Títol La Pujada / Autor Toni Cotet i Masià / La Llum del Far, 67 / +12 anys / 152 pàg.

L’obra

L’autor

Toni Cotet i Masià va néixer el 1973 a Badalona. És llicenciat

en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i fa setze

anys que treballa com a professor de Llengua i Literatura

catalanes als Salesians de Badalona. Compagina l’escriptura

amb l’ensenya ment, però si hagués de triar entre una de les

dues vocacions ho té molt clar: li encanta el contacte amb els

seus alumnes, que cada dia el sorprenen i el gratifiquen de

maneres ben diferents. Ha guanyat alguns premis de narrativa

curta i el Premi de Literatura juvenil Ciutat de Badalona de

2009. Ha publicat tres novel·les dirigides a un públic juvenil.

Si vols contactar amb ell pots enviar-li un correu electrònic,

tonicotet@tonicotet.cat, o bé, consultar la seva pàgina web

www.tonicotet.cat

Argument

Un grup de nois i noies comencen il·lusionats una excursió força

singular: la pujada a peu de Barcelona a Montserrat. L’Èric,

l’Adrià, la Irene i la Raquel, quatre estudiants de 4rt d’ESO, s’in-

clouen entre els gairebé cent cinquanta participants d’aquesta

sortida de cinquanta-vuit quilòmetres que s’enceta un divendres

a les cinc de la tarda i finalitza el dissabte al matí. Tot plegat una

excursió de disset hores.

L’edició d’enguany és especial perquè l’Horaci Pons, el professor

que organitza l’excursió des de fa més de vint anys, es jubila

i aquesta serà la seva darrera pujada.

Al grup també hi ha el Sebas i en Pere Lluís, dos nois que parti-

ciparan amb una motivació ben diferent a la resta: boicotejar-la

col·locant uns claus de fuster rovellats per tal que els partici-

pants es facin mal a les plantes dels peus i hagin d’abandonar.

Els quatre amics de 4rt d’ESO intentaran esbrinar des del primer

moment qui hi ha darrere d’aquests fets lamentables.

A mitja excursió es produeix un fet significatiu: un alumne de 3r

d’ESO i dos pares es perden. L’Horaci decideix desfer el camí i

anar-los a buscar, però poc a poc s’anirà descobrint que aquest

noi no s’ha perdut i els dos adults no són pares de cap nen sinó

membres d’una banda organitzada que han preparat el segrest

d’en Roger Faulí (l’alumne de 3r d’ESO) aprofitant que és fill d’un

empresari adinerat.

A partir d’aquest punt, la novel·la es dividirà en dues trames:

d’una banda, l’Horaci desfarà el camí, amb l’ajut dels Mossos d’Es-

quadra, i, d’altra banda, la Pujada continuarà tot i les provoca-

cions d’en Sebas i en Pere Lluís i l’intent dels quatre amics de

demostrar qui són els sabotejadors.

El segrest d’en Roger s’aconsegueix avortar i al final de la Pujada

hi ha un duel entre l’Adrià i en Sebas per veure qui és el primer

d’arribar a Montserrat.

Objectiu

A la novel·la s’hi veuen reflectides les grans motivacions que pot

tenir cadascú per fer el gran esforç de realitzar la pujada a peu

a Montserrat. En una societat on, malauradament, s’insisteix que

els joves d’avui dia no estan avesats a la cultura de l’esforç, del

sacrifici i de la superació, la novel·la vol contradir aquesta opinió

amb l’exemple d’aquests nois i noies.

També vol reflectir la companyonia que es viu en una sortida

d’aquestes característiques i la importància del grup. Tots for-

men un sol cos i l’ajut dels uns cap als altres és essencial per

superar les dificultats del camí.

Temes

• L’esforç, valor indispensable per a aconseguir qualsevol fita.

• La superació de les dificultats com a eina motivadora.

• La importància i el suport del grup per a aconseguir èxits

individuals.

• L’amistat entre joves i adults.

• L’amor i el desengany entre els adolescents.

• L’excursionisme com a activitat enriquidora d’experiències i

que fomenta el respecte i l’amor al medi ambient.

• L’interès pel territori i el paisatge català.

• El simbolisme que representa Montserrat per als catalans.

Context i gènere literari

La Pujada és una novel·la realista escrita en tercera persona amb

una estructura clàssica d’introducció, nus i desenllaç. La novel·la

està inspirada en la pròpia experiència de l’autor en una excursió

que multitud d’escoles, esplais, agrupaments escoltes i excursio-

nistes, i fins i tot clubs esportius realitzen cada any.

Cadascun dels dotze capítols segueix l’horari i els punts d’aturada

que es fan al llarg de tot el recorregut. Per això, la novel·la

comença un divendres a les 14.30h a l’escola i acaba el dissabte

a les 19.30h quan els protagonistes ja han acabat la pujada i que-

den per comentar totes les experiències que han viscut durant les

gairebé disset hores que han estat caminant per assolir la seva

fita.

Entremig d’alguns capítols s’incorporen uns fragments escrits en

primera persona que són les reflexions personals dels personat-

ges més importants, on s’expliquen les seves motivacions per

voler fer la Pujada i que ajuden el lector a aprofundir en el ves-

sant psicològic de cadascun d’ells.

L’autor barreja la veu narrativa amb abundants diàlegs clars i

directes entre els personatges joves i els adults que donen un

ritme àgil a la lectura, sempre respectant les particularitats lin-

güístiques d’aquestes franges d’edat.

Tallers

I Taller de literatura

Objectius:

En una novel·la no es deixa res a l’atzar. L’autor concep des del

començament la història, és a dir, introducció, nus i desenllaç.

A més, estructura la trama, dividint-la en parts, capítols i/o pe tits frag-

ments, i estableix el pes que tindran el diàleg i les descrip cions

dins la narració, d’acord amb el que es vulgui contar i quin ti pus de

narrador explicarà la història (ja sigui un narrador omniscient o

un personatge del llibre).

L’autor també dóna cos als personatges, defineix com seran,

com actuaran i què diran. La descripció de l’espai (els llocs on va

transcorrent l’acció), com també el temps que dura l’acció són

decisions que ha de prendre l’autor per tal de crear una realitat

versemblant dins la novel·la.

Finalment, l’autor haurà d’afrontar la tasca d’escollir un títol.

Activitats prèvies a la lectura:

a. TÍTOL: Nom o expressió que escull l’autor per a la seva obra

literària.

• Comenteu en grups de tres o quatre alumnes què us sug-

gereix el títol i si li veieu alguna relació amb la fotografia

de la portada.

b. Busca informació a internet sobre escoles, entitats esportives,

centres excursionistes o esplais que facin cada any la pujada a

Montserrat a peu. Busca també si existeixen a Catalunya d’al-

tres excursions a peu de llarg recorregut.

Activitats posteriors a la lectura:

a. Amb quants participants compta la Pujada? Quants anys fa que

es realitza?

b. Explica els preparatius que fa l’Èric per tal d’assolir amb èxit la

Pujada. Creus que són necessaris? Per què?

c. Hi ha un personatge força curiós que apareix al principi de

la narració: una gitana de l’Europa de l’Est. Quina importància

creus que té per al desenvolupament de la novel·la?

d. Descriu els següents personatges amb 3 adjectius qualificatius

que no es repeteixin:

Èric Adrià Raquel

Irene Horaci

e. Descriu l’aventura que succeeix a l’Adrià amb un porc senglar.

On ocorre? Creus que pot passar o tal vegada l’autor exagera?

f. Quins diries que són els capítols que es corresponen a la

introducció, quins al nus i quins al desenllaç? Raona la teva

resposta.

g. Fes un llistat dels que creguis que són els personatges prin-

cipals d’aquesta novel·la i comenta’l amb la resta de la classe.

Diries que algun d’ells predomina sobre la resta? Què creus

que és el que fa a un personatge el protagonista de la història?

Raona la teva resposta.

h. Al final d’algun dels capítols trobem fragments «escrits» pels

mateixos protagonistes. Com s’anomena aquesta tècnica lite-

rària? Per a què serveix?

i. A les p. 36 i 37 l’Horaci comunica una decisió molt important

a pares i professors. Què els diu? A qui esmenta com a verita-

bles protagonistes de la Pujada? Estàs d’acord amb les seves

reflexions? Comenta-les amb la resta de la classe.

j. Creus que a en Sebas li agrada la Raquel? Raona la teva res-

posta.

k. La reacció de l’Horaci quan s’assabenta de la desaparició d’en

Roger i els dos pares d’anar-los a buscar és correcta? Què

haguessis fet tu?

l. Hi ha un personatge que pateix molt el desgast físic de la puja-

da i pensa a abandonar més d’una vegada. Qui és? Busca algun

paràgraf on es reflecteixi aquest neguit i ganes de plegar.

m. Al començament hem establert que l’autor determina el temps

a l’obra. Com ho podem saber en el cas de La Pujada? Quina

creus que pot ser la utilitat per al lector/a?

n. A la novel·la deus haver trobat moltes paraules el significat de les

quals desconeixies. Defineix els següents mots i frases fetes:

incipient balbucejar apòsit fiblada enterbolir

albirar tartera obstinació lligar caps

Arribar a la plaça de Santa Maria de Montserrat ha estat una

autèntica odissea per a mi.

L’home va començar a desgranar unes notes malenconioses.

o. A la p. 36 l’Horaci fa una reflexió sobre la relació entre l’esforç

i la gent jove. Hi estàs d’acord? Per què? Comenta-ho amb la

resta de la classe.

p. Quines són les motivacions que tenen els següents personatges

per fer la pujada?

Adrià Èric Raquel

Irene Horaci Sebas

II Taller d’escriptura

Objectiu:

Fomentar l’escriptura creativa prenent com a model l’obra

llegida.

Activitats:

a. A La Pujada cadascun dels personatges explica per què vol

fer aquesta excursió. Escriu un text en primera persona on

expliquis les teves motivacions per realitzar la teva activitat

preferida.

Tallers

b. Al final de la novel·la, l’Adrià diu que l’aventura que

han viscut ha tingut tanta repercussió que ha sortit

pel telenotícies. Fes de periodista i escriu la notícia dels

fets ocorreguts en aquesta pujada a peu a Montserrat,

tenint en compte les sis preguntes necessàries que ha

de respondre qualsevol notícia: què, qui, quan, on, com

i per què?

c. Redacta una carta en què expliquis a un/a amic/amiga

teu/teva una activitat que t’hagi suposat un gran esforç.

Explica les teves sensacions prèvies, durant l’activitat i en

finalitzar-la.

III Taller d’història

Objectiu:

Fomentar la capacitat d’investigació de l’alumnat amb totes

les fonts que té al seu abast: enciclopèdies, llibres d’història,

internet, etc., per tal de saber el més essencial d’aquest

símbol social i religiós tan important per als catalans que

representa Montserrat.

Activitats:

a. Quan i qui va fundar el Monestir de Montserrat?

b. A quin orde religiós pertany aquest monestir?

c. Quant temps fa que es va escolpir la imatge de la Verge

de Montserrat?

d. Quants visitants rep Montserrat a l’any?

e. Amb quins mitjans de transport es pot accedir a

Montserrat, a part de a peu?

f. Què és l’escolania? Qui en forma part?

g. Com s’anomena el cant que es dedica a la Verge de

Montserrat?

h. Quants monjos viuen a Montserrat?

i. Com s’anomenen popularment els apartaments on et

pots hostatjar?

j. Digues quatre productes típics que es poden comprar a

Montserrat.

k. A Montserrat hi ha una biblioteca. Quina rellevància

té? Per què? Està oberta al públic? Quin és el llibre més

important que s’hi pot trobar?

IV Taller d’informàtica

Objectiu:

Ser capaç d’utilitzar les noves tecnologies i en concret l’apli-

cació de Power Point per realitzar una presentació.

Activitat:

a. En grups de tres persones prepareu una presentació amb

Power Point fent un resum de l’argument de La Pujada

tenint molt present d’incloure-hi el valor de l’esforç. Podeu

incloure fotografies (que trobareu a internet) amb el text.

V Taller de matemàtiques

Objectiu:

Saber calcular la velocitat mitjana d’un recorregut a peu.

I comparar-la amb el mateix recorregut en cotxe.

Activitats:

La pujada de Barcelona a Montserrat comença a les 17.00h

des de l’inici del GR6 al velòdrom d’Horta, fins a les 8.30h

que és quan arriben els més ràpids i posteriorment fins a

les 10.30h la resta de participants. A partir d’aquestes dades

i tenint en compte les estones que els caminants s’aturen

per descansar i menjar:

a. Calcula en km/h la velocitat que fan servir els que arriben

primer i els últims. Després passa aquest resultat a m/s.

b. Efectua la mateixa operació, però canvia el mitjà de

transport: un cotxe triga aproximadament una hora i

quart en arribar de Barcelona a Montserrat.

VI Taller de geografia

Objectiu:

Saber què són els senders GR, localitzar-los en un mapa de

Catalunya i situar en un mapa el recorregut de la pujada

de Barcelona a Montserrat.

Activitats:

a. Marca en un mapa mut el recorregut que segueixen

els participants de la pujada tot indicant el següent:

les ciutats i pobles que travessen i les comarques per

on passen. Podries afegir encara les capitals d’aquestes

comarques?

b. A la novel·la es parla del GR6. Què és un GR? Quants GR

passen per Catalunya? En un mapa mut de Catalunya

marca amb colors els més destacats i esbrina el número

de quilòmetres que té cadascun.

VII Taller de ciències de la naturalesa

Objectiu:

Aprofundir en el coneixement de la natura: la flora i la fau-

na del recorregut de la pujada a peu de Barcelona a Mont-

serrat.

Tallers

Activitats:

a. A la p.125, l’Horaci demana als excursionistes que facin

la seva ofrena floral particular a la Verge de Montserrat

amb flors i plantes que trobin pel camí. Busca informació

sobre la flora pròpia de les muntanyes de Mont serrat.

b. Busca informació sobre els porcs senglars a la serra

de Collserola. En els darrers anys hi ha hagut algun

conflicte amb els veïns del parc, explica a què es degut.

Amb la informació que tens, quina creus que seria una

possible solució?

c. Al capítol 7, els excursionistes passen per dues rieres.

Quin ús tenen? Quina és la vegetació que s’hi acostuma

a trobar, en un paratge d’aquestes característiques?

d. A la p. 31 s’esmenta el «Pi d’en Xandri». Busca tota la

informació sobre aquest arbre monumental. Esmen-

ta algun altre arbre del territori català que tingui alguna

singularitat i digues quina és.

e. Les muntanyes de Montserrat són característiques per

la forma que tenen. Sabries dir de quin tipus de pedra

està composada la muntanya? On més, a Catalunya,

po dem trobar aquest tipus de pedra?

VIII Taller de plàstica

Objectiu:

Potenciar la imaginació i desenvolupar les habilitats artís-

tiques dels alumnes.

Activitat:

a. A la portada del llibre hi apareixen uns claus rovellats,

que tenen molt a veure amb l’argument de la novel·la.

Tenint en compte la relació establerta entre la imatge

i el títol i contingut del llibre, crea la teva pròpia porta-

da tot destacant amb una imatge aquells aspectes que

creguis rellevants.

1. Literatura:

a. Oriol Vergés, Llegendes de la muntanya de Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009. b. Jordi Serra, Cultura popular del Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003. c. Jacint Verdaguer, Montserrat. Llegendari, cançons, odes, Edicions del 1984, 2003.

2. Montserrat:

a. Francesc Roma i Casanovas Montserrat, Les 32 millors excursions i vies ferrades, Cossetània, 2006. b. El camí de Sant Jaume. Port de la Selva – Sant Pere de Rodes. De la Jonquera a Montserrat, Generalitat

de Catalunya, 2009. c. Antoni Aragón i Jordi Lalueza, Passejades per Montserrat, Pórtic, 2002. d. Josep Nuet i Badia, Flora de Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993 (3 volums).

3. Cartografia:

a. E-25 Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Alpina, 2009. b. Els 3 monts. Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat, Alpina, 2007. c. GR 6/GR 96 Barcelona-Montserrat, FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya), 2007.

4. Pàgines web:

a. Montserrat: Abadia de Montserrat www.abadiamontserrat.net Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona www.diba.cat/parcsn/parcs/home.asp

b. Altres rutes: Matagalls-Montserrat www.matagallsmontserrat.cat Camí circular pels parcs de la Xarxa de Parcs Naturals

www.feec.org/Informacio%20Gral/natura/xarxaparcs/xarxaparcs_llista.htm

c. Entitats excursionistes: FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya) www.feec.org CEC (Centre excursionista de Catalunya) www.cec.cat MEGSJC (Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya) www.escoltesiguies.cat Fundació Catalana de l’Esplai www.esplai.org

Informació complementària i material audiovisual per al professorat

guia D E L E C T U R A > 67

BA

UL

A

l a l l u m d e l a rf