Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d'Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties...

311

Era Val d’Aran consèrve un còrpus extraordinari de pintures muraus produsides ath torn deth sègle xvi que comence damb exemples encara tardogotics, qu’incorpòre, entà mejan sègle, era influéncia dera Renaishença e acabe, ja tocant eth sègle xvii, en un anonci de çò que serà eth Barròc. Un patrimòni picturau, en quauqui casi de grana qualitat, que nèish a conseqüéncia dera conjuncion de factors que viu era Val en aguest sègle: era sua situacion entre es dus grani empèris en plea configuracion, França e Espanha, era prosperitat economica que viu aguesta epòca e especiauments eth conflicte religiós que se viuerà damb era aparicion deth protestantisme, es lutes de religion en França, era responsa catolica que represente eth Concili de Trento, tant ideologica com enes arts plastiques. Er article hè ua brèu introduccion as pintures d’aguest periòde coneishudes ena Val, revise es pintures d’Unha, Arties e Salardú e analise damb mès detalh çò que s’a descorbit mès recentaments enes dues prumères glèises, en relacion damb conjunts vesins damb es quaus an ua fòrça estreta connexion, coma son es des vals vesies de Loron, Aura e Àneu.

Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d’Aran en temps deth

Renaishement: Unha, Arties e SalardúAlbert Sierra i Reguera1*

Direccion Generau deth Patrimòni Culturau

Eth contèxte istoric e artistic. era pintura deth sègle xvi ena val d’aran1

Ena Val d’Aran trapam ua casuistica singulara, perque singulara ei era sua situacion geoestrategica, plaçada entre dus estats, Espanha e França, qu’en

1*. Direccion Generau deth Patrimòni Culturau. Portaferrissa, 1 (Palau Moja). 08002 Barcelona. Tel: 93.316.27.40. Adreça electronica: [email protected]

1. Aguest article ei conseqüéncia der interès que me desvelhèc, en 1993, era vision des pintures deth Judici Finau d’Arties, quan escriuia er estudi istoric entath projècte de restauracion d’aguesta glèisa tath Servici deth Patrimòni Arquitectonic dera Generalitat. Era mòstra embrionària d’elements renaishentistes en ua pintura encara fòrtaments medievalizanta, era fòrça dera representacion de Diu Pair, era manca de parallèls ena pintura catalana e tanben d’estudis ena bibliografia der art catalan, me deishèren era espia clauada de saber reauments d’a on gessie ua pintura com aguesta. Era descubèrta, enes restauracions des glèises dera val de Boí, de d’autes pintures deth xvi que se i poirien relacionar, tengueren aguest interès de manèra latenta enquia que, ans mès tard, era consulta des bases de donades on-line deth Ministèri de Cultura francés e dera tèsi de Pierrette Bergés (gràcies ara amabilitat d’Elisa Ros) dauriren un dusau periòde d’investigacion que pren forma definida damb era lectura des tèxtes de Sèrgi Brunet e era evidéncia dera imbricacion dera pintura deth xvi ena Val enes sues especiaus circonstàncies ideologiques, istoriques e religioses. D’aguesta ipotesi se’n parlèc en Vielha ena conferéncia “La pintura a la Val d’Aran del xvi al xviii, Renaixement, tradició i reforma religiosa,” er an 2006 laguens des “II Jornades de Formacion de Guides Culturaus” e enes X Jornades Occitanocatalanes, en cors “Uganauds e Trento. Er abantes e eth dempús enes Pirenèus” que se heren deth 16 ath 20 de junh de 2007. Posterioraments, en Barcelona, ena conferéncia “Pintures murals a la Vall d’Aran abans i després de Trento”, laguens deth cicle “Imatges indiscretes. Art i devoció a l’Edat Mitjana” hèta ena Universitat de Barcelona eth 12-10-08. Era descobèrta, en 2007, de naues pintures en Unha (er estudi des quaus redigí per encargue deth Conselh en hereuèr de 2008 e qu’ei er embrion de part d’aguestes linhes) e en noveme de 2008 des susprenentes pintures des naus lateraus de Santa Maria d’Arties acaben de conformar es arguments qu’ara, finauments, prenen forma escrita damb aguest article.

Glèisa de Mont ena Vath de Loron. (Fòto: Albert Sierra).

i s t ò r i a d e r a r t

312

aguest moment comencen a vier granes poténcies europèes condemnades ath conflicte pes termières. Aran entre en sègle xvi estacada politicaments ara corona catalanoaragonesa, mentre que religiosaments ei ligada a Sent Bertran de Comenge. Aguesta dependéncia dobla, politica d’un costat dera termièra, e religiosa der aute, li proporcione ues condicions enes quaus era Val pòt hèr a valer era sua volontat d’autonomia e arténher boni tractes tostemps de cada costat. Territòri de termièra e un des passi pirenencs mès importanti, era sua economia depenerà, mès enlà dera produccion de subsisténcia, deth comèrç entre es dus costats e, per tant, er statu quo des relacions des dues poténcies influirà decisivaments ena sua sòrt economica e viuerà de manèra discontinua periòdes de riquessa e d’estagnacion economica2 (POUJADE, 1998a: 189-200).

Cap de produccion artistica non ges de manèra abstracta o isolada, independenta dera societat. Eth contèxte politic, sociau e economic tostemps a ua influéncia dirècta, e Aran enes sègles xvi e xvii non n’ei pas ua excepcion. En sens contra, es periòdes de prosperitat economica d’aguest moment son un camp perfècte a on nèish ua lista extraordinària d’encomanes artistiques religioses (BRUNET, 2001: 119-128; YEGUAS, 2009) que tornaràn ues glèises d’arquitectura fonamentauments romanica, damb era conversion des sòns interiors, en uns naui espacis renaishentistes e barròcs. E açò non passe sonque ena Val d’Aran: enes vals de Boí e Àneu, enes Pirenèus catalans e, fòrça especiauments, enes vals de Loron e Aura, en Comenge, trobam ua florida fòrça interessanta de pintura que comence entara fin deth xv, aucuparà tot eth sègle xvi e s’alongarà enquia entrat eth sègle xvii. Mont, Cadau de Larbost, Borisp, Benquèr, Gèdeu, Sorpe, Son o Taüll acumulen pintures muraus e retaules, judicis finaus, demònis e representacions de Diu Pair. Ua pintura executada per ua longa lista de pintors itinerants que trabalharàn enes dus costats dera termièra, quauqu’uns d’origina catalana, e d’auti de gascons, que seguiràn mès es modèls provenenti de Sent Bertran de Comenge e Tolosa que pas es que poirien vier de La Seu d’Urgell, Lhèida o Barcelona. En mens de cent ans veiram era transformacion d’ua pintura encara fòrtaments arraïtzada en imaginari medievau en un esclat d’iconografia normativizada peth Concili de Trento. E aguesta qu’ei era clau, perque eth sègle xvi serà eth dera division dera crestiantat, eth dera neishença deth protestantisme com ua naua opcion religiosa, e eth

2. Mencion especiau entàs tractats de lies e patzeries, com eth de 1513 en plan d’Arrem (POUJADE, 1998a: 190; BRUNET, 2001: 90). Teoricaments, ei era confirmacion dera acta de 1471, mès en realitat ei un document nau qu’establís un territòri comerciau protegit: Comenge, Coseran, Quate-Vaths e era senescaucia de Tolosa. Mès eth marquesat de Pallars, vescomtat de Vilamur, conca d’Orcau, Baronia d’Erist, Gerri e abadia de Lavaix. E i a un acòrd de defensa e ajuda mutuau en cas de conflicte pes territòris centraus: Hrontinhas, Castilhonés, Val d’Aran e dempús Sent Guironç, vals d’Aura, Benasc, Chistaín, Barravés, Àneu e marquesat de Pallars.

dera reforma catolica entà hèr front ad aguest movement. Dues doctrines en luta peth poder, entà influïr enes tròns des reiaumes, tà dominar era mentalitat populara.

Aguesta confrontacion europèa a ua importància especiau en França, que la viu coma un conflicte intèrn damb era division violenta e sagnosa deth país entre catolics e protestants que se veirà reprodusida a petita escala en Comenge, pas naturau de cap a ua Espanha de monarquia ultracatolica, mentre qu’era corona francesa càmbie de mans e de confession. Comenge demore en ua situacion extrèmaments complicada, a on er espionatge e es manòbres militares seràn constantes (BRUNET,

2007: 284-294).

En ua situacion de conflicte ideologic com aguesta non podem pas menspredar era importància simbolica e propagandistica dera pintura religiosa de gran format coma defensa d’ua fe determinada. Aguest ei eth ferment, amassa damb era economia, dera possada dera pintura des sègles xvi e xvii enes Pirenèus centraus. Se hèm ua revision brèu sonque des vals de Comenge, trobaram un repertòri espectaclós de pintura murau: Armentèula, Àdet, Borisp, Cadau-Hereishet, Cadau de Larbost, Estarvièla, Gushen, Gèdeu, Mont, Vièla de Loron e encara fòrça d’auti (BERGÉS, 1996; DÉCOTTIGNIES, 2005; CORBEL, 1999, 2000). Qu’ei en aguest contèxte, e non pas en des grani centres de produccion dera pintura

Glèisa de Cadau de Larbost. (Fòto: Albert Sierra).

Glèisa de Gèdeu, ena Vath d’Aura. (Fòto: Albert Sierra).

A l b e r t S i e r r a i R e g u e r a

313

renaishentista catalana, que s’a d’enténer era pintura deth xvi ena Val d’Aran. Se mos centram ena produccion artistica que s’a sauvat, trobam un bon corròp d’intervencions 3 des quaus ne remercaríem cinc conjunts: Unha (muraus deth Judici Finau, Passion de Crist e Sant German), Arties (muraus deth presbitèri e des vòutes), Salardú (muraus dera absida e muraus de naus e vòutes), Garòs (muraus dera absida) e Vielha (arcs des capèles lateraus), per dessús de d’auti exemples menors e dilhèu mès tardius coma Betlan (muraus dera absida) o Aubèrt (miracle deth penjat).

En aguest article mos centraram enes tres prumèrs: Unha, Arties e Salardú, tres conjunts que subergessen poderosaments pera sua complexitat e qualitat, e que mos servissen entà exemplificar era transformacion que patís era pintura en aguest centenat d’ans escassi que van deth 1500 des prumères pintures d’Unha, enquiath 1600 des de Salardú e que mos amien d’ua pintura encara medievau, cargada de dolorisme, entà ua pintura renaishentista umanista e paganizada, e fin finau, entà ua representacion contrareformista que servís de veïcul entara doctrina qu’eth Concili de Trento vò imposar, ua naua religion totauments globalizada e normativizada.

Santa Eulària d’UnhaComençaram peth conjunt d’Unha, mens coneishut

qu’es d’Arties o Salardú perque es descobèrtes an estat mès recentes e perque era glèisa, mès petita e modèsta, non a agut pas tanta fortuna critica com aguestes. Ena glèisa de Santa Eulària d’Unha i podem trobar actuauments tres conjunts de pintura murau, un prumèr qu’includís un Judici Finau e un cicle dera Passion de Crist; eth dusau, un cicle dedicat ara vida de Sant German d’Auxerre, e eth tresau, ues pintures a on apareishen Adam e Èva, Sant Sebastian e un petit fragment que correspon a ua representacion des vertuts.

Pintures deth Judici FinauEs pintures deth Judici Finau, plaçades en mur

nòrd dera glèisa, ath cant madeish deth còr de husta, non s’an conservat pas ena sua totalitat. Ena part superiora son limitades per un cordonet justaments a on arrinque era vòuta, mentre qu’ena part inferiora, era mès degradada, non s’i consèrve sonque ua part irregulara dera representacion. Era sua deterioracion ei evidenta e empedís, especiaument ena part inferiora, ua identificacion clara de quauques figures. Es sòns colors son es roiencs e òcres, damb linhes neres sus uns hons majoritàriaments blanqui.

3. En aguest madeish volum, Joan Yeguas ne hè ua revision detalhada en sòn article: “Pintura e escultura aranesa des sègles xvi, xvii e xviii”.

Eth Judici Finau ei representat ara manèra abituau ena pintura medievau, damb eth Crist Jutge sus un hons d’esteles ena part superiora, damb era flor de lis e era espada e dus anges qu’anóncien era Apocalipsi damb es sues trompetes, des quaus gessen filactèris. Ara dreta de Crist (ara nòsta quèrra) vedem a Sant Pèir deuant dera Jerusalèm Celèsta, en forma de castèth damb tors dentelhades e damb ua pòrta d’arc lèugeraments apuntat. Uns anges petiti que receben es animes qu’arriben en Cèu. Enes dus costats de Crist trobam ath precursor e ara intercessora, Sant Joan Baptista e era Mair de Diu (REAU, 1996b: 763). Dejós de Crist, es ressuscitadi gessen des cavòts, mentre qu’ena part inferiora deth conjunt trobam era boca deth lunfèrn que se n’empasse un sarpat de pecadors.

Es pintures dera Passion de Crist

Ena dreta d’aguesta scèna, tanben en un doble registre superior-inferior, trobam eth cicle dera Passion,

Eth conjunt de pintures d’Unha. (Fòto: patrimoni.gencat/Josep Giribet).

Eth Judici Finau d’Unha. (Fòto: Tdart).


314

Autoria e relacions damb Benquèr

Descorbides en 19984, non an estat pas encara pro estudiades; totun, en 2005 Sylvie Decottignies parlaue dera relacion evidenta damb es pintures de Benquèr Dessús ena vesia Vath de Uelh, que segontes era inspiren tanben es exemples d’Orda, Genos e Sent Pèr d’Ardet (DECOTTIGNIES, 2005). Ua comparason dirècta entre es scènes de Benquèr e Unha mos mòstre que i a diferéncia ena execucion, claraments mès ben resolvuda era d’Unha, e en cas dera Crucifixion, per exemple, damb mès elements, mès era coïncidéncia totau des composicions5, de detalhs concrèts e des decoracions marginaus, mos hè a pensar que son d’un madeish talhèr de pintors es que les executen, mès que damb quauqui

4. Sigueren restaurades entre 1998 e 2000 peth talhèr TdArt.5. Maugrat que n’i a tres que, inacostumadaments, son

virades de dreta a esquèrra: era orason, era arrestacion e Crist portant era Crotz.

ath dessús e dejós d’aguest, es rèstes fòrça parciaus d’ua coderilha de personatges (sonque era part superiora de quauqui caps) sus un hons damb decoracion vegetau. Es scènes dera Passion que son, d’esquèrra a dreta: era Crucifixion, Crist portant era crotz, Crist deuant de Pilat, era Flagellacion, era Arrestacion damb era traïson de Judes e, fin finau, era pregària en monte des olivèrs. Ei evident, donc, qu’era visita de tot aguest conjunt se hège en sens contrari ara lectura, caminant dera absida dera glèisa enquiàs pès, de dreta a quèrra.

I a ua seguida de detalhs remercables de tot eth cicle, com es figures generauments alongades e de pès desproporcionadi o era forma non ben artenhuda de resòlver es postures complèxes, com es borrèus dera flagellacion. En contrast damb açò, era resolucion des figures principaus dera Crucifixion ei fòrça corrècta, e cau remercar-ne especiauments era manèra com se diboishen es ròbes, damb plecs fòrça angulosi, coma era Mair de Diu, que semble trèta dirèctaments d’un gravat germanic. Tanben eth tractament des armes e des coirasses mos hè a pensar en ua pintura fòrça probablaments deutora de gravats d’aguesta provenença e qu’a quauques dificultats tà trabalhar sense modèls.

Eth cicle dera Passion d’Unha. (Fòto: Tdart).

Era Crucifixion e Crist portant era crotz en Unha. (Fòto: Tdart).

Crist deuant de Pilat e era Flagellacion en Unha. (Fòto: Tdart).


315

cambis. E com exposaram un shinhau mès endauant, pensam qu’aguest madeish talhèr, amassa damb eth des pintures de sant German qu’an a tocar, son es autors pòc temps mès tard des pintures muraus dera glèisa d’Àdet, ena val d’Aura. Es pintures deth Judici Finau e era Passion de Crist les calerie datar enes darrèrs ans deth sègle xv, e ei possible que siguen hètes simultanèaments as dedicades a Sant German.

Es pintures de sant German d’Auxerre

Er an 2007 apareishèren6 jos era cocha de caudia que corbie es murs dera glèisa d’Unha dus naui conjunts de pintura, er un dedicat a Sant German d’Auxerre, ath costat des pintures dera Passion de Crist que viem de nomentar, en mur nòrd ath cant deth presbitèri; e un dusau conjunt ath deuant madeish, en mur sud a tocar deth presbitèri, damb es figures d’Adam e Èva e Sant Sebastian.

6. Auem d’arregraïr a Maria José Gracia e a Ma. Àngels Marsé, deth talhèr de restauracion TdArt, era sua disponibilitat e collaboracion entar estudi d’aguestes pintures e des que vien de descorbir en Arties, des quaus heren tot eth procés de descobèrta e restauracion.

Sant German ei ua advocacion pòc comuna en aguest territòri. Eth sant que ven d’Auxerre, a on, com ei logic, òc qu’ei venerat, ena abadia que pòrte eth sòn nòm

e a on, segontes era tradicion, repòse eth sòn còs dempús d’ua vida azardosa. Auxerre qu’ei en centre de França, a fòrça distància de Comenge e non coneishem pas mès exemples d’aguesta devocion ena Val d’Aran, ne ena Vath de Loron o en entorn propèr. En d’auti lòcs, com Anglatèrra, Sant German ei tot soent venerat (pr’amor deth sòn viatge evangelizador entara isla) o tanben ena Bretanha der Estat francés. Apareish ena decoracion de glèises en Reims, Troyes, Chartres, Vitteaux o Pleyben (REAU, 1997: 23-25). Tanpòc eth moment istoric ne es hèts que protagonizèc eth sant mos hèn a pensar en ua explicacion istorica o simbolica que justifique claraments aguesta opcion. Ara non mos manque sonque entrar en terren des ipotèsis sense comprovar e pensar en un possible ligam entre eth cometent e era vila d’Auxerre, ua devocion personau o un possible pelegrinatge. Bèth temps a qu’era sua istòria ei coneishuda pes tèxtes Miracles de sant Germà e Gestes dels bisbes d’Auxerre qu’escriuec Heiric, un monge d’Auxerre en epòca carolingiana7.

Localizacion en mur

Son plaçades ena part dreta deth mur nòrd dera glèisa, fòrça propères as deth cicle dera Passion mès que separades d’aguestes per ua banda verticau absenta de decoracion d’aproximativaments 20 cm d’ample, possiblaments deguda a un element arquitectonic preexistent (ua rèisha, dilhèu?). Es pintures ocupen un espaci mès o mens rectangular, mès qu’ena part superiora hè un doble nivèu, mès naut ena esquèrra e mès baish ara dreta. Ei curiosa aguesta irregularitat e dilhèu poirie auer relacion damb era existéncia de d’auti elements pintadi ena part superiora damb es quaus se

7. Miracula sancti Germani. Gesta pontificum Autissiodorensium. Era gèsta que comence en sègle xii e s’escriu enquiath sègle xviii.

Eth punet de Judes e era orason en Unha. (Fòto: Tdart).

Eth cicle dera Passion en Benquèr. (Fòto: Albert Sierra).

Era Crucifixion en Benquèr. (Fòto: Albert Sierra).


316

sage d’encaishar de manèra non guaire ortodòxa. Ena part inferiora, era darrèra scèna tanben baishe un shinhau mès qu’era bordadura que limite eth conjunt.

Distribucion de scènes

Era distribucion des scènes mos rebrembe claraments era d’un retaule, damb un compartiment centrau verticau dedicat ath sant, quate espacis mès o mens iguals ena esquèrra e quate mès ena dreta, mès qu’en aguest cas era distribucion non ei cap unifòrma e tà poder explicar ben ua des scènes, li heren un espaci en “L” que dèishe era scèna següenta en un format mès petit. Era pintura ei enquadrada a esquèrra, dreta e ath dejós per ua bordadura de color vermelhós (qu’ath

prumèr cop de uelh semble poncivada, mès qu’ei pintada a man auçada) damb ua flor de quate petals en miei e mieges flors enes costats 8. En costat dret deth conjunt i a ua banda fòrça ampla damb ua decoracion vegetau fòrça desvolopada mès d’ua qualitat de diboish fòrça deficienta, enquiath punt qu’ei de mau compréner que sigue hèta peth madeish talhèr de pintors.

Contèxte arquitectonic

Es scènes son descrites ena part superiora de cadua per ua inscripcion en letra gotica qu’ocupe tota era amplada, mentre qu’en verticau sonque les separe ua simpla linha nera. Er espaci centrau, dedicat ath sant, a un tractament diferent e diferenciat, un marc arquitectonic composat per dues colomnes que tien un templet damb un petit losat. Es bases e es capitèths des colomnes son pariones as dera arquitectura d’estil gotic tardiu, damb eth perfiu principau convèx, tant qu’eth

8. La trobam exactaments iguala enes pintures de Benque Dessús e Àdet.

hust a un fin dessenh qu’insinue ua elicoïdau. Sus es angles i a dues petites tors circulares e entre eres ua frisa damb decoracion geometrica tanben d’estil tardogotic. Eth frontau deth templet ei guarnit damb ua traceria gotica florida. Eth solèr qu’ei hèt damb escacat vermelh e blanc damb diagonaus convergentes, ara manèra gotica entà simular pregondor. Tot eth conjunt qu’ei de bona factura, maugrat que se coneish que s’a hèt sense un diboish preliminar geometric e estricte. Es bases, per exemple, que son diferentes era ua dera auta.

Iconografia

German neishec en 378 e siguec governador d’Auxerre, se convertic ath cristianisme e siguec promoigut tath bisbat per sant Amador. Acompanhat de sant Lop viatgèc dus còps entara Bretanha Grana. Era legenda li atribuís fòrça miracles. Moric en Ravenna eth 31 de juriòl de 445 e eth sòn còs siguec retornat entà Auxerre (REAU, 1997: 23; VORAGINE, 1994: 423-426).

Es pintures d’Unha reprodusissen era figura deth sant en sector centrau e ueit scènes dera sua vida enes dus costats9.

Ena prumèra scèna i podem veir ua representacion deth conflicte entre sant Amador e eth joen noble German, que, com apassionat dera caça qu’ère, penjaue es caps des bèsties enes branques d’un pin entà exhibir-les coma trofèus. Sant Amador, bisbe d’Auxerre, hec a talhar aguest arbe. Ena esquèrra vedem a sant Amador damb dus personatges mès que guarden com ara dreta dus òmes armadi damb destraus comencen a talhar er arbe. Tà poder-lo identificar coma un pin, se pòden veir claraments es carrolhes de pin que pengen des sues branques, perque er arbe qu’ei fòrça generic. Era inscripcion dera part superiora dera scèna ei era

9. Ne haram ua descripcion un shinhau mès detalhada des scènes e era iconografia perque non son guaire comunes e es istòries son encantadoraments naïfs…

Es pintures de sant German en Unha. (Fòto: Tdart).

Scènes prumèra e dusau de sant German en Unha. (Fòto: Tdart).


317

següenta: “[cum] sent Amado fe trenqua lo pin”10.

Ena dusau scèna vedem a sant German deuant dera taula des demònis. Era legenda que ditz qu’ère alotjat en ua casa e en acabar de sopar vedec com es proprietaris tornauen a parar era taula com s’aguessen de premanir un aute sopar. Eth sant les demanèc qué hègen e eri responeren que premanien era taula entà que sopèssen ues bones persones que viatjauen de net. Aguesta responsa l’estonèc e demorèc qu’arribèssen entà coneisher-les. Quan arribèc eth nombrós grop de hemnes e òmes, sant German reconeishec immediataments ad aqueri convidats, que non èren sonque diables desfressadi. Sant German, sense dobtà’c un moment, les proïbic que se botgèssen dera cagira, anèc a cercar as proprietaris dera casa e les demanèc se coneishien as convidats. Dideren qu’èren vesins e vesies deth pòble. Sant German hec a anar as senhors dera casa a veir s’es vesins deth pòble èren o non en casa sua. Ath cap d’ua estona tornèren fòrça impressionadi e li dideren qu’es vesins èren en casa, e que dormien tranquillaments. Alavetz sant German s’acarèc as convidats e les obliguèc a declarar deuant des proprietaris dera casa qui èren en realitat. Es convidats coheissèren qu’èren demònis desfressadi jos era aparença des vesins e vesies deth pòble.

Era scèna represente a Sant German jolhat, vestit coma bisbe amassa damb un òme, eth mèstre dera casa, d’a on semble que gessen, e ath deuant d’ua taula a on podem veir ua sieta damb minjar, veires e ua detalhada gèrra d’aram. Darrèr dera taula, tres òmes e dues hemnes lhèuen es mans, es demònis descorbits. Era inscripcion ditz: “cum sent Germà conjurà los demonis en taula”.

10. Era interpretacion des inscripcions s’a hèt gràcies ara ajuda d’Anna Gudayol, cap dera Secció de Manuscrits dera Biblioteca de Catalunya.

Ena tresau scèna s’i mòstre ua istòria deth sòn pelegrinatge entà Anglatèrra. Malaut com ère e auent-se de posar en lhet en ua casa on l’acuelheren, i aguec un huec qu’afectèc tota era ciutat mens era casa a on s’estaue eth sant. Era pintura ei fòrça maumetuda e non se i pòt reconéisher sonque eth cap deth sant deuant d’ua tor e tres tets de cases entornejades de hlames. Es edificis semblen auer hièstres geminades. Era inscripcion ditz: “cum Sent Germa fe seca lo foec in una ciutat”.

Ena quatau scèna trobam ath sant un còp mès en Anglatèrra en un des prodigis mès singulars dera sua trajectòria. Sant German hec un dusau viatge entàs isles Britaniques damb er objectiu de combàter as eretges e eth sòn disciple, sant Micomer, lo volie seguir, mès se moric en arribar en Tonnerre. Sant German i volec

Scènes tresau e quatau de sant German en Unha. (Fòto: Tdart).

Sant German en Unha. (Fòto: Tdart).


318

anar, manèc de daurir era sepultura e dempús de cridar a Micomer peth sòn nòm li demanèc se volie ressuscitar e viatjar damb eth. Micomer s’incorporèc de miei còs ena hòssa e li didec que gaudie de delícies exquisides e que non volie pas tornar entara vida temporau. Eth bisbe li didec que, se atau ac volie, que s’estèsse a on ère. Eth defunt se tornèc a cochar en sepulcre e continuèc mòrt. Ena scèna vedem ath sant bisbe acompanhat d’un personatge que plegue es braci en tot contemplar eth miracle e deuant i é er enterraire, qu’acabe de daurir era hòssa (encara a era pala enes mans) e eth mòrt, damb es mans amassa en signe de veneracion. Se pòt apreciar claraments com era postura des mans siguec rectificada peth pintor. Eth hons ei de decoracion florau. Era inscripcion ditz: “cum fe resu[cita son dis?]ciple? de la fosa”.

Era cincau imatge ei era deth pròpi sant qu’apareish frontauments, vestit coma bisbe damb guants, auba, casubla, capa pluviau, mitra e cròça, sus un hons damb decoracion vegetau de format fòrça gran e geometrizada, fòrça corrent enes retaules e vestits dera fin deth gotic. Era figura a era man dreta en actitud de benedir. Eth marc arquitectonic ja a estat descrit anterioraments damb detalh.

Es scènes siesau e setau se desvolopen en un doble registre damb un orde de lectura fòrça singular. Comence ena part superiora, seguís ath dejós en un quadre separat e acabe ath costat der inici, en ua scèna verticau ath costat dret. Era istòria qu’explique passe en Bretanha quan eth sant e es sòns companhs non trobauen alotjament perque eth rei d’aqueth país auie proïbit as sòns ciutadans que les acuelhessen. Un trabalhador deth palai trobèc ath sant e as sòns disciples que passauen heired e gana e, compadit, se les ne portèc tara sua cabana, aucic eth darrèr vedèth qu’auie, lo codinèc e les ac dèc tà sopar. Dempús de sopar, sant German

estenèc en tèrra era pèth deth vedèth, metec ath dessús toti es uassi der animau mòrt, preguèc e eth vedèth ressuscitèc. Açò non apareish ena pintura, mès era explicacion finau e instructiva dera istòria que s’ac vau: eth sant floquèc dehòra deth palai ath rei per non auer-lo alotjat e nomentèc monarca de Bretanha ath porcatèr...

Ena siesau scèna, en registre superior, auem ath sant e a un disciple qu’arriben ena casa deth porcatèr (damb eth vedèth agarrat pera còrna) e era sua hemna, ath cant madeish dera scèna deth vedèth espelat, deuant dera casa deth porcatèr, curiosaments cubèrta damb un tet de palha. Se seguim er orde de lectura logic auríem de passar ara setau scèna, a on en ua dusau representacion dera casa, que servís coma marc arquitectonic e coma delimitador dera scèna, vedem ath sant e a tres acompanhants

en taula minjant-se eth vedèth servits peth porcatèr e damb era sua hemna codinant en huec. Just ath costat, gessent pera pòrta dera casa e que torne atau entara scèna anteriora, trobam a tres òmes qu’arremassen es uassi sus era pèth e ath dessús eth sant, representat mès gran qu’es auti personatges, e ath sòn costat eth vedèth reviscut. Era inscripcion superiora mos explique eth començament e era fin dera scèna: “cum sent Germa fe escorxa un vedet. Cum fe torna lo vedet viu apres sopa”, mentre qu’eth dera scèna setau ditz: “cum sopauha e fe [ram]asa l’os [...]esen la pet” ei a díder, arremassar es uassi e meter-les laguens dera pèth.

Era ueitau scèna mos explique ua istòria deth sòn pas per Ravenna quan siguec obsequiat damb fòrça cortesia pera reina Placida e peth sòn hilh Valentinian. Ua net, tara ora de sopar, era sobirana envièc as sòns mossos tara casa a on s’alotjaue eth sant damb ua grana plata d’argent plia de minjar deliciós. Sant German acceptèc eth present, repartic eth minjar entre es que

Scènes siesau e setau de sant German en Unha. (Fòto: Tdart).

Scènes ueitau e nauau de sant German en Unha. (Fòto: Tdart).


319

l’acompanhauen e se sauvèc era valuosa plata tà poder-la véner e repartir es sòs que li’n dèssen entre es praubi.

Entà correspóner damb bèth present ara reina li envièc, pes madeishi messatgèrs, un pan de ciuada laguens d’un bòl de husta. Era reina Placida acceptèc aqueth present e manèc que corbissen eth bòl damb ua cocha d’argent entà poder-lo conservar tostemps en sòn poder com un present de gran valor espirituau.

Era scèna se presente damb eth sant seigut en ua cagira barrada recebent ath mosso dera reina que pòrte era plata damb un peish. Ena part inferiora podem veir ara reina e ath sòn hilh, jolhadi. Era part inferiora dera pintura s’a perdut, mès non credem pas qu’includisse mès representacions. Era inscripcion que ditz: “cum la regina fe li porta un prese[n]t”.

Finauments, era scèna nauau mos mòstre un miracle mès deth sant, quan era madeisha reina lo convidèc a dinar e i anèc a cavalh d’un ase. Pendent eth dinar eth somèr se moric. Era reina sagèc d’obsequiar ath sant damb un shivau, mès sant German que non l’acceptèc, hec ressuscitar eth sòn somèr mòrt e se’n tornèc tà on s’estaue. Era inscripcion ditz: “cum fe resucita la sua saumera”.

Vestits

Es vestits des personatges qu’apareishen enes scènes son es que corresponen ara datacion dera fin deth sègle xv. Calces que semblen ues miches, còssi damb manges amples enes espatles, e a còps petites capelines, sarradi ena centura e quauqui detalhs que permeten datar damb mès precision, coma es berrets de mieja vòuta, damb es ales lateraus lheuades (de mòda en 1490-1500) o es sabates “ara francesa” de punta redona coneishudes en estat vesin coma “pauta d’os” deuant dera tipica sabata anteriora de punta ponchuda (BERNÍS, 1978-1979: 136). En çò que tanh ath pientat se pòt reconéisher çò que’n diden “reis catolics”, perque se’n servie eth pròpi rei Ferran e que siguec mòda tara fin deth xv. Eth cas mès visible ei eth de Micomer, eth disciple reviscolat damb eth peu rècte sus es celhes e tot eth peu alisat e long que li caperaue es aurelhes e damb eth perfiu finau arredonit de cap ar interior.

Era datacion e era inscripcion superiora

Tot en aguesta pintura mos hè a pensar en ua datacion des darrèrs ans deth sègle xv. Era disposicion en forma de retaule, era manèra de representar es personatges, es sòns gèstes, eth hons pintat des scènes com ua decoracion vegetau, com era des retaules gotics d’aguestes dates, es vestits des personatges, damb capèths de mieja vòuta e sabata francesa, eth pientat “reis catolics”, er arc e era traceria sus era figura deth sant o es bases de perfiu convèx. Tot apunte ad aguest moment dera fin deth gotic, just abans dera influéncia renaishentista. Coïncidís totauments, donc, damb era inscripcion que vedem ena part superiora dera pintura

damb letra leugèraments diferenta dera des scènes: “mil·CCCC·L·XXX·IIII·di·XI·de octubre·fu·feita.”, en prumèr sector e: “[...] au et Bailus[...]” en segon11. Eth mau estat dera inscripcion poirie daurir quauque dobte sus era lectura concrèta dera data o, dilhèu, sus se correspon ad aguesta pintura o a ua possibla scèna dejà perduda qu’aguesse estat plaçada peth dessús dera nautada dera actuau. Mès era coïncidéncia de toti es factors mos hè a dar coma bona e pòc discutibla era data der onze d’octobre de 1484 coma finau dera òbra.

Estil

Coma ja auem dit, era pintura s’enquadre enes darreries deth gotic. Qu’ac podem veir, per exemple, ena manèra de representar es figures umanes. Se començam peth sant German dera arquèra centrau, es trèts faciaus, maugrat que maumetudi, mos permeten intuir ua cara que vòs transméter serenitat, damb uns trèts definits, maugrat que non podem parlar pas d’ua intencion naturalista o retratistica clara. Era anatomia e eth gèst son ben acabadi damb es mans que tot just apareishen enes costats jos, era capa, e es pès, damb un mès auançat qu’er aute, çò que li da un cèrt caractèr de dinamisme. Eth canon dera figura ei fòrça equilibrat, non ei longuirò mès tanpòc cuert de talha, coma veiram enes scènes que l’entornegen.

Enes scènes istoriades trobam un menor interès peth naturalisme des cares, que son practicaments totes hètes de manèra idealizada e sense expression, mentre qu’era accion e es sentiments se transmeten pes postures e gèstes des diferents personatges, que se presenten damb ua varietat e dinamisme remercables. Ua manèra d’expressar totauments medievau. Eth sant apareish practicaments tostemps en ua escala superiora qu’era rèsta de personatges, en un trèt tanben pro medievalizant, que lo hè a subergésser en totes es composicions, e que manten eth canon, mentre qu’es auti son mès petiti.

Eth diboish ei fòrça adret e es plecs deth vestit deth bisbe o es mans des personatges son fòrça ben acabadi. Totun, en diferenti punts dera pintura se pòt veir rectificacions evidentes com ara es mans de sant Micomer.

Sus era forma com se bastís er espaci e es scènes, cau díder qu’eth pintor ei terriblaments adret entà plaçar as personatges qu’aumplissen era scèna d’ua manèra lèu lèu completa. Coma ei normau ena pintura de tradicion gotica, non i a ua autentica perspectiva, mès er espaci se bastís a partir dera superposicion des còssi, es uns parciauments deuant des auti, damb eth tèrra aparentaments lheuat en diagonau e es edificis ath hons. Era representacion des taules ei simptomatica en aguest

11. Era interpretacion d’aguesta inscripcion qu’ei òbra de Robert Baró, secretari der Arquebisbat de Barcelona, que coïncidic damb er equip de restauradores de TdArt ena glèisa d’Unha pendent era intervencion.


320

sens: apareishen inclinades entà deishar veir eth sòn contengut. Era diuersitat deth diboish se met de manifèst en detalhs com era bona representacion des caps d’animaus ena prumèra scèna o des detalhs dera ròba. Era representacion des arquitectures se merite un paragraf sancèr. Es exteriors des edificis dera ciutat ahlamada o especiauments eth templet jos eth que se tròbe eth sant ena arquèra centrau, que son pro ben perfiladi, encara que se repetissen en bona part, mès eth detalh mès curiós l’aufrís era casa deth porcatèr, que se represente dus còps, ua ath començament dera istòria, damb tet de palha, entaulat de husta e hièstres dobles, e era auta ath dejós, miei interior, miei exterior, damb era inscripcion qu’ei part deth tet (!) e damb era pòrta miei dubèrta e es personatges que’n gessen. Açò mos pòrte a ua auta caracteristica singulara, era representacion des interiors non pas a partir de detalhs arquitectonics (vòutes, hièstres, etc.) senon damb era presentacion d’ua decoracion vegetau pintada.

Es pintures de sant German an relacion damb era pintura des retaules, e tanben an ligams evidents damb era illustracion de libres dera fin deth xv, tant es miniats coma fòrça especiauments es prumèrs incunables, gravats e xilografies. Ei de fòrça bon trobar exemples d’imatges d’incunables que mos mòstren decoracions vegetaus (coma en costat dret) ath torn des scènes, arquitectures de formes similares, etc. Mès per dessús de tot i é era manèra d’aumplir es scènes quadrangulares damb aguesti personatges mès petiti, actius, qu’aumplissen tota era superficia de motius. Ei sustot aguesta disposicion era que mos hè a veir ua relacion de composicion e de formes que seguraments siguec generica, de composicion e de formes, encara qu’ei fòrça atractiu especular sus era possibla còpia dirècta d’un modèl que non coneisheríem pas12.

Autors, talhèrs e parallèls: Àdet

Enes pintures de Sant German parlam d’un pintor (o pintors) de probabla provenença gascona (coma testificarie era lengua des inscripcions) capacitat entath diboish e tara representacion de scènes complèxes, que mos mòstre un fresc d’actituds, de vestits e d’arquitectura dera fin deth sègle xv. Non parlam pas evidentaments d’un artista de prumèra linha, mès òc d’un artista pro adret

12. Ua ipotetica version deth sègle xv des miracles de sant German de Heiric farcida de gravats... que non auem trobat pas e que, dilhèu, possiblaments non existís.

qu’acabe damb fòrça boni resultats es representacions encomanades.

An relacion es pintures de Sant German damb es deth Judici Finau e era Passion? S’examinam es tres pintures de manèra conjunta serà de mau acceptar qu’an estat hètes pera madeisha man. An estils e manères de hèr que semblen pro diferentes. Tanben era preparacion dera superficia enes pintures dera Passion e de sant German son diferentes, coma mos confirmèren es restauradores que i trabalhèren. Tot igual, era comparason damb ues autes pintures propères mos pòrte a plantejar ua ipotèsi singulara. Ena part nauta dera Vath d’Aura, ath començament d’un pòrt que mos amie entath vesin Larbost, per tant a pòca distància dera Val d’Aran, trobam qu’era glèisa d’Àdet presente un conjunt decoratiu que la deuie caperar lèu lèu per complet ath començament, mès qu’ara ei fòrça fragmentat e deteriorat. Quauques scènes encara se mantien en bon estat e i podem reconéisher fòrça detalhs des pintures d’Unha, es bordadures damb quate petals 13, es taules inclinades damb es pautes en

13. Que cèrtaments podem trobar tanben en d’autes glèises dera demarcacion, com en Vieux E. St. Eugene o Audressein (BERGÈS, 1996: Vol. III pl. LXIII e pl. CLXXIX).

Es pintures dera absida en Àdet, ena Vath d’Aura. (Fòto: Albert Sierra).

Eth bò e era mula deth neishement en Àdet. (Fòto: Albert Sierra).


321

diagonau, era gèrra d’aram, es caps d’animaus (eth bò e era mula deth Neishement d’Àdet son totauments identics as caps talhadi d’animaus dera prumèra scèna de sant German), e era figura que ten un encensèr mos rebrembe claraments a toti aqueri personatges de canon cuert e de postures actives. Jo pensi que non i a dobte qu’es pintors de Sant German participen enes pintures d’Àdet. E digui participen perque fòrça d’auti detalhs d’aguestes pintures, curiosaments, non apunten cap as de Sant German senon as deth cicle dera Passion e eth Judici Finau: es hons damb decoracion vegetau, es anges musics, tanben fòrça similars as deth Judici Finau d’Unha, es plecs angulosi enes vestits o un sant literauments copiat deth sant Pèir d’Unha. Pensam qu’es semblances van mès enlà d’ua simpla còpia, e que probablaments parlam des madeishi artistes. Era ipòtesi qu’ara podem bastir ei qu’es dus conjunts d’Unha, eth Judici Finau damb era Passion de Crist d’un costat e es pintures de Sant German der aute, sigueren hètes per mans diferentes d’un madeish talhèr o per dus talhèrs diferenti de manèra separada mès simultanèa, e qu’aguest madeish grop trabalhèc pòc dempús, ja fòrça mès integrat, enes pintures d’Àdet. Finauments, ua part d’aguest grop, o uns seguidors, deuien hèr es pintures de Benque Dessús, qu’an un ligam clar damb es dera Passion, ja exposades.

Es pintures d’Adam e Eva e Sant Sebastian

En Unha auem un aute conjunt de pintures, dedicades a Adam e Èva e Sant Sebastian, que son un exemple de com cambièc era pintura religiosa damb era arribada, d’un costat des modèls artistics renaishentistes e, der aute, deth modèl de difusion dera religion dera reforma de Trento, coma veiram tanben en cas de Salardú, dilhèu er exemple mès clar d’aguesta naua pintura. Non les analisaram en detalh perque fòrça probablaments ja son òbra deth sègle xvii. Joan Yeguas ne hè ua descripcion e analisi en sòn article en aguest madeish volum14.

14. “Pintura e escultura aranesa des sègles xvi, xvii e xviii”.

Santa Maria d’Arties

Era glèisa de Santa Maria d’Arties a un plan bon conjunt de pintures muraus qu’includissen ua des pintures mès singulares de tota era Val, er espectaclós Judici Finau qu’aumplís eth prumèr tram de vòuta dera nau centrau dera glèisa. Pierrette Berges a estat enquia

Dus personatges enes pintures d’Àdet. (Fòto: Albert Sierra).

Es pintures d’Adam e Èva e Sant Sebastian en Unha. (Fòto: Tdart).

Eth conjunt picturau d’Arties. (Fòto: Albert Sierra).


322

ara era unica investigadora que li a dedicat un estudi detalhat, ena sua tèsi, (BERGES, 1996: 830-838), e maugrat qu’analise corrèctament es diferentes mans des pintors qu’intervien ena glèisa ath long deth sègle xvi, non acabe de deishar clares es fases enes quaus aguestes decoracions sigueren hètes ne era adscripcion corresponenta de cada sector. Ei per açò qu’ara sajaram de deishar-les ben delimitades entre era prumèra fasa de decoracion, realizada de cap a mejans deth sègle xvi e era dusau, executada en 1589.Es prumèrs acabadi des murs dera glèisa romanica de Santa Maria d’Arties sigueren un rejuntament gras damb remarcat e un perbòc peth dessús, des quaus se’n sauve rèstes en quauqui sectors des absides15. Mès era prumèra operacion de decoracion extensiva des murs se harà a mejan sègle xvi16 damb un complet conjunt de pintures muraus.

15. Era absida centrau ei possible que recebesse quauque tipe de decoracion romanica (o gotica?) coma testimònie eth petit fragment de decoracion geometrica en vermelh e nere que se consèrve ena impòsta deth costat dret e eth diboish enes madeishi colors deth mur deth costat esquèr.

16. Sus era datacion exacta, jo propòsi ua datacion ath torn de 1540-1550 per diferenti motius, entre es quaus cau remercar era inclusion dera batalha de mòros e crestians que comentam mès endeuant. Eth companh Joan Yeguas opine en sòn article qu’es dates d’aguesta intervencion serien mès tardiues, ar entorn de 1550-1570.

Aguesta decoracion non includic pas era absida, que deuie d’èster ocupada peth retaule gotic de Santa Maria ena sua configuracion originau e que deuie èster plaçat estrictaments ena sua embocadura17. Decorauen era vòuta der espaci presbiterau damb ua representacion de Diu Pair e es quate evangelistes, dus en cada costat. Tanben aumplic es vòutes de tot eth prumèr tram dera nau (o dilhèu bèth un de mès), enes lateraus damb scènes profanes e ena centrau damb eth coneishut Judici Finau. Tanben aumplic eth hust des dues prumères colomnes, ath costat der evangèli damb Sant Cristòfol e eth dera epistòla damb ua representacion de Sant Antòni.

Quauqui decennis mès tard, concrètaments en 1589, se i hec ua dusau decoracion qu’includís es bordadures treçades dera hièstra d’arc de tèrçpunt deth costat dera epistòla deth presbitèri e es caishons e tondos dera madeisha hièstra e der arc trionfau dera absida, e coma element centrau ua cobertura de husta deth presbitèri qu’aucupe tota era vòuta e es lateraus (e qu’amagaue es

17. Non ei guaire probable, mès ua dusau possibilitat ei qu’eth retaule gotic siguesse plaçat en aguest moment un shinhau mès tà deuant, corbint er arc trionfau dera absida just enquiath començament des pintures renaishentistes. S’açò siguesse cèrt, eth retaule aurie estat endarrerit enquiara absida ena decoracion de 1589.

Eth petit fragment de decoracion dera absida d’Arties. (Fòto: Albert Sierra).

Er arc trionfau dera absida d’Arties. (Fòto: Albert Sierra).


323

pintures anteriores). Fòrça probablements, en 159218 es vòutes e murs dera glèisa sigueren acabadi damb un perbòc blanc (dilhèu damb imitacion de pèira ena nau centrau) qu’ocultarà es pintures des vòutes lateraus e d’aumens ua des colomnes, mès deisharà ara vista eth Judici Finau. Aguest perbòc siguec renavit diuèrsi còps enquia començaments deth sègle xx.

Dera fin deth sègle xvi enquia juriòl de 1990 an conviscut aguestes dues decoracions. En aguesta data, quan eth Centre de Restauració de Béns Mobles dera Generalitat comencèc era restauracion des pintures sus husta, en desmontar-les se trobèren es dera prumèra fasa ath darrèr (MEMÒRIA, 1997: 128, 157).

Es prumères pintures d’ArtiesDiu Pair e es quate Evangelistes

Ena vòuta deth presbitèri trobam era representacion mès ben hèta de tot eth conjunt dera prumèra etapa, Diu Pair, en ua imatge que captive, entornejat per un cercle de bromes sus un hons daurat, vestit damb tunica blanca e ua capa vermelha holada, coronat damb tiara. Era sua postura ei dinamica, lheue era man dreta mentre qu’ena esquèrra i pòrte ua esfèra de veire que represente er univèrs damb ua crotz damb er estendard dera resurreccion. Pòrte en cap eth nimbe crucifèr que representarie eth Hilh de Diu, alavetz que serie Pair e Hilh. Enes dus costats vedem es rèstes superiores des evangelistes (practicaments desapareishuts) que lo costegen enes pans verticaus. En extrèm esquèr dera vòuta, ena part inferiora, i a ua representacion d’un libre damb ua inscripcion fòrça maumetuda a on seguraments i deuie d’èster era data e eth cometent des pintures.

Era figura de Diu ei ua imatge poderosa: era amplitud deth sòn movement, dera sua postura, era guardada intensa, eth peu endarrèr peth vent que li

18. Ena impòsta d’un pilar adossat dera nau centrau se i pòt veir ua inscripcion hèta damb pincèu damb era data “1592”, que poirie correspóner ad aguesta decoracion murau. Es “carreuats de pinzell” des naus lateraus son fòrça mès modèrns.

lheue era capa... Toti aguesti detalhs li dan ua qualitat especiau, fòrça per dessús dera rèsta de figures deth conjunt. Se mos fixam ena tiara, ena esfèra de veire, o en cordonet daurat dera capa, veiram ua pintura detalhista e gracila. Era anatomia ei, totun, fòrça esquematica, fòrça medievalizada, com se pòt veir, especiauments, enes mans. De çò de pòc que se sauve des evangelistes se’n pòt remercar es cares ovalades, es uelhs ametladi e es carnacions palles caracteristiques d’aguest pintor e eth sòn caracter fòrtaments idealizat.

I aurà qui ac considerarà ua exageracion, mès ara mia manèra de veir ei probablaments ua des representacions de Diu mès impactantes dera pintura catalana. Ben pògues an aguesta poténcia dempús dera romanica de Sant Climent de Taüll. E, se pensam en Comenge, ben pògues imatges an aguest poder de seduccion, sonque, aguest òc, eth magnific Diu de Sant Sernin de Tolosa, ua pintura de prumèra linha europèa.

Diu Pair en Arties. (Fòto: Albert Sierra).

Detalh dera cara de Diu Pair en Arties. (Fòto: Albert Sierra).


324

Eth Judici Finau

Se Diu Pair ei ua imatge intensa, eth Judici Finau ei tostemps ua scèna atractiva, damb era sua galeria longa de personatges e situacions favorables ara exibicion picturau (REAU, 1996b: 749-779). En Arties, era sua disposicion ena vòuta dera nau centrau obligue a ua composicion diferenta dera abituau ena epòca medievau, dera qu’auem vist per exemple en Unha, sus

un mur planèr damb eth cèu ena part superiora e eth lunfèrn ena inferiora. En Arties, per contra, auem ua distribucion des scènes ben singulara: en centre, eth Crist Jutge der Apocalipsi entorat d’un còr celestiau de sants e santes laguens d’un cercle de bromes. Ara sua dreta, baishant per aute laterau dera vòuta, eth cèu, e ena esquèrra, tanben baishant peth laterau dera vòuta, eth lunfèrn. Compositivaments aguesta solucion ei impecabla, mès obligue a veir era pintura enes sòns tres fragments per separat, perque cau ua posicion diferenta der espectador entà cadun d’eri. En Gédeu, ena Vath d’Aura —ua pintura mès tardiua— i a ua composicion relativaments similara, mentre en Cadau, Borisp, Vièla de Loron e Mont seseguís era disposicion abituau19. Auem defenut era qualitat picturau dera representacion de Diu Pair, mès entath Crist ei fòrça mens notabla. Es limitacions deth pintor ena representacion anatomica se manifèsten en ua figura damb es cames massa cuertes, e un tronc geometric e esquematic, fòrça en deute encara damb es formalismes gotics. Enes figures des sants que l’entoren i podem veir claraments un diboish fòrça mès pressat e repetitiu. Coma detalh anecdotic, eth liri e era espada deth Crist Apocaliptic son disposadi en sens contrari deth que serie

19. En tot eth Naut Comenge, en grop de pintures deth XVI qu’auem recuelhut, eth Judici Finau ei ua des scènes que mès soentege, e en Aragon encara en trobam bèth aute exemple, com eth de San Juan de Toledo de la Nata.

corrècte, era espada apunte entath cèu e era flor tath lunfèrn, quan justaments son eth simbèu visuau deth prèmi tàs justi e eth castig tàs dolents.

Se passam tàs autes scènes, començant peth cèu, vedem era Jerusalèm celèsta damb forma de castèth, damb tors dentelhades e ja damb quauqui detalhs de decoracion renaishentista, com eth fronton damb conquilha deth portau. Crist torne a aparéisher ena tor centrau, fòrça petit, un còp mès entornejat de bromes, mès aguest viatge damb era tunica, era capa e era esfèra de veire ena sua man. Sant Pèir ei deuant dera pòrta recebent as ressuscitats gessudi des cavòts que i a per tot eth tèrra dera scèna. Es figures mès atractives que son es anges, eth que damb ua longa trompa projècte un filactèri, tanben es quate musics des tors, damb arpa, tamborin e flaüta, guitarra e trompa, e finauments, era figura centrau dera composicion, un Sant Miquèu damb ua armadura renaishentista esplendida, que pese es animes e armat d’ua espada sosmet un demòni. Voi hèr ua remèrca sus eth filactèri que ges dera trompa, que comence damb era coneishuda invocacion: “surgite mortui venidte ad iuditium” mès que seguís damb çò que Daniel Vilarrúbias a identificat com eth començament deth Cant de la Sibil·la: “al iorn del iudis para qui abra fet servisi”, çò que daurís era possibilitat interessanta qu’en aguesta glèisa se i hessen representacions d’aguest drama liturgic. En tota era pintura d’aguesta prumèra fasa suspren era aptitud, eth coneishement e eth detalhisme ena representacion des objèctes profans, instruments musicaus, armes o armadures, en oposicion ara dificultat entà representar era anatomia o es dobtes e errors ena iconografia.

En lunfèrn, tostemps espectaclós, auem es turments abituaus e quauqu’uns de mens representadi, com es aigües gelades entàs envejosi, que Brunet semble identificar erronèaments damb eth purgatòri (BRUNET,

Eth Judici Finau d’Arties. (Fòto: Albert Sierra).

Eth Cèu enes pintures muraus d’Arties. (Fòto: Albert Sierra).


325

2001: 125). Es pecadors son condusits cap ara boca de Leviatan (a on ja i a bisbes, cardinaus e reis) tot presidit per Satan, rei des demònis, damb era sua corona e ben seigut en ua polida cagira renaishentista.

Com auem dit, aguest Judici Finau dilhèu non a era qualitat picturau dera representacion deth Diu Pair, es figures son fòrça repetitives, damb cares practicaments seriades, era sua gamma cromatica ei fòrça mès limitada, sonque grisi, òcres e vermelhs, mès eth resultat dera composicion, es sues dimensions e eth gran nombre de personatges li dan un caractèr espectaclós indiscutible. A maugrat des detalhs de decoracion renaishentista, poiríem díder qu’ei era scèna deth conjunt que mès deu ara tradicion picturau medievau.

Sant Antòni e sant Cristòfol

Enes dues colomnes mès propères ath presbitèri trobam era representacion de dus sants fòrça mès grani que de mida naturau. Ath cant dera epistòla i auem a sant Antòni, turmentat pes demònis. Enquiàs darreries de 2008 non se vedie sonque era cara deth

Es anges musics enes pintures muraus d’Arties. (Fòto: Albert Sierra).

Sant Miquèu enes pintures d’Arties. (Fòto: Albert Sierra).

Eth lunfèrn enes pintures d’Arties. (Fòto: Albert Sierra).


326

sant e un fragment d’un demòni. Bergés, ena sua tèsi, ja l’atribuïe a un pintor diferent (BERGÉS, 1996: 837), apreciacion que cau precisar perque ara, en poder-la veir completa, un còp restaurada, podem comprovar com era decoracion dera part superiora dera colomna, e tanben era deth capitèth, o eth plafon decoratiu geometric qu’acabe era scèna pera part posteriora, son exactaments es madeishes qu’es qu’an era auta colomna o eth Judici Finau. Atau, se pòt pensar, sense dobte, qu’aguesta colomna forme part dera prumèra fasa de decoracion, encara qu’era scèna, ei cèrt, ei òbra d’ua man diferenta.

Era cara de sant Antòni ac testimònie, perque a ues caracteristiques de modelat totauments diferentes des deth pintor principau, angulós e damb pincelades ben gròsses e plies de color, contràriaments ath brèu cromatisme dera rèsta de pintures. Es demònis tanben son totauments diferenti des que vedem en Judici Finau: ena esquèrra n’i a un damb ua cara que mos rebrembe practicaments ua caròta de Magràs, ath dessús n’i a un aute de mès “tradicionau”, mentre qu’ena dreta n’i a un de susprenent pera postura extrèmaments dinamica e era anatomia monstruosa (damb tres cares) mès que fòrça ben diboishada. Eth demòni, damb es pès terriblaments grani, ei ath dessús d’ua man deth sant e lhèue un garròt peth dessús deth sòn cap damb es dus braci estiradi entà darrèr, ath temps qu’eth tòrs ei tirat entà deuant.

Ei ua mòstra susprenentaments realista deth movement e der es-fòrç, totauments diferenta des movements fòrça mès sòbris e rigids, de tradicion medievau, deth pintor principau. Ua dusau scèna tanben ei d’aguest pintor de sant Antòni, eth Sant Sopar que veiram dempús.

Ena dusau co-lomna i é representat sant Cristòfol, que passe eth riu damb eth Jesús mainatge. En aguest cas, es cares, tant deth sant coma deth petit Jesús, mos mòstren claraments era man deth prumèr artista, damb es tipics uelhs ametladi e es pòts cuerti e carnudi. Era representacion a detalhs curiosi, com eth petit peish que nade peth riu, o eth garròt a on s’empare eth sant entà passar, qu’ei un palmèr (REAU, 1997a: 354), era daga damb cap de bèstia que pòrte eth sant ena centura o era ciutat que se ve ath hons, ath costat dret dera scèna.

Tan sant Antòni com sant Cristòfol son sants protectors contra era pèsta e son fòrça populars enes sègles deth gotic. Mès sant Cristòfol, damb ua istòria dobtosa e atròça, siguec un des sants qu’eth Concili de Trento sagèc de deishar de costat des proposicions oficiaus, e quan en 1622 se hec ua tròna de husta esplendida tà predicar en aguesta colomna sus es pintures, aguestes sigueren retalhades e repicades sense cap de respècte, e possiblaments caperades damb ua cocha de caudia. Quin milhor simbèu dera reforma! Era substitucion d’un sant com aguest, imbricat ena legenda, per ua predicadera, era mès grana expression fisica dera doctrina tridentina, un pedestau nautat entà difóner damb superioritat de cap as fidèus era naua paraula dera glèisa...

Sant Cristòfol en Arties. (Fòto: Albert Sierra).

Sant Antòni e es demònis en Arties. (Fòto: Albert Sierra).


327

Es naues pintures des naus lateraus

Ena glèisa d’Arties se i descorbic mès pintures en iuèrn de 2008. Se sabie qu’es vòutes des naus lateraus tanben conservauen pintures perque petiti fragmens èren ara vista peth dejós des perbòcs blanqui que les caperauen, se pensaue que deuien d’èster en fòrça mau estat pr’amor des umitats qu’auien patit aguesti sectors. Un còp hèt eth trabalh penós de lheuament dera cocha de perbòc, s’a pogut comprovar que maugrat qu’an desapareishut es parts mès baishes, es nautes se tròben en un estat fòrça acceptable e son perfèctaments visibles. Mès era suspresa mès grana a vengut pera part dera iconografia, ja que des scènes representades, n’i a tres que son fòrça pòc freqüentes, e encara mès en un entorn de pintura religiosa: Lucrècia e Tarquin, ua scèna de batalha e ua scèna de caça. Es scènes se localizen enes vòutes de quart de cercle deth prumèr tram des naus lateraus e ena part superiora deth mur corgut dessús des colomnes que les separen dera nau laterau. Ena nau nòrd trobam a Lucrècia ena vòuta e ath dejós ua representacion des vertuts. En mur auem era de batalha. Ena nau sud trobam, ena vòuta, un Sant Sopar, e en mur, era scèna de caça.

Lucrècia e Tarquin: ua representacion renaishentista inacostumada

Era vòuta dera nau nòrd, coma didíem, mos ensenhe ua arquitectura figurada totauments renaishentista, tres arcades sus pilars decoradi damb grotesques dejós des quaus i a ua representacion des sèt vertuts des quaus practicaments non i a sonque es caps. Se i pòt reconéisher era espada dera justícia e eth solei qu’aurie de correspóner ara temperància20. Sus un mur deth hons vedem un paisatge exotic, damb palmèrs, pavons e d’auti audèths e, finauments, sus es arcades, ua decoracion renaishentista vegetau e de grotesques fòrça elaborada e quate tondos, es dus centraus dedicadi a Lucrècia e Tarquin, es dus lateraus a un personatge vestit de soldat e un aute en mau estat que ten en ua man un utís de mau interpretar.

Lucrècia siguec un personatge istoric deth sègle vi a. C. Era sua istòria la citèc Titus Livi, encara que se’n derivèren versions diferentes deth hèt. Maridada damb Collatin,

20. En Son, enes pintures que claraments s’inspiren enes d’Arties, se i pòt veir ua representacion des vertuts fòrça mès completa e que seguís un esquèma fòrça semblant, jos es arcades. Maugrat qu’en Son qui pòrte eth solei qu’ei era Esperança...

auie fama d’èster fòrça bèra e virtuosa. Tarquin ère eth rei de Roma e eth sòn hilh Tarquin Sèxt sentie ua atraccion viscerau per Lucrècia. En abséncia deth sòn òme li demanèc ospitalitat e aquera net, dempús de hèr-se a passar peth sòn òme ena escuretat, la violèc. Era, en veder-se trufada, demanèc venjança ath sòn pair e ath sòn òme e se suïcidèc damb ua daga. Er otratge precipitèc era queiguda dera dinastia des Tarquins en Roma e era arribada dera Republica. Era istòria de Lucrècia a estat utilizada pera Glèisa coma exemple de hemna vertuosa ena defensa deth sòn aunor e era sua castetat. Bocaccio en parlèc en sòn recuelh de hemnes vertuoses De claris mulieribus de 1361-1362, mès non ei enquiath sègle xvi que se li comencen a dedicar tèxtes monografics. Es mès interessanti pera sua proximitat temporau e culturau enes pintures d’Arties son, eth prumèr que se hè en castelhan La Farsa de Lucrecia, de Juan Pastor, editada de cap ath 1528 (WALTHAUS, resumit) e en França Lucréce, de Filleul, representada en 1566 (JONDORF, 1990: 99).

Es personatges centraus son claraments identificadi, Lucrècia damb era espada clauada en piet e eth sòn nòm ath darrèr e Tarquin (Sèxt) damb un còr ena man, simbèu en aguest cas dera passion e tanben damb eth sòn nòm sus eth hons. Es auti dus personatges son mès incèrti. Eth soldat abilhat damb armadura, lança e casc poirie perfèctaments èster Collatin, qu’ei ena guèrra mentre passen es hèts. Eth darrèr personatge ara dreta poirie èster Tarquin eth pair, mès non n’auem cap d’indici qu’ac acredite.

Es cares des vertuts, de Lucrècia o deth presomptiu Collatin, son es caracteristics deth pintor principau d’Arties, ovalades, de boques petites, uelhs ametladi, carnacions fòrça palles damb es caròles remercades en vermelh... non i a dobte possible ena atribucion.

Eth cicle de Lucrècia enes vòutes d’Arties. (Fòto: Albert Sierra).


328

Era inclusion d’ua narrativa com aguesta, tan umanista, ei susprenenta, tan d’aluenhada de çò que son es motius dera religion, tan era medievau coma dempús era tridentina, e mos mòstre qu’en un cuert periòde, e de manèra puntuau, er umanisme renaishentista aguec influéncia e preséncia visibla. E tanben mos da ua pista respècte d’un possible patrocini laïc o senhoriau deth conjunt picturau que se ve refortida pera scèna que ven ara seguida.

Era scèna de batalha: era presa de Tunis?

Deuant per deuant de Lucrècia auem ua scèna encara mès susprenenta en ua glèisa, ua scèna de batalha, en aguest cas entre ua armada musulmana e ua armada crestiana.

Enquadrat pes bordadures geometriques abituaus de tot eth conjunt e en un espaci practicaments rectangular, mès damb era part inferiora convèxa, trobam es dues armades confrontades ena luta, es dues fòrces de cavaleria enes extrèms, en miei era infanteria que lute damb es piques crotzades, es longues lances tipiques deth xvi, e ath dejós era artilheria, damb quate canons que tiren. Entre es cavalèrs mòros cau remercar çò que semblen barrets frigians, es espades corbades (alfanges), es escuts petiti e redoni e que monten sense estrius. Es cavalèrs crestians van damb armadura completa e van a shivau a la estradiota damb estriu long coma se hège alavetz, en sens contra dera manèra a la jineta utilizada pes arabs e qu’ère fòrça mau vista entre es cavalèrs crestians (FALLOWS, 1996: 13). Ei remercabla era voluminosa cagira nauta a on encaishen eth còs e es cames deth cavalèr. En estendard crestian se i pòt veir ua crotz nera e quate pincelades vermelhes. Poirie èster un drapèu crestian generic, com ua representacion fòrça esquematica dera ensenha d’Aragon, era crotz d’Alcoraz damb es quate caps de mòro.

Ua scèna de batalha ei ua representacion fòrça pòc freqüenta ena pintura deth moment e mès encara se pensam qu’èm en un espaci religiós. Es autes pintures coneishudes deth sègle xvi d’aguest tèma se localizen en

palais o en ca-ses nòbles (RO- DRIGUEZ PANIZO, 1992: 445) e an pa-tronatge senhorau, de nòbles qu’an intervengut ena batalha e la presenten entà vantar-se’n o coma ex-vòto. Pes parallelismes, ei notable er exemple que se coneish en Albares (Guadalajara) que date de 1538, en aguest cas, semble qu’encomanat per Luis Hurtado de Mendoza. Podem pensar en un patronatge d’aguest tipe entàs pintures d’Arties? Non ei cap impossible... dilhèu d’un des Portolà? (qu’an casa fòrta ena localitat aumens d’ençà deth xvi) o d’un aute personatge que non identificam ara, damb possessions en Arties e qu’aguesse prenut part enes hèts que se i expliquen. Perque, quina ei era batalha representada? S’acceptam era datacion de mejans deth xvi non pòt èster sonque era presa de Tunis, hèta pes tropes crestianes en 1535, un hèt que non siguec decisiu militaraments mès qu’en cambi aguec ua extraordinària fortuna de propaganda (RUBIO MORAGA, 2006: 123). Er aute possible conflicte entre mòros e crestians deth sègle xvi, era guèrra des Alpujarras (1568-1570) non generèc practicaments iconografia e me semble massa tardana entà ligar-la damb aguestes pintures. S’acceptam aguest ipotetic mès probable patronatge civiu, eth promotor aurie encomanat e aurie pagat es còstes, non sonque d’aguest plafon, senon de tota era renovacion picturau qu’auem amassat coma prumèra fasa.

Era presa de Tunis en Arties. (Fòto: Tdart).

Es cavalèrs crestians ena presa de Tunis. Arties (Fòto: Tdart).


329

Era scèna de caça

E encara auem ua darrèra scèna profana en tot eth conjunt, plaçada en mur de separacion entre era nau centrau e era laterau sud, ua scèna de caça ara mauta a on apareish eth caçaire principau e un mautaire damb ua còrna qu’espante es bèsties e amie es cans entà portar es bèsties entath caçaire.

Era composicion dera scèna ei complèxa per totes es bèsties que i a. Eth hons ei practicaments unifòrme, predominantaments blanc sus eth quau se distribuís era vegetacion, clarejada en tota era superficia exceptat en costat dret, a on i a un bosquet. I apareishen dus òmes enes extrèms disposadi de manèra lèu lèu simetrica, ara esquèrra eth mautaire e ara dreta eth caçador. En miei i a tres cans e un sanglièr, mentre que naut ena esquèrra i a un conilh e ena dreta un cèrvi. Er animau principau dera scèna, ua bèstia grana e de color escur ei en costat dret, ath deuant deth caçaire.

A maugrat dera aparenta desorganizacion dera scèna, en realitat ei ua descripcion extraordinàriaments exacta d’ua batuda, o caça ena modalitat ara demora o de rebàter era caça21. Era disposicion de totes es figures a significat e ei coerenta damb era accion. Eth mautaire, vestit damb çò que semble un coleto de pèth e armat damb lança cuerta, hè a sonar ua còrna entà comunicar-se damb es auti mautaires e amie es cans qu’espanten e acacen as bèsties. Ath sòn costat i a un can fòrt e corpulent, de morro cuert e aurelhes queigudes (un dògo? un dògo de Bordèu?) que saute excitat. Eth sanglièr e eth conilh

21. Entà saber-ne mès sus era caça en aguesta època, consultatz MARTÍNEZ DESPINAR, Alonso. Arte de ballesteria y monteria. Publicat en 1644 e damb edicions modèrnes de 1945 e 1976.

hugen pera part superiora. Mès endeuant, dus gossets longui e primi, sense dobte dus lebrèrs, fòrça mès ràpids qu’eth dògo, ja son a punt d’arténher ar os que hug de cap ath bòsc. Er os ei herit per ua sageta en còth, que mos ditz qu’era caça ja hè estona qu’ei començada e qu’era bèstia ja a estat vista per d’auti caçaires que hèn a servir barestes. A era boca miei dubèrta e era uelhada herotja. Emboscat, damb eth jolh en tèrra e ua esplendida arcabusa ena espatla, eth caçaire principau non s’encuede deth cèrvi qu’acabe de passar,

perque demore atentiu era arribada der os que ja a just ath deuant. Ena centura i pòrte ua daga e enes pès, era municion, ua bala redona, prèsta tà tornar a cargar era arma s’eth prumèr tir non ei definitiu. Era pintura mos mòstre just eth moment abans qu’era bèstia sigue abatuda.

Ei ua pintura d’ua precision curiosa: bèsties, accions e movements. Es vestits o era arcabusa (un

Era scèna de caça enes pintures d’Arties. (Fòto: Tdart).

Eth caçaire d’Arties. (Fòto: Tdart).


330

aute viatge ua arma!) damb eth detalh der acabat motladurat dera boca deth canon, son d’ua exactitud extrèma. Tant aguesta pintura com era dera batalha (era sèra de montar, es estrius...) mos parlen d’ua atencion peth detalh e ua coneishença des objèctes dera guèrra o senhoraus de mau de trobar en d’auti pintors. Perque era caça major (e encara mès damb baresta e arcabusa!) auie en sègle xvi fòrtes connotacions senhoraus e, per tant, ua representacion com aguesta refortís encara mès era ipotèsi d’un patronatge des pintures per part d’un personatge civiu concrèt. Qu’evidentaments, serie era persona representada coma caçaire en aguesta scèna.

Eth darrèr sopar

Deuant per deuant, ena part superiora dera vòuta de quart de cercle, auem es rèstes dera quatau scèna, eth Sant Sopar, a on podem veir un mur corgut, e sus era sua cornissa se i pòt veir palmèrs e dus audèths (similars as qu’auem vist dejós des arcades des vertuts). Eth mur ei guarnit per un naut cobricèu decorat damb ròbes listades en òcre, vermelh e nere. Ath sòn deuant no’n demore sonque fragments des caps de sant Bertomiu, sant Felip, sant Jaime e sant Simon. Damb çò de pòc que se pòt veir des caps, damb nassi gròssi e corbadi e carnacions fòrça vermelhes, se’n pòt dedusir qu’an relacion dirècta damb sant Antòni e es demònis dera colomna sud. Com auem dit abans, aguestes dues scènes sigueren pintades per un artista diferent, mès que formaue part deth madeish grop de pintors que decorèc era glèisa en aguesta prumèra fasa.

Enes ans a vier ei segur qu’auram mès suspreses, perque ena nau laterau sud dera glèisa ja se pòt veir coma dejós dera cocha blanca i apareishen fragments de pintura damb ua decoracion analòga ara deth prumèr tram, atau que demoram futures fases de restauracion entà saber enquia on e damb quina iconografia siguec decorada era glèisa de Santa Maria d’Arties.

Qui siguec eth pintor d’Arties?

Aguesta qu’ei era qüestion que me hèja er an 1993, quan començaua a estudiar aguesta glèisa e qu’encara non è artenhut de respóner... Començam a saber quauques causes dera sua personalitat, des sues aptituds e dera sua òbra, mès encara non a nòm. Sabem que possiblaments ère catalan (se jutjam peth tèxte des filactèris deth Judici Finau), sabem qu’eth sòn estil deu fòrça encara ara pintura gotica ena òbra d’Arties, mès qu’ath madeish temps coneish e ei capable de representar era arquitectura e era decoracion renaishentista. Non li detectam relacion dirècta damb es artistes dera pintura

gotica de tèrres lheidatanes, non ei disciple deth Mèstre de Vielha, o de Pere Garcia de Benavarri. Se semble auer contactes damb quauquarrés qu’ei, dilhèu, damb eth Mèstre de Canapost22, pera conformacion des sues cares, mès que pòc mès en podem díder des sues relacions artistiques23. D’auti pintors que trabalhen enes Pirenèus en sègle xvi se tròben en aguesta madeisha situacion, eretèrs deth gotic encara, introdusissen imatgeria deth Renaishement mès que sense auer-la adoptat completaments, es òbres des artistes deth Naut Comenge que ja auem comentat, o des retaules de Sant Climent de Taüll24, o es dera val dera Vansa e Tuixen (GASCON, FONT, 2006).

Enes sues pintures i a ua concepcion embrionària der espaci, mès que se resòlv encara

22. Ua indicacion que me hec Pere Beseran.23. A còps semble mès propèr as Macip valencians o as

López malhorquins que as pròpis pintors catalans.24. Damb taules in situ e taules en Museu Diocesà de la

Seu d’Urgell, són tres retaules, dedicadi a sant Miquèu (datat en 1572 per ua inscripcion ena pròpia pintura), sant Andrèu e santa Anna.

Eth Sant Sopar enes vòutes d’Arties. (Fòto: Albert Sierra).

Retaule de València d’Àneu. (Fòto: Centre de Restauració de Béns Mobles. Carles Aymerich).


331

sense eth sens renaishentista dera perspectiva. Era escala des personatges, per exemple en Judici Finau, se base fòrça mès ena importància des personatges que non pas ena sua localizacion en terren. Ei eretèr, donc, dera pintura gotica en aguesta conformacion der espaci, o en trabalh anatomic, en cambi ei capable de diboishar grotesques e arcades “ara romana”, arcabuses o armadures trabalhades, com era der arcange sant Miquèu. Capable de confóner era direccion corrècta dera espada e eth liri deth Judici Finau e de representar ath detalh ua scèna de caça senhorau... Ei fòrça temptador pensar qu’era sua formacion coma pintor de motius religiosi ei relativaments febla, tant que, de bèra manèra, ei bon coneishedor dera vida des senhors. Per experiéncia dirècta? Siguec present ena guèrra e enes partides de caça que represente coma acompanhador deth sòn senhor? Ua ipotèsi de novèlla e fòrça atractiva, mès pòc probabla. Mès factible (e mens emocionant) ei qu’eth sòn accés ara coneishença d’aguesti hèts sigue a trauès des gravats e des libres, çò que mos hè a pensar qu’es sòns contactes damb es senhors relativaments illustradi semblen mès solids qu’es qu’a agut damb era Glèisa. D’a on senon pòt vier era idea de representar a Lucrècia

en ua glèisa? Dificilaments era intencion pòt gésser d’un rector dera Val deth sègle xvi...

Non sabem pas eth sòn nòm25 mès òc que sabem que dempús d’acabar era òbra d’Arties passèc eth pòrt dera Bonaigua e se n’anèc tara val d’Àneu, a on pintarà es retaules de

València d’Àneu e Sorpe. Mès endeuant seguirà eth camin de cap ara plana e li coneishem un aute retaule ena Pobleta de Bellveí. Ua auta taula, dera quau se’n desconeish era provenença, se consèrve en Museu Diocesà de Lleida (VELASCO, 2006: 35-36). En retaule de Sorpe retrobam es cares que tant auem vist, es uelhs, es boques... E per se i mancaue quauquarren, encara podem repassar eth magnific ange damb armadura en luta contra un demòni, ua replica exacta deth sant Miquèu d’Arties, o eth shivau de sant Martin, tan semblat ath dera batalha, o es espades deth sant Martin en Sorpe e deth sant Miquèu d’Arties, o era tor de santa Barbara en Sorpe e eth castèth deth Judici Finau d’Arties...

En cas dera Pobleta de Bellveí, especiauments ena scèna dera Anonciacion, que trobam çò de madeish, era autoria ei evidenta, e un còp mès eth gust pera representacion des objèctes, ací pes vestits, qu’ei remercabla.

25. Entà començar ja a recebut dues denominacions... Pierrette Bergés lo denominèc “Metre de Dieu le Père et du Jugement Dernier d’Arties” (BERGÉS, 1996: 113, 837) mentre qu’Alberto Velasco lo nomente mèstre de Sorpe en sòn libre sus eth mèstre de Vielha (VELASCO, 2006: 36). Alberto Velasco proposaue era denominacion de Mèstre de Sorpe perque pensaue qu’aguesta ère era sua òbra mès importanta. En ua amigabla trobada damb eth en Vielha, damb motiu dera presentacion deth sòn libre, toti dus descorbirem qu’estudiàuem eth madeish pintor e que cadun ne coneishie quauques òbres. Toti dus coneishíem e li atribuíem Sorpe e La Pobleta, e eth tanben coneishie es exemples de València e deth Museu de Lleida, que fòrça aimablaments m’ensenhèc, mès desconeishie era relacion damb Arties e Son, que jo auia detectat. Se tornam ara denominacion deth mèstre, jo seria mès partidari d’ua denominacion aranesa, o d’ua solucion mixta, com era de Mèstre d’Arties-Sorpe, mès qu’ei un debat que non a transcendéncia. Alberto Velasco premanís ena actualitat un nau tèxte: “Devocions pintades. Retaules gòtics de les Valls d’Àneu”.

Fragment deth retaule de Sorpe. (Fòto: Albert Sierra). Predèlla deth retaule dera Anonciacion de la Pobleta de Be-llveí. (Fòto: Centre de Restauració de Béns Mobles. Carles Aymerich).

Retaule dera Anonciacion de la Pobleta de Bellveí. (Fòto: Centre de Restauració de Béns Mobles. Carles Aymerich).


332

Es pintures de Son

En Son mos trobam damb un cas curiós. Es pintures muraus dera glèi-sa son ua còpia evidenta des motius d’Arties, mès hètes damb ua abile-tat tecnica minima e damb incorreccions iconografi-ques chocantes. Se revi-sam es scènes, vedem ena vòuta dera nau a Diu damb era capa holada ath miei, entorat peth cercle de bromes, e es quate evangelistes, dus en cada costat dera vòuta. En mur deth costat dret, tres vertuts: fe, esperança e caritat, damb personatges fòrça perdudi ath dejós e enquadradi per arcades. Ath costat esquèr, quate vertuts mès: justícia, prudéncia, fortalessa

e temperància, practicaments desapareishudes mès que se pòden reconéisher pes filactèris e ath dejós sòn, arcades sus pilars damb personatges laguens, en ua des arcades se reconeish a ua hemna damb un òme ath darrèr. Un aute personatge masculin se claue ua espada en piet. Enquia aué non se sabie ce qué representauen, mès, un còp vistes es naues pintures d’Arties, era scèna ei de bon reconéisher: que son es protagonistes dera istòria de Lucrècia, en aguest cas ei Tarquin Sèxt que l’acace dirèctaments per darrèr. Çò qu’ei chocant ei qu’ací s’a cambiat era fin dera istòria e eth que se suïcide qu’ei Tarquin! Non sabem pas s’ei un error desmesurat o un acte de justícia per part deth pintor, que pense qu’era prauba Lucrècia non n’a eth tòrt e qu’eth que se merite era mòrt qu’ei eth violador. E eth detalh finau, eth personatge que demore capibaish ath costat damb cara de depression a d’èster per fòrça eth sòn òme, deprimit peth pes des còrnes...

Er intradòs der arc trionfau qu’ei decorat damb grani florons caladi en carrats, mentre qu’ath miei deth frontau vedem a Crist, fòrça petit, damb uns anges que pòrten es simbèus dera Passion. Es bordadures decoratives son exactaments es madeishes qu’en Arties.

Ei ua òbra deth madeish mèstre? Jo que pensi que non, me còste de creir qu’era madeisha man qu’a pintat eth Diu Pair d’Arties accepte liurar es cares tot just traçades des personatges de Lucrècia, o es miserables decoracions vegetaus des pilars, comparades damb es grotesques perfèctaments diboishadi der originau d’Arties. En toti es sectors importanti dera pintura, era diferéncia qu’ei abissau. Mès, en çò que tanh ath trabalh segondari, especiauments es bordadures decoratives, eth traç qu’ei fèrm, segur e era execucion identica. Açò me pòrte a pensar qu’aguestes pintures son òbra, non pas deth mèstre, senon d’un ajudant qu’aurie assumit encargues menors en Arties (bordadures, eth hons, dilhèu quauqui personatges segondaris) e que l’acompanhe en sòn viatge d’Aran tà Àneu e que, pes motius que siguen, dilhèu perque eth mèstre se n’a anat dera val acabadi es dus retaules, recep era comission d’aguestes pintures en solitari. Afronte eth trabalh damb eth pòc bagatge qu’aprenec en Arties e còpie tot aquerò que rebrembe e qu’a executat, damb adretia en aquerò que coneish, e damb fòrça dificultat enes trabalhs mès comprometudi.

Taula deth Musèu de Lleida. (Fòto: Albert Sierra).

Pintures muraus de Son. (Fòto: Albert Sierra).


333

En dues glèises dera val de Boí, ena Nativitat de Durro en arc trionfau dera absida e en Sant Joan de Boí en un laterau deth presbitèri, se consèrven fragments d’ua decoracion de florons practicaments com era de Son, çò que me pòrte a pensar qu’era activitat d’aguest ajudant, establit ben d’ora coma pintor, se deuie esténer pes vals vesies.

Es dusaus pintures d’artiesSe tornam entà Arties, veiram coma pògui decennis

dempús dera prumèra decoracion, concrètaments en 1589, comence ua segona operacion de decoracion dera glèisa qu’includirà ua vòuta de husta en presbitèri e fòrça probablements er emblanquiment dera mès grana part des vòutes. Era prumèra qüestion que mos hèm en sajar d’explicar aguestes pintures qu’ei clara: per quin motiu, damb pògui ans de diferéncia, se heren ues pintures sus es anteriores? Eth cambi iconografic radicau ei descartat perque se manten practicaments era madeisha representacion. Era dusau version de Diu Pair repetís er esquèma dera precedenta, tanben damb es quate evangelistes ath sòn costat. Es pògues variantes non semblen pas sufisentes entà justificar eth cambi, sonque eth cambi deth nimbe, ara sense era crotz dera figura deth hilh e un nau cèu estelat de hons. Alavetz, per qué? E sustot quan es pintures deth Judici Finau son respectades, encara qu’es pintures des vòutes des naus lateraus fòrça probablaments son caperades damb

un perbòc blanc26. Ena restauracion actuau s’a pogut constatar qu’es prumères pintures en aguest sector son fòrça maumetudes, çò de madeish que passe damb es evangelistes deth presbitèri, fòrça degradadi superficiauments jos era husta e damb eth Diu Pair damb ua prigonda henerècla que lo trauèsse completaments. Bergés opine ena sua tèsi qu’era degradacion la poirie auer costat un tèrratrem. Ei ua idea fòrça atractiva, mès justaments en aguestes dates non i a constància de tèrratrems que hessen mau ena zòna pirenenca centrau (ATLES, 1999: 57-59, SISMICITÉ, dades deth sègle XVI27). Totun, qu’ei plausible pensar qu’aguestes degradacions agueren lòc ja d’antic, qu’era glèisa d’Arties enes ans posteriors ara prumèra fasa patís problèmes grèus d’umiditats e de henerècles que degradèssen es pintures enquiath punt d’auer besonh ua intervencion de renovacion completa entre 1589 e 1592. Cau rebrembar qu’es pintures son hètes ath dessús d’ua basa de guish, ua superficia fòrça febla deuant des patologies d’ua glèisa damb problèmes d’umiditat. Perque era glèisa de Santa Maria d’Arties a estat objècte de modificacions e reformes constantes,

e era sua estructura a patit fòrça, enquiath punt qu’a arribat a èster ben apròp deth collapse, coma mòstren es colomnes fòrtaments inclinades, era sua vòuta centrau practicaments estronhada e es contrafòrts hijuts qu’a en exterior, que sagèren d’arturar aguest movement. Eth motiu deth recambi per mau estat serie plausible.

Era reforma de 1589-92 probablaments non siguec sonque picturau, senon que tanben representèc quauques reformes fisiques en immòble, atau qu’ei fòrça probable que sigue en aguest moment que se daurís era hièstra apuntada deth costat dera epistòla der arc trionfau dera absida, just ath cant deth presbitèri, que posterioraments siguec paredada e destrusida entà daurir ua hièstra mès grana.

Diu Pair

Era Figura de Diu Pair, com auem dit, a pògues diferéncies respècte dera iconografia anteriora. Un aute còp eth cercle de bromes centrau, en aguest cas damb petiti caps de querubins e era preséncia de Diu lheuant eth braç dret en actitud de benediccion, mentre damb

26. Ja auem nomentat era inscripcion damb era data de 1592 d’un pilar dera nau centrau.

27. Non se’n coneish sonque un, de 1546, ena region tolosana, de grad 5, ei a díder percebut per toti mès sense provocar maus. http://www.sisfrance.net/fiche_observations.asp?NUMEVT=310002

Detalh deth cicle de Lucrècia enes pintures de Son. (Fòto: Albert Sierra).


334

era auta ten era esfèra, en aguest cas sense er estendard dera resurreccion. Eth nimbe crucifèr a desapareishut. Encara qu’ei en ua postura mès dinamica, eth sòn impacte visuau non iguale pas era pintura anteriora, era guardada plia de magnetisme dera prumèra pintura a estat remplaçada per ua cara ben conformada mès mancada d’intensitat.

Es apòstols

Enes dus costats trobam as quate apòstols, qu’ara non son sus un hons de cèu estelat, senon laguens d’arquitectures interiores, cadun damb eth sòn simbèu (leon entà sant Marc, agla entà sant Joan, ange entà sant Matèu e taure entà sant Luc). Era pintura ja a deishat endarrèr tot senhau d’eretatge gotic e ei totauments renaishentista, tant ena forma de bastir es còssi, fòrça mès atentius ara anatomia e as posicions dinamiques, com ena construccion d’espacis, en aguest cas interiors, a on eth paisatge s’introdusís a trauès dera hièstra. Cagires ornamentades, pichèrs, es libres enes estatgères, cortinatges, tot ei representat com ac ven es nòsti uelhs, sense abstraccions.

Es scènes lateraus

Enes dus costats e dejós des apòstols trobam tres scènes, era neishença de sant Joan Baptista damb ua

inscripcion ath dejós qu’explique qu’eth sòn pair, Zacaries, escriu eth sòn nòm en un papèr e eth petit recupère era capacitat de parlar. Tanben i é era data des pintures, 1589. Ath dejós auem era decapitacion deth mateish sant, en festin d’Erodes, qu’ei seigut ena taula ath hons dera scèna. En aute costat auem ua scèna qu’aucupaue tot eth plafon mès qu’a estat bracada en verticau per ua hièstra. De çò qu’encara i a podem díder claraments qu’ei eth sacrifici d’Abraham, perque era inscripcion corresponenta nomente ath sòn hilh Isaac, e i vedem ath pair e ath hilh damb ua mula que hèn eth camin, des bastides deth hons enquiath prumèr plan dera pintura, tres còps repetidi.

Er autor d’aguestes pintures qu’ei un pintor arribat der Estat francés (aguest qu’ei er idiòma des

inscripcions) e que, com auem dit, ja s’integre totauments ena pintura renaishentista. Sap hèr cares ben diferentes entà cada personatge, sage d’arténher postures dinamiques entàs figures e ua bona anatomia. Mès non ei pas un pintor extraordinàriaments capacitat, perque encara qu’es cares des evangelistes son hètes damb fòrça detalh e non les manque personalitat, en conjunt ei ua pintura pòc brilhanta.

Er autor des pintures e eth grop de parallèls: Garòs e Salardú

Es dusaus pintures d’Arties s’inscriuen en un grop de tres òbres estretaments relacionades: Arties, Garòs e Salardú28. En Garòs trobam uns evangelistes e un Diu practicaments copiadi des d’Arties. E era arcada damb caishons e tondos

28. Joan Yeguas ei d’era madeisha opinion e tanben agrope aguestes tres mòstres de pintura jos er epigraf deth “mèstre de Garòs”. Era interpretacion que ne hèm des relacions entre aguestes tres pintures ei, totun, diferenta.

Es dusaus pintures d’Arties. (Fòto: patrimoni.gencat. Josep Giribet).

Cicle de sant Joan Baptista en presbitèri d’Arties. (Fòto: Albert Sierra).


335

decorada de vermelh e daurat la trobam enes hièstres des tres temples. Tanben enes nèrvis de Salardú e de Garòs i trobam, per exemple, es corderades de pèrles o es troncs entornejadi d’ua cinta elicoïdau, o tanben es trenes de color auriò. Mès era qualitat dera execucion ei fòrça variabla. Mentre qu’en Salardú es corderades de pèrles diboishen un volum autentic ena pèrla e se i ve era en·hilada en dus colors, en Garòs a estat transformada en ua simpla linha nera qu’amasse cercles damb un petit remercat. Encara qu’eth sòn estat de degradacion pòt provocar incertitud, era restauracion posteriora qu’an patit tant Garòs com Salardú, especiauments enes colomnes, pensi que se mos fixam ena forma de bastir es figures, ena sua preséncia e corporeïtat, o ena manèra de resòlver mans e cares, podem pensar qu’eth pintor mès ben dotat ei eth qu’execute es pintures de Salardú, e qu’es pintures d’Arties e Garòs son un trabalh deth madeish grop de pintors, probablaments

sense era intervencion deth mèstre principau. Se comparam es tres leons veiram com eth de Salardú ei claraments mès ben hèt qu’es d’Arties e Garòs, que semblen hèti pera madeisha man. Es dates des pintures refortissen aguesta ipotèsi: Salardú, 1584, coma prumèra intervencion de qualitat, e Arties, 1589, ua intervencion que seguís es paramètres mercadi per aguesta. Garòs aurie d’èster practicaments contemporanèa d’Arties.

Possiblaments, eth madeish talhèr decorèc ua capèla laterau dera collegiau de Santa Maria de Mur, ara fòrça maumetuda, mès ena qu’encara s’i pòt reconéisher era bordadura trenada o es caps des evangelistes.

Salardú

E, fin finau, Salardú. Non entraram a descríuer pas aguestes pintures, perque era sua extension e complexitat

Pintures de Garòs. (Fòto: Albert Sierra).

Capèla laterau dera Collegiau de Mur. (Fòto: ArtMural).Es tres leons: Salardú, Garòs e Arties. (Fòto: Albert Sierra).


336

mereishen un article monografic. Sonque voleria remercar era qualitat e puresa des pintures dera absida, pintades en 1561 e un des exemples de pintura renaishentista de milhor qualitat dera Val, damb ua representacion de Diu que semble dirèctaments inspirada dera absida de Sant Sernin de Tolosa. E tanben era qualitat picturau

que podem apreciar enes parts mens degradades dera decoracion des naus, es anges que tien ua grana ròda en mur tester dera absida e es pairs dera glèisa dera vòuta. E aciu enlaçam damb eth qu’ei eth principau motiu entà parlar d’aguestes pintures. Aguesti pairs dera glèisa an lançat per tèrra ath sòn entorn quauqui libres, que son

es fausses doctrines. En aqueth moment, en 1584, açò non podie sonque hèr referéncia ara luta contra eth protestantisme qu’arrinque deth Concili de Trento. Non sonque açò, tot eth programa des pintures de Salardú ei ua mòstra perfècta de çò qu’eth concili propòse coma naua religion catolica: s’an acabat es sants locaus d’aventures dobtoses, s’an acabat es representacions de scènes anecdotiques. Ara çò que i aurà que serà un catalòg de sants, coma modèls de vida vertuosa e ena sua representacion perfècta, cadun damb eth sòn atribut. Demoren qu’eth mossen qu’age de hèr eth

Detalh de sant Joan Evangelista ena Collegiau de Mur. (Fòto: ArtMural).

Es pintures dera absida de Salardú. (Fòto: Albert Sierra).


337

Eth conjunt de pintures muraus de Salardú. (Fòto: Albert Sierra).

Es pairs dera Glèisa enes pintures de Salardú. (Fòto: Albert Sierra).


338

sermon sigue reformista e que velhe entà qu’es animes d’aguest pòble seguisquen eth camin dret entath cèu. Un caperan non serà dejà un membre dera comunitat, senon un susvelhant atentiu. Que tierà compde de com va vestit e que saberà díder era missa perfèctaments, non pas com es sòns predecessors. E qu’en aguesta postura,

abilhat e damb eth libre ena man, se hè a representar en mur dera glèisa de Salardú. Eth capítol que daurissen es pintures de sant German lo barre aguest clèrgue, Ramon, justaments 100 ans dempús, un sègle de pintura extraòrdinaria ena Val.

Eth mossen reformista de Salardú. (Fòto: Albert Sierra).


339

Abadie, S.; Delerue, F.; Masson, P. Églises peintes au XVIe. Itinéraire de découverte en Hautes Pyrénées. Vallée du Louron. Tarba: Editions les Guides Culturels Pyrénéens. Collection les douze portes.

ATLES SÍSMIC DE CATALUNYA. VOLUM 1. CATÀLEG DE SISMICITAT. Institut Cartogràfic de Catalunya, Institut Geològic de Catalunya, 1999. http://www.igc.cat/web/gcontent/pdf/sismes/ca/atles_sismic.pdf

Bergés, Pierrete. Des peintures murales de la Renaissance dans le Sud-Ouest de l’ancienne France. Du Quercy au Val d’Aran. Du Rouergue à l’Armagnac. These de Doctorat Nouveau Régime. Universitat de Tolosa-Lo Miralh, 1996 (tèsi non publicada).

Bernís, Carmen. Trajes y modas en la España de los Reyes Católicos. Madrid: CSIC, 1978-1979.

Brunet, Serge. Les prêtres des montagnes. La vie, la mort, la foi, dans les Pyrénées centrales sous l’Ancien Régime (Val d’Aran et diocèse de Comminges). Aspet: PyréGraph, 2001.

Brunet, Serge. “De l’espagnol dedans le ventre!”. Les catholiques du Sud-Ouest de la France face à la Réforme (vers 1540-1589). Paris: Honoré Champion Editeur, 2007.

Corbel, Pierre-Yves. Hautes Pyrénées. Vallée d’Aure I. Canton de Vielle Aure. Inventaire général des monuments et des richesses artistiques de la France. Tolosa: Indicateurs du Patrimoine. Accord édition, 1999.

Corbel, Pierre-Yves. Hautes Pyrénées. Vallée d’Aure II. Canton d’Arreau. Inventaire général des monuments et des richesses artistiques de la France. Indicateurs du Patrimoine. Tolosa: Accord édition, 2000.

Décottignies, Sylvie. Peintures monumentales dans la Valle du Louron. Itineraires du Patrimoine, 109, Hautes-Pyrénées. Tolosa: Association pour la Promotion du Patrimoine en Midi-Pyrénées, 1996.

Décottignies, Sylvie. “Statistique de la peinture monumentale en Midi-Pyrénées”. In Situ num. 6 - septembre 2005. http://www.revue.inventaire.culture.gouv.fr/insitu/insitu/article.xsp?numero=6&id_article=decottignies-652

Durliat, Marcel. “Les peintures du choeur de Saint-Sernin de Toulouse”. Bulletin Monumental. (1991) 149 num 4.

Bibliografia e recorsi electronics

Fallows, Noel. Un texto inédito sobre la caballería del renacimiento español: Doctrina del arte de la cauallería de Juan Quijada de Reayo. Liverpool: Liverpool University Press, 1996. http://books.google.es/books?id=WHQ8fMAd9OEC

Gavelle, Robert. “Eglise et les peintures de Benque Dessous Hortelarum”. Revue de Comminges, LXXXIX (1976) p. 439-470.

Jané i Checa, Òscar. França i Catalunya al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700). Tèsi. http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-0123104-160352/

Jondorf, Gillian. French Renaissance Tragedy: The Dramatic Word. Cambridge University Press, 1990. p. 98-110. http://books.google.fr/books?id=hJYnOWgtNZYC

Male, Emile. El arte religioso de la Contrareforma. http://books.google.es/books?id=YVZywjDQKJ8C

Martínez de Espinar, Alonso. Arte de ballesteria y monteria. Madrid: Velázquez, 1976.

Memòria d’activitats del Servei de Conservació i Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1997.

Mesuret, Robert “Les peintures du Val d’Aran” Revue de Comminges, T LXXII 2t Sent Gaudenç (1959) p. 72-82.

Poujade, Patrici. “Les relacions transpirinenques a la Catalunya Moderna: els tractats de “Ligues i Patzeries”” Pedralbes: Revista d’història moderna, num. 18, 1, (1998), pags. 189-200. http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101468/152273

Poujade, Patrici. Le Val d’Aran entre deux monarchies: une vallée frontière dans le grand siècle. Aspet: PyréGraph, 1998.

Réau, Louis. Iconografía del arte cristiano. Iconografia de la Biblia. Antiguo Testamento. Barcelona: Tomo 1 Volumen 1. Ediciones del Serbal, 1996.

Réau, Louis. Iconografía del arte cristiano. Iconografia de la Biblia. Nuevo Testamento. Barcelona: Tomo 1 Volumen 2. Ediciones del Serbal, 1996.

Réau, Louis. Iconografía del arte cristiano. Iconografia de los santos A-F. Barcelona: Tomo 2 Volumen 3.


340

Ediciones del Serbal, 1997.

Réau, Louis. Iconografía del arte cristiano. Iconografia de los santos G-O. Barcelona: Tomo 2 Volumen 4. Ediciones del Serbal, 1997.

Rocacher, Jean. Saint Bertrand de Comminges. Saint Just de Valcabrére. Tolosa: Editions Privat, 1987.

Rodriguez Panizo, Paloma. “Pintura mural aparecida en Albares (Guadalajara)”. Wad-al-Hayara: Revista de estudios de Guadalajara. Num 19. (1992). http:/ /biblioteca2.uclm.es/biblioteca/CECLM/ARTREVISTAS/Wad/wad19Rodriguez.pdf

Rubio Moraga, Ángel Luís. “La Propaganda Carolina. Arte, Literatura y Espectáculos al servicio del Emperador Carlos V.” Revista Historia y Comunicación Social. Num 11, (2006) p. 115-126. http://revistas.ucm.es/inf/11370734/articulos/HICS0606110115A.PDF

SISMICITÉ DE LA FRANCE. www.sisfrance.net

Tineo, Primitivo. “La recepción de Trento en España. 1565”. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1203667

Velasco González, Alberto. El Mestre de Vielha, un pintor del tardogòtic entre Catalunya i Aragó. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida. 2006

Vorágine, Santiago de la. La leyenda dorada, 1. Madrid: Alianza Editorial, 1994.

Walthaus, Rina. “La nieve que arde o abrasa – Dido & Lucretia en el drama español de los siglos xvi y xvii”. Tèsi doctorau en neerlandés. Resumit en: http://home.planet.nl/~pagklein/rina/resumen.html

Yeguas, Joan. “Pintura e escultura aranesa des sègles xvi, xvii e xviii”, en aguest madeish volum.

Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d'Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties...

Education

Transcript of Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d'Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties...