NÚMERO 1437

1,50 EUROS

DISSABTE 15 DE NOVEMBRE DEL 2014

MIQUEL PUIG

31

economista

El dèficit del sistema de pensions és la meitat a

Catalunya que a Espanya. Per tant, caldria aplicar-hi remeis la meitat d’enèrgics

30

advocat

El context polític espanyol d’avui demana una visió oberta de la realitat que difícilment poden tenir els seus alts funcionaris

HERIBERT PADROL

ara.cat DISSABTE, 15 DE NOVEMBRE DEL 2014

Viure la tardor en família

http://mestres.ara.cat http://criatures.ara.cat

És una estació molt indicada per fer sortides i descobrir

la natura amb els fills P. 4-5

FUNDESPLAI

DIJOUS 20 DE

NOVEMBRE El Dia Mundial de la Infància farem

un ARA tot il·lustrat per nens i nenes

AVUI AMB L’ARA EL SUPLEMENT

‘CRIATURES’

L’SNP posa rumb cap a un

nou referèndum

P 04-05

Salmond cedeix el lloc a Nicola Sturgeon per reforçar l’independentisme escocès

ANDY BUCHANAN / AFP

La querella contra Mas pel 9-N es refreda

P 08

Un Torres-Dulce qüestionat deixa la decisió en mans

de la Fiscalia de Catalunya

Vila anuncia que el transport públic no pujarà

P 06 i 16

Les tarifes de bus, metro i tren a Catalunya es congelaran el 2015

L’AMT encara haurà de validar la mesura a mitjans de desembre

MOBILITAT

XAVIER BERTRAL

“Ser independentista i estimar Espanya és compatible” ANTONI BASSAS ENTREVISTA SANTI VILA

CONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

23ara DISSABTE, 15 DE NOVEMBRE DEL 2014 economia

Fo

nt:

Eu

ros

tat

/ G

ràfi

c: E

. Fo

rro

ll

2014primer trimestre

2014segon trimestre

2014tercer trimestre

+0,2%

+0,3%

+0,2%

+0,3%

+0,2%

4%

0%

raquíticdent del Bundesbank i membre del consell del BCE. L’enfrontament entre les dues faccions s’ha filtrat en les últimes setmanes i cada cop hi ha més dubtes que Draghi digui tota la veritat quan assegura que les seves decisions tenen el suport “unàni-me” del consell de govern del BCE.

Pólvora mullada? Draghi ha disparat molta artilleria: ha abaixat els tipus d’interès al mí-nim històric del 0,05%; ha donat crèdit pràcticament gratis als bancs a canvi que les entitats prestin aquests diners a ciutadans i empre-ses, i també ha iniciat un programa de compres de deute privat. Tot ple-gat per intentar reactivar l’econo-mia i esquivar la deflació (caiguda continuada i generalitzada dels preus), que també amenaça nom-brosos països del continent.

De moment no queda gaire clar que les mesures del BCE hagin sigut efectives, tot i el moderat creixe-ment registrat al tercer trimestre. De fet, Draghi encara no ha iniciat el que la majoria d’experts li demanen: un programa de compra de deute públic que alliberi els estats amb més problemes. Nombrosos països (liderats per Alemanya) desconfien d’aquest programa perquè restaria pressió als països amb més desequi-libris a l’hora de fer les reformes ne-cessàries per sortir del forat.

De totes maneres, ahir mateix el governador del Banc de França, Christian Noyer, avançava que si les mesures actuals no fossin efectives el BCE podria començar a comprar deute públic. També es té en comp-te aquesta opció, segons va dir el banquer francès, en cas que el BCE es vegi obligat a apujar els tipus d’in-terès si –com es preveu– els Estats Units comencen a apujar els seus a partir de l’any vinent.e

L’Estat promet abaratir les patents, però seran més cares a l’inici

procés, ara passarà a pagar més de 300 euros”, diu Carbó.

Foment de la qualitat per sobre de la quantitat Però si hi ha una diferència fona-mental amb la llei anterior és el fet que sigui imprescindible passar un examen previ per aconseguir el re-coneixement de la propietat in-tel·lectual. “El que és important no és tant que es patenti sinó que el que es patenti sigui seriós i sigui bo”, assenyalava ahir Soria en la ro-da de premsa. S’evitaran així, se-gons el govern central, tant les pa-tents per “inflar el currículum” –sol·licitades per les universitats però que no són explotables comer-cialment– com les bombolles tec-nològiques d’empreses que no te-nen capacitat inventiva real.

La llei del 1986 tenia com a prio-ritat absoluta el foment de patents sense passar una selecció exhausti-va sobre novetat i inventiva, un exa-men que la UE obliga a fer a la seva Oficina Europea de Patents. És a dir, Espanya se suma així a algunes de les directrius comunitàries després d’haver rebutjat la patent única.

Sense reconeixement remunerat de l’inventor “Que inventin ells!” Gian-Lluís Ri-bechini Creus, enginyer industrial i professor de l’Online Business School (OBS), reaccionava així –pa-rafrasejant Miguel de Unamuno– a la lectura de l’avantprojecte de llei de patents. I és que el nou text no té

en compte en cap moment un re-coneixement remunerat de l’in-ventor, cosa que sí que fan les lleis d’Alemanya, el Japó, Corea del Sud o la Xina, els estats que, després dels Estats Units, van fer més sol·licituds de patents inter-nacionals el 2013. Per Ribechini, lleis com l’espanyola acaben fo-mentant la fuga de cervells, per-què els inventors preferiran mar-xar a altres països que els recone-guin la tasca feta. Alemanya té una llei específica per calcular la remuneració de l’inventor i a la Xina es queda un 10% del drets, explica el professor.

Un indicador de la inversió en R+D+i Catalunya rivalitza amb Madrid en el registre de patents a l’Estat, tot i que la capital espanyola ju-ga amb un cert avantatge perquè moltes grans empreses hi tenen la seu principal i els seus registres es fan allà. El reconeixement de la propietat intel·lectual, però, ha caigut durant els últims anys de crisi. Tot i que sovint s’ha dit que la sortida de la crisi passava per un canvi de model que fomentés la R+D+i, des del 2010 Espanya sol·licita cada any menys patents que l’anterior. A escala europea, l’empremta espanyola també és molt baixa. Segons un estudi de l’OBS, Espanya estava en 17a po-sició en sol·licituds de patents a Europa, amb un 1% del total de sol·licituds.e

“El que és important no és tant que es patenti sinó que el que es patenti sigui seriós i sigui bo”, va assenyalar ahir Soria durant la presentació del projecte de llei. E. NARANJO / EFE

Espanya obligarà els que vulguin una llicència a pagar 300 euros d’entrada

INDÚSTRIA

L’11 de desembre del 2012 el Parla-ment Europeu va aprovar la creació d’una patent única per protegir la propietat industrial en 25 països de la Unió Europea i posar fi al laberint burocràtic que implicava haver de validar la patent per separat en 27 administracions amb 23 llengües oficials. Espanya i Itàlia s’hi van oposar perquè la iniciativa no inclo-ïa les seves llengües i van decidir no implantar la patent única. Ahir, dos anys més tard, el consell de minis-tres va aprovar un projecte de llei que busca acostar-se una mica a la normativa comunitària.

Si es vol registrar una propietat industrial en diferents estats euro-peus, a partir del 2016 serà més ba-rat fer-ho a l’oficina de Brussel·les que no pas a l’espanyola, ja que la re-ducció de taxes amb la llicència úni-ca serà de fins a un 80%, segons els càlculs de la Comissió Europea. Ahir el govern espanyol va intentar emular aquests incentius refor-mant la llei de patents del 1986. La nova norma, però, fomentarà els re-gistres a dins d’Espanya i no a esca-la europea, com passa amb la llicèn-cia única.

“L’Estat se situa a la cua de la UE en sol·licituds internacionals”, ex-plica a l’ARA Òscar Carbó, director de l’oficina de patents de la UPC, que es troba en el podi de les uni-versitats amb més registres de l’Es-tat. Carbó avisa que “en els últims anys universitats i emprenedors comencen a mirar cap a fora perquè els dóna més oportunitats”.

Les noves taxes, una arma de doble tall Una de les principals novetats de la proposta de Soria és que es reduei-xen fins a un 50% les taxes per a em-prenedors i universitats. De fet, ahir el ministre d’Indústria va voler anar més enllà i va indicar per primer cop que les universitats podrien aconse-guir el 100% de bonificació al cap d’un temps si se certifica que la pa-tent ha tingut una bona entrada al mercat. Amb aquest pas es vol fo-mentar el registre de patents entre les microempreses i els autònoms en un mercat controlat sobretot per les multinacionals.

Però es tracta d’una arma de do-ble tall, avisa Carbó. Fins ara la ta-xa de sol·licitud era de només 80 eu-ros, però el que realment encaria els tràmits era un informe que ara es converteix en vinculant i que costa entre 500 i 600 euros. Aquest docu-ment no se sol·licitava fins al cap d’un any i mig del primer registre, però ara caldrà pagar-lo ja en prime-ra instància. “Si un emprenedor fins ara pagava 80 euros en començar el

MADRIDMARIONA FERRER I FORNELLS

Òscar Carbó DIRECTOR DE

L’OFICINA DE

PATENTS DE LA UPC “L’Estat se situa a la cua de la UE en sol·licituds internacionals”

“Universitats i emprenedors comencen a mirar cap a fora perquè els dóna més oportunitats”