TEMA 5: CANVIS EN L’ÈPOCA FEUDAL (S.XIII-XV)

ÍNDEX

1. Canvis i recuperació de la vida urbana2. Desenvolupament de l’artesania i el comerç3. La societat urbana4. La Consolidació de les monarquies5. La Crisi de la Baixa Edat Mitjana (S.XIV-XV)6. L’Art Gòtic

1. CANVIS I RECUPERACIÓ DE LA VIDA URBANA

• A partir del segle XIII es va produir una època de creixement, prosperitat i canvis a Europa que aniran debilitant el feudalisme i transformant el món de l’Edat Mitjana fins donar pas a una nova època, l’Edat Moderna.

• Noves tècniques agrícoles.• Augment de la collita.• Població millor alimentada.• Augment de població.• Creixement de les ciutats.• Creixement de l’artesania i el comerç.• Aparició d’un nou grup social: la burgesia (artesans, comerciants i banquers).• Els reis van guanyar poder llevant-li’n als senyors feudals.

CANVIS

Noves tècniques i instruments agrícoles

Augment de la producció

Augment de la població

Emigració de camperols a la ciutat

Creixement de les ciutats

• Ús de fems com adobs.• Ús de cavall com animals de tir.• Ús de l’arada normanda.• Ús de molins d’aigua i vent.• Ús de noves terres per cultivar.• Ús de la tècnica de la rotació triennal, en la qual només es deixava un terç de la terra en descans (guaret).

Comerç Artesania

Burgesia

• La millora de l’agricultura va ser conseqüència de la fi de les grans invasions, la disminució de guerres, el bon temps i la utilització de nous instruments i tècniques agrícoles.

• Al millorar l’agricultura i augmentar la collita les persones van estar millor alimentades i

per tant va haver un augment de població, que va decidir anar a la ciutat a viure i treballar. Endemés com que els agricultors i ramaders produïen més del que necessitaven, van generar excedent (producte que sobrava) i van començar a comerciar.

• Així doncs, l’increment de la producció agrícola, l’augment de la població i l’emigració de

camperols a les ciutats va estimular el comerç, l’artesania i el creixement de les ciutats.

• Les ciutats es van convertir en un lloc de residència per artesans i comerciants. A les ciutats se les anomenava burg i als seus habitants burgesos.

• Les ciutats medievals estaven envoltades de muralles, que s’anaven ampliant a mesura que la ciutat creixia.

• El plànol de la ciutat era irregular i s’ubicaven edificis com l’ajuntament, el mercat, la llotja o la catedral.

• Els habitants s’agrupaven per barris segons la procedència o religió (call per als jueus, moreries pels musulmans) o segons els oficis artesanals.

2. DESENVOLUPAMENT DE L’ARTESANIA I EL COMERÇ

• A partir del S.XIII les ciutats es van convertir en centres d’intercanvis comercial i de producció d’artesania. La població necessitava vendre els productes que els sobraven de la collita i volien d’altres. En els segles anteriors no hi havia pràcticament comerç perquè els camperols i serfs produïen lo just per sobreviure i ells mateixa fabricaven els instruments o utensilis que necessitaven.

• Així doncs, les ciutats van passar a tindre un gran nombre de població, de comerciants i d’artesans.

• Els artesans s’agrupaven en gremis, associacions d’artesans d’un mateix ofici. Els gremis servien per controlar i supervisar els productes i la faena que feien els artesans. Fixaven el preu, la qualitat i quantitat dels productes posant unes normes per a tots.

• Els artesans d’un mateix ofici s’agrupaven per carrers, així hi havia el carrer dels fusters, teixidors,...

• Els artesans tenien en una mateixa casa la seua tenda, el taller i la vivenda. El propietari del taller era el mestre artesà. Per arribar a ser mestre primer havies de ser aprenent i després oficial.

• També es van reactivar les fires o grans mercats comarcals. Cada cert temps els artesans, camperols i ramaders de tota una regió es reunien per intercanviar, vendre i comprar altres productes en les ciutats més importants. Aquestes fires solien durar setmanes.

• I com que hi havia més diners i població per comprar productes, es van reactivar les rutes comercials, tant les terrestres com les marítimes, que portaven una gran varietat de productes de territoris llunyans.

3. LA SOCIETAT URBANA

• El creixement de les ciutats, la circulació de diners, la reactivació del comerç i l’enriquiment d’artesans, comerciants i banquers, va fer aparèixer un nou grup social, la burgesia.

• Alta burgesia: Més enriquida i amb més poder. Formaven part els grans comerciants i els banquers.

• Baixa burgesia: mestres artesans i petits comerciants.

• La burgesia va anar enriquint-se a través del comerç i la banca i adquirint poder, gràcies al suport dels reis. Els reis van vorer la possibilitat de debilitar als senyors feudals, donant el recolzament i poder als burgesos. Els van donar el poder de les ciutats i altres privilegis, a canvi de que els burgesos els donaren diners.

• A més a més, els burgesos van invertir els seus diners en ampliar i embellir les ciutats, fer palaus i es van interessar per la cultura, creant escoles i universitats.

4. LA CONSOLIDACIÓ DE LES MONARQUIES

• En l’època del feudalisme els reis tenien un poder molt escàs i depenien dels senyors feudals perquè no disposaven de recursos econòmics per mantenir un exèrcit o protegir el territori.

• A partir del S.XIII les monarquies comencen a adonar-se que necessiten fer-se fortes i no dependre dels senyors feudals, així van aprofitar el creixement econòmic de la burgesia per obtindre els diners d’ells a canvi de certs privilegis, imposar la seua autoritat sobre la noblesa i senyors feudals.

• Els reis van anar donant el poder de les ciutats als burgesos mitjançant cartes de privilegis, en les quals es donava la llibertat a les ciutats i el dret a establir el seu propi govern fora de l’autoritat dels senyors feudals. També van incloure als burgesos als parlaments o reunions amb els grups socials més poderosos.

• A canvi de donar poder als burgesos, aquests es comprometrien a donar ajuda econòmica al rei per poder mantindre un exèrcit propi i poder administrar els seus regnes.

5. LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA (S.XIV-XV)

• A partir del S.XIV comença un període de crisi i desastre per Europa.

• La Crisi del S.XIV va ser deguda a:

• Mal temps i males collites• Fam• Guerres.• Malalties i Pesta negra.• Revoltes.

• En Europa es va produir una crisi agrària per les males collites, motivades per un clima desfavorable. Va disminuir la producció i la fam es va estendre per tot el continent.

• La situació de la població va empitjorar amb l’aparició d’una epidèmia mortal, la Pesta negra.

• La falta d’aliments, la pujada de preus i la pujada d’impostos dels senyors feudals van provocar les revoltes de llauradors. En el cas de la ciutat la falta d’aliments, la paralització del comerç i la misèria també van provocar revoltes.

6. L’ART GÒTIC

• El gòtic és l’estil artístic de l’Europa occidental dels segles XII i XIII. El seu origen va ser França i es va estendre per tota Europa. No només era un art de l’Església sinó que també va ser impulsat pels burgesos a les ciutats. Els burgesos van fer construccions civils: ajuntaments, universitats, palaus. Encara que les catedrals seguien sent els edificis més representatius.

• Edificis més lluminosos i alts.• Arc apuntat o ogival.• Ús d’arcbotants.• Ús de contraforts, que reforçaven els murs.• Pinacles i fletxes com a decoració l’exterior.• Rosetó o vidriera circular a la façana principal.

ARQUITECTURA: En el segle XII van sorgir noves tècniques per construir i es van utilitzar nous elements:

• Més expressivitat i detall en els rostres.• Volum i moviment.• Proporcions més naturals.• Es realitzen pintures sobre taules de fusta (retaules) i vidrieres.• S’acostumava a decorar els alts de les catedrals amb escultures petites en

forma d’animal, humans o dimonis que donaven un aspecte terrorífic (gàrgoles).

ESCULTURA I PINTURA:

Tant l’escultura com la pintura van evolucionar i tenien una aparença més real. Les imatges eren casi totes de temes religiosos, encara que també de reis i nobles.