ACORD DE PRESSUPOST 2020 DE BARCELONA

Acord pressupost 2020 de Barcelona Gener 2020

1

ACORD DE PRESSUPOST 2020 DE BARCELONA

Entre l’equip de Govern i els grups municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya

Gener 2020


2

ACORD DE PRESSUPOST 2020 DE BARCELONA

Entre l’equip de Govern i els grups municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya

Gener 2020

A. Objectius i compromís polític

B. Mesures

1. Una fiscalitat progressiva i ambiental

2. Un increment de 50 milions d’euros per a les polítiques d’habitatge

3. Creació d’un fons d’inversió dotat amb 50 milions d’euros pel programa Barcelona, posa’t Sostenible.

4. 30 milions d’euros durant el mandat dedicats a la renaturalització de la ciutat

5. Dos programes estratègics: pel foment de l’ocupació i Pla educatiu 0-3

6. 36 inversions de ciutat

7. 28 projectes bàsics per a la millora dels serveis de la ciutat

8. Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques municipals

C. Seguiment i avaluació dels projectes i iniciatives pactats en el present acord.


3

A. Objectius i compromís polític

Aquest acord entre els grups que conformen el govern municipal (BeC i PSC) i els grups municipals d’ERC i JxCAT, possibilita l’aprovació del pressupost municipal a Barcelona en base a tres objectius centrals:

- La lluita contra les desigualtats socials, incloent mesures preventives i pre-distributives, i amb una aposta decidida per les polítiques d’habitatge a la ciutat.

- Afrontar l’emergència climàtica disminuint l’ús del vehicle privat i iniciant una gran estratègia de rehabilitació del parc d’habitatge per millorar la sostenibilitat ambiental.

- Garantir un desenvolupament sostenible de la ciutat, augmentant fins al límit la capacitat d’inversió municipal.

Aquests tres objectius han de permetre que Barcelona encapçali el moviment de ciutats europees i mundials davant les emergències social i ambiental, i exerceixi el seu rol de capital de Catalunya.

És per això que les forces polítiques que subscriuen aquest acord es comprometen a fer tots els esforços i l’acció política necessària per treballar en un nou model de finançament municipal, que superi el marc actual i l’acosti als estàndards europeus, on el finançament municipal mitjà és dues vegades superior. Aquest nou model ha de significar, com a mínim :

- La transició cap a un sistema tributari local que permeti establir impostos o taxes perquè Barcelona pugui participar de la riquesa que es genera en nous espais fiscals com és, per exemple, l’economia digital.

- Més autonomia municipal. En aquest sentit, es treballarà per crear un IBI que permeti atendre en major mesura a les circumstàncies econòmiques i personals dels i les contribuents (incorporant criteris de renda en els beneficis fiscals) i establir un gravamen favorable a l’habitatge habitual respecte a la resta d’immobles; tot diferenciant els tipus impositius dels diferents usos no residencials i considerar els habitatges d’ús turístic com immobles d’ús turístic.

- L’Impost sobre Plusvàlues es configurarà atenent a l’especificitat del mercat immobiliari de Barcelona i de manera més justa. En particular, en cap cas s’haurà de pagar el tribut quan el valor de l’immoble en el moment de la transmissió sigui menor que el seu valor en el moment d’adquisició.


4

- Treballar per l’eliminació dels impediments legals per incrementar la despesa, el deute i la inversió municipal, regulats per la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local i la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera.

- Incrementar el percentatge del pressupost públic per a les

administracions locals i en particular els ajuntaments i les àrees metropolitanes.

Posar tota la potència financera municipal al servei de la ciutat, és la millor manera d’enfrontar els temps d’incertesa econòmica a escala global i, sobretot, mantenir la qualitat i eficàcia en la gestió de les polítiques i serveis municipals. És per això que amb la signatura d’aquest Acord es preveu que per primera vegada a la història el pressupost individual de l’Ajuntament de Barcelona superarà els 3000 milions d’euros.

B. Mesures

1. Una fiscalitat progressiva i ambiental

El pressupost inclou la projecció d’ingressos de les ordenances fiscals aprovades en el

plenari de desembre que afavoreixen la progressivitat i el combat a l’emergència

climàtica.

Aquest acord també inclou el següent:

• S’incrementen les taxes per aparcament a la via pública, i s’acorda implementar

zones verdes als barris a l’entorn de les rondes.

• S’estableix una nova taxa per la recollida de residus, que ha de permetre fer

front a l’estratègia d’incrementar el reciclatge i la disminució de residus a la

ciutat, associat al nou contracte de neteja i recollida que començarà el darrer

trimestre del 2020. (L’ordenança s’ha d’aprovar definitivament durant el primer

trimestre del 2020).

• Tal i com ja es va aprovar al Plenari per part de les mateixes forces polítiques

signants d’aquest acord, s’establirà un recàrrec a l’impost d’estades turístiques

de fins a 4 euros a través d’una ordenança específica, un cop aprovada la llei

d’acompanyament dels pressupostos al Parlament de Catalunya.


5

2. Un increment de 50 milions d’euros per a les polítiques d'habitatge

Atès que l’accés a l’habitatge ha esdevingut un dels principals factors generadors de desigualtat, l’acord incorpora fer créixer en 50 milions addicionals la inversió en aquest àmbit, per tal de reduir significativament la llista d’espera a la mesa d’emergències. Aquests recursos han de servir per aprofundir en les següents tres línies d’inversió en polítiques d’habitatge:

- l’increment del parc d’habitatge públic destinar al lloguer social, a través de la compra, expropiació, tempteig i retracte, recepció d’immobles procedents d’altres institucions.

- altres maneres innovadores per ampliar el parc d’habitatge

social incloent la intervenció del cooperativisme d’habitatge en el mercat

privat, la participació del Tercer Sector Social i nous models d’habitatges

compartits per a persones grans.

Algunes actuacions concretes a finançar amb aquests recursos serien:

• Adaptar baixos comercials en habitatge per persones grans i per persones amb discapacitats.

• Impulsar la construcció de fins a 1200 habitatges en els propers anys en els terrenys de les Casernes de Sant Andreu.

• Adquisició dels edificis c/ Letamendi i Mont-ral.

3. Creació d’un fons d’inversions dotat amb 50 milions d’euros pel programa “Barcelona, posa’t sostenible”.

La mobilitat és un dels factors mes contaminants a la ciutat, però la baixa eficiència energètica dels edificis és també un dels àmbits a millorar en la lluita contra el canvi climàtic. A tal fi s’acorda constituir un fons d’inversions estratègiques per facilitar la transició energètica i sostenible de tot el parc d’habitatge i equipaments de la ciutat.

Aquest fons d’inversions ha de ser capaç d’atreure finançament privat i d’altres administracions (ICF, BEI,...), i ha de funcionar, amb una mecànica similar al projecte Barcelona posa’t guapa, que va permetre rehabilitar les façanes de la ciutat.


6

El fons es dotarà amb 50 milions d’euros del pressupost municipal 2020 i ha d’aconseguir un efecte multiplicador, accelerar la rehabilitació energètica i sostenible dels edificis de la ciutat, i avançar en la seva descarbonització.

A més de millorar la petjada ecològica de Barcelona, aquest fons és també una oportunitat per generar activitat econòmica i ocupació atesa la quantitat d’inversió que pot acabar mobilitzant.

Els projectes susceptibles de rebre finançament d’aquest “fons” serien, sense ànim limitatiu, els següents:

• Rehabilitació energètica d’edificis i equipaments radicats a Barcelona, duta a terme pels propietaris, comunitats de veïns i/o empreses de serveis energètics d’acord amb els anteriors.

• Implantació de plaques solars fotovoltaiques als sostres d’edificis i equipaments.

• Desenvolupament de materials i sistemes aplicables a la rehabilitació energètica d’habitatges i equipaments.

• Desenvolupament de processos d’innovació i eficiència energètica d’empreses industrials i/o de serveis.

• Implantació d’estacions de càrrega ràpida per vehicles elèctrics.

• Programa d’ajuts a famílies vulnerables i amb rendes baixes amb el doble objectiu d’afavorir la transició energètica i reduir la despesa energètica de les famílies.

En el termini màxim de tres mesos des de l’aprovació del pressupost municipal, els signants del present acord establiran les característiques detallades d’aquest fons d’inversions pel que fa, entre altres, a la seva estructura jurídica, econòmica i de govern; l’equip de gestió; els mecanismes de promoció i els criteris de selecció de projectes; la participació d’altres entitats; l’auditoria i fiscalització de comptes i activitats.

Pla de sensorització: en l’àmbit de lluita contra el xoc climàtic s’instal·laran a la ciutat de Barcelona una xarxa de sensors que permetin detectar de la forma com ho exigeix la comunitat científica de forma correcta les partícules contaminants que hi ha a l’aire de Barcelona i que són un element central en les afectacions lleus i greus a la salut de barcelonins i barcelonines.


7

4. 30 Milions d’euros durant el mandat dedicats a la renaturalització de la ciutat

Barcelona és una ciutat densa i compacta. Compta amb un nombre significatiu d’espais verds, però aquests majoritàriament són petits i fragmentats. Cal ampliar la superfície verda i protegir els espais lliures i la biodiversitat en el procés de reincorporar la natura a la ciutat, aconseguir un canvi de model urbà que aposti per la regeneració i per la renaturalització. És imprescindible incrementar la quantitat d’espais verds i la seva connectivitat, que són aspectes essencials el model urbà que es persegueix.

La voluntat de renaturalització de la ciutat respon als beneficis que els espais verds aporten, com ara la millora del balanç híbrid, la regulació del microclima, l’absorció dels contaminants, la reducció dels soroll i la millora de la cohesió socials i el foment de la convivència i de la salut dels ciutadans.

Es destinaran 30 milions a la renaturaluització de la ciutat. Entre d’altres mesures inclou les següents:

- Impuls dels corredors verds que resten pendents, amb especial atenció a connectar el verd de Collserola amb el de la ciutat. Els corredors verds urbans estableixen una continuïtat entre les àrees naturals perifèriques i vertebren la infraestructura ecològica de la ciutat, dotant els barris d’una infraestructura verda a l’abast dels seus habitants.

- Nou impuls a la recuperació d’interiors d’illa de l’Eixample per a esdevenir parcs urbans.

- Programa expansiu d’instal·lació de cobertes verdes i murs vegetals, començant per tots aquells edificis de titularitat municipal.

- Utilització de nous materials que contribueixin a trencar l’illa de calor.

- Impuls a un Pla de Vianants que ha de permetre incrementar el verd lineal de la ciutat, pacificar carrers, la xarxa d’itineraris saludables i un corredor esportiu a la ciutat.

- Pla de coordinació semafòrica global per evitar la congestió del trànsit, guanyar fluïdesa i reduir la contaminació.

- Ampliació de la xarxa de circuits esportius saludables per a la ciutat.


8

5. Dos programes estratègics: pel foment de la ocupació i Pla educatiu 0-3.

Estratègia per la ocupació de qualitat

En un món en profunda transformació, no podem estar aturats esperant què passa,

sinó que hem de de participar en les transformacions i crear el nostre propi model.

L’Ajuntament de Barcelona afronta un repte decisiu que no és altre que trobar com

som més competitius en el món de la quarta revolució industrial a partir del nostre bé

més preuat, que és el capital humà. Aquest repte passa indefectiblement per

l’educació i el futur de l’ocupació. L’època en què una feina i una professió era per tota

la vida ja no existeix i no tornarà. Igual que dedicar només una etapa de la vida a

estudiar és també del passat.

Avui, l’única manera d’assegurar la no exclusió del mercat laboral passa per formar-se

contínuament, disposar del talent requerit per les noves ocupacions i exigències de la

Indústria i l’economia 4.0. I això implica una conversió i transformació absoluta de les

propostes formatives, començant per l’educació d’adults i seguint pels programes de

formació continua.

Les dades i els estudis demostren com aquelles polítiques de combinen accions en

ocupació, amb formació i pràctica a l’empresa són aquelles polítiques que generen

més ocupabilitat per a les persones beneficiàries d’aquest tipus de polítiques.

És per això, que es fa necessari alinear totes aquelles iniciatives que hi ha a la ciutat en

aquesta línia i centrar els esforços en dissenyar un Pla d’ocupabilitat per a col·lectius

amb especial risc d’exclusió amb l’objectiu de generar perfils de persones formades en

sectors tecnològics i oficis amb oferta laboral que no es pot atendre pels actuals perfils

dels demandants d’ocupació. El Pla ha de comptar amb una part central de formació

de les persones que en siguin beneficiàries i el contacte directe amb el sector privat

per tal de generar ocupació quan finalitzi l’itinerari personal. Part de la formació del

Pla es durà a terme directament a l’empresa.

Per tal d’elaborar aquest projecte, cal establir la metodologia amb tots els agents

implicats: Ajuntament de Barcelona, Barcelona Activa, l’Institut Municipal dels Serveis

Socials i agents privats que realitzaran, també, un seguiment de la situació de les

persones durant la participació en el projecte i de forma posterior, per tal de analitzar

com la participació en aquest pla ha afectat en la seva trajectòria vital i del seu entorn.

Un altre aspecte central en aquest àmbit és la Formació Professional. En aquest àmbit,

les dades demostren una paradoxa: mentre hi ha índexs d’abandonament en aquests


9

estudis que s’han de reduir de forma dràstica, són el tipus de formació que genera més

ocupació a la seva finalització. En aquest sentit, el contacte estret entre Centres

Formatius i Empresa esdevé essencial per tal d’adequar l’oferta formativa amb la

demanda del mercat de treball. Per tant, el paper de l’Ajuntament de Barcelona en

aquest àmbit és transcendental i per això es fa necessari el disseny d’un Pla que

inclogui la Formació Professional com eix central d’actuació.

Com a mesura també troncal, s’estudiarà la implementació d’un programa de beques

salari, especialment enfocat a aquells col·lectius que tenen més incentius a abandonar

els estudis per manca de recursos econòmics.

Pla educatiu 0-3

Hi ha un consens internacional sobre la importància de la formació 0-3 com a garantia

d’equitat educativa i de cohesió social i és, també, un servei imprescindible per

garantir amb condicions d’equitat i llibertat l’accés de la dona al treball.

La universalització del 0-3 ha estat i segueix sent un dels objectius socials prioritats en

la nostra proposta política.

Tanmateix, actualment només un 20% dels infants de 0-3 de la ciutat accedeix a una

Escola de Bressol Pública, que arriba al 44% si hi afegim aquells infants escolaritzats en

una Escola Bressol de titularitat privada.

Per tot això, es crearà un Pla 0-3 en què es marqui com a objectiu la universalització

d’aquesta etapa d’escolarització amb mesures que permetin redreçar els desequilibris

socials.

Entre les mesures a treballar hi haurà la de la construcció d’Escoles Bressol Municipal

en aquells barris on encara no n’hi hagi cap, el foment de la creació d’espais alternatius

com poden ser els espais de criança per nadons de 0 a 1 any o la creació d’espais per a

infants de 2 a 3 anys estudiant, si cal, la seva incorporació en escoles d’Educació

Infantil i Primària.

Sobre el disseny, implementació i seguiment de l’Estratègia per l’Ocupació i el Pla Educatiu 0-3.

Tant per al programa sobre el Pla Educatiu 0-3 com per l’Estratègia per a l’Ocupació, els signants d’aquest acord definiran i en faran seguiment d’un pla de treball municipal, amb objectius i accions concretes per assolir-los i es realitzarà


10

un seguiment de la seva implementació així com dels seus impactes en el mercat de treball i condicions de les persones participants. Els plans hauran d’acordar-se en un termini de tres mesos des de la signatura del pressupost 2020 i el seguiment es perllongarà tant com les mesures decidides i fins a la seva avaluació.

6. 36 inversions de ciutat

S’acorda incloure al Pla d’Inversions Municipal del mandat, amb inici durant l’exercici 2020, algunes en fase de projecte, les següents inversions.

• Ciutat Vella:

• Inici de la reforma de la Via Laietana amb l’objectiu de garantir una via

més pacificada i amb més espais per als vianants segons el projecte

acordat entre Ajuntament, entitats veïnals i veïns i veïnes afectats.

• Inici de la reforma de les Rambles, començant per la seva part inferior i

seguint els criteris acordats en el procés participatiu elaborat per km-

zero.

• Eixample:

• Adquisició de l’antic solar del Talia, avinguda del Paral·lel, 102, situat al

barri de Sant Antoni, per tal de construir equipaments municipals o

habitatges dotacionals.

• Adquisició d’un solar al barri del Fort Pienc per tal de permetre la

construcció del nou CAP Fort Pienc.

• Realització del projecte de construcció del pavelló poliesportiu de la

Model contemplat en el seu pla d’equipaments, que respon a les

necessitats esportives de l’Eixample.

• Reurbanització de la Ronda de Sant Antoni.

• Sants – Montjuïc:

• Arranjament i adequació de la Casa de la Premsa del barri del Poble Sec.

• Construcció de la piscina del poliesportiu de la Marina.

• Projecte i inici de les obres de l’Escola Municipal de música que es

situarà entre els carrers Papin i Miquel Àngel del barri de Sants.


11

• Les Corts:

• Expropiació del terreny Masia Can Reig per tal de construir una llar

residència per a persones discapacitades, en compliment de l’acord de

tots els grups en el mandat anterior.

• Continuació del projecte de construcció dels habitatges de reallotjament

de la Colònia Castells i de reurbanització de la zona.

• Cobertura de les pistes del complex esportiu del Parc Bederrida i inici

d’obres de millora i ampliació del pavelló de l’Illa, per tal de combatre la

manca d’equipaments esportius al districte.

• Sarrià – Sant Gervasi:

• Construcció de carril bici a la Via Augusta per tal de tendir a un model de

transport més sostenible al districte.

• Lloguer d’un local per a desenvolupar activitats per a persones amb

discapacitats i que això és vinculi a les activitats que realitza Grup Caliu

– Ateneu divers.

• Superilla de la Bonanova

• Gràcia:

• Dotar de gespa els camps de futbol del Nou Sardenya i el Camp de

l’Àliga, així com també, un canvi en l’enllumenat del Nou Sardenya.

• Construcció d’un poliesportiu al barri del Baix Guinardó atès la manca

d’equipaments esportius a la zona.

• Traspàs dels Jardins Comas i Llebaria a l’espai del carrer Piferrer per tal

de poder encetar la construcció de l’Institut Vallcarca.

• Horta – Guinardó:

• Inici de les obres de remodelació del Casal de Barri Pirineus del barri de

Can Baró, projecte que va quedar paralitzat a finals del mandat anterior.

• Projectes d’obres de realització d’obres d’elements mecànics, com

rampes o escales mecàniques al barri de Montbau, a partir d’un estudi

de mobilitat que es va realitzar durant el mandat anterior.

• Rehabilitació de la Masia Can Garcini i construcció del casal de gent gran

Torre Garcini.


12

• Nou Barris:

• Districte preferent per a les actuacions de rehabilitació d’habitatge

previstes als fons d’inversió, acompanyades de subvencions.

• Programa d’habilitació i millora de locals per a entitats del districte de

Nou Barris.

• Sant Andreu:

• Rehabilitació de la Torre del Fang i la seva posada en funcionament com

a espai de memòria del passat agrícola de la ciutat i del Pla de Barcelona

i els entorns, que son una separata del projecte de BSAV Sant Andreu

Sagrera que permet avançar en el desplegament del parc i que adequa i

posa en valor els entorns de la Torre del Fang.

• ConstruccióEscola Bressol Municipal a les casernes de Sant Andreu

• Sant Martí:

• Inici del projecte d’urbanització de tota la part que encara falta per

urbanitzar del Passeig Marítim.

• Desenvolupament del Pla d’obres del carrer Santander que inclou el

pont, el polígon i la connexió amb el districte de Sant Andreu.

• Creació d’un Pla de manteniment d’escocells a tot el districte de Sant

Martí.

• Adquisició de la fàbrica del Plom per ubicar-hi un equipament.

• Àmbit de ciutat:

• Finalització de les obres de la tercera fase del Col·lector del Paral·lel.

• Destinar l’u per cent d’obra pública a recuperació patrimonial, tal i com

determina la Carta Municipal de Barcelona.

• Adquisició de diferents locals per tal de llogar-los a un preu social a

entitats o comerços.

• Rehabilitació de la façana i lluernari del MUHBA, Museu d’Història de

Barcelona.


13

• Instal·lació de sensors per detectar nanopartícules contaminants de

l’aire per tota la ciutat.

• Millorar i fer més accessibles diferents carrers per a persones amb

discapacitats.

• Impulsar projectes de rehabilitació de Mercats Municipals amb un pla

d’eficiència energètica i de producció d’energia neta per reduir els

costos energètic i la petjada ecològica dels mercats.

7. 28 Projectes bàsics per a la millora dels serveis de la ciutat.

Reducció de les desigualtats:

• Garantir els recursos suficients per tal d’enfortir el teixit cultural de base i

aquells projectes culturals amb especial impacte social.

• Finançament d’activitats extraescolars culturals a l’eix Besòs, a través del Pla de

Barris.

• Dotació per fer programes infantil-juvenils preventius de Salut Mental.

• Construcció de pisos d’inclusió per a joves majors de 18 anys que han migrat

sols, sense llar.

• Construcció d’un centre de dia per a dones sense llar.

• Garantir una ubicació adequada pel futur CAP de la Barceloneta

• Introduir millores en la implementació del transport porta a porta per a

persones amb discapacitats.

• Millora de l’accessibilitat comunicativa de l’espai públic mitjançant

senyalèctica, pictogrames, plànols en Braille o altres formes que en facilitin la

seva comprensió per a persones amb discapacitats.

• Implementació de programes d’inserció laboral per a persones amb

discapacitats.

• Descentralització de l’Institut Barcelona Esports cap als districtes i dotació de

més tècnics territorials.


14

• Iniciar un projecte pilot a Can Dragó de circuits urbans segurs amb perspectiva

de gènere en la línia de fer una revisió general amb clau de gènere de tot

l’street sport.

• Garantir la possibilitat del pagament fraccionat de la T-Jove .

• Ubicació per als Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç de Ciutat

Vella i Nou Barris.

Feminismes i LGTBI:

• Elaboració d’un mapa de serveis amb mirada de gènere per tal de cobrir les

necessitats de la dones. I especialment, dones en situacions de vulnerabilitat

social.

• Realització d’una auditoria i per tal d’eliminar els punts foscos nocturns a la

ciutat.

• Realització de campanyes de prevenció contra la violència masclista i més

recursos a l’atenció de les víctimes.

• Aplicació del Pla d’Igualtat de l’Ajuntament de Barcelona.

• Desplegament de recursos (eines, formació, suport, capacitació) contra la lgtbi-

fòbia per a escoles i instituts.

• Formació al personal municipal sobre diversitat sexual, perspectiva de gènere i

contra la violència masclista.

• Campanyes de prevenció de malalties de transmissió sexual, fent especial

èmfasi en la comunitat LGTBI+ i en col·laboració amb entitats com BCN

Checkpoint.

• Campanyes de prevenció d’actituds homòfobes en activitats esportives a la

ciutat.

• Millorar els serveis d’atenció directa de la UTEH i el SARA.

Economia, Emprenedoria, Economia Social i Solidària i Comerç:

• Augment de la línia de la subvenció de continuïtat empresarial per respondre

tota la demanda de la subvenció.


15

• Obertura d’una línia de subvencions per a la formació a les escoles sobre

finances ètiques i Economia Social i Solidària.

• Ampliació de la partida destinada a promoure la instal·lació de llums de Nadal

per tota la ciutat, especialment en aquells barris on encara no hi ha suficient

implantació del projecte.

• Augment de la partida del Consell Econòmic i Social de Barcelona, per tal que

aquest òrgan pugui exercir de manera eficient i apoderada el diàleg social i

propositiu que serveixi per abordar les qüestions econòmiques, polítiques i

socials cabdals de la ciutat de Barcelona.

• Elaboració d’un Pla de Motos que afavoreixi la transició elèctrica d’aquest

mode de transport, la seva compatibilitat amb el reglament de baixes

emissions, l’aparcament en calçada de manera ordenada i que s’estableixin

mesures per millorar la seguretat dels motoristes.

• Accions de suport, en consens amb el sector, als comerços afectats per obres

de llarga durada.

8. Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques municipals

Barcelona ha se ser capdavantera en la gestió municipal. I això avui passa per

l’anàlisi, la transparència, i el retiment de comptes. Perquè l’important no és

gastar més que ningú, sinó gastar per a tenir el millor impacte possible. Canviar

el marc mental de pensar en input i l’output a passar a mesurar l’outocome.

A nivell internacional existeixen diferents iniciatives per millorar l’eficiència i

eficàcia de les polítiques públiques i basar les polítiques públiques en evidència

sobre els resultats i el millor disseny dels programes.

Compromís de crear un programa municipal per analitzar i donar compte a la

ciutadania de l’impacte de les diferents polítiques públiques municipals i amb

possible col·laboració d’entitats i universitats de la ciutat


16

C. SEGUIMENT I AVALUACIÓ DELS PROJECTES I INICIATIVES PACTATS EN EL PRESENT

ACORD:

Amb l’objectiu de garantir el compliment de les mesures pactades entre el Govern

Municipal i els Grups Municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per

Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona, es constituirà una Comissió de Seguiment de

l’Acord pressupostari.

Aquesta Comissió de Seguiment estarà formada per representants de totes les parts

signants de l’Acord, és a dir, per una banda el Govern Municipal i per l’altra, Esquerra

Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya. La periodicitat de les trobades

d’aquesta Comissió de Seguiment serà trimestral de forma ordinària tot i que es podrà

convocar de forma extraordinària si qualsevol de les parts ho considera oportú.

ACORD DE PRESSUPOST 2020 DE BARCELONA

Documents

Transcript of ACORD DE PRESSUPOST 2020 DE BARCELONA