Andy Warhol (1928-1987)

Va nèixer a Pittsburgh, però quan tenia 21 anys es va traslladar a Nova York.

Va començar treballant com a il·lustrador i dissenyador d’aparadors.

El 1962 va fer la seva primera exposició individual com a artista, a Los Angeles. Hi presentà la sèrie d’obres dedicades a les llaunes de Sopa Campbell.

Aviat es va convertir en un dels artistes més coneguts dels Estats Units i en el líder d’un nou moviment artístic, el Pop Art.

Què és el Pop Art?

A la fi de la Segona Guerra Mundial (1945), els Estats Units s’han convertit en la primera potència mundial, tant des del punt de vista militar com econòmic.

La seva economia creix ràpidament, i comencen a aparèixer una gran quantitat de nous béns de consum i productes, com la Coca-cola, el cinema de Hollywood o els cotxes americans, que tindran molt d’èxit dins el país i arreu del món.

American way of life!

Per vendre tots aquests productes als EEUU i arreu del món, els mitjans de comunicació, sobretot la televisió, es converteixen en imprescindibles, i la publicitat esdevé omnipresent arreu.

Els joves artistes americans que creixen en aquest ambient senten al mateix temps fascinació i repulsió per aquesta nova societat de consum i de la comunicació que està naixent.

La generació d’artistes anteriors pintava quadres abstractes que intentaven expressar els dubtes i ansietats de l’home modern davant els nous reptes del món, com ara la bomba atòmica.

Jackson Pollock, Lavender mist, 1950

Els artistes pop treballaran a partir d’objectes de consum, industrials, que es poden comprar fàcilment al supermercat, per tal de fer un art que arribi a tothom i que serveixi per reflexionar sobre els límits i el paper de la societat de consum.

“Pop” vé de popular, i es pot aplicar a l’art, a la música, a la moda...

No només hi haurà artistes pop als EEUU, de fet va ser un moviment internacional.

Richard Hamilton

Roy Lichstenstein

James Rosenquist

Tom Wesselman

Duane Hanson

Claes Oldenburg

Roy Lichstenstein

Però tornem a Warhol i a la sopa Campbell...

Les llaunes de sopa Campbell són un producte molt popular als Estats Units, present a gairebé totes les cases; a més, el disseny de l’etiqueta és senzill i atractiu.

Utilitzant aquest producte en la seva obra, Warhol estava donant categoria artística a quelcom que tots els americans coneixien perfectament, i fins i tot probablement tenien a casa. Com ell va mateix va dir, “jo solia menjar-ne. Solia dinar el mateix cada dia, durant vint anys, el mateix una i altra vegada."

Warhol va escriure...

“El que fa gran aquest país és que els consumidors rics compren essencialment els mateixos productes que els consumidors pobres. Pots estar veient la televisió i beure una Coca-Cola, i saps que el mateix president en beu, així com Liz Taylor, i penses que tu també en pots beure. Totes les Coca-Coles són igual de bones. Liz Taylor ho sap, el president ho sap, l'indigent ho sap i tu ho saps.”

Fitxa tècnica

• Títol: Llaunes de sopa Campbell• Any: 1962• Mides: 50.8 x 40.6 cm.• Tècnica: Serigrafia (estampació) s. llenç • Localització: MOMA de Nova York• Observacions: de fet es tracta d’una sèrie de 32

pintures, cadascuna de les quals mostra una varietat de sopa diferent de les que Campbell fabricava en aquell moment; Warhol no va deixar instruccions precises sobre com ordenar-les.

Quan Warhol les va mostrar per primera vegada, les va penjar a la paret de la galeria en fila, i al mateix temps les va col·locar a sobre d’una lleixa de les que hi ha a qualsevol botiga. Així va remarcar-ne el caràcter consumible.

La serigrafia permet a l’artista reproduir indefinidament la mateixa imatge, i eliminar qualsevol traça manual; tant les imatges com les llaunes esdevenen així productes “industrials”.

De fet les obres de Warhol sovint les feia amb els seus ajudants. El 1963 va obrir la famosa The Factory, un taller on es creaven i reproduïen les seves obres.

Tanmateix, hi ha alguns detalls que Warhol va afegir pintant a mà a cadascuna de les llaunes.

Amb els anys tornaria a tractar moltes vegades el tema de la llauna de sopa, en diverses variants.

Els 32 quadres són gairebé idèntics entre si; estan pintats en tintes planes (sense matisos de llum ni color), amb les llaunes situades al centre de la tela; la representació de les llaunes és el màxim d’objectiva possible.

La Llauna de sopa Campbell és, de fet un bodegó contemporani. La diferència amb els bodegons anteriors és que ell tracta el seu objecte, la llauna, tal i com tradicionalment s’havien pintat els retrats: en primer pla, ocupant tot l’espai del quadre, donant-li la màxima importància.

Warhol tracta en la seva obra les persones i els objectes de la mateixa manera

Warhol també va treballar amb altres productes industrials, com les capses de detergent Brillo o la Coca-cola.

Tot i aquest interès pels productes industrials, Warhol es va fer famós pels seus retrats de celebritats, sobretot de gent del món de l’espectacle. Els seus retrats de Marylin Monroe, que va fer just després de les llaunes Campbell, són potser la seva obra més coneguda.

Warhol estava fascinat per les celebritats i la gent famosa; una de les seves frases més conegudes diu: “En el futur tothom serà famós almenys durant quinze minuts”.

Tanmateix, també li agradava molt estar amb gent del tot desconeguda, fins i tot marginal: transvestits, rodamóns, adictes a les drogues,...

Les Llaunes de sopa Campbell van generar en el seu moment molta polèmica; molta gent no entenia com es podia fer art utilitzant un objecte tant vulgar.

Alguns van entendre l’obra com una crítica del consumisme capitalista. Altres, com una exaltació del mateix capitalisme. De fet, Warhol mai va negar la seva passió pels diners i pels negocis:

“Ser bo en els negocis és la forma d’art més fascinant. Fer diners és art, i treballar és art, i els bons negocis són el millor art.”

Tant l’obra de Warhol com el Pop Art en general s’han de veure com el punt de trobada de l’Art i de la cultura de masses, la cultura popular. L’art no vol ser quelcom elitista, que només algunes persones formades puguin entendre, sinó que vol posar-se a l’abast de tothom.

De fet, tots els artistes de la història han tractat en cada moment els temes de la seva època. L’època de Warhol (la nostra) és la de la televisió, la publicitat, els supermercats i el consum desaforat. És normal, doncs, que els artistes ho vulguin treballar.

A banda de per la seva faceta d’artista, Warhol també és molt conegut per haver estat un dels personatges principals de la vida social de Nova York entre els anys 60 i 80. Les festes que organitzava han passat a la història!

A més de dedicar-se a la pintura i el dibuix, Warhol també va fer fotografies, va escriure alguns llibres, va ser director de pel·lícules, i productor de grups de música.

Cinema experimental

Sleep (1963) Chelsea girls (1966)

Música: The Velvet Underground & Nico

“Si ho voleu saber tot sobre Andy Warhol, mireu només la superfície de les meves pintures, les meves pel·lícules, i de mi mateix, i sóc allà. No hi ha res més darrere d’això”.