965, i gràcies a lesextraccions minerals al Congo, el valor de les expor-tacions belgues al món va passar de 2.000 milions defrancs a 27.000 milions. L’any 2000, els països afri-cans van demanar a la Conferència sobre Racismede Durban que es considerés Bèlgica com a respon-sable del primer genocidi del segle XX. Efec-tivament, des de l’arribada d’Stanley al Congo fins al’any 1924 es calcula que van morir quinze milions decongolesos a causa dels treballs forçats, les deporta-cions, les malalties i els maltractaments. Totes lesinvestigacions assenyalen els serveis secrets belguescom els responsables de l’assassinat dels lídersnacionals de les tres colònies belgues, Congo,Ruanda i Burundi. Actualment, la guerra del coltan,on hi ha implicats els exèrcits d’Uganda, Ruanda,Burundi, el Congo i Angola, ha provocat dos milionsde morts. El coltan és un mineral imprescindible pera la telefonia mòbil. Ericsson, Nokia, Siemens i Sonyen són els principals compradors.

Actualment la pregunta no és com hem d’aju-dar l’Àfrica, sinó més aviat com pot ser que vis-quem en un sistema polític que fa un joc de

"prestidigitació ideològica" i oculta els mecanis-mes d’una relació absolutament desigual.

El cor de les tenebres està considerada actual-ment com una novel·la de referència en l’anàlisi deles relacions entre l’Àfrica i Europa. Molts escriptorsi artistes s’han capbussat en els meandres d’aquestrelat. Des d’Orson Welles fins a Edward Said, i evi-dentment Francis F. Coppola, amb Apocalypse now.

L’exposició que es presenta ara a la Virreina és elresultat de gairebé tres anys de treball i recerca iforma part d’un ampli projecte que comprèn un ra-diodrama en quinze capítols que s’emet aquestsdies a Ràdio 3, un còmic, un llibre d’assaig, cinema,activitats complementàries, etc. L’exposició està plantejada de tal manera que el visitant pugui seguirel relat de Marlow per mitjà d’un àudio present atotes les sales. La mostra inclou un ampli ventall deformes de representació: instal·lació, cinema, teatre,oralitat, pintura, vídeo, etc. El catàleg conté la no-vel·la, amb una àmplia edició anotada i un cd amb elradiodrama. Tot plegat és el treball de més d’un cen-tenar de professionals, europeus i africans, comissa-ris, artistes, actors, escriptors, tècnics, etc. Un ampliequip de gent atrapats en la passió conradiana.

Marc RoigComissari de l’exposició, juntament amb Jorge Luis Marzo

"En general, a la gent no li importen elsmotius de les accions, sinó les sevesconseqüències. L’home, per més quesomrigui, no és un animal investigador.Li agrada l’evidència. Li repugnen lesexplicacions." Joseph Conrad

El cor de les tenebresPalau de la Virreina (la Rambla, 99)Del 28 de juny a l’1 de setembre

Enric Miralles (Barcelona, 1955 - Sant Feliu de Codines, 2000) està considerat com un delsarquitectes de la seva generació amb més projecció a escala internacional. La seva obra estàescampada per tot el món: Hamburg, Utrecht, Buenos Aires, Salònica, Venècia, Borneo...Aquest estiu, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya presenta una mostra dels seus projectes.

SeqüènciesCol·legi d’Arquitectes de Catalunya (pl. Nova, 5)Del 3 de juliol al 24 de setembre

Parc Diagonal Mar. Enric Miralles-BenedettaTagliabue Arquitectes Associats


Tshibumba Kunda-Matulu, Colònia Belga, 1885-1959.Oli sobre tela, 50 x 80 cm. Col. B Jewsiewicki

El programa "Estiu als mu-seus" presenta una gran diversi-tat d’activitats, pensades per atots els públics, que van desdels tallers, els jocs de pistes iles rutes i itineraris per a infants,fins a les visites i concerts delcicle "Nits d’estiu".

Juntament amb les visitesguiades a espais singulars i lesprojeccions audiovisuals, la mú-sica és una part destacada del’oferta nocturna. És el cas delMuseu Barbier-Mueller d’ArtPrecolombí, que ofereix con-certs els vespres dels dissabtesdel mes d’agost; del CCCB,amb les "Nits d’agost", dedica-des bàsicament al cinema i a lamúsica; de la Fundació JoanMiró, amb el cicle "Nits de mú-sica", que, per novè any conse-cutiu, combina els més diversosestils musicals amb l’obra deMiró; i de la Casa Golferichs,amb les "Nits de jazz". Per a unpúblic més avantguardista, laFarinera del Clot presentaactuacions de DJ i projeccionsmultimèdia.

Les nits de Barcelona tambéofereixen la possibilitat deconèixer la cara nocturna d’es-

pais històrics i arquitectònicssingulars com ara la Pedrera, ode fer visites guiades al Museud’Història de la Ciutat, a l’expo-sició "Gaudí. La recerca de laforma. Espai, geometria, estruc-tura i construcció", i a la Barce-lona romana, al subsòl del mu-seu. El Museu d’Història deCatalunya ofereix visites comen-

tades a l’exposició "La Catalu-nya jueva", que inclouen unconcert de música jueva i un tastde postres de la cuina d’aquestpoble. I el Museu Cera reservauna visita plena de sorpresesamb un guia molt especial, elguardià de les figures.

A les nits d’estiu, també hiha espai per al cinema a l’airelliure, amb les projeccions de

pel·lícules del cicle "Cinema ala fresca" als centres cívics Ate-neu Fort Pienc, Besòs i Cotxe-res de Sants, i les sessions"Cinema al jardí" als jardins delPalau Robert.

Finalment, una opció que jaés tot un clàssic per als queviuen els estius a la ciutat: duesfestes majors amb una gran tra-

dició i poder de convocatòria,la de Gràcia i la de Sants, quefan que Barcelona recuperi peruns dies un antic aire de poble.

Festivals metropolitansA l’estiu, moltes ciutats de

l’àrea metropolitana organitzenfestivals especialitzats, algunsdels quals tenen una trajectòriaconsolidada i de gran prestigi.

11juliol-agost 200210

Els amants de la músicapoden escollir entre una ricaoferta, que va des dels festivalsespecialitzats com el Festival deTrobadors i Joglars de Grano-llers –que aquest estiu s’esténtambé a altres localitats veïnescom ara Canovelles, Mollet delVallès i Montmeló–, fins a d’al-tres de temàtics com ara l’Al-taveu de Sant Boi de Llobregat,que proposa un ampli programade concerts alhora que aplegadiferents iniciatives a l’entorn dela música, com ara els debats oels Premis Altaveu. Viladecansorganitza Croma. Festival Inter-nacional de Músiques del Món,que promou artistes i músiquesd’arreu del món deslligats delscriteris més comercials i queaquest juliol convida artistescom la mexicana Lila Downs i lacantaora barcelonina Maite Mar-tín. En l’àmbit del flamenc, elveterà Festival de Arte Flamen-co de Cataluña converteix Cor-nellà de Llobregat, per uns dies,en un punt de referència obligata escala d’Estat espanyol icompta amb la presència, en-guany, de figures tan destacadescom el guitarrista Vicente Amigo.Sant Adrià de Besòs acull elConcurs de Cante FlamencoCentro Cultural Gitano de LaMina, que recupera les formes iexpressions més gitanes del cantflamenc.

Pel que fa a les arts escèni-ques, Viladecans organitza elFestival Internacional de Teatre iAnimació al Carrer, que durantquatre dies presenta més dedos-cents espectacles gratuïts acàrrec d’unes setanta compa-nyies d’arreu del món; Castellde-

fels presenta el Festival deDansa, que destaca com a únicfestival especialitzat de Catalunyaque programa indistintamenttotes les tècniques de dansa. Enla present edició, comptarà ambtres companyies de primer ordre:la Compañía Nacional de Danza2, la Compañía Aida Gómez il’Esbart Mollet.

Les biblioteques no fanvacances

Les biblioteques públiquesno tanquen per vacances.Aquest estiu, trobarem almenysuna biblioteca oberta a cadadistricte, com a mínim, que fun-ciona sense reduir els horaris,dissabtes inclosos. Les bibliote-ques, a més, ofereixen un pro-grama d’activitats estiuenquesconnectat amb els esdeveni-ments culturals i socials quetenen lloc a Barcelona durantaquests dies. És el cas de les"Converses del Grec", un ciclede debats que compta amb laparticipació dels protagonistesdel Festival d’Estiu (actors,directors, tècnics, etc.), que ensexplicaran com és la seva feina icom es viu el Grec per dintre. O

el dels espectacles de teatreper a infants, joves i adoles-cents emmarcats en el CongrésMundial de la Sida. L’exposició"El cor de les tenebres", que espot visitar fins a l’1 de setembreal Palau de la Virreina, és el temad’un seguit de conferències iaudicions que tenen lloc a lesbiblioteques a l’entorn de l’obrade Joseph Conrad i de les rela-cions entre Àfrica i Europa.Aquest estiu també continuenles activitats pensades per a unpúblic familiar, com ara els con-certs dels "Aperitius musicals",dedicats, del juliol al setembre, ala ruta dels esclaus ("Un viatgeper la música negra"), i les xerra-des didàctiques i visites comen-tades "Sigues Gaudí". I, comque l’estiu convida a estar a l’ai-re lliure, la Biblioteca MiquelLlongueras-Les Corts obre laseva terrassa els vespres d’estiuper oferir concerts, xerrades irecitals poètics a la fresca.

Més informació a:www.bcn.es/culturawww.bcn.es/bibliotequeswww.aj-cornella.es/flamencwww.castelldefels.orgwww.viladecans.netwww.festivales.com/croma

L’estiu és el moment de les vacances, de gaudir del temps lliure. A l’estiu, també, lanostra ciutat pren un altre ritme més pausat i tranquil que convida a la redescoberta,a una nova mirada. Juntament amb l’abundant oferta del Grec, els museus, lesbiblioteques i els districtes de la ciutat també programen activitats per viure un estiuben cultural. Els festivals de l’àrea metropolitana, alguns dels quals amb unaconsolidada trajectòria, completen el ventall d’opcions.


Nits d’agost al CCCB

“”

A l’estiu, moltes ciutats de l’àreametropolitana organitzenfestivals especialitzats, de gran prestigi.

La festa reunirà els protagonistes dels Jocs deBarcelona: atletes olímpics i paralímpics, voluntarisque van treballar per a l’organització durant aquellany, arquitectes que van planificar les instal·lacionsolímpiques i la transformació de la ciutat, i artistes quevan participar a les cerimònies d’obertura i de cloen-da. Cobi, la mascota dels Jocs, també tornarà al’Estadi Lluís Companys per participar a la festa, quedurarà unes tres hores i serà emesa per TV2 i TV3,recreant el Canal Olímpic.

La celebració comptarà amb un espectacle audio-visual que es podrà veure també en una pantallagegant instal·lada a l’Estadi; després s’homenatjaràtots els col·lectius que van fer possible l’esperit espe-cial de la Barcelona olímpica. La Barcelona del 92 pro-jectarà tota la seva energia cap a la ciutat del futuramb la presentació dels continguts i la nova imatgedel Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004.Com a fi de festa, hi haurà una animada revetlla musi-cal a càrrec d’artistes convidats de tots els estils. Lacloenda, imprescindible en tota festa barcelonina, laprotagonitzarà un espectacular castell de focs.

Amb motiu d’aquesta celebració, l’Ajuntamentde Barcelona ha convocat un Comitè d’Honor presi-dit per l’alcalde Joan Clos i format per PasqualMaragall, Manuel Royes, Josep Miquel Abad, JavierGómez-Navarro, Francesc Martí i Jusmet, Josep LluísVilaseca, Albert Batlle, Enric Truñó, Mariano Zabía,Carles Duarte, Pedro Fontana, Josep Maldonado,Feliciano Mayoral, José M. Echevarría, LeopoldoRodés, Manuel Fonseca de la Llave, Josep M. Vilà iSolanes, Jaume Pagès i Ferran Mascarell.

12

El 25 de juliol farà deu anys que es van inaugurar els Jocs Olímpics de Barcelona. Aquells setzedies del 1992, que tots els barcelonins guardem a la nostra memòria històrica i sentimental,van posar de manifest la capacitat d’organització i l’esperit festiu de la nostra ciutat. L’Estadi Lluís Companys acollirà la celebració d’aquest desè aniversari amb una gran revetlla ciutadana.

Barcelona’92: deu anys

“”

La Barcelona del 92projectarà tota la seva energia cap alFòrum 2004

Del futur centre de les Glòries se n’ha par-lat força, però se’n sap ben poc del cert.¿En què consisteix aquest projecte? El primer que cal dir és que, tot i que el centredonarà el màxim relleu a les col·leccions històri-ques tan riques que tenim, no es tracta d’unmuseu del disseny ni d’un lloc on només s’expo-sen col·leccions d’objectes, sinó d’un centre –l’anomenem provisionalment Centre de Disseny,Arquitectura i Moda– on, a part d’exposicions,s’hi produiran continguts culturals relacionatsamb aquestes matèries. Un centre viu, irradiador,promotor i catalitzador de totes les energies al’entorn del disseny –en tots els seus camps: grà-fic, industrial, tèxtil, d’interiors...– i l’arquitecturaque hi ha a Barcelona. És un projecte fort, impor-tant, que té també l’objectiu de donar visibilitatinternacional al disseny i l’arquitectura que es fana Barcelona.

¿En quin estat es troba actualment el pro-jecte?En una fase molt avançada de concreció definiti-va del pla de continguts. Tenim previst presentar-lo públicament pels volts de la Mercè. Fa mesosque s’hi treballa des de l’Institut de Cultura i desde molts diversos àmbits del sector. Un projectecom aquest, només es pot fer des de la coopera-ció i comptant amb un ventall obert i sòlid decomplicitats. És un projecte promogut per nosal-tres, és a dir, des de la iniciativa pública, però fetdes de la cooperació dels intel·lectuals, els pro-fessionals i els industrials del sector.

¿Hi ha cap previsió de calendari?No tancada, encara. Aquest és un dels equipa-ments del post-2004, pensat ja per a la ciutat del2005. A partir de la presentació pública del plade continguts, és quan podrem començar a esta-blir el calendari de realització del projecte, que esveurà lògicament condicionat per la remodelacióde la plaça de les Glòries.

El projecte d’edifici, però, ja està fet.Hi ha el projecte inicial, una obra magnífica del’estudi MBM que va guanyar el concurs que vamconvocar al seu moment, però a hores d’ara elsarquitectes treballen en el projecte funcional i ho fan amb una col·laboració molt estreta ambl’equip que redacta el pla de continguts. Seria unerror partir d’un edifici i que el projecte consistísa omplir-lo. No, no treballem així: continent i con-tingut es van dibuixant, adaptant i condicionantmútuament.

Cal suposar que el paisatge de la zona deles Glòries canviarà enormement.El paisatge i els usos. El Centre de Disseny,Arquitectura i Moda serà un equipament bàsic enel marc de la nova centralitat que tindrà la plaçade les Glòries i el seu entorn: l’Auditori, el TeatreNacional, la Ciutat del Cinema, els nous edificisde la Diagonal... Em sembla que ens podem sen-tir orgullosos de veure que la cultura contribueixa la creació de la ciutat nova i que la ciutat té encompte la cultura l’hora de dissenyar el seu crei-xement.

13juliol-agost 2002

La plaça de les Glòries, que està en procés de viure una remodelació urbanística profunda,serà el lloc on s’ubicarà un nou equipament cultural de gran volada, un centre dedicat al’arquitectura i el disseny, activitats en les quals Barcelona és un dels referents arreu delmón. El regidor de Cultura, Ferran Mascarell, explica les claus i l’estat d’aquest projecte.

Disseny, Arquitectura i Moda

al futur Centre de les Glòries


L’Ajuntament de Nova Yorkdóna un suport crucial a cente-nars d’aquestes organitzacions.Des del 1976, el Departamentd’Afers Culturals de la Ciutat deNova York (DCA) ha estat l'a-gència responsable de contro-lar el suport de la ciutat a lesarts i la cultura i difondre lanombrosa oferta cultural delsseus cinc districtes. La principalmissió és promoure el treball decentenars d’organitzacions cultu-rals que tenen el suport de la ciu-tat, i estimular que el públiccomprengui fins a quin punt lacultura pot il·luminar la vidadels novaiorquesos de totes lesedats. El DCA fa aquesta tascaaportant diners per mitjà detres unitats diferents –Institu-cions Culturals, Serveis de Pro-grames i Projectes de la Ca-pital– i d’uns quants programesespecials, com ara Materials pera les Arts, Programa de Desen-volupament per a les Arts de laComunitat, Un Percentatge pera les Arts, i Educació de lesArts.

Institucions culturalsAl final de la dècada del

1870, la ciutat va fer un pas degegant en el camí per convertir-se en un centre cultural interna-cional en crear, juntament ambel sector privat, l’AmericanMuseum of Natural History i elMetropolitan Museum of Art.Aquests museus van ser els pri-mers membres del que avui esconeix informalment amb elnom de Grup d’InstitucionsCulturals (CIG). Format actual-ment per trenta-quatre institu-cions dels cinc districtes, el CIGdóna forma a una col·lecció ex-traordinària de recursos cultu-rals de totes les grans disciplines,des de les arts visuals a les cièn-cies naturals, entre les quals hi hainstitucions de prestigi interna-cional com ara el BrooklynChildren’s Museum, el FlushingTown Hall o l’Staten Island’s SnugHarbor Cultural Center. Petits ograns, tots els grups del CIGtenen un estret compromís ambels novaiorquesos i fan gala d’a-quest compromís de maneres

ben diverses, com per exempleesdevenint un recurs essencialper al sistema d’escoles públi-ques de Nova York.

La Unitat d’Institucions Cultu-rals supervisa el suport que dónala ciutat a aquestes institucions,cadascuna de les quals és ad-ministrada per una corporaciósense ànim de lucre.

Programes i projectesAl començament dels anys

seixanta, va començar una deles tradicions culturals mésapreciades, quan la ciutat va ini-ciar el finançament de la Me-tropolitan Opera, la New YorkPhilharmonic i uns quants grupsartístics situats en diferentscomunitats. L’objectiu d’aquestnou finançament era facilitarrepresentacions gratuïtes a l’es-tiu a parcs i barris dels cinc dis-trictes. Actualment, aquest ajuteconòmic és administrat pelServei de Programes del DCA,que presta suport a més de 525organitzacions i a tota menad’activitats programades al llarg

Retrat de

Nova YorkNova York és la seu d’una de les més importants idiversificades xarxes d’organitzacions culturals del món, en la qual hi ha museus de totes classes i defama internacional, teatres llegendaris, institucionscientífiques capdavanteres en la recerca, societatsd’estudis que treballen per mantenir viva la història,i milers de grups i associacions culturals arrelats als barris.

de l’any. Les activitats subven-cionades van des de publica-cions impreses i electròniquesfins a representacions de teatrei dansa, des de formació en artsvisuals i musicals fins a exposi-cions a galeries i museus deprestigi internacional, des d’ins-tal·lacions artístiques a llocs sor-prenents fins a la preservaciódel patrimoni històric de NovaYork.

Cada any, el pressupost dela ciutat inclou en la partida desubvencions gairebé dues-cen-tes organitzacions, que rebenajuts per a programes especí-fics; altres grups, normalmentlocals i petits, reben fons delDCA de manera indirecta a tra-vés de programes administratspels departaments d’arts delsdiferents districtes. Centenarsmés, formant un ampli ventallde diferents disciplines cultu-rals, pressupostos i ubicacions,demanen els ajuts d’un progra-ma conegut amb el nom deFons per al Desenvolupamentde Programes.

Alguns dels projectes cultu-rals més emblemàtics de la ciutat–entre els quals hi ha els recentsRose Center for Earth and Spacea l’American Museum of NaturalHistory i al Chinese Scholar’sGarden d’Staten Island– hanestat possibles en part gràciesals fons de la ciutat. Con-juntament amb el Departamentde Disseny i Construcció de laCiutat, la Unitat de Projectes pera la Capital controla un pressu-post de centenars de milions dedòlars destinat als trenta-quatremembres del CIG i a més desetanta equipaments culturals

que van des del Museum ofModern Art fins a la Louis Arms-trong House a Corona, Queens.

Materials per a les artsUn dels serveis més impor-

tants que el DCA ofereix a laseva circumscripció no li costadiners a la ciutat, més enllà deles despeses administratives.Creat el 1976, el programaMaterials for the Arts fa possi-ble la reutilització imaginativade materials (des de botons finsa ordinadors) per part de grupsculturals i de programes artís-tics d’organitzacions socials isanitàries de servei a la comuni-tat, a més de les mil cent esco-les públiques.

Suport a l’artL’art públic gaudeix de bona

salut a Nova York, gràcies enpart a la llei del Percent for Art,que la ciutat va aprovar el 1982.La Llei obliga a dedicar l’1% delpressupost municipal de cons-trucció d’equipaments públics aencarregar una obra d’art. Finsara, s’han dut a terme més decent cinquanta projectes.

Les lleis municipals i estatalspermeten als artistes de lesbelles arts ocupar espais labo-rals i d’habitatges als barrisindustrials del Soho i el Noho,situats a la part baixa de Man-hattan, sempre que tinguin uncertificat del DCA atorgat per uncomitè assessor format per artis-tes i administradors d’art.

Les organitzacions artísti-ques establertes als barris fanun paper crucial en la vidacultural de la ciutat en estimularl’apreciació de diverses tradi-

cions culturals i servir de puntsde referència per a les sevescomunitats. Aquests grupsreben l’ajut del Community ArtsDevelopment Program del DCA.

Educació artísticaDesprés d’una absència de

més de vint anys, l’educacióartística ha tornat a l’expedientacadèmic de les escoles públi-ques gràcies a dues iniciativesclau per a l’educació artística:Project Arts, patrocinat perl’Alcaldia, un projecte queaporta infraestructura bàsicaper als programes d’educacióartística de totes les escolespúbliques, i New York City Part-nership for Arts and Education,majoritàriament finançat per la Fundació Annenberg, unaorganització que atorga sub-vencions i suport tècnic per aprogrames model d’educacióartística dels cinc districtes.

Organització municipal– El Departament d’Afers Culturals

de la ciutat de Nova York (DCA) ésl'agència responsable de controlarel suport de la ciutat a la cultura i de difondre la rica oferta culturaldels cinc districtes.

– Pressupost anual: 110,4 milions de dòlars per a despeses defuncionament, i 154 milions dedòlars per a subvencions.

Webswww.nyc.govwww.nycvisit.com

La participació, una eina fonamental Si partim de la premissa que el Fòrum Universal

de les Cultures Barcelona 2004 és la "gran trobadaper avançar cap al món que volem", el podementendre com la culminació d’un procés que vamés enllà de l’esdeveniment puntual, com un pro-cés de reflexió sobre la nova convivència en unmón més just i més habitable, i com un procés decol·laboració i de diàleg amb els col·lectius i lesorganitzacions més diversos. Per això el Fòrum s’obre a la participació d’aquestes entitats, i de lasocietat en general, per mitjà de les diverses einesde difusió des d’un sistema d’inscripció i interaccióen el web www.barcelona2004.org, dissenyat i ges-tionat per la Universitat Oberta de Catalunya(UOC), fins al contacte directe amb persones iorganismes. Aquest període de fòrum durarà mésde tres mesos (del 15 de juliol a l’1 de novembre) ipermetrà presentar un programa ben detallatabans de final d’any.

La proposta de programaEl calendari d’activitats que es portarà a terme,

del maig al setembre del 2004, gira al voltant dequatre àmbits: els debats, congressos, jornades iconferències –espai per al diàleg–; les exposicions–espai per a la reflexió–; la Plaça –espai per a lafesta i per a la solidaritat i l’intercanvi–, i el FestivalInternacional de les Arts –espai per a la creació.

Al llarg dels 141 dies de durada del Fòrum, elprograma de congressos i jornades proposa unstrenta formats de debat sobre qüestions relacio-nades amb els grans eixos temàtics, i sobre d’al-tres pertanyents a disciplines transversals (cièn-cia, humanitats, tecnologia, educació, ciutadania,etc.). Aquests debats es plantegen des d’un puntde vista multidisciplinari, pluricultural i intergene-racional.

L’objectiu de les exposicions del Fòrum ésque, Barcelona quedi envaïda d’exposicions quereflecteixin la riquesa cultural de la ciutat amfi-triona, que, amb una àmplia diversitat de centresculturals, pot fer aportacions als temes centralsde l’esdeveniment. Dues de les exposicions prò-pies del Fòrum: “Veus”, sobre la diversitat, i“Habitar el món”, sobre la sostenibilitat, se situenals recintes Edifici Fòrum i CICB, respectivament.La tercera exposició pròpia del Fòrum, “Humà”,es produeix conjuntament amb el Museud’Història de la Ciutat.

La Plaça és un espai participatiu adreçat atots els públics, sobretot a les famílies. És l’espaide les experiències, la convivència i l’emoció queacull un conjunt d’activitats que permeten la difusió dels temes del Fòrum al gran públic.Físicament, es concreta sobre l’esplanada quecobreix la depuradora del Besòs, un recinte sos-tenible i amb estructures efímeres i canviants. LaPlaça és la suma de totes les places del món, unindret únic on el visitant es converteix en prota-gonista de la convivència entre cultures. Aculluna infinitat d’activitats diferents: des d’especta-cles i festes amb una gran diversitat de llenguat-ges, fins a mercats i fires.

Per últim, el Festival Internacional de lesArts és l’espai de la creació basada en la diversi-tat d’artistes i de continguts, a partir d’un modelde festival nou a la ciutat, un centre de producciói exhibició notori internacionalment, que vehiculala reflexió sobre els temes del Fòrum a partir dela llibertat artística. El Festival pretén portar aBarcelona les creacions d’artistes consagrats ialtres propostes innovadores.

Jaume PagèsConseller delegat del Fòrum Barcelona 2004

17juliol-agost 2002

La seva presència al Festival Grec, senyorBrook, és un esdeveniment d’aquest estiu aBarcelona, igual com ho va ser el 1998 quanva estrenar aquí Je suis un phènomene. ¿Ambquin sentiment torna ara a la ciutat i a lamateixa sala del Mercat de les Flors que vostèens va descobrir per al teatre l’any 1983 ambl’inoblidable Carmen i més endavant ambMahabharata i Pélleas et Melisandre?Per a tots nosaltres el descobriment del Mercatde les Flors va ser com un enamorament, unail·luminació. Per a mi, però, la fletxa o el llampvan caure en un terreny ben adobat perquè feia molt de temps que coneixia Barcelona iCatalunya: fa mig segle, jo ja ballava sardanes!Així doncs, gràcies a Hamlet, em retrobaré ambel públic català amb la mateixa alegria.

Aquesta vegada és Shakespeare. Podremveure un Hamlet en francès, que és unallengua més propera a nosaltres que l’an-glès. Hamlet, i tot Shakespeare, és benconegut universalment gràcies a les tra-duccions en tots els idiomes. Però, a l’es-cenari, ¿és diferent treballar en una llen-gua o una altra?La llengua francesa és tan diferent de l’anglesa comuna dona ho és d’un home. Cada una té la sevapròpia bellesa. Marie-Helène Estienne i Jean-Claude Carrière han fet una feina extraordinàriabasada en la seva experiència directa i viva del textanglès. A través d’una altra música, els actors retro-ben els mateixos pensaments, els mateixos senti-ments.

Peter Brook torna a Barcelona. Al Grec 2002. Tots elsaficionats al teatre saben que això és una excel·lentnotícia i que La tragédie d’Hamlet, de la qualoferirà quatre representacions al Mercat de les Flors,és un dels plats forts, un dels fruits més saborosos de la programació del festival.

Grec 2002:

Peter Brook

Hamlet per Brook, un dels més grans coneixedors de Shakespeare, un dels més influents homesde teatre del segle, el fundador del Centre International de Création Théâtrale (CICT) i del Théâtredes Bouffes du Nord –això són paraules majors, un punt i a part en el relat de l’evolució i la innova-ció del teatre–, l’estudiós que ha escrit reflexions i assajos sobre l’ofici i la vida –L’espai buit, Punts sus-pensius, Amb Shakespeare, Oblidar Shakespeare, etc.–, el director de magnífiques óperes i de cine–Marat Sade, El rei Lear, etc.–; Hamlet per Brook no és un Hamlet més, sinó un Hamlet nou, vist ambuna mirada radical, despullat fins a l’essència, proper a l’home d’avui i sobretot als joves, que tenenara l’ocasió, si no ho han fet abans, de descobrir el gran valor de la senzillesa en l’art teatral, piruetade gran dificultat que només poden aconseguir els savis i els mestres.

La tragédie d’Hamlet, en versió francesa de Jean-Claude Carrière i Marie-Helène Estienne,es podrà veure al Mercat de les Flors, espai convertit en teatre precisament per a Brook l’any1983, els dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol.

16

El Fòrum presenta els

continguts per al 2004

Foto

Pas

cal V

icto

r

18

La tragédie d’HamletPeter Brook dirigeix aquesta versióde Hamlet, que centra la sevamirada en la transformació personaldel protagonista. Espectacle en francès.Mercat de les Flors. Sala MariaAurèlia CapmanyFins a l’1 de juliol

Moll OestUna de les obres més importants deKoltès, un retrat lúcid i cruel de lanostra societat i dels racons mésenigmàtics de l’ànima humana. Teatre Romea Fins al 28 de juliol

Troilus i CressidaUna obra singular de Shakespeareconsiderada com el més profund i modern treball del dramaturg i,també, com un dels més aguts i enginyosos. Teatre Lliure de Gràcia Del 2 al 7 de juliol

Homebody/KabulDeclan Donnellan, amb lacompanyia anglesa Cheek by Jowl,arriba al Grec amb l’última obradel dramaturg Toni Kushner.Espectacle en anglès sobretitulaten català.Teatre Lliure-Teatre FabiàPuigserver Del 3 al 6 de juliol

Edipo XXILluís Pasqual dirigeix aquestespectacle basat en textos d’Èsquil,Sòfocles, Eurípides i Jean Genet.Davant de la realitat del nostretemps, la commoció de la poesia. Teatre GrecDel 16 al 18 de juliol

XXXLa Fura dels Baus fa una mirada almón de l’erotisme i la pornografiaamb una lectura personal de La filo-sofia del tocador, una de les novel·les

del transgressor Marquès de Sade. Per a majors de 18 anys.Teatre Lliure - Teatre Fabià Puigserver Del 24 al 27 de juliol

Compañía Nacional de Danza 2"La Dos", tal com ja se la comença aconèixer, neix l’any 1999 per iniciativade Nacho Duato. És el futur de ladansa contemporània, el planter de la millor dansa espanyola. Teatre PolioramaDel 9 al 21 de juliol

White Oak Dance ProjectBaryshnikov, considerat per molts elmillor ballarí del segle XX, arriba alGrec amb una companyia de formes igustos versàtils que va crear l’any 1999amb Mark Morris. Nova York al Grec.Teatre GrecDe l’11 al 13 de juliol

A palo seco (Al Ándalus)Un espectacle que aprofundeix encada pal del flamenc, que busca laseva essència, el seu estat pur. ColorCia. de Dansa. Direcció i coreografia:Rosa Maria Grau.Teatre PolioramaDel 23 de juliol al 25 d’agost

Franco BattiatoAutor de lletres intenses i suggeridores,Battiato farà un repàs a la seva llargadiscografia.Poble Espanyol3 de juliol

Les Musiciens du Nil. AbdelGadir Salim. MahmoudAhmed i Ensemble GanoubLa música nascuda a l’empara de lesribes del Nil és una de les més seductores del món, però continuasent una desconeguda per a moltagent a l’Occident. Plaça del Rei.6, 11, 12 i 13 de juliol

Flamenc al ConventUna cita clàssica del Grec que aplegales veus més joves i innovadores delflamenc al voltant dels arcs gòtics del’antic convent de Sant Agustí.11, 18 i 25 de juliol

Keith Jarrett, Gary Peacock & Jack DeJohnetteUn dels grups de jazz més importantsdel món, que només visitarà tresciutats en la seva gira europea:Barcelona n’és una. L’Auditori, 12 de juliol

Fa vint anys de NuevosMediosLa discogràfica Nuevos Medioscompleix vint anys. Alguns delsmúsics vinculats a aquest segell mítices trobaran per celebrar la festa. Amb Carles Benavent, Tino diGeraldo, Jorge Pardo, DiegoCarrasco i Diego Amador.Teatre Grec19 de juliol

De La SoulUna barreja colorista d’estils, ritmesintel·ligents i sentit de l’humor. Uncòctel irresistible de la mà d’un delsgrups més interessants del panoramamusical novaiorquès. Nova York al Grec.Poble Espanyol24 de juliol

Barbara Hendricks cantaGershwinUna de les cantants més versàtils del nostre temps, que treballa tant el jazz com l’òpera com la cançópopular, interpreta Gershwin, un dels compositors imprescindibles del segle XX.Teatre Grec30 de juliol

Tea t re

Grec 2002. Una selecció

Dansa

Mús i c a

Festival d’Estiu de BarcelonaDel 25 de juny al 31 de juliol del 2002www.grec.bcn.es

7a MostraInternacional deCinema Gai i Lèsbic de BarcelonaLa Mostra arriba carregada decanvis, en un nou emplaçament iamb noves seccions perdescobrir.

De l'1 al 9 de juliol, al TeatrePoliorama (la Rambla, 115)

Juliol-agosta BarcelonaSelecció de les activitatsculturals més destacadesorganitzades per l’Institut deCultura de Barcelona o altresentitats. Informació exhaustiva ipermanent actualitzada aInternet:www.bcn.es/cultura

Ballet flamenc NuevoTiempoUn espectacle que mostra lesvivències d'avui pel que respecta albaile, al toque i al cante, en unintent de demostrar que el flamenctambé canvia a través dels temps.

Del 4 al 28 de juliol, al GuaschTeatre (Aragó, 140)

AUDIOVISUAL

DANSA Exposicions que encara es poden veure...Mar de religions, fins al 5 de juliol al Museu Marítim (av. Drassanes, s/n)

De Renoir a Picasso. Obres mestres del Musée de l’Orangerie, fins al7 de juliol a CaixaFòrum (av. Marquès de Comillas, 6-8)

7a Mostra de joves creadors Stripart 2002, fins al 12 de juliol a l’EspaiJove Boca Nord (Agudells, 37-45) i al centre cívic Guinardó (av. Mare deDéu de Montserrat, 136-140)

Representacions àrabs contemporànies, fins al 14 de juliol a la FundacióAntoni Tàpies (Aragó, 255)

Memòria dels camps. Fotografies dels camps de concentració nazis,1933-1999, fins al 14 de juliol al Museu Nacional d’Art de Catalunya(Palau Nacional, parc de Montjuïc)

Els germans Canosa: fotògrafs, editors i arquitectes, fins al 16 de juliolal Palau Robert (pg. de Gràcia, 107)

Saló d'experiències i propostes urbanes. Barcelona, un món d'idees,fins al 28 de juliol al SEPU (la Rambla, 120)

Verdaguer i Gaudí. Tradició i modernitat a la Barcelona del canvi desegle, 1878-1912, fins a l’1 de setembre al Museu d’Història de la Ciutat(pl. Rei, s/n)

Joaquim Gomis i Joan Miró. Sèrie Gaudí, fins a l’1 de setembre a laFundació Joan Miró (parc de Montjuïc, s/n)

El cor de les tenebresCent anys després d'haver estatpublicat, el llibre de Conrad espot rellegir a partir d'unaactualització dels temes delneocolonialisme. Un conjuntd'artistes internacionals treballenper a aquesta exposició, seguintel fil conductor de l'emissióradiofònica d'Orson Welles.

Fins a l'1 de setembre, al Palaude la Virreina (la Rambla, 99)

Què pinta la sida?Obres originals d’artistes comNazario, Borges, Mariela i Perich,entre d’altres, que ajuden atreballar en el camp de laprevenció amb els joves.

De l’1 al 15 de juliol, al Palau dePedralbes - Design for theWorld (av. Diagonal, 686)

EXPOS IC IONS

Signes de puntuació.Gràfica i il·lustració al’Escola Massana

Les últimes produccions i elsenfocaments, conceptuals ipedagògics.

Del 12 de juliol al 8 de setembre,a la Capella (Hospital, 56)


Mestival. Festivald’estiu de la BàsculaUna mostra de la influència de lesmúsiques d’arreu del món en lamúsica que es fa actualment,especialment a Barcelona.

5 i 6 de juliol, a la Bàscula (Foc, 132)

AFRI-CAT. Voices forHopeL’escenari del Palau de la Músicaacollirà les veus i les danses delManzini’s Care Health Choir,format per trenta-cinc nens deSwazilàndia orfes a causa de lasida, juntament amb les veus deles noies del Cor Vivaldi, una deles corals catalanes amb majortrajectòria internacional.

10 de juliol, al Palau de la Música(Sant Francesc de Paula, 2)

Rosario i Kiko VenenoRosario, una artista plena deforça, que beu de les fonts delbolero i de la rumba catalana,canta el seu darrer disc, Muchasflores, compartint escenari ambKiko Veneno, un dels artistes ambmés personalitat de la músicaespanyola.

11 de juliol, al Poble Espanyol(av. Marquès de Comillas, s/n)

Rosana en concertLa cantant canària posseeix untalent natural per compondre iinterpretar que la fa connectaramb el públic de manera directa.

17 de juliol, al Poble Espanyol

Teatre EstudiL’Institut del Teatre acull diversosespectacles que formen part delprograma cultural de laConferència Internacional de laSida: Solamente una vezLa companyia argentina FAP 68Positivo ens presenta aquestaobra que gira a l’entorn de lespreguntes sobre la vida i la sida (8 de juliol).La farsa del amorUna comèdia sobre les novesformes d’afrontar la sexualitat en els temps de la sida. Amb lacompanyia TAPTC Teatro deValladolid (9 de juliol)La bendita purezaUn espectacle a càrrec de lescompanyies andaluses Viento del Sur i El Grito de Sevilla (10 de juliol)

Del 8 al 10 de juliol, a l’Institutdel Teatre (pl. Margarida Xirgu, 1)

AferLa història d’un home que sospitade la fidelitat de la seva dona i no dubta a contractar undetectiu que la vigili. Una obra de Lluïsa Cunillé, sota la direccióde Cèsar Martínez.

Del 10 al 21 de juliol, al TeatreArtenbrut (Perill, 9)

2n Concurs deMonòlegsConcurs de monòlegs de 3 a 10minuts de durada els premis delsqual seran atorgats per directors iactors de teatre professionals.

Del 15 al 18 de juliol, al centrecívic Drassanes (Nou de laRambla, 43-45)

Gisèle FreundRecorregut per l’obra fotogràficade Freund, que retrata els esdeve-niments i els personatges mésinfluents de la vida cultural, artísticai política de més de mig segle XX.

Del 25 de juliol al 3 denovembre, al CCCB(Montalegre, 5)

Mies van der Rohe,1907-1938

Una mirada detallada als primersanys de la carrera de l’arquitectealemany, que mostra quaranta-setdels seus projectes realitzats aEuropa a través de maquetes,fotografies, pintures i dibuixos.

Del 24 de juliol al 29 desetembre, a CaixaFòrum (av. Marquès de Comillas, 6-8)

Fotografia i sidaFins al 15 de juliol es podenvisitar diverses exposicionsfotogràfiques que mostren elsdiferents punts de vista a l’entornde la vivència de la sida aEspanya, Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina:A silent genocide, de laplataforma d’ONG, a l’FNAC elTriangle (pl. Catalunya, 4)Cuba, de Jeremy Landau, al’Hospital Trias i Pujol (Can Ruti),de BadalonaPeople Plus, Índia, d’AnitaKhemka, al Palau Sant Jordi (pg. Olímpic, 5-7)Sida, paisatge interior, deCristina Molina, al Parlament deCatalunya (parc de la Ciutadella)

TEATRE

La flauta màgica

Comediants entren al món del’òpera de la mà de Papageno,l’ocellaire protagonista de DieZauberflöte, una de les obresmestres de Mozart.

Del 18 al 28 de juliol, al GranTeatre del Liceu (la Rambla, 51-59)

Oasis i Soundtrack of our LivesLa banda britànica presenta elseu últim treball discogràficHeatlhlen Chemistry.

19 de juliol, a Razzmatazz(Almogàvers, 122)

Concerts al Barbier-MuellerMúsica clàssica en el marcd’aquest museu, situat en undels palaus gòtics del carrerMontcada.

Cada dissabte d’agost, al Museu Barbier-Mueller(Montcada, 12-14)

Música en directe a laterrassa del SEPUJazz, bossa nova, tango,clàssica... cada dia del juliol, de8 a 10 del vespre, a la novaterrassa amb vistes a la Rambla.Accés a l'exposició"Barcelona, un món d'idees".

De l'1 al 31 de juliol, al SEPU(la Rambla, 120)

MÚSICA

SentimentsUn espectacle de poesia, músicai dansa. Una història que enspermet sentir la música i viure-la.Amb Clara del Rustes, VivianaSalisi i Maite Bisetti.

Del 18 al 27 de juliol, al TeatreArtenbrut

París-HavanaUn viatge musical pel món delsegle XX. Un espectacle de laCompanyia d’Òpera Alternativa.

Del 24 de juliol al 8 d’agost, alTeatre Artenbrut

Llena tú eres de gracia

Una successió de retrats dedones, amb tots els seus colors,tenyits d'un àcid humor negre.

Del 12 d'agost al 8 desetembre, Versus Teatre(Castillejos, 179)

Una nit d’òperaLa Cubana posa l’òpera a l’abastde tothom a través d’Aïda, deGiuseppe Verdi. Idea i direcció:Jordi Millan.

Fins al 15 de setembre, alTeatre Tívoli (Casp, 8-10)

Actes especials de la Conferència Internacional de la SidaInternational Quilt DisplayTapissos provinents de quaranta països desplegats en memòria dels quehan patit i pateixen la sida. Una manifestació colorista i alhora plenad’intimitat que vol comptar amb la participació de tots els ciutadans.

11 de juliol, a l’avinguda Maria Cristina

Interfaith EventCerimònia interreligiosa, amb la participació de diverses entitats d’arreu delmón, que vol reviure l’esperit de l’àgora grega i recordar totes les personesque han mort a causa de la sida. Es llegiran textos de diverses comunitats,acompanyats de la música de cada tradició.

20 de juliol, al Palau Sant Jordi (pg. Olímpic, 5-7)

Encara en cartell...Mort a Venècia, Fins al 7 de juliol, ala Sala Muntaner (Muntaner, 4)

Dis-Position, fins al 13 de juliol alTeatre Artenbrut (Perill, 9-11)

Foto

Ant

oni

Bo

fill

22

Festa Major de Gràcia

Els carrers guarnits, els sopars a la fresca, els balls als carrers iplaces. És la Festa Major deGràcia, tot un clàssic dels estius a Barcelona amb sabor de poble.

Del 15 al 21 d’agost

Festa Major de SantsCastellers, concerts, focsd’artifici... Sants relleva Gràcia enles celebracions del final del’estiu.

Del 24 al 31 d’agost

10 anys de Barcelona‘92“92 02 04”Festa de celebració del desèaniversari de les Olimpíades deBarcelona, en què es farà unrepàs als canvis que vaexperimentar la ciutat amb motiud’aquell esdeveniment i que esclourà amb una festa rumberaplena de color.

25 de juliol, a l’Estadi Olímpic(pg. Olímpic, 17-19)

FESTES

L’estiu als museus

Els museus de Barcelona enspresenten la seva faceta méslúdica. Una oportunitat dedescobrir-los i de fer engrescar elsinfants amb més de cinquantaactivitats com ara les rutes iitineraris, els jocs de pistes, elstallers, les visites dinamitzades, etc.

Del juny al setembre, als museusde la ciutat

Barcelona, una ciutatmediterràniaTres itineraris per descobrir latransformació que ha experimentatla ciutat en barris tan emblemàticscom Ciutat Vella, l’Eixample i la Vila Olímpica.

Al juliol i l’agost, de dimarts adiumenge. Visites concertades alCCCB (Montalegre, 5)

Viatge a través de totesles Mediterrànies delmónUn recorregut que ens permetdescobrir que a diferents llocs de laTerra hi ha zones amb vegetació iclima mediterranis.

De l’1 de juliol al 13 de setembre,de dilluns a divendres, al JardíBotànic de Barcelona (DoctorFont i Quer, s/n, parc deMontjuïc)

L’Estiuàs de Sant MartíEls carrers de Sant Martí viuen unestiu més amb la música, elcinema, les activitats per a infants.Per a tots els gustos i totes lesedats.

De l’1 de juny al 31 de juliol

La Tira a Sant AndreuUn estiu ple de possibilitats aldistricte de Sant Andreu, ambteatre, exposicions, dansa, concertsal parc de la Pegaso i el Festival deMúsica Jove Mosquito, entred’altres.

Fins al 15 de juliol

L’Estiu + Fresc de Sants-Montjuïc

Des dels vermuts al Casinetd’Hostafrancs escoltant jazz endirecte fins als cursos de creació depàgines web, passant pel cinema ala fresca a les Cotxeres de Sants.

Fins al 30 d’agost

MÉS CULTURA20

01

2001

23juliol-agost 2002

Gaudí va posar sempre unacura especial en el disseny detots els mobles i objectes funcio-nals o decoratius que havia decol·locar a les seves obres.Concebia els projectes d’unamanera integral, preveia tant elsaspectes estructurals com els es-trictament formals i va inventaruna gran quantitat de solucionspràctiques que es caracteritzenper l’enginy i la qualitat estètica.

Malauradament, la majoriad’aquests objectes han des-aparegut de gran part dels edi-ficis per als quals van ser creatsi actualment es troben en mu-seus i col·leccions públiques oprivades. L’objectiu d’aquestamostra és, per tant, reunir lespeces més emblemàtiques i elsmodels més representatius decada sèrie.

Detall de la porta principal de la Pedrera

Gaudí. Art i dissenyCentre Cultural Caixa Catalunya la Pedrera (Pg. Gràcia, 92)Del 18 de juny al 24 de setembre

Univers GaudíUna visió inèdita i exhaustiva del’obra de Gaudí que permetpenetrar en el seu complex mónmental i estètic.Centre de CulturaContemporània de Barcelona(Montalegre, 5)Fins al 8 de setembre

Gaudí. La recerca de laforma. Espai, geometria,estructura i construccióLa lògica constructiva en l’obrade Gaudí. Una geometria novaque va obrir possibilitats formals i constructives infinites.Saló del Tinell. Museu d’Històriade la Ciutat (pl. del Rei, s/n)Fins al 29 de setembre

Jujol, dissenyadorMostra dels dissenys d’un delscol·laboradors més destacats i polifacètics d’Antoni Gaudí.Museu Nacional d’Art de Catalunya.(Palau Nacional, parc de Montjuïc)Fins al 18 d’agost

Ceràmica i visió digital del’obra de GaudíA partir d’imatges digitalitzades i retocades, quatre ceramistess’inspiren per crear la seva pròpiaobra i fer així una actualització deles propostes de Gaudí.Associació de Ceramistes de Catalunya (Doctor Dou, 7, bxs. 1a)Fins al 27 de juliol

Dies de DansaEl Park Güell es converteix per undia en l’escenari del XI FestivalInternacional de Dansa enPaisatges Urbans. Amb IT Dansa,Rosa Muñoz, Traspie, Cía.Intimidad, Cie Carol Brown (RegneUnit) i Hisako Horikawa (Japó).Park Güell21 de juliol

"La vida a palau: EusebiGüell i Antoni Gaudí, doshomes i un projecte"Exposició dedicada al Palau Güell,fruit de la relació entre Gaudí i elseu mecenes, i a les restauracionsde què ha estat objecte.Palau Güell (Nou de la Rambla, 3-5)Fins al 30 de desembre

Any Gaud í www.gaudi2002.bcn.es

“Gaudí.

Art i disseny”

Foto

Ram

on

Man

ent

Neix l’Institut Europeude la Mediterrània

L’Ajuntament de Barcelona,la Generalitat i el Govern cen-tral van constituir la Junta deGovern del nou Institut Eu-ropeu de la Mediterrània, ambseu a la nostra ciutat, creat ambl’objectiu d’aprofundir en eldiàleg intercultural i per pro-moure la cooperació econòmi-ca entre l’Estat espanyol i elspaïsos del nord d’Àfrica.

ConferènciaInternacional de la Sida

Barcelona acull, entre el 7 i el12 de juliol, la Conferència Inter-nacional de la Sida, per a la quales preveu l’assistència d’unesquinze mil persones. És la pri-mera vegada que aquest con-grés, el més important del móna l’entorn de la sida, se celebraen un país de parla hispànica. Amés de les sessions de treball

centrades en la investigació cien-tífica de la malaltia i les polítiquesde prevenció, la Conferència téprevist un interessant programacultural, adreçat tant als delegatsparticipants com als ciutadans engeneral, que presenta propostesartístiques relacionades amb lasida de creadors de tot el món.La Mostra Internacional de Filmsde Dones, el Grec (amb dosespectacles teatrals, Ausencias iCèl·lules T i simpatia), el Palau dela Música i el Palau Sant Jordi,entre d’altres, acolliran les activi-tats culturals del congrés.

Barcelonins a Torí Uns trenta autors, editors i

traductors, entre els quals des-taquen Quim Monzó, BaltasarPorcel, Joan Francesc Mira,Enric Casasses, Valentí Gómez,Narcís Comadira i CarmeArenas, van viatjar a la Fira delLlibre de Torí en representacióde Catalunya, país convidatenguany a la fira italiana, junta-ment amb Suïssa. Barcelonaconcentra més del 90% de l’e-dició a Catalunya.

MetròpolisL’alcalde de Barcelona, Joan

Clos, va ser reelegit a Seül(Corea) president de l’associa-ció de grans ciutats Metròpolis,que aplega una vuitantena degrans metròpolis de tot el món,en les quals es concentra una

població total de 350 milionsde persones. L’alcalde, que japresidia aquesta associació desdel 1998, mantindrà la presi-dència durant tres anys més.

24

El fotògraf italià Gianni Berengo Gardin (SantaMargherita Ligure, Itàlia, 1930) va ser a Barcelonaamb motiu d’una exposició retrospectiva de laseva obra a l’FNAC de l’Illa Diagonal. BerengoGardin està considerat un dels grans fotògrafs con-temporanis, i els seus treballs s’exposen al MOMAde Nova York o a la Biblioteca Nacional de París.

El biòleg Philippe Kourilisky (París, 1942),director de l’Institut Pasteur de París, va ser a lanostra ciutat convidat per l’Ajuntament per parti-cipar al cicle de debats "Genètica i ciutat".

El polifacètic escriptor xilè Alejandro Jodo-rowsky (Iquique, Xile, 1929) va visitar Barcelonacom a convidat especial del programa Saló delectura de BTV. Jodorowsky va ser l’escriptorescollit pel públic de BTV per participar al pro-grama de celebració de la Festa del Llibre.

Ela Gandhi, parlamentària sud-africana i nétade Mahatma Gandhi, va visitar Barcelona per par-ticipar a la II Trobada Ciutadana Internacional,organitzada per l’Ajuntament. Lluitadora per la lli-bertat i la igualtat al seu país, Ela Gandhi recorda:"El meu avi sempre deia que al món n’hi ha prouper satisfer les necessitats de tothom, però nopas per satisfer l’avidesa de tothom".

L’escriptora i psiquiatra egípcia Nawal al-Sadawi (Kafr Tahla, Egipte, 1930) va passar unsquants dies a Barcelona per participar en diversosactes en defensa de la igualtat i la llibertat d’ex-pressió tant als països àrabs com al món occiden-tal. Nawal al-Sadawi va oferir una roda de premsaa l’Institut de Cultura de Barcelona en la qual vaparlar del seu compromís vital amb la lluita per lademocràcia i pels drets humans, especialment deles dones, a Egipte. L’escriptora, que té diversos lli-bres traduïts al català i al castellà, creu que "escriu-re és molt important per treure el vel de la ment,perquè sense coneixements no es pot lluitar".

El compositor nord-americà Elmer Bernstein(Nova York, 1922) va dirigir l’OBC, a l’Auditori,amb tres concerts dedicats a la seves composi-cions per al cinema. Bernstein ha desenvolupatuna prolífica carrera professional que al llarg decinquanta anys ha donat unes dues-centes ban-des sonores per al cinema i la televisió, entre lesquals n’hi ha de tan populars com la d’Els setmagnífics o la de L’edat de la innocència.

El músic britànic Harry Christopher (Goud-hurst, Kent, Anglaterra, 1953), destacat especia-lista en música antiga i director de la formacióThe Sixteen, va dirigir dos concerts a Barcelona, ales esglésies de Sant Felip Neri i Santa Maria delMar. Per Christopher, "la música antiga és com unbàlsam per a l’home d’avui i la seva atrafegadaexistència".

Harold Bloom (Nova York, 1930), un dels crí-tics literaris més prestigiosos i polèmics del món,va visitar Barcelona per recollir el Premi Interna-cional Catalunya. Bloom, molt interessat per l’o-bra d’autors catalans com ara Llull, Ausiàs March,Riba, Foix o Perucho, afirma que "Espriu hauriad’haver guanyat el Premi Nobel".

Peter Strieder (Nuremberg, Alemanya, 1952),senador d’Urbanisme de Berlín i artífex de larenovació de la ciutat, va participar en unes jor-nades sobre immigració al CCCB. Per Strieder,"Barcelona ha ensenyat a les ciutats europees laimportància de les places com a punt de reunió id’identificació dels ciutadans amb el seu barri".

Art Spiegelman (Estocolm, Suècia, 1948),guionista i dibuixant de còmics, va presentar aBarcelona, en el marc del Saló del Còmic, l’edicióespanyola de la seva obra Maus, guardonada el1992 amb el premi Pulitzer. El Saló del Còmic deBarcelona d’enguany va concedir a Spiegelman elpremi a la millor obra estrangera.

Barcelona...Han visitat

25juliol-agost 2002

França

Le Monde, 11 d’abril"Barcelona via Gaudí",

per Marie-Claude Decamps[...] Una visita que s’estén

també, en aquesta Barcelonaconstructora infatigable de simateixa, als nous barris demoda: paradoxalment, elsbarris vells a prop del port quevan ser un recer de pau i deconvents abans de cedirdavant la Criolla o l’EdenConcert [...] Entre les casesmedievals, els murs plens debardisses i els antics palaus,Barcelona ha anat teixint unamena de Soho novaiorquès[...].

Itàlia

Corriere della Sera, 26 de març"El prenien per boig i ara

ha esclatat la Gaudí-mania",per Mino Vignolo

És difícil que entre una ciu-tat, una regió i un artista hi hagiuna relació tan profunda comla que hi ha entre Barcelona,Catalunya i Gaudí [...]

L’any 1928, dos anys des-prés de la mort de Gaudí, LeCorbusier, després d’una visi-ta a la Sagrada Família, l’obrainacabada, va escriure: "Elque he vist a Barcelona és eltreball d’un home ple d’ex-traordinària força, fe i períciatècnica. Gaudí és el mestredel segle XX per antonomà-sia" [...].

Barcelonaal món

L’alcalde de Barcelona, acompanyatdels alcaldes de Washington i Roma,durant la Conferència GlocalFòrum a la capital d’Itàlia

26

Tardes de GaudíEl 31 de maig, es va estrenar la pel·lícula Tardesde Gaudí, de la directora nord-americanaSusan Seidelman. Rodada a Barcelona l’any2000 i produïda per Lola Films amb un pressu-post de sis milions d’euros, la pel·lícula té coma protagonistes les actrius nord-americanesMarcia Gay Hayden, Judy Davis, Juliette Lewisi Lili Taylor i l’espanyola Maria Barranco. Tardesde Gaudí està basada en una novel·la deBarbara Wilson i explica la història de la lluitaper la custòdia d’una nena per part dels seuspares, un dels quals és transsexual. Per SusanSeidelman, "el repte era mostrar les dues caresde Barcelona, la nova i la vella, la gòtica i lamoderna". La Sagrada Família, la Pedrera i elparc Güell són alguns dels escenaris on s’esde-vé l’acció, juntament amb el Barri Gòtic i laRambla. Seidelman va qualificar el rodatge com"una mena de vacances", sobretot per a lesactrius. "Als Estats Units sempre han d’anarmolt protegides i envoltades de gent –va expli-car la directora–, i a Barcelona van poder gau-dir i sentir-se lliures."

La maleta de Tulse LuperDesprés de molts mesos esperant aquestmoment, per fi Peter Greenaway i el seu equiparriben a Barcelona per rodar unes escenes de laprimera part de la trilogia La maleta de TulseLuper. El rodatge a la nostra ciutat ha començat amitjan juny i tindrà lloc tant en escenaris interiorscom exteriors.

Mi último silencioDurant el mes de juny, l’equip de Mi último silen-cio ha continuat de rodatge per terres catalanes,concretament a les localitzacions de Terrassa: lazona olímpica, el Museu de Terrassa, la ramblad’Egara i interiors del barri de Vallparadís.Després de Terrassa, està previst que el rodatgepassi per Madrid i Andorra abans d’arribar a laseva fi.

Recordem que aquesta pel·lícula independentés l’òpera prima de José Antonio Durán i estàproduïda per Lluís Valentí PC, Alba Fernández(actriu protagonista) i el mateix director. A més dela debutant Alba Fernández, el repartiment delfilm consta d’actors com ara Roger Pera, AlfredLucchetti, David Summers i Juan Echanove.

Per a més informació: www.miultimosilencio.com.

Es roda!

Escenaris de rodatgeBarcelona també és l’escenari de rodatge, elsmesos de juliol i agost, d’aquestes pel·lícules: Avatar, Elio Quiroga, Messidor Films i Planeta2010 A la ciutat, Cesc Gay, Messidor Films Las horas del día, Jaime Rosales, FresdevalFilms

Antonio Chavarrías, dirigint escenes de Volverás en unvagó de la línia 4 del metro de Barcelona

27juliol-agost 2002

Novetatseditorials

Miscel·lània GaudíPublicació que ofereix una visió multidisciplinària i actualitzada del’obra de Gaudí i que aplega vint articles, a càrrec de diversosespecialistes d’arreu del món en els àmbits de l’art, l’arquitectura i lahistòria, que analitzen aspectes biogràfics, artístics i tècnics del’univers gaudinià. Miscel·lània Gaudí, obra coeditada per l’Institut deCultura de l’Ajuntament de Barcelona i l’editorial Planeta que es pottrobar en tres idiomes (castellà, català i anglès), té 368 pàginesil·lustrades amb fotografies i dibuixos.

Festival d’Estiu de Barcelona Grec, 25 anysUn llibre testimoni que portarà molts records a les generacions debarcelonins que han viscut el Grec, estiu rere estiu, una perspectivade vint-i-cinc anys de creativitat a Barcelona. Editat per l’Institut deCultura de l’Ajuntament de Barcelona, el llibre, il·lustrat ambnombroses fotografies i cartells, consta de 557 pàgines, i inclou totala programació del festival al llarg d’aquests anys.

París-Barcelona, 1888-1937L’exposició "París-Barcelona" va reunir, al Museu Picasso de Barcelona,unes sis-centes cinquanta obres de diferents disciplines, com ara lapintura, l’escultura, la fotografia, la joieria i el mobiliari, procedents demuseus i col·leccions privades d’arreu del món, amb la voluntat demostrar les intenses relacions de creativitat que van tenir lloc en el mónde l’art entre les dues ciutats des del final del segle XIX fins a mitjansegle XX. El catàleg de l’exposició "París-Barcelona" compta amb laparticipació de vint-i-vuit experts, entre els quals hi ha EduardoMendoza, Caroline Mathieu, Robert S. Lubar, Arnau Puig i PhilippeThiébaut, que han dedicat un capítol als diferents temes queconfiguren la mostra. El catàleg, coeditat per la Réunion des MuséesNationaux de França i l’Institut de Cultura de l’Ajuntament deBarcelona, té 696 pàgines il·lustrades i ha estat publicat en català,castellà i francès.

Publicacions a la venda a les principals llibreries de la ciutat i ales botigues de l’Institut de Cultura: Palau de la Virreina, Museud’Història de la Ciutat i Museu Picasso. Per vendes fora de Barcelona: tel. 93 316 12 29

Editorial Mihail Baryshnikov, en la portada de estenúmero, actúa con su compañía de danzaen el Festival Grec. Es la primera vez quelo hace en Barcelona. La actuación aquíde quien es considerado como uno de losgrandes bailarines de todos los tiempos,forma parte del ciclo que el Festival Grecdedica a Nueva York y que trae este vera-no a Barcelona una serie de espectácu-los de gran calidad que lógicamente hansuscitado mucha expectación. Hay aspec-tos de Nueva York, no obstante, muydesconocidos, entre ellos el papel culturalque tienen en esa ciudad las institucio-nes públicas. De ello hablaremos tambiénen esta edición.Pero ni el Grec es sólo Nueva York, ni elverano en Barcelona es sólo el Grec. ElFestival, en efecto, tiene otros alicien-tes, y muy destacables: Peter Brook, porejemplo, que nos habla en estas páginasde la versión de Hamlet que nos ofrece-rá en el Mercat de les Flors, un local parateatro que él nos descubrió en los añosochenta; o Krystian Lupa, el director pola-co que estrenará aquí Extinció, de ThomasBernhard; o los montajes de nuestrosmejores creadores: Lluís Pasqual, CalixtoBieito, Sergi Belbel, Joan Ollé y La Furadels Baus, entre otros. Esto por lo que serefiere al Grec, que finaliza el 31 de julio.En cuanto al verano barcelonés, la ofer-ta de actividades culturales sigue siendomuy amplia y se alarga hasta septiembre,respondiendo a la evidencia de que la ciu-dad, desde hace varios años, ya no cie-rra por vacaciones.En este número, el lector encontrará tam-bién información sobre el Fórum Metro-politano de Cultura, el proyecto de coor-dinación y colaboración cultural que hanpuesto en marcha los responsables deCultura de los municipios del área metro-politana. Se trata, también, de respondera otra evidencia: a una metrópolis tan posi-tivamente interrelacionada en todos losterrenos –el cultural también, claro está–,como absurdamente limitada por corsésadministrativos que no aguantan ya losdescosidos de la realidad.

Página 4.Ciudad de ciudadesForo Metropolitano de Concejales deCultura

Representantes detreinta y nueveayuntamientos delámbito metropo-litano deBarcelona se reu-nieron el pasado

mes de abril en el primer Foro Me-tropolitano de Concejales de Cultura,con el objetivo de trabajar en un pro-grama común de cultura que sitúe la ciu-dad y su entorno en una mejor posicióninternacional.Resumen de la ponencia "Cultura y hechometropolitano", de Ferran Mascarell, con-cejal de Cultura de Barcelona.El trabajo que han realizado los diversosalcaldes, concejales y técnicos de las ciu-dades participantes en el Primer ForoMetropolitano de Concejales de Culturaha sido enormemente provechoso. Entreotras cuestiones, ha puesto de relieve lagran cantidad de pensamiento cultural cre-ativo que tenemos acumulado en cada unade nuestras ciudades y villas de la regiónmetropolitana de Barcelona. Un trabajo que da respuesta a la de-manda social de colaboración culturalmetropolitana que se puso de manifies-to en el marco del Plan estratégico del sec-tor cultural de Barcelona del año 1999.La demanda de los creadores, de losproductores o de los emprendedoresculturales fue muy explícita: "Existe unamplio abanico de aspectos de la vida cul-tural de nuestras ciudades que sólo tomansentido des de una dimensión metropo-litana"; o, si se quiere, desde la dimen-sión de ciudad real, global, o ciudad deciudades. Aquel Plan estratégico dibujaba un esce-nario de futuro en el que Barcelona, a finde mantenerse como una capital inter-nacional de la cultura, favorecía una rea-lidad metropolitana culturalmente cohe-sionada. Más concretamente, la quinta líneaestratégica especificaba la convenienciade: "vertebrar la ciudad como un espa-cio cultural que desde el reconocimien-to de la singularidad cultural propia y delas ciudades que la rodean se abriera, asu vez, al hecho metropolitano".Las opciones del Plan estratégico decultura de Barcelona han sido fuerte-mente potenciadas en el marco del I Plan estratégico metropolitano (pre-sentado el pasado 18 de marzo de 2002).Con buen criterio, en este Plan metro-politano la cultura se configura comouno de sus ejes básicos, como un sectorclave para gestionar los valores, la cohe-sión de la sociedad y la calidad de vidade las personas; y como un sector que apor-

ta cada vez más valor añadido a la eco-nomía.Identidad y vitalidadNuestra metrópolis tiene capacidad paracrear y difundir mensajes, es una verda-dera red metropolitana de ciudadesdonde se producen y consumen bienesy acontecimientos. La producción debienes culturales tiene una importanciacreciente desde el punto de vista de laocupación y la riqueza económica [...]La identidad cultural local tiene un papelcohesionador comunitario básico. En nues-tra ciudad de ciudades, la diversidad delas identidades locales tiene que ser con-siderada como una riqueza fundamental,debe interpretarse como el máximo expo-nente de la calidad cívica urbana. Es nece-sario, sin embargo, acabar con el malen-tendido que consiste en oponer identidadcultural local a asociación cultural metro-politana. El mantenimiento de las identi-dades locales, del carácter propio de cadalocalidad, no es incompatible con el carác-ter metropolitano de la producción cultu-ral [...].No son lo mismo, no responden a la mis-ma lógica, la producción y el consumocultural. Podemos ser líderes mundiales delconsumo cultural, pero producir muy poco.Y esto sí es una distorsión grave. Porquees entonces cuando nuestras ideas y nues-tros valores serán de importación. Nuestrasidentidades flaquearán. Por esto es esen-cial no confundir las dos ligas que hoypor hoy se están jugando: la Liga delConsumo, una especie de competiciónque se juega entre todos los ciudadanosy ciudadanas en el nivel individual: bási-camente se discute sobre cuántos bienesculturales se adquieren o se disfrutan y quéexperiencias compartimos. Y hay unasegunda liga, la Liga de la Producción,que se podría asimilar a una espécie deChampions League que se juega entrelas principales regiones productoras debienes culturales del planeta. Justamente,participar en la Liga de la Producción quie-re decir pensarse y articularse como unaregión urbana capaz de ser punta en la gene-ración de valores simbólicos, en la gene-ración de nuevos contenidos, en la gene-ración de innovación y densidad creativa,en la generación de plataformas adecua-das para emitir a las redes mundiales estasnuevas creaciones.La vitalidad cultural de la región metro-politana de Barcelona en el futuro depen-derá de la capacidad de asociarse paraconvertirse en una metrópolis produc-tora de bienes culturales de dimensión inter-nacional. Es necesario adelantar en laconcertación y la máxima coordinaciónregional para convertir el entorno metro-politano en una zona de excelencia en tér-minos de producción de contenidos cul-turales. Se trata de sumar y de ir juntos

28

Click cultura

B Culturawww.bcn.es/cultura

L’Institut de Cultura renova el seu apartat dins delweb municipal. Concebut com un portal de lacultura de la ciutat, recull tota mena de notíciesgenerades des dels diversos sectors: teatre, cinema,museus... Permet, a més, l’accés a seccionsespecífiques amb recursos i enllaços especialitzats,visites virtuals dels equipaments culturals de la ciutati accés a les webs específiques com ara la deBiblioteques, de Barcelona Plató o el butlletí digitalComunitat Cultura.

Grec 2002www.grec.bcn.es

La nova web del Festival Grec d’enguany vecarregada de sorpreses: retransmissions en vídeode fragments d’espectacles, un joc interactiu, xatsamb protagonistes del festival i l’actualitat delfestival en cròniques, reportatges i entrevistes. I,per descomptat, tota la programació actualitzada.

Web Gaudí 2002 en japonèswww.gaudi2002.bcn.es/japones/index.htm

Les obres i activitats de l’Any Gaudí tenen unatractiu singular per al públic turístic japonès.Pensant en ells, s’ha elaborat la versió japonesadel web Gaudí 2002, on es possible trobar la informació completa sobre la vida i les obresde Gaudí i sobre les activitats de l’AnyInternacional Gaudí 2002.

Guia del mónwww.guiadelmundo.com

Portal informatiu sobre la geografia, política,economia, gastronomia, turisme i medi ambient de tots els països del món. Recull informació decinc continents, 229 països, més de dues milregions, cinc mil paratges naturals i més dequaranta mil localitats. La informació se serveixen format multimèdia, i entre altres es podenconsultar mapes, vídeos, arxius MP3 i una galeriade més de sis mil imatges. A més, es pot trobarmolta informació útil de cara a preparar unviatge, com ara allotjaments, lloguer de vehicles,canvis de divises, etc.

a-matterwww.a-matter.com

Interessant portal sobre arquitectura iurbanisme, és una potent font d’informaciósobre projectes experimentals arquitectònicsd’arreu del món, cursos i publicacions,exposicions, etc. El seu propòsit és esdevenir un fòrum de discussió i trobada del món de l’arquitectura i les seves disciplinesrelacionades en tant que motors detransformació social.

)

29juliol-agost 2002

Textos en castellano

En el año 1902, Joseph Conrad publicóíntegramente El corazón de las tinie-blas, la historia sobre el viaje de unmarinero, Marlow, por las aguas de ungran río africano. Su misión es recupe-rar a un agente europeo, Kurtz, que haperdido los papeles y se ha vuelto locoen medio de la selva. Kurtz es un bri-llante hombre de empresa que pasa delos "métodos" coloniales y que dispo-ne de una particular lucidez que le per-mite conseguir sus objetivos sin con-templaciones.Entre los veinte grupos industriales másgrandes de nuestro tiempo, la mitad seformaron a partir de las riquezas africa-nas. Cataluña también vio nacer y cre-cer grandes corporaciones y grandesfortunas a partir de la colonización ame-ricana y africana.De 1938 a 1965, y gracias a las extrac-ciones minerales en el Congo, el valorde las exportaciones belgas al mundopasó de 2.000 a 27.000 millones defrancos. En 1942, se estableció unacuota de ciento veinte días al año detrabajos forzados para los congoleses.En 2000, los países africanos pidierona la Conferencia sobre Racismo deDurban que se considerara Bélgicacomo responsable del primer genoci-dio del siglo XX. Efectivamente,desde la llegada de Stanley al Congohasta 1924 se calcula que murieronquince millones de congoleses acausa de los trabajos forzados, lasdeportaciones, las enfermedades y losmalos tratos. Todas las investigacionesapuntan a los servicios secretos bel-gas como los responsables del asesi-nato de los líderes nacionales de lastres colonias belgas, Congo, Ruanda yBurundi. También todos sabemos quetras el genocidio de 1994 y de la gue-rra del Congo hay un conflicto de pér-dida de hegemonía económica y polí-tica entre Francia y los EE.UU.Actualmente, la guerra del coltán, enla que están implicados los ejércitosde Uganda, Ruanda, Burundi, elCongo y Angola, ha provocado dosmillones de muertos. El coltán es unmineral imprescindible para la telefo-nía móvil. Ericsson, Nokia, Siemens ySony son sus principales comprado-res.La conquista del África negra siemprese ha presentado públicamente comouna obra civilizadora: hay que sacar asus pueblos de las tinieblas, de la bru-jería y de las guerras tribales. Stanley yLivingstone aparecen en nuestro ima-ginario como exploradores de un con-tinente oscuro, intrépidos aventurerosque con un entusiasmo abrumador ini-ciaron la "iluminación" de África, queaún sigue. Pero las tinieblas, en reali-

dad, no hacen más que oscurecer elhecho de que el colonialismo ha per-turbado África hasta el extremo deprovocar un desastre donde la guerra,el "bandidaje social", la corrupcióngubernamental y el expolio es lanorma diaria de una gran parte de afri-canos.El corazón de las tinieblas es una mag-nífica novela que habla sobre las con-tradicciones del hombre moderno,sobre la crisis de los hombres con unagran capacidad para aportar transfor-maciones y riqueza. Una novela sobrelas contradicciones del colonialismo,sobre la mentira y especialmente sobrela oscuridad que reina en los mecanis-mos reales del expolio africano. Losherederos de este expolio son hoyhombres de empresa, políticos y líderesde opinión de nuestra sociedad: y nos-otros seguimos consumiendo cacao ycafé. Actualmente la pregunta no escómo debemos ayudar a África, sinomás bien cómo puede ser que vivamosen un sistema político que hace unjuego de "prestidigitación ideológica"y oculta los mecanismos de una rela-ción absolutamente desigual.El corazón de las tinieblas está conside-rada actualmente como una novela dereferencia en el análisis de las relacio-nes entre África y Europa. Muchos escri-tores y artistas se han zambullido en losmeandros de este relato. Des de OrsonWelles hasta Edward Said, y evidente-mente Francis F. Coppola, con Apo-calypse now.La exposición que se presenta ahora enla Virreina es el resultado de casi tresaños de trabajo e investigación y formaparte de un amplio proyecto que com-prende un radiodrama en quince capí-tulos que se emite estos días en Radio3, un cómic, un libro de ensayo, cine,actividades complementarias, etc. Laexposición está planteada de tal modoque el visitante pueda seguir el relatode Marlow por medio de un audio pre-sente en todas las salas. La muestraincluye un amplio abanico de formas derepresentación: instalación, cine, teatro,oralidad, pintura, vídeo, etc. El catálo-go contiene la novela, con una ampliaedición anotada y un cd con el radio-drama. En conjunto, es el trabajo demás de un centenar de profesionales,europeos y africanos, comisarios, artis-tas, actores, escritores, técnicos, etc. Unamplio equipo de personas atrapadasen la pasión conradiana.Marc RoigComisario de la exposición, junto conJorge Luis MarzoEl corazón de las tinieblasPalau de la Virreina. (La Rambla, 99)Del 28 de junio al 1 de septiembre

Página 12Barcelona ’92: diez años

El 25 de julio hará diezaños que se inaugura-ron los Juegos Olímpi-cos de Barcelona. Aque-llos dieciséis días de1992, que todos los bar-celoneses guardamosen nuestra memoria his-tórica y sentimental, pu-

sieron de manifiesto la capacidad de organización y el espíritu festivo de nuestra ciudad. El Estadi LluísCompanys acogerá la celebración deeste décimo aniversario con una granverbena ciudadana.La fiesta reunirá a los protagonistas delos Juegos de Barcelona: atletas olímpi-cos y paralímpicos, voluntarios que tra-bajaron para la organización duranteaquel año, arquitectos que planificaronlas instalaciones olímpicas y la transfor-mación de la ciudad, y artistas que par-ticiparon en las ceremonias de aperturay de clausura. Cobi, la mascota de losJuegos, también volverá al Estadi LluísCompanys para participar en la fiesta,que durará unas tres horas y será emiti-da por TV2 y TV3, recreando el CanalOlímpic.La celebración contará con un espectá-culo audiovisual que podrá verse tam-bién en una pantalla gigante instaladaen el Estadio; después se homenajearáa todos los colectivos que hicieronposible el espíritu especial de laBarcelona olímpica. La Barcelona del92 proyectará toda su energía hacia laciudad del futuro con la presentaciónde los contenidos y la nueva imagendel Foro Universal de las CulturasBarcelona 2004. Como fin de fiesta,tendrá lugar una animada verbenamusical a cargo de artistas invitados detodos los estilos. La clausura, impres-cindible en toda fiesta barcelonesa, laprotagonizará un espectacular castillode fuegos artificiales.Con motivo de esta celebración, elAjuntament de Barcelona ha convoca-do un Comité de Honor presidido porel alcalde Joan Clos y formado porPasqual Maragall, Manuel Royes, JosepMiquel Abad, Javier Gómez-Navarro,Francesc Martí i Jusmet, Josep LluísVilaseca, Albert Batlle, Enric Truñó,Mariano Zabía, Carles Duarte, PedroFontana, Josep Maldonado, FelicianoMayoral, José M. Echevarría, LeopoldoRodés, Manuel Fonseca de la Llave,Josep M. Vilà i Solanes, Jaume Pagès yFerran Mascarell.

31juliol-agost 2002

ma coordinación regional para convertirel entorno metropolitano en una zonade excelencia en términos de produc-ción de contenidos culturales. Se tratade sumar y de ir juntos para multiplicar:para llegar a ser una ciudad de ciuda-des inteligente, culturalmente equili-brada e interconectada a fin de ser unareferencia mundial de la producción debienes culturales y así contribuir con efi-ciencia a la fortaleza de la cultura cata-lana. Una ciudad de ciudades inteligen-te que tendría que:1. Aprender a producir conjuntamente

una cultura competitiva más allá delas fronteras locales.

2. Definir una cierta especialización –oespecializaciones–, sobre todo en elterreno de la creatividad aplicada.Sólo una cierta especialización per-mite la inclusión de los centros urba-nos en las redes dinámicas de ciuda-des mundiales.

3. Aprender a practicar la máxima coo-peración entre las ciudades metro-politanas.

4. Reforzar el proyecto político metro-politano para que pueda convertirseen un buen instrumento para la coor-dinación de la multiplicidad de acto-res involucrados en la cultura metro-politana.

5. Consolidar una gestión urbana másintegral en la que la cultura potencie surelación con los demás aspectos quehacen la ciudad: muy especialmentecon la educación, las universidades, losservicios sociales, la economía, elcomercio, el turismo, la creación desitios de trabajo, y el urbanismo.

De un modo más concreto, es evidenteque es necesario:1. Conocer mejor la realidad metropoli-

tana. 2. Adoptar un buen sistema de indica-

dores.3. Conformar una red de carácter su-

pralocal, estatal e internacional quesume el trabajo de los centros de cultura, las universidades –y muy es-pecialmente sus centros de investi-gación– y los departamentos deinvestigación de las empresas.

4. Reconocer la potencialidad enorme delas industrias culturales, tanto de laspequeñas y medianas empresas quetrabajan en toda la metrópolis, comode las grandes compañías capaces deproyectarse a todo el mundo en con-diciones de competitividad.

5. Disponer de una red de equipamien-tos y de acontecimientos localesinterconectada.

6. Poner en práctica la búsqueda denuevos públicos.

7. Hacer posible la movilidad por todoel territorio.

8. Velar para el mantenimiento de unasidentidades urbanas plurales.

Podemos decir que nuestra ciudadmetropolitana posee todas las caracte-rísticas necesarias para fortalecersecomo un centro cultural de primer ordenen los ámbitos social y económico.Hay que hacer, pues, política a favor de lacolaboración cultural entre nuestras ciu-dades y es necesario sumar esfuerzos. Alfin y al cabo contribuirá de buen seguroa fortalecer la cultura catalana y a darnosun papel relevante en el futuro culturalde una sociedad que, ciertamente, escada vez más planetaria. Pero que nonecesariamente será más homogénea sisabemos agrandar nuestras fortalezas.Ferran MascarellConcejal de CulturaPor un espacio cultural metropolitano(Extracto de la declaración final delForo)Hoy como nunca, urge la articulaciónde un espacio cultural metropolitano,basado en un sistema de concertacio-nes entre los municipios que lo confor-man, entre éstos y las demás adminis-traciones implicadas, entre éstos y losagentes sociales que actúan en él. Unsistema que permita una dinámica deconjunto ordenadora, creadora desinergias, generadora de estrategiasculturales de interés común.Lo necesitan los municipios metropoli-tanos que rodean Barcelona. Paraponerse en valor en el conjunto de laoferta cultural metropolitana. Por promo-ver una demanda metropolitana multi-direccional y superadora de la actualinercia centrípeta. Para impulsar una con-cepción horizontal y policéntrica de lavida cultural. Para consolidarse y des-arrollarse como comunidades de proxi-midad, integradoras, generadoras depromoción social y cultural.Lo necesita la ciudad de Barcelona.Para desarrollar las estrategias de granciudad que se propone, como trampolínde la creación y la innovación, como gransede industrial y tecnológica, como pla-taforma potente de flujos europeos einternacionales. Unas estrategias quesólo se pueden abordar desde el conjun-to metropolitano y desde una dimensióncultural y simbólica capaz de hacerlocomprensible, de presentarlo como unarealidad integrada. Lo necesita Cataluña. Para servirse deél como país y como cultura. Las diná-micas globales tienden cada vez más aapoyarse en las grandes metrópolis,donde se concentra buena parte de laactividad económica y cultural derepercusión mundial. Por esto, la articu-lación del espacio cultural metropolita-no en torno a Barcelona, el desplieguede sus potencialidades, es de una

importancia estratégica nacional. Unaperspectiva que, por otra parte, tieneque comportar valores añadidos para elconjunto del territorio catalán y debealimentar la configuración de otrosagrupamientos municipales tambiéndecisivos, articuladores del sistema deciudades que es nuestro país.Celebrada la Primera Edición del Foro,en la cual se ha realizado el intercambiocon expertos cualificados y el debateentre los concejales de Cultura sobre losgrandes parámetros de referencia enque tiene que basarse una acción culturalmetropolitana con ambición de futuro,hemos decidido dotarnos ahora de unaComisión Permanente del Foro, mien-tras nos disponemos a avanzar, a partirde la reflexión compartida, hacia unaSegunda Edición del Foro, a celebrar elmes de octubre de este año, destinada a:– Concretar la formulación de un Pro-grama metropolitano de cultura, compartido por el conjunto de losayuntamientos metropolitanos y lasadministraciones locales implicadas.– Proponer la estructura mancomuna-da más conveniente para impulsar estePrograma, así como una línea de acuer-dos entre las diversas administracio-nes competentes.– Poner en marcha un proceso de diá-logo y de entendimiento con los diver-sos agentes sociales de la cultura,sobre todo con los creadores y los pro-ductores.Estamos convencidos de que el resulta-dos del Foro Metropolitano de Con-cejales de Cultura serán importantes.Que situarán la cultura en el centro delas estrategias metropolitanas genera-les, hoy en curso de elaboración. Quelograrán formular e impulsar una estra-tegia cultural metropolitana altamentebeneficiosa para nuestros municipios.Que promoverán una fuerte dinámica decentralidad cultural –española y euro-pea– para nuestra metrópolis, convir-tiéndose ésta en una columna básica enla proyección global de nuestro país ynuestra cultura. Que comportarán unnuevo aliento para la creación artísticay la producción cultural.

Página 9El corazón de las tinieblas

“Por lo general,a la gente no leimportan los mo-tivos de las ac-ciones, sino susconsecuencias.

El hombre, por mucho que sonría, no esun animal investigador. Le gusta la evi-dencia. Le repelen las explicaciones.”Joseph Conrad

30

32

largo del año. Las actividades subven-cionadas van desde publicaciones im-presas y electrónicas hasta representa-ciones de teatro y danza, desdeformación en artes visuales y musicaleshasta exposiciones en galerías y muse-os de prestigio internacional, desde ins-talaciones artísticas en sitios sorpren-dentes hasta la preservación delpatrimonio histórico de Nueva York.Cada año, el presupuesto de la ciudadincluye en la partida de subvenciones acasi doscientas organizaciones, quereciben ayudas para programas especí-ficos; otros grupos, normalmente lo-cales y pequeños, reciben fondos delDCA de forma indirecta a través de pro-gramas administrados por los departa-mentos de artes de los diferentes distri-tos. Centenares más, formando unamplio abanico de diferentes discipli-nas culturales, presupuestos y ubicacio-nes, piden las ayudas de un programaconocido con el nombre de Fondo parael Desarrollo de Programas.Algunos de los proyectos culturales másemblemáticos de la ciudad –entre loscuales están los recientes Rose Center forEarth and Space en el American Museumof Natural History y en el ChineseScholar’s Garden de Staten Island– hansido posibles en parte gracias a los fon-dos de la ciudad. Conjuntamente con elDepartamento de Diseño y Construcciónde la Ciudad, la Unidad de Proyectospara la Capital controla un presupuestode centenares de millones de dólaresdestinado a los treinta y cuatro miembrosdel CIG y a más de setenta equipamien-tos culturales que van desde el Museumof Modern Art hasta Louis ArmstrongHouse en Corona, Queens.Materiales para las artesUno de los servicios más importantesque el DCA ofrece a su circunscripciónno le cuesta dinero a la ciudad, más alláde los gastos administrativos. Creadoen 1976, el programa Materials for theArts hace posible la reutilización imagi-nativa de materiales (desde botoneshasta ordenadores) por parte de gruposculturales y de programas artísticos deorganizaciones sociales y sanitarias deservicio a la comunidad, además de lasmil cien escuelas públicas.Apoyo al arteEl arte público disfruta de buena saluden Nueva York, gracias en parte a la leydel Percent for Art, que la ciudad apro-bó el 1982. La Ley obliga a dedicar el1% del presupuesto municipal de cons-trucción de equipamientos públicos aencargar una obra de arte. Hasta ahora,se han realizado más de ciento cincuen-ta proyectos.Las leyes municipales y estatales permi-ten a los artistas de las bellas artes ocu-

par espacios laborales y de viviendas enlos barrios industriales del Soho y elNoho, situados en la parte baja deManhattan, siempre y cuando tenganun certificado del DCA otorgado por uncomité asesor formado por artistas yadministradores de arte.Las organizaciones artísticas estableci-das en los barrios realizan un papel cru-cial en la vida cultural de la ciudad alestimular la apreciación de varias tradi-ciones culturales y servir de puntos dereferencia para sus comunidades. Estosgrupos reciben la ayuda del CommunityArts Development Program del DCA.Educación artísticaDespués de una ausencia de más deveinte años, la educación artística havuelto al expediente académico de lasescuelas públicas gracias a dos iniciati-vas clave para la educación artística:Project Arts, patrocinado por la Alcal-día, un proyecto que aporta infraestruc-tura básica para los programas de edu-cación artística de todas las escuelaspúblicas, y New York City Partnershipfor Arts and Education, mayoritaria-mente financiado por la FundaciónAnnenberg, una organización que otor-ga subvenciones y soporte técnico paraprogramas modelo de educación artís-tica de los cinco distritos.Organitzación municipal– El Departamento de Asuntos Cultu-

rales de la Ciudad de Nueva York(DCA) es la agencia responsable decontrolar el apoyo de la ciudad a lacultura y de difundir la rica ofertacultural de los cinco distritos.

– Presupuesto anual: 110,4 millonesde dólares para gastos de funciona-miento, y 154 millones de dólarespara subvenciones.

Webswww.nyc.govwww.nycvisit.com

Página 17Grec 2002: Peter Brook

Peter Brook vuelve aBarcelona. Al Grec2002. Todos los aficio-nados al teatro sabenque ésta es una exce-lente noticia y que Latragédie d’Hamlet, dela cual ofrecerá cuatrorepresentaciones en elMercat de les Flors, es

uno de los platos fuertes, uno de losfrutos más sabrosos de la programacióndel festival.Hamlet por Brook, uno de los más gran-des conocedores de Shakespeare, unode los más influyentes hombres de tea-tro del siglo, el fundador del Centre

International de Création Théâtrale(CICT) y del Théâtre des Bouffes duNord –esto son palabras mayores, unpunto y aparte en el relato de la evolu-ción y la innovación del teatro–, el estu-dioso que ha escrito reflexiones y ensa-yos sobre el oficio y la vida –El espaciovacío, Puntos suspensivos, Con Sha-kespeare, Olvidar Shakespeare, etc.–,el director de magníficas óperas y decine –Marat Sade, El rey Lear, etc.–;Hamlet por Brook no es un Hamlet más,sino un Hamlet nuevo, visto con unamirada radical, desnudado hasta laesencia, próximo al hombre de hoy ysobre todo a los jóvenes, que tienenahora la ocasión, si no lo han hechoantes, de descubrir el gran valor de lasencillez en el arte teatral, pirueta degran dificultad que sólo podan lograrlos sabios y los maestros. La tragédie d’Hamlet, en versión fran-cesa de Jean-Claude Carrière y Marie-Helène Estienne, se podrá ver en elMercat de les Flors, espacio convertidoen teatro precisamente para Brook enel año 1983, los días 28, 29 y 30 dejunio y 1 de julio.Su presencia en el Festival Grec, señorBrook, es un acontecimiento de esteverano en Barcelona, igual como lo fueen 1998 cuando estrenó aquí Je suisun phènomene. ¿Con qué sentimientovuelve ahora a la ciudad y a la mismasala del Mercat de les Flors que ustednos descubrió para el teatro en el año1983 con la inolvidable Carmen y másadelante con Mahabharata y Pélleas etMelisandre?Para todos nosotros el descubrimientodel Mercat de les Flors fue como unenamoramiento, una iluminación. Paramí, sin embargo, la flecha o el rayocayeron en un terreno muy abonadoporque hacía mucho tiempo que cono-cía Barcelona y Cataluña: hace mediosiglo, ¡yo ya bailaba sardanas! Así pues,gracias a Hamlet, me reencontraré conel público catalán con la misma alegría.Esta vez es Shakespeare. Podremosver un Hamlet en francés, que es unalengua más próxima a nosotros que elinglés. Hamlet, y todo Shakespeare, esmuy conocido universalmente graciasa las traducciones en todos los idio-mas. Pero, en el escenario, ¿es dife-rente trabajar en una lengua u otra?La lengua francesa es tan diferente dela inglesa como una mujer lo es de unhombre. Cada una tiene su propiabelleza. Marie-Helène Estienne y Jean-Claude Carrière han hecho un trabajoextraordinario basado en su experien-cia directa y viva del texto inglés. A tra-vés de otra música, los actores reen-cuentran los mismos pensamientos, losmismos sentimientos.

33juliol-agost 2002

Página 13Diseño, arquitectura y moda en elfuturo Centre de les GlòriesLa plaza de las Glòries, que está en pro-ceso de vivir una remodelación urbanís-tica profunda, será el sitio donde seubicará un nuevo equipamiento culturalde altos vuelos, un centro dedicado a laarquitectura y el diseño llamado a seruno de los puntos de atracción de laciudad y un espacio imprescindiblepara el conocimiento, el estudio y ladifusión de estas actividades en las queBarcelona es uno de los referentes entodo el mundo. El concejal de Cultura,Ferran Mascarell, explica las claves y elestado de este proyecto.Del futuro centro de Les Glòries se hahablado mucho, pero se sabe muypoco de cierto. ¿En qué consiste esteproyecto? Lo primero que hay que decir es que,aun cuando el centro dará el máximorelieve a las colecciones históricas tanricas que tenemos, no se trata de unsimple museo. No se trata de un museodel diseño ni de un sitio donde sólo seexponen colecciones de objetos, sinode un centro –lo llamamos provisional-mente Centre de Disseny, Arquitectura iModa– donde, aparte de exposiciones,se producirán contenidos culturalesrelacionados con estas materias. Uncentro vivo, irradiador, promotor y cata-lizador de todas las energías en torno aldiseño –en todos sus campos: gráfico,industrial, textil, de interiores...– y laarquitectura que existen en Barcelona.Es un proyecto fuerte, importante, quetiene también el objetivo de dar visibili-dad internacional al diseño y la arqui-tectura que se realizan en Barcelona.¿En qué estado se encuentra actual-mente el proyecto?En una fase muy adelantada de concre-ción definitiva del plan de contenidos.Tenemos previsto presentarlo pública-mente alrededor de La Mercè. Hacemeses que trabajamos, que se trabajadesde el Institut de Cultura y desdemuy diversos ámbitos del sector. Unproyecto como éste, un centro como elque será el de Les Glòries, sólo sepuede hacer desde la cooperación ycontando con un abanico abierto y sóli-do de complicidades. Es un proyectopromovido por nosotros, es decir,desde la iniciativa pública, pero realiza-do desde la cooperación de los intelec-tuales, los profesionales y los industria-les del sector. ¿Hay una previsión de calendario?No cerrada, todavía. Éste es uno de losequipamientos del post-2004, pensadoya para la ciudad de 2005. A partir de lapresentación pública del plan de conte-nidos, es cuando podremos empezar a

establecer el calendario de realizacióndel proyecto, que se verá lógicamentecondicionado por la remodelación de laplaza de las Glòries.El proyecto de edificio, sin embargo,ya está hecho.Existe el proyecto inicial, una obra mag-nífica del estudio MBM que ganó elconcurso que convocamos en sumomento, pero en la actualidad losarquitectos están trabajando en el pro-yecto funcional y lo están realizando,como es lógico y no puede ser de otromodo si queremos hacer las cosas bien,con una colaboración muy estrecha conel equipo que está redactando el plande contenidos. Sería un error partir deun edificio y que el proyecto consistieraen llenarlo. No, no trabajamos así: con-tinente y contenido se están dibujando,adaptando y condicionando mutua-mente.Se supone que el paisaje de la zonade Les Glòries cambiará enorme-mente.El paisaje y los usos. El Centre de Dis-seny, Arquitectura i Moda será un equi-pamiento básico en el marco de lanueva centralidad que tendrá la plazade las Glòries y sus alrededores: elAuditori, el Teatre Nacional, la Ciutatdel Cinema, los nuevos edificios de laDiagonal... Me parece que nos pode-mos sentir orgullosos de ver que la cul-tura contribuye a la creación de la ciu-dad nueva y que la ciudad tiene encuenta la cultura a la hora de diseñar sucrecimiento.

Página 14Retrato de Nueva York

Nueva York es la sedede una de las másimportantes y diver-sificadas redes deorganizaciones cultu-rales del mundo, en lacual hay museos detodas clases y de fa-ma internacional, tea-

tros legendarios, instituciones científicaslíderes en la investigación, sociedadesde estudios que trabajan por mantenerviva la historia, y miles de grupos y aso-ciaciones culturales arraigados en losbarrios. El Ayuntamiento de Nueva York da unapoyo crucial a centenares de estasorganizaciones. Desde 1976, el Depar-tamento de Asuntos Culturales de laCiudad de Nueva York (DCA) ha sido laagencia responsable de controlar elapoyo de la ciudad a las artes y la cul-tura y difundir la numerosa oferta cultu-ral de sus cinco distritos. La principal

misión es promover el trabajo de cen-tenares de organizaciones culturalesque tienen el apoyo de la ciudad, y esti-mular que el público comprenda hastaqué punto la cultura puede iluminar lavida de los neoyorquinos de todas lasedades. El DCA realiza esta tarea apor-tando dinero por la vía de tres unidadesdiferentes –Instituciones Culturales,Servicios de Programas y Proyectos dela Capital– y de varios programas espe-ciales, como por ejemplo Materialespara las Artes, Programa de Desarrollopara las Artes de la Comunidad, UnPorcentaje para las Artes, y Educaciónde las Artes.Instituciones culturalesA finales de la década de 1870, la ciu-dad dio un paso de gigante en el cami-no para convertirse en un centro cultu-ral internacional al crear, junto con elsector privado, el American Museum ofNatural History y el Metropolitan Mu-seum of Art. Estos museos fueron losprimeros miembros de lo que hoy seconoce informalmente con el nombrede Grupo de Instituciones Culturales(CIG). Formado en la actualidad portreinta y cuatro instituciones de loscinco distritos, el CIG da forma a unacolección extraordinaria de recursosculturales de todas las grandes discipli-nas, desde las artes visuales a las cien-cias naturales, entre las cuales se hallaninstituciones de prestigio internacionalcomo el Brooklyn Children’s Museum,el Flushing Town Hall o el Staten Is-land’s Snug Harbor Cultural Center.Pequeños o grandes, todos los gruposdel CIG tienen un estrecho compromisocon los neoyorquinos y hacen gala deeste compromiso de maneras muydiversas, como por ejemplo convirtién-dose en un recurso esencial para el sis-tema de escuelas públicas de NuevaYork.La Unidad de Instituciones Culturalessupervisa el apoyo que da la ciudad aestas instituciones, cada una de las cua-les es administrada por una corporaciónsin ánimo de lucro.Programas y proyectosAl principio de los años sesenta, empe-zó una de las tradiciones culturales másapreciadas, cuando la ciudad inició lafinanciación de la Metropolitan Opera,la New York Philharmonic y unos cuan-tos grupos artísticos situados en dife-rentes comunidades. El objetivo de es-ta nueva financiación era facilitarrepresentaciones gratuitas en veranoen parques y barrios de los cinco distri-tos. Actualmente, esta ayuda económi-ca es administrada por el Servicio deProgramas del DCA, que presta apoyoa más de 525 organizaciones y a todotipo de actividades programadas a lo

1. Start to jointly produce culture com-petitive beyond our local frontiers.

2. Increase specialisation (or specialisa-tions), especially in the area of appli-ed creativity. Some degree of specia-lisation is required for an urbancentre to enter the dynamic networksof modern cities.

3. Learn to practice the maximum co-ope-ration between the metropolitan cities.

4. Strengthen the metropolitan politicalproject so it can become an effectiveinstrument to co-ordinate the multi-ple agents involved in metropolitanculture.

5. Consolidate a more comprehensiveurban management in which cultureis more strongly related to the otherthings that make a city, and particu-larly to the world of education, theuniversities, social services, economy,commerce, tourism, job creation andtown planning.

More specifically, what is needed is:1. To understand the metropolitan rea-

lity better2. To adopt a good system of indicators3. To create a local, Spanish and inter-

national system that brings togetherthe work of cultural centres, universi-ties (especially their research centres)and industrial research departments.

4. To recognise the huge potential ofthe cultural industries, including thesmall and medium-sized companiesworking in the metropolis as a whole,as well as the large companies with acompetitive presence all over theworld.

5. To create an interconnected networkof local facilities and events

6. To find a new public. 7. To favour mobility throughout the

entire area. 8. To support the maintenance of plural

urban identities.Our metropolitan city possesses all thecharacteristics necessary to become aleading cultural centre in social andeconomic terms.So what is needed is a policy favouringcultural collaboration between ourcities and joint action. All this will surelyhelp to strengthen Catalan culture andgive us a relevant role in the culturalfuture of a society that is increasinglyplanetary. But which will not necessarilybe more homogeneous if we know howto build on our strong points.Ferran MascarellCouncillor responsible for CultureTowards a metropolitan cultural space(Extract from the Final Declaration ofthe Forum)Now, more than ever, we need to arti-culate a metropolitan cultural space,based on a system of agreements bet-

ween the municipalities forming themetropolitan area, and between themand the other levels of governmentinvolved, and between them and thesocial agents that act there. A systemfavouring an overall dynamic thatbrings order, creates synergies, andgenerates cultural strategies of com-mon interest. This is something needed by themetropolitan municipalities that sur-round Barcelona. They need it in orderto revitalise metropolitan culture as awhole, in order to promote a multidirec-tional metropolitan demand that over-comes the current centripetal inertia, inorder to promote a horizontal and poly-centric conception of cultural life, andto consolidate and to develop as proxi-mity communities, that promote socialand cultural integration.This is something needed by the cityof Barcelona. To develop the big citystrategies proposed, as a launching padfor creation and innovation, as a majorindustrial and technological centre, andas a potent centre of European andinternational flows. These strategies canonly be successful from the perspectiveof the metropolis as a whole and from acultural and symbolic dimension thatcan make it intelligible, able to presentit as an integrated reality. This is something needed by Ca-talonia. Catalonia needs it as countryand as a culture. Global dynamics aretending increasingly to rely on thelarge metropolises, which concentra-te most of the world's economic andcultural activity. Thus, articulating themetropolitan cultural space aroundBarcelona and developing its potentialis of strategic national importance. Aview that should bring added value toCatalonia as a whole and shouldencourage the formation of othermunicipal groupings to definitivelyarticulate the system of cities makingup Catalonia.After holding the First Forum, at whichthere was an exchange with experts anda debate among the different counci-llors responsible for culture on themajor reference parameters on whichto base metropolitan cultural actions forthe future, we have decided to set up aPermanent Commission for the Forum,at the same time as preparing, on thebasis of our shared considerations, aSecond Forum to be held in October,intended to:– Prepare a joint metropolitan culturalprogramme for all the metropolitantown councils and local administrationsinvolved.– Propose the most appropriate jointstructure to carry out this programme,

as well as a series of agreements bet-ween the different levels of govern-ment.– To put into operation a process of dia-logue and understanding with the diffe-rent social agents of culture, especiallythe creators and producers.We are convinced that the results of theMetropolitan Forum of Councillorsresponsible for Culture will be impor-tant. They will put culture at the heartof the general metropolitan strategynow being drawn up. They will success-fully formulate and promote a metro-politan cultural strategy that will behighly beneficial for our municipalities.They will promote a strong dynamic ofcultural centralization - in Spain and inEurope - towards Barcelona, becominga basic column in the global projec-tion of Catalonia and Catalan culture.And they will be an additional encoura-gement to artistic creation and cultu-ral production.

Page 9The Heart of Darkness

“In general, pe-ople aren't inte-rested in themotives for acts,but their conse-quences. Man,

for all he smiles, is not an investigativeanimal. He likes evidence. He is repe-lled by explanations.” Joseph ConradIn 1902, Joseph Conrad published Heartof Darkness, the story of the voyage of asailor, Marlow, up the waters of a largeAfrican river on a mission is to recover aEuropean trading agent, Kurtz, who hasgone mad in the middle of the jungle.Kurtz is a brilliant businessman whodoesn't give a damn for colonial"methods" and whose unusual and per-sonal approach allows him to achieve hisobjectives unscrupulously. Half of the world's twenty largest indus-trial groups were built on riches fromAfrica. Catalonia saw the creation andgrowth of large corporations and largefortunes based on colonisation of theAmericas and Africa. Between 1938 and 1965, thanks to mi-nerals mined in the Congo, Belgium'sexports increased from 2,000 millionfrancs to 27,000 million. In 1942, a quotaof 120 days forced labour a year wasestablished for the people of the Congo.In 2000 the countries of Africa presenteda request to the Durban Conference onRacism that Belgium be officially consi-dered responsible for the first genocidein the 20th century. From Stanley's arrivalin the Congo until 1924 an estimated fif-

35juliol-agost 2002

Page 2.Editorial Mihail Baryshnikov, who is featured onthe front of this issue, will perform withhis dance company in this year's GrecFestival, the first time he has performedin Barcelona. This performance here byone of the great ballet dancers formspart of the Grec Festival's cycle on NewYork, which will bring a series of highquality shows to Barcelona, and whichhas logically aroused great expectation.Some aspects of New York are not wellknown here, for example the culturalrole of the public institutions in the city,and this is discussed in this issue of themagazine.The Grec Festival is not just about NewYork, and summer in Barcelona is notjust the Grec Festival. The Grec Festivalincludes several other major attractions.These include Peter Brook, who discus-ses with us the version of Hamlet he isproducing in the Mercat de les Flors (atheatre that he inaugurated in the1980s), and Krystian Lupa, the Polishdirector who will premiere Extinction byThomas Bernhard. There are also showsby leading Spanish creative artists, suchas Lluís Pasqual, Calixto Bieito, SergiBelbel, Joan Ollé, La Fura dels Baus.They are all part of the Grec Festival,which finishes on July 31. The range ofsummer cultural activities in Barcelonacontinues to be very broad and will con-tinue until September, as it has becomeclear in the last few years that the cityno longer closes for the summer holi-days.This issue contains information on theMetropolitan Culture Forum, the cultu-ral co-ordination and collaboration pro-ject that the officials responsible for cul-ture in the different municipalities haveset up. Its aim is to respond to a reality,the reality of a metropolis that is positi-vely interrelated in all fields of activity(including culture, of course), yet at thesame time absurdly limited by adminis-trative impositions that are now brea-king at the seams.

Page 4City of CitiesMetropolitan Forum of Councillorsresponsible for Culture

Representatives ofthirty-nine towncouncils in the Bar-celona metropoli-tan area met inApril at the firstMetropolitan Fo-

rum of Councillors responsible for Cul-ture, in order to prepare a common pro-gram for culture to raise theinternational profile of the city and itssurrounding.Summary of the presentation "Cultureand the Metropolitan Dimension", byFerran Mascarell, Councillor responsiblefor Culture at Barcelona Town Council.What has been achieved at First Me-tropolitan Forum of Councillors respon-sible for Culture by the mayors, cultureofficials and technical staff of the parti-cipating cities has been very valuable.Among other questions, it has shownthe large quantity of creative culturalthought that we have accumulated ineach of our cities and towns in themetropolitan region of Barcelona.This work is a response to the socialdemand for metropolitan cultural co-operation that was clearly shown in the1999 Barcelona Strategic Plan for thecultural sector. The demand from thecultural creators, producers or entrepre-neurs was very explicit: "Many aspectsof cultural life in our cities only makesense when considered on the metro-politan scale". In other words, they onlymake sense on the scale of the real city,the city as a whole, the city of cities. The Strategic Plan sought to design afuture scenario in which Barcelona, inorder to maintain its position as an inter-national cultural centre, favoured greatercultural cohesion in the metropolitanarea. Specifically, the fifth strategic linespecifically stressed the desirability of"unifying the city as a cultural spacerecognising its own distinctive featuresand those of the surrounding cities, andaccepting the metropolitan reality."The options of the Barcelona StrategicPlan for Culture have been strengthenedin the framework of the I MetropolitanStrategic Plan (presented on March 18,2002). This Metropolitan Plan correctlyconsiders culture as one of its basic axes,as a key sector in controlling social va-lues, social cohesion and the quality oflife of the individual, and as a sector thatcontributes an increasingly large addedvalue to the economy.Identity and vitalityBarcelona is a metropolis with the capa-city to create and spread messages. It is

a genuine metropolitan network ofcities that produce and consume goodsand events. The production of culturalgoods is increasingly important in termsof employment and economic wealth.[...]Local cultural identity has a basic role incommunity cohesion. In our city ofcities, the diversity of local identitieshas to be considered as a basic asset,and should be considered the clearestexponent of urban civic quality. It is,however, necessary to do away with themisunderstanding that considers localcultural identity to be in opposition tocultural association on the metropolitanscale. The maintenance of the culturalidentity of each locality is not incompa-tible with cultural production on themetropolitan scale. [...]Cultural production and consumptionare not the same, they do not respond tothe same logic. It is possible for us to beworld leaders in cultural consumption,but to produce very little. And this is aserious distortion. Because then ourideas and our values will be imported.Our identity will be weakened. So it isimportant not to confuse the two diffe-rent leagues being played. There is aConsumption League, a sort of competi-tion that is played between all the citi-zens at the individual level, and basicallywhat is at stake is how many culturalgoods are purchased or enjoyed, andwhich experiences we share. And thereis a second league, the ProductionLeague, which could be compared to asort of Champions League among theplanet's main producer regions of cultu-ral goods. Being present in the Produc-tion League means thinking as andbehaving as an urban region capable ofbeing a leader in the generation of sym-bolic values, in the generation of newcontents, in the generation of innovationand creativity, and in the generation ofrelevant platforms to emit these newcreations to the world networks.The cultural vitality of Barcelona's me-tropolitan region in the future willdepend on our ability to associate inorder to become a producer metropolisproducing cultural goods on an interna-tional scale. It is necessary to advancein joint action and greater co-ordinationin order to make the metropolitan areainto a zone of excellence in the produc-tion of cultural contents. What has to bedone is to act together to multiply ourefforts so as to become an intelligent,culturally balanced and interconnectedcity of cities, so we can be a world refe-rence point in the production of culturalgoods and thus contribute effectively tostrengthening Catalan culture. An inte-lligent city of cities that should:

34

Englishversion

37juliol-agost 2002

this for months. A project like this, acentre like the future Glòries Centre,can only be built on the basis of co-operation and with a wide and solidrange of support. It is a project promo-ted by ourselves, that is to say, a publicinitiative, but based on the co-opera-tion of intellectuals, professionals andindustrialists of the design sector.What is the timetable for all this?It is not yet definitively settled. This faci-lity is intended for after the events of2004, intended for 2005. After thepublic presentation of the plan of con-tents we can start to establish the calen-dar to carry out the project, which will ofcourse be conditioned by progress inthe work on the plaça de les Glòries. But the building has already beendesigned, hasn't it?There is an initial design, a magnificentplan from the MEM studio which wonthe competition that was held, but atthe moment the architects are workingon the functional design, and of course(how could it be otherwise if we want todo things properly?) collaborating clo-sely with the team preparing the plan ofcontents. It would be a mistake to startwith a building and define the project'saim as filling the building. That is notour intention at all. The container andthe content mutually condition eachother, and must be designed for, andadapted to, each other.It seems clear that the city landscapein the Glòries area will change greatly.Both the landscape and its use willchange. The design, architecture andfashion centre will be a basic facility inthe new city centre created in Glòriesand the surrounding area, including theNational Auditorium, the NationalTheatre, the cinema city, the new buil-dings at the end of avinguda Diagonal.I think that we can be proud of how cul-ture is contributing to the creation ofthe new city and how the city is takingculture into consideration when plan-ning its growth.

Page 14Portrait of New York

New York is home toone of the most im-portant and diverse net-works of cultural orga-nisations in the world,with a wide range ofinternationally famousmuseums, legendarytheatres, leading scienti-

fic research institutions, study groups thatstruggle to keep local history alive, andthousands of local cultural groups andassociations in the different boroughs.

New York City plays a key role in sup-porting hundreds of these organisa-tions. Since 1976 New York City Depar-∫tment of Cultural Affairs (DCA) hasbeen the agency responsible for con-trolling the City's funding for arts andculture and promoting culture in thefive boroughs. Its main task is to cultiva-te and promote the work of the hun-dreds of cultural organisations suppor-ted by the City, and to promote publicknowledge of how culture can illumina-te the life of New Yorkers of all ages.The DCA performs its task by fundingthrough three different units - CulturalInstitutions, Capital Projects and Pro-grams Service and special programmeslike Materials for the Arts, CommunityArts Development Program, Percent forArt and Arts Education.Cultural InstitutionsIn the late 1870s the city took a giganticstep towards becoming an internationalcultural centre when it created, with pri-vate sector support, the AmericanMuseum of Natural History and theMetropolitan Museum of Art. Thesemuseums were the founder members ofwhat is now known as the CulturalInstitutions Group (CIG). The CIG nowhas 34 member institutions from the fiveboroughs and is an extraordinary collec-tion of cultural resources covering all themajor disciplines, from visual to naturalsciences, and including such internatio-nally famous institutions as the BrooklynChildren's Museum, Flushing Town Halland Staten Island’s Snug Harbor CulturalCenter. Whether small or large, all thegroups in the CIG are committed to thepeople of New York and show their com-mitment in different ways, such as actingas a resource for the New York publicschool system.The Cultural Institutions Unit supervisesthe City's funding to the institutions, allof which are administered by non-profitmaking corporations.Programmes and projectsOne of the most appreciated culturaltraditions began in the 19760s, whenthe City started to fund the Metro-politan Opera, the New York Philhar-monic and artistic groups located in dif-ferent communities. This new fundingsought to promote free performancesin the summer in the parks and neigh-bourhoods of the five boroughs. Thiseconomic support is now administeredby the DCA's Programs Service, whichsupports more than 525 organisationsand a wide range of activities over thecourse of the year. The activities fundedinclude printed and electronic publica-tions theatre and dance, training in thevisual arts and music, exhibitions ininternationally famous galleries and

museums, artistic installations in surpri-sing places, and the preservation ofNew York's historic heritage.Every year the City's cultural budgetincludes funding to almost 200 organi-sations, which are funded for specificprogrammes. Other groups, normallysmall local ones, receive funding fromthe DCA indirectly through programmesadministered by the Arts Departmentsof the different boroughs. Hundredsmore groups, from an extraordinarilywide range of cultural disciplines andlocations and with a wide range of bud-gets, apply for funding from a program-me known as the Program DevelopmentFund. Some of the city's most representativecultural projects, including the recentRose Center for Earth and Space at theAmerican Museum of Natural Historyand the Chinese Scholar’s Garden onStaten Island, have been partly fundedby City funds. Together with the City'sDesign and Construction Department,the Capital Projects Unit controls abudget of hundreds of millions ofdollars for the 34 members of the CIGand more than 70 cultural facilities ran-ging from the Museum of Modern Artto Louis Armstrong House in Corona,Queens. Materials for the ArtsOne of the most important servicesprovided by the DCA doesn't cost theCity a penny. Created in 1976, Materialsfor the Arts promotes the imaginativereuse of materials (ranging from buttonsto computers) by cultural groups andthe artistic programmes promoted byhealth and social organisations servingthe community, in addition to 1,100public schools. Support for ArtThe public for art in New York is healthy,partly thanks to the City's 1982 Percentfor Art law. This obliges the City tospend 1% of its municipal budget forpublic facilities on commissioning awork of art. This has happened in morethan 150 projects.City and state laws allow artists in thefine arts sector to occupy workshopspace and housing in the industrialareas of Soho and Noho located inlower Manhattan, as long as they havea DCA certificate awarded by an advi-sory committee consisting of artists andart administrators.Artistic organisations in the districtsplay a crucial role in the city's culturallife by stimulating the appreciation ofdifferent cultural traditions and byacting as points of reference for theircommunities. These groups are fundedthrough the DCA's Community ArtsDevelopment Program.

teen million Congolese died as a resultof forced labour, deportations, diseaseand mistreatment. Research suggeststhat the Belgian secret services were res-ponsible for the assassination of nationalleaders in the three Belgian colonies,Congo, Rwanda and Burundi. It is wellknown that 1994 genocide had its rootsin the conflict over France's loss of poli-tical and economic hegemony to the US.The current war for coltan, in which thearmies of Uganda, Rwanda, Burundi,Congo and Angola are involved, hascaused two million deaths. Coltan is amineral essential for mobile telephones.The main purchasers are Ericsson, Nokia,Siemens and Sony.The conquest of black Africa hasalways been presented as the bringingof civilisation, helping its people out ofthe darkness, witchcraft, and tribalwarfare. Stanley and Livingstone appe-ar in our imagination as explorers ofthe Dark Continent, intrepid adventu-rers with tremendous enthusiasm whostarted the "enlightenment" of Africa,which is still continuing. Yet this onlycasts a shadow on the fact that colo-nialism has brought Africa to the brinkof disaster, with war, "social banditry",government corruption and exploita-tion being the daily norm for most ofAfrica's people.Heart of Darkness is a magnificentnovel that deals with the contradictionsof modern man, with the crisis of menwith the ability to make changes andcreate wealth. A novel about the con-tradictions of colonialism, about liesand especially about the darkness caston the real mechanisms of exploitingAfrica. The heirs of this exploitation arenow businessmen, politicians and opi-nion formers in our society, and we con-tinue consuming cocoa and coffee. Thequestion is now not how to aid Africa,but how it is that we live in a politicalsystem that is a "ideological conjuringtrick" and hides the mechanisms of anabsolutely unequal relationship.Heart of Darkness is now considered anessential novel to understand the rela-tions between Africa and Europe. Manywriters and artists have immersed them-selves in the meanders of this story,from Orson Welles to Edward Said, butthe most famous version of all is FrancisF. Coppola's film adaptation, Apoca-lypse Now.The exhibition at the Virreina is the resultof almost three years of work and rese-arch, and forms part of a broader project,consisting of a 15-episode radio dramanow being emitted on Radio 3, a comic,a book-length essay, cinema, comple-mentary activities, etc. The exhibition isplanned so that the visitor can follow

Marlow's tale on audio in all three halls.The exhibition includes a wide range offorms of images, installations, cinema,theatre, oral material, paintings, video,etc. The catalogue includes the novel in agenerously annotated edition, and a CDwith the radio drama. All in all, this is theresult of work by more than 100 profes-sionals, Europeans and Africans, commis-sioners, artists, actors, writers, techni-cians, etc. A large team of peopletrapped by their passion for Conrad.Marc RoigCommissioners for the exhibition, toge-ther with Jorge Luis MarzoEl cor de les tenebres [Heart of Darkness]Palau de la Virreina. La Rambla, 99From June 28 to September 1

Page 12Barcelona’ 92: ten years on

July 25 will be the 10thanniversary of the inau-guration of the Barce-lona Olympic Games,something all the peopleof Barcelona rememberas a historic event closeto our hearts, somethingthat showed Barcelona's

organisational capacity and festive spi-rit. There will a major civic celebration ofthe tenth anniversary at the LluísCompanys Stadium. The party will reunite the leading figu-res from the Barcelona Olympics; Olym-pic and Paralympic athletes, volunteerswho worked for the organisation in1992, the architects who designed theOlympic installations, and the artistswho participated in the opening andclosing ceremonies. Cobi, the mascotof the Barcelona Olympics, will alsoreturn to the Lluís Companys Stadiumto be at the party, which will last aboutthree hours and will be broadcast byTV2 and TV3, recreating the OlympicChannel.The celebration will include a spectacu-lar audio-visual show that can also beseen on a giant screen installed in theStadium, and then there will a tribute toall the collectives that contributed tothe special spirit of Olympic Barcelona.Barcelona 1992 will transmit all itsenergy to the city of the future with thepresentation of the contents and thenew image of the Barcelona 2004Universal Forum of Cultures. At the endof the party, there will be a lively con-cert by invited artists representing awide range of styles. The closure, anessential part of every party inBarcelona, will take the form of a spec-tacular firework display.

In response to this celebration, Barce-lona City Council has created a Com-mittee of Honour, chaired by the Mayor,Joan Clos, and consisting of PasqualMaragall, Manuel Royes, Josep MiquelAbad, Javier Gómez-Navarro, FrancescMartí i Jusmet, Josep Lluís Vilaseca,Albert Batlle, Enric Truñó, MarianoZabía, Carles Duarte, Pedro Fontana,Josep Maldonado, Feliciano Mayoral,José M. Echevarría, Leopoldo Rodés,Manuel Fonseca de la Llave, Josep M.Vilà i Solanes, Jaume Pagès and FerranMascarell.Barcelona '92 will transmit all its energyto the Forum 2004

Page 13Design, architecture and fashion inthe future Glòries CentreThe plaça de les Glòries, which is nowundergoing a total urban upgrading willbe the site of a major new cultural facility,a centre dedicated to architecture anddesign and intended to be one of thecity's star attractions and an essentialresource to understand, study and spre-ad these activities, activities in whichBarcelona is a world reference point. TheCity Councillor responsible for culture,Ferran Mascarell, explained the keys ofthis project and its current status.A lot has been said about the futureGlòries Centre, but not very much isknown about it. What is the project allabout? The first thing to say is that, althoughthe centre will stress the rich historiccollections that we already possess, it isnot a simple museum. We are not tal-king about a museum of design or aplace that just displays collections ofobjects, but a centre (provisionallyknown as the Centre of Design,Architecture and Fashion) where, inaddition to exhibitions, cultural con-tents will be produced related to thesematerials. A lively centre, that will spre-ad, promote and catalyse all the ener-gies in the field of design (including allits branches, like graphic, industrial,textile and interior design) and architec-ture present in Barcelona. It is a strongproject, an important project that alsoseeks to make Barcelona's design andarchitecture more visible on the interna-tional scale.What is the current status of the pro-ject?We are now at a late stage in the pro-cess of defining the plan of contents.Our intention is to have them ready forpresentation to the public by the Mercè[the city's patron Saint]. The Institute ofCulture and many different areas in thedesign sector have been working on

36

Artistic EducationAfter an absence of more than 20 years,artistic education has returned to theacademic programme of the publicschool system, thanks to two initiativesin favour of artistic education. These areProject Arts, sponsored by the Mayor'sOffice, a project that provides the basicinfrastructure for the artistic educationprograms in all the public schools, andNew York City Partnership for Arts andEducation, which is mainly funded bythe Annenberg Foundation, an organi-sation that provides funding and techni-cal support for model art educationprograms in the five boroughs. Municipal organisation- The Department of Cultural Affairs of

the City of New York (DCA) is theagency responsible for controllingfunding the City's funding for cultureand promoting the rich cultural facili-ties of the five boroughs

- Annual budget: 110.4 million dollarsfor financing expenditure and 154million dollars for funding.

www.nyc.govwww.nycvisit.com

Page 17Grec 2002: Peter Brook

Peter Brook has retur-ned to Barcelona, tothe Grec 2002 Fes-tival. All theatre fansrealise that this is anexcellent piece of newsand that the four per-formances of La tragé-die d’Hamlet at theMercat de les Flors will

be one of the highlights of the GrecFestival Brook is one of the great experts onShakespeare, one of the most influentialfigures in 20th century theatre, the foun-der of the Centre International deCréation Théâtrale (CICT) and theThéâtre des Bouffes du Nord (majorlandmarks in the development and re-novation of modern theatre), an expertwho has written essays on theatre andon life (Empty Space, SuspensionPoints, With Shakespeare, ForgettingShakespeare), and a magnificent operadirector and film director (Marat Sade,King Lear). Peter Brook's Hamlet is notjust another Hamlet but a new Hamlet,seen from a radical perspective, strip-ped to its essence, closer to the con-temporary world and to young people,who now have a chance, if they have notalready done so, to discover the value ofsimplicity in theatre, a difficult twist thatis only achieved successfully by the wiseand the masters.

La tragédie d’Hamlet, a version ofHamlet in French by Jean-ClaudeCarrière and Marie-Helène Estienne,can be seen on June 28, 29, 30 and July1 at the Mercat de les Flors, a spacethat was turned into a theatre by Brookin 1983Your presence at the Grec Festival,Mr Brook, is a one of this summer'smain events in Barcelona, as it was in1998 with the first performance of Jesuis un phénomene. What are yourfeelings about returning to the cityand to the same theatre in the Mercatde les Flors that you inaugurated withan unforgettable Carmen and laterwith Mahabharata and Pélleas etMelisandre?For all of us discovering the Mercat deles Flors was like falling in love, anenlightenment. But this arrow, this light-ning strike, fell on fertile ground becau-se I already knew Barcelona andCatalonia well: I was dancing sardanashalf a century ago! Thus, thanks toHamlet, I will meet the Catalan publicagain with the same joy.This time it is Shakespeare. We cansee a version of Hamlet in French,which is closer to us than English.Hamlet, and all of Shakespeare'swork, is universally known because ithas been translated to many langua-ges. But on the stage is it differentworking in one language or another?French is as different from English as awoman is from a man. Each has its ownbeauty. Marie-Helène Estienne andJean-Claude Carrière have done anextraordinary job based on their directexperience of the live English text.Through a different music, the actorsrediscover the same thoughts, the samesentiments.


Centre de CulturaContemporània de BarcelonaMontalegre, 593 306 41 00www.cccb.org

Círcol MaldàPi, 5, esc. dta., pral. 2a93 412 43 [email protected]

Club CapitolLa Rambla, 13893 412 20 38www.grupbalana.com /www.fila7.com

Convent de Sant AgustíComerç, 36

Espai Escènic Joan BrossaAllada-Vermell, 1393 310 13 [email protected]

Jove Teatre ReginaSèneca, 2293 218 15 12

L’AuditoriLepant, 15093 247 93 00www.auditori.com

La PalomaTigre, 27

Mercat de les FlorsLleida, 5593 426 18 75

Plaça del ReiAl cor del Barri Gòtic

Piscines Bernat PicornellAv. Estadi, s/n93 423 40 41www.picornell.com /[email protected]

Poble EspanyolAv. Marquès de Comillas, 25

Sala BeckettAlegre de Dalt, 5593 284 53 12 / 93 284 79 78www.salabeckett.com / [email protected]

Sala MuntanerMuntaner, 493 323 52 [email protected]

Teatre CondalAv. Paral·lel, 9193 442 31 [email protected]

Teatre GrecPg. Santa Madrona, 36

Teatre Joventut Joventut, 4-10 (l’Hospitalet de Llobregat)93 448 12 10 / 93 448 31 94

Teatre LliureTeatre Fabià PuigserverPg. Santa Madrona, 40-46Espai LliurePl. Margarida Xirgu, 193 289 27 70www.teatrelliure.com / [email protected]

Teatre LliureLliure de GràciaMontseny, 4793 218 92 51www.teatrelliure.com / [email protected]

Teatre MalicFusina, 393 310 70 35www.teatremalic.com / [email protected]

Teatre PolioramaLa Rambla, 115www.teatrepoliorama.com /www.3xtr3s.com.

Teatre PrincipalLa Rambla, 2793 301 47 50

Teatre RomeaHospital, 5693 301 55 04www.focus.es / [email protected]

Teatre ZorrillaCanonge Baranera, 17(Badalona)93 384 40 22 / 93 464 47 [email protected]

Versus TeatreCastillejos, 17993.232 31 84www.versusteatre.com / [email protected]

Villarroel TeatreVillarroel, 8793 451 12 34www.villarroelteatre.com

Els espais delGrec 2002www.grec.bcn.es

4/juliol-agost 2002

Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona

4/juliol-agost 2002









4/juliol-agost 2002 Fòrum Metropolità de Regidors …4/juliol-agost 2002 Revista de l’Institut...

Documents

Transcript of 4/juliol-agost 2002 Fòrum Metropolità de Regidors …4/juliol-agost 2002 Revista de l’Institut...