9 dies de febrer - Albert Fàbregas

23
,- 9 dies de febrer Albert Fábregu Tienen, por eso no lloran, de plomo las calaveras. Con el alma de charol vienen por la carretera. (Federico Garcia Larca, Romance de la Guardia Civil Española) Introducciá A les 16.30 hores del divendres 27 de gener de 1939 les tropes del cos dexercit d' Aragó del general Moscardó entren a S úria. Els acompanya personal de la Guardia Civil de la sa companyia expedicionaria I afecta a aquel1 cos d' exércit com a forca de Policía Militar. La nit del 9 al 10 de febrer de 1939 un grup de 8 persones de Súria i Val1s de Torro ella van ser assassinats, mentre eren translladats presos des de Manresa. El grup era format per 9 detinguts. Un d'ells, Josep Nin Porta, va escapar amb vida. Va ser capturat una altra vegada pocs dies més tard i empresonat i sotmés a Consell de Guerra. En la seva declaració va relatar els fets de la nit del 9 de febrer, la qual cosa va fer que els milítarsnacionals instruíssin la causa ordinaria núm. 32284 per esbrinar que havia passat. Aquesta causa és la principal font dinformació de que disposem. També les declaracions d'algunes persones, encara vives, han ajudat a completar detalls del que succeí aquella primera setmana de febrer a Valls de Torroella, Súria i Mantesa. Les víctimes Els seus noms i cognorns estan per ordre alfabetíc i normalitzats en catalá .actual. En un cas la determinació correcta del cognorn és problemática, Després hi figuren les diferents versions deIs noms tal i com són escrits en la instrucció de la causa.'. Totes les dades ho són amb data 9 de febrer de 1939. . Badia Ibarz, Joan Juan Badia Has (MR) Juan Badia Ibaz (f. 95) Juan Badia Ibarz (f. 127) Natural de Montsó. Edat: 33 anys. Casat amb Montserrat Juncadella Mayol, Fills: Cesar (fonda Lluíssa, després bar Badia), Electricista. Domicili: cl González Solesio, 28 (Súria). Membre de la CNT. Casserres Gassó, Amadeu Amadeo Caseña Garro (MR) Amadeo Caseña Carro (f. 93) Amadeo Caserras Gassó (f. 98) Amadeo Caserras Gasó (f. 125) , I Sernbla que era la 1" secció daquesta cornpanyia, 1 ;\¡IR fa referencia a la copia delllibre de Movirnent de Reclusos de la presó de Mantesa, En la resta es dóna el foli on apareix la grafia cOlTespon:nt.

Transcript of 9 dies de febrer - Albert Fàbregas

Page 1: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas

,-

9 dies de febrerAlbert Fábregu

Tienen, por eso no lloran,de plomo las calaveras.

Con el alma de charolvienen por la carretera.

(Federico Garcia Larca, Romance de la Guardia Civil Española)

IntroducciáA les 16.30 hores del divendres 27 de gener de 1939 les tropes del cos dexercit

d' Aragó del general Moscardó entren a Súria. Els acompanya personal de la GuardiaCivil de la sa companyia expedicionaria I afecta a aquel1 cos d' exércit com a forca dePolicía Militar.

La nit del 9 al 10 de febrer de 1939 un grup de 8 persones de Súria i Val1s deTorroella van ser assassinats, mentre eren translladats presos des de Manresa. El grupera format per 9 detinguts. Un d'ells, Josep Nin Porta, va escapar amb vida. Va sercapturat una altra vegada pocs dies més tard i empresonat i sotmés a Consell de Guerra.En la seva declaració va relatar els fets de la nit del 9 de febrer, la qual cosa va fer queels milítarsnacionals instruíssin la causa ordinaria núm. 32284 per esbrinar que haviapassat. Aquesta causa és la principal font dinformació de que disposem. També lesdeclaracions d'algunes persones, encara vives, han ajudat a completar detalls del quesucceí aquella primera setmana de febrer a Valls de Torroella, Súria i Mantesa.

Les víctimesEls seus noms i cognorns estan per ordre alfabetíc i normalitzats en catalá .actual.

En un cas la determinació correcta del cognorn és problemática, Després hi figuren lesdiferents versions deIs noms tal i com són escrits en la instrucció de la causa.'. Totes lesdades ho són amb data 9 de febrer de 1939. .

Badia Ibarz, JoanJuan Badia Has (MR)Juan Badia Ibaz (f. 95)Juan Badia Ibarz (f. 127)

Natural de Montsó. Edat: 33 anys. Casat amb Montserrat Juncadella Mayol, Fills:Cesar (fonda Lluíssa, després bar Badia), Electricista. Domicili: cl González Solesio, 28(Súria). Membre de la CNT.

Casserres Gassó, AmadeuAmadeo Caseña Garro (MR)Amadeo Caseña Carro (f. 93)Amadeo Caserras Gassó (f. 98)Amadeo Caserras Gasó (f. 125),

I Sernbla que era la 1" secció daquesta cornpanyia,1 ;\¡IR fa referencia a la copia delllibre de Movirnent de Reclusos de la presó de Mantesa, En la resta esdóna el foli on apareix la grafia cOlTespon:nt.

Page 2: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas

Natural de Súria. Edat: 43 anys. Casat amb Genoveva Esquius Vilalta. Fills:Conxita (antiga pastisseria Prat). Dornicili: cl Salvador Vancells, 28 (Súria). Treballadora Mines de Potassade Súria.

CIaret Sató, JaumeJaime Claret Satén (MR)Jaime Claret Sato (f. 125)

Natural de Valls de Torrcella (?). Edat: 40 anys. Casat. Domicili: Valls deTorroella.

Fábrega Planas, LluísLuis Fabregas Planas (MR)Luis Fabregat (f. 22)Luis Fabregas Plans (f. 99)Luis Fabrega Planas (f. 127)

Natural de Castellnou de Bages. Edat: 53 anys. Casat amb CarrneSivila, Fills:Teresa, Josep, Ramon i Lluís. Industrial de la fusta (antiga serradora de "cal Belga").Domicili: cl González Solesio, 16 (Súria). Membre d'Esquerra Republicana deCatalunya. .

L' única activitat política coneguda de Lluís Fábrega Planas és que va formar part,com a regidor, deIs dos últims Ajuntamentsde Súria dabans de la República. El 29 dernarc de 1929, per dimissió de I'anterior consistori, el Governador Civil nornenava unnou Ajuntament en el qual hi havia Lluís Fábrega, Encara s'estava sota la dictadura deMiguel Primo de Rivera. El 28 de gener de1930 dimitía Primo de Rivera i el 30 degener de 1930 s'inicia la "dictablanda" del general Berenguer, que dura fins al 14 defebrer de 1931, en que forma govem l'almirall Aznar. El26 de febrer de 1930, ja sota la"dictablanda", es constitueix un nou Ajuntament a Súria del qual també en forma partLluís Fábrega, El 12 dabril de 1931 hi ha les eleccions municipals i el15 d'abril de1931 es constitueix el primer Ajuntament republicá de Súria, en el qual ja no hi figuraLluís Fábrega.' '

Nin Porta, JosepJosé Miu Porta (MR)José Nin Portas (f. 68)José Nin Porta (f. 3 i altres)

Natural de Barcelona. Edat: 44 anys. Casat amb Dolores Medina Martinez (de 39anys, natural de Cartagena). Fills: dos. Dornicili: cl de la Purísima, 32, 3er, 3a(Barcelona). Comerciant ambulant de fruites i verdures. Membre d'EsquerraRepublicana de Catalunya.

L'1 de marc de 1937 es transllada a Pinós, d'on és alcalde el seu cosí Antoni4

Porta, i on va exercir de Secretari de l'Ajuntament i del Jutjat fins al final de la guerra.Acusat d"'Adhesión a la Rebelión Militar" va ser condernant a vint anys i un dia dereclusió majar, en virtut del procediment Sumaríssim Ordinari núm. 31692. Va ser a lapresó de Lleida complint condemna fins al 18 d'abril de 1944 en que va sortir enllibertat provisional. La llibertat definitiva ti va ser concedida el 2 de febrer de 1959.Com a fet curiós la sentencia del consell de guerra du data 28.1.1944 i, encara que eltribunal aconsella commutar la pena per 12 anys i un dia de reclusió menor, l'auditor de

J Arxiu Municipal de Súria, Llibres dactes de l'Ajuntament de Súria,4 Al registre civil de Pinós hi apareix Pere Porta actuant de jutge municipal al costat de Josep Nin.

2

. .,

Page 3: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas

guerra s'hi oposa amb escrit de data 12.2.1944 (el dia i mes estan escrits ama ambposterioritat). Dos mesos després Josep Nin sortia en llibertat condicional.

Pujol Playa, CamllCamilo Pujol Playa (MR)Camilo Pujol Playá (f. 102)

Natural de Valls de Torroella (7). Edat: 17 anys. Solter. Dornicili: Valls deTorroella. Fill de Maria.Playa Solé (domiciliada el 1944 aS. Martí de Torroella).Germana: Maria Pujol Playa (de 29 anys el 1944, amb domicili aS. Martí de Torroella inascuda a Santpedor).

No es coneix la seva activitat política, tót i que segons un testimoni aunque eramuy joven sabe era de malos antecedentes y pertenecia a las Juventudes Libertarias...(fol.l11)

Sivila Alsina, MauricíMauricio Sivila Adrián (MR)Mauricio Sibila Alsina (f. 92)

Natural de Súria. Edat: 47 anys. Casat amb Felisa Rovira Bransuela, Fills:alrnenys 2 (un fi11 i una filla que era I'ávia materna del Manel Yagües de Súria).Domicili: Valls de Torroella.

Delegat sindical de la CNT a la fabrica de Valls.

Talleda Sadurní, JosepJosé Tanl1eda Sardanui (MR)"el Bel1uga" (f. 22)José Tau11eda (f. 125)"el Balluga" (f. 77)'

Natural de Berga (7). Solter. Domiciliat a Súria. Treballador a la fabrica (de calJover (7))'.

Membre de la CNT-FAl (7)

Zegri Assens, JuliJulio Santiago Zegui Arrens (MR)Julio Santiago Segui Arrens (f. 93)Julio Zegre Essens (f. 127)Julio ZegriIf 7?)6

Natural de Barcelona (?). Edat: 47 anys. Domiciliat a Súria, Segons informe de laGuardia Civil de Súria, de data 8.2.1944, tiene sus familiares en Barcelona, pero seignora el domicilio de los mismos. (fol. 93)

No es coneix la seva activitat política. Segons consta al Jutjat de Súria, va serjutge municipal de Súria del7 dejuliol de 1931 a112 de rnarc de 1932.

5 En tota la causa no hi ha cap noticia d'aquesta persona. En I 'oncrnasticon de I 'Institut d'Estadística deCatalunya no apareixen els cognoms Tanlleda ni Taulleda. Sí que hi ha Talleda i Tallada. Hem adoptar elmés semblant a la grana de la causa. Tampoc hi ha cap cognorn Sardanui ni les seves variántsimmediates. Tot i el risc que representa, adoptem el cognom Sadumí com a probable.6 Alllibre de Solé Sabaté i Villarroya, L'ocupació militar de Catalunya, surt escrit Cegri. El 7.4.2004,I 'Institut d' Estadística de Catalunya dóna I'existencia de 23 persones amb cognom Zegri i 51 ambcognom Cegri. Al Jutjat de Súria hi consta escrit Zegri i aquesta és la grafia que adoptem.

.,j

Page 4: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas

Les detencionsBadia Ibarz, JoanVa ser detingut cap el dimecres 1 de febrer de 1939. La seva esposa declara que su

marido a los cuatro dias de entrar las Fuerzas Nacionales en Súria fue detenido por unGuardia Civil joven... que iba con las fuerzas de ocupación y que fué acompañado porel alguacil del Ayuntamiento de Súria ... siendo conducido al Ayuntamiento donde quedódetenido por espacio de unos ocho dias en que fué trasladado a Manresa a la Prisióndonde estuvo una noche u dos dias.. .. (fol. 95)

Casserres Gassó, Amadeu-Detingut el dimecres 1 de febrer de 1939. Segons la declaració de la seva esposa

en uno de Febrero de mil novecientos treinta y nueve recibió recado su marido pormediación de un Alguacil oo apellidado Termens ... que se presentara en elAyuntamiento donde quedó detenido y que el dia siete del citado mes se lo llevaron enManresa juntamente con otros ... (fol. 98) .

En la seva dec1aració, Benjamí Terrne Ca) "Gemí" diu que ordenado por elSargento de la Guardia Civil instalado en el Ayuntamiento oo.fué al domicilio deAmadeo Caserras Gassó para avisarle que se presentara ante el citado Sargento de laGuardia Civil el cual fué avisado en las Minas de Potasa en que trabajaba,presentandose enseguida el mismo, y sabe que quedó detenido en Súria oo. (1'01. lOS)

Claret Sató, JaumeNo se sap la data de detenció,

Fábrega Planas, Lluís .No se sap la data de la deténció. Després de l' entrada dels nacionals va estar

amagat uns dies a la casa de la Rovira de Castelladral, pero aviat va tornar a Súria,Segons la declaració de Josep Maria Iglésies Massot, primer secretari de l' Ajuntamentnacional, no tomó poseción del cargo de Secretario hasta el dia primero de Febrero demil novecientos treinta y nueve y que horas antes se habian efectuado las detencionespor la guardia civil que acompañaba a las fuerzas de ocupación (fol. 97). Per tant, calcreure que la detenció va ser també l' 1 de febrer de 1939. .

El fill, Josep Fábrega, declara que por gestiones practicadas por el deponentesabe fué a su domicilio a avisar a su padre que se presentara en el Ayuntamiento, elllamado D. Luís Santamaria oo' y otro llamado Don José Bransuela, cuyos individuosfueron a avisarle dos veces de que se presentara al Ayuntamiento y al efectuarlo supadre quedó detenido... (fol. 99)

Per altra banda, segons la fil1a Teresa Fábrega, que era present en el moment de ladetenció, el van anar a buscar a casa seva, a la serradora de "cal Belga", una parella de .la Guardia Civil, els quals després de fer un registre, se'l van endur emmanillat."

Nin Porta, J osepPer una banda sembla que va ser detingut per primera vegada el 25 de gener de

1939, segons consta a l'acta de celebració del consell de guerra que el va condemnar a20 anys de presó. En la seva declaració diu que ingresó en la mencionada de Manresael2 de Febrero de 1939. En la declaració de Joan Labaquiol, de cal Llobet deValldeperes, llegim que pocos dias antes de liberarse el pueblo de Valldeperas oo. sepresentó en su domicilio en unión de su familia y con un carro cargado de enseres

7 Entrevista de 17. t .2004.

4

Page 5: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas

particulares... Que a los tres o cuatro dias de haberse liberado el pueblo, dichoSecretario del Ayuntamiento de Pinos, ... se trasladó al pueblo de Súria dejando lafamilia, en 'cuya localidad cree jité detenido.... (fol. 30). Per tant, sembla que en realitatva ser detingut 1'1 o 2 de febrero Si es va quedar a Súria o el van dur directament aManresa no queda clar, pero és possible que no fos translladat a Mantesa amb la restade detinguts, ja que alguns testimonis parlen que el dia 7 de febrer es va fer el transllatde 6 presos (vegeu la secció El transllat a Mariresa).

Després de la nit del9 al 10 de febrer va tornar a cal Llobet de Valldeperes, on vaser detingut una altra vegada el 19 de febrer, per la Guardia Civil de Cardona. En elviatge de retorn a Valldeperes va passar, efectivarnent, per Súria, dalt la caixa d'uncamió, ferit. Així recorda haver-lo vist el sastre Joan Planas Puigmartí a qui va saludardes del camió, que no es va aturar, en marxa en direcció a Solsona", Tot i que va passarper Súria, no sembla que s 'hi aturés ni parlés amb ningú. El1 mateix afirma en la sevadeclaració de 9.7 .1942 que no habia referido los hechos relatados en esta declaración anadie y menos a ninguna Autoridad, ni a sus mismos compañeros de Cárcel. (fol. 3)

Pujol Playa, CamilNo se sap la data de la detenció. La mare declara que al ser liberada Súria por las

Fuerzas Nacionales... recibió la visita de dos forasteros acompañados por un talIgnacio dependiente de la cooperativa de dicha localidad que preguntaron por su hijo ...dejaron recado de que al regresar sepresentara en la Torre del dueño como asíefectuó, viniendo al poco rato a comer y' después manifestó que tenia que marcharseotra vez en la citada Torre y desde áquel momento ya no lo volvió a ver más .., (fo1.102). La declaració de la germana coincideix básicament amb la de la mareoCal suposarque formava part del grup de presos on hi havia Maurici Sivila (vegeu I'apartat següent)i, per tant, la detenci ó també degué fer-se l' 1 de febrer de 1939 .

El testimoni Ignasi Riera Pasquet declara que hallándose por la calle de laColonia Valls de Torruella al segundo dia de su liberación, y al pasar cerca de lafábrica se le hacercó un Guardia Civil ... preguntándole si conocía a Camilo PujolPlay~y al contestarle afirmativamente le ordenó que fuera en su busca ... (fol. 111)

Slvila Alsina, MauriciVa ser detingut el dimecres 1 de febrer de 1939, en sortir de casa després

d'esmorzar. Al migdia ja no va tornar a dinar. A mitja tarda la seva esposa va rebre avísde portar-li una manta encontrandolos en la calle formando grupo con otros siete oocho a cuyo cuidado estaban tres o cuatro Guardia Civiles.., enseguida emprendieronla marcha para Súria donde estuvo detenido unos siete dias al cabo de los cuales se lollevaron a Manresa ... en Manresa solo lo vió su hija en una ocasion pues al segundodia al llevarle ropa limpia y comida le dijeron que ya no se hallaba allí .. (fol. 92)

Talleda Sadurní, JosepNo se sap la data de la detenció . (Vegeu l'apartat següent)

Zegri Assens, JuliNo se sap la data de la detenció. L 'única notícia la dóna Josep Maria Iglésies

Massot, Secretari del primer Ajuntament nacional de Súria, que diu que durante uno delos primeros dias de Febrero de 1939, sin que pueda precisar la fecha exacta, sepersonó al Ayuntamiento con el fin de tomar posesión nuevamente de su cargo, pero

3 Informació oral de loan Planas Puigmartí Ca) "el sastre Planas" (28.2.2004)

5

Page 6: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas

que hasta el 8 del mismo mes no pudo realizar aquel cometido. Que con motivo dehaber sido llamado al Ayuntamiento para unas diligencias Municipales, presenció ladetención de los vecinos Julio Zegri, Juan Badia y el llamado "Balluga" llevados acabo por la Guardia Civil .... (fol. ??)

La presó de Súria era situada en les dependéncies de l'Ajuntament de Súria, a laplanta inferior, a má esquerra del patí, on avui hi ha uns serveis. Pero, per algunesínformacions orals, sembla que molts deIs detinguts eren custodiats al saló de plens.

Dec1aració del tinent Ignacio Mielgo MonteroLleó, 22 de maig de 1945... fué nombrado Comandante Militar de Súria -Barcelona- a la liberación de

dicha localidad, cargo que desempeñó muy poco tiempo, como unos diez o doce dias yque recuerda que en los primeros dias fueron detenidas algunas personas que cree loserian por las fuerzas de la Guardia Civil afectas a las columnas de operaciones ....(fol. ??)

Els denunciantsLes declaracions de tots els testirnonis assenyalen que els qui van fer les denúncies

a la Guardia Civil (almenys pel que fa als presos de Súria) van ser:

Folch Algerich, J oan74 anys, nascut a Coll deNargó, domicili al cl deis Mártirs 74 de Súria, viudu. Va

ser nomenat Alcalde Provisional de l' Ajuntament de Súria pel cap de les forces .d'ocupació. El29 de gener de 1939, el Comandant Militar de Súria, tinent de la GuardiaCivil, Ignacio Mielgo Montero, ratificava el nomenament. El 2 de febrer cessá en lesseves funcions d' Alcalde, en ser nomenat alcalde Josep Bransuela, tot i que aquest no vaprendre possessió fins el dirnecres 8 de febrer de 1939, a les 6 de la tarda, quan esconstitueix el primer Ajuntament franquista. L'alcalde d'aquel1 ajuntament era JosepBransuela, el tinent d'alcalde era Joan Sant, els regidors eren Josep Reguant Querol,Josep M" Castellá Camprubí i Ramon Quer Planell (a) "Clavilla", El dipositari eraMateu Bacardit Biadiu.9

Amb data 2 de febrer Joan Folch va ser nomenat Jutge Municipal de Súria, cárrecque va tenir fins el setembre de 1939.

El 17 de gener de 1945, el jutge instructor militar decideix el seu processamentcom a presumpte culpable del delicte d'assassinat.

Sant Alegre, Joan58 anys,natural de Puig-reig, amb domicili al cl Sant Jaume 26 de Súria, casat,

carter. Va ser nomenat tinent dalcalde amb Joan Folch i després amb Josep Bransuela.Com a tinent d' alcalde va actuar d' Alcalde des del 2 de febrer fins al 8 de febrer quanva prendre possessió Josep Bransuela.

El 17 de gener de 1945, el jutge instructor militar decideix el seu processamentcom a presumpte culpable del delicte d' assassinat.

Quer Planel1, Ramón (a) "Clavilla"

9 Arxiu Municipal de Súria. Llibres dactes de l' Ajuntarnent de Súria,

6

Page 7: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas

. Natural de Súria. Cap del Servei d'Infonnació de Súria. No va formar part delprimer Ajuntament amb l'alcalde Folch, pero sí del que es constituí el 8 de febrer. L'any1942 va morir a I'Hospital de Sant Pau de Barcelona.

El 8 de febrer de 1944 la Guardia Civil de Súria envia un informe al jutgeinstructor de la causa 32284 en que diu: Según manifestación de José Maria IglesiasMassot de esta localidad y que en la actualidad desempeña el cargo de Secretario delAyuntamiento Nacional de la misma resulta que la detención de los citados individuosfué ordenada por Juan Folch Argerich vecino de ésta y que en aquella fechadesempeñaba el cargo de Juez Municipa1y de Alcalde con carácter interino este último.Juan Sant Alegre también vecino de esta localidad, que en dicha fecha desempeñaba elcargo de Consejal del Ayuntamiento hasta el dia 2 de Febrero de dicho año 1939, cuyocargo empezó el dia de la liberación de ésta , y al cesar en el mismo desempeñó el deTeniente Alcalde, ocupando dicha Alcaldia durante el mes de Febrero, por no habertomado posesión de la misma el Alcalde propietario D. José Bransuela vecino de ésta.y Ramón Quer (fallecido en la actualidad) el cual era Jefe de Investigación,' cuyosindividuos se hallaban constantemente reunidos en el Ayuntamiento Nacional, haciendoentrega al antes citado Sargento de la Guardia Civil de los nombres y señas de losindividuos que debía proceder a su detención ... (fol. 93) .

En la seva declaració de 17 de febrer de 1944, José Maria Iglesias Massot diu quelos que ordenaron la detención de dichos individuos fueron las primeras Autoridadesdesignadas o sea Juan Folch Argerich Juez Municipal residente en la actualidad enSúria, Juan Sant Alegre que era el Alcalde y Ramon .Quert Concejal y Jefe deinvestigación ... (fol. 97)

En la declaració de 7 d'agost de 1946, José Maria Iglesias Massot diu que elRamon Quer, concejal, Juan Sant, Téniente de Alcalde en funciones de Alcalde y JuanFolch, Juez Municipal, junto con el Comandante de Puesto de la Guardia Civil fuerondesde el momento de la liberación los dueños absolutos de los destinos de la población.(fol. ??)

. El transllat a ManresaEl transllat a la presó de Manresa va fer-se, amb gairebé tota seguretat, el 7 de

febrer de 1939, a peu i custodiats per la Guardia Civil.

Declaració de Francisco Pont AliertEncarregat de la presó de ManresaManresa, 17 de setembre de 1943 .Que si fueron sacados en la fecha que se le pregunta'" el individuo José Nin Porta

y ocho más, que dichos individuos fueron llevados a la Cárcel por la Guardia Civilhacia pocos dias quienes manifestaron que estaban de tránsito y que volverian abuscarlos para llevarlos a Barcelona oo. (fol. 57)

Declaració de Genoveva Esquius VilaltaEsposa de Amadeu Casserres Gass óManresa, 17 de febrer de 1944

10 La pregunta era si sobre las veinte y tres horas de dicho dia llueve de Febrero fueron sacados de lacárcel José Nin Porta y ocho más reclusos...

+

Page 8: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas

... el dia siete del citado mes se lo llevaron en Manresa juntamente con otros ...(fol. 98) .

Declaració de Nicomedes Salguero FrutosGuardia CivilBadajoz, 15 de novembre de 1944._. la misión que tenian era la de hacerse cargo de los prisioneros rojos, para

conducirlos a (a retaguardia. (fol. 139)

. Declaració de José Maria Iglesias MassotPrimer secretari nacional de l' Ajuntament de SúriaSúria, 8 d'octubre de 1945Con fecha 7 del mismo mes fueron sacados de la cárcel de Súria un buen número

de presos por la Guardia Civil de este Puesto al mando de D. Nicomedes SalgueroFrutos siendo conducidos a la de Manresa .... (fol. 127)

Súria, 7 d'agost de 1946Que los seis detenidos salieron conducidos por la Guardia Civil con destino a la

cárcel de Manresa, aunque no puede precisar el dia exacto, pero si sabe quefué antesdel dia 8 de aquel mes. (fol. ??)

El Jaume Claret (a) "Jaume peixater", de Súria, es va creuar amb la columna de. presos a Cal Caballé (passada la barriada de Buenos Aires, poc abans d'arribar a Cal1ús)quan eren conduits a Manresa. EI1 tornava a peu de visitar a la seva familia de Manresa,Devien ser les 11 o les 12 del migdia. La columna de detinguts anava a peu, els duien 5o 6 homes a~ats, uniforrnats 11.

¿On era aquel1s dies la presó de Manresa?L'oeupació de Manresa va ser el dimarts 24 de gener de 1939 a cartee del eos

d ' ex ércít del Maestrat del general Garcia Valiño. Segons I'historiador Jaume Serra:El nombre de presoners va acabar saturan! els espais de reclusio habilitats: la'

presó de la baixada de la Seu, el collegi de Sant Ignasi, la preso de Santa Clara.12

La treta dela presó de ManresaAquest és l'aspecte més ciar de tata la historia: tots els testimonis coincideixen en

qué el presos van ser trets de la presó de Manresa a les 23 ha res del dia 9 de febrer de1939. Poc després, possiblement cap a les 23.30 h, eren assassinats. ABo que ja noqueda ciar és qui ni quants eren els que se'ls van endur (vegeu la secció Qui els vamatar?). Tot i que finalment és prou evident que s ón els mateixos que els van entrar ala presó el dia 7 de febrero A mitja tarda del 9 de febrer, el Sargent de la Üuardia Civilque els havia entrat, va anar a la presó a dir que tinguéssin els presos a punt per a les 11de la nit, en que els passarien a recollir.

Declaració de Francisco Pont AJiertEncarregat de la presó de Mantesa

11 Jaume Claret Comellas ("de cal peixater" , Peixateria Montserrat de Súria) . Informaci óoral de 4.3.2004.Jaume Claret havia esta ernboscat a Coaner durant la guerra. Dos o tres dies després de creuar-se el grupde presos, a Súria ti van dir que els havien rnort, Recorda que va reconéixer al Belga, a 1'Ibars i a un quefeia d'encarregar a la fábrica de cal Jover.12 Serta i Carné, J., Mantesa ocupada pe! feixisrne, El Ternps dHistória, Suplernent del setmanari ElTemps, núm. 1022, 13 al 19 de gener de 2004. p. 60.

8

Page 9: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas

Manresa, 17 de setembre de 1943... en la tarde del mismo dia nueve se presentó en la cárcel un Sargento de la

Guardia Civil manifestandole al dicente que tuviera preparados los citados presos yaque por la noche tenian que ser conducidos a Barcelona y que seria sobre las veinte ytres horas cuando se presentó el referido Sargento de la Guardia Civil ... acompañadode seis u ocho personas más ... pidiéndole lefueran entregados los citados presos ...(fo157)

Declaració de Josep Nin PortaLleida, 9 de juliol de 1942 .

... el dia 9 de Febrero de 1939, y a las 23 horas, fué entregado juntamente conotros siete a Fuerzas de Orden Público ... (fol. 3)

El l'Ioc de la mortDeclaració de Josep Nin PortaLleida, 9 dejuliol de 1942.

.... a las afueras de Manresa por la carretera de Igualada y cuando habríanrecorrido unos quince kilometros..A

... se lavó en una masia junto a la carretera de San Salvador de Guardiola(Manresa) ... (fo1. 3)

Lleida, 26 de juny de 1943... sí recuerda donde recibieron sepultura sin saber si eran de todos los muertos o

dos y esto porque a los catorce o quince dias fué con Don Francisco Pons ... (fo1. 22)

Declaració de Francisco Pont AliertEncarregat de la Presó de ManresaManresa, 28 de desembre de 1943Oue a los dos o tres dias mas tarde l3 fueron nuevamente con el Nin y un cabo de

la Guardia Civil llamado Burgos, el que cree que actualmente esÚí licenciado, al lugardonde intentaron asesinarle, reconociendo efectivamente dicho Hin el lugar, siendoaproximadamente a un kilómetro antes dé llegar al cruce de la carretera de Manresa a

x Igualada, en el sitio denominado "Can Masana "... (fol. 86) 9

Declaració de José Alfranca FairenCapitá. Cap de la Policía Militar de MantesaSan Sebastián, 14 de febrer de 1944... que habian sido fusilados en el término de "Casa Massana" ... (fo1. 118)

Declaració de Felisa Rovira Bransuela.Esposa de Maurici Sivila AlsinaManresa, 9 de febrer de t 944

. ... sabe por rumores quefué muerto en unión de otros en Collbató de lasproximidades de Montserrat... (fa 1., 92)

Declaració de Montserrat Juncadel1a Mayal

1) Es refereix a dos o tres dies després del reingrés del Nin a la presó. La segona detenció del Ninva ser el 19 de febrer i va passar de nou a la presó de Manresa el 21 de febrer, Per tant, el reconeixementdel lloc devia ser el 23 o 24 de febrer de 1939.

9

Page 10: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas

Esposa de loan Badia IbarzManresa, 17 de febrer de 1944... no sabe donde fué muerto su marido aunque ha llegado hasta la deponente

rumores de que lo habia sido en la carretera de Collbato ignorando el sitio ni donde sehalla dicha carretera.: .

.:. por rumores que han circulado parece ser que fueron hallados los cadaveres enla carretera por unos militares que iban a Súria a trabajar en un puente y dijeron loshabian enterrado, pero ignora el sitio donde fueron sepultados. (fol. 95)

Declaracié de Genoveva Esquius VilaltaEsposa de Amadeu Casserres GassóManresa, 17 de febrer de 1944... tiene la convicción de que [ué muerto y enterrado en la carretera de Collbcto,

proximo a Montserrat ya que asi lo manifestaron unos trabajadores Militares quetrabajaban en un puente, ya que ellos mismos les habian dado sepultura...

... todo lo que sabe los sabe por uno que no resultó muerto ... (fol. 98)

Declaració de J osep Fábrega SivilaFill de Lluís Fábrega Planas .Manresa, 17 de febrer de 1944... por rumores supo de que habia sido sacado de la Prisión de Manresa y

asesinado con otros en la carretera de Cotlbat áy que segun rumores fueronencontrados por unos soldados trabajadores que les dieron sepultura, que ignora quetrabajadores eran y sitio donde fueron enterrados, ... (fol. 99)

Declaració de Maria Playa SoléMare de Camil Pujol PlayaManresa, 17 de febrer de 1944... por rumores que han circulado parece ser que fué muerto en la carretera

llamada de Collbato, que no sabe donde se halla ... (fol. 102)

Declaració de Maria Pujol PlayaGermana de Cami1 Pujo1 PlayaManresa, 17 de febrer de 1944... filé fusilado en la carretera de Collbató que no sabe donde se halla ... (fol. 103)

Qui els va matar?Declaració de Josep Nin PortaLleida, 9 de julio! de 1942 .... el declarante vió como los Guardias Civiles acompañantes hic ieron adelantar a

la primera pareja de reclusos amanillados, sobre los cuales dispararon sus fusilescayendo estos muertos en el suelo. (fol. 3)

LIeida, 26 de juny de 1943Que la fuerza uno de los individuos llevaba boina encranada (sic) y los otros

tricornio de la Guardia Civil y vestidos de uniforme y el que les mandaba llevabasardinetas de brigada con un empermeable sin recordar a que cuerpo podia pertenecerpor no tener en la memoria la prenda de cubre cabeza que llevaba. (fol. 22)

Declaració de Francisco Pont Aliert:

10

Page 11: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas

Encarregat de la presó de ManresaManresa, 17 de setembre de 1943Que sífueron sacados en la fecha que se le pregunta'" el individuo José Nin Porta

y ocho más, que dichos individuos fueron llevados a la Cárcel por la Guardia Civilhacia pocos dias quienes manifestaron que estaban de tránsito y que volverian abuscarlos para llevarlos a BarceLona ..

... en la tarde del mismo dia nueve se presentó en la cárcel un Sargento de laGuardia Civil manifestandole al dicente que tuviera preparados los citados presos yaque por la noche tenian que ser conducidos a Barcelona y que seria sobre las veinte ytres horas cuando se presentó el referido Sargento de la Guardia Civil que no sabedonde está ni como se llama, y acompañado de seis u ocho personas más que no sabe sieran paisanos o guardias ya que no lucian uniformes y que tampoco conoció a ninguno... (fol. 57)

Manresa, 28 de desembre de 1943 .... solo recuerda se trataba de ¡m hombre joven, delgado, con abundante pelo en

la cabeza y muy enjuto de carnes ... 15

... que debido a que iban con gafas negras y pasamontañas no conoció ni puededar detalles de ninguno...16

... dias más tarde l 7 yen unión del Capitán Alfranca se trasladaron a Vich en cuyalocalidad dijo el Capitán, estaba el Sargento que habia sacado a los presos de la

.. , 18przSlOn... .

... volviendo dos o tres dias más tarde con un guardia a Vich ya Ripoll ...19 (fol.

·. 86)

Dec1aracíó de Francisco Gual VílasecaAlférez de la Polic ía Militar de ManresaManresa, 17 de setembre de 1943 .... por rumores se enteró posteriormente que habian sido sacados de la Prisión

dichos presos y entregados a la Guardia Civil del Ejército de ocupación. (fol. 58)Manresa, 30 de gener de 1946 . ,... la misma autoridad que practicó la detención y entrega filé la que sacó de la

referida prisión a los detenidos ...... la detención y saca filé practicada por el repetido Sargento de la Guardia Civil

perteneciente a las fuerzas de la columna de ocupación. (fo1."204)

Declaració de José Alfranca FairenCapitá, Cap de la Policia Militar de ManresaSan Sebastián, 14 de febrer de 1944... le filé denunciado que de la Cárcel habían sacado unos presos por unos

Guardias Civiles, al mando de un Sargento ... (fol. 118)

Declaració de Nicomedes Salguero FrutosGuardia Civil

14 La pregunta era si sobre las veinte y tres horas de dicho dia nueve de Febrero fueron sacados de lacárcel José Nin Parla y ocho más reclusos ...15 Se Ji ha preguntar per una descripció del Sargent de la Guárdia Civil a qui va donar els presos.16 Se ti ha preguntar si pot donar detalls de 1'altre personal que acompanyava al Sargent de la GuardiaCivil.17 Després de la segona detenció del Nin. Degué ser cap a finals de febrer de 1939.18 No troben al Sargento19 Tampoc en aquesta ocasió troben al Sargent,

11

Page 12: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas

Badajoz, 15 de novembre de 1944.... efectivamente en el año mil novecientos treinta y nueve, se encontraba en el ­

pueblo de S úria, como guardia segundo, y no como Comandante del Pues to, que lomandaba como Comandante, el Sargento, hoy Brigada del Instituto Don SebastiánDato ...

... no recordando los dias que permaneció en dicho pueblo, pero que fueron dos otres. (fol. 139)

Declaració de Sebastíán Dato VlllalbaSargent de la Guardia CivilBadalona, 1 de febrer de 1945... en efecto, fué Comandante del citado puesto de Súria, pero no al ser liberado

por la tropas Nacionales, sino el dia dos defebrero de dicho año, relevando de dichocometido al entonces Brigada ... don Avelino Yera. cargo que desempeñó desde dichodia dos hasta el ocho del mismo mes en que por orden superior fué relevadonuevamente por el citado Brigada, marchando el deponente en las primeras horas deldia nueve a las ordenes de un Teniente llamado Rogelio Dominguez y varios dias alpueblo de Ripoll '" (fol. 154)

Declaració de Rogelio Dominguez GarciaTinent de la Guardia CivilBarcelona, 10 d' agost de 1945... si bien es cierto que el Sargento D. Sebastián Dato Vil/alba pertenecía a mi

Sección (tercera de la 5 U Compañía) mandada por el Capitán D. Arturo Marzal tambiénlo es el de que dicha clase desde el pueblo de Balaguer en que me hice cargo de dichaSección pasó agregado en calidad de tal junto con los guardias segundos Luis SabredoHernaez, Nicomedes Salguero Frutos y Ramón González González a la primera secciónmandada también por un oficio del cuerpo cuyo nombre no recuerda permaneciendotodos ellos en esta situación hasta mi llegada a Ripoll el dia 9 o 10 de febrero de 1939en donde se me incorporó nuevamente, motivo por el cual nunca re nombró serviciosuponiendo que éste se lo nombraria' el Capitán o el Oficial que posteriormente lemandaba. (fol. 170)

Declaració de Agustin Avelino Llera RodriguezBrigada de la Guardia CivilBadajaz,3 d'agost de 1945... efectivamente sobre los primeros meses del año de mil novecientos treinta y

nueve, se hallaba destacado en Súria (Barcelona) donde permaneció diez o doce diasaproximadamente, que no tuvo mando de puesto alguno como Comandante de ello ypor no existir puesto en dicha localidad si bien ,tuvo mandando el Destacamento que lehizo cargo un Sargento cuyo nombre no recuerda: que se apellidaba Dato, ..: nopudiendo precisar con exactitud la fecha en que se hizo cargo del Destacamento, que alcesar en el cargo anteriormente citado, hizo entrega del Destacamento al Señor Alcaldede dicho pueblo..

... que formaba parte el declarante de la 5u Compañia expedicionaria de laGuardia Civil, afecta al Cuerpo de Ejército de Aragón, como fu erza de Policía iv1iliiar... (fol. ??)

Llegint atentarnent aquestes declaracions es dedueix, de forma versernblant, que elgrup de Guárdies Civils format pel sargent Dato i els guárdies segones Salguero,Sabredo i González, juntament amb alguns aItres, entre els quals ~i havia almenys un

12

Page 13: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas

falangista, van ser els autors materials de les morts . En aquest sentit són moltillustratives les declaracions del tinent Dominguez i dels sargents Llera i Dato. És moltpossible que actuessin pel seu compte, i encara que no és probable que els seussuperiors ordenessin la mort (tenien altres formes de fer-ho, per la vi a dels consells deguerra, sense córrer riscos) també és possible que aquests fessin la vista grossa davantels fets.

On són enterrats?Les gestions fetes l'abril de 2004 alsjutjats de Collbató i el Bruc i a les parróquies

de S. Pau de la Guardia, Collbató i el Bruc van .donar resultats negatius. En tots elscasos hi ha registres de defuncions i enterraments de l'any 1939 i no sembla, a capd 'ull, que s 'hagués interromput el registre. Al Registre de Defuncions de Collbató hi ha. .

anotacions el 31.1.1939 i el 12.2.1939. Al Registre de Defuncions del Bruc n'hi ha el28.1.1939 i el 2.2.1939. Tant en un cas com en l'altre sembla que hi ha continuítat en elregistre. Revisant fins al 1942, per si s 'hagués fet una exhumació posterior, tampoc hiha cap dada. Pel que fa a les parr óquies, avui tates tres estan en mans d'un mateixcapellá que resideix a CoIlbató. Al Llibre de Defuncions de la parroquia de Collbató nohi ha res més que les anotacions de difunts coneguts, entre 1939 i 1942. Al Llibre deDefuncions del Bruc i al Registre del Cementiri tampoc hi consta res més que l'habitual.Al Llibre de Defuncions i Registre de Cadávers de Sant Pau de la Guardia (que es trobaa 1'arxiu del Bruc) no hi ha tampoc res relatiu al nostre caso Tots els llibres semblenhaver-se dut sense interrupcions, tot i que en els primers mesos de 1939 , encara en estatde guerra, és possible que no s'anotessin tots els difunts enterrats en els respectiuscementiris .

La informaci óque trobem a la causa 3228 4 tampoc és concreta en aquest aspecte.

Declaració de Josep Nin PortaLleida, 26 de juny de 1943Que sí recuerda donde recibieron sepultura sin saber si eran de todos los muertos

o dos y esto porque a los catorce o quince dias fué ... (fol. 22)En l' escrit de l ' auditor de guerra en que eleva les diligencies a causa, l' any 1943,

al punt 4), diu que 1'instructor procurará averiguar igualmente elsitio donde fueronenterrados, y las personas que descubrieron los cadáveres, y llevaron a cabo lainhumación ... (fol. 68)

La declarac ió més explícita en aquest sentit és la següent:Declaració de José Alfranca FairenCapitá. Cap de la Po licia Militar de ManresaSan Sebastián, 14 de febrer de 1944Que si bien se trasladó al supuesto lugar donde estaban enterrados no ordenó el

traslado de los restos por no ser de incumbencia, por lo que desconoce lugar donderecibieron sepultura definitiva .... (fol. 118)

De tot plegat sembla concloure's, amb molta probabilitat, que les restes encara sónallloc on van morir. A Can Macana.

13

Page 14: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas

FinalQue va fer abrir la causa núm. 32284? Quan el21 de febrer de 1939, Josep Nin

Porta tornava a la presó de Manresa, després de ser detingut per segona vegada el 19 defebrer de 1939, davant la sorpresa de l'encarregat de la presó, reingresando el Nin Portay al contarle este lo que habia sucedido, la Policía Militar de Manresa inicia una tímidai estranya investigació per aclarir els fets, amb intempestius viatges a les 2 de lamatinada a Súria, on dóna la sensació que més que una investigació es tractava depreparar les coartades per a tothom. En qualsevol cas, aviat la Policia Militar deManresa s'excusa dient que l' Auditoria de Guerra de Barcelona ja havia iniciat una altrainvestigació, de la qual ningú sembla saber-ne res. Per altra banda, el 16 de rnarc, el Ninés translladat al Dipósit Municipal de Solsona on sinicia la instrucció del procedimentsumaríssim 1239 que desapareix misteriosament. El Nin ingressa a la presó de Lleidal ' 1 de juny de 1939 sense cap judici ni condemna. Davant d'aquest cúmuId'irregularitats, 3 anys més tard, i després que I'esposa de Josep Nin presentés el 9 demaig de 1942 una sollicitut al Capitá General demanant la llibertat provisional del seumarir'", l'auditor de guerra tramet el següent escrít al Capitá General amb data20.8.1942:

Exmo Señor:Vista La adjunta instancia, declaración y antecedentes referentes al recluso en la

Prisión de Lérida JOSÉ NIN PORTA, Y al objeto de esclarecer debidamente laverdadera situación y vicisitudes procesales del mismo pudiera VE. ordenar que poruno de los juzgados militares de Léridase instruya el correspondiente procedimiento enaveriguación 'de las actividades y conducta del interesado en relación con el gloriosoMovimiento Nacional, puntualizandose al propio tiempo la resolucion recaida yparadero actual del sumarísimo n" 1239 que al parecer se instruyó contra el propioencartado en el año 1939 ante el juzgado militar de Solsona, y del que se carecen deantecedentes, así como la situación del encartado durante todo este tiempo, .puntualizandose sifué objeto de alguna resolución por las Comisiones deexcarcelamiento. Asimismo, y con independencia del procedimiento que se proponeinstruir, pudiera VE. ordenar se tramitara otro, con el carácter, por ahora dediligencias previas, por el juzgado militar de Manresa en esclarecimiento de losconcretos hechos a que se refiere el interesado en la declaración que se acompaña, y alque serviría de cabeza testimonio literal de la misma. (fol. 1, causa 31692)

. Com va acabar la causa núm. 32284? El 18.12.1946 .l'auditor de guerra deia quela labor judicial no ha podido conseguir una reconstrucción de los hechos ... Lasituación de Manresa en aquellas ya lejanas fechas de guerra y natural confusión haceexplicable lafalta de éxito de las investigaciones.... Han sido procesados JUANFOLCH ALGERICHy JUAN SANT ALEGRE autoridades locales de Súria que leales alas Fuerzas nacionales de ocupación contribuyeron únicamente a la designación de loselementos más responsables de los desmanes rojos, sin conexión alguna con losucedido a los detenidos cuya filiación marxista y acusada actuación revolucionaria ycriminal ha quedado probada ... por lo que es pertinente' el sobreseimiento provisional... La situación de ambos procesados cuyo sobreseimiento se propone será el deLIBERTAD DEFINITIVA. (fol. 220)

20 La resposta denegant la llíbertat és de! 16.12.1943 i diu que la instancia és de 22.11.1943, pero elregistre d'entrada a I'auditoria de guerra de la petició du data 20.8.1942.

14

Page 15: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas

Pel seu interés i perqué és l' únic testimoni de primera má del que va passar,reproduim.integrarnent la 1a declaraci ó de Josep N in Porta, feta a Lleida el 9 de juliol de1942:

Preguntado convenientemente por s.s. manifiesta: Que ingresó en esta Prisión deLérida el dia 1 0 de Junio de 1939. procedente del Depósito Mun icipal de Solsona,donde a la vez ingresó el 16 de Marzo del mismo año, procedente de la Prisión deManresa. Ingresó en la mencionada de Manresa el 2 de Febrero de 1939. Durante suestancia en la Cárcel de lvianresa y el dia 9 de Febrero de 1939, y a las 23 horas.fu éentregado juntamente con otros siete a Fuerzas de Orden Público, las cuales lescondujeron en un camión a las afueras de Manresa por la carretera de Igualada y .cuando habrían recorrido unos quince quilómetros, observó que se paraba el camiónde referencia y las Fuerzas que les llevaban, les hicieron apear del .camíon, yendo losreclusos, amanillados de a dos.

En este momento, el declarante vió como los Guardias Civiles acompañantes'hicieron adelantar a la primera pareja de reclusos amanillados, sobre los cualesdispararon sus fus iles cayendo estos muertos en el suelo. Yendo el que declara con supareja en segundo lugar y cuando los Guardias de referencia les indicaron que lestocaba a ellos, su acompañante amanillado echó a correr. En su huida , estosdispararon tocando a su pareja por lo que cayeron los dos al suelo, quedando el quedeclara simplemente desmayado. Al poco rato y volviendo algo en sí, el declarante viocomo uno de los Guardias con una pistola remataba a los asesinados, y hallándose elque narra de bruces en el suelo, le fué disparado un tiro con la mencionada pistola, a"boca de jarro ". siendo levemente herido en la oreja y ceja del ojo derecho, el cual ojole ha quedado inútil por elfogonazo. Cuando le pareció tener suficientes fuerzas y ya elparaje quedaba despoblado, se alejó del lugar de los hechos yse dirig ió a la casaLlobet de Valldeperas del Término Municipal de Navé/ I

, donde se encontrabarefugiada su familia .

También manifiesta que antes de llegar a la mencionada casa se lavó en una'masia junto a la carretera de San Salvador de Guardiola (Manresa), manifestando alos vecinos de la casa, que las heridas que presentaba eran sufridas a consecuencia deun accidente de automóvil.

A los ocho dias de estar en Valldeperas, solicitó salvoconducto para trasladarse aBarcelona donde tenia fijada su residencia, siendo nuevamente detenido antes demarcharse por la Guardia Civil de Cardona, la cual le trasladó otra vez a la Cárcel deManresa. Al ingresar en la misma el Director D. Francisco Pons, se mostrósorprendido de la presencia del deponente al que interrogó sobre lo sucedido en lamencionada noche del dia 9 de Febrero, manifestándole dicho Sr. Pons que a lascuatro de la tarde del mismo dia seria conducido ante el Sr. Jefe de Policia Militar deManresa para declarar el hecho, la cual cosa se realizó tomándosele declaraciónsimplemente verbal de lo ocurrido el repetido dia 9 de Febrero. siendo nuevamentetrasladado a la Cárcel de Manresa en la que permaneció hasta el dia 16 de Marzo delmismo año. fecha en que filé trasladado a Solsona reclamado por el fltmo. Sr. JuezMilitar de aquella plaza. En fecha 8 de Mayo, prestó declaración ante el Sr. Juez deSolsona y continuó permaneciendo en la citada cárcel hasta el dia 1 0 de Junio de 1939,fecha en que le trasladaron a la Pr isión de Lérida en la que ha permanecido ypermanece hasta el dia de la fecha, sin que haya sido en ningún momento interrogadopor ninguna Autoridad Judicial militar ni civil, ni se le haya notificado ningunaSentencia por la que se pudiera hallar cumpliendo pena.

!I En realirat Valldeperes pertany a Castelladral, actualrnent terme de Navas (no Naves) .

15

Page 16: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas

Preguntado, manifiesta: que no había referido los hechos relatados en estadeclaración a nadie y menos a ninguna Autoridad, ni a sus mismos compañeros deCárcel.

Que no tiene más' que decir y que lo dicho es la verdad. Leida que lefué esta sudeclaración, la halló conforme por lo que la firma con su s.s. y conmigo el Secretarioque DOY FE. (fol. 3) .

Agra"lments

A banda de tots els familiars i persones entrevistades que s' esmenten al llarg deltext, cal agrair també l' inestimable ajut de l'Assumpta Muset, el Josep Matalonga, elRafael Badia, l' Amadeu Olives, el Francesc Oliva, els Ajuntaments de Pinós, Collbató iel Bruc, el rector de les parróquies de Collbató, el Bruc i Sant Pau de la Guardia, elMiguel Montraveta i el Pere Guixá ,

Bibliografia

[1] CAUSA ORDINARIA núm. 32284, instruida contra presuntos desconocidos porhechos denunciados por JOSE NIN PORTA, sobre saca y asesinato de presos de lacárcel de Manresa, ocurrido el9 de febrero de 1939, Juzgado Militar eventual núm. 4, 1de setembre de 1942, Capitania General de la 4(1 Reglón Militar.

[2] SUMARÍSIMO ORDINARIO núm. 31692 instruido.contra José Nin Porta por eldelito de Rebelión Militar, Juzgado Militar núm. 1 de Lérida, 7 de setembre de 1942,Capitania General de la 4(1 Región Militar.

[3] Solé Sabaté, J.M. i Villarroya, J., L 'ocupació militar de Catalunya, L' Avene,Barcelona, 1987.

16

Page 17: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas
Page 18: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas
Page 19: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas
Page 20: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas
Page 21: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas
Page 22: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas
Page 23: 9 dies de febrer - Albert Fàbregas