Accents#594

David Fincher va tenir clar que tot elmaterial cinematogràfic que haviarodat poc li servia per fer-se un llocentre els grans de Hollywood: si Seveno El club de la luchavan servir per fer-se un lloc entre els directors més co-mercials del moment, el canvi de re-gistre de Zodiac (ara per ara, la sevaobra mestra) tampoc va aconseguirque el noi pogués fer el discurs delspremiats en la cerimònia dels Oscar.

D’aquesta manera, David Fincher ha op-tat per vendre’s a la gran indústria ac-ceptant un film que, en teoria, ha de re-sultar un cavall guanyador. Envoltatdels millors tècnics i artistes del momenti adaptant un prestigiós relat de ScottFidgerald, Fincher somnia poder aixe-car definitivament una estatueta. Ambel suport en l’apartat de producció ambdos antics socis de Spielberg com forenFrank Marshall i Kathleen Kennedy,Fincher ens explica a El curioso caso deBenjamin Button la història d’un homeque neix a finals de la Primera GuerraMundial amb una edat força avançadai que, a mesura que el segle XX realitzales seves passes, rejoveneix cada vega-da més. De fet, el film no deixa de ser

una mena de Forrest Gump elevat alquadrat i que ens pretén mostrar tot elquè succeí al llarg del segle anterior através dels ulls d’un home que, perdesgràcia seva, veu com els seus amicsi les seves amants van abandonantaquesta vida mentre ell va adquirint jo-ventut i facultats a mesura que passenels anys.

El curioso caso de Benjamin Buttonparteix com la gran favorita en les apos-tes dels premis Oscar d’enguany: abanda de ser la més nominada (tretzecandidatures) i mostrar una històriaapta per a tots els públics, el film comp-ta amb un repartiment artístic de luxeformat per Brad Pitt, Cate Blanchet, Ju-lia Ormond, Elias Koteas i Tilda Swin-ton, entre d’altres. Esperem que DavidFincher pugui aixecar aquesta esta-tueta que tant desitja.

CARLES RIBAS

LA FITXAEstats Units.

2008.Durada: 166 min.

Gènere: Dramaromàntic.

Direcció: DavidFincher.

Guió: Eric Roth, ba-sant-se en el conte

homònim de F. ScottFitzgerald.

Intèrprets: Brad Pitt,Cate Blanchett, Julia

Ormond, Elias Ko-teas.� Oscar Giro-

na i Platja d’Aro,Cines Olot, Cat Ci-nes Figueres, Ci-

nebox (Salt), Lau-ren (Blanes), Arin-

co (Palamós), Ci-nes Roses.

�

CINEMAFrank Langella i MichaelSheen passen de l’escenari a la gran pantalla a «Eldesafío», de la mà de RonHoward >PÀG 3

TEATRE «El rei Lear» La tragèdia familiar de William Shakesperare arriba a Girona sota la direcció d’Oriol Broggi >PÀG 8

Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 6 DE FEBRER DE 2009

MENÚ DE GRUP

Pica-pica de:Amanida de l’hortEmbotits amb pa de coca amb tomàquetCroquetesCalamars andalusaXipirons saltejats

Segon a escollir:Entrecot a la brasa o amb salsa roquefortDorada a la brasa o al forn

Postres, beguda i cafèsPreu menú: 20 € (IVA 7% inclòs)

SI CELEBRES EL TEU ANIVERSARINOSALTRES POSEM EL PASTÍS DE FRANC!!!

DE DIMARTS A DIVENDRES

menú diari al migdia a9,50 € (IVA i beguda inclosa)

amb 4 primers i 4 segons plats i postres

Cada dia en el menú, un plat especialAVUI DIVENDRES:

orada al forn

Per a més informació, telèfon

872 08 07 00o consulteu web: www.duplexrestaurant.esRda. Ferran Puig, 39 baixos · Girona

Per a les seves celebracions: sopars de colla, aniversaris, batejos, petits casaments… Vine a:

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

«EL CURIOSO CASO DE BENJAMIN BUTTON»�BRAD PITT INTERPRETA UN HOME QUE NEIX AMB VUITANTA ANYS I,A MESURA QUE ES FA GRAN, REJOVENEIX

CONCERT

L’eufòria de MazoniEl músic bisbalenc comença a Platea la gira de presentació del seu nou disc, «Eufòria 5 - Esperança 0», que fins al dia 23 només es pot adquirir en aquests concerts >PÀG 9

Jo de granvull ser petit

Girona 6.15 8.15Platja d’Aro 4.15 6.15

Girona 4,00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 4.30 6.30 8.30 10.30

Girona 4.00Platja d’Aro 4.00 6.10

Girona 4.00 6.15 8.30 10.45Platja d’Aro 8.20 10.30

Girona 4.15 7.15 10.15Platja d’Aro 4.00 7.30 11.00

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 4.15 6.15 8.15 10.15

Girona 4.15 6.15 8.15 10.15 0.30* Girona 4.00 6.15 8.30 10.45

Girona 5.45 8.15 Girona 4.00 6.15 8.30 10.40Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 10.30 Girona 6.00 8.10 10.20 0.30*Platja d’Aro 8.15 10.30

* Sessions golfes els divendres, dissabtes i vigílies de festius

Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entrades per Internet: www.cinesocar.com

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 6 DE FEBRER DE 2009 | Diari de Girona

Joaquim Oristrell, com a bon guionista, sempre ha intentat cop-sar l’esperit de la seva societat enparticular i de tots plegats en ge-neral. Guionista de múltiples pel·lí-cules i sèries de televisió, en els dar-rers anys Oristrell ha volgut mos-trar-nos la seva faceta de cineastaamb pel·lícules més que arriscades.Los abajo firmantes, ¡Hay motivo!i Inconscientes poden esdeveniruna petita mostra.

Dieta mediterrránea, d’altra banda,esdevé un pas endavant envers la se-guretat personal abandonada demassa risc: el film s’apunta a la modade les comèdies gastronòmiques tot

explicant-nos una història digna dela Carme Ruscalleda. Deixant debanda el fet que la majoria de loca-litzacions s’han gravat al Maresme(entre Arenys de Mar, Canet i, natu-ralment, Sant Pol de Mar), Dieta me-diterránea ens explica la històriad’una gran cuinera presonera de l’a-mor de dos homes. En Toni és el gendre que tota mare voldria tenir ien Frank és el representant que tot artista somia cada nit. La Sofia, men-tre prepara amanides diverses i fesolsdel ganxet, s’esprem la closca a l’ho-ra de decidir-se entre aquests dos ho-mes que han condicionat la sevavida en extrem. El problema sorgeixen el moment en què, incapaç de de-cidir, proposa establir una relació a

tres bandes, un trio que, forçosa-ment, acabarà com el rosari de l’au-rora.

No cal dir que Dieta mediterránease’ns mostra com un film amb ganesde comptabilitzar espectadors de lamanera que bonament es pugui.Oristrell pretén erigir-se com unamena de Billy Wilder a la catalana i,per aquest mateix motiu, cal reservar-

lo en fred. L’aposta de Dieta medi-terránea, això sí, esdevé inconscienta l’hora de triar un trio interpretatiuforça desconegut. De la mateixa ma-nera que a Inconscientes el director vaoptar per una parella de solvènciacontrastada (el bo de Luís Tosar i latotpoderosa Leonor Watling), aquestnou film opta per un trio desconegutper les grans audiències.

CARLES RIBAS

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 6 DE FEBRER DE 2009

Qualsevol pel·lícula signada perRon Howard té les mateixescaracterístiques: sobre el paper, fabona pinta, però la mediocritat delcineasta ho engega tot a rodar.Sembla que el malefici es trencaamb El desafío: Frost contraNixon, adaptació de la prestigiosaobra teatral de Peter Morgan.

El mateix Morgan firma el guió de l’a-daptació cinematogràfica que, com l’o-bra, es basa en un fet real. L’acció se si-tua a l’estiu del , quan l’expresi-dent dels Estats Units Richard Nixon

decideix concedir una única entrevistasobre les polèmiques del seu mandati el cas que el va treure de la Casa Blan-ca, el Watergate. La intenció de Nixonés netejar la seva imatge entre elsciutadans nord-americans, que tresanys després de la controvèrsia enca-ra el culpen dels mals majors queafecten el país. I per això escull DavidFrost, un presentador televisiu brità-nic acostumat a entrevistes més lleu-geres. Sembla que Nixon té un adver-sari relativament fàcil al davant. Però,contra tot pronòstic, Frost es revelacom un oponent incisiu i molt conei-xedor del personatge, iniciant una

batalla dialèctica que passarà a la his-tòria.

Que Howard es fes càrrec del pro-jecte és bo i dolent a la vegada. Per unabanda, fa por perquè és un directormolt irregular; per l’altra, el fet que lesseves pel·lícules siguin garantia d’èxitha afavorit que el projecte fos viables’hagi pogut tirar endavant amb elsmateixos protagonistes de l’obra tea-tral, el veterà Frank Langella i el bri-tànic Michael Sheen. El repartiment escompleta amb grans intèrprets comKevin Bacon (gairebé un habitual enel cinema de Howard), Sam Rock-well, Oliver Platt, Rebecca Hall (pro-

tagonista de Vicky Cristina Barcelona),Matthew Macfadyen i Toby Jones.Que es tracti d’un film atípic en la fil-mografia de Howard no es tradueix enquè hagi prescindit de col·laboradorshabituals com el compositor HansZimmer (aviat tornaran a treballarplegats a la versió cinematogràficad’Àngels i Dimonis) o el director de fo-tografia Salvatore Totino. Al final, Eldesafío: Frost contra Nixon no és unafavorita entre els aspirants a l’Oscar,però sí que hi ha certa unanimitat enconsiderar que Langella podria donarla campanada per la seva magistral in-terpretació.

PEP PRIETO

«EL DESAFÍO: FROST CONTRA NIXON»�RON HOWARD PORTA AL CINEMA UNA PRESTIGIOSA OBRA TEATRALAMB ELS SEUS MATEIXOS PROTAGONISTES, EL VETERÀ FRANK LANGELLA I EL BRITÀNIC MICHAEL SHEEN.

LA FITXAEstats Units,

Gran Bretanya.2008.

Títol Original:“Frost/Nixon”. Gè-

nere: Drama. Direc-ció: Ron Howard.Intèrprets: Frank

Langella, MichaelSheen, Kevin Ba-

con, Sam Rockwell,Oliver Platt, Rebec-

ca Hall, MatthewMacfadyen, Toby

Jones. � Oscar(Girona), Lauren

(Blanes).

VERSÀTIL.Langella no perd

gas. És un d’aquellsactors que s’atre-

veix amb tot: elvam veure de Drà-

cula a la curiosaversió de John Bad-

ham, de pirata de-moníac a La isla delas cabezas corta-

das i de Perry Whi-te a Superman Re-

turns. Sempre com-pleix, però és ambl’obra Frost/Nixon

que ha obtingut, fi-nalment, el reconei-

xement de crítica ipúblic.

�

DIARI DE GIRONA

Una batalla dialèctica

LA FITXAEspanya. 2009.

Gènere: Comèdia.Durada: 102 min.Direcció: Joaquim

Oristrell. Intèr-prets: Olivia Moli-na, Paco León, Al-fonso Bassave �

Oscar (Girona iPlatja d’Aro), Ci-nes Olot, Cat Ci-

nes Figueres,Kyton (Pala-

mós).

�

DIARI DE GIRONA

«DIETA MEDITERRÁNEA» �JOAQUIM ORISTRELL TORNA ADIRIGIR UNA COMÈDIA QUE PRETÉN FER MOFA DE LA NOVA CUINA ATRAVÉS D’UN TRIO DE CUINERS DE GAMMA ALTA

El que es couentre els fogons

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA

VALKIRIA �����

Estats Units. 2008. Color. 120 min. Títol original: «Valkyrie». Direcció: Bryan Singer.Guió: Christopher McQuarrie i Nathan Alexander. Intèrprets: Tom Cruise, Kenneth Bra-nagh, Bill Nighy, Tom Wilkinson, Carice Van Houten, Eddie Izzard, Christian Berkel, Tho-mas Kretschmann, Terence Stamp. Albèniz Centre (Girona), Oscar Girona, Cinebox(Salt), Catcines (Figueres), Cines Olot, Kyton (Palamós), Cines Roses, Lauren(Blanes), Oscar (Platja d’Aro). Valkiria té dos problemes fonamentals. Un, inevita-ble, és la seva condició d’història amb final conegut, és a dir, que la seva funcionalitat nopodia dependre de la seva capacitat de sorpresa, sinó de les aptituds de Singer per a laconstrucció de thrillers. El segon, més discutible, és que és una d’aquelles equívoquespel·lícules «d’actor»: la presència de Tom Cruise podria anar en detriment de la narracióperquè, al capdavall, és un d’aquells intèrprets que sempre és «ell» malgrat la tipologia

del personatge, amb il·lustres excepcions com Magnolia. En els dos casos, la pel·lículasurt francament airosa. Singer recupera el seu millor pols narratiu, el de Sospechosos ha-bituales i la segona entrega de X-Men, per concretar un magnífic exercici de suspensque només peca d’alguns passatges una mica pomposos (una cosa és imitar Hitchcock iuna altra de molt diferent és ratllar-ne la paròdia) però que té l’estranya virtut de des-congestionar la trama d’elements històrics sense que això es tradueixi en un insult a laintel·ligència. Pel que fa a Cruise, la veritat és que tanta campanya d’enverinament ésmolt injusta: d’acord que la seva figura no fa cap bé a la vindicació del personatge histò-ric, però tampoc és cert que en faci una mala interpretació. Simplement apel·la a unaèpoca de Hollywood en què grans estrelles nord-americanes podien fer de mexicanssense que a l’espectador se li caiguessin els anells. Valkiria no inventa res, per descomp-tat, però recupera una certa puresa de formes en un gènere que últimament acusa mésdel compte les influències estilístiques d’una modernitat mal entesa. PEP PRIETO

�

CRÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓ

DELS CINES DEGIRONA A LA

PÀGINA 54

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 6 DE FEBRER DE 2009 | Diari de Girona

LA DUDA�����França. 2008. Color. 104 min. Títol original:

«Doubt». Direcció: John Patrick Shanley. Guió: John Pa-trick Shanley, basat en la seva pròpia obra teatral. Fo-tografia: Roger Deakins. Música: Howard Shore. Intèr-prets: Meryl Streep, Philip Seymour Hoffman, AmyAdams, Viola Davis, Alice Drummond. Albèniz Centre(Gi), Oscar Gi, Lauren (Blanes). La duda represen-ta una notable mostra de la solidesa de la cinemato-grafia nord-americana, d'aquella part substancial de laproducció que, en temps del Hollywood daurat, es co-neixia com les pel·lícules de sèrie A. John Patrick Shan-

ley, veterà guionista i director, adapta a la pantalla unaobra de teatre seva, oferint una consistent pel·lículaen la qual, des d'una narració i una realització clàssi-ques, es recrea un suposat cas de pederàstia al barridel Bronx, en 1964. Aparentment, ens enfrontem a unaltre tèrbol i escabrós episodi protagonitzat per l'Es-glésia catòlica, però allò que verdaderament l' interes-sa al director és plantejar, a través d'un vigorós tour deforce interpretatiu entre els esplèndids Meryl Streep iPhilip Seymour Hoffman, l'enfrontament entre una Es-glésia immobilista, rígida i carregada de prejudicis, i unsector clerical que s'obria en els seixanta al que serien

els principis renovadors del Concili Vaticà II. PeròShanley no pretén realitzar un film teològic, ni tan solshistòric, sinó una intel·ligent i hàbil reflexió sobre elsprejudicis religiosos que, combinats amb l'immobilis-me, han encegat el cor i la vida de tantes persones.L'autor evita perfectament els perills de l'origen tea-tral amb una posada en escena precisa i una progres-sió dramàtica impecable, des de les minucioses des-cripcions escèniques, on el film va creixent fins a or-questrar amb temperament el profund enfrontamententre dues concepcions vitals que despullen l'ànimadel catolicisme del segle XX. ENRIQUE BORDERÍA.

�

I també:• Sala 3

BOLT4.15 - 6.15 (dss. i dg.) – Apta

• Sala 7

EL INTERCAMBIO8.10 – Apta

• Sala 8

TRANSPORTER 310.45 – 18 anys

Tel. 972 41 01 10ALBÈNIZ CENTRE

Tel. 972 41 06 60ALBÈNIZ PLAÇA

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

11

4.30 - 6.30 - 8.35 - 10.4013 anys

22

4.30 - 8.15 - 10.45 (dill. a div.)

8.15 - 10.45 (dib., diu.) 13 anys

33

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

44

4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.25Apta

55

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

66

4.30 Versió catalana

7 anys

77

10.4013 anys

77

4.00 - 6.15 - 8.3013 anys

88

4.30 - 7.30 -10.30Apta

99

4.15Apta

1100

5.30 - 8.30 (dill. a div.)

5.45 - 8.45 (dib., diu.) Apta

1100

4.10 - 6.20 - 8.30 - 10.4013 anys

1111

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

1122

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

1133

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 6 DE FEBRER DE 2009

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 6 DE FEBRER DE 2009 | Diari de Girona

Després del vuit, el nouARRIBA LA CONTINUACIÓ DEL MULTIVENDES DE LLARGA DURADA «EL VUIT», UN FENOMEN DE DÈCADES

KATHERINE

NEVILLE

El fuego

PLAZA Y JANÉS, 543 PÀGINES.

TRADUCCIÓ, ANUVELA.

Ha arribat el moment esperat permolts. La nord-americanaKatherine Neville ha aconseguit elque molts autors i editorsmatarien per assolir. La sevanovel·la El vuit du gairebé anyssent traduïda a bona part dellengües del món, i sent venuda.Mai gaire, però sí d’una formacontínua.

Ha arribat el moment esperat permolts. La nord-americana KatherineNeville ha aconseguit el que molts au-tors i editors matarien per assolir. Laseva novel·la El vuit du gairebé anyssent traduïda a bona part de llengüesdel món, i sent venuda. Mai gaire, peròsí d’una forma contínua.Més que un best-seller, El ocho (versióen castellà) és un multivendes de llar-ga durada, un long-seller. L’ideal per amolts. Agradi o no aquest argument demisteri amb notes esotèriques, que técom a teatre d’operacions el món, i coma protagonista un tauler d’escacs queproporciona a qui el posseeix gairebé elpoder absolut, de Gengis Khan a Hitlero Stalin, l’èxit és incontestable.Fa dues dècades, Neville va encetar lalínia de les novel·les esotèriques, re-colzades en notes històriques, exposantdades sobre un joc, els escacs, que és elsímbol de la vida, i dóna per mil no-vel·les. Com s’han escrit mil tractats so-bre les seves tàctiques. Les casellesblanques i negres representen la lluitadels oposats, l’etern conflicte entre el béi el mal que té lloc a través dels segles,les èpoques, i les figures històriques.

L’autora va tenir l’encert de plantejar unconflicte a on ja apareixien els islàmics-com alt càrrec d’una multinacional, ha-via viscut al món àrab- i les màfies delmón soviètic. Fantasmes i perills. Vaja,una avançada de conflictes sociopolí-tics posteriors. Ara recuperem al fillsdels protagonistes de la primera trama,per evitar el domini del món per mansdesaprensives. Aquells escacs confec-cionats per l’alquimista en honor del ca-lifa Al-Mansur, creador d’un imperique arriba a l’Al-Andalus, centren la tra-ma.S’ha de dir que l’autora, que ha treba-llant l’argument durant anys, ha sabutdosificar bé. Així les batalles entre di-nasties islàmiques tenen a veure ambel domini dels escacs màgics. Un copmés, el món és el teatre d’operacions si-milar als escacs, de Rússia a Washing-ton, passant per Colorado. Resulta in-teressant la part en la que ens explica elrenaixement de la religiositat a Rússia.Si d’entrada no entres en aquest món desímbols i enigmes del tipus «coche lu-joso (...) no hay coche más lujoso queun Lexus» (pàgina ). Si el teu caràc-ter és més analític, o si saps part de lesdades que s’exposen, l’argument se’t fapoc ràpid i perd part d’interès.L’autora sap que la curiositat fa seguiral lector. I sobretot, que les explicacionssobre l’alquímia, allò que significa el foc,per exemple, engresquen. Punt positiu:un fresc important de la història polí-tica i cultural d’Occident, dur aquestesinformacions al gran públic. Punt ne-gatiu: la visió que darrere les gransidees hi ha fosques conspiracions pla-netàries. Darrere les grans idees hu-

manes, les importants i nobles, hi solhaver el desig de llibertat i de fer un mónmillor i més just.Byron, de qui es diu que és un revolu-cionari, un carbonari. Apareixen Mo-zart, Salieri, el filòsof Wittgenstein,grans noms de la història amb un opor-tunisme en tota regla, que intenta ferd’un trencaclosques històric una menade camí de l’esoterisme. El lector dirà siaquest poti-poti argumental, aquesta lí-

nia, l’engresca i la troba versemblant.Neville basa el llibre en aquest magma,no pas en un domini literari que en-ganxi al lector pel coll i el faci saltar finsa la darrera pàgina, sinó en aquesta po-sada en escena. Com a curiositat, cal dirque per tenir la traducció en solfa quantocava, s’ha realitzat per un grup de tra-ductors, cadascun s’ha ocupat d’unapart. En el món editorial, com a lavida, el temps és or.

MOISÈS DE PABLO

L’escriptora, Katherine Neville.

DIARI DE GIRONA

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA

Els més venuts

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�Els homes queno estimavenles donesSTIEG LARSSONCOLUMNA

2�La noia quesomiava unllumíSTIEL LARSONCOLUMNA

3�El focKATHERINE NEVILLEROSA DELS VENTS

4�Elegia per unamericàSÍRL HUSTVEDTEMPÚRIES-ANAGRAMA

5�T de TrampaSUE GRAFTONEDICIONS 62

NO

FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�GomorraROBERTO SAVIANOLA BUTXACA

2�Oda inacabada.MemòriesPASQUAL MARAGALLMAGRANA

3�La dictadura delaincompetènciaXAVIER ROIGLA CAMPANA

4 �QuietMARIUS SERRAEMPÚRIES

Camí de les emocionsFanny Skeffington porta anys sense

recordar-se del seu marit, l’únic home, delsmolts que va tenir, amb el qual es va casari de qui es va divorciar fa temps. Però apunt de complir els 50 i recuperant-sed’una malaltia comença a invocar-lo ambinvoluntària insistència. La imatge borrosadel seu antic espòs s’alterna amb la demolts dels seus amants. | DdG

�

ELIZABETH VON ARNIMEl señor SkeffingtonLUMEN, 385 PÀGINES

Els poemes inacabats de KavafisEn el silenci de la cambra d’Alexandria, elpoeta grec Konstandinos P. Kavafis con-cebia els seus versos, d’una inspiraciópoètica altíssima. En hores i hores de so-litud prengueren forma els seus poemesuniversals, que traspuen un erotisme cà-lid i un pessimisme aclaparador. Aquestamateixa cambra durant molt de tempsconservà uns papers manuscrits. | DdG

K. P. KAVAFISUna simfonia inacabadaCERCLE DE VIENA, 241 PÀGINES

«Una novel·la impactant»Acompanyada pels seus fills, Olivia tornaa la casa on va passar la seva infància,un auster castell francès aïllat a lamuntanya. Després d’anys d’absència,Olivia es retroba amb la seva mare, elseu germà i la dona d’aquest, que acabade tornar de l’hospital. El fràgil universde la família haurà de fer front a la mort iels fantasmes del passat. | DdG

JULIA LEIGHInquietudMONDADORI, 95 PÀGINES

Història moralL’educació sentimental recorre la

inquieta vida amorosa i social del seuprotagonista durant una trentena d’anys.Frédéric Moreau s’estableix a París el1840 per estudiar Dret, fet que volaprofitar per seduir la dona de qui estàenamorat, casada amb un ric marxantd’art. Davant les dificultats peraconseguir-ho, es veu amb dones. | DdG

�

GUSTAVE FLAUBERTL’educació sentimentalDESTINO, 494 PÀGINES

Entre dos culturesA vegades convé fer de la persona un

personatge per poder-nos imaginar lanostra vida com un conte, una històriallarga on hi cap no només el que va ser,sinó també el que podria haver estat.Així, resseguint els passos de la Fátima,l’autora ens entrega el seu llibre méspersonal, un flux de memòria on cabenels records d’infància... |DdG

�

ASSIA DJEBARSense habitació pròpiaLUMEN, 399 PÀGINES

La llum de la llengua anglesaA més d’una de les escriptores més

importants i renovadores de la literaturadel segle XX, Virginia Woolf va ser unalectora molt aguda, capaç d’il·luminaramb el seu sentit comú textos iqüestions literàries de divertsa índole.Aquest llibre suposa un recorregutcabdal per les lectures van formar lagran escriptora britànica. | DdG

�

VIGINIA WOOLFEl lector comúnLUMEN, 260 PÀGINES

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 6 DE FEBRER DE 2009

«Ella era un d'aquests estranyséssers amb els quals el bon Déusemblava haver posat un especialmirament a l'hora d'esculpir el seufísic, per fer d'ell una obra perfectaen tots els sentits (...) Per aqualsevol home normalmentconstituït, ja fora sant o impiu,resultava impossible veure-lasense concebre idees lúbriques.Era bonica, molt bonica, i hosabia».

Així és Ramata, la dona del mi-nistre de Justícia del Senegal, pro-tagonista d'aquesta magnífica no-vel·la de Abasse Ndione, escriptorsenegalès que s'ha convertit entota una llegenda al seu país ambnomés dues novel·les, i que enaquesta obra enllaça la tràgicahistòria d'aquesta bella dona ambels principals esdeveniments quehan ocorregut al país africà en lesúltimes dècades.

Narrada per un griot contem-porani, la història de Ramata s'i-nicia quan aquesta va a un hos-pital de Dakar a visitar al seu nou-nat nét i els seus capritxos i in-transigència provoquen la mort amans de la policia d'un porter dela clínica, Ngor Ndong. Ràpida-ment la influència del seu maritposarà en marxa la maquinàrianecessària, a base de corrupciópolicial i de diners per comprar si-lencis, perquè aquest cas quedi enl'oblit i, a partir d'aquí, coneixerema través de diversos salts en eltemps, la història de la seva vida.

Una vida, com després desco-brirem, marcada per les conse-

JUAN CAMPOS

qüències de l'ablació que va patiren la seva infantesa i que provo-quen que Ramata, malgrat la sevariquesa, un marit que l'adora itot un carrusel d'amants, siguiincapaç d'obtenir satisfacció se-xual fins que, ironies del destí, laconeixerà per primera vegada grà-cies al fill de la seva víctima, un de-linqüent de poca volada, que seràel desencadenant de la tragèdia.

Es tracta d’una novel·la poli-cíaca més en la seva forma (hi haassassinats, venjances, corrupcióo abusos de poder) que en el seufons.

El que fascina d'aquesta histò-ria és el seu retrat d'una societaten la qual passat i present con-flueixen constantment. Així, l'au-tor ens presenta una turbulentabarreja en la qual es donen cita ri-tus ancestrals amb debats polítics,màgia i fetillers amb metges i mi-nistres en una tragèdia modernaque difícilment deixarà indife-rent a qualsevol lector.

ABASSENDIONE

Ramata

EDITORIAL ROCA

Una madame Bovary africanaEL SENEGALÈS ABASSE NDIONE, ESCRIPTOR QUE S’HA CONVERTIT EN UNA LLEGENDA, FA UN RELAT DEL PASSAT I EL PRESENT DEL SEU PAÍS

5�L’escola contrael mónGREGORIO LURILA CAMPANA

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�Los hombresque no amabana las mujeresSTIEG LARSSONDESTINO

2�La chica quesoñaba con unacerillaSTIEG LARSONDESTINO

3�El fuegoKATHERINE NEVILLEPLAZA&JANES

4 �Luna nuevaSTEPHENIE MEYERALFAGUARA

5�CrepúsculoSTEPHENIE MEYERALFAGUARA

NO

FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�La crisis ninjaLEOPOLDO ABADÍAESPASA CALPE

2�El secretoRHONDA BYRNEURANO

3�Por que somoscomo somosEDUARDO PUNSETAGUILAR

4�GomorraROBERTO SAVIANODEBATE

5�La religionamericanaHAROLD BLOOMTAURUS

Guanyadora del Premi CostaAlfred Day va trobar tot el que havia

somiat a bord d’un bombardajador de laRAF: ordre, amistat, una familia, un ofici isobretot amor. Ara, en el món de la pau,Day ha perdut el rumb i no sap adaptar-se al nou règim. Accepta un paper enuna pel·lícula bèl·lica que reprodueix laseva pròpia història i comença a recordarla seva experiència.| DdG

�

A.L. KENNEDYDayLUMEN, 294 PÀGINES

Anàlisi transversal El llibre examina la situació de les

comunitats islàmiques, caracteritzada agrans trets per la precarietat social,l’incompliment de drets religiosos, ladesigualtat jurídica respecte delcristianisme, la islamofòbia, lafragmentaicó i les rivalitats ideològiques,entre d’altres. | DdG

�

SABDENNUR PRADOEl retorn de l’islam a Cata-lunyaCOL·LECIÓ DESCOBERTA-ÍNDEX, 266 PÀGINESDiccionari indispensable

Aquest diccionari de frases fetes reu-neix més de 4.500 expressions en llen-gua catalana indexades alfabèticament ipels mots que les componen. Aquestadoble via de consulta permet trobar qual-sevol expressió en l’ampli repertori defrases fetes, sense conèixer-la exacta-ment. Diccionari indispensable dirigit aestudiants o públic en general. | DdG

�

JOANA RASPALL I JOAN MARTÍDiccionari de frases fetesAULA, 397 PÀGINES

Terroristes jihadistesQuan es compleixen 5 anys dels

brutals atemptats de l’11.M, aquest llibrereconstrueix les vides paral·leles delsdos homes fonamentals per la sevaorganització: Jamal Ahmidan i Sarhaneben Abdelmajid Fakhet. Dos jovesimmigrants musulmans, establerts aEspanya des dels 90, el trobament delsquals va ser decisiu. | DdG

�

JUSTIN WEBSTER I IGNASI OROVIOConexión MadridDEBATE, 48 PÀGINES

Un secret amagatMichael Berg, un noi de 15 anys amb

problemes de salut, un dia coneix laHanna, una dona madura de més de 30anys, amb qui inicia una relació amorosa,una història que hauran de viure ensecret. Després d’anys de no veure’s esretroben en un tribunal: en Michael araés advocat, i ella està acusada d’un crimdel passat. | DdG

�

BERNHARD SHLINKEl lectorEMPÚRIES, 170 PÀGINES

Una història apassionant i elegantL’agost de 2008, Geòrgia saltava a les

primeres pàgines de la premsainternacional per una breu i insensataguerra contra Russia. Un conflicteimcomprensible per a molts, però ambarrels al 1990. Quan la premsa es fixavaen els Balcans, Jagielski s’enfrontà ensolitari a un altre dels punts calents delplaneta: El Caucas | DdG

�

SWOJCIECH JAGIELSKIUn bon lloc per morirDEBATE, 412 PÀGINES

L’escriptor senegalès Abasse Ndione.

DIARI DE GIRONA

Ramata, la dona del ministrede Justícia del Senegal és laprotagonista d’aquestanovel·la d’Abasse Ndione

L’obra enllaça la tràgicahistòria de Ramata amb elsesdeveniments que han passatal país africà en els últims anys

Una novel·la policíaca querelata una societat en laqual el passat i el presentconflueixen constantment

08MÚSICA I TEATRE AccentsDIVENDRES, 6 DE FEBRER DE 2009 | Diari de Girona

DE J.A.CASTROJugant amb MolièreTEATRE MUNICIPAL DE GIRONA

Autor: J.A. Castro. Adaptació:J.M. Vidal. Direcció: Esteve Polls. In-tèrprets: Jaume Comas, Mariona Ri-bas, Miquel Sitjar, Fermí Casado,Pepa Arenós, Carles Arquimbau, Ra-mon Canals. � Dissabte 7, 21h. �6/14/18€.

Esteve Polls dirigeix aquest di-vertimento molieresc en dostemps eixelebrats i un inter-

mezzo llunàtic. En paraules delmateix director, una obra «pertreure’ns les cabòries de la vidadiària del damunt i portar per lesciutats i pobles la força vital de larialla franca».

MÚSICA I CINEMAL’Orquestra amb Buster KeatonAUDITORI DE GIRONA

Direcció: Alfons Reverté. Intèr-prets: Orquestra Simfònica Julià Car-bonell de les Terres de Lleida. �Diumenge 8, 12h. � 8€.

A partir duna pel·lícula mudade Buster Keaton, Carl Davis vaescriure una música descriptivaque serà interpretada en viu peruna orquestra simfònica. un es-pectacle familiar que demostra lacoexistència de música i cinema.

WILLIAM SHAKESPEREEl rei LearTEATRE MUNICIPAL DE GIRONA

Autor: William Shakespeare. Di-recció: Oriol Broggi. Intèrprets:Joan Anguera, Paula Blanco, Màrcia

Cisteró, Pep Jové, Albert Ribalta, Da-vid Vert, Mercè Pons, i d’altres. �Divendres 6, 21h. � 22/28/30€.

L’ancià Rei Lear decideix divi-dir el seu regne entre les sevestres filles guiant-se per l’amr queté a cadascuna. Comet l’errorde donar-lo a les dues grans, jaque Cordèlia es nega a entrar encompetència i l’envien a l’exili.Goneril i Regan aviat mostren elseu caràcter cruel en negar receral seu pare.

DdG

��

�

DdG

DdG

Clàssics del cine i el teatrePODER GAUDIR DE LA PROSA SHAKESPEARIANA D’«EL REI LEAR», RIURE AMB EMBOLICS COM ELS DE MOLIÈRE OVEURE UNA PEL·LÍCULA MUDA TAL COM ES FEIA A L’ÈPOCA, AMB MÚSICA EN DIRECTE. TOTES AQUESTESPROPOSTES SÓN UNA REALITAT AQUEST CAP DE SETMANA A GIRONA

A l’esquerra, una escena d’«El rei Lear». A la dreta, a dalt, «Jugant amb Molière». A baix, Buster Keaton.

DIARI DE GIRONA

CIA. LES MATEIXESNinesLA PLANETA

Autor i director: José Luis Prie-to. Intèrprets: JElisabet Vallès iBerta Giraut. � Divendres 13,dissabte 14, 22h. 14€.

Dues germanes esperen en unahabitació. Durant aquest tempsaprofiten per relacionar-se lliure-ment i deixar sortir els seus impul-sos, febleses, idees i, per tant, laseva pròpia història. Nines fa unrecorregut per temes com l’amor, elsexe, la vida i la mort, i ho fa a tra-vés dels jocs, aparentment inge-nus, de les dues protagonistes.

CIA. A LES FOSQUESEls ResidentsLA PLANETA

Autor: Lucía Carballal. Director:Pau Sastre Puig. Intèrprets: Al-bert Alemany, Arnau Marín, MartaMontiel, Albert Puigdueta. � Dis-sabte 7, 22h; diumenge 8, 19h.14€.

Tres anys després de l’arribadad’un huracà, la vida de tot un poblesegueix estancada entre runes imisèria. Sense possibilitat de pros-perar, els seus habitants sobre-viuen gràcies a un projecte de tu-risme solidari que realitza unaagència de viatges molt particular.

�

�

Escenaris

«Els Residents».

MARC MARTÍ

MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 6 DE FEBRER DE 2009

Notori treball de Luis Tormo Larrosaa l’hora de fer que un disc exaltat peldo it yourself (ell mateix l’ha composat,interpretat, gravat, mesclat i produit)tingui un so tan contundent, més propid’una acoplada banda de rock que d’unmúsic amant de les quatre parets de laseva habitació. Five seasons és un de-but tallant, sobri, lleugerament llarg i alqual només se li pot imputar que totallò que hi ha ja ho havíem escoltat(Nirvana, Soundgarden, SmashingPumpkins). Un nom a seguir. (GRUNGE) | JESÚS SÁEZ

�

Another YouFIVE SEASONS

AUTOEDICIÓ

�����

En pocs anys, el pop electrònic haestat capaç d’oferir dues cares ben di-ferents. Grups com Lali Puna o The Pos-tal Service va encapçalar una fornadaplena de frescor que, de mica en mica,es va fer repetitiva, fent de fites, clixés.James Yuill s’allibera de cadenes i firmaun disc indietrònic amb tocs folk, ple depersonalitat i, sobretot, grans cançons,com Left handed girl u Over the hills,que podrien ser els Kings of Convenien-ce decidint-se definitivament a posarells mateixos les bases. Notable. (POPELECTRÒNIC) | J.S.

�

James YuillTURNING DOWNWATER FOR AIR

MOSHI MOSHI

�����

Una curiosa recopilació, realitzada apartir de la idea de preguntar a diversosartistes quina cançó els agradaria que so-nés en el seu funeral (d’aquí el títol de Fi-nal song). Dj Hell escull Golden brown(The Stranglers); David Holmes, ‘Til I die(The Beach Boys); Laurent Garnier, Sitdown stand up (Radiohead); i Coldcut, Anending (ascent), de Brian Eno. Entre elsenquestats, Kevin Saunderson, Gilles Pe-terson o Richie Hawtin, i entre els temes,des d’una Gimnopédie d’Erik Satie, fins aSupernature de Cerrone. El que deia: Cu-riós. (DIVERSOS ESTILS) | E.G.

�

Diversosartistes

FINAL SONG #1GET PHSYSICAL MUSIC

�����

Marcat per la influència de Nils Lof-gren (col·lega del seu pare), Ben Kwellerva créixer escoltant a Neil Young i BruceSpringsteen, i els seus tres discos previsen donen fe, però a Changing horses elcalifornià salda el seu deute amb elcountry, en una desena de cançons en lesquals el banjo i la steel guitar assumei-xen protagonisme, però que segueixenmarcades per la seva afinitat amb el softrock (Josh Rouse), el revisionisme ambarrel rock (Ryan Adams), l’herència alter-nativa (Wilco) i cert aire de crooner des-pistat (Adam Green). (COUNTRY) | E.G.

�

Ben KwellerCHANGING HORSES

ATO RECORDS / NAÏVE

�����

The DronesHAVILAH

ATP RECORDS

�����

Important avanç en aquest nou discdels catalans Anorak respecte al seu de-but. Mentre que A limited time only esquedava a mig camí, evidenciava exces-sius deutes i escassa personalitat, Neigh-bourhood postcards gaudeix de mésobertura musical (a la qual cosa ajudenles nombroses col·laboracions) i, sobretot,de més solidesa a nivell compositiu i deproducció. L’electrònica passa de ser unacoartada a convertir-se en una eina útil ytremendament versàtil. Superada «laprueba del algodón». (POP ELECTRÒ-NIC) | J.S.

�

AnorakNEIGHBOURHOOD

POSTCARDSHOUSTON PARTY RECORDS

�����

Projecte en solitari de Malela Durán(Nosoträsh, Las Baguettes, Grande-Marlaska), responsable absoluta d’unesdelicioses miniatures entre el folk (citaa Nick Drake y Dawn Landes) i el pop(Uh uh emana l’aroma de les millorscançons de The Go-Betweens) i quedeixen amb ganes de més, ja queaquest Ep de presentació inclou noméscinc temes. Sensibilitat acústica, bongust i connexions amb el pop preciosis-ta del Donosti sound, en una petita joiaque augura agradables sorpreses en elfutur. (FOLK POP) | E.G.

�

Le MotLE MOTTRES PIES

�����

Suau és la nit

En el món de Gareth Liddiard ha entrat la llum. No és que The Drones s’hagin domesticat, peròHavilah, el seu cinquè àlbum, té una atmosfera més respirable que els anteriors. És menystortuós. Més net. El lleuger ajustament coincideix amb la deserció del guitarrista Rui Pereira,substituit per Dan Luscombe, amb unes lletres menys autobiogràfiques i un procés de gravaciómés tranquil. Però el grup no ha canviat: El blues abisal i retorçat (The minotaur) i les fogonadescountry (Your acting’s like the end of the world) continuen sent les seves intenses senyesd’identitat sonores. Seguint un procés similar al protagonitzat per uns altres australians il·lustres,Nick Cave & the Bad Seeds, la fúria de la banda no ha desaparegut, simplement, s’ha canalitzatd’altra forma. D’aquesta manera, el repertori guanya en riquesa de matisos, creix més enllà delsabut exabrupte elèctric (que continua present en els seus directes) i ofereix un respir (nomésrelatiu) de cares a pròximes gravacions, en les quals Liddiard ja ha avisat que tornarà a l’aspresadel passat. S’ha de seguir confiant en ells. (ROCK) | E. G.

�

����� INDISPENSABLE

���� NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

EN EL SEU CINQUÈ ÀLBUM, QUE COINCIDEIX AMB UN CANVI DE GUITARRISTA, EL QUARTET AUSTRALIÀ POLEIX EL SEU SO, PERÒ NO LES SEVES INTENCIONS

CONCERT PAU RIBA I MIL SIMONIS

Teatre de Salt. Dissabte 7, 21h. 18€. Mil Simonis és una banda formada per músics dels

grups Mil Pesetas i Din Simón i Telefunken que amb unainstrumentació minimalista, suggerent i molt original, do-nen color a la vena més lisèrfica i juganera de Pau Riba.Un espectacle colorista i entranyable. | DdeG

CICLECOBLA CIUTAT DE GIRONA

Auditori - Palau de Congressos (Girona). Diumenge 7,19h, 10€ (abonament per als tres concerts: -20%)

Primer dels tres concerts del Cicle de música per acobla, a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona dirigida perMarcel Sabaté. Imatges és un recorregut pels paisatgesde les nostres contrades que combina literatura, imatges imúsica, interpretant sardanes i obres per a cobla delsmés importants exponents del gènere. El segon concert,el 21 de març, la cobla compartirà escenari amb laPolifònica de Puig-reig. El 30 de maig clourà el cicle Lied:veu i cobla on la formació acompanyarà la sopranogironina Maite Mer que interpretarà lieds de Mont -zsalvatge, Morera. Lamote de Grignon i Toldrà. | DdeG

AVANÇAMENTMAZONI: «EUFÒRIA 5 - ESPERANÇA 0»

Platea (Girona). Dissabte 7, 22h, 7€ Jaume Pla comença a Girona la gira de presentació del

seu nou disc, Eufòria 5 – Esperança 0, que sortirà a lavenda el dia 23. Abans, però, ja es podrà aconseguir alsconcerts de la gira de presentació. El disc, que sortirà enCD i vinil, és una mescla de ressaca, caos, mala llet, re -cerca, curiositat i sobretot honestitat. Les portades, quesón diferents segons el format, són obra del pintor XeviVilaró. Al mateix temps surt el primer single-videoclip,Eufòria, una cançó que conté molts elements de la restadel disc: les dues bateries, una lletra desconcertant i decaire més social i una música amb vida pròpia que estransforma a mesura que avança l´escolta. | DdeG

�

�

�

Planning

10ART AccentsDIVENDRES, 6 DE FEBRER DE 2009 | Diari de Girona

MARCEL·LÍ ANTÚNEZEspai ZERO1, Olot. Carrer

de l’Hospici, 8. � Del 14 degener al 13 de febrer . De di-marts a diumenge de 10 a 13h.i de 17 a 20h.

�MIQUEL SOLÍS

Galeria Fons d’Art, Olot.Carrer Bisbe Guillamet, 4. �Del 13 de desembre al 6 defebrer. Horaris: consulteu tel.972 27 00 01

�

Nascut a Sant Gregori el1957, Miquel Solís segueix ten-sant les possibilitats de la figu-ració a la recerca d’aquells inter-sticis on la realitat cedeix i reve-la, en forma quasi d’epifania, lespossibilitats ocultes de coneixe-ment que conté. Al Fons d’Artd’Olot exposa una selecció detreballs on el paisatge urbà, fil-trat sempre a través de la sevaparticular tècnica, esdevé unaexcusa per parlar d’aspectesmolt més existencials. Solís, alfinal, cal entendre’l com un re-alista que cerca l’irrealitat dinsla convenció del gènere. | E.

CAMPS

Metamembrana, segons elsresponsables del projecte, ésuna instal·lació interactiva enforma de gran paisatge creat apartir de la mirada personal del’Artista Marcel·lí Antúnez Rocaa cinc ciutats catalanes: Olot,Reus, Granollers, Lleida i Barce-lona. Per aconseguir-ho, Meta-membrana utilitza les novesaplicacions d’internet de segonageneració que impulsa l’AnellaCultural permetent que les cincseus esmentades estiguin inter-connectades i puguin interactu-ar a través de les cinc rèpliquesexactes de la video-intal·lació. |E. CAMPS

VACCARO I J.M. MEURICEÀcentmètresducentredu-

monde, Perpinyà. Avda. de laGrande Bretagne, 3. � Del 16de gener al 22 de març. Diaride 15 a 19h.

�

No és casualitat la presènciade l’artista Jean-Michel Meurice(1938, L’Ille) a l’espai d’art dePerpinyà: ell, a banda de ser uncineasta autor de nombrososdocumentals, és també un delsartistes que trobem en la gène-si històrica del grup Support-surface. Al costat de Meurice,Ricard Vaccaro agafa el testimo-ni, com en una cursa de relleus, ihi incorpora una pulsió lírica, enaquest cas, de signe poètic.Amb tot, també bandeja el «pe-rill» de la literalitat: les paraulesque apareixen a les seves obresno estan pensades per ser llegi-des sinó per sobrevolar un pai-satge fet de vels. | E. CAMPS

ZAELRestaurant La Penyora, Gi-

rona. Carrer Nou del Teatre, 3� Fins al 31 de maig. Telèfon:972 218 948.

�

Dins la programació 2009 delBòlit, Centre d'Art Contempora-ni. Girona, avui es presenta l'ex-posició "Recursos Propis", queinclou els treballs de VladimirArkhipov (Rússia), Ana Garcia-Pineda (Barcelona), Luis Gárciga(Cuba), Núria Güell (Girona), ElínHansdóttir (Islàndia), Oh EunLee (Corea-Suïssa), Chiu Longi-na (Galícia), Platoniq (Barcelo-na), Emili Padrós (Barcelona) iTelenoika (Girona), i es desple-garà simultàniament al Bòlit/LaRambla i al Bòlit/Sant Nicolau,així com a les Biblioteques Mu-nicipals, el Dadespai i el Niu, através de les activitats integra-des. | E. CAMPS

La paràbola no té pèrdua:mentre la majoria d’artistes di-positen en els seus treballs elque creuen o anhelen ser, elque pensen, conceptualitzen,afirmen o neguen, Zael fa l’e-xercici invers, cerca identitatsper a unes obres que sempreneixen orfes i a les que nomésel temps proporcionarà paterni-tat. Per això l’efecte de les se-ves pintures és similar al del sis-mògraf: enregistren el batecsubterrani d’una vida que esdesplaça com plaques tectòni-ques fins que una col·lisió l’obli-ga a sortir a la superfície. Ales-hores l’artista es veu obligat acanviar de nom amb tot el queaixò comporta. | E. CAMPS

COL·LECTIVABòlit, Centre d’Art Contem-

porani de Girona. Sales Muni-cipals i Capella de Sant Nicolau.� Del 7 de febrer al 26 d’a-bril. Horaris: www.bolit.cat

�

L’exposició que acollirà la Ga-leria Cort de Banyoles, dirigidaper Maria Antònia Bagué, repas-sa la darrera producció de l’artis-ta Lluís Vilà. Es tracta de tre-balls amb diferents formats querastregen el particularíssim uni-vers simbòlic d’aquest autor in-classificable. Amb tot, la ironiade regust existencial —sovintben transcendental— segueixessent el fil conductor de laseva proposta. | E. CAMPS

LLUÍS VILÀGaleria Cort, Banyoles. Pla-

ça Major, 33. � Del 24 de ge-ner al 29 de març. De dimartsa dissabte de 2/4 de 5 a 2/4 de9 del vespre.

�

LA FONTANA D’OR ACULL UNA EXTENSA MOSTRA D’IMATGESFOTOGRÀFIQUES REALITZADES PER BUBY DURINI QUEDOCUMENTEN UNA PLANTADA DE PALMERES COCOTERESREALIZADA PER JOSEPH BEYUS A L’ILLA DE PRASLIN EL 1980.

JOSEPH BEUYSCentre Cultural Caixa Girona Fon-

tana d’Or, Girona. Carrer Ciutadans, 19.� Del 27 de gener al 29 de març. Dia-ri d’11 a 14h. i de 17 a 21h. Festius d’11a 14h.

Si per nosaltres, més o menys me-diterranis, ja ens resulten exòtiques lesilles que puntegen l’oceà Índic, calimaginar que per un alemany com Be-uys devien ser tota una revelació difí-cil de digerir. El testimoni exposat a laFontana d’Or li devem a Buby Durini:les seves fotografies són la única refe-rència que ens resta per refer l’acció sin-gular d’un Beuys entestat a plantar co-cos als dominis australs dels seus am-fitrions «pijos»: deixant de banda qües-tions tan fonamentals com la presèn-cia de personatges com els Durini (re-flotats de la noblesa italiana) a latitudstan allunyades de la seva arcàdica Ità-lia, el que resta és un home agenollat,el desembre de , que clava lesmans a la terra en un intent (desespe-

rat) de recuperar aquell vincle arque-típic amb el món que, en cas d’haver-lo tingut, mai hauríem hagut de perdre.Es tracta d’un acte fundacional que de-semboca en altres plantacions com laParadise a Bolognano (-),consistent en la sembra de més de arbres en perill d’extinció a les terres delbaró Durini (nobles que, per desgràcia,no es troben en perill d’extinció) o, méscelebrada, la plantació de rouresaprofitant l’aparador de la Documen-ta de Kassel ().Però tornem a la Vallée de Mai situa-da al cor de l’illa de Praslin: allà Beuysva trobar el lloc perfecte per repensar-se al marge de la cultura que el feia pos-sible. Terrible paradoxa: el més euro-peu dels artistes enyorant la seva ab-sència (un tic que ens caracteritza i quetroba en el turisme actual de masses elseu referent més esperpèntic). En totcas, l’alemany incorporava explícita-ment el llegat romàntic de Novalis: «Enel nostre ànim tot està connectat de lamanera més peculiar, més agradable,més viva. Les coses més estranyes

acaben trobant-se a través d’un lloc,d’un temps, d’una estranya semblan-ça, d’un error o de qualsevol casuali-tat. Això dóna lloc a meravelloses uni-tats i a connexions originals». Commolt bé assenyala Pilar Parcerisses alcatàleg de l’exposició (més interes-sant que l’exposició mateixa), estemparlant del somni d’un Demiürg: «Be-

EUDALD CAMPS

�

L’art ecologista iimpostat de Beuys

Art ecològicJoseph Beuys

va ser un dels fun-dadors del partitdels Verds a Ale-manya.

�uys no podia trobar uns altres instru-ments més atàvics i generadors que elscocos d’aquelles illes per refundaral·legòricament un temps d’abans delmón, en un lloc interpretat com el re-sidu paradisíac d’un protocontinent».Poca broma: Beyus com el perfecte so-fista que nega per afirmar-se, que jugaamb el seu llegat cultural i l’aliena...

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 6 DE FEBRER DE 2009

BUGADERIAESPECIALISTES EN LA NETEJA DE:• Sacs de dormir i anoracs de ploma• Peces d’ant, napa i pelleteria• Vestits de núvia i comunió• Mantes, edredons, catifes,

cortines...• Restaurants, hotels, etc.

C/ De les Pedreres, 18 - Tel. 972 57 54 4017834 PORQUERES

ESPONELLÀ Dissabte 7 de febrer de 2009FESTA DE LA CANDELERA

� Matí, a 2/4 de 12Ofici solemne i benedicció de candeles amb la Coral d’Esponellà.

� A la sortidaGran Vermut de Festa a la Plaça.

� Tarda, a les 4Sardanes i Ball del Tortell amb la Bisbal JoveIntercanvi cultural de danses: Grup La Farandola de l’Escala i grup de dansa d’Esponellà.

Venda de tortells i bunyols a la plaça – En cas de mal temps es farà al Local Social

PERE PORTABELLAMuseu de l’Empordà, Fi-

gueres. Rambla, 2. � Del 19de desembre a l’1 de març.De dimarts a dissabte d’11 a19h. Festius d’11 a 14h.

�

A mig camí entre el «llapis»involuntari de Talbot i la pacièn-cia un pèl obcecada de l’alqui-mista: Manel Esclusa (Vic,1952) retorna al paisatge dei-xant que sigui la imatge foto-gràfica la que dicti els seus rit-mes dins un laboratori que és,paradoxalment, natural. Els tre-balls que actualment exposa ala Galeria, Presenta... de Gironasón fruit de l’atzar líquid i, almateix temps, de la voluntat ar-tística d’algú que, gràcies al pro-fund coneixement que té delmitjà amb el que treballa, es potpermetre la llicència d’atorgar-liautonomia i llibertat. | E. CAMPS

El Museu Empordà acull laclausura dels actes que la ciutatha dedicat a Pere Portabellaamb una intervenció de l’autor ales seves sales d’exposicions iuna projecció múltiple de curt-metratges poc vistos d’aquestcineasta de culte nascut aFigueres l’any 1927. Desprésd’un programa d’activitats es-glaonades al llarg de l’any2008, La mirada Portabella estanca convidant Pere Portabellaa desplegar la seva mirada sin-gular en el marc d’un museud’art. | E. CAMPS

MANEL ESCLUSAGaleia, Presenta.., Girona.

Carrer del Nord, 13. � Del 17de desembre al 21 de febrer.De dimarts a diumenge d’11 a14h i de 17 a 20 h.

�

Periòdicament la FundacióVila-Casas enriqueix l’oferta ex-positiva de les comarques giro-nines amb una sèrie d’exposi-cions que ocupen els espais deCan Mario, a Palafrugell, i delPalau Solterra, a Torroella deMontgrí. D’entre les diferentspropostes, destaca la del fotò-graf Jordi Puig: l’artista ha recu-perat els rostres de les perso-nes que van treballar a la fàbri-ca de Palafrugell que actual-ment acull els espais d’art. El re-sultat és un mosaic humà que,en darrera instància, suposa totun manifest antropològic. | E.

CAMPS

CARLOS MENSA, M.V.TINTORÉ, JORDI PUIG IMª A. RAVENTÓS

Espais de la Fundació Vila-casas, Torroella de M. i Pala-frugell. � Del 27 de setem-bre a l’1 de maig. Horaris:www.fundaciovilacasas.org

�

A Anna Agustí no li preocupatant la cosa representada com lamanera de fer-la: per això potpassar de terres africanes alspaisatges sense referents geo-gràfics explícits sense que laseva proposta pictòrica se’nvegi substancialment afectada.Pintura per sobre de tot, que esconstrueix amb la meticulositatordenadora, per exemple, d’unniu d’orenetes: del que es tractaés de descobrir el caràcter pe-renne d’una determinada mane-ra de mirar i, en especial, de ferconcreta aquesta mirada. Desta-ca, com a novetat, la propostaescultòrica. | E. CAMPS

ANNA AGUSTÍGaleria Giart. Rambla de la

Llibertat, 34. � De l’1 de des-embre al 15 de febrer . De di-marts a dissabte d’11 a 13,30h.i de 17 a 20,30h.

�

Ens trobem davant d’un plan-tejament expositiu atípic: estracta de posar de costat dosmoments creatius separats pertres dècades o, per dir-ho d’unaaltra manera, es tracta de veurea quines conclusions ha portatel punt de partida (anys 1974-75) ometent, de manera inten-cionada, el gruix de la producciócentral de l’autora. De les Pre-sons íntimes inicials, als darrersBoscos cremats: allò que tenenen comú les preocupacions decaire més polític amb la miradaexistencial que constata l’estu-pidesa humana en les cendresdel paisatge, és la necessitatexpressiva a través de la pintu-ra. | E. CAMPS

ASSUMPCIÓ MATEUEspai VolART, Barcelona.

Carrer Ausiàs Marc, 22 � Finsel 7 de febrer. De dm a dv de17 a 20,30h. Dss d’11 a 14h. ide 17 a 20,30h.

�

Enric Casanovas (Sant Martíde Provençals, 1882 – Barcelo-na,1948) és una de les figuresmés destacades de l’escenariartístic català de començamentsdel segle XX. Aquesta mostrarecupera la seva obra des d’unpunt de vista insòlit: la carta es-devé l’eix conductor per on elvisitant s’endinsa en l’obra del’escultor i en el seu recorregutde vida. L’exposició, s’aparta dela revisió cronològica de la in-vestigació formal de l’artista isubmergeix l’espectador en unescenari de complicitats amb di-ferents personatges del seu en-torn. | E. CAMPS

ENRIC CASANOVAS Centre Cultural de Caixa

de Girona (Fontana d’Or).Carrer Ciutadans, 19. � Del 23de gener al 8 de març. Diarid’11 a 14h. i de 17 a 21h. Fes-tius d’11 a 14h.

�

CeràmicaA banda de la

seva producciópictòrica i gràfica,Martorano destacapel seu gust peltreball ceràmic.

�

JORDI MARTORANOMuseu de la Mediterrània, Torroe-

lla de Montgrí. Carrer d’Ullà, 31. � Del7 de febrer al 30 de març . De dll a dsde 10 a 14h. i de 17 a 20h. Festius de 10a 14h. Dimarts tancat.

Jordi Martorano titula la seva mos-tra Ponts verticals a partir d’una citaciódel poeta i crític d’art Juan Eduardo Cir-

lot: «Els ponts verticals estableixenunes correspondències, analogies, rit-mes.... entre uns objectes i uns altres,entre una manera de fer i una altra. Ob-jectes que es troben en un mateix rit-me còsmic però que pertanyen a un al-tre pla diferent de la realitat. Entre elsobjectes que es relacionen hi ha unacorrespondència que prové de l’in-dissoluble unitat de l’univers»; d’aixòes tracta: de recuperar aquella unitatperduda a través d’una recerca formalque intuïm de marcat caràcter arque-típic. Martorano, en aquest sentit, se-gueix fidel a una poètica de l’objecte idel grafisme caracteritzada per la re-cerca de les essències.

�

EUDALD CAMPS

JORDI MARTORANO PRESENTAAL MUSEU DE LA MEDITERRÀNIAUNA SELECCIÓ DE TREBALLSPROFUNDAMENT SIMBÒLICS

Ponts verticals al corde la Mediterrània

DdG

SILSBlue Moon A les 6 de la tar-da, a la sala La Laguna, ball ambel grup Blue Moon.

OLOTHomenatge En el 70è ani-versari de l'entrada de l'exèrcitfranquista a la ciutat d'Olot i desde la CNT d'Olot s'ha preparatun homenatge a la resistència:a la sala d'actes de l'IMP a les16.30h, «Ramon Vila, Marcel·líMassana i Quico Sabaté, la gue-rrilla anarquista rural i urbana».La presentació de l'acte anirà acàrrec de Gabriel Alcalde Gurt.Els ponents seran Josep Clara iDolors Marín Silvestre.

SALTConcert A les 21h, al Teatrede Salt, Pau Riba + Mil Simonis.

PALAFRUGELLRuta Josep Pla A les 11 delmatí, des de la Fundació JosepPla. Cal fer reserva: 972 305577.

BESCANÓ«Petó Públic» A les 22h, ala Sala Polivalent, Petó Públic,de Mentidera Teatre.

GIRONAEspectacle de titelles A les6 de la tarda, a l’Auditori Narcísde Carreras, Pingüin. Espectaclede titelles a càrrec de Periferia

Teatro.Abacus A les 12 del matí, al’Abacus, Modela amb Sculpey .Caps de setmana animatsA les 5 de la tarda, al Museu delCinema, «Caps de setmana ani-mats»: projecció de diferentscapítols de Les Tres Bessones,La Bruixa Avorrida, Minimán iJuanito Jones.Vocalia A les 4 de la tarda, alCentre Cívic Santa Eugènia, Vo-calia de la Família: preparació dedisfresses per al Carnestoltes.

PALAMÓSMúsica i Cinema El maqui-nista de la general, de BusterKeaton. Música a càrrec de Fe-rran Martinez (piano). Lloc: Tea-tre la Gorga. Hora: 19 h. Preu:socis de JMP i menors gratuït /no socis 10 €.

GIRONAEspectacle A les 12 del matí,al Palau de Congressos, L'Or-questra amb Buster Keaton. Es-pectacle A les 12 del matí, al’Auditori Narcís de Carreras, es-pectacle de titelles a càrrec dePeriferia Teatro.Espectacle de titelles A les11 del matí, al Museu del cine-ma, «Caps de setmana ani-mats»: projecció de diferentscapítols de Les Tres Bessones,La Bruixa Avorrida, Minimán iJuanito Jones.

GIRONADiversos A 2/4 de 10 delmatí fins a les 2 del migdia, alCentre Cívic Pla de Palau, Cam-pionat d'escacs per a equips.

GIRONAConcert A les 7 de la tarda, al

Palau de Congressos, RoyalPhilharmonic Orchestra. PinchasZukerman.Concert A les 10 de la nit, alCercle Cafè Galeria d’Art, Bedro-om.

SALTConcert A les 7 de la tarda, aLa Mirona de Salt, «Banc deproves» amb Salt the Musics .

GIRONARepresentació A la 1 delmigdia, al Museu d’Història de laciutat, Chaplin en imatges .Representació A les 11 delmatí, al Museu d’història de laciutat, repitja la història: Els in-drets de repressió

GIRONATallers A 2/4 de 7 de la tarda,Sala d’Actes de l’Hotel d’Enti-tats, «Que es un ex-libris?» iTaller d’ex-libris a carrec deMartha Ros i Vilanova, creadoragrafica d’ex-libris i membre del’Associacio Catalana d’Exlibris-tes. (Es recomana dur llapis dedibuix, goma i llapis de colors).

GIRONALectura infantil A les 6 de latarda, a la Biblioteca Pública deGirona, Club de lectura infantil,conduït per Montserrat Unter-löhner. Comentari de Ip!, de Jokevan Leeuwen .

GIRONAVideoconferència A 2/4 de8 del vespre, a l’Auditori Narcísde Carreras, Videoconferència.«Ésser dona, ésser home: vi-sions interrelacionals», a càrrecde Mari Luz Esteban Galarza iOscar Guasch.

GIRONACurs A 2/4 de 7 de la tarda, al’Hotel ed’Entitats, «Què és unex-libris?» Xerrada i taller d'ex-libris a càrrec de Martha Ros iVilanova.

GIRONAInauguració A les 8 del ves-pre, al Centre Cívic Pont Major,«Impressions de tardor». AnnaRosa Franck Braun.

GIRONAXerrades A 2/4 de 8 del ves-

pre, al Centre Cultural La Mercè,«Nou mesos, nou artistes: PepAdmetlla».Xerrades A 2/4 de 8 del ves-pre, a l’Auditori Narcís de Carre-ras, Fundació la Caixa, «El dis-cret encant d'un dictador», a cà-rrec de Paul Preston .Xerrades A 2/4 de 6 de latarda, a la Casa de Cultura, «As-pectes jurídics relatius a la gentgran», a càrrec de Josep M. PratSàbat.Xerrades A 2/4 de 8 del ve-pre, al Centre Cultural La Mercè,«La crisi econòmica vista desde l'economia ecologista», a cà-rrec de Joan Martínez Alier .

GIRONAExposició A 2/4 de 5 de latarda, al Centre Cívic Ter, Inau-guració de l'exposició «Music-Art».

GIRONARepresentació Del 9 al 14de febrer podreu fer d'especta-dors de totes les classes ques'imparteixen al centre, a laCasa de Cultura, Setmana ober-ta a l'escola teatral El Galliner.

GIRONAClub de lectura A les 6 de latarda, a la Biblioteca Pública,Club de lectura de poesia, con-duït per Lluís Lucero. Comentaride Narcís i l'altre, de Jordi Pà-mias i Grau .

GIRONAConte A les 9 del matí, a laBiblioteca Just M Casero, «Llit,llitet... que tens un conte ama-gadet?», a càrrec de Bel Contes.Infantil A les 6 de la tarda, ala Biblioteca Pública de Girona

«Colors del món», a càrrec deMariela .L’hora del conte A 2/4 de 6de la tarda, al Punt de lectura,L'hora del conte .

GIRONAAudiovisuals A les 8 delvespre, al Museu del cinema,«Une visite à Ali Farka Toure»,de Marc Huraux .

GIRONADocumental A les 7 de latarda, a l’Auditori Narcís de Ca-rreras, Projecció del documental«Charlie: vida y obra de CharlesChaplin», de Richard Schickel.Videoconferència A les 7 dela tarda, a la casa de Cultura, Vi-deofòrum. Projecció de «Balassobre Broadway», de WoodyAllen.Cinema A les 8 del vespre, alMuseu del Cinema, «The mea-ning of life» (El sentit de lavida), de Terry Jones .

GIRONADiàleg A les 8 del vespre, a lacasa de Cultura, Diàleg «Leslleis en defensa de la Terra i elcanvi climàtic», amb Joan O. Gri-malt i Carles Pareja Lozano.

GIRONAConcert A les 6 de la tarda, al’Auditori Narcís de Carreras,Antonin Dvorák: concert per avioloncel. Audició comentada acàrrec de Rafael Esteve Ale-many.Concert A les 8 del vespre, ala Casa de Cultura, concert d'An-tony Gray (piano) .

�

�

Música

�

Conferències

�

�

�

Audiovisuals

�

Cinema

�

�

�

Infantils

�

Literatura

�

Teatre

�

Inauguracions

�

�

�

�

Conferències

�

Inauguracions

�

Cursos i tallers

�

Audiovisuals

�

Infantils

�

Diversos

�

�

Teatre

�

�

�

Música

�

Lleure

�

�

�

Infantils

�

Cinema

�

�

�

�

Infantils

�

Teatre

�

Visites guiades

�

Música

�

Conferència

�

DIVENDRES 13

Balls

DIJOUS 12

DIMECRES 11

DIMARTS 10

DILLUNS 9

DISSABTE 7

DIUMENGE 8

Agenda de la setmana

07/02/09 SALTTalco i Miquel del Roig a La Mirona

A les 10.00, a la Mirona de Salt actuació de Talco. La for-mació va néixer a Marghera, i després dels seu primer tre-ball el 2004, Tutti Assolti, és considerada com la banda ita-liana de ska-punk més coneguda i considerada en el territorieuropeu. El seu últim treball, Mazel Tov, ha aconseguit moltd’èxit i ressò.

�

DIARI DE GIRONA

07/02/09 GIRONAAprendre música electrònica

L’Escola Municipal d’Art del Centre Cultural la Mercè, iniciaun curs de creació musical electrònica del 7 de febrer al 19de juny durant els dissabtes. L’objectiu d’aquest taller éscrear música d’una manera diferent, sense instrumentsclàssics sinó amb aparells electrònics, taules de mescles il’ús de la informàtica.

�

DIARI DE GIRONA

Accents#587COORDINA Ana Rodríguez i Marta Pallarès

A/E accents.diaridegirona@epi.es

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 6 DE FEBRER DE 2009 | Diari de Girona

DIVENDRES 13 DE FEBRER

Calima a SaltLa continuïtat de l’«underground»

La Sala La Mirona de Salt acollirà divendres vinent el nou projecteque dirigeix i produeix Juanlu El canijo, exbaixista d’Ojos de Brujo. Éscofundador del col·lectiu, cocompositor i coproductor artístic delsseus dos primers discos. Calima es va formar el setembre de 2004quan una banda inicial de tan sols cinc músics va tocar al 30è aniver-sari del mercadillo de la Mola de Formentera. .

�

Guitart Central ParkRESORT & SPA ***sup

INFORMACIÓ I RESERVES 972 34 70 34Constantí Ribadelaigua, 7 - 17310 Lloret de Mar

www.guitarthotels.com�

Especial SANT VALENTÍDemostra-li el teu amor!Demostra-li el teu amor! 14 febrer

� Sopar romàntic a la llumde les espelmes al restaurant Petit Grillamb cava tota la nit

� Allotjament en habitació Gold� Esmorzar servit a l’habitació

amb cava� Entrada gratuïta a l’SPA amb una sessió

d’aromateràpia per a cadascun

162 €LA PARELLA

7 de febrer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BBoogie Woogie14 de febrer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . CCamelot21 de febrer . . . . . . . Carnestoltes (prepara la disfressa)

i vine a la festa amenitzada per PPa d’Àngel28 de febrer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . LLating Swing7 de març . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . PPa d’Àngel

BON ESTAR, BON SOPAR I BONA MÚSICA PER BALLARPer a més informació i reserves al tel. 972 57 00 05

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient i HabitatgeDirecció General de Promoció de l’Habitatge

Anunci:FigueresProcés d’adjudicació de 13 habitatges amb protecció ofi-cial en règim de lloguer per a joves a la promoció «Horta del’Hospital-III», 42 habitatges amb protecció oficial en règimde lloguer per a gent gran a la promoció «Rec Susanna» i45 habitatges amb protecció oficial en règim de lloguer a lapromoció «Fages de Climent II Fase», promoguts per l’Ins-titut Català del Sòl.Presentació de sol·licituds: del dia 16 de febrer al 31 demarç de 2009 (ambdós inclosos) a l’Oficina Municipald’Habitatge de Figueres o a l’Oficina Municipal d’atenció alCiutadà de l’ajuntament de FigueresAdreça: Avinguda de Salvador Dalí, número 107 en horarid’atenció al públic de dilluns a dijous de 09:00h a 17:45h,i els divendres de 8:30h a 14:30h.Telèfon: 972 03 23 00.Així mateix, es poden presentar per qualsevol dels mitjansprevistos a l’article 38 de la Llei 30/1992, de 26 de novem-bre, de règim jurídic de les administracions públiques i delprocediment administratiu comú.

Barcelona, 6 de febrer de 2009

Joaquim Gascó i PalacínDirector general de Promoció de l’Habitatge