La lliçó d’anatomia del professor Tulp

Context històric Holanda al segle XVII era un país ric i en plena expansió econòmica. Els mercaders, burgesos, artesans i altres grups socials comerciaven i entenien d’obres d’art. Els retrats en grup de les corporacions constituïren un gènere únic en aquest país i enriquiren a molts pintors. A Holanda ni l’Església, ja que era país protestant, ni la monarquia eren mecenes de l’art. Rembrandt va ser durant un temps un d’aquests pintors d’èxit. El seu taller va donar treball a una gran quantitat d’artistes, es calcula que uns 150, que feien còpies de les obres del mestre i que ell mateix signava. Aquesta activitat era permesa per l’estatut del gremi, però Rembrandt fou dels que més la va utilitzar.

El 1632 els Països Baixos encara pertanyien, nominalment, a la corona espanyola. Europa esta immersa en la Guerra dels Trenta Anys, i Holanda estava en constant enfrontament amb Espanya, de la qual s’acabà independitzant el 1648, llavors formalment, quan s’acabà l’esmetada guerra.

Pintura barroca: Característiques - Gran varietat de corrents, escoles i temes - Naturalisme: es pren com a model la realitat tangible aplicada a escenes

religioses, mitològiques... - La composició oberta: asimètrica i atectònica - Interès per la profunditat i el volum, aconseguits sense regles matemàtiques,

sinó fent servir l'escorç, el contrast de colors i llum, és a dir la perspectiva aèria de Velàzquez.

- Predomini del color sobre el dibuix. El color com a creador de forma va adquirint tonalitats diverses, però predominant els càlids, amb una pinzellada oberta i amb contorns indefinits. - Importància de la llum, i els seus efectes (clarobscur i tenebrisme). Es

generalitza l’ús de l’oli sobre tela. - El moviment. Un dinamisme generalitzat s'observa tant en el tema i la seva representació (figures en moviment), com en la composició general del quadre (oberta, amb línies diagonals i obliqües, línies corbes, gestos teatrals, escorços). - S’utilitza molt la tècnica del fresc, i l’oli sobre tela. - Els temes són molt variats: religiosos, mitològics, retrats, paisatges, bodegons, costumistes...

Academicista

- Hi ha 5 diferents tendències o corrents.

Classicista Naturalista Realista Barroca

A. Carrac N. Poussin

Caravaggio Ribera Ribalta Gentilleschi

F. Hals Rembrandt Vermeer G. de la Tour Le Nain

Ch. Le Brun Rubens Jordaens Van Dyck Da Cortona L. Giordano

Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, Holanda, 1606, Amsterdam, 1669), pintor i gravador neerlandès. Se’l considera un dels més grans pintors i gravadors de la història de l'art europeu i el més important de la història holandesa. Forma part d'un període que els historiadors anomenen Edat d’Or Holandesa. Havent aconseguit triomfar com a jove pintor de retrats, els seus últims anys van estar marcats per la tragèdia personal i dificultats financeres. Els seus dibuixos i pintures van ser populars al llarg de la seva vida, i encara avui continua sent considerat un dels millors pintors de la història. Les seves obres més representatives són retrats dels seus contemporanis, autoretrats i il·lustracions de la Bíblia.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Rembrandt_van_Rijn

Les dues etapes de la vida de Rembrandt (la pròspera i l'adversa) es reflecteixen en les seves obres, i molt especialment en els autoretrats. Mentre que els primers són alegres i brillants, de colors clars, la seva obra més madura, de plenitud, té un caràcter molt més serè i fosc, amb una profunditat superior. Va ser un mestre del clarobscur. Totes les seves obres són plenament barroques, i estan dominades per l'acció, el dramatisme i un realisme derivat de l'observació del món que l'envoltava.

Nicolaas van Bambeeck, 1641

La núvia jueva, 1665

A finals del 1631, com a conseqüència de la mort del seu pare, Rembrandt es va traslladar a Amsterdam, la nova capital econòmica dels Països Baixos que vivia un gran creixement. Allà començar a exercir com a retratista professional per primera vegada i amb un gran èxit.

Va conèixer Saskia van Uylenburg, amb qui es casà el 1634. Els seus primers tres fill varen morir al poc temps de néixer, i només sobrevisqué el quart, Titus. Saskia morí poc després de tuberculosi.

Retrat de Titus, el fill de Rembrandt i Saskia, vestit de monjo.

Saskia

Noia banyant-se en un rierol (1654). La model és Hendrickje Stoffels.

Rembrandt no s’arribà a casar mai amb la seva segona dona, Henrickje, amb la qual va tenir una filla, Cornèlia. Rembrandt va patir greus problemes econòmics, va perdre la major part dels seus bens. Hendrickje i Titus van morir abans que ell, fet que es produí el 1669, a Amsterdam.

Titus, 1657

Els seus autoretrats són com la seva autobiografia, en la qual el mateix artista es fa una introspecció sense vanitat i amb la major sinceritat.

1658

1627

1669 1660

En les pintures i els gravats mostra un coneixement complet de la iconografia clàssica, que modela per adaptar-la a la seva pròpia experiència; per tant, en la representació d'una escena bíblica, Rembrandt tenia un bon coneixement del text concret, l'assimilació de la composició clàssica, i les seves observacions de la població jueva d'Amsterdam. A causa de la seva empatia per la condició humana, se l’ha considerat "un dels grans profetes de la civilització.“

Sopar a Emmaus 1648

Pere negant a Crist, 1660 Rijksmuseum, Amsterdam

La roda de nit, 1642

Retrats de grups

Dirigents dels gremi de drapers? 1662

Obres mitològiques

Dànae, 1636-47

El rapte d’Europa, 1632

Artemisa, 1634

La lliçó d’anatomia del professor Tulp

Documentació general Títol: La lliçó d’anatomia del professor Tulp Autor: Rembrandt Harmenszoon van Rijn (1606-1669). Cronologia: 1632 Estil: Barroc Tècnica: oli Suport: tela Dimensions: 1,69 m x 2,16 m Localització original: seu social dels cirurgians d’Amsterdam. Localització actual: Museu Mauritshuis (L’Haia)

Autoretrat, 1633

Anàlisi formal Elements plàstics

Un potent feix de llum, irreal i artificiós, entra per l’esquerra.

La llum il·lumina el cos del mort, els rostres i els colls, blancs, dels personatges. Tonalitats lumíniques diferents en cada personatge, creant sensació de volum.

Predomina el color i la llum sobre la línia

Marcat clarobscur: en l’ambient de l’habitació i en cada personatge. El volum d’aquests està tractat amb gran naturalisme. El negre predomina en els vestits. El blanc en colls i punys. Gran austeritat cromàtica.

Composició

Rembrandt organitzà la pintura de manera diferent a la tradicional (segons l’ordre jeràrquic). El rang individual queda supeditat a l’acció central. Trenca amb la rigidesa de les obres anteriors.

Tots els personatges tenen les mateixes dimensions. Organitzats de forma piramidal. El vèrtex és el cap del personatge dret del darrere, i les diagonals van baixant seguint la línia dels caps de la resta.

7 personatges estan situats al voltant del cap del cadàver. A part apareix el que imparteix la classe i sembla comentar alguna cosa sobre els tendons del braç del mort. Caràcter unitari de l’escena.

El centre d’atenció és el cadàver, ningú se’l mira. Els tres oients del centre, que formen un triangle, observen les tendons. La resta mira a l’espectador o cap a dalt. El professor mira algun punt fóra del quadre.

El personatge de la dreta del professor duu un paper amb uns noms escrits (els assistents). Als peus del mort hi ha un gran llibre obert.

Suport

Detall de les pinces i mans del professor Tulp.

Detall dels cinc personatges del centre del quadre. Rembrandt fa un retrat individualitzat de cada personatge. Cada rostre mostra expressions diferents: sorpresa, entusiasme, atenció... Els personatges semblen parlar amb a mirada, i l’espectador se sent com part de l’escena.

L’escena està emmarcada per un fons arquitectònic. A la paret del darrere hi ha un cartell amb el nom de l’artista i la data de realització del quadre: 1632. El barret diferencia el mestre dels estudiants.

Interpretació La lliçó d’anatomia del professor Tulp va ser un dels primer encàrrecs públics importants que va rebre Rembrandt a Amsterdam. Li encomanà la corporació de cirurgians de la ciutat i s’exposà en la seva seu social. El tema es basa en un fet real: el doctor Nicolaes Pieterszoon Tulp, professor del gremi de cirurgians, va impartir un lliçó pública d’anatomia amb el cadàver d’Adrien’t Kint, penjat el 1632. Va ser un gran esdeveniment a la ciutat, perquè l’Ajuntament només cedia un cos humà un cop a l’any. Els cirurgians havien d’aprendre l’ofici amb llibres o mostres conservades. És molt provable que el mateix pintor assistís a la lliçó.

El llibre obert al peus del mort és provablement un manual d’anatomia d’Andreas Vesalius, considerat el millor metge del segle XVI i el creador de l’anatomia moderna.

No va ser la primera obra en tractar un tema tan escabrós. Keyser, el 1619, ja havia pintat un quadre d’anatomia. Tampoc va ser l’últim de Rembrandt, que pintà una altra lliçó d’anatomia el 1653, la del doctor Deijman.

Keyser, Lliçó d’anatomia

Michiel Jansz van Mierevelt Dr. Willem van der Meer, 1617

Models i influències Rembrandt va seguir els models naturalistes i tenebristes de Caravaggio, així com el seu dramatisme escènic en el tractament de la llum. Va conèixer l’obra del pintor italià a través de pintors holandesos que viatjaren a Roma., com Terbruggen i Honthorts. També va assimilar els models del barroc europeu. Després de mort Rembrandt, les seves pintures i gravats van tenir molt èxit, i al Romanticisme és quan més se’l va valorar, influint en artistes com Goya i Delacroix.

Caravaggio David La vocació de Sant Mateu, 1599

Hendrick Terbruggen, La incredulitat de Sant Tomàs, 1621-23

Gerrit von Honthorts, La negació de Sant Pere, 1612

Goya, El Colós, 1808-1812

Delacroix, L’assassinat del bisbe de Lieja, 1827