John Stuart Mill(20 de maig de 1806 - 8 de maig de 1873)

Sobre la llibertat

Sobre la llibertat

Quins són els límits del poder de la societat/Estat sobre l’individu?

Fins a on pot arribar la llibertat d’una persona?

L’Estat està per sobre de l’individu o l’individu per sobre de l’Estat?

Sobre la llibertat

LA INDIVIDUALITAT

•La individualitat és un dels principals factors que contribueixen al benestar d’una persona.

•Ser individu: ser capaç d’autodeterminar-se conscientment = capacitat d’escollir la nostra forma de vida amb independència dels altres = disposar d’una VOLUNTAT LLIURE

•La llibertat és la condició per a què es desenvolupi la individualitat i, per tant, la condició bàsica per aconseguir la felicitat

INDIVIDUALITAT LLIBERTAT FELICITAT

Sostenemos como evidentes por símismas dichas verdades: que todos loshombres son creados iguales; que sondotados por su Creador de ciertosderechos inalienables; que entre éstosestán la Vida, la Libertad y la búsquedade la Felicidad. Que para garantizarestos derechos se instituyen entre loshombres los gobiernos…

Declaració d’independèncianorteamericana (1776)

“SOBRE LA LLIBERTAT” (1859):

Cap. 4: “DELS LÍMITS DE L’AUTORITAT DE LA SOCIETAT SOBRE L’INDIVIDU”

1.- ASPECTES GENERALS

La llibertat ≈ a la llibertat social i no al problema de lliure albir.

en tant que filòsof utilitarista

Com es concretitza la llibertat ètica, política i social en l'ésser humà?

Sobre la llibertat

Quin és el criteri a partir del qual es vinculen ètica, llibertat i felicitat

Principi d’Individualitat

Sobre la llibertat

Si la societat/Estat exerceix sobre mi un poder tal que limita la meva individualitat i no em permet ser lliure, llavors està atacant la meva felicitat.

SISTEMES POLÍTICS TOTALITARISL’Estat per sobre de l’individu.El bé comú per sobre del bé individual.L’individu com una peça de l’engranatge social: abolició de la personalitat, la singularitatSocietats “tancades” (Popper)

SISTEMES DEMOCRÀTICSLa voluntat de les majories anul·len les minories (“tirania de la majoria”)El poder de l’opinió pública pot arribar a silenciar l’opinió de les minories.

Benestar socialLlibertat general

Ambit públic

Benestar individualLlibertat particular

Ambit privat

Si la societat/Estat no exerceix sobre mi cap poder, llavors la meva llibertat descontrolada pot afectar a la resta d’individus

Sobre la llibertat

Individu i societat

•La societat pot exercir control sobre les conductes particulars dels seus membres només en el cas que aquestes conductes es refereixin als altres.

•“Referir-se als altres”: una acció es refereix als altres quan el seu abast escapa a l’individu que la realitza i perjudica altres persones no implicades directament en l’acció.

•“Perjudicar altres persones”: impedir que altres persones puguin desenvolupar la seva individualitat (llibertat) i obtenir-se benestar.

Sobre la llibertat

L’individu és sobirà

•La societat no ha d’exercir cap control sobre aquelles conductes particulars dels seus membres que només tinguin efectes sobre ells mateixos (àmbit privat).

•La societat no pot interferir en la llibertat individual adduint la preservació del bé (físic o moral) de l’individu

•Controlar l’individu en aquest sentit és perjudicar-lo, encara que es pensi que el beneficiem.

Sobre si mateix, sobre el seu propi

cos i esperit, l’individu és sobirà

EL PÚBLIC I EL PRIVAT

“Tan bon punt com un aspecte del comportament d’unapersona afecta d’una manera perjudicial els interessos d’altri, la societat hi té jurisdicció i esdevé objecte de discussió la qüestió de si la intervenció de la societat és favorable o desfavorable al bé comú. Però no s’ha de plantejar aquestaqüestió quan la conducta d’una persona afecta només els seuspropis interessos o no té necessitat d’afectar els interessosdels altres si no ho volen (partint del supòsit que totes les persones afectades, són majors d’edat i tenen un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos, l’individu hauria de gaudir d’una llibertat perfecta, tant jurídica com social, per aacomplir l’acte que vulgui i atenir-se a les conseqüències.” (SL)

Text

William Hogarth (1697-1764): Beer Street

William Hogarth (1697-1764): Gin Lane

Llibertat social i individual

Sobre la llibertat

•El conjunt de la societat ha s’assumir la defensa de la llibertat de tots els seus membres. L’Estat té com a funció la garantia i promoció dels drets dels individus.

•Per tant, tots els membres de la societat han de contribuir amb els seus esforços (impostos, etc.) al manteniment de l’Estat.

ESTAT LIBERAL

El reducte de la llibertat individualÉs injustificat de castigar algú perquè està ebri, però en canvi cal punir un soldat o un policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc definits, ja sigui a un individu o a lacol·lectivitat, el cas ja no cau dins l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins el de la moralitat o el dret. (SL)

Sobre la llibertat IV

Sobre la llibertat

Reprovació

•Encara que no estem autoritzats a castigar accions o pensaments que no afecten els nostres interessos, sí que podem:

a) Prevenir a l’individu de les conseqüènciesb) Prevenir als altres en contra seu

•Però en cap cas podem obligar a què l’individu renunciï a la seva llibertat.

•Mill no defensa, doncs, un egoisme indiferent.

REPROVACIÓ SOCIAL

REPROVACIÓ LEGAL

Sobre la llibertat

•Mereixen sanció social o moral (menyspreu, “buit social”, etc.) els actes que, tot i ser considerats dolents, no afecten directament al benestar dels altres.

•Mereixen sanció legal els actes que atempten contra el benestar dels altres i la convivència.

•La moral (el gust) no pot ser mai el fonament de les normes legals. Aquest ha de ser el benestar o malestar objectius dels ciutadans d’un Estat

Una de les inclinacions més universals de la humanitat és

la d’estendre el que es pot anomenar “policia moral” fins al punt d’envair les llibertats més legítimes de l’individu

Si una societat desitja que els seus individus siguin sans,

cultes, prudents, etc. Només ho pot aconseguir amb l’educació, mai amb la

coacció

Sobre la llibertat

Educació versus coacció

La tolerància és la condició per a la convivència en llibertat dels ciutadans d’un Estat i el criteri per a jutjar el seu desenvolupament.

Voltaire (1694-1778)

No estic d'acord amb el que diu, però defensaria fins a la

mort el seu dret a dir-ho.

Sobre la llibertat

Només ho pot aconseguir amb l’educació, mai amb la coacció...

Educació i autonomia individual

“En lloc d’una disminució hi ha necessitat d’un increment de l’acciódesinteressada per a promoure el bé dels altres. Però la benevolènciadesinteressada pot trobar altres instruments que fuets i flagels, tanten un sentit literal com metafòric, per a persuadir la gent.”

“S’haurien d’esperonar tothora a incrementar l’exercici de les sevesfacultats superiors i a créixer la direcció de llurs sentiments i finsvers objectes i contemplacions assenyats en comptes de necis, elevats en comptes de degradants. Però no té cap mena de justificació que una persona, o una colla d’elles, diguin a una altracriatura humana dotada d’ús de raó què no pot fer-ne. Ella mateixaés la persona més interessada en el seu propi benestar i l’interès que qualsevol altre, llevat d’alguns casos de fort lligam personal, hi pottenir, és fútil, comparat amb aquell que ella mateixa té.”

(SL)

Sobre la llibertat

LLIBERTAT POSITIVA LLIBERTAT NEGATIVA

•Capacitat de dur a terme una acció determinada.

•“Puc fer...”, “Em deixen fer...”, “Estar permès fer...”

•Lliure oposat a esclau

•Es coneix com la “llibertat dels antics”

•Absència de coacció (obstacles o impediments) per a l’acció.

•“Res no m’impedeix que faci...” «Tinc dret a...»

• Lliure oposat a súbdit

•Es coneix com “llibertat dels moderns”.

Sobre la llibertat

S’ha d’aconseguir el màxim de llibertat personal amb el mínim d’intervenció de la societat/Estat ESTAT MÍNIM

No hi ha dubte que les normes són necessàries per al funcionament col·lectiu,

però una desmesura oprimeix l’individu i el fa infeliç

•La funció de l’Estat és servir de garantia i de promoció dels drets i les llibertats de l’individu.

•La funció de l’Estat no és fer lleis que limitin les llibertats de les persones, ni controlar moralment els seus ciutadans. L’Estat ha de procurar no interferir en les conductes dels seus membres, excepte quan sigui absolutament necessari.

Es injust privar a algú de la llibertat personal (consciència i acció), la propietat o alguna cosa que li pertany per llei.

Mill defensa el dret de tot ciutadà a les llibertats bàsiques: expressió, associació, dret de vaga, llibertat educativa, llibertat religiosa

Un Estat té poder legítim per a intervenir en la protecció dels principis anteriors. Estat protector de les llibertats (Estat liberal)

Sobre la llibertat

3 principis bàsics de justícia

Es just que tothom rebi el que es mereix (principi de mèrit).

L’Estat ha de garantir la igualtat d’oportunitats en la major part d’assumptes, especialment en sanitat, treball i educació.

APLICACIÓ DEL PRINCIPI D’INDIVIDUALITAT DE MILL

“L’única llibertat que pot portar aquest és la que persegueix el nostre propi bé segons els nostres criteris, sempre que no atemptem contra la llibertat dels altres o no impedim els seus esforços per obtenir el seu propi bé.”

Llibertat de consciència, de pensament, de premsa, de reunió, d’expressió, d’opinió, d’acció… (Drets de 1ª generació)

Demano autonomia!

Sobre la llibertat

Un exemple: la llibertat de pensament i d’opinió

• Mill està en contra de la coacció del govern o del poble (opinió pública) sobre elpensament i l'expressió d'aquest pensament.

• No s'ha d'impedir l'expressió d'una opinió (tolerància) sempre i quan no siguiperjudicial portar-la a la pràctica.

• Per al benestar intel·lectual de la humanitat és necessària la llibertat d'opinió i lallibertat d'expressar-la, per 4 motius assenyala Mill:

1. Una opinió encara que sigui reduïda al silenci pot ser vertadera.2. Encara que una opinió estigui equivocada pot tenir una part de veritat.3. Encara que una opinió fos tota veritat, a menys que sigui discutida, pot ser

considerada falsa a causa dels prejudicis de la societat.4. Una opinió si no s'expressa es pot debilitar i perdre.

• Mill accepta la llibertat d'opinió i d'expressió de totes aquelles opinions que siguipossible discutir, però no d'aquelles que no admeten cap tipus de crítica o discussiópossible. No es pot ser tolerant amb els intolerants.

DEMOCRÀCIA I IGUALTAT

Es passa d’una consideració democràtica (la igualtat de tothom a l’hora de fer valer els seus interessos, perquè cada vot és comptat per un i només

per un), a una consideració de caire humanista i no totalitari

De la base que cada vot val només per un i tots els vots valen igual, es necessari cooperar amb els altres és una estratègia per tal de fer triomfar

els propis interessos particulars i que cada individu visqui millor

la llibertat i la igualtat són inseparables del concepte

de «civilització».

L’estat natural i biològic seria la

violència.

Cultura, educació i simpatia (Hume). La simpatia no és un sentiment que ens surti de forma natural, cal conrear la societat per a sentir simpatia per les persones, la qual s’expressa de forma simbòlica i requereix uns sentiments

“treballats” per l’experiència.

Simpatia = sentiment dinàmic que produeix felicitat col·lectiva.≈ fraternitat, dels republicans≈ solidaritat, dels socialistes

Sobre la llibertat

Un Estat ha de promoure la discrepància i no la conformitat. L’opinió pública mediatitzada és un perill per a la llibertat.

Com que la llibertat d’expressió i de participació política són fonamentals per a les persones, i la democràcia és l’únic sistema que les té en la seva base, la democràcia és, doncs, el millor sistema polític.

Objeccions:

La democràcia ha de ser prou representativa de les minories. Democràcia representativa en què estiguin presents tots els punts de vista i no només els majoritaris.

En una democràcia les minories han de poder fer-se sentir

Es la democràcia el millor sistema polític?

Resum idees principals per capítolsPròleg.• Segons Mill el que distingeix a l'home de la resta d'animals no és el pensament

racional i el domini sobre la naturalesa, sinó la llibertat d'escollir i experimentarsense traves ni impediments.

I. Introducció• L'objecte d'estudi no és el lliure albir, sinó la llibertat social o civil, és a dir, la

naturalesa i els límits del poder que pot exercir legítimament la societat sobrel'individu.

• Mill denuncia un dels perills de la societat democràtica: L'opinió pública i la tiraniade la majoria.

• Les relacions socials s'haurien de regir per un senzill principi que justifiqui laintervenció de la societat en la pròpia llibertat: l'autoprotecció i evitar que esperjudiqui als altres.

• Cadascú és sobirà d'ell mateix sempre i quan no afecti la integritat dels altres. Si noés així l'Estat pot interferir en la llibertat per tal de defensar als ciutadans, en elsaltres casos l'ha de promoure i defensar.

“SOBRE LA LLIBERTAT” (1859):

II. Llibertat de pensament i discussió• Mill està en contra de la coacció del govern o del poble (opinió pública) sobre el pensament i

l'expressió d'aquest pensament.

• No s'ha d'impedir l'expressió d'una opinió (tolerància) sempre i quan no sigui perjudicialportar-la a la pràctica. I per saber si és perjudicial o no, s'ha de discutir abans.

• El deure del govern i dels individus és formar opinions el més vertaderes possibles senseimposar-les a menys que s'estigui completament segur que són certes. Ara bé, Mill remarcaque les opinions no es poden imposar sense discutir-les abans.

• Per al benestar intel·lectual de la humanitat és necessària la llibertat d'opinió i la llibertatd'expressar-la, per 4 motius assenyala Mill:

1. Una opinió encara que sigui reduïda al silenci pot ser vertadera.2. Encara que una opinió estigui equivocada pot tenir una part de veritat.3. Encara que una opinió fos tota veritat, a menys que sigui discutida pot ser

considerada falsa a causa dels prejudicis de la societat.4. Una opinió si no s'expressa es pot debilitar i perdre.

• Mill accepta la llibertat d'opinió i d'expressió de totes aquelles opinions que sigui possiblediscutir, però no d'aquelles que no admeten cap tipus de crítica o discussió possible. No es potser tolerant amb els intolerants.

“SOBRE LA LLIBERTAT” (1859):

III. De la individualitat com un dels elements del benestar

• La llibertat s'ha de limitar quan pot ser un perjudici per un altre. Però en altrescasos s'ha d'afirmar la individualitat com a un bé per a la diversitat d'opinions en totel que no concerneixi als altres.

• Mill seguint les idees de W. Von Humboldt) afirma que per al desenvolupament dela individualitat es requereixen dues condicions:- llibertat- varietat de situacions.

• No solament és important el que els homes fan sinó la classe d'homes que ho fan.S'ha de promoure la individualitat en el pensament i en l'expressió d'opinions.

• La naturalesa humana no és una màquina i està sempre amenaçada pel perill de lamanca d'impulsos i preferències personals.

• Mill reclama la necessitat d'originalitat davant el despotisme del costum. Peraquest motiu, s'ha de millorar la política, la moral i l'educació, per a fer possible quecreixi la individualitat (no implica egoisme, sinó tenir idees pròpies). És bo per a lasocietat i el seu progrés que no tothom pensi el mateix.

“SOBRE LA LLIBERTAT” (1859):

“SOBRE LA LLIBERTAT” (1859):Cap. 4: “DELS LÍMITS DE L’AUTORITAT DE LA SOCIETAT SOBRE L’INDIVIDU”.

LECTURA

APARTATS1.- El públic i el privat2.- Educació i autonomia individual3.- Dos tipus de deures4.- El reducte de la llibertat individual5.- Paradoxes de la llibertat6.- Individu i opinió pública7.- La llibertat religiosa8.- El paper de les elits i de les classes populars9.- Drets socials – Drets de llibertats10.- Relativisme cultural

PROPÒSIT del capítol:a.- vincular el progrés de la individualitat al progrés social.b.- mostrar que del canvi de cada ésser humà en particular en

depèn el progrés de la humanitat en el seu conjunt.c.- defensar que la diversitat de formes de pensar i de viure és, en

ella mateixa, una font de millora social.