Accents#681 … · En el cinema de David Fincher, la comunicació (o els es-tralls del seu mal ús)...

12
En el cinema de David Fincher, la comunicació (o els es- tralls del seu mal ús) és un dels temes fonamentals. Ho era a El club de la lucha, on el món es torna inquietant- ment petit quan es tracta de difondre la teoria del caos de Tyler Durden, i també a Zodiac, on els mitjans informati- us esdevenen els autèntics missatgers de l’horror al San Francisco dels . Per tant, no és estrany que l’autor de Seven s’hagi fet càrrec del primer projecte oficial sobre Facebook. La Red Social se cen- tra en la seva fundació i comença concretament l’any , quan Mark Zuckerberg, un jove estudiant de Harvard, té la idea de crear una comunitat global d’usuaris a Internet. Però la cosa no s’acaba aquí, perquè Fincher i el seu guionista Aaron Sor- kin (creador de la sèrie El ala oeste de la Casa Blanca) també recullen els enfrontaments entre Zuckerberg i els seus socis, la creixent implantació de la xarxa social arreu del món i, so- bretot, els problemes legals a partir del moment que es posen al descobert els seus problemes de privacitat. És evident que no estem davant d’un drama biogràfic convencional, sinó d’u- na faula molt àcida que no ha agradat gaire Zuckerberg i els seus amics. Bon senyal. Basada en una novel·la de Ben Mezrich i pressupostada en uns milions de dòlars, La Red Social resumeix bona part dels seus objectius a l’eslògan: «no pots tenir milions d’amics sense fer algun enemic». Efectivament, Fincher sembla con- vertir el Facebook en una metàfora dels problemes de co- municació i no en una reivindicació d’aquesta, una idea que fa pinta de convertir-se en recurrent a les futures pel·lícules so- bre el tema. El film, produït per Kevin Spacey, disposa d’un mag- nífic planter d’intèrprets que inclou Jesse Eisenberg, el cantant Justin Timberlake, Joseph Mazzello, Andrew Garfield, Bren- da Song, Max Minghella i Rooney Mara, que repetirà amb Finc- her interpretant Lisbeth Salander al remake nord-americà d’ Els homes que no estimaven les dones. PEP PRIETO Accents #681 CINEMA «Pa negre» Agustí Villaronga adapta a la gran pantalla la novel·la d’Emili Teixidor, protagonitzada per Laia Marull i Sergi López, entre d’altres >PÀG 3 MÚSICA «Adelante», Standstill La banda catalana ofereix un concert a l’Ateneu de Banyoles per presentar el seu darrer treball discogràfic >PÀG 9 ARTS ESCÈNIQUES Alain Platel, a Temporada Alta El director d’escena i coreògraf arriba per primera vegada al festival amb «Gardenia», una adaptació de la pel·lícula de Sonia Herman Dolz sobre el tancament del cabaret Bohemia Bohemia de Barcelona >PÀG 8 DIARI DE GIRONA Diari de Girona Suplement d’Oci i Cultura DIVENDRES, 15 D’OCTUBRE DE 2010 «LA RED SOCIAL» DAVID FINCHER DOCUMENTA ELS ORÍGENS DE FACEBOOK EN UNA PEL·LÍCULA QUE HA FERIT LA SUSCEPTIBILITAT DELS SEUS CREADORS 500 milions d’amics virtuals LA FITXA País: Estats Units. Any: 2010. Títol Original: «The Social Network». Direcció: David Fincher. Intèrprets: Jesse Eisenberg, Justin Timberlake, Rooney Mara, Andrew Garfield, Jo- seph Mazzello, Brenda Song, Max Minghella. Albèniz Centre, Ocine (Gi- rona), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Figueres, Olot, Arin- co (Palamós), Ocine (Platja d’Aro), Roses.

Transcript of Accents#681 … · En el cinema de David Fincher, la comunicació (o els es-tralls del seu mal ús)...

Page 1: Accents#681 … · En el cinema de David Fincher, la comunicació (o els es-tralls del seu mal ús) és un dels temes fonamentals. Ho era a El club de la lucha, on el món es torna

En el cinema de David Fincher, la comunicació (o els es-tralls del seu mal ús) és un dels temes fonamentals. Hoera a El club de la lucha, on el món es torna inquietant-ment petit quan es tracta de difondre la teoria del caos deTyler Durden, i també a Zodiac, on els mitjans informati-us esdevenen els autèntics missatgers de l’horror al SanFrancisco dels .

Per tant, no és estrany que l’autor de Seven s’hagi fet càrrecdel primer projecte oficial sobre Facebook. La Red Socialse cen-tra en la seva fundació i comença concretament l’any , quan

Mark Zuckerberg, un jove estudiant de Harvard, té la idea decrear una comunitat global d’usuaris a Internet. Però la cosano s’acaba aquí, perquè Fincher i el seu guionista Aaron Sor-kin (creador de la sèrie El ala oeste de la Casa Blanca) tambérecullen els enfrontaments entre Zuckerberg i els seus socis,la creixent implantació de la xarxa social arreu del món i, so-bretot, els problemes legals a partir del moment que es posenal descobert els seus problemes de privacitat. És evident queno estem davant d’un drama biogràfic convencional, sinó d’u-na faula molt àcida que no ha agradat gaire Zuckerberg i elsseus amics. Bon senyal.

Basada en una novel·la de Ben Mezrich i pressupostada en

uns milions de dòlars, La Red Socialresumeix bona part delsseus objectius a l’eslògan: «no pots tenir milions d’amicssense fer algun enemic». Efectivament, Fincher sembla con-vertir el Facebook en una metàfora dels problemes de co-municació i no en una reivindicació d’aquesta, una idea quefa pinta de convertir-se en recurrent a les futures pel·lícules so-bre el tema. El film, produït per Kevin Spacey, disposa d’un mag-nífic planter d’intèrprets que inclou Jesse Eisenberg, el cantantJustin Timberlake, Joseph Mazzello, Andrew Garfield, Bren-da Song, Max Minghella i Rooney Mara, que repetirà amb Finc-her interpretant Lisbeth Salander al remakenord-americà d’Elshomes que no estimaven les dones.

PEP PRIETO

Accents#681CINEMA«Pa negre»Agustí Villaronga adapta a la granpantalla la novel·la d’Emili Teixidor,protagonitzada per Laia Marull iSergi López, entre d’altres >PÀG 3

MÚSICA«Adelante», StandstillLa banda catalana ofereix unconcert a l’Ateneu de Banyoles perpresentar el seu darrer treballdiscogràfic >PÀG 9

ARTS ESCÈNIQUES

Alain Platel, a Temporada AltaEl director d’escena i coreògraf arriba per primera vegada al festival amb«Gardenia», una adaptació de la pel·lícula de Sonia Herman Dolz sobre eltancament del cabaret Bohemia Bohemia de Barcelona >PÀG 8

DIA

RI D

E GI

RON

A

Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 15 D’OCTUBRE DE 2010

«LA RED SOCIAL»�DAVID FINCHERDOCUMENTA ELSORÍGENS DEFACEBOOK EN UNAPEL·LÍCULA QUE HAFERIT LASUSCEPTIBILITATDELS SEUSCREADORS

500 milionsd’amics virtuals

LA FITXAPaís: Estats Units.

Any: 2010. Títol Original: «The Social

Network».Direcció: David Fincher.

Intèrprets: Jesse Eisenberg,Justin Timberlake, RooneyMara, Andrew Garfield, Jo-

seph Mazzello, Brenda Song,Max Minghella.

� Albèniz Centre, Ocine (Gi-rona), Cinebox (Salt), Lauren

(Blanes), Figueres, Olot, Arin-co (Palamós), Ocine (Platja

d’Aro), Roses.

Page 2: Accents#681 … · En el cinema de David Fincher, la comunicació (o els es-tralls del seu mal ús) és un dels temes fonamentals. Ho era a El club de la lucha, on el món es torna

02 PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 15 D’OCTUBRE DE 2010 | Diari de Girona

Page 3: Accents#681 … · En el cinema de David Fincher, la comunicació (o els es-tralls del seu mal ús) és un dels temes fonamentals. Ho era a El club de la lucha, on el món es torna

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 15 D’OCTUBRE DE 2010

Sense cap mena de dubte AgustíVillaronga és un dels directors mésinclassificables de l’actual panora-ma cinematogràfic català. Autorde films memorables i inquietantscom Tras el cristal, El mar o AroTolbukhin i de treballs documen-tals amb un enorme grau d’autoriacom Miquel Bauçà: poetainvisible, ens porta l’adaptació ci-nematogràfica d’una de les no-vel·les catalanes de més èxit delsdarrers anys sense deixar de ban-da la seva vessant més personal.

En els anys durs de la postguerra ru-ral a Catalunya, l’Andreu, un nenque pertany al bàndol dels perde-dors, troba un dia al bosc els cadà-vers d’un home i el seu fill. Les auto-ritats volen carregar-li les morts alseu pare, però ell, per ajudar-lo, in-tenta esbrinar qui els va matar. Enaquest recorregut, es produeix enl’Andreu el despertar d’una cons-ciència moral front un món d’adultsalimentat per les mentides. Per so-breviure, traeix les seves pròpies ar-rels i acaba descobrint el monstreque habita en ell.

Partint d’aquest eix argumental so-bre el qual s’articula la pel·lícula, Vi-llaronga intenta defugir en primerainstancia la idea d’un film que tractisobre vencedors i vençuts. A travésdels actes i els pensaments de l’An-dreu, el seu jove protagonista, se’nsdescobrirà un món afectat per les ter-ribles conseqüències de la guerra, onels seus habitants ens mostren la sevavida grisa i les seves existències fraci-des de contradiccions i misèries qüo-tidianes. Tot i aquest fet, Villaronga haoptat per prescindir de nombrosospasatges de la novel·la, sobretotaquells en què l’escriptor se centra enels aspectes més costumistes i con-templatius d’aquella època, i ha in-troduït línies argumentals d’altres re-

lats de Teixidor per tal que el film s’ar-mi d’una història amb més acció i méscontundent, dotant-la d’un aire dethriller d’època en el qual el jove An-dreu actuarà com una mena d’inves-tigador a la recerca dels veritables cul-pables dels assassinats que imputenel seu pare.

Villaronga ha optat també, enaquest cas, per una narració de la his-tòria allunyada d’estilismes visualsfora de to i experimentals, deixant totel protagonisme al pes de l’argumenten si mateix i sobretot als seus intèr-prets. En aquest apartat, cal destacarel descobriment del jove Francesc Co-

lomer en el paper de l’Andreu i d’ungrup de secundaris d’autèntic luxecom són Laia Marull, Eduard Fernán-dez i Sergi López. Menció especialtambé per l’actriu Nora Navas, la quales va endur el Premi a la Millor inter-pretació Femenina en el darrer Festi-val de Sant Sebastià.

CARLES RIBAS

LA FITXACatalunya. 2010. Durada: 108min.Gènere: Drama.

Direcció: Agustí Vi-llaronga. Intèrprets:

Roger Casamajor,Marina Comas, SergiLópez, Laia Marull.�Albèniz Plaça, Oci-ne (Girona), Figue-

res,Olot.

L’AUTOREl novel·lista Emili

Teixidor (Roda de Ter,1933) és un dels es-criptors més recone-

guts de la llengua ca-talana i un dels clàs-sics moderns de la li-

teratura infantil i juve-nil. De totes maneres,no ha estat fins la pu-

blicació de «Pa ne-gre» quan la seva po-

pularitat ha creuatfronteres i s’ha ins-

tal·lat arreu d’Europa.L’adaptació cinemato-

gràfica de la novel·latambé inclou línies ar-

gumentals presentsen altres obres de

l’autor, com «Sic tran-sit Gloria Swanson» o

«Retrat d’un assassíd’ocells».

�«PA NEGRE»�EL DIRECTOR MALLORQUÍ AGUSTÍ VILLARONGA ADAPTA LA NOVEL·LA D‘ÈXIT DE L’ESCRIPTOR OSONENC EMILITEIXIDOR, QUE GIRA AL VOLTANT D’UN ASSASSINAT EN PLENA POSTGUERRA ESPANYOLA

Després de la guerra

Sembla que darrerament s’està po-sant de moda que els joves cineastescatalans i espanyols prefereixin pro-var fortuna directament als EstatsUnits sense covar abans una mínimacarrera (i experiència) a l’indret onvan ser criats i van estudiar. El novellLuis Berdejo segueix aquest estranycamí comptant amb un actor de re-nom com Kevin Costner a les seves fi-les.

L’argument de La otra hija, en el fons,no amaga massa secrets: un escriptord’èxit decideix abandonar l’apartamenton vivia amb els seus dos fills a la granciutat tot traslladant-se a una caseta alsafores d’un petit poblet amb la convic-ció que d’aquesta manera oblidarà el

trauma que ha suposat separar-se de laseva dona. Tot sembla perfecte gràciesa la bona acollida que reben dels veïnsdel poble, però ben aviat l’home nota-rà com la seva filla adolescent comen-ça a comportar-se de manera estranya,sense saber que un petit túmul de ter-ra situat a fora el seu jardí en té tota laculpa.

Pel·lícula que, segons els que han po-gut visionar-la fa tant sols uns dies en elFestival de Sitges, juga amb uns ele-ments del cinema de terror mancats jade qualsevol originalitat, La otra hijaens planteja el dubte de si aquestamoda del thriller fantàstic que ha enva-ït nombroses produccions espanyolesen els darrers anys pot afectar les car-reres de directors novells com Berme-jo, que opten per productes clarament

comercials i d’èxit fàcil en lloc de forjaruna carrera més arriscada i personal. Abanda de l’eix central interpretatiu quegira entorn de la figura d’un Kevin Cos-tner que sembla haver passat ja els seus

anys de glòria, convé destacar la pre-sència d’Ivana Baquero en el paper dela filla adolescent i la seva estranya ten-dència a protagonitzar pel·lícules cen-trades només en el gènere fantàstic.

CARLES RIBAS

LA FITXAEstats Units.

2009. Gènere: Thriller fan-

tàstic. Direcció:Luís Berdejo. Intèr-

prets: Kevin Costner,Ivana Baquero,

Samatha Mathis.�Ocine (Girona).

«LA OTRA HIJA» �DIRECTAMENT DE SITGES ENS ARRIBAAQUEST «THRILLER» FANTÀSTIC PROTAGONITZAT PERKEVIN COSTNER I QUE COMPTA AMB UN EQUIP TÈCNICMAJORITÀRIAMENT ESPANYOL

DIARI DE GIRONA

Una caseta al camp DIARI DE GIRONA

Page 4: Accents#681 … · En el cinema de David Fincher, la comunicació (o els es-tralls del seu mal ús) és un dels temes fonamentals. Ho era a El club de la lucha, on el món es torna

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA C

RÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓDELS CINEMES DE

GIRONA ÉS A LAPÀGINA 55

SAW VI�����

EUA. 2009. 91 min. Gènere: Terror. Direc-ció: Kevin Greutert. Guió: Patrick Melton iMarcus Dunstan. Fotografia: David A. Arms-trong. Muntatge: Charlie Clouser. Intèrprets:Tobin Bell, Costes Mandylor, Mark Rolston,Betsy Russell, Shawnee Smith, Peter Outer-bridge. Albèniz Centre, Ocine (Girona), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Figueres,Ocine (Platja d’Aro). El cinema de triperiatorna a les pantalles (ja són sis i encara hi hau-rà una setena entrega de Saw). A cadascún liagraden determinats gèneres cinematogràfics,i he de confessar que el terror gore no m'entu-siasma. Però el cas és que després de veureSaw VI la cosa canvia, ja que després del seuenrevessat i irregular guió, la pel lícula no ésuna successió d'escenes violentes plenes desang, muntades de forma continuada i a laboja. La sang existeix, es fa visible, i les imat-ges fortes de desmembraments i vexacionstambé existeixen, però en el seu conjunt nodistorsionen l'esperit d'aquesta sagnant i exi-tosa sèrie. L'assassí Jigsaw, tot i estar mort,continua exercint la seva sanguinària venjançadavant de persones que, d'una manera o altra,són encara més cruels que el mateix justicier.SANTI HERNÁNDEZ

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 15 D’OCTUBRE DE 2010 | Diari de Girona

WALL STREET: EL DINERO NUNCA DUERME�����

Estats Units. 2010. Color. 137 min. Títol original: «Wall Street: Money never sleeps». Direcció: Oliver Stone. Guió: Allan Loeb i Stephen Schiff. Intèrprets: Michael Douglas,Shia LaBeouf, Josh Brolin, Carey Mulligan, Susan Sarandon, Frank Langella, Eli Wallach, Vanessa Ferlito. Albèniz Centre, Ocine (Girona), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Figue-res, Olot, Kyton (Palamós), Ocine (Platja d’Aro), Roses. Aquest és un d’aquells projectes que ho tenia tot a favor per trencar uns quants motllos: continuació d’una excel·lent (i visio-nària) pel·lícula, un context econòmic idoni per a un discurs subversiu i, sobretot, el retorn de Michael Douglas a un dels seus millors papers. El resultat, en termes globals, és absolu-tament decebedor. Com a continuació, resulta una elegia innecessària a un patró narratiu que, tot i reproduir-se amb una certa fidelitat, sacrifica l’acidesa en benefici d’una inadequa-da dimensió moral (o moralitzant, millor dit) dels personatges: cada decisió que prenen, i especialment la seva redempció final, sembla limitar-se a subratllar un sermó sobre la famíliaque desentona, i molt, amb la visió absolutament inconformista que pretén donar dels agents borsaris. Des del punt de vista del context, tot i que el film il·lustra amb vigor els cla-robscurs del món econòmic, s’hi detecta una preocupant timidesa a l’hora de rematar la jugada. Oliver Stone ja no és el cineasta de fa 25 anys; no ho és des del prisma creatiu (elsseus films, agradessin més o menys, mai no havien estat tan avorrits com ara) però sobretot no ho és en esperit crític: la seva és la viva imatge de la domesticació. Així que, al final,de Wall Street: el dinero nunca duerme només mereixen destacar-se alguns apunts narratius, el miratge ocasional d’allò que hauria de ser i no és i, per descomptat, la interpretaciód’un Douglas que continua traient molta punta a la suggestiva ambigüitat del temible Gordon Gekko. PEP PRIETO

GRU, MI VILLANO FAVORITO�����

Estats Units. 2010. Color. 95 min. Títol original: «Despicable me». Direcció: Chris Renaud i Pierre Coffin. Guió:Cinco Paul i Ken Daurio. Veus: Danny Steve Carell/Florentino Fernández, Miranda Cosgrove/Ana de Armas, Jason Segel,Russell Brand, Will Arnett, Kristen Wiig, Danny McBride. Albèniz Centre, Ocine (Girona), Cinebox (Salt), Lauren(Blanes), Figueres, Olot, Arinco (Palamós), Ocine (Platja d’Aro), Roses. El descomunal (per inesperat) èxit de Gru:Mi villano favorito ha induït a comparar-la amb els productes de Pixar i Dreamworks i la seva particular (però molt des-igual) batalla per la qualitat. És una temptativa estèril: el film de Chris Renaud i Pierre Coffin no té les ambicions artísti-ques ni comercials dels seus presumptes competidors, entre d’altres coses perquè no pretén altra cosa que arribar a unpúblic eminentment infantil. Ara bé, això no vol dir que estiguem davant d’una mala pel·lícula, al contrari. Tant de bo elgruix de cinema infantil actual tingués el ritme, l’enginy i els cops d’humor delirant que té aquest film, faula sobre la tole-rància, la família i la convivència que, tot i desaprofitar els apunts més malèvols de la història, sedueix per la funcionalitatdels seus secundaris (menció especial per als sicaris de Gru, impagables) i un embolcall formal tan senzill com efectiu.Més que recordar a Pixar o Dreamworks, Gru: Mi villano favorito entronca amb els treballs de la factoria de Jim Henson: defet, el perfil del protagonista, un magnífic Steve Carell a la versió original, presenta unes notables similituds amb elMandy Patinkin d’Elmo en el país de los gruñones. PEP PRIETO

Page 5: Accents#681 … · En el cinema de David Fincher, la comunicació (o els es-tralls del seu mal ús) és un dels temes fonamentals. Ho era a El club de la lucha, on el món es torna

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 15 D’OCTUBRE DE 2010

Sala 7LA VERDAD DE SORAYA M10.35

FUTBOL: F.C. BARCELONA-VALENCIA7.45

Sala 8LA VERDAD DE SORAYA M4.00 - 8.30

221 3 4

5 6 6 7

8 9 10 11

12 13

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.35 4.30 - 6.30 - 8.35 - 10.40 4.30 - 6.30 - 8.35 - 10.45

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45

4.15 - 6.25 8.35 - 10.40 4.00 - 6.00 - 8.00 VERSIÓ CATALANA4.00 - 6.00 (Dissabte 16)

6.15 - 10.45 4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.35 4.00 - 6.20 - 8.40 - 11.00 4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45

4.00 - 6.20 - 8.40 - 11.00 4.30 - 6.30 - 8.35 - 10.35

Page 6: Accents#681 … · En el cinema de David Fincher, la comunicació (o els es-tralls del seu mal ús) és un dels temes fonamentals. Ho era a El club de la lucha, on el món es torna

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 15 D’OCTUBRE DE 2010 | Diari de Girona

Per l’autor de «Musicofília»Al llarg dels segles, els metges s’han sen -

tit fascinats per les moltes formes de la mi -granya, i especialment per les al·luci na cionsque sovint la precedeixen. En aquesta ediciórevisada del seu primer llibre (1970), el doc -tor Sacks descriu aquestes constants al·luci -natòries i allò que revelen sobre el funcio na -ment del cervell, partint d’avenços recents enla teoria del caos i la simulació neuronal. | DdG

OLIVER SACKS

MigranyaLA MAGRANA, 399 PÀGINES

Guanyadora del Romà Planas i Miró 09El 1938, als disset anys, l’autor es va

acomiadar de la seva vida de civil amb unafesta: s’havia allistat voluntari a l’ExèrcitPoppular per anar a aturar l’avançamentfeixista en el front d’Aragó. En els anys 50,preocupat per no rendir-se tampoc al pasdel temps, va redactar les seves expe rièn -cies i reflexions des del juliol de 1936 alnovembre de 1944 en forma de diari. | DdG

ERNEST URZAINQUIEl fin del olvidoVIENA, 169 PÀGINES

Una commovedora i divertda història sobre l’exili cubà i els seus protagonistes

Han passat 15 anys des de la publi cacióde La nada cotidiana, una novel·la que mos -trava l’asfixiant rutina del subsistir en la Cu -ba de Castro i que presentava el per so nat gede Yocandra, una filla de la revolució, ena -mo rada i frustrada. Ara, el món per a ella,que no per a Cuba, ha canviat radi cal ment.S’ha fet balsera i ha marxat a Miami. | DdG

ZOÉ VALDÉSEl todo completoPLANETA, 301 PÀGINES

Amb il·lustracions d’Anna ClarianaLa vida d’en Marc i la Mati, la seva

bessona –així com també la del tímidAbdul, la figaflor de la Clara i els pinxosTon i Àlex–, canvia radicalment a causa dela història dels habitants de la bombolla.Existeixen de debò en Groc, la Malva i enRogenc? O són només fruit de laimaginació del noi? Per a lectors partir de10 anys. | DdG

MONTSERRAT BELTRANEls habitants de la bombollaEDICIONS DEL PIRATA, 91 PÀGINES

De l’ecosistema de les llengües: de discursos i de percepcions

Aquest és un llibre sorprenent perquèés capaç d’encarnar les més sofisticadesteories sociolingüístiques en el dia a diamés ordinari de la llengua. La potència del’anàlisi de Rosa Calafat prové del fet quepara atenció a allò que és donat perdescomptat, evident o implícit. | DdG

ROSA CALAFAT VILATorcebraç entre dues culturesIEC, 209 PÀGINESUna dona en un món d’homes

Edda sap que mai aconseguirà acos -tumar-se als hàbits burgesos del Triestede la segona dècada del sege passat.Voldria tornar a Viena, on hi ha la sevagermana gran, a una ciutat on les donespoden tractar d’igual a igual els homes,fumar, anar al cafè. Fart, decideix ferl’últim curs en un institut masculí perpoder accedir a la universitat. | DdG

GIANI STUPARICHUn año de escuela en TriesteMINÚSCULA, 94 PÀGINES

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�La BicicletaEstàticaSERGI PÀMIESQUADERNS CREMA

2�NegrestempestesTERESA SOLANALA MAGRANA

3�MaletesperdudesJORDI PUNTÍEMPÚRIES

4�La tieta MamePATRICK DENNISQUADERNS CREMA

5�Contra el ventdel nordDANIEL GLATTAUERLA CAMPANA

NO

-FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�El viatge alpoder de lamentEDUARD PUNSETDESTINO

2�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT

3�De què parloquan parlo decórrerHARUKI MURAKAMIEMPÚRIES

4 �La màscara delRei ArturPILAR RAHOLALA MAGRANA

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA

Els més venuts

UN LLIBRE QUE TRANSMET, DES DEL TREBALL D’ASSAIG HISTÒRIC, LA BARCELONA QUE ACTUAVA COM A MOTOR DEL PAÍS, I QUE NO ES VA PERDRE EL 1714

ALBERT GARCIAESPUCHE

Barcelona1700

EMPÚRIES, 367 PÀGINES

Un llibre que ajuda a trencar mitessobre una Catalunya que no vaquedar anorreada el , perquè elpotencial econòmic del país eraprou gran. Una mena de fresc, ambdades i curiositats, sobre un paísque perd autogovern, però no laseva empenta econòmica.

La nova historiografia, allunyada de ro-manticismes, ja no considera l’ de se-tembre de una hecatombe eco-nòmica de grandària còsmica, com al-guns historiadors creien fins fa anys. Laimatge, a nivell econòmic, no respon ala realitat ni a les xifres. Si que ho és pelque fa les institucions polítiques, peròaquesta desaparició no pot explicarl’expansió posterior i que cristal·litza el, amb un Carles III, vingut de Nà-pols, i que obre oficialment –es feiad’amagat- el comerç americà a la Coro-na d’Aragó.

En paraules de l’historiador Garcia Es-puche, el motor del país té una força iuna vitalitat inqüestionable des de finalsdel segle XVI. És una societat oberta alsestrangers, un encreuament de culturesi productes. Una societat gremial, peròatenta als canvis mundials. No és aquestllibre un repàs a la vida quotidiana desde la història vivencial i fins i tot amb aro-ma de novel·la, pròpia de l’Escola delsAnnals i els grans autors francesos. Toti que hi ha nombrosos exemples de per-sonatges històrics de l’època, des de lamicrohistòria. Però si és un compendihistòric d’aquella Barcelona i aquella Co-rona d’Aragó que amb l’Arxiduc Carlesd’Àustria va intentar capgirar la històriadels regnes peninsulars, donant un

tomb al poder de l’Imperi, central finsal moment en Castellà, i obrir-lo cap al’àrea mediterrània, alhora que preteniafugir del centralisme borbó, que es di-buixava a l’horitzó, amenaçador.

Resulta simptomàtic el fet de l’èxit deles adrogueries, que combinaven pro-ductes mèdics, la cosmètica amb as-sortiments propis de la pastisseria actual.Què tenia més èxit? Els melindros, elstorrons i les neules. Però el cacau, la vai-nilla i la xocolata assoleixen un èxitrampant. Diu Espuche que els torronsi les neules: “es prenien durant tot l’any,o si més no, en diversos moments as-senyalats del calendari”, a la pàgina .fins i tot hi ha torrons de quaresma. Esdóna la curiositat que posteriors co-merciants importants, havien estat

abans adroguers, una mostra de la for-ça d’aquest sector.

Els articles més preuats eren els fran-cesos, la potència econòmica i militaremergent. I el tabac comença a causarimpacte. Se’ns diu que fins i tot els cler-gues fumaven mentre oficiaven missa.Som en una societat gremial, a on, perexemple, les pells les comprava el gre-mi de pelleters i després es distribuïenentre els professionals. La planificaciómunicipal arribava a les tabernes, n’hihavia tantes que les autoritats s’ocupa-ven de que només es poguessin obrir asegons quines zones. I sota pena de càs-tig, cap taberner podia vendre vi en tas-ses passades les del vespre. Se’ns diuque hi havia taberners milanesos, elnegoci era, doncs, rentable. A l’època ja

trobem cafès. I la xocolata desfeta és unvici tan comú, que el Bisbe ha de prohibirel seu consum a les esglésies.

Entre les diversions, una mena d’es-port salvatge que era les baralles de dosbàndols, que podien ser ben grans, acops de roc, mentre un públic entu-siasmat seguia les evolucions de tan sal-vatge activitat. També hi havia les ta-ronjades, a on els barcelonins s’esbra-vaven a cops de taronja. Es jugava al jocde l’auca, una mena de ruleta, vingudade França. La prostitució era conegudaarreu, i hi havia marits que intentavenvendre els favors de les seves les sevesdones per deutes de joc. El és la cul-minació d’un conflicte amb França se-cular, iniciat el . És la fi d’un pati-ment ben llarg.

MOISÈS DE PABLO

Catalunya abans de la derrota

Un fresc del barri barceloní de La Ribera (actual Born) cap a l’any 1700.

LA RIBERA

Page 7: Accents#681 … · En el cinema de David Fincher, la comunicació (o els es-tralls del seu mal ús) és un dels temes fonamentals. Ho era a El club de la lucha, on el món es torna

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 15 D’OCTUBRE DE 2010

Autor guadonat amb 4 premis HugoCap espècie en tot l’univers ha arribat a

les estrelles sense l’ajuda d’una guia, ex cep -te potser la raça humana. Va existir fa moltseons una estranya raça que va donar inici aldesenvolupament de la humanitat? I si vaser així, per què ens va abandonar. En vol -tant el Sol, a les cavernes de Mercuri, l’ex pe -dició Navegante Solar es prepara per al viat -ge més transcendental de la història. | DdG

DAVID BINNavegante SolarLA FACTORÍA DE IDEAS, 313 PÀGINES

Amb prefaci de Carles RibaCalders va publicar Unitats de xoc en ple -

na Guerra Civil i sota els auspicis de la Insti -tució de les Lletres Catalanes. Aleshores eraun escriptor novell que no havia arribat a latrentena. Amb el seu amic Enric Cluselles,que va firmar els delicats gravats de l’edició,l’autor descriu el dia a dia d’uns jovescreadors implicats en la lluita cap a la qualtenen un compromís ferm i ineludible. | DdG

PERE CALDERSUnitats de xocLA MAGRANA, 155 PÀGINES

Sempre ha cregut que ell és el seu destíIniciada en el món de la foscor per en

Damen, l’Ever ho està aprenent tot sobreles seves noves habilitats. Però ara algunacosa terrible li passa al seu amor. A mesuraque els poders de l’Ever creixen, els d’ell esdebiliten per una estranya malaltia queafecta perillosament la seva vida. Per sal -var-lo, l’Ever viatja a una dimensió mística idescobreix els secrets del passat d’ell. | DdG

ALYSON NOËLMiratges. Els immortalsESTRELLA POLAR, 333 PÀGINES

Al més pur estil «Sweeney Todd»Londres, 1857. Uns cadàvers terri ble -

ment mutilats apareixen en el Tàmesi. Lapolicia, desconcertada, sol·licita l’ajuda delcirurgià George Phillips, però aquest no tar -darà a convertir-se en el seu principal sos pi -tós. Mentrestant, una societat se cre ta esreuneix. Allà es troben algunes de les mentsmés brillants de l’època, que vo len usar elsseus descobriments per canviar el món. | DdG

TONY POLLARDLos secretos del club LázaroLA FACTORÍA DE IDEAS, 381 PÀGINES

Dels Quaderns de la Revista de GironaLa Vall de Sant Daniel és un lloc privi le giat

no només per la seva situació, tan a prop deGirona i tan allunyada d’aquells in drets quehan estat estimats generació re re generació.Sant Daniel, la vall de les fonts, lespassejades, les berenades, la pu jada a SantMiquel o als Àngels, anar a caçar bo lets... Unmaterial sensible sobre el qual s’a portennoves dades, curiositats i històries. | DdG

NATÀLIA IGLESIAS / SALVADOR CARGOL

La Vall de Sant DanielDIPUTACIÓ DE GIRONA, 96 PÀGINES

Recull de poesia d’un jove autorEn aquest llibre ningú trobarà respostes.

No pretén educar, ni ensenyar. No buscaconfort, ni felicitat o satisfacció. Tampocpretén incomodar. Té el desig d’ajudar amatar aquells petits minuts de vidaquotidiana que perdem asseguts en el bancde l’estació, d’estrenyiment en el bany o denervis a la sala d’espera del dentista. | DdG

IVAN TORRASLa muerte es un divertimentoy otros engañosAUTOEDITAT, 424 PÀGINES

5�ArrelsnòmadesPIUS ALIBEKLA CAMPANA

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�La caída de los gigantesKEN FOLLETPLAZA&JANÉS

2�Inés y la alegriaALMUDENAGRANDESTUSQUETS

3�El tiempo entre costurasMARA DUEÑASTEMAS DE HOY

4�Come, reza,amaELIZABETH GILBERTSUMA DE LETRAS

5�La libreríaPENELOPEFITZGERALDIMPEDIMENTA

NO

-FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�No consigoadelgazarPIERRE DUKANINTEGRAL

2�Reinventarse.Tu segundaoportunidadMARIO ALONSOPLATAFORMA

3�El secretoRHONDA BYRMEURANO

4�Las sucesionesy donacionesen CataluñaALEJANDRO PICARTDEUSTO

5�El métodoDukan ilustradoPIERRE DUKANINTEGRAL

GABRIELGARCÍAMÁRQUEZYo no vengo adecir undiscurso

MONDADORI

Sis anys després de la sortida de laseva novel·la Memorias de misputas tristes, el pròxim d’octubreveurà la llum a Espanya iLlatinoamèrica el nou llibre deGabriel García Márquez, Yo novengo a decir un discurso, vint-i-dostextos escrits al llarg de la seva vidaper ser llegits en públic.

L’editorial Mondadori va informarfa uns dies que ha reunit aquests textosdel Premi Nobel de Literatura que vanser escrits per ser llegits per ell mateixdavant d’una audiència, i que recorrendes del primer que va escriure, als anys, per acomiadar els seus companysque es graduaven en el Liceu de Zipa-quirá, el , fins al que va llegir el davant de les Acadèmies de la Llenguai els Reis d’Espanya en complir vuitan-ta anys.

Yo no vengo a decir un discurso, fra-se que va escollir García Márquez coma títol d’aquest llibre, va ser l’advertèn-cia que va fer als seus companys del Li-ceu des de les primeres línies d’aquelltext que data de .

A Como comencé a escribir, pronun-ciat ja com a exitós autor de Cien añosde soledad, el , prevé els seus oientsde la seva aversió a parlar en públic: «Yocomencé a ser escritor en la misma for-ma que me subí a este estrado: a la fuerza».

En el seu tercer intent, en rebre el pre-mi Rómulo Gallegos, el , per Cienaños de soledad, afirma l’escriptor queha acceptat fer dues de les coses ques’havia promès «no fer mai: rebre unpremi i dir un discurs».

Aquest rebuig, però, canviarà deuanys després, en recollir el Nobel de Li-teratura i haver d’escriure el discurs mésimportant al qual pot enfrontar-se unautor. El resultat va ser La soledad deAmérica Latina, considerat una obramestra, per la qual cosa des d’aleshoresels discursos es tornen part de la sevavida.

Aquests textos, la majoria inèdits,no només sintetitzen les seves obses-sions com a escriptor, segons Monda-

dori, sinó que recullen temes que l’hanpreocupat com a ciutadà, com els pro-blemes de la seva Colòmbia natal, laproliferació nuclear o els desastres eco-lògics, fins i tot el futur de la joventut il’educació a Amèrica Llatina, entremolts altres.

La lectura d’aquests textos, dispersoso oblidats, ha portat García Márquez acomentar: «leyendo estos discursos re-descubro cómo he ido cambiando yevolucionando como escritor».

EFE/DdG

García Márquez reuneix elsseus discursos en un llibre

García Márquez ha convertit en un art el fet d’escriure i pronunciar discursos.

DIARI DE GIRONA

En commemoració del centenari dela mort de l’escriptor Mark Twain, l’e-ditorial La Galera ha recuperat en unaedició de luxe els seus dos grans clàssics,Las aventuras de Tom Sawyer i Lasaventuras de Huckleberry Finn, il·lustratsper Meritxell Ribas mitjançant una tèc-nica especial anomenada grattage.

L’editorial, que ofereix la possibilitatde descobrir com va ser aquest treballd’il·lustració en el seu web, recomanaaquestes novel·les a lectors a partir de anys i les resumeix com «les aventu-res dels dos nois més trapelles, divertitsi entranyables de la literatura universal».

El nord-americà Samuel LanghorneClemens, conegut com a Mark Twain enla seva faceta d’escriptor, va plasmar enaquestes obres els records d’una infànciamarcada per l’orfandat i les seves vi-vències a la regió del Mississipí. «Tom Sa-wyer és un text superconegut, pràcti-cament no hi ha ningú que no l'hagi lle-git a l'escola o que no el conegui alme-nys per una sèrie d'animació», comen-ta la il·lustradora Meritxell Ribas en unvídeo de l'editorial penjat al portal You-tube, que mostra el procés de treball del'artista. «No hi havia llegit la novel·la deHuckleberry, però em va acabar agra-dant encara més», reconeix Ribas, queha emprat per a les seves il·lustracionsen aquesta edició de luxe el grattage.

La tècnica, que ja va emprar en l'a-daptació a còmic de la novel·la de MaryShelley Frankenstein o el modern Pro-meteu, és un procés totalment artesanalque consisteix a rascar el dibuix en unalàmina de fusta coberta amb un guixblanc molt fi i tinta negra per sobre.

EFE/DdG

Una edicióil·lustrada pera les novel·lesemblemàtiques de Mark Twain

Page 8: Accents#681 … · En el cinema de David Fincher, la comunicació (o els es-tralls del seu mal ús) és un dels temes fonamentals. Ho era a El club de la lucha, on el món es torna

08TEATRE AccentsDIVENDRES, 15 D’OCTUBRE DE 2010 | Diari de Girona

GardeniaTEATRE MUNICIPAL DE GIRONA

Direcció: Alain Platel i Frank VanLaecke, basat en una idea de VanessaVan Durme. Creació i interpretació:Gerrit Becker, Griet Debacker, AndreaDe Laet, Richard «Tootsie» Dierick, Ti-mur Magomedgadzhiev, Danilo Povo-lo, Rudy Suwyns, Vanessa Van Durmei Dirk Van Vaerenbergh. Producció:les ballets C de la B. � Dimarts 19,21 h. � 8€ / 16€ / 20€ / 30€.

Tot i ser un director d’escena i co-reògraf de primer nivell, Alain Pla-tel encara no havia portat cap delsseus espectacles al Festival Tem-

porada Alta. Ara hi ve per primercop amb un extraordinari especta-cle, Gardenia, inspirat en la pel·lículaYo soy así, de Sonia Herman Dolz,sobre el tancament del cabaret Bo-dega Bohemia de Barcelona. Gar-denia no és un espectacle de ficciósinó un muntage de molta veritat enel qual set homes/dones ja granscomparteixen l’escenari amb unnoi i amb una «dona» per explicar-nos bona part de la seva història.

La dona justaTEATRE DE SALT

Autor: Sándor Marai. Adaptació:Eduardo Mendoza. Direcció: Fernan-

do Bernués. Interpretació: Oriol Al-gueró, Àlex Casanovas, Rosa Novell,Victor Pi, Cristina Plazas. � Diumen-ge 17, 19 h. � 14€ / 24€.

Tres mirades sobre una mateixahistòria d'amor. Això és La dona jus-ta, l'adaptació teatral que l'escriptorEduardo Mendoza ha fet de la no-vel·la de l'escriptor hongarès SándorMárai. La dona justa va desgra-nant la història d'un triangle amo-rós, una traïció i un antic amor i,com en la majoria de novel·les deMárai, el desacord que s'esdevéentre els protagonistes.

Escenes d’un matrimoniTEATRE MUNICIPAL DE GIRONA

Autor: Ingmar Bergman. Drama-túrgia i direcció: Marta Angelat. In-tèrpretació: Francesc Orella i MònicaLópez. Producció: TNC i Teatro Espa-ñol. � Divendres 22 i dissabte 23,21 h. � 8€ / 16€ / 20€ / 30€.

El pas del temps, la solitud de lesparelles, la tria de camins divergents,la hipocresia burgesa i el retroba-ment amb un mateix són algunsdels paradigmes que planteja Esce-nes d'un matrimoni, un text del ci-neasta suec Ingmar Bergman onl'ordre i les aparences juguen un pa-per fonamental en el desenvolupa-ment de la vida quotidiana. Inter-

pretada per Francesc Orella i Mò-nica López, i dirigida per MartaAngelat, Escenes d'un matrimonis'endinsa en la crisi i les infidelitatsd'un matrimoni en l'edat adulta imostra com algunes ferides obertesni el temps ni la distància aconse-gueixen tancar.

La violación de LucreciaTEATRE DE SALT

Autor: William Shakespeare. Di-recció: Miguel del Arco. Interpreta-ció: Núria Espert. � Divendres 22,21 h. � 14€ / 24€.

Núria Espert torna al Festivalamb un clàssic de William Shakes-perare, La violación de Lucrecia, unpoema de . versos en format demonòleg, dirigit per Miguel delArco, responsable d'un dels gransèxits teatrals del , La función porhacer. A partir d'un encapçalamenten prosa que es refereix a la míticahistòria que donarà peu a la fun-dació de la República de Roma, Laviolación de Lucrecia arrenca quanSext Tarquini, fill del rei, visita Lu-crècia, la casta dona de Col·latí, i laviola. Ella, després de denunciar-lo se suicida. Col·latí, encapçalauna revolta contra la família deTarquini que acaba enderrocant elrei.

Alain Platel, a GironaEL DIRECTOR D’ESCENA I COREÒGRAF NOHAVIA ESTAT ENCARA MAI AL TEMPORADAALTA I ARA ESTRENA «GARDENIA»

ESTRENANadie lo quiere creerTEATRE DE SALT

� Dissabte 16, 21 h. � 10 € / 18€.

Ningú no creu en fantasmes. Laraó no ens ho permet. Són éssers im-materials, com el teatre mateix. Però,aleshores, per què creiem en el tea-tre? Ens ho planteja Paco de La Za-randa director de la companyia LaZaranda (Teatro Inestable de Anda-lucía la Baja), que amb més de trentaanys de trajectòria continua explo-rant un llenguatge centrat en els ob-jectes, l'expressionisme visual, la de-puració dels textos, la creació de per-sonatges límit. A Nadie lo quiere cre-er, el nou text d'Eusebio Calonge, eldramaturg de la companyia, ensmostra morts en vida, éssers viusque es comporten com a fantasmesper preservar la pròpia vida.

ANGÉLICA LIDDELLEl año de RicardoLA PLANETA (GIRONA)

� Diumenge 17, 19 h. � 16 €.El sexe, la mort, la violència, el po-

der, els mites antics i moderns.Aquestes són algunes de les cons-tants del treball d'Angélica Liddel (Fi-gueres, 1966), que visita TemporadaAlta per primera vegada després d'-haver triomfat al Festival d'Avinyó.Defugint sempre la dramatúrgia con-vencional, El año de Ricardo prencom a punt de partida el Ricard III deShakespeare per endinsar-se en«els terrenys pròxims a les tiraniesconegudes, que encara sagnen, sen-se el dol degut, com aquestes feri-des que tornen a regalimar en pre-sència dels assassins».

Planning

Els intèrprets de «Gradenia», una història basa en el film de Sonia Herman Dolz sobre el tancament del cabaret «Bodega Bohemia» de Barcelona.

LUK MONSAERT

Una escena d’«El año de Ricardo».

FRANCESCA PARAGUAI

Page 9: Accents#681 … · En el cinema de David Fincher, la comunicació (o els es-tralls del seu mal ús) és un dels temes fonamentals. Ho era a El club de la lucha, on el món es torna

FUSIÓOUMOU SANGARE

La Mirona (Salt). � Dissabte 16, 20 h. � 14€ / 18€.Oumou Sangare és una de les grans cantants de la

música africana actual. Va néixer a Bamako, però continuamolt arrelada a la cultura de Wassoulou, la regió al sud deMali d'on prové la seva família. Tenia 21 anys quan vapublicar el seu primer àlbum Moussoulou (Dones) l'any1990. El gran èxit d'aquest disc la va convertir en una deles artistes més populars a Mali i també li va obrir de bat abat les portes dels circuits internacionals. Recomanada iassenyalada amb gran estimació com el millor de la músicade Mali per les diferents associacions de la comunitatmaliana a Salt, Oumou Sangare és també una veucompromesa que canta a la llibertat de la dona i denunciala seva situació en les societats africanes actuals. A LaMirona presentarà el seu darrer disc, Seya(Alegria) publicat el 2009. | DdG

«EL AMOR BRUJO»ESTRELLA MORENTE, JORDI DAUDER IL’ORQUESTRA DE CADAQUÉS

Auditori (Girona). � Divendres 22; 21 h. � 20 € /30 € / 36 €.

Estrella Morente, amb la seva veu privilegiada,interpretarà acompanyada de l’Ensemble Orquestra deCadaqués una de les pàgines més internacionals i de mésbellesa de la música clàssica espanyola, El amor brujo deManuel de Falla, escrita en la seva primera versió per a unacantant de flamenc. Per la seva banda, l’actor Jordi Dauder il’Ensemble de Cadaqués s’endinsaran en una obra molt pocconeguda del pianista i compositor Isaac Albéniz, de quienguany se celebra el 150è aniversari del seu naixement.L’actor recitarà els evocatius Poèmes d’Amour que Albénizva dedicar a l’actiu Sarah Bernhardt. | DdG

JORNADA MUSICALSTANDSTILL

Ateneu (Banyoles) � Dissabte 16, 22 h. � 14 €.

Considerat com un dels grups amb més projecció dins delpanorama indie estatal, Standstill han evolucionat molt rà-pidament des del hardcore canònic dels seus inicis l’any1997 fins a un pop rock inclassificable, molt personal, ex-perimental i amb una forta càrrega emocional. A Banyolespresentaran Adelante Bonaparte, format per tres discos in-dependents i complementaris, que firmen la seva obra mésprofunda i ambiciosa per volum i concepció, alhora que con-té les cançons més directes i senzilles de la seva discogra-fia. El concert del grup encapçalat per Enric Montefuscos’inscriu dins de la Jornada Musical que organitzen conjun-tament la La Mirona i el pojecte Sonora de Banyoles. | DdG

Escenaris

MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 15 D’OCTUBRE DE 2010

Interpol «INTERPOL» (SOFT LIMIT/V2/NUEVOS MEDIOS) �����Està buscant Interpol convertir-se en la versió massiva de The National? Aconseguirà el grup deixar de

repetir disc rere disc? De moment, el baixista Carlos D s'ha baixat d'un vaixell (el substitueix en directe Da-vid Pajo, així que han sortit guanyant) que Paul Banks (veu, guitarra) i Daniel Kessler (guitarra) han conver-tit en un vehicle autocomplaent, reiteratiu i malvat (sense ànima). Si el títol pot suggerir un nou comença-ment, el contingut de l'àlbum mai recolza aquesta idea. Al contrari: retrata un grup estancat, sense idees,absolutament irrellevant. (ROCK) | E.G.

El GuinchoPOP NEGRO

YOUNG TURKS/¡POP STOCK!

�����

autolux «TRANSIT TRANSIT» (ATP RECORDS/HOUSTON PARTY) �����S'han pres el seu temps. Sis anys després de Future perfect, torna Autolux, trio de Los Angeles que no

amaga la seva devoció per Sonic Youth (Census) ni per My Bloody Valentine (Kissproof) i que torna a posarsobre la taula l'etern dilema entre originalitat i execució impecable. Perquè, d'acord amb les cançons queconté, Transit transit podria haver aparegut a principis dels noranta (és a dir, arriba amb molt de retard),però si es tracta de jutjar l'equilibri entre les seves intencions i resultats, no se li pot fer cap retret. (HOEGA-ZING NOISE) | E.G.

Eels «TOMORROW MORNING» (E WORKS RECORDS/VAGRANT/COOP) �����És curiós com el llibre biogràfic Cosas que los nietos deberían saber ha provocat una revisió de la trajec-

tòria musical de Mark Oliver Everett, vista ara des d'un nou (i afavoridor) angle. Tomorrow morning és el seutercer àlbum en dos anys (després de Hombre lobo i End times), i parla tant de la profusa capacitat compo-sitiva de Mr E com de la seva irregularitat. Pop d'aire orquestral, ritmes sintètics, referències a Beck (Babyloves me), radiografies sentimentals ... Tot cap en un disc que va d'un extrem a un altre i que conté suficientmaterial valuós. (ROCK D’AUTOR) | E.G.

Prova superada

Després de l'enrenou internacional que va suscitar Alegranza (2007), debut de Pablo Díaz-Reixa, músiccanari establert a Barcelona que ja havia avisat en projectes anteriors (l'àlbum Novo Tropicalismo errado,gravat amb Coconot el 2006), s'esperava amb impaciència la nova entrega d’El Guincho, un Pop negro queha arribat després d'un Ep de versions (Piratas de Sudamérica Vol I, aparegut al juliol) i que edita el segellYoung Turks (Wavves, The xx). I molts dels que el van dur ja han afilat els ganivets (la influent webPitchfork, que va saludar la seva estrena amb una nota de 8.3, li atorga ara un garrepa 6.1). No obstantaixò, la segona entrega d’El Guincho resulta molt més interessant que el seu anterior treball. I es fa curta.On hi havia reiteració i cert empatx tropicalista, aquesta vegada hi ha contenció (i concreció) i amplitud demires (no només de Carib viu el disc, que mira també a l’Àfrica). El resultat és més orgànic i menysindulgent, assumeix deutes amb qui van obrir el camí (l'homenatge a Ràdio Futura a la lletra de Muertemidi) i aconsegueix hits infalibles, com la inaugural Bombay. Ovació i volta a la plaça. (POP) | E.G.

�����INDISPENSABLE

����NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

DESPRÉS DEL SEU EXITÓS DEBUT, PABLO DÍAZ-REIXA PREPARA LA REVÀLIDA AMB UNÀLBUM MÉS ORGÀNIC I MÉS BEN ACABAT, QUE MARCA EL SEU LLANÇAMENT INTERNACIONAL

- 3 vals per sortejar cada mes -

CITROËN C4 SEAT ALHAMBRA/VW SHARANMAZDA 5

Page 10: Accents#681 … · En el cinema de David Fincher, la comunicació (o els es-tralls del seu mal ús) és un dels temes fonamentals. Ho era a El club de la lucha, on el món es torna

10ART AccentsDIVENDRES, 15 D’OCTUBRE 2010 | Diari de Girona

JORDI MITJÀMuseu de l’Empordà, Fi-

gueres. Rambla, 2. � Del 24de setembre al 28 de novem-bre. De dimarts a dissabte d’11a 19h. Festius d’11 a 14h.

A F de Flâneur, segons elsresponsables de l’exposició, Jor-di Mitjà (Figueres, 1970) refle-xiona, d'una banda, a l’entorn dela figura del «flâneur», aquestpassejant que deambula senserumb pels carrers de les ciutatsper tal de captar-ne la seva pul-sió; i, de l'altra, a l’entorn del filmd'Orson Wells F for Fake. És adir: Mitjà parteix de la figuraclàssica del «flâneur» per pro-posar-ne una de nova. Posat ala pell d’un d’aquests personat-ges, li afegix els atributs d’un«falsificador» que es nodreixde múltiples dinàmiques d'ex-ploració, observació i incorpora-ció de referents ja existents. |

E. CAMPS

M. ÁNGEL CAMPANOGaleia, Presenta.., Girona.

Carrer del Nord, 13. � Del 7d’octubre al 4 de desembre.De dimarts a diumenge d’11 a14h i de 17 a 20 h.

Miguel Ángel Campano –Pre-mio Nacional de Artes Plásticasel 1996–, malgrat tenir nomd’escultor, ha dedicat bona partde la seva vida artística a repen-sar la pintura sense preocupar-se massa pels encasellamentsestilístics. I és que, més enllàdel Campano minimalista o ex-pressionista abstracte, hi vate-ga un artista preocupat pel colori per la seva capacitat per comu-nicar. La Galeria, Presenta... és laresponsable de portar a Gironala primera exposició individualde l’artista madrileny: es tractad’una àmplia selecció de treballsrealitzats al llarg de la darreradècada, entre pintures, dibuixosi gravats. | E. CAMPS

COL·LECTIVASala la Nau, Tossa de Mar.

Avinguda Pelegrí, 25. � Del24 de setembre al 31 d’octu-bre. De dimarts a divendres de10 a 13 h i de 16 a 19 h. Dis-sabtes i diumenges d'11 a 13 hi de 16 a 19 h.

Durant tot el mes d'octubre,la cafeteria l'Arcada d'Olot aco-llirà una selecció dels darrerstreballs de l’artista que signa,justament, com a «Rafel d'O-lot». «Tots els temes –explica elpintor– estan realitzats dins elsingular paratge de la fagedad'en Jordà, lloc on les musesmai m'abandonen i així quem'endinso amb els meus estrisastístics, quedo ben impregnatd'agradables sensacions i d'unaforta inspiració». El seu bloc(http://rafeldolot.blogspot.com/,per a qui tinguis ganes d’apro-fundir en el treball del pintor,porta un títol inequíboc: “Rafaeld’Olot. Barretina, pa, fuet i unbon cavallet». | E. CAMPS

Enguany, explica Carme Espi-net, presidenta de l’Associació(art) Catalunya, «hem volguttractar un tema que està de ple-na actualitat com és el del con-cepte temps amb l’exposicióTemps fugit comissariada pelcrític Joan Gil Gregorio». Enaquest sentit, segueix Espinet,«Cinquanta artistes de dife-rents generacions i de llenguat-ges ben diversos ofereixen unpanorama enriquidor que enspermet reflexionar i analitzarsobre un assumpte que ha estatinvestigat amb profunditat alllarg de la història de l’art». Unmostra imprescindible. | E. CAMPS

RAFAEL CASADOCafeteria l’Arcada, Olot.

Plaça Clarà, 11 . � Fins el 31d’octubre. Horaris: consultarestabliment.

Si bé és cert, com escriuFrancesc Miralles, que «la ri-quesa de l’obra escultòrica deMedina-Campeny es fona-menta en les contraposi-cions» (contraposicions inter-nes en relació al propi treball,s’entén), no ho és menys queuna bona manera de desco-brir l’artista de Barcelona éstambé contraposant-lo, comhan decidit fer els responsa-bles de la Fundació Vila Ca-sas, a un escultor com JoanCrous que, malgrat tot el quecomparteixen, se situa en unterritori antagònic o, com amínim, perfectament diferen-ciable.

Mentre que Medina-Campenyrecolza la seva vasta produc-ció escultòrica en una con-cepció sensualista dels vo-lums sense renunciar, en capcas, a un sòlid corpus concep-tual que bascula sense pro-blemes de la fina ironia aldramatisme més descarnat,la permanència dels volums,en canvi, té per a Joan Crousuna gènesi molt més precà-ria, fins al punt que a l’artistali agrada explicitar un delsseus referents clàssics: estracta d’aquella malaguanya-da Pompeia que va quedar vi-trificada sota les cendres ar-dents escopides per la ira delVesubi. D’això es tracta: men-tre que Medina-Campenyenyora la forma i la restitueix,Joan Crous la mostra a travésde les runes, mitjançant una«resta arqueològica» que haperdut tot rastre de solemni-tat clàssica. | E. CAMPS

MEDINA-CAMPENY IJOAN CROUS

Can Mario, Palafrugell.Plaça de Can Mario, 7. � Del2 d’octubre al 29 de maig.Diari de 17 a 21,30h. Dimartstancat.

JOAN GIL GREGORIO COMISSARIA UNA MOSTRA PROMOGUDA PER L’ASSOCIACIÓ (ART) CATALUNYA I INTEGRADA PER UNA CINQUANTENAD’ARTISTES QUE, DES D’ÒPTIQUES I GENERACIONS DIFERENTS, PROPOSA UNA REFLEXIÓ A L’ENTORN DE LA CANVIANT NOCIÓ DE TEMPS.

COL·LECTIVASala la Nau, Tossa de Mar. Avinguda Pe-

legrí, 25. � Del 24 de setembre al 31 d’oc-tubre. De dimarts a divendres de 10 a 13 h ide 16 a 19 h. Dissabtes i diumenges d'11 a13 h i de 16 a 19 h.

Pensem el temps com si fos diferent anosaltres, com si existís a fora en un fluirconstant convertit en prerrogativa inne-gociable per a totes les coses (res en aquestmón existeix al marge del temps); el pen-sem des del present oblidant, massa sovint,que també ell és un producte de la histò-ria: de la història objectiva, integrada pertots els esdeveniments externs a nosaltres,i de la història subjectiva, la que articula lanostra consciència en forma d’intervals i deduració. Hi ha un temps físic, com el quepersegueix Stephen W. Hawking (asse-gut, com Einstein, a les espatlles d’uns ge-gants anomenats Galileu i Newton), i untemps psicològic, com el descrit per Piageto Fraisse (o, a casa nostra, per RamónBayés) i, és clar, també hi ha un temps moltmés polièdric com el visitat pel geni artís-tic de Proust (influenciat per les investi-gacions psicològiques sobre la memòria dePaul Collier) o per la clarividència de SantAgustí: «Et confesso, Senyor –escriu el Bis-be d’Hipona a les seves Confessions–, queignoro encara que és el temps; i et confes-

so així mateix, Senyor, saber que dic aques-tes coses en el temps, i que fa molt que es-tic parlant del temps, i que aquest mateixfa molt no seria el què és si no fos per la du-ració del temps». Mil cinc-cents anys des-prés (Sant Agustí és del segle IV), el pro-blema es manté intacte: «Existeix, com amínim, una realitat que tots aprehenem desde dins, per intuïció i no per simple anàli-sis. És la nostra persona en el seu fluir a tra-vés del temps; és el nostre jo que dura», cer-

tificava Henri Bergson a principis del segleque tot just acabem de deixar enrera...I és que el temps (tan si es tracta d’aquella priori Kantià com de l’incommensurableparàmetre descrit per Poincaré) és el nos-tre soci més íntim, l’ombra polimòrfica i ver-sàtil que ens acompanya des de l’inici finsal final, és la substància primera d’aquestsegment que anomenem vida. O, seguintal filòsof i esteta Merleau-Ponty: el tempsno és «una successió efectiva que jo em li-

mitaria a enregistrar», sinó que és «el tei-xit de l’experiència» que sorgeix de lameva relació amb les coses: «en les ma-teixes coses, el futur i el passat es troben enuna mena de preexistència i de supervi-vència eternes». És a dir: mitjançant l’ex-periència ens incorporem a una tradiciósensorial que ens precedeix i que ens so-breviu ja que en el meu tracte amb les co-ses s’obre una dimensió temporal on «allòque és passat i futur per mi, és present pelmón», un fet que permet que ens orientemen aquest instant que reuneix l’objecte i elsubjecte... És en aquest sentit que cal en-tendre l’obra d’art i la seva relació amb latemporalitat: com a contenidor de temps

EUDALD CAMPS

«Volat irreparabile tempus»Cinquantaartistes

L’exposició,organitzadaper l’Associa-ció (art) Cata-lunya, té la vo-luntat d’itine-rar per dife-rents locali-tats catalanes.

E. CAMPSE. CAMPS

Page 11: Accents#681 … · En el cinema de David Fincher, la comunicació (o els es-tralls del seu mal ús) és un dels temes fonamentals. Ho era a El club de la lucha, on el món es torna

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 15 D’OCTUBRE DE 2010

Josep Amat i Pagès (1901 –1991) va néixer amb el segleXX i, fins a cert punt, en va cer-tificar, a través del seu dibuix ila seva pintura virtuosos, bonapart dels ambients humans idels seus paisatges. L’exposicióque actualment acull la Funda-ció Valvi de Girona, segons MagíNogué, «és una mostra d’obraexclusivament treballada sobrepaper: els signes, el traç, el gestfan pensar en un ordre natural,espontani, senzill com la músicadel seu amic Frederic Mompou,per exemple» | E. CAMPS

AMATFundació Valvi, Girona.

Avda. Jaume I, 42 baixos � Del15 de setembre al 30 d’octu-bre. De dilluns a divendres de18 a 20,30h. Dissabtes d’11,30a 14h. i de 18 a 20,30h. Festiustancat.

«Aquests plafons de fustaamb peces de ferro –explica Do-mènec Fita a propòsit d’Ornar, laseva darrera proposta expositi-va– han sorgit de les tanques deferro que es van fer el 2002 pera la nostra casa Fita-Rodeja apetició de l’Àngela, que sempreté cura de mantenir el conjuntde la casa cuidat i valorat». Enaquest sentit, el veterà artistagironí segueix fidel a la seva es-pecial sensibilitat gràfica i a untipus de mirada capaça de reci-clar qualsevol material, per in-sospitada que sigui la seva pro-cedència. A la seu de la Funda-ció Fita s’hi exposen un total de27 treballs. | E. CAMPS

FITAFundació Fita, Girona. Ca-

rrer Hortes, 22. � Del 15 desetembre al 23 d’octubre.Horaris: www.fundaciofita.com

Limbicus parteix d’una cons-tatació bàsica: part del misteriassociat al cervell humà rau enel sistema límbic, àrea cerebralon es gestiona l'energia emo-cional. Rosa Pera, comissàriade l’exposició i directora delBòlit, explica l’orígen de l’in-vent: «Partint de les pràcti-ques artístiques contemporà-nies i en al·lusió a aquest mis-teri, del qual tenim molta infor-mació i ben poques conclu-sions, Limbicus neix de la fas-cinació que provoca allò apre-ciable però no visible, detecta-ble però intangible, íntim i alièalhora». | E. CAMPS

COL·LECTIVABòlit, Centre d’Art Con-

temporani de Girona. SalesMunicipals i Capella de Sant Ni-colau. � De l’1 d’octubre al12 de desembre. Horaris:www.bolit.cat

La Fundació Caixa Girona i laFundació Joan Miró presentenPartit amistós – sentimentselectrònics, una exposició del’artista suïssa Pipilotti Rist,guanyadora del Premi Joan Miró2009. Partit amistós – senti-ments electrònics és la més àm-plia exposició de l’artista pre-sentada mai a l’Estat Espanyol.Fa un recorregut per la trajectò-ria de Pipilotti Rist a través detretze instal·lacions, tres a laFontana d’Or - Centre Culturalde Caixa Girona i deu a la Fun-dació Joan Miró. | E. CAMPS

PIPILOTTI RISTCentre Cultural Caixa Giro-

na - Fontana d’Or. Carrer Ciuta-dans, 19. � Del 8 de juliol al7 de novembre. De dilluns adivendres d’11 a 14h i de 17 a21h. Dissabtes d’11 a 21h. Fes-tius d’11 a 14h.

L’imaginari turístic d’Empu-riabrava, Lloret de Mar i Olot,és l’objecte d’estudi del pro-jecte Uturism-utopism de l’ar-tista garrotxí Marcel Dalmauque s’inaugura el proper dis-sabte, 4 de setembre (12h.), al’Espai ZER01. La investigacióhistòrica, la reflexió teòrica il’anàlisi crítica, són el fona-ment d’unes sèries de foto-grafies on s’entrecreuen refe-rències culturals, socials i lúdi-ques amb un particular humordesmitificador. Aquest projec-te artístic, segons els respon-sables de l’espai expositiu, noqüestiona el valor econòmicfonamental del turisme, ni lapròpia figura del turista, però

sí que posa l’accent en algu-nes contradiccions nocives idesajustades sobre les qualses fonamenta.O, com explica Narcís Selles:«Un dels mèrits de Dalmau ésprecisament l’esforç de síntesiper visualitzar i posar en rela-ció –en tensió- els vells tòpicsi els seus substrats amb al-guns dels nous usos socials aquè avui són sotmesos. I comque per ell és tan importantallò que vol dir com la manerade dir-ho, empra les formes iels mitjans que li són mésútils per atènyer les seves fi-nalitats. En el cas present, l’a-parent simplicitat de la morfo-sintaxi cartellística s’alia ambun associacionisme metoní-mic de ressons surrealitzantsper fer emergir allò que un su-posat, i no gens innocent, bonsentit situa fora d’escena, nofos cas que s’esguerrés lapostal». | E. CAMPS

MARCEL DALMAUEspai ZERO1, Olot. Carrer

de l’Hospici, 8. � Del 4 desetembre 14 de novembre.De dimarts a diumenge de 10a 13h. i de 17 a 20h.

Múltiplesformats

La diversitatd’autors de dife-rents generacionsi filiacions dónacom a resultat unaproposta molt he-terogènia.

diferents permanentment actualitzats,com a suma de moments que s’articu-len en un present sempre disponibleper a un espectador que en podrà ex-treure, si és un hermeneuta prou apli-cat, totes les històries possibles d’ima-ginar.

La mostra Temps fugit es planteja, enparaules del seu comissari, Joan GilGregorio, «com un viatge per la repre-sentació del temps i la incidència sobreel món artístic; una exposició d’artistescontemporanis de diferents genera-cions que confronta estils, llenguatges,percepcions i emocions amb l’objectiude mostrar al visitant tots els aspectesde la temporalitat. La mostra proposauna reflexió sobre diferents maneresd’entendre el temps a través d’una triad’obres d’artistes contemporanis que gi-ren al voltant de la idea tan humana itan irreversible com el pas del temps».En aquest sentit, que ningú s’espanti:tenint en compte «que la tria ha partitdels artistes que treballen amb galeries

pertanyents a l’Associació (art) Cata-lunya» –explica Gil Gregorio– la selec-ció és tan heterogènia com, finalment,il·lustrativa en relació al nucli concep-tual de la proposta. El visitant trobaràtreballs dels imprescindibles Tàpies,Dalí, Plensa, Hernández Pijuan o Vi-ladecans, al costat de les sempre sug-gerents propostes d’autors com Mont-serrat Costa, Pep Camps, Medina Cam-peny o Bonaventura Ansón i, per des-comptat, treballs més o menys inclas-sificables i d’interès desigual però quecomparteixen, explícitament o implí-cita, la seva filiació temporal. En tot cas,es troba a faltar la profilàctica dosi degnomònica amb un bon rellotge de solque ens recordi, per exemple, allò quees pot llegir al quadrant de Sant Pere deRipoll: Volat irreparabile tempus. O lasentència del de Can Sabata de Lloretde Mar: «Cada hora que et senyalo / t’a-llunyo del bressol i / t’acosto a la mor-talla». La resta, com se sol dir, són no-més notes a peu de pàgina.

E. CAMPS

Page 12: Accents#681 … · En el cinema de David Fincher, la comunicació (o els es-tralls del seu mal ús) és un dels temes fonamentals. Ho era a El club de la lucha, on el món es torna

DdG

TOSSA DE MARAl Far A la 1 del migdia (encas de pluja es farà a l’edifici LaNau), presentació del llibre «Lavida en los faros de España. Elcurpo de torreros de faros o detècnicos mecànicos de señalesmarítimas (1851-1992)», a càr rec d’Helena Garrigós, histo-riador i néta de faroner.

BANYOLES Auditori Ateneu A les 10 dela nit a l’Ateneu de l’Auditori deBanyoles, concert a càrrec deStandstill, una de les bandesmés reconegudes del panoramaindependent estatal. Preu: 14euros.

PALAFRUGELL16è Festival de Jazz CostaBrava - Off Festival A les 8del vespre, a Mediterrània EspaiFòrum i Fundació Modest Cui-xart, «Jazz al Pati Cuixart». Pri-mera Part: Jamm sessions, ambJazzcare & Escola de Música deMúsica de Palafrugell. SegonaPart: Guim Garcia Balsach Quar-tet. Preu: 10 euros.

SALTConcert A les 8 de la tarda, aLa Mirona, concert d’Omou San-gare dins el festival TemporadaAlta. Preu: entre 14 i 18 euros.

SANT HILARI SACALMCicle de Música de TardorA les 7 de la tarda, a la Sala No-ble, concert de Josep Tió.

NAVATAXXV Setmana Cultural Ales 10 del matí, a la zona espor-tiva, VI Campionat de petancalocal. Inscripcions a partir de les9 del matí.

De les 11 del matí a les 7 dela tarda, a la zona esportiva,diada infantil i juvenil: multia-

ventura.A les 5 de la tarda, a la zona

esportiva, Campionat d’estiradade corda.

A les 2/4 de 8 de la tarda, ala sala del centre cívic, lliura-ment de premis del VI Concursde dibuix.

A les 10 del vespre, al centrecívic, la companyia Traster Tea-tre de Fontcoberta presental’obra «Aquí hi ha mullader».

GIRONATemporada Alta A les 7 dela tarda i a les 10 de la nit, alTeatre Municipal, representacióde «Garrick» d’El Tricicle. Preu:10 i 35 euros.

RIPOLLYasmina Reza A les 10 de lanit, en el Teatre Comtal, «UnDéu savatge» de YasminaReza.

SALTTemporada Alta A les 9 delvespre, al Teatre de Salt, repre-sentació de «Nadie lo quierecreer (La patria de los espec-tros)», d’Eusebio Calonge i sotala direcció de Paco de La Zaran-da. Preu: entre 10 i 18 euros.

BANYOLESInauguració A la Sala Tret-ze, presentació de l’exposició«Dècada (<<<1>> de 3 >>)»,una mostra de pintura a càrrecde Lluís Estopiñan. Aquesta espodrà veure fins el proper 5 denovembre, de 6 a 8 de la tarda,de dimarts a dissabte.

CADAQUÉSIII Cicle de Cinema Llatinoa-mericà A 2/4 de 12 del matí,en el Teatre Art i Joia, projecciód’«Estadio Nacional». Entradagratuïta.

A les 5 de la tarda, en el Tea-tre Art i Joia, «Historias de Fut-bol». Entrada gratuïta.

A les 8 del vespre, a la Salal’Amistat, «Machuca». Entradagratuïta.

TORROELLA DE MONTGRÍVII Jornada Ernest Lluch«La societat virtual», és eltema que centrarà l’interès dela VII Jornada Ernest Lluch. Seràen el Museu de la Mediterràniaa partir de 2/4 d’11 del matí.Participaran en la jornada Do-lors Reig (Docent i consultoraen diverses universitats, cen-tres i empreses; experta en co-munitats, social media, tendèn-cies web, i innovació educati-va), Genís Roca (Director de Ro-caSalvatella, empresa de con-sultoria estratègica sobre elsusos que les empreses i les ins-titucions poden fer de les xar-xes), Mercè Molist (Periodistaespecialitzada en Internet, co-munitats virtuals i seguretat in-formàtica, autora de «Ci ber- @vis. Manual d'Internet per ajoves de més de 50 anys»), iEduard Batlle (Periodista).

BANYOLESCançó A les 7 de la tarda, al’Ateneu de Banyoles, «Lescançons dels brigadistes».Preu: 12 euros.

EMPURIABRAVASíkim Cafè A 2/4 d’11 de lanit al Síkim Cafè Teatre, concertde rock i blues amb aires delsud a càrrec de Toni Beiro.

PALAMÓSCoral A les 6 de la tarda, alTeatre La Gorga, concert del CorJove de l’Orfeó Català. Preu: 10euros / socis de Creu Roja 8 eu-ros.

RIPOLLCatalunya Coral A 2/4 de 6de la tarda, en el monestir deRipoll. Concert a càrrec de lescorals: capella de Santa Mariade Ripoll, coral Harmonia deValldoreix i coral Sellarés de

Gavà. Amb la participació de lacoral infantil Els Follets de Ri-poll, amb motiu de l’inici del40è aniversari de la coral. Orga-nització: Coral Capella de SantaMaria de Ripoll.

NAVATAXXV Setmana Cultural Ales 9 del matí, passejada enBTT: rutes pel municipi de 32,17 i 7 km. Sortida des de lazona esportiva. Hi haurà esmor-zar per als participants.

D’11 a 1 del matí i de 6 a 8de la tarda, a la sala de lectura,exposició de manualitatsdel Casal de l’Amistat de Nava-ta.

GIRONATemporada Alta A les 7 dela tarda, al Teatre Municipal, re-presentació de «Garrick» d’ElTricicle. Preu: entre 10 i 35 eu-ros.

A les 7 de la tarda, a la SalaLa Planeta, representació d’«Elaño de Ricardo», d’AngélicaLiddell (una producció d’Atra Bi-lis Teatro i Iaquinandi). Preu: 16euros.

SALTTemporada Alta A les 7 dela tarda, al Teatre de Salt, repre-sentació de «La dona justa»,una adaptació d’Eduardo Men-doza sobre la popular novel·lade Sándor Márai, protagonitza-da per Àlex Casanovas i RosaNovell. Preu: entre 14 i 24 eu-ros.

CADAQUÉSIII Cicle de Cinema Llatinoa-mericà A 2/4 de 12 del matí,a la Sala L’Amistat, «31 minu-tos, El Noticiero». Entrada gra-tuïta.

A les 12 del migdia, a la Salal’Amistat, «Ogú y Mampato, enRapa Niu». Entrada gratuïta.

A les 5 de la tarda, a la Sala

L’Amistat, doble projecció:«Apaga y vámonos» i «Demonstruos y faldas». Entradagratuïta.

A 1/4 de 9 del vespre, a laSala L’Amistat, «La Nana». En-trada gratuïta.

GIRONALlibreria 22 A les 8 del ves-pre, presentació del llibre«Vint-i-cinc cementiris i duestombes de les comarques giro-nines», de Judit Pujadó. Inter-vindran: Xavier Carmaniu, Gem-ma García i l’autora.

SANT HILARI SACALMLlibres A 1/4 de 7 de la tar-da, a la Biblioteca, Club de lec-tura infantil.

BLANESCineclub A 2/4 de 7 de latarda, en el Centre Catòlic,«Slumdog Milionaire».

BLANESCol·lectiu Dona Terra A les6 de la tarda, en el Casal CívicCan Borrell, «Cercle de dones.Què és? Com es forma un cerclede dones?», per Mònica Alde-gunde.

PALAMÓSConverses en francès AmbCorinne Pinon. Lloc: BibliotecaLluís Barceló i Bou. Hora: de15.30 a 16.30 h.

PALAMÓSBiblioescola A les 5 de latarda, al CEIP Riuz Giménez, ac-tivitat lúdicocultural a càrrecdel grup de dinamitzadors de laBiblioteca Lluís Barceló i Bou iel Pla de Barris Palamós Millora.

GIRONAParlem de... De 2/4 de 8 a 9del vespre, a la sala d’Actes del’Edifici Jaume Casademont delParc Científic i Tecnològic, «Ex-pansió i internacionalització demarca», a càrrec de Xavier Car-bonell, Director de RSC de Man-go.

BLANESAstronomia A les 8 del ves-pre, en el Centre Catòlic, «L’Uni-vers del Big-Bang fins avui», acàrrec d’Esteve Aguilar, mem-bre de l’Associació d’Astrono-mia de Sabadell.

GIRONALlibreria 22 A 2/4 de 8 delvespre, a la Casa de Cultura,presentació del llibre «Les ter-ceres vies de la democràciaeconómica», de Joan Pareres.

PALAMÓSL’Hora del Conte A les 6 dela tarda, a la Biblioteca LluísBarceló i Bou, «Contes de laTardor», a càrrec de VadeCon-tes.

RIPOLLLlibre A 2/4 de 8 del vespre,a la sala Abat Senjust, presen-tació de la «Guia del camí a la

Garrotxa i al Ripollès». Organit-za: PAS el Camí.

GIRONACinema A les 10 de la nit, albar El Cercle, nova sessió dels«Bootleg Series» organitzatsper La Mirona. Activitat gratuï-ta.

SANT HILARI SACALMConferència A 2/4 de 9 delvespre, a la Biblioteca, xarradaamb l’escriptora Sílvia Alcátara.

BLANESFlamenc fusió A les 10 dela nit, en el Teatre de Blanes,concert de Las Migas.

BLANESReiki A les 7 de la tarda, enel Casal Cívic Can Borrell, «Elper què dels nivells del reiki»,per Silvia Wilmot.

PALAMÓSInauguració A les 7 de latarda, en el Museu de la Pesca,lliçó inaugural Càtedra d’EstudisMarítims a càrrec de Jaume Fà-brega, gastrònom.

PALAMÓSCurs Documare Formació Ei-nes 2.0 De les 9 del matí ales 2 del migdia, Taller d’intro-ducció al Joomla: com crear i au-togestionar la teva pròpia web.A la Casa Montaner, Documare.Preu: 40 euros. Organitza: Cen-tre de Documentació de la Pes-ca i el Mar, Documare. Inscripcióal tel. 972 60 12 44.

Cursos i tallers

Conferències

Música

Llibres

DIVENDRES 22

Música

Presentacions

Infantils

Lletres

Conferències

Infantils

Diversos

Conferències

Audiovisuals

Infantils

Lletres

Audiovisuals

Teatre

Diversos

Música

Jornades

Audiovisuals

Art

Teatre

Diversos

Música

Lletres

DIJOUS 21

DIMECRES 20

DIMARTS 19

DILLUNS 18

DIUMENGE 17

DISSABTE 16

Agenda de la setmana

20/10/10 GIRONA«Adéu al Belcanto»Conferència A 2/4 de 8 de la tarda, a la Fontana d’Or,«Anna Bolena (Donizetti)», a càrrec de Josep Subirà, críticmusical i col·laborador en premsa musical (CD Compact,Òpera Actual, Amadeus) i radiofònica (Radio Clásica). Dinsdel cicle de conferències «Adéu al Belcanto: Donizetti iBellini».

DIARI DE GIRONA

16/10/10 BESCANÓGerard Quintana, en concertMúsica A les 10 de la nit al Teatre de Bescanó, concertde Gerard Quintana, en la que suposa la darrera actuacióde la gira «Deterratenterrat». Es tracta d’un disc escollitcom un dels millors àlbums en català del present any. Elpreu de l’entrada és de 10 euros (anticipada) i 12 euros sis’adquireix a la taquilla del Teatre.

DIARI DE GIRONA

Accents#681COORDINA Ana Rodríguez

A/E [email protected]

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 15 D’OCTUBRE DE 2010 | Diari de Girona

MMENÚ DE GRUP

Pica-pica de:Amanida de l’hort

Embotits amb pa de coca amb tomàquetCroquetes

Calamars andalusaXipirons saltejats

Segon a escollit:Entrecot a la brasa o amb salsa roquefort

Orada a la brasa o al forn

Postres, beguda i cafèsPreu menú: 20€ (IVA 7% inclòs)

Si celebres el teu aniversari, nosaltres posem el pastís de franc!!!

DE DIMARTS A DIVENDRES

menú diari al migdia a

9,50 € (IVA i beguda inclosa)

amb 4 primers i 4 segons plats i postres

Cada dia en el menú, un plat especial

Per a més informació, telèfon

872 08 07 00o consulteu web: www.duplexrestaurant.esRda. Ferran Puig, 39 baixos · Girona

Per a les seves celebracions: sopars de colla, aniversaris, batejos, petits casaments… Vine a: