A LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE...
43
Transcript of A LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE...
MOCIÓ QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE LA
NECESSITAT URGENT D’ELABORAR LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL A
L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’EBEP (Estatuto Básico del Empleado Público), en
regular les bases del règim estatutari dels funcionaris i del personal laboral al servei de
les Administracions Públiques, va suposar una important reforma d’aplicació directa en
l’àmbit de l’Administració Local. En aquest sentit, en el seu art. 74, disposa que les
Administracions Públiques estructuraran la seva organització a través de la Relació de
Llocs de Treball (RLT) o altres instruments organitzatius similars que comprendran, al
menys, la denominació dels llocs de treball, grups de classificació professional, cossos
i escales, o en el seu cas, als que estiguin adscrits, els sistemes de provisió i les
retribucions complementàries.
Així mateix, l’art. 90.2 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim
Local, estableix que” les Corporacions Locals formaran les relacions de tots els llocs
de treball existents en la seva organització (...)”
Per tot això, podem afirmar que la RLT es configura com un instrument tècnic
d’ordenació de tot el personal, convertint-se en l’eix sobre el que gira la major part de
la gestió de treballadors públics, de manera que el seu ús possibilita i garanteix la
carrera administrativa, establint de forma clara el seu sistema de provisió,
procediments de promoció interna, aplicació dels sistemes retributius (especialment els
complements específics), determinació de la valoració de la formació en procediments
de selecció i provisió de llocs de treball, i en definitiva, la creació, modificació i
supressió de llocs de treballs i les atribucions bàsiques de cadascun d’ells.
Atesa la normativa de referència, en concret, l’art. 74 de l’EBEP, existeix certa
permissivitat per a la utilització d’”altres instruments normatius similars”, com ara la
utilització d’un catàleg de llocs de treball, única eina junt amb la plantilla de la que
disposa l’Ajuntament de Tarragona, però que tant la doctrina com reiterada
jurisprudència del TS i diversos TSJ, al respecte, els configuren com instruments
alternatius provisionals.
El temps emprat en l’ús de dit catàleg en aquesta Administració supera el que
qualsevol pot considerar com a “provisional”, tot i les demandes sindicals i polítiques al
respecte que es venen formulant al llarg de diverses legislatures i mandats, suposant
una falta de seguretat jurídica i l’existència de greus distorsions en la gestió dels
recursos humans locals.
Atès que el 15 de juliol de l’any en curs, el GM de la CUP va formular la pregunta per a
ser resposta per l’Alcalde, en el Ple que tingué lloc el 17 de juliol de 2015, que
literalment es transcriu a continuació:
“Per què l’Ajuntament de Tarragona no disposa d’una relació de llocs de treball,
producte d’una valoració dels llocs de treball i d’una estructura organitzativa? Existeix
cap termini per l’elaboració d’aquests documents?” i, essent la resposta per part de
l’Alcalde “s’està elaborant aquesta relació de llocs de treball, amb la valoració
corresponent. No existeix cap termini. Quan abans, millor”.
El Grup Municipal de la CUP proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS:
PRIMER. Elaboració d’una RLT de l’Ajuntament de Tarragona i dels seus organismes
autònoms, amb recursos propis de l’Ajuntament, i posterior aprovació pel Ple de la
mateixa.
SEGON. Que dita elaboració de la RLT obeeixi als principis i característiques que en
regulen la seva confecció, en la normativa de general i especial aplicació.
TERCER. Que s’assumeixi el compromís d’elaboració de la RLT per part de la
Corporació, interposant un màxim temporal de 3 mesos per a l’obtenció de la mateixa.
Grup Municipal de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona
Tarragona, Països Catalans, a 19 de novembre de 2015
MOCIÓ QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE LA
NECESSITAT URGENT D’ELABORAR LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL A
L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’EBEP (Estatuto Básico del Empleado Público), en
regular les bases del règim estatutari dels funcionaris i del personal laboral al servei
de les Administracions Públiques, va suposar una important reforma d’aplicació
directa en l’àmbit de l’Administració Local. En aquest sentit, en el seu art. 74,
disposa que les Administracions Públiques estructuraran la seva organització a través
de la Relació de Llocs de Treball (RLT) o altres instruments organitzatius similars que
comprendran, al menys, la denominació dels llocs de treball, grups de classificació
professional, cossos i escales, o en el seu cas, als que estiguin adscrits, els sistemes
de provisió i les retribucions complementàries.
Així mateix, l’art. 90.2 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de
Règim Local, estableix que” les Corporacions Locals formaran les relacions de tots els
llocs de treball existents en la seva organització (...)”
Per tot això, podem afirmar que la RLT es configura com un instrument tècnic
d’ordenació de tot el personal, que es converteix en l’eix sobre el qual gira la major
part de la gestió de treballadores i treballadors públics, de manera que el seu ús
possibilita i garanteix la carrera administrativa, i que estableix de forma clara el seu
sistema de provisió, procediments de promoció interna, aplicació dels sistemes
retributius (especialment els complements específics), determinació de la valoració
de la formació en procediments de selecció i provisió de llocs de treball, i en
definitiva, la creació, modificació i supressió de llocs de treballs i les atribucions
bàsiques de cadascun d’ells.
Atesa la normativa de referència, en concret, l’art. 74 de l’EBEP, existeix certa
permissivitat per a la utilització d’”altres instruments normatius similars”, com ara
la utilització d’un catàleg de llocs de treball, única eina junt amb la plantilla de la
que disposa l’Ajuntament de Tarragona, però que tant la doctrina com reiterada
jurisprudència del TS i diversos TSJ, al respecte, els configuren com instruments
alternatius provisionals.
El temps emprat en l’ús de dit catàleg en aquesta Administració supera el que
qualsevol pot considerar com a “provisional”, tot i les demandes sindicals i
polítiques relatives a la necessitat de confecció de la RLT que es venen formulant al
llarg de diverses legislatures i mandats. Això suposa una falta de seguretat jurídica i
l’existència de greus distorsions en la gestió dels recursos humans locals.
Aquestes distorsions poden donar peu a què un gran nombrede treballadors i
treballadores d’aquesta Administració realitzin de forma habitual feines superiors a
la categoria que tenen reconeguda sense que consti ni en els seus expedients
personals ni en rebin la corresponent remuneració. Per si fos poc, aquesta situació
pot arribar a tal punt de desmotivació, que fins i tot generi l’abandonament del lloc
de treball de professionals de gran vàlua.
Així mateix, la inexistència d’un model organitzatiu definit en la RLT, amb la
corresponent descripció de cadascun dels llocs de treball de la casa, pot propiciar
abusos de poder com l’assignació il·legal, sense cap criteri definit, de múltiples
Complements Específics (CE), marginant la gran majoria de treballadors i
treballadores municipals vers altres col·lectius de la casa als que s’atorguen aquests
CE. Cal recordar, que per l’establiment o modificació del CE s’exigeix, amb caràcter
previ, que la corporació efectuï una valoració dels llocs de treball (VLT), i que com
es lògic, no pot realitzar-se acuradament si no definim primer la relació de llocs de
treball, és a dir, funcions i característiques de cada lloc de treball per poder-lo
valorar correctament.
La manca d’aquest document (RLT), a més de perjudicar el bon funcionament dels
recursos humans d’aquest Ajuntament, possibilitaria nomenar, fer i desfer nombrosos
nomenaments, el que pot suposar que es consolidin aquestes pràctiques com un dels
mètodes vàlids per promocionar i rebre pujades salarials, sense cap tipus de control i
límits per part del govern, essent l’únic criteri utilitzat el clientelisme polític i
sindical.
Ateses les nombroses modificacions de plantilla que s’han portat en diferents
sessions d’aquest Ple al llarg d’aquesta legislatura, convé posar atenció en allò que
ens diu la reiterada jurisprudència al respecte, segons la qual, la creació de llocs de
treball s’ha de motivar convenientment d’acord a les necessitats organitzatives i a la
relació de llocs de treball. Aquest últim document, en no existir, no pot utilitzar-se
en aquesta Administració, incorrent aquesta Corporació en reiterades il·legalitats.
En aquest sentit i per posar només un cas, la sentència dictada pel TS, sala de lo
contencioso-administrativo, secció 7ª, en data 20 d’octubre de 2008 estableix :
“ La consecuencia de que la Corporación Local demandada no haya dado cumplimiento aún a lo dispuesto en los arts. 90.2º de la LBRL y 16 de la Ley 30/1984, se traduce en una merma de sus facultades de autoorganización que no puede pretender sustituirlas por medio de modificaciones de la Plantilla Orgánica cuyo ámbito es más reducido (no determina las características esenciales del puesto, ni requisitos para su ocupación), su finalidad es distinta (predominantemente de ordenación presupuestaria, STS 16.11.2001).
(...) Establecida la Relación de Puestos de Trabajo como el instrumento idóneo para la
modificación del contenido, valoración de complementos etc., de cada puesto de trabajo, haya
sido o no aprobada dicha Relación, no pueden modificarse sino a través de ésta, y no por una
simple aprobación de la Plantilla Orgánica (...)”
Atès que el 15 de juliol del 2015, el GM de la CUP va formular la pregunta per a ser
resposta per l’Alcalde, en el Ple que tingué lloc el 17 de juliol de 2015, que
literalment es transcriu a continuació:
“Per què l’Ajuntament de Tarragona no disposa d’una relació de llocs
de treball, producte d’una valoració dels llocs de treball i d’una
estructura organitzativa? Existeix cap termini per l’elaboració
d’aquests documents?”
Essent la resposta per part de l’Alcalde
“s’està elaborant aquesta relació de llocs de treball, amb la valoració
corresponent. No existeix cap termini. Quan abans, millor”.
Atès que el Grup Municipal de la CUP va retirar una moció que estava prevista
presentar-se en el Ple de 30 de novembre de 2015, quatre mesos més tard d’haver
rebut l’anterior resposta, sobre la necessitat urgent d’elaborar la RLT, davant
l’afirmació per part del govern municipal d’iniciar l’elaboració de dit document.
Atès també que en diferents espais municipals, entre ells, la Junta de Portaveus, es
va adquirir el compromís de disposar d’aquesta relació de llocs de treball abans de
l’estiu del 2016 i que a data d’avui encara es troba en tràmit d’al·legacions,
desconeixent quant temps més haurà de passar per obtenir aquest document
essencial per la gestió del personal, junt amb els greuges generats dia rere dia per
aquest fet, a la majoria d’empleats municipals,
El Grup Municipal de la CUP proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS:
PRIMER. Elaborar una Relació de Llocs de Treball (RLT) de l’Ajuntament de
Tarragona i dels seus organismes autònoms, amb recursos propis de
l’Ajuntament, i posterior aprovació pel Ple de la mateixa.
SEGON. Que dita elaboració de la RLT obeeixi als principis i característiques que en
regulen la seva confecció, en la normativa de general i especial aplicació.
TERCER. Que s’assumeixi el compromís d’obtenció d’aquesta RLT per part de la
Corporació, interposant com a màxim termini el primer semestre del
2017.
Grup Municipal de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona
Tarragona, Països Catalans, a 2 de novembre de 2016
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA DE
RECOLZAMENT ALS TREBALLADORS DE L’EMPRESA BIC GRAPHIC
EXPOSICIÓ DE MOTIUS:
Al febrer de 2016, la direcció de BIC Graphic va comunicar al comitè d’empresa que
iniciava el que ella va denominar com a pla estratègic, que ha dut a terme amb total
opacitat, sense donar opció de participar ni a la plantilla ni als seus representants.
Com a conseqüència d'això, la representació legal de la plantilla va recórrer a la
Inspecció de Treball, al Tribunal Laboral de Catalunya i a altres instàncies per reclamar
el compliment del dret d'informació i consulta.
La direcció de l'empresa BIC Graphic va presentar un ERO per acomiadar 136
treballadors de la seva planta de Tarragona, el 36% del total de la plantilla, mentre que
la seva filial Norwood va anunciar el tancament del magatzem de la Granada del
Penedès (Barcelona), en el qual treballen 32 persones, al·ludint a la forta caiguda de la
demanda i l'enorme pressió de preus, que han reduït significativament les vendes.
Les dues empreses van comunicar a les representacions legals dels treballadors l'inici
d'un procés de reestructuració per causes productives, organitzatives i econòmiques que
afectarà la planta tarragonina i al magatzem de la Granada.
Els sindicats de la planta de Tarragona han rebutjat l'ERO i han emplaçat a l'empresa a
negociar un pla de viabilitat que garanteixi mesures no traumàtiques per al personal. Els
mateixos indiquen que les causes econòmiques que al·lega l'empresa no estan
justificades, ja que la multinacional francesa a la qual pertany aquesta fàbrica va obtenir
un benefici de 400 milions d'euros el passat any. A més, lamenten que els més de
catorze mesos que s'ha pres BIC Graphic com període de reflexió per avaluar el futur de
la seva unitat de negoci a Espanya no hagin servit per altra cosa que per acomiadar
treballadors, i entenen com un fracàs la negativa de l'empresa a que la plantilla
participés en la definició del pla de viabilitat.
Divendres passat es va celebrar la primera reunió del període de consultes de l'expedient
amb la participació de totes les parts implicades. En el mateix, BIC Graphic i Norwood
es van comprometre a donar suport als seus empleats durant tot el procés de negociació
de l'ERO i a plantejar mesures com orientació per trobar llocs de treball alternatius o
cursos de formació.
El comitè d'empresa de BIC Graphic ha convocat vaga a la fàbrica els propers dies 2, 4,
10 i 17 de maig per demanar a la companyia que retiri aquest Expedient de Regulació
d'Ocupació, coincidint amb les reunions que els representants dels treballadors tenen
amb l'empresa.
Per tot l'exposat, el Consell Plenari adopta a els següents
ACORDS:
PRIMER.- L'Ajuntament de Tarragona vol donar el seu total suport als treballadors
afectats per l'Expedient de Regulació d'Ocupació de Bic Graphic.
SEGON.- Que s’insti a l’empresa Bic Graphic a retirar l’Expedient de Regulació
d’Ocupació i a que s’iniciïn les negociacions pertinents amb el comitè d’empresa per
acordar el pla de viabilitat de l’empresa.
Tarragona, a 26 d’abril de 2017
MOCIÓ QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR (CUP)
PER TAL DE FACILITAR QUE LES ENTITATS TARRAGONINES GAUDEIXIN
D’ESPAIS PROPIS
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Darrerament, als Consells Plenaris de l’Ajuntament de Tarragona s’aproven cessions
d’ús a precari de locals municipals a entitats de la ciutat, per tal que aquests es
destinin a seu social i d’activitats associatives. Fins al moment aquestes cessions
responen a la voluntat del govern municipal actual d’ordenar i regularitzar la realitat
actual.
És quelcom habitual que a les comissions informatives així com al ple municipal, els
grups polítics reclamin una justificació objectiva a l’hora de determinar quines entitats i
col·lectius poden gaudir d’un espai propi i quins no. En aquest sentit, seria necessària
la concreció d’uns criteris objectius similars als que es fan servir a l’hora d’atorgar
subvencions, per tal de determinar per què unes entitats poden obtenir les cessions
d’ús a precari dels edificis o espais municipals i d’altres no. Altrament, es podrien
produir greuges comparatius entre les entitats que gaudeixen d’un espai cedit propi pel
fet que “sempre l’han tingut” i d’altres de nova creació que mai no han disposat de cap
espai municipal.
Sense anar més lluny, en els darrers anys diversos col·lectius han expressat el seu
malestar pel fet de no disposar de cap espai municipal per dur a terme les seves
activitats, malgrat estar duent a terme funcions d’interès i beneficioses per al conjunt
de la ciutat, com és el cas de diversos agrupaments escolta i esplais, entre d’altres.
Amb l’objectiu que el màxim d’entitats possible pugui gaudir d’espais públics on
establir les seves seus i on dur a terme la seva activitat ordinària, la CUP proposa al
ple l’adopció dels següents
ACORDS:
PRIMER.- Fer públic el llistat de tots els espais de titularitat pública que podrien
emprar les entitats, indicant aquells que ja s’han cedit a col·lectius i
concretant quins són.
SEGON.- Encomanar als tècnics municipals corresponents l’elaboració d’uns criteris
objectius a partir dels quals es pugui determinar quines entitats poden gaudir
d’un espai propi.
TERCER.- Publicitar una convocatòria en la que puguin participar totes les entitats que
vulguin gaudir d’un espai on ubicar la seva seu així com dur a terme les
seves activitats, i emprar els criteris objectius per tal de distribuir els espasi
públics de forma equitativa, raonada i transparent.
CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR
Tarragona, 7 de febrer de 2018
Laia Estrada Cañón
Portaveu del Grup Municipal de la CUP a l'Ajuntament de Tarragona
MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT
POPULAR (CUP) DE TARRAGONA EN SOLIDARITAT AMB EL PAS DEL
CORRESCALES I CONTRA LA PRECARIETAT
EXPOSICIÓ DE MOTIUS:
Del 18 al 21 de febrer del 2016, centenars de treballadores i treballadors de Movistar
i les seves contractes estan recorrent els 800 km que separen Bilbao de Barcelona
seguint un torn de relleus. Han decidit córrer de dia i de nit, amb fred, pluja o neu,
per tal de denunciar la repressió que com a treballadores i treballadors han patit per
part de l’empresa i les seves contractes després de la “vaga de les escales”, la
primavera del 2015, però sobretot també per tal de mostrar que la precarietat és una
xacra que només es pot combatre amb la dignitat, plantant cara.
Ben al contrari d’allò que ens volen fer creure, la precarietat no és ni
“indispensable” ni “necessària” per tal de tenir treball, no és “l’única forma” que la
feina pot prendre en l’actualitat, no és “el preu que cal pagar” davant de la crisi per
tenir feina. La precarietat és una imposició de les empreses, sobretot de les
multinacionals. Aquesta precarietat, paradoxalment està organitzada mitjançant la
desregulació de les condicions de treball a què ens ha portat l’actual feblesa sindical
i el domini de classe dels rics sobre els pobres. La precarietat és la forma que prenen
avui la majoria de relacions laborals en el món capitalista neoliberal i com a tal cal
combatre-la.
Plantar-li cara requereix constància, determinació, organització i, sobretot, dignitat.
Requereix un radical canvi de perspectiva que es negui a l’acceptació del “menor
mal possible” i rebutgi la idea que “no hi ha res a fer”. Les treballadores i
treballadors de Movistar i les seves contractes ens van demostrar moltes coses en la
seva lluita a través de la vaga social de la primavera del 2015. Van deixar clar que la
unitat de les persones explotades és bàsica i central, tal com ho és la identificació
dels culpables d’aquesta precarietat. Ara, ens en tornen a donar bones mostres amb
el Correscales, que no és només una marxa sinó, sobretot, un camí, una explicitació
de les precarietats que s’estenen arreu del territori i de les empreses que no paren
de tenir beneficis a costa precisament de les pèrdues de totes i tots.
Tarragona n’és una de les etapes (passaran per la nostra ciutat el diumenge 21 de
febrer a les nou de la nit) i és alhora una de les ciutats en què la precarietat es fa
present en moltes de les múltiples formes que pren la contractació laboral i les
fórmules il·legals sense cap tipus de contractació. Algunes d’aquestes formes
precaritzadores es donen, també, dins de les mateixes administracions públiques. En
aquest àmbit, les precarietats prenen diverses formes però, sobretot, s’esdevenen en
moltes de les feines que aquestes administracions realitzen a través de subcontractes
o serveis externalitzats. Ningú no es pot rentar les mans davant de la precarietat en
què viuen les treballadores i treballadors de les empreses que “ofereixen serveis” a
les administracions públiques perquè en massa casos “el criteri econòmic” és el que
acaba essent determinant per tal que una empresa externa aconsegueixi una
concessió d’una administració pública. Cal ser conscients que en la majoria dels
casos, el criteri econòmic (guanyar un concurs públic perquè s’ha presentat la
proposta més barata) obre la porta a l’absoluta precarització de les relacions
laborals.
Per tots els motius anteriorment exposats, proposem al Plenari de l’Ajuntament de
Tarragona l’adopció dels següents ACORDS:
PRIMER: L’Ajuntament de Tarragona, municipi inclòs com a etapa en el Correscales,
se solidaritza amb les treballadores i els treballadors acomiadats per Movistar o les
seves contractes com a forma de repressió per la seva participació en l’anomenada
vaga de les escales desenvolupada fa sis mesos.
SEGON: L’Ajuntament de Tarragona vetllarà per tal que les empreses que hagin
signat contractes de serveis de qualsevol mena amb aquesta administració no
incloguin formes contractuals precaritzadores. Alhora, com que aquesta és una
pràctica que ja es dóna, s’interrompran o no es renovaran ni concessions ni
externalitzacions que precaritzin les condicions de vida de les treballadores i els
treballadors contractats i subcontractats. L’Ajuntament assegurarà que en tota la
seva estructura s’adeqüin els seus processos de licitació i plecs de condicions en
aquest sentit.
Grup Municipal de la CUP de Tarragona
Tarragona, Països Catalans, 12 febrer de 2016
MOCIÓ QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) DE
TARRAGONA PER TAL DE QUE TARRAGONA IMPULSA I L’IMET GESTIONIN L’ANTIC
INSTITUT GAUDÍ DE LA CONSTRUCCIÓ.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS:
Atès que el Tarragonès, segons dades de l’observatori d’ocupació del Servei d’
Ocupació de Catalunya (SOC), registrava al març del 2016 una taxa d’atur del 16%, i
en concret la ciutat de Tarragona d’un 15,57%, i que el Tarragonès es situa entre
les comarques amb uns dels índex d’atur més alts de tot Catalunya
Atès que segons el Ministerio de Educación de l’estat Espanyol el curs 2014-2015 la
taxa d’abandonament de l’educació secundària obligatòria a Catalunya va ser del
22,2%
Atès que dos dels sectors més vulnerables i que més han patit la crisi econòmica a
nivell laboral han estat els joves amb una baixa qualificació formativa i
treballadors majors de 45 anys que havien estat vinculats al sector de la
construcció.
Atès que tant el Servei d’ Ocupació de Catalunya com els diferents ens públics que
realitzen polítiques d’ocupació conclouen que un dels nous filons d’ocupació és el
de la “Millora d'allotjaments” i, dins d’aquest, concretament el de “Rehabilitació i
reparacions d'interiors d'immobles” així com el de “Rehabilitació de l'exterior
d'immobles”
Atès que actualment la Generalitat de Catalunya du a terme els anomenats
programes de formació i inserció adreçats a joves que han abandonat l’educació
secundària obligatòria (ESO), i que la finalitat d'aquests programes és proporcionar
a aquests joves la possibilitat d'incorporar-se de nou al sistema educatiu per
continuar estudis de formació professional, facilitant l'aprenentatge imprescindible
per accedir al mercat de treball amb millors possibilitats d'obtenir una ocupació
qualificada i duradora
Atès que l’oferta formativa del curs 2016-2017 del Tarragonès només trobem dos
programes de formació inserció de la família professional d’edificació, i que
ambdós pertanyen al d’auxiliar de paleta i no hi trobem cap d’auxiliar de pintura
Atès que anualment el Servei d’ Ocupació de Catalunya treu diverses convocatòries
de foment de l’ocupació i de formació ocupacional i que, des del 2008, dins
l’Ajuntament trobem que l’IMET és l'organisme municipal responsable de la gestió,
organització i optimització dels serveis i projectes que en l’àmbit educatiu no
universitari són de competència municipal
Atès que Tarragona Impulsa és el servei de l’Ajuntament de Tarragona que
desenvolupa tots els programes relacionats amb les polítiques actives d’ocupació,
la creació d’empreses i la dinamització del teixit empresarial, i que inclouen els
següents eixos:
a) la formació presencial subvencionada per a persones en situació d’atur o que
estiguin treballant
b) la formació presencial continuada per a persones que estiguin treballant
c) els programes que combinen l’ocupació amb formació professionalitzadora i
transversal
Atès que Tarragona compta amb l’antic Institut Gaudí de la Construcció (finca
situada al C/ Riu Siurana 55), un espai on es realitzava formació en l’àmbit de la
construcció adreçada especialment envers treballadors o aturats d’aquest sector, i
que la gestió de l’Institut Gaudí de la Construcció depenia fins començaments
d’enguany de la Federació de Gremis de la Construcció de la Província de
Tarragona (FEGCO)
Atès que l’antic Institut Gaudí de la Construcció es troba situat als barris de
Ponent, una de les zones més desafavorides de la ciutat i amb un índex més alt de
fracàs escolar i d’atur juvenil
Atès que la gestió de l’antic Institut Gaudí de la Construcció per part de l’IMET i de
Tarragona Impulsa podria ser una bona iniciativa per tal de revitalitzar la zona de
Ponent així com el barri de Campclar
Atès que des de l’IMET i a través de l’ Institut Gaudí de la Construcció es podrien
iniciar programes de formació i inserció per a joves de la ciutat en la família
professional de l’edificació i obra civil, sector que a hores d’ara disposa d’una
oferta formativa molt limitada
Atès que a través de l’antic Institut Gaudí de la Construcció des de Tarragona
Impulsa es podria ampliar la formació ocupacional mitjançant certificats de
professionalitat adreçats a persones aturades
Atès que la despesa per la gestió de programes de formació ocupacional com la de
programes de formació i inserció aniria a càrrec de les subvencions i atorgament
que fan els diferents departament de la Generalitat a través de les seves
convocatòries sense que tinguessin una despesa afegida als pressupostos
municipals.
Atès que els pressupostos municipals de l’Ajuntament de Tarragona inclouen des de
fa anys una partida del 0,5 % del pressupost total a aportacions municipals per a
programes d’ocupació, i que la dotació pressupostària per a l’any 2016 és de
1.000.000 d’euros
Atès que aquesta dotació podria servir per afrontar les necessitats de personal
extra en cas que la subvenció de la Generalitat de Catalunya no cobrís la totalitat
de la despesa de personal
El Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), demana al Ple de
l’Ajuntament de Tarragona l’adopció dels següents ACORDS:
PRIMER: Assumir des de l’IMET i Tarragona Impulsa la gestió de l’antic Institut
Gaudí de la Construcció situat al Carrer Siurana 55 de Tarragona
SEGON: Sol·licitar als tècnics municipals de Tarragona Impulsa i de l’IMET que
concretin l’oferta formativa més idònia per a desenvolupar en aquest espai
TERCER: Posar a disposició pública l’oferta formativa de cara al curs 2017-
2018
Laia Estrada, portaveu del Grup Municipal de la CUP
Tarragona, Països Catalans, 15 de juliol de 2016
1
Moció per la defensa dels treballadors/es que treba llen en empreses subcontractades per aquesta Administració local.
En un context de crisi econòmica que afecta la majoria de treballadors i treballadores, agreujada per la reforma laboral del 2012 (Reial Decret Llei 10/2012, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, Reial decret que posteriorment va ser substituït per la Llei 3/2012, del 6 de juliol, que porta el mateix títol) i la del 2013 (Reial Decret Llei 16/2013, de mesures per afavorir la contractació estable i millorar l’ocupabilitat dels treballadors) que, lluny d’afavorir la creació i estabilitat de l’ocupació, han precaritzat les condicions laborals, sumant-hi una nova realitat, que agreuja encara més aquesta situació que pateixen els treballadors i les treballadores, les empreses multiserveis.
Considerem que l’Ajuntament té al seu abast, en la contractació pública, una eina important que pot i ha de contribuir a aconseguir objectius socials.
Per aquest motiu, i des de la perspectiva de la responsabilitat social, reclamem:
- Que el Consistori incorpori en el plecs de contractació una clàusula que garanteixi el compliment del conveni col·lectiu per part de l’empresa adjudicatària del contracte.
- Que el plec de clàusules incorpori, en un apartat específic, l’exigència a les empreses subcontractades del compliment de les disposicions vigents en matèria laboral, de seguretat social, de seguretat i salut en el treball, d’integració laboral, i el conveni corresponent del sector.
- Que l’Ajuntament, com a responsable final del servei, participi a requeriment de
dels tribunals laborals en la mediació de conflictes laborals entre els treballadors/es i les empreses subcontractades, vetllant sempre pel compliment de les disposicions vigents en matèria laboral.
El Ple de l’Ajuntament de Tarragona
Acorda:
Primer.- Adoptar el compromís que el consistori incorpori, en els plecs de contractació, una clàusula que garanteixi el compliment del conveni col·lectiu per part de l’empresa adjudicatària del contracte.
2
Segon. - Adoptar el compromís d’incorporar en el plec de clàusules l’obligació que les empreses subcontractades compleixin les disposicions vigents en matèria laboral, de seguretat social, de seguretat i salut en el treball, d’integració laboral, i el conveni de sector corresponent.
Tercer.- Compromís de l’Ajuntament de participar a requeriment dels tribunals laborals en la mediació dels conflictes laborals entre treballadors/es i les empreses subcontractades.
Quart.- Trametre còpia d’aquest acord al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya , a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP DE TARRAGONA
PER FER FRONT A L’ENCARIMENT DELS LLOGUERS
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Mentre l’habitatge segueixi sota la lògica del mercat és impossible abordar en
profunditat una situació tan greu en relació a la cobertura d’un dret tan fonamental
com és el dret a l’habitatge. Caldria preguntar-nos com hem arribat fins aquí, no hem
arribat fins aquí de forma casual ni perquè les famílies han volgut viure per sobre de
les seves possibilitats com hem escoltat en moltes ocasions. Cal deixar de culpabilitzar
a les famílies i començar a assenyalar que les persones que no poden accedir a un
habitatge no són persones vulnerables sinó vulnerades; vulnerades per un sistema que
no només permet l’especulació amb els drets fonamentals, sinó que la fomenta
descaradament.
El marc normatiu pel qual ens regim entén l’habitatge com un bé de mercat, com una
suculenta font d’ingressos per a uns pocs, el sistema de provisió d’habitatges es regeix
pel lliure mercat, s’orienta a l’activació del sector de la construcció com a dinamitzador
econòmic i impulsa la propietat privada com a règim majoritari de tinença i la compra
com a mode d’accés.
S’han fomentat unes polítiques fiscals que desgraven únicament la compra, s’ha seguit
una política del sol que incentiva l’especulació, s’han permès deliberadament els
abusos bancaris i s’ha consentit que es signessin milers d’hipoteques repletes de
clàusules abusives (des de l’irph, fins a les clàusules sol) i s’ha apostat per una
liberalització del lloguer que el desautoritza com a alternativa real.
La realitat actual és que han disminuït els desnonaments provinents d’execucions
hipotecaries però els desnonaments per impagament de lloguer o per precari
augmenten de forma considerable. Moltes de les persones que han patit l’estafa
bancària amb la signatura d’hipoteques amb clàusules abusives han quedat en
situacions d'insolvència permanent fet pel qual accedir a un habitatge s’ha convertit
gairebé en un repte impossible. Recordem però, que la banca en canvi ha rebut 60.000
milions d’euros públics en forma de rescat bancari.
Així mateix, volem posar de manifest que malgrat la Generalitat va publicar un índex
de referència de preus de lloguers dels 27 municipis més poblats, i entre els quals
figura Tarragona, aquest índex no te cap valor vinculant, no inclou cap paràmetre de
justícia del preu, i la realitat ens mostra com els preus de mercat encara estan molt per
sobre d’aquest índex
La Llei 24/2015 havia representat un avanç en la lluita per garantir el dret a l’habitatge
doncs, en base a unes reivindicacions de mínims, permetia treballar en la línia
d’incrementar el parc de lloguer de gestió pública i permetia desenvolupar legislació
per evitar l’existència d’habitatges buits. Aquesta llei va ser anul·lada, tal com també
va succeir amb la posterior llei d’habitatge 4/2016. Recentment, el Parlament va
aprovar una llei per tal de restituir totes les lleis suspeses, que també ha estat suspesa
pel TC.
En l’àmbit local, els municipis disposen de poc marge de maniobra per tal de fer front a
l’encariment dels lloguers, però disposen de diferents eines per tal de fer front a la
problemàtica habitacional: meses d’emergència, oficines locals de l’habitatge, borses
de mediació, pisos de propietat pública per al lloguer social, etc.
En el cas de Tarragona, el nombre de pisos d’emergència no arriba a la quinzena i els
pisos de lloguer social són poc més d’un centenar. Si a Catalunya un 20% de la població
es troba sota el llindar de la pobresa i tenim en compte que, segons dades de
l’IDESCAT, a Tarragona hi viuen 52.000 famílies, podríem estar parlant del voltant
d’unes 10.000 famílies tarragonines amb problemes socioeconòmics greus. És evident
que els 110 habitatges de lloguer social són clarament insuficients per fer front a les
necessitats habitacionals a la ciutat.
A més, amb un Pla Local d’Habitatge que no s’ha desplegat, a Tarragona continuem
sense disposar d’un cens d’habitatges buits així com els seus propietaris, fet que
dificulta el desenvolupament de mesures que permetin posar-los en lloguer. Aquest
registre ens permetria disposar d’una diagnosi de la situació de la ciutat i conèixer
quants habitatges no estan cobrint la seva funció social, també és una bona mesura
per poder disposar de dades de cara a l’expropiació d’aquells solars i propietats
infrautilitzats per raons d’interès públic.
Per tots aquests motius, el grup municipal de la CUP proposa al ple de l’Ajuntament de
Tarragona l’adopció dels següents
ACORDS:
Primer: Instar la Generalitat de Catalunya a garantir el dret a l’habitatge pel conjunt de
la població catalana.
Segon: Instar la Generalitat de Catalunya a promoure l’habitatge de lloguer de
titularitat pública, així com a establir els mecanismes i dotar als municipis de
recursos per complir l’obligació de les administracions públiques de reallotjar
les persones desnonades per la impossibilitat de pagar el lloguer, tal com es
contemplava a la Llei 24/2015 (art. 5.6)
Tercer: Que l’Ajuntament de Tarragona elabori i aprovi una Ordenança municipal
reguladora del procediment sobre verificació d’habitatges buits i, tot seguir,
elabori un registre de tots els habitatges, solars i propietats verticals
desocupades per un període superior a un any, tot indicant els seus propietaris,
que s’actualitzi de forma semestral.
Quart: Que l'Ajuntament de Tarragona faci ús del dret de tempteig i retracta en la
transmissió d'habitatges procedents d'execució hipotecària (judicial o notarial),
compensació o pagament de deute, ubicats a Tarragona, que hagin estat
adquirits a partir del 9 d'abril de 2008, per tal d'augmentar el parc disponible
d'habitatges de lloguer social, o insti la Generalitat a fer-ne ús en el cas
d'habitatges del municipi de Tarragona.
Cinquè: Que l’Ajuntament de Tarragona incrementi la dotació pressupostària
destinada a fer front a l’emergència habitacional amb l’objectiu de disposar
d’un parc públic de lloguer social capaç de donar resposta a la situació actual.
Laia Estrada Cañón
Portaveu del GM de la CUP
18 de setembre de 2018
MOCIÓ QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) DE
TARRAGONA, PER TAL QUE L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA MUNICIPALITZI EL
SERVEI QUE REALITZA LA UTE TARRAGONA SERVEIS UN COP EXPIRI EL CONTRACTE
VIGENT EL FEBRER DE 2017.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Atès que en els darrers mesos hi ha hagut reiterades queixes expressades per diverses
escoles de la ciutat en relació a la manca de diligència amb què s’efectuen les
reparacions a les instal·lacions educatives duta a terme per la UTE Tarragona Serveis,
Atès que s’ha evidenciat la ineficiència d’aquesta unió temporal d’empreses
conformada per EMTE Service SAU i Teyco SL, i que les mancances pel que fa a la
qualitat i celeritat del servei han quedat prou paleses, arribant a l’extrem que fins i
tot hi ha casos en els que ha de ser la mateixa escola, ajudada per pares i mares
d’alumnes o pel mateix professorat, qui acabi duent a terme les reparacions
necessàries,
Atès que les tasques que a hores d’ara realitza la UTE Tarragona Serveis podrien
millorar sensiblement si les funcions d’aquesta unió empresarial fossin
municipalitzades, de forma que el servei que s’encarrega de dur a terme el
manteniment i les obres a les escoles públiques i als edificis municipals tornés al
control públic,
Atès que cal defensar la gestió pública enfront l’externalització envers empreses
privades, ja que l’absència d’una motivació econòmica permet garantir un millor
servei alhora que possibilita unes millors condicions laborals per al personal, alhora
que es facilita la supervisió pública directa i la transparència del servei,
Atès que la legislació espanyola d'intervenció econòmica i tutela financera a les
administracions locals permet realitzar operacions d'aquest caràcter,
Atès que el contracte de la UTE Tarragona Serveis signat amb l’Ajuntament finalitza
el mes de febrer del 2017 i, per tant, es disposa de prou temps per a estudiar la
viabilitat de la mesura proposada,
El GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) A
L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA proposem l’adopció del següent ACORD:
PRIMER- S’iniciï el procediment per tal que l’Ajuntament de Tarragona
municipalitzi el servei de manteniment i d’obres a les escoles públiques i als
edificis municipals i subrogui la plantilla de treballadors i treballadores de la
UTE Tarragona Serveis, que s’encarrega de dur a terme aquest servei a la
ciutat.
Grup Municipal de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona
Tarragona, Països Catalans, 11 març de 2016
Moció de la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de
Pensions que presenta el Grup Municipal de la CUP per instar el
Govern Municipal de l’Ajuntament de Tarragona que es dirigeixi al
Govern Espanyol i als grups parlamentaris europeus en la Comissió
Europea per tal que rebutgi la creació d’un producte paneuropeu de
pensions individuals (PEPP) proposada per la Comissió Europea.
Exposició de motius:
El juny de 2017, la Comissió Europea (CE) va enviar al Parlamento Europeu (PE) una
Proposta de reglament del Parlament Europeu i del Consell sobre un producte
paneuropeu de pensions individuals (PEPP). De la proposta es dedueix que:
1- El PEPP té com a primer objectiu la creació d’un mercat de capitals europeu dins
del “Pla d’acció de la Comissió per a la creació d’un mercat de capitals de setembre de
2015”[1]. La proposta de la CE afirma que “Un mercat de pensions europeu de ´tercer
pilar´ d’una mida més gran impulsaria també l’aportació de fons d’inversors
institucionals”. El PEPP no és, per tant, un instrument de protecció social, sinó un
mecanisme d’acumulació de capitals.
2- La CE renuncia a l’objectiu que les pensions públiques siguin suficients, “l’Informe
sobre l’adequació de les pensions de 2015 va concloure que l’augment dels estalvis
addicionals... destinats a la jubilació podria ... alleugerir les repercussions d’unes
pensions més baixes dels règims públics en alguns Estats membres ... les pensions
complementàries podrien desenvolupar un paper clau en els ingressos per jubilació, en
particular quan les pensions públiques poden ser inadequades”.
3- Per promoure la subscripció del PEPP la CE exigeix que s’estableixin en els Estats
membres desgravacions fiscals, “Per tal d’animar els Estats membres a concedir una
desgravació fiscal als PEPP, la Comissió ha adoptat, junt amb la present proposta, una
Recomanació sobre el tractament fiscal dels productes de pensions individuals, inclòs el
producte paneuropeu de pensions individuals”. Les desgravacions fiscals per les
aportacions als plans de pensions individuals són molt regressives. Les treballadores i
treballadors de salaris baixos no poden destinar cap quantitat a plans de pensions i per
tant no desgraven. Són els perceptors d’alts salaris i rendes del capital els que poden
realitzar grans aportacions i desgravar.
4- El PEPP obre un enorme espai per a la valorització del capital financer. El valor de
mercat de les pensions individuals és de 0,7 billones d’euros. La CE calcula que, sense
la introducció del PEPP, augmentarà fins a 1,4 bilions el 2030 i, si s’introduís el PEPP,
fins a 2,1 bilions. El seu principal objectiu no és garantir unes pensions dignes per als
treballadors i treballadores en edat de la jubilació, sinó com la Proposta repeteix, un cop
i un altre, “Obtenir més capital i canalitzar-lo cap a inversions europees a llarg termini
en l’economia real”. No obstant, hauria de ser el sector públic, a través d’un pressupost
europeu molt millor que l’actual, el responsable de decidir i executar les inversions
necessàries per a l’economia i la societat europees, per exemple, per a la transició a un
sistema energètic descarbonitzat.
5- La Comissió Europea (CE) emmarca el PEPP en la promoció de la innovació
financera, “promoure un entorn que estimuli la innovació en el sector de productes
financers... la qual cosa pot contribuir alhora a la prestació de pensions adequades,
segures i sostenibles”. Hem de recordar que la innovació financera va estar en l’origen
de la crisi financera que va explotar amb violència el 2007 provocant en les economies
dels països capitalistes desenvolupats la més gran crisi econòmica i social des de la
Segona Guerra Mundial. A més, la innovació financera no garantirà pensions segures,
sinó que contribuirà a l’acumulació de capitals a la recerca de valoració i a la
inestabilitat financera que es va desencadenar a partir dels processos de financiarització
de l’economia capitalista mundial. El despropòsit i la irresponsabilitat arriba al màxim
quan la CE suggereix la inversió en “instruments derivats” d’altíssim risc i que
contribueixen a incrementar de manera exponencial la probabilitat i gravetat de les crisis
financeres.
6- La CE explica que el PEPP permetrà “garantir que els consumidors siguin
plenament conscients dels elements clau del producte”. La rendibilitat, o la falta de
rendibilitat, dels productes financers és essencialment incerta. Fa falta recordar que en
l’origen de la crisi de 2007 hi ha la creació i venda de productes financers complexos
construïts sobre hipoteques subprime. Les tres grans agències de qualificació,
Standar&Poor´s, Moody´s i Fitch, havien adjudicat a aquests productes la qualificació
d’AAA, màxima solvència, setmanes abans que el seu valor es reduís a 0. Alan
Greenspan, president aleshores de la Reserva Federal i màxim guru de les finances
mundials, va reconèixer “tot i que era conscient que moltes d’aquestes pràctiques
estaven tenint lloc, no tenia ni idea de com de significatives havien arribat a ser fins a
massa tard". Amb aquests antecedents, pretendre que les treballadores i treballadors
“siguin plenament conscients dels elements clau del producte” i dels riscos que corren
només poden ser incompetència o cinisme.
7- La CE enumera els promotors del PEPP, “bancs, companyies d’assegurances,
gestors D’actius, fons de pensions de treball, empreses d’inversió”. Si s’aprovessin pel
PE el PEPP, es produirà un desviament de possibles cotitzacions socials que podrien
augmentar els ingressos dels sistemes públics de pensions a empreses privades que
obtindran importants beneficis.
Acords
Per tot això sol·licitem a la Corporació Municipal d’aquest Ajuntament que:
1.- Es dirigeixi a la Comissió Europea per tal que retirin la proposta del PEPP.
2.- Es dirigeixi al Govern espanyol per tal que proposi i doni suport a la retirada
d’aquesta proposta en el Consell Europeu.
3.- Es dirigeixi als Grups Parlamentaris per tal que rebutgin aquesta proposta de
regulació quan surti a debat.
4.- Es dirigeixi al Govern espanyol i als grups parlamentaris de la Comissió Europea
per demanar-li que estudiï les mesures necessàries per tal que els sistemes públics de
pensions garanteixin unes pensions dignes i suficients.
5.- Es dirigeixi al Govern espanyol i als grups parlamentaris de la Comissió Europea per
tal que promogui l’eliminació de les desgravacions fiscals de les aportacions als fons de
pensions privats.
[1] Totes les cites entre cometes procedeixen del text de la proposta de la CE.
Grup Municipal de la CUP de Tarragona
Tarragona, Països Catalans
MOCIÓ QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR DE
TARRAGONA (CUP) EN SOLIDARITAT AMB ELS SINDICALISTES DE LA
UNIÓ DE PAGESOS ENCAUSATS PELS FETS DE L’ENOLÒGICA DE REUS
L’any 2009, la Unió de Pagesos del Camp de Tarragona va organitzar a la
ciutat de Reus una tractorada per tal de demanar preus justos dels productes
que conreen i que arriben al mercat amb uns preus distorsionats pels
intermediaris i per les pròpies lleis de mercat. El sindicat agrari va organitzar
una acció simbòlica davant de l’estació enològica de Reus.
Com a resultat d’aquesta acció, els Mossos d’Esquadra van actuar i van
resultar ferits agents i pagesos. Posteriorment, van ser identificats alguns
d’aquests darrers (alguns d’ells al mateix hospital mentre eren tractats per les
ferides).
Tot i tenir certificats mèdics que evidenciaven que havien estat lesionats durant
la intervenció dels agents, els sindicalistes van fer un exercici de responsabilitat
i es van limitar a demanar responsabilitats polítiques, que no es van produir ni
per part del delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, ni per part del
conseller Saura.
Tot plegat ha suposat per la Unió de Pagesos 100.000€ en costos judicials i
multes, a més de sis mesos de presó per als quatre pagesos encausats.
Vivim moments en què la llibertat d’expressió i de manifestació són vulnerades
des d’alguns poders fàctics no escollits democràticament, també són
qüestionades com a drets als que es poden acollir la ciutadania. El cas més
greu recentment potser és el d’Andrés Bódalo, sindicalista agrari del SAT
també condemnat i que ha hagut de fer ingrés a presó per uns aldarulls durant
un acte sindical que han estat utilitzats com a pretext.
A més, el problema de fons pel qual protestaven els pagesos, lluny de
desaparèixer, es manté com un fet estructural que de facto provoca una
situació endèmica d’abandonament del camp com a lloc de treball i del medi
rural en general, provocant un desequilibri territorial i econòmic en un moment
històric en que hi ha una majoria social oberta a participar d’un procés
constituent que suposi una realitat més justa; ara es pot redefinir tot de nou,
incloses dinàmiques negatives per als treballadors agraris.
Creiem que cal afrontar aquests moments amb valentia per part de les forces
polítiques, i facilitar que el teixit associatiu i la ciutadania en general es puguin
manifestar obertament de manera democràtica per aquest i per altres temes
sense campanyes difamatòries i amb la complicitat dels poders públics.
Per tot això, la Candidatura d'Unitat Popular proposa al Ple l'adopció dels
següents acords:
PRIMER.- Instar l’Ajuntament de Tarragona a posar-se en contacte amb la Unió
de Pagesos per tal de solidaritzar-se amb el sindicat i per tal de posar-se a la
seva disposició pel que fa a les conseqüències judicials dels fets.
SEGON.- Que l’Ajuntament de Tarragona insti la Delegació del Govern de la
Generalitat a fer el mateix amb la Unió de Pagesos i que mostri el seu suport
en tots els sentits amb els pagesos afectats per aquest cas.
TERCER.- Instar l’Ajuntament de Tarragona a un contacte permanent amb el
sector primari existent a la ciutat i a atendre les seves necessitats per tal de
potenciar aquest sector econòmic, per tal de dinamitzar i crear sinèrgies
econòmiques i socials amb el territori d’influència tradicional de la nostra ciutat.
Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular a Tarragona,
Països Catalans, 14 de juny de 2016
MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS D’ICV-EUIA, ERC-MES-MDC I DE LA
CUP DE TARRAGONA DE REBUIG A L’ACORD “D’ASSOCIACIÓ
TRANSATLÀNTICA “PER AL COMERÇ I LA INVERSIÓ” ENTRE LA
UNIÓ EUROPEA I ELS ESTATS UNITS (TTIP)
Aquesta moció compta amb el suport de: Sindicat Co.bas, Grup de
Treball en Defensa de la Sanitat Pública, Deixa de ser una illa-CGT,
Endavant (OSAN), Arran, Cau de Llunes (AFRT), SEPC, PAH
(Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), IAC (Catac i Ustec), CGT,
CCOO, UGT, Unió de Pagesos del Camp, Casal Popular Sageta de Foc,
Plataforma Cel Net, Canonja 3, H2O (Col·lectiu de Lesbianes, Gais,
Bisexuals i persones Transexuals del Camp), Entrepobles, Podemos
Círculo Torreforta, GEPEC, Plataforma “Catalunya diu NO al TTIP”.
Atès que l’acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units, l’Acord
Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP per les seves sigles en anglès), va
molt més allà del comerç ja que l’acord tindrà un impacte ampli i irreversible en
molts aspectes de la nostra vida quotidiana. Especialment en la salut,
l’alimentació, el treball, la seguretat dels productes, el medi ambient, els drets
laborals i les polítiques de privadesa. Fins i tot podria canviar profundament la
manera en què usem les institucions democràtiques per establir regulacions en
tots aquests camps, assaltant, per tant, els drets de la ciutadania.
Atès la falta de transparència que estan caracteritzat les negociacions del
TTIP, és una vulneració en el dret de tot ciutadà a saber el que s’està
negociant en el seu nom. El mandat de negociació que el Consell de la UE va
donar a la Comissió encara està classificat com un document secret. Fins i tot
als membres del Parlament Europeu que exerceix un paper important en les
relacions comercials d’Europa, ja que pot vetar els acords comercials (com va
fer amb l’Acord Comercial Antifalsificació, ACTA), només se’ls permet l’accés
limitat als textos de negociació.
Atès que un dels punts més preocupants és la inclusió del mecanisme de
solució de controvèrsies inversora-estat que permetria als inversors estrangers
eludir als tribunals nacionals i presentar les seves queixes directament als
tribunals internacionals d’arbitratge. Es tracte d’un privilegi per a les empreses
més poderoses injustificable entre dos subjectes polítics amb tribunals de
justícia desenvolupats i plenament operatius. Així, si un tribunal d’arbitratge
conclou que les polítiques decidides democràticament podrien reduir els
guanys projectats d’un inversor, aquest mecanisme podria obligar a un govern
a pagar milers de milions en danys i perjudicis. Això limitaria la llibertat
democràtica per legislar sobre assumptes ambientals, de salut i financers,
entre altres. Aquest tipus de mecanismes ja existeixen en altres acords
comercials i els resultats han estat desastrosos: sancions milionàries a
Austràlia per la seva legislació antitabac, sancions a Argentina per impostos
sobre l’Energia, a Canadà per una moratòria al fracking, a Alemanya per la
seva política energètica, a Eslovàquia per paralitzar privatitzacions d’hospitals.
Exemples que demostren que és un pseudo tribunal format per defensors dels
interessos de les empreses que les anteposa a les lleis i a la pròpia
democràcia.
Atès el debilitament del poder legislatiu democràtic per regular una àmplia
varietat de sectors, es veuria encara més afectades per l’establiment d’un
Consell de Cooperació Regulatòria (CCR) entre els EUA i la UE. El concepte
bàsic que persegueix aquest organisme és simple: abans d’elaborar la nova
legislació (en alguna de les matèries afectades pel TTIP, com la matèria
ambiental o de consum, drets laborals o preocupacions agrícoles, etc) un
organismebilateral dels governs dels EUA i la UE i de representants
d’empreses, tindran l’oportunitat d’”analitzar” prèviament possibles impactes
d’aquesta legislació en els interessos dels seus negocis. Els lobbies
empresarials, per tant, podran coordinar estratègies per bloquejar els esforços
legislatius, fins i tot abans que s’engeguin.
Atès que els EUA no tenen ratificades sis de les vuit normes fonamentals del
treball de l’Organització Internacional del Treball (OIT), inclosa la Convenció
sobre la llibertat sindical i el dret de negociació col·lectiva. L’agenda de
negociació del TTIP mostra que no hi ha cap ambició d’avançar en major
protecció dels drets laborals.
Atès que el TTIP significarà una reducció de les normes de la UE a partir de
l’aplicació de conceptes com el “reconeixement mutu” dels estàndards i altres
estratègies, poden tenir indirectament el mateix efecte, encara que sense
canviar formalment cap reglament de la UE. Sobre la base del “reconeixement
mutu”, les empreses transnacionals podrien utilitzar les seves empreses
subsidiàries en l’altre continent per aprofitar els avantatges de les diferències
en la regulació. A la pràctica, s’anul·laria de manera efectiva el dret de regular i
es fomentaria un dúmping desregulador sense precedents.
Atès que un dels efectes del TTIP seria el debilitament de les normes europees
establertes per als serveis d’interès públic. Per exemple, facilitaria la
privatització dels serveis d’aigua, o limitaria fortament les opcions per a
l’adjudicació de les licitacions públiques en funció de criteris ecològics o socials.
Creiem que és un atac inacceptable a les clàusules socials i ambientals en la
contractació pública, la protecció de determinats sectors econòmics que són
essencials i la defensa de béns públics.
Atès que la protecció de l’excepció cultural ha fet que la indústria audiovisual
sigui un pilar de la identitat europea. No obstant això, el fet que no s’inclogui
l’excepció cultural en els esborranys TTIP, podria perjudicar seriosament a la
indústria del cinema i a la cultura en general.
Atès que les negociacions comercials recentment concloses del Tractat de
Lliure Comerç Canadà-UE (CETA), el TTIP promouria la cursa mundial
d’acords comercials bilaterals de profund abast, dels quals la UE ha estat una
força impulsora des de l’any 2005, soscavant el multilateralisme comercial. De
la mateixa manera, EUA evita el multilateralisme allà on hagi estat desafiat i ara
vol formar un club exclusiu amb la UE. En el mig termini, això podria fins i tot
afeblir la posició de la UE al món. Podria suposar la formació de blocs
econòmics rivals, sotmetent als països més febles i més pobres a normes en
les quals no han tingut cap manera d’influir, amenaçant a la cooperació mundial
i afeblint les iniciatives de reforma del sistema de comerç global per enfrontar
millor els desafiaments globals comuns, especialment el canvi climàtic i la
protecció del medi ambient.
Atès que la firma d’aquest tractat pot esdevenir una desregulació per la porta
del darreraque afectaria directament a matèries tant sensible, com la salut, el
medi ambient o els serveis públics, entre ells els serveis que presta el món
local, amb una clara voluntat de privatitzar i laminar competències i capacitats a
les institucions públiques.
Per aquests motius, el Ple de l’Ajuntament de Tarragona
ACORDA:
PRIMER: Declarar Tarragona com a municipi oposat al Tractat Transatlàntic de
Comerç i Inversions (TTIP) entre la Unió Europea i els Estats Units, el tractat de
lliure comerç de la UE amb Canadà (CETA) i l’Acord Multilateral per a la
Comercialització de Serveis (TISA), defensant els serveis públics bàsics per a
la solidaritat i redistribució social.
SEGON: Instar al Govern de l’Estat espanyol a mostrar formalment davant la
ComissióEuropea i el Consell el seu rebuig a l’actual text de proposta
d’Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió entre la Unió Europea i
Estats Units. I que s’oposi, en tot moment, a la creació d’organismes tal com el
tribunal d’arbitratge (Investor-State DisputeSettlement) i el consell regulador
(Consell de Cooperació Reguladora) que institucionalitzin la intervenció de les
empreses transnacionals en les regulacions comercials que afectin els drets de
la ciutadania.
TERCER: Instar al Govern a enviar als grups parlamentaris els diferents
esborranys negociatsen cada ronda i a celebrar un ple monogràfic sobre el
contingut de l’Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió i l’estat de
les negociacions.
QUART: Traslladar aquests acords al Ministeri d’Afers Exteriors, a la Comissió
Europea, aixícom als grups parlamentaris del Parlament europeu, del Congrés
i el Senat de l’Estat espanyol.
CINQUÈ: Declarar béns públics no susceptibles de negociació de cap Tractat
d’Inversió ni de transacció mercantil els serveis educatius, de salut (sanitaris i
sociosanitaris), socials, i béns de primera necessitat com l’aigua i altres fons
d’energia.
SISÈ: Sol•licitar la suspensió de les negociacions del TTIP i altres acords
comercials similars com el CETA i TISA.
SETÈ: Comprometre’s a promoure informació i realitzar debat públic entre la
ciutadania a la nostra ciutat sobre l’impacte que podrien comportar aquests
tractats al nostre municipi.
Grup Municipal de la CUP de Tarragona
Grup Municipal d’ICV-EUiA
Grup Municipal d’ERC-MES-MDC
Tarragona, 17 de febrer de 2016
UNIÓ DE PAGESOS DE CATALUNYA C/ Ulldecona, 21 – 33 2n 08038 Barcelona Tel. 93 268 09 00 - Fax 93 268 48 93 www.uniopagesos.cat
PROPOSTA DE MOCIÓ D’UNIÓ DE PAGESOS DE CATALUNYA DAVANT LA NECESSITAT DE RENOVAR EL CONTRACTE
DE LA SOCIETAT AMB LA PAGESIA En el Congrés d’Unió de Pagesos celebrat a principis del 2016, el lema escollit va ser La Pagesia, sector clau per al futur del país. Per caminar cap a aquest doble a objectiu, és necessari renovar el contracte de la societat amb la pagesia a tots els nivells, és per això que el darrer Consell Nacional d’Unió de Pagesos va aprovar organitzar una marxa pagesa que conflueixi en una concentració a Barcelona i també va aprovar el següent manifest que es transcriu literalment: MANIFEST: LLUITA AMB UNIÓ DE PAGESOS PER LA DIGNITAT DE LA PAGESIA Unió de Pagesos de Catalunya des del seu inici fins als nostres dies ha estat compromesa amb la lluita per l’obtenció de les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya. Avui, en l’actual conjuntura de canvi polític i social, el sindicat veu la necessitat de renovar el contracte de la societat amb el camp, de tal manera que la Catalunya pagesa sigui incardinada en el model de país del futur. Per aquest motiu, el sindicat agrari majoritari al camp català organitza la primera marxa pagesa a Barcelona per la dignitat el 28 de gener. Resumim en sis eixos els reptes als qual cal fer front perquè el camp català contribueixi adequadament al benestar de la societat catalana. • Primer: Dignificació i reconeixement del paper de la pagesia en la societat El Parlament de Catalunya ha reconegut en diverses ocasions que el sector agropecuari i forestal és estratègic. No obstant això, en la nova configuració política, la ciutadania ho hauria de reconèixer com a un dels seus fonaments, i per això, considerem que s’han d’incorporar al seu text fonamental les funcions del sector: a) L’abastament segur d’aliments a la població. b)La conservació dels recursos naturals i el manteniment del paisatge agrari i rural. c)L’ocupació equilibrada del territori. En la mateixa línia, la ciutadania ha de conèixer específicament l’esforç i el compromís del sector agropecuari i forestal català sense obtenir més contraprestació, cas que n’hi hagi, que la prevista a la Política Agrària Comuna, cosa que comporta per al sector l’aportació a la societat d’un conjunt de béns públics que el mercat no remunera o només ho fa parcialment. Aquest esforç es fa per complir les majors exigències a la producció de la Unió Europea i que la resta de competidors mundials no han de respectar, ja que només han de complir la normativa concordant amb les regles de l’Organització Mundial del Comerç. D’altra banda, el coneixement del rol social de la pagesia ha de servir també perquè la ciutadania respecti la convivència amb les activitats agrícoles, ramaderes i forestals quan accedeixi i gaudeixi del medi. • Segon: Respecte a la voluntat democràtica de la pagesia professional catalana de ser representada institucionalment en més de dos terços per Unió de Pagesos
Des de les primeres eleccions democràtiques al camp (desembre 1994), Unió de Pagesos de Catalunya ha obtingut el suport àmpliament majoritari de la pagesia professional catalana, en les darreres eleccions (febrer 2016) ha obtingut una representació lleugerament superior als dos terços, no obstant això, l’actual Govern i els que l’han precedit han desenvolupat polítiques i normes que han sostret i menystingut, en major o menor grau, la veu d’Unió de Pagesos, com a representant àmpliament majoritària de la pagesia professional a les institucions catalanes. Aquesta manca de respecte a la voluntat democràtica de la pagesia professional catalana es manté a les Taules sectorials i òrgans tècnics del Departament d’Agricultura, Parcs Naturals i altres espais d’interès natural, Agència Catalana de l’Aigua, Agència de Residus de Catalunya, formació professional contínua i ocupacional, autònoms i, també, en òrgans de participació socioeconòmica de determinades administracions locals. • Tercer: Preus remuneradors per a la pagesia La pagesia catalana suporta una davallada acumulada, en termes constants, del 39 % de l’anomenada Renda Agrària entre 2001 i 2015, bàsicament per l’evolució de la Política Agrària Comuna, que ha deixat de sostenir eficaçment els preus, tenallada per la liberalització deslleial en l’accés al mercat interior a la Unió Europea, i els oligopolis agroindustrials i comercials que ens porta a suportar en molts sectors preus ruïnosos per les nostres produccions. A aquests dos aspectes, cal afegir l’encariment desmesurat de determinats costos de producció. El Parlament ha instat el Govern reiteradament a treballar per assegurar la justícia i l’equitat en el comerç i la distribució dels productes agroalimentaris, garantint els recursos humans i materials suficients per dur a terme, de manera coordinada i sinèrgica, una tasca, sostinguda en el temps i d’ampli abast, d’inspecció, control i, si escau, sanció (competència, comerç, consum, sanitat i fraus alimentaris) per a assegurar el compliment de les normes que regulen el mercat, la competència i el comerç agroalimentaris. Així com, fins i tot per llei, a presentar al Parlament un paquet legislatiu que permeti la regulació, en l’àmbit de Catalunya, de les interprofessionals, els contractes tipus, les agrupacions i organitzacions de productors, així com l’actualització de la regulació de les llotges i altres mecanismes que assegurin la transparència dels mercats. Mitjançant decrets llei, per la seva imperiosa necessitat i urgència, cal posar totes les mesures que calen per assegurar l’aplicació immediata de tots els mecanismes a l’abast per assegurar la justícia i l’equitat en el comerç i la distribució dels productes agroalimentaris. • Quart: Respecte a les prioritats en desenvolupament rural. La pagesia catalana ha vist com l’Administració General de l’Estat ha disminuït en un 74 % l’aportació que feia al Programa de Desenvolupament Rural [PDR] de Catalunya, no obstant això, la Taula Agrària i, després, el Ple del Parlament al debat monogràfic, van acordar unes prioritats en programació i execució, que l’actual Govern no ha respectat i ha comportat retallades en les inversions en les explotacions, mesures d’agroambient i clima i d’agricultura i ramaderia ecològiques i compensacions a les Zones amb Limitacions Naturals (muntanya i desfavorides). Aprofitant la pèrdua de la majoria absoluta al Congrés dels Diputats, cal revertir la desatenció de l’Estat a la modernització i sostenibilitat del sector agropecuari i forestal i, mitjançant una llei, cal deixar fixades les prioritats consensuades en programació i execució del PDR de Catalunya, així com, la revocació de les retallades i les reprogramacions imprescindibles per assegurar-ho. • Cinquè: Gestió diligent i eficaç de la fauna salvatge.
La pagesia catalana pateix els danys de la fauna cinegètica que s’incrementen any rere any i provoca importants pèrdues econòmiques a les explotacions agràries. No podem esperar més a capgirar aquesta situació, el Govern i el Departament d’Agricultura han de destinar els recursos humans i econòmics necessaris per garantir una gestió eficaç de la fauna en tots els espais cinegètics, públics i privats, i revertir la situació actual. S’han de facilitar, simplificar i habilitar les comunicacions electròniques per a les sol·licituds d’actuacions excepcionals. També exigim al Departament d’Agricultura que declari l’emergència cinegètica tot l’any a les zones que superen els llindars per a la declaració i garanteixi que l’execució de les mesures excepcionals s’apliquen de forma eficaç fins a reduir les poblacions de fauna per sota dels llindars d’emergència. A més, la Generalitat de Catalunya ha d’actuar diligentment, quan queda demostrada la manca d’eficàcia de les actuacions dels titulars dels terrenys cinegètics, per minimitzar els danys i gestionar la sobreabundància de l’espècie que els causa. Respecte als danys de fauna protegida, especialment l’ós i el voltors, cal que s’analitzi la capacitat del medi de mantenir-los de forma sostenible sense perjudicar al bestiar domèstic i, si s’escau, es prenguin les mesures necessàries per evitar que segueixi augmentant la població o es redueixi, es reforcin les mesures preventives i en cas de danys aquests s’indemnitzin. Cal que es prevegin les accions a emprendre davant la possible arribada d’espècies com el llop, les poblacions del qual estan creixent a altres zones de la península Ibèrica i a l’altra banda dels Pirineus i provoquen importants conflictes amb la ramaderia extensiva. És del tot imprescindible un replantejament urgent de la gestió de la fauna salvatge a tot el territori, replantejament que s’haurà de dotar de legislació específica de caça i de gestió de la fauna, però, mentre no es disposa del nou marc legislatiu cal actuar aprofitant al màxim el marc actual. Sisè: Aturem les arbitrarietats, per uns espais agraris protegits i productius La pagesia catalana demana aturar les arbitrarietats en matèria d’urbanisme que està aplicant la Generalitat de Catalunya amb exigències, en base a criteris i procediments fora de les normes, o no autoritzant, amb aquest criteris espuris, construccions i/o instal·lacions imprescindibles per a l’activitat agropecuària i forestal. La Generalitat també està establint un règim sancionador en matèria de gestió de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants que pretén sancionar actuacions no intencionades, que no són incompliments d’obligacions o d’accions comprovables. La pagesia necessita una legislació que garanteixi uns espais agraris protegits i productius, estudis d’impacte agrari que minimitzin els impactes de les infraestructures i els corregeixin, l’homogeneïtzació de les normatives que regulen el sòl no urbanitzable i l’establiment del Pla Sectorial Agrari. També necessita una definició de les noves zones amb limitacions naturals, desenvolupar polítiques específiques per a les zones periurbanes i la revisió de l’abusiva i arbitraria designació com a Zona d’Especial Protecció Aus (ZEPA) d’espais agraris i dels seus plans de gestió. Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de _________________________________ aprova: 1.- Donar suport al manifest Lluita amb Unió de Pagesos per la dignitat de la pagesia.
2.- Donar suport a la marxa pagesa i a la concentració de Barcelona, des del punt de vista logístic o facilitant el pas dels tractors pel municipi o amb altres fórmules de caràcter voluntari. 3.- Notificar l’aprovació d’aquesta moció a:
- Molt Honorable Sr. Carles Puigdemont i Casamajó President de la Generalitat de Catalunya Plaça de Sant Jaume, 4 08002 BARCELONA
- Sr. Joan Caball Subirana Coordinador Nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya C/ Ulldecona, 21-31 2a planta 08038 BARCELONA
MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS D’ICV-EUiA, CUP i ERC-MES-MDC,
EN NOM DE L’ASSOCIACIÓ D’ESTIBADORS DEL PORT DE TARRAGONA,
EN DEFENSA DELS DRETS LABORALS DELS TREBALLADORS DEL
SECTOR
Davant la pretensió del Govern Espanyol d’aprofitar la sentència del Tribunal de
Justícia de la Unió Europea (TJUE) de desembre de 2014 per desregularitzar el sector
productiu de l’estiba, l’Ajuntament de Tarragona, ciutat que compta amb un dels ports
més importants de l’estat, manifesta la seva preocupació per la situació dels
treballadors del sector.
És un sector amb unes condicions laborals dures, amb horaris extemporanis,
sotmesos a riscos per la mateixa feina de càrrega i descarrega, utilitzant maquinària
sofisticada que requereix formació específica i en contacte amb matèries
potencialment tòxiques moltes vegades.
Desregularitzar el treball d’aquest sector, precaritzar les condicions i durada dels
contractes, deixant la contractació en mans d’empreses temporals, comporta el risc
d’una menor preparació tècnica i una conseqüent major accidentabilitat. Seria
socialment reprobable que l’objectiu final sigui prescindir de la plantilla preparada
tècnicament per tornar a contractar el personal de l’estiba actual amb sous
notablement més baixos i amb condicions més precàries.
El Govern Espanyol té més marge del que actualment manifesta en l’aplicació de les
directives europees. La pretesa liberalització del sector, tenint en compte la legislació
laboral existent a l’estat espanyol després de la reforma laboral, no és altra cosa que
una desregularització i restricció dels drets laborals. És per això que International
DockworkersCouncil (IDC) ha mostrat públicament el suport a la causa dels estibadors
espanyols.
- Atès que el Port de Tarragona és una institució cabdal i és la porta d’entrada a
la ciutat de Tarragona.
- Atès que els estibadors i els altres treballadors del Port de Tarragona realitzen
una feina indispensable pel correcte funcionament del port i en conseqüència
per l’economia de la ciutat de Tarragona.
- Atès que la ciutat de Tarragona ha de ser una ciutat compromesa amb els drets
laborals dels treballadors.
Per tot l’exposat, sol·licitem al Ple de l’Ajuntament de Tarragona l’adopció dels
següents
ACORDS:
PRIMER.- Instar al Govern Espanyol a garantir el bon funcionament del port de
Tarragona i garantir els drets laborals dels treballadors actuals del port deTarragona
que tants esforços i lluites els ha costat aconseguir.
SEGON.- Instar a mantenir la formació i la capacitació, reconeguda a la Llei de Ports,
per a l’exercici professional de l’estiba i per tal de mantenir els estàndards més alts de
seguretat i qualitat en el desenvolupament de les taques que els hi són pròpies.
TERCER.- Fer arribar aquest acord al Govern Espanyol, al Ministre de Foment i a la
Generalitat de Catalunya.
Arga Sentís i Maté Laia Estrada i Cañon Pau Ricomà i Vallhonrat
Portaveu Portaveu Portaveu
GM ICV-EUiA GM CUP Tarragona GM ERC-MES-MDC
Tarragona, 9 de març de 2017
