52 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS ...€¦ · La pressió que les dejeccions...

MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIADE CATALUNYA

AL·LUVIAL DE TORTOSA

FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua

52

Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 52

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom deDirectiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús del'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals(superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà elprograma de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i enresposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aiguasubterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobreaquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntamentper a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.

ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA

3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric

4. ZONES PROTEGIDES

4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents

5. PRESSIONS

5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca

6. IMPACTES

6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu

7. AVALUACIÓ DEL RISC

8. ANNEX

Pàgina 2


2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICADemarcació/ns hidrogràfica/ques: Terres de l'Ebre

Sèrie 1:50.000, ICC: 497, 522

Conca/ques hidrogràfica/ques: L'Ebre

Municipis inclosos parcialment:

Extensió total (km2): 42 Extensió aflorant (km2): 42

Tipologia litològica dominant: Al·luvialAltres tipologies litològiques: -

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliuresAltres característiques: -

Àrea/es hidrogeològica/ques:

Delimitació geogràfica:Correspon als materials quaternaris de la vall baixa del riu Ebre entre els pobles de la Cava al S i Xerta al N. A l’ O i E, limita per la plana de la Galera i les serres del Boix i del Cardó respectivament.

Municipis inclosos totalment:

Roquetes

Xerta

Benifallet

Tortosa

l'Aldea

Amposta

Aldover

Sant Carles de la Ràpita

Santa Bàrbara

Tivenys

406 Àrea fluviodeltaica de l'Ebre

Pàgina 3


3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA

Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són:

Materials al·luvials del riu Ebre (entre 5 i 20 m de gruix) que poden estar semiconfinats per nivells de llims.

Materials mesozoics per on discorre el riu Ebre fins als materials propis del Delta.

Recàrrega directa per precipitacions i en part per flux procedent de la plana de la Galera.

La superfície del al·luvial y la Plana de la Galera.

Directament al riu Ebre i als ullals del delta.

-

Segueix la topografia dels materials.

Sense dades

Sense dades

500

Gruix variable, de fins a 7 m.

L’ al·luvial actual està connectat al riu Ebre el qual és preferentment efluent.

3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques

3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua

Recàrrega natural:

Zones de recàrrega:

Zones de descàrrega:

3.2.2 Tipus de circulació dominan

Comentari:

3.2.2 Piezometria

Permeabilitat (m/d):

Coef. emmagatzematge (%):

Transmissivitat (m2/d):

3.3 ZONA NO SATURADA

3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL

3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA

3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX3.2.1 Recàrrega i descàrrega

3.2.3 Paràmetres hidràulics

Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo-minant és de tipus: Porós

4061A11 Aqüífer al·luvial de la vall baixa del riu Ebre

Pàgina 4


Paràmetre Unitat Mitjana Any o període

Núm. de mostres

pH u pH 7,5 1995 1 Cl- mg/l 16 1995 1

Conductivitat µS/cm 449 1995 1 Duresa (mg/l) 288,8 1995 1

Carbonats (CaCO3)

mg/l 242,5 1995 1

NO3- mg/l 28,9 1995 1

SO42- mg/l 15,4 1995 1

Ca2+ mg/l 64,5 1995 1 Na+ mg/l 9,8 1995 1 Mg2+ mg/l 30,6 1995 1

Les aigües subterrànies de l’aqüífer al·luvial de l’Ebre són del tipus bicarbonatat càlcic de mineralització mitjana i localment són més bicarbonates-clorurarades bicarbonatades càlcico-magnèsiques No hi ha afecció per nitrats ni continguts elevats en sulfats

3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRICAquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).

Pàgina 5


4. ZONES PROTEGIDES

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou:

- Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà.- Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari.Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.

Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits

Pàgina 6


Aquesta massa no es troba ubicada sobre una zona declarada vulnerable a la contaminació per nitrats d’origen agrari.

No es localitzen aqüífers protegits en aquesta massa d’aigua subterrània.

No es constata cap zona humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionada amb aquesta massa.

4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre)

4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS

4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada)

4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ

Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).

Pàgina 7


5. PRESSIONS

0,9

2,3

2,7

6,5

35,0

83,4

1,0

7,9

La pressió que l’agricultura extensiva exerceix sobre aquesta massa d’aigua s’ha valorat com alta.L’agricultura intensiva pot aportar una quantitat notable de N a l’aigua subterrània. S’ha realitzat el balanç de nitrogen als camps i estimat l’excedent per hectàrea de superfície de conreu. En aquest balanç s’hi tenen en compte les aportacions de N per fertilització mineral i orgànica, per fixació biològica, per aigües de reg, per llavors i per aportacions atmosfèriques i la sortida és l’eliminació de manera natural. A tots els municipis sobre els que s’ubica aquesta massa, els excedents de N procedent de l’agricultura són inferiors a 68 kg excepte a Tortosa i Amposta. A Tortosa els excedents de N per hectàrea de superfície cultivable són de 73 kg i a Amposta de 90 kg.Els cítrics són el tipus de conreu dominant sobre aquesta massa d’aigua tot i que també s’hi localitzen algunes zones amb arrossars i conreus herbacis a la part més meridional de la massa. L’agricultura de regadiu, que és la que suposa una major pressió sobre l’estat de l’aigua subterrània, ocupa més del 80% de la superfície de la massa d’aigua.

La pressió que l’aplicació de biosòlids exerceix sobre aquesta massa d’aigua es considera baixa. Més de la meitat de la superfície de la massa està dins de municipis on s’adoben sòls amb biosòlids procedents de depuració però en tots els casos és amb dosis baixes. Les dosis mitjanes aplicades són notablement variables d’un any a un altre i, per això, a la taula següent s’indiquen els valors corresponents al cas més desfavorable (dels anys 2000 o 2001). Les dosis s’expressen en tones de matèria seca per hectàrea de superfície adobable i la superfície en hectàrees adobades. Els valors es donen per municipi tot i que cap d’ells està inclòs totalment en l’extensió d’aquesta massa.

Tortosa Dosi: 2,8 t/ha Superfície adobada: 50,0 ha Amposta Dosi: 2,5 t/ha Superfície adobada: 20,0 haRoquetes Dosi: 1,7 t/ha Superfície adobada: 27,0 ha

Sòl urbà i industrial Secà Regadiu

Massa forestal

Dejeccions ramaderes

Agricultura intensiva

Aplicació de biosòlids

Retorns de reg i recàrrega artificial

5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL

Any 2003

km2

Sòl agrícola

%

5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

La pressió que les dejeccions ramaderes exerceixen sobre aquesta massa d’aigua és nul·la.

Pàgina 8


Els retorns de reg constitueixen una recàrrega indirecta amb valor aproximat de 0,012 hm3 l’any.

Les zones urbanes i industrials ubicades sobre aquesta massa d’aigua exerceixen una pressió baixa sobre l’estat químic de la mateixa.Els nuclis urbans és importants són Tortosa, amb més de 30.000 habitants, Amposta, amb quasi 19.000, Roquetes amb 6600 i Xerta ja amb només poc més de 1200. Les zones industrials associades són poc importants i es troben compartides amb la superfície de les masses veïnes. Les més importants es localitzen prop de Tortosa i Amposta.

Les infraestructures industrials associades a la zona de major activitat industrial dels Nuclis de Tortosa, Amposta i Roquetes exerceixen una pressió baixa sobre l’estat químic de la massa d’aigua subterrània.

En aquest tram del riu Ebre es coneixen nombrosos abocaments industrials a la llera que comporten que la pressió es valori com a Alta. Els més destacats són: - una indústria aboca més de 250.000 kg de DQO/any- dues aboquen entre 50.000 i 100.000 kg de DQO/any- dues aboquen entre 25.000 i 50.000 kg de DQO/any- un mínim de sis realitzen abocaments de càrrega inferior a 25.000 kg de DQO a l’any- un abocament no biodegradable de 0,5-1 hm3/any- dos abocaments no biodegradables de ‘,25-0,5 hm3/any- dos abocaments no biodegradables de 0,1-0,25 hm3/any- nombrosos abocaments no biodegradables de cabals inferiors a 0,1 hm3/anyNo obstant, indicar que sobre les aigües subterrànies aquests abocaments no suposen un risc.

La pressió per sòls contaminats sobre aquesta massa d’aigua és baixa. Només n’hi ha un sòl potencialment contaminant a límit de la mateixa. Es troba al municipi de Tortosa a la comarca del Baix Ebre i es tracta d’una contaminació per olis minerals, que afecta a una superfície aproximada de 2000 m2.

No hi ha pressió sobre la massa d’aigua subterrània per abocament de runams salins.

La pressió per dipòsits de residus sobre aquesta massa d’aigua és nul·la atès que no s’hi localitza cap tipus d’abocador de residus controlat.

La pressió per abocament d’estacions depuradores d’aigua residual sobre aquesta massa d’aigua subterrània és nul·la. Només es coneix el abocament d’una EDAR amb càrrega orgànica inferior a 1000 kg de DQO/dia que no suposa cap risc sobre l’estat dels cursos d’aigua superficial.

Zones urbanes i industrials

Infraestructures industrials

Abocaments industrials

Sòls contaminats

Runams salins

Dipòsits de residus

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs)

Pàgina 9


Les extraccions d’àrids al domini públic hidràulic es considera que poden exercir una pressió tant sobre l’estat químic i com sobre l’estat quantitatiu. Extreuen material de la zona saturada (comportant una disminució del nivell piezomètric) i no saturada i això comporta un augment de la vulnerabilitat de la massa. També cal considerar que en alguns casos els clots creats es reompliren en el passat de materials que poden aportar contaminants a l’aigua subterrània.Sobre la massa 52 aquesta pressió s’ha valorat com a Baixa. Al voltant del riu Ebre es coneix l’existència de només 1 punt d’extracció de graves al qual l’activitat ja ha estat finalitzada i es troba en fase de garantia posterior a la restauració.

La pressió per intrusió salina s’ha comprovat nul•la sobre aquesta massa.

Extraccions d'àrids

Extraccions que provoquen Intrusió Salina

Pàgina 10


Sense pressió

Alta

Baixa

Baixa

Baixa

Baixa

Alta

Baixa

Sense pressió

Sense pressió

Sense pressió

Baixa

Sense pressió

Dejeccions ramaderes (DJ)

Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris (AG)

Aplicació de llots de depuradora (biosòlids) (BI)

Retorns de reg i recàrrega artificial (RA)

Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials (UI)

Abocaments, lixiviats i fugues (II)

Abocaments industrials (AI)

Sòls contaminats (SC)

Runams salins (RS)

Dipòsits de residus industrials, urbans i especials (DR)

Abocaments d'aigües depurades (AE)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

Extracció que provoca intrusió salina (IS)

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUDPressions difuses

Agricultura i Ramaderia

Pressions puntuals

Clavegueram i col·lectors urbans i

industrials

Activitat industrial

Activitat industrial

Gestió de residus

EDARs (*)


Extracció d'aigua a zones costaneres

Activitat minera

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Moderada

(*) Estacions depuradores d'aigües residuals

Pàgina 11


5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Extraccions d'aigua

Figura 3. Punts d'extracció d'aigua subterrània per abastament i per usos industrials

Pàgina 12


8,72,2 25,2 1,9 21,84,6 52,9

43,7 0,0 0,20

Baixa

L’extracció d’aigua no suposa una pressió significativa sobre aquesta massa d’aigua subterrània, formada per un aqüífer al•luvial molt permeable i connectat amb el riu Ebre.Les extraccions tot i ser elevades, es concentren a l’al•luvial que està en contacte directe amb el riu i que fins i tot sovint ja no estan en aquesta massa. A diferència de les masses ubicades al nord, l’extracció no es produeix mai a través de fonts. Els tres usos principals als que es destina la massa d’aigua presenten percentatges similars.

Sense pressió

Baixa

Es tracta d’un aqüífer molt vulnerable atesa la seva permeabilitat i les seves

Alta

Baixa

TOTALAgricultura

%

Industrial

%

Subministrament

%

Recursos disponibles (hm3/any)

Transferència a altres masses (hm3/any)

Índex d'explotació

Captacions d'aigua subterrània

Agricultura intensiva de vivers i freatòfits (VF)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA

Magnitud:

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU:

hm3/anyhm3/any hm3/any hm3/any

Extraccions totals (hm3/any)

8,7

(A) (B) (C) (C/A-B)

Cultius de vivers i freatòfitsLes plantacions de freatòfits i vivers en general consumeixen importants volums d’aigua i per tant poden incidir en l’estat quantitatiu de la massa d’aigua.Sobre l’al•luvial de Tortosa no es produeix aquest tipus de pressió atès que pràcticament no s’hi disposen vivers ni plantacions de pollancres.

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Extracció d'aigua


Agricultura

Pàgina 13


característiques com a aqüífer lliure. Només localment capes de llims semiconfinen nivells de llims. La zona no saturada assoleix gruixos màxims de 7 metres. Es tracta doncs d’una àrea molt sensible a les pressions existents sobre ell: agrícola, urbana i industrial.

Pàgina 14


6. IMPACTES

Figura 4. Punts de les xarxes de control

6.1 XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT

Pàgina 15


6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa

4061A11 Aqüífer al·luvial de la vall baixa del riu Ebre

7,46 566,83 - 50,3 49,42 77,87 31,13

26,21 1,75 22,9 - - -

Promig de 28 punts ubicats preferentment als materials al·luvials

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-

(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

1996-2004

-

-

-

4

-

28

-

Període de registre

Quimisme bàsic

Nivell piezomètric

Núm. de punts

Nivell piezomètric

Quimisme bàsic

Xarxes de control de l'Agència (*)

Xarxes de control d'altres organismes

Els contaminants orgànics i els nitrats s’analitzen a punts que pertanyen també a la xarxa de control del quimisme bàsic.

Característiques de les xarxes:

(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca

Localment es detecta presència de nitrats en concentracions superiors a 50 mg/l

Moderat Baix

6.2.2 Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències

IMPACTE POTENCIALIMPACTE COMPROVAT

6.2.3 Resum dels impactes sobre l'estat químic

Magnitud de l'impacte comprovat: Baix

(Pressió total x Vulnerabilitat)

6.3 IMPACTE SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Pàgina 16


Baixa

PRESSIÓ TOTAL

6.3.1 Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències

Dades insuficients per a descriure l'impacte

6.3.2 Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu

IMPACTE COMPROVAT

Sense dades

(Pressió total = Impacte potencial)

Pàgina 17


7. AVALUACIÓ DEL RISC

No No No

RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

RISC SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU RISC TOTAL

Síntesi del risc:

No es troba en risc

Pàgina 18

AL·LUVIAL DE TORTOSA

ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC

Situació geogràfica de la massa d'aigua


Figura 1. Situació geològica de la massa d’aigua 52 i 53.

Figura 2. Esquema de funcionament hidrogeològic a la zona de Tortosa (CHE, 1999). S’il·lustra la relació entre els dipòsits de quaternaris de piemont, l’“al·luvial intern” de l’ Ebre, ambdós inclosos a l’aqüífer Quaternari (3132I01), i les calcàries mesozoiques subjacents de l’aqüífer regional (3132C31).

Annex. Pàgina A 2


Figura 3. Piezometria mitja de l’aqüífer Quaternari de La Plana de La Galera.Font, CHE (1991).

Annex. Pàgina A 3


Figura 4. Tipus de conreu de regadiu sobre la massa d’aigua 52.

Annex. Pàgina A 4

52 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS ...€¦ · La pressió que les dejeccions...

Documents

Transcript of 52 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS ...€¦ · La pressió que les dejeccions...