El feudalismo (del latín medieval, feodum o feudum: feudo)1 fue un sistema político cuyaautoridad central compartía de facto el poder soberano con principados, feudos o federaciones, gobernadas por señores. Predominó en la Europa occidental entre los siglos IX y XV.Según la definición clásica de François-Louis Ganshof, el feudalismo fue el conjunto de instituciones que crean y rigen obligaciones y servicios, principalmente militares, de parte de un hombre libre o vasallo, quien a menudo recibe la concesión de un bien del señor denominado «feudo».2 Así pues, esta serie de obligaciones recíprocas militares y legales entre la nobleza guerrera giraba en torno a tres conceptos claves: señor, vasallo y feudo. Este último se refiere a terrenos cultivados cedidos por el señor a un vasallo o siervos, a cambio de que parte de su producción debía ser entregada en concepto de censo al amo de las tierras, en la mayoría de los casos, un noble (señor) nominalmente leal a un rey.

Durant el Baix Imperi Romà la vida urbana decau. Als segles IV-V es produeix un replec demogràfic i una ruralització amb gran latifundisme, sistema que dóna una tendència a l'autosuficiència. En aquesta època es desenvolupen les lleis del colonat, que convertiran els esclaus en colons, persones lliures però vinculades a la terra. Aquest procés de ruralitació és producte de la creixent inseguretat, car les ciutats són objectiu preferent de les incursions bàrbares, però també va associat a l'escassetat de moneda, a la seva continua pèrdua de valor i a la seva poca circulació. La fi de l'expansió romana a més havia provocat una certa escassetat d'esclaus i la seva pujada de preu, per la qual cosa es va haver de buscar una altra alternativa que assegurés fins a cert punt l'estabilitat de la mà d'obra, i en aquest sentit vincular-la a la terra era una bona opció.

Orígens del feudalisme

L'economia feudalEn el Baix Imperi i fins i tot durant l'època merovíngia es mantenia la distinció entre

esclaus i homes lliures, tant si aquests eren colons com propietaris al·lodials. Però el continu descens del nombre d'esclaus va fer disminuir la productivitat, de manera que va acabar per augmentar el nombre de lliures vinculats a la terra, fins al punt que en època 

carolíngia menys del 15% dels camperols eren esclaus. Però aquesta majoria lliure s'havia anat vinculant a la terra mitjançant elscolonat, a la vegada que disminuïa la

propietat privada, bé per deutes, bé per la lliure comenda a un gran senyor en busca de protecció, o bé per la violència dels grans senyors.

Des de mitjans segle IX assistim a una expansió agrària relacionada amb millores tècniques fonamentalment. S'usarà la força motriu de l'aigua per instal·lar molins de grà

i d'oli ja des del segle X i, allà on no se'n puguin posar d'aigua, se'n posaran de vent, provocant desforestacions. Aquests molins alliberaran una part de la mà d'obra,

especialment quan des del segle XII els molins també s'usin per treballar el ferro.D'altra banda, els sistemes d'enganxament també milloren, i amb ells ho fa la tracció animal, fenomen relacionat amb l'extensió del cavall en detriment del bou. El jou equí

s'havia inventat a l'Àsia i al segle VII per fi es va anar difonent per Occident. Aquest jou permetia al cavall de carregar fins a cinc vegades més que abans. L'inconvenient era

que el cavall necessitava civada, de manera que la seva difusió només va ser possible per la invenció del guaret triennal. Amb la invenció del balancí al segle XI, que permetia les longae carretae, la necessitat del cavall encara va augmentar més, però ara vinculat

al comerç.

L'expansió agrària

Esquemas de feudalisme

Oratores

Bellatores Lavoratores

N’HI HA ALGUNA PREGUNTA MES ?