Hermes amb Dionís infantAutor: Praxíteles (309-330 aC) Dimensions: 2,13 m d’altCronologia: 343 aC Material: marbreLocalització original: Temple d’Hera (Olímpia) Tècnica: TallaLocalització actual: Museu Arqueològic (Olímpia) Formes: exemptaEstil: Grec clàssic Tipologia: grup Cromatisme: monocroma

Escultura grega

Període clàssic ple (segle IV)

-S’aparta de la duresa de les escultures anteriors

-Major suavitat i harmonia en el tractament del cos humà

-Corba praxiteliana (figura arquejada formant una S suau)

-Major expressivitat (més atenció als sentiments i les emocions, també dels déus)

-Retrat més individualitzat

-Principals escultors: Praxíteles, Escopes i Lisip.

-Anticipen l’etapa hel·lenística.

Anàlisi formal

Descripció:

Què hi ha representat i com?

Atenció als sentiments i a

les emocions.

Fou trobada l’any 1877 en unes excavacions prop del

temple d’Hera, a Olímpia.

Tendresa en la mirada

Corba praxiteliana(equilibri moviment-repós)

Humanització dels déus

(jove atleta)

Sfumato

Rectilini suport (tronc d’arbre

cobert amb una túnica)

2,13m d’alt

Gran expressivitat

Naturalisme i delicadesa

en el tractament anatòmic

Possible

original de

marbre

La composició busca centrar l’atenció en el rostre d’Hermes, que apareix concentrat en els seus pensaments. Presenta un contrapposto i esquema en S amb una postura lànguida i natural: el braç dret està en tensió, amb l’espatlla una mica desplaçada, mentre que l’esquerra es recolza en un suport. La cama esquerra queda lliure de pes i toca el terra amb la punta del peu. La cama dreta aguanta el pes del cos, remarcant la línia del maluc i formant una S suau, és la corba praxiteliana. L’esquema es completa amb la lleugera inclinació del cap.

Ideal jove de bellesa

- Contrast entre sinuositat figura Hermes i verticalitat Dionís i túnica(sobre arbre per suportar l’escultura)

- Llum uniforme sobre la superfície del cos d’Hermes, creant-hi modulacions i subtils matisos, menys als plecs del mantell i als cabells (zones clarobscur)

Estil: Grec clàssic (segle IV aC)Característiques de l’obra de Praxíteles:-Imatges més suaus i harmòniques -Més expressives: més atenció als sentiments (1r cop els déus)-Les figures de Praxíteles són més dolces i delicades (andrògines)-Més realisme (com plecs túnica)-Inici cap al llenguatge hel·lenístic-Sentiments i realisme sense perdre ideals clàssics (encara cànon)-Introduí el nu femení (només per Afrodita)

Les imatges representades per Praxitel.les són els déus més populars de la mitologia grega, com Apol-lo, Hermes o Afrodita, en comptes de Zeus, Posidó… Són representats sota un aspecte humà. Per les seves Afrodites sembla que va fer servir de model a Phryné, una cèlebre cortesana, amant seva. Com hem dit fou el primer en fer el nu femení com a model escultòric, donant-li una imatge eròtica i femenina, i les seves escultures masculines són lànguides i efeminades. Utilitzà preferentment el marbre.

Apol.lo

Altres escultors del segle IV:

Escopes: modelat dur, amb gran força expressiva

Lisip: cànon més esvelt (8 caps)

Ménade furiosa, d’Escopes

Tensió i moviment

Apoxiomeno, de Lisip(cànon estilitzat, realisme,escena intranscendent)

InterpretacióTema de la mitologia grega

Contingut i significació

Els protagonistes d’aquest grup escultòric són dos déus de l’Olimp grec. Cal conèixer la història de tots dos i la seva relació. És important el moment concret d’aquesta història que representa l’escultura.

Dionís, fill de Zeus i Sèleme....

El geògraf grec Pausanies en la seva Descripció de Grècia, comenta que va veure una estàtua semblant al temple d’Hera, a Olímpia, i l’atribuí a Praxíteles. El 1877 es trobà l'estàtua que ens ocupa, en unes excavacions a Olímpia, a les ruïnes del temple on la va veure Pausanies. No hi ha però acord en la datació, i alguns opinen que és una copia posterior de l’original de Praxíteles. Es dubta fins i tot de l’autoria d’aquest.

FuncióS’ha interpretat com una commemoració de l’aliança entre Arcàdia i Elis, de les quals eren els patrons Hermes i Dionís respectivament.

Breu biografia de Praxíteles

Va néixer a Atenes el 400 aC. Es formà amb el seu pare, Cefisòdot el Vell, i desenvolupà la seva màxima activitat entre els anys 370 i 340 aC. Treballà a Atenes, on hi tenia un taller. Friné, (Phrynea) una famosa hetaira (cortesana) li feu de model i també fou la seva amant. En ella s’inspirà per crear les seves famoses Afrodites. Fou popular entre el poble i va tenir força èxit.

El viatger i geògraf Pausànies esmenta un escultor anomenat Praxíteles, que alguns pensen que podria tractar-se d’una altra persona. Se li atribueixen una seixantena d’obres, algunes per fonts antigues, altres per còpies, i també per referències indirectes, però no es conserva cap peça original que hom pugui atribuir-li amb tota seguretat.