ACOLLIDA I INTEGRACIÓ DE L ESTRANGER EN LES … · Arnau Ferrer-Abelló Acollida i integració de...
Transcript of ACOLLIDA I INTEGRACIÓ DE L ESTRANGER EN LES … · Arnau Ferrer-Abelló Acollida i integració de...
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
1
ACOLLIDA I INTEGRACIOacute
DE LrsquoESTRANGER EN
LES TRAGEgraveDIES TEBANES
DE SOgraveFOCLES
Autor Arnau Ferrer-Abelloacute
Tutora Marta Oller Guzmaacuten
Assignatura Treball de Fi de Grau
Grau Estudis de Catalagrave i de Clagravessiques
Curs 2014-2015
Agraverea de Filologia Grega ndash Departament de Ciegravencies de llsquoAntiguitat i de llsquoEdat Mitjana
Facultat de Filosofia i Lletres ndash Universitat Autogravenoma de Barcelona
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
2
Imatge de la portada
Jean-Antoine-Theacuteodore GIROUST Oedipus at Colonus 1788 Dallas Museum of Art EUA
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
3
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπηζηάκελ
μέλνλ παξlsquo ἀζηνῖο ὡο δηαηηᾶζζαη ρξεώλ
laquoNo jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les
millors raons per a fer-ho no sense el permiacutes del
cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute
ans sabria beacute com cal que es comporti un estranger
entre ciutadansraquo
(S OC 924-928)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
4
IacuteNDEX
1 Introduccioacute 5
11 El teatre de Sogravefocles i el cicle tebagrave 5
12 La xeniacutea en llsquoantiga Gregravecia i el seu reflex en el drama sofocliagrave 7
13 Estat de la quumlestioacute 14
14 Interegraves i objectius de llsquoestudi 15
15 Agraiumlments 16
2 Llsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles 17
21 En llsquoAntiacutegona 17
22 En llsquoEgravedip rei 20
23 En llsquoEgravedip a Colonos 26
3 Conclusions 37
4 Bibliografia 40
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
5
1 Introduccioacute
11 El teatre de Sogravefocles i el cicle tebagrave
Sogravefocles el segon gran tragravegic dlsquoAtenes nascut al dem de Colonos el 496 aC i mort
noranta anys meacutes tard el 406 aC en la mateixa localitat va ser un gran innovador
teatral1 encara que va adquirir uns grans coneixements de la tegravecnica dramagravetica gragravecies a
Egravesquil el seu antecessor El seu geni creador queda palegraves en tota la seva obra que eacutes a
meacutes a meacutes reveladora del seu propi ideari basat en tres punts cabdals Atenes la
religiositat i la democragravecia2 En primer lloc va augmentar el nombre dlsquoactors de dos a
tres aixiacute com el de coreutes de dotze a quinze que van acabar assumint el paper de
quasi quart actor Dlsquoaltra banda Sogravefocles va abandonar la composicioacute de trilogies
formades per tres tragegravedies enllaccedilades temagraveticament sovint amb llsquoafegitoacute dlsquoun drama
satiacuteric ndashcom Els sagravetirs rastrejadors que eacutes llsquouacutenic que ens nlsquoha pervingutndash per passar a
escriure tragegravedies independents Tanmateix per les fonts sabem que la tragegravedia
Triptogravelem ndashdatada del 468 aC i de la qual nomeacutes conservem fragmentsndash formava part
dlsquouna trilogia cosa que vol dir que almenys en devia confeccionar alguna sobretot al
comenccedilament de la seva produccioacute literagraveria Ara beacute meacutes aviat va escriure tragegravedies
independents unides per la temagravetica tractada com eacutes el cas de llsquoAntiacutegona llsquoEgravedip rei i
llsquoEgravedip a Colonos que tracten diversos episodis de llsquoanomenat cicle tebagrave perograve van ser
escrites independentment llsquouna de llsquoaltra i amb molts anys de diferegravencia
Una quumlestioacute important de la creacioacute de Sogravefocles eacutes la tegravecnica literagraveria emprada en les
seves tragegravedies els dos aspectes meacutes importants de la qual soacuten dlsquouna banda
llsquoanomenada ironia tragravegica ndashmolt utilitzada en llsquoEgravedip reindash que consisteix en una
ambiguumlitat semagraventica per la qual un personatge fa unes afirmacions que contenen la
veritat o la declaracioacute del seu proper desastre sense que en tingui consciegravencia mentre
que llsquoespectador (o el lector) nlsquoeacutes plenament conscient i de llsquoaltra llsquoetopeia que
consisteix en la descripcioacute del caragravecter dels personatges a traveacutes dels diferents diagravelegs
que mantenen al llarg dlsquouna peccedila teatral
Llsquoobra sofocliana ndashmolt especialment llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip reindash per la seva bellesa i
originalitat ha esdevingut amb el pas del temps el paradigma de la tragegravedia grega
1 Les innovacions que Sogravefocles va introduir en les seves obres va justificar-les ell mateix en un tractat
avui perdut perograve que sabem que va escriure intitulat Sobre el cor (CASTELLANOS I VILA 2012a 12
2012b 12) 2 CASTELLANOS I VILA (2012b 9-15)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
6
agravetica perograve el reconeixement ja li va arribar de la part dels seus contemporanis En
efecte Sogravefocles va ser un escriptor enormement proliacutefic i que va gaudir dlsquoun grau
dlsquoacceptacioacute popular molt elevat Segons les fonts va escriure al voltant de cent vint-i-
tres tragegravedies vint-i-quatre de les quals van meregraveixer el primer premi en els concursos
tragravegics i la resta mai no va baixar del segon lloc Ara beacute tot i el gran nombre de
tragegravedies que se li atribueixen nomeacutes en conservem set de senceres la datacioacute de les
quals eacutes en general forccedila complicada llsquoAiant (entre el 455 i el 450 aC) les Traquiacutenies
(entre el 450 i el 442 aC) llsquoAntiacutegona (441 aC) llsquoEgravedip rei (429 aC) llsquoElectra (entre el
415 i el 411 aC) el Filoctetes (409 aC) i llsquoEgravedip a Colonos (401 aC) Segons el tema
miacutetic tractat es poden agrupar en tragegravedies del cicle dlsquoHegraveracles (les Traquiacutenies) del
cicle troiagrave (llsquoAiant llsquoElectra i el Filoctetes) i del cicle tebagrave (llsquoAntiacutegona llsquoEgravedip rei i
llsquoEgravedip a Colonos)
No obstant aixograve val a dir que el fet que Sogravefocles hagi esdevingut probablement el
tragravegic meacutes apreciat i cegravelebre de llsquoantiguitat clagravessica es deu en gran part a les seves
tragegravedies tebanes (o del cicle tebagrave) I eacutes que encara que tinguem diverses tradicions del
mite dlsquoEgravedip i la seva descendegravencia la versioacute meacutes acceptada i coneguda eacutes la que ens
ofereix Sogravefocles Egravedip allunyant-se de Corint ndashon havia estat adoptat sense saber-ho
pels reis Pogravelib i Megraveropendash a causa dlsquoun oracle degravelfic sobre el seu destiacute mata sense ser-
ne conscient el seu pare biologravegic Laios rei de Tebes en un encreuament de camins
Despreacutes dlsquohaver venccedilut la cruel Esfinx i prenent com esposa la seva progravepia mare
Iocasta la reina viacutedua esdeveacute rei de Tebes Amb ella teacute dos fills (Polinices i Etegraveocles) i
dues filles (Antiacutegona i Ismene) Horroritzat en conegraveixer temps despreacutes tota la veritat
ndashque de fet ja li havia revelat llsquooracle dlsquoApolmiddotlo si beacute enigmagraveticamentndash slsquoarrenca els
ulls de la cara i empregraven el camiacute de llsquoexili fins arribar al dem atenegraves de Colonos Allagrave eacutes
acollit pel rei Teseu troba la mort i compadit pels deacuteus esdeveacute una divinitat protectora
de llsquoAgravetica Abans perograve de morir maleeix doblement els seus dos fills enemistats pel
poder fet que els porta a una mort precoccedil que teacute com a consequumlegravencia el suiumlcidi
dlsquoAntiacutegona i llsquoenderrocament definitiu del casal reial tebagrave
El mite dlsquoEgravedip era conegut des dlsquoantic i en Homer ja apareixien referegravencies a aquest
personatge En llsquoOdissea (XI 271-280) slsquoexplica que Epicasta ndashnom homegraveric per
denominar Iocastandash va ser sense saber-ho esposa del seu propi fill Egravedip perograve els
mateixos deacuteus no van tardar gaire a fer-ho saber a tothom i en la Iliacuteada (XXIII 679-
680) es parla de la tomba dlsquoEgravedip a Tebes cosa que contradiu la versioacute recollida en
llsquoEgravedip a Colonos segons la qual Egravedip hauria estat enterrat a prop dlsquoAtenes Ni Homer
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
7
ni Pausagravenias (IV 3 4 8 8) no consideraven que Egravedip hagueacutes arribat a tenir quatre fills
amb la seva progravepia mare perquegrave els deacuteus nlsquohavien escampat la notiacutecia molt ragravepidament
Aquest punt entroncava amb dlsquoaltres mites antics com ara els recollits pel poema egravepic
de llsquoEdipogravedia que no coneixien llsquoincest i feien fills dlsquoEurigania i no de Iocasta els
descendents dlsquoEgravedip De fet pel que ara sabem el poeta liricocoral Estesiacutecor (s VII-VI
aC) va ser el primer a parlar sobre llsquoincest comegraves entre Egravedip i la seva mare Iocasta
versioacute del mite que va ser seguida pels tragravegics3 Cal dir tambeacute que el predecessor de
Sogravefocles Egravesquil ndashseguint sobretot la tradicioacute que apareixia en la Tebaida llsquoaltre gran
poema egravepic del cicle tebagrave del qual nomeacutes conservem alguns fragmentsndash tambeacute va
tractar el mite dlsquoEgravedip en la seva trilogia tebana formada per les tragegravedies Laios Egravedip i
Set contra Tebes de les quals nomeacutes conservem la tercera i pel drama satiacuteric de
llsquoEsfinx avui perdut Aixiacute mateix Euriacutepides va prendre aquest mite com a tema en les
Feniacutecies datada al voltant del 410 aC En aquest cas la tradicioacute recollida pels altres dos
grans tragravegics sembla que siacute que concorda amb precisioacute amb la versioacute del mite oferta per
Sogravefocles que mostra un Egravedip que sempre eacutes ben acollit pels homes perograve maleiumlt i
rebutjat pels deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo sobretot) almenys primerament fins que se
nlsquoapiaden al final de la seva trajectograveria vital
12 La xeniacutea en lrsquoantiga Gregravecia i el seu reflex en el drama sofocliagrave
Les tragegravedies gregues es representaven en el marc dlsquounes competicions teatrals
organitzades per llsquoEstat i per aquest motiu sovint tractaven sobre diferents aspectes que
eren dlsquointeregraves per a la polis ategraves que tot fent uacutes de mites ben coneguts remetien tant a
quumlestions religioses com poliacutetiques amb la finalitat de mostrar al poliacutetes (πνιίηεο)
ciutadagravelsquo exemples valuosos de diverses situacions amb quegrave podria trobar-se al llarg de
la vida4 No eacutes estrany doncs que un dels motius dramagravetics que apareixen en les
tragegravedies sofoclianes ndashamb meacutes o menys importagravencia segons la peccedila teatralndash sigui la
pragravectica juridicoreligiosa de la xeniacutea (μελία) hospitalitatlsquo5 terme que deriva del mot
xeacutenos (μέλνο) que significa tant hostelsquo com estrangerlsquo forasterlsquo Llsquoambivalegravencia
semagraventica dlsquoaquest mot slsquoevidencia ja des dlsquoegravepoca homegraverica i ambdues accepcions soacuten
3 Sobre aquesta versioacute del mite vegeu RUIPEacuteREZ (2006 103-107)
4 BASLEZ (2008 35-37) i GARCIacuteA MURIEL (2014 28)
5 IRIARTE (2007 197)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
8
indissolubles llsquouna de llsquoaltra en el mateix mot sense que es pugui dir amb claredat quin
dels dos significats va ser el primer6
Presidida i sancionada pel pare dels deacuteus Zeus sota llsquoepiclesi de Xeacutenios (eacutes a dir
laquoProtector dels estrangersraquo)7 llsquohospitalitat va ser una institucioacute essencial en la vida dels
antics grecs probablement des del segon milmiddotlenni aC i la pragravectica dlsquoaquesta
prescripcioacute religiosa (ζέκηο) i norma social tan antiga8 es trobava per damunt de la por
intriacutenseca que podia suposar la primera trobada amb una persona desconeguda ndashno
sempre grata als ulls de tothom Aixiacute en les Traquiacutenies Deianira esposa dlsquoHegraveracles
mostrant-se hospitalagraveria en tot moment fa notar a Licas llsquoherald dlsquoHegraveracles com de beacute
ha tractat llsquoestrangera Iacuteole9 encara que sigui llsquoamant del seu marit que ha vingut des de
llsquoilla dlsquoEubea com a esclava fins a la ciutat tessagravelia de Traquis De fet cal dir que es
tracta dlsquoun motiu literari que destaca en les tragegravedies tebanes (sobretot en llsquoEgravedip rei i en
llsquoEgravedip a Colonos) on el personatge miacutetic dlsquoEgravedip a causa dlsquounes circumstagravencies molt
determinades que li veacutenen imposades pel seu destiacute indefugible eacutes un viatger constant
des que neix fins abans de morir Per tant es veu obligat a integrar-se en unes societats
completament desconegudes per ell (concretament a Tebes primer i despreacutes al dem
atenegraves de Colonos) sense saber com hi seragrave rebut ni acollit10
Ara beacute des dlsquoegravepoca arcaica hi havia dos tipus dlsquohospitalitat per acollir llsquoestranger
ambdoacutes igualment inviolables per no ofendre greument Zeus el pare dels deacuteus i dels
homes el primer documentat sobretot en la Iliacuteada era llsquohospitalitat consistent en una
alianccedila entre dos membres de famiacutelies aristocragravetiques de caragravecter perdurable i que
6 Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En la Iliacuteada la primera accepcioacute eacutes la dominant i en llsquoOdissea ho eacutes
clarament la segona (vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ 2007a i 2004 respectivament) De fet llsquolaquohosteraquo era
llsquoestranger dlsquoorigen aristocragravetic (grec o no) que havia establert una relacioacute dlsquohospitalitat muacutetua
perdurable i heretable amb un membre dlsquouna famiacutelia noble (grega) mentre que llsquolaquoestrangerraquo era la
persona vinguda de fora i per tant estranya a la comunitat familiar (γέλνο) o ciacutevica (νἴθνο) sense fer
distincioacute de la seva procedegravencia cultural econogravemica i social Tal persona podia esdevenir fagravecilment
laquohosteraquo dlsquouna comunitat durant un cert temps sempre que compliacutes amb els paragravemetres de comportament
deguts per ser acollit 7
De fet en llsquoOdissea (IX 270) Zeus ja eacutes caracteritzat com a protector de suplicants (Zeus Hikeacutesios
Ἱθέζηνο Suplicadorlsquo) i dlsquohostes (Zeus Xeacutenios Ξέληνο Hospitalarilsquo) Per aquest motiu Aiant abans de
suiumlcidar-se invoca tot suplicant-lo Zeus Oliacutempic com a Hikeacutesios (S Aj 823-831) 8 La justiacutecia divina era governada per la deessa Temis (Θέκηο) mare de la Justiacutecia (Δίθε) personificacioacute
de la justiacutecia humana (Hes Th 900-903) En llsquoOdissea sobretot perograve tambeacute en la Iliacuteada llsquoacolliment de
llsquoestranger apareix com una prescripcioacute religiosa (ζέκηο ἐζηηλ) i una norma civicosocial de manera que
ultratjar el qui demana hospitalitat eacutes considerat un acte innoble (νὐ θαιόλ) i injust (νὐδὲ δίθαηνλ) ategraves
que suposa faltar al deure cap a una llei divina Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004) (2007a) i (2007b) 9 S Tr 627-628
10 En llsquoOdissea homegraverica un dels poemes grecs meacutes antics ja apareix tractada la temagravetica de
llsquohospitalitat com a deure religioacutes i ciacutevic de la proteccioacute de llsquoestranger Odisseu el protagonista de
llsquoepopeia per retornar a la seva Iacutetaca despreacutes de la Guerra de Troia es veu obligat a fer per designi diviacute
un recorregut de deu anys per diferents indrets on ha dlsquoanar demanant acolliment i ajuda
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
9
passava dlsquouna generacioacute a llsquoaltra per la qual es comprometien a oferir-se proteccioacute i
ajut en cas de necessitat11
i el segon testimoniat agravempliament en llsquoOdissea era
llsquohospitalitat laquoen sentit ampliraquo eacutes a dir aquella que el cap del nucli familiar de
qualsevol estatus econogravemic podia i havia dlsquooferir per no ser innoble ni injust a tot
viatger que es presenteacutes al llindar de casa seva i que la solmiddotliciteacutes adequadament i
paciacutefica12
Segons sembla la institucioacute de la hospitalitat era particularment important
ndashpotser ja des dlsquoegravepoca micegravenicandash en les relacions amb el foraster13
Primerament
limitada nomeacutes als nobles eacutes forccedila versemblant que slsquohagueacutes anat generalitzant amb les
primeres colonitzacions als segles VIII i VII aC atesa la puixant necessitat de confiar
acollir i ser acollit14
i que hagueacutes acabat apareixent doncs llsquoanomenada hospitalitat
laquoen sentit ampliraquo (o laquouniversalraquo o laquosense condicionsraquo) institucioacute amb la qual
llsquoestranger podia arribar a ser acollit com a laquohosteraquo dlsquouna comunitat (familiar o ciacutevica)
durant un espai de temps meacutes o menys llarg
En Sogravefocles trobem diversos exemples dlsquoaquest tipus dlsquoalianccedila tan antiga entre
membres de llsquoaristocragravecia com per exemple Egraveurit (i els seus fills) i Hegraveracles Cegraveix i
Hegraveracles en les Traquiacutenies i Piacutelades i Orestes en llsquoElectra on la protagonista es
lamenta pel fet que el seu pare Agamegravemnon no moriacutes gloriosament a Troia on Ares el
deacuteu de la guerra no va acollir-lo com a laquohosteraquo seu sinoacute que ho fes a Micenes la seva
pagravetria de la magrave de la seva progravepia esposa Clitemnestra i el seu amant Egist15
Podem dir doncs que la xeniacutea entesa com a institucioacute reglamentada era en un
primer temps un pacte dlsquohospitalitat establert entre dues famiacutelies aristocragravetiques
(gregues o no) dlsquouna mateixa ciutat o de ciutats diferents que dlsquouna banda com ja hem
dit no podia ser transgredit16
quumlestioacute que queda ben exemplificada en les Traquiacutenies
on slsquoexplica que Hegraveracles va ser castigat per Zeus a ser venut al mercat dlsquoesclaus de
Liacutedia per haver mort Iacutefit hoste seu despreacutes dlsquohaver rebut ofenses del seu pare Egraveurit rei
dlsquoEcagravelia a Eubea i es va veure obligat a passar tot un any dlsquohumiliant servitud a casa
11
Segons el cicle troiagrave la causa principal de la Guerra de Troia hauria estat el rapte dlsquoHegravelena esposa del
rei espartagrave Menelau per part del troiagrave Paris fill dels reis Priacuteam i Hegravecabe essent hoste de Menelau de
manera que el jove priacutencep hauria transgredit greument el pacte dlsquohospitalitat establert i hauria provocat
la dura guerra de deu anys entre grecs i troians que va tenir com a consequumlegravencia la caiguda de Troia en
mans dels grecs 12
Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004) i (2007a) 13
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b 802) 14
BASLEZ (2008 39) 15
S El 94-102 La mort eacutes entesa aquiacute com un viatge a una terra estrangera on els deacuteus poden oferir
acollida al finat 16
Per a una informacioacute meacutes detallada sobre aquesta quumlestioacute vegeu-ne les aportacions interessants de
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007) i (2008)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
10
de la seva mare Ogravemfale17
I de llsquoaltra implicava reciprocitat fins al punt que el noble
expulsat del seu grup poliacutetic o desterrat de la seva ciutat com que no podia albergar
aquells amb qui havia establert tal pacte tampoc no podia comptar meacutes amb la seva
acollida18
i depenia completament de la bona voluntat del seu amfitrioacute
Aquest concordat dlsquoacolliment reciacuteproc es constituiumla amb llsquointercanvi de laquodons
dlsquohospitalitatraquo (μέληα) com a beacutens de prestigi19
fet que permetia la circulacioacute dlsquoobjectes
de valor entre nobles Aixiacute en llsquoAiant llsquoheroi salamini homogravenim abans de posar fi a la
seva vida amb el glavi que li havia regalat Hegravector pot anomenar sinistrament laquohosteraquo
el seu enemic troiagrave20
A meacutes a meacutes la xeniacutea implicava que hi hagueacutes un cert sentiment
de philiacutea (θηιία) amistatlsquo21
entre ambdues famiacutelies aristocragravetiques (o entre hoste i
amfitrioacute en general) dlsquoaquiacute que en el Filoctetes el protagonista homogravenim de sang
noble com a amic dlsquoAquilmiddotleu sense adonar-se de llsquoengany tramat perquegrave vagi a Troia i
aporti glograveria als grecs amb llsquoarc dlsquoHegraveracles consideri laquohosteraquo seu Neoptogravelem fill
dlsquoAquilmiddotleu que acaba de conegraveixer22
Cal dir que conservem referegravencies tardanes en arguments de tragegravedies i en escolis
aixiacute com en relats de comentaristes i mitogravegrafs que presenten com a causa de les
successives desgragravecies de la nissaga dlsquoEgravedip una transgressioacute per part de Laios dels
deures de llsquoantic pacte dlsquohospitalitat entre famiacutelies de la noblesa Laios havent-se vist
forccedilat a fugir de Tebes a causa de les discograverdies amb els possibles successors al tron de
la ciutat (Amfiacuteon i Zetos) hauria estat acollit al palau de Pegravelops a Elis (al Peloponnegraves)
on havent-se enamorat del seu fill Crisip un jove de bellesa extraordinagraveria llsquohauria
raptat El noi per vergonya slsquohauria suiumlcidat fet que hauria comportat que el seu pare
molt irritat llanceacutes terribles malediccions contra Laios i la seva futura descendegravencia23
Tanmateix sembla que Sogravefocles no es va voler servir dlsquoaquesta variant del mite (o
directament la desconeixia) pel que es despregraven de les seves tragegravedies del cicle tebagrave
Egravedip en llsquoEgravedip rei denuncia el deacuteu complidor dels oracles Apolmiddotlo com a origen dels
17
S Tr 248-283 Licas eacutes qui exposa els fets transcorreguts a Deianira perograve com que slsquoadona que el
crim del seu amo Hegraveracles va contra la mateixa divinitat teacute bona cura dlsquoometre el detall que Iacutefit era el
seu hoste 18
IRIARTE (2007 200-201) 19
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 40-41) i GARCIacuteA MURIEL (2014 33) 20
S Aj 815-823 Llsquointercanvi de beacutens entre aquests dos herois enemics slsquoexplica en Hom Il VII 303 A
meacutes a meacutes eacutes inevitable que aquest passatge sofocliagrave no ens recordi llsquoencara meacutes conegut episodi de la
Iliacuteada en quegrave el troiagrave Glauc i el grec Diomedes es reconeixen com a hostes i slsquointercanvien les armes
(Hom Il VI 119-236) 21
IRIARTE (2007 202) 22
S Ph 242 i 923-924 23
Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i GARCIacuteA GUAL (2012 79-84) Euriacutepides va escriure una tragegravedia
titulada Crisip de la qual nomeacutes conservem cinc fragments breus en la qual va tractar tal temagravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
11
seus mals i no Zeus Xeacutenios (laquoApolmiddotlo ha estat Apolmiddotlo amics llsquoautor dlsquoaquestes males
sofrences mevesraquo)24
En efecte en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles llsquooracle que arriba
a les orelles de Laios segons el qual el seu fill cometragrave parricidi i incest es presenta com
un cagravestig infligit per la divinitat sense un motiu concret25
Pel que fa a la xeniacutea laquoen sentit ampliraquo podem considerar-la un costum molt difoacutes
entre els grecs una pragravectica de respecte infringible envers el visitant estranger que
podia arribar en un indret determinat en qualitat de suplicant ndashcom llsquoEgravedip de llsquoEgravedip a
Colonos com veurem meacutes endavant El ritu de la suacuteplica consistia a portar a la magrave
rames dlsquoolivera o de llorer lligats amb fils de llana i buscar la proteccioacute dlsquoun altar com
a indret sagrat completament inviolable A meacutes a meacutes tota suacuteplica formal anava sovint
acompanyada dlsquouns gestos simbogravelics determinats com ara agafar la magrave de la persona
suplicada o abraccedilar-li els genolls Si beacute no tots els qui suplicaven (privadament o
puacuteblica) eren estrangers arribats en terres forasteres26
la figura del suplicant (ἱθέηεο) i la
de llsquoestranger (μέλνο) apareixen molt lligades en la literatura grega
Pels camins i rutes mariacutetimes del moacuten grec la gent viatjava amunt i avall per buscar
beacutens tan diversos com la saviesa el plaer el guany llsquoajut diviacute o la glograveria27
Perograve tambeacute
hi havia el cas dels que podriacuteem anomenar laquoviatgers forccedilatsraquo atesos els nombrosos
desterrats ndashcom ara Egravedipndash que es veien obligats a abandonar casa seva i les seves
ciutats Trobant-se fora de les seves poacuteleis (πόιεηο) polislsquo dlsquoorigen els grecoparlants
es consideraven entre ells xeacutenoi (μέλνη) pel fet de ser forasters que compartien una
mateixa llengua i uns costums semblants (estranger poliacutetic) ara beacute els que no eren
grecoparlants eren anomenats a banda de xeacutenoi baacuterbaroi (βάξβαξνη) bagraverbarslsquo terme
format a partir dlsquoonomatopeies que sobretot en ressaltava les diferegravencies linguumliacutestiques
(estranger egravetnic)28
24
S OT 1329-1330 25
Segons Egravesquil i Euriacutepides aquest oracle tambeacute revelaria que llsquoengendrament dlsquoEgravedip comportaria tot un
seguit de terribles desgragravecies que ensorrarien el casal reial de Tebes 26
Creont essent rei de Tebes arriba a adoptar la postura del suplicant quan intenta evitar que Hegravemon el
seu fill se suiumlcidi (S Ant 1230) Egravedip com a rei de Tebes slsquoadona que els seus conciutadans slsquohan
presentat davant el seu casal com a suplicants perquegrave amb llsquoajuda dels deacuteus esvaeixi la pesta que assola
la ciutat (S OT 1-13 142-143) Iocasta explica que el criat reial que va sobreviure a llsquoassalt en quegrave va
morir Laios essent rei de Tebes en veure que Egravedip havia obtingut el govern de la ciutat va demanar-li
agafant-li les mans en actitud de suplicant que llsquoenvieacutes al camp ben lluny dels murs de Tebes (S OT
758-764) Iocasta porta la branca dels suplicants amb les seves garlandes de llana perquegrave Apolmiddotlo
deslliuri la ciutat de la impuresa (S OT 911-923) i el mateix Egravedip tambeacute esdeveacute un suplicant
(πξνζηξέςνκαη) davant el seu cunyat Creont perquegrave dlsquouna banda tributi els funerals deguts a la seva
esposa difunta i de llsquoaltra el desterri de la ciutat com a impur que eacutes (S OT 1446-1450) 27
IRIARTE (2007 203) 28
Per a aquest punt vegeu principalment SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En Sogravefocles llsquoesmentada reina
liacutedia Ogravemfale (S Tr 252) eacutes anomenada bagraverbara com a no grecoparlant en canvi essent tots tres frigis
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
12
De fet des de sempre llsquoespai del Mediterrani havia afavorit el contacte entre
famiacutelies ciutats i civilitzacions perograve amb la creacioacute del port dlsquoAtenes a llsquoegravepoca
clagravessica a la zona del Pireu la ciutat va esdevenir el major centre econogravemic i cultural
del moacuten conegut Com a resposta a aquest fet el govern atenegraves va emprendre mesures
fegraverries per controlar els nombrosos estrangers que hi arribaven dlsquoentre les quals cal
destacar sobretot la llei del 451 aC promulgada per Pegravericles segons la qual nomeacutes es
considerava ciutadagrave dlsquoAtenes el qui fos nascut de pare i mare atenesos i establia que per
tenir una descendegravencia legiacutetima quedava totalment prohibit el matrimoni legal amb
estrangers cosa que va accentuar les diferegravencies existents ja en llsquoegravepoca arcaica entre
llsquoestatus dels ciutadans i el dels estrangers que no podien ser propietaris de terres ni de
beacutens immobles ni tenir acceacutes a la justiacutecia Tanmateix selsquon continuaven celebrant
dlsquounions dlsquoaquesta mena (eacutes a dir amb estrangers) i conveacute senyalar que si en llsquoegravepoca
arcaica hi havia hagut una gran quantitat de matrimonis mixtos normalment entre un
home que restava en el seu lloc dlsquoorigen i una dona estrangera ndashpromoguts com a llaccedilos
dlsquounioacute entre famiacutelies nobles de ciutats diferents equivalents als creats per la institucioacute de
la xeniacuteandash la pragravectica matrimonial en llsquoegravepoca clagravessica entre un ciutadagrave i una estrangera
ndashsempre considerada com a talndash29
servia per fer meacutes estret el cercle dels autegraventics
ciutadans els homes atenesos
Amb el desenvolupament de la poacutelis el terme poliacutetes va passar a ser llsquooposat del de
xeacutenos i llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea dlsquoagravembit privat a partir del segle VI aC va
integrar-se progressivament en la institucioacute de la proxeniacutea dlsquoagravembit puacuteblic eacutes a dir
regulada per la mateixa poacutelis de manera que tal institucioacute en certa manera
representava llsquoevolucioacute de llsquoaltra adaptada als canvis poliacutetics del moment ategraves que
dlsquoacords privats entre les classes benestants encara nlsquohi havia30
De fet la proxeniacutea
(πξνμελία) va ser una nova forma dlsquohospitalitat que va sobrepassar el simple pacte
privat entre dos ciutadans nobles ategraves que va ategravenyer el grau de pacte poliacutetic entre una
ciutat i un estranger el proacutexenos (πξόμελνο) proxenlsquo designat per llsquoEkklesiacutea
(Ἐθθιεζία) Assemblealsquo El proxen era un ciutadagrave (sovint de classe benestant) que
(i per tant tampoc grecoparlants) Hesiacuteone mare de Teucre (S Aj 1289) i llsquoavi patern dels Atrides
Pegravelops (S Aj 1292) soacuten considerats bagraverbars perograve la filla de Tagravental Niacuteobe eacutes nomeacutes designada com a
estrangera (S Ant 824-825) 29
Perquegrave era una dona dlsquoorigen aristocragravetic que havent-se unit en matrimoni amb un ciutadagrave atenegraves no
tenia el dret de ciutadania com generalment tot estranger i com a dona no podia intervenir en la poliacutetica
ni votar perograve siacute que podia participar en la vida puacuteblica de la ciutat Nlsquoeacutes exemple llsquohetera estrangera
Aspagravesia de Milet segona esposa de Pegravericles que colmiddotlaborava en cercles intelmiddotlectuals i artiacutestics atenesos
(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005 589-560)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
13
generalment residia a la seva ciutat dlsquoorigen (grega o no) des dlsquoon seguint les
obligacions imposades pels decrets de proxeniacutea representava la ciutat estrangera que li
havia concedit tal tiacutetol i nlsquoacollia i protegia els qui en provenien dlsquoaltra banda era un
estranger amb privilegis honoriacutefics en la ciutat que li havia atorgat aquesta funcioacute com
ara arribar a esdevenir hoste especial de la seu del poder executiu dlsquoaquella ciutat estat
el Pritaneu i a partir del segle IV aC fins i tot podia tenir-hi terres i beacutens immobles
sense ser-ne ciutadagrave (ἔγθηεζηο)31
A banda perograve de la institucioacute de la proxeniacutea per a la integracioacute dels estrangers a
llsquoAtenes clagravessica hi havia tambeacute la metoikiacutea (κεηνηθία) que definia llsquoestatus dlsquoun
estranger resident el meacutetoikos (κέηνηθνο) meteclsquo aixiacute com nombrosos privilegis
orientats a afavorir la frequumlentacioacute de la ciutat dlsquoAtenes per part dlsquoestrangers i garantir
la seva seguretat i la dels seus beacutens com ara el de la isoteacuteleia (ἰζνηέιεηα) que definia la
condicioacute de llsquoisoteleacutes (ἰζνηειήο) i que consistia en la completa igualacioacute fiscal amb el
ciutadagrave32
Dlsquouna banda la institucioacute de la metoikiacutea regulava les relacions dlsquouna polis
amb aquell estranger que a diferegravencia de llsquoestranger de pas privat de drets i amb el
proxen ndashen cas que nlsquohi hagueacutes de la seva poblacioacutendash com a uacutenic recurs despreacutes de
passar un mes sencer en la polis que llsquohavia acollit decidia establir-hi el seu domicili
habitual i havent esdevingut metec pagava una taxa de caragravecter personal i obtenia una
segraverie de drets civils perograve no poliacutetics fos quin fos el seu origen cultural o econogravemic33
De llsquoaltra la isoteacuteleia era un privilegi heretable de pares a fills com el de proxen que
les polis podien concedir a llsquoestranger resident el metec sovint comerciant i que
llsquoigualava fiscalment al ciutadagrave que estava exempt de les taxes dlsquoimportacioacute i
exportacioacute de mercaderies Aixiacute i tot el privilegi meacutes gran que una polis grega com
Atenes podia atorgar a un estranger era concedir-li la ciutadania eacutes a dir naturalitzar-lo
com a ciutadagrave pels serveis prestats a la ciutat a traveacutes dlsquouna votacioacute especial de
llsquoAssemblea
31
IRIARTE (2007 205-206) La figura del proxen era dlsquoalguna manera semblant a la dels actuals
ambaixador i cogravensol perograve amb la diferegravencia que el proxen defensava des del seu lloc residegravencia els
interessos dlsquouna ciutat que no era la seva (BASLEZ 2008 373) El conegut general atenegraves Alcibiacuteades era
proxen dels ciutadans espartans a Atenes (IRIARTE 2007 205) 32
Per a aquesta quumlestioacute vegeu llsquointeressant article de GINESTIacute ROSELL (2013) Llsquoespecialista hi repassa
detalladament els diferents graus dlsquointegracioacute dels estrangers en la polis a partir de la informacioacute aportada
per les inscripcions funeragraveries ateneses 33
Els metecs eren homes lliures domiciliats a llsquoAgravetica que es dedicaven al comerccedil i a la induacutestria
artesana encara que tambeacute nlsquohi havia que tenien professions liberals No tenien perograve el dret de
ciutadania aixiacute com tampoc els seus fills almenys fins a la tercera generacioacute de residegravencia en la mateixa
polis Molts dels intelmiddotlectuals meacutes notables dlsquoAtenes eren metecs com ara llsquoorador Liacutesias fill dlsquoun
metec vingut de Siracusa a Siciacutelia o el filogravesof Aristogravetil oriuumlnd dlsquoEstagira a la peniacutensula Calciacutedica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
14
Pel que fa a les set tragegravedies conservades de Sogravefocles que reflecteixen algunes de les
inquietuds politicosocials de llsquoAtenes clagravessica eacutes important subratllar que tant en les del
cicle troiagrave com en la del cicle dlsquoHegraveracles tot i que secundagraveriament apareix
exemplificada la institucioacute de la xeniacutea restringida (dlsquoegravepoca arcaica principalment)
entesa com a acords privats entre membres de famiacutelies aristocragravetiques (gregues o no)
per a llsquoacollida reciacuteproca en cas de necessitat meacutes progravepia dlsquouna realitat prejuriacutedica ndasha la
qual tanmateix ni llsquoautor ni la seva obra no pertanyen En canvi en les del cicle tebagrave
dlsquouna banda queda particularment testimoniada la institucioacute de la xeniacutea laquouniversalraquo i
de llsquoaltra es fan visibles certs procediments juridicopoliacutetics per a llsquoacollida i la
integracioacute dels estrangers meacutes propers a llsquoegravepoca clagravessica la de Sogravefocles com ara la
metoikiacutea encara que es tracti dlsquounes tragegravedies que desenvolupen un mite ndashel dlsquoEgravedip i la
seva descendegravenciandash que es remunta fins al temps dlsquoHomer En efecte doncs en aquest
cas llsquoautor es va voler servir del mite per tal de tractar quumlestions dlsquoactualitat com ara la
de la condicioacute de llsquoestranger
13 Estat de la quumlestioacute
Nombroses soacuten les edicions i les traduccions que slsquohan fet de les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles des de principis del segle XX aixiacute com de tota llsquoobra completa tant la
conservada com la que nomeacutes ens ha arribat fragmentagraveriament Llsquoedicioacute i traduccioacute que
nosaltres seguim en aquest estudi eacutes la que va fer-ne Carles Riba (1893-1959) per a la
Fundacioacute Bernat Metge publicada a Barcelona entre els anys 1951 i 196434
Com eacutes
logravegic doncs tambeacute soacuten abundants els comentaris i els estudis del teatre de Sogravefocles
dlsquoaquests darrers en citem els meacutes significatius (ordenats per ordre de publicacioacute)
REINHARDT (2010)35
SEGAL (1981) i ORMAND (2012) sobre llsquoobra completa i
BLUNDELL (1993) VIDAL-NAQUET (2002) WILSON (2004) i MARKANTONATOS (2007)
sobre la tragegravedia de llsquoEgravedip a Colonos concretament la temagravetica principal de la qual eacutes
34
Vegeu llsquoapartat 4 Carles Riba va traduir-les totes set en prosa acompanyades dlsquoestudis preliminars i
notes aclaridores a peu de pagravegina en un total de quatre volums bilinguumles (greccatalagrave) que formen part de
la colmiddotleccioacute laquoEscriptors Grecsraquo de la Fundacioacute Bernat Metge Per la seva importagravencia les tres tragegravedies
del cicle tebagrave van ser aplegades en un sol volum que nomeacutes en conteacute la traduccioacute catalana publicat el
2009 entre llsquoEditorial Alpha i Edicions 62 Hi ha dlsquoaltres traduccions al catalagrave posteriors de les tragegravedies
de Sogravefocles perograve ens hem estimat meacutes fer uacutes de les de Riba perquegrave eacutes llsquouacutenic que va traduir-les i editar-les
totes set 35
El treball de Karl Reinhardt va veure la llum per primera vegada el 1933 Llsquoedicioacute que citem aquiacute
perograve eacutes la que en conteacute la traduccioacute al castellagrave publicada per llsquoEditorial Gredos (vegeu llsquoapartat 4)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
15
llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger en terra forastera Quant al tractament del mite
dlsquoEgravedip en les tragegravedies sofoclianes cal fer esment dels estudis de RUIPEacuteREZ (2006) i de
GARCIacuteA GUAL (2012)
Pel que fa a llsquoestudi de la condicioacute de llsquoestranger en llsquoantiga Gregravecia conveacute
anomenar dlsquouna banda els articles de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) i dlsquoIRIARTE (2007)
per a una visioacute general perograve exhaustiva sobre la figura de llsquoestranger i llsquoextens estudi
de BASLEZ (2008) sobre el moacuten de llsquoestrangeria des dlsquoegravepoca arcaica fins a egravepoca
helmiddotleniacutestica i de llsquoaltra les aproximacions dlsquoestudiosos a la xeniacutea grega (i els diversos
aspectes que slsquohi relacionen) en el mite sobretot a traveacutes de la tragegravedia dlsquoentre les
quals cal destacar les de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 2007a i 2007b) ndashper a llsquoOdissea la
Iliacuteada i el mite dlsquoEgravedip respectivamentndash les dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007 i 2008) ndashper a les
euripidees Hegravecabe i Ifigenia entre els taures respectivamentndash la de TZANETOU (2012)
ndashper a les laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquondash36
els diferents articles recents
dlsquoespecialistes que tracten sobre la progressiva institucionalitzacioacute de les relacions entre
les polis gregues i els estrangers nouvinguts a partir de llsquoestudi de les fonts no nomeacutes
literagraveries sinoacute tambeacute epigragravefiques inclosos dins SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN
(2013) i la de VOELKE (2014) ndashper a la Medea euripidea
14 Interegraves i objectius de lrsquoestudi
Encara que les tragegravedies tebanes de Sogravefocles (sobretot llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip rei) siguin
algunes de les peces teatrals de llsquoantiga Gregravecia meacutes estudiades la temagravetica que ens
ocupa en aquest estudi no ha estat gaire tractada per part dels estudiosos en llsquoanagravelisi del
sentit uacuteltim del teatre sofocliagrave Eacutes per aquesta raoacute que considerem que llsquoaproximacioacute
que presentem pot ser molt interessant des del punt de vista de llsquoestrangeria i el contacte
entre poblacions al segle V aC com a quumlestions socials culturals religioses poliacutetiques i
juriacutediques que apareixen reflectides en la literatura grega dlsquoaquella mateixa egravepoca
Amb llsquoestudi conjunt de les tres tragegravedies del cicle tebagrave de Sogravefocles com a
testimonis indirectes de certs factors socials podem adonar-nos de com dlsquoimportants
eren la ciutat dlsquoAtenes la democragravecia i la religiositat per al nostre autor De fet Tebes
contraposada a llsquoacollidora i piadosa Atenes de Sogravefocles apareix a grans trets
36
Denominacioacute emprada per la mateixa especialista i utilitzada per nosaltres mateixos en llsquoapartat 23
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
16
representada negativament perograve tant si llsquoaccioacute transcorre a la beogravecia Tebes (com en
llsquoAntiacutegona i en llsquoEgravedip rei) com a llsquoagravetica Atenes (com en llsquoEgravedip a Colonos) les lleis
dlsquoambdoacutes indrets recorden les de la democragravecia atenesa no sempre plaents a Sogravefocles
ategraves que tot i que era un demogravecrata convenccedilut certament no nlsquoera un de radical com
Pegravericles37
Tanmateix pel que sembla tant els ciutadans tebans com els atenesos soacuten
conscients de llsquohospitalitat que sancionada per la mateixa divinitat han de procurar als
estrangers com Egravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute indefugible protagonista
dlsquoun dels mites meacutes antics i coneguts que llsquoautor va voler reelaborar reinterpretar i fins
i tot dlsquoalguna manera traslladar a la Gregravecia del seu temps Tots aquests punts
relacionats meacutes o menys directament amb llsquoestrangeria soacuten els que pretenem demostrar
en aquesta nova aportacioacute al camp de la interpretacioacute del gegravenere tragravegic a llsquoAtenes
clagravessica
15 Agraiumlments
Expressem aquiacute el nostre agraiumlment a la Dra Marta Oller Guzmaacuten professora i
investigadora de llsquoAgraverea de Filologia Grega del Departament de Ciegravencies de llsquoAntiguitat
i de llsquoEdat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona per haver acceptat de dirigir aquest Treball de Fi de Grau i per la seva ajuda
en tot moment durant el proceacutes de realitzar-lo tant pel que fa a la cerca i la tria de la
bibliografia meacutes adequada per elaborar-lo com als comentaris fets i les esmenes
pertinents
Tambeacute volem donar les gragravecies als nostres pares pel seu suport incondicional no
nomeacutes en el moment de portar a terme aquest projecte dlsquoinvestigacioacute sinoacute tambeacute durant
tot el periacuteode de quatre anys que han durat els nostres estudis superiors universitaris (el
Grau dlsquoEstudis de Catalagrave i de Clagravessiques)
37
Per a llsquoactivitat ciacutevica de Sogravefocles vegeu CASTELLANOS I VILA (2012b 7-11)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
17
2 Lrsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21 En lrsquoAntiacutegona
Per ordre dlsquoantiguitat podem afirmar que llsquoAntiacutegona (Ἀληηγόλε) eacutes la tercera tragegravedia
meacutes antiga de Sogravefocles que conservem ategraves que molt probablement va ser
representada el 441 aC i doncs escrita un o dos anys abans Gragravecies al gran egravexit que va
tenir Sogravefocles va ser nomenat estrateg al costat de Pegravericles en les guerres de Samos38
encara que en la tragegravedia no hi aparegui cap mena de glorificacioacute de la ciutat dlsquoAtenes
com en llsquoEgravedip a Colonos De fet en llsquoAntiacutegona el factor sociojuriacutedic de llsquoestrangeria no
slsquohi esmenta perograve eacutes interessant fer-hi una aproximacioacute per entendre les tragegravedies
tebanes en el seu conjunt
Temagraveticament eacutes la darrera de les tragegravedies tebanes perograve cronologravegicament eacutes la
primera del cicle tebagrave que va compondre Sogravefocles per donar un final del tot original a la
desventurada nissaga dels Labdagravecides39
I a diferegravencia de les altres dues no nomeacutes teacute
un uacutenic protagonista Egravedip que domina tota llsquoaccioacute sinoacute dos que soacuten Antiacutegona en la
primera part (fins al v 943) i Creont en la segona part (fins al final de la peccedila)40
En
efecte la tragegravedia presenta el conflicte que sorgeix entre Creont rei de Tebes i la seva
neboda materna Antiacutegona per si Polinices ha de ser o no enterrat Creont considerant-
lo un traiumldor de la pagravetria41
decreta que resti insepult Antiacutegona en canvi atenta a deures
superiors de caragravecter diviacute decideix contravenir llsquoordre perquegrave aixiacute llsquoagravenima del seu
germagrave pugui entrar a llsquoHades i trobar el repograves etern Nomeacutes eacutes advertida de les possibles
consequumlegravencies dels seus actes42
per part de la seva germana Ismene que al seu costat
38
LESKY (1969 299-300) i CASTELLANOS I VILA (2012a 9) 39
Sembla que Sogravefocles aixiacute com Egravesquil i Euriacutepides en tractar el tema dels fills dlsquoEgravedip ignorava la
llegenda beogravecia explicada en el poema egravepic dlsquoegravepoca arcaica avui perdut intitulat Epiacutegons que donava un
fill Tersandre a Polinices i un altre Laodamant a Etegraveocles Ara beacute eacutes innegable que la tragegravedia dels Set
contra Tebes dlsquoEgravesquil del 467 aC va influenciar Sogravefocles a llsquohora dlsquoescriure llsquoAntiacutegona sobretot pel
que fa a la lluita fratricida a mort entre Polinices i Etegraveocles (vegeu llsquoapartat 11) 40
Els especialistes acostumen a colmiddotlocar llsquoAntiacutegona (AntiacutegonaCreont) al costat de llsquoAiant
(AiantTeucre) i les Traquiacutenies (DeianiraHegraveracles) atesa llsquoestructura diacuteptica que presenta 41
A causa del seu atac deslleial a Tebes parcialment justificable perquegrave el seu germagrave Eteogravecles no havia
volgut cedir-li el poder quan li pertocava al cap dlsquoun any i llsquohavia expulsat de la ciutat Polinices havia
pogut portar a terme llsquoassalt gragravecies a llsquoajuda de sis aliats guerrers povinents dlsquoArgos ciutat en la qual
slsquohavia casat amb Argia la filla del rei Adrast 42
En efecte Creont imposa un cagravestig exemplar per als infractors del dret puacuteblic lapidacioacute puacuteblica a
llsquoacrogravepolis (S Ant 21-38) i no fora de la ciutat com era costum per evitar llsquoespecial impuresa que
comportava (vegeu Hdt IX 5) Tanmateix a llsquohora dlsquoimposar efectivament el cagravestig Creont oblida (o
canvia potser per temor del cagravestig diviacute) el decret i fa recloure Antiacutegona la culpable en un sepulcre
perquegrave mori dlsquoinanicioacute (S Ant 773-776)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
18
representa la noia atenesa normal i tiacutemida la feblesa conscient de la qual no la porta en
cap moment a condemnar moralment Antiacutegona43
Finalment la piadosa desobediegravencia
de la protagonista ndashdisposada a acceptar el seu destiacute amb fermesa per donar una lliccediloacute
poliacutetica de justiacutecia al poble tebagravendash porta per a ella la mort i per a Creont tot i haver estat
avisat per llsquoendeviacute cec Tiregravesias44
el desastre en els qui meacutes estima (el seu fill Hegravemon
promegraves dlsquoAntiacutegona i la seva esposa la reina Euriacutedice) i la seva progravepia destruccioacute cosa
que fa que el corifeu clogui la peccedila teatral afirmant melodramagraveticament com a
sentegravencia final que laquocal no eacutesser impiu amb els deacuteus perquegrave els grans mots dels inflats
per llsquoorgull pels grans cops amb quegrave els paguen ensenyen amb la vellesa a tenir
senyraquo45
Els criacutetics han considerat que aquesta tragegravedia representa la lluita entre les lleis
naturals instaurades pels deacuteus no escrites perograve vagravelides des de sempre representades
per Antiacutegona i les lleis humanes dictades per un home Creont que respon a uns
impulsos provocats per un fet concret per una situacioacute determinada46
per la qual cosa el
mot llei (λόκνο) apareix setanta-quatre vegades De fet slsquoha volgut veure sense cap
mena de base real un retrat de Pegravericles en el personatge de Creont de llsquoAntiacutegona47
I eacutes
que Sogravefocles tenia una idea molt clara del que era per ell la polis (o ciutat estat) tal com
queda perfectament expressat en tot llsquoAntiacutegona una comunitat de ciutadans i no pas un
territori propietat dlsquoun home sol fet que ja implica necessagraveriament un regravegim democragravetic
i doncs llsquoobligacioacute de tots els ciutadans de participar en el funcionament dlsquouna ciutat
que ha de tenir una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis
divines que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat i menys per les lleis
injustes que emanen del caprici dlsquoun sol home com slsquoesdeveacute en el cas de Creont que
cau en la hybris (ὕβξηο) desmesuralsquo48
que el porta a llsquoatecirc (ἄηε) ruiumlnalsquo Tanmateix
per aquest personatge el seu edicte eacutes una llei justa que no pot ser desobeiumlda per ninguacute
43
El seu caragravecter eacutes el que el puacuteblic atenegraves possiblement considerava que li esqueia per natura Es tracta a
meacutes a meacutes dlsquoun personatge el dlsquoIsmene que eacutes molt semblant al de Crisogravestemis que en llsquoElectra
mostrant-se prudent refusa participar en el crim tramat pels seus germans Electra i Orestes En efecte
aconsellats pel deacuteu Apolmiddotlo pretenen assassinar la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist per
haver donat mort a Agamegravemnon el seu pare en arribar de la Guerra de Troia a Micenes Ara beacute
llsquoelement meacutes important que diferencia el personatge dlsquoAntiacutegona del dlsquoElectra eacutes el que fa mourelsquols ategraves
que mentre que en llsquoAntiacutegona el que mou llsquoheroiumlna eacutes llsquoamor en llsquoElectra el motor de llsquoaccioacute soacuten
clarament llsquoodi i el desig de venjanccedila 44
S Ant 988-1090 45
S Ant 1349-1353 46
CASTELLANOS I VILA (2012b 18) 47
Fins i tot tambeacute en el dlsquoEgravedip de llsquoEgravedip rei (CASTELLANOS I VILA 2012a 10) 48
Provocada a causa del fet de considerar-se orgullosament superior als deacuteus
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
19
i en el moment dlsquoexposar-la davant el poble de Tebes49
al puacuteblic atenegraves que
presenciava llsquoescena des de la graderia per la seva nocioacute de llei com a regla riacutegidament
imposada i justament obeiumlda segurament li devia fer llsquoefecte almenys llavors que
Creont parlava com cal i gairebeacute democragraveticament ategraves que el cor format per uns
ancians antics consellers dlsquoEgravedip en representacioacute dels ciutadans de Tebes sembla
prestar-li el seu suport incondicional primerament50
Perograve Antiacutegona ndasha qui el poble de
Tebes tal com explica Hegravemon a Creont acaba fent costat51
com probablement tambeacute el
puacuteblic atenegraves que gaudia de la tragegravediandash com que en tot moment tracta la interdiccioacute
de Creont com una mera laquoproclamacioacuteraquo52
precisa quines soacuten per ella les veritables lleis
perquegrave al seu entendre ndashi al de Sogravefoclesndash cap deure ciacutevic ni cap precepte poliacutetic per beacute
que asseguri llsquoordre de la polis no poden prevaler per sobre de les lleis no escrites
immutables i eternes dels deacuteus53
com ara la que constituiumla llsquoamor familiar que obligava
els vius a tributar honres fuacutenebres als seus i a enterrar-los degudament
Cal remarcar que llsquohospitalitat era com llsquoanterior comentat suara un altre dels
deures ancestrals imposats pels deacuteus54
si beacute en aquesta tragegravedia no selsquon parla ategraves que
representa que el pare dlsquoAntiacutegona el viatger Egravedip sempre amb la condicioacute dlsquoestranger
ja ha cessat la seva vida en territori atenegraves despreacutes de ser expulsat de Tebes Ara beacute pel
que es despregraven dels diagravelegs entre els personatges de llsquoAntiacutegona55
quan escrivia aquesta
tragegravedia Sogravefocles encara no pensava que un dia en llsquoEgravedip a Colonos faria acollir el seu
Egravedip pels deacuteus en una mort misteriosa voltada dlsquohonor sagrat a llsquoAgravetica Aixiacute doncs en
aquest cas el dramaturg atenegraves va decantar-se per seguir la tradicioacute egravepica que feia morir
Egravedip a Tebes durant una guerra contra els seus veiumlns de la ciutat beogravecia dlsquoOrcogravemenos
(Ergiacute i els miacutenies o argonautes) i no al dem atenegraves de Colonos sense haver hagut de
patir cap exili doloroacutes
49
S Ant 162-210 50
S Ant 211-222 51
S Ant 692-706 52
S Ant 27 32 34 450 i 454 Al seu entendre laquola Justiacutecia que habita amb els deacuteus subterranis no ha
fixat entre els homes unes lleis com aquestaraquo (v 451-452) Segons Hesiacuteode (Op 256-262) quan els
humans insulten Dice (o Justiacutecia) amb els seus actes ella aconsegueix del seu pare Zeus deacuteu legislador i
exigent que els ho faci pagar 53
S Ant 450-470 Concretament en aquest passatge la protagonista utilitza el mot λόκηκα (costumslsquo
lleislsquo) per referir-se a les lleis divines (v 455) el garant de les quals eacutes el mateix Zeus 54
Hesiacuteode (Op 327-334) ja nlsquoenumera uns quants dlsquoentre els quals el de llsquohospitalitat Segons el poeta
si alguacute actua amb infagravemia amb un suplicant o amb un hoste Zeus slsquoirrita i li infligeix un cagravestig ben dur
com slsquoescau al seu acte comegraves injustament 55
Sobretot en els v 49-57 de la tragegravedia
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
20
22 En lrsquoEgravedip rei
LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de
Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va
agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser
classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb
una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva
representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data
hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la
pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de
Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56
Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles
temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu
antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera
que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que
conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la
seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que
tothom menys Iocasta acaba acceptant57
En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha
tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no
ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58
la seva integracioacute en la ciutat
representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat
Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a
Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble
premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i
llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu
per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes
56
CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57
Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei
que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De
fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents
dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58
En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes
aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i
castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues
famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del
Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
2
Imatge de la portada
Jean-Antoine-Theacuteodore GIROUST Oedipus at Colonus 1788 Dallas Museum of Art EUA
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
3
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπηζηάκελ
μέλνλ παξlsquo ἀζηνῖο ὡο δηαηηᾶζζαη ρξεώλ
laquoNo jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les
millors raons per a fer-ho no sense el permiacutes del
cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute
ans sabria beacute com cal que es comporti un estranger
entre ciutadansraquo
(S OC 924-928)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
4
IacuteNDEX
1 Introduccioacute 5
11 El teatre de Sogravefocles i el cicle tebagrave 5
12 La xeniacutea en llsquoantiga Gregravecia i el seu reflex en el drama sofocliagrave 7
13 Estat de la quumlestioacute 14
14 Interegraves i objectius de llsquoestudi 15
15 Agraiumlments 16
2 Llsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles 17
21 En llsquoAntiacutegona 17
22 En llsquoEgravedip rei 20
23 En llsquoEgravedip a Colonos 26
3 Conclusions 37
4 Bibliografia 40
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
5
1 Introduccioacute
11 El teatre de Sogravefocles i el cicle tebagrave
Sogravefocles el segon gran tragravegic dlsquoAtenes nascut al dem de Colonos el 496 aC i mort
noranta anys meacutes tard el 406 aC en la mateixa localitat va ser un gran innovador
teatral1 encara que va adquirir uns grans coneixements de la tegravecnica dramagravetica gragravecies a
Egravesquil el seu antecessor El seu geni creador queda palegraves en tota la seva obra que eacutes a
meacutes a meacutes reveladora del seu propi ideari basat en tres punts cabdals Atenes la
religiositat i la democragravecia2 En primer lloc va augmentar el nombre dlsquoactors de dos a
tres aixiacute com el de coreutes de dotze a quinze que van acabar assumint el paper de
quasi quart actor Dlsquoaltra banda Sogravefocles va abandonar la composicioacute de trilogies
formades per tres tragegravedies enllaccedilades temagraveticament sovint amb llsquoafegitoacute dlsquoun drama
satiacuteric ndashcom Els sagravetirs rastrejadors que eacutes llsquouacutenic que ens nlsquoha pervingutndash per passar a
escriure tragegravedies independents Tanmateix per les fonts sabem que la tragegravedia
Triptogravelem ndashdatada del 468 aC i de la qual nomeacutes conservem fragmentsndash formava part
dlsquouna trilogia cosa que vol dir que almenys en devia confeccionar alguna sobretot al
comenccedilament de la seva produccioacute literagraveria Ara beacute meacutes aviat va escriure tragegravedies
independents unides per la temagravetica tractada com eacutes el cas de llsquoAntiacutegona llsquoEgravedip rei i
llsquoEgravedip a Colonos que tracten diversos episodis de llsquoanomenat cicle tebagrave perograve van ser
escrites independentment llsquouna de llsquoaltra i amb molts anys de diferegravencia
Una quumlestioacute important de la creacioacute de Sogravefocles eacutes la tegravecnica literagraveria emprada en les
seves tragegravedies els dos aspectes meacutes importants de la qual soacuten dlsquouna banda
llsquoanomenada ironia tragravegica ndashmolt utilitzada en llsquoEgravedip reindash que consisteix en una
ambiguumlitat semagraventica per la qual un personatge fa unes afirmacions que contenen la
veritat o la declaracioacute del seu proper desastre sense que en tingui consciegravencia mentre
que llsquoespectador (o el lector) nlsquoeacutes plenament conscient i de llsquoaltra llsquoetopeia que
consisteix en la descripcioacute del caragravecter dels personatges a traveacutes dels diferents diagravelegs
que mantenen al llarg dlsquouna peccedila teatral
Llsquoobra sofocliana ndashmolt especialment llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip reindash per la seva bellesa i
originalitat ha esdevingut amb el pas del temps el paradigma de la tragegravedia grega
1 Les innovacions que Sogravefocles va introduir en les seves obres va justificar-les ell mateix en un tractat
avui perdut perograve que sabem que va escriure intitulat Sobre el cor (CASTELLANOS I VILA 2012a 12
2012b 12) 2 CASTELLANOS I VILA (2012b 9-15)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
6
agravetica perograve el reconeixement ja li va arribar de la part dels seus contemporanis En
efecte Sogravefocles va ser un escriptor enormement proliacutefic i que va gaudir dlsquoun grau
dlsquoacceptacioacute popular molt elevat Segons les fonts va escriure al voltant de cent vint-i-
tres tragegravedies vint-i-quatre de les quals van meregraveixer el primer premi en els concursos
tragravegics i la resta mai no va baixar del segon lloc Ara beacute tot i el gran nombre de
tragegravedies que se li atribueixen nomeacutes en conservem set de senceres la datacioacute de les
quals eacutes en general forccedila complicada llsquoAiant (entre el 455 i el 450 aC) les Traquiacutenies
(entre el 450 i el 442 aC) llsquoAntiacutegona (441 aC) llsquoEgravedip rei (429 aC) llsquoElectra (entre el
415 i el 411 aC) el Filoctetes (409 aC) i llsquoEgravedip a Colonos (401 aC) Segons el tema
miacutetic tractat es poden agrupar en tragegravedies del cicle dlsquoHegraveracles (les Traquiacutenies) del
cicle troiagrave (llsquoAiant llsquoElectra i el Filoctetes) i del cicle tebagrave (llsquoAntiacutegona llsquoEgravedip rei i
llsquoEgravedip a Colonos)
No obstant aixograve val a dir que el fet que Sogravefocles hagi esdevingut probablement el
tragravegic meacutes apreciat i cegravelebre de llsquoantiguitat clagravessica es deu en gran part a les seves
tragegravedies tebanes (o del cicle tebagrave) I eacutes que encara que tinguem diverses tradicions del
mite dlsquoEgravedip i la seva descendegravencia la versioacute meacutes acceptada i coneguda eacutes la que ens
ofereix Sogravefocles Egravedip allunyant-se de Corint ndashon havia estat adoptat sense saber-ho
pels reis Pogravelib i Megraveropendash a causa dlsquoun oracle degravelfic sobre el seu destiacute mata sense ser-
ne conscient el seu pare biologravegic Laios rei de Tebes en un encreuament de camins
Despreacutes dlsquohaver venccedilut la cruel Esfinx i prenent com esposa la seva progravepia mare
Iocasta la reina viacutedua esdeveacute rei de Tebes Amb ella teacute dos fills (Polinices i Etegraveocles) i
dues filles (Antiacutegona i Ismene) Horroritzat en conegraveixer temps despreacutes tota la veritat
ndashque de fet ja li havia revelat llsquooracle dlsquoApolmiddotlo si beacute enigmagraveticamentndash slsquoarrenca els
ulls de la cara i empregraven el camiacute de llsquoexili fins arribar al dem atenegraves de Colonos Allagrave eacutes
acollit pel rei Teseu troba la mort i compadit pels deacuteus esdeveacute una divinitat protectora
de llsquoAgravetica Abans perograve de morir maleeix doblement els seus dos fills enemistats pel
poder fet que els porta a una mort precoccedil que teacute com a consequumlegravencia el suiumlcidi
dlsquoAntiacutegona i llsquoenderrocament definitiu del casal reial tebagrave
El mite dlsquoEgravedip era conegut des dlsquoantic i en Homer ja apareixien referegravencies a aquest
personatge En llsquoOdissea (XI 271-280) slsquoexplica que Epicasta ndashnom homegraveric per
denominar Iocastandash va ser sense saber-ho esposa del seu propi fill Egravedip perograve els
mateixos deacuteus no van tardar gaire a fer-ho saber a tothom i en la Iliacuteada (XXIII 679-
680) es parla de la tomba dlsquoEgravedip a Tebes cosa que contradiu la versioacute recollida en
llsquoEgravedip a Colonos segons la qual Egravedip hauria estat enterrat a prop dlsquoAtenes Ni Homer
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
7
ni Pausagravenias (IV 3 4 8 8) no consideraven que Egravedip hagueacutes arribat a tenir quatre fills
amb la seva progravepia mare perquegrave els deacuteus nlsquohavien escampat la notiacutecia molt ragravepidament
Aquest punt entroncava amb dlsquoaltres mites antics com ara els recollits pel poema egravepic
de llsquoEdipogravedia que no coneixien llsquoincest i feien fills dlsquoEurigania i no de Iocasta els
descendents dlsquoEgravedip De fet pel que ara sabem el poeta liricocoral Estesiacutecor (s VII-VI
aC) va ser el primer a parlar sobre llsquoincest comegraves entre Egravedip i la seva mare Iocasta
versioacute del mite que va ser seguida pels tragravegics3 Cal dir tambeacute que el predecessor de
Sogravefocles Egravesquil ndashseguint sobretot la tradicioacute que apareixia en la Tebaida llsquoaltre gran
poema egravepic del cicle tebagrave del qual nomeacutes conservem alguns fragmentsndash tambeacute va
tractar el mite dlsquoEgravedip en la seva trilogia tebana formada per les tragegravedies Laios Egravedip i
Set contra Tebes de les quals nomeacutes conservem la tercera i pel drama satiacuteric de
llsquoEsfinx avui perdut Aixiacute mateix Euriacutepides va prendre aquest mite com a tema en les
Feniacutecies datada al voltant del 410 aC En aquest cas la tradicioacute recollida pels altres dos
grans tragravegics sembla que siacute que concorda amb precisioacute amb la versioacute del mite oferta per
Sogravefocles que mostra un Egravedip que sempre eacutes ben acollit pels homes perograve maleiumlt i
rebutjat pels deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo sobretot) almenys primerament fins que se
nlsquoapiaden al final de la seva trajectograveria vital
12 La xeniacutea en lrsquoantiga Gregravecia i el seu reflex en el drama sofocliagrave
Les tragegravedies gregues es representaven en el marc dlsquounes competicions teatrals
organitzades per llsquoEstat i per aquest motiu sovint tractaven sobre diferents aspectes que
eren dlsquointeregraves per a la polis ategraves que tot fent uacutes de mites ben coneguts remetien tant a
quumlestions religioses com poliacutetiques amb la finalitat de mostrar al poliacutetes (πνιίηεο)
ciutadagravelsquo exemples valuosos de diverses situacions amb quegrave podria trobar-se al llarg de
la vida4 No eacutes estrany doncs que un dels motius dramagravetics que apareixen en les
tragegravedies sofoclianes ndashamb meacutes o menys importagravencia segons la peccedila teatralndash sigui la
pragravectica juridicoreligiosa de la xeniacutea (μελία) hospitalitatlsquo5 terme que deriva del mot
xeacutenos (μέλνο) que significa tant hostelsquo com estrangerlsquo forasterlsquo Llsquoambivalegravencia
semagraventica dlsquoaquest mot slsquoevidencia ja des dlsquoegravepoca homegraverica i ambdues accepcions soacuten
3 Sobre aquesta versioacute del mite vegeu RUIPEacuteREZ (2006 103-107)
4 BASLEZ (2008 35-37) i GARCIacuteA MURIEL (2014 28)
5 IRIARTE (2007 197)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
8
indissolubles llsquouna de llsquoaltra en el mateix mot sense que es pugui dir amb claredat quin
dels dos significats va ser el primer6
Presidida i sancionada pel pare dels deacuteus Zeus sota llsquoepiclesi de Xeacutenios (eacutes a dir
laquoProtector dels estrangersraquo)7 llsquohospitalitat va ser una institucioacute essencial en la vida dels
antics grecs probablement des del segon milmiddotlenni aC i la pragravectica dlsquoaquesta
prescripcioacute religiosa (ζέκηο) i norma social tan antiga8 es trobava per damunt de la por
intriacutenseca que podia suposar la primera trobada amb una persona desconeguda ndashno
sempre grata als ulls de tothom Aixiacute en les Traquiacutenies Deianira esposa dlsquoHegraveracles
mostrant-se hospitalagraveria en tot moment fa notar a Licas llsquoherald dlsquoHegraveracles com de beacute
ha tractat llsquoestrangera Iacuteole9 encara que sigui llsquoamant del seu marit que ha vingut des de
llsquoilla dlsquoEubea com a esclava fins a la ciutat tessagravelia de Traquis De fet cal dir que es
tracta dlsquoun motiu literari que destaca en les tragegravedies tebanes (sobretot en llsquoEgravedip rei i en
llsquoEgravedip a Colonos) on el personatge miacutetic dlsquoEgravedip a causa dlsquounes circumstagravencies molt
determinades que li veacutenen imposades pel seu destiacute indefugible eacutes un viatger constant
des que neix fins abans de morir Per tant es veu obligat a integrar-se en unes societats
completament desconegudes per ell (concretament a Tebes primer i despreacutes al dem
atenegraves de Colonos) sense saber com hi seragrave rebut ni acollit10
Ara beacute des dlsquoegravepoca arcaica hi havia dos tipus dlsquohospitalitat per acollir llsquoestranger
ambdoacutes igualment inviolables per no ofendre greument Zeus el pare dels deacuteus i dels
homes el primer documentat sobretot en la Iliacuteada era llsquohospitalitat consistent en una
alianccedila entre dos membres de famiacutelies aristocragravetiques de caragravecter perdurable i que
6 Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En la Iliacuteada la primera accepcioacute eacutes la dominant i en llsquoOdissea ho eacutes
clarament la segona (vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ 2007a i 2004 respectivament) De fet llsquolaquohosteraquo era
llsquoestranger dlsquoorigen aristocragravetic (grec o no) que havia establert una relacioacute dlsquohospitalitat muacutetua
perdurable i heretable amb un membre dlsquouna famiacutelia noble (grega) mentre que llsquolaquoestrangerraquo era la
persona vinguda de fora i per tant estranya a la comunitat familiar (γέλνο) o ciacutevica (νἴθνο) sense fer
distincioacute de la seva procedegravencia cultural econogravemica i social Tal persona podia esdevenir fagravecilment
laquohosteraquo dlsquouna comunitat durant un cert temps sempre que compliacutes amb els paragravemetres de comportament
deguts per ser acollit 7
De fet en llsquoOdissea (IX 270) Zeus ja eacutes caracteritzat com a protector de suplicants (Zeus Hikeacutesios
Ἱθέζηνο Suplicadorlsquo) i dlsquohostes (Zeus Xeacutenios Ξέληνο Hospitalarilsquo) Per aquest motiu Aiant abans de
suiumlcidar-se invoca tot suplicant-lo Zeus Oliacutempic com a Hikeacutesios (S Aj 823-831) 8 La justiacutecia divina era governada per la deessa Temis (Θέκηο) mare de la Justiacutecia (Δίθε) personificacioacute
de la justiacutecia humana (Hes Th 900-903) En llsquoOdissea sobretot perograve tambeacute en la Iliacuteada llsquoacolliment de
llsquoestranger apareix com una prescripcioacute religiosa (ζέκηο ἐζηηλ) i una norma civicosocial de manera que
ultratjar el qui demana hospitalitat eacutes considerat un acte innoble (νὐ θαιόλ) i injust (νὐδὲ δίθαηνλ) ategraves
que suposa faltar al deure cap a una llei divina Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004) (2007a) i (2007b) 9 S Tr 627-628
10 En llsquoOdissea homegraverica un dels poemes grecs meacutes antics ja apareix tractada la temagravetica de
llsquohospitalitat com a deure religioacutes i ciacutevic de la proteccioacute de llsquoestranger Odisseu el protagonista de
llsquoepopeia per retornar a la seva Iacutetaca despreacutes de la Guerra de Troia es veu obligat a fer per designi diviacute
un recorregut de deu anys per diferents indrets on ha dlsquoanar demanant acolliment i ajuda
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
9
passava dlsquouna generacioacute a llsquoaltra per la qual es comprometien a oferir-se proteccioacute i
ajut en cas de necessitat11
i el segon testimoniat agravempliament en llsquoOdissea era
llsquohospitalitat laquoen sentit ampliraquo eacutes a dir aquella que el cap del nucli familiar de
qualsevol estatus econogravemic podia i havia dlsquooferir per no ser innoble ni injust a tot
viatger que es presenteacutes al llindar de casa seva i que la solmiddotliciteacutes adequadament i
paciacutefica12
Segons sembla la institucioacute de la hospitalitat era particularment important
ndashpotser ja des dlsquoegravepoca micegravenicandash en les relacions amb el foraster13
Primerament
limitada nomeacutes als nobles eacutes forccedila versemblant que slsquohagueacutes anat generalitzant amb les
primeres colonitzacions als segles VIII i VII aC atesa la puixant necessitat de confiar
acollir i ser acollit14
i que hagueacutes acabat apareixent doncs llsquoanomenada hospitalitat
laquoen sentit ampliraquo (o laquouniversalraquo o laquosense condicionsraquo) institucioacute amb la qual
llsquoestranger podia arribar a ser acollit com a laquohosteraquo dlsquouna comunitat (familiar o ciacutevica)
durant un espai de temps meacutes o menys llarg
En Sogravefocles trobem diversos exemples dlsquoaquest tipus dlsquoalianccedila tan antiga entre
membres de llsquoaristocragravecia com per exemple Egraveurit (i els seus fills) i Hegraveracles Cegraveix i
Hegraveracles en les Traquiacutenies i Piacutelades i Orestes en llsquoElectra on la protagonista es
lamenta pel fet que el seu pare Agamegravemnon no moriacutes gloriosament a Troia on Ares el
deacuteu de la guerra no va acollir-lo com a laquohosteraquo seu sinoacute que ho fes a Micenes la seva
pagravetria de la magrave de la seva progravepia esposa Clitemnestra i el seu amant Egist15
Podem dir doncs que la xeniacutea entesa com a institucioacute reglamentada era en un
primer temps un pacte dlsquohospitalitat establert entre dues famiacutelies aristocragravetiques
(gregues o no) dlsquouna mateixa ciutat o de ciutats diferents que dlsquouna banda com ja hem
dit no podia ser transgredit16
quumlestioacute que queda ben exemplificada en les Traquiacutenies
on slsquoexplica que Hegraveracles va ser castigat per Zeus a ser venut al mercat dlsquoesclaus de
Liacutedia per haver mort Iacutefit hoste seu despreacutes dlsquohaver rebut ofenses del seu pare Egraveurit rei
dlsquoEcagravelia a Eubea i es va veure obligat a passar tot un any dlsquohumiliant servitud a casa
11
Segons el cicle troiagrave la causa principal de la Guerra de Troia hauria estat el rapte dlsquoHegravelena esposa del
rei espartagrave Menelau per part del troiagrave Paris fill dels reis Priacuteam i Hegravecabe essent hoste de Menelau de
manera que el jove priacutencep hauria transgredit greument el pacte dlsquohospitalitat establert i hauria provocat
la dura guerra de deu anys entre grecs i troians que va tenir com a consequumlegravencia la caiguda de Troia en
mans dels grecs 12
Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004) i (2007a) 13
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b 802) 14
BASLEZ (2008 39) 15
S El 94-102 La mort eacutes entesa aquiacute com un viatge a una terra estrangera on els deacuteus poden oferir
acollida al finat 16
Per a una informacioacute meacutes detallada sobre aquesta quumlestioacute vegeu-ne les aportacions interessants de
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007) i (2008)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
10
de la seva mare Ogravemfale17
I de llsquoaltra implicava reciprocitat fins al punt que el noble
expulsat del seu grup poliacutetic o desterrat de la seva ciutat com que no podia albergar
aquells amb qui havia establert tal pacte tampoc no podia comptar meacutes amb la seva
acollida18
i depenia completament de la bona voluntat del seu amfitrioacute
Aquest concordat dlsquoacolliment reciacuteproc es constituiumla amb llsquointercanvi de laquodons
dlsquohospitalitatraquo (μέληα) com a beacutens de prestigi19
fet que permetia la circulacioacute dlsquoobjectes
de valor entre nobles Aixiacute en llsquoAiant llsquoheroi salamini homogravenim abans de posar fi a la
seva vida amb el glavi que li havia regalat Hegravector pot anomenar sinistrament laquohosteraquo
el seu enemic troiagrave20
A meacutes a meacutes la xeniacutea implicava que hi hagueacutes un cert sentiment
de philiacutea (θηιία) amistatlsquo21
entre ambdues famiacutelies aristocragravetiques (o entre hoste i
amfitrioacute en general) dlsquoaquiacute que en el Filoctetes el protagonista homogravenim de sang
noble com a amic dlsquoAquilmiddotleu sense adonar-se de llsquoengany tramat perquegrave vagi a Troia i
aporti glograveria als grecs amb llsquoarc dlsquoHegraveracles consideri laquohosteraquo seu Neoptogravelem fill
dlsquoAquilmiddotleu que acaba de conegraveixer22
Cal dir que conservem referegravencies tardanes en arguments de tragegravedies i en escolis
aixiacute com en relats de comentaristes i mitogravegrafs que presenten com a causa de les
successives desgragravecies de la nissaga dlsquoEgravedip una transgressioacute per part de Laios dels
deures de llsquoantic pacte dlsquohospitalitat entre famiacutelies de la noblesa Laios havent-se vist
forccedilat a fugir de Tebes a causa de les discograverdies amb els possibles successors al tron de
la ciutat (Amfiacuteon i Zetos) hauria estat acollit al palau de Pegravelops a Elis (al Peloponnegraves)
on havent-se enamorat del seu fill Crisip un jove de bellesa extraordinagraveria llsquohauria
raptat El noi per vergonya slsquohauria suiumlcidat fet que hauria comportat que el seu pare
molt irritat llanceacutes terribles malediccions contra Laios i la seva futura descendegravencia23
Tanmateix sembla que Sogravefocles no es va voler servir dlsquoaquesta variant del mite (o
directament la desconeixia) pel que es despregraven de les seves tragegravedies del cicle tebagrave
Egravedip en llsquoEgravedip rei denuncia el deacuteu complidor dels oracles Apolmiddotlo com a origen dels
17
S Tr 248-283 Licas eacutes qui exposa els fets transcorreguts a Deianira perograve com que slsquoadona que el
crim del seu amo Hegraveracles va contra la mateixa divinitat teacute bona cura dlsquoometre el detall que Iacutefit era el
seu hoste 18
IRIARTE (2007 200-201) 19
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 40-41) i GARCIacuteA MURIEL (2014 33) 20
S Aj 815-823 Llsquointercanvi de beacutens entre aquests dos herois enemics slsquoexplica en Hom Il VII 303 A
meacutes a meacutes eacutes inevitable que aquest passatge sofocliagrave no ens recordi llsquoencara meacutes conegut episodi de la
Iliacuteada en quegrave el troiagrave Glauc i el grec Diomedes es reconeixen com a hostes i slsquointercanvien les armes
(Hom Il VI 119-236) 21
IRIARTE (2007 202) 22
S Ph 242 i 923-924 23
Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i GARCIacuteA GUAL (2012 79-84) Euriacutepides va escriure una tragegravedia
titulada Crisip de la qual nomeacutes conservem cinc fragments breus en la qual va tractar tal temagravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
11
seus mals i no Zeus Xeacutenios (laquoApolmiddotlo ha estat Apolmiddotlo amics llsquoautor dlsquoaquestes males
sofrences mevesraquo)24
En efecte en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles llsquooracle que arriba
a les orelles de Laios segons el qual el seu fill cometragrave parricidi i incest es presenta com
un cagravestig infligit per la divinitat sense un motiu concret25
Pel que fa a la xeniacutea laquoen sentit ampliraquo podem considerar-la un costum molt difoacutes
entre els grecs una pragravectica de respecte infringible envers el visitant estranger que
podia arribar en un indret determinat en qualitat de suplicant ndashcom llsquoEgravedip de llsquoEgravedip a
Colonos com veurem meacutes endavant El ritu de la suacuteplica consistia a portar a la magrave
rames dlsquoolivera o de llorer lligats amb fils de llana i buscar la proteccioacute dlsquoun altar com
a indret sagrat completament inviolable A meacutes a meacutes tota suacuteplica formal anava sovint
acompanyada dlsquouns gestos simbogravelics determinats com ara agafar la magrave de la persona
suplicada o abraccedilar-li els genolls Si beacute no tots els qui suplicaven (privadament o
puacuteblica) eren estrangers arribats en terres forasteres26
la figura del suplicant (ἱθέηεο) i la
de llsquoestranger (μέλνο) apareixen molt lligades en la literatura grega
Pels camins i rutes mariacutetimes del moacuten grec la gent viatjava amunt i avall per buscar
beacutens tan diversos com la saviesa el plaer el guany llsquoajut diviacute o la glograveria27
Perograve tambeacute
hi havia el cas dels que podriacuteem anomenar laquoviatgers forccedilatsraquo atesos els nombrosos
desterrats ndashcom ara Egravedipndash que es veien obligats a abandonar casa seva i les seves
ciutats Trobant-se fora de les seves poacuteleis (πόιεηο) polislsquo dlsquoorigen els grecoparlants
es consideraven entre ells xeacutenoi (μέλνη) pel fet de ser forasters que compartien una
mateixa llengua i uns costums semblants (estranger poliacutetic) ara beacute els que no eren
grecoparlants eren anomenats a banda de xeacutenoi baacuterbaroi (βάξβαξνη) bagraverbarslsquo terme
format a partir dlsquoonomatopeies que sobretot en ressaltava les diferegravencies linguumliacutestiques
(estranger egravetnic)28
24
S OT 1329-1330 25
Segons Egravesquil i Euriacutepides aquest oracle tambeacute revelaria que llsquoengendrament dlsquoEgravedip comportaria tot un
seguit de terribles desgragravecies que ensorrarien el casal reial de Tebes 26
Creont essent rei de Tebes arriba a adoptar la postura del suplicant quan intenta evitar que Hegravemon el
seu fill se suiumlcidi (S Ant 1230) Egravedip com a rei de Tebes slsquoadona que els seus conciutadans slsquohan
presentat davant el seu casal com a suplicants perquegrave amb llsquoajuda dels deacuteus esvaeixi la pesta que assola
la ciutat (S OT 1-13 142-143) Iocasta explica que el criat reial que va sobreviure a llsquoassalt en quegrave va
morir Laios essent rei de Tebes en veure que Egravedip havia obtingut el govern de la ciutat va demanar-li
agafant-li les mans en actitud de suplicant que llsquoenvieacutes al camp ben lluny dels murs de Tebes (S OT
758-764) Iocasta porta la branca dels suplicants amb les seves garlandes de llana perquegrave Apolmiddotlo
deslliuri la ciutat de la impuresa (S OT 911-923) i el mateix Egravedip tambeacute esdeveacute un suplicant
(πξνζηξέςνκαη) davant el seu cunyat Creont perquegrave dlsquouna banda tributi els funerals deguts a la seva
esposa difunta i de llsquoaltra el desterri de la ciutat com a impur que eacutes (S OT 1446-1450) 27
IRIARTE (2007 203) 28
Per a aquest punt vegeu principalment SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En Sogravefocles llsquoesmentada reina
liacutedia Ogravemfale (S Tr 252) eacutes anomenada bagraverbara com a no grecoparlant en canvi essent tots tres frigis
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
12
De fet des de sempre llsquoespai del Mediterrani havia afavorit el contacte entre
famiacutelies ciutats i civilitzacions perograve amb la creacioacute del port dlsquoAtenes a llsquoegravepoca
clagravessica a la zona del Pireu la ciutat va esdevenir el major centre econogravemic i cultural
del moacuten conegut Com a resposta a aquest fet el govern atenegraves va emprendre mesures
fegraverries per controlar els nombrosos estrangers que hi arribaven dlsquoentre les quals cal
destacar sobretot la llei del 451 aC promulgada per Pegravericles segons la qual nomeacutes es
considerava ciutadagrave dlsquoAtenes el qui fos nascut de pare i mare atenesos i establia que per
tenir una descendegravencia legiacutetima quedava totalment prohibit el matrimoni legal amb
estrangers cosa que va accentuar les diferegravencies existents ja en llsquoegravepoca arcaica entre
llsquoestatus dels ciutadans i el dels estrangers que no podien ser propietaris de terres ni de
beacutens immobles ni tenir acceacutes a la justiacutecia Tanmateix selsquon continuaven celebrant
dlsquounions dlsquoaquesta mena (eacutes a dir amb estrangers) i conveacute senyalar que si en llsquoegravepoca
arcaica hi havia hagut una gran quantitat de matrimonis mixtos normalment entre un
home que restava en el seu lloc dlsquoorigen i una dona estrangera ndashpromoguts com a llaccedilos
dlsquounioacute entre famiacutelies nobles de ciutats diferents equivalents als creats per la institucioacute de
la xeniacuteandash la pragravectica matrimonial en llsquoegravepoca clagravessica entre un ciutadagrave i una estrangera
ndashsempre considerada com a talndash29
servia per fer meacutes estret el cercle dels autegraventics
ciutadans els homes atenesos
Amb el desenvolupament de la poacutelis el terme poliacutetes va passar a ser llsquooposat del de
xeacutenos i llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea dlsquoagravembit privat a partir del segle VI aC va
integrar-se progressivament en la institucioacute de la proxeniacutea dlsquoagravembit puacuteblic eacutes a dir
regulada per la mateixa poacutelis de manera que tal institucioacute en certa manera
representava llsquoevolucioacute de llsquoaltra adaptada als canvis poliacutetics del moment ategraves que
dlsquoacords privats entre les classes benestants encara nlsquohi havia30
De fet la proxeniacutea
(πξνμελία) va ser una nova forma dlsquohospitalitat que va sobrepassar el simple pacte
privat entre dos ciutadans nobles ategraves que va ategravenyer el grau de pacte poliacutetic entre una
ciutat i un estranger el proacutexenos (πξόμελνο) proxenlsquo designat per llsquoEkklesiacutea
(Ἐθθιεζία) Assemblealsquo El proxen era un ciutadagrave (sovint de classe benestant) que
(i per tant tampoc grecoparlants) Hesiacuteone mare de Teucre (S Aj 1289) i llsquoavi patern dels Atrides
Pegravelops (S Aj 1292) soacuten considerats bagraverbars perograve la filla de Tagravental Niacuteobe eacutes nomeacutes designada com a
estrangera (S Ant 824-825) 29
Perquegrave era una dona dlsquoorigen aristocragravetic que havent-se unit en matrimoni amb un ciutadagrave atenegraves no
tenia el dret de ciutadania com generalment tot estranger i com a dona no podia intervenir en la poliacutetica
ni votar perograve siacute que podia participar en la vida puacuteblica de la ciutat Nlsquoeacutes exemple llsquohetera estrangera
Aspagravesia de Milet segona esposa de Pegravericles que colmiddotlaborava en cercles intelmiddotlectuals i artiacutestics atenesos
(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005 589-560)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
13
generalment residia a la seva ciutat dlsquoorigen (grega o no) des dlsquoon seguint les
obligacions imposades pels decrets de proxeniacutea representava la ciutat estrangera que li
havia concedit tal tiacutetol i nlsquoacollia i protegia els qui en provenien dlsquoaltra banda era un
estranger amb privilegis honoriacutefics en la ciutat que li havia atorgat aquesta funcioacute com
ara arribar a esdevenir hoste especial de la seu del poder executiu dlsquoaquella ciutat estat
el Pritaneu i a partir del segle IV aC fins i tot podia tenir-hi terres i beacutens immobles
sense ser-ne ciutadagrave (ἔγθηεζηο)31
A banda perograve de la institucioacute de la proxeniacutea per a la integracioacute dels estrangers a
llsquoAtenes clagravessica hi havia tambeacute la metoikiacutea (κεηνηθία) que definia llsquoestatus dlsquoun
estranger resident el meacutetoikos (κέηνηθνο) meteclsquo aixiacute com nombrosos privilegis
orientats a afavorir la frequumlentacioacute de la ciutat dlsquoAtenes per part dlsquoestrangers i garantir
la seva seguretat i la dels seus beacutens com ara el de la isoteacuteleia (ἰζνηέιεηα) que definia la
condicioacute de llsquoisoteleacutes (ἰζνηειήο) i que consistia en la completa igualacioacute fiscal amb el
ciutadagrave32
Dlsquouna banda la institucioacute de la metoikiacutea regulava les relacions dlsquouna polis
amb aquell estranger que a diferegravencia de llsquoestranger de pas privat de drets i amb el
proxen ndashen cas que nlsquohi hagueacutes de la seva poblacioacutendash com a uacutenic recurs despreacutes de
passar un mes sencer en la polis que llsquohavia acollit decidia establir-hi el seu domicili
habitual i havent esdevingut metec pagava una taxa de caragravecter personal i obtenia una
segraverie de drets civils perograve no poliacutetics fos quin fos el seu origen cultural o econogravemic33
De llsquoaltra la isoteacuteleia era un privilegi heretable de pares a fills com el de proxen que
les polis podien concedir a llsquoestranger resident el metec sovint comerciant i que
llsquoigualava fiscalment al ciutadagrave que estava exempt de les taxes dlsquoimportacioacute i
exportacioacute de mercaderies Aixiacute i tot el privilegi meacutes gran que una polis grega com
Atenes podia atorgar a un estranger era concedir-li la ciutadania eacutes a dir naturalitzar-lo
com a ciutadagrave pels serveis prestats a la ciutat a traveacutes dlsquouna votacioacute especial de
llsquoAssemblea
31
IRIARTE (2007 205-206) La figura del proxen era dlsquoalguna manera semblant a la dels actuals
ambaixador i cogravensol perograve amb la diferegravencia que el proxen defensava des del seu lloc residegravencia els
interessos dlsquouna ciutat que no era la seva (BASLEZ 2008 373) El conegut general atenegraves Alcibiacuteades era
proxen dels ciutadans espartans a Atenes (IRIARTE 2007 205) 32
Per a aquesta quumlestioacute vegeu llsquointeressant article de GINESTIacute ROSELL (2013) Llsquoespecialista hi repassa
detalladament els diferents graus dlsquointegracioacute dels estrangers en la polis a partir de la informacioacute aportada
per les inscripcions funeragraveries ateneses 33
Els metecs eren homes lliures domiciliats a llsquoAgravetica que es dedicaven al comerccedil i a la induacutestria
artesana encara que tambeacute nlsquohi havia que tenien professions liberals No tenien perograve el dret de
ciutadania aixiacute com tampoc els seus fills almenys fins a la tercera generacioacute de residegravencia en la mateixa
polis Molts dels intelmiddotlectuals meacutes notables dlsquoAtenes eren metecs com ara llsquoorador Liacutesias fill dlsquoun
metec vingut de Siracusa a Siciacutelia o el filogravesof Aristogravetil oriuumlnd dlsquoEstagira a la peniacutensula Calciacutedica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
14
Pel que fa a les set tragegravedies conservades de Sogravefocles que reflecteixen algunes de les
inquietuds politicosocials de llsquoAtenes clagravessica eacutes important subratllar que tant en les del
cicle troiagrave com en la del cicle dlsquoHegraveracles tot i que secundagraveriament apareix
exemplificada la institucioacute de la xeniacutea restringida (dlsquoegravepoca arcaica principalment)
entesa com a acords privats entre membres de famiacutelies aristocragravetiques (gregues o no)
per a llsquoacollida reciacuteproca en cas de necessitat meacutes progravepia dlsquouna realitat prejuriacutedica ndasha la
qual tanmateix ni llsquoautor ni la seva obra no pertanyen En canvi en les del cicle tebagrave
dlsquouna banda queda particularment testimoniada la institucioacute de la xeniacutea laquouniversalraquo i
de llsquoaltra es fan visibles certs procediments juridicopoliacutetics per a llsquoacollida i la
integracioacute dels estrangers meacutes propers a llsquoegravepoca clagravessica la de Sogravefocles com ara la
metoikiacutea encara que es tracti dlsquounes tragegravedies que desenvolupen un mite ndashel dlsquoEgravedip i la
seva descendegravenciandash que es remunta fins al temps dlsquoHomer En efecte doncs en aquest
cas llsquoautor es va voler servir del mite per tal de tractar quumlestions dlsquoactualitat com ara la
de la condicioacute de llsquoestranger
13 Estat de la quumlestioacute
Nombroses soacuten les edicions i les traduccions que slsquohan fet de les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles des de principis del segle XX aixiacute com de tota llsquoobra completa tant la
conservada com la que nomeacutes ens ha arribat fragmentagraveriament Llsquoedicioacute i traduccioacute que
nosaltres seguim en aquest estudi eacutes la que va fer-ne Carles Riba (1893-1959) per a la
Fundacioacute Bernat Metge publicada a Barcelona entre els anys 1951 i 196434
Com eacutes
logravegic doncs tambeacute soacuten abundants els comentaris i els estudis del teatre de Sogravefocles
dlsquoaquests darrers en citem els meacutes significatius (ordenats per ordre de publicacioacute)
REINHARDT (2010)35
SEGAL (1981) i ORMAND (2012) sobre llsquoobra completa i
BLUNDELL (1993) VIDAL-NAQUET (2002) WILSON (2004) i MARKANTONATOS (2007)
sobre la tragegravedia de llsquoEgravedip a Colonos concretament la temagravetica principal de la qual eacutes
34
Vegeu llsquoapartat 4 Carles Riba va traduir-les totes set en prosa acompanyades dlsquoestudis preliminars i
notes aclaridores a peu de pagravegina en un total de quatre volums bilinguumles (greccatalagrave) que formen part de
la colmiddotleccioacute laquoEscriptors Grecsraquo de la Fundacioacute Bernat Metge Per la seva importagravencia les tres tragegravedies
del cicle tebagrave van ser aplegades en un sol volum que nomeacutes en conteacute la traduccioacute catalana publicat el
2009 entre llsquoEditorial Alpha i Edicions 62 Hi ha dlsquoaltres traduccions al catalagrave posteriors de les tragegravedies
de Sogravefocles perograve ens hem estimat meacutes fer uacutes de les de Riba perquegrave eacutes llsquouacutenic que va traduir-les i editar-les
totes set 35
El treball de Karl Reinhardt va veure la llum per primera vegada el 1933 Llsquoedicioacute que citem aquiacute
perograve eacutes la que en conteacute la traduccioacute al castellagrave publicada per llsquoEditorial Gredos (vegeu llsquoapartat 4)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
15
llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger en terra forastera Quant al tractament del mite
dlsquoEgravedip en les tragegravedies sofoclianes cal fer esment dels estudis de RUIPEacuteREZ (2006) i de
GARCIacuteA GUAL (2012)
Pel que fa a llsquoestudi de la condicioacute de llsquoestranger en llsquoantiga Gregravecia conveacute
anomenar dlsquouna banda els articles de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) i dlsquoIRIARTE (2007)
per a una visioacute general perograve exhaustiva sobre la figura de llsquoestranger i llsquoextens estudi
de BASLEZ (2008) sobre el moacuten de llsquoestrangeria des dlsquoegravepoca arcaica fins a egravepoca
helmiddotleniacutestica i de llsquoaltra les aproximacions dlsquoestudiosos a la xeniacutea grega (i els diversos
aspectes que slsquohi relacionen) en el mite sobretot a traveacutes de la tragegravedia dlsquoentre les
quals cal destacar les de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 2007a i 2007b) ndashper a llsquoOdissea la
Iliacuteada i el mite dlsquoEgravedip respectivamentndash les dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007 i 2008) ndashper a les
euripidees Hegravecabe i Ifigenia entre els taures respectivamentndash la de TZANETOU (2012)
ndashper a les laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquondash36
els diferents articles recents
dlsquoespecialistes que tracten sobre la progressiva institucionalitzacioacute de les relacions entre
les polis gregues i els estrangers nouvinguts a partir de llsquoestudi de les fonts no nomeacutes
literagraveries sinoacute tambeacute epigragravefiques inclosos dins SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN
(2013) i la de VOELKE (2014) ndashper a la Medea euripidea
14 Interegraves i objectius de lrsquoestudi
Encara que les tragegravedies tebanes de Sogravefocles (sobretot llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip rei) siguin
algunes de les peces teatrals de llsquoantiga Gregravecia meacutes estudiades la temagravetica que ens
ocupa en aquest estudi no ha estat gaire tractada per part dels estudiosos en llsquoanagravelisi del
sentit uacuteltim del teatre sofocliagrave Eacutes per aquesta raoacute que considerem que llsquoaproximacioacute
que presentem pot ser molt interessant des del punt de vista de llsquoestrangeria i el contacte
entre poblacions al segle V aC com a quumlestions socials culturals religioses poliacutetiques i
juriacutediques que apareixen reflectides en la literatura grega dlsquoaquella mateixa egravepoca
Amb llsquoestudi conjunt de les tres tragegravedies del cicle tebagrave de Sogravefocles com a
testimonis indirectes de certs factors socials podem adonar-nos de com dlsquoimportants
eren la ciutat dlsquoAtenes la democragravecia i la religiositat per al nostre autor De fet Tebes
contraposada a llsquoacollidora i piadosa Atenes de Sogravefocles apareix a grans trets
36
Denominacioacute emprada per la mateixa especialista i utilitzada per nosaltres mateixos en llsquoapartat 23
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
16
representada negativament perograve tant si llsquoaccioacute transcorre a la beogravecia Tebes (com en
llsquoAntiacutegona i en llsquoEgravedip rei) com a llsquoagravetica Atenes (com en llsquoEgravedip a Colonos) les lleis
dlsquoambdoacutes indrets recorden les de la democragravecia atenesa no sempre plaents a Sogravefocles
ategraves que tot i que era un demogravecrata convenccedilut certament no nlsquoera un de radical com
Pegravericles37
Tanmateix pel que sembla tant els ciutadans tebans com els atenesos soacuten
conscients de llsquohospitalitat que sancionada per la mateixa divinitat han de procurar als
estrangers com Egravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute indefugible protagonista
dlsquoun dels mites meacutes antics i coneguts que llsquoautor va voler reelaborar reinterpretar i fins
i tot dlsquoalguna manera traslladar a la Gregravecia del seu temps Tots aquests punts
relacionats meacutes o menys directament amb llsquoestrangeria soacuten els que pretenem demostrar
en aquesta nova aportacioacute al camp de la interpretacioacute del gegravenere tragravegic a llsquoAtenes
clagravessica
15 Agraiumlments
Expressem aquiacute el nostre agraiumlment a la Dra Marta Oller Guzmaacuten professora i
investigadora de llsquoAgraverea de Filologia Grega del Departament de Ciegravencies de llsquoAntiguitat
i de llsquoEdat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona per haver acceptat de dirigir aquest Treball de Fi de Grau i per la seva ajuda
en tot moment durant el proceacutes de realitzar-lo tant pel que fa a la cerca i la tria de la
bibliografia meacutes adequada per elaborar-lo com als comentaris fets i les esmenes
pertinents
Tambeacute volem donar les gragravecies als nostres pares pel seu suport incondicional no
nomeacutes en el moment de portar a terme aquest projecte dlsquoinvestigacioacute sinoacute tambeacute durant
tot el periacuteode de quatre anys que han durat els nostres estudis superiors universitaris (el
Grau dlsquoEstudis de Catalagrave i de Clagravessiques)
37
Per a llsquoactivitat ciacutevica de Sogravefocles vegeu CASTELLANOS I VILA (2012b 7-11)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
17
2 Lrsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21 En lrsquoAntiacutegona
Per ordre dlsquoantiguitat podem afirmar que llsquoAntiacutegona (Ἀληηγόλε) eacutes la tercera tragegravedia
meacutes antiga de Sogravefocles que conservem ategraves que molt probablement va ser
representada el 441 aC i doncs escrita un o dos anys abans Gragravecies al gran egravexit que va
tenir Sogravefocles va ser nomenat estrateg al costat de Pegravericles en les guerres de Samos38
encara que en la tragegravedia no hi aparegui cap mena de glorificacioacute de la ciutat dlsquoAtenes
com en llsquoEgravedip a Colonos De fet en llsquoAntiacutegona el factor sociojuriacutedic de llsquoestrangeria no
slsquohi esmenta perograve eacutes interessant fer-hi una aproximacioacute per entendre les tragegravedies
tebanes en el seu conjunt
Temagraveticament eacutes la darrera de les tragegravedies tebanes perograve cronologravegicament eacutes la
primera del cicle tebagrave que va compondre Sogravefocles per donar un final del tot original a la
desventurada nissaga dels Labdagravecides39
I a diferegravencia de les altres dues no nomeacutes teacute
un uacutenic protagonista Egravedip que domina tota llsquoaccioacute sinoacute dos que soacuten Antiacutegona en la
primera part (fins al v 943) i Creont en la segona part (fins al final de la peccedila)40
En
efecte la tragegravedia presenta el conflicte que sorgeix entre Creont rei de Tebes i la seva
neboda materna Antiacutegona per si Polinices ha de ser o no enterrat Creont considerant-
lo un traiumldor de la pagravetria41
decreta que resti insepult Antiacutegona en canvi atenta a deures
superiors de caragravecter diviacute decideix contravenir llsquoordre perquegrave aixiacute llsquoagravenima del seu
germagrave pugui entrar a llsquoHades i trobar el repograves etern Nomeacutes eacutes advertida de les possibles
consequumlegravencies dels seus actes42
per part de la seva germana Ismene que al seu costat
38
LESKY (1969 299-300) i CASTELLANOS I VILA (2012a 9) 39
Sembla que Sogravefocles aixiacute com Egravesquil i Euriacutepides en tractar el tema dels fills dlsquoEgravedip ignorava la
llegenda beogravecia explicada en el poema egravepic dlsquoegravepoca arcaica avui perdut intitulat Epiacutegons que donava un
fill Tersandre a Polinices i un altre Laodamant a Etegraveocles Ara beacute eacutes innegable que la tragegravedia dels Set
contra Tebes dlsquoEgravesquil del 467 aC va influenciar Sogravefocles a llsquohora dlsquoescriure llsquoAntiacutegona sobretot pel
que fa a la lluita fratricida a mort entre Polinices i Etegraveocles (vegeu llsquoapartat 11) 40
Els especialistes acostumen a colmiddotlocar llsquoAntiacutegona (AntiacutegonaCreont) al costat de llsquoAiant
(AiantTeucre) i les Traquiacutenies (DeianiraHegraveracles) atesa llsquoestructura diacuteptica que presenta 41
A causa del seu atac deslleial a Tebes parcialment justificable perquegrave el seu germagrave Eteogravecles no havia
volgut cedir-li el poder quan li pertocava al cap dlsquoun any i llsquohavia expulsat de la ciutat Polinices havia
pogut portar a terme llsquoassalt gragravecies a llsquoajuda de sis aliats guerrers povinents dlsquoArgos ciutat en la qual
slsquohavia casat amb Argia la filla del rei Adrast 42
En efecte Creont imposa un cagravestig exemplar per als infractors del dret puacuteblic lapidacioacute puacuteblica a
llsquoacrogravepolis (S Ant 21-38) i no fora de la ciutat com era costum per evitar llsquoespecial impuresa que
comportava (vegeu Hdt IX 5) Tanmateix a llsquohora dlsquoimposar efectivament el cagravestig Creont oblida (o
canvia potser per temor del cagravestig diviacute) el decret i fa recloure Antiacutegona la culpable en un sepulcre
perquegrave mori dlsquoinanicioacute (S Ant 773-776)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
18
representa la noia atenesa normal i tiacutemida la feblesa conscient de la qual no la porta en
cap moment a condemnar moralment Antiacutegona43
Finalment la piadosa desobediegravencia
de la protagonista ndashdisposada a acceptar el seu destiacute amb fermesa per donar una lliccediloacute
poliacutetica de justiacutecia al poble tebagravendash porta per a ella la mort i per a Creont tot i haver estat
avisat per llsquoendeviacute cec Tiregravesias44
el desastre en els qui meacutes estima (el seu fill Hegravemon
promegraves dlsquoAntiacutegona i la seva esposa la reina Euriacutedice) i la seva progravepia destruccioacute cosa
que fa que el corifeu clogui la peccedila teatral afirmant melodramagraveticament com a
sentegravencia final que laquocal no eacutesser impiu amb els deacuteus perquegrave els grans mots dels inflats
per llsquoorgull pels grans cops amb quegrave els paguen ensenyen amb la vellesa a tenir
senyraquo45
Els criacutetics han considerat que aquesta tragegravedia representa la lluita entre les lleis
naturals instaurades pels deacuteus no escrites perograve vagravelides des de sempre representades
per Antiacutegona i les lleis humanes dictades per un home Creont que respon a uns
impulsos provocats per un fet concret per una situacioacute determinada46
per la qual cosa el
mot llei (λόκνο) apareix setanta-quatre vegades De fet slsquoha volgut veure sense cap
mena de base real un retrat de Pegravericles en el personatge de Creont de llsquoAntiacutegona47
I eacutes
que Sogravefocles tenia una idea molt clara del que era per ell la polis (o ciutat estat) tal com
queda perfectament expressat en tot llsquoAntiacutegona una comunitat de ciutadans i no pas un
territori propietat dlsquoun home sol fet que ja implica necessagraveriament un regravegim democragravetic
i doncs llsquoobligacioacute de tots els ciutadans de participar en el funcionament dlsquouna ciutat
que ha de tenir una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis
divines que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat i menys per les lleis
injustes que emanen del caprici dlsquoun sol home com slsquoesdeveacute en el cas de Creont que
cau en la hybris (ὕβξηο) desmesuralsquo48
que el porta a llsquoatecirc (ἄηε) ruiumlnalsquo Tanmateix
per aquest personatge el seu edicte eacutes una llei justa que no pot ser desobeiumlda per ninguacute
43
El seu caragravecter eacutes el que el puacuteblic atenegraves possiblement considerava que li esqueia per natura Es tracta a
meacutes a meacutes dlsquoun personatge el dlsquoIsmene que eacutes molt semblant al de Crisogravestemis que en llsquoElectra
mostrant-se prudent refusa participar en el crim tramat pels seus germans Electra i Orestes En efecte
aconsellats pel deacuteu Apolmiddotlo pretenen assassinar la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist per
haver donat mort a Agamegravemnon el seu pare en arribar de la Guerra de Troia a Micenes Ara beacute
llsquoelement meacutes important que diferencia el personatge dlsquoAntiacutegona del dlsquoElectra eacutes el que fa mourelsquols ategraves
que mentre que en llsquoAntiacutegona el que mou llsquoheroiumlna eacutes llsquoamor en llsquoElectra el motor de llsquoaccioacute soacuten
clarament llsquoodi i el desig de venjanccedila 44
S Ant 988-1090 45
S Ant 1349-1353 46
CASTELLANOS I VILA (2012b 18) 47
Fins i tot tambeacute en el dlsquoEgravedip de llsquoEgravedip rei (CASTELLANOS I VILA 2012a 10) 48
Provocada a causa del fet de considerar-se orgullosament superior als deacuteus
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
19
i en el moment dlsquoexposar-la davant el poble de Tebes49
al puacuteblic atenegraves que
presenciava llsquoescena des de la graderia per la seva nocioacute de llei com a regla riacutegidament
imposada i justament obeiumlda segurament li devia fer llsquoefecte almenys llavors que
Creont parlava com cal i gairebeacute democragraveticament ategraves que el cor format per uns
ancians antics consellers dlsquoEgravedip en representacioacute dels ciutadans de Tebes sembla
prestar-li el seu suport incondicional primerament50
Perograve Antiacutegona ndasha qui el poble de
Tebes tal com explica Hegravemon a Creont acaba fent costat51
com probablement tambeacute el
puacuteblic atenegraves que gaudia de la tragegravediandash com que en tot moment tracta la interdiccioacute
de Creont com una mera laquoproclamacioacuteraquo52
precisa quines soacuten per ella les veritables lleis
perquegrave al seu entendre ndashi al de Sogravefoclesndash cap deure ciacutevic ni cap precepte poliacutetic per beacute
que asseguri llsquoordre de la polis no poden prevaler per sobre de les lleis no escrites
immutables i eternes dels deacuteus53
com ara la que constituiumla llsquoamor familiar que obligava
els vius a tributar honres fuacutenebres als seus i a enterrar-los degudament
Cal remarcar que llsquohospitalitat era com llsquoanterior comentat suara un altre dels
deures ancestrals imposats pels deacuteus54
si beacute en aquesta tragegravedia no selsquon parla ategraves que
representa que el pare dlsquoAntiacutegona el viatger Egravedip sempre amb la condicioacute dlsquoestranger
ja ha cessat la seva vida en territori atenegraves despreacutes de ser expulsat de Tebes Ara beacute pel
que es despregraven dels diagravelegs entre els personatges de llsquoAntiacutegona55
quan escrivia aquesta
tragegravedia Sogravefocles encara no pensava que un dia en llsquoEgravedip a Colonos faria acollir el seu
Egravedip pels deacuteus en una mort misteriosa voltada dlsquohonor sagrat a llsquoAgravetica Aixiacute doncs en
aquest cas el dramaturg atenegraves va decantar-se per seguir la tradicioacute egravepica que feia morir
Egravedip a Tebes durant una guerra contra els seus veiumlns de la ciutat beogravecia dlsquoOrcogravemenos
(Ergiacute i els miacutenies o argonautes) i no al dem atenegraves de Colonos sense haver hagut de
patir cap exili doloroacutes
49
S Ant 162-210 50
S Ant 211-222 51
S Ant 692-706 52
S Ant 27 32 34 450 i 454 Al seu entendre laquola Justiacutecia que habita amb els deacuteus subterranis no ha
fixat entre els homes unes lleis com aquestaraquo (v 451-452) Segons Hesiacuteode (Op 256-262) quan els
humans insulten Dice (o Justiacutecia) amb els seus actes ella aconsegueix del seu pare Zeus deacuteu legislador i
exigent que els ho faci pagar 53
S Ant 450-470 Concretament en aquest passatge la protagonista utilitza el mot λόκηκα (costumslsquo
lleislsquo) per referir-se a les lleis divines (v 455) el garant de les quals eacutes el mateix Zeus 54
Hesiacuteode (Op 327-334) ja nlsquoenumera uns quants dlsquoentre els quals el de llsquohospitalitat Segons el poeta
si alguacute actua amb infagravemia amb un suplicant o amb un hoste Zeus slsquoirrita i li infligeix un cagravestig ben dur
com slsquoescau al seu acte comegraves injustament 55
Sobretot en els v 49-57 de la tragegravedia
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
20
22 En lrsquoEgravedip rei
LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de
Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va
agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser
classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb
una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva
representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data
hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la
pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de
Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56
Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles
temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu
antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera
que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que
conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la
seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que
tothom menys Iocasta acaba acceptant57
En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha
tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no
ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58
la seva integracioacute en la ciutat
representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat
Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a
Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble
premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i
llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu
per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes
56
CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57
Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei
que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De
fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents
dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58
En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes
aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i
castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues
famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del
Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
3
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπηζηάκελ
μέλνλ παξlsquo ἀζηνῖο ὡο δηαηηᾶζζαη ρξεώλ
laquoNo jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les
millors raons per a fer-ho no sense el permiacutes del
cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute
ans sabria beacute com cal que es comporti un estranger
entre ciutadansraquo
(S OC 924-928)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
4
IacuteNDEX
1 Introduccioacute 5
11 El teatre de Sogravefocles i el cicle tebagrave 5
12 La xeniacutea en llsquoantiga Gregravecia i el seu reflex en el drama sofocliagrave 7
13 Estat de la quumlestioacute 14
14 Interegraves i objectius de llsquoestudi 15
15 Agraiumlments 16
2 Llsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles 17
21 En llsquoAntiacutegona 17
22 En llsquoEgravedip rei 20
23 En llsquoEgravedip a Colonos 26
3 Conclusions 37
4 Bibliografia 40
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
5
1 Introduccioacute
11 El teatre de Sogravefocles i el cicle tebagrave
Sogravefocles el segon gran tragravegic dlsquoAtenes nascut al dem de Colonos el 496 aC i mort
noranta anys meacutes tard el 406 aC en la mateixa localitat va ser un gran innovador
teatral1 encara que va adquirir uns grans coneixements de la tegravecnica dramagravetica gragravecies a
Egravesquil el seu antecessor El seu geni creador queda palegraves en tota la seva obra que eacutes a
meacutes a meacutes reveladora del seu propi ideari basat en tres punts cabdals Atenes la
religiositat i la democragravecia2 En primer lloc va augmentar el nombre dlsquoactors de dos a
tres aixiacute com el de coreutes de dotze a quinze que van acabar assumint el paper de
quasi quart actor Dlsquoaltra banda Sogravefocles va abandonar la composicioacute de trilogies
formades per tres tragegravedies enllaccedilades temagraveticament sovint amb llsquoafegitoacute dlsquoun drama
satiacuteric ndashcom Els sagravetirs rastrejadors que eacutes llsquouacutenic que ens nlsquoha pervingutndash per passar a
escriure tragegravedies independents Tanmateix per les fonts sabem que la tragegravedia
Triptogravelem ndashdatada del 468 aC i de la qual nomeacutes conservem fragmentsndash formava part
dlsquouna trilogia cosa que vol dir que almenys en devia confeccionar alguna sobretot al
comenccedilament de la seva produccioacute literagraveria Ara beacute meacutes aviat va escriure tragegravedies
independents unides per la temagravetica tractada com eacutes el cas de llsquoAntiacutegona llsquoEgravedip rei i
llsquoEgravedip a Colonos que tracten diversos episodis de llsquoanomenat cicle tebagrave perograve van ser
escrites independentment llsquouna de llsquoaltra i amb molts anys de diferegravencia
Una quumlestioacute important de la creacioacute de Sogravefocles eacutes la tegravecnica literagraveria emprada en les
seves tragegravedies els dos aspectes meacutes importants de la qual soacuten dlsquouna banda
llsquoanomenada ironia tragravegica ndashmolt utilitzada en llsquoEgravedip reindash que consisteix en una
ambiguumlitat semagraventica per la qual un personatge fa unes afirmacions que contenen la
veritat o la declaracioacute del seu proper desastre sense que en tingui consciegravencia mentre
que llsquoespectador (o el lector) nlsquoeacutes plenament conscient i de llsquoaltra llsquoetopeia que
consisteix en la descripcioacute del caragravecter dels personatges a traveacutes dels diferents diagravelegs
que mantenen al llarg dlsquouna peccedila teatral
Llsquoobra sofocliana ndashmolt especialment llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip reindash per la seva bellesa i
originalitat ha esdevingut amb el pas del temps el paradigma de la tragegravedia grega
1 Les innovacions que Sogravefocles va introduir en les seves obres va justificar-les ell mateix en un tractat
avui perdut perograve que sabem que va escriure intitulat Sobre el cor (CASTELLANOS I VILA 2012a 12
2012b 12) 2 CASTELLANOS I VILA (2012b 9-15)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
6
agravetica perograve el reconeixement ja li va arribar de la part dels seus contemporanis En
efecte Sogravefocles va ser un escriptor enormement proliacutefic i que va gaudir dlsquoun grau
dlsquoacceptacioacute popular molt elevat Segons les fonts va escriure al voltant de cent vint-i-
tres tragegravedies vint-i-quatre de les quals van meregraveixer el primer premi en els concursos
tragravegics i la resta mai no va baixar del segon lloc Ara beacute tot i el gran nombre de
tragegravedies que se li atribueixen nomeacutes en conservem set de senceres la datacioacute de les
quals eacutes en general forccedila complicada llsquoAiant (entre el 455 i el 450 aC) les Traquiacutenies
(entre el 450 i el 442 aC) llsquoAntiacutegona (441 aC) llsquoEgravedip rei (429 aC) llsquoElectra (entre el
415 i el 411 aC) el Filoctetes (409 aC) i llsquoEgravedip a Colonos (401 aC) Segons el tema
miacutetic tractat es poden agrupar en tragegravedies del cicle dlsquoHegraveracles (les Traquiacutenies) del
cicle troiagrave (llsquoAiant llsquoElectra i el Filoctetes) i del cicle tebagrave (llsquoAntiacutegona llsquoEgravedip rei i
llsquoEgravedip a Colonos)
No obstant aixograve val a dir que el fet que Sogravefocles hagi esdevingut probablement el
tragravegic meacutes apreciat i cegravelebre de llsquoantiguitat clagravessica es deu en gran part a les seves
tragegravedies tebanes (o del cicle tebagrave) I eacutes que encara que tinguem diverses tradicions del
mite dlsquoEgravedip i la seva descendegravencia la versioacute meacutes acceptada i coneguda eacutes la que ens
ofereix Sogravefocles Egravedip allunyant-se de Corint ndashon havia estat adoptat sense saber-ho
pels reis Pogravelib i Megraveropendash a causa dlsquoun oracle degravelfic sobre el seu destiacute mata sense ser-
ne conscient el seu pare biologravegic Laios rei de Tebes en un encreuament de camins
Despreacutes dlsquohaver venccedilut la cruel Esfinx i prenent com esposa la seva progravepia mare
Iocasta la reina viacutedua esdeveacute rei de Tebes Amb ella teacute dos fills (Polinices i Etegraveocles) i
dues filles (Antiacutegona i Ismene) Horroritzat en conegraveixer temps despreacutes tota la veritat
ndashque de fet ja li havia revelat llsquooracle dlsquoApolmiddotlo si beacute enigmagraveticamentndash slsquoarrenca els
ulls de la cara i empregraven el camiacute de llsquoexili fins arribar al dem atenegraves de Colonos Allagrave eacutes
acollit pel rei Teseu troba la mort i compadit pels deacuteus esdeveacute una divinitat protectora
de llsquoAgravetica Abans perograve de morir maleeix doblement els seus dos fills enemistats pel
poder fet que els porta a una mort precoccedil que teacute com a consequumlegravencia el suiumlcidi
dlsquoAntiacutegona i llsquoenderrocament definitiu del casal reial tebagrave
El mite dlsquoEgravedip era conegut des dlsquoantic i en Homer ja apareixien referegravencies a aquest
personatge En llsquoOdissea (XI 271-280) slsquoexplica que Epicasta ndashnom homegraveric per
denominar Iocastandash va ser sense saber-ho esposa del seu propi fill Egravedip perograve els
mateixos deacuteus no van tardar gaire a fer-ho saber a tothom i en la Iliacuteada (XXIII 679-
680) es parla de la tomba dlsquoEgravedip a Tebes cosa que contradiu la versioacute recollida en
llsquoEgravedip a Colonos segons la qual Egravedip hauria estat enterrat a prop dlsquoAtenes Ni Homer
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
7
ni Pausagravenias (IV 3 4 8 8) no consideraven que Egravedip hagueacutes arribat a tenir quatre fills
amb la seva progravepia mare perquegrave els deacuteus nlsquohavien escampat la notiacutecia molt ragravepidament
Aquest punt entroncava amb dlsquoaltres mites antics com ara els recollits pel poema egravepic
de llsquoEdipogravedia que no coneixien llsquoincest i feien fills dlsquoEurigania i no de Iocasta els
descendents dlsquoEgravedip De fet pel que ara sabem el poeta liricocoral Estesiacutecor (s VII-VI
aC) va ser el primer a parlar sobre llsquoincest comegraves entre Egravedip i la seva mare Iocasta
versioacute del mite que va ser seguida pels tragravegics3 Cal dir tambeacute que el predecessor de
Sogravefocles Egravesquil ndashseguint sobretot la tradicioacute que apareixia en la Tebaida llsquoaltre gran
poema egravepic del cicle tebagrave del qual nomeacutes conservem alguns fragmentsndash tambeacute va
tractar el mite dlsquoEgravedip en la seva trilogia tebana formada per les tragegravedies Laios Egravedip i
Set contra Tebes de les quals nomeacutes conservem la tercera i pel drama satiacuteric de
llsquoEsfinx avui perdut Aixiacute mateix Euriacutepides va prendre aquest mite com a tema en les
Feniacutecies datada al voltant del 410 aC En aquest cas la tradicioacute recollida pels altres dos
grans tragravegics sembla que siacute que concorda amb precisioacute amb la versioacute del mite oferta per
Sogravefocles que mostra un Egravedip que sempre eacutes ben acollit pels homes perograve maleiumlt i
rebutjat pels deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo sobretot) almenys primerament fins que se
nlsquoapiaden al final de la seva trajectograveria vital
12 La xeniacutea en lrsquoantiga Gregravecia i el seu reflex en el drama sofocliagrave
Les tragegravedies gregues es representaven en el marc dlsquounes competicions teatrals
organitzades per llsquoEstat i per aquest motiu sovint tractaven sobre diferents aspectes que
eren dlsquointeregraves per a la polis ategraves que tot fent uacutes de mites ben coneguts remetien tant a
quumlestions religioses com poliacutetiques amb la finalitat de mostrar al poliacutetes (πνιίηεο)
ciutadagravelsquo exemples valuosos de diverses situacions amb quegrave podria trobar-se al llarg de
la vida4 No eacutes estrany doncs que un dels motius dramagravetics que apareixen en les
tragegravedies sofoclianes ndashamb meacutes o menys importagravencia segons la peccedila teatralndash sigui la
pragravectica juridicoreligiosa de la xeniacutea (μελία) hospitalitatlsquo5 terme que deriva del mot
xeacutenos (μέλνο) que significa tant hostelsquo com estrangerlsquo forasterlsquo Llsquoambivalegravencia
semagraventica dlsquoaquest mot slsquoevidencia ja des dlsquoegravepoca homegraverica i ambdues accepcions soacuten
3 Sobre aquesta versioacute del mite vegeu RUIPEacuteREZ (2006 103-107)
4 BASLEZ (2008 35-37) i GARCIacuteA MURIEL (2014 28)
5 IRIARTE (2007 197)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
8
indissolubles llsquouna de llsquoaltra en el mateix mot sense que es pugui dir amb claredat quin
dels dos significats va ser el primer6
Presidida i sancionada pel pare dels deacuteus Zeus sota llsquoepiclesi de Xeacutenios (eacutes a dir
laquoProtector dels estrangersraquo)7 llsquohospitalitat va ser una institucioacute essencial en la vida dels
antics grecs probablement des del segon milmiddotlenni aC i la pragravectica dlsquoaquesta
prescripcioacute religiosa (ζέκηο) i norma social tan antiga8 es trobava per damunt de la por
intriacutenseca que podia suposar la primera trobada amb una persona desconeguda ndashno
sempre grata als ulls de tothom Aixiacute en les Traquiacutenies Deianira esposa dlsquoHegraveracles
mostrant-se hospitalagraveria en tot moment fa notar a Licas llsquoherald dlsquoHegraveracles com de beacute
ha tractat llsquoestrangera Iacuteole9 encara que sigui llsquoamant del seu marit que ha vingut des de
llsquoilla dlsquoEubea com a esclava fins a la ciutat tessagravelia de Traquis De fet cal dir que es
tracta dlsquoun motiu literari que destaca en les tragegravedies tebanes (sobretot en llsquoEgravedip rei i en
llsquoEgravedip a Colonos) on el personatge miacutetic dlsquoEgravedip a causa dlsquounes circumstagravencies molt
determinades que li veacutenen imposades pel seu destiacute indefugible eacutes un viatger constant
des que neix fins abans de morir Per tant es veu obligat a integrar-se en unes societats
completament desconegudes per ell (concretament a Tebes primer i despreacutes al dem
atenegraves de Colonos) sense saber com hi seragrave rebut ni acollit10
Ara beacute des dlsquoegravepoca arcaica hi havia dos tipus dlsquohospitalitat per acollir llsquoestranger
ambdoacutes igualment inviolables per no ofendre greument Zeus el pare dels deacuteus i dels
homes el primer documentat sobretot en la Iliacuteada era llsquohospitalitat consistent en una
alianccedila entre dos membres de famiacutelies aristocragravetiques de caragravecter perdurable i que
6 Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En la Iliacuteada la primera accepcioacute eacutes la dominant i en llsquoOdissea ho eacutes
clarament la segona (vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ 2007a i 2004 respectivament) De fet llsquolaquohosteraquo era
llsquoestranger dlsquoorigen aristocragravetic (grec o no) que havia establert una relacioacute dlsquohospitalitat muacutetua
perdurable i heretable amb un membre dlsquouna famiacutelia noble (grega) mentre que llsquolaquoestrangerraquo era la
persona vinguda de fora i per tant estranya a la comunitat familiar (γέλνο) o ciacutevica (νἴθνο) sense fer
distincioacute de la seva procedegravencia cultural econogravemica i social Tal persona podia esdevenir fagravecilment
laquohosteraquo dlsquouna comunitat durant un cert temps sempre que compliacutes amb els paragravemetres de comportament
deguts per ser acollit 7
De fet en llsquoOdissea (IX 270) Zeus ja eacutes caracteritzat com a protector de suplicants (Zeus Hikeacutesios
Ἱθέζηνο Suplicadorlsquo) i dlsquohostes (Zeus Xeacutenios Ξέληνο Hospitalarilsquo) Per aquest motiu Aiant abans de
suiumlcidar-se invoca tot suplicant-lo Zeus Oliacutempic com a Hikeacutesios (S Aj 823-831) 8 La justiacutecia divina era governada per la deessa Temis (Θέκηο) mare de la Justiacutecia (Δίθε) personificacioacute
de la justiacutecia humana (Hes Th 900-903) En llsquoOdissea sobretot perograve tambeacute en la Iliacuteada llsquoacolliment de
llsquoestranger apareix com una prescripcioacute religiosa (ζέκηο ἐζηηλ) i una norma civicosocial de manera que
ultratjar el qui demana hospitalitat eacutes considerat un acte innoble (νὐ θαιόλ) i injust (νὐδὲ δίθαηνλ) ategraves
que suposa faltar al deure cap a una llei divina Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004) (2007a) i (2007b) 9 S Tr 627-628
10 En llsquoOdissea homegraverica un dels poemes grecs meacutes antics ja apareix tractada la temagravetica de
llsquohospitalitat com a deure religioacutes i ciacutevic de la proteccioacute de llsquoestranger Odisseu el protagonista de
llsquoepopeia per retornar a la seva Iacutetaca despreacutes de la Guerra de Troia es veu obligat a fer per designi diviacute
un recorregut de deu anys per diferents indrets on ha dlsquoanar demanant acolliment i ajuda
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
9
passava dlsquouna generacioacute a llsquoaltra per la qual es comprometien a oferir-se proteccioacute i
ajut en cas de necessitat11
i el segon testimoniat agravempliament en llsquoOdissea era
llsquohospitalitat laquoen sentit ampliraquo eacutes a dir aquella que el cap del nucli familiar de
qualsevol estatus econogravemic podia i havia dlsquooferir per no ser innoble ni injust a tot
viatger que es presenteacutes al llindar de casa seva i que la solmiddotliciteacutes adequadament i
paciacutefica12
Segons sembla la institucioacute de la hospitalitat era particularment important
ndashpotser ja des dlsquoegravepoca micegravenicandash en les relacions amb el foraster13
Primerament
limitada nomeacutes als nobles eacutes forccedila versemblant que slsquohagueacutes anat generalitzant amb les
primeres colonitzacions als segles VIII i VII aC atesa la puixant necessitat de confiar
acollir i ser acollit14
i que hagueacutes acabat apareixent doncs llsquoanomenada hospitalitat
laquoen sentit ampliraquo (o laquouniversalraquo o laquosense condicionsraquo) institucioacute amb la qual
llsquoestranger podia arribar a ser acollit com a laquohosteraquo dlsquouna comunitat (familiar o ciacutevica)
durant un espai de temps meacutes o menys llarg
En Sogravefocles trobem diversos exemples dlsquoaquest tipus dlsquoalianccedila tan antiga entre
membres de llsquoaristocragravecia com per exemple Egraveurit (i els seus fills) i Hegraveracles Cegraveix i
Hegraveracles en les Traquiacutenies i Piacutelades i Orestes en llsquoElectra on la protagonista es
lamenta pel fet que el seu pare Agamegravemnon no moriacutes gloriosament a Troia on Ares el
deacuteu de la guerra no va acollir-lo com a laquohosteraquo seu sinoacute que ho fes a Micenes la seva
pagravetria de la magrave de la seva progravepia esposa Clitemnestra i el seu amant Egist15
Podem dir doncs que la xeniacutea entesa com a institucioacute reglamentada era en un
primer temps un pacte dlsquohospitalitat establert entre dues famiacutelies aristocragravetiques
(gregues o no) dlsquouna mateixa ciutat o de ciutats diferents que dlsquouna banda com ja hem
dit no podia ser transgredit16
quumlestioacute que queda ben exemplificada en les Traquiacutenies
on slsquoexplica que Hegraveracles va ser castigat per Zeus a ser venut al mercat dlsquoesclaus de
Liacutedia per haver mort Iacutefit hoste seu despreacutes dlsquohaver rebut ofenses del seu pare Egraveurit rei
dlsquoEcagravelia a Eubea i es va veure obligat a passar tot un any dlsquohumiliant servitud a casa
11
Segons el cicle troiagrave la causa principal de la Guerra de Troia hauria estat el rapte dlsquoHegravelena esposa del
rei espartagrave Menelau per part del troiagrave Paris fill dels reis Priacuteam i Hegravecabe essent hoste de Menelau de
manera que el jove priacutencep hauria transgredit greument el pacte dlsquohospitalitat establert i hauria provocat
la dura guerra de deu anys entre grecs i troians que va tenir com a consequumlegravencia la caiguda de Troia en
mans dels grecs 12
Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004) i (2007a) 13
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b 802) 14
BASLEZ (2008 39) 15
S El 94-102 La mort eacutes entesa aquiacute com un viatge a una terra estrangera on els deacuteus poden oferir
acollida al finat 16
Per a una informacioacute meacutes detallada sobre aquesta quumlestioacute vegeu-ne les aportacions interessants de
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007) i (2008)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
10
de la seva mare Ogravemfale17
I de llsquoaltra implicava reciprocitat fins al punt que el noble
expulsat del seu grup poliacutetic o desterrat de la seva ciutat com que no podia albergar
aquells amb qui havia establert tal pacte tampoc no podia comptar meacutes amb la seva
acollida18
i depenia completament de la bona voluntat del seu amfitrioacute
Aquest concordat dlsquoacolliment reciacuteproc es constituiumla amb llsquointercanvi de laquodons
dlsquohospitalitatraquo (μέληα) com a beacutens de prestigi19
fet que permetia la circulacioacute dlsquoobjectes
de valor entre nobles Aixiacute en llsquoAiant llsquoheroi salamini homogravenim abans de posar fi a la
seva vida amb el glavi que li havia regalat Hegravector pot anomenar sinistrament laquohosteraquo
el seu enemic troiagrave20
A meacutes a meacutes la xeniacutea implicava que hi hagueacutes un cert sentiment
de philiacutea (θηιία) amistatlsquo21
entre ambdues famiacutelies aristocragravetiques (o entre hoste i
amfitrioacute en general) dlsquoaquiacute que en el Filoctetes el protagonista homogravenim de sang
noble com a amic dlsquoAquilmiddotleu sense adonar-se de llsquoengany tramat perquegrave vagi a Troia i
aporti glograveria als grecs amb llsquoarc dlsquoHegraveracles consideri laquohosteraquo seu Neoptogravelem fill
dlsquoAquilmiddotleu que acaba de conegraveixer22
Cal dir que conservem referegravencies tardanes en arguments de tragegravedies i en escolis
aixiacute com en relats de comentaristes i mitogravegrafs que presenten com a causa de les
successives desgragravecies de la nissaga dlsquoEgravedip una transgressioacute per part de Laios dels
deures de llsquoantic pacte dlsquohospitalitat entre famiacutelies de la noblesa Laios havent-se vist
forccedilat a fugir de Tebes a causa de les discograverdies amb els possibles successors al tron de
la ciutat (Amfiacuteon i Zetos) hauria estat acollit al palau de Pegravelops a Elis (al Peloponnegraves)
on havent-se enamorat del seu fill Crisip un jove de bellesa extraordinagraveria llsquohauria
raptat El noi per vergonya slsquohauria suiumlcidat fet que hauria comportat que el seu pare
molt irritat llanceacutes terribles malediccions contra Laios i la seva futura descendegravencia23
Tanmateix sembla que Sogravefocles no es va voler servir dlsquoaquesta variant del mite (o
directament la desconeixia) pel que es despregraven de les seves tragegravedies del cicle tebagrave
Egravedip en llsquoEgravedip rei denuncia el deacuteu complidor dels oracles Apolmiddotlo com a origen dels
17
S Tr 248-283 Licas eacutes qui exposa els fets transcorreguts a Deianira perograve com que slsquoadona que el
crim del seu amo Hegraveracles va contra la mateixa divinitat teacute bona cura dlsquoometre el detall que Iacutefit era el
seu hoste 18
IRIARTE (2007 200-201) 19
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 40-41) i GARCIacuteA MURIEL (2014 33) 20
S Aj 815-823 Llsquointercanvi de beacutens entre aquests dos herois enemics slsquoexplica en Hom Il VII 303 A
meacutes a meacutes eacutes inevitable que aquest passatge sofocliagrave no ens recordi llsquoencara meacutes conegut episodi de la
Iliacuteada en quegrave el troiagrave Glauc i el grec Diomedes es reconeixen com a hostes i slsquointercanvien les armes
(Hom Il VI 119-236) 21
IRIARTE (2007 202) 22
S Ph 242 i 923-924 23
Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i GARCIacuteA GUAL (2012 79-84) Euriacutepides va escriure una tragegravedia
titulada Crisip de la qual nomeacutes conservem cinc fragments breus en la qual va tractar tal temagravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
11
seus mals i no Zeus Xeacutenios (laquoApolmiddotlo ha estat Apolmiddotlo amics llsquoautor dlsquoaquestes males
sofrences mevesraquo)24
En efecte en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles llsquooracle que arriba
a les orelles de Laios segons el qual el seu fill cometragrave parricidi i incest es presenta com
un cagravestig infligit per la divinitat sense un motiu concret25
Pel que fa a la xeniacutea laquoen sentit ampliraquo podem considerar-la un costum molt difoacutes
entre els grecs una pragravectica de respecte infringible envers el visitant estranger que
podia arribar en un indret determinat en qualitat de suplicant ndashcom llsquoEgravedip de llsquoEgravedip a
Colonos com veurem meacutes endavant El ritu de la suacuteplica consistia a portar a la magrave
rames dlsquoolivera o de llorer lligats amb fils de llana i buscar la proteccioacute dlsquoun altar com
a indret sagrat completament inviolable A meacutes a meacutes tota suacuteplica formal anava sovint
acompanyada dlsquouns gestos simbogravelics determinats com ara agafar la magrave de la persona
suplicada o abraccedilar-li els genolls Si beacute no tots els qui suplicaven (privadament o
puacuteblica) eren estrangers arribats en terres forasteres26
la figura del suplicant (ἱθέηεο) i la
de llsquoestranger (μέλνο) apareixen molt lligades en la literatura grega
Pels camins i rutes mariacutetimes del moacuten grec la gent viatjava amunt i avall per buscar
beacutens tan diversos com la saviesa el plaer el guany llsquoajut diviacute o la glograveria27
Perograve tambeacute
hi havia el cas dels que podriacuteem anomenar laquoviatgers forccedilatsraquo atesos els nombrosos
desterrats ndashcom ara Egravedipndash que es veien obligats a abandonar casa seva i les seves
ciutats Trobant-se fora de les seves poacuteleis (πόιεηο) polislsquo dlsquoorigen els grecoparlants
es consideraven entre ells xeacutenoi (μέλνη) pel fet de ser forasters que compartien una
mateixa llengua i uns costums semblants (estranger poliacutetic) ara beacute els que no eren
grecoparlants eren anomenats a banda de xeacutenoi baacuterbaroi (βάξβαξνη) bagraverbarslsquo terme
format a partir dlsquoonomatopeies que sobretot en ressaltava les diferegravencies linguumliacutestiques
(estranger egravetnic)28
24
S OT 1329-1330 25
Segons Egravesquil i Euriacutepides aquest oracle tambeacute revelaria que llsquoengendrament dlsquoEgravedip comportaria tot un
seguit de terribles desgragravecies que ensorrarien el casal reial de Tebes 26
Creont essent rei de Tebes arriba a adoptar la postura del suplicant quan intenta evitar que Hegravemon el
seu fill se suiumlcidi (S Ant 1230) Egravedip com a rei de Tebes slsquoadona que els seus conciutadans slsquohan
presentat davant el seu casal com a suplicants perquegrave amb llsquoajuda dels deacuteus esvaeixi la pesta que assola
la ciutat (S OT 1-13 142-143) Iocasta explica que el criat reial que va sobreviure a llsquoassalt en quegrave va
morir Laios essent rei de Tebes en veure que Egravedip havia obtingut el govern de la ciutat va demanar-li
agafant-li les mans en actitud de suplicant que llsquoenvieacutes al camp ben lluny dels murs de Tebes (S OT
758-764) Iocasta porta la branca dels suplicants amb les seves garlandes de llana perquegrave Apolmiddotlo
deslliuri la ciutat de la impuresa (S OT 911-923) i el mateix Egravedip tambeacute esdeveacute un suplicant
(πξνζηξέςνκαη) davant el seu cunyat Creont perquegrave dlsquouna banda tributi els funerals deguts a la seva
esposa difunta i de llsquoaltra el desterri de la ciutat com a impur que eacutes (S OT 1446-1450) 27
IRIARTE (2007 203) 28
Per a aquest punt vegeu principalment SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En Sogravefocles llsquoesmentada reina
liacutedia Ogravemfale (S Tr 252) eacutes anomenada bagraverbara com a no grecoparlant en canvi essent tots tres frigis
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
12
De fet des de sempre llsquoespai del Mediterrani havia afavorit el contacte entre
famiacutelies ciutats i civilitzacions perograve amb la creacioacute del port dlsquoAtenes a llsquoegravepoca
clagravessica a la zona del Pireu la ciutat va esdevenir el major centre econogravemic i cultural
del moacuten conegut Com a resposta a aquest fet el govern atenegraves va emprendre mesures
fegraverries per controlar els nombrosos estrangers que hi arribaven dlsquoentre les quals cal
destacar sobretot la llei del 451 aC promulgada per Pegravericles segons la qual nomeacutes es
considerava ciutadagrave dlsquoAtenes el qui fos nascut de pare i mare atenesos i establia que per
tenir una descendegravencia legiacutetima quedava totalment prohibit el matrimoni legal amb
estrangers cosa que va accentuar les diferegravencies existents ja en llsquoegravepoca arcaica entre
llsquoestatus dels ciutadans i el dels estrangers que no podien ser propietaris de terres ni de
beacutens immobles ni tenir acceacutes a la justiacutecia Tanmateix selsquon continuaven celebrant
dlsquounions dlsquoaquesta mena (eacutes a dir amb estrangers) i conveacute senyalar que si en llsquoegravepoca
arcaica hi havia hagut una gran quantitat de matrimonis mixtos normalment entre un
home que restava en el seu lloc dlsquoorigen i una dona estrangera ndashpromoguts com a llaccedilos
dlsquounioacute entre famiacutelies nobles de ciutats diferents equivalents als creats per la institucioacute de
la xeniacuteandash la pragravectica matrimonial en llsquoegravepoca clagravessica entre un ciutadagrave i una estrangera
ndashsempre considerada com a talndash29
servia per fer meacutes estret el cercle dels autegraventics
ciutadans els homes atenesos
Amb el desenvolupament de la poacutelis el terme poliacutetes va passar a ser llsquooposat del de
xeacutenos i llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea dlsquoagravembit privat a partir del segle VI aC va
integrar-se progressivament en la institucioacute de la proxeniacutea dlsquoagravembit puacuteblic eacutes a dir
regulada per la mateixa poacutelis de manera que tal institucioacute en certa manera
representava llsquoevolucioacute de llsquoaltra adaptada als canvis poliacutetics del moment ategraves que
dlsquoacords privats entre les classes benestants encara nlsquohi havia30
De fet la proxeniacutea
(πξνμελία) va ser una nova forma dlsquohospitalitat que va sobrepassar el simple pacte
privat entre dos ciutadans nobles ategraves que va ategravenyer el grau de pacte poliacutetic entre una
ciutat i un estranger el proacutexenos (πξόμελνο) proxenlsquo designat per llsquoEkklesiacutea
(Ἐθθιεζία) Assemblealsquo El proxen era un ciutadagrave (sovint de classe benestant) que
(i per tant tampoc grecoparlants) Hesiacuteone mare de Teucre (S Aj 1289) i llsquoavi patern dels Atrides
Pegravelops (S Aj 1292) soacuten considerats bagraverbars perograve la filla de Tagravental Niacuteobe eacutes nomeacutes designada com a
estrangera (S Ant 824-825) 29
Perquegrave era una dona dlsquoorigen aristocragravetic que havent-se unit en matrimoni amb un ciutadagrave atenegraves no
tenia el dret de ciutadania com generalment tot estranger i com a dona no podia intervenir en la poliacutetica
ni votar perograve siacute que podia participar en la vida puacuteblica de la ciutat Nlsquoeacutes exemple llsquohetera estrangera
Aspagravesia de Milet segona esposa de Pegravericles que colmiddotlaborava en cercles intelmiddotlectuals i artiacutestics atenesos
(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005 589-560)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
13
generalment residia a la seva ciutat dlsquoorigen (grega o no) des dlsquoon seguint les
obligacions imposades pels decrets de proxeniacutea representava la ciutat estrangera que li
havia concedit tal tiacutetol i nlsquoacollia i protegia els qui en provenien dlsquoaltra banda era un
estranger amb privilegis honoriacutefics en la ciutat que li havia atorgat aquesta funcioacute com
ara arribar a esdevenir hoste especial de la seu del poder executiu dlsquoaquella ciutat estat
el Pritaneu i a partir del segle IV aC fins i tot podia tenir-hi terres i beacutens immobles
sense ser-ne ciutadagrave (ἔγθηεζηο)31
A banda perograve de la institucioacute de la proxeniacutea per a la integracioacute dels estrangers a
llsquoAtenes clagravessica hi havia tambeacute la metoikiacutea (κεηνηθία) que definia llsquoestatus dlsquoun
estranger resident el meacutetoikos (κέηνηθνο) meteclsquo aixiacute com nombrosos privilegis
orientats a afavorir la frequumlentacioacute de la ciutat dlsquoAtenes per part dlsquoestrangers i garantir
la seva seguretat i la dels seus beacutens com ara el de la isoteacuteleia (ἰζνηέιεηα) que definia la
condicioacute de llsquoisoteleacutes (ἰζνηειήο) i que consistia en la completa igualacioacute fiscal amb el
ciutadagrave32
Dlsquouna banda la institucioacute de la metoikiacutea regulava les relacions dlsquouna polis
amb aquell estranger que a diferegravencia de llsquoestranger de pas privat de drets i amb el
proxen ndashen cas que nlsquohi hagueacutes de la seva poblacioacutendash com a uacutenic recurs despreacutes de
passar un mes sencer en la polis que llsquohavia acollit decidia establir-hi el seu domicili
habitual i havent esdevingut metec pagava una taxa de caragravecter personal i obtenia una
segraverie de drets civils perograve no poliacutetics fos quin fos el seu origen cultural o econogravemic33
De llsquoaltra la isoteacuteleia era un privilegi heretable de pares a fills com el de proxen que
les polis podien concedir a llsquoestranger resident el metec sovint comerciant i que
llsquoigualava fiscalment al ciutadagrave que estava exempt de les taxes dlsquoimportacioacute i
exportacioacute de mercaderies Aixiacute i tot el privilegi meacutes gran que una polis grega com
Atenes podia atorgar a un estranger era concedir-li la ciutadania eacutes a dir naturalitzar-lo
com a ciutadagrave pels serveis prestats a la ciutat a traveacutes dlsquouna votacioacute especial de
llsquoAssemblea
31
IRIARTE (2007 205-206) La figura del proxen era dlsquoalguna manera semblant a la dels actuals
ambaixador i cogravensol perograve amb la diferegravencia que el proxen defensava des del seu lloc residegravencia els
interessos dlsquouna ciutat que no era la seva (BASLEZ 2008 373) El conegut general atenegraves Alcibiacuteades era
proxen dels ciutadans espartans a Atenes (IRIARTE 2007 205) 32
Per a aquesta quumlestioacute vegeu llsquointeressant article de GINESTIacute ROSELL (2013) Llsquoespecialista hi repassa
detalladament els diferents graus dlsquointegracioacute dels estrangers en la polis a partir de la informacioacute aportada
per les inscripcions funeragraveries ateneses 33
Els metecs eren homes lliures domiciliats a llsquoAgravetica que es dedicaven al comerccedil i a la induacutestria
artesana encara que tambeacute nlsquohi havia que tenien professions liberals No tenien perograve el dret de
ciutadania aixiacute com tampoc els seus fills almenys fins a la tercera generacioacute de residegravencia en la mateixa
polis Molts dels intelmiddotlectuals meacutes notables dlsquoAtenes eren metecs com ara llsquoorador Liacutesias fill dlsquoun
metec vingut de Siracusa a Siciacutelia o el filogravesof Aristogravetil oriuumlnd dlsquoEstagira a la peniacutensula Calciacutedica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
14
Pel que fa a les set tragegravedies conservades de Sogravefocles que reflecteixen algunes de les
inquietuds politicosocials de llsquoAtenes clagravessica eacutes important subratllar que tant en les del
cicle troiagrave com en la del cicle dlsquoHegraveracles tot i que secundagraveriament apareix
exemplificada la institucioacute de la xeniacutea restringida (dlsquoegravepoca arcaica principalment)
entesa com a acords privats entre membres de famiacutelies aristocragravetiques (gregues o no)
per a llsquoacollida reciacuteproca en cas de necessitat meacutes progravepia dlsquouna realitat prejuriacutedica ndasha la
qual tanmateix ni llsquoautor ni la seva obra no pertanyen En canvi en les del cicle tebagrave
dlsquouna banda queda particularment testimoniada la institucioacute de la xeniacutea laquouniversalraquo i
de llsquoaltra es fan visibles certs procediments juridicopoliacutetics per a llsquoacollida i la
integracioacute dels estrangers meacutes propers a llsquoegravepoca clagravessica la de Sogravefocles com ara la
metoikiacutea encara que es tracti dlsquounes tragegravedies que desenvolupen un mite ndashel dlsquoEgravedip i la
seva descendegravenciandash que es remunta fins al temps dlsquoHomer En efecte doncs en aquest
cas llsquoautor es va voler servir del mite per tal de tractar quumlestions dlsquoactualitat com ara la
de la condicioacute de llsquoestranger
13 Estat de la quumlestioacute
Nombroses soacuten les edicions i les traduccions que slsquohan fet de les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles des de principis del segle XX aixiacute com de tota llsquoobra completa tant la
conservada com la que nomeacutes ens ha arribat fragmentagraveriament Llsquoedicioacute i traduccioacute que
nosaltres seguim en aquest estudi eacutes la que va fer-ne Carles Riba (1893-1959) per a la
Fundacioacute Bernat Metge publicada a Barcelona entre els anys 1951 i 196434
Com eacutes
logravegic doncs tambeacute soacuten abundants els comentaris i els estudis del teatre de Sogravefocles
dlsquoaquests darrers en citem els meacutes significatius (ordenats per ordre de publicacioacute)
REINHARDT (2010)35
SEGAL (1981) i ORMAND (2012) sobre llsquoobra completa i
BLUNDELL (1993) VIDAL-NAQUET (2002) WILSON (2004) i MARKANTONATOS (2007)
sobre la tragegravedia de llsquoEgravedip a Colonos concretament la temagravetica principal de la qual eacutes
34
Vegeu llsquoapartat 4 Carles Riba va traduir-les totes set en prosa acompanyades dlsquoestudis preliminars i
notes aclaridores a peu de pagravegina en un total de quatre volums bilinguumles (greccatalagrave) que formen part de
la colmiddotleccioacute laquoEscriptors Grecsraquo de la Fundacioacute Bernat Metge Per la seva importagravencia les tres tragegravedies
del cicle tebagrave van ser aplegades en un sol volum que nomeacutes en conteacute la traduccioacute catalana publicat el
2009 entre llsquoEditorial Alpha i Edicions 62 Hi ha dlsquoaltres traduccions al catalagrave posteriors de les tragegravedies
de Sogravefocles perograve ens hem estimat meacutes fer uacutes de les de Riba perquegrave eacutes llsquouacutenic que va traduir-les i editar-les
totes set 35
El treball de Karl Reinhardt va veure la llum per primera vegada el 1933 Llsquoedicioacute que citem aquiacute
perograve eacutes la que en conteacute la traduccioacute al castellagrave publicada per llsquoEditorial Gredos (vegeu llsquoapartat 4)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
15
llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger en terra forastera Quant al tractament del mite
dlsquoEgravedip en les tragegravedies sofoclianes cal fer esment dels estudis de RUIPEacuteREZ (2006) i de
GARCIacuteA GUAL (2012)
Pel que fa a llsquoestudi de la condicioacute de llsquoestranger en llsquoantiga Gregravecia conveacute
anomenar dlsquouna banda els articles de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) i dlsquoIRIARTE (2007)
per a una visioacute general perograve exhaustiva sobre la figura de llsquoestranger i llsquoextens estudi
de BASLEZ (2008) sobre el moacuten de llsquoestrangeria des dlsquoegravepoca arcaica fins a egravepoca
helmiddotleniacutestica i de llsquoaltra les aproximacions dlsquoestudiosos a la xeniacutea grega (i els diversos
aspectes que slsquohi relacionen) en el mite sobretot a traveacutes de la tragegravedia dlsquoentre les
quals cal destacar les de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 2007a i 2007b) ndashper a llsquoOdissea la
Iliacuteada i el mite dlsquoEgravedip respectivamentndash les dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007 i 2008) ndashper a les
euripidees Hegravecabe i Ifigenia entre els taures respectivamentndash la de TZANETOU (2012)
ndashper a les laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquondash36
els diferents articles recents
dlsquoespecialistes que tracten sobre la progressiva institucionalitzacioacute de les relacions entre
les polis gregues i els estrangers nouvinguts a partir de llsquoestudi de les fonts no nomeacutes
literagraveries sinoacute tambeacute epigragravefiques inclosos dins SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN
(2013) i la de VOELKE (2014) ndashper a la Medea euripidea
14 Interegraves i objectius de lrsquoestudi
Encara que les tragegravedies tebanes de Sogravefocles (sobretot llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip rei) siguin
algunes de les peces teatrals de llsquoantiga Gregravecia meacutes estudiades la temagravetica que ens
ocupa en aquest estudi no ha estat gaire tractada per part dels estudiosos en llsquoanagravelisi del
sentit uacuteltim del teatre sofocliagrave Eacutes per aquesta raoacute que considerem que llsquoaproximacioacute
que presentem pot ser molt interessant des del punt de vista de llsquoestrangeria i el contacte
entre poblacions al segle V aC com a quumlestions socials culturals religioses poliacutetiques i
juriacutediques que apareixen reflectides en la literatura grega dlsquoaquella mateixa egravepoca
Amb llsquoestudi conjunt de les tres tragegravedies del cicle tebagrave de Sogravefocles com a
testimonis indirectes de certs factors socials podem adonar-nos de com dlsquoimportants
eren la ciutat dlsquoAtenes la democragravecia i la religiositat per al nostre autor De fet Tebes
contraposada a llsquoacollidora i piadosa Atenes de Sogravefocles apareix a grans trets
36
Denominacioacute emprada per la mateixa especialista i utilitzada per nosaltres mateixos en llsquoapartat 23
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
16
representada negativament perograve tant si llsquoaccioacute transcorre a la beogravecia Tebes (com en
llsquoAntiacutegona i en llsquoEgravedip rei) com a llsquoagravetica Atenes (com en llsquoEgravedip a Colonos) les lleis
dlsquoambdoacutes indrets recorden les de la democragravecia atenesa no sempre plaents a Sogravefocles
ategraves que tot i que era un demogravecrata convenccedilut certament no nlsquoera un de radical com
Pegravericles37
Tanmateix pel que sembla tant els ciutadans tebans com els atenesos soacuten
conscients de llsquohospitalitat que sancionada per la mateixa divinitat han de procurar als
estrangers com Egravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute indefugible protagonista
dlsquoun dels mites meacutes antics i coneguts que llsquoautor va voler reelaborar reinterpretar i fins
i tot dlsquoalguna manera traslladar a la Gregravecia del seu temps Tots aquests punts
relacionats meacutes o menys directament amb llsquoestrangeria soacuten els que pretenem demostrar
en aquesta nova aportacioacute al camp de la interpretacioacute del gegravenere tragravegic a llsquoAtenes
clagravessica
15 Agraiumlments
Expressem aquiacute el nostre agraiumlment a la Dra Marta Oller Guzmaacuten professora i
investigadora de llsquoAgraverea de Filologia Grega del Departament de Ciegravencies de llsquoAntiguitat
i de llsquoEdat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona per haver acceptat de dirigir aquest Treball de Fi de Grau i per la seva ajuda
en tot moment durant el proceacutes de realitzar-lo tant pel que fa a la cerca i la tria de la
bibliografia meacutes adequada per elaborar-lo com als comentaris fets i les esmenes
pertinents
Tambeacute volem donar les gragravecies als nostres pares pel seu suport incondicional no
nomeacutes en el moment de portar a terme aquest projecte dlsquoinvestigacioacute sinoacute tambeacute durant
tot el periacuteode de quatre anys que han durat els nostres estudis superiors universitaris (el
Grau dlsquoEstudis de Catalagrave i de Clagravessiques)
37
Per a llsquoactivitat ciacutevica de Sogravefocles vegeu CASTELLANOS I VILA (2012b 7-11)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
17
2 Lrsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21 En lrsquoAntiacutegona
Per ordre dlsquoantiguitat podem afirmar que llsquoAntiacutegona (Ἀληηγόλε) eacutes la tercera tragegravedia
meacutes antiga de Sogravefocles que conservem ategraves que molt probablement va ser
representada el 441 aC i doncs escrita un o dos anys abans Gragravecies al gran egravexit que va
tenir Sogravefocles va ser nomenat estrateg al costat de Pegravericles en les guerres de Samos38
encara que en la tragegravedia no hi aparegui cap mena de glorificacioacute de la ciutat dlsquoAtenes
com en llsquoEgravedip a Colonos De fet en llsquoAntiacutegona el factor sociojuriacutedic de llsquoestrangeria no
slsquohi esmenta perograve eacutes interessant fer-hi una aproximacioacute per entendre les tragegravedies
tebanes en el seu conjunt
Temagraveticament eacutes la darrera de les tragegravedies tebanes perograve cronologravegicament eacutes la
primera del cicle tebagrave que va compondre Sogravefocles per donar un final del tot original a la
desventurada nissaga dels Labdagravecides39
I a diferegravencia de les altres dues no nomeacutes teacute
un uacutenic protagonista Egravedip que domina tota llsquoaccioacute sinoacute dos que soacuten Antiacutegona en la
primera part (fins al v 943) i Creont en la segona part (fins al final de la peccedila)40
En
efecte la tragegravedia presenta el conflicte que sorgeix entre Creont rei de Tebes i la seva
neboda materna Antiacutegona per si Polinices ha de ser o no enterrat Creont considerant-
lo un traiumldor de la pagravetria41
decreta que resti insepult Antiacutegona en canvi atenta a deures
superiors de caragravecter diviacute decideix contravenir llsquoordre perquegrave aixiacute llsquoagravenima del seu
germagrave pugui entrar a llsquoHades i trobar el repograves etern Nomeacutes eacutes advertida de les possibles
consequumlegravencies dels seus actes42
per part de la seva germana Ismene que al seu costat
38
LESKY (1969 299-300) i CASTELLANOS I VILA (2012a 9) 39
Sembla que Sogravefocles aixiacute com Egravesquil i Euriacutepides en tractar el tema dels fills dlsquoEgravedip ignorava la
llegenda beogravecia explicada en el poema egravepic dlsquoegravepoca arcaica avui perdut intitulat Epiacutegons que donava un
fill Tersandre a Polinices i un altre Laodamant a Etegraveocles Ara beacute eacutes innegable que la tragegravedia dels Set
contra Tebes dlsquoEgravesquil del 467 aC va influenciar Sogravefocles a llsquohora dlsquoescriure llsquoAntiacutegona sobretot pel
que fa a la lluita fratricida a mort entre Polinices i Etegraveocles (vegeu llsquoapartat 11) 40
Els especialistes acostumen a colmiddotlocar llsquoAntiacutegona (AntiacutegonaCreont) al costat de llsquoAiant
(AiantTeucre) i les Traquiacutenies (DeianiraHegraveracles) atesa llsquoestructura diacuteptica que presenta 41
A causa del seu atac deslleial a Tebes parcialment justificable perquegrave el seu germagrave Eteogravecles no havia
volgut cedir-li el poder quan li pertocava al cap dlsquoun any i llsquohavia expulsat de la ciutat Polinices havia
pogut portar a terme llsquoassalt gragravecies a llsquoajuda de sis aliats guerrers povinents dlsquoArgos ciutat en la qual
slsquohavia casat amb Argia la filla del rei Adrast 42
En efecte Creont imposa un cagravestig exemplar per als infractors del dret puacuteblic lapidacioacute puacuteblica a
llsquoacrogravepolis (S Ant 21-38) i no fora de la ciutat com era costum per evitar llsquoespecial impuresa que
comportava (vegeu Hdt IX 5) Tanmateix a llsquohora dlsquoimposar efectivament el cagravestig Creont oblida (o
canvia potser per temor del cagravestig diviacute) el decret i fa recloure Antiacutegona la culpable en un sepulcre
perquegrave mori dlsquoinanicioacute (S Ant 773-776)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
18
representa la noia atenesa normal i tiacutemida la feblesa conscient de la qual no la porta en
cap moment a condemnar moralment Antiacutegona43
Finalment la piadosa desobediegravencia
de la protagonista ndashdisposada a acceptar el seu destiacute amb fermesa per donar una lliccediloacute
poliacutetica de justiacutecia al poble tebagravendash porta per a ella la mort i per a Creont tot i haver estat
avisat per llsquoendeviacute cec Tiregravesias44
el desastre en els qui meacutes estima (el seu fill Hegravemon
promegraves dlsquoAntiacutegona i la seva esposa la reina Euriacutedice) i la seva progravepia destruccioacute cosa
que fa que el corifeu clogui la peccedila teatral afirmant melodramagraveticament com a
sentegravencia final que laquocal no eacutesser impiu amb els deacuteus perquegrave els grans mots dels inflats
per llsquoorgull pels grans cops amb quegrave els paguen ensenyen amb la vellesa a tenir
senyraquo45
Els criacutetics han considerat que aquesta tragegravedia representa la lluita entre les lleis
naturals instaurades pels deacuteus no escrites perograve vagravelides des de sempre representades
per Antiacutegona i les lleis humanes dictades per un home Creont que respon a uns
impulsos provocats per un fet concret per una situacioacute determinada46
per la qual cosa el
mot llei (λόκνο) apareix setanta-quatre vegades De fet slsquoha volgut veure sense cap
mena de base real un retrat de Pegravericles en el personatge de Creont de llsquoAntiacutegona47
I eacutes
que Sogravefocles tenia una idea molt clara del que era per ell la polis (o ciutat estat) tal com
queda perfectament expressat en tot llsquoAntiacutegona una comunitat de ciutadans i no pas un
territori propietat dlsquoun home sol fet que ja implica necessagraveriament un regravegim democragravetic
i doncs llsquoobligacioacute de tots els ciutadans de participar en el funcionament dlsquouna ciutat
que ha de tenir una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis
divines que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat i menys per les lleis
injustes que emanen del caprici dlsquoun sol home com slsquoesdeveacute en el cas de Creont que
cau en la hybris (ὕβξηο) desmesuralsquo48
que el porta a llsquoatecirc (ἄηε) ruiumlnalsquo Tanmateix
per aquest personatge el seu edicte eacutes una llei justa que no pot ser desobeiumlda per ninguacute
43
El seu caragravecter eacutes el que el puacuteblic atenegraves possiblement considerava que li esqueia per natura Es tracta a
meacutes a meacutes dlsquoun personatge el dlsquoIsmene que eacutes molt semblant al de Crisogravestemis que en llsquoElectra
mostrant-se prudent refusa participar en el crim tramat pels seus germans Electra i Orestes En efecte
aconsellats pel deacuteu Apolmiddotlo pretenen assassinar la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist per
haver donat mort a Agamegravemnon el seu pare en arribar de la Guerra de Troia a Micenes Ara beacute
llsquoelement meacutes important que diferencia el personatge dlsquoAntiacutegona del dlsquoElectra eacutes el que fa mourelsquols ategraves
que mentre que en llsquoAntiacutegona el que mou llsquoheroiumlna eacutes llsquoamor en llsquoElectra el motor de llsquoaccioacute soacuten
clarament llsquoodi i el desig de venjanccedila 44
S Ant 988-1090 45
S Ant 1349-1353 46
CASTELLANOS I VILA (2012b 18) 47
Fins i tot tambeacute en el dlsquoEgravedip de llsquoEgravedip rei (CASTELLANOS I VILA 2012a 10) 48
Provocada a causa del fet de considerar-se orgullosament superior als deacuteus
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
19
i en el moment dlsquoexposar-la davant el poble de Tebes49
al puacuteblic atenegraves que
presenciava llsquoescena des de la graderia per la seva nocioacute de llei com a regla riacutegidament
imposada i justament obeiumlda segurament li devia fer llsquoefecte almenys llavors que
Creont parlava com cal i gairebeacute democragraveticament ategraves que el cor format per uns
ancians antics consellers dlsquoEgravedip en representacioacute dels ciutadans de Tebes sembla
prestar-li el seu suport incondicional primerament50
Perograve Antiacutegona ndasha qui el poble de
Tebes tal com explica Hegravemon a Creont acaba fent costat51
com probablement tambeacute el
puacuteblic atenegraves que gaudia de la tragegravediandash com que en tot moment tracta la interdiccioacute
de Creont com una mera laquoproclamacioacuteraquo52
precisa quines soacuten per ella les veritables lleis
perquegrave al seu entendre ndashi al de Sogravefoclesndash cap deure ciacutevic ni cap precepte poliacutetic per beacute
que asseguri llsquoordre de la polis no poden prevaler per sobre de les lleis no escrites
immutables i eternes dels deacuteus53
com ara la que constituiumla llsquoamor familiar que obligava
els vius a tributar honres fuacutenebres als seus i a enterrar-los degudament
Cal remarcar que llsquohospitalitat era com llsquoanterior comentat suara un altre dels
deures ancestrals imposats pels deacuteus54
si beacute en aquesta tragegravedia no selsquon parla ategraves que
representa que el pare dlsquoAntiacutegona el viatger Egravedip sempre amb la condicioacute dlsquoestranger
ja ha cessat la seva vida en territori atenegraves despreacutes de ser expulsat de Tebes Ara beacute pel
que es despregraven dels diagravelegs entre els personatges de llsquoAntiacutegona55
quan escrivia aquesta
tragegravedia Sogravefocles encara no pensava que un dia en llsquoEgravedip a Colonos faria acollir el seu
Egravedip pels deacuteus en una mort misteriosa voltada dlsquohonor sagrat a llsquoAgravetica Aixiacute doncs en
aquest cas el dramaturg atenegraves va decantar-se per seguir la tradicioacute egravepica que feia morir
Egravedip a Tebes durant una guerra contra els seus veiumlns de la ciutat beogravecia dlsquoOrcogravemenos
(Ergiacute i els miacutenies o argonautes) i no al dem atenegraves de Colonos sense haver hagut de
patir cap exili doloroacutes
49
S Ant 162-210 50
S Ant 211-222 51
S Ant 692-706 52
S Ant 27 32 34 450 i 454 Al seu entendre laquola Justiacutecia que habita amb els deacuteus subterranis no ha
fixat entre els homes unes lleis com aquestaraquo (v 451-452) Segons Hesiacuteode (Op 256-262) quan els
humans insulten Dice (o Justiacutecia) amb els seus actes ella aconsegueix del seu pare Zeus deacuteu legislador i
exigent que els ho faci pagar 53
S Ant 450-470 Concretament en aquest passatge la protagonista utilitza el mot λόκηκα (costumslsquo
lleislsquo) per referir-se a les lleis divines (v 455) el garant de les quals eacutes el mateix Zeus 54
Hesiacuteode (Op 327-334) ja nlsquoenumera uns quants dlsquoentre els quals el de llsquohospitalitat Segons el poeta
si alguacute actua amb infagravemia amb un suplicant o amb un hoste Zeus slsquoirrita i li infligeix un cagravestig ben dur
com slsquoescau al seu acte comegraves injustament 55
Sobretot en els v 49-57 de la tragegravedia
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
20
22 En lrsquoEgravedip rei
LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de
Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va
agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser
classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb
una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva
representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data
hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la
pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de
Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56
Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles
temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu
antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera
que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que
conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la
seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que
tothom menys Iocasta acaba acceptant57
En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha
tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no
ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58
la seva integracioacute en la ciutat
representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat
Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a
Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble
premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i
llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu
per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes
56
CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57
Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei
que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De
fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents
dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58
En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes
aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i
castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues
famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del
Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
4
IacuteNDEX
1 Introduccioacute 5
11 El teatre de Sogravefocles i el cicle tebagrave 5
12 La xeniacutea en llsquoantiga Gregravecia i el seu reflex en el drama sofocliagrave 7
13 Estat de la quumlestioacute 14
14 Interegraves i objectius de llsquoestudi 15
15 Agraiumlments 16
2 Llsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles 17
21 En llsquoAntiacutegona 17
22 En llsquoEgravedip rei 20
23 En llsquoEgravedip a Colonos 26
3 Conclusions 37
4 Bibliografia 40
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
5
1 Introduccioacute
11 El teatre de Sogravefocles i el cicle tebagrave
Sogravefocles el segon gran tragravegic dlsquoAtenes nascut al dem de Colonos el 496 aC i mort
noranta anys meacutes tard el 406 aC en la mateixa localitat va ser un gran innovador
teatral1 encara que va adquirir uns grans coneixements de la tegravecnica dramagravetica gragravecies a
Egravesquil el seu antecessor El seu geni creador queda palegraves en tota la seva obra que eacutes a
meacutes a meacutes reveladora del seu propi ideari basat en tres punts cabdals Atenes la
religiositat i la democragravecia2 En primer lloc va augmentar el nombre dlsquoactors de dos a
tres aixiacute com el de coreutes de dotze a quinze que van acabar assumint el paper de
quasi quart actor Dlsquoaltra banda Sogravefocles va abandonar la composicioacute de trilogies
formades per tres tragegravedies enllaccedilades temagraveticament sovint amb llsquoafegitoacute dlsquoun drama
satiacuteric ndashcom Els sagravetirs rastrejadors que eacutes llsquouacutenic que ens nlsquoha pervingutndash per passar a
escriure tragegravedies independents Tanmateix per les fonts sabem que la tragegravedia
Triptogravelem ndashdatada del 468 aC i de la qual nomeacutes conservem fragmentsndash formava part
dlsquouna trilogia cosa que vol dir que almenys en devia confeccionar alguna sobretot al
comenccedilament de la seva produccioacute literagraveria Ara beacute meacutes aviat va escriure tragegravedies
independents unides per la temagravetica tractada com eacutes el cas de llsquoAntiacutegona llsquoEgravedip rei i
llsquoEgravedip a Colonos que tracten diversos episodis de llsquoanomenat cicle tebagrave perograve van ser
escrites independentment llsquouna de llsquoaltra i amb molts anys de diferegravencia
Una quumlestioacute important de la creacioacute de Sogravefocles eacutes la tegravecnica literagraveria emprada en les
seves tragegravedies els dos aspectes meacutes importants de la qual soacuten dlsquouna banda
llsquoanomenada ironia tragravegica ndashmolt utilitzada en llsquoEgravedip reindash que consisteix en una
ambiguumlitat semagraventica per la qual un personatge fa unes afirmacions que contenen la
veritat o la declaracioacute del seu proper desastre sense que en tingui consciegravencia mentre
que llsquoespectador (o el lector) nlsquoeacutes plenament conscient i de llsquoaltra llsquoetopeia que
consisteix en la descripcioacute del caragravecter dels personatges a traveacutes dels diferents diagravelegs
que mantenen al llarg dlsquouna peccedila teatral
Llsquoobra sofocliana ndashmolt especialment llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip reindash per la seva bellesa i
originalitat ha esdevingut amb el pas del temps el paradigma de la tragegravedia grega
1 Les innovacions que Sogravefocles va introduir en les seves obres va justificar-les ell mateix en un tractat
avui perdut perograve que sabem que va escriure intitulat Sobre el cor (CASTELLANOS I VILA 2012a 12
2012b 12) 2 CASTELLANOS I VILA (2012b 9-15)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
6
agravetica perograve el reconeixement ja li va arribar de la part dels seus contemporanis En
efecte Sogravefocles va ser un escriptor enormement proliacutefic i que va gaudir dlsquoun grau
dlsquoacceptacioacute popular molt elevat Segons les fonts va escriure al voltant de cent vint-i-
tres tragegravedies vint-i-quatre de les quals van meregraveixer el primer premi en els concursos
tragravegics i la resta mai no va baixar del segon lloc Ara beacute tot i el gran nombre de
tragegravedies que se li atribueixen nomeacutes en conservem set de senceres la datacioacute de les
quals eacutes en general forccedila complicada llsquoAiant (entre el 455 i el 450 aC) les Traquiacutenies
(entre el 450 i el 442 aC) llsquoAntiacutegona (441 aC) llsquoEgravedip rei (429 aC) llsquoElectra (entre el
415 i el 411 aC) el Filoctetes (409 aC) i llsquoEgravedip a Colonos (401 aC) Segons el tema
miacutetic tractat es poden agrupar en tragegravedies del cicle dlsquoHegraveracles (les Traquiacutenies) del
cicle troiagrave (llsquoAiant llsquoElectra i el Filoctetes) i del cicle tebagrave (llsquoAntiacutegona llsquoEgravedip rei i
llsquoEgravedip a Colonos)
No obstant aixograve val a dir que el fet que Sogravefocles hagi esdevingut probablement el
tragravegic meacutes apreciat i cegravelebre de llsquoantiguitat clagravessica es deu en gran part a les seves
tragegravedies tebanes (o del cicle tebagrave) I eacutes que encara que tinguem diverses tradicions del
mite dlsquoEgravedip i la seva descendegravencia la versioacute meacutes acceptada i coneguda eacutes la que ens
ofereix Sogravefocles Egravedip allunyant-se de Corint ndashon havia estat adoptat sense saber-ho
pels reis Pogravelib i Megraveropendash a causa dlsquoun oracle degravelfic sobre el seu destiacute mata sense ser-
ne conscient el seu pare biologravegic Laios rei de Tebes en un encreuament de camins
Despreacutes dlsquohaver venccedilut la cruel Esfinx i prenent com esposa la seva progravepia mare
Iocasta la reina viacutedua esdeveacute rei de Tebes Amb ella teacute dos fills (Polinices i Etegraveocles) i
dues filles (Antiacutegona i Ismene) Horroritzat en conegraveixer temps despreacutes tota la veritat
ndashque de fet ja li havia revelat llsquooracle dlsquoApolmiddotlo si beacute enigmagraveticamentndash slsquoarrenca els
ulls de la cara i empregraven el camiacute de llsquoexili fins arribar al dem atenegraves de Colonos Allagrave eacutes
acollit pel rei Teseu troba la mort i compadit pels deacuteus esdeveacute una divinitat protectora
de llsquoAgravetica Abans perograve de morir maleeix doblement els seus dos fills enemistats pel
poder fet que els porta a una mort precoccedil que teacute com a consequumlegravencia el suiumlcidi
dlsquoAntiacutegona i llsquoenderrocament definitiu del casal reial tebagrave
El mite dlsquoEgravedip era conegut des dlsquoantic i en Homer ja apareixien referegravencies a aquest
personatge En llsquoOdissea (XI 271-280) slsquoexplica que Epicasta ndashnom homegraveric per
denominar Iocastandash va ser sense saber-ho esposa del seu propi fill Egravedip perograve els
mateixos deacuteus no van tardar gaire a fer-ho saber a tothom i en la Iliacuteada (XXIII 679-
680) es parla de la tomba dlsquoEgravedip a Tebes cosa que contradiu la versioacute recollida en
llsquoEgravedip a Colonos segons la qual Egravedip hauria estat enterrat a prop dlsquoAtenes Ni Homer
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
7
ni Pausagravenias (IV 3 4 8 8) no consideraven que Egravedip hagueacutes arribat a tenir quatre fills
amb la seva progravepia mare perquegrave els deacuteus nlsquohavien escampat la notiacutecia molt ragravepidament
Aquest punt entroncava amb dlsquoaltres mites antics com ara els recollits pel poema egravepic
de llsquoEdipogravedia que no coneixien llsquoincest i feien fills dlsquoEurigania i no de Iocasta els
descendents dlsquoEgravedip De fet pel que ara sabem el poeta liricocoral Estesiacutecor (s VII-VI
aC) va ser el primer a parlar sobre llsquoincest comegraves entre Egravedip i la seva mare Iocasta
versioacute del mite que va ser seguida pels tragravegics3 Cal dir tambeacute que el predecessor de
Sogravefocles Egravesquil ndashseguint sobretot la tradicioacute que apareixia en la Tebaida llsquoaltre gran
poema egravepic del cicle tebagrave del qual nomeacutes conservem alguns fragmentsndash tambeacute va
tractar el mite dlsquoEgravedip en la seva trilogia tebana formada per les tragegravedies Laios Egravedip i
Set contra Tebes de les quals nomeacutes conservem la tercera i pel drama satiacuteric de
llsquoEsfinx avui perdut Aixiacute mateix Euriacutepides va prendre aquest mite com a tema en les
Feniacutecies datada al voltant del 410 aC En aquest cas la tradicioacute recollida pels altres dos
grans tragravegics sembla que siacute que concorda amb precisioacute amb la versioacute del mite oferta per
Sogravefocles que mostra un Egravedip que sempre eacutes ben acollit pels homes perograve maleiumlt i
rebutjat pels deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo sobretot) almenys primerament fins que se
nlsquoapiaden al final de la seva trajectograveria vital
12 La xeniacutea en lrsquoantiga Gregravecia i el seu reflex en el drama sofocliagrave
Les tragegravedies gregues es representaven en el marc dlsquounes competicions teatrals
organitzades per llsquoEstat i per aquest motiu sovint tractaven sobre diferents aspectes que
eren dlsquointeregraves per a la polis ategraves que tot fent uacutes de mites ben coneguts remetien tant a
quumlestions religioses com poliacutetiques amb la finalitat de mostrar al poliacutetes (πνιίηεο)
ciutadagravelsquo exemples valuosos de diverses situacions amb quegrave podria trobar-se al llarg de
la vida4 No eacutes estrany doncs que un dels motius dramagravetics que apareixen en les
tragegravedies sofoclianes ndashamb meacutes o menys importagravencia segons la peccedila teatralndash sigui la
pragravectica juridicoreligiosa de la xeniacutea (μελία) hospitalitatlsquo5 terme que deriva del mot
xeacutenos (μέλνο) que significa tant hostelsquo com estrangerlsquo forasterlsquo Llsquoambivalegravencia
semagraventica dlsquoaquest mot slsquoevidencia ja des dlsquoegravepoca homegraverica i ambdues accepcions soacuten
3 Sobre aquesta versioacute del mite vegeu RUIPEacuteREZ (2006 103-107)
4 BASLEZ (2008 35-37) i GARCIacuteA MURIEL (2014 28)
5 IRIARTE (2007 197)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
8
indissolubles llsquouna de llsquoaltra en el mateix mot sense que es pugui dir amb claredat quin
dels dos significats va ser el primer6
Presidida i sancionada pel pare dels deacuteus Zeus sota llsquoepiclesi de Xeacutenios (eacutes a dir
laquoProtector dels estrangersraquo)7 llsquohospitalitat va ser una institucioacute essencial en la vida dels
antics grecs probablement des del segon milmiddotlenni aC i la pragravectica dlsquoaquesta
prescripcioacute religiosa (ζέκηο) i norma social tan antiga8 es trobava per damunt de la por
intriacutenseca que podia suposar la primera trobada amb una persona desconeguda ndashno
sempre grata als ulls de tothom Aixiacute en les Traquiacutenies Deianira esposa dlsquoHegraveracles
mostrant-se hospitalagraveria en tot moment fa notar a Licas llsquoherald dlsquoHegraveracles com de beacute
ha tractat llsquoestrangera Iacuteole9 encara que sigui llsquoamant del seu marit que ha vingut des de
llsquoilla dlsquoEubea com a esclava fins a la ciutat tessagravelia de Traquis De fet cal dir que es
tracta dlsquoun motiu literari que destaca en les tragegravedies tebanes (sobretot en llsquoEgravedip rei i en
llsquoEgravedip a Colonos) on el personatge miacutetic dlsquoEgravedip a causa dlsquounes circumstagravencies molt
determinades que li veacutenen imposades pel seu destiacute indefugible eacutes un viatger constant
des que neix fins abans de morir Per tant es veu obligat a integrar-se en unes societats
completament desconegudes per ell (concretament a Tebes primer i despreacutes al dem
atenegraves de Colonos) sense saber com hi seragrave rebut ni acollit10
Ara beacute des dlsquoegravepoca arcaica hi havia dos tipus dlsquohospitalitat per acollir llsquoestranger
ambdoacutes igualment inviolables per no ofendre greument Zeus el pare dels deacuteus i dels
homes el primer documentat sobretot en la Iliacuteada era llsquohospitalitat consistent en una
alianccedila entre dos membres de famiacutelies aristocragravetiques de caragravecter perdurable i que
6 Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En la Iliacuteada la primera accepcioacute eacutes la dominant i en llsquoOdissea ho eacutes
clarament la segona (vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ 2007a i 2004 respectivament) De fet llsquolaquohosteraquo era
llsquoestranger dlsquoorigen aristocragravetic (grec o no) que havia establert una relacioacute dlsquohospitalitat muacutetua
perdurable i heretable amb un membre dlsquouna famiacutelia noble (grega) mentre que llsquolaquoestrangerraquo era la
persona vinguda de fora i per tant estranya a la comunitat familiar (γέλνο) o ciacutevica (νἴθνο) sense fer
distincioacute de la seva procedegravencia cultural econogravemica i social Tal persona podia esdevenir fagravecilment
laquohosteraquo dlsquouna comunitat durant un cert temps sempre que compliacutes amb els paragravemetres de comportament
deguts per ser acollit 7
De fet en llsquoOdissea (IX 270) Zeus ja eacutes caracteritzat com a protector de suplicants (Zeus Hikeacutesios
Ἱθέζηνο Suplicadorlsquo) i dlsquohostes (Zeus Xeacutenios Ξέληνο Hospitalarilsquo) Per aquest motiu Aiant abans de
suiumlcidar-se invoca tot suplicant-lo Zeus Oliacutempic com a Hikeacutesios (S Aj 823-831) 8 La justiacutecia divina era governada per la deessa Temis (Θέκηο) mare de la Justiacutecia (Δίθε) personificacioacute
de la justiacutecia humana (Hes Th 900-903) En llsquoOdissea sobretot perograve tambeacute en la Iliacuteada llsquoacolliment de
llsquoestranger apareix com una prescripcioacute religiosa (ζέκηο ἐζηηλ) i una norma civicosocial de manera que
ultratjar el qui demana hospitalitat eacutes considerat un acte innoble (νὐ θαιόλ) i injust (νὐδὲ δίθαηνλ) ategraves
que suposa faltar al deure cap a una llei divina Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004) (2007a) i (2007b) 9 S Tr 627-628
10 En llsquoOdissea homegraverica un dels poemes grecs meacutes antics ja apareix tractada la temagravetica de
llsquohospitalitat com a deure religioacutes i ciacutevic de la proteccioacute de llsquoestranger Odisseu el protagonista de
llsquoepopeia per retornar a la seva Iacutetaca despreacutes de la Guerra de Troia es veu obligat a fer per designi diviacute
un recorregut de deu anys per diferents indrets on ha dlsquoanar demanant acolliment i ajuda
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
9
passava dlsquouna generacioacute a llsquoaltra per la qual es comprometien a oferir-se proteccioacute i
ajut en cas de necessitat11
i el segon testimoniat agravempliament en llsquoOdissea era
llsquohospitalitat laquoen sentit ampliraquo eacutes a dir aquella que el cap del nucli familiar de
qualsevol estatus econogravemic podia i havia dlsquooferir per no ser innoble ni injust a tot
viatger que es presenteacutes al llindar de casa seva i que la solmiddotliciteacutes adequadament i
paciacutefica12
Segons sembla la institucioacute de la hospitalitat era particularment important
ndashpotser ja des dlsquoegravepoca micegravenicandash en les relacions amb el foraster13
Primerament
limitada nomeacutes als nobles eacutes forccedila versemblant que slsquohagueacutes anat generalitzant amb les
primeres colonitzacions als segles VIII i VII aC atesa la puixant necessitat de confiar
acollir i ser acollit14
i que hagueacutes acabat apareixent doncs llsquoanomenada hospitalitat
laquoen sentit ampliraquo (o laquouniversalraquo o laquosense condicionsraquo) institucioacute amb la qual
llsquoestranger podia arribar a ser acollit com a laquohosteraquo dlsquouna comunitat (familiar o ciacutevica)
durant un espai de temps meacutes o menys llarg
En Sogravefocles trobem diversos exemples dlsquoaquest tipus dlsquoalianccedila tan antiga entre
membres de llsquoaristocragravecia com per exemple Egraveurit (i els seus fills) i Hegraveracles Cegraveix i
Hegraveracles en les Traquiacutenies i Piacutelades i Orestes en llsquoElectra on la protagonista es
lamenta pel fet que el seu pare Agamegravemnon no moriacutes gloriosament a Troia on Ares el
deacuteu de la guerra no va acollir-lo com a laquohosteraquo seu sinoacute que ho fes a Micenes la seva
pagravetria de la magrave de la seva progravepia esposa Clitemnestra i el seu amant Egist15
Podem dir doncs que la xeniacutea entesa com a institucioacute reglamentada era en un
primer temps un pacte dlsquohospitalitat establert entre dues famiacutelies aristocragravetiques
(gregues o no) dlsquouna mateixa ciutat o de ciutats diferents que dlsquouna banda com ja hem
dit no podia ser transgredit16
quumlestioacute que queda ben exemplificada en les Traquiacutenies
on slsquoexplica que Hegraveracles va ser castigat per Zeus a ser venut al mercat dlsquoesclaus de
Liacutedia per haver mort Iacutefit hoste seu despreacutes dlsquohaver rebut ofenses del seu pare Egraveurit rei
dlsquoEcagravelia a Eubea i es va veure obligat a passar tot un any dlsquohumiliant servitud a casa
11
Segons el cicle troiagrave la causa principal de la Guerra de Troia hauria estat el rapte dlsquoHegravelena esposa del
rei espartagrave Menelau per part del troiagrave Paris fill dels reis Priacuteam i Hegravecabe essent hoste de Menelau de
manera que el jove priacutencep hauria transgredit greument el pacte dlsquohospitalitat establert i hauria provocat
la dura guerra de deu anys entre grecs i troians que va tenir com a consequumlegravencia la caiguda de Troia en
mans dels grecs 12
Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004) i (2007a) 13
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b 802) 14
BASLEZ (2008 39) 15
S El 94-102 La mort eacutes entesa aquiacute com un viatge a una terra estrangera on els deacuteus poden oferir
acollida al finat 16
Per a una informacioacute meacutes detallada sobre aquesta quumlestioacute vegeu-ne les aportacions interessants de
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007) i (2008)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
10
de la seva mare Ogravemfale17
I de llsquoaltra implicava reciprocitat fins al punt que el noble
expulsat del seu grup poliacutetic o desterrat de la seva ciutat com que no podia albergar
aquells amb qui havia establert tal pacte tampoc no podia comptar meacutes amb la seva
acollida18
i depenia completament de la bona voluntat del seu amfitrioacute
Aquest concordat dlsquoacolliment reciacuteproc es constituiumla amb llsquointercanvi de laquodons
dlsquohospitalitatraquo (μέληα) com a beacutens de prestigi19
fet que permetia la circulacioacute dlsquoobjectes
de valor entre nobles Aixiacute en llsquoAiant llsquoheroi salamini homogravenim abans de posar fi a la
seva vida amb el glavi que li havia regalat Hegravector pot anomenar sinistrament laquohosteraquo
el seu enemic troiagrave20
A meacutes a meacutes la xeniacutea implicava que hi hagueacutes un cert sentiment
de philiacutea (θηιία) amistatlsquo21
entre ambdues famiacutelies aristocragravetiques (o entre hoste i
amfitrioacute en general) dlsquoaquiacute que en el Filoctetes el protagonista homogravenim de sang
noble com a amic dlsquoAquilmiddotleu sense adonar-se de llsquoengany tramat perquegrave vagi a Troia i
aporti glograveria als grecs amb llsquoarc dlsquoHegraveracles consideri laquohosteraquo seu Neoptogravelem fill
dlsquoAquilmiddotleu que acaba de conegraveixer22
Cal dir que conservem referegravencies tardanes en arguments de tragegravedies i en escolis
aixiacute com en relats de comentaristes i mitogravegrafs que presenten com a causa de les
successives desgragravecies de la nissaga dlsquoEgravedip una transgressioacute per part de Laios dels
deures de llsquoantic pacte dlsquohospitalitat entre famiacutelies de la noblesa Laios havent-se vist
forccedilat a fugir de Tebes a causa de les discograverdies amb els possibles successors al tron de
la ciutat (Amfiacuteon i Zetos) hauria estat acollit al palau de Pegravelops a Elis (al Peloponnegraves)
on havent-se enamorat del seu fill Crisip un jove de bellesa extraordinagraveria llsquohauria
raptat El noi per vergonya slsquohauria suiumlcidat fet que hauria comportat que el seu pare
molt irritat llanceacutes terribles malediccions contra Laios i la seva futura descendegravencia23
Tanmateix sembla que Sogravefocles no es va voler servir dlsquoaquesta variant del mite (o
directament la desconeixia) pel que es despregraven de les seves tragegravedies del cicle tebagrave
Egravedip en llsquoEgravedip rei denuncia el deacuteu complidor dels oracles Apolmiddotlo com a origen dels
17
S Tr 248-283 Licas eacutes qui exposa els fets transcorreguts a Deianira perograve com que slsquoadona que el
crim del seu amo Hegraveracles va contra la mateixa divinitat teacute bona cura dlsquoometre el detall que Iacutefit era el
seu hoste 18
IRIARTE (2007 200-201) 19
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 40-41) i GARCIacuteA MURIEL (2014 33) 20
S Aj 815-823 Llsquointercanvi de beacutens entre aquests dos herois enemics slsquoexplica en Hom Il VII 303 A
meacutes a meacutes eacutes inevitable que aquest passatge sofocliagrave no ens recordi llsquoencara meacutes conegut episodi de la
Iliacuteada en quegrave el troiagrave Glauc i el grec Diomedes es reconeixen com a hostes i slsquointercanvien les armes
(Hom Il VI 119-236) 21
IRIARTE (2007 202) 22
S Ph 242 i 923-924 23
Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i GARCIacuteA GUAL (2012 79-84) Euriacutepides va escriure una tragegravedia
titulada Crisip de la qual nomeacutes conservem cinc fragments breus en la qual va tractar tal temagravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
11
seus mals i no Zeus Xeacutenios (laquoApolmiddotlo ha estat Apolmiddotlo amics llsquoautor dlsquoaquestes males
sofrences mevesraquo)24
En efecte en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles llsquooracle que arriba
a les orelles de Laios segons el qual el seu fill cometragrave parricidi i incest es presenta com
un cagravestig infligit per la divinitat sense un motiu concret25
Pel que fa a la xeniacutea laquoen sentit ampliraquo podem considerar-la un costum molt difoacutes
entre els grecs una pragravectica de respecte infringible envers el visitant estranger que
podia arribar en un indret determinat en qualitat de suplicant ndashcom llsquoEgravedip de llsquoEgravedip a
Colonos com veurem meacutes endavant El ritu de la suacuteplica consistia a portar a la magrave
rames dlsquoolivera o de llorer lligats amb fils de llana i buscar la proteccioacute dlsquoun altar com
a indret sagrat completament inviolable A meacutes a meacutes tota suacuteplica formal anava sovint
acompanyada dlsquouns gestos simbogravelics determinats com ara agafar la magrave de la persona
suplicada o abraccedilar-li els genolls Si beacute no tots els qui suplicaven (privadament o
puacuteblica) eren estrangers arribats en terres forasteres26
la figura del suplicant (ἱθέηεο) i la
de llsquoestranger (μέλνο) apareixen molt lligades en la literatura grega
Pels camins i rutes mariacutetimes del moacuten grec la gent viatjava amunt i avall per buscar
beacutens tan diversos com la saviesa el plaer el guany llsquoajut diviacute o la glograveria27
Perograve tambeacute
hi havia el cas dels que podriacuteem anomenar laquoviatgers forccedilatsraquo atesos els nombrosos
desterrats ndashcom ara Egravedipndash que es veien obligats a abandonar casa seva i les seves
ciutats Trobant-se fora de les seves poacuteleis (πόιεηο) polislsquo dlsquoorigen els grecoparlants
es consideraven entre ells xeacutenoi (μέλνη) pel fet de ser forasters que compartien una
mateixa llengua i uns costums semblants (estranger poliacutetic) ara beacute els que no eren
grecoparlants eren anomenats a banda de xeacutenoi baacuterbaroi (βάξβαξνη) bagraverbarslsquo terme
format a partir dlsquoonomatopeies que sobretot en ressaltava les diferegravencies linguumliacutestiques
(estranger egravetnic)28
24
S OT 1329-1330 25
Segons Egravesquil i Euriacutepides aquest oracle tambeacute revelaria que llsquoengendrament dlsquoEgravedip comportaria tot un
seguit de terribles desgragravecies que ensorrarien el casal reial de Tebes 26
Creont essent rei de Tebes arriba a adoptar la postura del suplicant quan intenta evitar que Hegravemon el
seu fill se suiumlcidi (S Ant 1230) Egravedip com a rei de Tebes slsquoadona que els seus conciutadans slsquohan
presentat davant el seu casal com a suplicants perquegrave amb llsquoajuda dels deacuteus esvaeixi la pesta que assola
la ciutat (S OT 1-13 142-143) Iocasta explica que el criat reial que va sobreviure a llsquoassalt en quegrave va
morir Laios essent rei de Tebes en veure que Egravedip havia obtingut el govern de la ciutat va demanar-li
agafant-li les mans en actitud de suplicant que llsquoenvieacutes al camp ben lluny dels murs de Tebes (S OT
758-764) Iocasta porta la branca dels suplicants amb les seves garlandes de llana perquegrave Apolmiddotlo
deslliuri la ciutat de la impuresa (S OT 911-923) i el mateix Egravedip tambeacute esdeveacute un suplicant
(πξνζηξέςνκαη) davant el seu cunyat Creont perquegrave dlsquouna banda tributi els funerals deguts a la seva
esposa difunta i de llsquoaltra el desterri de la ciutat com a impur que eacutes (S OT 1446-1450) 27
IRIARTE (2007 203) 28
Per a aquest punt vegeu principalment SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En Sogravefocles llsquoesmentada reina
liacutedia Ogravemfale (S Tr 252) eacutes anomenada bagraverbara com a no grecoparlant en canvi essent tots tres frigis
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
12
De fet des de sempre llsquoespai del Mediterrani havia afavorit el contacte entre
famiacutelies ciutats i civilitzacions perograve amb la creacioacute del port dlsquoAtenes a llsquoegravepoca
clagravessica a la zona del Pireu la ciutat va esdevenir el major centre econogravemic i cultural
del moacuten conegut Com a resposta a aquest fet el govern atenegraves va emprendre mesures
fegraverries per controlar els nombrosos estrangers que hi arribaven dlsquoentre les quals cal
destacar sobretot la llei del 451 aC promulgada per Pegravericles segons la qual nomeacutes es
considerava ciutadagrave dlsquoAtenes el qui fos nascut de pare i mare atenesos i establia que per
tenir una descendegravencia legiacutetima quedava totalment prohibit el matrimoni legal amb
estrangers cosa que va accentuar les diferegravencies existents ja en llsquoegravepoca arcaica entre
llsquoestatus dels ciutadans i el dels estrangers que no podien ser propietaris de terres ni de
beacutens immobles ni tenir acceacutes a la justiacutecia Tanmateix selsquon continuaven celebrant
dlsquounions dlsquoaquesta mena (eacutes a dir amb estrangers) i conveacute senyalar que si en llsquoegravepoca
arcaica hi havia hagut una gran quantitat de matrimonis mixtos normalment entre un
home que restava en el seu lloc dlsquoorigen i una dona estrangera ndashpromoguts com a llaccedilos
dlsquounioacute entre famiacutelies nobles de ciutats diferents equivalents als creats per la institucioacute de
la xeniacuteandash la pragravectica matrimonial en llsquoegravepoca clagravessica entre un ciutadagrave i una estrangera
ndashsempre considerada com a talndash29
servia per fer meacutes estret el cercle dels autegraventics
ciutadans els homes atenesos
Amb el desenvolupament de la poacutelis el terme poliacutetes va passar a ser llsquooposat del de
xeacutenos i llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea dlsquoagravembit privat a partir del segle VI aC va
integrar-se progressivament en la institucioacute de la proxeniacutea dlsquoagravembit puacuteblic eacutes a dir
regulada per la mateixa poacutelis de manera que tal institucioacute en certa manera
representava llsquoevolucioacute de llsquoaltra adaptada als canvis poliacutetics del moment ategraves que
dlsquoacords privats entre les classes benestants encara nlsquohi havia30
De fet la proxeniacutea
(πξνμελία) va ser una nova forma dlsquohospitalitat que va sobrepassar el simple pacte
privat entre dos ciutadans nobles ategraves que va ategravenyer el grau de pacte poliacutetic entre una
ciutat i un estranger el proacutexenos (πξόμελνο) proxenlsquo designat per llsquoEkklesiacutea
(Ἐθθιεζία) Assemblealsquo El proxen era un ciutadagrave (sovint de classe benestant) que
(i per tant tampoc grecoparlants) Hesiacuteone mare de Teucre (S Aj 1289) i llsquoavi patern dels Atrides
Pegravelops (S Aj 1292) soacuten considerats bagraverbars perograve la filla de Tagravental Niacuteobe eacutes nomeacutes designada com a
estrangera (S Ant 824-825) 29
Perquegrave era una dona dlsquoorigen aristocragravetic que havent-se unit en matrimoni amb un ciutadagrave atenegraves no
tenia el dret de ciutadania com generalment tot estranger i com a dona no podia intervenir en la poliacutetica
ni votar perograve siacute que podia participar en la vida puacuteblica de la ciutat Nlsquoeacutes exemple llsquohetera estrangera
Aspagravesia de Milet segona esposa de Pegravericles que colmiddotlaborava en cercles intelmiddotlectuals i artiacutestics atenesos
(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005 589-560)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
13
generalment residia a la seva ciutat dlsquoorigen (grega o no) des dlsquoon seguint les
obligacions imposades pels decrets de proxeniacutea representava la ciutat estrangera que li
havia concedit tal tiacutetol i nlsquoacollia i protegia els qui en provenien dlsquoaltra banda era un
estranger amb privilegis honoriacutefics en la ciutat que li havia atorgat aquesta funcioacute com
ara arribar a esdevenir hoste especial de la seu del poder executiu dlsquoaquella ciutat estat
el Pritaneu i a partir del segle IV aC fins i tot podia tenir-hi terres i beacutens immobles
sense ser-ne ciutadagrave (ἔγθηεζηο)31
A banda perograve de la institucioacute de la proxeniacutea per a la integracioacute dels estrangers a
llsquoAtenes clagravessica hi havia tambeacute la metoikiacutea (κεηνηθία) que definia llsquoestatus dlsquoun
estranger resident el meacutetoikos (κέηνηθνο) meteclsquo aixiacute com nombrosos privilegis
orientats a afavorir la frequumlentacioacute de la ciutat dlsquoAtenes per part dlsquoestrangers i garantir
la seva seguretat i la dels seus beacutens com ara el de la isoteacuteleia (ἰζνηέιεηα) que definia la
condicioacute de llsquoisoteleacutes (ἰζνηειήο) i que consistia en la completa igualacioacute fiscal amb el
ciutadagrave32
Dlsquouna banda la institucioacute de la metoikiacutea regulava les relacions dlsquouna polis
amb aquell estranger que a diferegravencia de llsquoestranger de pas privat de drets i amb el
proxen ndashen cas que nlsquohi hagueacutes de la seva poblacioacutendash com a uacutenic recurs despreacutes de
passar un mes sencer en la polis que llsquohavia acollit decidia establir-hi el seu domicili
habitual i havent esdevingut metec pagava una taxa de caragravecter personal i obtenia una
segraverie de drets civils perograve no poliacutetics fos quin fos el seu origen cultural o econogravemic33
De llsquoaltra la isoteacuteleia era un privilegi heretable de pares a fills com el de proxen que
les polis podien concedir a llsquoestranger resident el metec sovint comerciant i que
llsquoigualava fiscalment al ciutadagrave que estava exempt de les taxes dlsquoimportacioacute i
exportacioacute de mercaderies Aixiacute i tot el privilegi meacutes gran que una polis grega com
Atenes podia atorgar a un estranger era concedir-li la ciutadania eacutes a dir naturalitzar-lo
com a ciutadagrave pels serveis prestats a la ciutat a traveacutes dlsquouna votacioacute especial de
llsquoAssemblea
31
IRIARTE (2007 205-206) La figura del proxen era dlsquoalguna manera semblant a la dels actuals
ambaixador i cogravensol perograve amb la diferegravencia que el proxen defensava des del seu lloc residegravencia els
interessos dlsquouna ciutat que no era la seva (BASLEZ 2008 373) El conegut general atenegraves Alcibiacuteades era
proxen dels ciutadans espartans a Atenes (IRIARTE 2007 205) 32
Per a aquesta quumlestioacute vegeu llsquointeressant article de GINESTIacute ROSELL (2013) Llsquoespecialista hi repassa
detalladament els diferents graus dlsquointegracioacute dels estrangers en la polis a partir de la informacioacute aportada
per les inscripcions funeragraveries ateneses 33
Els metecs eren homes lliures domiciliats a llsquoAgravetica que es dedicaven al comerccedil i a la induacutestria
artesana encara que tambeacute nlsquohi havia que tenien professions liberals No tenien perograve el dret de
ciutadania aixiacute com tampoc els seus fills almenys fins a la tercera generacioacute de residegravencia en la mateixa
polis Molts dels intelmiddotlectuals meacutes notables dlsquoAtenes eren metecs com ara llsquoorador Liacutesias fill dlsquoun
metec vingut de Siracusa a Siciacutelia o el filogravesof Aristogravetil oriuumlnd dlsquoEstagira a la peniacutensula Calciacutedica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
14
Pel que fa a les set tragegravedies conservades de Sogravefocles que reflecteixen algunes de les
inquietuds politicosocials de llsquoAtenes clagravessica eacutes important subratllar que tant en les del
cicle troiagrave com en la del cicle dlsquoHegraveracles tot i que secundagraveriament apareix
exemplificada la institucioacute de la xeniacutea restringida (dlsquoegravepoca arcaica principalment)
entesa com a acords privats entre membres de famiacutelies aristocragravetiques (gregues o no)
per a llsquoacollida reciacuteproca en cas de necessitat meacutes progravepia dlsquouna realitat prejuriacutedica ndasha la
qual tanmateix ni llsquoautor ni la seva obra no pertanyen En canvi en les del cicle tebagrave
dlsquouna banda queda particularment testimoniada la institucioacute de la xeniacutea laquouniversalraquo i
de llsquoaltra es fan visibles certs procediments juridicopoliacutetics per a llsquoacollida i la
integracioacute dels estrangers meacutes propers a llsquoegravepoca clagravessica la de Sogravefocles com ara la
metoikiacutea encara que es tracti dlsquounes tragegravedies que desenvolupen un mite ndashel dlsquoEgravedip i la
seva descendegravenciandash que es remunta fins al temps dlsquoHomer En efecte doncs en aquest
cas llsquoautor es va voler servir del mite per tal de tractar quumlestions dlsquoactualitat com ara la
de la condicioacute de llsquoestranger
13 Estat de la quumlestioacute
Nombroses soacuten les edicions i les traduccions que slsquohan fet de les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles des de principis del segle XX aixiacute com de tota llsquoobra completa tant la
conservada com la que nomeacutes ens ha arribat fragmentagraveriament Llsquoedicioacute i traduccioacute que
nosaltres seguim en aquest estudi eacutes la que va fer-ne Carles Riba (1893-1959) per a la
Fundacioacute Bernat Metge publicada a Barcelona entre els anys 1951 i 196434
Com eacutes
logravegic doncs tambeacute soacuten abundants els comentaris i els estudis del teatre de Sogravefocles
dlsquoaquests darrers en citem els meacutes significatius (ordenats per ordre de publicacioacute)
REINHARDT (2010)35
SEGAL (1981) i ORMAND (2012) sobre llsquoobra completa i
BLUNDELL (1993) VIDAL-NAQUET (2002) WILSON (2004) i MARKANTONATOS (2007)
sobre la tragegravedia de llsquoEgravedip a Colonos concretament la temagravetica principal de la qual eacutes
34
Vegeu llsquoapartat 4 Carles Riba va traduir-les totes set en prosa acompanyades dlsquoestudis preliminars i
notes aclaridores a peu de pagravegina en un total de quatre volums bilinguumles (greccatalagrave) que formen part de
la colmiddotleccioacute laquoEscriptors Grecsraquo de la Fundacioacute Bernat Metge Per la seva importagravencia les tres tragegravedies
del cicle tebagrave van ser aplegades en un sol volum que nomeacutes en conteacute la traduccioacute catalana publicat el
2009 entre llsquoEditorial Alpha i Edicions 62 Hi ha dlsquoaltres traduccions al catalagrave posteriors de les tragegravedies
de Sogravefocles perograve ens hem estimat meacutes fer uacutes de les de Riba perquegrave eacutes llsquouacutenic que va traduir-les i editar-les
totes set 35
El treball de Karl Reinhardt va veure la llum per primera vegada el 1933 Llsquoedicioacute que citem aquiacute
perograve eacutes la que en conteacute la traduccioacute al castellagrave publicada per llsquoEditorial Gredos (vegeu llsquoapartat 4)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
15
llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger en terra forastera Quant al tractament del mite
dlsquoEgravedip en les tragegravedies sofoclianes cal fer esment dels estudis de RUIPEacuteREZ (2006) i de
GARCIacuteA GUAL (2012)
Pel que fa a llsquoestudi de la condicioacute de llsquoestranger en llsquoantiga Gregravecia conveacute
anomenar dlsquouna banda els articles de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) i dlsquoIRIARTE (2007)
per a una visioacute general perograve exhaustiva sobre la figura de llsquoestranger i llsquoextens estudi
de BASLEZ (2008) sobre el moacuten de llsquoestrangeria des dlsquoegravepoca arcaica fins a egravepoca
helmiddotleniacutestica i de llsquoaltra les aproximacions dlsquoestudiosos a la xeniacutea grega (i els diversos
aspectes que slsquohi relacionen) en el mite sobretot a traveacutes de la tragegravedia dlsquoentre les
quals cal destacar les de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 2007a i 2007b) ndashper a llsquoOdissea la
Iliacuteada i el mite dlsquoEgravedip respectivamentndash les dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007 i 2008) ndashper a les
euripidees Hegravecabe i Ifigenia entre els taures respectivamentndash la de TZANETOU (2012)
ndashper a les laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquondash36
els diferents articles recents
dlsquoespecialistes que tracten sobre la progressiva institucionalitzacioacute de les relacions entre
les polis gregues i els estrangers nouvinguts a partir de llsquoestudi de les fonts no nomeacutes
literagraveries sinoacute tambeacute epigragravefiques inclosos dins SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN
(2013) i la de VOELKE (2014) ndashper a la Medea euripidea
14 Interegraves i objectius de lrsquoestudi
Encara que les tragegravedies tebanes de Sogravefocles (sobretot llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip rei) siguin
algunes de les peces teatrals de llsquoantiga Gregravecia meacutes estudiades la temagravetica que ens
ocupa en aquest estudi no ha estat gaire tractada per part dels estudiosos en llsquoanagravelisi del
sentit uacuteltim del teatre sofocliagrave Eacutes per aquesta raoacute que considerem que llsquoaproximacioacute
que presentem pot ser molt interessant des del punt de vista de llsquoestrangeria i el contacte
entre poblacions al segle V aC com a quumlestions socials culturals religioses poliacutetiques i
juriacutediques que apareixen reflectides en la literatura grega dlsquoaquella mateixa egravepoca
Amb llsquoestudi conjunt de les tres tragegravedies del cicle tebagrave de Sogravefocles com a
testimonis indirectes de certs factors socials podem adonar-nos de com dlsquoimportants
eren la ciutat dlsquoAtenes la democragravecia i la religiositat per al nostre autor De fet Tebes
contraposada a llsquoacollidora i piadosa Atenes de Sogravefocles apareix a grans trets
36
Denominacioacute emprada per la mateixa especialista i utilitzada per nosaltres mateixos en llsquoapartat 23
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
16
representada negativament perograve tant si llsquoaccioacute transcorre a la beogravecia Tebes (com en
llsquoAntiacutegona i en llsquoEgravedip rei) com a llsquoagravetica Atenes (com en llsquoEgravedip a Colonos) les lleis
dlsquoambdoacutes indrets recorden les de la democragravecia atenesa no sempre plaents a Sogravefocles
ategraves que tot i que era un demogravecrata convenccedilut certament no nlsquoera un de radical com
Pegravericles37
Tanmateix pel que sembla tant els ciutadans tebans com els atenesos soacuten
conscients de llsquohospitalitat que sancionada per la mateixa divinitat han de procurar als
estrangers com Egravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute indefugible protagonista
dlsquoun dels mites meacutes antics i coneguts que llsquoautor va voler reelaborar reinterpretar i fins
i tot dlsquoalguna manera traslladar a la Gregravecia del seu temps Tots aquests punts
relacionats meacutes o menys directament amb llsquoestrangeria soacuten els que pretenem demostrar
en aquesta nova aportacioacute al camp de la interpretacioacute del gegravenere tragravegic a llsquoAtenes
clagravessica
15 Agraiumlments
Expressem aquiacute el nostre agraiumlment a la Dra Marta Oller Guzmaacuten professora i
investigadora de llsquoAgraverea de Filologia Grega del Departament de Ciegravencies de llsquoAntiguitat
i de llsquoEdat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona per haver acceptat de dirigir aquest Treball de Fi de Grau i per la seva ajuda
en tot moment durant el proceacutes de realitzar-lo tant pel que fa a la cerca i la tria de la
bibliografia meacutes adequada per elaborar-lo com als comentaris fets i les esmenes
pertinents
Tambeacute volem donar les gragravecies als nostres pares pel seu suport incondicional no
nomeacutes en el moment de portar a terme aquest projecte dlsquoinvestigacioacute sinoacute tambeacute durant
tot el periacuteode de quatre anys que han durat els nostres estudis superiors universitaris (el
Grau dlsquoEstudis de Catalagrave i de Clagravessiques)
37
Per a llsquoactivitat ciacutevica de Sogravefocles vegeu CASTELLANOS I VILA (2012b 7-11)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
17
2 Lrsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21 En lrsquoAntiacutegona
Per ordre dlsquoantiguitat podem afirmar que llsquoAntiacutegona (Ἀληηγόλε) eacutes la tercera tragegravedia
meacutes antiga de Sogravefocles que conservem ategraves que molt probablement va ser
representada el 441 aC i doncs escrita un o dos anys abans Gragravecies al gran egravexit que va
tenir Sogravefocles va ser nomenat estrateg al costat de Pegravericles en les guerres de Samos38
encara que en la tragegravedia no hi aparegui cap mena de glorificacioacute de la ciutat dlsquoAtenes
com en llsquoEgravedip a Colonos De fet en llsquoAntiacutegona el factor sociojuriacutedic de llsquoestrangeria no
slsquohi esmenta perograve eacutes interessant fer-hi una aproximacioacute per entendre les tragegravedies
tebanes en el seu conjunt
Temagraveticament eacutes la darrera de les tragegravedies tebanes perograve cronologravegicament eacutes la
primera del cicle tebagrave que va compondre Sogravefocles per donar un final del tot original a la
desventurada nissaga dels Labdagravecides39
I a diferegravencia de les altres dues no nomeacutes teacute
un uacutenic protagonista Egravedip que domina tota llsquoaccioacute sinoacute dos que soacuten Antiacutegona en la
primera part (fins al v 943) i Creont en la segona part (fins al final de la peccedila)40
En
efecte la tragegravedia presenta el conflicte que sorgeix entre Creont rei de Tebes i la seva
neboda materna Antiacutegona per si Polinices ha de ser o no enterrat Creont considerant-
lo un traiumldor de la pagravetria41
decreta que resti insepult Antiacutegona en canvi atenta a deures
superiors de caragravecter diviacute decideix contravenir llsquoordre perquegrave aixiacute llsquoagravenima del seu
germagrave pugui entrar a llsquoHades i trobar el repograves etern Nomeacutes eacutes advertida de les possibles
consequumlegravencies dels seus actes42
per part de la seva germana Ismene que al seu costat
38
LESKY (1969 299-300) i CASTELLANOS I VILA (2012a 9) 39
Sembla que Sogravefocles aixiacute com Egravesquil i Euriacutepides en tractar el tema dels fills dlsquoEgravedip ignorava la
llegenda beogravecia explicada en el poema egravepic dlsquoegravepoca arcaica avui perdut intitulat Epiacutegons que donava un
fill Tersandre a Polinices i un altre Laodamant a Etegraveocles Ara beacute eacutes innegable que la tragegravedia dels Set
contra Tebes dlsquoEgravesquil del 467 aC va influenciar Sogravefocles a llsquohora dlsquoescriure llsquoAntiacutegona sobretot pel
que fa a la lluita fratricida a mort entre Polinices i Etegraveocles (vegeu llsquoapartat 11) 40
Els especialistes acostumen a colmiddotlocar llsquoAntiacutegona (AntiacutegonaCreont) al costat de llsquoAiant
(AiantTeucre) i les Traquiacutenies (DeianiraHegraveracles) atesa llsquoestructura diacuteptica que presenta 41
A causa del seu atac deslleial a Tebes parcialment justificable perquegrave el seu germagrave Eteogravecles no havia
volgut cedir-li el poder quan li pertocava al cap dlsquoun any i llsquohavia expulsat de la ciutat Polinices havia
pogut portar a terme llsquoassalt gragravecies a llsquoajuda de sis aliats guerrers povinents dlsquoArgos ciutat en la qual
slsquohavia casat amb Argia la filla del rei Adrast 42
En efecte Creont imposa un cagravestig exemplar per als infractors del dret puacuteblic lapidacioacute puacuteblica a
llsquoacrogravepolis (S Ant 21-38) i no fora de la ciutat com era costum per evitar llsquoespecial impuresa que
comportava (vegeu Hdt IX 5) Tanmateix a llsquohora dlsquoimposar efectivament el cagravestig Creont oblida (o
canvia potser per temor del cagravestig diviacute) el decret i fa recloure Antiacutegona la culpable en un sepulcre
perquegrave mori dlsquoinanicioacute (S Ant 773-776)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
18
representa la noia atenesa normal i tiacutemida la feblesa conscient de la qual no la porta en
cap moment a condemnar moralment Antiacutegona43
Finalment la piadosa desobediegravencia
de la protagonista ndashdisposada a acceptar el seu destiacute amb fermesa per donar una lliccediloacute
poliacutetica de justiacutecia al poble tebagravendash porta per a ella la mort i per a Creont tot i haver estat
avisat per llsquoendeviacute cec Tiregravesias44
el desastre en els qui meacutes estima (el seu fill Hegravemon
promegraves dlsquoAntiacutegona i la seva esposa la reina Euriacutedice) i la seva progravepia destruccioacute cosa
que fa que el corifeu clogui la peccedila teatral afirmant melodramagraveticament com a
sentegravencia final que laquocal no eacutesser impiu amb els deacuteus perquegrave els grans mots dels inflats
per llsquoorgull pels grans cops amb quegrave els paguen ensenyen amb la vellesa a tenir
senyraquo45
Els criacutetics han considerat que aquesta tragegravedia representa la lluita entre les lleis
naturals instaurades pels deacuteus no escrites perograve vagravelides des de sempre representades
per Antiacutegona i les lleis humanes dictades per un home Creont que respon a uns
impulsos provocats per un fet concret per una situacioacute determinada46
per la qual cosa el
mot llei (λόκνο) apareix setanta-quatre vegades De fet slsquoha volgut veure sense cap
mena de base real un retrat de Pegravericles en el personatge de Creont de llsquoAntiacutegona47
I eacutes
que Sogravefocles tenia una idea molt clara del que era per ell la polis (o ciutat estat) tal com
queda perfectament expressat en tot llsquoAntiacutegona una comunitat de ciutadans i no pas un
territori propietat dlsquoun home sol fet que ja implica necessagraveriament un regravegim democragravetic
i doncs llsquoobligacioacute de tots els ciutadans de participar en el funcionament dlsquouna ciutat
que ha de tenir una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis
divines que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat i menys per les lleis
injustes que emanen del caprici dlsquoun sol home com slsquoesdeveacute en el cas de Creont que
cau en la hybris (ὕβξηο) desmesuralsquo48
que el porta a llsquoatecirc (ἄηε) ruiumlnalsquo Tanmateix
per aquest personatge el seu edicte eacutes una llei justa que no pot ser desobeiumlda per ninguacute
43
El seu caragravecter eacutes el que el puacuteblic atenegraves possiblement considerava que li esqueia per natura Es tracta a
meacutes a meacutes dlsquoun personatge el dlsquoIsmene que eacutes molt semblant al de Crisogravestemis que en llsquoElectra
mostrant-se prudent refusa participar en el crim tramat pels seus germans Electra i Orestes En efecte
aconsellats pel deacuteu Apolmiddotlo pretenen assassinar la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist per
haver donat mort a Agamegravemnon el seu pare en arribar de la Guerra de Troia a Micenes Ara beacute
llsquoelement meacutes important que diferencia el personatge dlsquoAntiacutegona del dlsquoElectra eacutes el que fa mourelsquols ategraves
que mentre que en llsquoAntiacutegona el que mou llsquoheroiumlna eacutes llsquoamor en llsquoElectra el motor de llsquoaccioacute soacuten
clarament llsquoodi i el desig de venjanccedila 44
S Ant 988-1090 45
S Ant 1349-1353 46
CASTELLANOS I VILA (2012b 18) 47
Fins i tot tambeacute en el dlsquoEgravedip de llsquoEgravedip rei (CASTELLANOS I VILA 2012a 10) 48
Provocada a causa del fet de considerar-se orgullosament superior als deacuteus
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
19
i en el moment dlsquoexposar-la davant el poble de Tebes49
al puacuteblic atenegraves que
presenciava llsquoescena des de la graderia per la seva nocioacute de llei com a regla riacutegidament
imposada i justament obeiumlda segurament li devia fer llsquoefecte almenys llavors que
Creont parlava com cal i gairebeacute democragraveticament ategraves que el cor format per uns
ancians antics consellers dlsquoEgravedip en representacioacute dels ciutadans de Tebes sembla
prestar-li el seu suport incondicional primerament50
Perograve Antiacutegona ndasha qui el poble de
Tebes tal com explica Hegravemon a Creont acaba fent costat51
com probablement tambeacute el
puacuteblic atenegraves que gaudia de la tragegravediandash com que en tot moment tracta la interdiccioacute
de Creont com una mera laquoproclamacioacuteraquo52
precisa quines soacuten per ella les veritables lleis
perquegrave al seu entendre ndashi al de Sogravefoclesndash cap deure ciacutevic ni cap precepte poliacutetic per beacute
que asseguri llsquoordre de la polis no poden prevaler per sobre de les lleis no escrites
immutables i eternes dels deacuteus53
com ara la que constituiumla llsquoamor familiar que obligava
els vius a tributar honres fuacutenebres als seus i a enterrar-los degudament
Cal remarcar que llsquohospitalitat era com llsquoanterior comentat suara un altre dels
deures ancestrals imposats pels deacuteus54
si beacute en aquesta tragegravedia no selsquon parla ategraves que
representa que el pare dlsquoAntiacutegona el viatger Egravedip sempre amb la condicioacute dlsquoestranger
ja ha cessat la seva vida en territori atenegraves despreacutes de ser expulsat de Tebes Ara beacute pel
que es despregraven dels diagravelegs entre els personatges de llsquoAntiacutegona55
quan escrivia aquesta
tragegravedia Sogravefocles encara no pensava que un dia en llsquoEgravedip a Colonos faria acollir el seu
Egravedip pels deacuteus en una mort misteriosa voltada dlsquohonor sagrat a llsquoAgravetica Aixiacute doncs en
aquest cas el dramaturg atenegraves va decantar-se per seguir la tradicioacute egravepica que feia morir
Egravedip a Tebes durant una guerra contra els seus veiumlns de la ciutat beogravecia dlsquoOrcogravemenos
(Ergiacute i els miacutenies o argonautes) i no al dem atenegraves de Colonos sense haver hagut de
patir cap exili doloroacutes
49
S Ant 162-210 50
S Ant 211-222 51
S Ant 692-706 52
S Ant 27 32 34 450 i 454 Al seu entendre laquola Justiacutecia que habita amb els deacuteus subterranis no ha
fixat entre els homes unes lleis com aquestaraquo (v 451-452) Segons Hesiacuteode (Op 256-262) quan els
humans insulten Dice (o Justiacutecia) amb els seus actes ella aconsegueix del seu pare Zeus deacuteu legislador i
exigent que els ho faci pagar 53
S Ant 450-470 Concretament en aquest passatge la protagonista utilitza el mot λόκηκα (costumslsquo
lleislsquo) per referir-se a les lleis divines (v 455) el garant de les quals eacutes el mateix Zeus 54
Hesiacuteode (Op 327-334) ja nlsquoenumera uns quants dlsquoentre els quals el de llsquohospitalitat Segons el poeta
si alguacute actua amb infagravemia amb un suplicant o amb un hoste Zeus slsquoirrita i li infligeix un cagravestig ben dur
com slsquoescau al seu acte comegraves injustament 55
Sobretot en els v 49-57 de la tragegravedia
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
20
22 En lrsquoEgravedip rei
LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de
Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va
agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser
classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb
una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva
representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data
hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la
pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de
Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56
Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles
temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu
antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera
que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que
conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la
seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que
tothom menys Iocasta acaba acceptant57
En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha
tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no
ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58
la seva integracioacute en la ciutat
representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat
Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a
Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble
premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i
llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu
per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes
56
CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57
Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei
que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De
fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents
dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58
En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes
aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i
castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues
famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del
Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
5
1 Introduccioacute
11 El teatre de Sogravefocles i el cicle tebagrave
Sogravefocles el segon gran tragravegic dlsquoAtenes nascut al dem de Colonos el 496 aC i mort
noranta anys meacutes tard el 406 aC en la mateixa localitat va ser un gran innovador
teatral1 encara que va adquirir uns grans coneixements de la tegravecnica dramagravetica gragravecies a
Egravesquil el seu antecessor El seu geni creador queda palegraves en tota la seva obra que eacutes a
meacutes a meacutes reveladora del seu propi ideari basat en tres punts cabdals Atenes la
religiositat i la democragravecia2 En primer lloc va augmentar el nombre dlsquoactors de dos a
tres aixiacute com el de coreutes de dotze a quinze que van acabar assumint el paper de
quasi quart actor Dlsquoaltra banda Sogravefocles va abandonar la composicioacute de trilogies
formades per tres tragegravedies enllaccedilades temagraveticament sovint amb llsquoafegitoacute dlsquoun drama
satiacuteric ndashcom Els sagravetirs rastrejadors que eacutes llsquouacutenic que ens nlsquoha pervingutndash per passar a
escriure tragegravedies independents Tanmateix per les fonts sabem que la tragegravedia
Triptogravelem ndashdatada del 468 aC i de la qual nomeacutes conservem fragmentsndash formava part
dlsquouna trilogia cosa que vol dir que almenys en devia confeccionar alguna sobretot al
comenccedilament de la seva produccioacute literagraveria Ara beacute meacutes aviat va escriure tragegravedies
independents unides per la temagravetica tractada com eacutes el cas de llsquoAntiacutegona llsquoEgravedip rei i
llsquoEgravedip a Colonos que tracten diversos episodis de llsquoanomenat cicle tebagrave perograve van ser
escrites independentment llsquouna de llsquoaltra i amb molts anys de diferegravencia
Una quumlestioacute important de la creacioacute de Sogravefocles eacutes la tegravecnica literagraveria emprada en les
seves tragegravedies els dos aspectes meacutes importants de la qual soacuten dlsquouna banda
llsquoanomenada ironia tragravegica ndashmolt utilitzada en llsquoEgravedip reindash que consisteix en una
ambiguumlitat semagraventica per la qual un personatge fa unes afirmacions que contenen la
veritat o la declaracioacute del seu proper desastre sense que en tingui consciegravencia mentre
que llsquoespectador (o el lector) nlsquoeacutes plenament conscient i de llsquoaltra llsquoetopeia que
consisteix en la descripcioacute del caragravecter dels personatges a traveacutes dels diferents diagravelegs
que mantenen al llarg dlsquouna peccedila teatral
Llsquoobra sofocliana ndashmolt especialment llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip reindash per la seva bellesa i
originalitat ha esdevingut amb el pas del temps el paradigma de la tragegravedia grega
1 Les innovacions que Sogravefocles va introduir en les seves obres va justificar-les ell mateix en un tractat
avui perdut perograve que sabem que va escriure intitulat Sobre el cor (CASTELLANOS I VILA 2012a 12
2012b 12) 2 CASTELLANOS I VILA (2012b 9-15)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
6
agravetica perograve el reconeixement ja li va arribar de la part dels seus contemporanis En
efecte Sogravefocles va ser un escriptor enormement proliacutefic i que va gaudir dlsquoun grau
dlsquoacceptacioacute popular molt elevat Segons les fonts va escriure al voltant de cent vint-i-
tres tragegravedies vint-i-quatre de les quals van meregraveixer el primer premi en els concursos
tragravegics i la resta mai no va baixar del segon lloc Ara beacute tot i el gran nombre de
tragegravedies que se li atribueixen nomeacutes en conservem set de senceres la datacioacute de les
quals eacutes en general forccedila complicada llsquoAiant (entre el 455 i el 450 aC) les Traquiacutenies
(entre el 450 i el 442 aC) llsquoAntiacutegona (441 aC) llsquoEgravedip rei (429 aC) llsquoElectra (entre el
415 i el 411 aC) el Filoctetes (409 aC) i llsquoEgravedip a Colonos (401 aC) Segons el tema
miacutetic tractat es poden agrupar en tragegravedies del cicle dlsquoHegraveracles (les Traquiacutenies) del
cicle troiagrave (llsquoAiant llsquoElectra i el Filoctetes) i del cicle tebagrave (llsquoAntiacutegona llsquoEgravedip rei i
llsquoEgravedip a Colonos)
No obstant aixograve val a dir que el fet que Sogravefocles hagi esdevingut probablement el
tragravegic meacutes apreciat i cegravelebre de llsquoantiguitat clagravessica es deu en gran part a les seves
tragegravedies tebanes (o del cicle tebagrave) I eacutes que encara que tinguem diverses tradicions del
mite dlsquoEgravedip i la seva descendegravencia la versioacute meacutes acceptada i coneguda eacutes la que ens
ofereix Sogravefocles Egravedip allunyant-se de Corint ndashon havia estat adoptat sense saber-ho
pels reis Pogravelib i Megraveropendash a causa dlsquoun oracle degravelfic sobre el seu destiacute mata sense ser-
ne conscient el seu pare biologravegic Laios rei de Tebes en un encreuament de camins
Despreacutes dlsquohaver venccedilut la cruel Esfinx i prenent com esposa la seva progravepia mare
Iocasta la reina viacutedua esdeveacute rei de Tebes Amb ella teacute dos fills (Polinices i Etegraveocles) i
dues filles (Antiacutegona i Ismene) Horroritzat en conegraveixer temps despreacutes tota la veritat
ndashque de fet ja li havia revelat llsquooracle dlsquoApolmiddotlo si beacute enigmagraveticamentndash slsquoarrenca els
ulls de la cara i empregraven el camiacute de llsquoexili fins arribar al dem atenegraves de Colonos Allagrave eacutes
acollit pel rei Teseu troba la mort i compadit pels deacuteus esdeveacute una divinitat protectora
de llsquoAgravetica Abans perograve de morir maleeix doblement els seus dos fills enemistats pel
poder fet que els porta a una mort precoccedil que teacute com a consequumlegravencia el suiumlcidi
dlsquoAntiacutegona i llsquoenderrocament definitiu del casal reial tebagrave
El mite dlsquoEgravedip era conegut des dlsquoantic i en Homer ja apareixien referegravencies a aquest
personatge En llsquoOdissea (XI 271-280) slsquoexplica que Epicasta ndashnom homegraveric per
denominar Iocastandash va ser sense saber-ho esposa del seu propi fill Egravedip perograve els
mateixos deacuteus no van tardar gaire a fer-ho saber a tothom i en la Iliacuteada (XXIII 679-
680) es parla de la tomba dlsquoEgravedip a Tebes cosa que contradiu la versioacute recollida en
llsquoEgravedip a Colonos segons la qual Egravedip hauria estat enterrat a prop dlsquoAtenes Ni Homer
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
7
ni Pausagravenias (IV 3 4 8 8) no consideraven que Egravedip hagueacutes arribat a tenir quatre fills
amb la seva progravepia mare perquegrave els deacuteus nlsquohavien escampat la notiacutecia molt ragravepidament
Aquest punt entroncava amb dlsquoaltres mites antics com ara els recollits pel poema egravepic
de llsquoEdipogravedia que no coneixien llsquoincest i feien fills dlsquoEurigania i no de Iocasta els
descendents dlsquoEgravedip De fet pel que ara sabem el poeta liricocoral Estesiacutecor (s VII-VI
aC) va ser el primer a parlar sobre llsquoincest comegraves entre Egravedip i la seva mare Iocasta
versioacute del mite que va ser seguida pels tragravegics3 Cal dir tambeacute que el predecessor de
Sogravefocles Egravesquil ndashseguint sobretot la tradicioacute que apareixia en la Tebaida llsquoaltre gran
poema egravepic del cicle tebagrave del qual nomeacutes conservem alguns fragmentsndash tambeacute va
tractar el mite dlsquoEgravedip en la seva trilogia tebana formada per les tragegravedies Laios Egravedip i
Set contra Tebes de les quals nomeacutes conservem la tercera i pel drama satiacuteric de
llsquoEsfinx avui perdut Aixiacute mateix Euriacutepides va prendre aquest mite com a tema en les
Feniacutecies datada al voltant del 410 aC En aquest cas la tradicioacute recollida pels altres dos
grans tragravegics sembla que siacute que concorda amb precisioacute amb la versioacute del mite oferta per
Sogravefocles que mostra un Egravedip que sempre eacutes ben acollit pels homes perograve maleiumlt i
rebutjat pels deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo sobretot) almenys primerament fins que se
nlsquoapiaden al final de la seva trajectograveria vital
12 La xeniacutea en lrsquoantiga Gregravecia i el seu reflex en el drama sofocliagrave
Les tragegravedies gregues es representaven en el marc dlsquounes competicions teatrals
organitzades per llsquoEstat i per aquest motiu sovint tractaven sobre diferents aspectes que
eren dlsquointeregraves per a la polis ategraves que tot fent uacutes de mites ben coneguts remetien tant a
quumlestions religioses com poliacutetiques amb la finalitat de mostrar al poliacutetes (πνιίηεο)
ciutadagravelsquo exemples valuosos de diverses situacions amb quegrave podria trobar-se al llarg de
la vida4 No eacutes estrany doncs que un dels motius dramagravetics que apareixen en les
tragegravedies sofoclianes ndashamb meacutes o menys importagravencia segons la peccedila teatralndash sigui la
pragravectica juridicoreligiosa de la xeniacutea (μελία) hospitalitatlsquo5 terme que deriva del mot
xeacutenos (μέλνο) que significa tant hostelsquo com estrangerlsquo forasterlsquo Llsquoambivalegravencia
semagraventica dlsquoaquest mot slsquoevidencia ja des dlsquoegravepoca homegraverica i ambdues accepcions soacuten
3 Sobre aquesta versioacute del mite vegeu RUIPEacuteREZ (2006 103-107)
4 BASLEZ (2008 35-37) i GARCIacuteA MURIEL (2014 28)
5 IRIARTE (2007 197)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
8
indissolubles llsquouna de llsquoaltra en el mateix mot sense que es pugui dir amb claredat quin
dels dos significats va ser el primer6
Presidida i sancionada pel pare dels deacuteus Zeus sota llsquoepiclesi de Xeacutenios (eacutes a dir
laquoProtector dels estrangersraquo)7 llsquohospitalitat va ser una institucioacute essencial en la vida dels
antics grecs probablement des del segon milmiddotlenni aC i la pragravectica dlsquoaquesta
prescripcioacute religiosa (ζέκηο) i norma social tan antiga8 es trobava per damunt de la por
intriacutenseca que podia suposar la primera trobada amb una persona desconeguda ndashno
sempre grata als ulls de tothom Aixiacute en les Traquiacutenies Deianira esposa dlsquoHegraveracles
mostrant-se hospitalagraveria en tot moment fa notar a Licas llsquoherald dlsquoHegraveracles com de beacute
ha tractat llsquoestrangera Iacuteole9 encara que sigui llsquoamant del seu marit que ha vingut des de
llsquoilla dlsquoEubea com a esclava fins a la ciutat tessagravelia de Traquis De fet cal dir que es
tracta dlsquoun motiu literari que destaca en les tragegravedies tebanes (sobretot en llsquoEgravedip rei i en
llsquoEgravedip a Colonos) on el personatge miacutetic dlsquoEgravedip a causa dlsquounes circumstagravencies molt
determinades que li veacutenen imposades pel seu destiacute indefugible eacutes un viatger constant
des que neix fins abans de morir Per tant es veu obligat a integrar-se en unes societats
completament desconegudes per ell (concretament a Tebes primer i despreacutes al dem
atenegraves de Colonos) sense saber com hi seragrave rebut ni acollit10
Ara beacute des dlsquoegravepoca arcaica hi havia dos tipus dlsquohospitalitat per acollir llsquoestranger
ambdoacutes igualment inviolables per no ofendre greument Zeus el pare dels deacuteus i dels
homes el primer documentat sobretot en la Iliacuteada era llsquohospitalitat consistent en una
alianccedila entre dos membres de famiacutelies aristocragravetiques de caragravecter perdurable i que
6 Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En la Iliacuteada la primera accepcioacute eacutes la dominant i en llsquoOdissea ho eacutes
clarament la segona (vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ 2007a i 2004 respectivament) De fet llsquolaquohosteraquo era
llsquoestranger dlsquoorigen aristocragravetic (grec o no) que havia establert una relacioacute dlsquohospitalitat muacutetua
perdurable i heretable amb un membre dlsquouna famiacutelia noble (grega) mentre que llsquolaquoestrangerraquo era la
persona vinguda de fora i per tant estranya a la comunitat familiar (γέλνο) o ciacutevica (νἴθνο) sense fer
distincioacute de la seva procedegravencia cultural econogravemica i social Tal persona podia esdevenir fagravecilment
laquohosteraquo dlsquouna comunitat durant un cert temps sempre que compliacutes amb els paragravemetres de comportament
deguts per ser acollit 7
De fet en llsquoOdissea (IX 270) Zeus ja eacutes caracteritzat com a protector de suplicants (Zeus Hikeacutesios
Ἱθέζηνο Suplicadorlsquo) i dlsquohostes (Zeus Xeacutenios Ξέληνο Hospitalarilsquo) Per aquest motiu Aiant abans de
suiumlcidar-se invoca tot suplicant-lo Zeus Oliacutempic com a Hikeacutesios (S Aj 823-831) 8 La justiacutecia divina era governada per la deessa Temis (Θέκηο) mare de la Justiacutecia (Δίθε) personificacioacute
de la justiacutecia humana (Hes Th 900-903) En llsquoOdissea sobretot perograve tambeacute en la Iliacuteada llsquoacolliment de
llsquoestranger apareix com una prescripcioacute religiosa (ζέκηο ἐζηηλ) i una norma civicosocial de manera que
ultratjar el qui demana hospitalitat eacutes considerat un acte innoble (νὐ θαιόλ) i injust (νὐδὲ δίθαηνλ) ategraves
que suposa faltar al deure cap a una llei divina Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004) (2007a) i (2007b) 9 S Tr 627-628
10 En llsquoOdissea homegraverica un dels poemes grecs meacutes antics ja apareix tractada la temagravetica de
llsquohospitalitat com a deure religioacutes i ciacutevic de la proteccioacute de llsquoestranger Odisseu el protagonista de
llsquoepopeia per retornar a la seva Iacutetaca despreacutes de la Guerra de Troia es veu obligat a fer per designi diviacute
un recorregut de deu anys per diferents indrets on ha dlsquoanar demanant acolliment i ajuda
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
9
passava dlsquouna generacioacute a llsquoaltra per la qual es comprometien a oferir-se proteccioacute i
ajut en cas de necessitat11
i el segon testimoniat agravempliament en llsquoOdissea era
llsquohospitalitat laquoen sentit ampliraquo eacutes a dir aquella que el cap del nucli familiar de
qualsevol estatus econogravemic podia i havia dlsquooferir per no ser innoble ni injust a tot
viatger que es presenteacutes al llindar de casa seva i que la solmiddotliciteacutes adequadament i
paciacutefica12
Segons sembla la institucioacute de la hospitalitat era particularment important
ndashpotser ja des dlsquoegravepoca micegravenicandash en les relacions amb el foraster13
Primerament
limitada nomeacutes als nobles eacutes forccedila versemblant que slsquohagueacutes anat generalitzant amb les
primeres colonitzacions als segles VIII i VII aC atesa la puixant necessitat de confiar
acollir i ser acollit14
i que hagueacutes acabat apareixent doncs llsquoanomenada hospitalitat
laquoen sentit ampliraquo (o laquouniversalraquo o laquosense condicionsraquo) institucioacute amb la qual
llsquoestranger podia arribar a ser acollit com a laquohosteraquo dlsquouna comunitat (familiar o ciacutevica)
durant un espai de temps meacutes o menys llarg
En Sogravefocles trobem diversos exemples dlsquoaquest tipus dlsquoalianccedila tan antiga entre
membres de llsquoaristocragravecia com per exemple Egraveurit (i els seus fills) i Hegraveracles Cegraveix i
Hegraveracles en les Traquiacutenies i Piacutelades i Orestes en llsquoElectra on la protagonista es
lamenta pel fet que el seu pare Agamegravemnon no moriacutes gloriosament a Troia on Ares el
deacuteu de la guerra no va acollir-lo com a laquohosteraquo seu sinoacute que ho fes a Micenes la seva
pagravetria de la magrave de la seva progravepia esposa Clitemnestra i el seu amant Egist15
Podem dir doncs que la xeniacutea entesa com a institucioacute reglamentada era en un
primer temps un pacte dlsquohospitalitat establert entre dues famiacutelies aristocragravetiques
(gregues o no) dlsquouna mateixa ciutat o de ciutats diferents que dlsquouna banda com ja hem
dit no podia ser transgredit16
quumlestioacute que queda ben exemplificada en les Traquiacutenies
on slsquoexplica que Hegraveracles va ser castigat per Zeus a ser venut al mercat dlsquoesclaus de
Liacutedia per haver mort Iacutefit hoste seu despreacutes dlsquohaver rebut ofenses del seu pare Egraveurit rei
dlsquoEcagravelia a Eubea i es va veure obligat a passar tot un any dlsquohumiliant servitud a casa
11
Segons el cicle troiagrave la causa principal de la Guerra de Troia hauria estat el rapte dlsquoHegravelena esposa del
rei espartagrave Menelau per part del troiagrave Paris fill dels reis Priacuteam i Hegravecabe essent hoste de Menelau de
manera que el jove priacutencep hauria transgredit greument el pacte dlsquohospitalitat establert i hauria provocat
la dura guerra de deu anys entre grecs i troians que va tenir com a consequumlegravencia la caiguda de Troia en
mans dels grecs 12
Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004) i (2007a) 13
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b 802) 14
BASLEZ (2008 39) 15
S El 94-102 La mort eacutes entesa aquiacute com un viatge a una terra estrangera on els deacuteus poden oferir
acollida al finat 16
Per a una informacioacute meacutes detallada sobre aquesta quumlestioacute vegeu-ne les aportacions interessants de
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007) i (2008)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
10
de la seva mare Ogravemfale17
I de llsquoaltra implicava reciprocitat fins al punt que el noble
expulsat del seu grup poliacutetic o desterrat de la seva ciutat com que no podia albergar
aquells amb qui havia establert tal pacte tampoc no podia comptar meacutes amb la seva
acollida18
i depenia completament de la bona voluntat del seu amfitrioacute
Aquest concordat dlsquoacolliment reciacuteproc es constituiumla amb llsquointercanvi de laquodons
dlsquohospitalitatraquo (μέληα) com a beacutens de prestigi19
fet que permetia la circulacioacute dlsquoobjectes
de valor entre nobles Aixiacute en llsquoAiant llsquoheroi salamini homogravenim abans de posar fi a la
seva vida amb el glavi que li havia regalat Hegravector pot anomenar sinistrament laquohosteraquo
el seu enemic troiagrave20
A meacutes a meacutes la xeniacutea implicava que hi hagueacutes un cert sentiment
de philiacutea (θηιία) amistatlsquo21
entre ambdues famiacutelies aristocragravetiques (o entre hoste i
amfitrioacute en general) dlsquoaquiacute que en el Filoctetes el protagonista homogravenim de sang
noble com a amic dlsquoAquilmiddotleu sense adonar-se de llsquoengany tramat perquegrave vagi a Troia i
aporti glograveria als grecs amb llsquoarc dlsquoHegraveracles consideri laquohosteraquo seu Neoptogravelem fill
dlsquoAquilmiddotleu que acaba de conegraveixer22
Cal dir que conservem referegravencies tardanes en arguments de tragegravedies i en escolis
aixiacute com en relats de comentaristes i mitogravegrafs que presenten com a causa de les
successives desgragravecies de la nissaga dlsquoEgravedip una transgressioacute per part de Laios dels
deures de llsquoantic pacte dlsquohospitalitat entre famiacutelies de la noblesa Laios havent-se vist
forccedilat a fugir de Tebes a causa de les discograverdies amb els possibles successors al tron de
la ciutat (Amfiacuteon i Zetos) hauria estat acollit al palau de Pegravelops a Elis (al Peloponnegraves)
on havent-se enamorat del seu fill Crisip un jove de bellesa extraordinagraveria llsquohauria
raptat El noi per vergonya slsquohauria suiumlcidat fet que hauria comportat que el seu pare
molt irritat llanceacutes terribles malediccions contra Laios i la seva futura descendegravencia23
Tanmateix sembla que Sogravefocles no es va voler servir dlsquoaquesta variant del mite (o
directament la desconeixia) pel que es despregraven de les seves tragegravedies del cicle tebagrave
Egravedip en llsquoEgravedip rei denuncia el deacuteu complidor dels oracles Apolmiddotlo com a origen dels
17
S Tr 248-283 Licas eacutes qui exposa els fets transcorreguts a Deianira perograve com que slsquoadona que el
crim del seu amo Hegraveracles va contra la mateixa divinitat teacute bona cura dlsquoometre el detall que Iacutefit era el
seu hoste 18
IRIARTE (2007 200-201) 19
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 40-41) i GARCIacuteA MURIEL (2014 33) 20
S Aj 815-823 Llsquointercanvi de beacutens entre aquests dos herois enemics slsquoexplica en Hom Il VII 303 A
meacutes a meacutes eacutes inevitable que aquest passatge sofocliagrave no ens recordi llsquoencara meacutes conegut episodi de la
Iliacuteada en quegrave el troiagrave Glauc i el grec Diomedes es reconeixen com a hostes i slsquointercanvien les armes
(Hom Il VI 119-236) 21
IRIARTE (2007 202) 22
S Ph 242 i 923-924 23
Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i GARCIacuteA GUAL (2012 79-84) Euriacutepides va escriure una tragegravedia
titulada Crisip de la qual nomeacutes conservem cinc fragments breus en la qual va tractar tal temagravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
11
seus mals i no Zeus Xeacutenios (laquoApolmiddotlo ha estat Apolmiddotlo amics llsquoautor dlsquoaquestes males
sofrences mevesraquo)24
En efecte en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles llsquooracle que arriba
a les orelles de Laios segons el qual el seu fill cometragrave parricidi i incest es presenta com
un cagravestig infligit per la divinitat sense un motiu concret25
Pel que fa a la xeniacutea laquoen sentit ampliraquo podem considerar-la un costum molt difoacutes
entre els grecs una pragravectica de respecte infringible envers el visitant estranger que
podia arribar en un indret determinat en qualitat de suplicant ndashcom llsquoEgravedip de llsquoEgravedip a
Colonos com veurem meacutes endavant El ritu de la suacuteplica consistia a portar a la magrave
rames dlsquoolivera o de llorer lligats amb fils de llana i buscar la proteccioacute dlsquoun altar com
a indret sagrat completament inviolable A meacutes a meacutes tota suacuteplica formal anava sovint
acompanyada dlsquouns gestos simbogravelics determinats com ara agafar la magrave de la persona
suplicada o abraccedilar-li els genolls Si beacute no tots els qui suplicaven (privadament o
puacuteblica) eren estrangers arribats en terres forasteres26
la figura del suplicant (ἱθέηεο) i la
de llsquoestranger (μέλνο) apareixen molt lligades en la literatura grega
Pels camins i rutes mariacutetimes del moacuten grec la gent viatjava amunt i avall per buscar
beacutens tan diversos com la saviesa el plaer el guany llsquoajut diviacute o la glograveria27
Perograve tambeacute
hi havia el cas dels que podriacuteem anomenar laquoviatgers forccedilatsraquo atesos els nombrosos
desterrats ndashcom ara Egravedipndash que es veien obligats a abandonar casa seva i les seves
ciutats Trobant-se fora de les seves poacuteleis (πόιεηο) polislsquo dlsquoorigen els grecoparlants
es consideraven entre ells xeacutenoi (μέλνη) pel fet de ser forasters que compartien una
mateixa llengua i uns costums semblants (estranger poliacutetic) ara beacute els que no eren
grecoparlants eren anomenats a banda de xeacutenoi baacuterbaroi (βάξβαξνη) bagraverbarslsquo terme
format a partir dlsquoonomatopeies que sobretot en ressaltava les diferegravencies linguumliacutestiques
(estranger egravetnic)28
24
S OT 1329-1330 25
Segons Egravesquil i Euriacutepides aquest oracle tambeacute revelaria que llsquoengendrament dlsquoEgravedip comportaria tot un
seguit de terribles desgragravecies que ensorrarien el casal reial de Tebes 26
Creont essent rei de Tebes arriba a adoptar la postura del suplicant quan intenta evitar que Hegravemon el
seu fill se suiumlcidi (S Ant 1230) Egravedip com a rei de Tebes slsquoadona que els seus conciutadans slsquohan
presentat davant el seu casal com a suplicants perquegrave amb llsquoajuda dels deacuteus esvaeixi la pesta que assola
la ciutat (S OT 1-13 142-143) Iocasta explica que el criat reial que va sobreviure a llsquoassalt en quegrave va
morir Laios essent rei de Tebes en veure que Egravedip havia obtingut el govern de la ciutat va demanar-li
agafant-li les mans en actitud de suplicant que llsquoenvieacutes al camp ben lluny dels murs de Tebes (S OT
758-764) Iocasta porta la branca dels suplicants amb les seves garlandes de llana perquegrave Apolmiddotlo
deslliuri la ciutat de la impuresa (S OT 911-923) i el mateix Egravedip tambeacute esdeveacute un suplicant
(πξνζηξέςνκαη) davant el seu cunyat Creont perquegrave dlsquouna banda tributi els funerals deguts a la seva
esposa difunta i de llsquoaltra el desterri de la ciutat com a impur que eacutes (S OT 1446-1450) 27
IRIARTE (2007 203) 28
Per a aquest punt vegeu principalment SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En Sogravefocles llsquoesmentada reina
liacutedia Ogravemfale (S Tr 252) eacutes anomenada bagraverbara com a no grecoparlant en canvi essent tots tres frigis
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
12
De fet des de sempre llsquoespai del Mediterrani havia afavorit el contacte entre
famiacutelies ciutats i civilitzacions perograve amb la creacioacute del port dlsquoAtenes a llsquoegravepoca
clagravessica a la zona del Pireu la ciutat va esdevenir el major centre econogravemic i cultural
del moacuten conegut Com a resposta a aquest fet el govern atenegraves va emprendre mesures
fegraverries per controlar els nombrosos estrangers que hi arribaven dlsquoentre les quals cal
destacar sobretot la llei del 451 aC promulgada per Pegravericles segons la qual nomeacutes es
considerava ciutadagrave dlsquoAtenes el qui fos nascut de pare i mare atenesos i establia que per
tenir una descendegravencia legiacutetima quedava totalment prohibit el matrimoni legal amb
estrangers cosa que va accentuar les diferegravencies existents ja en llsquoegravepoca arcaica entre
llsquoestatus dels ciutadans i el dels estrangers que no podien ser propietaris de terres ni de
beacutens immobles ni tenir acceacutes a la justiacutecia Tanmateix selsquon continuaven celebrant
dlsquounions dlsquoaquesta mena (eacutes a dir amb estrangers) i conveacute senyalar que si en llsquoegravepoca
arcaica hi havia hagut una gran quantitat de matrimonis mixtos normalment entre un
home que restava en el seu lloc dlsquoorigen i una dona estrangera ndashpromoguts com a llaccedilos
dlsquounioacute entre famiacutelies nobles de ciutats diferents equivalents als creats per la institucioacute de
la xeniacuteandash la pragravectica matrimonial en llsquoegravepoca clagravessica entre un ciutadagrave i una estrangera
ndashsempre considerada com a talndash29
servia per fer meacutes estret el cercle dels autegraventics
ciutadans els homes atenesos
Amb el desenvolupament de la poacutelis el terme poliacutetes va passar a ser llsquooposat del de
xeacutenos i llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea dlsquoagravembit privat a partir del segle VI aC va
integrar-se progressivament en la institucioacute de la proxeniacutea dlsquoagravembit puacuteblic eacutes a dir
regulada per la mateixa poacutelis de manera que tal institucioacute en certa manera
representava llsquoevolucioacute de llsquoaltra adaptada als canvis poliacutetics del moment ategraves que
dlsquoacords privats entre les classes benestants encara nlsquohi havia30
De fet la proxeniacutea
(πξνμελία) va ser una nova forma dlsquohospitalitat que va sobrepassar el simple pacte
privat entre dos ciutadans nobles ategraves que va ategravenyer el grau de pacte poliacutetic entre una
ciutat i un estranger el proacutexenos (πξόμελνο) proxenlsquo designat per llsquoEkklesiacutea
(Ἐθθιεζία) Assemblealsquo El proxen era un ciutadagrave (sovint de classe benestant) que
(i per tant tampoc grecoparlants) Hesiacuteone mare de Teucre (S Aj 1289) i llsquoavi patern dels Atrides
Pegravelops (S Aj 1292) soacuten considerats bagraverbars perograve la filla de Tagravental Niacuteobe eacutes nomeacutes designada com a
estrangera (S Ant 824-825) 29
Perquegrave era una dona dlsquoorigen aristocragravetic que havent-se unit en matrimoni amb un ciutadagrave atenegraves no
tenia el dret de ciutadania com generalment tot estranger i com a dona no podia intervenir en la poliacutetica
ni votar perograve siacute que podia participar en la vida puacuteblica de la ciutat Nlsquoeacutes exemple llsquohetera estrangera
Aspagravesia de Milet segona esposa de Pegravericles que colmiddotlaborava en cercles intelmiddotlectuals i artiacutestics atenesos
(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005 589-560)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
13
generalment residia a la seva ciutat dlsquoorigen (grega o no) des dlsquoon seguint les
obligacions imposades pels decrets de proxeniacutea representava la ciutat estrangera que li
havia concedit tal tiacutetol i nlsquoacollia i protegia els qui en provenien dlsquoaltra banda era un
estranger amb privilegis honoriacutefics en la ciutat que li havia atorgat aquesta funcioacute com
ara arribar a esdevenir hoste especial de la seu del poder executiu dlsquoaquella ciutat estat
el Pritaneu i a partir del segle IV aC fins i tot podia tenir-hi terres i beacutens immobles
sense ser-ne ciutadagrave (ἔγθηεζηο)31
A banda perograve de la institucioacute de la proxeniacutea per a la integracioacute dels estrangers a
llsquoAtenes clagravessica hi havia tambeacute la metoikiacutea (κεηνηθία) que definia llsquoestatus dlsquoun
estranger resident el meacutetoikos (κέηνηθνο) meteclsquo aixiacute com nombrosos privilegis
orientats a afavorir la frequumlentacioacute de la ciutat dlsquoAtenes per part dlsquoestrangers i garantir
la seva seguretat i la dels seus beacutens com ara el de la isoteacuteleia (ἰζνηέιεηα) que definia la
condicioacute de llsquoisoteleacutes (ἰζνηειήο) i que consistia en la completa igualacioacute fiscal amb el
ciutadagrave32
Dlsquouna banda la institucioacute de la metoikiacutea regulava les relacions dlsquouna polis
amb aquell estranger que a diferegravencia de llsquoestranger de pas privat de drets i amb el
proxen ndashen cas que nlsquohi hagueacutes de la seva poblacioacutendash com a uacutenic recurs despreacutes de
passar un mes sencer en la polis que llsquohavia acollit decidia establir-hi el seu domicili
habitual i havent esdevingut metec pagava una taxa de caragravecter personal i obtenia una
segraverie de drets civils perograve no poliacutetics fos quin fos el seu origen cultural o econogravemic33
De llsquoaltra la isoteacuteleia era un privilegi heretable de pares a fills com el de proxen que
les polis podien concedir a llsquoestranger resident el metec sovint comerciant i que
llsquoigualava fiscalment al ciutadagrave que estava exempt de les taxes dlsquoimportacioacute i
exportacioacute de mercaderies Aixiacute i tot el privilegi meacutes gran que una polis grega com
Atenes podia atorgar a un estranger era concedir-li la ciutadania eacutes a dir naturalitzar-lo
com a ciutadagrave pels serveis prestats a la ciutat a traveacutes dlsquouna votacioacute especial de
llsquoAssemblea
31
IRIARTE (2007 205-206) La figura del proxen era dlsquoalguna manera semblant a la dels actuals
ambaixador i cogravensol perograve amb la diferegravencia que el proxen defensava des del seu lloc residegravencia els
interessos dlsquouna ciutat que no era la seva (BASLEZ 2008 373) El conegut general atenegraves Alcibiacuteades era
proxen dels ciutadans espartans a Atenes (IRIARTE 2007 205) 32
Per a aquesta quumlestioacute vegeu llsquointeressant article de GINESTIacute ROSELL (2013) Llsquoespecialista hi repassa
detalladament els diferents graus dlsquointegracioacute dels estrangers en la polis a partir de la informacioacute aportada
per les inscripcions funeragraveries ateneses 33
Els metecs eren homes lliures domiciliats a llsquoAgravetica que es dedicaven al comerccedil i a la induacutestria
artesana encara que tambeacute nlsquohi havia que tenien professions liberals No tenien perograve el dret de
ciutadania aixiacute com tampoc els seus fills almenys fins a la tercera generacioacute de residegravencia en la mateixa
polis Molts dels intelmiddotlectuals meacutes notables dlsquoAtenes eren metecs com ara llsquoorador Liacutesias fill dlsquoun
metec vingut de Siracusa a Siciacutelia o el filogravesof Aristogravetil oriuumlnd dlsquoEstagira a la peniacutensula Calciacutedica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
14
Pel que fa a les set tragegravedies conservades de Sogravefocles que reflecteixen algunes de les
inquietuds politicosocials de llsquoAtenes clagravessica eacutes important subratllar que tant en les del
cicle troiagrave com en la del cicle dlsquoHegraveracles tot i que secundagraveriament apareix
exemplificada la institucioacute de la xeniacutea restringida (dlsquoegravepoca arcaica principalment)
entesa com a acords privats entre membres de famiacutelies aristocragravetiques (gregues o no)
per a llsquoacollida reciacuteproca en cas de necessitat meacutes progravepia dlsquouna realitat prejuriacutedica ndasha la
qual tanmateix ni llsquoautor ni la seva obra no pertanyen En canvi en les del cicle tebagrave
dlsquouna banda queda particularment testimoniada la institucioacute de la xeniacutea laquouniversalraquo i
de llsquoaltra es fan visibles certs procediments juridicopoliacutetics per a llsquoacollida i la
integracioacute dels estrangers meacutes propers a llsquoegravepoca clagravessica la de Sogravefocles com ara la
metoikiacutea encara que es tracti dlsquounes tragegravedies que desenvolupen un mite ndashel dlsquoEgravedip i la
seva descendegravenciandash que es remunta fins al temps dlsquoHomer En efecte doncs en aquest
cas llsquoautor es va voler servir del mite per tal de tractar quumlestions dlsquoactualitat com ara la
de la condicioacute de llsquoestranger
13 Estat de la quumlestioacute
Nombroses soacuten les edicions i les traduccions que slsquohan fet de les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles des de principis del segle XX aixiacute com de tota llsquoobra completa tant la
conservada com la que nomeacutes ens ha arribat fragmentagraveriament Llsquoedicioacute i traduccioacute que
nosaltres seguim en aquest estudi eacutes la que va fer-ne Carles Riba (1893-1959) per a la
Fundacioacute Bernat Metge publicada a Barcelona entre els anys 1951 i 196434
Com eacutes
logravegic doncs tambeacute soacuten abundants els comentaris i els estudis del teatre de Sogravefocles
dlsquoaquests darrers en citem els meacutes significatius (ordenats per ordre de publicacioacute)
REINHARDT (2010)35
SEGAL (1981) i ORMAND (2012) sobre llsquoobra completa i
BLUNDELL (1993) VIDAL-NAQUET (2002) WILSON (2004) i MARKANTONATOS (2007)
sobre la tragegravedia de llsquoEgravedip a Colonos concretament la temagravetica principal de la qual eacutes
34
Vegeu llsquoapartat 4 Carles Riba va traduir-les totes set en prosa acompanyades dlsquoestudis preliminars i
notes aclaridores a peu de pagravegina en un total de quatre volums bilinguumles (greccatalagrave) que formen part de
la colmiddotleccioacute laquoEscriptors Grecsraquo de la Fundacioacute Bernat Metge Per la seva importagravencia les tres tragegravedies
del cicle tebagrave van ser aplegades en un sol volum que nomeacutes en conteacute la traduccioacute catalana publicat el
2009 entre llsquoEditorial Alpha i Edicions 62 Hi ha dlsquoaltres traduccions al catalagrave posteriors de les tragegravedies
de Sogravefocles perograve ens hem estimat meacutes fer uacutes de les de Riba perquegrave eacutes llsquouacutenic que va traduir-les i editar-les
totes set 35
El treball de Karl Reinhardt va veure la llum per primera vegada el 1933 Llsquoedicioacute que citem aquiacute
perograve eacutes la que en conteacute la traduccioacute al castellagrave publicada per llsquoEditorial Gredos (vegeu llsquoapartat 4)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
15
llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger en terra forastera Quant al tractament del mite
dlsquoEgravedip en les tragegravedies sofoclianes cal fer esment dels estudis de RUIPEacuteREZ (2006) i de
GARCIacuteA GUAL (2012)
Pel que fa a llsquoestudi de la condicioacute de llsquoestranger en llsquoantiga Gregravecia conveacute
anomenar dlsquouna banda els articles de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) i dlsquoIRIARTE (2007)
per a una visioacute general perograve exhaustiva sobre la figura de llsquoestranger i llsquoextens estudi
de BASLEZ (2008) sobre el moacuten de llsquoestrangeria des dlsquoegravepoca arcaica fins a egravepoca
helmiddotleniacutestica i de llsquoaltra les aproximacions dlsquoestudiosos a la xeniacutea grega (i els diversos
aspectes que slsquohi relacionen) en el mite sobretot a traveacutes de la tragegravedia dlsquoentre les
quals cal destacar les de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 2007a i 2007b) ndashper a llsquoOdissea la
Iliacuteada i el mite dlsquoEgravedip respectivamentndash les dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007 i 2008) ndashper a les
euripidees Hegravecabe i Ifigenia entre els taures respectivamentndash la de TZANETOU (2012)
ndashper a les laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquondash36
els diferents articles recents
dlsquoespecialistes que tracten sobre la progressiva institucionalitzacioacute de les relacions entre
les polis gregues i els estrangers nouvinguts a partir de llsquoestudi de les fonts no nomeacutes
literagraveries sinoacute tambeacute epigragravefiques inclosos dins SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN
(2013) i la de VOELKE (2014) ndashper a la Medea euripidea
14 Interegraves i objectius de lrsquoestudi
Encara que les tragegravedies tebanes de Sogravefocles (sobretot llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip rei) siguin
algunes de les peces teatrals de llsquoantiga Gregravecia meacutes estudiades la temagravetica que ens
ocupa en aquest estudi no ha estat gaire tractada per part dels estudiosos en llsquoanagravelisi del
sentit uacuteltim del teatre sofocliagrave Eacutes per aquesta raoacute que considerem que llsquoaproximacioacute
que presentem pot ser molt interessant des del punt de vista de llsquoestrangeria i el contacte
entre poblacions al segle V aC com a quumlestions socials culturals religioses poliacutetiques i
juriacutediques que apareixen reflectides en la literatura grega dlsquoaquella mateixa egravepoca
Amb llsquoestudi conjunt de les tres tragegravedies del cicle tebagrave de Sogravefocles com a
testimonis indirectes de certs factors socials podem adonar-nos de com dlsquoimportants
eren la ciutat dlsquoAtenes la democragravecia i la religiositat per al nostre autor De fet Tebes
contraposada a llsquoacollidora i piadosa Atenes de Sogravefocles apareix a grans trets
36
Denominacioacute emprada per la mateixa especialista i utilitzada per nosaltres mateixos en llsquoapartat 23
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
16
representada negativament perograve tant si llsquoaccioacute transcorre a la beogravecia Tebes (com en
llsquoAntiacutegona i en llsquoEgravedip rei) com a llsquoagravetica Atenes (com en llsquoEgravedip a Colonos) les lleis
dlsquoambdoacutes indrets recorden les de la democragravecia atenesa no sempre plaents a Sogravefocles
ategraves que tot i que era un demogravecrata convenccedilut certament no nlsquoera un de radical com
Pegravericles37
Tanmateix pel que sembla tant els ciutadans tebans com els atenesos soacuten
conscients de llsquohospitalitat que sancionada per la mateixa divinitat han de procurar als
estrangers com Egravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute indefugible protagonista
dlsquoun dels mites meacutes antics i coneguts que llsquoautor va voler reelaborar reinterpretar i fins
i tot dlsquoalguna manera traslladar a la Gregravecia del seu temps Tots aquests punts
relacionats meacutes o menys directament amb llsquoestrangeria soacuten els que pretenem demostrar
en aquesta nova aportacioacute al camp de la interpretacioacute del gegravenere tragravegic a llsquoAtenes
clagravessica
15 Agraiumlments
Expressem aquiacute el nostre agraiumlment a la Dra Marta Oller Guzmaacuten professora i
investigadora de llsquoAgraverea de Filologia Grega del Departament de Ciegravencies de llsquoAntiguitat
i de llsquoEdat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona per haver acceptat de dirigir aquest Treball de Fi de Grau i per la seva ajuda
en tot moment durant el proceacutes de realitzar-lo tant pel que fa a la cerca i la tria de la
bibliografia meacutes adequada per elaborar-lo com als comentaris fets i les esmenes
pertinents
Tambeacute volem donar les gragravecies als nostres pares pel seu suport incondicional no
nomeacutes en el moment de portar a terme aquest projecte dlsquoinvestigacioacute sinoacute tambeacute durant
tot el periacuteode de quatre anys que han durat els nostres estudis superiors universitaris (el
Grau dlsquoEstudis de Catalagrave i de Clagravessiques)
37
Per a llsquoactivitat ciacutevica de Sogravefocles vegeu CASTELLANOS I VILA (2012b 7-11)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
17
2 Lrsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21 En lrsquoAntiacutegona
Per ordre dlsquoantiguitat podem afirmar que llsquoAntiacutegona (Ἀληηγόλε) eacutes la tercera tragegravedia
meacutes antiga de Sogravefocles que conservem ategraves que molt probablement va ser
representada el 441 aC i doncs escrita un o dos anys abans Gragravecies al gran egravexit que va
tenir Sogravefocles va ser nomenat estrateg al costat de Pegravericles en les guerres de Samos38
encara que en la tragegravedia no hi aparegui cap mena de glorificacioacute de la ciutat dlsquoAtenes
com en llsquoEgravedip a Colonos De fet en llsquoAntiacutegona el factor sociojuriacutedic de llsquoestrangeria no
slsquohi esmenta perograve eacutes interessant fer-hi una aproximacioacute per entendre les tragegravedies
tebanes en el seu conjunt
Temagraveticament eacutes la darrera de les tragegravedies tebanes perograve cronologravegicament eacutes la
primera del cicle tebagrave que va compondre Sogravefocles per donar un final del tot original a la
desventurada nissaga dels Labdagravecides39
I a diferegravencia de les altres dues no nomeacutes teacute
un uacutenic protagonista Egravedip que domina tota llsquoaccioacute sinoacute dos que soacuten Antiacutegona en la
primera part (fins al v 943) i Creont en la segona part (fins al final de la peccedila)40
En
efecte la tragegravedia presenta el conflicte que sorgeix entre Creont rei de Tebes i la seva
neboda materna Antiacutegona per si Polinices ha de ser o no enterrat Creont considerant-
lo un traiumldor de la pagravetria41
decreta que resti insepult Antiacutegona en canvi atenta a deures
superiors de caragravecter diviacute decideix contravenir llsquoordre perquegrave aixiacute llsquoagravenima del seu
germagrave pugui entrar a llsquoHades i trobar el repograves etern Nomeacutes eacutes advertida de les possibles
consequumlegravencies dels seus actes42
per part de la seva germana Ismene que al seu costat
38
LESKY (1969 299-300) i CASTELLANOS I VILA (2012a 9) 39
Sembla que Sogravefocles aixiacute com Egravesquil i Euriacutepides en tractar el tema dels fills dlsquoEgravedip ignorava la
llegenda beogravecia explicada en el poema egravepic dlsquoegravepoca arcaica avui perdut intitulat Epiacutegons que donava un
fill Tersandre a Polinices i un altre Laodamant a Etegraveocles Ara beacute eacutes innegable que la tragegravedia dels Set
contra Tebes dlsquoEgravesquil del 467 aC va influenciar Sogravefocles a llsquohora dlsquoescriure llsquoAntiacutegona sobretot pel
que fa a la lluita fratricida a mort entre Polinices i Etegraveocles (vegeu llsquoapartat 11) 40
Els especialistes acostumen a colmiddotlocar llsquoAntiacutegona (AntiacutegonaCreont) al costat de llsquoAiant
(AiantTeucre) i les Traquiacutenies (DeianiraHegraveracles) atesa llsquoestructura diacuteptica que presenta 41
A causa del seu atac deslleial a Tebes parcialment justificable perquegrave el seu germagrave Eteogravecles no havia
volgut cedir-li el poder quan li pertocava al cap dlsquoun any i llsquohavia expulsat de la ciutat Polinices havia
pogut portar a terme llsquoassalt gragravecies a llsquoajuda de sis aliats guerrers povinents dlsquoArgos ciutat en la qual
slsquohavia casat amb Argia la filla del rei Adrast 42
En efecte Creont imposa un cagravestig exemplar per als infractors del dret puacuteblic lapidacioacute puacuteblica a
llsquoacrogravepolis (S Ant 21-38) i no fora de la ciutat com era costum per evitar llsquoespecial impuresa que
comportava (vegeu Hdt IX 5) Tanmateix a llsquohora dlsquoimposar efectivament el cagravestig Creont oblida (o
canvia potser per temor del cagravestig diviacute) el decret i fa recloure Antiacutegona la culpable en un sepulcre
perquegrave mori dlsquoinanicioacute (S Ant 773-776)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
18
representa la noia atenesa normal i tiacutemida la feblesa conscient de la qual no la porta en
cap moment a condemnar moralment Antiacutegona43
Finalment la piadosa desobediegravencia
de la protagonista ndashdisposada a acceptar el seu destiacute amb fermesa per donar una lliccediloacute
poliacutetica de justiacutecia al poble tebagravendash porta per a ella la mort i per a Creont tot i haver estat
avisat per llsquoendeviacute cec Tiregravesias44
el desastre en els qui meacutes estima (el seu fill Hegravemon
promegraves dlsquoAntiacutegona i la seva esposa la reina Euriacutedice) i la seva progravepia destruccioacute cosa
que fa que el corifeu clogui la peccedila teatral afirmant melodramagraveticament com a
sentegravencia final que laquocal no eacutesser impiu amb els deacuteus perquegrave els grans mots dels inflats
per llsquoorgull pels grans cops amb quegrave els paguen ensenyen amb la vellesa a tenir
senyraquo45
Els criacutetics han considerat que aquesta tragegravedia representa la lluita entre les lleis
naturals instaurades pels deacuteus no escrites perograve vagravelides des de sempre representades
per Antiacutegona i les lleis humanes dictades per un home Creont que respon a uns
impulsos provocats per un fet concret per una situacioacute determinada46
per la qual cosa el
mot llei (λόκνο) apareix setanta-quatre vegades De fet slsquoha volgut veure sense cap
mena de base real un retrat de Pegravericles en el personatge de Creont de llsquoAntiacutegona47
I eacutes
que Sogravefocles tenia una idea molt clara del que era per ell la polis (o ciutat estat) tal com
queda perfectament expressat en tot llsquoAntiacutegona una comunitat de ciutadans i no pas un
territori propietat dlsquoun home sol fet que ja implica necessagraveriament un regravegim democragravetic
i doncs llsquoobligacioacute de tots els ciutadans de participar en el funcionament dlsquouna ciutat
que ha de tenir una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis
divines que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat i menys per les lleis
injustes que emanen del caprici dlsquoun sol home com slsquoesdeveacute en el cas de Creont que
cau en la hybris (ὕβξηο) desmesuralsquo48
que el porta a llsquoatecirc (ἄηε) ruiumlnalsquo Tanmateix
per aquest personatge el seu edicte eacutes una llei justa que no pot ser desobeiumlda per ninguacute
43
El seu caragravecter eacutes el que el puacuteblic atenegraves possiblement considerava que li esqueia per natura Es tracta a
meacutes a meacutes dlsquoun personatge el dlsquoIsmene que eacutes molt semblant al de Crisogravestemis que en llsquoElectra
mostrant-se prudent refusa participar en el crim tramat pels seus germans Electra i Orestes En efecte
aconsellats pel deacuteu Apolmiddotlo pretenen assassinar la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist per
haver donat mort a Agamegravemnon el seu pare en arribar de la Guerra de Troia a Micenes Ara beacute
llsquoelement meacutes important que diferencia el personatge dlsquoAntiacutegona del dlsquoElectra eacutes el que fa mourelsquols ategraves
que mentre que en llsquoAntiacutegona el que mou llsquoheroiumlna eacutes llsquoamor en llsquoElectra el motor de llsquoaccioacute soacuten
clarament llsquoodi i el desig de venjanccedila 44
S Ant 988-1090 45
S Ant 1349-1353 46
CASTELLANOS I VILA (2012b 18) 47
Fins i tot tambeacute en el dlsquoEgravedip de llsquoEgravedip rei (CASTELLANOS I VILA 2012a 10) 48
Provocada a causa del fet de considerar-se orgullosament superior als deacuteus
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
19
i en el moment dlsquoexposar-la davant el poble de Tebes49
al puacuteblic atenegraves que
presenciava llsquoescena des de la graderia per la seva nocioacute de llei com a regla riacutegidament
imposada i justament obeiumlda segurament li devia fer llsquoefecte almenys llavors que
Creont parlava com cal i gairebeacute democragraveticament ategraves que el cor format per uns
ancians antics consellers dlsquoEgravedip en representacioacute dels ciutadans de Tebes sembla
prestar-li el seu suport incondicional primerament50
Perograve Antiacutegona ndasha qui el poble de
Tebes tal com explica Hegravemon a Creont acaba fent costat51
com probablement tambeacute el
puacuteblic atenegraves que gaudia de la tragegravediandash com que en tot moment tracta la interdiccioacute
de Creont com una mera laquoproclamacioacuteraquo52
precisa quines soacuten per ella les veritables lleis
perquegrave al seu entendre ndashi al de Sogravefoclesndash cap deure ciacutevic ni cap precepte poliacutetic per beacute
que asseguri llsquoordre de la polis no poden prevaler per sobre de les lleis no escrites
immutables i eternes dels deacuteus53
com ara la que constituiumla llsquoamor familiar que obligava
els vius a tributar honres fuacutenebres als seus i a enterrar-los degudament
Cal remarcar que llsquohospitalitat era com llsquoanterior comentat suara un altre dels
deures ancestrals imposats pels deacuteus54
si beacute en aquesta tragegravedia no selsquon parla ategraves que
representa que el pare dlsquoAntiacutegona el viatger Egravedip sempre amb la condicioacute dlsquoestranger
ja ha cessat la seva vida en territori atenegraves despreacutes de ser expulsat de Tebes Ara beacute pel
que es despregraven dels diagravelegs entre els personatges de llsquoAntiacutegona55
quan escrivia aquesta
tragegravedia Sogravefocles encara no pensava que un dia en llsquoEgravedip a Colonos faria acollir el seu
Egravedip pels deacuteus en una mort misteriosa voltada dlsquohonor sagrat a llsquoAgravetica Aixiacute doncs en
aquest cas el dramaturg atenegraves va decantar-se per seguir la tradicioacute egravepica que feia morir
Egravedip a Tebes durant una guerra contra els seus veiumlns de la ciutat beogravecia dlsquoOrcogravemenos
(Ergiacute i els miacutenies o argonautes) i no al dem atenegraves de Colonos sense haver hagut de
patir cap exili doloroacutes
49
S Ant 162-210 50
S Ant 211-222 51
S Ant 692-706 52
S Ant 27 32 34 450 i 454 Al seu entendre laquola Justiacutecia que habita amb els deacuteus subterranis no ha
fixat entre els homes unes lleis com aquestaraquo (v 451-452) Segons Hesiacuteode (Op 256-262) quan els
humans insulten Dice (o Justiacutecia) amb els seus actes ella aconsegueix del seu pare Zeus deacuteu legislador i
exigent que els ho faci pagar 53
S Ant 450-470 Concretament en aquest passatge la protagonista utilitza el mot λόκηκα (costumslsquo
lleislsquo) per referir-se a les lleis divines (v 455) el garant de les quals eacutes el mateix Zeus 54
Hesiacuteode (Op 327-334) ja nlsquoenumera uns quants dlsquoentre els quals el de llsquohospitalitat Segons el poeta
si alguacute actua amb infagravemia amb un suplicant o amb un hoste Zeus slsquoirrita i li infligeix un cagravestig ben dur
com slsquoescau al seu acte comegraves injustament 55
Sobretot en els v 49-57 de la tragegravedia
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
20
22 En lrsquoEgravedip rei
LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de
Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va
agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser
classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb
una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva
representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data
hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la
pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de
Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56
Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles
temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu
antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera
que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que
conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la
seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que
tothom menys Iocasta acaba acceptant57
En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha
tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no
ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58
la seva integracioacute en la ciutat
representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat
Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a
Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble
premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i
llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu
per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes
56
CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57
Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei
que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De
fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents
dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58
En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes
aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i
castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues
famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del
Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
6
agravetica perograve el reconeixement ja li va arribar de la part dels seus contemporanis En
efecte Sogravefocles va ser un escriptor enormement proliacutefic i que va gaudir dlsquoun grau
dlsquoacceptacioacute popular molt elevat Segons les fonts va escriure al voltant de cent vint-i-
tres tragegravedies vint-i-quatre de les quals van meregraveixer el primer premi en els concursos
tragravegics i la resta mai no va baixar del segon lloc Ara beacute tot i el gran nombre de
tragegravedies que se li atribueixen nomeacutes en conservem set de senceres la datacioacute de les
quals eacutes en general forccedila complicada llsquoAiant (entre el 455 i el 450 aC) les Traquiacutenies
(entre el 450 i el 442 aC) llsquoAntiacutegona (441 aC) llsquoEgravedip rei (429 aC) llsquoElectra (entre el
415 i el 411 aC) el Filoctetes (409 aC) i llsquoEgravedip a Colonos (401 aC) Segons el tema
miacutetic tractat es poden agrupar en tragegravedies del cicle dlsquoHegraveracles (les Traquiacutenies) del
cicle troiagrave (llsquoAiant llsquoElectra i el Filoctetes) i del cicle tebagrave (llsquoAntiacutegona llsquoEgravedip rei i
llsquoEgravedip a Colonos)
No obstant aixograve val a dir que el fet que Sogravefocles hagi esdevingut probablement el
tragravegic meacutes apreciat i cegravelebre de llsquoantiguitat clagravessica es deu en gran part a les seves
tragegravedies tebanes (o del cicle tebagrave) I eacutes que encara que tinguem diverses tradicions del
mite dlsquoEgravedip i la seva descendegravencia la versioacute meacutes acceptada i coneguda eacutes la que ens
ofereix Sogravefocles Egravedip allunyant-se de Corint ndashon havia estat adoptat sense saber-ho
pels reis Pogravelib i Megraveropendash a causa dlsquoun oracle degravelfic sobre el seu destiacute mata sense ser-
ne conscient el seu pare biologravegic Laios rei de Tebes en un encreuament de camins
Despreacutes dlsquohaver venccedilut la cruel Esfinx i prenent com esposa la seva progravepia mare
Iocasta la reina viacutedua esdeveacute rei de Tebes Amb ella teacute dos fills (Polinices i Etegraveocles) i
dues filles (Antiacutegona i Ismene) Horroritzat en conegraveixer temps despreacutes tota la veritat
ndashque de fet ja li havia revelat llsquooracle dlsquoApolmiddotlo si beacute enigmagraveticamentndash slsquoarrenca els
ulls de la cara i empregraven el camiacute de llsquoexili fins arribar al dem atenegraves de Colonos Allagrave eacutes
acollit pel rei Teseu troba la mort i compadit pels deacuteus esdeveacute una divinitat protectora
de llsquoAgravetica Abans perograve de morir maleeix doblement els seus dos fills enemistats pel
poder fet que els porta a una mort precoccedil que teacute com a consequumlegravencia el suiumlcidi
dlsquoAntiacutegona i llsquoenderrocament definitiu del casal reial tebagrave
El mite dlsquoEgravedip era conegut des dlsquoantic i en Homer ja apareixien referegravencies a aquest
personatge En llsquoOdissea (XI 271-280) slsquoexplica que Epicasta ndashnom homegraveric per
denominar Iocastandash va ser sense saber-ho esposa del seu propi fill Egravedip perograve els
mateixos deacuteus no van tardar gaire a fer-ho saber a tothom i en la Iliacuteada (XXIII 679-
680) es parla de la tomba dlsquoEgravedip a Tebes cosa que contradiu la versioacute recollida en
llsquoEgravedip a Colonos segons la qual Egravedip hauria estat enterrat a prop dlsquoAtenes Ni Homer
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
7
ni Pausagravenias (IV 3 4 8 8) no consideraven que Egravedip hagueacutes arribat a tenir quatre fills
amb la seva progravepia mare perquegrave els deacuteus nlsquohavien escampat la notiacutecia molt ragravepidament
Aquest punt entroncava amb dlsquoaltres mites antics com ara els recollits pel poema egravepic
de llsquoEdipogravedia que no coneixien llsquoincest i feien fills dlsquoEurigania i no de Iocasta els
descendents dlsquoEgravedip De fet pel que ara sabem el poeta liricocoral Estesiacutecor (s VII-VI
aC) va ser el primer a parlar sobre llsquoincest comegraves entre Egravedip i la seva mare Iocasta
versioacute del mite que va ser seguida pels tragravegics3 Cal dir tambeacute que el predecessor de
Sogravefocles Egravesquil ndashseguint sobretot la tradicioacute que apareixia en la Tebaida llsquoaltre gran
poema egravepic del cicle tebagrave del qual nomeacutes conservem alguns fragmentsndash tambeacute va
tractar el mite dlsquoEgravedip en la seva trilogia tebana formada per les tragegravedies Laios Egravedip i
Set contra Tebes de les quals nomeacutes conservem la tercera i pel drama satiacuteric de
llsquoEsfinx avui perdut Aixiacute mateix Euriacutepides va prendre aquest mite com a tema en les
Feniacutecies datada al voltant del 410 aC En aquest cas la tradicioacute recollida pels altres dos
grans tragravegics sembla que siacute que concorda amb precisioacute amb la versioacute del mite oferta per
Sogravefocles que mostra un Egravedip que sempre eacutes ben acollit pels homes perograve maleiumlt i
rebutjat pels deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo sobretot) almenys primerament fins que se
nlsquoapiaden al final de la seva trajectograveria vital
12 La xeniacutea en lrsquoantiga Gregravecia i el seu reflex en el drama sofocliagrave
Les tragegravedies gregues es representaven en el marc dlsquounes competicions teatrals
organitzades per llsquoEstat i per aquest motiu sovint tractaven sobre diferents aspectes que
eren dlsquointeregraves per a la polis ategraves que tot fent uacutes de mites ben coneguts remetien tant a
quumlestions religioses com poliacutetiques amb la finalitat de mostrar al poliacutetes (πνιίηεο)
ciutadagravelsquo exemples valuosos de diverses situacions amb quegrave podria trobar-se al llarg de
la vida4 No eacutes estrany doncs que un dels motius dramagravetics que apareixen en les
tragegravedies sofoclianes ndashamb meacutes o menys importagravencia segons la peccedila teatralndash sigui la
pragravectica juridicoreligiosa de la xeniacutea (μελία) hospitalitatlsquo5 terme que deriva del mot
xeacutenos (μέλνο) que significa tant hostelsquo com estrangerlsquo forasterlsquo Llsquoambivalegravencia
semagraventica dlsquoaquest mot slsquoevidencia ja des dlsquoegravepoca homegraverica i ambdues accepcions soacuten
3 Sobre aquesta versioacute del mite vegeu RUIPEacuteREZ (2006 103-107)
4 BASLEZ (2008 35-37) i GARCIacuteA MURIEL (2014 28)
5 IRIARTE (2007 197)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
8
indissolubles llsquouna de llsquoaltra en el mateix mot sense que es pugui dir amb claredat quin
dels dos significats va ser el primer6
Presidida i sancionada pel pare dels deacuteus Zeus sota llsquoepiclesi de Xeacutenios (eacutes a dir
laquoProtector dels estrangersraquo)7 llsquohospitalitat va ser una institucioacute essencial en la vida dels
antics grecs probablement des del segon milmiddotlenni aC i la pragravectica dlsquoaquesta
prescripcioacute religiosa (ζέκηο) i norma social tan antiga8 es trobava per damunt de la por
intriacutenseca que podia suposar la primera trobada amb una persona desconeguda ndashno
sempre grata als ulls de tothom Aixiacute en les Traquiacutenies Deianira esposa dlsquoHegraveracles
mostrant-se hospitalagraveria en tot moment fa notar a Licas llsquoherald dlsquoHegraveracles com de beacute
ha tractat llsquoestrangera Iacuteole9 encara que sigui llsquoamant del seu marit que ha vingut des de
llsquoilla dlsquoEubea com a esclava fins a la ciutat tessagravelia de Traquis De fet cal dir que es
tracta dlsquoun motiu literari que destaca en les tragegravedies tebanes (sobretot en llsquoEgravedip rei i en
llsquoEgravedip a Colonos) on el personatge miacutetic dlsquoEgravedip a causa dlsquounes circumstagravencies molt
determinades que li veacutenen imposades pel seu destiacute indefugible eacutes un viatger constant
des que neix fins abans de morir Per tant es veu obligat a integrar-se en unes societats
completament desconegudes per ell (concretament a Tebes primer i despreacutes al dem
atenegraves de Colonos) sense saber com hi seragrave rebut ni acollit10
Ara beacute des dlsquoegravepoca arcaica hi havia dos tipus dlsquohospitalitat per acollir llsquoestranger
ambdoacutes igualment inviolables per no ofendre greument Zeus el pare dels deacuteus i dels
homes el primer documentat sobretot en la Iliacuteada era llsquohospitalitat consistent en una
alianccedila entre dos membres de famiacutelies aristocragravetiques de caragravecter perdurable i que
6 Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En la Iliacuteada la primera accepcioacute eacutes la dominant i en llsquoOdissea ho eacutes
clarament la segona (vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ 2007a i 2004 respectivament) De fet llsquolaquohosteraquo era
llsquoestranger dlsquoorigen aristocragravetic (grec o no) que havia establert una relacioacute dlsquohospitalitat muacutetua
perdurable i heretable amb un membre dlsquouna famiacutelia noble (grega) mentre que llsquolaquoestrangerraquo era la
persona vinguda de fora i per tant estranya a la comunitat familiar (γέλνο) o ciacutevica (νἴθνο) sense fer
distincioacute de la seva procedegravencia cultural econogravemica i social Tal persona podia esdevenir fagravecilment
laquohosteraquo dlsquouna comunitat durant un cert temps sempre que compliacutes amb els paragravemetres de comportament
deguts per ser acollit 7
De fet en llsquoOdissea (IX 270) Zeus ja eacutes caracteritzat com a protector de suplicants (Zeus Hikeacutesios
Ἱθέζηνο Suplicadorlsquo) i dlsquohostes (Zeus Xeacutenios Ξέληνο Hospitalarilsquo) Per aquest motiu Aiant abans de
suiumlcidar-se invoca tot suplicant-lo Zeus Oliacutempic com a Hikeacutesios (S Aj 823-831) 8 La justiacutecia divina era governada per la deessa Temis (Θέκηο) mare de la Justiacutecia (Δίθε) personificacioacute
de la justiacutecia humana (Hes Th 900-903) En llsquoOdissea sobretot perograve tambeacute en la Iliacuteada llsquoacolliment de
llsquoestranger apareix com una prescripcioacute religiosa (ζέκηο ἐζηηλ) i una norma civicosocial de manera que
ultratjar el qui demana hospitalitat eacutes considerat un acte innoble (νὐ θαιόλ) i injust (νὐδὲ δίθαηνλ) ategraves
que suposa faltar al deure cap a una llei divina Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004) (2007a) i (2007b) 9 S Tr 627-628
10 En llsquoOdissea homegraverica un dels poemes grecs meacutes antics ja apareix tractada la temagravetica de
llsquohospitalitat com a deure religioacutes i ciacutevic de la proteccioacute de llsquoestranger Odisseu el protagonista de
llsquoepopeia per retornar a la seva Iacutetaca despreacutes de la Guerra de Troia es veu obligat a fer per designi diviacute
un recorregut de deu anys per diferents indrets on ha dlsquoanar demanant acolliment i ajuda
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
9
passava dlsquouna generacioacute a llsquoaltra per la qual es comprometien a oferir-se proteccioacute i
ajut en cas de necessitat11
i el segon testimoniat agravempliament en llsquoOdissea era
llsquohospitalitat laquoen sentit ampliraquo eacutes a dir aquella que el cap del nucli familiar de
qualsevol estatus econogravemic podia i havia dlsquooferir per no ser innoble ni injust a tot
viatger que es presenteacutes al llindar de casa seva i que la solmiddotliciteacutes adequadament i
paciacutefica12
Segons sembla la institucioacute de la hospitalitat era particularment important
ndashpotser ja des dlsquoegravepoca micegravenicandash en les relacions amb el foraster13
Primerament
limitada nomeacutes als nobles eacutes forccedila versemblant que slsquohagueacutes anat generalitzant amb les
primeres colonitzacions als segles VIII i VII aC atesa la puixant necessitat de confiar
acollir i ser acollit14
i que hagueacutes acabat apareixent doncs llsquoanomenada hospitalitat
laquoen sentit ampliraquo (o laquouniversalraquo o laquosense condicionsraquo) institucioacute amb la qual
llsquoestranger podia arribar a ser acollit com a laquohosteraquo dlsquouna comunitat (familiar o ciacutevica)
durant un espai de temps meacutes o menys llarg
En Sogravefocles trobem diversos exemples dlsquoaquest tipus dlsquoalianccedila tan antiga entre
membres de llsquoaristocragravecia com per exemple Egraveurit (i els seus fills) i Hegraveracles Cegraveix i
Hegraveracles en les Traquiacutenies i Piacutelades i Orestes en llsquoElectra on la protagonista es
lamenta pel fet que el seu pare Agamegravemnon no moriacutes gloriosament a Troia on Ares el
deacuteu de la guerra no va acollir-lo com a laquohosteraquo seu sinoacute que ho fes a Micenes la seva
pagravetria de la magrave de la seva progravepia esposa Clitemnestra i el seu amant Egist15
Podem dir doncs que la xeniacutea entesa com a institucioacute reglamentada era en un
primer temps un pacte dlsquohospitalitat establert entre dues famiacutelies aristocragravetiques
(gregues o no) dlsquouna mateixa ciutat o de ciutats diferents que dlsquouna banda com ja hem
dit no podia ser transgredit16
quumlestioacute que queda ben exemplificada en les Traquiacutenies
on slsquoexplica que Hegraveracles va ser castigat per Zeus a ser venut al mercat dlsquoesclaus de
Liacutedia per haver mort Iacutefit hoste seu despreacutes dlsquohaver rebut ofenses del seu pare Egraveurit rei
dlsquoEcagravelia a Eubea i es va veure obligat a passar tot un any dlsquohumiliant servitud a casa
11
Segons el cicle troiagrave la causa principal de la Guerra de Troia hauria estat el rapte dlsquoHegravelena esposa del
rei espartagrave Menelau per part del troiagrave Paris fill dels reis Priacuteam i Hegravecabe essent hoste de Menelau de
manera que el jove priacutencep hauria transgredit greument el pacte dlsquohospitalitat establert i hauria provocat
la dura guerra de deu anys entre grecs i troians que va tenir com a consequumlegravencia la caiguda de Troia en
mans dels grecs 12
Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004) i (2007a) 13
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b 802) 14
BASLEZ (2008 39) 15
S El 94-102 La mort eacutes entesa aquiacute com un viatge a una terra estrangera on els deacuteus poden oferir
acollida al finat 16
Per a una informacioacute meacutes detallada sobre aquesta quumlestioacute vegeu-ne les aportacions interessants de
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007) i (2008)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
10
de la seva mare Ogravemfale17
I de llsquoaltra implicava reciprocitat fins al punt que el noble
expulsat del seu grup poliacutetic o desterrat de la seva ciutat com que no podia albergar
aquells amb qui havia establert tal pacte tampoc no podia comptar meacutes amb la seva
acollida18
i depenia completament de la bona voluntat del seu amfitrioacute
Aquest concordat dlsquoacolliment reciacuteproc es constituiumla amb llsquointercanvi de laquodons
dlsquohospitalitatraquo (μέληα) com a beacutens de prestigi19
fet que permetia la circulacioacute dlsquoobjectes
de valor entre nobles Aixiacute en llsquoAiant llsquoheroi salamini homogravenim abans de posar fi a la
seva vida amb el glavi que li havia regalat Hegravector pot anomenar sinistrament laquohosteraquo
el seu enemic troiagrave20
A meacutes a meacutes la xeniacutea implicava que hi hagueacutes un cert sentiment
de philiacutea (θηιία) amistatlsquo21
entre ambdues famiacutelies aristocragravetiques (o entre hoste i
amfitrioacute en general) dlsquoaquiacute que en el Filoctetes el protagonista homogravenim de sang
noble com a amic dlsquoAquilmiddotleu sense adonar-se de llsquoengany tramat perquegrave vagi a Troia i
aporti glograveria als grecs amb llsquoarc dlsquoHegraveracles consideri laquohosteraquo seu Neoptogravelem fill
dlsquoAquilmiddotleu que acaba de conegraveixer22
Cal dir que conservem referegravencies tardanes en arguments de tragegravedies i en escolis
aixiacute com en relats de comentaristes i mitogravegrafs que presenten com a causa de les
successives desgragravecies de la nissaga dlsquoEgravedip una transgressioacute per part de Laios dels
deures de llsquoantic pacte dlsquohospitalitat entre famiacutelies de la noblesa Laios havent-se vist
forccedilat a fugir de Tebes a causa de les discograverdies amb els possibles successors al tron de
la ciutat (Amfiacuteon i Zetos) hauria estat acollit al palau de Pegravelops a Elis (al Peloponnegraves)
on havent-se enamorat del seu fill Crisip un jove de bellesa extraordinagraveria llsquohauria
raptat El noi per vergonya slsquohauria suiumlcidat fet que hauria comportat que el seu pare
molt irritat llanceacutes terribles malediccions contra Laios i la seva futura descendegravencia23
Tanmateix sembla que Sogravefocles no es va voler servir dlsquoaquesta variant del mite (o
directament la desconeixia) pel que es despregraven de les seves tragegravedies del cicle tebagrave
Egravedip en llsquoEgravedip rei denuncia el deacuteu complidor dels oracles Apolmiddotlo com a origen dels
17
S Tr 248-283 Licas eacutes qui exposa els fets transcorreguts a Deianira perograve com que slsquoadona que el
crim del seu amo Hegraveracles va contra la mateixa divinitat teacute bona cura dlsquoometre el detall que Iacutefit era el
seu hoste 18
IRIARTE (2007 200-201) 19
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 40-41) i GARCIacuteA MURIEL (2014 33) 20
S Aj 815-823 Llsquointercanvi de beacutens entre aquests dos herois enemics slsquoexplica en Hom Il VII 303 A
meacutes a meacutes eacutes inevitable que aquest passatge sofocliagrave no ens recordi llsquoencara meacutes conegut episodi de la
Iliacuteada en quegrave el troiagrave Glauc i el grec Diomedes es reconeixen com a hostes i slsquointercanvien les armes
(Hom Il VI 119-236) 21
IRIARTE (2007 202) 22
S Ph 242 i 923-924 23
Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i GARCIacuteA GUAL (2012 79-84) Euriacutepides va escriure una tragegravedia
titulada Crisip de la qual nomeacutes conservem cinc fragments breus en la qual va tractar tal temagravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
11
seus mals i no Zeus Xeacutenios (laquoApolmiddotlo ha estat Apolmiddotlo amics llsquoautor dlsquoaquestes males
sofrences mevesraquo)24
En efecte en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles llsquooracle que arriba
a les orelles de Laios segons el qual el seu fill cometragrave parricidi i incest es presenta com
un cagravestig infligit per la divinitat sense un motiu concret25
Pel que fa a la xeniacutea laquoen sentit ampliraquo podem considerar-la un costum molt difoacutes
entre els grecs una pragravectica de respecte infringible envers el visitant estranger que
podia arribar en un indret determinat en qualitat de suplicant ndashcom llsquoEgravedip de llsquoEgravedip a
Colonos com veurem meacutes endavant El ritu de la suacuteplica consistia a portar a la magrave
rames dlsquoolivera o de llorer lligats amb fils de llana i buscar la proteccioacute dlsquoun altar com
a indret sagrat completament inviolable A meacutes a meacutes tota suacuteplica formal anava sovint
acompanyada dlsquouns gestos simbogravelics determinats com ara agafar la magrave de la persona
suplicada o abraccedilar-li els genolls Si beacute no tots els qui suplicaven (privadament o
puacuteblica) eren estrangers arribats en terres forasteres26
la figura del suplicant (ἱθέηεο) i la
de llsquoestranger (μέλνο) apareixen molt lligades en la literatura grega
Pels camins i rutes mariacutetimes del moacuten grec la gent viatjava amunt i avall per buscar
beacutens tan diversos com la saviesa el plaer el guany llsquoajut diviacute o la glograveria27
Perograve tambeacute
hi havia el cas dels que podriacuteem anomenar laquoviatgers forccedilatsraquo atesos els nombrosos
desterrats ndashcom ara Egravedipndash que es veien obligats a abandonar casa seva i les seves
ciutats Trobant-se fora de les seves poacuteleis (πόιεηο) polislsquo dlsquoorigen els grecoparlants
es consideraven entre ells xeacutenoi (μέλνη) pel fet de ser forasters que compartien una
mateixa llengua i uns costums semblants (estranger poliacutetic) ara beacute els que no eren
grecoparlants eren anomenats a banda de xeacutenoi baacuterbaroi (βάξβαξνη) bagraverbarslsquo terme
format a partir dlsquoonomatopeies que sobretot en ressaltava les diferegravencies linguumliacutestiques
(estranger egravetnic)28
24
S OT 1329-1330 25
Segons Egravesquil i Euriacutepides aquest oracle tambeacute revelaria que llsquoengendrament dlsquoEgravedip comportaria tot un
seguit de terribles desgragravecies que ensorrarien el casal reial de Tebes 26
Creont essent rei de Tebes arriba a adoptar la postura del suplicant quan intenta evitar que Hegravemon el
seu fill se suiumlcidi (S Ant 1230) Egravedip com a rei de Tebes slsquoadona que els seus conciutadans slsquohan
presentat davant el seu casal com a suplicants perquegrave amb llsquoajuda dels deacuteus esvaeixi la pesta que assola
la ciutat (S OT 1-13 142-143) Iocasta explica que el criat reial que va sobreviure a llsquoassalt en quegrave va
morir Laios essent rei de Tebes en veure que Egravedip havia obtingut el govern de la ciutat va demanar-li
agafant-li les mans en actitud de suplicant que llsquoenvieacutes al camp ben lluny dels murs de Tebes (S OT
758-764) Iocasta porta la branca dels suplicants amb les seves garlandes de llana perquegrave Apolmiddotlo
deslliuri la ciutat de la impuresa (S OT 911-923) i el mateix Egravedip tambeacute esdeveacute un suplicant
(πξνζηξέςνκαη) davant el seu cunyat Creont perquegrave dlsquouna banda tributi els funerals deguts a la seva
esposa difunta i de llsquoaltra el desterri de la ciutat com a impur que eacutes (S OT 1446-1450) 27
IRIARTE (2007 203) 28
Per a aquest punt vegeu principalment SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En Sogravefocles llsquoesmentada reina
liacutedia Ogravemfale (S Tr 252) eacutes anomenada bagraverbara com a no grecoparlant en canvi essent tots tres frigis
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
12
De fet des de sempre llsquoespai del Mediterrani havia afavorit el contacte entre
famiacutelies ciutats i civilitzacions perograve amb la creacioacute del port dlsquoAtenes a llsquoegravepoca
clagravessica a la zona del Pireu la ciutat va esdevenir el major centre econogravemic i cultural
del moacuten conegut Com a resposta a aquest fet el govern atenegraves va emprendre mesures
fegraverries per controlar els nombrosos estrangers que hi arribaven dlsquoentre les quals cal
destacar sobretot la llei del 451 aC promulgada per Pegravericles segons la qual nomeacutes es
considerava ciutadagrave dlsquoAtenes el qui fos nascut de pare i mare atenesos i establia que per
tenir una descendegravencia legiacutetima quedava totalment prohibit el matrimoni legal amb
estrangers cosa que va accentuar les diferegravencies existents ja en llsquoegravepoca arcaica entre
llsquoestatus dels ciutadans i el dels estrangers que no podien ser propietaris de terres ni de
beacutens immobles ni tenir acceacutes a la justiacutecia Tanmateix selsquon continuaven celebrant
dlsquounions dlsquoaquesta mena (eacutes a dir amb estrangers) i conveacute senyalar que si en llsquoegravepoca
arcaica hi havia hagut una gran quantitat de matrimonis mixtos normalment entre un
home que restava en el seu lloc dlsquoorigen i una dona estrangera ndashpromoguts com a llaccedilos
dlsquounioacute entre famiacutelies nobles de ciutats diferents equivalents als creats per la institucioacute de
la xeniacuteandash la pragravectica matrimonial en llsquoegravepoca clagravessica entre un ciutadagrave i una estrangera
ndashsempre considerada com a talndash29
servia per fer meacutes estret el cercle dels autegraventics
ciutadans els homes atenesos
Amb el desenvolupament de la poacutelis el terme poliacutetes va passar a ser llsquooposat del de
xeacutenos i llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea dlsquoagravembit privat a partir del segle VI aC va
integrar-se progressivament en la institucioacute de la proxeniacutea dlsquoagravembit puacuteblic eacutes a dir
regulada per la mateixa poacutelis de manera que tal institucioacute en certa manera
representava llsquoevolucioacute de llsquoaltra adaptada als canvis poliacutetics del moment ategraves que
dlsquoacords privats entre les classes benestants encara nlsquohi havia30
De fet la proxeniacutea
(πξνμελία) va ser una nova forma dlsquohospitalitat que va sobrepassar el simple pacte
privat entre dos ciutadans nobles ategraves que va ategravenyer el grau de pacte poliacutetic entre una
ciutat i un estranger el proacutexenos (πξόμελνο) proxenlsquo designat per llsquoEkklesiacutea
(Ἐθθιεζία) Assemblealsquo El proxen era un ciutadagrave (sovint de classe benestant) que
(i per tant tampoc grecoparlants) Hesiacuteone mare de Teucre (S Aj 1289) i llsquoavi patern dels Atrides
Pegravelops (S Aj 1292) soacuten considerats bagraverbars perograve la filla de Tagravental Niacuteobe eacutes nomeacutes designada com a
estrangera (S Ant 824-825) 29
Perquegrave era una dona dlsquoorigen aristocragravetic que havent-se unit en matrimoni amb un ciutadagrave atenegraves no
tenia el dret de ciutadania com generalment tot estranger i com a dona no podia intervenir en la poliacutetica
ni votar perograve siacute que podia participar en la vida puacuteblica de la ciutat Nlsquoeacutes exemple llsquohetera estrangera
Aspagravesia de Milet segona esposa de Pegravericles que colmiddotlaborava en cercles intelmiddotlectuals i artiacutestics atenesos
(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005 589-560)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
13
generalment residia a la seva ciutat dlsquoorigen (grega o no) des dlsquoon seguint les
obligacions imposades pels decrets de proxeniacutea representava la ciutat estrangera que li
havia concedit tal tiacutetol i nlsquoacollia i protegia els qui en provenien dlsquoaltra banda era un
estranger amb privilegis honoriacutefics en la ciutat que li havia atorgat aquesta funcioacute com
ara arribar a esdevenir hoste especial de la seu del poder executiu dlsquoaquella ciutat estat
el Pritaneu i a partir del segle IV aC fins i tot podia tenir-hi terres i beacutens immobles
sense ser-ne ciutadagrave (ἔγθηεζηο)31
A banda perograve de la institucioacute de la proxeniacutea per a la integracioacute dels estrangers a
llsquoAtenes clagravessica hi havia tambeacute la metoikiacutea (κεηνηθία) que definia llsquoestatus dlsquoun
estranger resident el meacutetoikos (κέηνηθνο) meteclsquo aixiacute com nombrosos privilegis
orientats a afavorir la frequumlentacioacute de la ciutat dlsquoAtenes per part dlsquoestrangers i garantir
la seva seguretat i la dels seus beacutens com ara el de la isoteacuteleia (ἰζνηέιεηα) que definia la
condicioacute de llsquoisoteleacutes (ἰζνηειήο) i que consistia en la completa igualacioacute fiscal amb el
ciutadagrave32
Dlsquouna banda la institucioacute de la metoikiacutea regulava les relacions dlsquouna polis
amb aquell estranger que a diferegravencia de llsquoestranger de pas privat de drets i amb el
proxen ndashen cas que nlsquohi hagueacutes de la seva poblacioacutendash com a uacutenic recurs despreacutes de
passar un mes sencer en la polis que llsquohavia acollit decidia establir-hi el seu domicili
habitual i havent esdevingut metec pagava una taxa de caragravecter personal i obtenia una
segraverie de drets civils perograve no poliacutetics fos quin fos el seu origen cultural o econogravemic33
De llsquoaltra la isoteacuteleia era un privilegi heretable de pares a fills com el de proxen que
les polis podien concedir a llsquoestranger resident el metec sovint comerciant i que
llsquoigualava fiscalment al ciutadagrave que estava exempt de les taxes dlsquoimportacioacute i
exportacioacute de mercaderies Aixiacute i tot el privilegi meacutes gran que una polis grega com
Atenes podia atorgar a un estranger era concedir-li la ciutadania eacutes a dir naturalitzar-lo
com a ciutadagrave pels serveis prestats a la ciutat a traveacutes dlsquouna votacioacute especial de
llsquoAssemblea
31
IRIARTE (2007 205-206) La figura del proxen era dlsquoalguna manera semblant a la dels actuals
ambaixador i cogravensol perograve amb la diferegravencia que el proxen defensava des del seu lloc residegravencia els
interessos dlsquouna ciutat que no era la seva (BASLEZ 2008 373) El conegut general atenegraves Alcibiacuteades era
proxen dels ciutadans espartans a Atenes (IRIARTE 2007 205) 32
Per a aquesta quumlestioacute vegeu llsquointeressant article de GINESTIacute ROSELL (2013) Llsquoespecialista hi repassa
detalladament els diferents graus dlsquointegracioacute dels estrangers en la polis a partir de la informacioacute aportada
per les inscripcions funeragraveries ateneses 33
Els metecs eren homes lliures domiciliats a llsquoAgravetica que es dedicaven al comerccedil i a la induacutestria
artesana encara que tambeacute nlsquohi havia que tenien professions liberals No tenien perograve el dret de
ciutadania aixiacute com tampoc els seus fills almenys fins a la tercera generacioacute de residegravencia en la mateixa
polis Molts dels intelmiddotlectuals meacutes notables dlsquoAtenes eren metecs com ara llsquoorador Liacutesias fill dlsquoun
metec vingut de Siracusa a Siciacutelia o el filogravesof Aristogravetil oriuumlnd dlsquoEstagira a la peniacutensula Calciacutedica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
14
Pel que fa a les set tragegravedies conservades de Sogravefocles que reflecteixen algunes de les
inquietuds politicosocials de llsquoAtenes clagravessica eacutes important subratllar que tant en les del
cicle troiagrave com en la del cicle dlsquoHegraveracles tot i que secundagraveriament apareix
exemplificada la institucioacute de la xeniacutea restringida (dlsquoegravepoca arcaica principalment)
entesa com a acords privats entre membres de famiacutelies aristocragravetiques (gregues o no)
per a llsquoacollida reciacuteproca en cas de necessitat meacutes progravepia dlsquouna realitat prejuriacutedica ndasha la
qual tanmateix ni llsquoautor ni la seva obra no pertanyen En canvi en les del cicle tebagrave
dlsquouna banda queda particularment testimoniada la institucioacute de la xeniacutea laquouniversalraquo i
de llsquoaltra es fan visibles certs procediments juridicopoliacutetics per a llsquoacollida i la
integracioacute dels estrangers meacutes propers a llsquoegravepoca clagravessica la de Sogravefocles com ara la
metoikiacutea encara que es tracti dlsquounes tragegravedies que desenvolupen un mite ndashel dlsquoEgravedip i la
seva descendegravenciandash que es remunta fins al temps dlsquoHomer En efecte doncs en aquest
cas llsquoautor es va voler servir del mite per tal de tractar quumlestions dlsquoactualitat com ara la
de la condicioacute de llsquoestranger
13 Estat de la quumlestioacute
Nombroses soacuten les edicions i les traduccions que slsquohan fet de les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles des de principis del segle XX aixiacute com de tota llsquoobra completa tant la
conservada com la que nomeacutes ens ha arribat fragmentagraveriament Llsquoedicioacute i traduccioacute que
nosaltres seguim en aquest estudi eacutes la que va fer-ne Carles Riba (1893-1959) per a la
Fundacioacute Bernat Metge publicada a Barcelona entre els anys 1951 i 196434
Com eacutes
logravegic doncs tambeacute soacuten abundants els comentaris i els estudis del teatre de Sogravefocles
dlsquoaquests darrers en citem els meacutes significatius (ordenats per ordre de publicacioacute)
REINHARDT (2010)35
SEGAL (1981) i ORMAND (2012) sobre llsquoobra completa i
BLUNDELL (1993) VIDAL-NAQUET (2002) WILSON (2004) i MARKANTONATOS (2007)
sobre la tragegravedia de llsquoEgravedip a Colonos concretament la temagravetica principal de la qual eacutes
34
Vegeu llsquoapartat 4 Carles Riba va traduir-les totes set en prosa acompanyades dlsquoestudis preliminars i
notes aclaridores a peu de pagravegina en un total de quatre volums bilinguumles (greccatalagrave) que formen part de
la colmiddotleccioacute laquoEscriptors Grecsraquo de la Fundacioacute Bernat Metge Per la seva importagravencia les tres tragegravedies
del cicle tebagrave van ser aplegades en un sol volum que nomeacutes en conteacute la traduccioacute catalana publicat el
2009 entre llsquoEditorial Alpha i Edicions 62 Hi ha dlsquoaltres traduccions al catalagrave posteriors de les tragegravedies
de Sogravefocles perograve ens hem estimat meacutes fer uacutes de les de Riba perquegrave eacutes llsquouacutenic que va traduir-les i editar-les
totes set 35
El treball de Karl Reinhardt va veure la llum per primera vegada el 1933 Llsquoedicioacute que citem aquiacute
perograve eacutes la que en conteacute la traduccioacute al castellagrave publicada per llsquoEditorial Gredos (vegeu llsquoapartat 4)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
15
llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger en terra forastera Quant al tractament del mite
dlsquoEgravedip en les tragegravedies sofoclianes cal fer esment dels estudis de RUIPEacuteREZ (2006) i de
GARCIacuteA GUAL (2012)
Pel que fa a llsquoestudi de la condicioacute de llsquoestranger en llsquoantiga Gregravecia conveacute
anomenar dlsquouna banda els articles de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) i dlsquoIRIARTE (2007)
per a una visioacute general perograve exhaustiva sobre la figura de llsquoestranger i llsquoextens estudi
de BASLEZ (2008) sobre el moacuten de llsquoestrangeria des dlsquoegravepoca arcaica fins a egravepoca
helmiddotleniacutestica i de llsquoaltra les aproximacions dlsquoestudiosos a la xeniacutea grega (i els diversos
aspectes que slsquohi relacionen) en el mite sobretot a traveacutes de la tragegravedia dlsquoentre les
quals cal destacar les de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 2007a i 2007b) ndashper a llsquoOdissea la
Iliacuteada i el mite dlsquoEgravedip respectivamentndash les dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007 i 2008) ndashper a les
euripidees Hegravecabe i Ifigenia entre els taures respectivamentndash la de TZANETOU (2012)
ndashper a les laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquondash36
els diferents articles recents
dlsquoespecialistes que tracten sobre la progressiva institucionalitzacioacute de les relacions entre
les polis gregues i els estrangers nouvinguts a partir de llsquoestudi de les fonts no nomeacutes
literagraveries sinoacute tambeacute epigragravefiques inclosos dins SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN
(2013) i la de VOELKE (2014) ndashper a la Medea euripidea
14 Interegraves i objectius de lrsquoestudi
Encara que les tragegravedies tebanes de Sogravefocles (sobretot llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip rei) siguin
algunes de les peces teatrals de llsquoantiga Gregravecia meacutes estudiades la temagravetica que ens
ocupa en aquest estudi no ha estat gaire tractada per part dels estudiosos en llsquoanagravelisi del
sentit uacuteltim del teatre sofocliagrave Eacutes per aquesta raoacute que considerem que llsquoaproximacioacute
que presentem pot ser molt interessant des del punt de vista de llsquoestrangeria i el contacte
entre poblacions al segle V aC com a quumlestions socials culturals religioses poliacutetiques i
juriacutediques que apareixen reflectides en la literatura grega dlsquoaquella mateixa egravepoca
Amb llsquoestudi conjunt de les tres tragegravedies del cicle tebagrave de Sogravefocles com a
testimonis indirectes de certs factors socials podem adonar-nos de com dlsquoimportants
eren la ciutat dlsquoAtenes la democragravecia i la religiositat per al nostre autor De fet Tebes
contraposada a llsquoacollidora i piadosa Atenes de Sogravefocles apareix a grans trets
36
Denominacioacute emprada per la mateixa especialista i utilitzada per nosaltres mateixos en llsquoapartat 23
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
16
representada negativament perograve tant si llsquoaccioacute transcorre a la beogravecia Tebes (com en
llsquoAntiacutegona i en llsquoEgravedip rei) com a llsquoagravetica Atenes (com en llsquoEgravedip a Colonos) les lleis
dlsquoambdoacutes indrets recorden les de la democragravecia atenesa no sempre plaents a Sogravefocles
ategraves que tot i que era un demogravecrata convenccedilut certament no nlsquoera un de radical com
Pegravericles37
Tanmateix pel que sembla tant els ciutadans tebans com els atenesos soacuten
conscients de llsquohospitalitat que sancionada per la mateixa divinitat han de procurar als
estrangers com Egravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute indefugible protagonista
dlsquoun dels mites meacutes antics i coneguts que llsquoautor va voler reelaborar reinterpretar i fins
i tot dlsquoalguna manera traslladar a la Gregravecia del seu temps Tots aquests punts
relacionats meacutes o menys directament amb llsquoestrangeria soacuten els que pretenem demostrar
en aquesta nova aportacioacute al camp de la interpretacioacute del gegravenere tragravegic a llsquoAtenes
clagravessica
15 Agraiumlments
Expressem aquiacute el nostre agraiumlment a la Dra Marta Oller Guzmaacuten professora i
investigadora de llsquoAgraverea de Filologia Grega del Departament de Ciegravencies de llsquoAntiguitat
i de llsquoEdat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona per haver acceptat de dirigir aquest Treball de Fi de Grau i per la seva ajuda
en tot moment durant el proceacutes de realitzar-lo tant pel que fa a la cerca i la tria de la
bibliografia meacutes adequada per elaborar-lo com als comentaris fets i les esmenes
pertinents
Tambeacute volem donar les gragravecies als nostres pares pel seu suport incondicional no
nomeacutes en el moment de portar a terme aquest projecte dlsquoinvestigacioacute sinoacute tambeacute durant
tot el periacuteode de quatre anys que han durat els nostres estudis superiors universitaris (el
Grau dlsquoEstudis de Catalagrave i de Clagravessiques)
37
Per a llsquoactivitat ciacutevica de Sogravefocles vegeu CASTELLANOS I VILA (2012b 7-11)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
17
2 Lrsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21 En lrsquoAntiacutegona
Per ordre dlsquoantiguitat podem afirmar que llsquoAntiacutegona (Ἀληηγόλε) eacutes la tercera tragegravedia
meacutes antiga de Sogravefocles que conservem ategraves que molt probablement va ser
representada el 441 aC i doncs escrita un o dos anys abans Gragravecies al gran egravexit que va
tenir Sogravefocles va ser nomenat estrateg al costat de Pegravericles en les guerres de Samos38
encara que en la tragegravedia no hi aparegui cap mena de glorificacioacute de la ciutat dlsquoAtenes
com en llsquoEgravedip a Colonos De fet en llsquoAntiacutegona el factor sociojuriacutedic de llsquoestrangeria no
slsquohi esmenta perograve eacutes interessant fer-hi una aproximacioacute per entendre les tragegravedies
tebanes en el seu conjunt
Temagraveticament eacutes la darrera de les tragegravedies tebanes perograve cronologravegicament eacutes la
primera del cicle tebagrave que va compondre Sogravefocles per donar un final del tot original a la
desventurada nissaga dels Labdagravecides39
I a diferegravencia de les altres dues no nomeacutes teacute
un uacutenic protagonista Egravedip que domina tota llsquoaccioacute sinoacute dos que soacuten Antiacutegona en la
primera part (fins al v 943) i Creont en la segona part (fins al final de la peccedila)40
En
efecte la tragegravedia presenta el conflicte que sorgeix entre Creont rei de Tebes i la seva
neboda materna Antiacutegona per si Polinices ha de ser o no enterrat Creont considerant-
lo un traiumldor de la pagravetria41
decreta que resti insepult Antiacutegona en canvi atenta a deures
superiors de caragravecter diviacute decideix contravenir llsquoordre perquegrave aixiacute llsquoagravenima del seu
germagrave pugui entrar a llsquoHades i trobar el repograves etern Nomeacutes eacutes advertida de les possibles
consequumlegravencies dels seus actes42
per part de la seva germana Ismene que al seu costat
38
LESKY (1969 299-300) i CASTELLANOS I VILA (2012a 9) 39
Sembla que Sogravefocles aixiacute com Egravesquil i Euriacutepides en tractar el tema dels fills dlsquoEgravedip ignorava la
llegenda beogravecia explicada en el poema egravepic dlsquoegravepoca arcaica avui perdut intitulat Epiacutegons que donava un
fill Tersandre a Polinices i un altre Laodamant a Etegraveocles Ara beacute eacutes innegable que la tragegravedia dels Set
contra Tebes dlsquoEgravesquil del 467 aC va influenciar Sogravefocles a llsquohora dlsquoescriure llsquoAntiacutegona sobretot pel
que fa a la lluita fratricida a mort entre Polinices i Etegraveocles (vegeu llsquoapartat 11) 40
Els especialistes acostumen a colmiddotlocar llsquoAntiacutegona (AntiacutegonaCreont) al costat de llsquoAiant
(AiantTeucre) i les Traquiacutenies (DeianiraHegraveracles) atesa llsquoestructura diacuteptica que presenta 41
A causa del seu atac deslleial a Tebes parcialment justificable perquegrave el seu germagrave Eteogravecles no havia
volgut cedir-li el poder quan li pertocava al cap dlsquoun any i llsquohavia expulsat de la ciutat Polinices havia
pogut portar a terme llsquoassalt gragravecies a llsquoajuda de sis aliats guerrers povinents dlsquoArgos ciutat en la qual
slsquohavia casat amb Argia la filla del rei Adrast 42
En efecte Creont imposa un cagravestig exemplar per als infractors del dret puacuteblic lapidacioacute puacuteblica a
llsquoacrogravepolis (S Ant 21-38) i no fora de la ciutat com era costum per evitar llsquoespecial impuresa que
comportava (vegeu Hdt IX 5) Tanmateix a llsquohora dlsquoimposar efectivament el cagravestig Creont oblida (o
canvia potser per temor del cagravestig diviacute) el decret i fa recloure Antiacutegona la culpable en un sepulcre
perquegrave mori dlsquoinanicioacute (S Ant 773-776)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
18
representa la noia atenesa normal i tiacutemida la feblesa conscient de la qual no la porta en
cap moment a condemnar moralment Antiacutegona43
Finalment la piadosa desobediegravencia
de la protagonista ndashdisposada a acceptar el seu destiacute amb fermesa per donar una lliccediloacute
poliacutetica de justiacutecia al poble tebagravendash porta per a ella la mort i per a Creont tot i haver estat
avisat per llsquoendeviacute cec Tiregravesias44
el desastre en els qui meacutes estima (el seu fill Hegravemon
promegraves dlsquoAntiacutegona i la seva esposa la reina Euriacutedice) i la seva progravepia destruccioacute cosa
que fa que el corifeu clogui la peccedila teatral afirmant melodramagraveticament com a
sentegravencia final que laquocal no eacutesser impiu amb els deacuteus perquegrave els grans mots dels inflats
per llsquoorgull pels grans cops amb quegrave els paguen ensenyen amb la vellesa a tenir
senyraquo45
Els criacutetics han considerat que aquesta tragegravedia representa la lluita entre les lleis
naturals instaurades pels deacuteus no escrites perograve vagravelides des de sempre representades
per Antiacutegona i les lleis humanes dictades per un home Creont que respon a uns
impulsos provocats per un fet concret per una situacioacute determinada46
per la qual cosa el
mot llei (λόκνο) apareix setanta-quatre vegades De fet slsquoha volgut veure sense cap
mena de base real un retrat de Pegravericles en el personatge de Creont de llsquoAntiacutegona47
I eacutes
que Sogravefocles tenia una idea molt clara del que era per ell la polis (o ciutat estat) tal com
queda perfectament expressat en tot llsquoAntiacutegona una comunitat de ciutadans i no pas un
territori propietat dlsquoun home sol fet que ja implica necessagraveriament un regravegim democragravetic
i doncs llsquoobligacioacute de tots els ciutadans de participar en el funcionament dlsquouna ciutat
que ha de tenir una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis
divines que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat i menys per les lleis
injustes que emanen del caprici dlsquoun sol home com slsquoesdeveacute en el cas de Creont que
cau en la hybris (ὕβξηο) desmesuralsquo48
que el porta a llsquoatecirc (ἄηε) ruiumlnalsquo Tanmateix
per aquest personatge el seu edicte eacutes una llei justa que no pot ser desobeiumlda per ninguacute
43
El seu caragravecter eacutes el que el puacuteblic atenegraves possiblement considerava que li esqueia per natura Es tracta a
meacutes a meacutes dlsquoun personatge el dlsquoIsmene que eacutes molt semblant al de Crisogravestemis que en llsquoElectra
mostrant-se prudent refusa participar en el crim tramat pels seus germans Electra i Orestes En efecte
aconsellats pel deacuteu Apolmiddotlo pretenen assassinar la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist per
haver donat mort a Agamegravemnon el seu pare en arribar de la Guerra de Troia a Micenes Ara beacute
llsquoelement meacutes important que diferencia el personatge dlsquoAntiacutegona del dlsquoElectra eacutes el que fa mourelsquols ategraves
que mentre que en llsquoAntiacutegona el que mou llsquoheroiumlna eacutes llsquoamor en llsquoElectra el motor de llsquoaccioacute soacuten
clarament llsquoodi i el desig de venjanccedila 44
S Ant 988-1090 45
S Ant 1349-1353 46
CASTELLANOS I VILA (2012b 18) 47
Fins i tot tambeacute en el dlsquoEgravedip de llsquoEgravedip rei (CASTELLANOS I VILA 2012a 10) 48
Provocada a causa del fet de considerar-se orgullosament superior als deacuteus
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
19
i en el moment dlsquoexposar-la davant el poble de Tebes49
al puacuteblic atenegraves que
presenciava llsquoescena des de la graderia per la seva nocioacute de llei com a regla riacutegidament
imposada i justament obeiumlda segurament li devia fer llsquoefecte almenys llavors que
Creont parlava com cal i gairebeacute democragraveticament ategraves que el cor format per uns
ancians antics consellers dlsquoEgravedip en representacioacute dels ciutadans de Tebes sembla
prestar-li el seu suport incondicional primerament50
Perograve Antiacutegona ndasha qui el poble de
Tebes tal com explica Hegravemon a Creont acaba fent costat51
com probablement tambeacute el
puacuteblic atenegraves que gaudia de la tragegravediandash com que en tot moment tracta la interdiccioacute
de Creont com una mera laquoproclamacioacuteraquo52
precisa quines soacuten per ella les veritables lleis
perquegrave al seu entendre ndashi al de Sogravefoclesndash cap deure ciacutevic ni cap precepte poliacutetic per beacute
que asseguri llsquoordre de la polis no poden prevaler per sobre de les lleis no escrites
immutables i eternes dels deacuteus53
com ara la que constituiumla llsquoamor familiar que obligava
els vius a tributar honres fuacutenebres als seus i a enterrar-los degudament
Cal remarcar que llsquohospitalitat era com llsquoanterior comentat suara un altre dels
deures ancestrals imposats pels deacuteus54
si beacute en aquesta tragegravedia no selsquon parla ategraves que
representa que el pare dlsquoAntiacutegona el viatger Egravedip sempre amb la condicioacute dlsquoestranger
ja ha cessat la seva vida en territori atenegraves despreacutes de ser expulsat de Tebes Ara beacute pel
que es despregraven dels diagravelegs entre els personatges de llsquoAntiacutegona55
quan escrivia aquesta
tragegravedia Sogravefocles encara no pensava que un dia en llsquoEgravedip a Colonos faria acollir el seu
Egravedip pels deacuteus en una mort misteriosa voltada dlsquohonor sagrat a llsquoAgravetica Aixiacute doncs en
aquest cas el dramaturg atenegraves va decantar-se per seguir la tradicioacute egravepica que feia morir
Egravedip a Tebes durant una guerra contra els seus veiumlns de la ciutat beogravecia dlsquoOrcogravemenos
(Ergiacute i els miacutenies o argonautes) i no al dem atenegraves de Colonos sense haver hagut de
patir cap exili doloroacutes
49
S Ant 162-210 50
S Ant 211-222 51
S Ant 692-706 52
S Ant 27 32 34 450 i 454 Al seu entendre laquola Justiacutecia que habita amb els deacuteus subterranis no ha
fixat entre els homes unes lleis com aquestaraquo (v 451-452) Segons Hesiacuteode (Op 256-262) quan els
humans insulten Dice (o Justiacutecia) amb els seus actes ella aconsegueix del seu pare Zeus deacuteu legislador i
exigent que els ho faci pagar 53
S Ant 450-470 Concretament en aquest passatge la protagonista utilitza el mot λόκηκα (costumslsquo
lleislsquo) per referir-se a les lleis divines (v 455) el garant de les quals eacutes el mateix Zeus 54
Hesiacuteode (Op 327-334) ja nlsquoenumera uns quants dlsquoentre els quals el de llsquohospitalitat Segons el poeta
si alguacute actua amb infagravemia amb un suplicant o amb un hoste Zeus slsquoirrita i li infligeix un cagravestig ben dur
com slsquoescau al seu acte comegraves injustament 55
Sobretot en els v 49-57 de la tragegravedia
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
20
22 En lrsquoEgravedip rei
LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de
Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va
agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser
classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb
una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva
representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data
hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la
pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de
Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56
Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles
temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu
antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera
que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que
conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la
seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que
tothom menys Iocasta acaba acceptant57
En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha
tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no
ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58
la seva integracioacute en la ciutat
representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat
Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a
Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble
premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i
llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu
per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes
56
CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57
Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei
que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De
fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents
dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58
En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes
aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i
castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues
famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del
Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
7
ni Pausagravenias (IV 3 4 8 8) no consideraven que Egravedip hagueacutes arribat a tenir quatre fills
amb la seva progravepia mare perquegrave els deacuteus nlsquohavien escampat la notiacutecia molt ragravepidament
Aquest punt entroncava amb dlsquoaltres mites antics com ara els recollits pel poema egravepic
de llsquoEdipogravedia que no coneixien llsquoincest i feien fills dlsquoEurigania i no de Iocasta els
descendents dlsquoEgravedip De fet pel que ara sabem el poeta liricocoral Estesiacutecor (s VII-VI
aC) va ser el primer a parlar sobre llsquoincest comegraves entre Egravedip i la seva mare Iocasta
versioacute del mite que va ser seguida pels tragravegics3 Cal dir tambeacute que el predecessor de
Sogravefocles Egravesquil ndashseguint sobretot la tradicioacute que apareixia en la Tebaida llsquoaltre gran
poema egravepic del cicle tebagrave del qual nomeacutes conservem alguns fragmentsndash tambeacute va
tractar el mite dlsquoEgravedip en la seva trilogia tebana formada per les tragegravedies Laios Egravedip i
Set contra Tebes de les quals nomeacutes conservem la tercera i pel drama satiacuteric de
llsquoEsfinx avui perdut Aixiacute mateix Euriacutepides va prendre aquest mite com a tema en les
Feniacutecies datada al voltant del 410 aC En aquest cas la tradicioacute recollida pels altres dos
grans tragravegics sembla que siacute que concorda amb precisioacute amb la versioacute del mite oferta per
Sogravefocles que mostra un Egravedip que sempre eacutes ben acollit pels homes perograve maleiumlt i
rebutjat pels deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo sobretot) almenys primerament fins que se
nlsquoapiaden al final de la seva trajectograveria vital
12 La xeniacutea en lrsquoantiga Gregravecia i el seu reflex en el drama sofocliagrave
Les tragegravedies gregues es representaven en el marc dlsquounes competicions teatrals
organitzades per llsquoEstat i per aquest motiu sovint tractaven sobre diferents aspectes que
eren dlsquointeregraves per a la polis ategraves que tot fent uacutes de mites ben coneguts remetien tant a
quumlestions religioses com poliacutetiques amb la finalitat de mostrar al poliacutetes (πνιίηεο)
ciutadagravelsquo exemples valuosos de diverses situacions amb quegrave podria trobar-se al llarg de
la vida4 No eacutes estrany doncs que un dels motius dramagravetics que apareixen en les
tragegravedies sofoclianes ndashamb meacutes o menys importagravencia segons la peccedila teatralndash sigui la
pragravectica juridicoreligiosa de la xeniacutea (μελία) hospitalitatlsquo5 terme que deriva del mot
xeacutenos (μέλνο) que significa tant hostelsquo com estrangerlsquo forasterlsquo Llsquoambivalegravencia
semagraventica dlsquoaquest mot slsquoevidencia ja des dlsquoegravepoca homegraverica i ambdues accepcions soacuten
3 Sobre aquesta versioacute del mite vegeu RUIPEacuteREZ (2006 103-107)
4 BASLEZ (2008 35-37) i GARCIacuteA MURIEL (2014 28)
5 IRIARTE (2007 197)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
8
indissolubles llsquouna de llsquoaltra en el mateix mot sense que es pugui dir amb claredat quin
dels dos significats va ser el primer6
Presidida i sancionada pel pare dels deacuteus Zeus sota llsquoepiclesi de Xeacutenios (eacutes a dir
laquoProtector dels estrangersraquo)7 llsquohospitalitat va ser una institucioacute essencial en la vida dels
antics grecs probablement des del segon milmiddotlenni aC i la pragravectica dlsquoaquesta
prescripcioacute religiosa (ζέκηο) i norma social tan antiga8 es trobava per damunt de la por
intriacutenseca que podia suposar la primera trobada amb una persona desconeguda ndashno
sempre grata als ulls de tothom Aixiacute en les Traquiacutenies Deianira esposa dlsquoHegraveracles
mostrant-se hospitalagraveria en tot moment fa notar a Licas llsquoherald dlsquoHegraveracles com de beacute
ha tractat llsquoestrangera Iacuteole9 encara que sigui llsquoamant del seu marit que ha vingut des de
llsquoilla dlsquoEubea com a esclava fins a la ciutat tessagravelia de Traquis De fet cal dir que es
tracta dlsquoun motiu literari que destaca en les tragegravedies tebanes (sobretot en llsquoEgravedip rei i en
llsquoEgravedip a Colonos) on el personatge miacutetic dlsquoEgravedip a causa dlsquounes circumstagravencies molt
determinades que li veacutenen imposades pel seu destiacute indefugible eacutes un viatger constant
des que neix fins abans de morir Per tant es veu obligat a integrar-se en unes societats
completament desconegudes per ell (concretament a Tebes primer i despreacutes al dem
atenegraves de Colonos) sense saber com hi seragrave rebut ni acollit10
Ara beacute des dlsquoegravepoca arcaica hi havia dos tipus dlsquohospitalitat per acollir llsquoestranger
ambdoacutes igualment inviolables per no ofendre greument Zeus el pare dels deacuteus i dels
homes el primer documentat sobretot en la Iliacuteada era llsquohospitalitat consistent en una
alianccedila entre dos membres de famiacutelies aristocragravetiques de caragravecter perdurable i que
6 Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En la Iliacuteada la primera accepcioacute eacutes la dominant i en llsquoOdissea ho eacutes
clarament la segona (vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ 2007a i 2004 respectivament) De fet llsquolaquohosteraquo era
llsquoestranger dlsquoorigen aristocragravetic (grec o no) que havia establert una relacioacute dlsquohospitalitat muacutetua
perdurable i heretable amb un membre dlsquouna famiacutelia noble (grega) mentre que llsquolaquoestrangerraquo era la
persona vinguda de fora i per tant estranya a la comunitat familiar (γέλνο) o ciacutevica (νἴθνο) sense fer
distincioacute de la seva procedegravencia cultural econogravemica i social Tal persona podia esdevenir fagravecilment
laquohosteraquo dlsquouna comunitat durant un cert temps sempre que compliacutes amb els paragravemetres de comportament
deguts per ser acollit 7
De fet en llsquoOdissea (IX 270) Zeus ja eacutes caracteritzat com a protector de suplicants (Zeus Hikeacutesios
Ἱθέζηνο Suplicadorlsquo) i dlsquohostes (Zeus Xeacutenios Ξέληνο Hospitalarilsquo) Per aquest motiu Aiant abans de
suiumlcidar-se invoca tot suplicant-lo Zeus Oliacutempic com a Hikeacutesios (S Aj 823-831) 8 La justiacutecia divina era governada per la deessa Temis (Θέκηο) mare de la Justiacutecia (Δίθε) personificacioacute
de la justiacutecia humana (Hes Th 900-903) En llsquoOdissea sobretot perograve tambeacute en la Iliacuteada llsquoacolliment de
llsquoestranger apareix com una prescripcioacute religiosa (ζέκηο ἐζηηλ) i una norma civicosocial de manera que
ultratjar el qui demana hospitalitat eacutes considerat un acte innoble (νὐ θαιόλ) i injust (νὐδὲ δίθαηνλ) ategraves
que suposa faltar al deure cap a una llei divina Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004) (2007a) i (2007b) 9 S Tr 627-628
10 En llsquoOdissea homegraverica un dels poemes grecs meacutes antics ja apareix tractada la temagravetica de
llsquohospitalitat com a deure religioacutes i ciacutevic de la proteccioacute de llsquoestranger Odisseu el protagonista de
llsquoepopeia per retornar a la seva Iacutetaca despreacutes de la Guerra de Troia es veu obligat a fer per designi diviacute
un recorregut de deu anys per diferents indrets on ha dlsquoanar demanant acolliment i ajuda
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
9
passava dlsquouna generacioacute a llsquoaltra per la qual es comprometien a oferir-se proteccioacute i
ajut en cas de necessitat11
i el segon testimoniat agravempliament en llsquoOdissea era
llsquohospitalitat laquoen sentit ampliraquo eacutes a dir aquella que el cap del nucli familiar de
qualsevol estatus econogravemic podia i havia dlsquooferir per no ser innoble ni injust a tot
viatger que es presenteacutes al llindar de casa seva i que la solmiddotliciteacutes adequadament i
paciacutefica12
Segons sembla la institucioacute de la hospitalitat era particularment important
ndashpotser ja des dlsquoegravepoca micegravenicandash en les relacions amb el foraster13
Primerament
limitada nomeacutes als nobles eacutes forccedila versemblant que slsquohagueacutes anat generalitzant amb les
primeres colonitzacions als segles VIII i VII aC atesa la puixant necessitat de confiar
acollir i ser acollit14
i que hagueacutes acabat apareixent doncs llsquoanomenada hospitalitat
laquoen sentit ampliraquo (o laquouniversalraquo o laquosense condicionsraquo) institucioacute amb la qual
llsquoestranger podia arribar a ser acollit com a laquohosteraquo dlsquouna comunitat (familiar o ciacutevica)
durant un espai de temps meacutes o menys llarg
En Sogravefocles trobem diversos exemples dlsquoaquest tipus dlsquoalianccedila tan antiga entre
membres de llsquoaristocragravecia com per exemple Egraveurit (i els seus fills) i Hegraveracles Cegraveix i
Hegraveracles en les Traquiacutenies i Piacutelades i Orestes en llsquoElectra on la protagonista es
lamenta pel fet que el seu pare Agamegravemnon no moriacutes gloriosament a Troia on Ares el
deacuteu de la guerra no va acollir-lo com a laquohosteraquo seu sinoacute que ho fes a Micenes la seva
pagravetria de la magrave de la seva progravepia esposa Clitemnestra i el seu amant Egist15
Podem dir doncs que la xeniacutea entesa com a institucioacute reglamentada era en un
primer temps un pacte dlsquohospitalitat establert entre dues famiacutelies aristocragravetiques
(gregues o no) dlsquouna mateixa ciutat o de ciutats diferents que dlsquouna banda com ja hem
dit no podia ser transgredit16
quumlestioacute que queda ben exemplificada en les Traquiacutenies
on slsquoexplica que Hegraveracles va ser castigat per Zeus a ser venut al mercat dlsquoesclaus de
Liacutedia per haver mort Iacutefit hoste seu despreacutes dlsquohaver rebut ofenses del seu pare Egraveurit rei
dlsquoEcagravelia a Eubea i es va veure obligat a passar tot un any dlsquohumiliant servitud a casa
11
Segons el cicle troiagrave la causa principal de la Guerra de Troia hauria estat el rapte dlsquoHegravelena esposa del
rei espartagrave Menelau per part del troiagrave Paris fill dels reis Priacuteam i Hegravecabe essent hoste de Menelau de
manera que el jove priacutencep hauria transgredit greument el pacte dlsquohospitalitat establert i hauria provocat
la dura guerra de deu anys entre grecs i troians que va tenir com a consequumlegravencia la caiguda de Troia en
mans dels grecs 12
Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004) i (2007a) 13
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b 802) 14
BASLEZ (2008 39) 15
S El 94-102 La mort eacutes entesa aquiacute com un viatge a una terra estrangera on els deacuteus poden oferir
acollida al finat 16
Per a una informacioacute meacutes detallada sobre aquesta quumlestioacute vegeu-ne les aportacions interessants de
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007) i (2008)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
10
de la seva mare Ogravemfale17
I de llsquoaltra implicava reciprocitat fins al punt que el noble
expulsat del seu grup poliacutetic o desterrat de la seva ciutat com que no podia albergar
aquells amb qui havia establert tal pacte tampoc no podia comptar meacutes amb la seva
acollida18
i depenia completament de la bona voluntat del seu amfitrioacute
Aquest concordat dlsquoacolliment reciacuteproc es constituiumla amb llsquointercanvi de laquodons
dlsquohospitalitatraquo (μέληα) com a beacutens de prestigi19
fet que permetia la circulacioacute dlsquoobjectes
de valor entre nobles Aixiacute en llsquoAiant llsquoheroi salamini homogravenim abans de posar fi a la
seva vida amb el glavi que li havia regalat Hegravector pot anomenar sinistrament laquohosteraquo
el seu enemic troiagrave20
A meacutes a meacutes la xeniacutea implicava que hi hagueacutes un cert sentiment
de philiacutea (θηιία) amistatlsquo21
entre ambdues famiacutelies aristocragravetiques (o entre hoste i
amfitrioacute en general) dlsquoaquiacute que en el Filoctetes el protagonista homogravenim de sang
noble com a amic dlsquoAquilmiddotleu sense adonar-se de llsquoengany tramat perquegrave vagi a Troia i
aporti glograveria als grecs amb llsquoarc dlsquoHegraveracles consideri laquohosteraquo seu Neoptogravelem fill
dlsquoAquilmiddotleu que acaba de conegraveixer22
Cal dir que conservem referegravencies tardanes en arguments de tragegravedies i en escolis
aixiacute com en relats de comentaristes i mitogravegrafs que presenten com a causa de les
successives desgragravecies de la nissaga dlsquoEgravedip una transgressioacute per part de Laios dels
deures de llsquoantic pacte dlsquohospitalitat entre famiacutelies de la noblesa Laios havent-se vist
forccedilat a fugir de Tebes a causa de les discograverdies amb els possibles successors al tron de
la ciutat (Amfiacuteon i Zetos) hauria estat acollit al palau de Pegravelops a Elis (al Peloponnegraves)
on havent-se enamorat del seu fill Crisip un jove de bellesa extraordinagraveria llsquohauria
raptat El noi per vergonya slsquohauria suiumlcidat fet que hauria comportat que el seu pare
molt irritat llanceacutes terribles malediccions contra Laios i la seva futura descendegravencia23
Tanmateix sembla que Sogravefocles no es va voler servir dlsquoaquesta variant del mite (o
directament la desconeixia) pel que es despregraven de les seves tragegravedies del cicle tebagrave
Egravedip en llsquoEgravedip rei denuncia el deacuteu complidor dels oracles Apolmiddotlo com a origen dels
17
S Tr 248-283 Licas eacutes qui exposa els fets transcorreguts a Deianira perograve com que slsquoadona que el
crim del seu amo Hegraveracles va contra la mateixa divinitat teacute bona cura dlsquoometre el detall que Iacutefit era el
seu hoste 18
IRIARTE (2007 200-201) 19
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 40-41) i GARCIacuteA MURIEL (2014 33) 20
S Aj 815-823 Llsquointercanvi de beacutens entre aquests dos herois enemics slsquoexplica en Hom Il VII 303 A
meacutes a meacutes eacutes inevitable que aquest passatge sofocliagrave no ens recordi llsquoencara meacutes conegut episodi de la
Iliacuteada en quegrave el troiagrave Glauc i el grec Diomedes es reconeixen com a hostes i slsquointercanvien les armes
(Hom Il VI 119-236) 21
IRIARTE (2007 202) 22
S Ph 242 i 923-924 23
Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i GARCIacuteA GUAL (2012 79-84) Euriacutepides va escriure una tragegravedia
titulada Crisip de la qual nomeacutes conservem cinc fragments breus en la qual va tractar tal temagravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
11
seus mals i no Zeus Xeacutenios (laquoApolmiddotlo ha estat Apolmiddotlo amics llsquoautor dlsquoaquestes males
sofrences mevesraquo)24
En efecte en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles llsquooracle que arriba
a les orelles de Laios segons el qual el seu fill cometragrave parricidi i incest es presenta com
un cagravestig infligit per la divinitat sense un motiu concret25
Pel que fa a la xeniacutea laquoen sentit ampliraquo podem considerar-la un costum molt difoacutes
entre els grecs una pragravectica de respecte infringible envers el visitant estranger que
podia arribar en un indret determinat en qualitat de suplicant ndashcom llsquoEgravedip de llsquoEgravedip a
Colonos com veurem meacutes endavant El ritu de la suacuteplica consistia a portar a la magrave
rames dlsquoolivera o de llorer lligats amb fils de llana i buscar la proteccioacute dlsquoun altar com
a indret sagrat completament inviolable A meacutes a meacutes tota suacuteplica formal anava sovint
acompanyada dlsquouns gestos simbogravelics determinats com ara agafar la magrave de la persona
suplicada o abraccedilar-li els genolls Si beacute no tots els qui suplicaven (privadament o
puacuteblica) eren estrangers arribats en terres forasteres26
la figura del suplicant (ἱθέηεο) i la
de llsquoestranger (μέλνο) apareixen molt lligades en la literatura grega
Pels camins i rutes mariacutetimes del moacuten grec la gent viatjava amunt i avall per buscar
beacutens tan diversos com la saviesa el plaer el guany llsquoajut diviacute o la glograveria27
Perograve tambeacute
hi havia el cas dels que podriacuteem anomenar laquoviatgers forccedilatsraquo atesos els nombrosos
desterrats ndashcom ara Egravedipndash que es veien obligats a abandonar casa seva i les seves
ciutats Trobant-se fora de les seves poacuteleis (πόιεηο) polislsquo dlsquoorigen els grecoparlants
es consideraven entre ells xeacutenoi (μέλνη) pel fet de ser forasters que compartien una
mateixa llengua i uns costums semblants (estranger poliacutetic) ara beacute els que no eren
grecoparlants eren anomenats a banda de xeacutenoi baacuterbaroi (βάξβαξνη) bagraverbarslsquo terme
format a partir dlsquoonomatopeies que sobretot en ressaltava les diferegravencies linguumliacutestiques
(estranger egravetnic)28
24
S OT 1329-1330 25
Segons Egravesquil i Euriacutepides aquest oracle tambeacute revelaria que llsquoengendrament dlsquoEgravedip comportaria tot un
seguit de terribles desgragravecies que ensorrarien el casal reial de Tebes 26
Creont essent rei de Tebes arriba a adoptar la postura del suplicant quan intenta evitar que Hegravemon el
seu fill se suiumlcidi (S Ant 1230) Egravedip com a rei de Tebes slsquoadona que els seus conciutadans slsquohan
presentat davant el seu casal com a suplicants perquegrave amb llsquoajuda dels deacuteus esvaeixi la pesta que assola
la ciutat (S OT 1-13 142-143) Iocasta explica que el criat reial que va sobreviure a llsquoassalt en quegrave va
morir Laios essent rei de Tebes en veure que Egravedip havia obtingut el govern de la ciutat va demanar-li
agafant-li les mans en actitud de suplicant que llsquoenvieacutes al camp ben lluny dels murs de Tebes (S OT
758-764) Iocasta porta la branca dels suplicants amb les seves garlandes de llana perquegrave Apolmiddotlo
deslliuri la ciutat de la impuresa (S OT 911-923) i el mateix Egravedip tambeacute esdeveacute un suplicant
(πξνζηξέςνκαη) davant el seu cunyat Creont perquegrave dlsquouna banda tributi els funerals deguts a la seva
esposa difunta i de llsquoaltra el desterri de la ciutat com a impur que eacutes (S OT 1446-1450) 27
IRIARTE (2007 203) 28
Per a aquest punt vegeu principalment SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En Sogravefocles llsquoesmentada reina
liacutedia Ogravemfale (S Tr 252) eacutes anomenada bagraverbara com a no grecoparlant en canvi essent tots tres frigis
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
12
De fet des de sempre llsquoespai del Mediterrani havia afavorit el contacte entre
famiacutelies ciutats i civilitzacions perograve amb la creacioacute del port dlsquoAtenes a llsquoegravepoca
clagravessica a la zona del Pireu la ciutat va esdevenir el major centre econogravemic i cultural
del moacuten conegut Com a resposta a aquest fet el govern atenegraves va emprendre mesures
fegraverries per controlar els nombrosos estrangers que hi arribaven dlsquoentre les quals cal
destacar sobretot la llei del 451 aC promulgada per Pegravericles segons la qual nomeacutes es
considerava ciutadagrave dlsquoAtenes el qui fos nascut de pare i mare atenesos i establia que per
tenir una descendegravencia legiacutetima quedava totalment prohibit el matrimoni legal amb
estrangers cosa que va accentuar les diferegravencies existents ja en llsquoegravepoca arcaica entre
llsquoestatus dels ciutadans i el dels estrangers que no podien ser propietaris de terres ni de
beacutens immobles ni tenir acceacutes a la justiacutecia Tanmateix selsquon continuaven celebrant
dlsquounions dlsquoaquesta mena (eacutes a dir amb estrangers) i conveacute senyalar que si en llsquoegravepoca
arcaica hi havia hagut una gran quantitat de matrimonis mixtos normalment entre un
home que restava en el seu lloc dlsquoorigen i una dona estrangera ndashpromoguts com a llaccedilos
dlsquounioacute entre famiacutelies nobles de ciutats diferents equivalents als creats per la institucioacute de
la xeniacuteandash la pragravectica matrimonial en llsquoegravepoca clagravessica entre un ciutadagrave i una estrangera
ndashsempre considerada com a talndash29
servia per fer meacutes estret el cercle dels autegraventics
ciutadans els homes atenesos
Amb el desenvolupament de la poacutelis el terme poliacutetes va passar a ser llsquooposat del de
xeacutenos i llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea dlsquoagravembit privat a partir del segle VI aC va
integrar-se progressivament en la institucioacute de la proxeniacutea dlsquoagravembit puacuteblic eacutes a dir
regulada per la mateixa poacutelis de manera que tal institucioacute en certa manera
representava llsquoevolucioacute de llsquoaltra adaptada als canvis poliacutetics del moment ategraves que
dlsquoacords privats entre les classes benestants encara nlsquohi havia30
De fet la proxeniacutea
(πξνμελία) va ser una nova forma dlsquohospitalitat que va sobrepassar el simple pacte
privat entre dos ciutadans nobles ategraves que va ategravenyer el grau de pacte poliacutetic entre una
ciutat i un estranger el proacutexenos (πξόμελνο) proxenlsquo designat per llsquoEkklesiacutea
(Ἐθθιεζία) Assemblealsquo El proxen era un ciutadagrave (sovint de classe benestant) que
(i per tant tampoc grecoparlants) Hesiacuteone mare de Teucre (S Aj 1289) i llsquoavi patern dels Atrides
Pegravelops (S Aj 1292) soacuten considerats bagraverbars perograve la filla de Tagravental Niacuteobe eacutes nomeacutes designada com a
estrangera (S Ant 824-825) 29
Perquegrave era una dona dlsquoorigen aristocragravetic que havent-se unit en matrimoni amb un ciutadagrave atenegraves no
tenia el dret de ciutadania com generalment tot estranger i com a dona no podia intervenir en la poliacutetica
ni votar perograve siacute que podia participar en la vida puacuteblica de la ciutat Nlsquoeacutes exemple llsquohetera estrangera
Aspagravesia de Milet segona esposa de Pegravericles que colmiddotlaborava en cercles intelmiddotlectuals i artiacutestics atenesos
(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005 589-560)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
13
generalment residia a la seva ciutat dlsquoorigen (grega o no) des dlsquoon seguint les
obligacions imposades pels decrets de proxeniacutea representava la ciutat estrangera que li
havia concedit tal tiacutetol i nlsquoacollia i protegia els qui en provenien dlsquoaltra banda era un
estranger amb privilegis honoriacutefics en la ciutat que li havia atorgat aquesta funcioacute com
ara arribar a esdevenir hoste especial de la seu del poder executiu dlsquoaquella ciutat estat
el Pritaneu i a partir del segle IV aC fins i tot podia tenir-hi terres i beacutens immobles
sense ser-ne ciutadagrave (ἔγθηεζηο)31
A banda perograve de la institucioacute de la proxeniacutea per a la integracioacute dels estrangers a
llsquoAtenes clagravessica hi havia tambeacute la metoikiacutea (κεηνηθία) que definia llsquoestatus dlsquoun
estranger resident el meacutetoikos (κέηνηθνο) meteclsquo aixiacute com nombrosos privilegis
orientats a afavorir la frequumlentacioacute de la ciutat dlsquoAtenes per part dlsquoestrangers i garantir
la seva seguretat i la dels seus beacutens com ara el de la isoteacuteleia (ἰζνηέιεηα) que definia la
condicioacute de llsquoisoteleacutes (ἰζνηειήο) i que consistia en la completa igualacioacute fiscal amb el
ciutadagrave32
Dlsquouna banda la institucioacute de la metoikiacutea regulava les relacions dlsquouna polis
amb aquell estranger que a diferegravencia de llsquoestranger de pas privat de drets i amb el
proxen ndashen cas que nlsquohi hagueacutes de la seva poblacioacutendash com a uacutenic recurs despreacutes de
passar un mes sencer en la polis que llsquohavia acollit decidia establir-hi el seu domicili
habitual i havent esdevingut metec pagava una taxa de caragravecter personal i obtenia una
segraverie de drets civils perograve no poliacutetics fos quin fos el seu origen cultural o econogravemic33
De llsquoaltra la isoteacuteleia era un privilegi heretable de pares a fills com el de proxen que
les polis podien concedir a llsquoestranger resident el metec sovint comerciant i que
llsquoigualava fiscalment al ciutadagrave que estava exempt de les taxes dlsquoimportacioacute i
exportacioacute de mercaderies Aixiacute i tot el privilegi meacutes gran que una polis grega com
Atenes podia atorgar a un estranger era concedir-li la ciutadania eacutes a dir naturalitzar-lo
com a ciutadagrave pels serveis prestats a la ciutat a traveacutes dlsquouna votacioacute especial de
llsquoAssemblea
31
IRIARTE (2007 205-206) La figura del proxen era dlsquoalguna manera semblant a la dels actuals
ambaixador i cogravensol perograve amb la diferegravencia que el proxen defensava des del seu lloc residegravencia els
interessos dlsquouna ciutat que no era la seva (BASLEZ 2008 373) El conegut general atenegraves Alcibiacuteades era
proxen dels ciutadans espartans a Atenes (IRIARTE 2007 205) 32
Per a aquesta quumlestioacute vegeu llsquointeressant article de GINESTIacute ROSELL (2013) Llsquoespecialista hi repassa
detalladament els diferents graus dlsquointegracioacute dels estrangers en la polis a partir de la informacioacute aportada
per les inscripcions funeragraveries ateneses 33
Els metecs eren homes lliures domiciliats a llsquoAgravetica que es dedicaven al comerccedil i a la induacutestria
artesana encara que tambeacute nlsquohi havia que tenien professions liberals No tenien perograve el dret de
ciutadania aixiacute com tampoc els seus fills almenys fins a la tercera generacioacute de residegravencia en la mateixa
polis Molts dels intelmiddotlectuals meacutes notables dlsquoAtenes eren metecs com ara llsquoorador Liacutesias fill dlsquoun
metec vingut de Siracusa a Siciacutelia o el filogravesof Aristogravetil oriuumlnd dlsquoEstagira a la peniacutensula Calciacutedica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
14
Pel que fa a les set tragegravedies conservades de Sogravefocles que reflecteixen algunes de les
inquietuds politicosocials de llsquoAtenes clagravessica eacutes important subratllar que tant en les del
cicle troiagrave com en la del cicle dlsquoHegraveracles tot i que secundagraveriament apareix
exemplificada la institucioacute de la xeniacutea restringida (dlsquoegravepoca arcaica principalment)
entesa com a acords privats entre membres de famiacutelies aristocragravetiques (gregues o no)
per a llsquoacollida reciacuteproca en cas de necessitat meacutes progravepia dlsquouna realitat prejuriacutedica ndasha la
qual tanmateix ni llsquoautor ni la seva obra no pertanyen En canvi en les del cicle tebagrave
dlsquouna banda queda particularment testimoniada la institucioacute de la xeniacutea laquouniversalraquo i
de llsquoaltra es fan visibles certs procediments juridicopoliacutetics per a llsquoacollida i la
integracioacute dels estrangers meacutes propers a llsquoegravepoca clagravessica la de Sogravefocles com ara la
metoikiacutea encara que es tracti dlsquounes tragegravedies que desenvolupen un mite ndashel dlsquoEgravedip i la
seva descendegravenciandash que es remunta fins al temps dlsquoHomer En efecte doncs en aquest
cas llsquoautor es va voler servir del mite per tal de tractar quumlestions dlsquoactualitat com ara la
de la condicioacute de llsquoestranger
13 Estat de la quumlestioacute
Nombroses soacuten les edicions i les traduccions que slsquohan fet de les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles des de principis del segle XX aixiacute com de tota llsquoobra completa tant la
conservada com la que nomeacutes ens ha arribat fragmentagraveriament Llsquoedicioacute i traduccioacute que
nosaltres seguim en aquest estudi eacutes la que va fer-ne Carles Riba (1893-1959) per a la
Fundacioacute Bernat Metge publicada a Barcelona entre els anys 1951 i 196434
Com eacutes
logravegic doncs tambeacute soacuten abundants els comentaris i els estudis del teatre de Sogravefocles
dlsquoaquests darrers en citem els meacutes significatius (ordenats per ordre de publicacioacute)
REINHARDT (2010)35
SEGAL (1981) i ORMAND (2012) sobre llsquoobra completa i
BLUNDELL (1993) VIDAL-NAQUET (2002) WILSON (2004) i MARKANTONATOS (2007)
sobre la tragegravedia de llsquoEgravedip a Colonos concretament la temagravetica principal de la qual eacutes
34
Vegeu llsquoapartat 4 Carles Riba va traduir-les totes set en prosa acompanyades dlsquoestudis preliminars i
notes aclaridores a peu de pagravegina en un total de quatre volums bilinguumles (greccatalagrave) que formen part de
la colmiddotleccioacute laquoEscriptors Grecsraquo de la Fundacioacute Bernat Metge Per la seva importagravencia les tres tragegravedies
del cicle tebagrave van ser aplegades en un sol volum que nomeacutes en conteacute la traduccioacute catalana publicat el
2009 entre llsquoEditorial Alpha i Edicions 62 Hi ha dlsquoaltres traduccions al catalagrave posteriors de les tragegravedies
de Sogravefocles perograve ens hem estimat meacutes fer uacutes de les de Riba perquegrave eacutes llsquouacutenic que va traduir-les i editar-les
totes set 35
El treball de Karl Reinhardt va veure la llum per primera vegada el 1933 Llsquoedicioacute que citem aquiacute
perograve eacutes la que en conteacute la traduccioacute al castellagrave publicada per llsquoEditorial Gredos (vegeu llsquoapartat 4)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
15
llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger en terra forastera Quant al tractament del mite
dlsquoEgravedip en les tragegravedies sofoclianes cal fer esment dels estudis de RUIPEacuteREZ (2006) i de
GARCIacuteA GUAL (2012)
Pel que fa a llsquoestudi de la condicioacute de llsquoestranger en llsquoantiga Gregravecia conveacute
anomenar dlsquouna banda els articles de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) i dlsquoIRIARTE (2007)
per a una visioacute general perograve exhaustiva sobre la figura de llsquoestranger i llsquoextens estudi
de BASLEZ (2008) sobre el moacuten de llsquoestrangeria des dlsquoegravepoca arcaica fins a egravepoca
helmiddotleniacutestica i de llsquoaltra les aproximacions dlsquoestudiosos a la xeniacutea grega (i els diversos
aspectes que slsquohi relacionen) en el mite sobretot a traveacutes de la tragegravedia dlsquoentre les
quals cal destacar les de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 2007a i 2007b) ndashper a llsquoOdissea la
Iliacuteada i el mite dlsquoEgravedip respectivamentndash les dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007 i 2008) ndashper a les
euripidees Hegravecabe i Ifigenia entre els taures respectivamentndash la de TZANETOU (2012)
ndashper a les laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquondash36
els diferents articles recents
dlsquoespecialistes que tracten sobre la progressiva institucionalitzacioacute de les relacions entre
les polis gregues i els estrangers nouvinguts a partir de llsquoestudi de les fonts no nomeacutes
literagraveries sinoacute tambeacute epigragravefiques inclosos dins SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN
(2013) i la de VOELKE (2014) ndashper a la Medea euripidea
14 Interegraves i objectius de lrsquoestudi
Encara que les tragegravedies tebanes de Sogravefocles (sobretot llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip rei) siguin
algunes de les peces teatrals de llsquoantiga Gregravecia meacutes estudiades la temagravetica que ens
ocupa en aquest estudi no ha estat gaire tractada per part dels estudiosos en llsquoanagravelisi del
sentit uacuteltim del teatre sofocliagrave Eacutes per aquesta raoacute que considerem que llsquoaproximacioacute
que presentem pot ser molt interessant des del punt de vista de llsquoestrangeria i el contacte
entre poblacions al segle V aC com a quumlestions socials culturals religioses poliacutetiques i
juriacutediques que apareixen reflectides en la literatura grega dlsquoaquella mateixa egravepoca
Amb llsquoestudi conjunt de les tres tragegravedies del cicle tebagrave de Sogravefocles com a
testimonis indirectes de certs factors socials podem adonar-nos de com dlsquoimportants
eren la ciutat dlsquoAtenes la democragravecia i la religiositat per al nostre autor De fet Tebes
contraposada a llsquoacollidora i piadosa Atenes de Sogravefocles apareix a grans trets
36
Denominacioacute emprada per la mateixa especialista i utilitzada per nosaltres mateixos en llsquoapartat 23
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
16
representada negativament perograve tant si llsquoaccioacute transcorre a la beogravecia Tebes (com en
llsquoAntiacutegona i en llsquoEgravedip rei) com a llsquoagravetica Atenes (com en llsquoEgravedip a Colonos) les lleis
dlsquoambdoacutes indrets recorden les de la democragravecia atenesa no sempre plaents a Sogravefocles
ategraves que tot i que era un demogravecrata convenccedilut certament no nlsquoera un de radical com
Pegravericles37
Tanmateix pel que sembla tant els ciutadans tebans com els atenesos soacuten
conscients de llsquohospitalitat que sancionada per la mateixa divinitat han de procurar als
estrangers com Egravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute indefugible protagonista
dlsquoun dels mites meacutes antics i coneguts que llsquoautor va voler reelaborar reinterpretar i fins
i tot dlsquoalguna manera traslladar a la Gregravecia del seu temps Tots aquests punts
relacionats meacutes o menys directament amb llsquoestrangeria soacuten els que pretenem demostrar
en aquesta nova aportacioacute al camp de la interpretacioacute del gegravenere tragravegic a llsquoAtenes
clagravessica
15 Agraiumlments
Expressem aquiacute el nostre agraiumlment a la Dra Marta Oller Guzmaacuten professora i
investigadora de llsquoAgraverea de Filologia Grega del Departament de Ciegravencies de llsquoAntiguitat
i de llsquoEdat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona per haver acceptat de dirigir aquest Treball de Fi de Grau i per la seva ajuda
en tot moment durant el proceacutes de realitzar-lo tant pel que fa a la cerca i la tria de la
bibliografia meacutes adequada per elaborar-lo com als comentaris fets i les esmenes
pertinents
Tambeacute volem donar les gragravecies als nostres pares pel seu suport incondicional no
nomeacutes en el moment de portar a terme aquest projecte dlsquoinvestigacioacute sinoacute tambeacute durant
tot el periacuteode de quatre anys que han durat els nostres estudis superiors universitaris (el
Grau dlsquoEstudis de Catalagrave i de Clagravessiques)
37
Per a llsquoactivitat ciacutevica de Sogravefocles vegeu CASTELLANOS I VILA (2012b 7-11)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
17
2 Lrsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21 En lrsquoAntiacutegona
Per ordre dlsquoantiguitat podem afirmar que llsquoAntiacutegona (Ἀληηγόλε) eacutes la tercera tragegravedia
meacutes antiga de Sogravefocles que conservem ategraves que molt probablement va ser
representada el 441 aC i doncs escrita un o dos anys abans Gragravecies al gran egravexit que va
tenir Sogravefocles va ser nomenat estrateg al costat de Pegravericles en les guerres de Samos38
encara que en la tragegravedia no hi aparegui cap mena de glorificacioacute de la ciutat dlsquoAtenes
com en llsquoEgravedip a Colonos De fet en llsquoAntiacutegona el factor sociojuriacutedic de llsquoestrangeria no
slsquohi esmenta perograve eacutes interessant fer-hi una aproximacioacute per entendre les tragegravedies
tebanes en el seu conjunt
Temagraveticament eacutes la darrera de les tragegravedies tebanes perograve cronologravegicament eacutes la
primera del cicle tebagrave que va compondre Sogravefocles per donar un final del tot original a la
desventurada nissaga dels Labdagravecides39
I a diferegravencia de les altres dues no nomeacutes teacute
un uacutenic protagonista Egravedip que domina tota llsquoaccioacute sinoacute dos que soacuten Antiacutegona en la
primera part (fins al v 943) i Creont en la segona part (fins al final de la peccedila)40
En
efecte la tragegravedia presenta el conflicte que sorgeix entre Creont rei de Tebes i la seva
neboda materna Antiacutegona per si Polinices ha de ser o no enterrat Creont considerant-
lo un traiumldor de la pagravetria41
decreta que resti insepult Antiacutegona en canvi atenta a deures
superiors de caragravecter diviacute decideix contravenir llsquoordre perquegrave aixiacute llsquoagravenima del seu
germagrave pugui entrar a llsquoHades i trobar el repograves etern Nomeacutes eacutes advertida de les possibles
consequumlegravencies dels seus actes42
per part de la seva germana Ismene que al seu costat
38
LESKY (1969 299-300) i CASTELLANOS I VILA (2012a 9) 39
Sembla que Sogravefocles aixiacute com Egravesquil i Euriacutepides en tractar el tema dels fills dlsquoEgravedip ignorava la
llegenda beogravecia explicada en el poema egravepic dlsquoegravepoca arcaica avui perdut intitulat Epiacutegons que donava un
fill Tersandre a Polinices i un altre Laodamant a Etegraveocles Ara beacute eacutes innegable que la tragegravedia dels Set
contra Tebes dlsquoEgravesquil del 467 aC va influenciar Sogravefocles a llsquohora dlsquoescriure llsquoAntiacutegona sobretot pel
que fa a la lluita fratricida a mort entre Polinices i Etegraveocles (vegeu llsquoapartat 11) 40
Els especialistes acostumen a colmiddotlocar llsquoAntiacutegona (AntiacutegonaCreont) al costat de llsquoAiant
(AiantTeucre) i les Traquiacutenies (DeianiraHegraveracles) atesa llsquoestructura diacuteptica que presenta 41
A causa del seu atac deslleial a Tebes parcialment justificable perquegrave el seu germagrave Eteogravecles no havia
volgut cedir-li el poder quan li pertocava al cap dlsquoun any i llsquohavia expulsat de la ciutat Polinices havia
pogut portar a terme llsquoassalt gragravecies a llsquoajuda de sis aliats guerrers povinents dlsquoArgos ciutat en la qual
slsquohavia casat amb Argia la filla del rei Adrast 42
En efecte Creont imposa un cagravestig exemplar per als infractors del dret puacuteblic lapidacioacute puacuteblica a
llsquoacrogravepolis (S Ant 21-38) i no fora de la ciutat com era costum per evitar llsquoespecial impuresa que
comportava (vegeu Hdt IX 5) Tanmateix a llsquohora dlsquoimposar efectivament el cagravestig Creont oblida (o
canvia potser per temor del cagravestig diviacute) el decret i fa recloure Antiacutegona la culpable en un sepulcre
perquegrave mori dlsquoinanicioacute (S Ant 773-776)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
18
representa la noia atenesa normal i tiacutemida la feblesa conscient de la qual no la porta en
cap moment a condemnar moralment Antiacutegona43
Finalment la piadosa desobediegravencia
de la protagonista ndashdisposada a acceptar el seu destiacute amb fermesa per donar una lliccediloacute
poliacutetica de justiacutecia al poble tebagravendash porta per a ella la mort i per a Creont tot i haver estat
avisat per llsquoendeviacute cec Tiregravesias44
el desastre en els qui meacutes estima (el seu fill Hegravemon
promegraves dlsquoAntiacutegona i la seva esposa la reina Euriacutedice) i la seva progravepia destruccioacute cosa
que fa que el corifeu clogui la peccedila teatral afirmant melodramagraveticament com a
sentegravencia final que laquocal no eacutesser impiu amb els deacuteus perquegrave els grans mots dels inflats
per llsquoorgull pels grans cops amb quegrave els paguen ensenyen amb la vellesa a tenir
senyraquo45
Els criacutetics han considerat que aquesta tragegravedia representa la lluita entre les lleis
naturals instaurades pels deacuteus no escrites perograve vagravelides des de sempre representades
per Antiacutegona i les lleis humanes dictades per un home Creont que respon a uns
impulsos provocats per un fet concret per una situacioacute determinada46
per la qual cosa el
mot llei (λόκνο) apareix setanta-quatre vegades De fet slsquoha volgut veure sense cap
mena de base real un retrat de Pegravericles en el personatge de Creont de llsquoAntiacutegona47
I eacutes
que Sogravefocles tenia una idea molt clara del que era per ell la polis (o ciutat estat) tal com
queda perfectament expressat en tot llsquoAntiacutegona una comunitat de ciutadans i no pas un
territori propietat dlsquoun home sol fet que ja implica necessagraveriament un regravegim democragravetic
i doncs llsquoobligacioacute de tots els ciutadans de participar en el funcionament dlsquouna ciutat
que ha de tenir una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis
divines que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat i menys per les lleis
injustes que emanen del caprici dlsquoun sol home com slsquoesdeveacute en el cas de Creont que
cau en la hybris (ὕβξηο) desmesuralsquo48
que el porta a llsquoatecirc (ἄηε) ruiumlnalsquo Tanmateix
per aquest personatge el seu edicte eacutes una llei justa que no pot ser desobeiumlda per ninguacute
43
El seu caragravecter eacutes el que el puacuteblic atenegraves possiblement considerava que li esqueia per natura Es tracta a
meacutes a meacutes dlsquoun personatge el dlsquoIsmene que eacutes molt semblant al de Crisogravestemis que en llsquoElectra
mostrant-se prudent refusa participar en el crim tramat pels seus germans Electra i Orestes En efecte
aconsellats pel deacuteu Apolmiddotlo pretenen assassinar la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist per
haver donat mort a Agamegravemnon el seu pare en arribar de la Guerra de Troia a Micenes Ara beacute
llsquoelement meacutes important que diferencia el personatge dlsquoAntiacutegona del dlsquoElectra eacutes el que fa mourelsquols ategraves
que mentre que en llsquoAntiacutegona el que mou llsquoheroiumlna eacutes llsquoamor en llsquoElectra el motor de llsquoaccioacute soacuten
clarament llsquoodi i el desig de venjanccedila 44
S Ant 988-1090 45
S Ant 1349-1353 46
CASTELLANOS I VILA (2012b 18) 47
Fins i tot tambeacute en el dlsquoEgravedip de llsquoEgravedip rei (CASTELLANOS I VILA 2012a 10) 48
Provocada a causa del fet de considerar-se orgullosament superior als deacuteus
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
19
i en el moment dlsquoexposar-la davant el poble de Tebes49
al puacuteblic atenegraves que
presenciava llsquoescena des de la graderia per la seva nocioacute de llei com a regla riacutegidament
imposada i justament obeiumlda segurament li devia fer llsquoefecte almenys llavors que
Creont parlava com cal i gairebeacute democragraveticament ategraves que el cor format per uns
ancians antics consellers dlsquoEgravedip en representacioacute dels ciutadans de Tebes sembla
prestar-li el seu suport incondicional primerament50
Perograve Antiacutegona ndasha qui el poble de
Tebes tal com explica Hegravemon a Creont acaba fent costat51
com probablement tambeacute el
puacuteblic atenegraves que gaudia de la tragegravediandash com que en tot moment tracta la interdiccioacute
de Creont com una mera laquoproclamacioacuteraquo52
precisa quines soacuten per ella les veritables lleis
perquegrave al seu entendre ndashi al de Sogravefoclesndash cap deure ciacutevic ni cap precepte poliacutetic per beacute
que asseguri llsquoordre de la polis no poden prevaler per sobre de les lleis no escrites
immutables i eternes dels deacuteus53
com ara la que constituiumla llsquoamor familiar que obligava
els vius a tributar honres fuacutenebres als seus i a enterrar-los degudament
Cal remarcar que llsquohospitalitat era com llsquoanterior comentat suara un altre dels
deures ancestrals imposats pels deacuteus54
si beacute en aquesta tragegravedia no selsquon parla ategraves que
representa que el pare dlsquoAntiacutegona el viatger Egravedip sempre amb la condicioacute dlsquoestranger
ja ha cessat la seva vida en territori atenegraves despreacutes de ser expulsat de Tebes Ara beacute pel
que es despregraven dels diagravelegs entre els personatges de llsquoAntiacutegona55
quan escrivia aquesta
tragegravedia Sogravefocles encara no pensava que un dia en llsquoEgravedip a Colonos faria acollir el seu
Egravedip pels deacuteus en una mort misteriosa voltada dlsquohonor sagrat a llsquoAgravetica Aixiacute doncs en
aquest cas el dramaturg atenegraves va decantar-se per seguir la tradicioacute egravepica que feia morir
Egravedip a Tebes durant una guerra contra els seus veiumlns de la ciutat beogravecia dlsquoOrcogravemenos
(Ergiacute i els miacutenies o argonautes) i no al dem atenegraves de Colonos sense haver hagut de
patir cap exili doloroacutes
49
S Ant 162-210 50
S Ant 211-222 51
S Ant 692-706 52
S Ant 27 32 34 450 i 454 Al seu entendre laquola Justiacutecia que habita amb els deacuteus subterranis no ha
fixat entre els homes unes lleis com aquestaraquo (v 451-452) Segons Hesiacuteode (Op 256-262) quan els
humans insulten Dice (o Justiacutecia) amb els seus actes ella aconsegueix del seu pare Zeus deacuteu legislador i
exigent que els ho faci pagar 53
S Ant 450-470 Concretament en aquest passatge la protagonista utilitza el mot λόκηκα (costumslsquo
lleislsquo) per referir-se a les lleis divines (v 455) el garant de les quals eacutes el mateix Zeus 54
Hesiacuteode (Op 327-334) ja nlsquoenumera uns quants dlsquoentre els quals el de llsquohospitalitat Segons el poeta
si alguacute actua amb infagravemia amb un suplicant o amb un hoste Zeus slsquoirrita i li infligeix un cagravestig ben dur
com slsquoescau al seu acte comegraves injustament 55
Sobretot en els v 49-57 de la tragegravedia
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
20
22 En lrsquoEgravedip rei
LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de
Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va
agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser
classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb
una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva
representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data
hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la
pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de
Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56
Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles
temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu
antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera
que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que
conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la
seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que
tothom menys Iocasta acaba acceptant57
En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha
tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no
ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58
la seva integracioacute en la ciutat
representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat
Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a
Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble
premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i
llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu
per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes
56
CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57
Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei
que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De
fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents
dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58
En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes
aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i
castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues
famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del
Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
8
indissolubles llsquouna de llsquoaltra en el mateix mot sense que es pugui dir amb claredat quin
dels dos significats va ser el primer6
Presidida i sancionada pel pare dels deacuteus Zeus sota llsquoepiclesi de Xeacutenios (eacutes a dir
laquoProtector dels estrangersraquo)7 llsquohospitalitat va ser una institucioacute essencial en la vida dels
antics grecs probablement des del segon milmiddotlenni aC i la pragravectica dlsquoaquesta
prescripcioacute religiosa (ζέκηο) i norma social tan antiga8 es trobava per damunt de la por
intriacutenseca que podia suposar la primera trobada amb una persona desconeguda ndashno
sempre grata als ulls de tothom Aixiacute en les Traquiacutenies Deianira esposa dlsquoHegraveracles
mostrant-se hospitalagraveria en tot moment fa notar a Licas llsquoherald dlsquoHegraveracles com de beacute
ha tractat llsquoestrangera Iacuteole9 encara que sigui llsquoamant del seu marit que ha vingut des de
llsquoilla dlsquoEubea com a esclava fins a la ciutat tessagravelia de Traquis De fet cal dir que es
tracta dlsquoun motiu literari que destaca en les tragegravedies tebanes (sobretot en llsquoEgravedip rei i en
llsquoEgravedip a Colonos) on el personatge miacutetic dlsquoEgravedip a causa dlsquounes circumstagravencies molt
determinades que li veacutenen imposades pel seu destiacute indefugible eacutes un viatger constant
des que neix fins abans de morir Per tant es veu obligat a integrar-se en unes societats
completament desconegudes per ell (concretament a Tebes primer i despreacutes al dem
atenegraves de Colonos) sense saber com hi seragrave rebut ni acollit10
Ara beacute des dlsquoegravepoca arcaica hi havia dos tipus dlsquohospitalitat per acollir llsquoestranger
ambdoacutes igualment inviolables per no ofendre greument Zeus el pare dels deacuteus i dels
homes el primer documentat sobretot en la Iliacuteada era llsquohospitalitat consistent en una
alianccedila entre dos membres de famiacutelies aristocragravetiques de caragravecter perdurable i que
6 Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En la Iliacuteada la primera accepcioacute eacutes la dominant i en llsquoOdissea ho eacutes
clarament la segona (vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ 2007a i 2004 respectivament) De fet llsquolaquohosteraquo era
llsquoestranger dlsquoorigen aristocragravetic (grec o no) que havia establert una relacioacute dlsquohospitalitat muacutetua
perdurable i heretable amb un membre dlsquouna famiacutelia noble (grega) mentre que llsquolaquoestrangerraquo era la
persona vinguda de fora i per tant estranya a la comunitat familiar (γέλνο) o ciacutevica (νἴθνο) sense fer
distincioacute de la seva procedegravencia cultural econogravemica i social Tal persona podia esdevenir fagravecilment
laquohosteraquo dlsquouna comunitat durant un cert temps sempre que compliacutes amb els paragravemetres de comportament
deguts per ser acollit 7
De fet en llsquoOdissea (IX 270) Zeus ja eacutes caracteritzat com a protector de suplicants (Zeus Hikeacutesios
Ἱθέζηνο Suplicadorlsquo) i dlsquohostes (Zeus Xeacutenios Ξέληνο Hospitalarilsquo) Per aquest motiu Aiant abans de
suiumlcidar-se invoca tot suplicant-lo Zeus Oliacutempic com a Hikeacutesios (S Aj 823-831) 8 La justiacutecia divina era governada per la deessa Temis (Θέκηο) mare de la Justiacutecia (Δίθε) personificacioacute
de la justiacutecia humana (Hes Th 900-903) En llsquoOdissea sobretot perograve tambeacute en la Iliacuteada llsquoacolliment de
llsquoestranger apareix com una prescripcioacute religiosa (ζέκηο ἐζηηλ) i una norma civicosocial de manera que
ultratjar el qui demana hospitalitat eacutes considerat un acte innoble (νὐ θαιόλ) i injust (νὐδὲ δίθαηνλ) ategraves
que suposa faltar al deure cap a una llei divina Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004) (2007a) i (2007b) 9 S Tr 627-628
10 En llsquoOdissea homegraverica un dels poemes grecs meacutes antics ja apareix tractada la temagravetica de
llsquohospitalitat com a deure religioacutes i ciacutevic de la proteccioacute de llsquoestranger Odisseu el protagonista de
llsquoepopeia per retornar a la seva Iacutetaca despreacutes de la Guerra de Troia es veu obligat a fer per designi diviacute
un recorregut de deu anys per diferents indrets on ha dlsquoanar demanant acolliment i ajuda
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
9
passava dlsquouna generacioacute a llsquoaltra per la qual es comprometien a oferir-se proteccioacute i
ajut en cas de necessitat11
i el segon testimoniat agravempliament en llsquoOdissea era
llsquohospitalitat laquoen sentit ampliraquo eacutes a dir aquella que el cap del nucli familiar de
qualsevol estatus econogravemic podia i havia dlsquooferir per no ser innoble ni injust a tot
viatger que es presenteacutes al llindar de casa seva i que la solmiddotliciteacutes adequadament i
paciacutefica12
Segons sembla la institucioacute de la hospitalitat era particularment important
ndashpotser ja des dlsquoegravepoca micegravenicandash en les relacions amb el foraster13
Primerament
limitada nomeacutes als nobles eacutes forccedila versemblant que slsquohagueacutes anat generalitzant amb les
primeres colonitzacions als segles VIII i VII aC atesa la puixant necessitat de confiar
acollir i ser acollit14
i que hagueacutes acabat apareixent doncs llsquoanomenada hospitalitat
laquoen sentit ampliraquo (o laquouniversalraquo o laquosense condicionsraquo) institucioacute amb la qual
llsquoestranger podia arribar a ser acollit com a laquohosteraquo dlsquouna comunitat (familiar o ciacutevica)
durant un espai de temps meacutes o menys llarg
En Sogravefocles trobem diversos exemples dlsquoaquest tipus dlsquoalianccedila tan antiga entre
membres de llsquoaristocragravecia com per exemple Egraveurit (i els seus fills) i Hegraveracles Cegraveix i
Hegraveracles en les Traquiacutenies i Piacutelades i Orestes en llsquoElectra on la protagonista es
lamenta pel fet que el seu pare Agamegravemnon no moriacutes gloriosament a Troia on Ares el
deacuteu de la guerra no va acollir-lo com a laquohosteraquo seu sinoacute que ho fes a Micenes la seva
pagravetria de la magrave de la seva progravepia esposa Clitemnestra i el seu amant Egist15
Podem dir doncs que la xeniacutea entesa com a institucioacute reglamentada era en un
primer temps un pacte dlsquohospitalitat establert entre dues famiacutelies aristocragravetiques
(gregues o no) dlsquouna mateixa ciutat o de ciutats diferents que dlsquouna banda com ja hem
dit no podia ser transgredit16
quumlestioacute que queda ben exemplificada en les Traquiacutenies
on slsquoexplica que Hegraveracles va ser castigat per Zeus a ser venut al mercat dlsquoesclaus de
Liacutedia per haver mort Iacutefit hoste seu despreacutes dlsquohaver rebut ofenses del seu pare Egraveurit rei
dlsquoEcagravelia a Eubea i es va veure obligat a passar tot un any dlsquohumiliant servitud a casa
11
Segons el cicle troiagrave la causa principal de la Guerra de Troia hauria estat el rapte dlsquoHegravelena esposa del
rei espartagrave Menelau per part del troiagrave Paris fill dels reis Priacuteam i Hegravecabe essent hoste de Menelau de
manera que el jove priacutencep hauria transgredit greument el pacte dlsquohospitalitat establert i hauria provocat
la dura guerra de deu anys entre grecs i troians que va tenir com a consequumlegravencia la caiguda de Troia en
mans dels grecs 12
Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004) i (2007a) 13
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b 802) 14
BASLEZ (2008 39) 15
S El 94-102 La mort eacutes entesa aquiacute com un viatge a una terra estrangera on els deacuteus poden oferir
acollida al finat 16
Per a una informacioacute meacutes detallada sobre aquesta quumlestioacute vegeu-ne les aportacions interessants de
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007) i (2008)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
10
de la seva mare Ogravemfale17
I de llsquoaltra implicava reciprocitat fins al punt que el noble
expulsat del seu grup poliacutetic o desterrat de la seva ciutat com que no podia albergar
aquells amb qui havia establert tal pacte tampoc no podia comptar meacutes amb la seva
acollida18
i depenia completament de la bona voluntat del seu amfitrioacute
Aquest concordat dlsquoacolliment reciacuteproc es constituiumla amb llsquointercanvi de laquodons
dlsquohospitalitatraquo (μέληα) com a beacutens de prestigi19
fet que permetia la circulacioacute dlsquoobjectes
de valor entre nobles Aixiacute en llsquoAiant llsquoheroi salamini homogravenim abans de posar fi a la
seva vida amb el glavi que li havia regalat Hegravector pot anomenar sinistrament laquohosteraquo
el seu enemic troiagrave20
A meacutes a meacutes la xeniacutea implicava que hi hagueacutes un cert sentiment
de philiacutea (θηιία) amistatlsquo21
entre ambdues famiacutelies aristocragravetiques (o entre hoste i
amfitrioacute en general) dlsquoaquiacute que en el Filoctetes el protagonista homogravenim de sang
noble com a amic dlsquoAquilmiddotleu sense adonar-se de llsquoengany tramat perquegrave vagi a Troia i
aporti glograveria als grecs amb llsquoarc dlsquoHegraveracles consideri laquohosteraquo seu Neoptogravelem fill
dlsquoAquilmiddotleu que acaba de conegraveixer22
Cal dir que conservem referegravencies tardanes en arguments de tragegravedies i en escolis
aixiacute com en relats de comentaristes i mitogravegrafs que presenten com a causa de les
successives desgragravecies de la nissaga dlsquoEgravedip una transgressioacute per part de Laios dels
deures de llsquoantic pacte dlsquohospitalitat entre famiacutelies de la noblesa Laios havent-se vist
forccedilat a fugir de Tebes a causa de les discograverdies amb els possibles successors al tron de
la ciutat (Amfiacuteon i Zetos) hauria estat acollit al palau de Pegravelops a Elis (al Peloponnegraves)
on havent-se enamorat del seu fill Crisip un jove de bellesa extraordinagraveria llsquohauria
raptat El noi per vergonya slsquohauria suiumlcidat fet que hauria comportat que el seu pare
molt irritat llanceacutes terribles malediccions contra Laios i la seva futura descendegravencia23
Tanmateix sembla que Sogravefocles no es va voler servir dlsquoaquesta variant del mite (o
directament la desconeixia) pel que es despregraven de les seves tragegravedies del cicle tebagrave
Egravedip en llsquoEgravedip rei denuncia el deacuteu complidor dels oracles Apolmiddotlo com a origen dels
17
S Tr 248-283 Licas eacutes qui exposa els fets transcorreguts a Deianira perograve com que slsquoadona que el
crim del seu amo Hegraveracles va contra la mateixa divinitat teacute bona cura dlsquoometre el detall que Iacutefit era el
seu hoste 18
IRIARTE (2007 200-201) 19
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 40-41) i GARCIacuteA MURIEL (2014 33) 20
S Aj 815-823 Llsquointercanvi de beacutens entre aquests dos herois enemics slsquoexplica en Hom Il VII 303 A
meacutes a meacutes eacutes inevitable que aquest passatge sofocliagrave no ens recordi llsquoencara meacutes conegut episodi de la
Iliacuteada en quegrave el troiagrave Glauc i el grec Diomedes es reconeixen com a hostes i slsquointercanvien les armes
(Hom Il VI 119-236) 21
IRIARTE (2007 202) 22
S Ph 242 i 923-924 23
Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i GARCIacuteA GUAL (2012 79-84) Euriacutepides va escriure una tragegravedia
titulada Crisip de la qual nomeacutes conservem cinc fragments breus en la qual va tractar tal temagravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
11
seus mals i no Zeus Xeacutenios (laquoApolmiddotlo ha estat Apolmiddotlo amics llsquoautor dlsquoaquestes males
sofrences mevesraquo)24
En efecte en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles llsquooracle que arriba
a les orelles de Laios segons el qual el seu fill cometragrave parricidi i incest es presenta com
un cagravestig infligit per la divinitat sense un motiu concret25
Pel que fa a la xeniacutea laquoen sentit ampliraquo podem considerar-la un costum molt difoacutes
entre els grecs una pragravectica de respecte infringible envers el visitant estranger que
podia arribar en un indret determinat en qualitat de suplicant ndashcom llsquoEgravedip de llsquoEgravedip a
Colonos com veurem meacutes endavant El ritu de la suacuteplica consistia a portar a la magrave
rames dlsquoolivera o de llorer lligats amb fils de llana i buscar la proteccioacute dlsquoun altar com
a indret sagrat completament inviolable A meacutes a meacutes tota suacuteplica formal anava sovint
acompanyada dlsquouns gestos simbogravelics determinats com ara agafar la magrave de la persona
suplicada o abraccedilar-li els genolls Si beacute no tots els qui suplicaven (privadament o
puacuteblica) eren estrangers arribats en terres forasteres26
la figura del suplicant (ἱθέηεο) i la
de llsquoestranger (μέλνο) apareixen molt lligades en la literatura grega
Pels camins i rutes mariacutetimes del moacuten grec la gent viatjava amunt i avall per buscar
beacutens tan diversos com la saviesa el plaer el guany llsquoajut diviacute o la glograveria27
Perograve tambeacute
hi havia el cas dels que podriacuteem anomenar laquoviatgers forccedilatsraquo atesos els nombrosos
desterrats ndashcom ara Egravedipndash que es veien obligats a abandonar casa seva i les seves
ciutats Trobant-se fora de les seves poacuteleis (πόιεηο) polislsquo dlsquoorigen els grecoparlants
es consideraven entre ells xeacutenoi (μέλνη) pel fet de ser forasters que compartien una
mateixa llengua i uns costums semblants (estranger poliacutetic) ara beacute els que no eren
grecoparlants eren anomenats a banda de xeacutenoi baacuterbaroi (βάξβαξνη) bagraverbarslsquo terme
format a partir dlsquoonomatopeies que sobretot en ressaltava les diferegravencies linguumliacutestiques
(estranger egravetnic)28
24
S OT 1329-1330 25
Segons Egravesquil i Euriacutepides aquest oracle tambeacute revelaria que llsquoengendrament dlsquoEgravedip comportaria tot un
seguit de terribles desgragravecies que ensorrarien el casal reial de Tebes 26
Creont essent rei de Tebes arriba a adoptar la postura del suplicant quan intenta evitar que Hegravemon el
seu fill se suiumlcidi (S Ant 1230) Egravedip com a rei de Tebes slsquoadona que els seus conciutadans slsquohan
presentat davant el seu casal com a suplicants perquegrave amb llsquoajuda dels deacuteus esvaeixi la pesta que assola
la ciutat (S OT 1-13 142-143) Iocasta explica que el criat reial que va sobreviure a llsquoassalt en quegrave va
morir Laios essent rei de Tebes en veure que Egravedip havia obtingut el govern de la ciutat va demanar-li
agafant-li les mans en actitud de suplicant que llsquoenvieacutes al camp ben lluny dels murs de Tebes (S OT
758-764) Iocasta porta la branca dels suplicants amb les seves garlandes de llana perquegrave Apolmiddotlo
deslliuri la ciutat de la impuresa (S OT 911-923) i el mateix Egravedip tambeacute esdeveacute un suplicant
(πξνζηξέςνκαη) davant el seu cunyat Creont perquegrave dlsquouna banda tributi els funerals deguts a la seva
esposa difunta i de llsquoaltra el desterri de la ciutat com a impur que eacutes (S OT 1446-1450) 27
IRIARTE (2007 203) 28
Per a aquest punt vegeu principalment SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En Sogravefocles llsquoesmentada reina
liacutedia Ogravemfale (S Tr 252) eacutes anomenada bagraverbara com a no grecoparlant en canvi essent tots tres frigis
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
12
De fet des de sempre llsquoespai del Mediterrani havia afavorit el contacte entre
famiacutelies ciutats i civilitzacions perograve amb la creacioacute del port dlsquoAtenes a llsquoegravepoca
clagravessica a la zona del Pireu la ciutat va esdevenir el major centre econogravemic i cultural
del moacuten conegut Com a resposta a aquest fet el govern atenegraves va emprendre mesures
fegraverries per controlar els nombrosos estrangers que hi arribaven dlsquoentre les quals cal
destacar sobretot la llei del 451 aC promulgada per Pegravericles segons la qual nomeacutes es
considerava ciutadagrave dlsquoAtenes el qui fos nascut de pare i mare atenesos i establia que per
tenir una descendegravencia legiacutetima quedava totalment prohibit el matrimoni legal amb
estrangers cosa que va accentuar les diferegravencies existents ja en llsquoegravepoca arcaica entre
llsquoestatus dels ciutadans i el dels estrangers que no podien ser propietaris de terres ni de
beacutens immobles ni tenir acceacutes a la justiacutecia Tanmateix selsquon continuaven celebrant
dlsquounions dlsquoaquesta mena (eacutes a dir amb estrangers) i conveacute senyalar que si en llsquoegravepoca
arcaica hi havia hagut una gran quantitat de matrimonis mixtos normalment entre un
home que restava en el seu lloc dlsquoorigen i una dona estrangera ndashpromoguts com a llaccedilos
dlsquounioacute entre famiacutelies nobles de ciutats diferents equivalents als creats per la institucioacute de
la xeniacuteandash la pragravectica matrimonial en llsquoegravepoca clagravessica entre un ciutadagrave i una estrangera
ndashsempre considerada com a talndash29
servia per fer meacutes estret el cercle dels autegraventics
ciutadans els homes atenesos
Amb el desenvolupament de la poacutelis el terme poliacutetes va passar a ser llsquooposat del de
xeacutenos i llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea dlsquoagravembit privat a partir del segle VI aC va
integrar-se progressivament en la institucioacute de la proxeniacutea dlsquoagravembit puacuteblic eacutes a dir
regulada per la mateixa poacutelis de manera que tal institucioacute en certa manera
representava llsquoevolucioacute de llsquoaltra adaptada als canvis poliacutetics del moment ategraves que
dlsquoacords privats entre les classes benestants encara nlsquohi havia30
De fet la proxeniacutea
(πξνμελία) va ser una nova forma dlsquohospitalitat que va sobrepassar el simple pacte
privat entre dos ciutadans nobles ategraves que va ategravenyer el grau de pacte poliacutetic entre una
ciutat i un estranger el proacutexenos (πξόμελνο) proxenlsquo designat per llsquoEkklesiacutea
(Ἐθθιεζία) Assemblealsquo El proxen era un ciutadagrave (sovint de classe benestant) que
(i per tant tampoc grecoparlants) Hesiacuteone mare de Teucre (S Aj 1289) i llsquoavi patern dels Atrides
Pegravelops (S Aj 1292) soacuten considerats bagraverbars perograve la filla de Tagravental Niacuteobe eacutes nomeacutes designada com a
estrangera (S Ant 824-825) 29
Perquegrave era una dona dlsquoorigen aristocragravetic que havent-se unit en matrimoni amb un ciutadagrave atenegraves no
tenia el dret de ciutadania com generalment tot estranger i com a dona no podia intervenir en la poliacutetica
ni votar perograve siacute que podia participar en la vida puacuteblica de la ciutat Nlsquoeacutes exemple llsquohetera estrangera
Aspagravesia de Milet segona esposa de Pegravericles que colmiddotlaborava en cercles intelmiddotlectuals i artiacutestics atenesos
(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005 589-560)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
13
generalment residia a la seva ciutat dlsquoorigen (grega o no) des dlsquoon seguint les
obligacions imposades pels decrets de proxeniacutea representava la ciutat estrangera que li
havia concedit tal tiacutetol i nlsquoacollia i protegia els qui en provenien dlsquoaltra banda era un
estranger amb privilegis honoriacutefics en la ciutat que li havia atorgat aquesta funcioacute com
ara arribar a esdevenir hoste especial de la seu del poder executiu dlsquoaquella ciutat estat
el Pritaneu i a partir del segle IV aC fins i tot podia tenir-hi terres i beacutens immobles
sense ser-ne ciutadagrave (ἔγθηεζηο)31
A banda perograve de la institucioacute de la proxeniacutea per a la integracioacute dels estrangers a
llsquoAtenes clagravessica hi havia tambeacute la metoikiacutea (κεηνηθία) que definia llsquoestatus dlsquoun
estranger resident el meacutetoikos (κέηνηθνο) meteclsquo aixiacute com nombrosos privilegis
orientats a afavorir la frequumlentacioacute de la ciutat dlsquoAtenes per part dlsquoestrangers i garantir
la seva seguretat i la dels seus beacutens com ara el de la isoteacuteleia (ἰζνηέιεηα) que definia la
condicioacute de llsquoisoteleacutes (ἰζνηειήο) i que consistia en la completa igualacioacute fiscal amb el
ciutadagrave32
Dlsquouna banda la institucioacute de la metoikiacutea regulava les relacions dlsquouna polis
amb aquell estranger que a diferegravencia de llsquoestranger de pas privat de drets i amb el
proxen ndashen cas que nlsquohi hagueacutes de la seva poblacioacutendash com a uacutenic recurs despreacutes de
passar un mes sencer en la polis que llsquohavia acollit decidia establir-hi el seu domicili
habitual i havent esdevingut metec pagava una taxa de caragravecter personal i obtenia una
segraverie de drets civils perograve no poliacutetics fos quin fos el seu origen cultural o econogravemic33
De llsquoaltra la isoteacuteleia era un privilegi heretable de pares a fills com el de proxen que
les polis podien concedir a llsquoestranger resident el metec sovint comerciant i que
llsquoigualava fiscalment al ciutadagrave que estava exempt de les taxes dlsquoimportacioacute i
exportacioacute de mercaderies Aixiacute i tot el privilegi meacutes gran que una polis grega com
Atenes podia atorgar a un estranger era concedir-li la ciutadania eacutes a dir naturalitzar-lo
com a ciutadagrave pels serveis prestats a la ciutat a traveacutes dlsquouna votacioacute especial de
llsquoAssemblea
31
IRIARTE (2007 205-206) La figura del proxen era dlsquoalguna manera semblant a la dels actuals
ambaixador i cogravensol perograve amb la diferegravencia que el proxen defensava des del seu lloc residegravencia els
interessos dlsquouna ciutat que no era la seva (BASLEZ 2008 373) El conegut general atenegraves Alcibiacuteades era
proxen dels ciutadans espartans a Atenes (IRIARTE 2007 205) 32
Per a aquesta quumlestioacute vegeu llsquointeressant article de GINESTIacute ROSELL (2013) Llsquoespecialista hi repassa
detalladament els diferents graus dlsquointegracioacute dels estrangers en la polis a partir de la informacioacute aportada
per les inscripcions funeragraveries ateneses 33
Els metecs eren homes lliures domiciliats a llsquoAgravetica que es dedicaven al comerccedil i a la induacutestria
artesana encara que tambeacute nlsquohi havia que tenien professions liberals No tenien perograve el dret de
ciutadania aixiacute com tampoc els seus fills almenys fins a la tercera generacioacute de residegravencia en la mateixa
polis Molts dels intelmiddotlectuals meacutes notables dlsquoAtenes eren metecs com ara llsquoorador Liacutesias fill dlsquoun
metec vingut de Siracusa a Siciacutelia o el filogravesof Aristogravetil oriuumlnd dlsquoEstagira a la peniacutensula Calciacutedica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
14
Pel que fa a les set tragegravedies conservades de Sogravefocles que reflecteixen algunes de les
inquietuds politicosocials de llsquoAtenes clagravessica eacutes important subratllar que tant en les del
cicle troiagrave com en la del cicle dlsquoHegraveracles tot i que secundagraveriament apareix
exemplificada la institucioacute de la xeniacutea restringida (dlsquoegravepoca arcaica principalment)
entesa com a acords privats entre membres de famiacutelies aristocragravetiques (gregues o no)
per a llsquoacollida reciacuteproca en cas de necessitat meacutes progravepia dlsquouna realitat prejuriacutedica ndasha la
qual tanmateix ni llsquoautor ni la seva obra no pertanyen En canvi en les del cicle tebagrave
dlsquouna banda queda particularment testimoniada la institucioacute de la xeniacutea laquouniversalraquo i
de llsquoaltra es fan visibles certs procediments juridicopoliacutetics per a llsquoacollida i la
integracioacute dels estrangers meacutes propers a llsquoegravepoca clagravessica la de Sogravefocles com ara la
metoikiacutea encara que es tracti dlsquounes tragegravedies que desenvolupen un mite ndashel dlsquoEgravedip i la
seva descendegravenciandash que es remunta fins al temps dlsquoHomer En efecte doncs en aquest
cas llsquoautor es va voler servir del mite per tal de tractar quumlestions dlsquoactualitat com ara la
de la condicioacute de llsquoestranger
13 Estat de la quumlestioacute
Nombroses soacuten les edicions i les traduccions que slsquohan fet de les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles des de principis del segle XX aixiacute com de tota llsquoobra completa tant la
conservada com la que nomeacutes ens ha arribat fragmentagraveriament Llsquoedicioacute i traduccioacute que
nosaltres seguim en aquest estudi eacutes la que va fer-ne Carles Riba (1893-1959) per a la
Fundacioacute Bernat Metge publicada a Barcelona entre els anys 1951 i 196434
Com eacutes
logravegic doncs tambeacute soacuten abundants els comentaris i els estudis del teatre de Sogravefocles
dlsquoaquests darrers en citem els meacutes significatius (ordenats per ordre de publicacioacute)
REINHARDT (2010)35
SEGAL (1981) i ORMAND (2012) sobre llsquoobra completa i
BLUNDELL (1993) VIDAL-NAQUET (2002) WILSON (2004) i MARKANTONATOS (2007)
sobre la tragegravedia de llsquoEgravedip a Colonos concretament la temagravetica principal de la qual eacutes
34
Vegeu llsquoapartat 4 Carles Riba va traduir-les totes set en prosa acompanyades dlsquoestudis preliminars i
notes aclaridores a peu de pagravegina en un total de quatre volums bilinguumles (greccatalagrave) que formen part de
la colmiddotleccioacute laquoEscriptors Grecsraquo de la Fundacioacute Bernat Metge Per la seva importagravencia les tres tragegravedies
del cicle tebagrave van ser aplegades en un sol volum que nomeacutes en conteacute la traduccioacute catalana publicat el
2009 entre llsquoEditorial Alpha i Edicions 62 Hi ha dlsquoaltres traduccions al catalagrave posteriors de les tragegravedies
de Sogravefocles perograve ens hem estimat meacutes fer uacutes de les de Riba perquegrave eacutes llsquouacutenic que va traduir-les i editar-les
totes set 35
El treball de Karl Reinhardt va veure la llum per primera vegada el 1933 Llsquoedicioacute que citem aquiacute
perograve eacutes la que en conteacute la traduccioacute al castellagrave publicada per llsquoEditorial Gredos (vegeu llsquoapartat 4)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
15
llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger en terra forastera Quant al tractament del mite
dlsquoEgravedip en les tragegravedies sofoclianes cal fer esment dels estudis de RUIPEacuteREZ (2006) i de
GARCIacuteA GUAL (2012)
Pel que fa a llsquoestudi de la condicioacute de llsquoestranger en llsquoantiga Gregravecia conveacute
anomenar dlsquouna banda els articles de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) i dlsquoIRIARTE (2007)
per a una visioacute general perograve exhaustiva sobre la figura de llsquoestranger i llsquoextens estudi
de BASLEZ (2008) sobre el moacuten de llsquoestrangeria des dlsquoegravepoca arcaica fins a egravepoca
helmiddotleniacutestica i de llsquoaltra les aproximacions dlsquoestudiosos a la xeniacutea grega (i els diversos
aspectes que slsquohi relacionen) en el mite sobretot a traveacutes de la tragegravedia dlsquoentre les
quals cal destacar les de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 2007a i 2007b) ndashper a llsquoOdissea la
Iliacuteada i el mite dlsquoEgravedip respectivamentndash les dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007 i 2008) ndashper a les
euripidees Hegravecabe i Ifigenia entre els taures respectivamentndash la de TZANETOU (2012)
ndashper a les laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquondash36
els diferents articles recents
dlsquoespecialistes que tracten sobre la progressiva institucionalitzacioacute de les relacions entre
les polis gregues i els estrangers nouvinguts a partir de llsquoestudi de les fonts no nomeacutes
literagraveries sinoacute tambeacute epigragravefiques inclosos dins SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN
(2013) i la de VOELKE (2014) ndashper a la Medea euripidea
14 Interegraves i objectius de lrsquoestudi
Encara que les tragegravedies tebanes de Sogravefocles (sobretot llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip rei) siguin
algunes de les peces teatrals de llsquoantiga Gregravecia meacutes estudiades la temagravetica que ens
ocupa en aquest estudi no ha estat gaire tractada per part dels estudiosos en llsquoanagravelisi del
sentit uacuteltim del teatre sofocliagrave Eacutes per aquesta raoacute que considerem que llsquoaproximacioacute
que presentem pot ser molt interessant des del punt de vista de llsquoestrangeria i el contacte
entre poblacions al segle V aC com a quumlestions socials culturals religioses poliacutetiques i
juriacutediques que apareixen reflectides en la literatura grega dlsquoaquella mateixa egravepoca
Amb llsquoestudi conjunt de les tres tragegravedies del cicle tebagrave de Sogravefocles com a
testimonis indirectes de certs factors socials podem adonar-nos de com dlsquoimportants
eren la ciutat dlsquoAtenes la democragravecia i la religiositat per al nostre autor De fet Tebes
contraposada a llsquoacollidora i piadosa Atenes de Sogravefocles apareix a grans trets
36
Denominacioacute emprada per la mateixa especialista i utilitzada per nosaltres mateixos en llsquoapartat 23
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
16
representada negativament perograve tant si llsquoaccioacute transcorre a la beogravecia Tebes (com en
llsquoAntiacutegona i en llsquoEgravedip rei) com a llsquoagravetica Atenes (com en llsquoEgravedip a Colonos) les lleis
dlsquoambdoacutes indrets recorden les de la democragravecia atenesa no sempre plaents a Sogravefocles
ategraves que tot i que era un demogravecrata convenccedilut certament no nlsquoera un de radical com
Pegravericles37
Tanmateix pel que sembla tant els ciutadans tebans com els atenesos soacuten
conscients de llsquohospitalitat que sancionada per la mateixa divinitat han de procurar als
estrangers com Egravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute indefugible protagonista
dlsquoun dels mites meacutes antics i coneguts que llsquoautor va voler reelaborar reinterpretar i fins
i tot dlsquoalguna manera traslladar a la Gregravecia del seu temps Tots aquests punts
relacionats meacutes o menys directament amb llsquoestrangeria soacuten els que pretenem demostrar
en aquesta nova aportacioacute al camp de la interpretacioacute del gegravenere tragravegic a llsquoAtenes
clagravessica
15 Agraiumlments
Expressem aquiacute el nostre agraiumlment a la Dra Marta Oller Guzmaacuten professora i
investigadora de llsquoAgraverea de Filologia Grega del Departament de Ciegravencies de llsquoAntiguitat
i de llsquoEdat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona per haver acceptat de dirigir aquest Treball de Fi de Grau i per la seva ajuda
en tot moment durant el proceacutes de realitzar-lo tant pel que fa a la cerca i la tria de la
bibliografia meacutes adequada per elaborar-lo com als comentaris fets i les esmenes
pertinents
Tambeacute volem donar les gragravecies als nostres pares pel seu suport incondicional no
nomeacutes en el moment de portar a terme aquest projecte dlsquoinvestigacioacute sinoacute tambeacute durant
tot el periacuteode de quatre anys que han durat els nostres estudis superiors universitaris (el
Grau dlsquoEstudis de Catalagrave i de Clagravessiques)
37
Per a llsquoactivitat ciacutevica de Sogravefocles vegeu CASTELLANOS I VILA (2012b 7-11)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
17
2 Lrsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21 En lrsquoAntiacutegona
Per ordre dlsquoantiguitat podem afirmar que llsquoAntiacutegona (Ἀληηγόλε) eacutes la tercera tragegravedia
meacutes antiga de Sogravefocles que conservem ategraves que molt probablement va ser
representada el 441 aC i doncs escrita un o dos anys abans Gragravecies al gran egravexit que va
tenir Sogravefocles va ser nomenat estrateg al costat de Pegravericles en les guerres de Samos38
encara que en la tragegravedia no hi aparegui cap mena de glorificacioacute de la ciutat dlsquoAtenes
com en llsquoEgravedip a Colonos De fet en llsquoAntiacutegona el factor sociojuriacutedic de llsquoestrangeria no
slsquohi esmenta perograve eacutes interessant fer-hi una aproximacioacute per entendre les tragegravedies
tebanes en el seu conjunt
Temagraveticament eacutes la darrera de les tragegravedies tebanes perograve cronologravegicament eacutes la
primera del cicle tebagrave que va compondre Sogravefocles per donar un final del tot original a la
desventurada nissaga dels Labdagravecides39
I a diferegravencia de les altres dues no nomeacutes teacute
un uacutenic protagonista Egravedip que domina tota llsquoaccioacute sinoacute dos que soacuten Antiacutegona en la
primera part (fins al v 943) i Creont en la segona part (fins al final de la peccedila)40
En
efecte la tragegravedia presenta el conflicte que sorgeix entre Creont rei de Tebes i la seva
neboda materna Antiacutegona per si Polinices ha de ser o no enterrat Creont considerant-
lo un traiumldor de la pagravetria41
decreta que resti insepult Antiacutegona en canvi atenta a deures
superiors de caragravecter diviacute decideix contravenir llsquoordre perquegrave aixiacute llsquoagravenima del seu
germagrave pugui entrar a llsquoHades i trobar el repograves etern Nomeacutes eacutes advertida de les possibles
consequumlegravencies dels seus actes42
per part de la seva germana Ismene que al seu costat
38
LESKY (1969 299-300) i CASTELLANOS I VILA (2012a 9) 39
Sembla que Sogravefocles aixiacute com Egravesquil i Euriacutepides en tractar el tema dels fills dlsquoEgravedip ignorava la
llegenda beogravecia explicada en el poema egravepic dlsquoegravepoca arcaica avui perdut intitulat Epiacutegons que donava un
fill Tersandre a Polinices i un altre Laodamant a Etegraveocles Ara beacute eacutes innegable que la tragegravedia dels Set
contra Tebes dlsquoEgravesquil del 467 aC va influenciar Sogravefocles a llsquohora dlsquoescriure llsquoAntiacutegona sobretot pel
que fa a la lluita fratricida a mort entre Polinices i Etegraveocles (vegeu llsquoapartat 11) 40
Els especialistes acostumen a colmiddotlocar llsquoAntiacutegona (AntiacutegonaCreont) al costat de llsquoAiant
(AiantTeucre) i les Traquiacutenies (DeianiraHegraveracles) atesa llsquoestructura diacuteptica que presenta 41
A causa del seu atac deslleial a Tebes parcialment justificable perquegrave el seu germagrave Eteogravecles no havia
volgut cedir-li el poder quan li pertocava al cap dlsquoun any i llsquohavia expulsat de la ciutat Polinices havia
pogut portar a terme llsquoassalt gragravecies a llsquoajuda de sis aliats guerrers povinents dlsquoArgos ciutat en la qual
slsquohavia casat amb Argia la filla del rei Adrast 42
En efecte Creont imposa un cagravestig exemplar per als infractors del dret puacuteblic lapidacioacute puacuteblica a
llsquoacrogravepolis (S Ant 21-38) i no fora de la ciutat com era costum per evitar llsquoespecial impuresa que
comportava (vegeu Hdt IX 5) Tanmateix a llsquohora dlsquoimposar efectivament el cagravestig Creont oblida (o
canvia potser per temor del cagravestig diviacute) el decret i fa recloure Antiacutegona la culpable en un sepulcre
perquegrave mori dlsquoinanicioacute (S Ant 773-776)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
18
representa la noia atenesa normal i tiacutemida la feblesa conscient de la qual no la porta en
cap moment a condemnar moralment Antiacutegona43
Finalment la piadosa desobediegravencia
de la protagonista ndashdisposada a acceptar el seu destiacute amb fermesa per donar una lliccediloacute
poliacutetica de justiacutecia al poble tebagravendash porta per a ella la mort i per a Creont tot i haver estat
avisat per llsquoendeviacute cec Tiregravesias44
el desastre en els qui meacutes estima (el seu fill Hegravemon
promegraves dlsquoAntiacutegona i la seva esposa la reina Euriacutedice) i la seva progravepia destruccioacute cosa
que fa que el corifeu clogui la peccedila teatral afirmant melodramagraveticament com a
sentegravencia final que laquocal no eacutesser impiu amb els deacuteus perquegrave els grans mots dels inflats
per llsquoorgull pels grans cops amb quegrave els paguen ensenyen amb la vellesa a tenir
senyraquo45
Els criacutetics han considerat que aquesta tragegravedia representa la lluita entre les lleis
naturals instaurades pels deacuteus no escrites perograve vagravelides des de sempre representades
per Antiacutegona i les lleis humanes dictades per un home Creont que respon a uns
impulsos provocats per un fet concret per una situacioacute determinada46
per la qual cosa el
mot llei (λόκνο) apareix setanta-quatre vegades De fet slsquoha volgut veure sense cap
mena de base real un retrat de Pegravericles en el personatge de Creont de llsquoAntiacutegona47
I eacutes
que Sogravefocles tenia una idea molt clara del que era per ell la polis (o ciutat estat) tal com
queda perfectament expressat en tot llsquoAntiacutegona una comunitat de ciutadans i no pas un
territori propietat dlsquoun home sol fet que ja implica necessagraveriament un regravegim democragravetic
i doncs llsquoobligacioacute de tots els ciutadans de participar en el funcionament dlsquouna ciutat
que ha de tenir una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis
divines que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat i menys per les lleis
injustes que emanen del caprici dlsquoun sol home com slsquoesdeveacute en el cas de Creont que
cau en la hybris (ὕβξηο) desmesuralsquo48
que el porta a llsquoatecirc (ἄηε) ruiumlnalsquo Tanmateix
per aquest personatge el seu edicte eacutes una llei justa que no pot ser desobeiumlda per ninguacute
43
El seu caragravecter eacutes el que el puacuteblic atenegraves possiblement considerava que li esqueia per natura Es tracta a
meacutes a meacutes dlsquoun personatge el dlsquoIsmene que eacutes molt semblant al de Crisogravestemis que en llsquoElectra
mostrant-se prudent refusa participar en el crim tramat pels seus germans Electra i Orestes En efecte
aconsellats pel deacuteu Apolmiddotlo pretenen assassinar la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist per
haver donat mort a Agamegravemnon el seu pare en arribar de la Guerra de Troia a Micenes Ara beacute
llsquoelement meacutes important que diferencia el personatge dlsquoAntiacutegona del dlsquoElectra eacutes el que fa mourelsquols ategraves
que mentre que en llsquoAntiacutegona el que mou llsquoheroiumlna eacutes llsquoamor en llsquoElectra el motor de llsquoaccioacute soacuten
clarament llsquoodi i el desig de venjanccedila 44
S Ant 988-1090 45
S Ant 1349-1353 46
CASTELLANOS I VILA (2012b 18) 47
Fins i tot tambeacute en el dlsquoEgravedip de llsquoEgravedip rei (CASTELLANOS I VILA 2012a 10) 48
Provocada a causa del fet de considerar-se orgullosament superior als deacuteus
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
19
i en el moment dlsquoexposar-la davant el poble de Tebes49
al puacuteblic atenegraves que
presenciava llsquoescena des de la graderia per la seva nocioacute de llei com a regla riacutegidament
imposada i justament obeiumlda segurament li devia fer llsquoefecte almenys llavors que
Creont parlava com cal i gairebeacute democragraveticament ategraves que el cor format per uns
ancians antics consellers dlsquoEgravedip en representacioacute dels ciutadans de Tebes sembla
prestar-li el seu suport incondicional primerament50
Perograve Antiacutegona ndasha qui el poble de
Tebes tal com explica Hegravemon a Creont acaba fent costat51
com probablement tambeacute el
puacuteblic atenegraves que gaudia de la tragegravediandash com que en tot moment tracta la interdiccioacute
de Creont com una mera laquoproclamacioacuteraquo52
precisa quines soacuten per ella les veritables lleis
perquegrave al seu entendre ndashi al de Sogravefoclesndash cap deure ciacutevic ni cap precepte poliacutetic per beacute
que asseguri llsquoordre de la polis no poden prevaler per sobre de les lleis no escrites
immutables i eternes dels deacuteus53
com ara la que constituiumla llsquoamor familiar que obligava
els vius a tributar honres fuacutenebres als seus i a enterrar-los degudament
Cal remarcar que llsquohospitalitat era com llsquoanterior comentat suara un altre dels
deures ancestrals imposats pels deacuteus54
si beacute en aquesta tragegravedia no selsquon parla ategraves que
representa que el pare dlsquoAntiacutegona el viatger Egravedip sempre amb la condicioacute dlsquoestranger
ja ha cessat la seva vida en territori atenegraves despreacutes de ser expulsat de Tebes Ara beacute pel
que es despregraven dels diagravelegs entre els personatges de llsquoAntiacutegona55
quan escrivia aquesta
tragegravedia Sogravefocles encara no pensava que un dia en llsquoEgravedip a Colonos faria acollir el seu
Egravedip pels deacuteus en una mort misteriosa voltada dlsquohonor sagrat a llsquoAgravetica Aixiacute doncs en
aquest cas el dramaturg atenegraves va decantar-se per seguir la tradicioacute egravepica que feia morir
Egravedip a Tebes durant una guerra contra els seus veiumlns de la ciutat beogravecia dlsquoOrcogravemenos
(Ergiacute i els miacutenies o argonautes) i no al dem atenegraves de Colonos sense haver hagut de
patir cap exili doloroacutes
49
S Ant 162-210 50
S Ant 211-222 51
S Ant 692-706 52
S Ant 27 32 34 450 i 454 Al seu entendre laquola Justiacutecia que habita amb els deacuteus subterranis no ha
fixat entre els homes unes lleis com aquestaraquo (v 451-452) Segons Hesiacuteode (Op 256-262) quan els
humans insulten Dice (o Justiacutecia) amb els seus actes ella aconsegueix del seu pare Zeus deacuteu legislador i
exigent que els ho faci pagar 53
S Ant 450-470 Concretament en aquest passatge la protagonista utilitza el mot λόκηκα (costumslsquo
lleislsquo) per referir-se a les lleis divines (v 455) el garant de les quals eacutes el mateix Zeus 54
Hesiacuteode (Op 327-334) ja nlsquoenumera uns quants dlsquoentre els quals el de llsquohospitalitat Segons el poeta
si alguacute actua amb infagravemia amb un suplicant o amb un hoste Zeus slsquoirrita i li infligeix un cagravestig ben dur
com slsquoescau al seu acte comegraves injustament 55
Sobretot en els v 49-57 de la tragegravedia
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
20
22 En lrsquoEgravedip rei
LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de
Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va
agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser
classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb
una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva
representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data
hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la
pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de
Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56
Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles
temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu
antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera
que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que
conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la
seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que
tothom menys Iocasta acaba acceptant57
En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha
tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no
ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58
la seva integracioacute en la ciutat
representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat
Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a
Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble
premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i
llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu
per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes
56
CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57
Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei
que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De
fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents
dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58
En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes
aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i
castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues
famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del
Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
9
passava dlsquouna generacioacute a llsquoaltra per la qual es comprometien a oferir-se proteccioacute i
ajut en cas de necessitat11
i el segon testimoniat agravempliament en llsquoOdissea era
llsquohospitalitat laquoen sentit ampliraquo eacutes a dir aquella que el cap del nucli familiar de
qualsevol estatus econogravemic podia i havia dlsquooferir per no ser innoble ni injust a tot
viatger que es presenteacutes al llindar de casa seva i que la solmiddotliciteacutes adequadament i
paciacutefica12
Segons sembla la institucioacute de la hospitalitat era particularment important
ndashpotser ja des dlsquoegravepoca micegravenicandash en les relacions amb el foraster13
Primerament
limitada nomeacutes als nobles eacutes forccedila versemblant que slsquohagueacutes anat generalitzant amb les
primeres colonitzacions als segles VIII i VII aC atesa la puixant necessitat de confiar
acollir i ser acollit14
i que hagueacutes acabat apareixent doncs llsquoanomenada hospitalitat
laquoen sentit ampliraquo (o laquouniversalraquo o laquosense condicionsraquo) institucioacute amb la qual
llsquoestranger podia arribar a ser acollit com a laquohosteraquo dlsquouna comunitat (familiar o ciacutevica)
durant un espai de temps meacutes o menys llarg
En Sogravefocles trobem diversos exemples dlsquoaquest tipus dlsquoalianccedila tan antiga entre
membres de llsquoaristocragravecia com per exemple Egraveurit (i els seus fills) i Hegraveracles Cegraveix i
Hegraveracles en les Traquiacutenies i Piacutelades i Orestes en llsquoElectra on la protagonista es
lamenta pel fet que el seu pare Agamegravemnon no moriacutes gloriosament a Troia on Ares el
deacuteu de la guerra no va acollir-lo com a laquohosteraquo seu sinoacute que ho fes a Micenes la seva
pagravetria de la magrave de la seva progravepia esposa Clitemnestra i el seu amant Egist15
Podem dir doncs que la xeniacutea entesa com a institucioacute reglamentada era en un
primer temps un pacte dlsquohospitalitat establert entre dues famiacutelies aristocragravetiques
(gregues o no) dlsquouna mateixa ciutat o de ciutats diferents que dlsquouna banda com ja hem
dit no podia ser transgredit16
quumlestioacute que queda ben exemplificada en les Traquiacutenies
on slsquoexplica que Hegraveracles va ser castigat per Zeus a ser venut al mercat dlsquoesclaus de
Liacutedia per haver mort Iacutefit hoste seu despreacutes dlsquohaver rebut ofenses del seu pare Egraveurit rei
dlsquoEcagravelia a Eubea i es va veure obligat a passar tot un any dlsquohumiliant servitud a casa
11
Segons el cicle troiagrave la causa principal de la Guerra de Troia hauria estat el rapte dlsquoHegravelena esposa del
rei espartagrave Menelau per part del troiagrave Paris fill dels reis Priacuteam i Hegravecabe essent hoste de Menelau de
manera que el jove priacutencep hauria transgredit greument el pacte dlsquohospitalitat establert i hauria provocat
la dura guerra de deu anys entre grecs i troians que va tenir com a consequumlegravencia la caiguda de Troia en
mans dels grecs 12
Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004) i (2007a) 13
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b 802) 14
BASLEZ (2008 39) 15
S El 94-102 La mort eacutes entesa aquiacute com un viatge a una terra estrangera on els deacuteus poden oferir
acollida al finat 16
Per a una informacioacute meacutes detallada sobre aquesta quumlestioacute vegeu-ne les aportacions interessants de
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007) i (2008)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
10
de la seva mare Ogravemfale17
I de llsquoaltra implicava reciprocitat fins al punt que el noble
expulsat del seu grup poliacutetic o desterrat de la seva ciutat com que no podia albergar
aquells amb qui havia establert tal pacte tampoc no podia comptar meacutes amb la seva
acollida18
i depenia completament de la bona voluntat del seu amfitrioacute
Aquest concordat dlsquoacolliment reciacuteproc es constituiumla amb llsquointercanvi de laquodons
dlsquohospitalitatraquo (μέληα) com a beacutens de prestigi19
fet que permetia la circulacioacute dlsquoobjectes
de valor entre nobles Aixiacute en llsquoAiant llsquoheroi salamini homogravenim abans de posar fi a la
seva vida amb el glavi que li havia regalat Hegravector pot anomenar sinistrament laquohosteraquo
el seu enemic troiagrave20
A meacutes a meacutes la xeniacutea implicava que hi hagueacutes un cert sentiment
de philiacutea (θηιία) amistatlsquo21
entre ambdues famiacutelies aristocragravetiques (o entre hoste i
amfitrioacute en general) dlsquoaquiacute que en el Filoctetes el protagonista homogravenim de sang
noble com a amic dlsquoAquilmiddotleu sense adonar-se de llsquoengany tramat perquegrave vagi a Troia i
aporti glograveria als grecs amb llsquoarc dlsquoHegraveracles consideri laquohosteraquo seu Neoptogravelem fill
dlsquoAquilmiddotleu que acaba de conegraveixer22
Cal dir que conservem referegravencies tardanes en arguments de tragegravedies i en escolis
aixiacute com en relats de comentaristes i mitogravegrafs que presenten com a causa de les
successives desgragravecies de la nissaga dlsquoEgravedip una transgressioacute per part de Laios dels
deures de llsquoantic pacte dlsquohospitalitat entre famiacutelies de la noblesa Laios havent-se vist
forccedilat a fugir de Tebes a causa de les discograverdies amb els possibles successors al tron de
la ciutat (Amfiacuteon i Zetos) hauria estat acollit al palau de Pegravelops a Elis (al Peloponnegraves)
on havent-se enamorat del seu fill Crisip un jove de bellesa extraordinagraveria llsquohauria
raptat El noi per vergonya slsquohauria suiumlcidat fet que hauria comportat que el seu pare
molt irritat llanceacutes terribles malediccions contra Laios i la seva futura descendegravencia23
Tanmateix sembla que Sogravefocles no es va voler servir dlsquoaquesta variant del mite (o
directament la desconeixia) pel que es despregraven de les seves tragegravedies del cicle tebagrave
Egravedip en llsquoEgravedip rei denuncia el deacuteu complidor dels oracles Apolmiddotlo com a origen dels
17
S Tr 248-283 Licas eacutes qui exposa els fets transcorreguts a Deianira perograve com que slsquoadona que el
crim del seu amo Hegraveracles va contra la mateixa divinitat teacute bona cura dlsquoometre el detall que Iacutefit era el
seu hoste 18
IRIARTE (2007 200-201) 19
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 40-41) i GARCIacuteA MURIEL (2014 33) 20
S Aj 815-823 Llsquointercanvi de beacutens entre aquests dos herois enemics slsquoexplica en Hom Il VII 303 A
meacutes a meacutes eacutes inevitable que aquest passatge sofocliagrave no ens recordi llsquoencara meacutes conegut episodi de la
Iliacuteada en quegrave el troiagrave Glauc i el grec Diomedes es reconeixen com a hostes i slsquointercanvien les armes
(Hom Il VI 119-236) 21
IRIARTE (2007 202) 22
S Ph 242 i 923-924 23
Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i GARCIacuteA GUAL (2012 79-84) Euriacutepides va escriure una tragegravedia
titulada Crisip de la qual nomeacutes conservem cinc fragments breus en la qual va tractar tal temagravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
11
seus mals i no Zeus Xeacutenios (laquoApolmiddotlo ha estat Apolmiddotlo amics llsquoautor dlsquoaquestes males
sofrences mevesraquo)24
En efecte en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles llsquooracle que arriba
a les orelles de Laios segons el qual el seu fill cometragrave parricidi i incest es presenta com
un cagravestig infligit per la divinitat sense un motiu concret25
Pel que fa a la xeniacutea laquoen sentit ampliraquo podem considerar-la un costum molt difoacutes
entre els grecs una pragravectica de respecte infringible envers el visitant estranger que
podia arribar en un indret determinat en qualitat de suplicant ndashcom llsquoEgravedip de llsquoEgravedip a
Colonos com veurem meacutes endavant El ritu de la suacuteplica consistia a portar a la magrave
rames dlsquoolivera o de llorer lligats amb fils de llana i buscar la proteccioacute dlsquoun altar com
a indret sagrat completament inviolable A meacutes a meacutes tota suacuteplica formal anava sovint
acompanyada dlsquouns gestos simbogravelics determinats com ara agafar la magrave de la persona
suplicada o abraccedilar-li els genolls Si beacute no tots els qui suplicaven (privadament o
puacuteblica) eren estrangers arribats en terres forasteres26
la figura del suplicant (ἱθέηεο) i la
de llsquoestranger (μέλνο) apareixen molt lligades en la literatura grega
Pels camins i rutes mariacutetimes del moacuten grec la gent viatjava amunt i avall per buscar
beacutens tan diversos com la saviesa el plaer el guany llsquoajut diviacute o la glograveria27
Perograve tambeacute
hi havia el cas dels que podriacuteem anomenar laquoviatgers forccedilatsraquo atesos els nombrosos
desterrats ndashcom ara Egravedipndash que es veien obligats a abandonar casa seva i les seves
ciutats Trobant-se fora de les seves poacuteleis (πόιεηο) polislsquo dlsquoorigen els grecoparlants
es consideraven entre ells xeacutenoi (μέλνη) pel fet de ser forasters que compartien una
mateixa llengua i uns costums semblants (estranger poliacutetic) ara beacute els que no eren
grecoparlants eren anomenats a banda de xeacutenoi baacuterbaroi (βάξβαξνη) bagraverbarslsquo terme
format a partir dlsquoonomatopeies que sobretot en ressaltava les diferegravencies linguumliacutestiques
(estranger egravetnic)28
24
S OT 1329-1330 25
Segons Egravesquil i Euriacutepides aquest oracle tambeacute revelaria que llsquoengendrament dlsquoEgravedip comportaria tot un
seguit de terribles desgragravecies que ensorrarien el casal reial de Tebes 26
Creont essent rei de Tebes arriba a adoptar la postura del suplicant quan intenta evitar que Hegravemon el
seu fill se suiumlcidi (S Ant 1230) Egravedip com a rei de Tebes slsquoadona que els seus conciutadans slsquohan
presentat davant el seu casal com a suplicants perquegrave amb llsquoajuda dels deacuteus esvaeixi la pesta que assola
la ciutat (S OT 1-13 142-143) Iocasta explica que el criat reial que va sobreviure a llsquoassalt en quegrave va
morir Laios essent rei de Tebes en veure que Egravedip havia obtingut el govern de la ciutat va demanar-li
agafant-li les mans en actitud de suplicant que llsquoenvieacutes al camp ben lluny dels murs de Tebes (S OT
758-764) Iocasta porta la branca dels suplicants amb les seves garlandes de llana perquegrave Apolmiddotlo
deslliuri la ciutat de la impuresa (S OT 911-923) i el mateix Egravedip tambeacute esdeveacute un suplicant
(πξνζηξέςνκαη) davant el seu cunyat Creont perquegrave dlsquouna banda tributi els funerals deguts a la seva
esposa difunta i de llsquoaltra el desterri de la ciutat com a impur que eacutes (S OT 1446-1450) 27
IRIARTE (2007 203) 28
Per a aquest punt vegeu principalment SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En Sogravefocles llsquoesmentada reina
liacutedia Ogravemfale (S Tr 252) eacutes anomenada bagraverbara com a no grecoparlant en canvi essent tots tres frigis
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
12
De fet des de sempre llsquoespai del Mediterrani havia afavorit el contacte entre
famiacutelies ciutats i civilitzacions perograve amb la creacioacute del port dlsquoAtenes a llsquoegravepoca
clagravessica a la zona del Pireu la ciutat va esdevenir el major centre econogravemic i cultural
del moacuten conegut Com a resposta a aquest fet el govern atenegraves va emprendre mesures
fegraverries per controlar els nombrosos estrangers que hi arribaven dlsquoentre les quals cal
destacar sobretot la llei del 451 aC promulgada per Pegravericles segons la qual nomeacutes es
considerava ciutadagrave dlsquoAtenes el qui fos nascut de pare i mare atenesos i establia que per
tenir una descendegravencia legiacutetima quedava totalment prohibit el matrimoni legal amb
estrangers cosa que va accentuar les diferegravencies existents ja en llsquoegravepoca arcaica entre
llsquoestatus dels ciutadans i el dels estrangers que no podien ser propietaris de terres ni de
beacutens immobles ni tenir acceacutes a la justiacutecia Tanmateix selsquon continuaven celebrant
dlsquounions dlsquoaquesta mena (eacutes a dir amb estrangers) i conveacute senyalar que si en llsquoegravepoca
arcaica hi havia hagut una gran quantitat de matrimonis mixtos normalment entre un
home que restava en el seu lloc dlsquoorigen i una dona estrangera ndashpromoguts com a llaccedilos
dlsquounioacute entre famiacutelies nobles de ciutats diferents equivalents als creats per la institucioacute de
la xeniacuteandash la pragravectica matrimonial en llsquoegravepoca clagravessica entre un ciutadagrave i una estrangera
ndashsempre considerada com a talndash29
servia per fer meacutes estret el cercle dels autegraventics
ciutadans els homes atenesos
Amb el desenvolupament de la poacutelis el terme poliacutetes va passar a ser llsquooposat del de
xeacutenos i llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea dlsquoagravembit privat a partir del segle VI aC va
integrar-se progressivament en la institucioacute de la proxeniacutea dlsquoagravembit puacuteblic eacutes a dir
regulada per la mateixa poacutelis de manera que tal institucioacute en certa manera
representava llsquoevolucioacute de llsquoaltra adaptada als canvis poliacutetics del moment ategraves que
dlsquoacords privats entre les classes benestants encara nlsquohi havia30
De fet la proxeniacutea
(πξνμελία) va ser una nova forma dlsquohospitalitat que va sobrepassar el simple pacte
privat entre dos ciutadans nobles ategraves que va ategravenyer el grau de pacte poliacutetic entre una
ciutat i un estranger el proacutexenos (πξόμελνο) proxenlsquo designat per llsquoEkklesiacutea
(Ἐθθιεζία) Assemblealsquo El proxen era un ciutadagrave (sovint de classe benestant) que
(i per tant tampoc grecoparlants) Hesiacuteone mare de Teucre (S Aj 1289) i llsquoavi patern dels Atrides
Pegravelops (S Aj 1292) soacuten considerats bagraverbars perograve la filla de Tagravental Niacuteobe eacutes nomeacutes designada com a
estrangera (S Ant 824-825) 29
Perquegrave era una dona dlsquoorigen aristocragravetic que havent-se unit en matrimoni amb un ciutadagrave atenegraves no
tenia el dret de ciutadania com generalment tot estranger i com a dona no podia intervenir en la poliacutetica
ni votar perograve siacute que podia participar en la vida puacuteblica de la ciutat Nlsquoeacutes exemple llsquohetera estrangera
Aspagravesia de Milet segona esposa de Pegravericles que colmiddotlaborava en cercles intelmiddotlectuals i artiacutestics atenesos
(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005 589-560)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
13
generalment residia a la seva ciutat dlsquoorigen (grega o no) des dlsquoon seguint les
obligacions imposades pels decrets de proxeniacutea representava la ciutat estrangera que li
havia concedit tal tiacutetol i nlsquoacollia i protegia els qui en provenien dlsquoaltra banda era un
estranger amb privilegis honoriacutefics en la ciutat que li havia atorgat aquesta funcioacute com
ara arribar a esdevenir hoste especial de la seu del poder executiu dlsquoaquella ciutat estat
el Pritaneu i a partir del segle IV aC fins i tot podia tenir-hi terres i beacutens immobles
sense ser-ne ciutadagrave (ἔγθηεζηο)31
A banda perograve de la institucioacute de la proxeniacutea per a la integracioacute dels estrangers a
llsquoAtenes clagravessica hi havia tambeacute la metoikiacutea (κεηνηθία) que definia llsquoestatus dlsquoun
estranger resident el meacutetoikos (κέηνηθνο) meteclsquo aixiacute com nombrosos privilegis
orientats a afavorir la frequumlentacioacute de la ciutat dlsquoAtenes per part dlsquoestrangers i garantir
la seva seguretat i la dels seus beacutens com ara el de la isoteacuteleia (ἰζνηέιεηα) que definia la
condicioacute de llsquoisoteleacutes (ἰζνηειήο) i que consistia en la completa igualacioacute fiscal amb el
ciutadagrave32
Dlsquouna banda la institucioacute de la metoikiacutea regulava les relacions dlsquouna polis
amb aquell estranger que a diferegravencia de llsquoestranger de pas privat de drets i amb el
proxen ndashen cas que nlsquohi hagueacutes de la seva poblacioacutendash com a uacutenic recurs despreacutes de
passar un mes sencer en la polis que llsquohavia acollit decidia establir-hi el seu domicili
habitual i havent esdevingut metec pagava una taxa de caragravecter personal i obtenia una
segraverie de drets civils perograve no poliacutetics fos quin fos el seu origen cultural o econogravemic33
De llsquoaltra la isoteacuteleia era un privilegi heretable de pares a fills com el de proxen que
les polis podien concedir a llsquoestranger resident el metec sovint comerciant i que
llsquoigualava fiscalment al ciutadagrave que estava exempt de les taxes dlsquoimportacioacute i
exportacioacute de mercaderies Aixiacute i tot el privilegi meacutes gran que una polis grega com
Atenes podia atorgar a un estranger era concedir-li la ciutadania eacutes a dir naturalitzar-lo
com a ciutadagrave pels serveis prestats a la ciutat a traveacutes dlsquouna votacioacute especial de
llsquoAssemblea
31
IRIARTE (2007 205-206) La figura del proxen era dlsquoalguna manera semblant a la dels actuals
ambaixador i cogravensol perograve amb la diferegravencia que el proxen defensava des del seu lloc residegravencia els
interessos dlsquouna ciutat que no era la seva (BASLEZ 2008 373) El conegut general atenegraves Alcibiacuteades era
proxen dels ciutadans espartans a Atenes (IRIARTE 2007 205) 32
Per a aquesta quumlestioacute vegeu llsquointeressant article de GINESTIacute ROSELL (2013) Llsquoespecialista hi repassa
detalladament els diferents graus dlsquointegracioacute dels estrangers en la polis a partir de la informacioacute aportada
per les inscripcions funeragraveries ateneses 33
Els metecs eren homes lliures domiciliats a llsquoAgravetica que es dedicaven al comerccedil i a la induacutestria
artesana encara que tambeacute nlsquohi havia que tenien professions liberals No tenien perograve el dret de
ciutadania aixiacute com tampoc els seus fills almenys fins a la tercera generacioacute de residegravencia en la mateixa
polis Molts dels intelmiddotlectuals meacutes notables dlsquoAtenes eren metecs com ara llsquoorador Liacutesias fill dlsquoun
metec vingut de Siracusa a Siciacutelia o el filogravesof Aristogravetil oriuumlnd dlsquoEstagira a la peniacutensula Calciacutedica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
14
Pel que fa a les set tragegravedies conservades de Sogravefocles que reflecteixen algunes de les
inquietuds politicosocials de llsquoAtenes clagravessica eacutes important subratllar que tant en les del
cicle troiagrave com en la del cicle dlsquoHegraveracles tot i que secundagraveriament apareix
exemplificada la institucioacute de la xeniacutea restringida (dlsquoegravepoca arcaica principalment)
entesa com a acords privats entre membres de famiacutelies aristocragravetiques (gregues o no)
per a llsquoacollida reciacuteproca en cas de necessitat meacutes progravepia dlsquouna realitat prejuriacutedica ndasha la
qual tanmateix ni llsquoautor ni la seva obra no pertanyen En canvi en les del cicle tebagrave
dlsquouna banda queda particularment testimoniada la institucioacute de la xeniacutea laquouniversalraquo i
de llsquoaltra es fan visibles certs procediments juridicopoliacutetics per a llsquoacollida i la
integracioacute dels estrangers meacutes propers a llsquoegravepoca clagravessica la de Sogravefocles com ara la
metoikiacutea encara que es tracti dlsquounes tragegravedies que desenvolupen un mite ndashel dlsquoEgravedip i la
seva descendegravenciandash que es remunta fins al temps dlsquoHomer En efecte doncs en aquest
cas llsquoautor es va voler servir del mite per tal de tractar quumlestions dlsquoactualitat com ara la
de la condicioacute de llsquoestranger
13 Estat de la quumlestioacute
Nombroses soacuten les edicions i les traduccions que slsquohan fet de les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles des de principis del segle XX aixiacute com de tota llsquoobra completa tant la
conservada com la que nomeacutes ens ha arribat fragmentagraveriament Llsquoedicioacute i traduccioacute que
nosaltres seguim en aquest estudi eacutes la que va fer-ne Carles Riba (1893-1959) per a la
Fundacioacute Bernat Metge publicada a Barcelona entre els anys 1951 i 196434
Com eacutes
logravegic doncs tambeacute soacuten abundants els comentaris i els estudis del teatre de Sogravefocles
dlsquoaquests darrers en citem els meacutes significatius (ordenats per ordre de publicacioacute)
REINHARDT (2010)35
SEGAL (1981) i ORMAND (2012) sobre llsquoobra completa i
BLUNDELL (1993) VIDAL-NAQUET (2002) WILSON (2004) i MARKANTONATOS (2007)
sobre la tragegravedia de llsquoEgravedip a Colonos concretament la temagravetica principal de la qual eacutes
34
Vegeu llsquoapartat 4 Carles Riba va traduir-les totes set en prosa acompanyades dlsquoestudis preliminars i
notes aclaridores a peu de pagravegina en un total de quatre volums bilinguumles (greccatalagrave) que formen part de
la colmiddotleccioacute laquoEscriptors Grecsraquo de la Fundacioacute Bernat Metge Per la seva importagravencia les tres tragegravedies
del cicle tebagrave van ser aplegades en un sol volum que nomeacutes en conteacute la traduccioacute catalana publicat el
2009 entre llsquoEditorial Alpha i Edicions 62 Hi ha dlsquoaltres traduccions al catalagrave posteriors de les tragegravedies
de Sogravefocles perograve ens hem estimat meacutes fer uacutes de les de Riba perquegrave eacutes llsquouacutenic que va traduir-les i editar-les
totes set 35
El treball de Karl Reinhardt va veure la llum per primera vegada el 1933 Llsquoedicioacute que citem aquiacute
perograve eacutes la que en conteacute la traduccioacute al castellagrave publicada per llsquoEditorial Gredos (vegeu llsquoapartat 4)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
15
llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger en terra forastera Quant al tractament del mite
dlsquoEgravedip en les tragegravedies sofoclianes cal fer esment dels estudis de RUIPEacuteREZ (2006) i de
GARCIacuteA GUAL (2012)
Pel que fa a llsquoestudi de la condicioacute de llsquoestranger en llsquoantiga Gregravecia conveacute
anomenar dlsquouna banda els articles de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) i dlsquoIRIARTE (2007)
per a una visioacute general perograve exhaustiva sobre la figura de llsquoestranger i llsquoextens estudi
de BASLEZ (2008) sobre el moacuten de llsquoestrangeria des dlsquoegravepoca arcaica fins a egravepoca
helmiddotleniacutestica i de llsquoaltra les aproximacions dlsquoestudiosos a la xeniacutea grega (i els diversos
aspectes que slsquohi relacionen) en el mite sobretot a traveacutes de la tragegravedia dlsquoentre les
quals cal destacar les de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 2007a i 2007b) ndashper a llsquoOdissea la
Iliacuteada i el mite dlsquoEgravedip respectivamentndash les dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007 i 2008) ndashper a les
euripidees Hegravecabe i Ifigenia entre els taures respectivamentndash la de TZANETOU (2012)
ndashper a les laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquondash36
els diferents articles recents
dlsquoespecialistes que tracten sobre la progressiva institucionalitzacioacute de les relacions entre
les polis gregues i els estrangers nouvinguts a partir de llsquoestudi de les fonts no nomeacutes
literagraveries sinoacute tambeacute epigragravefiques inclosos dins SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN
(2013) i la de VOELKE (2014) ndashper a la Medea euripidea
14 Interegraves i objectius de lrsquoestudi
Encara que les tragegravedies tebanes de Sogravefocles (sobretot llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip rei) siguin
algunes de les peces teatrals de llsquoantiga Gregravecia meacutes estudiades la temagravetica que ens
ocupa en aquest estudi no ha estat gaire tractada per part dels estudiosos en llsquoanagravelisi del
sentit uacuteltim del teatre sofocliagrave Eacutes per aquesta raoacute que considerem que llsquoaproximacioacute
que presentem pot ser molt interessant des del punt de vista de llsquoestrangeria i el contacte
entre poblacions al segle V aC com a quumlestions socials culturals religioses poliacutetiques i
juriacutediques que apareixen reflectides en la literatura grega dlsquoaquella mateixa egravepoca
Amb llsquoestudi conjunt de les tres tragegravedies del cicle tebagrave de Sogravefocles com a
testimonis indirectes de certs factors socials podem adonar-nos de com dlsquoimportants
eren la ciutat dlsquoAtenes la democragravecia i la religiositat per al nostre autor De fet Tebes
contraposada a llsquoacollidora i piadosa Atenes de Sogravefocles apareix a grans trets
36
Denominacioacute emprada per la mateixa especialista i utilitzada per nosaltres mateixos en llsquoapartat 23
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
16
representada negativament perograve tant si llsquoaccioacute transcorre a la beogravecia Tebes (com en
llsquoAntiacutegona i en llsquoEgravedip rei) com a llsquoagravetica Atenes (com en llsquoEgravedip a Colonos) les lleis
dlsquoambdoacutes indrets recorden les de la democragravecia atenesa no sempre plaents a Sogravefocles
ategraves que tot i que era un demogravecrata convenccedilut certament no nlsquoera un de radical com
Pegravericles37
Tanmateix pel que sembla tant els ciutadans tebans com els atenesos soacuten
conscients de llsquohospitalitat que sancionada per la mateixa divinitat han de procurar als
estrangers com Egravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute indefugible protagonista
dlsquoun dels mites meacutes antics i coneguts que llsquoautor va voler reelaborar reinterpretar i fins
i tot dlsquoalguna manera traslladar a la Gregravecia del seu temps Tots aquests punts
relacionats meacutes o menys directament amb llsquoestrangeria soacuten els que pretenem demostrar
en aquesta nova aportacioacute al camp de la interpretacioacute del gegravenere tragravegic a llsquoAtenes
clagravessica
15 Agraiumlments
Expressem aquiacute el nostre agraiumlment a la Dra Marta Oller Guzmaacuten professora i
investigadora de llsquoAgraverea de Filologia Grega del Departament de Ciegravencies de llsquoAntiguitat
i de llsquoEdat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona per haver acceptat de dirigir aquest Treball de Fi de Grau i per la seva ajuda
en tot moment durant el proceacutes de realitzar-lo tant pel que fa a la cerca i la tria de la
bibliografia meacutes adequada per elaborar-lo com als comentaris fets i les esmenes
pertinents
Tambeacute volem donar les gragravecies als nostres pares pel seu suport incondicional no
nomeacutes en el moment de portar a terme aquest projecte dlsquoinvestigacioacute sinoacute tambeacute durant
tot el periacuteode de quatre anys que han durat els nostres estudis superiors universitaris (el
Grau dlsquoEstudis de Catalagrave i de Clagravessiques)
37
Per a llsquoactivitat ciacutevica de Sogravefocles vegeu CASTELLANOS I VILA (2012b 7-11)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
17
2 Lrsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21 En lrsquoAntiacutegona
Per ordre dlsquoantiguitat podem afirmar que llsquoAntiacutegona (Ἀληηγόλε) eacutes la tercera tragegravedia
meacutes antiga de Sogravefocles que conservem ategraves que molt probablement va ser
representada el 441 aC i doncs escrita un o dos anys abans Gragravecies al gran egravexit que va
tenir Sogravefocles va ser nomenat estrateg al costat de Pegravericles en les guerres de Samos38
encara que en la tragegravedia no hi aparegui cap mena de glorificacioacute de la ciutat dlsquoAtenes
com en llsquoEgravedip a Colonos De fet en llsquoAntiacutegona el factor sociojuriacutedic de llsquoestrangeria no
slsquohi esmenta perograve eacutes interessant fer-hi una aproximacioacute per entendre les tragegravedies
tebanes en el seu conjunt
Temagraveticament eacutes la darrera de les tragegravedies tebanes perograve cronologravegicament eacutes la
primera del cicle tebagrave que va compondre Sogravefocles per donar un final del tot original a la
desventurada nissaga dels Labdagravecides39
I a diferegravencia de les altres dues no nomeacutes teacute
un uacutenic protagonista Egravedip que domina tota llsquoaccioacute sinoacute dos que soacuten Antiacutegona en la
primera part (fins al v 943) i Creont en la segona part (fins al final de la peccedila)40
En
efecte la tragegravedia presenta el conflicte que sorgeix entre Creont rei de Tebes i la seva
neboda materna Antiacutegona per si Polinices ha de ser o no enterrat Creont considerant-
lo un traiumldor de la pagravetria41
decreta que resti insepult Antiacutegona en canvi atenta a deures
superiors de caragravecter diviacute decideix contravenir llsquoordre perquegrave aixiacute llsquoagravenima del seu
germagrave pugui entrar a llsquoHades i trobar el repograves etern Nomeacutes eacutes advertida de les possibles
consequumlegravencies dels seus actes42
per part de la seva germana Ismene que al seu costat
38
LESKY (1969 299-300) i CASTELLANOS I VILA (2012a 9) 39
Sembla que Sogravefocles aixiacute com Egravesquil i Euriacutepides en tractar el tema dels fills dlsquoEgravedip ignorava la
llegenda beogravecia explicada en el poema egravepic dlsquoegravepoca arcaica avui perdut intitulat Epiacutegons que donava un
fill Tersandre a Polinices i un altre Laodamant a Etegraveocles Ara beacute eacutes innegable que la tragegravedia dels Set
contra Tebes dlsquoEgravesquil del 467 aC va influenciar Sogravefocles a llsquohora dlsquoescriure llsquoAntiacutegona sobretot pel
que fa a la lluita fratricida a mort entre Polinices i Etegraveocles (vegeu llsquoapartat 11) 40
Els especialistes acostumen a colmiddotlocar llsquoAntiacutegona (AntiacutegonaCreont) al costat de llsquoAiant
(AiantTeucre) i les Traquiacutenies (DeianiraHegraveracles) atesa llsquoestructura diacuteptica que presenta 41
A causa del seu atac deslleial a Tebes parcialment justificable perquegrave el seu germagrave Eteogravecles no havia
volgut cedir-li el poder quan li pertocava al cap dlsquoun any i llsquohavia expulsat de la ciutat Polinices havia
pogut portar a terme llsquoassalt gragravecies a llsquoajuda de sis aliats guerrers povinents dlsquoArgos ciutat en la qual
slsquohavia casat amb Argia la filla del rei Adrast 42
En efecte Creont imposa un cagravestig exemplar per als infractors del dret puacuteblic lapidacioacute puacuteblica a
llsquoacrogravepolis (S Ant 21-38) i no fora de la ciutat com era costum per evitar llsquoespecial impuresa que
comportava (vegeu Hdt IX 5) Tanmateix a llsquohora dlsquoimposar efectivament el cagravestig Creont oblida (o
canvia potser per temor del cagravestig diviacute) el decret i fa recloure Antiacutegona la culpable en un sepulcre
perquegrave mori dlsquoinanicioacute (S Ant 773-776)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
18
representa la noia atenesa normal i tiacutemida la feblesa conscient de la qual no la porta en
cap moment a condemnar moralment Antiacutegona43
Finalment la piadosa desobediegravencia
de la protagonista ndashdisposada a acceptar el seu destiacute amb fermesa per donar una lliccediloacute
poliacutetica de justiacutecia al poble tebagravendash porta per a ella la mort i per a Creont tot i haver estat
avisat per llsquoendeviacute cec Tiregravesias44
el desastre en els qui meacutes estima (el seu fill Hegravemon
promegraves dlsquoAntiacutegona i la seva esposa la reina Euriacutedice) i la seva progravepia destruccioacute cosa
que fa que el corifeu clogui la peccedila teatral afirmant melodramagraveticament com a
sentegravencia final que laquocal no eacutesser impiu amb els deacuteus perquegrave els grans mots dels inflats
per llsquoorgull pels grans cops amb quegrave els paguen ensenyen amb la vellesa a tenir
senyraquo45
Els criacutetics han considerat que aquesta tragegravedia representa la lluita entre les lleis
naturals instaurades pels deacuteus no escrites perograve vagravelides des de sempre representades
per Antiacutegona i les lleis humanes dictades per un home Creont que respon a uns
impulsos provocats per un fet concret per una situacioacute determinada46
per la qual cosa el
mot llei (λόκνο) apareix setanta-quatre vegades De fet slsquoha volgut veure sense cap
mena de base real un retrat de Pegravericles en el personatge de Creont de llsquoAntiacutegona47
I eacutes
que Sogravefocles tenia una idea molt clara del que era per ell la polis (o ciutat estat) tal com
queda perfectament expressat en tot llsquoAntiacutegona una comunitat de ciutadans i no pas un
territori propietat dlsquoun home sol fet que ja implica necessagraveriament un regravegim democragravetic
i doncs llsquoobligacioacute de tots els ciutadans de participar en el funcionament dlsquouna ciutat
que ha de tenir una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis
divines que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat i menys per les lleis
injustes que emanen del caprici dlsquoun sol home com slsquoesdeveacute en el cas de Creont que
cau en la hybris (ὕβξηο) desmesuralsquo48
que el porta a llsquoatecirc (ἄηε) ruiumlnalsquo Tanmateix
per aquest personatge el seu edicte eacutes una llei justa que no pot ser desobeiumlda per ninguacute
43
El seu caragravecter eacutes el que el puacuteblic atenegraves possiblement considerava que li esqueia per natura Es tracta a
meacutes a meacutes dlsquoun personatge el dlsquoIsmene que eacutes molt semblant al de Crisogravestemis que en llsquoElectra
mostrant-se prudent refusa participar en el crim tramat pels seus germans Electra i Orestes En efecte
aconsellats pel deacuteu Apolmiddotlo pretenen assassinar la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist per
haver donat mort a Agamegravemnon el seu pare en arribar de la Guerra de Troia a Micenes Ara beacute
llsquoelement meacutes important que diferencia el personatge dlsquoAntiacutegona del dlsquoElectra eacutes el que fa mourelsquols ategraves
que mentre que en llsquoAntiacutegona el que mou llsquoheroiumlna eacutes llsquoamor en llsquoElectra el motor de llsquoaccioacute soacuten
clarament llsquoodi i el desig de venjanccedila 44
S Ant 988-1090 45
S Ant 1349-1353 46
CASTELLANOS I VILA (2012b 18) 47
Fins i tot tambeacute en el dlsquoEgravedip de llsquoEgravedip rei (CASTELLANOS I VILA 2012a 10) 48
Provocada a causa del fet de considerar-se orgullosament superior als deacuteus
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
19
i en el moment dlsquoexposar-la davant el poble de Tebes49
al puacuteblic atenegraves que
presenciava llsquoescena des de la graderia per la seva nocioacute de llei com a regla riacutegidament
imposada i justament obeiumlda segurament li devia fer llsquoefecte almenys llavors que
Creont parlava com cal i gairebeacute democragraveticament ategraves que el cor format per uns
ancians antics consellers dlsquoEgravedip en representacioacute dels ciutadans de Tebes sembla
prestar-li el seu suport incondicional primerament50
Perograve Antiacutegona ndasha qui el poble de
Tebes tal com explica Hegravemon a Creont acaba fent costat51
com probablement tambeacute el
puacuteblic atenegraves que gaudia de la tragegravediandash com que en tot moment tracta la interdiccioacute
de Creont com una mera laquoproclamacioacuteraquo52
precisa quines soacuten per ella les veritables lleis
perquegrave al seu entendre ndashi al de Sogravefoclesndash cap deure ciacutevic ni cap precepte poliacutetic per beacute
que asseguri llsquoordre de la polis no poden prevaler per sobre de les lleis no escrites
immutables i eternes dels deacuteus53
com ara la que constituiumla llsquoamor familiar que obligava
els vius a tributar honres fuacutenebres als seus i a enterrar-los degudament
Cal remarcar que llsquohospitalitat era com llsquoanterior comentat suara un altre dels
deures ancestrals imposats pels deacuteus54
si beacute en aquesta tragegravedia no selsquon parla ategraves que
representa que el pare dlsquoAntiacutegona el viatger Egravedip sempre amb la condicioacute dlsquoestranger
ja ha cessat la seva vida en territori atenegraves despreacutes de ser expulsat de Tebes Ara beacute pel
que es despregraven dels diagravelegs entre els personatges de llsquoAntiacutegona55
quan escrivia aquesta
tragegravedia Sogravefocles encara no pensava que un dia en llsquoEgravedip a Colonos faria acollir el seu
Egravedip pels deacuteus en una mort misteriosa voltada dlsquohonor sagrat a llsquoAgravetica Aixiacute doncs en
aquest cas el dramaturg atenegraves va decantar-se per seguir la tradicioacute egravepica que feia morir
Egravedip a Tebes durant una guerra contra els seus veiumlns de la ciutat beogravecia dlsquoOrcogravemenos
(Ergiacute i els miacutenies o argonautes) i no al dem atenegraves de Colonos sense haver hagut de
patir cap exili doloroacutes
49
S Ant 162-210 50
S Ant 211-222 51
S Ant 692-706 52
S Ant 27 32 34 450 i 454 Al seu entendre laquola Justiacutecia que habita amb els deacuteus subterranis no ha
fixat entre els homes unes lleis com aquestaraquo (v 451-452) Segons Hesiacuteode (Op 256-262) quan els
humans insulten Dice (o Justiacutecia) amb els seus actes ella aconsegueix del seu pare Zeus deacuteu legislador i
exigent que els ho faci pagar 53
S Ant 450-470 Concretament en aquest passatge la protagonista utilitza el mot λόκηκα (costumslsquo
lleislsquo) per referir-se a les lleis divines (v 455) el garant de les quals eacutes el mateix Zeus 54
Hesiacuteode (Op 327-334) ja nlsquoenumera uns quants dlsquoentre els quals el de llsquohospitalitat Segons el poeta
si alguacute actua amb infagravemia amb un suplicant o amb un hoste Zeus slsquoirrita i li infligeix un cagravestig ben dur
com slsquoescau al seu acte comegraves injustament 55
Sobretot en els v 49-57 de la tragegravedia
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
20
22 En lrsquoEgravedip rei
LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de
Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va
agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser
classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb
una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva
representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data
hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la
pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de
Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56
Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles
temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu
antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera
que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que
conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la
seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que
tothom menys Iocasta acaba acceptant57
En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha
tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no
ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58
la seva integracioacute en la ciutat
representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat
Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a
Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble
premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i
llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu
per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes
56
CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57
Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei
que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De
fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents
dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58
En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes
aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i
castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues
famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del
Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
10
de la seva mare Ogravemfale17
I de llsquoaltra implicava reciprocitat fins al punt que el noble
expulsat del seu grup poliacutetic o desterrat de la seva ciutat com que no podia albergar
aquells amb qui havia establert tal pacte tampoc no podia comptar meacutes amb la seva
acollida18
i depenia completament de la bona voluntat del seu amfitrioacute
Aquest concordat dlsquoacolliment reciacuteproc es constituiumla amb llsquointercanvi de laquodons
dlsquohospitalitatraquo (μέληα) com a beacutens de prestigi19
fet que permetia la circulacioacute dlsquoobjectes
de valor entre nobles Aixiacute en llsquoAiant llsquoheroi salamini homogravenim abans de posar fi a la
seva vida amb el glavi que li havia regalat Hegravector pot anomenar sinistrament laquohosteraquo
el seu enemic troiagrave20
A meacutes a meacutes la xeniacutea implicava que hi hagueacutes un cert sentiment
de philiacutea (θηιία) amistatlsquo21
entre ambdues famiacutelies aristocragravetiques (o entre hoste i
amfitrioacute en general) dlsquoaquiacute que en el Filoctetes el protagonista homogravenim de sang
noble com a amic dlsquoAquilmiddotleu sense adonar-se de llsquoengany tramat perquegrave vagi a Troia i
aporti glograveria als grecs amb llsquoarc dlsquoHegraveracles consideri laquohosteraquo seu Neoptogravelem fill
dlsquoAquilmiddotleu que acaba de conegraveixer22
Cal dir que conservem referegravencies tardanes en arguments de tragegravedies i en escolis
aixiacute com en relats de comentaristes i mitogravegrafs que presenten com a causa de les
successives desgragravecies de la nissaga dlsquoEgravedip una transgressioacute per part de Laios dels
deures de llsquoantic pacte dlsquohospitalitat entre famiacutelies de la noblesa Laios havent-se vist
forccedilat a fugir de Tebes a causa de les discograverdies amb els possibles successors al tron de
la ciutat (Amfiacuteon i Zetos) hauria estat acollit al palau de Pegravelops a Elis (al Peloponnegraves)
on havent-se enamorat del seu fill Crisip un jove de bellesa extraordinagraveria llsquohauria
raptat El noi per vergonya slsquohauria suiumlcidat fet que hauria comportat que el seu pare
molt irritat llanceacutes terribles malediccions contra Laios i la seva futura descendegravencia23
Tanmateix sembla que Sogravefocles no es va voler servir dlsquoaquesta variant del mite (o
directament la desconeixia) pel que es despregraven de les seves tragegravedies del cicle tebagrave
Egravedip en llsquoEgravedip rei denuncia el deacuteu complidor dels oracles Apolmiddotlo com a origen dels
17
S Tr 248-283 Licas eacutes qui exposa els fets transcorreguts a Deianira perograve com que slsquoadona que el
crim del seu amo Hegraveracles va contra la mateixa divinitat teacute bona cura dlsquoometre el detall que Iacutefit era el
seu hoste 18
IRIARTE (2007 200-201) 19
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 40-41) i GARCIacuteA MURIEL (2014 33) 20
S Aj 815-823 Llsquointercanvi de beacutens entre aquests dos herois enemics slsquoexplica en Hom Il VII 303 A
meacutes a meacutes eacutes inevitable que aquest passatge sofocliagrave no ens recordi llsquoencara meacutes conegut episodi de la
Iliacuteada en quegrave el troiagrave Glauc i el grec Diomedes es reconeixen com a hostes i slsquointercanvien les armes
(Hom Il VI 119-236) 21
IRIARTE (2007 202) 22
S Ph 242 i 923-924 23
Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i GARCIacuteA GUAL (2012 79-84) Euriacutepides va escriure una tragegravedia
titulada Crisip de la qual nomeacutes conservem cinc fragments breus en la qual va tractar tal temagravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
11
seus mals i no Zeus Xeacutenios (laquoApolmiddotlo ha estat Apolmiddotlo amics llsquoautor dlsquoaquestes males
sofrences mevesraquo)24
En efecte en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles llsquooracle que arriba
a les orelles de Laios segons el qual el seu fill cometragrave parricidi i incest es presenta com
un cagravestig infligit per la divinitat sense un motiu concret25
Pel que fa a la xeniacutea laquoen sentit ampliraquo podem considerar-la un costum molt difoacutes
entre els grecs una pragravectica de respecte infringible envers el visitant estranger que
podia arribar en un indret determinat en qualitat de suplicant ndashcom llsquoEgravedip de llsquoEgravedip a
Colonos com veurem meacutes endavant El ritu de la suacuteplica consistia a portar a la magrave
rames dlsquoolivera o de llorer lligats amb fils de llana i buscar la proteccioacute dlsquoun altar com
a indret sagrat completament inviolable A meacutes a meacutes tota suacuteplica formal anava sovint
acompanyada dlsquouns gestos simbogravelics determinats com ara agafar la magrave de la persona
suplicada o abraccedilar-li els genolls Si beacute no tots els qui suplicaven (privadament o
puacuteblica) eren estrangers arribats en terres forasteres26
la figura del suplicant (ἱθέηεο) i la
de llsquoestranger (μέλνο) apareixen molt lligades en la literatura grega
Pels camins i rutes mariacutetimes del moacuten grec la gent viatjava amunt i avall per buscar
beacutens tan diversos com la saviesa el plaer el guany llsquoajut diviacute o la glograveria27
Perograve tambeacute
hi havia el cas dels que podriacuteem anomenar laquoviatgers forccedilatsraquo atesos els nombrosos
desterrats ndashcom ara Egravedipndash que es veien obligats a abandonar casa seva i les seves
ciutats Trobant-se fora de les seves poacuteleis (πόιεηο) polislsquo dlsquoorigen els grecoparlants
es consideraven entre ells xeacutenoi (μέλνη) pel fet de ser forasters que compartien una
mateixa llengua i uns costums semblants (estranger poliacutetic) ara beacute els que no eren
grecoparlants eren anomenats a banda de xeacutenoi baacuterbaroi (βάξβαξνη) bagraverbarslsquo terme
format a partir dlsquoonomatopeies que sobretot en ressaltava les diferegravencies linguumliacutestiques
(estranger egravetnic)28
24
S OT 1329-1330 25
Segons Egravesquil i Euriacutepides aquest oracle tambeacute revelaria que llsquoengendrament dlsquoEgravedip comportaria tot un
seguit de terribles desgragravecies que ensorrarien el casal reial de Tebes 26
Creont essent rei de Tebes arriba a adoptar la postura del suplicant quan intenta evitar que Hegravemon el
seu fill se suiumlcidi (S Ant 1230) Egravedip com a rei de Tebes slsquoadona que els seus conciutadans slsquohan
presentat davant el seu casal com a suplicants perquegrave amb llsquoajuda dels deacuteus esvaeixi la pesta que assola
la ciutat (S OT 1-13 142-143) Iocasta explica que el criat reial que va sobreviure a llsquoassalt en quegrave va
morir Laios essent rei de Tebes en veure que Egravedip havia obtingut el govern de la ciutat va demanar-li
agafant-li les mans en actitud de suplicant que llsquoenvieacutes al camp ben lluny dels murs de Tebes (S OT
758-764) Iocasta porta la branca dels suplicants amb les seves garlandes de llana perquegrave Apolmiddotlo
deslliuri la ciutat de la impuresa (S OT 911-923) i el mateix Egravedip tambeacute esdeveacute un suplicant
(πξνζηξέςνκαη) davant el seu cunyat Creont perquegrave dlsquouna banda tributi els funerals deguts a la seva
esposa difunta i de llsquoaltra el desterri de la ciutat com a impur que eacutes (S OT 1446-1450) 27
IRIARTE (2007 203) 28
Per a aquest punt vegeu principalment SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En Sogravefocles llsquoesmentada reina
liacutedia Ogravemfale (S Tr 252) eacutes anomenada bagraverbara com a no grecoparlant en canvi essent tots tres frigis
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
12
De fet des de sempre llsquoespai del Mediterrani havia afavorit el contacte entre
famiacutelies ciutats i civilitzacions perograve amb la creacioacute del port dlsquoAtenes a llsquoegravepoca
clagravessica a la zona del Pireu la ciutat va esdevenir el major centre econogravemic i cultural
del moacuten conegut Com a resposta a aquest fet el govern atenegraves va emprendre mesures
fegraverries per controlar els nombrosos estrangers que hi arribaven dlsquoentre les quals cal
destacar sobretot la llei del 451 aC promulgada per Pegravericles segons la qual nomeacutes es
considerava ciutadagrave dlsquoAtenes el qui fos nascut de pare i mare atenesos i establia que per
tenir una descendegravencia legiacutetima quedava totalment prohibit el matrimoni legal amb
estrangers cosa que va accentuar les diferegravencies existents ja en llsquoegravepoca arcaica entre
llsquoestatus dels ciutadans i el dels estrangers que no podien ser propietaris de terres ni de
beacutens immobles ni tenir acceacutes a la justiacutecia Tanmateix selsquon continuaven celebrant
dlsquounions dlsquoaquesta mena (eacutes a dir amb estrangers) i conveacute senyalar que si en llsquoegravepoca
arcaica hi havia hagut una gran quantitat de matrimonis mixtos normalment entre un
home que restava en el seu lloc dlsquoorigen i una dona estrangera ndashpromoguts com a llaccedilos
dlsquounioacute entre famiacutelies nobles de ciutats diferents equivalents als creats per la institucioacute de
la xeniacuteandash la pragravectica matrimonial en llsquoegravepoca clagravessica entre un ciutadagrave i una estrangera
ndashsempre considerada com a talndash29
servia per fer meacutes estret el cercle dels autegraventics
ciutadans els homes atenesos
Amb el desenvolupament de la poacutelis el terme poliacutetes va passar a ser llsquooposat del de
xeacutenos i llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea dlsquoagravembit privat a partir del segle VI aC va
integrar-se progressivament en la institucioacute de la proxeniacutea dlsquoagravembit puacuteblic eacutes a dir
regulada per la mateixa poacutelis de manera que tal institucioacute en certa manera
representava llsquoevolucioacute de llsquoaltra adaptada als canvis poliacutetics del moment ategraves que
dlsquoacords privats entre les classes benestants encara nlsquohi havia30
De fet la proxeniacutea
(πξνμελία) va ser una nova forma dlsquohospitalitat que va sobrepassar el simple pacte
privat entre dos ciutadans nobles ategraves que va ategravenyer el grau de pacte poliacutetic entre una
ciutat i un estranger el proacutexenos (πξόμελνο) proxenlsquo designat per llsquoEkklesiacutea
(Ἐθθιεζία) Assemblealsquo El proxen era un ciutadagrave (sovint de classe benestant) que
(i per tant tampoc grecoparlants) Hesiacuteone mare de Teucre (S Aj 1289) i llsquoavi patern dels Atrides
Pegravelops (S Aj 1292) soacuten considerats bagraverbars perograve la filla de Tagravental Niacuteobe eacutes nomeacutes designada com a
estrangera (S Ant 824-825) 29
Perquegrave era una dona dlsquoorigen aristocragravetic que havent-se unit en matrimoni amb un ciutadagrave atenegraves no
tenia el dret de ciutadania com generalment tot estranger i com a dona no podia intervenir en la poliacutetica
ni votar perograve siacute que podia participar en la vida puacuteblica de la ciutat Nlsquoeacutes exemple llsquohetera estrangera
Aspagravesia de Milet segona esposa de Pegravericles que colmiddotlaborava en cercles intelmiddotlectuals i artiacutestics atenesos
(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005 589-560)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
13
generalment residia a la seva ciutat dlsquoorigen (grega o no) des dlsquoon seguint les
obligacions imposades pels decrets de proxeniacutea representava la ciutat estrangera que li
havia concedit tal tiacutetol i nlsquoacollia i protegia els qui en provenien dlsquoaltra banda era un
estranger amb privilegis honoriacutefics en la ciutat que li havia atorgat aquesta funcioacute com
ara arribar a esdevenir hoste especial de la seu del poder executiu dlsquoaquella ciutat estat
el Pritaneu i a partir del segle IV aC fins i tot podia tenir-hi terres i beacutens immobles
sense ser-ne ciutadagrave (ἔγθηεζηο)31
A banda perograve de la institucioacute de la proxeniacutea per a la integracioacute dels estrangers a
llsquoAtenes clagravessica hi havia tambeacute la metoikiacutea (κεηνηθία) que definia llsquoestatus dlsquoun
estranger resident el meacutetoikos (κέηνηθνο) meteclsquo aixiacute com nombrosos privilegis
orientats a afavorir la frequumlentacioacute de la ciutat dlsquoAtenes per part dlsquoestrangers i garantir
la seva seguretat i la dels seus beacutens com ara el de la isoteacuteleia (ἰζνηέιεηα) que definia la
condicioacute de llsquoisoteleacutes (ἰζνηειήο) i que consistia en la completa igualacioacute fiscal amb el
ciutadagrave32
Dlsquouna banda la institucioacute de la metoikiacutea regulava les relacions dlsquouna polis
amb aquell estranger que a diferegravencia de llsquoestranger de pas privat de drets i amb el
proxen ndashen cas que nlsquohi hagueacutes de la seva poblacioacutendash com a uacutenic recurs despreacutes de
passar un mes sencer en la polis que llsquohavia acollit decidia establir-hi el seu domicili
habitual i havent esdevingut metec pagava una taxa de caragravecter personal i obtenia una
segraverie de drets civils perograve no poliacutetics fos quin fos el seu origen cultural o econogravemic33
De llsquoaltra la isoteacuteleia era un privilegi heretable de pares a fills com el de proxen que
les polis podien concedir a llsquoestranger resident el metec sovint comerciant i que
llsquoigualava fiscalment al ciutadagrave que estava exempt de les taxes dlsquoimportacioacute i
exportacioacute de mercaderies Aixiacute i tot el privilegi meacutes gran que una polis grega com
Atenes podia atorgar a un estranger era concedir-li la ciutadania eacutes a dir naturalitzar-lo
com a ciutadagrave pels serveis prestats a la ciutat a traveacutes dlsquouna votacioacute especial de
llsquoAssemblea
31
IRIARTE (2007 205-206) La figura del proxen era dlsquoalguna manera semblant a la dels actuals
ambaixador i cogravensol perograve amb la diferegravencia que el proxen defensava des del seu lloc residegravencia els
interessos dlsquouna ciutat que no era la seva (BASLEZ 2008 373) El conegut general atenegraves Alcibiacuteades era
proxen dels ciutadans espartans a Atenes (IRIARTE 2007 205) 32
Per a aquesta quumlestioacute vegeu llsquointeressant article de GINESTIacute ROSELL (2013) Llsquoespecialista hi repassa
detalladament els diferents graus dlsquointegracioacute dels estrangers en la polis a partir de la informacioacute aportada
per les inscripcions funeragraveries ateneses 33
Els metecs eren homes lliures domiciliats a llsquoAgravetica que es dedicaven al comerccedil i a la induacutestria
artesana encara que tambeacute nlsquohi havia que tenien professions liberals No tenien perograve el dret de
ciutadania aixiacute com tampoc els seus fills almenys fins a la tercera generacioacute de residegravencia en la mateixa
polis Molts dels intelmiddotlectuals meacutes notables dlsquoAtenes eren metecs com ara llsquoorador Liacutesias fill dlsquoun
metec vingut de Siracusa a Siciacutelia o el filogravesof Aristogravetil oriuumlnd dlsquoEstagira a la peniacutensula Calciacutedica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
14
Pel que fa a les set tragegravedies conservades de Sogravefocles que reflecteixen algunes de les
inquietuds politicosocials de llsquoAtenes clagravessica eacutes important subratllar que tant en les del
cicle troiagrave com en la del cicle dlsquoHegraveracles tot i que secundagraveriament apareix
exemplificada la institucioacute de la xeniacutea restringida (dlsquoegravepoca arcaica principalment)
entesa com a acords privats entre membres de famiacutelies aristocragravetiques (gregues o no)
per a llsquoacollida reciacuteproca en cas de necessitat meacutes progravepia dlsquouna realitat prejuriacutedica ndasha la
qual tanmateix ni llsquoautor ni la seva obra no pertanyen En canvi en les del cicle tebagrave
dlsquouna banda queda particularment testimoniada la institucioacute de la xeniacutea laquouniversalraquo i
de llsquoaltra es fan visibles certs procediments juridicopoliacutetics per a llsquoacollida i la
integracioacute dels estrangers meacutes propers a llsquoegravepoca clagravessica la de Sogravefocles com ara la
metoikiacutea encara que es tracti dlsquounes tragegravedies que desenvolupen un mite ndashel dlsquoEgravedip i la
seva descendegravenciandash que es remunta fins al temps dlsquoHomer En efecte doncs en aquest
cas llsquoautor es va voler servir del mite per tal de tractar quumlestions dlsquoactualitat com ara la
de la condicioacute de llsquoestranger
13 Estat de la quumlestioacute
Nombroses soacuten les edicions i les traduccions que slsquohan fet de les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles des de principis del segle XX aixiacute com de tota llsquoobra completa tant la
conservada com la que nomeacutes ens ha arribat fragmentagraveriament Llsquoedicioacute i traduccioacute que
nosaltres seguim en aquest estudi eacutes la que va fer-ne Carles Riba (1893-1959) per a la
Fundacioacute Bernat Metge publicada a Barcelona entre els anys 1951 i 196434
Com eacutes
logravegic doncs tambeacute soacuten abundants els comentaris i els estudis del teatre de Sogravefocles
dlsquoaquests darrers en citem els meacutes significatius (ordenats per ordre de publicacioacute)
REINHARDT (2010)35
SEGAL (1981) i ORMAND (2012) sobre llsquoobra completa i
BLUNDELL (1993) VIDAL-NAQUET (2002) WILSON (2004) i MARKANTONATOS (2007)
sobre la tragegravedia de llsquoEgravedip a Colonos concretament la temagravetica principal de la qual eacutes
34
Vegeu llsquoapartat 4 Carles Riba va traduir-les totes set en prosa acompanyades dlsquoestudis preliminars i
notes aclaridores a peu de pagravegina en un total de quatre volums bilinguumles (greccatalagrave) que formen part de
la colmiddotleccioacute laquoEscriptors Grecsraquo de la Fundacioacute Bernat Metge Per la seva importagravencia les tres tragegravedies
del cicle tebagrave van ser aplegades en un sol volum que nomeacutes en conteacute la traduccioacute catalana publicat el
2009 entre llsquoEditorial Alpha i Edicions 62 Hi ha dlsquoaltres traduccions al catalagrave posteriors de les tragegravedies
de Sogravefocles perograve ens hem estimat meacutes fer uacutes de les de Riba perquegrave eacutes llsquouacutenic que va traduir-les i editar-les
totes set 35
El treball de Karl Reinhardt va veure la llum per primera vegada el 1933 Llsquoedicioacute que citem aquiacute
perograve eacutes la que en conteacute la traduccioacute al castellagrave publicada per llsquoEditorial Gredos (vegeu llsquoapartat 4)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
15
llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger en terra forastera Quant al tractament del mite
dlsquoEgravedip en les tragegravedies sofoclianes cal fer esment dels estudis de RUIPEacuteREZ (2006) i de
GARCIacuteA GUAL (2012)
Pel que fa a llsquoestudi de la condicioacute de llsquoestranger en llsquoantiga Gregravecia conveacute
anomenar dlsquouna banda els articles de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) i dlsquoIRIARTE (2007)
per a una visioacute general perograve exhaustiva sobre la figura de llsquoestranger i llsquoextens estudi
de BASLEZ (2008) sobre el moacuten de llsquoestrangeria des dlsquoegravepoca arcaica fins a egravepoca
helmiddotleniacutestica i de llsquoaltra les aproximacions dlsquoestudiosos a la xeniacutea grega (i els diversos
aspectes que slsquohi relacionen) en el mite sobretot a traveacutes de la tragegravedia dlsquoentre les
quals cal destacar les de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 2007a i 2007b) ndashper a llsquoOdissea la
Iliacuteada i el mite dlsquoEgravedip respectivamentndash les dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007 i 2008) ndashper a les
euripidees Hegravecabe i Ifigenia entre els taures respectivamentndash la de TZANETOU (2012)
ndashper a les laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquondash36
els diferents articles recents
dlsquoespecialistes que tracten sobre la progressiva institucionalitzacioacute de les relacions entre
les polis gregues i els estrangers nouvinguts a partir de llsquoestudi de les fonts no nomeacutes
literagraveries sinoacute tambeacute epigragravefiques inclosos dins SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN
(2013) i la de VOELKE (2014) ndashper a la Medea euripidea
14 Interegraves i objectius de lrsquoestudi
Encara que les tragegravedies tebanes de Sogravefocles (sobretot llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip rei) siguin
algunes de les peces teatrals de llsquoantiga Gregravecia meacutes estudiades la temagravetica que ens
ocupa en aquest estudi no ha estat gaire tractada per part dels estudiosos en llsquoanagravelisi del
sentit uacuteltim del teatre sofocliagrave Eacutes per aquesta raoacute que considerem que llsquoaproximacioacute
que presentem pot ser molt interessant des del punt de vista de llsquoestrangeria i el contacte
entre poblacions al segle V aC com a quumlestions socials culturals religioses poliacutetiques i
juriacutediques que apareixen reflectides en la literatura grega dlsquoaquella mateixa egravepoca
Amb llsquoestudi conjunt de les tres tragegravedies del cicle tebagrave de Sogravefocles com a
testimonis indirectes de certs factors socials podem adonar-nos de com dlsquoimportants
eren la ciutat dlsquoAtenes la democragravecia i la religiositat per al nostre autor De fet Tebes
contraposada a llsquoacollidora i piadosa Atenes de Sogravefocles apareix a grans trets
36
Denominacioacute emprada per la mateixa especialista i utilitzada per nosaltres mateixos en llsquoapartat 23
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
16
representada negativament perograve tant si llsquoaccioacute transcorre a la beogravecia Tebes (com en
llsquoAntiacutegona i en llsquoEgravedip rei) com a llsquoagravetica Atenes (com en llsquoEgravedip a Colonos) les lleis
dlsquoambdoacutes indrets recorden les de la democragravecia atenesa no sempre plaents a Sogravefocles
ategraves que tot i que era un demogravecrata convenccedilut certament no nlsquoera un de radical com
Pegravericles37
Tanmateix pel que sembla tant els ciutadans tebans com els atenesos soacuten
conscients de llsquohospitalitat que sancionada per la mateixa divinitat han de procurar als
estrangers com Egravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute indefugible protagonista
dlsquoun dels mites meacutes antics i coneguts que llsquoautor va voler reelaborar reinterpretar i fins
i tot dlsquoalguna manera traslladar a la Gregravecia del seu temps Tots aquests punts
relacionats meacutes o menys directament amb llsquoestrangeria soacuten els que pretenem demostrar
en aquesta nova aportacioacute al camp de la interpretacioacute del gegravenere tragravegic a llsquoAtenes
clagravessica
15 Agraiumlments
Expressem aquiacute el nostre agraiumlment a la Dra Marta Oller Guzmaacuten professora i
investigadora de llsquoAgraverea de Filologia Grega del Departament de Ciegravencies de llsquoAntiguitat
i de llsquoEdat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona per haver acceptat de dirigir aquest Treball de Fi de Grau i per la seva ajuda
en tot moment durant el proceacutes de realitzar-lo tant pel que fa a la cerca i la tria de la
bibliografia meacutes adequada per elaborar-lo com als comentaris fets i les esmenes
pertinents
Tambeacute volem donar les gragravecies als nostres pares pel seu suport incondicional no
nomeacutes en el moment de portar a terme aquest projecte dlsquoinvestigacioacute sinoacute tambeacute durant
tot el periacuteode de quatre anys que han durat els nostres estudis superiors universitaris (el
Grau dlsquoEstudis de Catalagrave i de Clagravessiques)
37
Per a llsquoactivitat ciacutevica de Sogravefocles vegeu CASTELLANOS I VILA (2012b 7-11)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
17
2 Lrsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21 En lrsquoAntiacutegona
Per ordre dlsquoantiguitat podem afirmar que llsquoAntiacutegona (Ἀληηγόλε) eacutes la tercera tragegravedia
meacutes antiga de Sogravefocles que conservem ategraves que molt probablement va ser
representada el 441 aC i doncs escrita un o dos anys abans Gragravecies al gran egravexit que va
tenir Sogravefocles va ser nomenat estrateg al costat de Pegravericles en les guerres de Samos38
encara que en la tragegravedia no hi aparegui cap mena de glorificacioacute de la ciutat dlsquoAtenes
com en llsquoEgravedip a Colonos De fet en llsquoAntiacutegona el factor sociojuriacutedic de llsquoestrangeria no
slsquohi esmenta perograve eacutes interessant fer-hi una aproximacioacute per entendre les tragegravedies
tebanes en el seu conjunt
Temagraveticament eacutes la darrera de les tragegravedies tebanes perograve cronologravegicament eacutes la
primera del cicle tebagrave que va compondre Sogravefocles per donar un final del tot original a la
desventurada nissaga dels Labdagravecides39
I a diferegravencia de les altres dues no nomeacutes teacute
un uacutenic protagonista Egravedip que domina tota llsquoaccioacute sinoacute dos que soacuten Antiacutegona en la
primera part (fins al v 943) i Creont en la segona part (fins al final de la peccedila)40
En
efecte la tragegravedia presenta el conflicte que sorgeix entre Creont rei de Tebes i la seva
neboda materna Antiacutegona per si Polinices ha de ser o no enterrat Creont considerant-
lo un traiumldor de la pagravetria41
decreta que resti insepult Antiacutegona en canvi atenta a deures
superiors de caragravecter diviacute decideix contravenir llsquoordre perquegrave aixiacute llsquoagravenima del seu
germagrave pugui entrar a llsquoHades i trobar el repograves etern Nomeacutes eacutes advertida de les possibles
consequumlegravencies dels seus actes42
per part de la seva germana Ismene que al seu costat
38
LESKY (1969 299-300) i CASTELLANOS I VILA (2012a 9) 39
Sembla que Sogravefocles aixiacute com Egravesquil i Euriacutepides en tractar el tema dels fills dlsquoEgravedip ignorava la
llegenda beogravecia explicada en el poema egravepic dlsquoegravepoca arcaica avui perdut intitulat Epiacutegons que donava un
fill Tersandre a Polinices i un altre Laodamant a Etegraveocles Ara beacute eacutes innegable que la tragegravedia dels Set
contra Tebes dlsquoEgravesquil del 467 aC va influenciar Sogravefocles a llsquohora dlsquoescriure llsquoAntiacutegona sobretot pel
que fa a la lluita fratricida a mort entre Polinices i Etegraveocles (vegeu llsquoapartat 11) 40
Els especialistes acostumen a colmiddotlocar llsquoAntiacutegona (AntiacutegonaCreont) al costat de llsquoAiant
(AiantTeucre) i les Traquiacutenies (DeianiraHegraveracles) atesa llsquoestructura diacuteptica que presenta 41
A causa del seu atac deslleial a Tebes parcialment justificable perquegrave el seu germagrave Eteogravecles no havia
volgut cedir-li el poder quan li pertocava al cap dlsquoun any i llsquohavia expulsat de la ciutat Polinices havia
pogut portar a terme llsquoassalt gragravecies a llsquoajuda de sis aliats guerrers povinents dlsquoArgos ciutat en la qual
slsquohavia casat amb Argia la filla del rei Adrast 42
En efecte Creont imposa un cagravestig exemplar per als infractors del dret puacuteblic lapidacioacute puacuteblica a
llsquoacrogravepolis (S Ant 21-38) i no fora de la ciutat com era costum per evitar llsquoespecial impuresa que
comportava (vegeu Hdt IX 5) Tanmateix a llsquohora dlsquoimposar efectivament el cagravestig Creont oblida (o
canvia potser per temor del cagravestig diviacute) el decret i fa recloure Antiacutegona la culpable en un sepulcre
perquegrave mori dlsquoinanicioacute (S Ant 773-776)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
18
representa la noia atenesa normal i tiacutemida la feblesa conscient de la qual no la porta en
cap moment a condemnar moralment Antiacutegona43
Finalment la piadosa desobediegravencia
de la protagonista ndashdisposada a acceptar el seu destiacute amb fermesa per donar una lliccediloacute
poliacutetica de justiacutecia al poble tebagravendash porta per a ella la mort i per a Creont tot i haver estat
avisat per llsquoendeviacute cec Tiregravesias44
el desastre en els qui meacutes estima (el seu fill Hegravemon
promegraves dlsquoAntiacutegona i la seva esposa la reina Euriacutedice) i la seva progravepia destruccioacute cosa
que fa que el corifeu clogui la peccedila teatral afirmant melodramagraveticament com a
sentegravencia final que laquocal no eacutesser impiu amb els deacuteus perquegrave els grans mots dels inflats
per llsquoorgull pels grans cops amb quegrave els paguen ensenyen amb la vellesa a tenir
senyraquo45
Els criacutetics han considerat que aquesta tragegravedia representa la lluita entre les lleis
naturals instaurades pels deacuteus no escrites perograve vagravelides des de sempre representades
per Antiacutegona i les lleis humanes dictades per un home Creont que respon a uns
impulsos provocats per un fet concret per una situacioacute determinada46
per la qual cosa el
mot llei (λόκνο) apareix setanta-quatre vegades De fet slsquoha volgut veure sense cap
mena de base real un retrat de Pegravericles en el personatge de Creont de llsquoAntiacutegona47
I eacutes
que Sogravefocles tenia una idea molt clara del que era per ell la polis (o ciutat estat) tal com
queda perfectament expressat en tot llsquoAntiacutegona una comunitat de ciutadans i no pas un
territori propietat dlsquoun home sol fet que ja implica necessagraveriament un regravegim democragravetic
i doncs llsquoobligacioacute de tots els ciutadans de participar en el funcionament dlsquouna ciutat
que ha de tenir una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis
divines que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat i menys per les lleis
injustes que emanen del caprici dlsquoun sol home com slsquoesdeveacute en el cas de Creont que
cau en la hybris (ὕβξηο) desmesuralsquo48
que el porta a llsquoatecirc (ἄηε) ruiumlnalsquo Tanmateix
per aquest personatge el seu edicte eacutes una llei justa que no pot ser desobeiumlda per ninguacute
43
El seu caragravecter eacutes el que el puacuteblic atenegraves possiblement considerava que li esqueia per natura Es tracta a
meacutes a meacutes dlsquoun personatge el dlsquoIsmene que eacutes molt semblant al de Crisogravestemis que en llsquoElectra
mostrant-se prudent refusa participar en el crim tramat pels seus germans Electra i Orestes En efecte
aconsellats pel deacuteu Apolmiddotlo pretenen assassinar la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist per
haver donat mort a Agamegravemnon el seu pare en arribar de la Guerra de Troia a Micenes Ara beacute
llsquoelement meacutes important que diferencia el personatge dlsquoAntiacutegona del dlsquoElectra eacutes el que fa mourelsquols ategraves
que mentre que en llsquoAntiacutegona el que mou llsquoheroiumlna eacutes llsquoamor en llsquoElectra el motor de llsquoaccioacute soacuten
clarament llsquoodi i el desig de venjanccedila 44
S Ant 988-1090 45
S Ant 1349-1353 46
CASTELLANOS I VILA (2012b 18) 47
Fins i tot tambeacute en el dlsquoEgravedip de llsquoEgravedip rei (CASTELLANOS I VILA 2012a 10) 48
Provocada a causa del fet de considerar-se orgullosament superior als deacuteus
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
19
i en el moment dlsquoexposar-la davant el poble de Tebes49
al puacuteblic atenegraves que
presenciava llsquoescena des de la graderia per la seva nocioacute de llei com a regla riacutegidament
imposada i justament obeiumlda segurament li devia fer llsquoefecte almenys llavors que
Creont parlava com cal i gairebeacute democragraveticament ategraves que el cor format per uns
ancians antics consellers dlsquoEgravedip en representacioacute dels ciutadans de Tebes sembla
prestar-li el seu suport incondicional primerament50
Perograve Antiacutegona ndasha qui el poble de
Tebes tal com explica Hegravemon a Creont acaba fent costat51
com probablement tambeacute el
puacuteblic atenegraves que gaudia de la tragegravediandash com que en tot moment tracta la interdiccioacute
de Creont com una mera laquoproclamacioacuteraquo52
precisa quines soacuten per ella les veritables lleis
perquegrave al seu entendre ndashi al de Sogravefoclesndash cap deure ciacutevic ni cap precepte poliacutetic per beacute
que asseguri llsquoordre de la polis no poden prevaler per sobre de les lleis no escrites
immutables i eternes dels deacuteus53
com ara la que constituiumla llsquoamor familiar que obligava
els vius a tributar honres fuacutenebres als seus i a enterrar-los degudament
Cal remarcar que llsquohospitalitat era com llsquoanterior comentat suara un altre dels
deures ancestrals imposats pels deacuteus54
si beacute en aquesta tragegravedia no selsquon parla ategraves que
representa que el pare dlsquoAntiacutegona el viatger Egravedip sempre amb la condicioacute dlsquoestranger
ja ha cessat la seva vida en territori atenegraves despreacutes de ser expulsat de Tebes Ara beacute pel
que es despregraven dels diagravelegs entre els personatges de llsquoAntiacutegona55
quan escrivia aquesta
tragegravedia Sogravefocles encara no pensava que un dia en llsquoEgravedip a Colonos faria acollir el seu
Egravedip pels deacuteus en una mort misteriosa voltada dlsquohonor sagrat a llsquoAgravetica Aixiacute doncs en
aquest cas el dramaturg atenegraves va decantar-se per seguir la tradicioacute egravepica que feia morir
Egravedip a Tebes durant una guerra contra els seus veiumlns de la ciutat beogravecia dlsquoOrcogravemenos
(Ergiacute i els miacutenies o argonautes) i no al dem atenegraves de Colonos sense haver hagut de
patir cap exili doloroacutes
49
S Ant 162-210 50
S Ant 211-222 51
S Ant 692-706 52
S Ant 27 32 34 450 i 454 Al seu entendre laquola Justiacutecia que habita amb els deacuteus subterranis no ha
fixat entre els homes unes lleis com aquestaraquo (v 451-452) Segons Hesiacuteode (Op 256-262) quan els
humans insulten Dice (o Justiacutecia) amb els seus actes ella aconsegueix del seu pare Zeus deacuteu legislador i
exigent que els ho faci pagar 53
S Ant 450-470 Concretament en aquest passatge la protagonista utilitza el mot λόκηκα (costumslsquo
lleislsquo) per referir-se a les lleis divines (v 455) el garant de les quals eacutes el mateix Zeus 54
Hesiacuteode (Op 327-334) ja nlsquoenumera uns quants dlsquoentre els quals el de llsquohospitalitat Segons el poeta
si alguacute actua amb infagravemia amb un suplicant o amb un hoste Zeus slsquoirrita i li infligeix un cagravestig ben dur
com slsquoescau al seu acte comegraves injustament 55
Sobretot en els v 49-57 de la tragegravedia
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
20
22 En lrsquoEgravedip rei
LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de
Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va
agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser
classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb
una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva
representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data
hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la
pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de
Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56
Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles
temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu
antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera
que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que
conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la
seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que
tothom menys Iocasta acaba acceptant57
En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha
tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no
ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58
la seva integracioacute en la ciutat
representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat
Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a
Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble
premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i
llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu
per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes
56
CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57
Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei
que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De
fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents
dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58
En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes
aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i
castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues
famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del
Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
11
seus mals i no Zeus Xeacutenios (laquoApolmiddotlo ha estat Apolmiddotlo amics llsquoautor dlsquoaquestes males
sofrences mevesraquo)24
En efecte en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles llsquooracle que arriba
a les orelles de Laios segons el qual el seu fill cometragrave parricidi i incest es presenta com
un cagravestig infligit per la divinitat sense un motiu concret25
Pel que fa a la xeniacutea laquoen sentit ampliraquo podem considerar-la un costum molt difoacutes
entre els grecs una pragravectica de respecte infringible envers el visitant estranger que
podia arribar en un indret determinat en qualitat de suplicant ndashcom llsquoEgravedip de llsquoEgravedip a
Colonos com veurem meacutes endavant El ritu de la suacuteplica consistia a portar a la magrave
rames dlsquoolivera o de llorer lligats amb fils de llana i buscar la proteccioacute dlsquoun altar com
a indret sagrat completament inviolable A meacutes a meacutes tota suacuteplica formal anava sovint
acompanyada dlsquouns gestos simbogravelics determinats com ara agafar la magrave de la persona
suplicada o abraccedilar-li els genolls Si beacute no tots els qui suplicaven (privadament o
puacuteblica) eren estrangers arribats en terres forasteres26
la figura del suplicant (ἱθέηεο) i la
de llsquoestranger (μέλνο) apareixen molt lligades en la literatura grega
Pels camins i rutes mariacutetimes del moacuten grec la gent viatjava amunt i avall per buscar
beacutens tan diversos com la saviesa el plaer el guany llsquoajut diviacute o la glograveria27
Perograve tambeacute
hi havia el cas dels que podriacuteem anomenar laquoviatgers forccedilatsraquo atesos els nombrosos
desterrats ndashcom ara Egravedipndash que es veien obligats a abandonar casa seva i les seves
ciutats Trobant-se fora de les seves poacuteleis (πόιεηο) polislsquo dlsquoorigen els grecoparlants
es consideraven entre ells xeacutenoi (μέλνη) pel fet de ser forasters que compartien una
mateixa llengua i uns costums semblants (estranger poliacutetic) ara beacute els que no eren
grecoparlants eren anomenats a banda de xeacutenoi baacuterbaroi (βάξβαξνη) bagraverbarslsquo terme
format a partir dlsquoonomatopeies que sobretot en ressaltava les diferegravencies linguumliacutestiques
(estranger egravetnic)28
24
S OT 1329-1330 25
Segons Egravesquil i Euriacutepides aquest oracle tambeacute revelaria que llsquoengendrament dlsquoEgravedip comportaria tot un
seguit de terribles desgragravecies que ensorrarien el casal reial de Tebes 26
Creont essent rei de Tebes arriba a adoptar la postura del suplicant quan intenta evitar que Hegravemon el
seu fill se suiumlcidi (S Ant 1230) Egravedip com a rei de Tebes slsquoadona que els seus conciutadans slsquohan
presentat davant el seu casal com a suplicants perquegrave amb llsquoajuda dels deacuteus esvaeixi la pesta que assola
la ciutat (S OT 1-13 142-143) Iocasta explica que el criat reial que va sobreviure a llsquoassalt en quegrave va
morir Laios essent rei de Tebes en veure que Egravedip havia obtingut el govern de la ciutat va demanar-li
agafant-li les mans en actitud de suplicant que llsquoenvieacutes al camp ben lluny dels murs de Tebes (S OT
758-764) Iocasta porta la branca dels suplicants amb les seves garlandes de llana perquegrave Apolmiddotlo
deslliuri la ciutat de la impuresa (S OT 911-923) i el mateix Egravedip tambeacute esdeveacute un suplicant
(πξνζηξέςνκαη) davant el seu cunyat Creont perquegrave dlsquouna banda tributi els funerals deguts a la seva
esposa difunta i de llsquoaltra el desterri de la ciutat com a impur que eacutes (S OT 1446-1450) 27
IRIARTE (2007 203) 28
Per a aquest punt vegeu principalment SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En Sogravefocles llsquoesmentada reina
liacutedia Ogravemfale (S Tr 252) eacutes anomenada bagraverbara com a no grecoparlant en canvi essent tots tres frigis
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
12
De fet des de sempre llsquoespai del Mediterrani havia afavorit el contacte entre
famiacutelies ciutats i civilitzacions perograve amb la creacioacute del port dlsquoAtenes a llsquoegravepoca
clagravessica a la zona del Pireu la ciutat va esdevenir el major centre econogravemic i cultural
del moacuten conegut Com a resposta a aquest fet el govern atenegraves va emprendre mesures
fegraverries per controlar els nombrosos estrangers que hi arribaven dlsquoentre les quals cal
destacar sobretot la llei del 451 aC promulgada per Pegravericles segons la qual nomeacutes es
considerava ciutadagrave dlsquoAtenes el qui fos nascut de pare i mare atenesos i establia que per
tenir una descendegravencia legiacutetima quedava totalment prohibit el matrimoni legal amb
estrangers cosa que va accentuar les diferegravencies existents ja en llsquoegravepoca arcaica entre
llsquoestatus dels ciutadans i el dels estrangers que no podien ser propietaris de terres ni de
beacutens immobles ni tenir acceacutes a la justiacutecia Tanmateix selsquon continuaven celebrant
dlsquounions dlsquoaquesta mena (eacutes a dir amb estrangers) i conveacute senyalar que si en llsquoegravepoca
arcaica hi havia hagut una gran quantitat de matrimonis mixtos normalment entre un
home que restava en el seu lloc dlsquoorigen i una dona estrangera ndashpromoguts com a llaccedilos
dlsquounioacute entre famiacutelies nobles de ciutats diferents equivalents als creats per la institucioacute de
la xeniacuteandash la pragravectica matrimonial en llsquoegravepoca clagravessica entre un ciutadagrave i una estrangera
ndashsempre considerada com a talndash29
servia per fer meacutes estret el cercle dels autegraventics
ciutadans els homes atenesos
Amb el desenvolupament de la poacutelis el terme poliacutetes va passar a ser llsquooposat del de
xeacutenos i llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea dlsquoagravembit privat a partir del segle VI aC va
integrar-se progressivament en la institucioacute de la proxeniacutea dlsquoagravembit puacuteblic eacutes a dir
regulada per la mateixa poacutelis de manera que tal institucioacute en certa manera
representava llsquoevolucioacute de llsquoaltra adaptada als canvis poliacutetics del moment ategraves que
dlsquoacords privats entre les classes benestants encara nlsquohi havia30
De fet la proxeniacutea
(πξνμελία) va ser una nova forma dlsquohospitalitat que va sobrepassar el simple pacte
privat entre dos ciutadans nobles ategraves que va ategravenyer el grau de pacte poliacutetic entre una
ciutat i un estranger el proacutexenos (πξόμελνο) proxenlsquo designat per llsquoEkklesiacutea
(Ἐθθιεζία) Assemblealsquo El proxen era un ciutadagrave (sovint de classe benestant) que
(i per tant tampoc grecoparlants) Hesiacuteone mare de Teucre (S Aj 1289) i llsquoavi patern dels Atrides
Pegravelops (S Aj 1292) soacuten considerats bagraverbars perograve la filla de Tagravental Niacuteobe eacutes nomeacutes designada com a
estrangera (S Ant 824-825) 29
Perquegrave era una dona dlsquoorigen aristocragravetic que havent-se unit en matrimoni amb un ciutadagrave atenegraves no
tenia el dret de ciutadania com generalment tot estranger i com a dona no podia intervenir en la poliacutetica
ni votar perograve siacute que podia participar en la vida puacuteblica de la ciutat Nlsquoeacutes exemple llsquohetera estrangera
Aspagravesia de Milet segona esposa de Pegravericles que colmiddotlaborava en cercles intelmiddotlectuals i artiacutestics atenesos
(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005 589-560)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
13
generalment residia a la seva ciutat dlsquoorigen (grega o no) des dlsquoon seguint les
obligacions imposades pels decrets de proxeniacutea representava la ciutat estrangera que li
havia concedit tal tiacutetol i nlsquoacollia i protegia els qui en provenien dlsquoaltra banda era un
estranger amb privilegis honoriacutefics en la ciutat que li havia atorgat aquesta funcioacute com
ara arribar a esdevenir hoste especial de la seu del poder executiu dlsquoaquella ciutat estat
el Pritaneu i a partir del segle IV aC fins i tot podia tenir-hi terres i beacutens immobles
sense ser-ne ciutadagrave (ἔγθηεζηο)31
A banda perograve de la institucioacute de la proxeniacutea per a la integracioacute dels estrangers a
llsquoAtenes clagravessica hi havia tambeacute la metoikiacutea (κεηνηθία) que definia llsquoestatus dlsquoun
estranger resident el meacutetoikos (κέηνηθνο) meteclsquo aixiacute com nombrosos privilegis
orientats a afavorir la frequumlentacioacute de la ciutat dlsquoAtenes per part dlsquoestrangers i garantir
la seva seguretat i la dels seus beacutens com ara el de la isoteacuteleia (ἰζνηέιεηα) que definia la
condicioacute de llsquoisoteleacutes (ἰζνηειήο) i que consistia en la completa igualacioacute fiscal amb el
ciutadagrave32
Dlsquouna banda la institucioacute de la metoikiacutea regulava les relacions dlsquouna polis
amb aquell estranger que a diferegravencia de llsquoestranger de pas privat de drets i amb el
proxen ndashen cas que nlsquohi hagueacutes de la seva poblacioacutendash com a uacutenic recurs despreacutes de
passar un mes sencer en la polis que llsquohavia acollit decidia establir-hi el seu domicili
habitual i havent esdevingut metec pagava una taxa de caragravecter personal i obtenia una
segraverie de drets civils perograve no poliacutetics fos quin fos el seu origen cultural o econogravemic33
De llsquoaltra la isoteacuteleia era un privilegi heretable de pares a fills com el de proxen que
les polis podien concedir a llsquoestranger resident el metec sovint comerciant i que
llsquoigualava fiscalment al ciutadagrave que estava exempt de les taxes dlsquoimportacioacute i
exportacioacute de mercaderies Aixiacute i tot el privilegi meacutes gran que una polis grega com
Atenes podia atorgar a un estranger era concedir-li la ciutadania eacutes a dir naturalitzar-lo
com a ciutadagrave pels serveis prestats a la ciutat a traveacutes dlsquouna votacioacute especial de
llsquoAssemblea
31
IRIARTE (2007 205-206) La figura del proxen era dlsquoalguna manera semblant a la dels actuals
ambaixador i cogravensol perograve amb la diferegravencia que el proxen defensava des del seu lloc residegravencia els
interessos dlsquouna ciutat que no era la seva (BASLEZ 2008 373) El conegut general atenegraves Alcibiacuteades era
proxen dels ciutadans espartans a Atenes (IRIARTE 2007 205) 32
Per a aquesta quumlestioacute vegeu llsquointeressant article de GINESTIacute ROSELL (2013) Llsquoespecialista hi repassa
detalladament els diferents graus dlsquointegracioacute dels estrangers en la polis a partir de la informacioacute aportada
per les inscripcions funeragraveries ateneses 33
Els metecs eren homes lliures domiciliats a llsquoAgravetica que es dedicaven al comerccedil i a la induacutestria
artesana encara que tambeacute nlsquohi havia que tenien professions liberals No tenien perograve el dret de
ciutadania aixiacute com tampoc els seus fills almenys fins a la tercera generacioacute de residegravencia en la mateixa
polis Molts dels intelmiddotlectuals meacutes notables dlsquoAtenes eren metecs com ara llsquoorador Liacutesias fill dlsquoun
metec vingut de Siracusa a Siciacutelia o el filogravesof Aristogravetil oriuumlnd dlsquoEstagira a la peniacutensula Calciacutedica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
14
Pel que fa a les set tragegravedies conservades de Sogravefocles que reflecteixen algunes de les
inquietuds politicosocials de llsquoAtenes clagravessica eacutes important subratllar que tant en les del
cicle troiagrave com en la del cicle dlsquoHegraveracles tot i que secundagraveriament apareix
exemplificada la institucioacute de la xeniacutea restringida (dlsquoegravepoca arcaica principalment)
entesa com a acords privats entre membres de famiacutelies aristocragravetiques (gregues o no)
per a llsquoacollida reciacuteproca en cas de necessitat meacutes progravepia dlsquouna realitat prejuriacutedica ndasha la
qual tanmateix ni llsquoautor ni la seva obra no pertanyen En canvi en les del cicle tebagrave
dlsquouna banda queda particularment testimoniada la institucioacute de la xeniacutea laquouniversalraquo i
de llsquoaltra es fan visibles certs procediments juridicopoliacutetics per a llsquoacollida i la
integracioacute dels estrangers meacutes propers a llsquoegravepoca clagravessica la de Sogravefocles com ara la
metoikiacutea encara que es tracti dlsquounes tragegravedies que desenvolupen un mite ndashel dlsquoEgravedip i la
seva descendegravenciandash que es remunta fins al temps dlsquoHomer En efecte doncs en aquest
cas llsquoautor es va voler servir del mite per tal de tractar quumlestions dlsquoactualitat com ara la
de la condicioacute de llsquoestranger
13 Estat de la quumlestioacute
Nombroses soacuten les edicions i les traduccions que slsquohan fet de les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles des de principis del segle XX aixiacute com de tota llsquoobra completa tant la
conservada com la que nomeacutes ens ha arribat fragmentagraveriament Llsquoedicioacute i traduccioacute que
nosaltres seguim en aquest estudi eacutes la que va fer-ne Carles Riba (1893-1959) per a la
Fundacioacute Bernat Metge publicada a Barcelona entre els anys 1951 i 196434
Com eacutes
logravegic doncs tambeacute soacuten abundants els comentaris i els estudis del teatre de Sogravefocles
dlsquoaquests darrers en citem els meacutes significatius (ordenats per ordre de publicacioacute)
REINHARDT (2010)35
SEGAL (1981) i ORMAND (2012) sobre llsquoobra completa i
BLUNDELL (1993) VIDAL-NAQUET (2002) WILSON (2004) i MARKANTONATOS (2007)
sobre la tragegravedia de llsquoEgravedip a Colonos concretament la temagravetica principal de la qual eacutes
34
Vegeu llsquoapartat 4 Carles Riba va traduir-les totes set en prosa acompanyades dlsquoestudis preliminars i
notes aclaridores a peu de pagravegina en un total de quatre volums bilinguumles (greccatalagrave) que formen part de
la colmiddotleccioacute laquoEscriptors Grecsraquo de la Fundacioacute Bernat Metge Per la seva importagravencia les tres tragegravedies
del cicle tebagrave van ser aplegades en un sol volum que nomeacutes en conteacute la traduccioacute catalana publicat el
2009 entre llsquoEditorial Alpha i Edicions 62 Hi ha dlsquoaltres traduccions al catalagrave posteriors de les tragegravedies
de Sogravefocles perograve ens hem estimat meacutes fer uacutes de les de Riba perquegrave eacutes llsquouacutenic que va traduir-les i editar-les
totes set 35
El treball de Karl Reinhardt va veure la llum per primera vegada el 1933 Llsquoedicioacute que citem aquiacute
perograve eacutes la que en conteacute la traduccioacute al castellagrave publicada per llsquoEditorial Gredos (vegeu llsquoapartat 4)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
15
llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger en terra forastera Quant al tractament del mite
dlsquoEgravedip en les tragegravedies sofoclianes cal fer esment dels estudis de RUIPEacuteREZ (2006) i de
GARCIacuteA GUAL (2012)
Pel que fa a llsquoestudi de la condicioacute de llsquoestranger en llsquoantiga Gregravecia conveacute
anomenar dlsquouna banda els articles de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) i dlsquoIRIARTE (2007)
per a una visioacute general perograve exhaustiva sobre la figura de llsquoestranger i llsquoextens estudi
de BASLEZ (2008) sobre el moacuten de llsquoestrangeria des dlsquoegravepoca arcaica fins a egravepoca
helmiddotleniacutestica i de llsquoaltra les aproximacions dlsquoestudiosos a la xeniacutea grega (i els diversos
aspectes que slsquohi relacionen) en el mite sobretot a traveacutes de la tragegravedia dlsquoentre les
quals cal destacar les de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 2007a i 2007b) ndashper a llsquoOdissea la
Iliacuteada i el mite dlsquoEgravedip respectivamentndash les dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007 i 2008) ndashper a les
euripidees Hegravecabe i Ifigenia entre els taures respectivamentndash la de TZANETOU (2012)
ndashper a les laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquondash36
els diferents articles recents
dlsquoespecialistes que tracten sobre la progressiva institucionalitzacioacute de les relacions entre
les polis gregues i els estrangers nouvinguts a partir de llsquoestudi de les fonts no nomeacutes
literagraveries sinoacute tambeacute epigragravefiques inclosos dins SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN
(2013) i la de VOELKE (2014) ndashper a la Medea euripidea
14 Interegraves i objectius de lrsquoestudi
Encara que les tragegravedies tebanes de Sogravefocles (sobretot llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip rei) siguin
algunes de les peces teatrals de llsquoantiga Gregravecia meacutes estudiades la temagravetica que ens
ocupa en aquest estudi no ha estat gaire tractada per part dels estudiosos en llsquoanagravelisi del
sentit uacuteltim del teatre sofocliagrave Eacutes per aquesta raoacute que considerem que llsquoaproximacioacute
que presentem pot ser molt interessant des del punt de vista de llsquoestrangeria i el contacte
entre poblacions al segle V aC com a quumlestions socials culturals religioses poliacutetiques i
juriacutediques que apareixen reflectides en la literatura grega dlsquoaquella mateixa egravepoca
Amb llsquoestudi conjunt de les tres tragegravedies del cicle tebagrave de Sogravefocles com a
testimonis indirectes de certs factors socials podem adonar-nos de com dlsquoimportants
eren la ciutat dlsquoAtenes la democragravecia i la religiositat per al nostre autor De fet Tebes
contraposada a llsquoacollidora i piadosa Atenes de Sogravefocles apareix a grans trets
36
Denominacioacute emprada per la mateixa especialista i utilitzada per nosaltres mateixos en llsquoapartat 23
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
16
representada negativament perograve tant si llsquoaccioacute transcorre a la beogravecia Tebes (com en
llsquoAntiacutegona i en llsquoEgravedip rei) com a llsquoagravetica Atenes (com en llsquoEgravedip a Colonos) les lleis
dlsquoambdoacutes indrets recorden les de la democragravecia atenesa no sempre plaents a Sogravefocles
ategraves que tot i que era un demogravecrata convenccedilut certament no nlsquoera un de radical com
Pegravericles37
Tanmateix pel que sembla tant els ciutadans tebans com els atenesos soacuten
conscients de llsquohospitalitat que sancionada per la mateixa divinitat han de procurar als
estrangers com Egravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute indefugible protagonista
dlsquoun dels mites meacutes antics i coneguts que llsquoautor va voler reelaborar reinterpretar i fins
i tot dlsquoalguna manera traslladar a la Gregravecia del seu temps Tots aquests punts
relacionats meacutes o menys directament amb llsquoestrangeria soacuten els que pretenem demostrar
en aquesta nova aportacioacute al camp de la interpretacioacute del gegravenere tragravegic a llsquoAtenes
clagravessica
15 Agraiumlments
Expressem aquiacute el nostre agraiumlment a la Dra Marta Oller Guzmaacuten professora i
investigadora de llsquoAgraverea de Filologia Grega del Departament de Ciegravencies de llsquoAntiguitat
i de llsquoEdat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona per haver acceptat de dirigir aquest Treball de Fi de Grau i per la seva ajuda
en tot moment durant el proceacutes de realitzar-lo tant pel que fa a la cerca i la tria de la
bibliografia meacutes adequada per elaborar-lo com als comentaris fets i les esmenes
pertinents
Tambeacute volem donar les gragravecies als nostres pares pel seu suport incondicional no
nomeacutes en el moment de portar a terme aquest projecte dlsquoinvestigacioacute sinoacute tambeacute durant
tot el periacuteode de quatre anys que han durat els nostres estudis superiors universitaris (el
Grau dlsquoEstudis de Catalagrave i de Clagravessiques)
37
Per a llsquoactivitat ciacutevica de Sogravefocles vegeu CASTELLANOS I VILA (2012b 7-11)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
17
2 Lrsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21 En lrsquoAntiacutegona
Per ordre dlsquoantiguitat podem afirmar que llsquoAntiacutegona (Ἀληηγόλε) eacutes la tercera tragegravedia
meacutes antiga de Sogravefocles que conservem ategraves que molt probablement va ser
representada el 441 aC i doncs escrita un o dos anys abans Gragravecies al gran egravexit que va
tenir Sogravefocles va ser nomenat estrateg al costat de Pegravericles en les guerres de Samos38
encara que en la tragegravedia no hi aparegui cap mena de glorificacioacute de la ciutat dlsquoAtenes
com en llsquoEgravedip a Colonos De fet en llsquoAntiacutegona el factor sociojuriacutedic de llsquoestrangeria no
slsquohi esmenta perograve eacutes interessant fer-hi una aproximacioacute per entendre les tragegravedies
tebanes en el seu conjunt
Temagraveticament eacutes la darrera de les tragegravedies tebanes perograve cronologravegicament eacutes la
primera del cicle tebagrave que va compondre Sogravefocles per donar un final del tot original a la
desventurada nissaga dels Labdagravecides39
I a diferegravencia de les altres dues no nomeacutes teacute
un uacutenic protagonista Egravedip que domina tota llsquoaccioacute sinoacute dos que soacuten Antiacutegona en la
primera part (fins al v 943) i Creont en la segona part (fins al final de la peccedila)40
En
efecte la tragegravedia presenta el conflicte que sorgeix entre Creont rei de Tebes i la seva
neboda materna Antiacutegona per si Polinices ha de ser o no enterrat Creont considerant-
lo un traiumldor de la pagravetria41
decreta que resti insepult Antiacutegona en canvi atenta a deures
superiors de caragravecter diviacute decideix contravenir llsquoordre perquegrave aixiacute llsquoagravenima del seu
germagrave pugui entrar a llsquoHades i trobar el repograves etern Nomeacutes eacutes advertida de les possibles
consequumlegravencies dels seus actes42
per part de la seva germana Ismene que al seu costat
38
LESKY (1969 299-300) i CASTELLANOS I VILA (2012a 9) 39
Sembla que Sogravefocles aixiacute com Egravesquil i Euriacutepides en tractar el tema dels fills dlsquoEgravedip ignorava la
llegenda beogravecia explicada en el poema egravepic dlsquoegravepoca arcaica avui perdut intitulat Epiacutegons que donava un
fill Tersandre a Polinices i un altre Laodamant a Etegraveocles Ara beacute eacutes innegable que la tragegravedia dels Set
contra Tebes dlsquoEgravesquil del 467 aC va influenciar Sogravefocles a llsquohora dlsquoescriure llsquoAntiacutegona sobretot pel
que fa a la lluita fratricida a mort entre Polinices i Etegraveocles (vegeu llsquoapartat 11) 40
Els especialistes acostumen a colmiddotlocar llsquoAntiacutegona (AntiacutegonaCreont) al costat de llsquoAiant
(AiantTeucre) i les Traquiacutenies (DeianiraHegraveracles) atesa llsquoestructura diacuteptica que presenta 41
A causa del seu atac deslleial a Tebes parcialment justificable perquegrave el seu germagrave Eteogravecles no havia
volgut cedir-li el poder quan li pertocava al cap dlsquoun any i llsquohavia expulsat de la ciutat Polinices havia
pogut portar a terme llsquoassalt gragravecies a llsquoajuda de sis aliats guerrers povinents dlsquoArgos ciutat en la qual
slsquohavia casat amb Argia la filla del rei Adrast 42
En efecte Creont imposa un cagravestig exemplar per als infractors del dret puacuteblic lapidacioacute puacuteblica a
llsquoacrogravepolis (S Ant 21-38) i no fora de la ciutat com era costum per evitar llsquoespecial impuresa que
comportava (vegeu Hdt IX 5) Tanmateix a llsquohora dlsquoimposar efectivament el cagravestig Creont oblida (o
canvia potser per temor del cagravestig diviacute) el decret i fa recloure Antiacutegona la culpable en un sepulcre
perquegrave mori dlsquoinanicioacute (S Ant 773-776)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
18
representa la noia atenesa normal i tiacutemida la feblesa conscient de la qual no la porta en
cap moment a condemnar moralment Antiacutegona43
Finalment la piadosa desobediegravencia
de la protagonista ndashdisposada a acceptar el seu destiacute amb fermesa per donar una lliccediloacute
poliacutetica de justiacutecia al poble tebagravendash porta per a ella la mort i per a Creont tot i haver estat
avisat per llsquoendeviacute cec Tiregravesias44
el desastre en els qui meacutes estima (el seu fill Hegravemon
promegraves dlsquoAntiacutegona i la seva esposa la reina Euriacutedice) i la seva progravepia destruccioacute cosa
que fa que el corifeu clogui la peccedila teatral afirmant melodramagraveticament com a
sentegravencia final que laquocal no eacutesser impiu amb els deacuteus perquegrave els grans mots dels inflats
per llsquoorgull pels grans cops amb quegrave els paguen ensenyen amb la vellesa a tenir
senyraquo45
Els criacutetics han considerat que aquesta tragegravedia representa la lluita entre les lleis
naturals instaurades pels deacuteus no escrites perograve vagravelides des de sempre representades
per Antiacutegona i les lleis humanes dictades per un home Creont que respon a uns
impulsos provocats per un fet concret per una situacioacute determinada46
per la qual cosa el
mot llei (λόκνο) apareix setanta-quatre vegades De fet slsquoha volgut veure sense cap
mena de base real un retrat de Pegravericles en el personatge de Creont de llsquoAntiacutegona47
I eacutes
que Sogravefocles tenia una idea molt clara del que era per ell la polis (o ciutat estat) tal com
queda perfectament expressat en tot llsquoAntiacutegona una comunitat de ciutadans i no pas un
territori propietat dlsquoun home sol fet que ja implica necessagraveriament un regravegim democragravetic
i doncs llsquoobligacioacute de tots els ciutadans de participar en el funcionament dlsquouna ciutat
que ha de tenir una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis
divines que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat i menys per les lleis
injustes que emanen del caprici dlsquoun sol home com slsquoesdeveacute en el cas de Creont que
cau en la hybris (ὕβξηο) desmesuralsquo48
que el porta a llsquoatecirc (ἄηε) ruiumlnalsquo Tanmateix
per aquest personatge el seu edicte eacutes una llei justa que no pot ser desobeiumlda per ninguacute
43
El seu caragravecter eacutes el que el puacuteblic atenegraves possiblement considerava que li esqueia per natura Es tracta a
meacutes a meacutes dlsquoun personatge el dlsquoIsmene que eacutes molt semblant al de Crisogravestemis que en llsquoElectra
mostrant-se prudent refusa participar en el crim tramat pels seus germans Electra i Orestes En efecte
aconsellats pel deacuteu Apolmiddotlo pretenen assassinar la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist per
haver donat mort a Agamegravemnon el seu pare en arribar de la Guerra de Troia a Micenes Ara beacute
llsquoelement meacutes important que diferencia el personatge dlsquoAntiacutegona del dlsquoElectra eacutes el que fa mourelsquols ategraves
que mentre que en llsquoAntiacutegona el que mou llsquoheroiumlna eacutes llsquoamor en llsquoElectra el motor de llsquoaccioacute soacuten
clarament llsquoodi i el desig de venjanccedila 44
S Ant 988-1090 45
S Ant 1349-1353 46
CASTELLANOS I VILA (2012b 18) 47
Fins i tot tambeacute en el dlsquoEgravedip de llsquoEgravedip rei (CASTELLANOS I VILA 2012a 10) 48
Provocada a causa del fet de considerar-se orgullosament superior als deacuteus
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
19
i en el moment dlsquoexposar-la davant el poble de Tebes49
al puacuteblic atenegraves que
presenciava llsquoescena des de la graderia per la seva nocioacute de llei com a regla riacutegidament
imposada i justament obeiumlda segurament li devia fer llsquoefecte almenys llavors que
Creont parlava com cal i gairebeacute democragraveticament ategraves que el cor format per uns
ancians antics consellers dlsquoEgravedip en representacioacute dels ciutadans de Tebes sembla
prestar-li el seu suport incondicional primerament50
Perograve Antiacutegona ndasha qui el poble de
Tebes tal com explica Hegravemon a Creont acaba fent costat51
com probablement tambeacute el
puacuteblic atenegraves que gaudia de la tragegravediandash com que en tot moment tracta la interdiccioacute
de Creont com una mera laquoproclamacioacuteraquo52
precisa quines soacuten per ella les veritables lleis
perquegrave al seu entendre ndashi al de Sogravefoclesndash cap deure ciacutevic ni cap precepte poliacutetic per beacute
que asseguri llsquoordre de la polis no poden prevaler per sobre de les lleis no escrites
immutables i eternes dels deacuteus53
com ara la que constituiumla llsquoamor familiar que obligava
els vius a tributar honres fuacutenebres als seus i a enterrar-los degudament
Cal remarcar que llsquohospitalitat era com llsquoanterior comentat suara un altre dels
deures ancestrals imposats pels deacuteus54
si beacute en aquesta tragegravedia no selsquon parla ategraves que
representa que el pare dlsquoAntiacutegona el viatger Egravedip sempre amb la condicioacute dlsquoestranger
ja ha cessat la seva vida en territori atenegraves despreacutes de ser expulsat de Tebes Ara beacute pel
que es despregraven dels diagravelegs entre els personatges de llsquoAntiacutegona55
quan escrivia aquesta
tragegravedia Sogravefocles encara no pensava que un dia en llsquoEgravedip a Colonos faria acollir el seu
Egravedip pels deacuteus en una mort misteriosa voltada dlsquohonor sagrat a llsquoAgravetica Aixiacute doncs en
aquest cas el dramaturg atenegraves va decantar-se per seguir la tradicioacute egravepica que feia morir
Egravedip a Tebes durant una guerra contra els seus veiumlns de la ciutat beogravecia dlsquoOrcogravemenos
(Ergiacute i els miacutenies o argonautes) i no al dem atenegraves de Colonos sense haver hagut de
patir cap exili doloroacutes
49
S Ant 162-210 50
S Ant 211-222 51
S Ant 692-706 52
S Ant 27 32 34 450 i 454 Al seu entendre laquola Justiacutecia que habita amb els deacuteus subterranis no ha
fixat entre els homes unes lleis com aquestaraquo (v 451-452) Segons Hesiacuteode (Op 256-262) quan els
humans insulten Dice (o Justiacutecia) amb els seus actes ella aconsegueix del seu pare Zeus deacuteu legislador i
exigent que els ho faci pagar 53
S Ant 450-470 Concretament en aquest passatge la protagonista utilitza el mot λόκηκα (costumslsquo
lleislsquo) per referir-se a les lleis divines (v 455) el garant de les quals eacutes el mateix Zeus 54
Hesiacuteode (Op 327-334) ja nlsquoenumera uns quants dlsquoentre els quals el de llsquohospitalitat Segons el poeta
si alguacute actua amb infagravemia amb un suplicant o amb un hoste Zeus slsquoirrita i li infligeix un cagravestig ben dur
com slsquoescau al seu acte comegraves injustament 55
Sobretot en els v 49-57 de la tragegravedia
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
20
22 En lrsquoEgravedip rei
LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de
Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va
agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser
classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb
una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva
representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data
hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la
pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de
Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56
Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles
temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu
antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera
que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que
conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la
seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que
tothom menys Iocasta acaba acceptant57
En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha
tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no
ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58
la seva integracioacute en la ciutat
representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat
Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a
Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble
premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i
llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu
per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes
56
CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57
Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei
que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De
fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents
dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58
En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes
aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i
castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues
famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del
Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
12
De fet des de sempre llsquoespai del Mediterrani havia afavorit el contacte entre
famiacutelies ciutats i civilitzacions perograve amb la creacioacute del port dlsquoAtenes a llsquoegravepoca
clagravessica a la zona del Pireu la ciutat va esdevenir el major centre econogravemic i cultural
del moacuten conegut Com a resposta a aquest fet el govern atenegraves va emprendre mesures
fegraverries per controlar els nombrosos estrangers que hi arribaven dlsquoentre les quals cal
destacar sobretot la llei del 451 aC promulgada per Pegravericles segons la qual nomeacutes es
considerava ciutadagrave dlsquoAtenes el qui fos nascut de pare i mare atenesos i establia que per
tenir una descendegravencia legiacutetima quedava totalment prohibit el matrimoni legal amb
estrangers cosa que va accentuar les diferegravencies existents ja en llsquoegravepoca arcaica entre
llsquoestatus dels ciutadans i el dels estrangers que no podien ser propietaris de terres ni de
beacutens immobles ni tenir acceacutes a la justiacutecia Tanmateix selsquon continuaven celebrant
dlsquounions dlsquoaquesta mena (eacutes a dir amb estrangers) i conveacute senyalar que si en llsquoegravepoca
arcaica hi havia hagut una gran quantitat de matrimonis mixtos normalment entre un
home que restava en el seu lloc dlsquoorigen i una dona estrangera ndashpromoguts com a llaccedilos
dlsquounioacute entre famiacutelies nobles de ciutats diferents equivalents als creats per la institucioacute de
la xeniacuteandash la pragravectica matrimonial en llsquoegravepoca clagravessica entre un ciutadagrave i una estrangera
ndashsempre considerada com a talndash29
servia per fer meacutes estret el cercle dels autegraventics
ciutadans els homes atenesos
Amb el desenvolupament de la poacutelis el terme poliacutetes va passar a ser llsquooposat del de
xeacutenos i llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea dlsquoagravembit privat a partir del segle VI aC va
integrar-se progressivament en la institucioacute de la proxeniacutea dlsquoagravembit puacuteblic eacutes a dir
regulada per la mateixa poacutelis de manera que tal institucioacute en certa manera
representava llsquoevolucioacute de llsquoaltra adaptada als canvis poliacutetics del moment ategraves que
dlsquoacords privats entre les classes benestants encara nlsquohi havia30
De fet la proxeniacutea
(πξνμελία) va ser una nova forma dlsquohospitalitat que va sobrepassar el simple pacte
privat entre dos ciutadans nobles ategraves que va ategravenyer el grau de pacte poliacutetic entre una
ciutat i un estranger el proacutexenos (πξόμελνο) proxenlsquo designat per llsquoEkklesiacutea
(Ἐθθιεζία) Assemblealsquo El proxen era un ciutadagrave (sovint de classe benestant) que
(i per tant tampoc grecoparlants) Hesiacuteone mare de Teucre (S Aj 1289) i llsquoavi patern dels Atrides
Pegravelops (S Aj 1292) soacuten considerats bagraverbars perograve la filla de Tagravental Niacuteobe eacutes nomeacutes designada com a
estrangera (S Ant 824-825) 29
Perquegrave era una dona dlsquoorigen aristocragravetic que havent-se unit en matrimoni amb un ciutadagrave atenegraves no
tenia el dret de ciutadania com generalment tot estranger i com a dona no podia intervenir en la poliacutetica
ni votar perograve siacute que podia participar en la vida puacuteblica de la ciutat Nlsquoeacutes exemple llsquohetera estrangera
Aspagravesia de Milet segona esposa de Pegravericles que colmiddotlaborava en cercles intelmiddotlectuals i artiacutestics atenesos
(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30
SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005 589-560)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
13
generalment residia a la seva ciutat dlsquoorigen (grega o no) des dlsquoon seguint les
obligacions imposades pels decrets de proxeniacutea representava la ciutat estrangera que li
havia concedit tal tiacutetol i nlsquoacollia i protegia els qui en provenien dlsquoaltra banda era un
estranger amb privilegis honoriacutefics en la ciutat que li havia atorgat aquesta funcioacute com
ara arribar a esdevenir hoste especial de la seu del poder executiu dlsquoaquella ciutat estat
el Pritaneu i a partir del segle IV aC fins i tot podia tenir-hi terres i beacutens immobles
sense ser-ne ciutadagrave (ἔγθηεζηο)31
A banda perograve de la institucioacute de la proxeniacutea per a la integracioacute dels estrangers a
llsquoAtenes clagravessica hi havia tambeacute la metoikiacutea (κεηνηθία) que definia llsquoestatus dlsquoun
estranger resident el meacutetoikos (κέηνηθνο) meteclsquo aixiacute com nombrosos privilegis
orientats a afavorir la frequumlentacioacute de la ciutat dlsquoAtenes per part dlsquoestrangers i garantir
la seva seguretat i la dels seus beacutens com ara el de la isoteacuteleia (ἰζνηέιεηα) que definia la
condicioacute de llsquoisoteleacutes (ἰζνηειήο) i que consistia en la completa igualacioacute fiscal amb el
ciutadagrave32
Dlsquouna banda la institucioacute de la metoikiacutea regulava les relacions dlsquouna polis
amb aquell estranger que a diferegravencia de llsquoestranger de pas privat de drets i amb el
proxen ndashen cas que nlsquohi hagueacutes de la seva poblacioacutendash com a uacutenic recurs despreacutes de
passar un mes sencer en la polis que llsquohavia acollit decidia establir-hi el seu domicili
habitual i havent esdevingut metec pagava una taxa de caragravecter personal i obtenia una
segraverie de drets civils perograve no poliacutetics fos quin fos el seu origen cultural o econogravemic33
De llsquoaltra la isoteacuteleia era un privilegi heretable de pares a fills com el de proxen que
les polis podien concedir a llsquoestranger resident el metec sovint comerciant i que
llsquoigualava fiscalment al ciutadagrave que estava exempt de les taxes dlsquoimportacioacute i
exportacioacute de mercaderies Aixiacute i tot el privilegi meacutes gran que una polis grega com
Atenes podia atorgar a un estranger era concedir-li la ciutadania eacutes a dir naturalitzar-lo
com a ciutadagrave pels serveis prestats a la ciutat a traveacutes dlsquouna votacioacute especial de
llsquoAssemblea
31
IRIARTE (2007 205-206) La figura del proxen era dlsquoalguna manera semblant a la dels actuals
ambaixador i cogravensol perograve amb la diferegravencia que el proxen defensava des del seu lloc residegravencia els
interessos dlsquouna ciutat que no era la seva (BASLEZ 2008 373) El conegut general atenegraves Alcibiacuteades era
proxen dels ciutadans espartans a Atenes (IRIARTE 2007 205) 32
Per a aquesta quumlestioacute vegeu llsquointeressant article de GINESTIacute ROSELL (2013) Llsquoespecialista hi repassa
detalladament els diferents graus dlsquointegracioacute dels estrangers en la polis a partir de la informacioacute aportada
per les inscripcions funeragraveries ateneses 33
Els metecs eren homes lliures domiciliats a llsquoAgravetica que es dedicaven al comerccedil i a la induacutestria
artesana encara que tambeacute nlsquohi havia que tenien professions liberals No tenien perograve el dret de
ciutadania aixiacute com tampoc els seus fills almenys fins a la tercera generacioacute de residegravencia en la mateixa
polis Molts dels intelmiddotlectuals meacutes notables dlsquoAtenes eren metecs com ara llsquoorador Liacutesias fill dlsquoun
metec vingut de Siracusa a Siciacutelia o el filogravesof Aristogravetil oriuumlnd dlsquoEstagira a la peniacutensula Calciacutedica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
14
Pel que fa a les set tragegravedies conservades de Sogravefocles que reflecteixen algunes de les
inquietuds politicosocials de llsquoAtenes clagravessica eacutes important subratllar que tant en les del
cicle troiagrave com en la del cicle dlsquoHegraveracles tot i que secundagraveriament apareix
exemplificada la institucioacute de la xeniacutea restringida (dlsquoegravepoca arcaica principalment)
entesa com a acords privats entre membres de famiacutelies aristocragravetiques (gregues o no)
per a llsquoacollida reciacuteproca en cas de necessitat meacutes progravepia dlsquouna realitat prejuriacutedica ndasha la
qual tanmateix ni llsquoautor ni la seva obra no pertanyen En canvi en les del cicle tebagrave
dlsquouna banda queda particularment testimoniada la institucioacute de la xeniacutea laquouniversalraquo i
de llsquoaltra es fan visibles certs procediments juridicopoliacutetics per a llsquoacollida i la
integracioacute dels estrangers meacutes propers a llsquoegravepoca clagravessica la de Sogravefocles com ara la
metoikiacutea encara que es tracti dlsquounes tragegravedies que desenvolupen un mite ndashel dlsquoEgravedip i la
seva descendegravenciandash que es remunta fins al temps dlsquoHomer En efecte doncs en aquest
cas llsquoautor es va voler servir del mite per tal de tractar quumlestions dlsquoactualitat com ara la
de la condicioacute de llsquoestranger
13 Estat de la quumlestioacute
Nombroses soacuten les edicions i les traduccions que slsquohan fet de les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles des de principis del segle XX aixiacute com de tota llsquoobra completa tant la
conservada com la que nomeacutes ens ha arribat fragmentagraveriament Llsquoedicioacute i traduccioacute que
nosaltres seguim en aquest estudi eacutes la que va fer-ne Carles Riba (1893-1959) per a la
Fundacioacute Bernat Metge publicada a Barcelona entre els anys 1951 i 196434
Com eacutes
logravegic doncs tambeacute soacuten abundants els comentaris i els estudis del teatre de Sogravefocles
dlsquoaquests darrers en citem els meacutes significatius (ordenats per ordre de publicacioacute)
REINHARDT (2010)35
SEGAL (1981) i ORMAND (2012) sobre llsquoobra completa i
BLUNDELL (1993) VIDAL-NAQUET (2002) WILSON (2004) i MARKANTONATOS (2007)
sobre la tragegravedia de llsquoEgravedip a Colonos concretament la temagravetica principal de la qual eacutes
34
Vegeu llsquoapartat 4 Carles Riba va traduir-les totes set en prosa acompanyades dlsquoestudis preliminars i
notes aclaridores a peu de pagravegina en un total de quatre volums bilinguumles (greccatalagrave) que formen part de
la colmiddotleccioacute laquoEscriptors Grecsraquo de la Fundacioacute Bernat Metge Per la seva importagravencia les tres tragegravedies
del cicle tebagrave van ser aplegades en un sol volum que nomeacutes en conteacute la traduccioacute catalana publicat el
2009 entre llsquoEditorial Alpha i Edicions 62 Hi ha dlsquoaltres traduccions al catalagrave posteriors de les tragegravedies
de Sogravefocles perograve ens hem estimat meacutes fer uacutes de les de Riba perquegrave eacutes llsquouacutenic que va traduir-les i editar-les
totes set 35
El treball de Karl Reinhardt va veure la llum per primera vegada el 1933 Llsquoedicioacute que citem aquiacute
perograve eacutes la que en conteacute la traduccioacute al castellagrave publicada per llsquoEditorial Gredos (vegeu llsquoapartat 4)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
15
llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger en terra forastera Quant al tractament del mite
dlsquoEgravedip en les tragegravedies sofoclianes cal fer esment dels estudis de RUIPEacuteREZ (2006) i de
GARCIacuteA GUAL (2012)
Pel que fa a llsquoestudi de la condicioacute de llsquoestranger en llsquoantiga Gregravecia conveacute
anomenar dlsquouna banda els articles de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) i dlsquoIRIARTE (2007)
per a una visioacute general perograve exhaustiva sobre la figura de llsquoestranger i llsquoextens estudi
de BASLEZ (2008) sobre el moacuten de llsquoestrangeria des dlsquoegravepoca arcaica fins a egravepoca
helmiddotleniacutestica i de llsquoaltra les aproximacions dlsquoestudiosos a la xeniacutea grega (i els diversos
aspectes que slsquohi relacionen) en el mite sobretot a traveacutes de la tragegravedia dlsquoentre les
quals cal destacar les de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 2007a i 2007b) ndashper a llsquoOdissea la
Iliacuteada i el mite dlsquoEgravedip respectivamentndash les dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007 i 2008) ndashper a les
euripidees Hegravecabe i Ifigenia entre els taures respectivamentndash la de TZANETOU (2012)
ndashper a les laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquondash36
els diferents articles recents
dlsquoespecialistes que tracten sobre la progressiva institucionalitzacioacute de les relacions entre
les polis gregues i els estrangers nouvinguts a partir de llsquoestudi de les fonts no nomeacutes
literagraveries sinoacute tambeacute epigragravefiques inclosos dins SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN
(2013) i la de VOELKE (2014) ndashper a la Medea euripidea
14 Interegraves i objectius de lrsquoestudi
Encara que les tragegravedies tebanes de Sogravefocles (sobretot llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip rei) siguin
algunes de les peces teatrals de llsquoantiga Gregravecia meacutes estudiades la temagravetica que ens
ocupa en aquest estudi no ha estat gaire tractada per part dels estudiosos en llsquoanagravelisi del
sentit uacuteltim del teatre sofocliagrave Eacutes per aquesta raoacute que considerem que llsquoaproximacioacute
que presentem pot ser molt interessant des del punt de vista de llsquoestrangeria i el contacte
entre poblacions al segle V aC com a quumlestions socials culturals religioses poliacutetiques i
juriacutediques que apareixen reflectides en la literatura grega dlsquoaquella mateixa egravepoca
Amb llsquoestudi conjunt de les tres tragegravedies del cicle tebagrave de Sogravefocles com a
testimonis indirectes de certs factors socials podem adonar-nos de com dlsquoimportants
eren la ciutat dlsquoAtenes la democragravecia i la religiositat per al nostre autor De fet Tebes
contraposada a llsquoacollidora i piadosa Atenes de Sogravefocles apareix a grans trets
36
Denominacioacute emprada per la mateixa especialista i utilitzada per nosaltres mateixos en llsquoapartat 23
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
16
representada negativament perograve tant si llsquoaccioacute transcorre a la beogravecia Tebes (com en
llsquoAntiacutegona i en llsquoEgravedip rei) com a llsquoagravetica Atenes (com en llsquoEgravedip a Colonos) les lleis
dlsquoambdoacutes indrets recorden les de la democragravecia atenesa no sempre plaents a Sogravefocles
ategraves que tot i que era un demogravecrata convenccedilut certament no nlsquoera un de radical com
Pegravericles37
Tanmateix pel que sembla tant els ciutadans tebans com els atenesos soacuten
conscients de llsquohospitalitat que sancionada per la mateixa divinitat han de procurar als
estrangers com Egravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute indefugible protagonista
dlsquoun dels mites meacutes antics i coneguts que llsquoautor va voler reelaborar reinterpretar i fins
i tot dlsquoalguna manera traslladar a la Gregravecia del seu temps Tots aquests punts
relacionats meacutes o menys directament amb llsquoestrangeria soacuten els que pretenem demostrar
en aquesta nova aportacioacute al camp de la interpretacioacute del gegravenere tragravegic a llsquoAtenes
clagravessica
15 Agraiumlments
Expressem aquiacute el nostre agraiumlment a la Dra Marta Oller Guzmaacuten professora i
investigadora de llsquoAgraverea de Filologia Grega del Departament de Ciegravencies de llsquoAntiguitat
i de llsquoEdat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona per haver acceptat de dirigir aquest Treball de Fi de Grau i per la seva ajuda
en tot moment durant el proceacutes de realitzar-lo tant pel que fa a la cerca i la tria de la
bibliografia meacutes adequada per elaborar-lo com als comentaris fets i les esmenes
pertinents
Tambeacute volem donar les gragravecies als nostres pares pel seu suport incondicional no
nomeacutes en el moment de portar a terme aquest projecte dlsquoinvestigacioacute sinoacute tambeacute durant
tot el periacuteode de quatre anys que han durat els nostres estudis superiors universitaris (el
Grau dlsquoEstudis de Catalagrave i de Clagravessiques)
37
Per a llsquoactivitat ciacutevica de Sogravefocles vegeu CASTELLANOS I VILA (2012b 7-11)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
17
2 Lrsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21 En lrsquoAntiacutegona
Per ordre dlsquoantiguitat podem afirmar que llsquoAntiacutegona (Ἀληηγόλε) eacutes la tercera tragegravedia
meacutes antiga de Sogravefocles que conservem ategraves que molt probablement va ser
representada el 441 aC i doncs escrita un o dos anys abans Gragravecies al gran egravexit que va
tenir Sogravefocles va ser nomenat estrateg al costat de Pegravericles en les guerres de Samos38
encara que en la tragegravedia no hi aparegui cap mena de glorificacioacute de la ciutat dlsquoAtenes
com en llsquoEgravedip a Colonos De fet en llsquoAntiacutegona el factor sociojuriacutedic de llsquoestrangeria no
slsquohi esmenta perograve eacutes interessant fer-hi una aproximacioacute per entendre les tragegravedies
tebanes en el seu conjunt
Temagraveticament eacutes la darrera de les tragegravedies tebanes perograve cronologravegicament eacutes la
primera del cicle tebagrave que va compondre Sogravefocles per donar un final del tot original a la
desventurada nissaga dels Labdagravecides39
I a diferegravencia de les altres dues no nomeacutes teacute
un uacutenic protagonista Egravedip que domina tota llsquoaccioacute sinoacute dos que soacuten Antiacutegona en la
primera part (fins al v 943) i Creont en la segona part (fins al final de la peccedila)40
En
efecte la tragegravedia presenta el conflicte que sorgeix entre Creont rei de Tebes i la seva
neboda materna Antiacutegona per si Polinices ha de ser o no enterrat Creont considerant-
lo un traiumldor de la pagravetria41
decreta que resti insepult Antiacutegona en canvi atenta a deures
superiors de caragravecter diviacute decideix contravenir llsquoordre perquegrave aixiacute llsquoagravenima del seu
germagrave pugui entrar a llsquoHades i trobar el repograves etern Nomeacutes eacutes advertida de les possibles
consequumlegravencies dels seus actes42
per part de la seva germana Ismene que al seu costat
38
LESKY (1969 299-300) i CASTELLANOS I VILA (2012a 9) 39
Sembla que Sogravefocles aixiacute com Egravesquil i Euriacutepides en tractar el tema dels fills dlsquoEgravedip ignorava la
llegenda beogravecia explicada en el poema egravepic dlsquoegravepoca arcaica avui perdut intitulat Epiacutegons que donava un
fill Tersandre a Polinices i un altre Laodamant a Etegraveocles Ara beacute eacutes innegable que la tragegravedia dels Set
contra Tebes dlsquoEgravesquil del 467 aC va influenciar Sogravefocles a llsquohora dlsquoescriure llsquoAntiacutegona sobretot pel
que fa a la lluita fratricida a mort entre Polinices i Etegraveocles (vegeu llsquoapartat 11) 40
Els especialistes acostumen a colmiddotlocar llsquoAntiacutegona (AntiacutegonaCreont) al costat de llsquoAiant
(AiantTeucre) i les Traquiacutenies (DeianiraHegraveracles) atesa llsquoestructura diacuteptica que presenta 41
A causa del seu atac deslleial a Tebes parcialment justificable perquegrave el seu germagrave Eteogravecles no havia
volgut cedir-li el poder quan li pertocava al cap dlsquoun any i llsquohavia expulsat de la ciutat Polinices havia
pogut portar a terme llsquoassalt gragravecies a llsquoajuda de sis aliats guerrers povinents dlsquoArgos ciutat en la qual
slsquohavia casat amb Argia la filla del rei Adrast 42
En efecte Creont imposa un cagravestig exemplar per als infractors del dret puacuteblic lapidacioacute puacuteblica a
llsquoacrogravepolis (S Ant 21-38) i no fora de la ciutat com era costum per evitar llsquoespecial impuresa que
comportava (vegeu Hdt IX 5) Tanmateix a llsquohora dlsquoimposar efectivament el cagravestig Creont oblida (o
canvia potser per temor del cagravestig diviacute) el decret i fa recloure Antiacutegona la culpable en un sepulcre
perquegrave mori dlsquoinanicioacute (S Ant 773-776)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
18
representa la noia atenesa normal i tiacutemida la feblesa conscient de la qual no la porta en
cap moment a condemnar moralment Antiacutegona43
Finalment la piadosa desobediegravencia
de la protagonista ndashdisposada a acceptar el seu destiacute amb fermesa per donar una lliccediloacute
poliacutetica de justiacutecia al poble tebagravendash porta per a ella la mort i per a Creont tot i haver estat
avisat per llsquoendeviacute cec Tiregravesias44
el desastre en els qui meacutes estima (el seu fill Hegravemon
promegraves dlsquoAntiacutegona i la seva esposa la reina Euriacutedice) i la seva progravepia destruccioacute cosa
que fa que el corifeu clogui la peccedila teatral afirmant melodramagraveticament com a
sentegravencia final que laquocal no eacutesser impiu amb els deacuteus perquegrave els grans mots dels inflats
per llsquoorgull pels grans cops amb quegrave els paguen ensenyen amb la vellesa a tenir
senyraquo45
Els criacutetics han considerat que aquesta tragegravedia representa la lluita entre les lleis
naturals instaurades pels deacuteus no escrites perograve vagravelides des de sempre representades
per Antiacutegona i les lleis humanes dictades per un home Creont que respon a uns
impulsos provocats per un fet concret per una situacioacute determinada46
per la qual cosa el
mot llei (λόκνο) apareix setanta-quatre vegades De fet slsquoha volgut veure sense cap
mena de base real un retrat de Pegravericles en el personatge de Creont de llsquoAntiacutegona47
I eacutes
que Sogravefocles tenia una idea molt clara del que era per ell la polis (o ciutat estat) tal com
queda perfectament expressat en tot llsquoAntiacutegona una comunitat de ciutadans i no pas un
territori propietat dlsquoun home sol fet que ja implica necessagraveriament un regravegim democragravetic
i doncs llsquoobligacioacute de tots els ciutadans de participar en el funcionament dlsquouna ciutat
que ha de tenir una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis
divines que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat i menys per les lleis
injustes que emanen del caprici dlsquoun sol home com slsquoesdeveacute en el cas de Creont que
cau en la hybris (ὕβξηο) desmesuralsquo48
que el porta a llsquoatecirc (ἄηε) ruiumlnalsquo Tanmateix
per aquest personatge el seu edicte eacutes una llei justa que no pot ser desobeiumlda per ninguacute
43
El seu caragravecter eacutes el que el puacuteblic atenegraves possiblement considerava que li esqueia per natura Es tracta a
meacutes a meacutes dlsquoun personatge el dlsquoIsmene que eacutes molt semblant al de Crisogravestemis que en llsquoElectra
mostrant-se prudent refusa participar en el crim tramat pels seus germans Electra i Orestes En efecte
aconsellats pel deacuteu Apolmiddotlo pretenen assassinar la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist per
haver donat mort a Agamegravemnon el seu pare en arribar de la Guerra de Troia a Micenes Ara beacute
llsquoelement meacutes important que diferencia el personatge dlsquoAntiacutegona del dlsquoElectra eacutes el que fa mourelsquols ategraves
que mentre que en llsquoAntiacutegona el que mou llsquoheroiumlna eacutes llsquoamor en llsquoElectra el motor de llsquoaccioacute soacuten
clarament llsquoodi i el desig de venjanccedila 44
S Ant 988-1090 45
S Ant 1349-1353 46
CASTELLANOS I VILA (2012b 18) 47
Fins i tot tambeacute en el dlsquoEgravedip de llsquoEgravedip rei (CASTELLANOS I VILA 2012a 10) 48
Provocada a causa del fet de considerar-se orgullosament superior als deacuteus
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
19
i en el moment dlsquoexposar-la davant el poble de Tebes49
al puacuteblic atenegraves que
presenciava llsquoescena des de la graderia per la seva nocioacute de llei com a regla riacutegidament
imposada i justament obeiumlda segurament li devia fer llsquoefecte almenys llavors que
Creont parlava com cal i gairebeacute democragraveticament ategraves que el cor format per uns
ancians antics consellers dlsquoEgravedip en representacioacute dels ciutadans de Tebes sembla
prestar-li el seu suport incondicional primerament50
Perograve Antiacutegona ndasha qui el poble de
Tebes tal com explica Hegravemon a Creont acaba fent costat51
com probablement tambeacute el
puacuteblic atenegraves que gaudia de la tragegravediandash com que en tot moment tracta la interdiccioacute
de Creont com una mera laquoproclamacioacuteraquo52
precisa quines soacuten per ella les veritables lleis
perquegrave al seu entendre ndashi al de Sogravefoclesndash cap deure ciacutevic ni cap precepte poliacutetic per beacute
que asseguri llsquoordre de la polis no poden prevaler per sobre de les lleis no escrites
immutables i eternes dels deacuteus53
com ara la que constituiumla llsquoamor familiar que obligava
els vius a tributar honres fuacutenebres als seus i a enterrar-los degudament
Cal remarcar que llsquohospitalitat era com llsquoanterior comentat suara un altre dels
deures ancestrals imposats pels deacuteus54
si beacute en aquesta tragegravedia no selsquon parla ategraves que
representa que el pare dlsquoAntiacutegona el viatger Egravedip sempre amb la condicioacute dlsquoestranger
ja ha cessat la seva vida en territori atenegraves despreacutes de ser expulsat de Tebes Ara beacute pel
que es despregraven dels diagravelegs entre els personatges de llsquoAntiacutegona55
quan escrivia aquesta
tragegravedia Sogravefocles encara no pensava que un dia en llsquoEgravedip a Colonos faria acollir el seu
Egravedip pels deacuteus en una mort misteriosa voltada dlsquohonor sagrat a llsquoAgravetica Aixiacute doncs en
aquest cas el dramaturg atenegraves va decantar-se per seguir la tradicioacute egravepica que feia morir
Egravedip a Tebes durant una guerra contra els seus veiumlns de la ciutat beogravecia dlsquoOrcogravemenos
(Ergiacute i els miacutenies o argonautes) i no al dem atenegraves de Colonos sense haver hagut de
patir cap exili doloroacutes
49
S Ant 162-210 50
S Ant 211-222 51
S Ant 692-706 52
S Ant 27 32 34 450 i 454 Al seu entendre laquola Justiacutecia que habita amb els deacuteus subterranis no ha
fixat entre els homes unes lleis com aquestaraquo (v 451-452) Segons Hesiacuteode (Op 256-262) quan els
humans insulten Dice (o Justiacutecia) amb els seus actes ella aconsegueix del seu pare Zeus deacuteu legislador i
exigent que els ho faci pagar 53
S Ant 450-470 Concretament en aquest passatge la protagonista utilitza el mot λόκηκα (costumslsquo
lleislsquo) per referir-se a les lleis divines (v 455) el garant de les quals eacutes el mateix Zeus 54
Hesiacuteode (Op 327-334) ja nlsquoenumera uns quants dlsquoentre els quals el de llsquohospitalitat Segons el poeta
si alguacute actua amb infagravemia amb un suplicant o amb un hoste Zeus slsquoirrita i li infligeix un cagravestig ben dur
com slsquoescau al seu acte comegraves injustament 55
Sobretot en els v 49-57 de la tragegravedia
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
20
22 En lrsquoEgravedip rei
LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de
Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va
agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser
classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb
una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva
representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data
hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la
pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de
Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56
Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles
temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu
antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera
que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que
conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la
seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que
tothom menys Iocasta acaba acceptant57
En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha
tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no
ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58
la seva integracioacute en la ciutat
representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat
Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a
Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble
premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i
llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu
per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes
56
CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57
Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei
que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De
fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents
dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58
En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes
aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i
castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues
famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del
Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
13
generalment residia a la seva ciutat dlsquoorigen (grega o no) des dlsquoon seguint les
obligacions imposades pels decrets de proxeniacutea representava la ciutat estrangera que li
havia concedit tal tiacutetol i nlsquoacollia i protegia els qui en provenien dlsquoaltra banda era un
estranger amb privilegis honoriacutefics en la ciutat que li havia atorgat aquesta funcioacute com
ara arribar a esdevenir hoste especial de la seu del poder executiu dlsquoaquella ciutat estat
el Pritaneu i a partir del segle IV aC fins i tot podia tenir-hi terres i beacutens immobles
sense ser-ne ciutadagrave (ἔγθηεζηο)31
A banda perograve de la institucioacute de la proxeniacutea per a la integracioacute dels estrangers a
llsquoAtenes clagravessica hi havia tambeacute la metoikiacutea (κεηνηθία) que definia llsquoestatus dlsquoun
estranger resident el meacutetoikos (κέηνηθνο) meteclsquo aixiacute com nombrosos privilegis
orientats a afavorir la frequumlentacioacute de la ciutat dlsquoAtenes per part dlsquoestrangers i garantir
la seva seguretat i la dels seus beacutens com ara el de la isoteacuteleia (ἰζνηέιεηα) que definia la
condicioacute de llsquoisoteleacutes (ἰζνηειήο) i que consistia en la completa igualacioacute fiscal amb el
ciutadagrave32
Dlsquouna banda la institucioacute de la metoikiacutea regulava les relacions dlsquouna polis
amb aquell estranger que a diferegravencia de llsquoestranger de pas privat de drets i amb el
proxen ndashen cas que nlsquohi hagueacutes de la seva poblacioacutendash com a uacutenic recurs despreacutes de
passar un mes sencer en la polis que llsquohavia acollit decidia establir-hi el seu domicili
habitual i havent esdevingut metec pagava una taxa de caragravecter personal i obtenia una
segraverie de drets civils perograve no poliacutetics fos quin fos el seu origen cultural o econogravemic33
De llsquoaltra la isoteacuteleia era un privilegi heretable de pares a fills com el de proxen que
les polis podien concedir a llsquoestranger resident el metec sovint comerciant i que
llsquoigualava fiscalment al ciutadagrave que estava exempt de les taxes dlsquoimportacioacute i
exportacioacute de mercaderies Aixiacute i tot el privilegi meacutes gran que una polis grega com
Atenes podia atorgar a un estranger era concedir-li la ciutadania eacutes a dir naturalitzar-lo
com a ciutadagrave pels serveis prestats a la ciutat a traveacutes dlsquouna votacioacute especial de
llsquoAssemblea
31
IRIARTE (2007 205-206) La figura del proxen era dlsquoalguna manera semblant a la dels actuals
ambaixador i cogravensol perograve amb la diferegravencia que el proxen defensava des del seu lloc residegravencia els
interessos dlsquouna ciutat que no era la seva (BASLEZ 2008 373) El conegut general atenegraves Alcibiacuteades era
proxen dels ciutadans espartans a Atenes (IRIARTE 2007 205) 32
Per a aquesta quumlestioacute vegeu llsquointeressant article de GINESTIacute ROSELL (2013) Llsquoespecialista hi repassa
detalladament els diferents graus dlsquointegracioacute dels estrangers en la polis a partir de la informacioacute aportada
per les inscripcions funeragraveries ateneses 33
Els metecs eren homes lliures domiciliats a llsquoAgravetica que es dedicaven al comerccedil i a la induacutestria
artesana encara que tambeacute nlsquohi havia que tenien professions liberals No tenien perograve el dret de
ciutadania aixiacute com tampoc els seus fills almenys fins a la tercera generacioacute de residegravencia en la mateixa
polis Molts dels intelmiddotlectuals meacutes notables dlsquoAtenes eren metecs com ara llsquoorador Liacutesias fill dlsquoun
metec vingut de Siracusa a Siciacutelia o el filogravesof Aristogravetil oriuumlnd dlsquoEstagira a la peniacutensula Calciacutedica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
14
Pel que fa a les set tragegravedies conservades de Sogravefocles que reflecteixen algunes de les
inquietuds politicosocials de llsquoAtenes clagravessica eacutes important subratllar que tant en les del
cicle troiagrave com en la del cicle dlsquoHegraveracles tot i que secundagraveriament apareix
exemplificada la institucioacute de la xeniacutea restringida (dlsquoegravepoca arcaica principalment)
entesa com a acords privats entre membres de famiacutelies aristocragravetiques (gregues o no)
per a llsquoacollida reciacuteproca en cas de necessitat meacutes progravepia dlsquouna realitat prejuriacutedica ndasha la
qual tanmateix ni llsquoautor ni la seva obra no pertanyen En canvi en les del cicle tebagrave
dlsquouna banda queda particularment testimoniada la institucioacute de la xeniacutea laquouniversalraquo i
de llsquoaltra es fan visibles certs procediments juridicopoliacutetics per a llsquoacollida i la
integracioacute dels estrangers meacutes propers a llsquoegravepoca clagravessica la de Sogravefocles com ara la
metoikiacutea encara que es tracti dlsquounes tragegravedies que desenvolupen un mite ndashel dlsquoEgravedip i la
seva descendegravenciandash que es remunta fins al temps dlsquoHomer En efecte doncs en aquest
cas llsquoautor es va voler servir del mite per tal de tractar quumlestions dlsquoactualitat com ara la
de la condicioacute de llsquoestranger
13 Estat de la quumlestioacute
Nombroses soacuten les edicions i les traduccions que slsquohan fet de les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles des de principis del segle XX aixiacute com de tota llsquoobra completa tant la
conservada com la que nomeacutes ens ha arribat fragmentagraveriament Llsquoedicioacute i traduccioacute que
nosaltres seguim en aquest estudi eacutes la que va fer-ne Carles Riba (1893-1959) per a la
Fundacioacute Bernat Metge publicada a Barcelona entre els anys 1951 i 196434
Com eacutes
logravegic doncs tambeacute soacuten abundants els comentaris i els estudis del teatre de Sogravefocles
dlsquoaquests darrers en citem els meacutes significatius (ordenats per ordre de publicacioacute)
REINHARDT (2010)35
SEGAL (1981) i ORMAND (2012) sobre llsquoobra completa i
BLUNDELL (1993) VIDAL-NAQUET (2002) WILSON (2004) i MARKANTONATOS (2007)
sobre la tragegravedia de llsquoEgravedip a Colonos concretament la temagravetica principal de la qual eacutes
34
Vegeu llsquoapartat 4 Carles Riba va traduir-les totes set en prosa acompanyades dlsquoestudis preliminars i
notes aclaridores a peu de pagravegina en un total de quatre volums bilinguumles (greccatalagrave) que formen part de
la colmiddotleccioacute laquoEscriptors Grecsraquo de la Fundacioacute Bernat Metge Per la seva importagravencia les tres tragegravedies
del cicle tebagrave van ser aplegades en un sol volum que nomeacutes en conteacute la traduccioacute catalana publicat el
2009 entre llsquoEditorial Alpha i Edicions 62 Hi ha dlsquoaltres traduccions al catalagrave posteriors de les tragegravedies
de Sogravefocles perograve ens hem estimat meacutes fer uacutes de les de Riba perquegrave eacutes llsquouacutenic que va traduir-les i editar-les
totes set 35
El treball de Karl Reinhardt va veure la llum per primera vegada el 1933 Llsquoedicioacute que citem aquiacute
perograve eacutes la que en conteacute la traduccioacute al castellagrave publicada per llsquoEditorial Gredos (vegeu llsquoapartat 4)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
15
llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger en terra forastera Quant al tractament del mite
dlsquoEgravedip en les tragegravedies sofoclianes cal fer esment dels estudis de RUIPEacuteREZ (2006) i de
GARCIacuteA GUAL (2012)
Pel que fa a llsquoestudi de la condicioacute de llsquoestranger en llsquoantiga Gregravecia conveacute
anomenar dlsquouna banda els articles de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) i dlsquoIRIARTE (2007)
per a una visioacute general perograve exhaustiva sobre la figura de llsquoestranger i llsquoextens estudi
de BASLEZ (2008) sobre el moacuten de llsquoestrangeria des dlsquoegravepoca arcaica fins a egravepoca
helmiddotleniacutestica i de llsquoaltra les aproximacions dlsquoestudiosos a la xeniacutea grega (i els diversos
aspectes que slsquohi relacionen) en el mite sobretot a traveacutes de la tragegravedia dlsquoentre les
quals cal destacar les de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 2007a i 2007b) ndashper a llsquoOdissea la
Iliacuteada i el mite dlsquoEgravedip respectivamentndash les dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007 i 2008) ndashper a les
euripidees Hegravecabe i Ifigenia entre els taures respectivamentndash la de TZANETOU (2012)
ndashper a les laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquondash36
els diferents articles recents
dlsquoespecialistes que tracten sobre la progressiva institucionalitzacioacute de les relacions entre
les polis gregues i els estrangers nouvinguts a partir de llsquoestudi de les fonts no nomeacutes
literagraveries sinoacute tambeacute epigragravefiques inclosos dins SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN
(2013) i la de VOELKE (2014) ndashper a la Medea euripidea
14 Interegraves i objectius de lrsquoestudi
Encara que les tragegravedies tebanes de Sogravefocles (sobretot llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip rei) siguin
algunes de les peces teatrals de llsquoantiga Gregravecia meacutes estudiades la temagravetica que ens
ocupa en aquest estudi no ha estat gaire tractada per part dels estudiosos en llsquoanagravelisi del
sentit uacuteltim del teatre sofocliagrave Eacutes per aquesta raoacute que considerem que llsquoaproximacioacute
que presentem pot ser molt interessant des del punt de vista de llsquoestrangeria i el contacte
entre poblacions al segle V aC com a quumlestions socials culturals religioses poliacutetiques i
juriacutediques que apareixen reflectides en la literatura grega dlsquoaquella mateixa egravepoca
Amb llsquoestudi conjunt de les tres tragegravedies del cicle tebagrave de Sogravefocles com a
testimonis indirectes de certs factors socials podem adonar-nos de com dlsquoimportants
eren la ciutat dlsquoAtenes la democragravecia i la religiositat per al nostre autor De fet Tebes
contraposada a llsquoacollidora i piadosa Atenes de Sogravefocles apareix a grans trets
36
Denominacioacute emprada per la mateixa especialista i utilitzada per nosaltres mateixos en llsquoapartat 23
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
16
representada negativament perograve tant si llsquoaccioacute transcorre a la beogravecia Tebes (com en
llsquoAntiacutegona i en llsquoEgravedip rei) com a llsquoagravetica Atenes (com en llsquoEgravedip a Colonos) les lleis
dlsquoambdoacutes indrets recorden les de la democragravecia atenesa no sempre plaents a Sogravefocles
ategraves que tot i que era un demogravecrata convenccedilut certament no nlsquoera un de radical com
Pegravericles37
Tanmateix pel que sembla tant els ciutadans tebans com els atenesos soacuten
conscients de llsquohospitalitat que sancionada per la mateixa divinitat han de procurar als
estrangers com Egravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute indefugible protagonista
dlsquoun dels mites meacutes antics i coneguts que llsquoautor va voler reelaborar reinterpretar i fins
i tot dlsquoalguna manera traslladar a la Gregravecia del seu temps Tots aquests punts
relacionats meacutes o menys directament amb llsquoestrangeria soacuten els que pretenem demostrar
en aquesta nova aportacioacute al camp de la interpretacioacute del gegravenere tragravegic a llsquoAtenes
clagravessica
15 Agraiumlments
Expressem aquiacute el nostre agraiumlment a la Dra Marta Oller Guzmaacuten professora i
investigadora de llsquoAgraverea de Filologia Grega del Departament de Ciegravencies de llsquoAntiguitat
i de llsquoEdat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona per haver acceptat de dirigir aquest Treball de Fi de Grau i per la seva ajuda
en tot moment durant el proceacutes de realitzar-lo tant pel que fa a la cerca i la tria de la
bibliografia meacutes adequada per elaborar-lo com als comentaris fets i les esmenes
pertinents
Tambeacute volem donar les gragravecies als nostres pares pel seu suport incondicional no
nomeacutes en el moment de portar a terme aquest projecte dlsquoinvestigacioacute sinoacute tambeacute durant
tot el periacuteode de quatre anys que han durat els nostres estudis superiors universitaris (el
Grau dlsquoEstudis de Catalagrave i de Clagravessiques)
37
Per a llsquoactivitat ciacutevica de Sogravefocles vegeu CASTELLANOS I VILA (2012b 7-11)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
17
2 Lrsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21 En lrsquoAntiacutegona
Per ordre dlsquoantiguitat podem afirmar que llsquoAntiacutegona (Ἀληηγόλε) eacutes la tercera tragegravedia
meacutes antiga de Sogravefocles que conservem ategraves que molt probablement va ser
representada el 441 aC i doncs escrita un o dos anys abans Gragravecies al gran egravexit que va
tenir Sogravefocles va ser nomenat estrateg al costat de Pegravericles en les guerres de Samos38
encara que en la tragegravedia no hi aparegui cap mena de glorificacioacute de la ciutat dlsquoAtenes
com en llsquoEgravedip a Colonos De fet en llsquoAntiacutegona el factor sociojuriacutedic de llsquoestrangeria no
slsquohi esmenta perograve eacutes interessant fer-hi una aproximacioacute per entendre les tragegravedies
tebanes en el seu conjunt
Temagraveticament eacutes la darrera de les tragegravedies tebanes perograve cronologravegicament eacutes la
primera del cicle tebagrave que va compondre Sogravefocles per donar un final del tot original a la
desventurada nissaga dels Labdagravecides39
I a diferegravencia de les altres dues no nomeacutes teacute
un uacutenic protagonista Egravedip que domina tota llsquoaccioacute sinoacute dos que soacuten Antiacutegona en la
primera part (fins al v 943) i Creont en la segona part (fins al final de la peccedila)40
En
efecte la tragegravedia presenta el conflicte que sorgeix entre Creont rei de Tebes i la seva
neboda materna Antiacutegona per si Polinices ha de ser o no enterrat Creont considerant-
lo un traiumldor de la pagravetria41
decreta que resti insepult Antiacutegona en canvi atenta a deures
superiors de caragravecter diviacute decideix contravenir llsquoordre perquegrave aixiacute llsquoagravenima del seu
germagrave pugui entrar a llsquoHades i trobar el repograves etern Nomeacutes eacutes advertida de les possibles
consequumlegravencies dels seus actes42
per part de la seva germana Ismene que al seu costat
38
LESKY (1969 299-300) i CASTELLANOS I VILA (2012a 9) 39
Sembla que Sogravefocles aixiacute com Egravesquil i Euriacutepides en tractar el tema dels fills dlsquoEgravedip ignorava la
llegenda beogravecia explicada en el poema egravepic dlsquoegravepoca arcaica avui perdut intitulat Epiacutegons que donava un
fill Tersandre a Polinices i un altre Laodamant a Etegraveocles Ara beacute eacutes innegable que la tragegravedia dels Set
contra Tebes dlsquoEgravesquil del 467 aC va influenciar Sogravefocles a llsquohora dlsquoescriure llsquoAntiacutegona sobretot pel
que fa a la lluita fratricida a mort entre Polinices i Etegraveocles (vegeu llsquoapartat 11) 40
Els especialistes acostumen a colmiddotlocar llsquoAntiacutegona (AntiacutegonaCreont) al costat de llsquoAiant
(AiantTeucre) i les Traquiacutenies (DeianiraHegraveracles) atesa llsquoestructura diacuteptica que presenta 41
A causa del seu atac deslleial a Tebes parcialment justificable perquegrave el seu germagrave Eteogravecles no havia
volgut cedir-li el poder quan li pertocava al cap dlsquoun any i llsquohavia expulsat de la ciutat Polinices havia
pogut portar a terme llsquoassalt gragravecies a llsquoajuda de sis aliats guerrers povinents dlsquoArgos ciutat en la qual
slsquohavia casat amb Argia la filla del rei Adrast 42
En efecte Creont imposa un cagravestig exemplar per als infractors del dret puacuteblic lapidacioacute puacuteblica a
llsquoacrogravepolis (S Ant 21-38) i no fora de la ciutat com era costum per evitar llsquoespecial impuresa que
comportava (vegeu Hdt IX 5) Tanmateix a llsquohora dlsquoimposar efectivament el cagravestig Creont oblida (o
canvia potser per temor del cagravestig diviacute) el decret i fa recloure Antiacutegona la culpable en un sepulcre
perquegrave mori dlsquoinanicioacute (S Ant 773-776)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
18
representa la noia atenesa normal i tiacutemida la feblesa conscient de la qual no la porta en
cap moment a condemnar moralment Antiacutegona43
Finalment la piadosa desobediegravencia
de la protagonista ndashdisposada a acceptar el seu destiacute amb fermesa per donar una lliccediloacute
poliacutetica de justiacutecia al poble tebagravendash porta per a ella la mort i per a Creont tot i haver estat
avisat per llsquoendeviacute cec Tiregravesias44
el desastre en els qui meacutes estima (el seu fill Hegravemon
promegraves dlsquoAntiacutegona i la seva esposa la reina Euriacutedice) i la seva progravepia destruccioacute cosa
que fa que el corifeu clogui la peccedila teatral afirmant melodramagraveticament com a
sentegravencia final que laquocal no eacutesser impiu amb els deacuteus perquegrave els grans mots dels inflats
per llsquoorgull pels grans cops amb quegrave els paguen ensenyen amb la vellesa a tenir
senyraquo45
Els criacutetics han considerat que aquesta tragegravedia representa la lluita entre les lleis
naturals instaurades pels deacuteus no escrites perograve vagravelides des de sempre representades
per Antiacutegona i les lleis humanes dictades per un home Creont que respon a uns
impulsos provocats per un fet concret per una situacioacute determinada46
per la qual cosa el
mot llei (λόκνο) apareix setanta-quatre vegades De fet slsquoha volgut veure sense cap
mena de base real un retrat de Pegravericles en el personatge de Creont de llsquoAntiacutegona47
I eacutes
que Sogravefocles tenia una idea molt clara del que era per ell la polis (o ciutat estat) tal com
queda perfectament expressat en tot llsquoAntiacutegona una comunitat de ciutadans i no pas un
territori propietat dlsquoun home sol fet que ja implica necessagraveriament un regravegim democragravetic
i doncs llsquoobligacioacute de tots els ciutadans de participar en el funcionament dlsquouna ciutat
que ha de tenir una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis
divines que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat i menys per les lleis
injustes que emanen del caprici dlsquoun sol home com slsquoesdeveacute en el cas de Creont que
cau en la hybris (ὕβξηο) desmesuralsquo48
que el porta a llsquoatecirc (ἄηε) ruiumlnalsquo Tanmateix
per aquest personatge el seu edicte eacutes una llei justa que no pot ser desobeiumlda per ninguacute
43
El seu caragravecter eacutes el que el puacuteblic atenegraves possiblement considerava que li esqueia per natura Es tracta a
meacutes a meacutes dlsquoun personatge el dlsquoIsmene que eacutes molt semblant al de Crisogravestemis que en llsquoElectra
mostrant-se prudent refusa participar en el crim tramat pels seus germans Electra i Orestes En efecte
aconsellats pel deacuteu Apolmiddotlo pretenen assassinar la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist per
haver donat mort a Agamegravemnon el seu pare en arribar de la Guerra de Troia a Micenes Ara beacute
llsquoelement meacutes important que diferencia el personatge dlsquoAntiacutegona del dlsquoElectra eacutes el que fa mourelsquols ategraves
que mentre que en llsquoAntiacutegona el que mou llsquoheroiumlna eacutes llsquoamor en llsquoElectra el motor de llsquoaccioacute soacuten
clarament llsquoodi i el desig de venjanccedila 44
S Ant 988-1090 45
S Ant 1349-1353 46
CASTELLANOS I VILA (2012b 18) 47
Fins i tot tambeacute en el dlsquoEgravedip de llsquoEgravedip rei (CASTELLANOS I VILA 2012a 10) 48
Provocada a causa del fet de considerar-se orgullosament superior als deacuteus
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
19
i en el moment dlsquoexposar-la davant el poble de Tebes49
al puacuteblic atenegraves que
presenciava llsquoescena des de la graderia per la seva nocioacute de llei com a regla riacutegidament
imposada i justament obeiumlda segurament li devia fer llsquoefecte almenys llavors que
Creont parlava com cal i gairebeacute democragraveticament ategraves que el cor format per uns
ancians antics consellers dlsquoEgravedip en representacioacute dels ciutadans de Tebes sembla
prestar-li el seu suport incondicional primerament50
Perograve Antiacutegona ndasha qui el poble de
Tebes tal com explica Hegravemon a Creont acaba fent costat51
com probablement tambeacute el
puacuteblic atenegraves que gaudia de la tragegravediandash com que en tot moment tracta la interdiccioacute
de Creont com una mera laquoproclamacioacuteraquo52
precisa quines soacuten per ella les veritables lleis
perquegrave al seu entendre ndashi al de Sogravefoclesndash cap deure ciacutevic ni cap precepte poliacutetic per beacute
que asseguri llsquoordre de la polis no poden prevaler per sobre de les lleis no escrites
immutables i eternes dels deacuteus53
com ara la que constituiumla llsquoamor familiar que obligava
els vius a tributar honres fuacutenebres als seus i a enterrar-los degudament
Cal remarcar que llsquohospitalitat era com llsquoanterior comentat suara un altre dels
deures ancestrals imposats pels deacuteus54
si beacute en aquesta tragegravedia no selsquon parla ategraves que
representa que el pare dlsquoAntiacutegona el viatger Egravedip sempre amb la condicioacute dlsquoestranger
ja ha cessat la seva vida en territori atenegraves despreacutes de ser expulsat de Tebes Ara beacute pel
que es despregraven dels diagravelegs entre els personatges de llsquoAntiacutegona55
quan escrivia aquesta
tragegravedia Sogravefocles encara no pensava que un dia en llsquoEgravedip a Colonos faria acollir el seu
Egravedip pels deacuteus en una mort misteriosa voltada dlsquohonor sagrat a llsquoAgravetica Aixiacute doncs en
aquest cas el dramaturg atenegraves va decantar-se per seguir la tradicioacute egravepica que feia morir
Egravedip a Tebes durant una guerra contra els seus veiumlns de la ciutat beogravecia dlsquoOrcogravemenos
(Ergiacute i els miacutenies o argonautes) i no al dem atenegraves de Colonos sense haver hagut de
patir cap exili doloroacutes
49
S Ant 162-210 50
S Ant 211-222 51
S Ant 692-706 52
S Ant 27 32 34 450 i 454 Al seu entendre laquola Justiacutecia que habita amb els deacuteus subterranis no ha
fixat entre els homes unes lleis com aquestaraquo (v 451-452) Segons Hesiacuteode (Op 256-262) quan els
humans insulten Dice (o Justiacutecia) amb els seus actes ella aconsegueix del seu pare Zeus deacuteu legislador i
exigent que els ho faci pagar 53
S Ant 450-470 Concretament en aquest passatge la protagonista utilitza el mot λόκηκα (costumslsquo
lleislsquo) per referir-se a les lleis divines (v 455) el garant de les quals eacutes el mateix Zeus 54
Hesiacuteode (Op 327-334) ja nlsquoenumera uns quants dlsquoentre els quals el de llsquohospitalitat Segons el poeta
si alguacute actua amb infagravemia amb un suplicant o amb un hoste Zeus slsquoirrita i li infligeix un cagravestig ben dur
com slsquoescau al seu acte comegraves injustament 55
Sobretot en els v 49-57 de la tragegravedia
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
20
22 En lrsquoEgravedip rei
LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de
Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va
agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser
classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb
una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva
representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data
hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la
pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de
Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56
Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles
temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu
antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera
que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que
conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la
seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que
tothom menys Iocasta acaba acceptant57
En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha
tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no
ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58
la seva integracioacute en la ciutat
representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat
Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a
Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble
premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i
llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu
per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes
56
CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57
Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei
que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De
fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents
dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58
En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes
aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i
castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues
famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del
Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
14
Pel que fa a les set tragegravedies conservades de Sogravefocles que reflecteixen algunes de les
inquietuds politicosocials de llsquoAtenes clagravessica eacutes important subratllar que tant en les del
cicle troiagrave com en la del cicle dlsquoHegraveracles tot i que secundagraveriament apareix
exemplificada la institucioacute de la xeniacutea restringida (dlsquoegravepoca arcaica principalment)
entesa com a acords privats entre membres de famiacutelies aristocragravetiques (gregues o no)
per a llsquoacollida reciacuteproca en cas de necessitat meacutes progravepia dlsquouna realitat prejuriacutedica ndasha la
qual tanmateix ni llsquoautor ni la seva obra no pertanyen En canvi en les del cicle tebagrave
dlsquouna banda queda particularment testimoniada la institucioacute de la xeniacutea laquouniversalraquo i
de llsquoaltra es fan visibles certs procediments juridicopoliacutetics per a llsquoacollida i la
integracioacute dels estrangers meacutes propers a llsquoegravepoca clagravessica la de Sogravefocles com ara la
metoikiacutea encara que es tracti dlsquounes tragegravedies que desenvolupen un mite ndashel dlsquoEgravedip i la
seva descendegravenciandash que es remunta fins al temps dlsquoHomer En efecte doncs en aquest
cas llsquoautor es va voler servir del mite per tal de tractar quumlestions dlsquoactualitat com ara la
de la condicioacute de llsquoestranger
13 Estat de la quumlestioacute
Nombroses soacuten les edicions i les traduccions que slsquohan fet de les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles des de principis del segle XX aixiacute com de tota llsquoobra completa tant la
conservada com la que nomeacutes ens ha arribat fragmentagraveriament Llsquoedicioacute i traduccioacute que
nosaltres seguim en aquest estudi eacutes la que va fer-ne Carles Riba (1893-1959) per a la
Fundacioacute Bernat Metge publicada a Barcelona entre els anys 1951 i 196434
Com eacutes
logravegic doncs tambeacute soacuten abundants els comentaris i els estudis del teatre de Sogravefocles
dlsquoaquests darrers en citem els meacutes significatius (ordenats per ordre de publicacioacute)
REINHARDT (2010)35
SEGAL (1981) i ORMAND (2012) sobre llsquoobra completa i
BLUNDELL (1993) VIDAL-NAQUET (2002) WILSON (2004) i MARKANTONATOS (2007)
sobre la tragegravedia de llsquoEgravedip a Colonos concretament la temagravetica principal de la qual eacutes
34
Vegeu llsquoapartat 4 Carles Riba va traduir-les totes set en prosa acompanyades dlsquoestudis preliminars i
notes aclaridores a peu de pagravegina en un total de quatre volums bilinguumles (greccatalagrave) que formen part de
la colmiddotleccioacute laquoEscriptors Grecsraquo de la Fundacioacute Bernat Metge Per la seva importagravencia les tres tragegravedies
del cicle tebagrave van ser aplegades en un sol volum que nomeacutes en conteacute la traduccioacute catalana publicat el
2009 entre llsquoEditorial Alpha i Edicions 62 Hi ha dlsquoaltres traduccions al catalagrave posteriors de les tragegravedies
de Sogravefocles perograve ens hem estimat meacutes fer uacutes de les de Riba perquegrave eacutes llsquouacutenic que va traduir-les i editar-les
totes set 35
El treball de Karl Reinhardt va veure la llum per primera vegada el 1933 Llsquoedicioacute que citem aquiacute
perograve eacutes la que en conteacute la traduccioacute al castellagrave publicada per llsquoEditorial Gredos (vegeu llsquoapartat 4)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
15
llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger en terra forastera Quant al tractament del mite
dlsquoEgravedip en les tragegravedies sofoclianes cal fer esment dels estudis de RUIPEacuteREZ (2006) i de
GARCIacuteA GUAL (2012)
Pel que fa a llsquoestudi de la condicioacute de llsquoestranger en llsquoantiga Gregravecia conveacute
anomenar dlsquouna banda els articles de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) i dlsquoIRIARTE (2007)
per a una visioacute general perograve exhaustiva sobre la figura de llsquoestranger i llsquoextens estudi
de BASLEZ (2008) sobre el moacuten de llsquoestrangeria des dlsquoegravepoca arcaica fins a egravepoca
helmiddotleniacutestica i de llsquoaltra les aproximacions dlsquoestudiosos a la xeniacutea grega (i els diversos
aspectes que slsquohi relacionen) en el mite sobretot a traveacutes de la tragegravedia dlsquoentre les
quals cal destacar les de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 2007a i 2007b) ndashper a llsquoOdissea la
Iliacuteada i el mite dlsquoEgravedip respectivamentndash les dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007 i 2008) ndashper a les
euripidees Hegravecabe i Ifigenia entre els taures respectivamentndash la de TZANETOU (2012)
ndashper a les laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquondash36
els diferents articles recents
dlsquoespecialistes que tracten sobre la progressiva institucionalitzacioacute de les relacions entre
les polis gregues i els estrangers nouvinguts a partir de llsquoestudi de les fonts no nomeacutes
literagraveries sinoacute tambeacute epigragravefiques inclosos dins SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN
(2013) i la de VOELKE (2014) ndashper a la Medea euripidea
14 Interegraves i objectius de lrsquoestudi
Encara que les tragegravedies tebanes de Sogravefocles (sobretot llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip rei) siguin
algunes de les peces teatrals de llsquoantiga Gregravecia meacutes estudiades la temagravetica que ens
ocupa en aquest estudi no ha estat gaire tractada per part dels estudiosos en llsquoanagravelisi del
sentit uacuteltim del teatre sofocliagrave Eacutes per aquesta raoacute que considerem que llsquoaproximacioacute
que presentem pot ser molt interessant des del punt de vista de llsquoestrangeria i el contacte
entre poblacions al segle V aC com a quumlestions socials culturals religioses poliacutetiques i
juriacutediques que apareixen reflectides en la literatura grega dlsquoaquella mateixa egravepoca
Amb llsquoestudi conjunt de les tres tragegravedies del cicle tebagrave de Sogravefocles com a
testimonis indirectes de certs factors socials podem adonar-nos de com dlsquoimportants
eren la ciutat dlsquoAtenes la democragravecia i la religiositat per al nostre autor De fet Tebes
contraposada a llsquoacollidora i piadosa Atenes de Sogravefocles apareix a grans trets
36
Denominacioacute emprada per la mateixa especialista i utilitzada per nosaltres mateixos en llsquoapartat 23
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
16
representada negativament perograve tant si llsquoaccioacute transcorre a la beogravecia Tebes (com en
llsquoAntiacutegona i en llsquoEgravedip rei) com a llsquoagravetica Atenes (com en llsquoEgravedip a Colonos) les lleis
dlsquoambdoacutes indrets recorden les de la democragravecia atenesa no sempre plaents a Sogravefocles
ategraves que tot i que era un demogravecrata convenccedilut certament no nlsquoera un de radical com
Pegravericles37
Tanmateix pel que sembla tant els ciutadans tebans com els atenesos soacuten
conscients de llsquohospitalitat que sancionada per la mateixa divinitat han de procurar als
estrangers com Egravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute indefugible protagonista
dlsquoun dels mites meacutes antics i coneguts que llsquoautor va voler reelaborar reinterpretar i fins
i tot dlsquoalguna manera traslladar a la Gregravecia del seu temps Tots aquests punts
relacionats meacutes o menys directament amb llsquoestrangeria soacuten els que pretenem demostrar
en aquesta nova aportacioacute al camp de la interpretacioacute del gegravenere tragravegic a llsquoAtenes
clagravessica
15 Agraiumlments
Expressem aquiacute el nostre agraiumlment a la Dra Marta Oller Guzmaacuten professora i
investigadora de llsquoAgraverea de Filologia Grega del Departament de Ciegravencies de llsquoAntiguitat
i de llsquoEdat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona per haver acceptat de dirigir aquest Treball de Fi de Grau i per la seva ajuda
en tot moment durant el proceacutes de realitzar-lo tant pel que fa a la cerca i la tria de la
bibliografia meacutes adequada per elaborar-lo com als comentaris fets i les esmenes
pertinents
Tambeacute volem donar les gragravecies als nostres pares pel seu suport incondicional no
nomeacutes en el moment de portar a terme aquest projecte dlsquoinvestigacioacute sinoacute tambeacute durant
tot el periacuteode de quatre anys que han durat els nostres estudis superiors universitaris (el
Grau dlsquoEstudis de Catalagrave i de Clagravessiques)
37
Per a llsquoactivitat ciacutevica de Sogravefocles vegeu CASTELLANOS I VILA (2012b 7-11)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
17
2 Lrsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21 En lrsquoAntiacutegona
Per ordre dlsquoantiguitat podem afirmar que llsquoAntiacutegona (Ἀληηγόλε) eacutes la tercera tragegravedia
meacutes antiga de Sogravefocles que conservem ategraves que molt probablement va ser
representada el 441 aC i doncs escrita un o dos anys abans Gragravecies al gran egravexit que va
tenir Sogravefocles va ser nomenat estrateg al costat de Pegravericles en les guerres de Samos38
encara que en la tragegravedia no hi aparegui cap mena de glorificacioacute de la ciutat dlsquoAtenes
com en llsquoEgravedip a Colonos De fet en llsquoAntiacutegona el factor sociojuriacutedic de llsquoestrangeria no
slsquohi esmenta perograve eacutes interessant fer-hi una aproximacioacute per entendre les tragegravedies
tebanes en el seu conjunt
Temagraveticament eacutes la darrera de les tragegravedies tebanes perograve cronologravegicament eacutes la
primera del cicle tebagrave que va compondre Sogravefocles per donar un final del tot original a la
desventurada nissaga dels Labdagravecides39
I a diferegravencia de les altres dues no nomeacutes teacute
un uacutenic protagonista Egravedip que domina tota llsquoaccioacute sinoacute dos que soacuten Antiacutegona en la
primera part (fins al v 943) i Creont en la segona part (fins al final de la peccedila)40
En
efecte la tragegravedia presenta el conflicte que sorgeix entre Creont rei de Tebes i la seva
neboda materna Antiacutegona per si Polinices ha de ser o no enterrat Creont considerant-
lo un traiumldor de la pagravetria41
decreta que resti insepult Antiacutegona en canvi atenta a deures
superiors de caragravecter diviacute decideix contravenir llsquoordre perquegrave aixiacute llsquoagravenima del seu
germagrave pugui entrar a llsquoHades i trobar el repograves etern Nomeacutes eacutes advertida de les possibles
consequumlegravencies dels seus actes42
per part de la seva germana Ismene que al seu costat
38
LESKY (1969 299-300) i CASTELLANOS I VILA (2012a 9) 39
Sembla que Sogravefocles aixiacute com Egravesquil i Euriacutepides en tractar el tema dels fills dlsquoEgravedip ignorava la
llegenda beogravecia explicada en el poema egravepic dlsquoegravepoca arcaica avui perdut intitulat Epiacutegons que donava un
fill Tersandre a Polinices i un altre Laodamant a Etegraveocles Ara beacute eacutes innegable que la tragegravedia dels Set
contra Tebes dlsquoEgravesquil del 467 aC va influenciar Sogravefocles a llsquohora dlsquoescriure llsquoAntiacutegona sobretot pel
que fa a la lluita fratricida a mort entre Polinices i Etegraveocles (vegeu llsquoapartat 11) 40
Els especialistes acostumen a colmiddotlocar llsquoAntiacutegona (AntiacutegonaCreont) al costat de llsquoAiant
(AiantTeucre) i les Traquiacutenies (DeianiraHegraveracles) atesa llsquoestructura diacuteptica que presenta 41
A causa del seu atac deslleial a Tebes parcialment justificable perquegrave el seu germagrave Eteogravecles no havia
volgut cedir-li el poder quan li pertocava al cap dlsquoun any i llsquohavia expulsat de la ciutat Polinices havia
pogut portar a terme llsquoassalt gragravecies a llsquoajuda de sis aliats guerrers povinents dlsquoArgos ciutat en la qual
slsquohavia casat amb Argia la filla del rei Adrast 42
En efecte Creont imposa un cagravestig exemplar per als infractors del dret puacuteblic lapidacioacute puacuteblica a
llsquoacrogravepolis (S Ant 21-38) i no fora de la ciutat com era costum per evitar llsquoespecial impuresa que
comportava (vegeu Hdt IX 5) Tanmateix a llsquohora dlsquoimposar efectivament el cagravestig Creont oblida (o
canvia potser per temor del cagravestig diviacute) el decret i fa recloure Antiacutegona la culpable en un sepulcre
perquegrave mori dlsquoinanicioacute (S Ant 773-776)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
18
representa la noia atenesa normal i tiacutemida la feblesa conscient de la qual no la porta en
cap moment a condemnar moralment Antiacutegona43
Finalment la piadosa desobediegravencia
de la protagonista ndashdisposada a acceptar el seu destiacute amb fermesa per donar una lliccediloacute
poliacutetica de justiacutecia al poble tebagravendash porta per a ella la mort i per a Creont tot i haver estat
avisat per llsquoendeviacute cec Tiregravesias44
el desastre en els qui meacutes estima (el seu fill Hegravemon
promegraves dlsquoAntiacutegona i la seva esposa la reina Euriacutedice) i la seva progravepia destruccioacute cosa
que fa que el corifeu clogui la peccedila teatral afirmant melodramagraveticament com a
sentegravencia final que laquocal no eacutesser impiu amb els deacuteus perquegrave els grans mots dels inflats
per llsquoorgull pels grans cops amb quegrave els paguen ensenyen amb la vellesa a tenir
senyraquo45
Els criacutetics han considerat que aquesta tragegravedia representa la lluita entre les lleis
naturals instaurades pels deacuteus no escrites perograve vagravelides des de sempre representades
per Antiacutegona i les lleis humanes dictades per un home Creont que respon a uns
impulsos provocats per un fet concret per una situacioacute determinada46
per la qual cosa el
mot llei (λόκνο) apareix setanta-quatre vegades De fet slsquoha volgut veure sense cap
mena de base real un retrat de Pegravericles en el personatge de Creont de llsquoAntiacutegona47
I eacutes
que Sogravefocles tenia una idea molt clara del que era per ell la polis (o ciutat estat) tal com
queda perfectament expressat en tot llsquoAntiacutegona una comunitat de ciutadans i no pas un
territori propietat dlsquoun home sol fet que ja implica necessagraveriament un regravegim democragravetic
i doncs llsquoobligacioacute de tots els ciutadans de participar en el funcionament dlsquouna ciutat
que ha de tenir una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis
divines que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat i menys per les lleis
injustes que emanen del caprici dlsquoun sol home com slsquoesdeveacute en el cas de Creont que
cau en la hybris (ὕβξηο) desmesuralsquo48
que el porta a llsquoatecirc (ἄηε) ruiumlnalsquo Tanmateix
per aquest personatge el seu edicte eacutes una llei justa que no pot ser desobeiumlda per ninguacute
43
El seu caragravecter eacutes el que el puacuteblic atenegraves possiblement considerava que li esqueia per natura Es tracta a
meacutes a meacutes dlsquoun personatge el dlsquoIsmene que eacutes molt semblant al de Crisogravestemis que en llsquoElectra
mostrant-se prudent refusa participar en el crim tramat pels seus germans Electra i Orestes En efecte
aconsellats pel deacuteu Apolmiddotlo pretenen assassinar la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist per
haver donat mort a Agamegravemnon el seu pare en arribar de la Guerra de Troia a Micenes Ara beacute
llsquoelement meacutes important que diferencia el personatge dlsquoAntiacutegona del dlsquoElectra eacutes el que fa mourelsquols ategraves
que mentre que en llsquoAntiacutegona el que mou llsquoheroiumlna eacutes llsquoamor en llsquoElectra el motor de llsquoaccioacute soacuten
clarament llsquoodi i el desig de venjanccedila 44
S Ant 988-1090 45
S Ant 1349-1353 46
CASTELLANOS I VILA (2012b 18) 47
Fins i tot tambeacute en el dlsquoEgravedip de llsquoEgravedip rei (CASTELLANOS I VILA 2012a 10) 48
Provocada a causa del fet de considerar-se orgullosament superior als deacuteus
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
19
i en el moment dlsquoexposar-la davant el poble de Tebes49
al puacuteblic atenegraves que
presenciava llsquoescena des de la graderia per la seva nocioacute de llei com a regla riacutegidament
imposada i justament obeiumlda segurament li devia fer llsquoefecte almenys llavors que
Creont parlava com cal i gairebeacute democragraveticament ategraves que el cor format per uns
ancians antics consellers dlsquoEgravedip en representacioacute dels ciutadans de Tebes sembla
prestar-li el seu suport incondicional primerament50
Perograve Antiacutegona ndasha qui el poble de
Tebes tal com explica Hegravemon a Creont acaba fent costat51
com probablement tambeacute el
puacuteblic atenegraves que gaudia de la tragegravediandash com que en tot moment tracta la interdiccioacute
de Creont com una mera laquoproclamacioacuteraquo52
precisa quines soacuten per ella les veritables lleis
perquegrave al seu entendre ndashi al de Sogravefoclesndash cap deure ciacutevic ni cap precepte poliacutetic per beacute
que asseguri llsquoordre de la polis no poden prevaler per sobre de les lleis no escrites
immutables i eternes dels deacuteus53
com ara la que constituiumla llsquoamor familiar que obligava
els vius a tributar honres fuacutenebres als seus i a enterrar-los degudament
Cal remarcar que llsquohospitalitat era com llsquoanterior comentat suara un altre dels
deures ancestrals imposats pels deacuteus54
si beacute en aquesta tragegravedia no selsquon parla ategraves que
representa que el pare dlsquoAntiacutegona el viatger Egravedip sempre amb la condicioacute dlsquoestranger
ja ha cessat la seva vida en territori atenegraves despreacutes de ser expulsat de Tebes Ara beacute pel
que es despregraven dels diagravelegs entre els personatges de llsquoAntiacutegona55
quan escrivia aquesta
tragegravedia Sogravefocles encara no pensava que un dia en llsquoEgravedip a Colonos faria acollir el seu
Egravedip pels deacuteus en una mort misteriosa voltada dlsquohonor sagrat a llsquoAgravetica Aixiacute doncs en
aquest cas el dramaturg atenegraves va decantar-se per seguir la tradicioacute egravepica que feia morir
Egravedip a Tebes durant una guerra contra els seus veiumlns de la ciutat beogravecia dlsquoOrcogravemenos
(Ergiacute i els miacutenies o argonautes) i no al dem atenegraves de Colonos sense haver hagut de
patir cap exili doloroacutes
49
S Ant 162-210 50
S Ant 211-222 51
S Ant 692-706 52
S Ant 27 32 34 450 i 454 Al seu entendre laquola Justiacutecia que habita amb els deacuteus subterranis no ha
fixat entre els homes unes lleis com aquestaraquo (v 451-452) Segons Hesiacuteode (Op 256-262) quan els
humans insulten Dice (o Justiacutecia) amb els seus actes ella aconsegueix del seu pare Zeus deacuteu legislador i
exigent que els ho faci pagar 53
S Ant 450-470 Concretament en aquest passatge la protagonista utilitza el mot λόκηκα (costumslsquo
lleislsquo) per referir-se a les lleis divines (v 455) el garant de les quals eacutes el mateix Zeus 54
Hesiacuteode (Op 327-334) ja nlsquoenumera uns quants dlsquoentre els quals el de llsquohospitalitat Segons el poeta
si alguacute actua amb infagravemia amb un suplicant o amb un hoste Zeus slsquoirrita i li infligeix un cagravestig ben dur
com slsquoescau al seu acte comegraves injustament 55
Sobretot en els v 49-57 de la tragegravedia
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
20
22 En lrsquoEgravedip rei
LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de
Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va
agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser
classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb
una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva
representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data
hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la
pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de
Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56
Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles
temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu
antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera
que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que
conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la
seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que
tothom menys Iocasta acaba acceptant57
En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha
tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no
ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58
la seva integracioacute en la ciutat
representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat
Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a
Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble
premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i
llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu
per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes
56
CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57
Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei
que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De
fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents
dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58
En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes
aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i
castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues
famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del
Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
15
llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger en terra forastera Quant al tractament del mite
dlsquoEgravedip en les tragegravedies sofoclianes cal fer esment dels estudis de RUIPEacuteREZ (2006) i de
GARCIacuteA GUAL (2012)
Pel que fa a llsquoestudi de la condicioacute de llsquoestranger en llsquoantiga Gregravecia conveacute
anomenar dlsquouna banda els articles de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) i dlsquoIRIARTE (2007)
per a una visioacute general perograve exhaustiva sobre la figura de llsquoestranger i llsquoextens estudi
de BASLEZ (2008) sobre el moacuten de llsquoestrangeria des dlsquoegravepoca arcaica fins a egravepoca
helmiddotleniacutestica i de llsquoaltra les aproximacions dlsquoestudiosos a la xeniacutea grega (i els diversos
aspectes que slsquohi relacionen) en el mite sobretot a traveacutes de la tragegravedia dlsquoentre les
quals cal destacar les de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 2007a i 2007b) ndashper a llsquoOdissea la
Iliacuteada i el mite dlsquoEgravedip respectivamentndash les dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007 i 2008) ndashper a les
euripidees Hegravecabe i Ifigenia entre els taures respectivamentndash la de TZANETOU (2012)
ndashper a les laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquondash36
els diferents articles recents
dlsquoespecialistes que tracten sobre la progressiva institucionalitzacioacute de les relacions entre
les polis gregues i els estrangers nouvinguts a partir de llsquoestudi de les fonts no nomeacutes
literagraveries sinoacute tambeacute epigragravefiques inclosos dins SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN
(2013) i la de VOELKE (2014) ndashper a la Medea euripidea
14 Interegraves i objectius de lrsquoestudi
Encara que les tragegravedies tebanes de Sogravefocles (sobretot llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip rei) siguin
algunes de les peces teatrals de llsquoantiga Gregravecia meacutes estudiades la temagravetica que ens
ocupa en aquest estudi no ha estat gaire tractada per part dels estudiosos en llsquoanagravelisi del
sentit uacuteltim del teatre sofocliagrave Eacutes per aquesta raoacute que considerem que llsquoaproximacioacute
que presentem pot ser molt interessant des del punt de vista de llsquoestrangeria i el contacte
entre poblacions al segle V aC com a quumlestions socials culturals religioses poliacutetiques i
juriacutediques que apareixen reflectides en la literatura grega dlsquoaquella mateixa egravepoca
Amb llsquoestudi conjunt de les tres tragegravedies del cicle tebagrave de Sogravefocles com a
testimonis indirectes de certs factors socials podem adonar-nos de com dlsquoimportants
eren la ciutat dlsquoAtenes la democragravecia i la religiositat per al nostre autor De fet Tebes
contraposada a llsquoacollidora i piadosa Atenes de Sogravefocles apareix a grans trets
36
Denominacioacute emprada per la mateixa especialista i utilitzada per nosaltres mateixos en llsquoapartat 23
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
16
representada negativament perograve tant si llsquoaccioacute transcorre a la beogravecia Tebes (com en
llsquoAntiacutegona i en llsquoEgravedip rei) com a llsquoagravetica Atenes (com en llsquoEgravedip a Colonos) les lleis
dlsquoambdoacutes indrets recorden les de la democragravecia atenesa no sempre plaents a Sogravefocles
ategraves que tot i que era un demogravecrata convenccedilut certament no nlsquoera un de radical com
Pegravericles37
Tanmateix pel que sembla tant els ciutadans tebans com els atenesos soacuten
conscients de llsquohospitalitat que sancionada per la mateixa divinitat han de procurar als
estrangers com Egravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute indefugible protagonista
dlsquoun dels mites meacutes antics i coneguts que llsquoautor va voler reelaborar reinterpretar i fins
i tot dlsquoalguna manera traslladar a la Gregravecia del seu temps Tots aquests punts
relacionats meacutes o menys directament amb llsquoestrangeria soacuten els que pretenem demostrar
en aquesta nova aportacioacute al camp de la interpretacioacute del gegravenere tragravegic a llsquoAtenes
clagravessica
15 Agraiumlments
Expressem aquiacute el nostre agraiumlment a la Dra Marta Oller Guzmaacuten professora i
investigadora de llsquoAgraverea de Filologia Grega del Departament de Ciegravencies de llsquoAntiguitat
i de llsquoEdat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona per haver acceptat de dirigir aquest Treball de Fi de Grau i per la seva ajuda
en tot moment durant el proceacutes de realitzar-lo tant pel que fa a la cerca i la tria de la
bibliografia meacutes adequada per elaborar-lo com als comentaris fets i les esmenes
pertinents
Tambeacute volem donar les gragravecies als nostres pares pel seu suport incondicional no
nomeacutes en el moment de portar a terme aquest projecte dlsquoinvestigacioacute sinoacute tambeacute durant
tot el periacuteode de quatre anys que han durat els nostres estudis superiors universitaris (el
Grau dlsquoEstudis de Catalagrave i de Clagravessiques)
37
Per a llsquoactivitat ciacutevica de Sogravefocles vegeu CASTELLANOS I VILA (2012b 7-11)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
17
2 Lrsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21 En lrsquoAntiacutegona
Per ordre dlsquoantiguitat podem afirmar que llsquoAntiacutegona (Ἀληηγόλε) eacutes la tercera tragegravedia
meacutes antiga de Sogravefocles que conservem ategraves que molt probablement va ser
representada el 441 aC i doncs escrita un o dos anys abans Gragravecies al gran egravexit que va
tenir Sogravefocles va ser nomenat estrateg al costat de Pegravericles en les guerres de Samos38
encara que en la tragegravedia no hi aparegui cap mena de glorificacioacute de la ciutat dlsquoAtenes
com en llsquoEgravedip a Colonos De fet en llsquoAntiacutegona el factor sociojuriacutedic de llsquoestrangeria no
slsquohi esmenta perograve eacutes interessant fer-hi una aproximacioacute per entendre les tragegravedies
tebanes en el seu conjunt
Temagraveticament eacutes la darrera de les tragegravedies tebanes perograve cronologravegicament eacutes la
primera del cicle tebagrave que va compondre Sogravefocles per donar un final del tot original a la
desventurada nissaga dels Labdagravecides39
I a diferegravencia de les altres dues no nomeacutes teacute
un uacutenic protagonista Egravedip que domina tota llsquoaccioacute sinoacute dos que soacuten Antiacutegona en la
primera part (fins al v 943) i Creont en la segona part (fins al final de la peccedila)40
En
efecte la tragegravedia presenta el conflicte que sorgeix entre Creont rei de Tebes i la seva
neboda materna Antiacutegona per si Polinices ha de ser o no enterrat Creont considerant-
lo un traiumldor de la pagravetria41
decreta que resti insepult Antiacutegona en canvi atenta a deures
superiors de caragravecter diviacute decideix contravenir llsquoordre perquegrave aixiacute llsquoagravenima del seu
germagrave pugui entrar a llsquoHades i trobar el repograves etern Nomeacutes eacutes advertida de les possibles
consequumlegravencies dels seus actes42
per part de la seva germana Ismene que al seu costat
38
LESKY (1969 299-300) i CASTELLANOS I VILA (2012a 9) 39
Sembla que Sogravefocles aixiacute com Egravesquil i Euriacutepides en tractar el tema dels fills dlsquoEgravedip ignorava la
llegenda beogravecia explicada en el poema egravepic dlsquoegravepoca arcaica avui perdut intitulat Epiacutegons que donava un
fill Tersandre a Polinices i un altre Laodamant a Etegraveocles Ara beacute eacutes innegable que la tragegravedia dels Set
contra Tebes dlsquoEgravesquil del 467 aC va influenciar Sogravefocles a llsquohora dlsquoescriure llsquoAntiacutegona sobretot pel
que fa a la lluita fratricida a mort entre Polinices i Etegraveocles (vegeu llsquoapartat 11) 40
Els especialistes acostumen a colmiddotlocar llsquoAntiacutegona (AntiacutegonaCreont) al costat de llsquoAiant
(AiantTeucre) i les Traquiacutenies (DeianiraHegraveracles) atesa llsquoestructura diacuteptica que presenta 41
A causa del seu atac deslleial a Tebes parcialment justificable perquegrave el seu germagrave Eteogravecles no havia
volgut cedir-li el poder quan li pertocava al cap dlsquoun any i llsquohavia expulsat de la ciutat Polinices havia
pogut portar a terme llsquoassalt gragravecies a llsquoajuda de sis aliats guerrers povinents dlsquoArgos ciutat en la qual
slsquohavia casat amb Argia la filla del rei Adrast 42
En efecte Creont imposa un cagravestig exemplar per als infractors del dret puacuteblic lapidacioacute puacuteblica a
llsquoacrogravepolis (S Ant 21-38) i no fora de la ciutat com era costum per evitar llsquoespecial impuresa que
comportava (vegeu Hdt IX 5) Tanmateix a llsquohora dlsquoimposar efectivament el cagravestig Creont oblida (o
canvia potser per temor del cagravestig diviacute) el decret i fa recloure Antiacutegona la culpable en un sepulcre
perquegrave mori dlsquoinanicioacute (S Ant 773-776)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
18
representa la noia atenesa normal i tiacutemida la feblesa conscient de la qual no la porta en
cap moment a condemnar moralment Antiacutegona43
Finalment la piadosa desobediegravencia
de la protagonista ndashdisposada a acceptar el seu destiacute amb fermesa per donar una lliccediloacute
poliacutetica de justiacutecia al poble tebagravendash porta per a ella la mort i per a Creont tot i haver estat
avisat per llsquoendeviacute cec Tiregravesias44
el desastre en els qui meacutes estima (el seu fill Hegravemon
promegraves dlsquoAntiacutegona i la seva esposa la reina Euriacutedice) i la seva progravepia destruccioacute cosa
que fa que el corifeu clogui la peccedila teatral afirmant melodramagraveticament com a
sentegravencia final que laquocal no eacutesser impiu amb els deacuteus perquegrave els grans mots dels inflats
per llsquoorgull pels grans cops amb quegrave els paguen ensenyen amb la vellesa a tenir
senyraquo45
Els criacutetics han considerat que aquesta tragegravedia representa la lluita entre les lleis
naturals instaurades pels deacuteus no escrites perograve vagravelides des de sempre representades
per Antiacutegona i les lleis humanes dictades per un home Creont que respon a uns
impulsos provocats per un fet concret per una situacioacute determinada46
per la qual cosa el
mot llei (λόκνο) apareix setanta-quatre vegades De fet slsquoha volgut veure sense cap
mena de base real un retrat de Pegravericles en el personatge de Creont de llsquoAntiacutegona47
I eacutes
que Sogravefocles tenia una idea molt clara del que era per ell la polis (o ciutat estat) tal com
queda perfectament expressat en tot llsquoAntiacutegona una comunitat de ciutadans i no pas un
territori propietat dlsquoun home sol fet que ja implica necessagraveriament un regravegim democragravetic
i doncs llsquoobligacioacute de tots els ciutadans de participar en el funcionament dlsquouna ciutat
que ha de tenir una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis
divines que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat i menys per les lleis
injustes que emanen del caprici dlsquoun sol home com slsquoesdeveacute en el cas de Creont que
cau en la hybris (ὕβξηο) desmesuralsquo48
que el porta a llsquoatecirc (ἄηε) ruiumlnalsquo Tanmateix
per aquest personatge el seu edicte eacutes una llei justa que no pot ser desobeiumlda per ninguacute
43
El seu caragravecter eacutes el que el puacuteblic atenegraves possiblement considerava que li esqueia per natura Es tracta a
meacutes a meacutes dlsquoun personatge el dlsquoIsmene que eacutes molt semblant al de Crisogravestemis que en llsquoElectra
mostrant-se prudent refusa participar en el crim tramat pels seus germans Electra i Orestes En efecte
aconsellats pel deacuteu Apolmiddotlo pretenen assassinar la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist per
haver donat mort a Agamegravemnon el seu pare en arribar de la Guerra de Troia a Micenes Ara beacute
llsquoelement meacutes important que diferencia el personatge dlsquoAntiacutegona del dlsquoElectra eacutes el que fa mourelsquols ategraves
que mentre que en llsquoAntiacutegona el que mou llsquoheroiumlna eacutes llsquoamor en llsquoElectra el motor de llsquoaccioacute soacuten
clarament llsquoodi i el desig de venjanccedila 44
S Ant 988-1090 45
S Ant 1349-1353 46
CASTELLANOS I VILA (2012b 18) 47
Fins i tot tambeacute en el dlsquoEgravedip de llsquoEgravedip rei (CASTELLANOS I VILA 2012a 10) 48
Provocada a causa del fet de considerar-se orgullosament superior als deacuteus
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
19
i en el moment dlsquoexposar-la davant el poble de Tebes49
al puacuteblic atenegraves que
presenciava llsquoescena des de la graderia per la seva nocioacute de llei com a regla riacutegidament
imposada i justament obeiumlda segurament li devia fer llsquoefecte almenys llavors que
Creont parlava com cal i gairebeacute democragraveticament ategraves que el cor format per uns
ancians antics consellers dlsquoEgravedip en representacioacute dels ciutadans de Tebes sembla
prestar-li el seu suport incondicional primerament50
Perograve Antiacutegona ndasha qui el poble de
Tebes tal com explica Hegravemon a Creont acaba fent costat51
com probablement tambeacute el
puacuteblic atenegraves que gaudia de la tragegravediandash com que en tot moment tracta la interdiccioacute
de Creont com una mera laquoproclamacioacuteraquo52
precisa quines soacuten per ella les veritables lleis
perquegrave al seu entendre ndashi al de Sogravefoclesndash cap deure ciacutevic ni cap precepte poliacutetic per beacute
que asseguri llsquoordre de la polis no poden prevaler per sobre de les lleis no escrites
immutables i eternes dels deacuteus53
com ara la que constituiumla llsquoamor familiar que obligava
els vius a tributar honres fuacutenebres als seus i a enterrar-los degudament
Cal remarcar que llsquohospitalitat era com llsquoanterior comentat suara un altre dels
deures ancestrals imposats pels deacuteus54
si beacute en aquesta tragegravedia no selsquon parla ategraves que
representa que el pare dlsquoAntiacutegona el viatger Egravedip sempre amb la condicioacute dlsquoestranger
ja ha cessat la seva vida en territori atenegraves despreacutes de ser expulsat de Tebes Ara beacute pel
que es despregraven dels diagravelegs entre els personatges de llsquoAntiacutegona55
quan escrivia aquesta
tragegravedia Sogravefocles encara no pensava que un dia en llsquoEgravedip a Colonos faria acollir el seu
Egravedip pels deacuteus en una mort misteriosa voltada dlsquohonor sagrat a llsquoAgravetica Aixiacute doncs en
aquest cas el dramaturg atenegraves va decantar-se per seguir la tradicioacute egravepica que feia morir
Egravedip a Tebes durant una guerra contra els seus veiumlns de la ciutat beogravecia dlsquoOrcogravemenos
(Ergiacute i els miacutenies o argonautes) i no al dem atenegraves de Colonos sense haver hagut de
patir cap exili doloroacutes
49
S Ant 162-210 50
S Ant 211-222 51
S Ant 692-706 52
S Ant 27 32 34 450 i 454 Al seu entendre laquola Justiacutecia que habita amb els deacuteus subterranis no ha
fixat entre els homes unes lleis com aquestaraquo (v 451-452) Segons Hesiacuteode (Op 256-262) quan els
humans insulten Dice (o Justiacutecia) amb els seus actes ella aconsegueix del seu pare Zeus deacuteu legislador i
exigent que els ho faci pagar 53
S Ant 450-470 Concretament en aquest passatge la protagonista utilitza el mot λόκηκα (costumslsquo
lleislsquo) per referir-se a les lleis divines (v 455) el garant de les quals eacutes el mateix Zeus 54
Hesiacuteode (Op 327-334) ja nlsquoenumera uns quants dlsquoentre els quals el de llsquohospitalitat Segons el poeta
si alguacute actua amb infagravemia amb un suplicant o amb un hoste Zeus slsquoirrita i li infligeix un cagravestig ben dur
com slsquoescau al seu acte comegraves injustament 55
Sobretot en els v 49-57 de la tragegravedia
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
20
22 En lrsquoEgravedip rei
LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de
Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va
agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser
classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb
una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva
representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data
hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la
pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de
Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56
Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles
temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu
antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera
que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que
conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la
seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que
tothom menys Iocasta acaba acceptant57
En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha
tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no
ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58
la seva integracioacute en la ciutat
representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat
Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a
Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble
premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i
llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu
per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes
56
CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57
Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei
que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De
fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents
dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58
En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes
aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i
castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues
famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del
Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
16
representada negativament perograve tant si llsquoaccioacute transcorre a la beogravecia Tebes (com en
llsquoAntiacutegona i en llsquoEgravedip rei) com a llsquoagravetica Atenes (com en llsquoEgravedip a Colonos) les lleis
dlsquoambdoacutes indrets recorden les de la democragravecia atenesa no sempre plaents a Sogravefocles
ategraves que tot i que era un demogravecrata convenccedilut certament no nlsquoera un de radical com
Pegravericles37
Tanmateix pel que sembla tant els ciutadans tebans com els atenesos soacuten
conscients de llsquohospitalitat que sancionada per la mateixa divinitat han de procurar als
estrangers com Egravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute indefugible protagonista
dlsquoun dels mites meacutes antics i coneguts que llsquoautor va voler reelaborar reinterpretar i fins
i tot dlsquoalguna manera traslladar a la Gregravecia del seu temps Tots aquests punts
relacionats meacutes o menys directament amb llsquoestrangeria soacuten els que pretenem demostrar
en aquesta nova aportacioacute al camp de la interpretacioacute del gegravenere tragravegic a llsquoAtenes
clagravessica
15 Agraiumlments
Expressem aquiacute el nostre agraiumlment a la Dra Marta Oller Guzmaacuten professora i
investigadora de llsquoAgraverea de Filologia Grega del Departament de Ciegravencies de llsquoAntiguitat
i de llsquoEdat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona per haver acceptat de dirigir aquest Treball de Fi de Grau i per la seva ajuda
en tot moment durant el proceacutes de realitzar-lo tant pel que fa a la cerca i la tria de la
bibliografia meacutes adequada per elaborar-lo com als comentaris fets i les esmenes
pertinents
Tambeacute volem donar les gragravecies als nostres pares pel seu suport incondicional no
nomeacutes en el moment de portar a terme aquest projecte dlsquoinvestigacioacute sinoacute tambeacute durant
tot el periacuteode de quatre anys que han durat els nostres estudis superiors universitaris (el
Grau dlsquoEstudis de Catalagrave i de Clagravessiques)
37
Per a llsquoactivitat ciacutevica de Sogravefocles vegeu CASTELLANOS I VILA (2012b 7-11)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
17
2 Lrsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21 En lrsquoAntiacutegona
Per ordre dlsquoantiguitat podem afirmar que llsquoAntiacutegona (Ἀληηγόλε) eacutes la tercera tragegravedia
meacutes antiga de Sogravefocles que conservem ategraves que molt probablement va ser
representada el 441 aC i doncs escrita un o dos anys abans Gragravecies al gran egravexit que va
tenir Sogravefocles va ser nomenat estrateg al costat de Pegravericles en les guerres de Samos38
encara que en la tragegravedia no hi aparegui cap mena de glorificacioacute de la ciutat dlsquoAtenes
com en llsquoEgravedip a Colonos De fet en llsquoAntiacutegona el factor sociojuriacutedic de llsquoestrangeria no
slsquohi esmenta perograve eacutes interessant fer-hi una aproximacioacute per entendre les tragegravedies
tebanes en el seu conjunt
Temagraveticament eacutes la darrera de les tragegravedies tebanes perograve cronologravegicament eacutes la
primera del cicle tebagrave que va compondre Sogravefocles per donar un final del tot original a la
desventurada nissaga dels Labdagravecides39
I a diferegravencia de les altres dues no nomeacutes teacute
un uacutenic protagonista Egravedip que domina tota llsquoaccioacute sinoacute dos que soacuten Antiacutegona en la
primera part (fins al v 943) i Creont en la segona part (fins al final de la peccedila)40
En
efecte la tragegravedia presenta el conflicte que sorgeix entre Creont rei de Tebes i la seva
neboda materna Antiacutegona per si Polinices ha de ser o no enterrat Creont considerant-
lo un traiumldor de la pagravetria41
decreta que resti insepult Antiacutegona en canvi atenta a deures
superiors de caragravecter diviacute decideix contravenir llsquoordre perquegrave aixiacute llsquoagravenima del seu
germagrave pugui entrar a llsquoHades i trobar el repograves etern Nomeacutes eacutes advertida de les possibles
consequumlegravencies dels seus actes42
per part de la seva germana Ismene que al seu costat
38
LESKY (1969 299-300) i CASTELLANOS I VILA (2012a 9) 39
Sembla que Sogravefocles aixiacute com Egravesquil i Euriacutepides en tractar el tema dels fills dlsquoEgravedip ignorava la
llegenda beogravecia explicada en el poema egravepic dlsquoegravepoca arcaica avui perdut intitulat Epiacutegons que donava un
fill Tersandre a Polinices i un altre Laodamant a Etegraveocles Ara beacute eacutes innegable que la tragegravedia dels Set
contra Tebes dlsquoEgravesquil del 467 aC va influenciar Sogravefocles a llsquohora dlsquoescriure llsquoAntiacutegona sobretot pel
que fa a la lluita fratricida a mort entre Polinices i Etegraveocles (vegeu llsquoapartat 11) 40
Els especialistes acostumen a colmiddotlocar llsquoAntiacutegona (AntiacutegonaCreont) al costat de llsquoAiant
(AiantTeucre) i les Traquiacutenies (DeianiraHegraveracles) atesa llsquoestructura diacuteptica que presenta 41
A causa del seu atac deslleial a Tebes parcialment justificable perquegrave el seu germagrave Eteogravecles no havia
volgut cedir-li el poder quan li pertocava al cap dlsquoun any i llsquohavia expulsat de la ciutat Polinices havia
pogut portar a terme llsquoassalt gragravecies a llsquoajuda de sis aliats guerrers povinents dlsquoArgos ciutat en la qual
slsquohavia casat amb Argia la filla del rei Adrast 42
En efecte Creont imposa un cagravestig exemplar per als infractors del dret puacuteblic lapidacioacute puacuteblica a
llsquoacrogravepolis (S Ant 21-38) i no fora de la ciutat com era costum per evitar llsquoespecial impuresa que
comportava (vegeu Hdt IX 5) Tanmateix a llsquohora dlsquoimposar efectivament el cagravestig Creont oblida (o
canvia potser per temor del cagravestig diviacute) el decret i fa recloure Antiacutegona la culpable en un sepulcre
perquegrave mori dlsquoinanicioacute (S Ant 773-776)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
18
representa la noia atenesa normal i tiacutemida la feblesa conscient de la qual no la porta en
cap moment a condemnar moralment Antiacutegona43
Finalment la piadosa desobediegravencia
de la protagonista ndashdisposada a acceptar el seu destiacute amb fermesa per donar una lliccediloacute
poliacutetica de justiacutecia al poble tebagravendash porta per a ella la mort i per a Creont tot i haver estat
avisat per llsquoendeviacute cec Tiregravesias44
el desastre en els qui meacutes estima (el seu fill Hegravemon
promegraves dlsquoAntiacutegona i la seva esposa la reina Euriacutedice) i la seva progravepia destruccioacute cosa
que fa que el corifeu clogui la peccedila teatral afirmant melodramagraveticament com a
sentegravencia final que laquocal no eacutesser impiu amb els deacuteus perquegrave els grans mots dels inflats
per llsquoorgull pels grans cops amb quegrave els paguen ensenyen amb la vellesa a tenir
senyraquo45
Els criacutetics han considerat que aquesta tragegravedia representa la lluita entre les lleis
naturals instaurades pels deacuteus no escrites perograve vagravelides des de sempre representades
per Antiacutegona i les lleis humanes dictades per un home Creont que respon a uns
impulsos provocats per un fet concret per una situacioacute determinada46
per la qual cosa el
mot llei (λόκνο) apareix setanta-quatre vegades De fet slsquoha volgut veure sense cap
mena de base real un retrat de Pegravericles en el personatge de Creont de llsquoAntiacutegona47
I eacutes
que Sogravefocles tenia una idea molt clara del que era per ell la polis (o ciutat estat) tal com
queda perfectament expressat en tot llsquoAntiacutegona una comunitat de ciutadans i no pas un
territori propietat dlsquoun home sol fet que ja implica necessagraveriament un regravegim democragravetic
i doncs llsquoobligacioacute de tots els ciutadans de participar en el funcionament dlsquouna ciutat
que ha de tenir una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis
divines que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat i menys per les lleis
injustes que emanen del caprici dlsquoun sol home com slsquoesdeveacute en el cas de Creont que
cau en la hybris (ὕβξηο) desmesuralsquo48
que el porta a llsquoatecirc (ἄηε) ruiumlnalsquo Tanmateix
per aquest personatge el seu edicte eacutes una llei justa que no pot ser desobeiumlda per ninguacute
43
El seu caragravecter eacutes el que el puacuteblic atenegraves possiblement considerava que li esqueia per natura Es tracta a
meacutes a meacutes dlsquoun personatge el dlsquoIsmene que eacutes molt semblant al de Crisogravestemis que en llsquoElectra
mostrant-se prudent refusa participar en el crim tramat pels seus germans Electra i Orestes En efecte
aconsellats pel deacuteu Apolmiddotlo pretenen assassinar la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist per
haver donat mort a Agamegravemnon el seu pare en arribar de la Guerra de Troia a Micenes Ara beacute
llsquoelement meacutes important que diferencia el personatge dlsquoAntiacutegona del dlsquoElectra eacutes el que fa mourelsquols ategraves
que mentre que en llsquoAntiacutegona el que mou llsquoheroiumlna eacutes llsquoamor en llsquoElectra el motor de llsquoaccioacute soacuten
clarament llsquoodi i el desig de venjanccedila 44
S Ant 988-1090 45
S Ant 1349-1353 46
CASTELLANOS I VILA (2012b 18) 47
Fins i tot tambeacute en el dlsquoEgravedip de llsquoEgravedip rei (CASTELLANOS I VILA 2012a 10) 48
Provocada a causa del fet de considerar-se orgullosament superior als deacuteus
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
19
i en el moment dlsquoexposar-la davant el poble de Tebes49
al puacuteblic atenegraves que
presenciava llsquoescena des de la graderia per la seva nocioacute de llei com a regla riacutegidament
imposada i justament obeiumlda segurament li devia fer llsquoefecte almenys llavors que
Creont parlava com cal i gairebeacute democragraveticament ategraves que el cor format per uns
ancians antics consellers dlsquoEgravedip en representacioacute dels ciutadans de Tebes sembla
prestar-li el seu suport incondicional primerament50
Perograve Antiacutegona ndasha qui el poble de
Tebes tal com explica Hegravemon a Creont acaba fent costat51
com probablement tambeacute el
puacuteblic atenegraves que gaudia de la tragegravediandash com que en tot moment tracta la interdiccioacute
de Creont com una mera laquoproclamacioacuteraquo52
precisa quines soacuten per ella les veritables lleis
perquegrave al seu entendre ndashi al de Sogravefoclesndash cap deure ciacutevic ni cap precepte poliacutetic per beacute
que asseguri llsquoordre de la polis no poden prevaler per sobre de les lleis no escrites
immutables i eternes dels deacuteus53
com ara la que constituiumla llsquoamor familiar que obligava
els vius a tributar honres fuacutenebres als seus i a enterrar-los degudament
Cal remarcar que llsquohospitalitat era com llsquoanterior comentat suara un altre dels
deures ancestrals imposats pels deacuteus54
si beacute en aquesta tragegravedia no selsquon parla ategraves que
representa que el pare dlsquoAntiacutegona el viatger Egravedip sempre amb la condicioacute dlsquoestranger
ja ha cessat la seva vida en territori atenegraves despreacutes de ser expulsat de Tebes Ara beacute pel
que es despregraven dels diagravelegs entre els personatges de llsquoAntiacutegona55
quan escrivia aquesta
tragegravedia Sogravefocles encara no pensava que un dia en llsquoEgravedip a Colonos faria acollir el seu
Egravedip pels deacuteus en una mort misteriosa voltada dlsquohonor sagrat a llsquoAgravetica Aixiacute doncs en
aquest cas el dramaturg atenegraves va decantar-se per seguir la tradicioacute egravepica que feia morir
Egravedip a Tebes durant una guerra contra els seus veiumlns de la ciutat beogravecia dlsquoOrcogravemenos
(Ergiacute i els miacutenies o argonautes) i no al dem atenegraves de Colonos sense haver hagut de
patir cap exili doloroacutes
49
S Ant 162-210 50
S Ant 211-222 51
S Ant 692-706 52
S Ant 27 32 34 450 i 454 Al seu entendre laquola Justiacutecia que habita amb els deacuteus subterranis no ha
fixat entre els homes unes lleis com aquestaraquo (v 451-452) Segons Hesiacuteode (Op 256-262) quan els
humans insulten Dice (o Justiacutecia) amb els seus actes ella aconsegueix del seu pare Zeus deacuteu legislador i
exigent que els ho faci pagar 53
S Ant 450-470 Concretament en aquest passatge la protagonista utilitza el mot λόκηκα (costumslsquo
lleislsquo) per referir-se a les lleis divines (v 455) el garant de les quals eacutes el mateix Zeus 54
Hesiacuteode (Op 327-334) ja nlsquoenumera uns quants dlsquoentre els quals el de llsquohospitalitat Segons el poeta
si alguacute actua amb infagravemia amb un suplicant o amb un hoste Zeus slsquoirrita i li infligeix un cagravestig ben dur
com slsquoescau al seu acte comegraves injustament 55
Sobretot en els v 49-57 de la tragegravedia
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
20
22 En lrsquoEgravedip rei
LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de
Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va
agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser
classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb
una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva
representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data
hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la
pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de
Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56
Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles
temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu
antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera
que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que
conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la
seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que
tothom menys Iocasta acaba acceptant57
En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha
tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no
ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58
la seva integracioacute en la ciutat
representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat
Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a
Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble
premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i
llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu
per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes
56
CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57
Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei
que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De
fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents
dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58
En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes
aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i
castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues
famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del
Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
17
2 Lrsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21 En lrsquoAntiacutegona
Per ordre dlsquoantiguitat podem afirmar que llsquoAntiacutegona (Ἀληηγόλε) eacutes la tercera tragegravedia
meacutes antiga de Sogravefocles que conservem ategraves que molt probablement va ser
representada el 441 aC i doncs escrita un o dos anys abans Gragravecies al gran egravexit que va
tenir Sogravefocles va ser nomenat estrateg al costat de Pegravericles en les guerres de Samos38
encara que en la tragegravedia no hi aparegui cap mena de glorificacioacute de la ciutat dlsquoAtenes
com en llsquoEgravedip a Colonos De fet en llsquoAntiacutegona el factor sociojuriacutedic de llsquoestrangeria no
slsquohi esmenta perograve eacutes interessant fer-hi una aproximacioacute per entendre les tragegravedies
tebanes en el seu conjunt
Temagraveticament eacutes la darrera de les tragegravedies tebanes perograve cronologravegicament eacutes la
primera del cicle tebagrave que va compondre Sogravefocles per donar un final del tot original a la
desventurada nissaga dels Labdagravecides39
I a diferegravencia de les altres dues no nomeacutes teacute
un uacutenic protagonista Egravedip que domina tota llsquoaccioacute sinoacute dos que soacuten Antiacutegona en la
primera part (fins al v 943) i Creont en la segona part (fins al final de la peccedila)40
En
efecte la tragegravedia presenta el conflicte que sorgeix entre Creont rei de Tebes i la seva
neboda materna Antiacutegona per si Polinices ha de ser o no enterrat Creont considerant-
lo un traiumldor de la pagravetria41
decreta que resti insepult Antiacutegona en canvi atenta a deures
superiors de caragravecter diviacute decideix contravenir llsquoordre perquegrave aixiacute llsquoagravenima del seu
germagrave pugui entrar a llsquoHades i trobar el repograves etern Nomeacutes eacutes advertida de les possibles
consequumlegravencies dels seus actes42
per part de la seva germana Ismene que al seu costat
38
LESKY (1969 299-300) i CASTELLANOS I VILA (2012a 9) 39
Sembla que Sogravefocles aixiacute com Egravesquil i Euriacutepides en tractar el tema dels fills dlsquoEgravedip ignorava la
llegenda beogravecia explicada en el poema egravepic dlsquoegravepoca arcaica avui perdut intitulat Epiacutegons que donava un
fill Tersandre a Polinices i un altre Laodamant a Etegraveocles Ara beacute eacutes innegable que la tragegravedia dels Set
contra Tebes dlsquoEgravesquil del 467 aC va influenciar Sogravefocles a llsquohora dlsquoescriure llsquoAntiacutegona sobretot pel
que fa a la lluita fratricida a mort entre Polinices i Etegraveocles (vegeu llsquoapartat 11) 40
Els especialistes acostumen a colmiddotlocar llsquoAntiacutegona (AntiacutegonaCreont) al costat de llsquoAiant
(AiantTeucre) i les Traquiacutenies (DeianiraHegraveracles) atesa llsquoestructura diacuteptica que presenta 41
A causa del seu atac deslleial a Tebes parcialment justificable perquegrave el seu germagrave Eteogravecles no havia
volgut cedir-li el poder quan li pertocava al cap dlsquoun any i llsquohavia expulsat de la ciutat Polinices havia
pogut portar a terme llsquoassalt gragravecies a llsquoajuda de sis aliats guerrers povinents dlsquoArgos ciutat en la qual
slsquohavia casat amb Argia la filla del rei Adrast 42
En efecte Creont imposa un cagravestig exemplar per als infractors del dret puacuteblic lapidacioacute puacuteblica a
llsquoacrogravepolis (S Ant 21-38) i no fora de la ciutat com era costum per evitar llsquoespecial impuresa que
comportava (vegeu Hdt IX 5) Tanmateix a llsquohora dlsquoimposar efectivament el cagravestig Creont oblida (o
canvia potser per temor del cagravestig diviacute) el decret i fa recloure Antiacutegona la culpable en un sepulcre
perquegrave mori dlsquoinanicioacute (S Ant 773-776)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
18
representa la noia atenesa normal i tiacutemida la feblesa conscient de la qual no la porta en
cap moment a condemnar moralment Antiacutegona43
Finalment la piadosa desobediegravencia
de la protagonista ndashdisposada a acceptar el seu destiacute amb fermesa per donar una lliccediloacute
poliacutetica de justiacutecia al poble tebagravendash porta per a ella la mort i per a Creont tot i haver estat
avisat per llsquoendeviacute cec Tiregravesias44
el desastre en els qui meacutes estima (el seu fill Hegravemon
promegraves dlsquoAntiacutegona i la seva esposa la reina Euriacutedice) i la seva progravepia destruccioacute cosa
que fa que el corifeu clogui la peccedila teatral afirmant melodramagraveticament com a
sentegravencia final que laquocal no eacutesser impiu amb els deacuteus perquegrave els grans mots dels inflats
per llsquoorgull pels grans cops amb quegrave els paguen ensenyen amb la vellesa a tenir
senyraquo45
Els criacutetics han considerat que aquesta tragegravedia representa la lluita entre les lleis
naturals instaurades pels deacuteus no escrites perograve vagravelides des de sempre representades
per Antiacutegona i les lleis humanes dictades per un home Creont que respon a uns
impulsos provocats per un fet concret per una situacioacute determinada46
per la qual cosa el
mot llei (λόκνο) apareix setanta-quatre vegades De fet slsquoha volgut veure sense cap
mena de base real un retrat de Pegravericles en el personatge de Creont de llsquoAntiacutegona47
I eacutes
que Sogravefocles tenia una idea molt clara del que era per ell la polis (o ciutat estat) tal com
queda perfectament expressat en tot llsquoAntiacutegona una comunitat de ciutadans i no pas un
territori propietat dlsquoun home sol fet que ja implica necessagraveriament un regravegim democragravetic
i doncs llsquoobligacioacute de tots els ciutadans de participar en el funcionament dlsquouna ciutat
que ha de tenir una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis
divines que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat i menys per les lleis
injustes que emanen del caprici dlsquoun sol home com slsquoesdeveacute en el cas de Creont que
cau en la hybris (ὕβξηο) desmesuralsquo48
que el porta a llsquoatecirc (ἄηε) ruiumlnalsquo Tanmateix
per aquest personatge el seu edicte eacutes una llei justa que no pot ser desobeiumlda per ninguacute
43
El seu caragravecter eacutes el que el puacuteblic atenegraves possiblement considerava que li esqueia per natura Es tracta a
meacutes a meacutes dlsquoun personatge el dlsquoIsmene que eacutes molt semblant al de Crisogravestemis que en llsquoElectra
mostrant-se prudent refusa participar en el crim tramat pels seus germans Electra i Orestes En efecte
aconsellats pel deacuteu Apolmiddotlo pretenen assassinar la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist per
haver donat mort a Agamegravemnon el seu pare en arribar de la Guerra de Troia a Micenes Ara beacute
llsquoelement meacutes important que diferencia el personatge dlsquoAntiacutegona del dlsquoElectra eacutes el que fa mourelsquols ategraves
que mentre que en llsquoAntiacutegona el que mou llsquoheroiumlna eacutes llsquoamor en llsquoElectra el motor de llsquoaccioacute soacuten
clarament llsquoodi i el desig de venjanccedila 44
S Ant 988-1090 45
S Ant 1349-1353 46
CASTELLANOS I VILA (2012b 18) 47
Fins i tot tambeacute en el dlsquoEgravedip de llsquoEgravedip rei (CASTELLANOS I VILA 2012a 10) 48
Provocada a causa del fet de considerar-se orgullosament superior als deacuteus
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
19
i en el moment dlsquoexposar-la davant el poble de Tebes49
al puacuteblic atenegraves que
presenciava llsquoescena des de la graderia per la seva nocioacute de llei com a regla riacutegidament
imposada i justament obeiumlda segurament li devia fer llsquoefecte almenys llavors que
Creont parlava com cal i gairebeacute democragraveticament ategraves que el cor format per uns
ancians antics consellers dlsquoEgravedip en representacioacute dels ciutadans de Tebes sembla
prestar-li el seu suport incondicional primerament50
Perograve Antiacutegona ndasha qui el poble de
Tebes tal com explica Hegravemon a Creont acaba fent costat51
com probablement tambeacute el
puacuteblic atenegraves que gaudia de la tragegravediandash com que en tot moment tracta la interdiccioacute
de Creont com una mera laquoproclamacioacuteraquo52
precisa quines soacuten per ella les veritables lleis
perquegrave al seu entendre ndashi al de Sogravefoclesndash cap deure ciacutevic ni cap precepte poliacutetic per beacute
que asseguri llsquoordre de la polis no poden prevaler per sobre de les lleis no escrites
immutables i eternes dels deacuteus53
com ara la que constituiumla llsquoamor familiar que obligava
els vius a tributar honres fuacutenebres als seus i a enterrar-los degudament
Cal remarcar que llsquohospitalitat era com llsquoanterior comentat suara un altre dels
deures ancestrals imposats pels deacuteus54
si beacute en aquesta tragegravedia no selsquon parla ategraves que
representa que el pare dlsquoAntiacutegona el viatger Egravedip sempre amb la condicioacute dlsquoestranger
ja ha cessat la seva vida en territori atenegraves despreacutes de ser expulsat de Tebes Ara beacute pel
que es despregraven dels diagravelegs entre els personatges de llsquoAntiacutegona55
quan escrivia aquesta
tragegravedia Sogravefocles encara no pensava que un dia en llsquoEgravedip a Colonos faria acollir el seu
Egravedip pels deacuteus en una mort misteriosa voltada dlsquohonor sagrat a llsquoAgravetica Aixiacute doncs en
aquest cas el dramaturg atenegraves va decantar-se per seguir la tradicioacute egravepica que feia morir
Egravedip a Tebes durant una guerra contra els seus veiumlns de la ciutat beogravecia dlsquoOrcogravemenos
(Ergiacute i els miacutenies o argonautes) i no al dem atenegraves de Colonos sense haver hagut de
patir cap exili doloroacutes
49
S Ant 162-210 50
S Ant 211-222 51
S Ant 692-706 52
S Ant 27 32 34 450 i 454 Al seu entendre laquola Justiacutecia que habita amb els deacuteus subterranis no ha
fixat entre els homes unes lleis com aquestaraquo (v 451-452) Segons Hesiacuteode (Op 256-262) quan els
humans insulten Dice (o Justiacutecia) amb els seus actes ella aconsegueix del seu pare Zeus deacuteu legislador i
exigent que els ho faci pagar 53
S Ant 450-470 Concretament en aquest passatge la protagonista utilitza el mot λόκηκα (costumslsquo
lleislsquo) per referir-se a les lleis divines (v 455) el garant de les quals eacutes el mateix Zeus 54
Hesiacuteode (Op 327-334) ja nlsquoenumera uns quants dlsquoentre els quals el de llsquohospitalitat Segons el poeta
si alguacute actua amb infagravemia amb un suplicant o amb un hoste Zeus slsquoirrita i li infligeix un cagravestig ben dur
com slsquoescau al seu acte comegraves injustament 55
Sobretot en els v 49-57 de la tragegravedia
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
20
22 En lrsquoEgravedip rei
LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de
Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va
agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser
classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb
una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva
representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data
hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la
pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de
Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56
Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles
temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu
antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera
que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que
conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la
seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que
tothom menys Iocasta acaba acceptant57
En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha
tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no
ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58
la seva integracioacute en la ciutat
representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat
Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a
Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble
premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i
llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu
per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes
56
CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57
Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei
que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De
fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents
dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58
En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes
aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i
castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues
famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del
Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
18
representa la noia atenesa normal i tiacutemida la feblesa conscient de la qual no la porta en
cap moment a condemnar moralment Antiacutegona43
Finalment la piadosa desobediegravencia
de la protagonista ndashdisposada a acceptar el seu destiacute amb fermesa per donar una lliccediloacute
poliacutetica de justiacutecia al poble tebagravendash porta per a ella la mort i per a Creont tot i haver estat
avisat per llsquoendeviacute cec Tiregravesias44
el desastre en els qui meacutes estima (el seu fill Hegravemon
promegraves dlsquoAntiacutegona i la seva esposa la reina Euriacutedice) i la seva progravepia destruccioacute cosa
que fa que el corifeu clogui la peccedila teatral afirmant melodramagraveticament com a
sentegravencia final que laquocal no eacutesser impiu amb els deacuteus perquegrave els grans mots dels inflats
per llsquoorgull pels grans cops amb quegrave els paguen ensenyen amb la vellesa a tenir
senyraquo45
Els criacutetics han considerat que aquesta tragegravedia representa la lluita entre les lleis
naturals instaurades pels deacuteus no escrites perograve vagravelides des de sempre representades
per Antiacutegona i les lleis humanes dictades per un home Creont que respon a uns
impulsos provocats per un fet concret per una situacioacute determinada46
per la qual cosa el
mot llei (λόκνο) apareix setanta-quatre vegades De fet slsquoha volgut veure sense cap
mena de base real un retrat de Pegravericles en el personatge de Creont de llsquoAntiacutegona47
I eacutes
que Sogravefocles tenia una idea molt clara del que era per ell la polis (o ciutat estat) tal com
queda perfectament expressat en tot llsquoAntiacutegona una comunitat de ciutadans i no pas un
territori propietat dlsquoun home sol fet que ja implica necessagraveriament un regravegim democragravetic
i doncs llsquoobligacioacute de tots els ciutadans de participar en el funcionament dlsquouna ciutat
que ha de tenir una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis
divines que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat i menys per les lleis
injustes que emanen del caprici dlsquoun sol home com slsquoesdeveacute en el cas de Creont que
cau en la hybris (ὕβξηο) desmesuralsquo48
que el porta a llsquoatecirc (ἄηε) ruiumlnalsquo Tanmateix
per aquest personatge el seu edicte eacutes una llei justa que no pot ser desobeiumlda per ninguacute
43
El seu caragravecter eacutes el que el puacuteblic atenegraves possiblement considerava que li esqueia per natura Es tracta a
meacutes a meacutes dlsquoun personatge el dlsquoIsmene que eacutes molt semblant al de Crisogravestemis que en llsquoElectra
mostrant-se prudent refusa participar en el crim tramat pels seus germans Electra i Orestes En efecte
aconsellats pel deacuteu Apolmiddotlo pretenen assassinar la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist per
haver donat mort a Agamegravemnon el seu pare en arribar de la Guerra de Troia a Micenes Ara beacute
llsquoelement meacutes important que diferencia el personatge dlsquoAntiacutegona del dlsquoElectra eacutes el que fa mourelsquols ategraves
que mentre que en llsquoAntiacutegona el que mou llsquoheroiumlna eacutes llsquoamor en llsquoElectra el motor de llsquoaccioacute soacuten
clarament llsquoodi i el desig de venjanccedila 44
S Ant 988-1090 45
S Ant 1349-1353 46
CASTELLANOS I VILA (2012b 18) 47
Fins i tot tambeacute en el dlsquoEgravedip de llsquoEgravedip rei (CASTELLANOS I VILA 2012a 10) 48
Provocada a causa del fet de considerar-se orgullosament superior als deacuteus
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
19
i en el moment dlsquoexposar-la davant el poble de Tebes49
al puacuteblic atenegraves que
presenciava llsquoescena des de la graderia per la seva nocioacute de llei com a regla riacutegidament
imposada i justament obeiumlda segurament li devia fer llsquoefecte almenys llavors que
Creont parlava com cal i gairebeacute democragraveticament ategraves que el cor format per uns
ancians antics consellers dlsquoEgravedip en representacioacute dels ciutadans de Tebes sembla
prestar-li el seu suport incondicional primerament50
Perograve Antiacutegona ndasha qui el poble de
Tebes tal com explica Hegravemon a Creont acaba fent costat51
com probablement tambeacute el
puacuteblic atenegraves que gaudia de la tragegravediandash com que en tot moment tracta la interdiccioacute
de Creont com una mera laquoproclamacioacuteraquo52
precisa quines soacuten per ella les veritables lleis
perquegrave al seu entendre ndashi al de Sogravefoclesndash cap deure ciacutevic ni cap precepte poliacutetic per beacute
que asseguri llsquoordre de la polis no poden prevaler per sobre de les lleis no escrites
immutables i eternes dels deacuteus53
com ara la que constituiumla llsquoamor familiar que obligava
els vius a tributar honres fuacutenebres als seus i a enterrar-los degudament
Cal remarcar que llsquohospitalitat era com llsquoanterior comentat suara un altre dels
deures ancestrals imposats pels deacuteus54
si beacute en aquesta tragegravedia no selsquon parla ategraves que
representa que el pare dlsquoAntiacutegona el viatger Egravedip sempre amb la condicioacute dlsquoestranger
ja ha cessat la seva vida en territori atenegraves despreacutes de ser expulsat de Tebes Ara beacute pel
que es despregraven dels diagravelegs entre els personatges de llsquoAntiacutegona55
quan escrivia aquesta
tragegravedia Sogravefocles encara no pensava que un dia en llsquoEgravedip a Colonos faria acollir el seu
Egravedip pels deacuteus en una mort misteriosa voltada dlsquohonor sagrat a llsquoAgravetica Aixiacute doncs en
aquest cas el dramaturg atenegraves va decantar-se per seguir la tradicioacute egravepica que feia morir
Egravedip a Tebes durant una guerra contra els seus veiumlns de la ciutat beogravecia dlsquoOrcogravemenos
(Ergiacute i els miacutenies o argonautes) i no al dem atenegraves de Colonos sense haver hagut de
patir cap exili doloroacutes
49
S Ant 162-210 50
S Ant 211-222 51
S Ant 692-706 52
S Ant 27 32 34 450 i 454 Al seu entendre laquola Justiacutecia que habita amb els deacuteus subterranis no ha
fixat entre els homes unes lleis com aquestaraquo (v 451-452) Segons Hesiacuteode (Op 256-262) quan els
humans insulten Dice (o Justiacutecia) amb els seus actes ella aconsegueix del seu pare Zeus deacuteu legislador i
exigent que els ho faci pagar 53
S Ant 450-470 Concretament en aquest passatge la protagonista utilitza el mot λόκηκα (costumslsquo
lleislsquo) per referir-se a les lleis divines (v 455) el garant de les quals eacutes el mateix Zeus 54
Hesiacuteode (Op 327-334) ja nlsquoenumera uns quants dlsquoentre els quals el de llsquohospitalitat Segons el poeta
si alguacute actua amb infagravemia amb un suplicant o amb un hoste Zeus slsquoirrita i li infligeix un cagravestig ben dur
com slsquoescau al seu acte comegraves injustament 55
Sobretot en els v 49-57 de la tragegravedia
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
20
22 En lrsquoEgravedip rei
LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de
Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va
agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser
classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb
una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva
representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data
hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la
pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de
Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56
Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles
temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu
antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera
que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que
conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la
seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que
tothom menys Iocasta acaba acceptant57
En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha
tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no
ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58
la seva integracioacute en la ciutat
representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat
Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a
Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble
premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i
llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu
per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes
56
CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57
Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei
que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De
fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents
dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58
En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes
aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i
castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues
famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del
Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
19
i en el moment dlsquoexposar-la davant el poble de Tebes49
al puacuteblic atenegraves que
presenciava llsquoescena des de la graderia per la seva nocioacute de llei com a regla riacutegidament
imposada i justament obeiumlda segurament li devia fer llsquoefecte almenys llavors que
Creont parlava com cal i gairebeacute democragraveticament ategraves que el cor format per uns
ancians antics consellers dlsquoEgravedip en representacioacute dels ciutadans de Tebes sembla
prestar-li el seu suport incondicional primerament50
Perograve Antiacutegona ndasha qui el poble de
Tebes tal com explica Hegravemon a Creont acaba fent costat51
com probablement tambeacute el
puacuteblic atenegraves que gaudia de la tragegravediandash com que en tot moment tracta la interdiccioacute
de Creont com una mera laquoproclamacioacuteraquo52
precisa quines soacuten per ella les veritables lleis
perquegrave al seu entendre ndashi al de Sogravefoclesndash cap deure ciacutevic ni cap precepte poliacutetic per beacute
que asseguri llsquoordre de la polis no poden prevaler per sobre de les lleis no escrites
immutables i eternes dels deacuteus53
com ara la que constituiumla llsquoamor familiar que obligava
els vius a tributar honres fuacutenebres als seus i a enterrar-los degudament
Cal remarcar que llsquohospitalitat era com llsquoanterior comentat suara un altre dels
deures ancestrals imposats pels deacuteus54
si beacute en aquesta tragegravedia no selsquon parla ategraves que
representa que el pare dlsquoAntiacutegona el viatger Egravedip sempre amb la condicioacute dlsquoestranger
ja ha cessat la seva vida en territori atenegraves despreacutes de ser expulsat de Tebes Ara beacute pel
que es despregraven dels diagravelegs entre els personatges de llsquoAntiacutegona55
quan escrivia aquesta
tragegravedia Sogravefocles encara no pensava que un dia en llsquoEgravedip a Colonos faria acollir el seu
Egravedip pels deacuteus en una mort misteriosa voltada dlsquohonor sagrat a llsquoAgravetica Aixiacute doncs en
aquest cas el dramaturg atenegraves va decantar-se per seguir la tradicioacute egravepica que feia morir
Egravedip a Tebes durant una guerra contra els seus veiumlns de la ciutat beogravecia dlsquoOrcogravemenos
(Ergiacute i els miacutenies o argonautes) i no al dem atenegraves de Colonos sense haver hagut de
patir cap exili doloroacutes
49
S Ant 162-210 50
S Ant 211-222 51
S Ant 692-706 52
S Ant 27 32 34 450 i 454 Al seu entendre laquola Justiacutecia que habita amb els deacuteus subterranis no ha
fixat entre els homes unes lleis com aquestaraquo (v 451-452) Segons Hesiacuteode (Op 256-262) quan els
humans insulten Dice (o Justiacutecia) amb els seus actes ella aconsegueix del seu pare Zeus deacuteu legislador i
exigent que els ho faci pagar 53
S Ant 450-470 Concretament en aquest passatge la protagonista utilitza el mot λόκηκα (costumslsquo
lleislsquo) per referir-se a les lleis divines (v 455) el garant de les quals eacutes el mateix Zeus 54
Hesiacuteode (Op 327-334) ja nlsquoenumera uns quants dlsquoentre els quals el de llsquohospitalitat Segons el poeta
si alguacute actua amb infagravemia amb un suplicant o amb un hoste Zeus slsquoirrita i li infligeix un cagravestig ben dur
com slsquoescau al seu acte comegraves injustament 55
Sobretot en els v 49-57 de la tragegravedia
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
20
22 En lrsquoEgravedip rei
LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de
Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va
agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser
classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb
una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva
representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data
hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la
pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de
Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56
Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles
temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu
antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera
que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que
conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la
seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que
tothom menys Iocasta acaba acceptant57
En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha
tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no
ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58
la seva integracioacute en la ciutat
representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat
Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a
Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble
premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i
llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu
per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes
56
CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57
Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei
que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De
fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents
dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58
En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes
aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i
castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues
famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del
Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
20
22 En lrsquoEgravedip rei
LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de
Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va
agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser
classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb
una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva
representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data
hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la
pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de
Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56
Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles
temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu
antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera
que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que
conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la
seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que
tothom menys Iocasta acaba acceptant57
En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha
tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no
ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58
la seva integracioacute en la ciutat
representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat
Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a
Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble
premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i
llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu
per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes
56
CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57
Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei
que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De
fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents
dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58
En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes
aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i
castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues
famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del
Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
21
(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer
els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de
Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a
parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i
haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt
alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i
menen llsquoargument al desenllaccedil59
Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat
la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a
traveacutes de llsquoagravenima
De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com
llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la
voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la
impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot
endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i
de llsquoindret on aquest havia caigut mort60
que correspon a llsquoencreuament de camins sota
la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el
missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de
la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia
de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu
nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia
salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat
Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la
malediccioacute sobre la nissaga reial tebana
En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal
segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus
ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61
perograve aquells no correspondran a la
59
S OT 1182-1185 60
El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides
(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61
Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en
marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de
Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria
mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de
Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en
el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i
doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs
moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que
com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
22
seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a
causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes
gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i
per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi
en dir que ell eacutes (v 222)
ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ
laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo
Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador
com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser
el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes
del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint
igualment com a cagravestig dels deacuteus62
Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta
afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia
destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63
contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge
ple dlsquoironia tragravegica64
laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes
a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders
sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la
impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en
tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als
altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose
sostreguiraquo65
ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell
en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66
El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible
en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67
com
62
En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en
llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63
S OT 224-275 64
Vegeu llsquoapartat 11 65
El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per
al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu
RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66
Vegeu llsquoapartat 12 67
S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)
perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi
ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
23
a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu
Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68
perograve
despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva
ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69
ben
diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el
tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70
En la primera
Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla
que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident
sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a
protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal
funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)
νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ
ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη
laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71
i mai no sereacute inscrit com a client de
Creontraquo
En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot
moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la
futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-
462)
ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο
θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη
ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο
θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη
ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη
Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ
ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ
γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο
limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui
extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell
Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la
seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68
Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una
pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats
privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69
Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que
slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70
S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71
Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava
amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
24
ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ
εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ
θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ
laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap
goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant
amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora
dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i
assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he
mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo
De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de
μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas
aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip
semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la
seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta
expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi
ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes
siguin suposats
Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la
possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la
profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash
slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave
tens pensat fer-ne de miraquo72
I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui
directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon
estagravesim fa i desfagrave com vol73
Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es
fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin
arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al
casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74
contrasten amb les dels homes75
com ara
72
S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle
vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode
de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus
Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73
Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el
poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que
la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent
novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74
Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el
nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT
865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les
impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la
reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes
pragravecticament la primera paraula
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
25
la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute
realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del
culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute
directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que
infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76
En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que
domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de
llsquoEsfinx77
perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la
seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de
comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar
Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu
de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a
la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc
intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el
Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute
un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La
seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense
defallir a qualsevol preu78
tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les
consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima
i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat
com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que
slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la
mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida
benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat
75
Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76
Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el
rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77
Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un
monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a
Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes
enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer
camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil
eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el
seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia
alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78
Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a
un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute
malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
26
Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)
tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que
possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash
perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79
En
efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge
de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute
absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com
ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli
cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un
veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip
primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb
la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en
realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80
En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el
terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo
soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels
personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi
produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins
llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una
sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes
atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)
23 En lrsquoEgravedip a Colonos
LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser
representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes
temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que
va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys
dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute
sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81
79
Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca
el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80
Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81
CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
27
El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei
apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la
divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem
atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82
i
del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v
1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut
successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)
i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a
llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al
casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb
llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com
per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per
tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en
llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la
seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur
pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut
davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de
llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83
De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la
ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404
aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del
Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic
final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat
de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En
efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de
82
Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies
(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia
esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los
patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les
impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el
concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser
conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana
(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que
elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83
De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a
recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb
una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S
OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons
la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY
1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
28
testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al
seu moacuten i a la seva progravepia vida84
Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa
agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics
educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el
comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons
ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria
Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu
definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar
que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament
queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a
llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip
a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute
del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot
moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a
Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el
reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus
crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver
arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora
del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en
llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa
de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85
Segons els diagravelegs dels personatges a
llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del
lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)
Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de
glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86
que busca acollida
per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre
Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les
Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87
Totes tres
contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)
84
Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85
Hom Od XI 280 86
El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87
Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil
(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies
de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A
meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
29
de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que
documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des
de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a
venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la
ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en
divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic
sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei
exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88
fill dlsquoEgeu Podriacuteem
pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada
per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89
i
justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90
correspon a la ciutat ideal per al
tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i
com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant
la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91
i que mostra tota la
seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92
En aquesta tragegravedia Creont
es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei
tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes
ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que
intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda
per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia
en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un
mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals
en quegrave el feia aparegraveixer93
Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les
88
Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una
biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89
S OC 258-262 90
S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no
conclou cap assumpte sense la llei 91
La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira
entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega
siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter
poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida
Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica
expressada per mitjagrave del mite 92
Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la
nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als
indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues
importants com eren Tebes i Atenes 93
Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos
ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu
sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
30
seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la
importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva
cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues
tragegravedies esmentades anteriorment94
Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar
forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment
legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o
puacuteblic95
En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els
suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute
purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus
Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions
formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida
pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu
dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un
decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als
genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un
santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit
slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la
comunitat96
LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques
destacades97
oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a
la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la
segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip
demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada
i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus
actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva
mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat
divina98
Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent
94
Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95
Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96
Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97
A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria
dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el
proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen
en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98
En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes
la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
31
renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la
comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave
proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix
heroi tragravegic99
el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre
sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare
per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle
explicat per Ismene100
en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia
de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute
Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a
invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents
de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant
llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del
seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes
dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien
els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant
dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)
El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena
integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya
molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a
banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a
diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria
Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les
tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica
general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip
rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de
llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra
forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del
fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics
degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)
bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma
un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-
180) 99
S OC 87-95 100 S OC 389-390
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
32
importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les
manifestacions literagraveries (v 1-13)101
Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο
ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ
ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102
ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ
ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη
κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί
ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ
καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ
Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο
ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν
ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα
ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ
ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ
laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de
quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes
just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a
mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer
lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que
sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som
Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-
horaquo
Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)
Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix
Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-
los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva
inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben
del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de
Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home
que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que
porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la
seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la
decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica
(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per
Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet
101
Vegeu llsquoapartat 12 102
Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves
que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun
(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
33
dlsquoanar errant per terra103
Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a
demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic
rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica
despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores
en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats
atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a
establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)
Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη
ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ
κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία
ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο
γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη
ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ
ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ
laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre
a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute
com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo
davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li
donareacute casa en aquest paiacutesraquo
Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir
Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord
amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que
com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104
Despreacutes quant a la
integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-
lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons
que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que
eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ
(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990
384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105
Nosaltres
perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va
utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que
eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial
tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o
103
La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta
liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104
Vegeu WILSON (2004 29-62) 105
Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
34
proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat
expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per
les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa
Egravedip en tot moment
Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels
deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti
davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a
Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que
retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi
ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i
Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi
llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106
Nomeacutes la
intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en
primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-
se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec
per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels
ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)
concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)
θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ
νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ
νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην
ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ
ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια
νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο
νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα
ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο
νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην
ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών
ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ
ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο
γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ
εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ
ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά
εἰ κὴ μέηοικορ107
ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο
εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη
ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ
106
Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107
S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes
la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
35
laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten
del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes
dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen
No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el
permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal
que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que
no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un
home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes
de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per
ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo
En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en
un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i
pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes
assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara
beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de
llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108
Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ
ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο
ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη
νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη
δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ
ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον
κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι
ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων
ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον
ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ
ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη
ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ
θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο
αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη
laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he
obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort
per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no
admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat
un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un
Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el
vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve
mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la
meva raccedilaraquo
A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no
realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva
108
RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes
(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
36
ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat
envers el suplicant (v 1145-1149)
Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de
llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta
dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu
germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v
1348-1396)109
En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un
suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva
transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba
segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot
parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els
enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110
que li hauran de retre culte com a
heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111
Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en
aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell
mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)
Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles
desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra
entre els seus dos germans (v 1751-1779)
La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de
llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot
109
Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la
inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement
meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies
Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit
dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles
i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute
de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern
de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas
dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en
Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill
gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S
OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una
absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110
De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i
perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111
Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a
la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves
com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu
enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia
del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes
informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
37
indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva
apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i
heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute
magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir
des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva
caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112
3 Conclusions
Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven
rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que
havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores
conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes
gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que
slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el
festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que
pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la
religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes
La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el
seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)
i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem
observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la
voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia
atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)
en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute
com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica
atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la
ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu
patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder
sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar
112
GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
38
que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva
descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat
que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar
viure
Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els
metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament
que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element
imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que
els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no
sotmesos a cap mena de llei113
De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la
gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa
una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les
noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als
deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per
Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la
neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens
permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i
llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil
conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la
puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)
proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les
diferents escenes que slsquohi desenvolupen
Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar
que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven
del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no
constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun
puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes
dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a
Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia
arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i
llsquoAgravetica114
Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de
Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute
113
Vegeu HARRIS (2012 287) 114
VOELKE (2014 138-139)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
39
indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria
transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i
la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a
canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115
en llsquoEgravedip rei representa que el
corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge
a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora
Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el
basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha
mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills
(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat
alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat
com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per
un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i
despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa
per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts
Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de
llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de
caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de
llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de
regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea
per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a
traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la
comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De
fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic
no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica
atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el
segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a
llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure
moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que
encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament
regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a
115
Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per
part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui
engendrar fills (E Med 708-730)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
40
seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116
com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat
llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles
encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues
dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques
fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers
4 Bibliografia
ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms
propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo
13)
BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les
Belles Lettres
BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A
SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from
the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306
CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan
Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)
mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona
La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)
GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de
Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)
GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo
Tycho nuacutem 2 27-52
GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de
extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302
GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza
GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles
Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona
Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]
HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-
300
HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza
(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]
116
Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com
queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
41
IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua
Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206
LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea
Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]
LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical
Texts
LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole
(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-
166
MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the
World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur
und Geschichteraquo 87)
OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo
Faventia 291 59-75
mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240
ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-
Blackwell
PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion
Oxford Clarendon Press
REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de
Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie
Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]
RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i
notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip
a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel
Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)
mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John
P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat
Metgeraquo 1)
RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore
Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)
RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los
palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed
Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos
y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42
mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas
observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos
Vol I 587-596
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press
Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles
42
mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A
ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)
ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria
Universidad del Paiacutes Vasco 733-742
mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito
de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)
Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones
Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-
803
mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A
SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74
SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)
Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia
Supplementa 2 nuacutem extra)
SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles
Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press
TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire
Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman
Cultureraquo)
VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en
Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en
la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed
orig fr 2001]
VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne
Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)
Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156
WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo
Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press