L’anàlisi del discurs oral i escrit

ACTIVITAT 3. Bloc 1

Activitats formatives transversals obligatòries comunes

Professor: Alberto Rodríguez-Lifante

Departament de Filologia Espanyola, Lingüística General i Teoria de la Literatura

Objectius

1. Descriure els modes de la comunicación que intervenen en els procesos de comunicació de la investigació a través del canal oral i escrit.

2. Analitzar els components del discurs oral i escrit en la comunicación científica

Continguts

1. Els modes de la comunicació. El canal oral i escrit.

2. Els components del discurs oral i escrit

1. Els modes de la comunicació. El canal oral i escrit.

1.1. Aproximació a la comunicació1.2. Els modes de la comunicació. El canal oral i escrit 1.2.1. Mode narratiu 1.2.2. Mode descriptiu 1.2.3. Mode expositiu 1.2.4. Mode argumentatiu

1. Aproximació a la comunicació

“Hablar de discurso, es ante todo, hablar de una

práctica social, de una forma de acción entre las

personas que se articula a partir del uso lingüístico

contextualizado, ya sea oral o escrito.” (p.15,

Calsamiglia y Tusón, 1999)

Podem distingir quatre modes principals d’organització del discurs:

2. Els modes de comunicació

Mode narratiu

Mode descriptiu

Mode expositiu

Mode argumentatiu

Mode Narratiu: es fa servir a fi d’apropar-se al receptor. Es tracta d’una comunicació afectiva. Element bàsic de la transmissió cultural.

• Característiques i llibertats del mode narratiu: diversitat d’àmbits (ciències socials)

• Té matís particular i subjetiu: l’emisor pot contar alguna cosa que haja viscut o pot haver estat testimoni dels fets; o va poder assabentar-se’n per unes altres fonts (narratives)

• Alteració de l’orde: pot començar per l’inici, el desenvolupament o la fi

Àmbit acadèmic: docere delectare (recurs didàctic).

1.2.1. Mode Narratiu

Mode descriptiu: es tracta de transmetre al receptor imatges. Pot ser usat en textos literaris o analítics.• El contingut respon a : Què és? Com es? Quines parts té? Per

a què aprofita? Què fa? Com es comporta? A què s’assembla?- Descripció Literària: és imprecisa, és construïda amb

figures literàries.- Descripció Tècnica: és en forma ordenada, caràcter de

confiabilitat.

• Tota disciplina científica té la seua dimensió descriptiva• Acompanyament de representacions icòniques (o substitució):

diagrames, esquemes, mapes, dibuixos, fotografies

1.2.2. Mode descriptiu

Mode expositiu: s’elegeix a fi de transmetre un missatge amb la intenció que el receptor hi reflexione i l’analitze.• Existència d’informació: prestigi, autoritat i poder de

l’emissor del discurs expositiu (convéncer).• Característiques: claretat, concissió, precisió, objetivitat,

exactitud, propietat del llenguatge• En textos argumentatius: seqüències expositives com a

suport.

Per exemple: entrevista, article divulgatiu, assaig.

1.2.3. Mode expositiu

1.2.4. Mode argumentatiuMode argumentatiu: pràctica discursiva orientada cap a aconseguir l’adhesió del receptor.

• Discursos: ensenyament, política, elaboració d’assaigs, publicitat, etc. (origen: retòrica, oratòria i dialèctica clàssiques).

• Característiques: objectiu, locutor, caràcter i objectiu.

• Text argumentatiu amb descripcions, narracions i explicacions.

Per exemple: article divulgatiu, article científic, assaig.

2. Els components del discurs oral i escrit

2.1. El discurs oral 2.1.1. Pràctiques discursives orals 2.1.2. Aspectes no verbals: elements proxèmics, cinèsics i paraverbals2.2. El discurs escrit 2.2.1. Elements no verbals de l’escriptura

2.1. El discurs oral

• Modalitat oral: natural.

• Moviment dels ulls, expressions

facials, moviments corporals i

vocalitzacions i altres elements

sonors.

• Conferència? Discurs inaugural?

Taula redona? Presentació

científica?

• Modalitat escrita: artificial

i no universal.

• Suport físic (o virtual) i

estris usats amb la mà.

• Plató (tecnologia externa i

aliena).

2.1.1. Pràctiques discursives orals• Conversa espontània

• De persona a persona (entrevista, consulta, transacció comercial,

debat, tertúlia, taula redona, coloqui, examen oral, etc.)

• De persona a audiència (conferència, xerrada, classe, míting,

sermó, presentació, declaració, discurs, etc.) –events comunicatius

“monogestionats”.

Per exemple: Comunicació: pot ser interactiva?

Gestos, mirades, reaccions, manifestacions… a fi de reaccionar i

introduir canvi en el discurs.

2.1.2. Elements no verbals

• Gestos

• Postures

• Distància entre persones

• Qualitat de la veu

• Vocalitzacions

Entendre el discurs en tota la seua complexitat, hem de ser capaços d’adonar-nos de “lo que decimos, cómo lo decimos y cómo lo movemos” (Poyatos, 1994: 15)

En la comunicació, el principal component no és el llenguatge oral (7%), sinó el to de veu (38%) i el lenguatge corporal (55%).

Situació de comunicació i cultura (o subcultura)

Elements no verbals: la comunicació humana

• Comportament cinèsic

• Característiques físiques

• Coducta tàctil

• Parallenguatge

• Proxèmica

• Artefactes

• Factors de l’entorn

2.1.2. Elements proxèmics

• Concepció de l’espai social i individual i la seua organització

i apropriació

• Distància en la comunicació

• “Espai informal” vs “espai formal” (menys flexible)

ÍntimCasual-persona

l

Social-consulti

uPúblic

2.1.2. Elements cinèsics

• Moviments corporals

comunicativament

significatius

• Gestos, maneres i

postures.

Eix o postura

Estar en l’eix significa que el cos està centrat, dret, que l’eix corporal coincideix amb l’eix de masses.

No mai hem d’oscil·lar, ni bascular, ni posar-nos de puntetes, ni suportar-se sobre un sol peu.

La postura que ha de tenir l’orador ha de ser la de dret, amb el cap mirant cap avant i amb el pit orientat cap al públic.

Elements cinèsicsMIRADA

• És fonamental ja que és la que determina la connexió amb el públic.

• Ha de ser franca, directa.

• Hem d’adreçar la mirada a tot el públic.

• Abastar tot el públic.

• Zonal.

EXPRESSIÓ DEL ROSTRE

• Expressa les seues emocions i la seua personalitat.

• El receptor ha de percebre: disposició, bon humor, accesibilitat

• Somriure té una gran importància (no mai de manera forçada).

Elements cinèsicsGestos

• Normalment es refereix al moviment de les mans.

• Professional molt estudiat (fora d’aquest curs).

• Alguns consells.

Evitar moviments bruscos

No distraure amb les mans

No mai a les butxaques

Gesticulació excessiva (cultura mediterrània).

Efects comunicativs dels elements cinèsics (Knapp, 1980: 195)• Mirar als ulls

• Tocar la mà

• Acostar-se a la persona

• Mirar del cap als peus

• Somriure amb la boca oberta

• Fer ganyotes

• Moure el cap afirmativament

• Lleparse els llavis

• Alçar les celles

• Llançar mirades ràpides

• Estirar-se

• Té mirada gèlida

• Es burla

• Allunyar-se de la persona

• Netejar-se les ungles

• Apartar la vista

• Fer cruixir els dits

• Passar la mirada per l’aula/la sala

• Netejar-se les mans

• Jugar con els cabells

• Mirar al sostre

• Olorar-se els cabells

Por a parlar en públic (por vs respecte)• Fer una xerrada.

• Fer preguntes en una conferència.

• Expressar una opinió en una discussió.

Emocions del discurs oral: la por

Anticipació de conductes desfavorables (dic bajanades). Avaluació negativa de la situació (és horrible parlar en públic). Avaluació negativa d’un mateix (no seré mai capaç de fer-ho). Avaluació negativa de la pròpia actuació (ho estic fent fatal).

El públic no és el nostre enemic; són persones que pensen que l’orador els aportarà alguna cosa (actitut positiva)

2.1.2. Elements paraverbals VEU VOCALITZACIONS

• Intensitat i timbre de

veu (sexe, edat, estats

físics i anímics)

• Valor de la veu: greu vs

aguda

• Sons i sorolls

• Valor crucial: malinterpretacions

• Per exemple: exhalacions

(sospirs, bufits), estossec,

xiulits, tos, eructes,

allargaments, sorolls per omplir

(e:::. a:::), riure, onomatopeies,

etc.

Elements paraverbals

• PROSÒDIA (entonació, intensitat, ritme)

• Entonació: organització de la informació (sintaxi i

modalitat oracional)

• Ritme: absència o presència de pauses (estat

emocional o funció enfàtica). Silenci.

Elements paraverbalsPARAULA

• La veu, cal tenir-ne cura (afonia del professor).

• Respiració.

• Articulació.

• Volum (intensitat).

• Projecció i claretat.

Entonació correcta (no plana).

Consells per al procés oral• Qui i per què escolta el meu missatge.

• Captar l’interés i l’atenció de l’auditori a fi de fer-los partíceps del tema. Conéixer l’auditori. Ús correct del lenguatge. Número d’assistents Fer-se proper Retroalimentació

• Controlar els aspectos següents: Velocitat i articulació Ritmes i silencis Volum Mots crossa

2.2. El discurs escrit

• Modalitat formal i informal

• Pràctiques socials lígades a la cultura i societat

Per exemple: conferències, classes magistrales, discursos,

defensa doctoral, etc. (escriptura-lectura)

Per exemple: exàmens, treballs, memòries, informes, tesis,

articles, obres de referència, monografies, etc.

2.2.1. Elements no verbals de l’escriptura

• No verbal en el discurs oral vs discurs escrit (paratext)

• Material del suport: paper (ex. Tesi doctoral, pòster)

• El format: mesura del paper, grandària de la pàgina, quantitat de pàgines (ex. pòster)

• Tipografia i disseny gràfic: negreta, minúscula i majúscula, subratllats, espais, requadres, gruix i grandària (ex. Comunicació en PPT). Organitrzació dels elements

• Combinació amb altres codis semiòtics: a) icònics; b) esquemes, figures i taules.

Consells per al procés de l’escriptura

• Cercar de models del text que hagem d’escriure.

• Dedicar temps a pensar abans de redactar: tipus de comunicació, contingut (selecció), orde.

• Correcció formal per a la fi.

• Consideració dels canvis d’enfocament: prosa de producció a la prosa de recepció.

• Visió de conjunt al llarg del procés d’escriptura.

• Flexibilitat a fi de modificar el pla inicial i l’estructura prevista.

• Cercar formas alternatives a fi d’expressar el mateix si no ens agrada.

(Adaptat de Cassany, 1987)

Alberto Rodríguez LifanteAlberto.rodriguez@ua.es

Professor Ajudant Doctor de Lingüística GeneralDepartament de Filologia espanyola, Lingüística general i Teoria de la Literatura