1

ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT Identificació de la sessió Núm.: 03/2013 Caràcter: extraordinari Data: 15 de FEBRER de 2013 Horari: de 13:39h. a 14:41 h. Lloc: Sala de sessions de la Casa Consistorial. Hi assisteixen ▪ Xavier M. Sanllehí i Brunet, Alcalde President ▪ M. Assumpció Brossa i Gratacós, Primera Tinent d’Alcalde ▪ Joan Augé i Bataller, Segon Tinent d’Alcalde ▪ Elena Iglesias i Canet, Tercera Tinent d’Alcalde ▪ José Manuel Gallego Balsera, Quart Tinent d’Alcalde ▪ Dolors Barceló i Moner, Cinquena Tinent d’Alcalde ▪ Salvador Canet i Jara, Regidor ▪ Antònia Carbonell i Surroca, Regidora ▪ Agustí Ribera i Danés, Regidor ▪ Juan Puerto Galán, Regidor ▪ Xavier Martínez Cantero, Regidor ▪ Josep Biosca i Roca, Regidor ▪ Salvi Güell i Bohigas, Regidor ▪ Anna Massot i Font, Regidora ▪ Julián Genovés Juanola, Regidor ▪ Montserrat Escutia i Acedo, Regidora ▪ Lourdes Casadevall i Fontclara, Secretària accidental ▪ Àngels Fernández Vicente, Tècnica d’Administració General ▪ Juanjo Murgui, redactor del projecte ▪ Joan Antoni Rodeja, arquitecte municipal ▪ F. Xavier Garriga i Casadevall, Funcionari administratiu d’administració general Excusa assistència ▪ Joan Cortada i Puig, Regidor ORDRE DEL DIA

1. Verificació del text refós del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ L’Alcalde President obre la sessió extraordinària del ple de la corporació, i cedeix la paraula a la secretària accidental que llegeix la proposta

2

1. VERIFICACIÓ DEL TEXT REFÓS DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM)

El Ple de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, en sessió de 24 de març de 2011, va adoptar per majoria absoluta l’acord d’aprovar provisionalment el Pla d’ordenació urbanística municipal amb les modificacions resultants del tractament de les al·legacions rebudes, dels convenis urbanístics aprovats, dels informes emesos pels diferents organismes amb competències sectorials i recollint les determinacions de la Resolució de conformitat, condicionada de la Memòria ambiental emesa pel Director dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, la qual ha estat recorreguda per aquest Ajuntament. Aquest document aprovat es va remetre a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona als efectes de sotmetre’l a la seva consideració per a l’aprovació definitiva. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, en sessió de 27 de juliol de 2011, va adoptar l’acord de suspensió de l’aprovació definitiva del POUM supeditant-ne la publicació en el DOGC i consegüent executivitat a la presentació d’un Text refós, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient, que incorpori les prescripcions recollides en l’acord, i sotmès a informació publica d’acord amb el que determina l’art 92.3 del Decret Legislatiu 1/2010 pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012. Així doncs, com a resultat d’aquest acord, l’equip redactor ha elaborat el Text refós del POUM, el qual incorpora totes les prescripcions assenyalades per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona. També s’incorporen altres sol·licitud rebudes amb posterioritat a l’acord de la CTUG de 27 de juliol de 2011: en el sector PMU-5, Pla de Roses, en el Polígon industrial El Pla, i ajustos en la normativa de diferents sectors que ja s’havien regulat en la modificació de PGOU B-3, Clau 5a3, PMU-3, Àmbit finca “Causa Pia” situada entre el carrers Panissars, Figueres i Toribi Duran Passatge 4, i incorporació dels usos esportius en les finques situades al voltant de l’aeròdrom. • En referència als convenis urbanístics

El document objecte d’aprovació exclou els convenis: - Cu-8 Port Moxó/Nàutica. - Cu-16 Ponent. - Cu-29 Mas Llebrer. - Cu-16 s’exclou a petició del propietari i el Cu-8 i el Cu-29 per modificació

substancial de les determinacions del POUM. • Polígons urbanístics

- AA. Es mantenen les mateixes. - PEU. Es suprimeix el Delta-Muga i Aeròdrom que es converteix en PMU.

3

- PMU. Es suprimeix el Ponent, Túnel del vent, Club nàutic, i Casa Gran, i es creen de nou: Delta-Muga, Aeròdrom i Causa-Pia. El sector Túnel del vent s’incorpora al PMU Aeròdrom.

- Sistemes i dotacions públiques en SNU: es suprimeix Camí de Can Llobet i s’incorpora el Pas d’Empuriabrava i La Muga Nord.

- Delimitació d’usos en SNU: s’incorpora una de nova, la cooperativa. - PPU. Es mantenen els mateixos, tot i que alguns es modifica els àmbits. - PAU. Es suprimeixen del núm. 33 al núm. 43.

El POUM incorpora el Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals amb les actualitzacions dels nous planejaments aprovats. Atès que l’aprovació inicial d’aquest document de planejament urbanístic general es va fer d’acord amb el Decret legislatiu 1/2005, s’ha adaptat el document d’aprovació provisional al que disposen les disposicions transitòries del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost: tercera, quarta, setena i vuitena. La documentació del present Text refós inclou l’adaptació del seu articulat normatiu a les determinacions que resulten de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres i de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost. Vistos els informes favorables dels Serveis Tècnics Municipals i dels Serveis Jurídics, ambdós de data 4 de febrer de 2013, es proposa al Ple l’adopció del següent ACORD: PRIMER.- APROVAR la verificació del document del Text refós del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castelló d’Empúries elaborat per l’equip redactor del POUM de Castelló d’Empúries, en data octubre de 2012, on s’hi ha incorporat les prescripcions contingudes a l’acord d’aprovació definitiva de la CTU i altres prescripcions introduïdes pel propi Ajuntament. També s’han recollit les determinacions de la Resolució d’avaluació ambiental del POUM aprovada pel Director dels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge, en data 4 de novembre de 2010. Aquest document ha estat recorregut per aquest Ajuntament, d’acord amb l’acord del Plenari Municipal de data 25 de novembre de 2010, és per això, que en el supòsit que no s’acceptin els requeriments o recursos interposats, es manifesta la voluntat d’aquest Consistori de recórrer i esgotar tant la via administrativa com judicial corresponent. SEGON.- Com també estableix l’esmentat acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, els canvis que s’introdueixen en aquest Text refós, tant els corresponent a les prescripcions de la CTUG, com els altres promoguts pel propi Ajuntament es sotmeten a informació pública, pel termini d’un mes, a comptar des de la darrera publicació, al Butlletí Oficial de la Província, en dos dels diaris de premsa periòdica de més divulgació en l’àmbit municipal, al tauler d’edictes municipal i en virtut dels articles 23.2 i 23.3 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual

4

s’aprova el Reglament de la Llei urbanística de Catalunya, per mitjans telemàtics en la plana web municipal, als efectes que es puguin presentar les al·legacions i suggeriments que s’estimin adients. Durant el període d’exposició al públic sol·licitar informe als següents organismes sectorials: • PRESCRIPCIÓ 1.1. Informe de la Direcció General de Sostenibilidad de la Costa y el

Mar, de la Secretaria General del Mar, del Ministerior de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino

• PRESCRIPCIÓ 1.3. Informe de la Direcció General de Comerç • PRESCRIPCIÓ 1.4. Informe del coordinador del planejament territorial del

Departament de Territori i Sostenibilitat • PRESCRIPCIÓ 1.5. Informe del Departament de Cultura • PRESCRIPCIÓ 1.7.1. Informe de l’Institut Geològic • PRESCRIPCIÓ 1.7.2. Informe de la Subdirecció General de Ports i Aeroports del

Departament de Territori i Sostenibilitat • PRESCRIPCIÓ 1.7.3. Informe de la Direcció General d’Energia i Mines • PRESCRIPCIÓ 1.7.4. Informe de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis

i Salvaments, del Departament d’Interior • A suggeriment de la Direcció General d’Ordenació Territorial i Urbanisme: Informe de la

Direcció General de Paisatge El resultat de la informació pública i els corresponents informes amb les consideracions i indicacions que continguin, s’hauran d’incorporar a les determinacions del Text refós del POUM i, en cas de ser necessari procedir a una nova verificació del document. Finalitzada la lectura de la proposta, es dóna pas al debat de la mateixa, amb les següents intervencions literals: Güell: Estem parlant d’una tramitació que ja va començar el març del 2005 amb l’aprovació de l’avantprojecte, va continuar el maig del 2006 amb l’aprovació inicial, 2007 text refós març, desembre 2008 aprovació d’un nou avantprojecte, en aquí hi va haver un extens i ampli pla de participació ciutadana que recordem hi va haver unes cinquanta-nou reunions entre totes, i des d’aquest pla de participació ciutadana es van recollir aproximadament unes quaranta-quatre suggerències. El setembre del 2009 es va fer una altre aprovació inicial amb quaranta-cinc dies d’exposició pública. Hi va haver cent setanta-cinc al·legacions de les quals setanta-sis tenien el mateix redactat i se’n van estimar cinquanta-dues.

5

Al llarg de tot aquest temps han anat variant les lleis i, l’entrada en vigor de la llei 26/2009 van canviar els convenis i per tant, dels trenta-sis convenis signats vint-i-dos es van desestimar i quatre es tiraven endavant, d’aquests, perdó catorze i d’aquests catorze en l’actualitat n’han quedat onze. Al febrer del 2011 va entrar a l’ajuntament l’informe de l’oficina antifrau en el que exculpava de qualsevol fet irregular als regidors denunciats i, per tant el 24 de març de 2011 es va fer l’aprovació provisional. Paral·lelament, evidentment havíem tingut doncs converses amb el Departament de Política territorial per anar consensuant diferents aspectes d’aquest POUM i un cop aprovat provisionalmen, el POUM es va enviar a la Comissió d’Urbanisme i aquesta ha fet doncs aquest informe de setanta-nou pàgines, extens i que a la valoració inicial de l’expedient diu el següent: “Valoració de l’expedient. Havent vist i analitzant la proposta tot i tenint en compte que les preexistències actuals d’uns assentaments urbans sobretot pel que respecte al teixit urbà d’Empuriabrava, envoltats d’un espais no edificables clarament protegits. Configuren un model poc adequat als criteris urbanístics actualment vigents. La voluntat del pla d’oferir uns criteris i unes estratègies que suposen configurar un nou model d’ocupació de sòl que veti la dispersió en el territori, afavoreixi la cohesió social i es consolidi com un model globalment eficient, es considera adequada”. A més a més diu: “Tant pel que fa als terrenys classificats de sòl no urbanitzable com en gran part dels espais que es classifiquen de sòl urbanitzable s’observa la clara voluntat de fixar els mecanismes per preservar els valors paisatgístics d’interès especial, natural, ecològic i, en alguns casos d’alt valor agrícola dels espais que configuren la zona humida dels Aiguamolls de l’Empordà i tota la seva àrea d’influència”. A partir d’aquesta valoració positiva del POUM doncs desprès fa dins dels acords doncs suspèn l’aprovació definitiva d’aquest POUM i la supedita a la presentació d’un text refós que és el que estem aquí per aprovar ara. Evidentment cal obtenir aquests set informes que formen part de la proposta. Dintre la Resolució d’aquest informe doncs es demanen dues modificacions o incorporacions a sistemes, en el sòl urbà consolidat hi ha vuit consideracions de caràcter tècnic a incorporar, en el sòl urbà no consolidat o actuacions en sòl urbà hi ha cinc consideracions a tenir en compte, a les actuacions aïllades en sòl urbà hi ha una modificació i una recomanació, en els plans especials hi ha tres consideracions a tenir en compte, en el sòl no urbanitzable hi ha set consideracions i en la documentació del pla s’observen aspectes normatius i errades materials en set consideracions més. Bé, un cop resolt tot això, doncs estem aquí avui per verificar aquest text refós que s’ha d’exposar al públic i posteriorment tornar aprovar per ple o no, tot anirà en funció de si durant el període d’exposició pública hi ha al·legacions que s’accepten, o no n’hi ha.

6

Trobem doncs que el més important d’aquest text refós, el canvi més important evidentment és el pla parcial urbanístic PPU4 de les Calendrieres ja que la part discontinua dels sectors es classifica com a no urbanitzable. Altres consideracions que volem fer, és que es manté la dàrsena de Flamicell, que el polígon La Muga Sud augmenta l’edificabilitat de 110 a 164 habitatges, es passa de 4,48 habitatges hectàrea a 5,51 habitatges hectàrea. Es treu el vial de darrera els horts, amb l’excusa que ja hi ha una vialitat al rec del molí. Creiem que això es negatiu pel municipi, nosaltres entenem que el rec del molí hauria de tendir a ser peatonal i, per tant la vialitat aquesta per darrera els horts nosaltres la creiem del tot imprescindible. El PMU7 Port Moxó desapareix el conveni i, es marca a la fitxa els sistemes mínims de vials i equipaments. Son 5192 metres quadrats, que han de permetre garantir els serveis nàutics en aquest cas a Empuriabrava. El PMU16 Mas Llebrer, nosaltres creiem que es perd la gran oportunitat de que el municipi i, Empuriabrava sobretot, conservi el mas llebrer com a espai de titularitat municipal. Apareix a les Calendrieres una parcel·la de terreny que abans no formava part del polígon arrel d’un conveni de l’any 2002 que entenem nosaltres del qual no es pot atorgar cap compensació, i que ja el 30 de novembre del 2009 ja es va desestimar una al·legació al respecte. Bé, vist tot aquest procés i tenint en compte el que es proposa, i que el que es proposa és aprovar aquest text refós que deriva del document d’aprovació provisional al qual nosaltres hi vam votar a favor, i vist que hi ha aspectes del document que no ens satisfà tal i com s’han resolt el nostre vot serà d’abstenció. Ara s’obrirà un període d’exposició pública en el qual s’hi poden fer aportacions o modificacions. Nosaltres no descartem, si es que hi torna a haver una oportunitat de tornar a votar aquest POUM, aquest text refós, aquí en aquest ple, no descartem votar-hi a favor si durant aquest període d’exposició pública queden resoltes tres punts que ara els hi referiré: Un és el Polígon La Muga Sud, tornar a l’edificabilitat del document d’aprovació provisional. L’altre és el PMU16 Mas Llebrer, reconsiderar l’oportunitat de que quedi com a equipament municipal. Reconsiderar el vial per darrere els horts per completar una correcte vialitat a la zona nord-est del nucli. Aquesta és la posició del nostre grup, en aquest text refós.

7

Alcalde: Molt bé, senyor Genovès. Genovès: Be, per no repetir certes coses que ja s’han dit, sinó no acabaríem mai, jo aniré, tres pinzellades molt ràpides al senyor redactor. A la passada legislatura, jo que llavors, entre altres responsabilitats, també tenia la de patrimoni, em vaig interessar molt, molt, molt per una cosa que ara celebro que aquí es pugui incorporar, que era la incorporació com a possible sòl urbà, prèvia requalificació i passant tots els tràmits, tota una sèrie de parcel·les que fins ara son zones verdes en el sector marina d’Empuriabrava. Que és el que ha canviat que ara es pugui fer i abans no?, perquè recordo paraules textuals, ja no només seves sinó d’altre gent, impossible, impossible, impossible i impossible. Murgui: Sí, ara li contesto. En el moment que ho va plantejar l’anterior equip de govern, que és cert que això es va plantejar, va ser desprès de ja haver-se exposat al públic el pla. Ja anàvem a fer el document de redacció del document d’aprovació provisional. Per tant, ja havia estat exposat al públic i, era una determinació que canviava les determinacions del planejament sense haver-se exposat al públic anteriorment. Per això ho impossibilitava. Com en aquest moment anem a una aprovació que s’exposa de nou al públic, poden haver al·legacions i ningú pot diguéssim, obviar o dir que hi ha hagut indefensió, que l’ajuntament canvia un sistema que era públic i el requalifica com a sòl diguéssim d’edificabilitat, i hi ha oportunitat de que es presentin al·legacions. En aquell moment ja això ho va plantejar l’anterior equip de govern, quan ja les exposicions al púbic ja s’havien fet, era el moment de que anàvem a redactar i per tant, no haguéssim, haguéssim hagut de fer una altre exposició al públic per poder fer això. Genovès: Per tant, entenc que quan ho vam presentar nosaltres ho varem presentar tot i essent part interessada a “destiempo”?. Murgui: Sí. Genovès: Fora de temps Murgui: Si això ho haguessin presentat en el document que s’exposava al públic, allà podíem haver-ho plantejat, i aleshores ho haguéssim incorporat al document de la provisional. Però va ser única i exclusivament per això. A part d’això, si em permeten voldria fer-li un aclariment al senyor Güell, en el sentit de que el text refós no treu el vial de darrera dels horts, alternatiu dels horts del rec del molí. Va ser a l’informe, a l’informe de la comissió d’urbanisme, jo crec que no va equilatar be el que posava diguéssim la nostre proposta que era la traça, no els hi agradava la traça que era simplement la mateixa traça que venia del pla general actualment vigent, que te una forma geomètrica molt rotunda etc.. però no volia dir que la traça era exactament aquella, sinó amb les condicions que ens va posar la

8

memòria ambiental, diguéssim l’informe de medi ambient que ens deien que la traça definitiva. la definiria el projecte d’obres que en el seu moment es fes i, com a més resulta que està dins de l’àmbit del parc, s’havia de fer en un procediment d’avaluació ambiental del projecte que definiria exactament la traça que s’adaptés millor a la topografia del lloc, a la forma, al límit amb els horts existents, amb tota aquella tirada d’arbres que hi ha de xipressos que hi ha. L’únic que hem fet és, en lloc de fer una traça tant concreta, hem fet un àmbit més difús, que ens va demanar la comissió d’urbanisme, però ho hem incorporat. Es a dir que no s’ha tret i, continuem amb les mateixes condicions que a l’informe de medi ambient ens deien. Que simplement aquest projecte quan l’ajuntament ho escometi, per tirar endavant i executar-ho, serà un projecte que s’haurà de fer avaluació ambiental, mirar alternatives, les més favorables, les mes desfavorables, les que menys impacte tinguin sobre l’àmbit del pla i es puguin tirar endavant. Era això. Genovès: Continuant amb això, i acabo ràpid, a veure, llavors veig que heu creat una clau urbanística per aquestes parcel·les que s’incorporaran al patrimoni municipal i que passaran a ser sòl urbà susceptible de ser construït i venut. Murgui: Les mateixes on estan situades. Genovès: D’aquí ve, perquè n’hi ha algunes que coincideixen amb els caps de canal, per exemple Port Norfeu. Port Norfeu te més edificabilitat que no Norfeu 1, per exemple, i jo no he tingut temps de mirar-me de què, ho subdividiu en dues sinó m’equivoco 6a3, 6b2. Exacte, n’hi ha dos. Murgui: Es que son parcel·les, ara no m’ho feu dir perquè de memòria no me’n recordo, però son unes que son parcel·les mínimes de 800 metres i altres crec que son de 600. Genovès: 1000. Murgui: O de 1000 perdó. Ara no ho recordo. Depèn de la tirada on estan posades Genovès: Son 7625 metres, més o menys Murgui: Aleshores el que passa és que, dependrà no només de la superfície sinó també depèn de les condicions de parcel·la perquè a lo millor te més metres però, si son molt profundes i tenen una amplada, si tenen amplada suficient es podran subdividir en dues parcel·les, sinó en una, depèn. Genovès: Dit d’una altre manera els paràmetres son els més propers Murgui: Els mateixos dels veïns Genovès: Els més propers no?

9

Murgui: Si, si, els propers a on estaven situats. Genovès: Tot i que aquí, tot i essent propers, un, dos, amb cinc casos, de vuit que n’hi ha, o tres, no se si és al reves, amb tres, un, dos, tres, en tres casos lo més proper a la dreta, per dir algo, hi ha uns paràmetres i a l’esquerra uns altres perquè hi ha una zona d’edificació intensiva. Murgui: Vam agafar com a criteri els que hi havia de ciutat jardí que hi havia al costat. Genovès: En qualsevol cosa celebro de que això es pugui incorporar, desconeixia aquest lapsus que. Murgui: Va ser per una pura qüestió diguéssim de procediment. Si s’hagués plantejat en el moment abans, diguéssim s’hagués exposat i ho haguéssim pogut fer. Genovès: Bé, tenint en compte que en qualsevol cas les prescripcions que ara aquí es recullen, en el text aquest que avui es porta a aprovació, son les que es deriven del dictamen que va fer la comissió d’urbanisme de l’antic tripartit, de l’últim tripartit. Alcalde: Si, 17 de juliol. Genovès: Exacte, segur que si s’hagués fet cinc o sis mesos mes tard, llavors va haver-hi canvi de govern, com tothom sap, aquí, a Catalunya, dons haguessin sigut diferents. Veig que les heu seguit fil per randa, bastant, bastant, a excepció d’aquestes incorporacions que s’han fet, nosaltres en aquí, tenint en compte que és un Pla General que l’estem remenant tots plegats. almenys jo personalment des de l’any 99, i altres abans meu inclòs, abans meu, el que si que voldria és de que quedés clar de que un tema tant important pel possible desenvolupament urbanístic del nostre municipi, quan canviïn les coses, que espero que siguin ben aviat, doncs és molt important que ho fem d’una manera que quedin totes i cadascuna de les coses resoltes, que fins ara potser no estaven prou resoltes. Em refereixo de que, no fer un pla general a mida, això no és un pla general a mida de ningú, perquè han passat tantes coses, s’han fet tants de text refosos, tantes aprovacions i una cosa i una altra que suposo que ja l’aprovem per esgotament. Però dit això, que és la part simpàtica, el que si que vull que quedi clar de que hem d’esmerçar esforços que si encara veiem tots plegats alguna cosa que sigui susceptible de ser corregida, doncs que no ho deixem en el tinter perquè ara és l’última embranzida. Dubto de que hi hagi una aprovació posterior, perquè això em sembla que és la definitiva aquesta no?. Ho dic perquè el senyor Güell ha dit. Güell: He dit de que en cas de que hi hagués al·legacions en el període d’exposició pública, i s’acceptin s’haurà de tornar a passar per ple. Genovès: Haurien de ser de molt de pes aquestes al·legacions. Güell: Qualsevol al·legació.

10

Genovès: No, qualsevol no. Alcalde: No, no. Genovès: No, qualsevol no. Murgui: Si fossin diguéssim, si s’entenguessin que són. Genovès: Substancials Murgui: Un canvi substancial. Genovès: Ara. Alcalde: Exacte. Murgui: Canvis substancials respecte el model o al criteri general. Si fossin coses de detall. Güell: Un canvi substancial, també és una cosa molt subjectiva això. No se si està prou determinat. Genovès: També, també. Murgui: Ara, reglamentàriament en el reglament ens dóna algunes pistes bàsicament si canvies els aprofitaments en un sector d’una manera substancial, si varies els usos, si variessis les, totes les coses que tinguin que veure amb els aprofitaments i les intensitats dels usos si. Si hi ha alguna cosa de detall, o una errada material, o alguna modificació puntual d’alguna cosa, no s’estimen generalment. Arribat el cas, algú sempre pot posar un recurs i dir, i t’ho poden tirar endarrere però normalment son coses d’aquestes, el que s’entenen substancials. Substancial seria per exemple clarament una prescripció de la comissió la que ha fet, diguéssim, desclassificar trenta hectàrees de sòl urbanitzable a la Muga. Era clarament. O sigui això era substancial, i en aquest sentit per això també la mateixa comissió el primer acord, el primer punt del segon acord diu que s’exposi al públic perquè qui sigui afectat pugui manifestar-se sobre això. Al temps 00:30:48, algú efectua una pregunta, però ho fa amb el micròfon tancat i no es pot transcriure. Murgui: Els informes pendents, bona part d’aquests informes son perquè nosaltres havíem tingut ja informes per exemple, de Costes n’havíem tingut, havíem tingut del Pla Territorial, havíem tingut de Comerç, el que passa que a cavall, entre la redacció del planejament i la seva aprovació definitiva, s’han aprovat lleis diferents.

11

Nosaltres ho vam tenir en compte, però l’informe del departament corresponent estava emès abans i diuen, has de fer-ho d’aquesta manera. El de Geologia no l’havien demanat mai fins ara. El de bombers el mateix, tampoc l’havien demanat doncs bueno, els demanarem i espero, no és previsible que tinguem un daltabaix respecte això d’aquí, però bueno. Genovès: Per tant, si es així, aquesta és l’última aprovació. Per això ho dic, per si es vol repensar el vot el senyor Güell. Güell: No, no. Ja està bé que vostè m’ho demani, però, això, el món al reves. Genovès: Sap perquè li dic, per què això, en certa manera, ho vam fer entre tots, vostè, jo i alguns més dels que estan aquí presents. No es diferencia en gran cosa del que vam aprovar nosaltres Alcalde: Exacte. Güell: Jo he posat dues condicions de les quals, nosaltres les teníem i ara no hi son, i que han variat i per reconsiderar el nostre vot, si es tenen en compte aquestes dues consideracions el nostre vot serà favorable i, evidentment s’haurà de tornar a votar perquè son, entenc que son modificacions substancials. Genovès: Oi i tant Alcalde: No, no, no ho ha entès Genovès: El que ell ha demanat sí. Alcalde: Ah, el que ell ha demanat Güell: El que jo he demanat Alcalde: El que ha demanat és, una em sembla que ja li ha aclarit que això no s’ha eliminat. L’altre és la de. Güell: En queden dues més Alcalde: Que era, la del Trabuc?. Güell: Polígon la Muga sud, s’ha augmentat l’edificabilitat de l’anterior proposta. Murgui: Sí, ve del següent. Ho aclareixo. A l’acord de la Comissió el que diu ho van a desclassificar el marge esquerra de la Muga, el marge de dalt. Güell: Sí.

12

Murgui: Però hi havia una part del sector aquest, S4 discontinu que estava a la part de baix de la carretera que és el que està al costat de la rotonda de Fortià. Aquest bocinet de terreny, l’aprofitament que hem posat, l’hem posat, em semblava que era, no tenia molta lògica que quedés una cosa molt despenjada amb les Calendrieres a l’altre costat perquè era un bocinet de quatre o cinc hectàrees, i l’edificabilitat aquesta en lloc de posar-la a les Calendrieres s’ha posat aquí. És l’edificabilitat que correspon a aquest sector que la comissió no desprogramava i és el que està al marge dret de la carretera és per això que diguéssim que hi ha més sostre i, com que físicament no era possible posar-li més aprofitament industrial perquè ja no hi cab més sostre, hagués fet un número que hagués sigut mentida. Podia haver fet el número i posar tants metres més d’industrial, però desprès físicament l’industrial allà no hi cabia. Aleshores s’ha posat en un boci diguéssim d’habitatge plurifamiliar allà. Per això ha augmentat aquesta densitat. També vull fer notar una cosa. En les prescripcions, però perquè quedi constància, que te el seu pes en la configuració final de tots els sectors i dels polígons dels plans de millora urbana que és que la Comissió ens mana treure la reserva per aquell deu per cent d’habitatges del concertat català i en tot això d’aquí el que s’ha refet és la distribució de l’habitatge privat, i per tan les fitxes i els números econòmics de tots els sectors. Alcalde: I el tercer punt era Güell: Era reconsiderar l’oportunitat de que quedi com a equipament municipal. Alcalde: Això és una qüestió que ha marcat la Comissió d’Urbanisme Murugi: No, la Comissió d’Urbanisme, el que ens diu és que la zona verda no la podíem afectar i, aleshores com no la podíem afectar lo altre era un sòl privat, només hi ha dos opcions el que demandava el propietari podíem fer-li una edificabilitat dedicada a usos diguéssim d’hoteler etc.. privades, l’altre alternativa és sinó és que l’ajuntament ha d’assumir que allà fa una actuació aïllada i ho compra i ho pot destinar a l’equipament que vulgui. Alcalde: Això ara és absolutament inviable. És dir el que s’havia pactat inicialment de compensar edificant l’hotel en zona verda i, per tant, això compensava lo que era l’adquisició del que és el trabuc, això ens ho ha tombat la pròpia comissió d’urbanisme per tant, difícilment podem estimar una qüestió com aquesta, perquè ens ho tornaran a tombar. Güell: Suposo que hi deu haver manera d’intentar lluitar-ho, no se, és que la Comissió d’Urbanisme, d’acord ha fet unes prescripcions però tu deus tenir dret a rebatre’ls i intentar. Alcalde: Home, em sembla que a les alçades en que estem difícilment les podem rebatre perquè en aquest sentit

13

Güell: Nosaltres creiem que es perd una gran oportunitat pel municipi. Alcalde: Bueno, es clar, miri, també era bona oportunitat la Casa Gran i vostès se la van deixar perdre. Es el mateix. Güell: Perdoni, no és pas el mateix Alcalde: Home, clar que si Güell: No home, la Casa Gran van ser els mateixos propietaris Alcalde: Miri, hi havia un conveni signat i aquest conveni es va tirar enrere Güell: Si clar Alcalde: Es el mateix, en aquí no és una voluntat de l’equip de govern perdre el trabuc, sinó que la Comissió d’Urbanisme ens diu, vostès no poden compensar el trabuc d’aquesta manera amb el propietari del trabuc no li interessa cap altre opció, per tant també és el propietari el que diu, escolti o em mantenen el conveni que jo tenia signat per poder edificar l’hotel en el lloc on s’havia dit inicialment o no m’interessa. Per tant és el mateix cas. Escolti el propietari aquí opta per una altre opció, compensi’m vostè. Clar, no tenim alternativa, la comissió d’urbanisme ens ho deixa ben clar i, per tant, no podem compensar-ho d’una altra manera. Ara, vostès agafin la postura que els hi sembli, però a mi em sembla que el senyor Genovès te tota la raó del mon, és buscar tres peus al gat en una cosa que vostès, al cap i a la fi, doncs són els que el van treballar principalment. A mi em sorprèn, ara, ja dic altres coses m’han sorprès més de vostès.

Genovès: A veure, serè breu, si he fet el comentari que he fet abans amb el sentit de que el que ens va respondre la comissió d’urbanisme va ser poc abans del canvi de govern, jo estic segur, jo estic segur que alguna coseta si que l’haguéssim pogut lluitar, per exemple el tema que ha dit el senyor Güell, el tema del mas llebrer. Bueno, això no farà canviar el meu vot, perquè veig que el que s’ha fet es seguir, gairebé fil per randa això.

Alcalde: Exacte.

Genovès: Però afortunadament avui doncs manen uns altres colors i altres criteris, sobretot altres criteris no només colors, polítics, altres criteris a la Comissió Provincial d’Urbanisme i, a mi em fa l’efecte, però clar jo ja no estic governant, ja no se res de res, que es podia haver intentar una altre cosa. Tot i així, vull que quedi dit, res més perquè es evident que si haguéssim pogut recuperar el mas llebrer per qualsevol equipament públic, i tal i que qual com estava previst i signat amb el propietari, aquí s’ha fet algun comentari de que el propietari ja està content amb el que hi ha. Alcalde: No, no, no, content amb el que hi ha no. El propietari diu, home, jo podia estar content amb lo d’abans, però si ara no em deixen fer lo d’abans doncs escolti, no vull res més, em quedo lo que ja tinc.

14

Genovès: Si, si, si, jo ho he entès així Alcalde: Ara dius, hi ha alternativa, home, si del voltant del trabuc ens diu ben clar, es dir el voltant del mas del trabuc, del mas llebrer, no hi deixen fer cap edificació doncs difícilment podem arribar a cap tipus d’acord. Clar, aquest senyor no te diguem-ne possibilitats en altres indrets del municipi. S’ha estudiat i no ha sigut factible, també perquè el propietari, d’alguna manera ha dit bueno doncs no m’interessa. Clar, és el mateix que dic, la Casa Gran. D’acord en un moment determinat els propietaris van canviar i el que s’havia pactat inicialment van dir ara no ens interessa i vam perdre la casa gran. Bueno doncs aquest és el mateix cas. No serà perquè no ens interessi el fet de tenir patrimoni històric. El mateix que ens interessava la Casa Gran podem dir que ens interessava el Trabuc, però si el propietari no veu la possibilitat d’un tracte compensatori per l’entrega d’aquest patrimoni, no podem fer-lo estar i, aquets ha sigut el cas, a part de que clar qui realment ha trencat aquest possible acord no som nosaltres, ho figura clarament a l’informe de la comissió d’urbanisme. Si fos atribuïble a nosaltres jo podria entendre la postura del senyor Güell de dir oh, és que vosaltres, parlo de l’equip de govern, no voleu això i, per tant no estic d’acord. Clar en aquí és molt clar l’informe d’urbanisme. Genovès: Tot i que recordo perfectament les crítiques de vostès quan estaven a l’oposició. Alcalde: Evidentment, no, no, no Genovès: Les recordo perfectament, les tinc aquí memoritzades eh Alcalde: Jo el que puc dir, es que, escolti, miri, i això volia deixar-ho per final, però ja ho avanço ara, hi ha moltes de les prescripcions que fa l’informe d’urbanisme que nosaltres hi estem plenament d’acord. Genovès: Ja. Alcalde: Clar, per exemple la divisió del polígon de les Calendrieres, vostè sap també que era una de les coses que volíem que fos així, i mira, resulta que la comissió d’urbanisme ens ha dit, com volent dir, ens ha donat la raó amb això i, l’altre doncs també, home el trabuc, podem dir que de la manera, nosaltres el que vam criticar era la manera com s’havia plantejat la compensació. Nosaltres no estàvem d’acord, jo recordo el debat, no estàvem d’acord amb l’alçada de l’hotel que, diguem-ne la superfície que es compensava per l’adquisició del trabuc, no pel fet de compensar el trabuc i, això podríem recollir l’acta de les declaracions que vam fer en aquell moment. Nosaltres el fet d’incorporar al patrimoni municipal El Trabuc hi estàvem plenament d’acord, però no amb el plantejament que es feia i, sobretot el que vam criticar més era, i veig que vostè se’n recorda perfectament, era amb l’alçada. Nosaltres no estàvem d’acord que s’anés a l’alçada que es marcava i, escolti, això no ha calgut que ho canviem nosaltres, ja ho ha canviat la pròpia comissió d’urbanisme

15

que inclús ha sigut més exigent, ha dit ni alçada, ni res, zero, no volem cap edifici a la zona verda. Bueno, doncs miri, ho hem respectat. Genovès: Estic segur que en aquest informe, si diu el que diu, vostès també hi van tenir part. Alcalde: Escolti’m, això. Genovès: Segur, que no es cap retret, vull dir. Alcalde. No, però és que això és la interpretació Genovès, No s’ho agafi malament. Segur, segur. Alcalde. No, però evidentment això vostè pot interpretar el que vulgui, però escolti, aquest informe està avalat i firmat per una comissió territorial a la qual nosaltres no hi tenim res a veure en aquí. Genovès: Quina sort Alcalde: No, al contrari, mala sort perquè lo bo seria poder-hi ser. Genovès: Una darrera cosa. A veure, una cosa que a mi em preocupa perquè ja fa molt de temps que dura i aquí ja ho diu a l’aprovació d’avui, en el document que aprovem, diu bueno referint-se al famós document que tenim recorregut, el tema de la resolució de medi ambient. És que això, a veure, fa dos anys d’això ja no?. El novembre del 2010 vam recórrer i, això està parat això? Com està això? Quins efectes pot tenir això, perquè clar Murgui: Contesto jo? Genovès: Sí, perquè és una cosa que dura molt això no? Murgui: A veure Genovès: Perdo, perdo i amb això acabo i ja m’ho pot. Es dir, en aquí recollim el mateix document, no ens el fem nostre perquè evidentment l’hem recorregut però és “más de lo mismo que había”, no? Alcalde: Ho hem de fer així, perquè això també és una de les coses que nosaltres, ja sap que no hi estàvem d’acord, Genovès: Sí, sí, ni podem estar-hi cap dels que som aquí. Alcalde: Però ho hem de fer així i, llavors esperem només i avanço, estem esperant la resolució d’això, que suposo que ha de seguir el seu tràmit i tardarà més o menys i,

16

també la resolució final de la comissió d’urbanisme respecte aquest tema i, veurem que diuen. Genovès: O dit d’una altre manera el fet de que nosaltres aprovem ja el text refós forçarà a que aquí hi hagi alguna resolució, perquè és que sinó no te massa sentit. Això no pot quedar penjant i nosaltres anar aprovant. Murgui: No, miri, de manera, en primera instància hauria d’haver contestat el recurs el departament de medi ambient o l’oficina Genovès: Cosa que no s’ha fet. Murgui: Ells el que van fer, aquest mateix recurs el van agafar i el van enviar a la Comissió d’Urbanisme. La Comissió d’Urbanisme no es va manifestar quan va fer l’aprovació del text refós, però desprès, mirant, parlant-ho amb Direcció General d’Urbanisme, discutint les adscripcions com s’incorporaven, com veu vostè, hi ha un punt que ens van recomanar que demanéssim informe a Paisatge, perquè aquí, tots sabem de que estem parlant. Estem parlant de la carretera vella d’Empuriabrava. Genovès: Y otras hierbas pequeñas. Murgui: Però bàsicament això d’aquí. En això, en funció del que ens digui aquest informe, nosaltres ho agafarem, ho posarem a l’expedient i ho portarem i, finalment qui tindrà la última paraula serà la comissió d’urbanisme quan li arribi el text refós que decidirà si ho treu, ho posa o el que sigui i, ja està. Serà la única manera diguéssim operativament possible de resoldre aquest punt. Genovès: En certa manera, amb aquesta aprovació que fem avui, això ho forçarà una mica perquè això deu estar pendent de veure que passa Alcalde: La Comissió d’Urbanisme, si que s’haurà de pronunciar en un sentit o un altre de forma definitiva. Genovès: Val, val. Alcalde: Clar, en allà, a la Comissió, hi ha el departament de medi ambient que té el seu representant i, per tant, doncs allà també es determinarà a veure què, però nosaltres hem hagut de recollir el que ja hi havia. Genovès: Be, doncs per tot el que he dit abans, em penso que ha quedat molt clar que el meu vot avui serà favorable. Alcalde: Gràcies. Senyora Escutia endavant. Escutia: Bé, bon dia, nosaltres hem repassat l’acord d’urbanisme i, evidentment hem vist algunes de les prescripcions que s’han incorporat i que aquí s’han comentat. També, considerem que és una llàstima que es perdi el mas llebrer com un futur

17

equipament per Empuriabrava, i també, bueno, posem una mica en dubte fins a quin punt això no s’hagués pogut lluitar una mica més però, nosaltres el que volem posar l’accent, entenem doncs que el que estem ja aprovant aquí és el POUM que s’havia, com ha comentat el senyor Genovès, s’havia treballat des de l’equip de govern on estàvem nosaltres. Hi ha dos punts que si que s’han introduït com a altres prescripcions introduïdes pel propi ajuntament que a nosaltres no ens fa massa gràcia, i que no hi estem d’acord i que entenem per converses amb l’arquitecte municipal que amb bona voluntat política es poden igualment portar a terme encara que no s’introdueixin canvis en el redactat del POUM. Un és el tema del refugi d’animals, el tema de la gossera. Alcalde:El? Escutia: El refugi d’animals, de la gossera, que està previst doncs traslladar-ho al cotat del polígon del pla. Nosaltres creiem que és un tema important en el sentit de què on està situat actualment no es pot legalitzar de capa manera, ho hem mirat perquè el pla especial del Parc dels aiguamolls no ho permet i, el problema que tenen actualment és que si no es legalitza no poden tenir el registre de nucli zoològic, i sense registre de nucli zoològic no tenen possibilitat d’agafar gossos i enviar-los a altres països d’Europa, quan hi ha altres països d’Europa, principalment Alemanya i Suïssa, que acollirien aquests animals i, per tant aquesta situació de bloqueig on es troben constantment, i que suposo que cada vegada va a més per problemes de la crisis econòmica, no te solució. Per tant jo crec que l’ajuntament, malgrat la crisis econòmica que bueno, que ja l’entenem i així, ha de fer un esforç per trobar una solució i, bueno, una ubicació nova perquè aquest refugi d’animals es pugi finalment legalitzar i tenir el seu registre de nucli zoològic. Entenem que allà on està encara que s’hagi suprimit l’SNU camí de Can Llobet que és on anava, amb la part de sòl no urbanitzable, es podria posar, en aquella banda, si hi ha la voluntat política com dic per fer-ho. Això seria el primer punt. El segon punt és el Mirador de la Timpa que bueno en el PPU1 tal com estava recollit amb el POUM doncs estava molt especificat que just el terreny que és el Mirador de la Timpa d’aquest polígon doncs era zona verda, amb el nou POUM, tal com està no s’acaba d’especificar. L’arquitecte ens comenta que urbanisme no veu amb massa bons ulls que totes aquestes zones estiguin molt delimitades dins els polígons i que això ja quan es faci el pla parcial s’acabarà de delimitar. Bueno, nosaltres el que demanem és un compromís que quan es faci aquest pla parcial, almenys quan es faci, doncs els que estan aquí o sobretot vostès com a equip de govern, doncs que els terrenys que donen just per damunt del Mirador de la Timpa es preservaran com a zona verda o com a espai públic, que no seran per construccions perquè considerem i, sempre hem considerat que tenien un atractiu i un valor paisatgístic important pel municipi.

18

Això serien els dos punts que com comento nosaltres creiem que sense haver de modificar es poden portar a terme i, que a nosaltres si que ens agradaria doncs bueno, recollir el compromís per tirar-ho així endavant, quan sigui possible o quan toqui, per poder bueno, emetre el nostre vot favorable al que estem aprovant avui. Alcalde: Miri, respecte el primer punt, si que és una qüestió de voluntat política, però també comentant amb l’arquitecte, no cal determinar en el Pla General la ubicació. Suposo que li va explicar això. Nosaltres no hem volgut comprometre cap espai, però si que nosaltres volem tramitar, com a nucli zoològic, l’actual gossera. Primer és un tema econòmic. És dir, nosaltres no ens volem comprometre a dir, la traslladem perquè traslladar-la implicava una despesa que ara, en aquests moments sabrà vostè que no estem en condicions de fer. Per això també ho vam treure i d’alguna manera no hi ha compromís, però si que hi ha voluntat política de que en el moment en que podem traslladar-la, home, es tracta de buscar una ubicació de sòl no urbanitzable, adequada, escolti, un altre lloc podria ser al costat de la cooperativa també no? En allà pot haver-hi un sòl apartat de zones residencials que podria doncs ser declarat i, ben comunicat, com possibles, no dic que el que vostès proposessin en el seu moment també no sigui adequat, però si ho posava en el Pla General gairebé ens vèiem obligats a fer-ho. D’aquesta manera ens queden les mans lliures. Podrem fer-ho quan realment ho podem fer, però el compromís de dir, home això buscarem un indret o bé, tramitarem, ja li dic, legalment si és possible, en el mateix indret i, per tant, ens ho estalviarem, vostès ja ho van intentar, d’acord, però escolti com que les normatives aquestes canvien cada dia ves a saber. De totes maneres, que no es pot, doncs buscarem un lloc perquè pugui ser. Quin lloc serà? Home no volem determinar-lo encara perquè volem estudiar-lo a fons i, en el seu moment, també volem mirar a veure de quines possibilitats parlem, a nivell de disposició de sòl, ens en sortirà, ara si comença a desenvolupar-se sectors, doncs sortirà sòl amb possibilitats i ubicacions clares. Però la voluntat d’això, poder-ho tenir totalment legalitzat, evidentment clar que hi és. Això ja li puc dir que si, que intentarem fer-ho. En quan l’altre qüestió del Mirador de la Timpa, això és una qüestió que de moment nosaltres hem seguit els criteris que ara marca, o que marcava en el seu moment, la Comissió de no delimitar exactament lo que son els espais eh, lo que serien les zones de cessió o, tant cessió a nivell d’espais verds, com a cessió d’equipaments. En aquest hem pintat el polígon, vostè ho sap i en aquí s’han de cedir uns metres. Que el lloc més adequat és aquest, jo hi estic d’acord amb vostè perquè és un lloc que potser és el més, paisatgísticament parlant, potser també és el lloc més adequat. Ara, escolti, quan es desenvoluparà aquest pla parcial? escolti això potser que tardi, estem parlant d’un POUM de 16 anys, 12 anys, 16 anys de vida, nosaltres ara assumir un compromís que qui sap si serem nosaltres quan es tramiti aquest pla parcial, escolti el que hi hagi que tingui la responsabilitat d’aprovar-lo o no, ja sap vostè que serà el que determinarà si la posa en aquí, la zona verda, o la posa a l’altre cap. Nosaltres perquè ara diguem en el Ple doncs que la volem en allà, és un exercici de voluntats, però no determina. Que la voluntat d’aquest equip de govern si demà mateix, o bueno, un cop s’hagi aprovat entrés aquest pla parcial i es desenvolupés que nosaltres doncs afavoriríem el fet de que s’ubiqui en aquest indret, home això ja li puc dir que si, que

19

en això no discreparíem pas, el que passa és que és un compromís que evidentment queda així a l’aire i veurem quan realment. Escutia: Soc conscient, però jo només demano això. Alcalde: Val, però si vostè ja sap que és conscient d’això, no perquè ara diguem volem que vagi aquí, en un futur el que decideixi, si allà hi col·loca habitatges podrà posar-hi habitatges sense cap mena d’impediment. D’acord? Murgui: Si el ple em permet una observació. Té raó l’alcalde que en la reunió que vam tenir amb el Director General, s’estimava més que els sectors de nou desenvolupament, a no ser que fos una infraestructura, per exemple, en el cas dels plans parcials que donen sobre el corredor de la Muga i la Mugueta, si que ens van dir que poséssim de manera ben clara, la franja de zona verda que s’incorporava al corredor, la zona verda dintre dels sectors urbanitzables, però en altres preferien que no estigues. Però malgrat tot algun tipus d’observació sobre els criteris, diguéssim d’ubicació de zones verdes o equipaments, es pot escriure en la fitxa del pla parcial en qüestió del que estan vostès parlant i, desprès en el moment de desenvolupar, sense que estigui dibuixat es pot posar. A més, hem de tenir en compte que, quan es fa aquesta tramitació també porten la seva documentació ambiental que ha de justificar els condicionants naturals que es respecten etc.. o sigui que hi ha instruments diguéssim per poder, diguéssim equilatar tot això, però també seria un tipus d’observació o de prescripció que es podria posar escrita i, faria el pes. Alcalde: Doncs si això, endavant, escolti, senyor redactor, per la meva part jo crec que l’equip de govern, si es tracta d’ubicar la zona verda, que hi hagi aquesta observació escrita a la fitxa i això no implica cap modificació substancial, doncs per nosaltres cap inconvenient. Genovés: Això és una determinació. Murgui: És una determinació, no dius la forma exactament però. Alcalde: Però dius preferiblement en aquest indret. Endavant, doncs això ja queda acceptat i ho introduïm, d’acord. Escutia: Jo només, per acabar, dir que malgrat tot el que ha costat aquest POUM i, suposant que no haurem de fer cap ple més on es parli del tema, o almenys que s’hagi d’aprovar res, no volia deixar passar l’ocasió per dir que doncs això, que malgrat que ha sigut un procés molt llarg, feixuc i molt costós per aquest ajuntament, jo crec que ens hem d’alegrar que finalment el 2007 no es fes l’aprovació del POUM perquè potser ara ens trobaríem un municipi ple de construccions inacabades i molta gent doncs, entrampada econòmicament, en promocions que la crisis doncs, bueno, ens agradi o no ha posat al seu lloc i, jo crec que, bueno, que almenys hem d’estar contents de que la crisis que, per una banda ha sigut molt negativa pel nostre paísm doncs hagi posat les coses al seu lloc i haguem posat seny i evitat doncs el gran creixement urbanístic que estava previst inicialment per aquest municipi.

20

Alcalde: Miri, jo no m’agrada fer hipòtesi, com vostè fa, al respecte. A veure, el 2007 si s’hagués aprovat el POUM com estava previst i, en el seu moment s’hagués aprovat definitivament, perquè també quedava pendent d’una aprovació definitiva, que també ens hagués pogut rectificar molts dels plantejaments que hi havia en l’aprovació, o possible aprovació provisional del 2007, com ha fet ara. Es a dir, en el seu moment, vostès aprovaven un POUM provisional amb 2987 habitatges i, ara l’aprovem amb 2408, a criteri de la Comissió d’Urbanisme. Per tant, en el seu moment, les xifres han anat oscil·lant i han anat baixant en funció dels criteris que també han anat marcant doncs les diferents modificacions legislatives, la diferent interpretació que hi hagi hagut del planejament i, també doncs com dic, les pròpies prescripcions que hi hagi hagut per part de la Comissió d’Urbanisme de torn. Per tan, què hauria estat llavors?, no ho se. Miri, escolti, em sembla que és aventurar-nos molt de que tindríem un panorama d’edificacions abandonades etc.. perquè escolti aprovar-lo el 2007, difícilment s’hagués aprovat, perquè el que es feia el 2007 era una aprovació provisional i, vostè fixi’s el temps que ens ha passat des de l’última aprovació provisional fins aquesta definitiva. Anant bé, anant bé, les coses potser les tindrem el mes de juny o juliol. Si estem parlant doncs de que es va fer el juny del 2011, ha passat més d’un any, si parlem doncs d’una aprovació, fent el mateix calendari provisional el 2007 i definitiva el 2008, el 2008 ja estàvem en crisi. Per tan és possible que hagués sigut un POUM aprovat, però no desenvolupat. Per tant, haguéssim arribat en un moment en que el sector constructiu ja estava en fallida. Per tan aquest calendari, escolti’m, la bombolla immobiliària va explotar el 2008. Això no m’ho invento, això és així. Bueno 7, el 8 encara era més consolidat. Per tan haguéssim tingut un POUM, com ara possiblement tindrem. És que ara tindrem un POUM aprovat, però m’agradarà veure, d’aquests polígons, quants es desenvolupen perquè escolti’m la cosa quedarà sobre el paper, ja ho sap vostè. Per tant, jo crec que en el seu moment també hagués quedat sobre el paper. Escutia: Aquest és més racional. Alcalde: com? Escutia: Aquest és un POUM més racional. Alcalde: Miri, més racional o no. Ara sí, amb 2408 és més racional que el de 2987. Val. Per tant miri, l’hem reduït, vostès van reduir i nosaltres encara hem reduït més, per tant, tots hem reduït, perquè cada POUM ha anat adaptat en el seu moment i, nosaltres quan varem començar a tramitar un POUM el 2003 doncs allò estàvem en un moment d’auge immobiliari eh i, amb uns plantejaments de planificació urbanística diferents dels que hi ha anat havent durant tots aquests anys, perquè inclús vostès, des de la seva aprovació inicial a la seva aprovació provisional, ja hi va haver modificacions i, des de l’aprovació provisional a aquest text refós, n’hi ha hagut més i, ara, no se, no n’hi haurà més perquè ara ja, diguem-ne, ja no hi pot haver, es dir hi haurà diguem-ne l’aprovació definitiva per part de la Comissió d’Urbanisme. Per tant,

21

tots hem anat fent reduccions, vostès i nosaltres, i cadascú l’ha adaptat d’acord, primer, home evidentment amb els criteris polítics de cadascú, però molt, molt, molt, condicionats també per les circumstàncies generals, perquè escolti, nosaltres quan vam començar a tramitar-lo el 2003 no hi havia pla territorial, no hi havia pla especial d’aiguamolls, la llei d’urbanisme era diferent etc... i tot això es va anar modificant a mesura que anàvem tramitant. Jo, també li puc dir que des del primer document que en aquí, en aquesta sala, vam presentar o vam aprovar l’avanç de planejament, el document que nosaltres vam deixar preparat el juny del 2007 per aprovació provisional, ja hi havia una disminució d’habitatges molt significativa, perquè?, per què en aquell període de temps hi va haver molts canvis a nivell legislatiu, molts. Ens van aprovar el pla territorial de les comarques gironines. En aquell moment era el pla territorial de l’Empordà. Això ha passat a ser el de les Comarques Gironines. Hi va haver el pla director del tema costaner, el del cinc-cents metres etc... Hi va haver modificació de la pròpia llei d’urbanisme. Tot el tema de l’habitatge protegit que es va incloure, que no hi era en aquells moments, van canviar molts paràmetres. Al pobre senyor redactor, em sembla que li han caigut els cabells només amb aquest POUM perquè escolti, ens remuntem al 2003, i les modificacions legislatives que hi ha hagut hi han sigut a la nostra etapa del 2003 al 2007 quan varem fer els primers documents, però també hi han sigut des del 2007 amb ara, en la seva etapa perquè també podríem fer un historial de les diferents modificacions. Per tant, senyora Escutia, ja ho se que políticament vostè ha de fer el discurs que ha de fer, però hem reduït tots i tots. Hem interpretat el POUM en funció de les circumstàncies en les que ens hem trobat i, ara, miri, escolti, la Comissió d’Urbanisme ens ha marcat unes coses, les hem respectat i, ja dic 579 habitatges menys que l’altre document. Jo també podria dir, es que vostès aprovaven un POUM amb una quantitat d’habitatges brutal. No, escolti no. Cadascú l’hem fet el més bé que hem pogut i, sobretot el mes be que ens han deixat, perquè vostè sap que qui marcava molt en aquí, i vostè havia assistit, suposo que com a membre del govern passat, a reunions amb la Direcció General d’Urbanisme, o no, o si més no, li havien explicat reunions, escolti’m qui marcava la línia era allà i, vostè podia en aquí, per exemple nosaltres havíem tingut el criteri, abans de l’entrada del tripartit, que nosaltres preferíem habitatges unifamiliars, planta baixa i pis, casa jardí que és la típica o tònica general del que és Empuriabrava. Nosaltres vam començar a dissenyar un POUM en aquestes línies, doncs a la primera reunió que vam tenir, evidentment ja amb govern tripartit, doncs ens van dir, senyors això s’ha de canviar, nosaltres això d’ocupar territori s’ha acabat, vostès menys metres quadrats, més densitat i més alçada. Això no va ser pas un criteri nostre, això va ser un criteri imposat per, en el seu moment, la Direcció General d’Urbanisme del govern tripartit, criteris molt d’àrea urbana de Barcelona. I en aquí, nosaltres ja podíem anar dient que tenim l’Hort d’en Mayor, l’Hort d’en Negre, que tenim doncs escolti, el sector marina d’Empuriabrava, o escolta, el Temple, que tenim majoritàriament doncs casa jardí planta baixa i pis com a molt, perquè allà ens van dir

22

que ni parlar-ne. I, el vam haver d’adaptar aquell document així i, així vam anar fent i, al final s’ha canviat. El que deia el senyor Julià te raó, si ara haguéssim volgut fer durar encara més aquest POUM, però la veritat, aquest equip de govern vam dir, prou, s’ha acabat, perquè també podíem haver fer com vostès, agafar, tancar en un calaix el que vostès van deixar en aprovació provisional i tornar a començar-ne un amb aprovació inicial. I a més a més amb el que deia el senyor Julià, segurament amb uns criteris de la Comissió d’Urbanisme, molt més favorables als plantejaments, potser, que estem en aquí, però segur, exacte, perquè ha canviat tot aquest model urbanístic. El que sí que li puc assegurar és que ha canviat el model urbanístic de creixement en vertical, que ens pretenia imposar el tripartit. Aquest ha canviat. I ara, el que vam dir és, escolta, no, no podem estar en aquest municipi més temps, ja portem deu anys, més temps per que això ens representava, doncs ja sap vostè el que s’allarga tot això i, per tant, vam dir, no, no, no, no, no, agafarem aquest document, el mateix que vostès van aprovar, per que al cap i a la fi, mirant-lo be no anem pas tant diferents, perquè els polígons de desenvolupament son pràcticament els mateixos, i els paràmetres poca discrepància hi ha, respecte uns polígons i uns altres i, el que ja ens ha fet canviar la Comissió d’urbanisme és el què he dit abans, a nosaltres ja ens satisfà, per això, no hem modificat ni una coma. A nosaltres ja ens va bé. Potser no ens va be el tema del que és el mas llebrer, però bueno, això hem fet les gestions que hem pogut per intentar reconduir-ho i, la veritat és que no ens en hem sortit, però perquè el propietari tampoc hi estava massa predisposat. La veritat, és que el propietari, de les reunions que vam tenir amb ell, venia molt escarmentat, de tot plegat. Així mateix. Que si, quan es va tramitar la modificació puntual, que es va tombar la modificació puntual, que el no se què, que el no se quantos i, per tant això, ja era un propietari cremat, per dir-ho d’alguna manera, a l’hora de plantejar-li algun altre tipus de negociació. I, davant daixò, escolti podríem estar, ara tornant a debatre, potser avui una nova aprovació inicial, imagini’s vostè. No, no, no. Nosaltres vam dir no, partirem d’aquest document i, aquest document és el que portem avui a ple amb la voluntat de que hi hagi el màxim consens possible, perquè és el que he dit abans, considero que una discrepància davant d’un document nou, amb uns plantejaments radicalment nous, seria lògica, o podria entrar dins de la lògica, o seria coherent si més no. El que no trobo coherent, és una postura, contrària o indefinida, davant d’un document, que al cap i a la fi, escolti, és el seu document i, no me n’estic pas de dir-ho, és el seu document. I les modificacions que hi ha, escolti’m, el que deia el senyor Genovès, fil per randa el que hi ha en el document que ens va emetre la comissió d’urbanisme. Jo li recullo les seves peticions i li agraeixo el seu vot perquè almenys en aquest sentit veig que vostè també, en aquest cas, és més coherent. Gràcies. Del temps 01:08:07 al temps 01:08:36, hi ha alguna intervenció, però ho fan amb el micròfon tancat i no es pot transcriure.

23

Finalitzades les intervencions i veient que no hi ha unanimitat al respecte l’Alcalde President dóna pas a la votació, la qual obté el següent resultat: • Vots a favor: 14 (7 CiU / 3 UDEM / 2 PM / 1 PP / 1 ECE-E) • Vots en contra: - (-) • Abstencions: 2 (ESQUERRA-AM) Secretària accidental: La proposta queda aprovada per 14 vots a favor i 2 abstencions. ACORD Amb el quòrum de majoria absoluta dels regidors/es assistents a la sessió, dels 17 regidors/es que composen el Ple: 14 vots a favor (7 CiU / 3 UDEM / 2 PM / 1 PP / 1 ECE-E) i 2 abstencions (ESQUERRA-AM) s’acorda APROVAR la verificació del document del Text refós del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castelló d’Empúries elaborat per l’equip redactor del POUM de Castelló d’Empúries Pren novament la paraula l’Alcalde i diu: Molt bé, doncs fins aquí el POUM. Qualsevol novetat al respecte ja els tindrem informats si és que calgués una nova aprovació un cop exposat al públic, però entenc que si això no és necessari, anirem directament a trametre el document a la Comissió d’Urbanisme. Finalitzades les intervencions, l’Alcalde President aixeca la sessió de la qual com a Secretària accidental estenc aquesta acta.

La Secretària accidental

Lourdes Casadevall i Fontclara

vist i plau L’alcalde president

Xavier M. Sanllehí i Brunet ACORDS

1. Verificació del text refós del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)

Amb el quòrum de majoria absoluta dels regidors/es assistents a la sessió, dels 17 regidors/es que composen el Ple: 14 vots a favor (7 CiU / 3 UDEM / 2 PM / 1 PP / 1 ECE-E) i 2 abstencions (ESQUERRA-AM) s’acorda APROVAR la verificació del document del Text refós del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castelló d’Empúries elaborat per l’equip redactor del POUM de Castelló d’Empúries