565 EP morella - andratx.cat RUSTIC B/565... · NOM. Àrea de marjades camí de Morella-S'Almudaina...

IDENTIFICACIÓ

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

PÀGINA 1 de 6

1 LOCALITZACIÓ

CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat

2

GRAU DE PROTECCIÓIntegralParcialAmbiental

www.elements-arq.com

565EP

REF CADASTRAL.

CODI. 565EPNOM. Àrea de marjades camí de Morella-S'Almudaina

ADREÇA. Carretera Palma-Port d’Andratx- Cova Rotja (MA1022)

CODI POSTAL. 07150

S'hauran de protegir les marjades, així com els elements etnològics associats a aquests camps marjats, com les sinies i els forns de ciment.

ELEMENTS PROTEGITS

TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell

GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible

ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica

TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental

Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica

3

POLÍGON. 12,13,16PARCEL·LA.

COORDENADES UTM. Pt. Central Son Pericases: 447809.27, 4379104.87Pt. Central Morella Port: 448547.85, 4379693.37Pt. Central Morella Andratx: 449257.11, 4380272.13

Àrea de marjades Morella- s'AlmudianaBéns d'Interès Paisatgístics.XIII-XXProtecció. Integral

AUTORIA. CRONOLOGIA. s.XIII-XX

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

DESCRIPCIÓESTIL. Àrea de Marjades

OBSERVACIONS.

DESCRIPCIÓ.L’àrea de marjades del camí de Morella es troba configurada pels camps marjats situats entre la carretera des Port i la línia de carenes formada pel puig de cala Moragues, el puig d'en Vic, la serra de Son Nadal i el puig de Morella. Es tracta d’una extensa àrea on pot diferenciar-se clarament la zona muntanyosa de les planes al·luvials del torrent de s’Estret. Aquesta diferenciació física es reflecteix en l’esglaonament, les planes al·luvials presenten un marjament menys dens i molt geometritzat pel fet que generalment les marjades delimiten propietats. A la part muntanyosa, conformada per petites elevacions a la meitat oriental (puig de Morella) i relleus més esquerps a la meitat occidental (puig de cala Moragues, puig d'en Vic), la major densitat de marges s’explica per la necessitat de salvar més rost. La progressiva parcel·lació de les grans propietats de la contrada ha donat lloc a una adaptació del marjament a l’extensió superficial de cada parcel·la i a diferències constructives fruit de les diverses etapes d’expansió del marjament. Actualment l’àrea es troba fortament afectada pel procés urbanitzador especialment amb l’extensió de sòl urbanitzable del Port; però també cal remarcar la progressiva rehabilitació de cases arreu de la contrada com habitatges secundaris o permanents. Les àrees muntanyoses i més elevades són les que presenten un marjament de menys qualitat tècnica, que es pot caracteritzar per una adaptació al relleu i uns paredats antics o poc adobats. Les parts baixes dels costers i les planes presenten majoritàriament disposicions paral·leles contínues que es diferencien unes d’altres principalment per les dimensions dels marges i el tipus de paredat. En aquesta contrada és especialment singular la heterogeneïtat de paredats, poden observar-se graus d’adobament des de paredats antics fins a quasi enqueixelats, fins i tot en un mateix camp marjat, la qual cosa explica diferents etapes de construcció. El pedreny emprat és majoritàriament l’arenisca. Pel que fa a l’estat de conservació, les zones més degradades (63,4%) es relacionen amb les restes de camps marjats que romanen dins les urbanitzacions de Son Borràs, i amb les parts muntanyoses més elevades on el marjament es troba totalment abandonat i cobert de pinar. El bon estat de conservació (36,6%) es veu lligat a les zones al·luvials i a les parts baixes dels costers on es manté l’activitat agrícola i l’ús residencial. És també remarcable la nombrosa presència de sínies a les planes al·luvials, on els freàtics es troben a un nivell poc profund. Cal destacar les sínies de Son Alegre, can Joan Pere, can Xesca, etc. Entre la urbanització de Son Borràs i el puig des Revellar existeixen tres comellars amb les parts superiors dels costers en mal estat de conservació i la resta molt ben conservat. L’accés a les petites propietats i el marjament es troba vertebrat des de la carretera MA-1022 mitjançant diversos camins que remunten pel fons dels comellars. Si bé tots els camps marjats ben conservats presenten un gran interès constructiu, els sectors d’estudi formen part dels camps més singulars: En el comellar de s’Almudaina un seguit de marges amb funció de parat adapten la seva longitud al traçat del camí en base a plantes curvilínies o rectilínies. Els caracteritza l’arenisca emprada en els paredats i la presència en alguns casos de braó. Un element força esmentable és la connexió del camí amb les pedreres i un forn de ciment del coster occidental, així com un aljub excavat a la terra. Es tracta de marjades abandonades amb ametller i garrover, colonitzades per diferents espècies de la màquia i de garrigues i fenassars; entre les pedres dels marges hi ha qualque petita liana. Els sectors de Ca na Roca i Can Perico Seguí, dos camps marjats molt pròxims i de gran qualitat tècnica, es diferencien principalment pel fet d’utilitzar lloses col·locades de forma obliqua en alguns trams de paredat, mentre que a l'altre sector és de pedra massiva molt adobada. Ambdós camps presenten un sistema de pujadors molt desenvolupat i uns marges de considerable dimensió. Can Perica és un indret singular tant pel que fa en aquesta àrea com per a la resta del municipi i de la Serra. És un exemple paradigmàtic de la disposició paral·lela contínua i d’un grau d’adobament del paredat associat més sovint als marges de carreteres que als marges de conreu. Es tracta d’un camp marjat totalment adaptat a l’extensió de la parcel·la i que és destacable també per l’alçària dels marges. La propietat de Son Alegre, encara que presenta bona part del seu marjament en mal estat, conserva alguns indrets interessants a la zona de secà per la combinació de trams quasi enqueixelats i poc adobats en un mateix marge, la qual cosa indica clarament que sofriren reparacions en diferents èpoques.

UrbàUrbanitzable

RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres

4


Catàleg del Patrim

oni Històric d'Andratx

PÀGINA 2 de 6

Sòl rústic comú

Rústic protegit

AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)ANEI (Àrea natural d'especial interès)ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic)

565EPÀrea de marjades Morella- s'AlmudianaBéns d'Interès Paisatgístics.XIII-XXProtecció. Integral

HISTÒRIA.El municipi d'Andratx, al igual que els altres municipis ubicats a la Serra de Tramuntana, conserva una gran part de la seva superfície marjada i representa un percentatge significatiu del seu territori. Concretament, el nostre municipi comte amb uns 28 km² de superfície marjada que representa el 34 % del total de la seva extensió. Situades entre els 5 i els 875 metres sobre el nivell de la mar, es concentren majoritàriament a les valls i comes properes als nuclis de població, encara que trobam espais de marjades dins zones muntanyoses i litorals relacionades amb les explotacions de roters. La documentació històrica i arqueològica ens indica l'existència d'aquests espais marjats des d'època medieval amb un augment considerable amb la instal·lació de roters a les zones més marginals des del segle XVII-XVIII. Tradicionalment, el marjament es dedicava al conreu arbori i herbaci de secà, si bé a les ribes dels torrents més importants existia una zona de reguiu, abastida per nombroses fonts documentades des de l'època islàmica. Altres marjaments es troben en relació tant amb la regulació o l'aprofitament dels recursos hídrics com amb l'explotació dels recursos naturals. El règim de propietat tradicional fou la gran possessió (Son Fortuny, s’Alqueria, Son Castell, Son Orlandis...), encara que des del segle XVI es començà a segregar parcel·les més petites d'aquests grans espais (alqueria El Port), donant com a resultat espais de rafals o petites explotacions rústiques amb la seva peculiar tipologia de marjades. Al llarg del XIX com a resultat de la inversió en terres dels emigrants andritxols i qualque indiano es procedir a modificar grans àrees de marjades (Son Mas) quedant com a resultat

uns paredats quasi enqueixelats coronats amb rasants i de traçat rectilini o angular. BIBLIOGRAFIA.·A.A.V.V. (1997). La Pedra en sec. Obra, Paisatge i patrimoni. IV Congrés Internacional de la Construcció de Pedra en Sec. Palma: Consell Insular de Mallorca.·A.A.V.V. (1999). Catàleg i anàlisi dels camps marjats del terme d’Andratx. Palma de Mallorca. Ed. Consell Insular de Mallorca. Fodesma.·A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A.

·ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX). . En I Jornades déstudis locals dÁndratx. Palma: Ajuntament dÁndratx.

·ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d’Andratx.

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

INTERVENCIONS PREFERENTS.Aquelles obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament d'aquest conjunt. En particular, aquelles obres que suposin la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que constitueixen aquest conjunt. No desatendre la unitat del conjunt etnològic que conformen les marjades i la resta d'elements relacionats. Protegir l'entorn més immediat.

DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6

OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc


PÀGINA 3 de 6

5 ESTAT DE CONSERVACIÓ

DEL CONJUNT DE BÉBóDolentMitjàRuïna

DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna

DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna

DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna

DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna

DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna

DELS ESPAIS COMUNS

BóDolentMitjàRuïna

DE L'ENTORN

BóDolentMitjàRuïna

ENTORNS DE PROTECCIÓ

L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació Gràfica de la

fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de

protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització

del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la

geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.

INTERVENCIONS ADMISSIBLES.

Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es

permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d’intervenció estarà subjecte a les directrius

establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi

caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà

preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d’establir les actuacions

adients per a cada tipus d’intervenció plantejada. No es permet la col·locació de publicitat,

cables, antenes, aparells d’alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de

bastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació.


TIPUS

INTERVENCIONS (data)7


ConservacióConsolidacióEsbucamentEstudi documentalIntervenció arqueològicaNova construcció Reforma RehabilitacióRestauracióAltres

PROTECCIÓ9

USOS8

OBSERVACIONS.

CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Integral

2014

TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic

ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupat

Espai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrial

RestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública

OBSERVACIONS.

OBSERVACIONS.

Catàleg del Patrim


PÀGINA 4 de 6

ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.


Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10


PÀGINA 5 de 6


DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11


Catàleg del Patrim


PÀGINA 6 de 6


565 EP morella - andratx.cat RUSTIC B/565... · NOM. Àrea de marjades camí de Morella-S'Almudaina...

Documents

Transcript of 565 EP morella - andratx.cat RUSTIC B/565... · NOM. Àrea de marjades camí de Morella-S'Almudaina...