1

ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT Identificació de la sessió Núm.: 7 Caràcter: ordinària Data: 7 d’abril de 2016 Horari: a les 22.00 hores Lloc: Saló de sessions de la casa consistorial Hi assisteixen:

Magí Trullols i Trull Alcalde (CSC-FIC) Maria Assumpció Canela i Corbella Regidora (CSC-FIC) Maria Eulàlia Masip i Casajoanes Regidora (CSC-FIC) Gerard Vila i Cairó Regidor (CSC-FIC) Angelina Nogués i Martorell Regidora (CSC-FIC) Ramon Mullerat i Figueras Regidor (ERC-AM) Maria del Carme Casas i Enrich Regidora (ERC-AM) Sílvia Pomés i Roset Regidora (CDC) Josep Jaume Corsellas i Corbella Regidor (CDC) Marta Bartolí i Corbella Regidora (CDC) Susana Balcells i Segura Regidora (CDC) Marc Domingo i Parés

Secretari

Atès que s’ha obtingut el quòrum d’un terç del nombre legal de membres que componen la corporació, el Sr. alcalde obre l’acta i es passen a conèixer els afers inclosos en l’ordre del dia. 1. APROVACIÓ SI PROCEDEIX, DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE DATA 14 DE GENER DE 2016 L’alcalde dóna compte de l’esborrany de l’acta de la sessió anterior, i pregunta si algun membre de la corporació ha de formular-hi alguna observació. No havent-n’hi cap, l’acta de la sessió ordinària de data 14 de gener de 2016 és aprovada per unanimitat de tots els membres presents que van assistir a l’esmentada sessió.

2

2. DONAR COMPTE DE LES RESOLUCIONS DE L’ALCALDIA De conformitat amb el que estableix l’article 42 del Reglament organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, es dóna compte a la corporació de la relació de decrets l’Alcaldia que s’han adoptat des del dia 10 d’octubre de 2015 fins al dia 8 de gener de 2016 (ambdós inclosos), els quals han estat a disposició dels assistents, juntament amb la resta d’assumptes compresos en l’ordre del dia a la Secretaria.

NÚM DATA CONCEPTE

2 11/01/2016 Donar permís d'abocament d'aigües residuals assimilables a l'ús domèstic al Sr. Carles Callau Garcia

3 12/01/2016 Donar de baixa l'activitat de forn a petició de la Sra. Gloria Patricia Ruiz Gómez

4 12/01/2016 Aprovació i publicació padró municipal aparcament gener 2016 i electricitat i carnisseries desembre 2015

5 13/01/2016 Desestimació responsabilitat patrimonial Xavier Pontnou, press. avaria rentavaixelles xarxa d'aigua.

6 14/01/2016 Decret rectificació rebut electricitat 11/2015 JOSEP M. AMATLLER RABELL

7 22/01/2016 Donar de baixa l'activitat de restaurant a petició de la societat El Castell, s.c.p.

8 26/01/2016 Decret fi Exp. Proposta baixa d'ofici,(BII),persones al no residir al domicili C. Forn de Baix, 16

9 27/01/2016 Decret fi Exp. Proposta baixa d'ofici,(BII),persones al no residir al domicili Pl. Major,35 1r 3a

10 27/01/2016 Decret encarregant assistència lletrada judici verbal 574/2015. Demanda elèctrica. Bar La Caixa. Cat. Occid.

11 29/01/2016 Decret rectificació rebut electricitat 12/2015 ANNA MONTANYA BALCELLS

12 03/02/2016 Decret incoació expedient prot. legalitat urb.i suspensió obres. Finca de l'hotel dels comptes de Queralt

13 03/02/2016 Decret fi Exp. Proposta baixa d'ofici,(BII),persones al no residir al domicili Ctra. Pontils, 87

14 08/02/2016 Aprovació i publicació padró municipal aparcament febrer 2016 i electricitat i carnisseries gener 2016

15 11/02/2016 Decret baixa del subministrament d'aigua NOSTRA TERRA CB

16 19/02/2016 Decret canvi nom rebuts aigua i llum de MIHAELA NICOLETA i FRANCESC MAS RAMON

17 23/02/2016 Decret baixa rebuts d'aigua NOSTRA TERRA CB

18 24/02/2015 Decret baixa rebut elec. 1/2016 i nova liquidació de CANSALADERIA MONTER, SCP- MONTSERRAT ESCODA SALTO

19 24/02/2015 Decret traspàs de 50.000,00 € al Consorci.

20 26/02/2015 Decret baixa del subministrament d'aigua de JUANA BURGOS MORENO

21 01/03/2016 Decret de ratificació del decret 12/2016, de legalitat urbanística de l'edifici de l'hotel dels comptes de queralt

22 04/03/2016 Donar de baixa l'activitat de ferreteria - armeria a petició del Sr. Santiago Solé Guim

23 07/03/2016 Aprovació del marc pressupostari 2016-2019

24 07/03/2016 Decret liquidació de la taxa per l'ocupació del domini públic 1,5 % per enviar a BASE

25 07/03/2016 Donar-se per assabentat de la comunicació de l'activitat del Sr. Jordi Custodi Roca

26 15/03/2016 Aprovació i publicació padró municipal aparcament març 2016 i electricitat i carnisseries febrer 2016

27 15/03/2016 Aprovació i publicació padró municipal aigua novembre-desembre/15 i gener-febrer/16 i cementiri any 2016

28 21/03/2016 Donar per desistit petició activitats Josep Gual Puras i arxiu de l'expedient 5.2015.9

29 24/03/2016 Decret canvi de titular rebuts aigua TEIXITS TOMAS, SCP 1/2016

30 30/03/2016 Decret rectificació rebut electricitat 2/2016 CONSORCI SOCIOSANITARI SCQ

31 30/03/2016 Decret rectificació rebut aigua 1/2016 JOSEP M.SANTACANA LLOBET- M.ROSA MALET BOTINES

32 31/03/2016 Decret rectificació rebut aigua 6/2015 i 1/2016 VICENÇ PONTNOU FOIX

3. PROPOSTA D’ACORD PER A L’APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES PER A L’ELIMINACIÓ DE LA UA2 I LA SEVA REDEFINICIÓ EN DUES CLASSIFICACIONS: SÒL URBÀ CONSOLIDAT I SÒL NO URBANITZABLE Seguidament, es dóna compte de la següent proposta d’acord:

3

“Atès que en data 12 de novembre de 2015, el Ple d’aquesta corporació va aprovar, per unanimitat, inicialment el projecte d’una modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Coloma de Queralt que consisteix en l’eliminació de la unitat d’actuació número 2 i la seva redefinició en dues classificacions: sòl urbà consolidat i sòl no urbanitzable. Atès que l’expedient ha estat sotmès a informació pública durant el termini d’un mes, mitjançant un anunci en el Butlletí Oficial de la Província número 273, de 25 de novembre de 2015, al tauler d’anuncis de la corporació, al diari “La Nova Conca” de 20 de novembre de 2015, i a la pàgina web municipal. Atès que simultàniament al tràmit d’informació pública, i en virtut d’allò establert per l’article 85.5 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, es varen sol·licitar informes als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, de la qual cosa en queda constància en l’expedient. Atès que simultàniament al tràmit d’informació pública, es va concedir audiència als Ajuntaments l’àmbit territorial dels quals limita amb el d’aquest municipi, de la qual cosa en queda també constància en l’expedient. Atès que durant el període d’informació pública, s’han presentat les al•legacions següents:

1- 24 de desembre de 2015, Registre General d’entrada 1345, per part de Josep Mestre Segalà, Joan Mestre Segalà i Josep Trullols Roset, de les quals se’n fa un breu extracte del contingut, i s’adjunta la còpia original, com a document núm. 1, al cos d’aquesta proposta.

Primera: Es demana el reconeixement del camí anomenat camí de la Garganta, com a camí públic, de 6 m d’amplada, que discorre per tota la part més l’est de la parcel·la 30, des de la carretera de Rauric fins al camí del Gegant, acreditant-se amb l’aportació d’ortofotos aèries de diversos anys. Segona: S’al·lega que la documentació inicialment aprovada conté errors en les propietats del sòl, en tres punts:

Punt 1:Parcel·la cadastral 30: En relació amb l’al·legació primera, es posa de manifest que no s’ha grafiat el camí del qual se n’exigeix el reconeixement, camí de la Garganta.

4

Punt 2: Parcel·la cadastral 30: El plànol d’estructura de la propietat omet la propietat del senyor Jose Ramon Marimon Piqué (finca registral 3364), que sembla ser que procedeix d’una segregació de la registral 1142, i que queda sense sortida pròpia a via pública, ja que actualment s’hi accedeix pel sud des de la carretera a través de la finca registral 1142. Punt 3:Parcel·la cadastral 27: en el plànol d’estructura de la propietat es consideren que 128,916 m2 de la parcel·la cadastral 27 pertanyen a l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt en concepte de camí públic, i que això és incorrecte ja que aquesta superfície no és, ni ha estat mai, camí públic i és propietat privada del senyor Josep Trullols Roset, dins la finca registral 845.

Tercera: S’al·lega que la justificació de la modificació puntual és incorrecte, (reconeixement d’un àmbit desenvolupat, consolidat i en ple funcionament des de fa anys) mitjançant 5 punts:

Punt 1:En la documentació tècnica s’han omès les propietats dels senyors Trullols i Marimon. Punt 2:Les diverses finques de l’àmbit no tenen determinades alineacions, rasants ni voreres, ni aquestes últimes es troben executades. Manifesten que la xarxa d’aigua no compleix determinada normativa pel que fa al sistema d’hidrants públics. Punt 3:Es torna a esmentar, a igual que el tercer punt de l’al·legació primera, la inexistència d’un camí públic pel nord i oest de la parcel·la cadastral 29, ja que en realitat és superfície i propietat de la parcel·la cadastral 27 o registral 845. Punt 4:Falta d’avaluació ambiental per afectar una petita part de sòl no urbanitzable, propietat del senyor Trullols i de l’Ajuntament. Punt 5:La propietat del senyor Marimon no té accés a la via pública.

Quarta: S’al·lega que la modificació puntual aprovada inicialment és incoherent urbanísticament, a través de 5 punts:

Punts 1 i 2:La tipologia edificatòria del sector objecte de modificació, tant l’existent com la que presumiblement es pretén edificar, resultarà incompatible amb l’ús residencial del PP8 limítrof, essent contradictori amb les actuals previsions que fa el planejament per a la UA2. Igualment no es té en compte la previsió d’una franja verda adjunta a la part nord del pla parcial 8 amb el que llinda la UA2. Punt 3:El camí del Tossal Rodó de Puiggròs es proposa passar-lo directament a sòl urbà consolidat, sense preveure’n la urbanització ni costejament. Punt 4:La part nord de la parcel·la 29 que es proposa qualificar-la com a zona verda no se’n preveu el costejament, i sembla a ser que té un pendent superior al 20%.

5

Punt 5:Amb referència a futures construccions en l’àmbit, aquestes hauran de complir en tot moment amb la normativa legal d’aplicació.

2- 24 de desembre de 2015, Registre General d’entrada 1346, per part

d’Antonio Roca Pont i Josep Ramon Marimon Piqué, de les quals se’n fa un breu extracte del contingut, i s’adjunta còpia original, com a document núm. 2, al cos d’aquesta proposta.

Primera: S’al·lega que el “camí de la Garganta” no existeix com a tal, i que si en algunes ortofotos aèries històriques apareix un pas o camí, aquest en cap cas no és un camí públic, sinó que és un pas privat dins de la propietat de la parcel·la cadastral 30. Certament, en algues èpoques va existir el dit pas, però tal i com s’ha manifestat, era un accés privat per tal d’entrar i sortir de les parcel·les. Segona: Que sobre la finca cadastral 30, existeixen dues finques registrals diferents, però que aquesta part procedirà a l’agrupació de les mateixes en breu.

Atès que referent a les esmentades al·legacions, els Serveis Tècnics Municipals han informat el següent: “...Respecte les al·legacions presentades pels senyors JOAN MESTRE SEGALÀ, JOSEP MESTRE SEGALÀ i JOSEP TRULLOLS ROSET, RE 1345 de 24/12/2015: AL·LEGACIÓ PRIMERA S’observa en alguna de les ortofotos que en algunes èpoques s’havia habilitat un camí de pas en la zona que s’indica. També es constata que en la descripció registral s’indica com a límit est el camí objecte de l’al·legació. Tot i això, en el planejament municipal no consta el camí senyalat en l’al·legació ni la UA2 definida actualment el contempla com a vial. Tampoc apareix cap camí en el cadastre reconegut com a tal i de titularitat pública...”. “...Urbanísticament el camí no té cap mena d’interès ja que resulta redundant i totes les parcel·les a les que serveix tenen accessos millors, ja sigui directament des de la carretera o des del camí al nord de l’actuació, el qual si que és de titularitat municipal i resulta molt més planer i transitable. Per tant es proposa desestimar l’al·legació núm. 1 en quant a la inclusió del camí...”. “...AL·LEGACIÓ SEGONA Respecte als errors de la propietat esmentats:

6

PUNT 1 Com ja s’ha exposat en la resposta a l’al·legació PRIMERA, el camí no consta com a públic i, per tant, seguint el grafisme del cadastre s’estima que forma part la meitat de la parcel·la 30 i l’altra meitat de la parcel·la 32, pendent en tot cas de l’ajust de límits proposat. Per tant, es proposa desestimar el punt 2.1. PUNT 2 Al no aparèixer en el cadastre, no s’ha tingut en compte la propietat del Sr. José Ramón Marimon Piqué, que ha d’aparèixer en l’estructura de la propietat del document...” “...En el moment de resoldre les presents al·legacions, els senyors ANTONIO ROCA PONT i JOSE RAMON MARIMON PIQUE han presentat l’escriptura d’agrupació de les dues finques pel que aquestes ja tenen la consideració d’una sola finca registral. (Davant la notària de Santa Coloma de Queralt, Nancy Mariblanca Consuegra, de data 5 d’abril de 2016, número de protocol 196) Es proposa estimar parcialment l’al·legació, introduint el senyor JOSE RAMON MARIMON PIQUE dins l’estructura de la propietat del document i fent-lo partícip del conveni urbanístic adjunt. PUNT 3 Es proposa estimar l’al·legació presentada reconeixent l’error de grafisme i es corregirà la documentació adequadament atorgant el camí indicat a la parcel·la 27 tal i com s’al·lega. Aquesta correcció no afecta significativament la modificació al quedar exclosa de l’àmbit final a reconèixer com a sòl urbà consolidat. AL·LEGACIÓ TERCERA Respecte a la incorrecció de la justificació: PUNT 1 L’al·legació ha quedat resolta en el punt 2 de la SEGONA AL·LEGACIÓ. PUNT 2 Tal i com s’exposa anteriorment, el tractament és de dues parcel·les amb front a la carretera de Vallfogona, punt on es disposen dels serveis propis de l’entorn urbà. Es proposa desestimar l’al·legació presentada. PUNT 3 Proposada l’estimació de la titularitat privada del camí propietat del senyor Trullols, punt 2.3, no afecta la justificació exposada ja que la reserva d’espai queda garantida pel camí públic que llinda al nord amb el sector i no per el camí privat del Sr. Trullols. Es proposa desestimar l’al·legació presentada.

7

PUNT 4 Es considera que simplement s’ha realitzat un ajust de límits en base a l’aixecament topogràfic i la realitat, considerant tot el grafiat de propietat municipal i agafant el camí com a punt de referència per a la separació dels àmbits. Es proposa desestimar l’al·legació presentada. PUNT 5 Ja resolt en les respostes a al·legacions anteriors. Es proposa desestimar l’al·legació presentada. AL·LEGACIÓ QUARTA PUNT 1 i 2 Com ja s’exposa en la justificació de la proposta de modificació, la voluntat de l’Ajuntament és simplificar i facilitar la gestió urbanística del seu municipi. En aquest cas, tal i com s’exposa, l’ordenació del sector que proposa el planejament actual no té cap sentit urbanístic, amb unes reserves d’espais per a equipaments i usos industrials incoherents i que no es corresponen a la realitat. El fet de la preexistència dels magatzems i la seva possible reconstrucció no és objecte de la present modificació, i el planejament aprovat determinarà la normativa d’aplicació. En qualsevol cas, l’ús fixat en la UA2 i, per tant, en el planejament general, i que es manté en la proposta de modificació, és l’ús industrial, clau 6a, generant la variant 6a2 (que inclou entre els seus usos el de magatzem agrícola) i això no afecta el pla parcial 8PP, encara per definir i desenvolupar i que en el seu moment ja fixarà l’ordenació adequada per establir les franges de protecció/separació que s’estimin convenients, si s’escau. De totes maneres, la zona verda situada a l’est que proposa l’article que regula la UA2, no apareix grafiada en els plànols d’ordenació i per això es va ometre en la proposta inicial. Es decideix incorporar una franja d’uns 4 m de verd públic en el límit nord-est, recollint la recomanació del text de les NNSS. Es proposa estimar parcialment l’al·legació presentada en aquest punt, incorporant aquesta franja de verd públic. PUNT 3 Pel que fa al camí, ja s’ha resolt en punts anteriors. Es proposa desestimar l’al·legació presentada. PUNT 4 Pel que fa a la zona verda, es considera un espai funcional com a bosc a protegir, el que tal i com diu l’article 9.4 de la LUC mencionat en l’al·legació, el preserva de la urbanització com a tal i casa perfectament amb l’entorn rural del municipi i que serveix perfectament a la seva funció de trànsit entre el sòl urbà i el no urbanitzable, pel que no dóna lloc a l’aplicació del article 9.4, que fa referència a sòls a transformar i no pas consolidats. Es proposa desestimar l’al·legació presentada.

8

PUNT 5 Com ja s’ha mencionat anteriorment, les construccions del sector evidentment donaran compliment a la normativa vigent, i no són objecte d’aquesta modificació; en tot cas, en el moment que s’executin es podrà exercir el dret de control establert per la llei. Respecte a les al·legacions presentades pels senyors ANTONIO ROCA PONT i JOSEP RAMON MARIMON PIQUE , RE 1346 de 24/12/2015: Les al·legacions presentades donen resposta a les al·legacions presentades i resoltes en el punt anterior. De forma general, cal dir que es proposa l’estimació de la no- existència del camí públic pel exposat en els punts anteriors. Pel que fa a la propietat de la parcel·la 30, aquesta també ha quedat resolta en la resposta a les al·legacions anteriors. Respecte a les modificacions d’ofici: És voluntat de l’Ajuntament, incorporar d’ofici, respecte al text aprovat inicialment, la possibilitat de la divisió vertical en la clau industrial, pel que es crea la subclau 6a2 que reprodueix exactament les condicions d’edificació de la clau 6a afegint simplement aquesta possibilitat de divisió vertical mantenint la condició de parcel·la única amb vialitat de caràcter intern, si s’escau, a mantenir per la comunitat de propietaris. CONCLUSIONS: En base al present informe, s’introdueixen els canvis que resolen les al·legacions presentades estimades totalment o parcialment en el document, així com les millores proposades d’ofici per part de la corporació municipal de la MODIFICACIÓ PUNTUAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA UA2 I LA SEVA REDEFINICIÓ EN DUES CLASSIFICACIONS: SÒL URBÀ CONSOLIDAT I SÒL NO URBANITZABLE de cara a la seva aprovació provisional, i que es resumeixen en els punts següents:

1. Es modifica la clau 6a aplicada al sector per la clau de nova creació 6a2, d’iguals condicions d’edificabilitat incorporant la possibilitat de divisió vertical.

2. S’incorpora una franja de verd públic en la part nord est del sector, recollint el que proposava el text normatiu de la UA2 que s’elimina, incorporant aquesta a les cessions obligatòries que fixa la modificació i el conveni urbanístic adjunt.

3. S’incorpora la titularitat del Sr. Marimon en l’estructura de la propietat i s’incorpora en el document i en conveni urbanístic adjunt.

9

4. Es corregeix l’error respecte a la titularitat del camí situat a l’oest del sector, propietat del Sr. Trullols.

Aquests canvis s’han incorporat al document de MODIFICACIÓ PUNTUAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA UA2 I LA SEVA REDEFINICIÓ EN DUES CLASSIFICACIONS: SÒL URBÀ CONSOLIDAT I SÒL NO URBANITZABLE, de cara a la seva aprovació provisional per part del ple municipal. Els canvis proposat suposen una modificació no substancial del document, conforme a allò establert per l’article 112.4 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, ja que no es modifiquen l’emplaçament de les zones i els sistemes urbanístics previstos inicialment, completant-se aquests amb la franja de verd públic esmentada...” S’adjunta com a document núm. 3 la còpia de l’informe complet de l’arquitecte municipal. Atesos tots aquets antecedents es proposa al Ple de la corporació l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER. Estimar i desestimar les al·legacions presentades contra l’acord d’aprovació inicial de la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Santa Coloma de Queralt, consistent en l’eliminació de la unitat d’actuació número 2 i la seva redefinició en dues classificacions: sòl urbà consolidat i sòl no urbanitzable, conforme a les propostes del tècnic municipal de data 4 d’abril de 2016, del qual es remetrà còpia als interessats juntament amb la notificació d’aquest acord. SEGON. Aprovar provisionalment la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Santa Coloma de Queralt, consistent en l’eliminació de la unitat d’actuació número 2 i la seva redefinició en dues classificacions: sòl urbà consolidat i sòl no urbanitzable, conforme a les modificacions no substancials introduïdes per l’estimació d’al·legacions i les proposades d’ofici per la pròpia corporació. TERCER. Trametre, degudament diligenciat, l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona per a la seva aprovació definitiva.”

10

La regidora Sra. Assumpció Canela explica que en aquest punt es proposa aprovar, provisionalment, la modificació de les normes subsidiàries que consisteix en l’eliminació de la unitat d’actuació núm. 2 i redefinir-la en dues classificacions: sol urbà consolidat i sòl no urbanitzable. També, en aquesta proposta, s’aproven les estimacions i les desestimacions de les al·legacions presentades, durant el període d’exposició pública, conforme a allò que ha informat el tècnic municipal, en data 4 d’abril de 2016, el qual també s’adjunta a la proposta. Hi va haver dues al·legacions. Per una banda la que van presentar els senyors Mestres Segalà i Sr. Trullols Roset i, per l’altra banda, la que van presentar el senyor Roca Pont i el Sr. Marimón Piqué. A conseqüència d’aquestes al·legacions i “precisions d’ofici municipal”, el document inicial ha patit algun canvi, no substancial, respecte al document provisional. Els canvis que s’han produït són: - Es modifica la clau 6a industrial per 6a2. D’aquesta manera es possibilita que es pugui fer una divisió vertical. - S’incorpora una franja de verd públic en la part nord-est del sector. La regidora Sra. Sílvia Pomés comenta que el seu grup va votar a favor en l’aprovació inicial i continuarà votant a favor. L’alcalde, el Sr. Magí Trullols, explica que l’equip de govern ha intentat, fins a l’últim minut, que es retiressin aquestes al·legacions. No només per poder presentar unes modificacions netes, sense cap tipus d’al·legació, sinó per tal de poder arribar a acostar posicions i que hi hagués una entesa entre les dues parts. Considera que això també és una obligació de l’equip de govern i que ell mateix es va oferir com a mediador per tal d’acostar les posicions. No ha estat possible i li sap greu. Així doncs, s’han hagut de resoldre les al·legacions, les quals s’han fet bàsicament amb criteris tècnics. S’ha intentat respectar, acontentar i atendre al màxim les reivindicacions de les dues parts, d’una forma al màxim d’efectiva possible, i intentar, lògicament, no perjudicar ni afavorir a cap de les dues parts. Se sotmet la proposta a votació i és aprovada per unanimitat per part de tots els membres de la corporació presents. 4. PROPOSTA D’ACORD PER A L’ADHESIÓ AL PROJECTE: “ABASTAMENT A LES COMARQUES DE LA SEGARRA, L’URGELL I LA CONCA DE BARBERÀ” Seguidament, es dóna compte de la següent proposta d’acord:

11

“ANTECEDENTS 1. L’any 1989, El Consell Comarcal de la Conca de Barberà va encarregar un estudi de diagnosi per a l’abastament d’aigua a tots els municipis de la comarca, el qual va derivar en un estudi de solucions, presentat l’any 1993 per la Junta d’Aigües, on es posava de manifest que l’opció més avantatjosa per resoldre l’abastament a la comarca en aquell moment era l’aprofitament d’aigua del riu Anguera mitjançant una presa. Posteriorment, l’any 1997, la mateixa Junta d’Aigües va presentar un estudi d’opcions d’abastament a la Conca de Barberà, presentant com a alternativa a la presa del riu Anguera, la connexió a la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). Aquest fet va derivar en un conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i el CAT per actuacions d’abastament en alta d’aigua a la comarca i la posterior execució de l’obra d’abastament d’aigua a la Conca de Barberà, en el seu tram 1: Montblanc – Solivella – Sarral. 2. L’any 2004 es va iniciar la redacció projecte d’abastament en alta des de l’embassament de Rialb, promogut per l’Agència Catalana de l’Aigua. L’any 2007, l’ACA redacta un estudi d’alternatives del projecte esmentat, per al disseny de l’abastament en alta amb captació al canal Segarra – Garrigues, que inclou la construcció d’una ETAP i la xarxa d’abastament en 42 municipis de la Segarra, l’Urgell, la Conca de Barberà i l’Anoia. 3. L’any 2009, l’Agència Catalana de l’Aigua i Acuaebro signen un conveni per construir una xarxa d’abastament per donar servei a aquestes comarques a través de la captació en alta al canal Segarra - Garrigues (32 milions d’€). Acuaebro hi havia d’aportar 15,5 milions d’€ del Fons de Cohesió. L’ACA redacta el projecte, però Acuaebro no licita l’obra, exigint un aval bancari. Aquesta condició, que no estava en el conveni, és materialment impossible de satisfer, i l’obra queda sense possibilitat de realització. 4. L’any 2013, l’ACA i el Consell Comarcal de la Segarra fan un reestudi de la xarxa i presenten una nova configuració amb un pressupost estimat de 18 milions d’euros, optimitzant el cost d’explotació. Aquest es sotmet a la consideració dels usuaris, rebent una resposta de la majoria. Paral·lelament, es segueixen les converses amb ACUAES (finançament) i DAAM (preu de compra del canal), i l’ACA contracta la redacció del projecte constructiu, una vegada recollides les respostes dels usuaris.

12

5. L’Agència Catalana de l’Aigua presenta el projecte constructiu “Abastament a les comarques de la Segarra, l’Urgell, la Conca de Barberà i l’Anoia” , de data de redacció de novembre de 2015, per un pressupost de 20.547,797,47 € (més IVA). Aquest recull algunes variants de traçat respecte a la proposta inicial de la memòria tècnica, encaminades a reduir la longitud de les conduccions i ajustos per facilitar la seva execució i possibles alternatives per reforçar la captació del canal, a petició d’ACUAES. L’àmbit confirmat és de 30 municipis, quedant no inclosos la vall del Riucorb, la vall del Llobregós i dos municipis que no responen. 6. L’ACA i DAAM van fer arribar a ACUAES una proposta consensuada perquè a les captacions d’abastament urbà en alta, el canal apliqui un preu igual al vigent en cada moment per al reg. ACUAES accepta que ha de ser el DAAM qui estableixi les tarifes dels diferents usuaris. 7. L’Agència Catalana de l’Aigua ha manifestat la seva voluntat d’impulsar aquest Projecte, assumint l’import de les actuacions per un valor de 2.050.000 € (a fons perdut), tenint en compte que va executar anteriorment una part de les actuacions necessàries per al desenvolupament del Projecte. Concretament, ha estat la redactora dels projectes constructius de l’estació potabilitzadora i de la xarxa de distribució, i ha construït l’estació potabilitzadora (ETAP Ratera) de manera integrable amb les obres del Projecte. Tot plegat, ha suposat la inversió de 8,22 milions d’euros. 8. ACUAES aportarà un import de 8.250.000 €, mitjançant un crèdit bancari a recuperar entre els anys 2020-2040, i un import de 10.000.000, provinent de fons propis a recuperar entre els anys 2045-2069. 9. El projecte constructiu preveu una tarifa diferenciada per tres trams (0,65 €/m3, 0,80 €/m3 i 0,94 €/m3). Tractant-se d’un projecte de país i d’un servei bàsic amb cofinançament per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, es creu que la tarifa hauria de ser igualitària per a tots els municipis afectats. 10. En data 16 de març de 2016, es realitza un Consell d’Alcaldes al Consell Comarcal de la Conca de Barberà on s’informa als ajuntaments de la comarca sobre el projecte constructiu “Abastament a les comarques de la Segarra, l’Urgell, la Conca de Barberà i l’Anoia”. D’acord amb tots aquests antecedents, es proposa al Ple de la corporació l’adopció del següent

13

ACORDS: PRIMER: Aprovar la participació de l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt al projecte “Abastament a les comarques de la Segarra, l’Urgell, la Conca de Barberà i l’Anoia”, redactat per l’Agència Catalana de l’Aigua.

SEGON: Sol·licitar a l’Agència Catalana de l’Aigua que els terminis per a l’execució del projecte s’accelerin al màxim possible, atès la greu problemàtica que pateixen els municipis afectats de la Conca de Barberà.

TERCER: Sol·licitar que el cost d’abastament per m3 previst per als municipis de la Conca de Barberà segons el projecte constructiu, s’ajusti el més aproximat possible a la tarifa mitjana estimada.” La regidora Sra. Sílvia Pomés comenta que el seu grup votarà a favor de la proposta i que coneix el tema a través de les diferents reunions del Consell d’Alcaldes. L’alcalde, el Sr. Magí Trullols, explica que l’any 2013 l’ACA i el Consell Comarcal de la Segarra van elaborar un nou estudi sobre la portada d’aigua del canal Segarra-Garrigues a les nostres comarques, ja que existien projectes anteriors que, per diferents circumstàncies, al llarg d’aquests anys, no s’han arribat a dur a terme, sobretot per l’elevat cost d’execució que suposava ja que l’import de l’últim projecte ascendia a 32 milions d’euros. Així doncs, el 2013 es redacta un nou projecte anomenat “Abastament a les comarques

de la Segarra, l’Urgell, la Conca de Barberà i l’Anoia”, per un cost aproximat de 20 milions d’euros. Aquest nou projecte ha reduït el pressupost per tal de poder facilitar la seva execució. Sembla ser que el projecte ha tingut una molt bona acollida per part dels municipis participants, ja que n’hi ha 30 que han confirmat la seva aprovació. Tot i que en queden exclosos la vall del Riu Corb, la vall del Llobregós i dos municipis més que no han donat resposta. Un altre tema important és el de la tarifa final que haurà de pagar l’usuari, ja que el projecte constructiu preveu tres grans trams de tarifes (0,65 €/m3, 0,80 €/m3 i 0,94 €/m3). El passat 16 de març, es va fer un Consell d’Alcaldes al Consell Comarcal per presentar i explicar aquest nou projecte i, en principi, es va veure amb bons ulls, tot i que es creu que el tema de les tarifes hauria de ser més igualitària o totalment igualitària per als municipis afectats. En definitiva, es proposa aprovar la participació d’aquest Ajuntament en aquest nou projecte d’abastament, demanar a l’ACA la màxima celeritat en tots els tràmits i sol·licitar que les tarifes siguin, al menys a la nostra comarca, com més iguals millor.

14

Se sotmet la proposta a votació i és aprovada per unanimitat per part de tots els membres de la corporació presents. 5. MOCIÓ REFERENT AL PROCEDIMENT DE REGULARITZACIÓ CADASTRAL Seguidament es dóna compte de la següent moció: “La Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s’adopten mesures tributàries orientades a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat econòmica, modifica la Llei del Cadastre Immobiliari RDL 1/2004 introduint la disposició addicional tercera. Procediment de regularització cadastral 2013-2016 i la disposició addicional quarta. Valoració de les construccions indispensables per al desenvolupament d’explotacions agrícoles, ramaderes o forestals localitzades en sòl rústic. La Direcció General del Cadastre va iniciar un procediment de regularització que es perllongarà fins a l’any 2017 i té per objecte fer aflorar les noves construccions i les alteracions sobre construccions existents no incorporades al cadastre. Com a conseqüència de l’aplicació del procediment de regularització, els titulars de construccions regularitzades reben una notificació individual amb la proposta de resolució i hauran de fer front a una taxa de 60 euros per immoble en concepte de despeses de gestió, i veuran incrementat el valor cadastral amb incidència a l’impost sobre béns immobles i amb efecte retroactiu de quatre anys. Paral·lelament, la Direcció General del Cadastre també inicia el procediment d’assignació de valor cadastral en aquelles construccions indispensables per al desenvolupament d’explotacions agrícoles, ramaderes o forestals sense valor assignat per no haver-se efectuat un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general amb posterioritat a l’1 de gener del 2006. La disposició addicional quarta indica que, mentre no s’aprovin les normes reglamentàries de valoració d’immobles rústics, el valor cadastral s’obtindrà per aplicació de la ponència de valors vigent al municipi. Analitzada l’experiència de municipis que ja han estat objecte d’aquest procediment de regularització cadastral i d’assignació de valor, hem detectat valoracions excessives de les construccions rústiques, basades en una ponència de valors instrumental generada automàticament per cada municipi. Atès que el nostre municipi es troba inclòs en la resolució per la qual s’inicien els dits procediments de regularització cadastral de la Direcció General del Cadastre.

15

Atès que la ponència de valors emprada en el procediment d’assignació de valor cadastral a les construccions indispensables per al desenvolupament d’explotacions agrícoles, ramaderes o forestals, suposarà en alguns casos una valoració molt per sobre dels valors de mercat que derivarà en un increment patrimonial no ajustat a la realitat, amb afectació sobre diversos actes econòmics. Atès que el treball de camp emprat per detectar les noves construccions i ampliacions no incorporades al Cadastre sovint incorre en errades d’apreciació. Atès que l’Ajuntament restarà obligat a practicar les liquidacions de l’IBI derivades del procediment de regularització cadastral amb efecte retroactiu de quatre anys i no pot aplicar d’ofici un fraccionament del deute tributari. Per tots aquests motius, es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents ACORDS: Primer. Instar a la Direcció General del Cadastre que elabori una ponència específica per als usos agrícoles vinculada al rendiment de les construccions, ja que la disposició addicional quarta de la Llei del Cadastre Immobiliari RDL 1/2004, introduïda per la Llei 16/2012, de 27 de desembre, indica que mentre no s’aprovin les normes reglamentàries de valoració d’immobles rústics, el valor cadastral s’obtindrà per aplicació de la ponència de valors urbans vigent al municipi. Segon. Instar la Direcció General del Cadastre que apliqui uns coeficients reductors per corregir la valoració cadastral excessiva de les construccions agrícoles resultant del procediment d’assignació de valor cadastral mentre no s’aprovi una ponència específica per als usos agrícoles. Tercer. Posar a disposició dels interessats un model normalitzat d’al·legació per als casos d’errada material en el procediment de regularització, reclamant la devolució de la taxa, i facilitant la tramesa conjunta d’aquestes al·legacions a la corresponent Gerència Territorial del Cadastre. Quart. Implementar les mesures fiscals a l’abast de l’Ajuntament per redistribuir la càrrega tributària sense incrementar la pressió fiscal global vinculada a l’Impost Sobre Béns Immobles. Cinquè. Fer arribar aquest acord a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, a la Federació de Municipis de Catalunya, a la Direcció General del Cadastre i als sindicats agraris amb representació.”

16

La regidora Sra. Assumpció Canela explica que aquesta moció és ben bé per mostrar la disconformitat en la regularització cadastrals en sòl no urbanitzable i donar suport per part de l’Ajuntament als propietaris de les explotacions agrícoles, ramaderes i forestals. La regidora Sra. Pomés comenta que els sembla bé la moció i que li sembla, al mateix temps que els fa la pregunta, que la ponència de Santa Coloma ja preveu aquest coeficient reductor per als usos agrícoles. Comenta, també, que cal anar amb compte amb això ja que l’última revisió del cadastre és de l’any 1989; per tant, tem que si ara l’Ajuntament s’hi posa, no decideixin fer una revisió de tot i encara se surti perdent. La Sra. Pomés explica que, ara, la revisió que s’ha fet és molt puntual, en sòl urbà, i que només s’ha fet en aquells edificis que eren molt antics. Pensa que cal tenir-ho en compte que no se surti perdent. L’alcalde, el Sr. Magí Trullols, explica que això només seria per als que s’han vist afectats. No és lògic que aquell qui té una mica de construcció al camp, tingui la mateixa contribució que aquell que tingui una casa dins el poble. La Sra. Pomés pregunta: no existeix aquest tipus de coeficient de reducció per als usos agrícoles? Cada població ja té uns coeficients aprovats per reduir els usos agrícoles. Ella té entès que a Santa Coloma ja hi és. Per tant, el seu grup no sabia massa bé perquè es passava aquesta moció. L’alcalde li respon que aquesta moció l’han passada molts municipis, no només el de Santa Coloma. El regidor Sr. Ramon Mullerat explica que el que s’ha fet al poble, amb caràcter retroactiu de quatre anys enrere, ara es farà, en treball de camp, en aquelles construccions en què vegin o que ells considerin que s’ha fet alguna modificació. L’import que es pagava abans per tenir una barraca ara es veurà augmentat considerablement; com si fos una construccions de dins del poble. En definitiva, aquesta moció és per instar la Direcció General del Cadastre que mentre no s’aprovin les normes reglamentàries de valoració d’immobles rústics, s’avingui que això és per a ús agrícola. Se sotmet la moció a votació i és aprovada per unanimitat per part de tots els membres de la corporació presents.

17

6. MOCIÓ A FAVOR DE LES NORMATIVES MUNICIPALS COM A PRINCIPAL EINA DE PROTECCIÓ PAISATGÍSTICA

Seguidament, es dóna compte de la següent moció: “El paisatge de la nostra comarca, conformat per les unitats de l’Alt Gaià, la Baixa Segarra, les Garrigues Baixes i la Vall del Corb, la Conca de Poblet i les Muntanyes de Prades, és un valor patrimonial a preservar. Les activitats que s’han anat desenvolupant en els indrets de la nostra comarca ens han deixat, com a herència, el paisatge que actualment tenim. La millora i la preservació d’aquest depèn de les polítiques que executin els estaments municipals i supramunicipals. Cal remarcar que els esforços que fan els ajuntaments de la Conca de Barberà per mantenir l’entorn, són el primer esglaó de l’administració que custodia el paisatge, sobretot els municipis més petits, on la tasca feta per llurs ajuntaments ha estat clau per mantenir els valors paisatgístics de l’entorn. També cal destacar l’esforç que fan els municipis a l’hora de redactar els seus plans urbanístics, que també són eines de protecció del paisatge. La normativa urbanística municipal és un procés participat per la societat del mateix municipi, i és fruit de molt de temps, esforços econòmics i consensos entre diferents sectors. La Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica modifica diversos articles que ens afecten: Article 22. Modificació del text refós de la Llei d’urbanisme 1. S’afegeix un apartat, el 8, a l’article 9 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost. 2. Es modifica l’article 187 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost. 3. S’afegeix un nou article, el 187 bis, al text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost. 4. S’afegeix un nou article, el 187 ter, al text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, amb el text següent: Article 187 ter. Actes no subjectes a intervenció mitjançant llicència urbanística o comunicació prèvia No estan subjectes a intervenció mitjançant llicència urbanística o comunicació prèvia els actes següents: a) Les obres d’urbanització incloses en els plans o els projectes d’urbanització. b) Les parcel·lacions urbanístiques incloses en els projectes de reparcel·lació. c) Els actes i les obres que s’han de dur a terme en compliment d’una ordre d’execució o de restauració, si no requereixen projecte tècnic o si la mateixa ordre o l’acte que n’ordena l’execució subsidiària incorpora el projecte tècnic requerit.

18

d) En sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat: Primer. Els moviments de terra, l’explanació de terrenys, l’obertura, la pavimentació i la modificació de camins rurals i la tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva que s’executin a l’empara d’un instrument d’ordenació forestal o sota la intervenció de l’administració forestal i de l’administració competent en matèria de medi ambient. Segon. La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva que s’executi sota la intervenció d’una administració competent en matèria de protecció del domini públic i de l’administració competent en matèria de medi ambient. Amb la Generalitat de Catalunya que incentiva als territoris la redacció dels seus POUM i de les seves cartes de paisatge, s’espera trobar, per part de l’administració de la Generalitat, una bona coordinació amb els estaments municipals i una certa sensibilitat respecte del paisatge. Però, tot i això, hi ha hagut alguns casos en què en municipis de la nostra comarca on la Generalitat, emparada en un canvi legislatiu recent, ha atorgat una llicència per a fer rompudes i conrear, en un lloc on el sòl no accepta el conreu que s'hi volia dur a terme. No s’està en contra de les rompudes, sinó que aquestes s’adeqüin a la normativa vigent de cada municipi i que es tingui en compte que les activitats o conreus pels quals s'atorga llicència siguin compatibles amb el terreny en qüestió. Des del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, valorem de manera positiva que la Generalitat de Catalunya demani als municipis que redactin els seus plans urbanístics i que animi als Consells Comarcals a redactar les seves cartes de paisatge. Però no entenem que els informes que emeten els ajuntaments, a l’hora d’adjudicar una llicència, no siguin vinculants. Per tot això, es proposa al Ple de la corporació l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER. Demanar que l’administració local i la Generalitat de Catalunya funcionin de manera més coordinada a l’hora d’atorgar els permisos que afecten el territori. SEGON. Demanar que a l’hora de donar aquests permisos es tingui en compte la normativa urbanística municipal, com a garantia d’èxit i d’integració paisatgística, i que els informes emesos pels ajuntaments tinguin caràcter vinculant, si es tracta de garantir el compliment del POUM. TERCER. Demanar que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació doni els permisos corresponents en funció de si en el terreny en qüestió s’hi pot conrear el que s’ha sol·licitat o no.

19

QUART. Comunicar el contingut d’aquesta moció al Departament d’Agricultura, Ramaderia Pesca i Alimentació; al Departament de Territori i Sostenibilitat; a l’Observatori del paisatge de Catalunya; a la Direcció General de la Conselleria d’Agricultura, i a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya, perquè en tinguin coneixement.” L’alcalde, el Sr. Trullols, explica que aquesta moció és bàsicament per evitar discrepàncies entre el departament d’Agricultura i l’Ajuntament quan fan saber alguna petició de rompuda, explanacions de terrenys, moviments de terra... Des del departament d’Agricultura s’informa d’una manera i des de l’Ajuntament se n’ha d’informar d’una altra. Ha de prevaldre, per sobre de tot, la protecció paisatgística i la normativa urbanística de la localitat. Se sotmet la moció a votació i és aprovada per unanimitat per part de tots els membres de la corporació presents. 7. PRECS I PREGUNTES • Precs i preguntes formulats per part del grup municipal Convergència Democràtica de Catalunya: 1. Com està el tema de la Llei de transparència? Ni en aquest ple ni el passat s’han aprovat els models de la Llei de transparència i el pròxim ple ja serà el mes de juliol. Pensa que quasi que ja haurien d’estar aprovats per ple. L’alcalde, el Sr. Magí Trullols, comenta que sobre aquest tema s’està treballant. De cara al proper ple s’aprovaran el models. 2. Aproximadament ara fa un any es va presentar la sol·licitud per instal·lar una pista de pàdel en una nau de Santa Coloma de Queralt. Segons el pla urbanístic del municipi en aquesta zona no hi havia inclosa la clau per poder realitzar activitats esportives. Es va consultar a urbanisme i no va veure cap inconvenient a poder incloure aquesta clau en aquesta zona, ja que moltes zones amb clau industrial disposen de naus dedicades a activitats esportives. Avui dia encara no s’ha modificat el pla urbanístic per incloure aquesta clàusula (quan això es va plantejar, el seu grup va deixar el govern i, per tant, no es va fer cap més ple per poder-ho resoldre).

20

Demanen informació sobte l’estat de la seva tramitació o preguem celeritat ja que si el que volem és que s’instal·lin negocis al nostre municipi i, per altra banda, tardem més d’un any a donar resposta a una petició, creiem que no és la millora manera de potenciar l’activitat econòmica del nostre municipi. L’alcalde, el Sr. Trullols, respon que s’ha constatat que un parell de mesos abans de les eleccions, hi va haver una persona que va estar interessada en aquest canvi de normativa, per tal de poder utilitzar una nau industrial per fer una pista de pàdel. Després hi va haver el canvi de govern i de l’assumpte no en sabien res. Per les causes que fossin, la petició va quedar arxivada en algun indret fins que, fa aproximadament uns vuit dies, un familiar de la persona promotora de les pistes, el va trobar i li va explicar el cas. A partir d’aquell moment es va parlar amb l’arquitecte municipal, ja que evidentment el tema s’estava retardant. Així doncs, per part de l’equip de govern, com és lògic i com es pot entendre, no es posarà cap impediment; tot el contrari, es donarà la màxima celeritat possible a aquest tema. Ha estat ben bé per desconeixement d’aquest. La regidora Sra. Sílvia Pomés comenta que aquesta persona els ha dit que ha vingut diverses vegades a l’Ajuntament i cada vegada se li diu que en el proper ple passarà. Com que ha observat que en aquest Ple tampoc ha passat, els va demanar que ho preguntessin. L’alcalde comenta que a nivell polític no n’estaven assabentats. No nega que hagi vingut i no nega que hagi vist a l’arquitecte; ara, per altra banda, els agrairia que si mai saben alguna cosa d’aquest tipus no cal que esperin un any per dir-ho. El regidor Sr. Josep Jaume Corsellas comenta que si s’ha d’escridassar algú, s’hauria d’escridassar els treballadors de l’Ajuntament i no pas a ells. L’alcalde respon que normalment no escridassen a ningú, i els repeteix que si mai són sabedors d’alguna cosa d’aquest tipus els agrairien que els ho diguessin. Ha estat ben bé per desconeixement i no per cap voluntat de voler-ho entretenir. La regidora Sra. Pomés comenta que quan ell els ho ha fet saber, ha estat quan el seu grup ho ha portat al ple.

21

El Sr. alcalde comenta que en el pròxim ple, i si convingués se’n faria un d’extraordinari, es tirarà endavant aquest tema. I no havent-hi cap més assumpte a tractar, l’alcalde aixeca la sessió a les vint-i-tres hores, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta. El secretari Vist i plau L’alcalde