AAR 161 2 - aarb.cat · Joan Badia Gene Costa Francesc Gasol Mercè Matas Jaume Moya ... igualtat...

el butlletíAMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL BAGESN

úm

ero 1

61

julio

l-se

tem

bre

20

10

EDITORIAL

ARTICLE

L’ENTREVISTA

MIRADA RETROSPECTIVA

CRÒNICA D’ACTIVITATS

ACTIVITATS

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

2

EdicióAMICS DE L’ART ROMÀNICDEL BAGESCarrer Sabateria, 3 i 5 (Els Carlins)08241 ManresaApartat de correus núm. 9Correu-e: [email protected]

[email protected]: http://webs.manresa.net/aarb/

CoordinacióCarme Torras

Disseny i composicióAnna Martí

Imatge de portadaCripta de l'església de Sant Vicenç deCardona. Fotografia de Carme Torras

Consell AssessorJoan BadiaGene CostaFrancesc GasolMercè MatasJaume Moya

CorreccióJesús Sagués

ImpressióSarrió

Dipòsit legalB-3551984

Tiratge350 exemplars

EDITORIAL

La vida dels éssers humans és un procés més omenys llarg constituït per diverses etapes que, engeneral, es corresponen amb el desenvolupamentde la persona o, si voleu, amb el seu creixementfísic o mental. Així parlem, doncs, de naixement,infància, joventut, maduresa, vellesa, quan ensreferim al pas del temps en què es desenvolupal’existència de la persona, però també podem par-lar dels processos mentals, i referir-nos a aprenen-tatge, titulacions, plenitud, retard i, fins i tot, desenectut o disminució de capacitat intel.lectual.

És evident que aquestes etapes també es donen enels col.lectius humans que segueixen, de maneraparal.lela, les actituds dels seus integrants. Hi haperò una diferència important en el desenvolupa-ment del col.lectiu, i que rau precisament en lanaturalesa plural dels seus membres, pluralitatque comporta que, amb la suma de les aporta-cions individuals, es pugui modificar l’inexora-ble procés de l’ésser humà individual.

Cal, doncs, al si de les associacions, mantenir viul’esperit col.lectiu i, amb aquest esperit, renovar adiari l’actitud generosa que faci als seus associatssentir la necessitat d’incrementar el capital deconeixements, recursos, idees o suggeriments quel’enriquiran força. D’aquí la importància que téa les associacions comptar amb la diversitat de lespersones que les integren. Tots hi tenen un espaid’acollida on seran ben rebudes i en el qual hitrobaran l’ocasió d’ésser reconegudes i realitzadesles seves capacitats i qualitats. No s’hi val a dirallò de “jo no hi entenc d’això”, o allò altre de“quan em necessitin ja m’ho demanaran”.

En conclusió, si no hi aportem la nostra petita ogran contribució, l’Entitat es va atrofiant i perdla seva diversitat i riquesa. La plenitud és la suma,no la resta; l’autèntic tresor és el resultant d’unasuma de petits tresors, tots valuosos i enriqui-dors. No esperem que ens toqui la rifa per arre-glar la societat ni que sorgeixi el líder carismàtici miraculós; el nostre treball de cada dia és l’au-tèntic premi i el valor més segur per a l’èxit, tantcol.lectiu com individual.

el butlletí

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

Passejant pel museu del monestir de Silos, enscolpeix la bellesa d’una imatge força singular.Etiquetada com “Santa Ana Triple”, represen-ta una gran dama asseguda en un cadiral, ves-tida amb toca blanca ratllada de blau i ver-mell, vel blanc brodat d’estels amb els matei-xos colors, túnicaque avui veiem decolor cru, però quepotser havia estatpolicromada i ons’aprecien orna-ments amb motiusmolt elaborats, amés a més d’un elegant cinyell, i un granmantell vermell doblat de blanc, recollit sobreels genolls, adornat amb motius semblants alsdel vel. El cadiral sobre el qual està assegudatambé el veiem profusament decorat, amb unestil que ens situa als primers anys del segleXIV. A la falda, duu una gràcil figura tambéfemenina, de mida més petita, vestida sem-blantment, però la túnica és decididamentblava amb flors daurades i el mantell de colorclar folrat de vermell, amb una ornamentaciómolt elaborada, de la qual destaquen unesflors trilobulades, de traç vermell i interiord’or. Aquesta “petita dama”, però, duu el veldirectament sobre uns bonics cabells rossos, iva cofada amb diadema: una corona reial d’orguarnida de pedres precioses. Entre ambdues,assegut en majestat sobre el genoll dret de ladama jove, però també damunt la falda de ladama vella, ens somriu un infant de rínxolsdaurats, vestit amb túnica vermella i mantellrosenc brodat amb motius d’or, aguantant unllibre amb la mà esquerra, i segurament

beneint-nos amb una mà dreta que no haresistit el pas del temps. La mà esquerra de lagran dama aguanta la petita dama (i a la màdreta duia un objecte que ha estat escapçat;sembla un tronc vegetal, de manera que pot-ser era una flor), així com la mà dreta d’aques-

ta aguanta l’infant,mentre que la sevamà esquerra tambéha estat enduta peltemps (qui sap siduia un ceptrereial).

No fa falta ser cap expert en iconografia sacraper posar nom a les figures: la dama gran ésSanta Anna, la dama petita és la Verge Mariai l’Infant és, evidentment, Jesús. Tampoc l’a-grupament i la posició dels personatges té resde peculiar: l’Anna Triple o Santa Anna Trini-tària és una expressió iconogràfica que trobemdes d’Escandinàvia i els països eslaus fins al’Estret de Gibraltar1, i des de les Illes Britàni-ques fins al sud d’Itàlia (a més a més de l’A-mèrica del Sud per influència espanyola i por-tuguesa, i al Canadà –el gran santuari de Sain-te-Anne de Beaupré– per influència francesa)2.Les peces més antigues que coneixem esremunten al segle XIII (una d’italiana i duesd’alemanyes) i les més noves entren ja al nos-tre segle XXI3. La imatge amb què hem obertaquest article és datada –ja ho hem dit– a laprimera meitat del segle XIV (per tant, seria de“les segones” més antigues). I en trobem exem-ples en tots els materials i usos amb què laimaginació de l’artista ha treballat al llarg deltemps: escultura (en tots els materials imagi-

SANTA ANNA TRINITÀRIA.LA PERVIVÈNCIA

DE LA GRAN MARE

Montserrat Noguera Algué

3

1. Al sud de la Península Ibèrica, concretament a Sevilla, l'exemple més popular és el de Santa Ana de Triana (de fet, "Tria-na" ve de "Triple Ana").

2. Des de fa algun temps ens dediquem a recollir exemples d'aquesta expressió iconogràfica i, de moment, ja tenim un"museu virtual" de més de dues mil peces (algunes de molt interessants les tenim ben a prop: al Museu Frederic Marèsde Barcelona).

3. També a Barcelona, a l'església gòtica de Santa Anna, hi trobem una magnífica imatge dels anys 50 del segle XX.

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

entre la Mare i la Filla. En tots els casos quehem trobat del segles XIII i XIV hi trobem laposició “Maternitas” i no és fins més tard queevoluciona cap a altres posicions, de maneraque en l’exemple que ens ocupa hi podríemveure un cas especial4. Si tinguéssim al davantimatges anàlogues de la mateixa època, tambéens adonaríem com l’Anna de Silos ha deixatenrere l’aire solemne i estirat del romànic, peroptar decididament per la humanització gòti-ca: bé que assegut en posició de majestat, elNen ens mira amb un rostre d’infant que enssomriu sense cap aprensió, com la seva Mare,mentre que a l’Àvia, si bé presenta un somriu-re només insinuat, se li ha donat una expres-sió molt amable, d’una gran bellesa i simpli-citat. Tots tres són personatges propers, lahumanització d’un Misteri que, en el fons, noté res de misteriós, i ja és humà per si mateix...

Hanna, Anna, Dana,...

Molt antiga i popular a l’Orient, la devoció aSanta Anna és més tardana a l’Occident: sónels croats els que la porten en la seva redesco-berta de Terra Santa a cavall entre els segles XI

i XII. De fet, l’origen d’aquesta Maria de Nat-zaret que, “beneïda entre totes les Dones”,seria la Mare del Messies promès, ja havia des-pertat la curiositat dels primers cristians, queno trobaven cap altra informació en el textevangèlic que la vaga referència a la “Casa deDavid”. Són els Evangelis apòcrifs, en concretel “Protoevangeli de Jaume” i el “Pseudo-Mateu”, els qui donen als primers creients elnom dels pares de Maria: la petita història deJoaquim i Anna és prou coneguda, però calque en remarquem algunes característiques. La

nables) i pintura, és clar, però també vitralls,il.luminacions en pergamí, joies i altres tre-balls d’orfebreria com per exemple reliquiaris,il.lustracions de tota mena, gravats, litogra-fies, medalles, segells, monedes..., fins i tothem trobat exemples estampats en campanes.També les maneres de presentar els personat-ges varien, bé que podem agrupar-les en qua-tre posicions fonamentals, de les quals l’AnnaTriple de Silos seria un exemple una micapeculiar, entre la “Maternitas” i el “Tron de

Gràcia”, ja que el primer cas es definiria perla posició de l’Infant assegut a la falda (o enbraços) de Maria, que estaria asseguda a lafalda (o en braços) d’Anna; i en el segon casl’Infant centraria el grup, com a nexe d’unió

4

SANTA ANNA TRINITÀRIA. LA PERVIVÈNCIA DE LA GRAN MARE

4. Per a una més àmplia informació sobre aquest tipus iconogràfic, bé que molt esquemàtica, remetem al nostre treball:"Santa Anna trinitària: el misteri de les Santes Generacions" a Butlletí XXI. Barcelona 2007. Barcelona: Reial AcadèmiaCatalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2008, pàg. 13-28.

Santa Anna trinitària. Museu del Monestir de Silos.

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

5


més evident, l’elogi –que s’inspira en altresepisodis bíblics– d’una maternitat tardanaque, si bé no pot donar la quantitat de lesmaternitats primerenques, ofereix més garan-ties de qualitat; altres de no tan evidents sónl’elogi a la igualtat home-dona, i a la donarebel davant les limitacions socials –tant degènere com de classe–, una actitud que brilla-rà durant el que queda de món antic i duranttota l’Edat Mitjana, fins que una mal entesapietat barroca vingui a espatllar-ho tot.

Una altra llegenda, la d’Emerenciana –la mared’Anna, àvia tant de Maria com d’Elisabet i,per tant, avantpassada tant de Jesús com deJoan Baptista–, divulgada pels carmelites5,també reposa sobre els mateixos puntals: unmatrimoni d’inclinació moguda per unaigualtat de rols en el si de la família, i unadona rebel a les tradicions i les imposicions,que vol escollir per si mateixa, fins i totdavant l’evidència d’una profecia divina.Seguint el fil de l’Antic Testament, en laimmediata ascendència del Messies, la tradi-ció més antiga hi situa la força de les donesrebels. I seran aquestes dones, ja transportadesa l’Occident, les que protagonitzin les mani-festacions iconogràfiques d’aquesta ascendèn-cia: els arbres genealògics del Crist es dividi-ran en dues expressions: l’Arbre d’Emerencia-

na i l’Arbre de Jessè, dels quals derivaran lesSantes Parenteles, al centre de les quals aparei-xerà sempre la imatge que acabarà essent cone-guda com a Anna Trinitària, Santa Generació,Anna Triple o també Trinitat Marial6: SantaAnna amb Maria i Jesús. Una Santa Anna quequeda clar que és l’origen i el fonament deMaria i de Jesús, el seu veritable arrelament ala Terra.

I és que a Orient Hannah, “la Gràcia”, és sim-plement un personatge que omple un buit eluna línia que uneix el Nou Testament amb

5. La raó és simple: la llegenda se situa entre els ermitans del Mont Carmel, que es creu que van habitar-lo ininterrompu-dament des d'Elies. I la trama també: Emerenciana, filla d'una devota família jueva, consulta als ermitans del Carmella seva intenció d'oposar-se a un matrimoni pel qual no se sent gens inclinada; Déu, a través d'un somni, informa alsermitans que de la descendència de la noia en naixerà el Messies i aquests li aconsellen que es casi; però Emerencianavol escollir el seu propi espòs, i escull Stollanus, l'únic dels pretendents que demostra que la vol com a companya devida, no pas com a simple paridora d'infants. La parella té dues filles (un altre punt important: la preeminència de lalínia femenina): Anna i Ismèria, que seran mares respectivament de Maria i Elisabet.

6. En francès: Sainte Anne trinitaire, Trinité Mariale o Sainte Lignée. En flamenc: Anna te drieën o Anna trits. En ale-many: Anna Selbdritt. En italià: Anna Metterza. En romanès: Ana întreitâ. En hongarès: Szent Anna tiszteleteré. Enpolonès: Sw. Anna Samotrzecia. En eslovac: Suätá rodina so svätou Annon. En suec: Anna själv tredje... Pràcticamenten totes les llengües d'Europa apareix una expressió per a una iconografia enormement popular, bé que força descone-guda a casa nostra. I no només present, com s'ha afirmat alguna vegada, en l'anonimat de petites ermites i esglésies,sinó també en l'obra dels grans mestres (de fet, una de les més conegudes és de Leonardo da Vinci, al Louvre).

Anna Metterza. San Fedele de Como (Itàlia). Un exem-

ple de pintura al fresc, del segle XIII, molt interessant: la

Trinitat Femenina al costat de la Trinitat Masculina.

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

l’Antic, però a Occident és molt més que això.Per comprendre-ho, caldrà que tirem unamica enrere i desfem alguns supòsits d’aquellsque “fan la Història” i desfan la realitat.

Quan pensem en la recepció del fenomen cris-tià en l’Occident europeu, pensem en Roma,en el xoc cultural i social que representa lanova doctrina en el si del pensament hel.lènic,en les persecucions i els màrtirs, en llargssegles de clandestinitat que emergeixen en unalegalitat forçada per les circumstàncies. EnConstantí i Teodosi. En una Església llatina iromana, que passa de les catacumbes a lesgrans basíliques, i de l’ombra dels perseguits al’esplendor de la religió oficial. En un espai iun temps homogeni, on a tot arreu passa el

6


mateix en el mateix període d’anys. És el quehem après a través dels manuals i dels tractats.Però no és cert, o no del tot... Perquè l’Euro-pa de l’Antiguitat no és només grecollatina,Roma no ho és tot. Un altre poble, un delsanomenats “bàrbars”, tindrà una graninfluència en l’inconscient europeu, en la basecultural sobre la qual s’aixecaran la solidesadels edificis romànics i la meravella de lescatedrals gòtiques; un poble que, parlant llatíi grec, i escrivint en els alfabets dels conqueri-dors (perquè ha après ràpid que són més sen-zills i útils que els seus), mai no deixa de pen-sar en la seva pròpia cosmovisió; un pobleque no s’adapta a la visió del Món que tenenels conqueridors, sinó que d’una manera moltintel·ligent, adapta el llenguatge dels conque-ridors a la seva pròpia visió, i d’aquesta mane-ra no només la manté, sinó que, l’enriqueix,l’arrela i la propaga: la Gàl.lia, les Illes Brità-niques, el nord de la Península itàlica, el cen-tre i l’oest de la Península Ibèrica parlen enllatí i grec, però són i romanen celtes.

I els celtes reben el cristianisme d’una maneraforça diferents que els romans. Res no elsescandalitza d’una religió que parla d’igualtatentre els éssers humans, de solidaritat i detolerància; no els sembla tan estranya comaixò la humanització de Déu i el seu compar-tir amb els homes. De fet, moltes de les afir-macions de la nova religió, ells ja les havienintuïdes, encara que no els fos possible donar-los forma, clarificar-les i distingir-les; erencom imatges borroses darrere un tel de boiraque de cop es dissipa i permet veure la llumdel Sol. Els celtes coneixien massa profunda-ment la Natura i havien experimentat massaintensament el poder de la Raó humana perno haver intuït la meravella de la Raó divina.I accepten sense problemes aquest Déu que,des de les immensitats del Cel, emergeix de la

Exemple de les Annes trinitàries bretones, pertanyent al

tresor de Sainte-Anne d'Auray.

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

7

Mare Terra en un punt concret de l’espai i eltemps. En els territoris celtes els edictes depersecució tindran poca incidència (sobretot ala Gàl.lia)7 i el cristianisme no suposarà captrencament, sinó una continuïtat, un flux evo-lutiu, amb la cosmovisió anterior. De maneraque la seva principal manifestació de la divi-nitat, la Terra, la Gran Mare, seguirà essentobjecte de veneració a través de l’estudi i elconeixement, i els antics herois inspiraran lesgestes dels nous sants8. Una obra mestra depedagogia.

De manera que quan el personatge de Han-

nah arriba d’Orient, l’Occident celta el rebràamb els braços oberts. Perquè és realment pro-videncial: en les llengües gaèliques, Anna (oDana, o Anu, o Annon, depèn) és el nom quees dóna precisament a la Terra, a la Gran Mareque engendra la vida que engendra elshumans. De la Terra que és a la vegada Verge,Mare i Sàvia (els celtes coneixien l’Evolució)és realment d’on emergeix el Déu Encarnatdel cristianisme, i queda personificada en lafigura d’Anna, l’Àvia, aquest personatge queevidentment va haver d’existir, però del qualno tenim cap notícia fidedigna, sinó un seguitde relats llegendaris que el converteixen en


7. I recordem que Hibèrnia, l'actual Irlanda, no va ser mai romanitzada.

8. Per exemple, la identificació de Santa Brígida de Kildare o d'Irlanda amb la deessa Briga, o de Sant Brandan amb l'he-roi Bran.

Europa exporta al Nou Món. Mosaic del Santuari de Sainte-Anne de Beaupré, al Canadà.

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

No només la pietat popular, sinó els grans mestres se

senten atrets per aquesta imatge: Madonna dei palafre-

neri, del Caravaggio. Villa Borghese. Roma

quelcom d’imprecís, en una generalització delFemení, en una veritable Gran Mare9, properai venerable, digna de presentar-nos la Donabeneïda entre les dones que ha sortit de la seva

saviesa10, digna d’engendrar la Vida que engen-drarà el Fill de l’Home.

8

9. Recordem que en moltes llengües per referir-se a l'àvia s'empra l'expressió "Gran Mare": la grand-mère francesa, la grand-mother anglesa, la grossmutter alemanya, etc. Mencionem com a cas especial la Mam gozh bretona, puix que SantaAnna és la Mam gozh ar Vretoned, la Gran Mare dels Bretons, que la veneren especialment en els santuaris de Saint-Anne d'Auray i de la Palud, i on trobem unes imatges bellíssimes, d'un estil molt peculiar, i on també les antigues lle-gendes la fan originària del país.

10. L'altra de les expressions iconogràfiques de Santa Anna, potser la més coneguda entre nosaltres, és precisament l'An-na docens o "Educació de la Verge": Anna instruint Maria a través del llibre (objecte també present en moltes Annestrinitàries), que reivindica el rol malauradament oblidat de la mare-mestra.

Així doncs, la gran Anna trinitària de Silos,potser la més bella de la Península Ibèrica, enstorna al record una imatge que, estenent-se enl’espai i el temps de tota la Unió Europea,apareix en el moment en què s’aixequen lescatedrals i reivindica la importància del Feme-ní que es rebel.la contra tota mena de limita-cions, marginacions i estancaments, que éssubjecte de raó, de coneixement i de transmis-sió d’aquest mateix coneixement, i que emer-geix quan aquesta Raó és especialment llumi-nosa i radiant, però que arrela en la nit delstemps de la més antiga saviesa.


Tota la informació a http://webs.manresa.net/aarb/

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

9

Francesc Villegas Martínez és un delsnoms propis més importants pels Amicsde l’Art Romànic del Bages. Aquest manre-sà de 66 anys, juntament amb Jaume Pons,Jaume Soldevila i altres, va ser una de lespersones més actives en la fundació del’entitat a principis de la dècada dels 80.

Actualment, Francesc Villegas porta desde 2005 desvinculat de la Junta i del nuclide l’entitat, tot i que encara n’és soci. Enquines activitats està involucrat enaquests moments?

La veritat és que estic molt ocupat. Fa unscinc anys es va crear el Grup Pessebrístic deManresa i des de llavors en sóc el President. Amés, tots els dimecres amb un grup de perso-nes, amb diversos interessos i inquietuds, sor-tim a caminar i realitzem diferents rutes perla comarca i el país on descobrim nousindrets, patrimoni artístic i cultural, peròtambé parlem de plantes i botànica, entrealtres aspectes. I a banda continuo treballanten el meu arxiu particular i en la meva biblio-

teca on actualment tinc uns 23.000 llibres, amés d’opuscles, fulletons, articles i fotografies.

Com ja hem comentat, vostè va ser undels grans impulsors de l’entitat a princi-pis dels anys 80. Quines inquietuds el vanportar, juntament amb altres persones, afundar Amics de l’Art Romànic delBages?

A partir de mitjans dels anys 70, de la mà deXavier Sitjes, em vaig començar a introduir enel món de l’art romànic. Anteriorment, lameva afició era l’excursionisme i la natura, ino tenia massa coneixement del tema artístic.El 1979, un col.lectiu de persones interessadesen l’art medieval ens vam començar a reunirper intentar formar un grup. Finalment, enuna d’aquestes reunions on hi havia també enJaume Pons i en Jaume Soldevila, va sorgir laidea de fundar una entitat relacionada ambl’art romànic però no sabíem ben bé com fer-ho. A través d’un escrit al diari vam fer una“crida a la població”. Poc després es va presen-tar un grup de persones interessades i així vaser com es va crear l’entitat.

Però, podríem dir que va haver-hi duesentitats: una inicial de 1980 a 1983 i l’ac-tual a partir de 1984 fins a ara, oi?

Sí, és així. Un cop es va decidir crear l’entitatel 1980, primer vam néixer com una delegaciódels Amics de l’Art Romànic de Barcelonaque, a la vegada, eren una filial de l’Institutd’Estudis Catalans (IEC). Però de seguidavam veure que ells estaven una mica més lli-

L’ENTREVISTA

Francesc Villegas Martínez Per Maria Costa

Parlem amb ...

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

gats, ja queera una enti-tat més insti-tucional, i ena q u e l lm o m e n tn o s a l t r e steníem ganesde fer mol-tes coses.Així que al

novembre de 1984 vam decidir separar-nos icrear una entitat pròpia, el que és avui elsAmics de l’Art Romànic del Bages.

I com van ser els inicis de l’entitat? Us vacostar que la gent s’impliqués amb l’asso-ciació?

No, tot el contrari. En aquells moments hihavia molt caliu cultural a Manresa; en poctemps vam superar els 350 socis. Llavors éreml’entitat model de la comarca. Organitzàvemmoltes activitats: cursets de cultura romànicai medieval, la missa del gall en diferents esglé-sies cada any, la fira de Nadal, el pessebreartístic a la plaça Major, conferències, sortidesen autocar, visites matinals en cotxes petits,neteges i excavacions.

Creu que les administracions públiquescom els ajuntaments, les diputacions o laGeneralitat valoren i cuiden el patrimoniartístic i cultural del nostre país?

Catalunya té més de 2.500 esglésies romàni-ques escampades per tot el territori. És a dir,Catalunya posseeix molt patrimoni i el pro-blema que tenen avui en dia les administra-cions és que no tenen els suficients recursos.Només es presta atenció a aquells exemplarsque destaquen per sobre dels altres. Darrera-ment, però, es fan convenis entre el bisbat–propietari del patrimoni religiós– i la Gene-

ralitat per cuidar les esglésies. En aquest puntés on les entitats petites podrien aportar el seupetit granet de sorra i informar els ajunta-ments, per exemple, de les esglésies que neces-siten restauració.

Durant 25 anys ha format part activa del’entitat, ja fos com a President en duesetapes de 1983 a 1987 i després de 1989 a1990 o com a membre de la Junta. Quinescreu que són les activitats més encertadesi interessants de les que organitza actual-ment l’entitat?

Penso que la Junta actual l’ha encertat total-ment amb el Cicle de Concerts “Música iRomànic” que han realitzat aquesta passadaprimavera. Ha estat una activitat amb prestigii qualitat, i la gent ha respost d’una maneraespectacular, un gran èxit. Una altra activitatque fa molts anys que s’organitza i que conti-nua mantenint l’interés del públic és el Ciclede Cultura Medieval.

Quin creu que ha de ser el futur de l’en-titat?

Ara és un moment difícil, totes les entitatsestan en hores baixes per la gran oferta queexisteix actualment. Però, a la vegada, aquestacrisi té la seva cara positiva ja que les personesque volen formar part d’una associació o enti-tat és perquè realment n’estan interessades.Centrant-nos en el futur dels Amics de l’ArtRomànic del Bages, penso que l’entitat had’ampliar el seu estudi cap a tot allò referenta l’art medieval i sobretot que totes les inicia-tives que emprenguin siguin de qualitat.També és molt important la publicitat, ferressò de totes les activitats que s’organitzin.Crec que la gent té ganes de cultura, ara lespersones utilitzen el turisme per visitar elpatrimoni de les diferents ciutats i països, iaixò s’ha d’aprofitar a favor nostre.

10

Mostra d'alguns llibres escrits per

Francesc Villegas.

L’ENTREVISTA

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

11

Passen els anys i el viatge d’estiu ja s’ha con-vertit en un clàssic pels Amics de l’Art Romà-nic. Cada any al mes d’agost visitem algunpaís d’Europa a la recerca dels millors exem-plars d’aquest art que ens apassiona: el romà-nic. Fins ara, el nostre destí ha estat Itàlia, unpaís inesgotable en tots els estils d’art: hemvisitat la Toscana, amb Florència, la seva capi-tal, el Veneto i la costa Adriàtica i Roma, desd’on vam fer una escapada fins a Nàpols. Déun’hi do aquest país: és tot un museu al carrer.Segur que hi tornarem més endavant, peròenguany visitarem la veïna França.

Ja diuen les males llengües que, quan Déu vacrear França, li va quedar tan bonica que percompensar hi va posar els francesos, però, vesper on, que en aquest viatge vam haver de can-viar els nostres prejudicis inicials: arreu vamtrobar una gent amable, que ens van tractard’allò més bé i que ens van fer sentir com acasa.

El nostre mitjà de transport és, encara, l’auto-car. Sortint de Manresa de bon matí i en untres i no res ens plantem a la ciutat de Dijon,capital de la Borgonya.

Gairebé a l’entrada de fosc, ens allotgem al’hotel Ibis, on hi passarem les properes cincnits. Visitarem la ciutat i farem viatges llança-dora per tal de conèixer tota la regió.

Dijon és una ciutat de 250.000 habitants vol-tada de vinyes; està situada a la vora del riuOuche, entre Lyon i París.

Té importants monuments herència del seu

UNA MIRADA RETROSPECTIVA

La Borgonya

Del 13 al 19 d’agost de 1995 Carme Torras i Bacardit

passat històric. Ja en el segle VI la ciutat delsducs de Borgonya gaudia d’un gran prestigi iestava tota emmurallada. Recents excavacionshan identificat algunes de les torres de lamuralla antiga. És considerada, després deParís, una de les més importants del país. Enel seu casc antic, un dels primers protegits detot França, hi poden veure el típics teulats decolors i vernissats, cases amb entramats defusta, palauets dels segles XVII i XVIII, la cate-dral de Sant Benigne, el Palau dels Ducs deBorgonya, i grans museus com el de BellesArts.

La plaça de l’Alliberament és el centre de total’activitat social, cultural i lúdica de la ciutat,lloc de trobada dels seus habitants i dels turis-tes com nosaltres. Tenen cura especial en labellesa de parcs i jardins, que n’hi ha molts; jaen diuen la ciutat de les flors. També la mos-tassa de Dijon ha esdevingut mundialmentfamosa.

Al matí, després d’esmorzar ens ha vingut abuscar la Carmen: serà la nostra guia duranttota aquesta setmana.

El grup davant el Palau dels Ducs de Borgonya

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

12

La Carmen és una dona boliviana, baixeta, ipleneta, amb un cabell negre atzabeja, recollital darrere en una trena. Sempre riu.

Fa de professora a la universitat de Dijon.Ara, és temps de vacances i aprofita la sevafacilitat de parlar castellà per fer de guia turís-tica a grups procedents de la península Ibèri-ca. De seguida hem connectat, s’ha guanyat lasimpatia de tots nosaltres amb el seu vocabu-lari tan propi dels països sud-americans: “Car-mencita”, “cariño”, “cielo”, “Paquito, miamor”, ..., ja ens ha batejat a tots...

La primera visita d’avui és la catedral de SantBenigne, impressionant edifici d’estil gòticamb les teulades típiques del flamenc borgon-yó. Aquesta catedral va ser edificada a sobred’una cripta on hi havia dipositades les relí-quies del sant. La cripta és romànica ambunes grosses columnes coronades per uns rús-tecs capitells. Havia estat una abadia benedic-tina i centre de peregrinacions.

Prop de la catedral visitem un altre bell exem-plar d’arquitectura gòtica; és Notre Dame,amb una façana decorada amb un fris de gàr-goles i dos nivells d’esbeltes columnes corona-des pel famós rellotge del segle XIV. La VergeNegre, molt venerada a la ciutat, és situada enun altar lateral on sempre hi cremen espelmes.

En un angle de l’exterior hi ha esculpit a la

pedra la famosa “Chouette”, una espècie demussol que diuen que porta sort als qui eltoquen. Per descomptat tots l’hem repassada.

Continuem el nostre periple per la ciutatseguint les explicacions ben documentades dela Carmen i arribem al palau dels ducs deBorgonya, actualment seu de l’Ajuntament imuseu de Belles Arts.,

El Ducat de Borgonya té els seus orígens enuna petita porció dels tradicionals territorisocupats pels “Burgundis” a la vora del riuSaona i que posteriorment donaria pas alRegne de Borgonya sota el domini delsFrancs. Va ser un dels estats feudals mésimportants de França durant l’edat mitjana,arribant els seus dominis fins als Països Bai-xos.

En una de les estances del palau es troba elmausoleu dels ducs, una obra mestre del segleXIV, de marbre tallat d’una bellesa excepcio-nal.

Després de dinar en uns 30 quilòmetres d’au-topista ens traslladem a la ciutat de Beaune.Beaune és el centre d’una àrea productora devi. La ciutat, de forma circular, és envoltadad’antigues muralles. Cal destacar l’hospici delsegle XV.

Felip III i la seva dona Guigone Salins, ducsde Borgonya, van encarregar al canceller Nico-las Rolin la creació d’un hospital per apobres. Van escollir la ciutat de Beaune per serun punt d’encreuament de camins. Així vanéixer, l’any 1443, l’Hotel Dieu, que va acollirinvàlids, orfes, malalts terminals, dones emba-rassades, pobres, indigents, a qui s’oferia elsuport hospitalari i també moral.


La Borgonya. Del 13 al 19 d’agost de 1995

Tríptic del Judici Final

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

13

El grup als jardins de l’Abadia de Fontenay

Avui dia es conserva la seva estructura i lesseves dependències destinades a museu on espot contemplar encara la distribució de lessales, com també tota mena d’utensilis hospi-talaris de l’època en una representació plàsti-ca força acurada.

Entre els seus tresors més preuats guarden elpolíptic del Judici Universal, obra de Rogiervan der Weyden, del segle XV.

Els teulats i sostres de l’edifici amb entramatsde colors han esdevingut símbol d’aquestaregió borgonyesa.

També visitem l’església de Notre Dame, delsegle XII, un dels millors edificis romànics dela regió.

El dimarts, després d’esmorzar, ens traslladema la ciutat d’Arnay le Duc on, deu ser que ésmolt d’hora, els carrers estan buits: semblauna ciutat fantasma.

Autun és la següent parada. Visitem la cate-dral de Sant Llàtzer, on estan celebrant la festade la Mare de Déu (avui és 15 d’agost). L’es-glésia està plena de gom a gom i la presideixel bisbe de la diòcesi. A la porta d’entrada ens



Abadia de Fontenay

Hôtel Dieu en Beaune

hem aturat per contemplar el famós timpàromànic.

Dinem en un cèntric restaurant i a la tardavisitem La Charité sur Loira, ciutat que vanéixer a l’entorn d’un monestir benedictí a lavora del riu Loira i que, encara avui, conservala seva majestuositat.

La Carmen, una guia excel.lent, ens acompan-ya i ens informa, està per tot, i busca solu-cions per qualsevol petit entrebanc. Al nostrecostat, ens fa fàcil l’estada.

Hem arribat a dimecres i ens desplacem cap alnord per visitar l’Abadia de Fontenay.

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

Aquesta gran abadia situada en una vallampla voltada de vinyes, va ser fundada l’any1119 per l’orde cistercenc i construïda almateix temps que la de Claravall. Van ser lesdues primeres abadies d’aquest orde edificades

amb sòlides estructures de pedra, i en les qualses va definir l’estètica constructiva del Cister.L’inspirador d’ambdues construccions va serBernat de Claraval. Van ser el model en què esvan emmirallar totes les que es van construirdurant els dos segles posteriors, en què l’ordedel Cister va experimentar una gran expansió,fins al punt que a finals del segle XIII van arri-bar a tenir 700 abadies escampades per Euro-pa. L’arquitectura cistercenca es caracteritzaper tenir una personalitat pròpia i una gransimilitud entre elles, prescindint d’ornamenta-cions en consonància amb l’esperit ascètic ide rigorosa pobresa. L’arquitectura cistercencaes pot considerar com a final del períoderomànic i l’inici del gòtic.

A la tarda visitem una altra joia del romànicborgonyó: Vezelay.

L’Abadia de Vezelay, actualment conegudacom Santa Magdalena, va ser un monestirbenedictí depenent de Cluny. Tota la nau del’església presenta un elaborat programa ico-nogràfic esculpit en capitells i pòrtics; és unade les obres mestres tant en arquitectura comescultura romàniques. Està declarada, des del’any 1979, Patrimoni de la Humanitat.

El poble està agrupat entorn a l’Abadia isituat dalt d’un turó que es veu des de lluny.Era lloc de pelegrinatge i parada obligada delspelegrins que es dirigien a Compostela.

L’abadia va ser edificada sobre una roca degranit rosat i envoltada pel meandre del riuArmançon.

Va ser espectacular l’entrada triomfal per laporta principal de l’església que ens va prepa-rar per sorpresa la Carmen, obrint-nos de

14

Santa Magdalena de Vezelay

La nau central de Vezelay. La façana, el pòrtic, la porta-

lada i l'interior de la nau estan profusament decorats

amb bellíssimes escultures



AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

15

sobte les portes de bat a bat i posant davantdels nostres ulls tota l’esplendor de la immen-sa nau romànica.

Som a dijous i al departament de Côte-d’Orvisitem l’espectacular Château del Clos deVougeot, l’autèntica catedral del vi. Aquestfamós castell va ser propietat dels monjos cis-tercencs de l’Abadia de Cîteaux des del segleXII fins a la Revolució Francesa. Avui pertanya l’orde laic de la “Confrérie des Chevaliersdu Tastevin”.

Allà vam aprendre i tastar les varietats de cepsmés famoses de la Borgonya: Pinot Noir,Chardonnay, Aligoté, Gamay, etc.

Semur-en-Auxous segueix, a través dels segles,exhibint el conjunt medieval amb les sevesesveltes torres. Nosaltres l’hem visitada i enshem passejat pels estrets carrers i hem admiratla Col.legiata de Notre Dame d’estil gòtic,també hem baixat en silenci a la cripta caro-língia on les germanes ursulines feien la sevapregària personal.

Encara visitem les ciutats de Paray-le-Monial,lloc de pelegrinatge ecumènic, on les esbeltestorres romàniques de la seva catedral s’emmi-

rallen al riu Loire; Tourmus, l’antiga ciutatmonàstica amb la gran Abadia dedicada aSant Filibert a la vora del riu Saona, i Cluny,on la imaginació amb l’ajut de les noves tec-nologies audiovisuals ens van fer reviure l’es-plendor del que havia estat la més gran Aba-dia cistercenca de tota la cristiandat.

De tornada vam fer nit a Lyon i, abans d’em-prendre l’últim tram del viatge, vam enfilarfins al santuari de Notre Dame de Fourviere,des d’on es pot contemplar tota la gran ciutat.Va ser el colofó i l’adéu del viatge a la Borgon-ya dels Amics de l’Art Romànic.

Paray le Monial Semur en Auxois



El grup de bagencs

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

16

En aquest espai del nostre butlletí, i un copacabat el cicle de concerts de “Música i Romà-nic”, ens plau poder-vos presentar aquestescrit, ja que estem plenament satisfets de coms’ha desenvolupat aquesta nova activitat delsAARB. Una activitat nova sempre és un repte,també un repte econòmic, i la veritat és que lavaloració que en fem un cop acabat el cicle ésplenament positiva, i creiem que s’han com-plert fins i tot amb escreix els objectius propo-sats.

Hem donat a conèixer el nostre ric patrimoniromànic de la nostra comarca a tots els assis-tents, unes 150 persones per concert, realit-zant quatre visites a esglésies romàniques de lanostra comarca: Santa Maria de la Seu deManresa (en la seva part romànica), SantCugat del Racó, Sant Julià de Coaner i SantPere de Castellfollit del Boix. Valgui, doncs, elnostre agraïment a tots els guies per la tascadivulgativa realitzada, i a tots els assistents.

Hem pogut gaudir en aquestes esglésies dequatre concerts de música diversa: músicahindú, clàssica, músiques del món i músicamedieval. Diferents estils i aptes per a dife-rents sensibilitats, però tots ells amb denomi-nadors comuns: propietats espirituals, devo-cionals, místiques, una delicadesa per als sen-tits, en un marc incomparable i amb unabona sonoritat.

En definitiva, creiem també que hem acostatmúsica poc coneguda i de qualitat en indretsrurals i també a Manresa, a la vegada que hem

donat a conèixer el nostre patrimoni. L’ofer-ta, creiem, era interessant, però calia que lagent hi participés. El resultat ha estat molt bo:hi ha hagut una gran afluència de públic assis-tent, però tanmateix també hem de reconèixerque la participació del soci dels AARB haestat una mica fluixa. D’altra banda, però,aquesta activitat de “Música i Romànic” ensha permès obrir-nos com a entitat i donar-nosa conèixer. Ara cal pensar... “qui sembra,recull”.

Per últim, el nostre més sincer agraïment a

CRONICA D’ACTIVITATS`

Cicle de concerts“Música i Romànic”

maig.juny.10

Joan Badia, Montse Barniol, Cèsar Favà,

Francesc Gasol, Albert Giménez i Jaume Moya

Fotografies: Josep Llobet

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

17


Cicle de concerts “Música i Romànic”. maig.juny.10

totes les persones, parròquies, entitats i admi-nistracions que d’alguna manera o altra hancol.laborat en el cicle de concerts de Música iRomànic. Sense el seu ajut això no haguésestat possible.

Tot seguit us oferim un resum explicatiu deles quatre esglésies romàniques visitades, i unabreu crònica dels quatre concerts realitzats.L’activitat s’ho mereix.

Joan Badia

SANTA MARIA DE LA SEU DE MANRESA

A Catalunya hi ha una profunda identificació amb l’art romà-nic perquè ha estat considerat, des de fa molttemps, l’art fundacional del nostre país. Tot i així,seria interessant de no perdre de vista que el romà-nic català és un art molt més rural que urbà. I noés pas que no s’edifiquessin esglésies d’aquest estila les nostres ciutats als segles XIi XII, sinó al contra-ri; se’n feien moltes i algunes de notable impor-tància. El que passava era que els mitjans per rea-litzar esglésies romàniques de grans dimensions a casa nostraeren, llevat d’algunes excepcions, escassos. Si ho comparemamb el centre d’Europa, veurem que aquí no tenim les enor-mes catedrals romàniques que sí podem veure, per exemple, alcentre de diverses ciutats d’Alemanya. Al centre d’Europa s’hidesenvolupaven estructures polítiques de caire imperial i teocrà-tic que ja s’havia iniciat, a l’entorn de l’any vuit-cents, amb l’im-peri de Carlemany. Catalunya i la part septentrional de laPenínsula Ibèrica eren, en canvi, territoris de frontera i, per tant,van trigar més temps a esdevenir poderosos.

En funció de tot plegat, el nostre romànicurbà ha estat “trepitjat” per l’altre gran estilmedieval que és el gòtic, especialment a partirde la segona meitat del segle XIII. És, a partird’aquest moment i del segle posterior, el XIV

–és el cas de Manresa–, que les nostres ciutatsviuen un importantíssim creixement demo-gràfic que fa necessària l’ampliació d’aquellesesglésies romàniques que s’estaven quedantpetites. He fet servir el terme “ampliació” per-què els constructors d’aleshores miraven d’a-profitar al màxim els murs romànics existentsper fer-hi al damunt l’ampliació gòtica. Totaixò era un estalvi de recursos i, al mateixtemps, d’aprofitament del poc espai disponi-ble dins dels abigarrats nuclis urbans medie-vals. Manresa no n’era pas una excepció.

Pel que fa a l’església romànica de SantaMaria de Manresa, la primera notícia que entenim data del segle IX, però va ser refeta al XII.

La seva ubicació damunt del Puig-cardener ens parla del caràcter estra-tègic del lloc. La Manresa del segle Xes limitava al cim d’aquest puig i noanava més enllà de l’actual carrer deVallfonollosa. De fet, el prefix“Vall” ens parla de l’antiga presèn-cia d’un mur o muralla modesta. Ja

al segle XII, la ciutat es va expandir per la care-na que uneix el Puigcardener i el Puigmerca-dal. Ben entrat en segle XIV, quan s’edificava laSeu gòtica actual, la ciutat va tenir una enor-me expansió, especialment cap a l’anomenada“vila nova”, ocupant tot el que és el barri vellactual.

Aquella església romànica, precedent de laSeu, era d’una sola nau i ocupava l’actualespai de la nau lateral –o capelles–, del costatnord de la basílica, entre el portal de SantaMaria i poc abans d’arribar a la capella delSantíssim, ubicada en el mur de ponent de laSeu. Tenia un absis major i dos de menors quepermetien que l’església tingués planta de creu

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

llatina. En conservem una part del mur nord,on podem veure-hi una petita obertura; eltimpà romànic d’entre els segles XII i XIII a l’in-terior del claustre i força deteriorat però ambuna còpia que forma part de la porta romàni-ca i que va ser, aquesta, ubicada a la part con-trària d’on originàriament devia ser, i, final-ment, la galeria romànica del XIII, que s’haviadit en un principi que era el que quedava d’unclaustre, però, avui dia, s’aguanta més l’argu-ment que es tractava d’una galeria que comu-nicava l’església romànica amb altres depen-dències.

Francesc Gasol

La música de Música i Romànic

En aquest cicle de concerts ens vam proposardonar a conèixer i poder gaudir de les esgle-sioles romàniques poc conegudes i de granvàlua que hi ha repartides arreu de la nostracomarca. El principal objectiu de crear aquestcicle era poder gaudir i visitar aquestes cons-truccions que són una part molt importantdel nostre patrimoni. L’altre gran objectiu erapoder gaudir de bona música. Els dos objec-tius es complementaven l’un amb l’altre, comun matrimoni idíl.lic. La màgia d’aquest pro-jecte era que sumant música i romànic obtení-em més que la pròpia suma, com si dos i dossumessin cinc.

La música de després del silenci

La música havia de ser l’adequada per aquestsespais, i la música ideal pels temples és lamúsica de després del silenci. És a dir, músicaamb propietats espirituals, devocionals o mís-tiques. Com hem pogut comprovar al llarg

18

Concert a La Seu. 08.05.2010



del cicle, aquest punt no ha estat un impedi-ment per gaudir de músiques molt diverses ide bona qualitat. L’espiritualitat és un factorhumà que ha existit sempre i sembla que, demica en mica, la nostra societat comença arecuperar aquest valor que la música ens potmostrar amb innocència i puresa.

El concert de Santa Maria de la Seu deManresa

Shyam Sunder. Ragues devocionaris

El passat 8 de maig de 2010 va començaraquest cicle a la Seu de Manresa amb músicaclàssica de l’Índia. El sistema de les Ragues dela música de l’Índia perdura des de fa més de2.500 anys. Les arrels de la música clàssica del’Índia són religioses i trobem el seu origen enels himnes vèdics dels temples hindús. És pertant un art molt antic que continua viu.Segons l’ensenyament tradicional, a través dela música la consciència humana pot ser ele-vada a un grau tal que permet comprendrel’essència eterna de l’univers.

La música clàssica de l’Índia és un dels siste-

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

mes musicals més complexos, refinats i com-plets que s’han creat; és una tradició viva ambuna història ininterrompuda de desenvolupa-ment que encara avui està en procés d’evolució.

Alain Danielou, reconegut musicòleg i eruditfrancès, diu: La història musical de la Índia ésde les més riques del món. Grecs, perses, turcs,àrabs, van ser influïts pel refinament i com-plexitat d’aquesta música. Tots els pobles del’antiguitat semblen haver considerat l’Índiacom una mena de pàtria de la música.

Shyam Sunder ens va mostrar el 8 de maigcom sona aquesta música mil.lenària. A travésdel bansuri, flauta de bambú, vam poderconèixer les emocions d’aquestes composi-cions melòdiques.

Ell, acompanyat del so de la tambura (LluïsaMalagarriga) i el tablista (Tappan), ens vanguiar en una experiència sonora devocional,plena d’emocions, que ens va permetre conèi-xer una part de la colossal cultura hindú.

Albert Gimènez

SANT CUGAT DEL RACÓ

Tot i que avui Sant Cugat del Racó forma partdel terme municipal de Navàs (Bages), antiga-ment s’incloïa en el pagus del Berguedà i, pertant, en el comtat de Cerdanya. L’església ésdocumentada des del segle X, quan el comteMiró de Cerdanya la cedeix al monestir deSanta Maria de Ripoll, juntament amb unalou. Això explica l’antic topònim de Salou (os’alou, o d’alou). Al marge de les qüestions denomenclatura, el fet que es coneguin notíciesdel segle X relatives a l’església implica l’exis-tència d’una construcció preromànica. Això,

que és deduible gràcies els documents, escorrobora amb els escassos vestigis conservatsd’aquest edifici. Aquests es redueixen a partdels fonaments de la capçalera trapezial; petitsfragments de bases, fusts i capitells, conservatsal Museu de Manresa, on també es custodiaun tenant d’altar procedent del mateix indret.

Aquest edifici preromànic es va substituir perun altre de romànic, el que coneixem avui. Éspossible que aquesta construcció s’emmarquien un context de rivalitat entre el monestir deRipoll i el de Sant Llorenç prop Bagà (Guar-diola de Berguedà), del qual depenia SantaMaria de les Esglésies, situada molt a prop deSant Cugat. L’església de Santa Maria conser-va pocs elements romànics –ja que va ser moltmodificada en època moderna–, però se sapque la seva arquitectura era molt semblant a lade Sant Cugat, tot i que de dimensions mésreduïdes.

Tradicionalment, la historiografia ha convin-gut en datar Sant Cugat del Racó a la segonameitat del segle XI, mantenint la cronologiaque ja va proposar Puig i Cadafalch. Probable-ment, un dels aspectes més destacables de l’e-difici és la seva planta de creu grega, amb duesnaus de longitud pràcticament idèntica ques’entrecreuen. El creuer és marcat a l’interioramb una cúpula sobre trompes, que es tra-dueix a l’exterior amb un cimbori. Tot i queplanimètricament podria ser considerada unaesglésia de planta centralitzada, no es va con-cebre com a tal, ja que s’atorga monumentali-tat i pes litúrgic a la capçalera, formada pertres absis jerarquitzats orientats a l’est. La feso-mia de l’edifici, doncs, no dista massa del deles esglésies triabsidades de nau única, unasolució arquitectònica que va gaudir de prou

19



AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

èxit en territori català. Dels tres absis, única-ment se’n conserven dos: el central i el nord,el qual ha estat refet. El sud va ser suprimit enedificar la sagristia moderna; tot i així, encaras’endevina l’arc triomfal i el plec preabsidal.És remarcable també la decoració mural del’edifici, a base d’arquets cecs i lesenes, pròpiadel denominat primer romànic, tot i que,com és ben sabut, a Catalunya es perpetuadurant dècades.

Tal i com indica la inscripció de la dovellacentral de la porta, aquesta és una factura definals del segle XVI (1599), però tot fa pensarque l’entrada romànica s’ubicava en aquestmateix indret.

Montse Barniol

El concert de Sant Cugat del Racó

Quartet d’cor (d). Música de cambra

El Quartet d’cor (d), format per quatre jovesamants de la música de cambra, ens van ofe-rir un concert “delicatessen” que va omplirfins l’ultim racó de Sant Cugat. Sara Balasch,Arnau Barrios (violí), Fina Izquierdo (viola) i

Griselda Massagué (violoncel) ens van oferirpeces de diferents èpoques i estils. Primera-ment ens van oferir el Quartet núm. 8 Op.110 de Xostakóvitx, una de les obres mésconegudes del compositor rus, obra que vacomposar al 1960 i va dedicar a les víctimesde la guerra i el feixisme. Ens van delectaramb la meravellosa “Air” de la suite núm. 3de Bach; també amb un arranjament per aquartet del “Rèquiem” de Mozart, per acabarfinalment amb una peça de la banda sonorade “La missió”. El concert va tenir molt d’èxiti fins i tot van haver de repetir alguna peça.

Albert Gimènez

SANT JULIÀ DE COANER

L’església de Sant Julià de Coaner s’erigeixsobre un estret altiplà de la vall de la riera deCoaner, al municipi de Sant Mateu de Bages,al cor de Catalunya. En un principi formavapart del recinte del castell homònim, docu-mentat des del segle X, del qual únicamentperviu la torre cilíndrica de defensa, d’uns 16metres d’alçada, que conserva uns interessantsgrafits d’època medieval. La historiografia ha

20



Sant Cugat del Racó. 23.05.2010 Concert a Sant Cugat del Racó. 23.05.2010

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

tendit a atribuir una cronologia de principisdel segle XI a l’església de Sant Julià, en base al’escarida acta de consagració trobada en elreconditori de l’altar major, que indica quel’any 1024 el bisbe Ermengol d’Urgell la vadedicar a Santa Maria. A inicis de la segonameitat del segle passat va perdre la seva condi-ció de parròquia i va esdevenir sufragània dela parroquial de la Colònia Valls (Valls deTorroella), a causa del despoblament de l’in-dret.

Coartada per l’orografia del terreny, la plantatrapezial de Sant Julià de Coaner segueix unaestructura basilical de tres naus, capçades a lle-vant per tres absis de planimetria semicircu-lar, lleugerament ultrapassada a les absidioles.D’aquesta capçalera tripartida procedeixen lesdues ares de pedra que actualment es conser-ven a l’absidiola de migjorn, gràcies a la inter-venció dels Amics de l’Art Romànic delBages. La tercera va ser reutilitzada en l’altarmodern disposat al tram central del mur nordde l’església.

Les naus del temple estan cobertes amb voltade canó cenyida per arcs torals, que descansen

sobre pilars de secció cruciforme irregular,mentre que els absis estan cobricelats ambquart d’esfera. A l’exterior, la volta rau aixo-plugada per una coberta a dues vessants, sobreel carener de la qual, a frec del pinyó de lafaçana occidental, s’hi alça un dels pocs cam-panars de torre que es conserven al Bages, jun-tament a altres com el de Santa Eugènia delRelat, molt refet. L’edifici va ser dotat d’undiscret repertori ornamental, majoritàriamentconsistent en elements de ressalt de les formesarquitectòniques. La monotonia del paramentes trenca, a l’exterior, amb els habitualsarquets cecs disposats entre les bandes llom-bardes. En canvi, la capçalera, com a puntneuràlgic de l’edifici, disposa de nínxols cecsentre les lesenes, i la façana de migdia tambérep un tractament singular amb un sòcol queflanqueja l’únic accés del temple.

De la porta original només en resta l’arrenca-da de l’arc que la cobria i part d’un dels bran-cals. L’actual va ser feta l’any 1573, tal coms’indica a la dovella central. Aquesta és nomésuna de les múltiples alteracions puntuals queha sofert l’edifici romànic al llarg dels segles.En aquest sentit, destaquem també l’erecciód’un altar d’època moderna al mur de tra-muntana, apuntada més amunt, o, en elmateix pany de paret, l’obertura d’una portaque connecta l’església amb la sagristia adja-cent. Tanmateix, a nivell global, no hi hadubte que una de les transformacions mésradicals de l’església té a veure amb el despu-llament dels seus revestiments policroms, con-seqüència del gust per la pedra vista de les res-tauracions modernes.

Cèsar Favà

21



Sant Julià de Coaner. 05.06.2010

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

El concert de Coaner

Nadis. Ritual del gong (Noves sonoritats)

El dissabte 5 de juny de 2010, a l’església de laMare de Déu de Coaner, després de visitarl’església romànica de Sant Julià, vam gaudird’un concert que ens va submergir en elsambients i paisatges sonors creats pel grupNadis. Marta Serra, Joel Olivé, Albert Gimé-nez i Moisès Pérez ens van oferir una propos-ta diferent a les anteriors. Aquest cop, músicade contemplació i utilitzada en teràpies.

Instruments d’arreu del món i amb una sono-ritat sorprenent, com el didgeridú, instru-ment tradicional dels aborígens australians.Els cants harmònics, cants tradicionals de paï-sos tan diversos com Mongòlia, Suècia o l’illade Sardenya. Altres instruments com el mono-cordi, la percussió oceànica o el bansuri novan deixar ningú indiferent. Instrumentsarcaics i moderns que combinats i seguint unaestructura estudiada, ens van fer viure unaexperiència intensa i sorprenent.

Albert Gimènez

SANT PERE DE CASTELLFOLLIT DELBOIX

Lloc documentat de l’any 967, dins l’anticterme castral del Castell de Castellfollit delBoix, en un lloc proper al castell. L’església noes documenta fins al 1154, malgrat la sevaconstrucció anterior sense caràcter parroquial.Al 1294 ja apareix esmentada com a Sant Perede Castellfollit del Boix, després de les refor-mes importants que s’hi van fer.

En aquesta església hi destaca el conjunt delstres absis, l’absis principal i les dues absidiolesnord i sud. És un exemple d’allò que anome-nem romànic llombard, propi del segle XI,amb totes les característiques d’aquest estil:paraments fets amb carreuó, les arcuacionscegues o arquets llombards, les lesenes o ban-des llombardes o pilastres que regruixen elsmurs i li marquen un ritme compositiu, lesfinestres de “doble esqueixada”, tres a l’absis iuna a cada absidiola, el mur que remarca l’artpresbiteral o triomfal manifestat a l’exterior,etc. En el seu inici aquesta església era de plan-ta de creu llatina, amb un transsepte o creuerben marcat i al qual s’obrien els tres absis, ons’hi ubicaven els respectius altars, que respo-nien a l’orientació canònica, Est-Oest de l’eixde la seva planta.

La porta d’entrada data del segle XIII. Es situaen una prolongació del braç sud del transsep-te, al mateix temps que es refà l’absidiola sudque ja no té les arcuacions cegues i que els seusparaments deixen veure un aparell (forma dedisposar-hi les pedres o “carreus”) molt regulari ben tallat. Consta de tres arcs de mig punt endegradació fets amb dovelles i guarnits ambarquivoltes; reposa damunt de dobles colum-nes a cada banda que estan rematades per capi-

22



Concert a Sant Julià de Coaner. 05.06.2010

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

tells molt ben tallats i decorats amb motiusvegetals. Aquesta portada o portalada pot clas-sificar-se amb seguretat dins el grup de les atri-buïdes a l’escola lleidatana posterior a la con-questa de la ciutat de Lleida als musulmans,dels quals se n’aprofita el seu bon ofici d’escul-tors i, fins i tot, els temes decoratius.

La porta no és solament l’accés físic a l’interiorsinó que té una gran càrrega simbòlica. El tem-ple cristià medieval és un signe de la glòriacelestial, de l’autèntic regne de Déu; davantdels fidels, gent pobra, amb un règim de vidamiserable, sotmès a les pressions de les cons-tants malalties, guerres, fams, pestes i altres des-gràcies, es presenta com la imatge d’un paradís.Per tant, la seva entrada ha d’ésser un punt dereflexió i de preparació abans de poder tenirl’oportunitat de participar-ne una mica. És peraixò que la decoració de les portades romàni-ques és rica i decorada amb escenes bíbliquesde temes pedagògics, catequístics o ambmotius vegetals carregats de simbologies.

Un cop a dins el temple observem que l’orien-tació s’ha girat noranta graus. L’altar és alNord, la porta al Sud, els absis a la dreta (a lle-vant). El transsepte ha passat a ésser la nauprincipal amb el presbiteri al seu braç nord demanera oposada a l’entrada, modificacionsque són de difícil explicació.

Jaume Moya

El concert de Sant Pere de Castellfollitdel Boix

A Chantar

Quins sons produirien els instruments queapareixen als capitells romànics? Quin era elpaisatge sonor dels palaus, castells i esglésies

rurals de la Catalunya comtal? Què cantavenels peregrins medievals o els joglars que ame-nitzaven les festes?

A Chantar ens va fer reviure a Sant Pere de Cas-tellfollit del Boix de nou la banda sonora de laCatalunya medieval. Combinant la investiga-ció històrica i la divulgació del patrimoni, JoanMiró, Maria de Lluc Coll i Laura de Castelletens van presentar la música instrumental i can-tada d’entre els segles XII i XV: la lírica dels tro-badors, cants i danses per als peregrins montse-rratins, la devoció popular de les Càntigues deSanta Maria o el Cant de la Sibil.la que, des defa mil anys, encara ressonen entre les parets delnostre patrimoni. Un tast d’història viva.

EL FUTUR

Com han pogut comprovar públic i assistentsal cicle, tots els concerts han estat un èxit.Sempre vam omplir. Fins i tot a Coaner, l’or-ganització va decidir fer el concert a l’esglésiade la Mare de Déu, situada al costat de laromànica de Sant Julià, preveient la granafluència de públic que finalment hi va haver.L’èxit de públic i les crítiques rebudes fan queestiguem engrescats a continuar l’any que veamb una nova edició de “Música i Romànic”.

Albert Gimènez

23

CRONICA D’ACTIVITATS


Concert a Sant Pere de Castellfollit del Boix. 19.06.2010

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

Una cinquantena de socis d’Amics de l’ArtRomànic del Bages van visitar una de les joiesdel preromànic català, l’església de SantaMaria de Matadars o del Marquet, actualmentdel municipi del Pont de Vilomara i Rocafort,acompanyats de tècnics del Servei de Patrimo-ni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputacióde Barcelona, que n’ha assumit la restauració.

El motiu de la visita ha estat, fonamental-ment, rebre informació directa sobre l’obra derestauració que està portant a terme la Dipu-tació i els criteris que s’hi han aplicat desprésd’estudiar-ne diverses solucions projectives. Fauns anys, els Amics del Romànic del Bagesvan tenir part activa en la decisió de l’Admi-nistració per engegar aquesta intervenció, atèsque el temple es trobava en un avançat estatde degradació i amb perill de col.lapse. D’aquíel seu interès per conèixer el procés de lesobres, la segona fase de les quals s’ha enllestiten els darrers dies.

L’església de Matadars és un edifici ben cone-gut dins de l’arquitectura preromànica. Pelseu interès històric ja va ser objecte d’atencióper part del mateix Servei de la Diputació,que hi va fer obres els anys 1934-1935, 1950-1954 i 1962, quan era denominat Servei deCatalogació i Conservació de Monuments.D’ençà del 2003, i a petició municipal, laDiputació, a través de l’Àrea d’Infraestructu-res, Urbanisme i Habitatge, ha posat en marxaun projecte de restauració, dins el marc delprograma Xarxa Barcelona Municipis de Qua-litat.

Ara, l’església llueix una nova coberta, s’hanfet treballs de refonamentació de l’edifici, s’hareconstruït el volum de la capella sud de lacapçalera –del qual s’havien conservat algunstrams de mur–, s’han restaurat les façanes is’han consolidat les restes de pintura murald’època gòtica que decora la volta. Mancaencara procedir a l’ordenació de l’entorn ienllestir l’interior del temple. El projecte derestauració va anar precedit d’estudis històrics(documentals, arqueològics i artístics), estruc-turals i geotècnics, en aplicació del mètodeque regeix aquesta mena d’obres.

Sortida a Santa Maria de Matadars

27.06.10Raquel Lacuesta

Fotografies: Sussi Garcia

24


Matadars

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

La investigació feta ha identificat la presènciaa l’indret d’una vil.la romana. Entre els seglesIX i X es va construir una església de tres naus,de la qual ens han pervingut la capçalera, deplanta rectangular i amb volta en arc de ferra-dura, i les dues capelles laterals que formen eltranssepte. També d’època preromànica sónvuit sitges obertes al terreny natural i unanecròpolis de sepultures en forma de caixa delloses, situada a llevant de la capçalera deltemple. Les tres naus originals van ser substi-tuïdes al segle XI per una de sola, romànica,que va donar a l’església l’aspecte que conei-xem avui. Arran de les lleis de desamortitza-ció dels béns eclesiàstics, el 1854 va passar a

ser de propietat privada i, el 1931, va ser decla-rada Monument Històric-Artístic, motiu pelqual l’Ajuntament del Pont de Vilomara iRocafort se n’ha fet càrrec de la protecció i vademanar a la Diputació suport tècnic i cientí-fic per restaurar-la.

La visita a les obres de restauració conduïdapels tècnics de la Diputació, en aquest casamb els Amics del Romànic del Bages, cons-titueix un dels objectius que l’SPAL posa a l’a-bast dels ciutadans, com és el coneixement ila sensibilització envers el patrimoni arqui-tectònic i el procés dels treballs que s’hi duena terme.

25


El grup durant la visita

Sortida a Santa Maria de Matadars. 27.06.10

Tota la informació a http://webs.manresa.net/aarb/

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

Presentació del llibre del Sr. Xavier Sitjes i Molins

30.06.10

26


Fotografia: Ignasi Cuadros

El passat dimecres 30 de juny va tenir lloc a lasala d’actes de la Biblioteca del Casino deManresa l’acte de presentació del llibre“Arquitectura Civil Medieval al Bages”, delqual n’és l’autor el Sr. Xavier Sitjes i Molins.L’edició d’aquest llibre ha estat possible grà-cies a la col.laboració conjunta de tres entitatsmanresanes, els Amics de l’Art Romànic delBages, el Centre d’Estudis del Bages i el Cen-tre Excursionista de la Comarca del Bages,entitats de les quals el senyor Sitjes n’és sociactiu, des dels seus inicis. La presentació delllibre va anar a càrrec del Sr. Marc Torras, his-toriador i director de l’Arxiu Comarcal delBages, el qual va desglossar els aspectes mésinteressants del llibre, va destacar l’aportacióde l’autor a un tema de la nostra comarca queha estat ben poc treballat fins ara, i que potservir de pauta d’inici i de referència per aestudis posteriors. Tot seguit va prendre la

paraula el senyor Sitjes, el qual va fer referèn-cia al procés de creació del llibre, i també alsseus aspectes més destacats. Va cloure l’acte elRegidor de Cultura de l’Ajuntament de Man-resa, Sr. Ignasi Perramon, el qual va destacarla tasca divulgadora i científica realitzada perl’autor al llarg dels anys en el camp de la his-tòria, l’art, la cultura, i el patrimoni en gene-ral, així com també en el seu compromís depaís, de comarca i de ciutat.

Acte de presentació del llibre Portada del llibre

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

27

En aquesta illa mediterrània es dóna un inter-essant període històric anomenat dels JUT-JATS, entre els segles XI i els inicis del XIV.

El territori està dividit en quatre partsautònomes però no independents, ja queestaven sotmesos sota el domini de diversespotències estrangeres (Bizanci, Pisa, Gènova,Aragó-Catalunya...) i estaven governats persenyors amb el títol de “iudikes” (jutges). Elsjutjats són, per tant, territoris dirigits pels jut-ges que son representants de les importantsfamílies italianes, que a més estan vinculatsentre ells per vincles matrimonials i polítics.

Aquests jutges afavoreixen l’arribada a l’illadels ordes religiosos, els quals s’estableixen enterres resultants de donacions, on hi con-strueixen les esglésies medievals mésboniques, algunes de les quals hem pogutveure durant aquests dies del viatge de l’estiude 2010.

És clar que a l’illa de Sardenya hi va haver cul-tures anteriors a la medieval i també culturesposteriors. Les anteriors van des de la civil-ització prehistòrica, tan característica i pròpiacom l’anomenada cultura dels “nuraghi”, finsa les arestes de les successives invasionssofertes com les dels fenicis, cartaginesos,grecs i romans. Les posteriors són les mateix-es que a la resta de l’Europa meridional, és adir, els successius períodes de l’art gòtic,renaixentista, barroc, neoclàssic i tantes altresfins a l’actual modernitat.

L’expedició dels Amics de l’Art Romànic delBages, formada per divuit socis, cinc no socis,el nostre amic Domingo, guia de ViatgesMasanés i el seu xofer, en Ramon, surt deManresa amb autocar el dia cinc de juliol dis-posada a embarcar-se al vaixell-ferry de lacompanyia Grimaldi, passar-hi la nit còmoda-


Els “romànics” van a Sardenya

Del 05 al 13.07.10Jaume Moya

Fotografies: Mercè Matas

Basílica de San Gavino de Porto Torres

S. Gemiliano

Santa Trinità di Saccargia

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

ment i desembarcar l’endemà per veure i fruirde les obres “mestres” del romànic sard,entre les quals destaquem, relacionades per laseva situació geogràfica les següents:

Al Nord:

Basílica de San Gavino de Porto Torres.

San Simplicio d’Olbia.

A prop de SÁSSARI (Nord-est de l’illa):

Santa Trinità di Saccargia

Sant Michele di Salvenero

Sta. Maria del Regno.

Sant Antioco de Bisarcio

A. Pietro di Sorres.

A la zona central (antic jutjat d’ARBORÉA):

Sant Pietro di Zuri.

Santa. Giusta (Catedral prop d’ORISTANO)

A la zona Sud (a prop de CAGLIARI):

Catedral d’IGLESIAS

S. Pantaleo di Dolianova

Sta. Maria di Monserrato (Tratalias)

És a dir, tota una colla de “mostres”, triadesamb el màxim rigor i interès per la MercèMatas i en Jaume Moya, del gran patrimoniromànic de Sardenya, que arriba a tenir mésde cent seixanta esglésies romàniques. L’adver-timent inicial que crèiem fonamental per l’èx-it del viatge és que cap de nosaltres dos hemestat mai a Sardenya i, per tant, la tria ha estatfeta sobre documents, llibres, fulletons, guiesde viatge, etc.

Per sort, Viatges Massanés s’ha preocupat decercar els guies locals millors disponibles, queens han fet les explicacions pertinents en cadacas. Si en algun cas algú ha consideratnecessària una ampliació o un aclariment dels

conceptes explicats pel guia, hem estat laMercè i en Jaume sempre a la disposició delssocis i no socis. En algun lloc, per la granqualitat, originalitat o altres característiquessingulars, en Jaume no ha pogut contenir-se...i se li ha escapat alguna observació tècnica peraccentuar o complementar el discurs del guia.

Aquest ha estat un agradable viatge i hempogut endur-nos a casa nostra un bon coneix-ement de Sardenya. Sorprenentment, la quali-tat dels guies locals ha estat d’alt nivell; fins itot hem tingut un guiatge a L’Alguer fet encatalà per una noia de nom Irene, tan compe-tent que ens ha complementat el seu guiatgeamb lliçons lingüístiques sobre el sard, elcatalà i l’alguerès. El guia del Sud, en Gugliel-mo, un simpàtic sard, ens ha acompanyat ales cultures de l‘illa i ha aconseguit que entrés-sim a llocs reservats als natius; petites esglésiesamb els membres de les confraries, accés alsnuraghi, passejos pels nuclis de les vil.les i,sobretot, ha encantat a les senyores amb el seubon rotllo i galanteria.

Es fa difícil exposar amb rigor quines hanestat les millors activitats del viatge. És certque els criteris de qualitat seran diferentssegons els diferents viatgers; a alguns els hauràagradat molt la Trinitat de Saccargia, l’esglésiabicolor; a altres, el recorregut pels poblats

28


Viatge d’estiu a La sardenya (Itàlia). Del 05 al 13.06.10

Oristano

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

29

nuràgics, i a altres, els cascos antics de les ciu-tats sardes. Segurament, la majoria dels viat-gers estarien d’acord que el millor del viatgeha estat el dinar de pastors; sí, aquell àpat fetsota les grans alzines en un bosc a prop deThiesi, menjant com a rústics habitants de lesmuntanyes, amb la traca final de la presènciad’uns “nuvis locals” de gran elegància i gen-erositat, i que tenien una “llunyana sem-blança” als senyors Moya de Cabrianes.

En conclusió, el viatge d’estiu ha arribat abon fi. La calor, les pedres més o menys benposades i contemplades, la gastronomia local,les carregoses explicacions d’alguns guieslocals o importats, han estat vençudes pelvalor i la proverbial resistència dels expedi-cionaris que han permès arribar a bon port,


Viatge d’estiu a La sardenya (Itàlia). Del 05 al 13.06.10

S. Pantaleo di Dolianova Antas. Temple Baby

Dinar de pastors. Fotografies: P.A. Bellorbí

Alguns que van pujar a Castelsardo

mai millor dit, embarcar de nou a Porto Tor-res i, després de dotze hores d’agradable nave-gació, tornar a Barcelona per desembarcar iamb el nostre autocar finalitzar el viatge aManresa amb un efusiu comiat.

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

30

SORTIDA I PRESEN-TACIÓ DE LLIBRE

Sortida a Barcelona allocal del Centre Excur-sionista de Catalunyaper assistir a la presen-tació del llibre del nos-tre soci Lluís Grifell"Viatge al país del pèn-dol. L’URSS de 1977". La presentació anirà acàrrec de Mn. AntoniPladevall, historiador,membre de l’Institutd’Estudis Catalans, iDirector de la Catalun-ya Romànica. Tambéestarà a la taula Mn.Josep Ruaix. Hi hauràpsicolabis per a tots elsassistents. Abans de lapresentació és previstfer una visita guiada acàrrec d’en Ferran Ale-xandri, en el mateixlocal del Centre Excur-sionista de Catalunya

Lloc de sortidaPl. Bonavista, Pl.Infants i Pl. Valldaura.

Hora de sortida17 h

InscripcionsViatges Massanés.Socis AARB a partirdel dimecres dia 1 desetembre; no socis apartir del divendres 3.

Preu10 euros

Sort

ida

- 2

3d

e s

ete

mb

re

ACTIVITATS

"MANRESA ICOMARCADURANT LAGUERRA DESUCCESSIÓ"Conferència a càrrecde Francesc Serra iGustau Erill.Lloc: Sala d'Actes dela Biblioteca del Casi-no.Hora: 19.30 hActe organitzatconjuntament entreels AARB i OmniumCultural del Bages.

Con

ferè

nci

a- 10

de s

ete

mb

re CAMINADAPOPULAR

RecorregutSant Fruitós de Bages,Sant Jaume d’Olzi-nelles, Torre Xinverga,Sant Fruitós de Bages.

Lloc de sortidaPl. Infants deManresa, 8.45 h, envehicles particulars.Anirem cap a SantFruitós de Bages.Aparcarem els vehiclesen un descampat quehi ha davant l’oficinade Correus (ctra. deVic) de Sant Fruitósde Bages, i que ésd’on surt el camí.

Farem una caminadad’unes dues hores, permantenir-nos en bonaforma i conèixer unapart del nostrepatrimoni.

Cal portar: esmorzar,beguda i calçat còmo-de per caminar.

No cal fer inscripcióprèvia. Sortida gratuï-ta. Es faran breusexplicacions en elsllocs d’interèspatrimonial per allàon passem.

Animeu-vos !!!

Ca

min

ad

a p

op

ula

r- 19

de s

ete

mb

re

Els interessats en col.laborar amb la junta

d’Amics de l’Art Romànic del Bages us podeu

posar en contacte ambqualsevol de les persones

de l’actual junta.

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

31

VISITA GUIADAAL MUSEUCOMARCAL DEMANRESA: ELSFONS OCULTS

Visitarem iconeixerem lesdiferents sales delMuseu Comarcal deManresa, elsmagatzems i les salesreservades del mateixMuseu. La visita aniràa càrrec del directordel MCM, FrancescVilà, i de larestauradora d’artMaria Vila

Lloc de trobadaA l’entrada delclaustre del MuseuComarcal de Manresa,Via Sant Ignasi

Horari de les visites1r grupDe 10.30 h a 11.45 h2n grupDe 12.00 h a 13.45 h

Inscripcions prèviesAl local dels AARBdels Carlins, c/Sabateria, el dimecres22 de setembre i eldimarts 28 desetembre, de 18 a 20 h

Màxim de 20persones per grup

Visita gratuïta

Vis

ita

gu

iad

a -

2d

’oct

ub

re

ACTIVITATS

SORTIDA A BAGÀI CASSERRES

HorariSortida a les 8 h ambautocar de la pl.Infants de Manresa

Programa

9.30 h. Arribada aBagà i esmorzar

De 10 a 13 h. Visitaguiada al Centred’interpretacióMedieval i dels Càtars.

Visita guiada al Palaudels Barons de Pinós,edifici del segle XIII, onhi ha unes pintures delsegle XVIII. Visitaguiada al nuclimedieval de Bagà

13.30 h. Dinar alrestaurant de Cal’Amagat de Bagà

16 h. Visita guiada al’església romànica deSant Pau de Casserres

18 h. Arribada a Man-resa

InscripcionsViatges Masanés. SocisAARB a partir deldivendres 1 d’octubre;no socis a partir deldilluns 4 d’octubre.Per poder-se realitzar lasortida caldrà haver-hiun mínim de 25 perso-nes inscrites

Sort

ida

- 2

4d

’oct

ub

re

Fe d’erradesCrònica d’activitats

butlletí 160

Les fotos són deJosep Llobet, no de Mercè Matas.

LES TARDES DELSCARLINS

Divendres15 d’octubrea les 19 h

“Els noms dels carrersde Manresa”, xerradaa càrrec d’en FrancescComas, llicenciat enGeografia i Història

LlocLocal dels AARB. Salad'Actes dels Carlins

Xerr

ad

a- 15

d’o

ctu

bre

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

Muralla del Carme, 10-12 - 08240 ManresaTel. 93 872 26 44 - Fax 93 872 15 49

www.e-marquez.com

Ja tenim a la venda la loteria de nadal

Animeu-vos!!

AAR 161 2.qxp 05/10/2010 22:16

AAR 161 2 - aarb.cat · Joan Badia Gene Costa Francesc Gasol Mercè Matas Jaume Moya ... igualtat...

Documents

Transcript of AAR 161 2 - aarb.cat · Joan Badia Gene Costa Francesc Gasol Mercè Matas Jaume Moya ... igualtat...