1

ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT

Identificació de la sessió Núm.: 10 Caràcter: ordinari Data: 24-11-11 Horari: 21’00 h a 23’50 h. Lloc:::: saló de sessions de la casa consistorial Hi assisteixen: • Robert Fauria Danés • Carles Testart Rossell • Albert Santaugini Homs • Laura Pagespetit Zamora • Núria Navarro Pont • Joan Xandri Ferreras • Joan Ramon Veciana Martínez • Jordi Rotllant Cors • Jennifer Gallardo Bustos • Jordi Moragas Rotllant • Joan Garriga Crous • Anna Soler Turón • Antoni Pastor Munt • Màrius Valls Plans, Secretari

Ordre del Dia

1. Aprovació acta sessió anterior. 2. Assumptes d’interès. 3. Modificació dels estatuts del Consorci de Viles Termals de Catalunya. 4. Conveni de col·laboració amb l’Associació de Comerç i Turisme de Sant Hilari

Sacalm.

2

5. Moció d’Esquerra-AM a favor de la dació en el pagament de les hipoteques i l’eliminació de les clàusules del sòl.

6. Moció d’Esquerra-AM sobre el Reglament regulador de l’atorgament de subvencions i establiment de convenis per a la promoció i dinamització de l’associacionisme de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm.

7. Moció del PIG-E sobre la continuació del procés de creació del POUM. 8. Moció de CiU per a l’adhesió a l’Associació de Municipis per a la

Independència. 9. Moció de CiU per un finançament local català. 10. Moció per commemorar el Dia Internacional per l’eradicació de la violència

vers les dones. 11. Precs i preguntes.

Sr. Fauria: Bona nit a tothom, benvinguts al Ple ordinari del 24 de novembre, bona nit a tothom que ens escolta per la ràdio, començarem el Ple. 1.- APROVACIÓ ACTA SESSIÓ ANTERIOR Sr. Veciana: És una acta molt llarga, agraïm l’esforç de la transcripció literal que a nosaltres ens va bé. És cert que transcriure un Ple de tres hores i escaig és complicat, i per tant, hi ha coses amb temes de puntuació que serien millorables, però votarem a favor perquè el sentit de tot el que es diu és el que es va parlar. Sr. Garriga: Nosaltres votarem a favor perquè el que és important no se surt de mare I no havent-hi cap més intervenció es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat. 1.- APROVACIÓ ACTA SESSIÓ ANTERIOR Distribuïda entre els regidors, prèviament a la sessió, l’acta de la sessió anterior, els reunits, per unanimitat, adopten el següent

3

ACORD Aprovar l’acta de la sessió anterior,celebrada pel Ple de la Corporació. 2.- ASSUMPTES D’INTERÈS El Sr. Alcalde dona compte dels següents actes als quals ha assistit: 30303030----09090909----2011201120112011 Josep M Lluch – UFEC 1111----10101010----2011201120112011 XIV Assemblea General de l'ACM 3333----10101010----2011201120112011 Carles Badia i Àngel Bori – SBI Àlex Ros Consell Escolar Municipal 4444----10101010----2011201120112011 Reunió Associació de Comerç 5555----10101010----2011201120112011 Estanis Vaireda Cedinsa (Eix Transversal) 6666----10101010----2011201120112011 President Diputació de Girona Imma Colom Diputació de Girona Josep M. Tost ARC 7777----10101010----2011201120112011 Plataforma Sant Hilari Sempre Obert 8888----10101010----2011201120112011 Fira Bolet 10 anys Residència Conseller Josep Lluís Cleries

4

10101010----10101010----2011201120112011 CIAB 11111111----10101010----2011201120112011 Regidor Santa Coloma 17171717----10101010----2011201120112011 Reunió municipis pesca Pantà Susqueda 18181818----10101010----2011201120112011 Reunió Felip Toledo – Depuradores 19191919----10101010----2011201120112011 Ignasi Avilés – Balneari Albert Batlle – Endesa 20202020----10101010----2011201120112011 Municipàlia 22222222----10101010----2011201120112011 Associació Catalana en pro de la Justícia 25252525----10101010----2011201120112011 Pere Garriga – Alcalde Arbúcies Miquel Calm – Diputació 25252525----10101010----2011201120112011 Gisa / Cedinsa / Carreteres 27272727----10101010----2011201120112011 Josep Manel Tarrida - Alcalde Riells Josep Antoni Frias – Alcalde Hostalric Patronat UVic 28282828----10101010----2011201120112011 Josep M. Corominas – Alcalde Olot i Dipsalut Alfons Consesa – Director Agència Catalana del Consum 2222----11111111----2011201120112011 Comissió Assessora del Patronat de Turisme 3333----11111111----2011201120112011 Josep M. Clopés – Alcalde de Massanes

5

7777----11111111----2011201120112011 Reunió seguiment reordenació Urgències Dr Profitós – Banc de Sang Girona 8888----11111111----2011201120112011 Antoni Solà – Alcalde Santa Coloma de Farners Pere Espinet – Alcalde Anglès 10101010----11111111----2011201120112011 Salvador Balliu – Alcalde Caldes 11111111----11111111----2011201120112011 Xavier Soy – Diputació de Girona 14141414----11111111----2011201120112011 Associació de comerç 15151515----11111111----2011201120112011 Sr. Mataró – Carreteres 17171717----11111111----2011201120112011 Xavier Sanllehí – President Consell Comarcal Alt Empordà 18181818----11111111----2011201120112011 Jaume Torramadé – President Diputació de Girona Antoni Solà – Alcalde Sant Coloma de Farners 21212121----11111111----2011201120112011 Sr. Mejia – Endesa Angel Bori i Carles Badia - SBI 22222222----11111111----2011201120112011 Consell Alcaldes La Selva 23232323----11111111----2011201120112011 Antoni Solà - CIAB 24242424----11111111----2011201120112011 Montse Farrerons - CESPA

6

Sr. Fauria: També vull informar-vos que la propera setmana es farà un comunicat de premsa sobre el tema de pins de Nadal que l’Ajuntament de Barcelona col·locarà a diferents llocs emblemàtics de la ciutat. Segurament farem també una roda de premsa anunciant que hi ha un acord entre l’Ajuntament de Sant Hilari i l’Ajuntament de Barcelona per la cessió d’aquests pins, que han estat donats per l‘Associació d’Empresaris de Pins de Nadal de la nostra població. Des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha acollit molt bé aquesta iniciativa, que crec que ha estat prou important i servirà per promocionar aquests productes del nostre poble. També vull donar compte que com ja sabeu en l’anterior legislatura hi va haver un contenciós que el grup de CiU va fer contra l’adjudicació d’aigua. Dir que hi ha hagut un Jutge que ha dictat Sentència, la qual diu que s’estima el recurs contenciós-administratiu que va interposar el grup de CiU i anul·lar els acords impugnats, per no ser conformes amb l’ordenament jurídic i no fer expressa imposició de costes ni a l’Ajuntament ni tot al que ha suposat aquesta Sentència. En aquests moments hi ha un recurs posat en contra de la Sentència i ja veurem quan acabi aquest recurs com anirà. Només es dóna compte al Ple, perquè ja sabeu que en l’anterior legislatura aquest tema es va debatre molt i durant molt temps, i el nostre grup ho va impugnar i s’ha resolt amb aquesta Sentència per part del Jutjat de Girona. 3- MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL CONSORCI DE VILES TERMALS DE CATALUNYA Sr. Santaugini: Hola, bona nit a tothom. El passat 28 de setembre a la ciutat de La Garriga va tenir lloc l’última Junta de Govern del Consorci de Viles Termals del qual l’Ajuntament de Sant Hilari en forma part. En aquesta Junta es va proposar una modificació dels Estatuts, bàsicament per tres coses molt importants: La primera és que desapareix la comissió executiva que fins ara era una eina paral·lela a la Junta de Govern. Es va creure oportú que per agilitzar i simplificar el funcionament del Consorci aquesta s’havia d’anul·lar, i que totes les decisions i les aprovacions, a partir d’ara, s’hauran de passar per Junta de Govern, i prou. La segona modificació és crear la figura del vice-president. La Junta funciona amb la mateixa legislatura dels Ajuntaments, aquest any es va acabar l’anterior i es va renovar el que és la figura del President, havent-hi una única candidatura que era la

7

presentada per l’alcalde de Caldes d’Estrac, en Joaquim Arnó, i es va aprovar. I donat que durant aquests últims quatre anys, el que era el líder del Consorci, és a dir, el President, va ser l’alcalde de Caldes de Montbui, en Jordi Soler, va semblar oportú que per recolzar la figura del nou President en sorgís també la figura del vice-president i d’aquesta manera estarien en contacte per tirar endavant la Presidència del Consorci. La tercera i última modificació que es va proposar és que donat a la falta de suport per part de l’Administració Pública, sobretot de la Generalitat, intentar unir forces des de diferents àmbits i obrir les portes al sector privat, per tal de sumar esforços i ser més representatius a nivell de Catalunya. Sr. Veciana: Aquestes modificacions que heu explicat ara les vam demanar a la comissió informativa, no se sabia ben bé quines modificacions eren. Vam quedar que ens passaríeu les modificacions especificades per correu electrònic i no ho heu fet. És cert, que aquí posa de manera esquemàtica en el punt quart que és, però la informació que vam demanar no se’ns ha passat, evidentment són uns estatuts que estan aprovats pel Consorci i hi votarem a favor. L’única cosa que no m’ha quedat clar és l’últim punt referent a la inversió privada, als canvis. Sr. Santaugini: Han redefinit el que és la motivació i objecte dels estatuts, i el que fan és potenciar i col·laborar, fins ara, en tot el que era municipal i era exclusivament dels Ajuntaments, i ara el que es vol és redifinir el punt de l’objecte i la motivació i diem que si haguéssim de col·laborar amb el que és l‘Associació Balneària, que són empreses privades, doncs també hi col·laborarem. Tot es fa amb la finalitat de sumar esforços i de ser més forts per demanar pressupost a la Generalitat i d’altres ens municipals. Sr. Veciana: Doncs només constatar això que hi votarem a favor. És un Consorci on hi està Sant Hilari des de fa uns quans anys i que tot el que sigui sumar esforços va bé, i per tant no tenim oposició, però demanaríem per la propera vegada que quan es sol·licita una informació a la comissió informativa i es compromet a passar-la que es passés. Sr. Fauria: Tens raó en aquest aspecte, però com que el regidor aquell dia no hi va poder assistir, i com que una vegada mirada la modificació dels estatuts va semblar que ja quedava prou clar aquí, i no hi havia res més, no hi havia cap més motiu, perquè de fet eren coses molt tècniques.

8

Sr. Garriga: De fet tal com deies tu quan estaves a l’oposició: - això ja ho havíem començat nosaltres, però bé, bromes a part. En principi el que era la figura de la comissió executiva em sembla que ja estava previst de treure-la des de fa temps. Recordo que ja se n’havia parlat, el que passa és que no s’havia executat mai. En quan al tema de la vicepresidència, és perquè el president no se’n veu en cor d’anar enlloc, o què?. Perquè amb una simple delegació n’hi ha prou. Són ganes de posar-hi més rotllo. Tot plegat tampoc passa res. El que sí que suposo que és important és l’entrada del sector privat quan parlem del sector privat volem dir que l’Associació Balneària hi entra de ple? Perquè havíeu estat sempre molt reticents amb aquests temes o les empreses hoteleres i els spa’s que sempre havien estat contradictòries a les idees, a la filosofia del Consorci de Balnearis de Catalunya que avui modifiquem o proposem modificar els estatuts, al Grup d’Esquerra el que ens preocupa més és de quin manera se suposa que entrarà l’empresa privada o el sector privat. Sr. Santaugini: Més que res el que era la incorporació del sector privat han inclòs en els Estatuts regular la incorporació dels membres nous del Consorci i aquesta regulació sempre anirà consensuada amb tots els membres de la Junta i bàsicament el que diu l’objecte i us ho llegeixo textualment perquè així quedi més clar és: “A tal fi s’impulsaran actuacions de promoció i desenvolupament de les Viles termals i els seus actius relacionats amb el fet termal, a més a més el Consorci podrà impulsar la promoció de centres termals, balnearis hotels, zones residencials vinculades i infraestructures turístiques i podrà encomanar entitats mercantils privades o públiques la construcció, gestió i explotació d’equipaments i d’altres infraestructures relacionades amb el termalisme.” El que ve a dir és que s’impulsaran promocions i que es poden crear empreses privades o públiques que es gestionaran i que bàsicament és el que diem que entri el sector privat i que sigui membre del Consorci. Sr. Garriga: No sé si teniu previst que aquestes entitats col·laborin econòmicament tal com estan fent tots els Ajuntaments per tirar endavant això, econòmicament no sols vol dir la quota que paguem tots els Ajuntaments sinó el tema de promoció, el marqueting que tenim en tots aquests sectors. Sr. Santaugini: A part de la quota que està estipulada en els Estatuts doncs la intenció és aquesta, però bàsicament en la junta va quedar molt clar que el que es va detectar és que en diferents regions d’Espanya, com per exemple pot ser Galícia el que és el termalisme el recolzen molt més i aquí a Catalunya el tenen una mica deixat.

9

En conseqüència només som nou associats en el Consorci i vam dir que si volem anar a fer força davant de la Generalitat el que necessitem és sumar esforços i per fer-ho com que veiem que no podíem adquirir més ciutats termals ens va semblar incloure el que era el tema del balneari i per això es varen modificar els estatuts. Sr. Garriga: Això que Galícia i Andalusia estan més “arropats” és un problema de l’Estat Central, el problema és nostre les avantatges són d’ells. De totes maneres com apuntaven els companys del PIG en principi la informació no és massa gran i us agrairíem d’ara endavant i que si de veritat el sector privat entra amb empenta que ens tingueu informats en el Ple. Sr. Veciana: Perdó, pot arribar un moment en que hi hagi més privats que municipis, perquè cal la majoria de dos terços. Sr. Secretari: Si em permeteu us estalviaré potser un malentès. Cap privat pot ser membre del Consorci. Aquí el gran objectiu que parla el regidor i els Estatuts és donar molta dimensió i relleu a la col·laboració, i ajuda, i cooperació, i encàrrec i tot el que vulguis, però membre no en pot ser, per definició . Un Consorci només pot estar integrat per Administracions Públiques de diferent naturalesa, pot ser: la Generalitat, Diputació, Ajuntaments o només poden ser membres d’Administracions Públiques . És la pròpia definició de l’entitat Consorci, no pot haver cap privat. I no havent-hi cap més intervenció es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat. 3- MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL CONSORCI DE VILES TERMALS DE CATALUNYA AntecedentsAntecedentsAntecedentsAntecedents Primer: Diferents municipis de Catalunya que disposen d’una gran riquesa hidromineral constituïda per les seves aigües minerals, mineromedicinals i termals han decidit unir-se per tal de dur a terme actuacions que potenciïn el desenvolupament dels recursos existents a l’entorn de les aigües minerals en els respectius municipis, potenciant-los mitjançant la seva planificació, desenvolupament urbanístic, gestió integral i explotació sostenible, possibilitant a més la creació d’una marca comuna que distingeixi, com a pròpia de Catalunya,

10

totes les activitats de valoració dels recursos hidrominerals i termals propiciades pels municipis signants. Amb aquesta voluntat neix el Consorci de Viles Termals de Catalunya, que actualment està integrat pels ajuntaments de: Benifallet, Caldes d’Estrac, Caldes de Malavella, Caldes de Montbui, El Vendrell, La Garriga, Santa Coloma de Farners, Sant Climent Sescebes i Sant Hilari Sacalm. Segon: L’Ajuntament de Caldes de Montbui va aprovar en data 22.02.07 els Estatuts del Consorci de Viles Termals de Catalunya. Tercer: En data 17.09.08 es va constituir la Junta de Govern del Consorci de Viles Termals de Catalunya la qual aprova en aquesta mateixa data (17.09.08) nomenar l’Ilm. Sr. Jordi Solé i Ferrando com a President del Consorci de Viles Termals de Catalunya i nomenar els membres (titular i suplent) de l’altre òrgan col·legiat, la Comissió Executiva. Quart: En data 28.09.11 la Junta de Govern del Consorci aprova el nomenament del nou president Joaquim Arnó i Porràs, alcalde de Caldes d’Estrac i es dona compte dels nous representants membres del Consorci. La renovació dels òrgans coincideix amb el mandat de les corporacions locals, tal com s’estableix en els Estatuts del Consorci. Cinquè: En la mateixa sessió del 28.09.11, la Junta de Govern aprova per unanimitat la modificació dels Estatuts del Consorci. Aquest fet es produeix com a conseqüència de la voluntat de redefinir la motivació i l’objecte del Consorci així com simplificar-ne la seva gestió. El contingut de les modificacions en síntesi són les següents: esmenes a l’apartat de motivació i objecte; supressió de la Comissió Executiva i incorporació de l’òrgan de govern de la Vicepresidència; esmena de les funcions i assignacions que tenen atribuïts determinats òrgans de govern del Consorci; regular el règim d’adopció dels acords dels òrgans del Consorci; regular la incorporació dels membres al Consorci, així com la pèrdua de la condició de membre consorciat, etc. Amb el redactat aprovat per la Junta de Govern en data 28.09.11 es disposa d’un instrument actualitzat, clar i detallat que ha de servir per gestionar de forma àgil el dia a dia del Consorci de Viles Termals de Catalunya. El contingut dels Estatuts modificats s’adjunta com a document al present dictamen. En l’acord d’aprovació de la modificació dels Estatuts es condiciona la validesa d’aquest document a la posterior aprovació per part del òrgans plenaris dels membres integrants del Consorci.

11

Fonaments de Dret:Fonaments de Dret:Fonaments de Dret:Fonaments de Dret: Primer l’article 87 de la Llei Reguladora de Bases de Règim Local de Catalunya. Segon: Els articles 269 i següents de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya. Tercer: Els articles 312 a 324 del Reglament d’Obres i Serveis. Quart: L’article 10 dels Estatuts del Consorci de Viles Termals de Catalunya disposa que entre les facultats de la Junta de Govern del Consorci hi ha la de modificar els Estatuts. En conseqüència, els reunits, per unanimitat, adopten el següent

ACORD Primer: Aprovar la modificació dels Estatuts del Consorci de Viles Termals de Catalunya, el contingut dels quals es transcriu annex al present acord. Segon: Sotmetre a informació pública l’esmentat acord i els estatuts per un període de trenta dies hàbils a comptar de l’endemà de l’última de les publicacions de l’anunci en el Butlletí Oficial de la Província o en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a l’efecte de poder ser examinats i, si escau, formular les reclamacions i les al·legacions que es considerin pertinents, de conformitat amb el que disposa l’article 313, en relació amb el 160 del Reglament d’Obres Activitats i Serveis dels ens locals. Tercer: Donar compte d’aquest acord als membres del Consorci. Quart: L’esmentat acord de modificació dels estatuts s’entendrà aprovat definitivament si en el tràmit d’informació pública no es formulen les reclamacions ni al·legacions, i un cop emès per secretaria certificació que ho acrediti, es donarà compte als membres del Consorci i a la Direcció General d’Administració Local.

ANNEX

12

ESTATUTS DEL CONSORCI DE VILES ESTATUTS DEL CONSORCI DE VILES ESTATUTS DEL CONSORCI DE VILES ESTATUTS DEL CONSORCI DE VILES TERMALS DE CATALUNYA TERMALS DE CATALUNYA TERMALS DE CATALUNYA TERMALS DE CATALUNYA

MOTIVACIÓMOTIVACIÓMOTIVACIÓMOTIVACIÓ

I.- En els Municipis que promouen el present Consorci existeix una gran riquesa hidromineral constituïda per les seves aigües minerals, mineromedicinals i termals.

II.- Aquesta riquesa ha estat explotada des de fa segles, mitjançant la generació de centres termals i balnearis, existint en alguns dels municipis una important indústria envasadora d’aigües minerals. Aquesta explotació també ha propiciat que en alguns dels municipis existeixi un important patrimoni històric i arquitectònic relacionat amb l’activitat termal i balneària.

III.- El desenvolupament de la medicina ha suposat un espectacular augment de les expectatives de vida de les persones, i ha quedat demostrada històrica i científicament l’eficàcia per a la salut dels tractaments amb aigües mineromedicinals.

IV.- Els centres termals són agents de desenvolupament econòmic local i, per tant, és d’interès per als municipis termals que aquests centres puguin atendre, des de la qualitat i la innovació, les necessitats d’una demanda creixent i cada cop més diversificada d’usuaris.

V.- L’adaptació a aquesta nova realitat fa precisa la realització d’una sèrie d’actuacions coordinades que potenciïn el desenvolupament dels recursos turístics existents a l’entorn de les aigües minerals i termals en els respectius municipis,possibilitant, a més, la creació d’una marca comuna que distingeixi, com a pròpia de Catalunya, totes les activitats de valoració i promoció dels recursos hidrominerals i termals propiciades pels Municipis signants.

VI.- Per instrumentar l’anterior es crea el CONSORCI DE VILES TERMALS DE CATALUNYA, integrat pels municipis signants, sense perjudici de la integració de la Generalitat de Catalunya, d’altres administracions públiques i ens supramunicipals, així com entitats privades amb o sense ànim de lucre que tinguin finalitats d’interès públic concurrents amb les dels ens locals membres del Consorci.

13

Article 1. Constitució del Consorci Article 1. Constitució del Consorci Article 1. Constitució del Consorci Article 1. Constitució del Consorci El Consorci es constitueix a l’empara de l’establert en l’article 87 de la Llei reguladora de bases de règim local i els articles 269 i següents de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, Títol 7, Capítol I i II del Reglament d’Obres i Serveis de les Corporacions Locals, i demés legislació aplicable, així com en execució dels acords dels Plenaris dels respectius Ajuntaments.

Article 2. Denominació Article 2. Denominació Article 2. Denominació Article 2. Denominació

La seva denominació es la de CONSORCI DE VILES TERMALS DE CATALUNYA, té naturalesa administrativa i es constitueix amb caràcter voluntari, amb personalitat jurídica pròpia i independent de les entitats que l’integren i amb plena capacitat per al compliment dels seus fins i, per tant, podrà posseir béns, contractar, obligar-se i defensar judicialment i extrajudicial els seus drets. La seva organització i funcionament es regirà pel disposat en els presents Estatuts així com pels acords vàlidament adoptats per la Junta de Govern.

Article 3. Domicili socialArticle 3. Domicili socialArticle 3. Domicili socialArticle 3. Domicili social

El domicili del Consorci és a Caldes de Montbui, Plaça de la Font del Lleó, número 11(08140). Atesa la composició múltiple dels municipis fundadors i el caràcter rotatiu de la presidència, aquest domicili podrà variar establint-se sempre en algun dels municipis integrants del Consorci. El canvi de domicili serà prèviament acceptat per acord de la Junta de Govern. Caldrà notificar el canvi a tots els ens consorciats, publicar-lo en el DOGC i comunicar-ho a la Direcció General d’Administració local. La Junta de Govern, podrà acordar l’establiment, trasllat o tancament de sucursals, agències, o representacions en la resta de les localitats consorciades.

14

Article 4. ObjecteArticle 4. ObjecteArticle 4. ObjecteArticle 4. Objecte

L’objecte i finalitat del Consorci és el desenvolupament coordinat dels recursos existents a l’entorn de les aigües minerals i termals en els respectius Municipis, potenciant-los mitjançant la seva promoció turística, planificació, gestió i explotació sostenible d’acord amb la normativa vigent. A tal fi s’impulsaran actuacions de promoció i desenvolupament de les viles termals i dels seus actius relacionats amb el fet termal. A més el Consorci podrà impulsar la promoció de centres termals, balnearis, hotels, zones residencials vinculades i infraestructures turístiques, i podrà encomanar a entitats mercantils privades o públiques la construcció, gestió i explotació d’equipaments i d’altres infraestructures relacionades amb el termalisme, sota règim de concessió, arrendament de drets de superfície o qualsevol altra fórmula legalment admesa. Podrà igualment desenvolupar actuacions d’investigació, desenvolupament i innovació, programes de formació contínua i ocupacional, actuacions de protecció mediambiental i sanitària de les aigües minerals i, totes aquelles altres que es considerin necessàries per al millor desenvolupament de les Viles Termals de Catalunya, d’acord amb la legislació sectorial d’aplicació.

Article 5. Règim de contractacióArticle 5. Règim de contractacióArticle 5. Règim de contractacióArticle 5. Règim de contractació

La contractació del Consorci s’ajustarà als criteris i regles de la Llei 30/2007, de Contractes del Sector Públic (LCSP) i de la Llei Municipal i de Règim Local amb les següents peculiaritats:

a) La Junta de Govern serà l’òrgan de contractació del Consorci, d’acord amb

el que disposa l’article 40 de la LCSP. Podrà adjudicar directament els contractes menors, complint les normes que estableix l’article 95 de la LCSP.

b) Les Funcions d’intervenció i d’assessorament jurídic correspondran a

l’Interventor i al Secretari del Consorci. Per raons excepcionals d’urgència que haurien de constar expressament esmentades en l’expedient, l’òrgan de contractació podrà acordar substituir la fiscalització prèvia per un informe posterior en casos singulars.

Article 6. Recursos econòmics Article 6. Recursos econòmics Article 6. Recursos econòmics Article 6. Recursos econòmics Els mitjans que el Consorci disposarà pel compliment de les funcions que se li encomanin seran els següents:

15

a) Les aportacions dels Municipis signants, d’acord amb les seves previsions pressupostàries.

b) Les subvencions públiques o privades que es concedeixin per al compliment de les finalitats del Consorci, així com les herències, llegats o donacions a favor del Consorci.

c) El producte de les rendes, drets i beneficis dimanants de la gestió i explotació dels bens gestionats pel Consorci.

d) Qualsevol altre recurs que la Llei permeti. Les entitats membres podran adscriure al Consorci béns de domini públic o patrimonials per a la consecució de les finalitats consorcials. Els esmentats béns conservaran la qualificació originària (article 321.1 del ROAS). Quan l’entitat consorciada sigui un municipi, la seva participació al finançament de les despeses de funcionament del Consorci es realitzarà amb una quota inicial de 1.000 € (MIL EUROS) per a aquells municipis de menys de 5.000 habitants; de 1.500 € (MIL CINC-CENTS EUROS) per a aquells municipis entre 5.000 i 10.000 habitants i una quota de 2.000 € (DOS MIL EUROS) per a aquells municipis de més de 10.000 habitants. Aquestes quotes s’actualitzaran anualment segons d’acord amb l’IPC català. Quan el membre del Consorci no tingui aquesta condició municipal, la referida participació es determinarà en el conveni d’adhesió i serà com a mínim el de la quota prevista per als municipis de més de 10.000 habitants. D’acord amb els criteris establerts a l’apartat anterior, la Junta de Govern del Consorci fixarà, cada any, l’aportació econòmica que pertoca a cada membre, en l’aprovació del pressupost. Article 7. Incorporació d’un nou membre al Consorci.Article 7. Incorporació d’un nou membre al Consorci.Article 7. Incorporació d’un nou membre al Consorci.Article 7. Incorporació d’un nou membre al Consorci. Per a la incorporació d’ un nou membre al consorci caldrà seguir el següent procediment:

1) Sol·licitud formal per part del membre interessat, dirigida al president del

Consorci. 2) Informe i proposta de conveni de la presidència on es valori la candidatura

segons els aspectes prefixats per la Junta de Govern. 3) Exposició de l’informe i proposta de conveni davant de la Junta de Govern. 4) Votació de la Junta de Govern. 5) Per ser admès un nou membre caldrà el vot de la majoria qualificada de dos

terços.

16

6) Comunicació formal al candidat de la decisió acordada. Article 8. Pèrdua de la condició de membre consorArticle 8. Pèrdua de la condició de membre consorArticle 8. Pèrdua de la condició de membre consorArticle 8. Pèrdua de la condició de membre consorciatciatciatciat

Es perdrà la condició de consorciat:

a) Per renúncia voluntària de l’entitat consorciada. b) Incompliment pel que fa al pagament de la quota. El procediment serà:

- Presentació de l’oportú informe de la manca de pagament per part d’Intervenció a la Junta de Govern.

- Acord de la Junta de Govern de requerir el pagament de les quotes endarrerides, en el termini de 60 dies naturals, a comptar des de la data de la notificació.

- En cas de no fer efectiu el pagament de les quotes es procedirà per acord de la Junta de Govern a la pèrdua de condició de membre del Consorci del municipi que es tracti.

- Notificació de l’acord al municipi interessat. c) Per dissolució del Consorci

La pèrdua de la condició de consorciat no eximeix aquest de satisfer i complir les obligacions i compromisos que tinguessin pendents. Article 9. Separació com a membre del Consorci.Article 9. Separació com a membre del Consorci.Article 9. Separació com a membre del Consorci.Article 9. Separació com a membre del Consorci. Per separar-se com a membre del Consorci caldrà: a) Formular aquesta petició amb un preavís mínim de sis mesos, que serà

aprovada i acceptada per acord de la Junta de Govern. b) Estar al corrent del compliment de les obligacions i compromisos anteriors i

garantir el compliment dels que hi hagi pendent. Article 10. Òrgans del ConsorciArticle 10. Òrgans del ConsorciArticle 10. Òrgans del ConsorciArticle 10. Òrgans del Consorci El govern i l’administració del Consorci correspon als següents òrgans:

- Junta de Govern - Presidència - Vicepresidència

17

Els representants dels municipis en els òrgans de govern del Consorci hauran de ser necessàriament membres electes de les respectives corporacions i seran nomenats i substituïts lliurement pels respectius municipis consorciats. Llur mandat coincidirà amb el període que duri el del consistori que li hagi encomanat l’esmentada representació. La finalització de la Presidència i dels membres de la Junta de Govern coincidirà amb la del mandat de les Corporacions Locals. Una vegada finalitzat aquest mandat, continuaran en les seves funcions sols per a la gestió ordinària fins a la convocatòria i celebració de la sessió del Ple per a la renovació dels seus membres. Aquesta sessió s’haurà de celebrar preceptivament en el termini màxim de quatre mesos des de la constitució de les Corporacions Locals. Article 11. De la Junta de GovernArticle 11. De la Junta de GovernArticle 11. De la Junta de GovernArticle 11. De la Junta de Govern El Consorci es regirà per una Junta de Govern integrada per dos representants designats per cada un dels Municipis, entre els seus representants electes, i un representant de cada un dels altres ens consorciats. En la primera reunió la Junta de Govern elegirà, d’entre els membres electes de les respectives Corporacions que en formen part, la Presidència pel mateix període de mandat que el de la Junta de Govern. Article 12. Funcions iArticle 12. Funcions iArticle 12. Funcions iArticle 12. Funcions i Facultats de la Junta de Govern Facultats de la Junta de Govern Facultats de la Junta de Govern Facultats de la Junta de Govern La Junta de Govern és l’òrgan superior del Consorci, i té atribuïdes les següents funcions i facultats:

a) L’aprovació del pressupost en cada exercici, de les bases de la seva execució i de la liquidació de l’anterior.

b) L’aprovació dels plans d’inversió, operacions financeres i les atribuïdes en matèria de contractació.

c) L’aprovació dels límits de l’endeutament de cada exercici. Aquests límits no s’aplicaran a les operacions de tresoreria de durada no superior a un any que podran ser concertades per la Junta de Govern.

d) La constitució de societats mercantils, limitades o anònimes, o la seva participació en el capital de les ja constituïdes.

e) L’adhesió, federació o confederació amb altres entitats que tinguin per objecte finalitats anàlogues.

f) Aprovació i signatura de Convenis amb la Generalitat de Catalunya, altres administracions públiques i ens supramunicipals, així com entitats

18

privades amb o sense ànim de lucre que tinguin finalitats d’interès públic concurrents amb les dels ens locals membres del Consorci.

g) L’adhesió dels nous membres que s’incorporen al Consorci. h) El nomenament del president i vicepresident. i) La modificació dels Estatuts i la dissolució del Consorci, acord que haurà

de ser ratificat pels òrgans competents dels seus membres. En el supòsit de dissolució i liquidació del Consorci la Junta de Govern nomenarà les persones que faran la liquidació.

j) En general, exercir aquelles competències que essent inherents a les comeses pròpies del Consorci, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, atribueix al Ple de l’Ajuntament i no han estat atribuïdes a cap altre òrgan per aquests Estatuts.

k) L’establiment, trasllat o tancament de sucursals, agències o representacions en la resta de les localitats consorciades.

l) L’adquisició i alienació de tota classe de béns. m) L’exercici d’accions judicials i la defensa davant de les exercides contra el

Consorci. n) Designar la representació ordinària del Consorci en l’àmbit judicial i

extrajudicial així com designar expressament algun o alguns dels seus membres com a delegats per a l’execució d’algun acord, o per la realització d’algun acte.

Article 13.Article 13.Article 13.Article 13. Règim dels òrgans col·legiats Règim dels òrgans col·legiats Règim dels òrgans col·legiats Règim dels òrgans col·legiats La Junta de Govern del Consorci es reunirà sempre que els convoqui el President, amb una antelació mínima de deu dies abans de la data de la reunió, i sempre que ho sol·licitin tres dels seus membres. En absència del President presidirà la reunió el vicepresident. I en cas d’absència d’aquesta darrera persona, el membre que els reunits elegeixin per a aquest acte. La Junta de Govern s’haurà de reunir obligatòriament dos cops l’any com a mínim per tal d’aprovar els pressupostos de l’exercici següent i la liquidació de l’anterior, en temps hàbil perquè es puguin incloure, en el pressupost respectiu, les previsions particulars de cada entitat consorciada. Article 14. Ordre del dia i Convocatòria de ReunionsArticle 14. Ordre del dia i Convocatòria de ReunionsArticle 14. Ordre del dia i Convocatòria de ReunionsArticle 14. Ordre del dia i Convocatòria de Reunions

La Junta de Govern del Consorci només podrà deliberar i adoptar acords en relació amb les qüestions que s’hagin inclòs en l’ordre del dia de la reunió. L’ordre del dia l’elaborarà la persona convocant de la reunió. No obstant, tres membres o més

19

podran demanar, amb una antelació de tres dies abans de cada reunió, la inclusió d’altres qüestions en l’ordre del dia. Per una altra banda, per unanimitat, de tots els assistents, es pot acordar la inclusió d’una punt a l’ordre del dia.

La convocatòria de les reunions de la Junta de Govern es farà mitjançant correu electrònic adreçat al correu electrònic que cada membre designi a l’efecte, amb deu dies d’antelació a la data de la reunió. No obstant això, a sol·licitud de qualsevol dels representants es podrà realitzar en altra forma admesa en dret. Contindrà l’ordre del dia, fora del qual no es podran prendre acords, llevat que, essent presents tots els representants, l’assumpte sigui declarat d’urgència amb el vot favorable de la majoria. En casos d’urgència la convocatòria es farà amb una antelació mínima de 24 hores. Així mateix, la Junta de Govern del Consorci podrà celebrar sessió si així ho decideix per unanimitat i estant reunits tots els seus membres. Per a la vàlida constitució de la Junta de Govern del Consorci es requerirà la presència, com a mínim, de la meitat dels seus membres, essent possible la seva constitució en segona convocatòria, mitja hora més tard, amb la presència d’un terç dels seus membres, sense que aquest pugui ser inferior a tres. Aquest quòrum s’ha de mantenir durant tota la sessió. En tot cas, serà necessària la presència del President i del Secretari, o dels qui legalment els substitueixin.

Article 15. Règim dels acordsArticle 15. Règim dels acordsArticle 15. Règim dels acordsArticle 15. Règim dels acords

Tots els acords dels òrgans col·legiats del Consorci s’adoptaran, per regla general, per majoria simple dels membres presents. Serà necessari el vot favorable de la majoria qualificada de dos terços del nombre legal de membres de la Junta de Govern per a la modificació dels Estatuts i la dissolució del Consorci. Es contempla la possibilitat de la delegació de vot, d’un membre a favor d’un altre, presentant justificació o document de delegació de vot. L’adhesió de nous membres consorciats requerirà el vot de dos terços de tots els presents en la Junta de Govern, d’acord amb el procediment previst a l’article 7 d’aquests Estatuts.

Article 16. Secretaria i intervenció Article 16. Secretaria i intervenció Article 16. Secretaria i intervenció Article 16. Secretaria i intervenció

La Junta de Govern designarà un/a secretari/a, càrrec que exercirà, sense vot, un Llicenciat/da en Dret, el que s’encarregarà d’aixecar acta de les reunions de la

20

Junta de Govern així com dels acords que s’adoptin, ostentant la facultat de lliurar certificacions, sense perjudici de les tasques d’assessorament que se li demanin.

La Junta de Govern també nomenarà a la persona responsable de la intervenció, que haurà de ser llicenciat/da en ciències econòmiques o titulació similar i haurà de tenir experiència en hisenda pública. Article 17. PresidènciaArticle 17. PresidènciaArticle 17. PresidènciaArticle 17. Presidència Correspon al President o Presidenta del Consorci les atribucions següents:

a) Exercir la representació institucional del Consorci. b) Convocar, presidir, suspendre i aixecar les reunions i decidir els

empats amb vot de qualitat. c) Supervisar l’administració i els serveis del Consorci. d) Presentar a la Junta de Govern, per a la seva aprovació, la proposta de

pressupost amb la seva liquidació. e) Elevar a la Junta de Govern la documentació i els informes que

considerin oportuns. f) Aquelles altres atribucions que, essent inherents a les comeses

pròpies del Consorci, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local atribueixi a l’Alcaldia.

Article 18. VicepresidènciaArticle 18. VicepresidènciaArticle 18. VicepresidènciaArticle 18. Vicepresidència

Correspon al Vicepresident substituir al President en els casos d’absència, vacant o impossibilitat d’aquest d’exercir el seu càrrec, així com assistir-lo amb l’exercici de les seves funcions en els termes que estableixi la Junta de Govern.

Article 19. FiscalitzacióArticle 19. FiscalitzacióArticle 19. FiscalitzacióArticle 19. Fiscalització

L’Interventor/a designat per la Junta de Govern fiscalitzarà tots els actes que suposin el reconeixement de drets i obligacions, així com els pagaments que se’n derivin.

Aquesta fiscalització s’exercirà d’acord amb el que, amb caràcter general, estableix la Llei d’Hisendes Locals, podent també optar per la fiscalització limitada regulada en la mateixa Llei. Excepcionalment i només en els casos previstos en l’article 5.c) d’aquests Estatuts es podrà substituir la fiscalització prèvia per un informe posterior.

Les discrepàncies amb les objeccions formulades per la intervenció seran resoltes la Junta de Govern.

21

La intervenció facilitarà tota la informació sobre comptes del Consorci que li siguin sol·licitades per part dels Consorciats.

Article 20. ComptabilitatArticle 20. ComptabilitatArticle 20. ComptabilitatArticle 20. Comptabilitat

El Consorci estarà subjecte a la fiscalització de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

Article 21. Durada i dissolució.Article 21. Durada i dissolució.Article 21. Durada i dissolució.Article 21. Durada i dissolució.

El Consorci es constitueix per un període indefinit. El Consorci es dissoldrà per les causes següents:

a) Per acord dels dos terços dels ens consorciats. b) Per impossibilitat de continuar en funcionament. c) Per separació d’un o diversos ens consorciats, si amb això el consorci esdevé

inoperant, previ acord per majoria unànime dels restants. d) Per incompliment de l’objecte. e) Per transformació del consorci en un altre ens.

L’acord de dissolució haurà de ser ratificat pels òrgans competents de cadascun dels membres del Consorci. Article 22. LiquidacióArticle 22. LiquidacióArticle 22. LiquidacióArticle 22. Liquidació En l’acord de dissolució del Consorci es nomenarà una comissió liquidadora, composada per tres membres o un liquidador únic, que procedirà a satisfer els deutes i complimentar les altres obligacions que poguessin existir, distribuint els actius que resultin entre els ens consorciats en proporció a les seves aportacions. El balanç final de liquidació haurà de ser aprovat per la Junta de Govern. Si de la liquidació resultés dèficit, el mateix serà cobert pels ens consorciats en les proporcions que corresponguin mitjançant la tramitació dels oportuns suplements de crèdit. Finalitzada la liquidació el Consorci quedarà extingit i cancel·lada la seva inscripció en el registre d’Entitats Locals.

Disposició finalDisposició finalDisposició finalDisposició final

Els presents estatuts es publicaran en els Butlletins oficials de la província corresponents, entraran en vigor el dia següent de la publicació extractada dels mateixos al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

22

4.- CONVENI DE COL•LABORACIÓ AMB L’ASSOCIACIÓ DE COMERÇ I TURISME DE SANT HILARI SACALM Sr. Santaugini: L’equip de govern durant la campanya electoral ens vam reunir gairebé amb totes les entitats i associacions del poble, una d’elles va ser l’Associació de Comerç. Ens van exposar les seves inquietuds i una d’elles era que durant molts anys hi ha hagut una col·laboració molt bona amb l’Ajuntament però que amb les retallades i amb els canvis de govern no veien molt clar la seguretat d’aquesta col·laboració. Ens van proposar de firmar una mena de conveni. Nosaltres érem en precampanya i els hi vam dir que en cas de governar no hi hauria cap problema en plasmar en paper el conveni que hi ha ara actualment amb l’Associació de Comerç i l’Ajuntament, i així ha estat. El primer que vaig fer com a regidor de turisme i comerç va ser tirar endavant aquest conveni, es va redactar i es va debatre amb una reunió, i fa quinze dies es va signar. Bàsicament, repeteixo, el que fa és plasmar la relació o col·laboració que hi ha entre l’Ajuntament i l’Associació de Comerç, que fa molts anys que existeix, però ara s’ha plasmat en un paper i és un conveni. En el qual es manifesta que hi haurà col·laboració en diferents camps: el de promoció econòmica, cultural i de turisme, i després es pacten uns acords anuals en el Pla de Dinamització local, promoure la marca comerç, i sobretot el que a ells més els importava: que se’ls hi cedís un espai, que ja tenen actualment a Can Rovira, com a oficina de l’Associació de Comerç, i apart també creien oportú tenir un tècnic de l’Ajuntament, que ja el tenen ara, que fes tasques de secretari de l’Associació. Bàsicament és això el conveni. Sr. Garriga: Mirant el conveni, la majoria d’aquests punts que s’hi relacionen ja s’estaven fent fins ara: el treball que es fa a dins de Can Rovira, l’espai per reunions, donar a conèixer al consumidor diferents coses, promocionar el consum, col·laborar amb cultura, col·laborar amb turisme, tot això s’havia anat fent. Costa una mica de comprendre, a no ser, que sigui el que més o menys tu has donat a entendre: de que no es refien del nou equip de govern? És que no sé dir-ho d’altra manera, perquè la veritat és que tots i cadascun dels punts d’aquest conveni s’havien tirat endavant en la legislatura passada i es portaven de bé a bé sense cap problema, inclús la col·laboració dinerària que feia l’Associació de Turisme envers l’Ajuntament per fer activitats.

23

Al final també està bé convenir les coses. De totes maneres el fet de fer un conveni suposo que obliga a alguna cosa més i la pregunta que faríem des d’Esquerra, més que tot perquè això no quedi en paper mullat o amb pura literatura. Si ja s’ha fet alguna actuació, que diferenciï una mica del que ja s’havia anat fent durant aquests últims anys, en la nostra legislatura i en la d’abans, tot això que es feia igual i que no s’havia conveniat. S’ha fet alguna actuació que no sigui de les que havíem conegut fins ara, o hi ha prevista a curt termini, causa-efecte del conveni de fer-ne alguna de diferent de les que s’havien fet fins ara. Sr. Santaugini: Bàsicament, repeteixo és plasmar en un paper la col·laboració que hi havia hagut, no fa quatre anys, sinó actualment l’Associació de Comerç fa quinze anys que està formada i arran del que diem, de les inquietuds que tenen i de que sempre havien de parlar amb algun regidor durant aquests quinze anys, es va creure oportú posar-ho en un paper, ja que en el cas de que algú no els hi volgués cedir l’espai, o no els hi donés mitjans humans, que és un servei que els hi fa molta falta i que des de l’Ajuntament se’ls hi aporta amb una secretària, s’ha volgut plasmar per deixar-ho tancat. Sr. Garriga: Les ajudes socials que s’havien fet m’imagino que se seguiran fent, no tenim cap dubte de l’Associació de Comerç, perquè tenen una presidenta que és molt “matxacona” amb aquest sentit, treballa molt. Sr. Santaugini: Sí les ajudes socials aniran a la Residència de Sant Hilari. Sr. Veciana: Per part nostra una mica la percepció és la mateixa que els d’Esquerra, també veiem la notícia al diari dient: -aquí s’ha inventat la sopa d’all o ha passat alguna cosa- i realment és continuar el que hi havia, que ja hi havia la col·laboració, evidentment, que és interessant col·laborar amb l’Associació de Comerç i Turisme, més faltaria, i si es fa amb paper i obliga les dues parts, i si els acords són bons, endavant . Repeteixo és el mateix que ja hi havia, doncs, que segueixi. Sr. Santaugini: Bé per acabar de clarificar, l’únic que l’equip de govern vol pretendre és que nosaltres, i jo, almenys, sempre des de que estic posat en política el que m’he marcat, és fer molt de cas al full de ruta del nostre programa electoral, i nosaltres quan ens vam trobar amb totes les entitats ens van dir les seves inquietuds, o coses que ells els hi agradaria fer, i jo crec que se’ls ha d’escoltar. El que no podem pretendre és que si per aquesta gent el màxim objectiu era fer un conveni i firmar-lo, no perquè siguem un equip nou de govern i tinguin por, sinó que ho volen per escrit, i nosaltres seguint el programa electoral hem cregut oportú

24

tirar-ho endavant, doncs realment és plasmar el que ja fa molts anys que està al darrera. I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat. 4.- CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB L’ASSOCIACIÓ DE COMERÇ I TURISME DE SANT HILARI SACALM Atesa la tasca i esforç de l’Associació de Comerç i Turisme de Sant Hilari Sacalm en la promoció i foment turístics i comercials del municipi, i atès l’interès de l’Ajuntament en aquests objectius, els reunits, per unanimitat, adopten el següent

ACORD Ratificar el Conveni de Col·laboració entre aquest Ajuntament i l’Associació de Comerç i Turisme de Sant Hilari Sacalm per a l’actuació conjunta i el recolzament d’aquesta entitat en el foment i promoció turístics i comercials de Sant Hilari, quin text íntegre consta en l’expedient, signat el dia 14 de novembre de 2011. 5.- MOCIÓ D’ESQUERRA-AM A FAVOR DE LA DACIÓ EN EL PAGAMENT DE LES HIPOTEQUES I L’ELIMINACIÓ DE LES CLÀUSULES DEL SÒL Sr. Garriga: Això no té secrets, de fet en l’escrit del butlletí municipal ja vam donar una pinzellada del que pensàvem sobre el tema. El fet de presentar aquesta moció és que la situació econòmica de moltes famílies cada vegada està més afectada, el nostre poble i el nostre país i al llarg de tota la geografia d’Europa, em sembla, però sobre tot a l’Estat nostre, a l’Estat espanyol, i ens veurem en un curt període de temps de que moltes famílies seran incapaces d’arribar a pagar l’hipoteca, per la dura situació econòmica, evidentment Un perd la feina, l’altre perd els ingressos i no podran fer front als deutes, això ens porta a una problemàtica molt greu, sobretot amb dos punts: el primer i que ara podem veure per la tele és el tema dels desnonaments, moltes famílies es quedaran sense sostre, no sabran ni on anar a viure, i la segona, això s’ha dit mil

25

vegades, el fet d’entregar l’immoble a l’entitat bancària i que no et saldi el pagament vol dir que crearà un deute viu que serà per la gent i pels seus hereus. A l’Estat espanyol, a diferència dels països europeus, el préstec té caràcter personal i de garantia real, i en cas d’impagament el patrimoni personal: sous i tots els valors que pugui arribar a tenir queden embargats, pel fet de no haver pagat l’habitatge, i com que molta gent estarà molt fotuda en aquest sentit, i si a més, no tenen feina, i a més els deutes li segueixen pendents poden caure a l’exclusió social. Veien això, com us deia abans que alguns països del nord d’Europa, bé gairebé de tot Europa, amb els lliurament de les claus del pis queda resolt el deute, doncs nosaltres el que proposem amb aquesta Moció és que algú se’n doni compte, com nosaltres i altres pobles, d’aquest vuit de la Legislació Espanyola que s’ha d’arreglar. No sé si el nou govern ho farà, o no, o tindrà altra feina a fer i no se’n recordarà. M’imagino que amb aquestes polítiques ultraliberals, difícilment ho resoldrà això, doncs que d’alguna manera anem a la Legislació Europea i que la gent donant el pis o l’habitatge li quedés saldat el deute. Amb línees generals el que demanem és modificar la legislació vigent, amb el sentit d’introduir l’adhesió del pagament com forma de liquidació hipotecària que quedés net de tots els deutes. També volem declarar abusives les clàusules del sòl que es munten els bancs, que al final sempre estiren cap a casa, i els fotuts els de sempre, i també demanar a la vegada, que els governs, tots els governs: els nacionals, els estatals, els europeus. No sé qui ho ha de fer, inclús els municipals prenguin mesura per aquest tema i sobretot el dels desnonaments. També sembla que en algun sector ja s’està fent el que proposa aquesta moció, és que s’incentivin les borses d’habitatge arreu del territori per posar un mercat de lloguer, de pisos de lloguer, de cases de lloguer a bon preu i al cim omplir tot aquest pac de pisos vuits que al final seran un problema per a tots. També a nivell municipal crec que seria convenient crear un petit banc d’habitatge municipal, només per temps limitat i només destinat a aquestes famílies que han quedat desnonades, i que tinguin, durant dos, tres , quatre, cinc mesos, el temps que es quedés, la possibilitat de viure aquí, fins que aquesta emergència fos solucionada. A grans trets és el que vol dir aquesta moció que avui presentem. Sr. Veciana: Sí, sí, absolutament d’acord amb tot el que s’ha dit i absolutament d’acord amb l’esperit i amb el text de la moció.

26

Sr. Fauria: Hi estem d’acord i intentarem donar continuïtat a l’esperit de la moció. I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat.

5.- MOCIÓ D’ESQUERRA-AM A FAVOR DE LA DACIÓ EN EL PAGAMENT DE LES HIPOTEQUES I L’ELIMINACIÓ DE LES CLÀUSULES DEL SÒL

En el darrer cicle econòmic expansiu, l’estancament dels salaris, el vertiginós augment del preu de l’habitatge, l’escàs mercat de lloguer, uns tipus d’interès a mínims històrics, una normativa molt laxa vers la responsabilitat dels bancs i caixes davant les condicions ofertades per a crèdits i hipoteques, així com una deficient supervisió per part del Banc d’Espanya, han empès desenes de milers de famílies a hipotecar-se fins a 40 anys per poder fer front a la despesa mensual derivada de l’accés a l’habitatge. Tenir un sostre familiar ha suposat, en molts casos, un compromís del 50% dels ingressos familiars dedicats al seu pagament fins a la jubilació del deutor.

L’evolució de l’import de les hipoteques atorgades ha anat de la mà de l’augment dels preus de l’habitatge. La hipoteca mitjana va passar de ser de 111.000 euros a Catalunya i de 97.000 euros a Espanya al 2003, a 184.000 euros i 149.000 euros a Catalunya i Espanya respectivament al 2007, any en què esclata la crisi financera. A partir d’aquest moment, tant el nombre d’hipoteques com l’import de les mateixes es redueix considerablement, fins assolir una mitjana de 125.000 euros a Catalunya i 120.000 euros a Espanya al juny del 2010.

En total, del 2003 al 2009 s’han signat a l’Estat espanyol 1.286.647 hipoteques d’habitatges. D’altra banda, el 2006 va ser l’any del període en què més hipoteques es van signar (243.346) i també en què la hipoteca mitjana arribava al seu màxim històric (184.000 euros a Catalunya), a uns tipus d’interès especialment baixos.

Però les circumstàncies existents a l’hora de signar el contracte hipotecari han variat per a la majoria de persones hipotecades, particularment aquelles que es van hipotecar a partir del 2006, quan els tipus d’interès eren més baixos i els preus de l’habitatge arribaren al seu màxim. L’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi financera i econòmica han deixat a Catalunya un 17,7% de població en atur i la impossibilitat de fer front al deute hipotecari està sent una realitat cada cop major i una de les noves causes d’exclusió social.

27

L’execució hipotecària per impagament del crèdit hipotecari provoca la pèrdua de l’habitatge familiar per a milers de famílies cada any. En aquest procediment l’habitatge és subhastat, i la Llei d’enjudiciament civil (LEC) 1/2000 estableix que, en cas de no presentar-se postors, el creditor pot adjudicar-se l’habitatge pel 50% del valor de la nova taxació. El banc no només es queda amb l’habitatge per un preu molt menor pel qual es va signar la hipoteca, sinó que a més el deute segueix viu descomptant-li el valor del bé executat.

A diferència d’altres requisits existents a la Unió Europea, a Espanya el préstec té caràcter personal i garantia real. En cas d’impagament, el patrimoni personal present queda embargat a través de l’habitatge, resta de béns i salari, deixant-la en un estat de vulnerabilitat, desprotecció i amb un alt risc de caure en l’exclusió social.

Del primer trimestre de 2007 al primer trimestre de 2010, el nombre d’execucions presentades a Catalunya ha augmentat un 485% i un 385% a Espanya. Al 2009 van tenir lloc 93.319 execucions hipotecàries a l’Estat espanyol, de les quals un 20% es van produir a Catalunya; és a dir, més de 18.000 habitatges embargats i posats a disposició de l’entitat financera a Catalunya en tan sols un any.

Segons l’Agència Negociadora de Productes bancaris —companyia de refinançament de deutes—, el 2010 a l’Estat espanyol finalitzarà amb més de 118.000 execucions hipotecàries. De confirmar-se, i sumades a les dades oficials del Consell General del Poder Judicial fins 2009, més de 270.000 famílies es podrien veure sense sostre en els anys posteriors a l’esclat de la crisi, del 2008 al 2010. La xifra prevista pel 2010 suposaria un augment del 500% de les execucions hipotecàries d’aquest any respecte el 2007.

En bona part de les legislacions del nostre entorn, com les de França, Bèlgica, Alemanya o els països anglosaxons, es té en compte la situació de sobreendeutament personal i deute hipotecari de les persones físiques, quan el deutor ho és de bona fe (per causes sobrevingudes) i el bé hipotecat és l’habitatge habitual, de manera contrària en el cas espanyol i català.

Als països anglosaxons la dació de l’habitatge en pagament del deute hipotecari, és a dir, amb el lliurament de l’habitatge, la persona pot saldar el deute amb l’entitat financera i no se li embarga cap altre patrimoni ni ingrés familiar present i futur. Amb el lliurament de les claus queda resolt el deute. A la legislació espanyola existeix un buit legal significatiu que determina la impossibilitat de fer palès una situació sobrevinguda de sobreendeutament familiar.

28

Una sentència, no ferma, de l’Audiència Provincial de Navarra de dia 17 de desembre de 2010 ha establert per primera vegada que el lliurament al banc del bé immoble hipotecat, tractat com una dació en pagament de recepció obligatòria, salda el deute pendent, seguint la pauta de les legislacions més progressistes del nostre entorn.

D’altra banda, en una part important dels contractes de préstec amb garantia hipotecaria realitzats en els darrers anys s’han inclòs de manera generalitzada condicions que perjudiquen greument els prestataris, com les anomenades “clàusules de sòl i sostre” per a les hipoteques amb interès variable, per les quals s’estableixen un límit mínim i màxim pel que fa a l’índex de referència del tipus d’interès. Aquesta clàusula, que en un principi hauria de protegir el consumidor davant un augment considerable dels tipus d’interès, i alhora assegurar a l’entitat financera un tipus d’interès mínim que cobreixi el risc de l’operació, ha estat inclosa de tal manera que constitueix un greu perjudici per a les famílies amb hipoteca amb interès variable.

La inclusió de les “clàusules de sòl i sostre” ha pres com a referència, de manera constant, uns límits mínims i màxims del tipus d’interès que, observats des de l’evolució històrica dels mateixos, són fàcilment superables per als tipus mínims i difícilment assolibles per als tipus màxims. D’aquesta manera, el que havia de ser una clàusula de protecció en benefici mutu s’ha convertit en realitat en una assegurança per a entitats financeres de l’aplicació d’un tipus d’interès més alt que el de l’índex de referència, en especial en un moment en què aquest no arriba al 2%. D’aquesta manera, les llars hipotecades no es beneficien de la baixada del tipus d’interès.

Es calcula que el 80% de les hipoteques constituïdes a l’Estat espanyol entre el 2006 i el 2009 poden contenir una clàusula d’aquestes característiques, amb perjudicis que poden oscil·lar entre els 1.200 i 2.300 euros anuals de mitjana.

La consideració com a abusives de les “clàusules de sòl” es basen, d’acord amb la normativa vigent, en la seva inclusió amb caràcter general, limita els drets de consumidors i usuaris (en esdevenir a la pràctica un “tipus fix” quan els tipus d’interès són baixos), situa les entitats financeres en una posició de privilegi respecte als prestataris i són desproporcionades pel que fa a la concreció del tipus mínim i màxim.

Per tots els motius exposats fins aquest punt, i com a mesures a prendre atenent les circumstàncies de crisi econòmica actual, els reunits, per unanimitat, adopten el següent

29

ACORD

1. Demanar la modificació de la legislació vigent en el sentit d’introduir la dació en pagament com a forma de liquidació del deute hipotecari en determinats casos.

2. Declarar abusives les clàusules que en el contracte hipotecari fixin un límit a la variació a la baixa del tipus d’interès variable contractat.

3. Instar al Govern a aprovar una moratòria i a implementar les mesures necessàries per a aturar els desnonaments de les famílies en situació d’insolvència sobrevinguda per la crisi econòmica actual. I per als milers de desnonaments que ja s’han produït, aprovar amb caràcter d’urgència mesures destinades a posar en lloguers socials els milers de pisos buits que acumulen les entitats financeres com a conseqüència dels embargaments efectuats.

4. Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, del Congrés dels Diputats i del Senat; als presidents de l’Associació Catalana de Municipis, i a la Federació de Municipis de Catalunya.

6.- APROVACIÓ DEL REGLAMENT REGULADOR DE L’ATORGAMENT DE SUBVENCIONS I ESTABLIMENT DE CONVENIS PER A LA PROMOCIÓ I DINAMITZACIÓ DE L’ASSOCIACIONISME Sr. Fauria: Secretari si vols llegir la proposta, o no cal. (En l’expedient consta una proposta de reglament regulador de subvencions amb els seus annexes presentat pel grup d’Esquerre mitjançant un escrit en el que sol.liciten el seu debat i consens si més no de forma inicial en el proper Ple). Sr. Garriga: Al Secretari avui li estalviarem una mica de feina, no sé si podrà cobrar tot el sou aquest mes. Primer volem aclarir un punt que és que no el presentem com a moció, sinó com una proposta d’acord. La moció potser és una cosa que hauríem d’aprovar avui , des d’Esquerra no demanem que s’aprovi avui, simplement volem introduir aquest punt, o aquest reglament, o aquesta proposta perquè en un futur sigui debatuda, es pugui fer el que es vulgui o que bonament es cregui que sigui millor per tirar-lo endavant. –Què pretenem amb aquesta proposta del Reglament de les subvencions?. Ara ens trobem, tal com dèiem amb el tema dels pisos, en una època una mica dolenta, no només per la gent del carrer, sinó també pels

30

Ajuntaments i per això ara creiem que l’Ajuntament és l’hora de replantejar, d’estructurar, d’escriure, de regular, a fons, tot el que és el tema de subvencions, de convenis i concertacions a nivell de poble amb les entitats o amb qui sigui. La nostra pretensió, el nostre objectiu és dissenyar, entre tots, el primer Reglament d’atorgament de subvencions, el més ajustat possible a les necessitats de les entitats hilarienques, totes, siguin esportives, culturals, siguin les que siguin. Pretenem una política de subvencions i de recursos de cara a les entitats que sigui molt clara i molt transparent, simplement per potenciar la xarxa associativa. Al final tot el teixit associatiu és el que impulsa de bona manera el poble Estàvem parlant, abans, del tema dels comerciants. Tenim la sort de ser un poble que tenim moltes entitats i belluguen molt el poble i són molt importants a tots nivells. Com deia abans una manera molt clara, sobretot per les entitats, i des de l’Ajuntament és que es pugui potenciar i donar un suport ferm a les entitats, però que sigui l’adequat. Amb el govern anterior també ho podríem haver arribat a fer, ja n’havíem parlat, però al final no es va realitzar, també tenim una mica de culpa, però el podem tirar endavant. Jo crec que cal definir ben clarament quina ha de ser l’actuació de l’Administració Local per ajudar, enfortir i estructurar aquesta xarxa, com havia dit abans, i al final s’ha de fonamentar amb una responsabilitat compartida, amb una confiança mútua, entre les entitats i l’Ajuntament. Perquè a vegades, hi ens hi havíem trobat: -Sembla que jo tinc igual que aquells i rebo menys- No, no, estructurem i sabem que fem, per què ho fem, què rebem, perquè ho rebem i com ho hem de justificar. D’aquesta manera es donaria la màxima transparència des de l’Ajuntament i a la vegada quedaria molt clar, que a vegades, ha costat d’entendre-ho quins són els drets i quines són les obligacions de les entitats beneficiades. També es contempla en una part del Reglament que si algun dia alguna regidoria ha de donar una ajuda, o ha de fer alguna actuació que se surti d’aquest Reglament hi hagi l’obligació, per part del regidor o la regidora corresponent, de passar-ho per Ple. La nostra pretensió no és que això quedi aprovat avui sinó consensuar-ho entre els grups polítics i a la vegada incorpora-hi en el disseny del propi Reglament, totes les propostes, tots els suggeriments que ens vinguin de les entitats, que ja les haurem anat a consultar una per una.

31

Sr. Fauria: Nosaltres acceptem parlar-ne. Evidentment el que no podem fer és una aprovació inicial. Jo crec que el que hauríem de fer és assentar-nos, fer un equip de treball per treballar-ho, si us sembla bé. La nostra proposta seria que en aquest equip de treball hi hagués el regidor de governació per enfocar-ho una mica a nivell global, perquè si bé hi ha diferents regidories que pot afectar, aquestes són: cultura, afectaria amb una regidora, esports, amb una altra, benestar social i diferents àmbits de l’Ajuntament, o festes, doncs en aquest cas proposem que hi hagi un regidor d’Esquerra, un regidor del PIG, l’alcalde i el regidor de governació, per treballar-ho, i en el proper Ple aprovem un Reglament que sigui pràctic. També demanaríem que sigui pràctic i no sigui “enquisellat”, que pugui donar servei final a les entitats, que això sí que ho hem de mirar i que l’Ajuntament pugui seguir donant aquest servei i, evidentment, des de les diferents regidories que hi hagi aquest control. Per nosaltres no hi ha cap problema. Sr. Veciana: Des del PIG, ho teníem en el programa, creiem que és lògic fer un Reglament de transparència d’atorgament de subvencions. Al principi ens va sobtar veure això de l’aprovació inicial, després ja vam saber que era. El normal és fer-ho com ho has explicat tu Joan, primer plantejar un Reglament, consensuar-lo, per tant demanaríem que es canviés el punt d’acord, com ha dit en Joan, i després també que s’hauria de fer per un procés de participació. S’ha de fer l’equip de treball, tal com diu en Robert, però després també s’hauria de presentar a les entitats i que les entitats hi estiguin d’acord. Per altra banda ens sembla bé que el punt de partida sigui el text que hi ha en aquest conveni. Com que és un conveni que existeix en altres poblacions, n’hem trobat algun de bastant semblant a Esparreguera, tot i que no exactament igual,i a altres llocs, també seria bo posar-nos en contacte amb els Ajuntaments que tenen un Reglament d’aquest estil, per veure si funciona bé o si tenen incidències, sinó el compleixen i per tant ens desaconsellen que l’aprovem. Bé, obrir el procés aquest de consulta i participació amb les entitats i treballar conjuntament el conveni, i presentar-lo, si no és el proper Ple, perquè hi ha Nadal pel mig, i ja veurem, però que sigui un termini per fer-lo bé, però que sigui un termini ajustat de temps. Sr. Fauria: Doncs iniciaríem aquest treball. Marquem doncs aquest pas des de l’equip de govern, ja anirem, si us sembla bé, liderant una mica la proposta i us convocarem a les reunions per anar-ho treballant Sr. Garriga: M’he descuidat de dir una cosa: és veritat és un max-mix de dos pobles, o sigui, que es pot fer moltes variacions i d’acord amb el nostre, està molt bé la

32

idea de que les coses que no acaben de funcionar, si en parlem amb altres pobles pot sortir molt més quadrat.. Sr. Fauria: En tot cas hem de modificar la proposta, Secretari. Que no posi aprovació inicial, no fem una aprovació inicial. Sr. Secretari: La proposta si us hi heu fixat ja no diu moció, sinó que diu directament aprovació reglament, també podeu deixar el tema sobre la taula, no cal complicar-vos la vida. Per les raons que heu explicat queda justificat en l’acta. Sr. Garriga: Quan la vam presentar dèiem que aquesta proposta fos debatuda i consensuada, si més no, en el seu inici, a partir d’avui, la filosofia és aquesta. Sr. Fauria: Bé deixem-ho sobre la taula i ho treballem.

7. MOCIÓ DEL PIG-E SOBRE LA CONTINUACIÓ DEL PROCÉS DE CREACIÓ DEL POUM Sr. Fauria: Sr. Secretari si vols llegir la moció. Sr Rotllant: Sí, sí ens hem proposat estalviar-li la feina i el sou. (En l’expedient consta la moció presentada pel grup PIG-E quin redactat literal és el següent:

“MOCIÓ DEL PIG-E SOBRE LA CONTINUACIÓ DEL PROCÉS DE CREACIÓ DEL POUM En l’anterior legislatura ja es va començar a tramitar el procés de creació del POUM i en aquells moments ja comptava amb l’acord de les diferents formacions polítiques que representaven al municipi. Seguint amb aquest procés, en el passat ple municipal del dia 30 de setembre del 2010 el punt vuitè, que era la Creació d’un consell assessor d’urbanisme i política territorial de Sant Hilari Sacalm, es va aprovar per unanimitat. En la present legislatura segueixen representant a la ciutadania les mateixes formacions, malgrat que el número de regidors i l’alcaldia no està a les mateixes mans, entenem que la necessitat que va ser atesa a l’anterior legislatura hi segueix essent en l’actualitat.

33

Des del PIG pensem que la redacció d’un nou planejament urbanístic és imprescindible per al futur de Sant Hilari, com ja vam expressar repetidament en l’anterior legislatura. Creiem també que el moment actual és propici per a l’elaboració del nou planejament urbanístic, considerant que la baixada de l’activitat immobiliària en facilita la seva redacció. Considerem així mateix que la importància de la redacció del POUM està per sobre de possibles problemes econòmics derivats de l’actual crisi. Per altra banda l’elaboració del POUM requereix d’un marge de temps dilatat per poder-se dur a terme amb la màxima ambició i possibilitats d’èxit i d’adequació del planejament a les necessitats actuals i futures de la societat de Sant Hilari. Per tot això i en base als motius exposats, el grup municipal del PIG proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS

1. Instar a l’actual equip de govern a continuar amb la feina començada la

passada legislatura. Això vol dir accelerar la creació del consell assessor d’urbanisme i política territorial, tal com es va aprovar per unanimitat en l’anterior mandat.

2. Que el termini de creació del consell assessor de política territorial no

s’allargui més d’un mes a partir de la data d’aprovació d’aquesta moció.

3. Que els grups polítics, les entitats interessades i els mateixos particulars que hi puguin estar interessats, tinguin l’oportunitat de participar en aquest procés.

4. Que l’actual equip de govern doti dels recursos corresponents - no

necessàriament econòmics - per tal de continuar amb els tràmits per a l’elaboració del nou POUM.”)

Aquesta moció parteix de que en l’anterior legislatura hi havien els tres grups polítics que actualment també conformen aquest Ple, per tant amb la mateixa representació van iniciar ja el procés de creació del POUM, es va crear un Consell Assessor d’Urbanisme, que també en la constitució d’aquest Ple, ja cada partit va designar els seus representants en aquell Consell Assessor d’Urbanisme, per tant en principi aquest procés sembla que se li vol donar una continuïtat, el que passa és que des del PIG creiem que és important començar-lo quan abans millor, ja que és un procés llarg i costós que necessita el seu temps, i que val la pena fer-ho a

34

principis de legislatura, més que res perquè a finals sempre hi poden haver interessos creats, a vegades electoralistes. Ara també és un moment que el mateix sector ho permet, al haver-hi molta tranquil·litat en el sector immobiliari segurament també hi haurà menys pressions de caire especulatiu. Com que pensem que és un bon moment per donar continuïtat i tirar endavant aquest procés hem entrat aquesta moció, on no fem res més que demanar això, que el que es va començar en la legislatura passada i on tothom hi estava d’acord, que ens hi posem i ho fem quan abans millor. Sr. Garriga: Des d’Esquerra, evidentment, que hi estem a favor, perquè com has dit molt bé tu ja s’hi havia començat a treballar en la legislatura passada, que al final es va acabar la legislatura, més que res, no hi vam esser a temps de fer-ho. S’havia començat a treballar, sí que teníem un consell assessor o consell urbanístic, no me’n recordo del nom. Una mica el que pretenem nosaltres és que tingui continuïtat, que ho tirem endavant de la manera que correspongui, i suposo, que hi ha una legislació -No Sr. Secretari que marca els passos que hem de fer per realitzar cadascuna de les actuacions amb el tema del Pla Urbanístic? Jo només volia fer una pregunta en el punt tres que diu: “Que els grups polítics, les entitats interessades i els mateixos particulars que hi puguin estar interessats, tinguin l’oportunitat de participar en aquest procés.“ Pregunto, perquè aquí em perdo, el procés de participació que marca el propi... és això no?- No entenia ben bé si era abans o després, o quan era. Seguint els processos de participació, jo crec, i suposo que ho creu tothom, que el POUM ha de ser del més participatiu que hi ha d’haver, perquè afecta molts interessos particulars i generals, i en principi estem d’acord gairebé amb tot. L’única cosa que fa un parell de dies precisament parlant amb tu Jordi, donant-li una mica de voltes, me’n recordo que el POUM val molts diners, i la veritat, nosaltres des del grup d’Esquerra, amb l’experiència que tenim, jo no vull fer propaganda de ningú, però amb l’experiència que tenim quan vam fer l’escola bressol, crec que seria bo pensar que els tècnics del Consell Comarcal poguessin elaborar aquest POUM. Segurament ens estalviaríem molts i molts de diners, tingueu-ho en compte. Sr. Veciana: És pel del punt número tres, és per al·lusions Robert.

35

Sr. Fauria: Sí, però deixem intervenir i després et passaré la paraula. Nosaltres també hi estem d’acord en donar continuïtat al POUM, i de fet, al principi de la legislatura ja vam crear la Comissió amb dos representants de cada grup. Jo una mica, amb la línea que deia en Joan Garriga, veig bé que es puguin iniciar contactes amb els tècnics del Consell Comarcal, que són gent preparada i que ho poden fer perfectament. A més durant aquesta legislatura ja tenen experiència de fer POUMs d’altres municipis. En el sentit de la moció bàsicament tots hi estem d’acord, en l’única cosa que potser no hi estem és en segons quins punts, com a l’hora de determinar que abans d’un mes les entitats interessades i els mateixos particulars, que puguin estar interessat, tinguin l’oportunitat de participar. Evidentment en un POUM hi ha una participació de tot el poble, això hi serà, i el mateix POUM ja determinarà els processos de participació ciutadana. Vull dir que és un procés. Jo aprofitaria doncs aquesta oportunitat que tenim des del Consell Comarcal que ens ho poguessin fer. Jo donaria una mica la mà estesa al que ha dit en Garriga. Sr. Veciana: Sí el que ha dit en Joan sobre el punt núm. tres els processos participatius són obligatoris, el que passa és que es poden fer més o menys extensos, amb més o menys voluntat política per fer-los. El fet de fer constar aquest punt aquí és per intentar, i que quedi reflectit ja des del principi, que hi hagi una ambició política, perquè el procés de participació existeixi en la seva màxima expressió, i fent-se’n dos, si pot ser: un al principi, per definir les línees generals i un més endavant, per concretar més temes. L’única voluntat de posar-ho aquí és per deixar clar que volem que el procés participatiu sigui ambiciós. Per la resta, si enlloc d’un mes vols posar dos no crec que hi hagi massa problema, però sí, que crec que hi hauria d’haver el compromís que això segueix endavant en un temps raonablement curt, perquè portem gairebé mig any de legislatura, queden tres anys i mig i sabem que això triga temps, doncs , posar-nos a la feina el més aviat possible, per com ha dit en Jordi, és un procés que porta temps i que quan abans s’acabi millor. Sr. Fauria: Nosaltres en tot cas si us sembla bé posem fil a l’agulla perquè el Consell Comarcal ja pugui començar i mirar-ho. Ja demanaré als tècnics que em presentin una proposta i que ja puguem en el proper pressupost de l’any vinent incloure-ho. Si us sembla bé ho faríem així. Sr. Veciana: No, el que diem a la moció és que s’aprovi la creació, que es reuneixi la comissió per crear el Consell Assessor de Política Territorial a Urbanisme, això és el que demanem a la moció, que és el pas on estàvem.

36

Després es pot avançar en demanar als tècnics del Consell Comarcal que ens ajudin, que facin ells la proposta tècnica i el que sigui, però el que diu la moció és que es reuneixi la comissió per crear el Consell Assessor de Política Territorial. Sr. Fauria: És que hem creat la comissió de comissió. Nosaltres volem anar ràpid, de la mateixa manera que ho definiu, anem per feina, doncs la nostra proposta és que des del punt que hi ha acord polític, que hi han dos regidors de cada grup, no tenim majoria, som dos, dos i dos, doncs tirar endavant, que ens facin una proposta a nivell del Consell Comarcal. Després la mateixa proposta ens determinarà qui ha de formar part amb una possible participació, Consell Assessor o el que calgui. Més que tot és per no començar a crear comissions sobre les altres comissions, aquesta és la proposta que faríem. Sr. Veciana: No, no, no estic d‘acord, és a dir, el que s’ha de fer no són comissions per més comissions i per més comissions, hi ha d’haver un Consell Assessor d’Urbanisme i s’ha de decidir qui forma part d’aquest Consell, no és que creem dos òrgans paral·lels, un de sobrer. Un es reuneix poquet per decidir les persones que hi hauran en aquest Consell i el Consell Assessor, després, és el que treballa. No és que vulguem crear més òrgans, però que si hem de reunir un Consell Assessor sapiguem a qui s’ha de reunir. Nosaltres el que diem és que s’ha de decidir les persones que formaran aquest Consell de Política Territorial, que seran les que després començaran a avançar, juntament amb l’Ajuntament, que és el principal impulsor en la redacció del POUM i en buscar els tècnics del Consell, i el que sigui, però el que demanem en aquesta moció és crear el Consell Assessor de Política Territorial. Sr. Fauria: La teva voluntat és més que tot crear el Consell Assessor no pas fer el POUM. Sr. Veciana: El que volem és fer el POUM d’una manera ordenada. Sr. Fauria: Les coses ordenades es fan ordenadament. Sr. Veciana: No perquè els terminis a la Llei estan claríssims i s’ha de crear el Consell Assessor de Política Territorial. Sr. Fauria: Jo no dic que no s’hagi de crear el Consell Assessor de Política Territorial, jo dic que si encomanem aquesta feina des del Consell Comarcal i comencem a treballar sobre aquest aspecte, ens determinarà qui ha de formar part de la possible participació, qui ha de formar part en aquest Consell Assessor.

37

Sr. Veciana: Això no ho diuen els tècnics. Sr. Fauria: Això ho dirà la proposta que farem i que podem aprovar aquí, i després determinarem qui n’ha de formar part, quants tècnics, quines persones i això ho valorarem. Sr. Veciana: Aquesta és la vostra proposta, la nostra és la que surt a la moció: que es reuneixi la comissió per crear el Consell Assessor de Política Territorial, aquesta és la proposta que hem de portar a votació. Sr. Fauria: Jo el que proposo és posar fil a l’agulla i encarregar aquesta proposta al Consell Comarcal. Sr. Garriga: des del grup d’Esquerra el que sí estem d’acord amb el PIG és la rapidesa, em perdo una mica amb la nomenclatura dels Consells, però sí que el que demanem és celeritat, i que també quedem entre tots, qui formarà part de què. Però celeritat sí que en demanem perquè també “mea culpa” vam anar molt a poc a poc l’altra vegada, i va anar com va anar, es va acabar la legislatura, la celeritat és el que veiem més important perquè es tiri endavant el més aviat possible el POUM. Sr. Fauria: Per marcar celeritat, que més ràpid que posar-hi fil a l’agulla, demanar una proposta i a partir d’aquesta proposta començar-ho a treballar. Sr. Veciana: Això no és celeritat, això és fer les coses mal fetes, Robert, això és la meva opinió. Sr. Fauria: El POUM tenim tres anys per anar-lo debatent, i jo no sé si inicialment seran ben fetes o mal fetes, el que sí que es farà és un POUM nou. Hi ha la voluntat de tots els grups polítics de fer un POUM, i no es farà amb un mes, es farà en tres anys. Sr. Veciana: Amb dos o amb quatre, no sé. Sr. Fauria: Hi participarem tant com vulguem. Hi intervindrà tothom que l’afecti, tot el poble i totes les entitats, no vulguem anar més enllà que això. Sr. Veciana: És que no volem anar més enllà, volem començar les coses de la manera més ordenada, tu ja vas directament saltant-te Esquerra i a nosaltres a parlar amb els tècnics del Consell Comarcal. Nosaltres diem: reunim-nos la gent del poble, diem que és interessant que estigui al Consell Assessor d’Urbanisme i comencem les coses ben fetes, no comencem per la teulada.

38

Sr. Fauria: La proposta no ha estat meva, la proposta ha estat d’Esquerra d’aprofitar amb l’experiència de la Llar d’Infants. Sr. Veciana: Evidentment, nosaltres també ho volem fer així. Ens reunim la comissió, creem el Consell i el Consell demana el suport dels tècnics i fem les coses de manera ordenada, que és com s’han de fer . Sr. Fauria: En tot cas jo demanaré una proposta, perquè la puguem tenir. Sr. Veciana: Tu ets l’alcalde, tens llibertat per demanar propostes. (algú demana que és el POUM però no se sent en la gravació) Sr. Fauria: El POUM és la modificació i el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Sr. Veciana: On es decideix les zones urbanitzables, les que són equipaments, també va bé per fer reserves de sòl per equipaments futurs, ja ho explico per la gent que estigui escoltant i que no ho sàpiga, declarar les zones urbanitzables, les no urbanes, en definitiva tot el que ordena les zones del poble, és a dir, pot ser que n’hi hagin que canviïn que no són urbanitzables i que després ho siguin, es poden fer reserves de sòl, és el que decideix el que fa urbanitzar el poble en el futur. Sr. Fauria: La voluntat que té l’Ajuntament és de fer-ho, creiem que és una bona oportunitat en aquests moments on hi ha tres grups, no hi ha majories, hi ha d’haver acords, nosaltres creiem que s’ha de fer i la nostra proposta és que si s’ha de fer tant ràpid, amb tanta celeritat, doncs ja posar-hi fil a l’agulla, treballar i anar de cara a la feina. De temps per participar les entitats del poble tindrem tres anys, perquè això no es fa amb un dia, en totes les modificacions del Pla d’Ordenament Urbanístic calen debats, cal participació i que tothom digui la seva, i la nostra proposta en aquesta situació complicada que hi ha en aquests moments, és que tenim l’oportunitat des del Consell Comarcal, que ja tenim experiència d’haver-ne fet amb altres ajuntaments de la comarca, doncs posar-hi fil a l’agulla i tirar-ho endavant . A més aprofitant l’oportunitat que des del Consell Comarcal també tenim la presidència i per l’Ajuntament de Sant Hilari mirarem de treure’n el màxim pel poble, aquesta és la voluntat des de l’equip de govern de tirar-ho endavant, no tenim cap mena de voluntat de no tirar-ho endavant, l’única cosa és que, a vegades, també volem que no ens demaneu que abans d’un mes o que abans de quinze dies.. A vegades quan governes els terminis no són tant ràpids com això i

39

has de posar-te a treballar amb la màxima celeritat, però també hem de tenir en compte que les coses no són tant ràpides i per tant la nostra proposta és fer-ho així. Sr. Veciana: Ja he dit que això es podia canviar, en tot cas nosaltres volem que es voti. Sr. Fauria: La nostra proposta és fer-ho d’aquesta manera. Nosaltres votaríem la moció a favor sempre que es tragués la creació del Consell Assessor i posar-nos en contacte amb el Consell Comarcal. Sr. Veciana: No,no això no ho canviem. Nosaltres volem votar la moció tal i com està, perquè creiem que és la manera, repeteixo per quarta vegada de fer les coses de manera ordenada i ben fetes, per tant nosaltres volem que es voti la moció tal qual està. Sr. Garriga: Per nosaltres és un dilema en el sentit de que, sí que ens hem de seure i dir qui ha de formar part de tot això, està claríssim, és de molt mal fer en el sentit de que si s’ha de tenir un consell assessor o anem directament a veure qui hi ha, o a veure qui no hi ha. Hi ha d’haver algú, això està claríssim, hi ha d’haver la màxima representativitat, sobretot dels grups politics que som aquí i com no de tota la societat de Sant Hilari, això està claríssim, a més a més ho marca la Llei. Jo el que proposaria és parlar-ne per veure com ho muntem això. No és el fet de dir si es dirà això o es dirà allò, ens assentem i en parlem a veure com ho muntem, aquesta seria la nostra proposta. Sr. Fauria: Doncs passaríem a parlar-ne. La nostra proposta és agafar el que diu Esquerra de parlar-ne, ens assentem els tres grups i en parlem de veure com ho fem. Jo de totes maneres que sapigueu que nosaltres començarem a treballar, perquè amb aquesta propera xerrada que farem ja tinguem una proposta del Consell Comarcal i en el proper Ple portar-ho ja aquí a aprovació, si us sembla bé. I si abans del proper Ple cal buscar més gent que hi participi ja ho farem. Sr. Veciana: Pel que entenc és canviar el punt número dos pel que ha dit en Joan, no?. Que enlloc de dir que el termini de creació del Consell Assessor de Política Territorial no s’ha allargui més d’un mes, a partir de la data d’aprovació d’aquesta moció, és que en el termini d’un mes es reuneixi la comissió per crear el Consell Assessor d’Urbanisme, més que es constitueixi el Consell Assessor que es reuneixi la comissió, que serà la que és formada pels tres partits polítics amb dos representants de cada partit.

40

Sr. Fauria: No. Em sembla que hem dit de parlar-ne nosaltres tres partits. Sr. Veciana: Doncs i perquè et sap greu que surti escrit?. Sr. Fauria: Que surti escrit el què?. Sr. Veciana: Que surti escrit a la moció que ens reunirem per parlar-ne. Per què no vols que surti escrit?. Sr. Fauria: Per parlar-ne sí, no hi ha problema. Sr. Veciana: Doncs modifiquem el punt número dos i que digui que en el termini d’un mes es reunirà la comissió de creació del Consell Assessor d’Urbanisme. Sr. Fauria: Jo això d’un mes o quinze dies o terminis.... Nosaltres ens comprometem el proper Ple a portar una proposta. Sr. Veciana: És que no és això Sr. Fauria: És que jo no sé que més dir. Això és la nostra proposta. Això és la nostra voluntat. Sr. Veciana: Amb tot el que dius sembla que no vulguis que quedem. Nosaltres el que volem és que es reuneixi la comissió. Sr. Fauria: Abans del proper Ple ens comprometem des de l’equip de govern i des de l’alcaldia de reunir els dos grups per parlar-ne. Això és el que nosaltres demanem i el que nosaltres proposem, és que més enllà que això... Sr. Garriga: Jo amb dos mesos abans del Ple estic conforme. Sr. Fauria: Sí, sí. Abans del proper Ple ens comprometem a parlar-ne. Sr. Garriga: Esquerra estem conformes. Sr. Fauria: Doncs la moció amb aquest aspecte queda sobre la taula i abans de dos mesos... Sr. Veciana: No, no a sobre la taula no. La moció diu que abans de dos mesos es reuneixi la comissió de creació del Consell Assessor de Política Territorial. Sr. Fauria: No, és que el Consell Assessor de Política Territorial no està creat.

41

Sr. Veciana: Per això hi ha una comissió que l’ha de crear, el que estem dient és que la comissió aquesta que la formem dos representants de cada partit es reuneixi abans de dos mesos, que és el mateix que estem dient en Joan i que estàs dient tu, no veig perquè no ha de quedar per escrit. Sr. Fauria: El que jo estic dient és que abans de dos mesos hi hagi una reunió de tots els tres grups i que nosaltres amb aquesta reunió portarem una proposta del Consell Comarcal. Sr. Veciana: Per tant posem això en el redactat del número dos?. Sr. Fauria: Sí, si. Sr. Veciana: Que abans de dos mesos es reuneixin els representants dels tres partits polítics que formen la comissió, ja està creada aquesta comissió, no veig perquè no li podem dir comissió si ja està creada. Sr. Fauria: No està creada, bé, potser sí. Sr. Veciana: Ja hi han els representants, estant designats. Sr. Fauria: Abans de dos mesos es farà aquesta reunió. Sr. Veciana: Sí Màrius, Secretari. Sr. Fauria: És que el Consell Assessor no està creat. Sr. Veciana: No, clar que no. Sr. Fauria: La comissió, sí. Podem modificar això, sí. Jo estic dient el que t’estic dient no em facis dir el que no dic. Jo t’estic dient que abans de dos mesos convocarem el grup de treball, entre els tres partits, que vam aprovar en l’últim Ple. Sr. Rotllant: Però aquest grup de treball ja té un nom Sr. Fauria: doncs el nom que tingui. Sr. Rotllant: Que és aquesta comissió de creació del Consell Assessor. Sr. Secretari: No vull dir que vista la filigrana semàntica o em dieu literalment que aprovem o jo no dono per aprovat res, digueu-me les paraules.

42

Sr. Fauria: Des de l’alcaldia i des de l’equip de govern, digueu-li com vulgueu portarem un proposta del Consell Comarcal. Sr. Veciana: La moció és nostra i a la moció no ho posem. Sr. Fauria: En tot cas la moció és vostra i nosaltres fem una aportació en aquesta moció, i com que ja volem anar de cara a la feina i treballar-ho des de l’equip de govern nosaltres portarem aquesta proposta. Sr. Veciana: Si voleu ho porteu. Sr. Fauria: Doncs afegim-hi un punt , cinc, proposta de modificació... Sr. Veciana: No. Sr. Fauria: No acceptes que aportem això?. Sr. Veciana: Accepto el que sigui però nosaltres la presentem com a PIG i això no crec que hagi d’entrar en la moció. Sr. Fauria: És que de la moció aquest és el fet més important. Sr. Veciana: El fet més important és que es reuneixi i que la comissió decideixi si es demana al Consell Comarcal, que segurament serà que sí, però ho ha de decidir el grup de treball, no podem decidir posar-ho a la moció si encara no s’ha reunit el grup de treball. Sr. Fauria: Jo no t’estic pas dient que contractem el Consell Comarcal, jo t’estic dient que des de l’equip de govern portarem una proposta del Consell Comarcal. Sr. Veciana: Doncs feu-ho, però això no cal posar-ho a la moció. Sr. Fauria: Però jo crec que ha d’estar inclosa aquí i a més és una proposta que ha fet Esquerra inicialment, no veig perquè no hi ha de ser. Sembla que et sàpiga greu que tirem endavant el POUM. Sr. Veciana: El que no vull és fer un pas abans que l’altre. Sr. Fauria: És que jo tampoc, és que ja ens reunirem i ho decidirem. -Mireu aquesta és la proposta que ens fan. -Com la veieu?-Malament-, doncs busquem més ofertes.

43

Sr. Veciana: Primer reuneix el grup de treball i després es decideix com es fa. Que segurament serà com diu en Joan perquè estem d’acord, però això ho ha de decidir el grup de treball no podem decidir-ho ara aquí i posar-ho a la moció, perquè és fer el segon pas abans del primer. Sr. Garriga: Faig com el Secretari al final tanta semàntica també em confon. El que és segur és que abans de dos mesos ens reunim tots per debatre això, llavors tu creus que el Consell Comarcal ens pot arribar a aportar informació, que si la tenim dins la reunió millor, però si no la tenim també molt bé. Primer el que fem és intentar fer el grup aquest per determinar com ho tirem endavant i qui ho tira endavant, fins aquí tots tres grups sembla que hi estem conformes, llavors l’altra seria l’aportació o no aportació de la proposta del Consell Comarcal. Des del grup d’Esquerra m’és ben igual que hi sigui posat com que no hi sigui posat, també és per fer una mica l’equilibri, no hem d’anar fent moltes comissions, és a dir la comissió de la comissió, això tampoc, jo aniria directa al gra. Hem de fer aquesta comissió hi hauria d’haver-hi aquesta gent i ho tirem endavant, si hi ha informació posterior o que s’aporti en el mateix moment anirà molt bé, perquè també ens indica molts camins, això perfecte. La proposta que feia Esquerra del Consell Comarcal era més que res econòmica, perquè nosaltres tenim experiència de l’escola bressol, no per res més, vull dir que si hi ha altres propostes... Sr. Fauria: Jo també penso amb el mateix que és la proposta econòmica i aprofitar l’oportunitat que tenim per aconseguir una bona oferta, de totes maneres no aprovarem res, només portarem una proposta, demanem incloure això, no sé quin mal ha de fer incloure això. Jo agafo el compromís d’abans de dos mesos. Si hem estat quatre anys sense fer el POUM i hem estat des de l’any 96 que no està aprovat el POUM. Sr. Veciana: Abans de dos mesos ens reunim, no diem res més. Sr. Fauria: Però és que has parlat de que feia sis mesos. Sr. Veciana: El que vols corre molt ara ets tu i ara no sé per què. Sr. Fauria: No però és que hem parlat que feia sis mesos, doncs va, endavant, ja que tenim tres anys per treballar-lo, doncs endavant. Presentarem una proposta, ens l’estudiarem aquell dia, sinó aquell dia- Què farem?- Ens reunirem per debatre com ho fem. Jo aquell dia et portaré una proposta, que més vols.

44

Sr. Veciana: El que no entenc és la voluntat de posar que l’Ajuntament liderarà i aportarà la proposta. Sr. Fauria: L’Ajuntament ho ha de liderar – Doncs, qui hi ho ha de liderar?-. Sr. Veciana: Igual en podem portar una nosaltres, posem que en portarem els tres partits, és que no sé quin sentit té posar això, no ho entenc. Sr. Fauria: Té molt de sentit perquè qui ho ha de liderar és l’equip de govern i l’Ajuntament, i tots plegats, no ha de liderar el que no governa. No ho sé qui ho ha de liderar, evidentment hi ha d’haver una proposta, és un POUM, és una participació de tots plegats. Sr. Veciana: Estem dient de liderar-ho tots, ens reunim dos membres de cada partit que ja estan designats i decidim com tirem endavant aquest procés, em sembla que aquesta és la manera de fer les coses ordenades i ben fetes, per tant la nostra proposta és canviar el punt número dos com hem dit al Secretari i deixar-ho amb quatre punts i votar això. Sr. Fauria: El Secretari volia intervenir?. Sr. Secretari: Segur que em fico allà on no m’hauria de posar però és per si podia ajudar, no és pas contradictori el que dieu tots. L’Ajuntament de Sant Hilari va centrar molt l’accent en formar el Consell aquest –Com es diu? – Assessor d’Urbanisme i per això el PIG va en aquest full de ruta. Si imaginem que Sant Hilari volgués fer el POUM i no hagués pres encara cap decisió de res, quan contractés qui fos: Consell Comarcal o l’empresa privada això forma part d’aquella elaboració el procés de participació ciutadana. Els equips que fan POUMs tenen un tècnic de participació ciutadana. Dins d’aquest procés hi ha d’haver, és obligatori que el Consell Assessor aquest. Aleshores esteu dient el mateix, a veure que és primer l’ou o la gallina, és igual, com vulgueu, si la comissió aquesta només està formada pels tres partits polítics de Sant Hilari i els tres partits polítics s’han d’inventar qui formarà part d’aquest Consell Assessor, els tècnics en participació ciutadana us aconsellaran o us diran perquè no quedi desequilibrat, perquè sigui representatiu, o per raons de participació, de composició, perquè no sigui excessivament nombrós ni que tampoc sigui reduït Vull dir que esteu dient el mateix però accentuant dues paraules diferents, de debò, no es contradiu aprovar la moció que proposa el PIG de que us reunireu la comissió, i jo us recomanaria que quan us reuniu no decidu quina serà la

45

composició, perquè al millor no en sabem prou o ens equivoquem i un tècnic en participació de POUMs sabrà dir-nos quin equilibri és l’adequat, en quan a nombre de components, en quan a representativitat, etc, etc que amb tota la bona voluntat del món nosaltres ens podem equivocar, o sigui, que no és contradictori, en absolut, aprovar la moció presentada pel PIG i independentment de que us poseu en marxa i encarregueu al Consell o encarregueu a qui vulgueu, la formació de l’equip redactor i iniciador del procés de participació ciutadana, en el qual hi haurà el Consell per força. Sr. Fauria: En tot cas serà l’equip que s’encarregui de la feina que ens assessorarà de quina manera hem de crear aquest Consell Assessor que haurem d’arribar a fer, però el que no podem fer és crear el Consell Assessor abans d’encarregar la feina. A mi em sembla que ha quedat prou clar. Jo no vull discutir més aquest punt. La nostra proposta és fer-ho d’aquesta manera, crear aquesta reunió amb els tres partits polítics, tots tres hi són, dos de cada grup, no hi ha majoria, inclús nosaltres que tenim més regidors no hem demanat ser majoria i no hem demanat que hi hagués l’alcaldia més dos regidors. Són dos de cada grup, ens assentem i en parlem i debatem. Aquesta seria la proposta. Sr. Veciana: En tot cas la bona voluntat va ser nostra que ho varem fer així a l’anterior legislatura i vam fer la paritat dels partits. Sr. Fauria: Bé, però ara en tot cas, es podria haver fet de nou, no hi ha hagut cap mena de voluntat de canviar-ho. Evidentment que hi havia la paritat, la bona voluntat dels dos partits, és clar el PIG tenia dos regidors, més paritat que això, no sé si això és paritat o no. És clar ja hi eren tots en l’altra legislatura, aquesta no. No cal pas donar-hi més voltes, passaríem a votar aquestes modificacions i incloure això, o no. Sr. Veciana: El cinquè punt no. Sr. Garriga: Estem com abans. Sr. Veciana: Que tothom porti les propostes que cregui adequades per agilitzar o el que vulgueu. Sr. Garriga: Nosaltres el tema propostes hem dit abans que tant ens fa. Si hi són millor, perquè segurament podrem tenir una idea més clara del que es pot arribar a fer. Jo aquí el problema que hi veig és que si s’ha de dir Consell Assessor o Consell de la Petanca..... Està molt bé que hi hagi la bona voluntat per part del PIG de posar

46

dos mesos, jo crec que és un temps raonable i dins d’aquests dos mesos ens hem d’haver reunit tota la gent de tots els partits, per llavors crear el Consell Assessor de Política Territorial, però fem una reunió prèvia. Sr. Fauria: No es diu Consell Assessor de Política Territorial, vam crear una comissió de treball per crear el Consell Assessor de Política Territorial i tirar endavant el POUM, per això la nostra proposta és reunir-nos els tres partits, amb una proposta que nosaltres portarem, ja avancem feina i aquell dia debatrem que fem. Si aquell dia aquella proposta no la veiem clara i els altres partits voleu portar més propostes, endavant porteu-les, i els altres partits també poden portar les seves, afegim-hi això. Nosaltres com equip de govern i amb l’esperit en aquesta moció ens agradaria incloure que l’equip de govern portarà aquesta proposta, ja ens comprometem, portar una proposta, que més voleu, i poseu: el PIG també portarà la seva. Sr. Veciana: No, si el que volem és començar a treballar les coses des de zero i anar avançant i vosaltres, com sempre, enlloc de treballar conjuntament el que voleu fer és portar una proposta ja feta. Sr. Fauria:No, no, no. Sr. Veciana: Nosaltres el que volem és reunir-nos i dir: -Nois, com ho encarem això- Demanem proposta al Consell Comarcal o el que sigui, però primer, abans de fer res més, que ens reunim els tres partits amb els membres que ja estan designats. Sr. Fauria: Nosaltres la portarem la proposta, em sembla que ha quedat clar. Sr. Garriga: A veure vull fer una proposta, posem que abans de dos mesos es reuneix la comissió de treball, tu no hi posis això que aportaràs la proposta, ja ho faràs, si vols. I deixar el punt dos, abans de dos mesos, perquè sembla que aquí ens encallem molt, la comissió de treball s’ha reunit i a partir d’aquí ja farem alguna cosa, si vols farem Consell Assessor o el que sigui, i ja aportareu l’equip de govern, que lidereu, el que faci falta, però fem-ho així i desencallem això. Sr. Fauria: En tot cas, Secretari que quedi constància amb acta, bé ja hi quedarà perquè transcrivim l’acta sencera, abans havíem de dir que quedi constància amb acta, ara ja no cal, que nosaltres hem agafat el guant d’Esquerra, que ha estat el que ha fet la proposta de que quedés del Consell Comarcal i quedés de l’equip de govern, amb aquesta reunió abans de dos mesos portarem una proposta del Consell Comarcal i si el PIG no ho vol incloure com a punt de la moció amb el

47

número cinc , no sé quin mal faria, però en tos cas nosaltres demanaríem qui fos, doncs ho farem d’aquesta manera. Sr. Garriga: Fem aquesta proposta si us sembla bé, la portem a votació. Sr. Fauria: De dos mesos?. Sr. Garriga: Sí, si Sr. Fauria: I que el termini de dos mesos el grup de treball que es diu Comissió de Treball per la creació del POUM , o no sé com es diu, es reunirà. Sr. Garriga: Sí, i a partir d’aquí començarem a parlar per crear tot l‘altre. Sr. Fauria: Sí. St. Garriga: Nosaltres això ja hi estem a favor. Sr. Fauria: I per aprovar a veure qui ha de fer el POUM Sr. Garriga: Sí, si anar fent els processos que corresponguin i que la Llei marqui. Sr. Fauria: No cal pas votar-la. Sr. Secretari: Jo vull saber com queda exactament. Sr. Fauria: En tot cas queda que en el termini de dos mesos... Sr. Secretari: Tots els punts queden igual, excepte els dos que queda substituït per la següent redacció: Que en el termini de dos mesos es reuniran els representants dels tres partits que integren la comissió de no sé que. Sr. Fauria: Sí, si. Sr. Secretari: És així? Sr. Fauria: Que en el termini de dos mesos, perdó, Secretari -Què has dit?-. Sr. Secretari: Es reuniran... Sr. Fauria: Els partits polítics.

48

Sr. Secretari: Els representants dels tres partits que integren la comissió, no sé com es diu aquesta comissió. -És així?-. Sr. Fauria: Sí, si. I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat, amb el redactat que es transcriu a continuació i en el que, producte del debat, resulta modificat el redactat de l’acord núm. 2 respecte dels text de la moció presentada:

7. MOCIÓ DEL PIG-E SOBRE LA CONTINUACIÓ DEL PROCÉS DE CREACIÓ DEL POUM En l’anterior legislatura ja es va començar a tramitar el procés de creació del POUM i en aquells moments ja comptava amb l’acord de les diferents formacions polítiques que representaven al municipi. Seguint amb aquest procés, en el passat ple municipal del dia 30 de setembre del 2010 el punt vuitè, que era la Creació d’un consell assessor d’urbanisme i política territorial de Sant Hilari Sacalm, es va aprovar per unanimitat. En la present legislatura segueixen representant a la ciutadania les mateixes formacions, malgrat que el número de regidors i l’alcaldia no està a les mateixes mans, entenem que la necessitat que va ser atesa a l’anterior legislatura hi segueix essent en l’actualitat. Des del PIG pensem que la redacció d’un nou planejament urbanístic és imprescindible per al futur de Sant Hilari, com ja vam expressar repetidament en l’anterior legislatura. Creiem també que el moment actual és propici per a l’elaboració del nou planejament urbanístic, considerant que la baixada de l’activitat immobiliària en facilita la seva redacció. Considerem així mateix que la importància de la redacció del POUM està per sobre de possibles problemes econòmics derivats de l’actual crisi.

49

Per altra banda l’elaboració del POUM requereix d’un marge de temps dilatat per poder-se dur a terme amb la màxima ambició i possibilitats d’èxit i d’adequació del planejament a les necessitats actuals i futures de la societat de Sant Hilari. Per tot això i en base als motius exposats, els reunits, per unanimitat, adopten els següents;

ACORDS

1. Instar a l’actual equip de govern a continuar amb la feina començada la passada legislatura. Això vol dir accelerar la creació del consell assessor d’urbanisme i política territorial, tal com es va aprovar per unanimitat en l’anterior mandat.

2. Que en el termini de dos mesos es reuneixin els representants dels tres

grups municipals que integren la Comissió Preparatòria per a la creació del consell assessor urbanístic municipal.

3. Que els grups polítics, les entitats interessades i els mateixos

particulars que hi puguin estar interessats, tinguin l’oportunitat de participar en aquest procés.

4. Que l’actual equip de govern doti dels recursos corresponents - no

necessàriament econòmics - per tal de continuar amb els tràmits per a l’elaboració del nou POUM.

8.- MOCIÓ PER A L'ADHESIÓ A L'ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA Sr. Fauria: Des de CiU, i em sembla amb la voluntat de tots els partits, des de l’Ajuntament de Vic hem rebut una sol·licitud de que aprovem una moció (el Sr. alcalde la llegeix). Sr. Fauria: Jo afegiria un punt cinquè que no està inclòs: comunicar-ho a l’Ajuntament de Vic. Sr. Garriga: des d’Esquerra no ens ha pas de convèncer ningú, fa molts anys que estem convençuts de tot, celebrem que Convergència, i sobretot Unió, d’una vegada que hagin vist la llum i esperem que al final també s’ho creguin, que no sigui pura literatura.

50

Avui m’ha fet gràcia mirar la plana web, som 103 pobles, el 17% de la població, doncs si anem sumant i si dins de poc temps arribem al 80 ó 90 % de la població, d’una vegada per totes podrem alliberar aquest país, estem d’acord amb aquesta moció. Sr. Veciana: Sí, nosaltres també estem d’acord. Em pensava que era el que havies dit tu Joan en l’últim Ple – No havies dit alguna cosa d’aquestes?- . Sr. Garriga: Sí , és veritat jo en l’últim Ple en precs i preguntes vaig fer una proposta perquè havia sortit tot aquest tema de Vic . Sr. Veciana: Doncs, sí, sí hi estem a favor, ho vam dir en l’últim Ple quan ho va treure en Joan. Només volia assegurar-me que era el mateix i vam estar d’acord llavors i vam dir sí i per tant ara també, totalment d’acord. Sr. Fauria: Diu moció de CiU per a l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència, posarem moció de l’Ajuntament de Sant Hilari, si us sembla bé. I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt que s’aprova per unanimitat. 8.- MOCIÓ PER A L'ADHESIÓ A L'ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA Com a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional en relació a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que va comportar una modificació de continguts que retallaven l'àmbit d'autonomia del nostre país, va sorgir un moviment entre els municipis de Catalunya que va comportar la declaració de municipis moralment "exclosos" de la Constitució Espanyola, recollint d'aquesta manera el sentit de la manifestació sobiranista del 10 de juliol de 2010. Tenint en compte que el dret a l'autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans, qüestió aquesta que està recollida a la carta de les Nacions Unides, com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics ratificat per l'Estat espanyol el 27 de juliol de 1977. Tenint en compte que el Decret 110/1996, de 2 d'abril, regula la constitució d'organitzacions associatives de les entitats locals de Catalunya per tal de protegir i promoure els seus interessos comuns i genèrics.

51

Tenint en compte que la Llei municipal i de règim local de Catalunya aprovada pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, disposa en el seu Títol XI, articles 133 a 136, que els ens locals tenen dret d'associar-se en concordança amb el que disposa l'esmentat Decret 110/1996. Tenint en compte que l'Ajuntament de Vic està impulsant la creació d'una Associació de Municipis que treballi per a l'assoliment de l'estat propi, i que diversos municipis del país ja han mostrat la seva voluntat de formar-ne part. Tenint en compte aquests motius, els reunits per unanimitat, adopten els següents

ACORDS Primer. Adherir-se a les actuacions per constituir una associació d'ens locals amb l'objecte de defensar el ple assoliment dels drets nacionals que corresponen a Catalunya i promoure l'exercici del dret a decidir. Segon.... Expressar la voluntat de l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm de concórrer a l'assemblea que elabori els estatuts que han de regir el funcionament de l'Associació. Tercer. Designar el senyor alcalde com a representant d'aquest Ajuntament en l'Associació a constituir. Quan l'alcalde no hi pugui assistir, mitjançant resolució expressa, podrà delegar aquesta representació en un regidor. Quart. Facultar el senyor alcalde president per signar els documents necessaris per l'execució del present acord. Cinquè.- Comunicar el present acord a l’Ajuntament de Vic. 9.- MOCIÓ DE CIU PER A UN FINANÇAMENT LOCAL CATALÀ El Sr. Alcalde llegeix la moció. Sr. Fauria: Jo afegiria també la Federació Catalana de Municipis. No cal afegir-ho a la moció, però sí fer esment que l’altre dia en el Consell d’alcaldes, amb tots els alcaldes que hi havia allà, es va aprovar demanar a la Diputació, en aquest cas, que no retalli les línies de finançament també als municipis.

52

Sr. Garriga: En els punts de l’acord això d’instar queda molt malament. - No podríem posar demanar o exigir?. Llavors una altra cosa que no tenim massa clara és que us demana la Generalitat de Catalunya que es redacti una Llei de finances locals. No sé si té potestat la Generalitat o ho ha de fer la l’Estat espanyol. La nostra proposta és demanar-ho a la Generalitat de Catalunya i a la vegada a l’Estat espanyol, o no sé, si abans a l’Estat espanyol i llavors a la Generalitat de Catalunya, no ho sé, és una qüestió legal que ara la desconec, si es pot demanar als dos nosaltres hi posaríem els dos. I en el punt segon donar recolzament a la Generalitat de Catalunya en la petició d’un pacte fiscal en la línia del concert econòmic, la nostra proposta és que el pacte fiscal, això no és mai res, perquè és molt difícil pactar i amb en Mariano em sembla que encara serà més difícil, doncs demanar directament el concert econòmic, en comptes del pacte fiscal. I en el punt tercer també hem vist que us havíeu descuidat de la Federació, ja sé que soms pocs “pequeños y cobardes” que diu aquell, s’hi hauria de posar, i no sé si passar-ho també a l’Estat espanyol . Sr. Fauria: En tot cas passar-ho a l’Estat espanyol no veig cap problema, no sé si això també s’ha de demanar abans a l’Estat i es podria posar, l’única cosa que donar recolzament a la Generalitat de Catalunya la petició d’un pacte fiscal que està instant a la Generalitat, el concert econòmic no ho està demanant, està demanant un pacte fiscal, ojalà tinguéssim un concert, no dic pas que no el volguéssim, però sé que la Generalitat està demanant un pacte fiscal, no està demanant un concert, la paraula aquesta que s’ha de fer servir és pacte fiscal. Demanem coses que no estant fent. La moció tindrà el valor que tindrà i arribarà allà on arribarà però almenys demanem les coses que ja s’estant treballant. Sr. Garriga: Ho dic en el sentit de que com que demanem, posats a demanar doncs demanem. Anem al concert, directament, si llavors es queda un pacte, mira, mala sort, però anem al concert, no sé és una proposta que faig . Sr. Fauria: Les mocions també han de tenir una mica de sentit . Sr. Veciana: Jo estic d’acord amb els canvis que proposa en Joan, de fet el tema del pacte fiscal és una utopia irrealitzable, almenys al nostre entendre, és de fa temps que es planteja, però no té massa sentit, el que passa és que sí que és veritat que aquí diu donar recolzament a la Generalitat en el que ja està fent i si ja està demanant el pacte fiscal, és clar demanar a la Generalitat que faci... Ja m’agradaria a mi que la Generalitat demanés el concert econòmic i no el pacte fiscal, però malauradament demanen el pacte fiscal. Per tant si hem de donar el recolzament a

53

les accions que ja està fent la Generalitat o en tot cas la podem instar a la línia de concert, però donar recolzament hem de donar el que estant fent, però els altres canvis estic d’acord amb en Joan. Sr. Fauria: El que sí que podríem fer és afegir un punt tercer i instar demanar més endavant que la voluntat seria de concert, però bé, no treure aquest perquè és el que estant fent. Sr. Fauria: Busquem una fórmula, Secretari. Sr. Veciana: Sí estem d’acord. Sr. Fauria: Instar a la Generalitat perquè la voluntat d’aquest Ajuntament seria demanar el concert . Quan feu l’acta ja ho posareu si per cas en l’envieu abans de l’aprovació i si hi hagués alguna modificació....Queda entès que queda aprovada. I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt que s’aprova per unanimitat. 9.- MOCIÓ DE CIU PER A UN FINANÇAMENT LOCAL CATALÀ Atès que una de les reivindicacions històriques de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i del municipalisme català és un finançament just pels ens locals. Atès que l’ACM vol promoure la llei de finances dels governs locals catalans amb l’objectiu de garantir la suficiència financera. Atès que de forma majoritària la situació econòmica dels ens locals catalans és preocupant i precària, fet encara més agreujat per l’actual conjuntura econòmica, que comporta dificultats en la prestació de serveis, alguns bàsics, als nostres ciutadans. Atès que l’article 219.3 EAC incorpora una garantia específica derivada del principi de connexió entre competències i despesa, de manera que “tota nova atribució de competències ha d'anar acompanyada de l'assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-les correctament, de manera que es tingui en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats”.

54

Atès que l’article 220.1 EAC encomana de forma clara que “El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals (...)”. Atès la diferencia existent entre la inversió de l’Estat a Catalunya i els ingressos que els catalans destinen a finançar la despesa pública de l’Estat - que provoca que milions d’euros no tornin a Catalunya, conegut com a dèficit fiscal. Atès que hi ha una majoria social àmplia que defensa la necessitat d’un Pacte Fiscal just per Catalunya que pal·liï l’històric dèficit que suporten Catalunya i els catalans, petició que abandera el Govern del país. Atès que el president de la Generalitat va manifestar al president de l’ACM, el seu compromís a desenvolupar una llei de finançament local genuïnament catalana que garanteixi la suficiència financera, i que el fet de que vagi lligada al pacte fiscal, suposarà un major finançament pels municipis catalans, amb uns criteris de repartiment més adequats a la nostra realitat. Tenint en compte aquests motius, els reunits, per unanimitat, adopten els següents

ACORDS Primer.---- Instar a la Generalitat de Catalunya que redacti una llei de finances locals que suposi una millora en el finançament dels governs locals. Segon.---- Donar recolzament a la Generalitat de Catalunya en la petició d’un pacte fiscal, en la línia del concert econòmic, que suposi una millora en el finançament de Catalunya i també dels governs locals. Tercer.---- Transmetre el contingut de la present moció a la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a l’ACM i a la FMC. 10.- MOCIÓ PER L'ADHESIÓ AL MANIFEST ELABORAT AMB MOTIU DE LA CELEBRACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES Sr. Fauria: Enlloc de moció és manifest ho vam aprovar així, no hem canviat el títol és Manifest pel dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les dones.

55

Núria, si vols intervenir. (La Sra. Navarro llegeix literalment el manifest) Sra. Navarro: Bé, demà hi haurà una encesa d’espelmes a la plaça Porxada, a les 19 hores i aquest mes de novembre s’han anat fent xerrades, van venir membres del CIE del Centre especialitzat en atenció a les dones amb violència, bé, que han patit violència de gènere i la primera xerrada va estar adreçada a com afecta als infants aquesta violència a casa, i la segona que es va fer ahir al vespre, tractava més el tema de com afecta psicològicament i a la família el tema de la violència. Jo crec que l‘hauríem d’aprovar aquest manifest. Sr. Veciana: Sí, sí hi estem d’acord. Nosaltres vam presentar una moció estàndard, vam dir que fos de l’Ajuntament si tots hi estàvem d’acord, perquè no fos partidista, per això dèiem d’anar tots junts. En la comissió informativa de Ple va sortir la possibilitat d’aprovar el manifest que demà es llegirà, evidentment, hi estem absolutament d’acord, i només el que has dit tu Núria, que demà hi ha l’acte aquest d’encesa d’espelmes i es dóna lectura del manifest a les 7 de la tarda a la plaça Porxada, que quan més siguem sempre per lluitar contra les injustícies socials millor. Sra. Soler: Nosaltres també hi estem d’acord i bàsicament ja reflectint una mica el que diu el manifest, que si volem continuar construint una nova cultura basada en el respecte i l’autonomia i la llibertat per tothom, hem de ser conscients d’aquest maltractament que hi ha envers les dones i que això s’ha de portar a terme entre tots i sobretot les dones que han de ser conscients, han de ser les primeres a ser conscients del que hi ha, que cal seguir lluitant i treballar per eliminar aquests estereotips sexistes i continuar invertint els esforços que ja s’estant fent ara, perquè les generacions futures puguin trobar un món millor i el respecte entre tots nosaltres. Com administració creiem que l’Ajuntament té l’obligació, que ja ho està fent, i que això està bé, de participar en aquesta nova mirada que potencia l’apoderament de les dones en el sentit de canviar aquells esquemes que impedeixen el desenvolupament de les capacitats de les dones i recuperar el valor de l’experiència femenina. Des d’Esquerra considerem que cal un abordatge integral de les situacions de violència envers les dones i que hi ha aquesta obligació de donar una resposta a aquesta problemàtica per tal d’ajudar a la seva eradicació. Un últim pu, des d’Esquerra també volem agrair la implicació i l’esforç que es fa des de l’Associació de Dones La Violeta, perquè és important el que deia abans, perquè el col·lectiu femení sigui el primer de ser conscient que és el màxim implicat i que

56

per tant hem de treballar per una bona cooperació entre nosaltres, per tal d’eliminar aquests estigmes i d’eliminar aquesta por i sobretot de ser les primeres en creure en les nostres possibilitats i lluitar per aconseguir aquesta igualtat que encara avui dia no existeix. Sra. Navarro: Us volia informar també que membres de la policia municipal han anat a fer uns cursos per poder atendre bé a aquestes dones que estant patint aquesta violència i també s’estan organitzant uns cursos de defensa personal. I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat. 10.- MANIFEST ELABORAT AMB MOTIU DE LA CELEBRACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES Vist que amb motiu de la celebració del 25 de novembre Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, l'Institut Català de les Dones ha elaborat un manifest. Vist que amb aquest manifest, es vol revalidar el compromís polític per continuant treballant per avançar en el camí de la igualtat; Els reunits, per unanimitat, adopten els següents

ACORDS PRIMER:- Aprovar l'adhesió al manifest elaborat per l'Institut Català de les Dones , amb motiu del 25 de novembre Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, que es transcriu a continuació: MANIFEST 25 DE NOVEMBRE DE 2011 Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones Avui, 25 de novembre, administracions i societat civil ens apleguem per manifestar el nostre rebuig envers la violència que pateixen les dones i expressar el nostre condol per les dones que han estat víctimes de la violència masclista aquest any 2011, lamentant i rebutjant no només les morts causades per aquesta violència, sinó totes aquelles manifestacions violentes, sovint silencioses i silenciades, que mantenen algunes dones sotmeses al terror o la humiliació.

57

La violència envers les dones és una vulneració dels drets humans i un obstacle per assolir la pau i el progrés de les nacions i del pobles; no tan sols destrueix vides, sinó que també soscava el desenvolupament de les dones en llibertat i la possibilitat que puguin exercir la plena ciutadania en igualtat de condicions. Aquesta violència és conseqüència de les relacions de poder històricament desiguals entre dones i homes i té causes socioculturals profundament arrelades a l’imaginari col·lectiu, per això és tant complexa la seva identificació i tan difícil la seva eradicació. Per abordar la complexa realitat que envolta aquest fenomen cal garantir veritablement els drets de les dones i reconstruir un nou model de ciutadania que permeti esborrar el sexisme de les estructures socials, econòmiques i polítiques. Actualment, disposem de noves eines i instruments per lluitar contra la violència. Tenim la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista que estableix els mecanismes per reconèixer i avançar en garanties respecte al dret bàsic de les dones a viure sense violència. També tenim un major coneixement sobre la situació de les dones en la nostra societat i hem desplegat recursos per a l’atenció i per a la reparació dels danys causats a les dones i els seus fills i filles, així com programes de sensibilització, de prevenció i d’identificació precoç dels abusos. Són molts els esforços que s’estan realitzant des de les institucions públiques i els organismes internacionals, també des de les organitzacions no governamentals, des de les associacions i entitats de dones i d’altres que lluiten per la igualtat, i fins i tot de moltes persones que, a títol individual, s’han implicat en aquesta lluita, perquè només amb la participació del conjunt de la societat serà possible avançar. Som conscients, però, que cal seguir treballant per remoure els valors i els models simbòlics que perpetuen els estereotips sexistes i fan possible la violència masclista. Per això, cal seguir invertint esforços en la prevenció i la sensibilització social, i fer de l’educació l’eina bàsica per abocar les generacions futures a viure en un món on les relacions entre uns i altres estiguin lliures de violència. Així doncs, avui, en el marc d’aquesta diada, totes i tots nosaltres volem renovar el nostre compromís per seguir construint una nova cultura, basada en el respecte mutu, l’autonomia i la llibertat per a tothom.

58

Sr. Fauria: Passarem a l’últim punt que és Precs i Preguntes, el que sí que demanaríem a l’hora de les intervencions, tal com es va expressar en l’últim Ple, és que fos ordenat. 11.- PRECS I PREGUNTES Sr. Veciana: Hem pensat que com que en l’últim Ple en Toni va dir que ja li havíem trepitjat varies preguntes, que podríem començar alternativament un Ple cadascú a fer els precs i preguntes. L’altra vegada ho vam fer nosaltres, si teniu precs i preguntes feu-los i després farem els nostres. Sr. Garriga: De fet ens trèieu feina com deia l‘Antoni, no sé feu-ho com vulgueu. Comenceu vosaltres. Sr. Veciana: Jo dos precs de temes de logística, una mica, un prec és si en la web es podria penjar l’ordre del dia del Ple, i que hi ha Ple com a noticia, i un altre, com que ara, a vegades, quan hi ha hagut el debat parlem tres persones, abans hi havia un equip de govern amb un partit a l’oposició, ara som dos, si hi ha la possibilitat, que no ho sé, que hi hagin enlloc de dos micros oberts, el de l‘alcalde i un altre, si poguessin haver-n’hi tres perquè a vegades als debats, jo estic segur que en el debat que hem fet nosaltres s’han perdut coses, la gent que ho escolta a casa, és un prec, si es pot mirar, si es poden tenir tres micros oberts enlloc de només dos . Sr. Fauria: Abans de passar la paraula a la regidora, la Laura, sobre el tema de la web, només dir que una cosa és el que parlem aquí, que es pot semblar que s’entén, però vosaltres sabeu que els debats així, si hi intervenen tres de cop, en tot cas, crec que és bo que hi hagi un ordre, no hi ha cap problema per mirar-ho. Sra. Pagespetit: Pel tema d’incloure l’ordre del dia en la web municipal no hi ha cap problema, a partir d’aquesta setmana ja incloure’m el d’aquest Ple. Sr. Pastor: Ja que estem amb la web, ja que me l’has trepitjada també. A la web hi surten varies entitats del poble i trobo que n’hi ha que hi fan falten, n’hi ha que no hi són, en aquest cas ho dic per Can Blat , encara que no ho sembli és un Casal Municipal dels Avis.

59

Sra. Pagespetit: Estem treballant per fer una nova web de Sant Hilari, ara la web que tenim és una mica antiquada, és molt estàtica i de fet a la nova web inclourem totes les associacions i entitats del poble, no sé si ara val la pena incloure Can Blat , de tota manera estudiarem la proposta, però sí, que quedi constància que la nova web hi sortiran totes les entitats del poble, hi ha aquesta voluntat. Sr. Pastor: Una altra pregunta que tenia era demanar qui era responsable a la web però ja ho sé. Sra. Pagespetit: Per les noticies tenim una persona contractada que només es dedica a redacció de notícies, i després també, entre la regidoria de comunicació i amb l’ajuda d’en Xavier Pacheco també ho fem nosaltres. Sr. Garriga: Fem el prec de que siguin més explicatives, hi ha vegades que costa entendre-les i no sé si voluntària o involuntàriament. El que tindria més importància sembla que en té poca i la que en té poca sembla que en té més, no ho sé potser també és un criteri propi, però no s’expliquen massa bé, a la nostra manera d’entendre. Sra. Pagespetit: De tota manera això és un criteri una mica subjectiu, però si tu vols ens podem reunir i ho podem comentar, i si es pot millorar, millorarem, no hi ha cap problema Sr. Pastor: No sé si és a la pàgina web que hi ha de sortir o no, però demanaríem que sortís publicat els sous dels regidors i el temps de dedicació de cadascun. Sr. Fauria: Els sous dels regidors no hi ha cap problema i en quan al temps de dedicació el que ha estat regidor,i tots hi hem estat més o menys, és el dia sencer, un regidor sempre ha d’estar apunt, el que passa és que tots els regidors tenen la seva feina, la majoria no tenen dedicació exclusiva, però la dedicació a l’Ajuntament és de dilluns a diumenge. Sr. Pastor, Bé, però seria interessant que fos reflectit perquè el poble se n’assabentés. Sr. Fauria: Bé, agafem el prec. Sr. Veciana: Segueixo jo, només perquè quedi clar que quan he comentat el tema dels dos micros, no ho dic perquè es converteixi en una olla de grills, ho dic perquè estic segur que en el transit d’apagar i engegar els micros en el debat d’abans, de tres, que es pot produir més vegades, segur que alguna cosa s’ha perdut per la radio, no pel fet de que hi hagin més intervencions solapar-se una amb l’altra.

60

Una altra cosa, una pregunta, no volem fer cap mena de polèmica, però com que va sortir en campanya electoral i és un tema sensible i que està en l’actualitat, el tema Villaret, sabem que hi heu estat treballant, que us heu reunit amb els veïns ,que per una banda,bé el que parlàvem en el debat de la campanya electoral que s’entén que els veïns vulguin dormir, però també s’entén la necessitat d’haver-hi un lloc a Sant Hilari que faci que els joves puguin quedar-se aquí a divertir-se i que no hagin d’agafar el cotxe, és només com a informació, perquè també ho sàpiga la gent i tot el sector del jovent, hi ha coses penjades pel faceebok dient que s’obre el dia 10, sabem que heu tingut reunions, és només per aclarir una miqueta a veure com penseu portar aquest tema que és delicat. Sr. Xandri: Bona nit, sí tal com dius tu hem tingut varies reunions amb els veïns del carrer de la Piscina envers la discoteca pels aldarulls i fresses que hi ha a la nit quan hi ha sessió de discoteca. Des de l’estiu que no s’ha obert la discoteca i és perquè havíem de fer una plantejament per veure com es podia portar tot això, primera perquè obrir cada setmana la discoteca ens sembla que no va gaire bé perquè la gent tampoc és que hi aflueixi massa, per altra banda és necessari que hi hagi la discoteca perquè el jovent ha de tenir un lloc d’esbarjo per poder sortir els dies que no hi ha res més, o que fa mal temps, o que els interessi perquè hi ha un acte prou important. Llavors es va passar aquests dos o tres mesos, primer perquè hi havia altres Festes Majors per aquí al voltant: Vic, Anglès o Girona, i ara arriba els dies de Nadal, Festes de Nadal que creiem que és prou important perquè la discoteca estigui oberta pels veïns de Sant Hilari per celebrar aquestes festes. Llavors amb els veïns l’Ajuntament ha pres la determinació, hem parlat amb ells, i intentarem minimitzar al màxim possible tots els aldarulls que hi ha a la sortida de la discoteca, a la sortida, tenint en compte que la discoteca en sí no en fa cap de molèstia als veïns, la discoteca no fa fressa, la discoteca és a dins i ja està, el problema està amb els cotxes, amb les baralles, amb les xerrameques, amb la música dels cotxes engegats i tot això, i s’intentarà arreglar de la següent manera: la proposta que hi ha ara que provarem com va i com funciona és de que la discoteca s’obrirà aquests dies de festa, amb el compromís amb la propietària d’arribar fins el dia de Carnestoltes, o sigui Nadal, Reis, Any Nou i fins a Carnestoltes, llavors això ho agafaran els que fins ara hi han estat treballant, s’han entès amb la propietària, ells sabran els tractes que tenen,i nosaltres, com Ajuntament ens hem compromès de que els que porten la discoteca han de facilitar la sortida del públic per la part de darrera, és a dir la sortida de la discoteca serà de dret cap al pàrking de darrere. I a davant, nosaltres, l’Ajuntament, intentarem que a l’hora que hi hagi discoteca posar unes tanques o unes senyalitzacions perquè allà

61

davant, el que és la façana de la discoteca, no s’hi puguin aparcar cotxes, això ens sembla que s’ha de provar. La gent no sabem com reaccionarà i el que vulgui cridar, cridarà, però amb això també pensem que si ja que la discoteca té uns “segurates” o uns controladors, diguem-li com vulguem, en el carrer sí que no poden actuar, però sortint per darrera, que és un recinte tancat, allà sí que si senten alguna fressa o veuen algun aldarull o algú que es passa amb el cotxe o amb el que sigui el poden avisar de que estigui una mica al “tanto” i que deixi descansar als veïns, aquest és el compromís que hi ha ara i que es provarà a partir del dia 10. –Per què el dia 10?- perquè es pensava obrir per “Noche Buena” o per Nadal, però és clar, ara fa tres mesos que la discoteca no va, i els que se n’encarreguen volen provar un parell de setmanes abans de que totes els instal·lacions funcionin, que llavors no es trobin amb una sorpresa, i ara el tema està en aquest pas. Sr. Rotllant: Has dit que la sortida es facilitaria per la part del darrere. -I l’entrada? Perquè amb el tipus d’horaris que es porten a vegades tant pot ser sortida d’uns com entrada dels altres, no és que l’entrada sigui de 10 a 12 i a partir de la 1 sigui sortida. Sr. Xandri: Ja he dit que això és una prova, també ho hauran de valorar els que portin la discoteca, pensem i creiem i ens sembla que és així, que l’entrada a la discoteca és més paulatina que no pas la sortida. L’entrada si s’obre a la 1, un hi anirà a la 1, l’altre hi anirà a les 2, l’altre a les 3, els altres a 2/4 de 4, però la sortida és quan s’acaba la discoteca, que és el gros de la sortida, quan tanquen la música la gent surt tota, sinó tota el 80% i això és el que intentarem, que no hi hagi aquesta fressa i que els veïns puguin descansar. A més, encara que sembli una tonteria, jo també penso que estarà bé que en la sortida d’allà es posi uns cartells, ja sabem quin cas en faran, però tothom sap llegir, avisant que respectin el descans dels veïns, i amb això, amb els controladors, la sortida per darrera i una mica la bona voluntat de tots em penso que podem solucionar el problema, almenys aquests dies i veurem llavors que passa, a veure quina evolució se’ns fa de tot això. Sr. Veciana: Vaig demanar en l’últim Ple els números de Festa Major, em sap una mica de greu que s’hagin tret abans en el butlletí dient que hi ha hagut un gran estalvi i que nosaltres havent-los demanat no se’ns hagin facilitat al mateix temps que s’han publicat en el butlletí, per tant els torno a demanar. Sr. Xandri: Sí jo també vaig veure això que estava al butlletí, se’m va preguntar com anava la cosa i vam fer una mica la valoració a “groso modo”, i és força tal com

62

posa el butlletí . A mi també em sap greu no poder-te’ls donar perquè vaig agafar el compromís de que te’ls donaria però no m’ha estat possible poder-t’ho desglossar tot, tal com penso que s’ha de presentar. En el proper Ple espero portar-lo tot desglossat. Sr. Moragas: Tema de benestar, hem estat molt temps sense la treballadora social, pràcticament un mes, perquè va estar de baixa, crec que són moltes setmanes i més en els moments que estem, amb les problemàtiques socials que ara estant més a la llum. -S’han pres mesures per què en properes ocasions es pugui posar remei abans en aquestes situacions?, i llavors el que ja us vaig comentar que durant aquesta absència de la treballadora social hi havia hores donades a usuaris del poble i no se’ls va avisar adequadament de que no hi seria, per tant, feien el desplaçament, plegaven de la feina, feien tot això. A veure si heu pres mesures, sé que depèn d’Ajuntament, depèn de Consell Comarcal, més ben representants no ho podem estar i en aquest cas més mal servits tampoc. A veure si heu pres mesures perquè no es repeteixi. Sra. Navarro: Hem pres mesures, vaig parlar amb el gerent del Consorci de Benestar Social, amb en Sergi Carmona, va ser una cosa excepcional, a la Tina, l’assistenta, li van ratllar el cotxe, la van com una mica amenaçar, llavors va tenir un atac d’ansietat i va haver d’agafar la baixa. Ha donat la casualitat que hi ha hagut vuit embarassades de cop, s’havien de cobrir vuit baixes maternals, des del Consorci s’estava buscant una persona que pogués fer aquesta mitja jornada, perquè l’educadora social també tenia baixa per maternitat i tenia reducció de jornada, i ara hem trobat una noia que és d’aquí a Sant Hilari, la Maria Prat, que està substituint a la Tina fins que es pugui reincorpoar . De moment el problema el tenim solventat, vaig parlar amb en Carmona, li vaig fer saber el tema d’aquelles hores que m’havies comentat, que no s’havien avisat amb antelació a les persones, però es van veure desbordats, intentaran que no torni a passar. Sr. Fauria: Jo voldria fer un incís amb la petita aportació que has fet, així, de retòrica. Jo crec que barrejar les coses, dir: -Més mal servits que hem estat ...-.Ja sabeu amb la situació que ens hem trobat d’una persona de baixa i de no trobar substitut, perquè no n’hi havia dins a la borsa de treball, a més amb vuit baixes. Si per cas ho podem explicar tot.

63

També em sap greu que utilitzeu els espais per tenir informació, que crec que és molt confidencial i que a vegades s’ha d’anar en compte, i amb aquest sentit jo demanaria una mica de respecte. Sr. Moragas: No entenc gaire que vols dir. Sr. Fauria: Jo sí que sé que vull dir , jo demanaria una mica de respecte amb aquest cas, perquè una persona que està de baixa, està de baixa, i saps que ha estat difícil, i una sèrie d’informació, que no sé com pots dir que hi ha hagut persones que han anat allà si és una cosa totalment privada, i dir ho aquí en el Ple. Ja m’ho vas dir aquell dia i jo et vaig comentar: -Bé ja hi posarem fil a l’agulla-. Sr. Moragas: Perdona, jo només demano que vosaltres sous els responsables d’aquest servei i durant aquest mes aquest servei no s’ha donat. Jo només demano el per què ha passat, i no em poso amb la persona que ha estat de baixa, que ho podem estar tots, i segon, referent al que em dius de mala assistència o no assistència, ets el primer que sempre intentes explicar que des del Consell Comarcal podràs ajudar més al poble, en aquest cas hi ha hagut aquesta mancança i simplement només dir que: -Més servits hi podríem estar, nosaltres en aquest cas no hi hem estat gaire- malgrat la gran representació que tenim en el Consell Comarcal, només dic això, i em sembla que a la Tina no li he faltat al respecte en cap moment amb el que he dit. Sr. Fauria: No, però tu saps els motius perquè no s’ha pogut fer la substitució, i els saps, perquè la regidora te’ls va comentar, i utilitzar una cosa tant sensible com aquesta de situacions de baixa, i situacions de baixa de vuit persones, que més a més te’m explicat els motius i voler-hi fer aquesta demagògia... Sr. Moragas: Si li preguntes a la regidora ella a mi no em va explicar el tema dels vuit motius de baixa, tu eres al costat, no sé com pots dir això. Vosaltres em vareu dir que havíeu tingut dificultat per trobar algú, entenc que això pot passar excepcionalment, amb aquest tema no m’hi poso, i us vaig assabentar de que part de la població no tenia el degut avís de que no rebria la visita que havia demanat, i aquí és el que vull saber si heu posat mesures perquè no es repeteixi, si hi torna haver un cas excepcional de baixa de moltes embarassades, que em sembla perfecte. En cas de que hi torni haver un cas així si heu posat mesures perquè la gent no es torni a trobar, apart de mal assistida, de que no estigui informada. No estic intentant demanar res més que això. Sr. Fauria: Jo hi estic molt d’acord amb tot això que dius, però jo voldria saber aquesta informació que tu dius que la gent no ha estat avisada. –Com la saps?.

64

Sr. Moragas: Per què si em vols acusar d’alguna cosa... Sr. Fauria: Jo vull dir si la saps a nivell polític, que algú t’ha vingut a dir això: -A mi no m’han avisat- o la saps perquè... Sr. Moragas: Això sí que també t’ho vaig dir, ja vas insinuar això l’altra vegada. –Com ho saps?. –Qui ho diu?. Sr. Fauria: Una cosa és parlar d’una situació com aquesta en una reunió i l’altra cosa és fer-ho en un Ple, i m’agradaria saber com ho saps. Sr. Moragas: Bé, si em vols acusar d’alguna cosa, t’ofereixo de que ho facis, que parlis més clarament. Sr. Fauria: Jo voldria saber com ho saps. Sr. Moragas: Jo ja t’ho vaig dir l’altra vegada. Jo estava al darrere d’una de les persones afectades demanant hora en el CAP, com usuari que també sóc, per molt que treballi allà, a la planta de dalt també hi puc anar com a usuari i la persona de davant meu estava queixant-se d’això, i ho pots anar a preguntar a les persones que hi havien allà. Sr. Fauria: Així, només hi havia una persona que ha estat mal atesa- Una sola persona?. Sr. Moragas: Arrel d’aquí, jo, amb la posició que tinc com a regidor, m’he informat i n’he rebut més. Sr. Fauria: Quantes n’hi havia?. Sr. Moragas: No et sé dir el nombre però més d’una segur. I si vols més informació l’anem a demanar i investiguem, jo no m’invento res Robert. T’hauria de preocupar més que no passés en comptes de que com rebo la informació, o de quanta gent hi havia, o de la veracitat del que estic dient. Sr. Fauria: No, no si la preocupació de que no passés l’hem tinguda i hem treballat molt en aquest aspecte, fins i tot hem mirat de buscar una solució, que no ha estat fàcil. La regidora des del primer dia hi ha treballat i voler barrejar les coses amb un tema tant sensible com aquest.... Sr. Moragas: Perdona, doncs crec que la resposta hauria d’haver estat en aquesta direcció i no intentar fer acusacions que no tocaven.

65

Sr. Fauria: No, no però si no n’he fet cap. Jo dic, que en aquests temes sensibles, que afecten persones directament, s’ha d’anar en compte. Bé, semblaria que ja ho hauries de saber-ho. Sr. Pastor: Una pregunta, això en la Comissió de Seguiment de les Incidències del CAP. -No va sortir l’altre dia ja? És que ara tampoc entenia per què. Només això. Sr. Moragas: L’altre dia jo els hi vaig fer saber que hi havia hagut aquests casos de gent que no se’ls havia avisat i ara la meva pregunta anava dirigida en si s’havien pres mesures perquè en un altre cas semblant no tornés a succeir el mateix. Sr. Fauria: Bé, aquell dia de la comissió érem varis representants, ens vas preguntar i et vam respondre de la mateixa manera, i ens sap greu que hagis dit aquí, públicament en un Ple, un tema tant sensible. Sr. Moragas: Un moment et faig memòria perquè veig que no recordes bé. A la comissió informativa jo no vaig treure aquest tema, no ho vaig preguntar jo, ho van preguntar altres persones, i vosaltres vareu respondre, les persones estant aquí, ho va preguntar gent de la Plataforma, us van preguntar el tema de l’assistència i jo sí que vaig incidir, i fer-vos saber, i li vaig dir a la Núria per tal que hi posessin mesures del següent tema. Sr. Fauria: Aquí tinc l‘acta. Acta de reunió de seguiment del tancament d’urgències nocturnes al CAP de Sant Hilari Sacalm. Sr. Moragas: Això ja et dic jo que no ho vaig preguntar jo, ho va preguntar en “Nani”, en aquell moment jo us vaig fer saber, que no ho sabíeu, l’altre tema i la Núria et dirà que és veritat.. Sr. Fauria:No, no ,no això ha va preguntar en Jordi. Sr. Moragas: Segur que no, Robert. Sr. Fauria: En tot cas aquell dia es va explicar. Sr. Moragas: O, amb tot cas: “donde digo digo dije...”. Sr. Fauria: Aquí posa en Jordi Moragas diu que s’han anul·lat les visites de l’assistenta social. Sr. Moragas: Això és el que heu escrit vosaltres, la persona que ho va preguntar, ho ha confirmat aquí.

66

Sr. Fauria: La persona que ho va preguntar vas ser tu. Jo et vaig fer la mateixa pregunta que avui:- Com ho saps tu això?-. Sr. Moragas: Com? Sr. Fauria: Jo et vaig fer aquesta pregunta: -I com ho saps tu això?-. Sr. Moragas: Quan jo vaig intervenir va ser per dir-vos que la gent no estava avisada de que no hi havia la treballadora social, Robert, seguríssim, però bé, si et vols mantenir amb això i vols continuar fent alguna acusació més... Sr. Fauria: No de la mateixa manera que fas acusacions tu de mala gestió. Sr. Fauria: Bé, -Més preguntes?-. Sr. Pastor: Bé, hi ha vàries cosetes ja les diré així de cop. Això que m’agradava acabar al final perquè la gent està contenta que intervingui i jo perquè és quan s’acaba. En el teatre Catalunya últimament s’estant fent molts actes. Voldria saber si això té algun cost per l’Ajuntament. -O les dic totes de cop?-. Espera te les dic totes de cop i ja està. En el darrer Ple vaig fer un prec a en Xandri sobre la carretera de Vic i la sorpresa que he tingut és que encara està igual, i no està ni senyalitzat el perill que existeix, i apart d’això, no sé si vas amb cotxe o vas a peu, però és igual, de totes maneres pots notar els forats que hi ha per tota la vila. I l‘altra és per en Santaugini.- Ho dic bé?-.Albert. Estic content de que vulguis seguir el full de ruta de les propostes electorals i que hagueu signat el conveni amb els comerciants de Sant Hilari, perquè et faré una miqueta de memòria també vareu tenir una reunió amb Can Blat i encara esperem el conveni. Sí, una pregunta. – Quant ens tocarà?- Aquí es barregen els dos aspectes, però bé, ho haig de fer. He dit abans el tema del Casal d’Avis, el Casal Municipal d’Avis que és un Casal Municipal molt especial, perquè hi ha uns inconvenients, que tu vas dir al començament que tenia un funcionament molt peculiar, però no deixa de ser un Casal municipal i que realment em sento molt poc recolzat per l’Ajuntament, i aquí ja he acabat. Sr. Fauria: Bé, sobre el teatre Catalunya, primera pregunta, hi ha un conveni que ara no el sé de memòria, de col·laboració per actuacions que s’hi fan que es paga pels dies que s’hi va, em sembla, ho dic de memòria, no em voldria equivocar . Segon el tema d’en Xandri suposo que ja s’ho ha apuntat i que et sentis mal representat al Casal no pots dir-ho Antoni, no pots dir-ho, perquè l’Ajuntament

67

sempre ha estat al costat de Can Blat, saps que les subvencions que vareu tramitar des d’Esquerre i des de Can Blat, des de l’equip de govern hem intentat que tinguessin continuïtat. Saps que fa pocs dies que es va inaugurar la nova aula digital i que l’Ajuntament sempre hi ha estat al costat, saps que sempre que es fan actes, hi som, el que sí que tenim són dificultats econòmiques a l’hora de donar subvencions, però no només a l’entitat de Can Blat. L’altre dia va sortir el debat amb els Serrallonga, que també ens van dir el mateix ,i els del futbol també ens ho diuen, i els del bàsquet, i bàsicament tothom. Sí, és complicat el tema subvencions, mirarem de fer el que puguem, amb això sí que tens raó, però que no estem recolzant a Can Blat , no ho crec, jo no tinc aquest sentiment de que no recolzem a Can Blat, igual que no recolzem totes les entitats del poble que es mereixen ser recolzades. Ara a nivell de subvencions sí, perquè l’altre dia va sortir el debat aquí amb els d’en Serrallonga que també van expressar la mateixa inquietud, i això potser sí, però mirem de col·laborar al màxim i mirar de treure’n subvencions a altres llocs que s’han tramitat i mirar-los de treballar, i això saps que és així, em sembla. Sr. Pastor: Si fos així, però és clar les subvencions que es van demanar eren per fer obres que s’han de fer, les balconades no en tanca ni una, hi ha goteres, s’ha de pintar, en sí es va demanar aquestes subvencions, però en el conveni inicial que hi havia, que em sembla que vareu firmar vosaltres, l’Ajuntament té obligació de cuidar, de vetllar pel manteniment del local. Sr. Fauria: A veure, l’Ajuntament té l’obligació de vetllar pel manteniment del local aquest i de tots els equipaments públics, de tots, no només d’aquest, ja ho vaig dir en l’últim Ple, en el proper Pla d’Obres em sembla que hi ha la voluntat de destinar els recursos amb manteniment d’equipaments, és dir es pot seguir fent inversions, però no tant en fer nous equipaments sinó que el destí d’aquestes subvencions sigui per manteniment, sembla que anirà per aquí. De moment ja ens han convocat a una reunió la setmana vinent, jo he estat sempre membre del Departament de Governació de la Generalitat del departament de cooperació que parla dels temes de Pla d’Obres, aquesta vegada també hi sóc com a representant de l’ACM i com alcalde de Sant Hilari, i ja vetllaré per mirar d’aconseguir aquests recursos. L’única cosa que les subvencions en aquests propers anys seran més complicades. Sr. Xandri: Sobre el que m’has preguntat referent a la senyalització de la carretera de Vic, bé, mai ha estat senyalitzada, ens ho hem anat a mirar i condicionar tot allò, tal com deies en la teva proposta, que els veïns havien de fer-hi vorera i arreglar-ho, això encara no ho hem valorat, però és una obra de bastant pressupost i en aquest

68

moment no crec que estiguem per poder-ho arreglar tal com s’hauria de fer, potser intentarem minimitzar-ho una mica condicionant-ho una mica, aplanar-ho, potser ho farem, però en aquests moments no ho tenim pas previst perquè les arques no estant per fer aquesta obra, no vol dir quer no es pugui fer, però ara per ara no, i en quan als forats de la vila, si t’hi has fixat, ja n’hi ha uns quans que els hem marcat, aquests més grossos, perquè tenim previst fer tota una repassada als carrers, perquè en alguns n’hi ha bastants, i esperem que abans que arribi el mal temps i quan tinguem una mica de quitrà, farem una repassada a tots aquests forats que hi ha per deixar el paviment decent. Sr. Pastor: En el cas de la carretera de Vic, com a mínim, si es pot senyalitzar, de limitar la velocitat i avisar als vianants que extremin les precaucions, allà em dóna la sensació que qualsevol dia hi tindrem un accident. Sr. Xandri: Ja valorarem això amb el regidor de governació i mirarem de quina manera ho podem senyalitzar i podem deixar la cosa perquè no hi hagi cap problema. Sr. Rotllant: En Toni ha apuntat el tema del Conveni amb l’Associació de Comerç i Turisme, allà parla de l’interès, sobre tot de l’Associació, i suposa que de l’Ajuntament també, de promocionar Sant Hilari turísticament, llavors la pregunta és si s’ha plantejat altres tipus d’accions que podrien beneficiar a l’Associació mateixa, suposo per tema d’horaris com podrien ser la qualificació de Sant Hilari com a municipi turístic o almenys d’interès turístic. Sr. Fauria: Aquest tema ja fa anys que s’està debatent, el que passa que delimitar com a municipi turístic s’ha de delimitar un espai i això pot ser contraproduent perquè a la que ho fas queda gent exclosa i la mateixa associació, estic parlant de memòria, moltes vegades han dit que val més que ho deixem estar tal com ho tenen i que no es toqui gaire res, perquè si delimitem un espai al millor la gent que té la botiga a la perifèria, i que sempre obre els diumenges, com que has de marcar, no pots dir tot el poble obert, no, al ser municipi turístic has de delimitar un espai i els altres llocs per norma sí, per Llei sí, i després la mateixa Associació sempre ens ha dit deixem-ho estar, ells mateixos, perquè si hi hagués hagut la voluntat, sempre ens han dit deixem-ho estar com ho tenim,que ho tenim molt bé, i ningú ens diu res. Sr. Rotllant: Jo no entenc això de la delimitació, perquè per exemple Barcelona o altres ciutats, no són justament municipis turístics, perquè no els hi han tret la competència de les grans superfícies, segurament, perquè no volen que grans superfícies envaeixin el terreny del petit comerciant, però si hi hagués la possibilitat

69

de delimitar l’espai, potser altres municipis serien turístics, i no ho són, per no haver d’incloure tot l’àmbit, per això dic que no sé ben bé, si és com diu. Sr. Fauria: Aquí ho podríem demanar perquè tenim el mercat el diumenge i estem considerats municipi turístic, que ho som, però es necessiten uns requisits, com per exemple, que hi hagi una part important de segones residències, i com que de segona residència, n’hi han, però no n’hi han tantes, es necessita un percentatge elevat, ara ho dic de memòria, perquè precisament aquest tema va sortir el dia que vam estar amb les Viles Termals, hi havia el municipi de Caldetes, que ell deia que era municipi turístic, però que necessitava que el doble de les cases o les vivendes fossin de segona residència, no sé si el doble o quin percentatge, i tots els altres municipis amb balneari vam dir que no hi arribàvem. Sr. Rotllant: El que passa és que crec que hi ha una via oberta a la possibilitat de concedir a qui vulgui municipi turístic i que em sembla que el mateix decret diu que pot ser municipi turístic qualsevol que tingui gran afluència de turistes, perquè inclús La Roca del Vallès es plantejaven ser municipi turístic, per poder obrir , però no tenen ni un hotel i en canvi tenien la possibilitat de ser-ho, perquè tenen quaranta mil o quatre-cents mil, o no sé quants visitants en La Roca Village, vull dir que ja n’hi ha de vies si hi ha interès en aconseguir ser municipi turístic. Sr. Fauria: En tot cas, nosaltres si l’Associació de Comerç ens expressa aquesta voluntat, a vegades ho hem debatut, però ells mateixos ens han dit que de moment no toquessin res, és aquesta la voluntat de la junta, si hi hagués algun canvi d’opinió i hi hagués la voluntat, per part de l’Ajuntament no tindríem cap problema. Sr. Veciana: Només per fer un apunt, quan ens vam reunir amb campanya electoral l’Associació de Comerç van dir que sí, que els interessava delimitar el radi d’influència del mercat, perquè ara estant obrint en diumenge, però obren en fals, perquè no es podria fins que es delimités aquesta zona d’influència en el mercat. Pel que jo vaig entendre sí que hi havia un interès per part de l’Associació. Llavors podríem reunir-nos amb l’associació, el complicat és delimitar el radi, ja hi estic d’acord, però ells deien que estaria bé seure’ns, i si no s’arriba a una proposta satisfactòria, es queda com està ara, però ells sí que tenien la intenció de mirar de fer-ho per poder obrir els dies de festa, els diumenges, sense estar amb fals. Sr. Fauria: Seguirem parlant amb les diferents reunions que tenim amb l’Associació que no hi hagués un canvi d’opinió, ho valoraríem, que no és fàcil. Sr. Rotllant: En Carles em va passar l’informe de la depuradora, el del setembre, el de l’octubre no l’he rebut. He vist que parla de dues incidències molt clares: una és

70

la que ja vam parlar en l’altre Ple, del cable i de l’aigua que s’abasteix des del pavelló a la depuradora, en l’informe parla clarament que s’hauria de solventar perquè pot arribar a deixar la depuradora sense llum o aigua i llavors incidir directament en els resultats biològics, per tant és un tema que recomanen posar-hi marxa, i l’altre és la gran entrada de sorres que hi ha en la depuradora, que diu literalment: “que provoca un col·lapse total dels tres pous d’entrada embús de les canonades de les bombes d’impulsió i tot el pretractament de l’EDAR, afectant directament al correcte funcionament”. Aquí jo entenc que van tenir una reunió amb vosaltres us van demanar tant sols que agilitzéssiu un permís per poder entrar càmeres i identificar on hi ha aquestes entrades de sorra i solucionar-ho, suposo que pot portar greus problemes a posteriori si no s’hi posa mà quan abans millor. Sr. Testart: Ja hi estem treballant amb el tema, jo també et vull recordar que aquest tema ja ve des del març, a principis d’aquest any, és un tema que ja ve pendent de l’altra legislatura, que ja s’havien fet tot un seguit d’actuacions i de despeses que no van resoldre res, i ara la partida pressupostària havia acabat. S’està parlant amb l’ACA per veure si es pot ampliar, apart d’això ara sí que prioritzarem el tema dels col·lectors, no ja a nivell de la zona de Saleta, sinó tot el tema del que és el poble, Mas Garriga i altres llocs perquè l’entrada de sorres és important. Sr. Rotllant: El tema pressupostari, d’acord que segurament no són moments, però si es va fent una pilota llavors sí que no ho atraparem pressupostàriament, perquè entenc que el mateix informe ho diu que les conseqüències poden ser molt més greus que la deficiència que hi ha actualment. Sr. Testart: Et repeteixo, que al no haver-hi partida pressupostària que ja s’havia esgotat aquest any, el contracte amb el contractista es va fer ja fa cinc anys, ja estava pactat així, ara sí que farem un esforç de la partida de millores, una part anirà destinada a això. Sr. Rotllant: Robert, en els assumptes d’interès del Ple passat parlaves que el 19 de juliol vas tenir una reunió de l’ICO sobre el crèdit, era una mica saber de què havia anat. Sr. Fauria: Jo vaig dir que havia anat a parlar amb el responsable de l’ICO, perquè l’ICO treia noves línees de finançament pels Ajuntaments, que ja sabeu que hi havia aquella nova línea i parlar de com estava aquest tema i ens va expressar la voluntat de que hi havia des de l’ICO de treure noves línees de finançament. Les condicions del crèdit que teníem que es van fer fa “años a”·, amb la situació actual imagina’t tu el 0,5%, tant sols això, doncs, crec que està prou bé.

71

Sr. Rotllant: Moltes vegades, o sovint, passa que parts de la població queden amb problemes d’enllumenat, a Cal Sastre passa sovint. Crec que a l’aparcament del Serrat del Gall, dies enrere no hi havia llum, ara tant sols va una farola, ahir hi havia problemes a la Plaça Guilleries, també va estar un parell d’hores sense llum, no sé si tot és el mateix problema, si són problemes de companyia, locals, de manteniment... Sr. Xandri: Tot el mateix problema no, aquelles faroles que hi ha al Serrat del Gall són de placa solar, no sé si està massa perfeccionat com perquè els dies que no hi ha massa sol allò carregui perquè faci llum tota la nit. Els altres aquests dies ens ha plogut, hem tingut molta humitat i com que hi ha línees que ja són una mica obsoletes, en Vinyes, el lampista de l’Ajuntament, està fent un repàs de tot i agraïm la col·laboració de la gent que ens ho diu. L’altre dia hi va haver un problema al C/Dr. Soucheiron, aquesta setmana passada, sembla ser que va ser degut a les rates en aquest cas, però no d’ara, sinó que ja estava rossegat i amb la humitat ha saltat també una fase d’aquell carrer. En fi, Hi estem a sobre i agraïm molt que la gent dels barris ens diguin: - Això passa cada dos dies, o passa cada dia- De moment no veiem que hi hagin problemes molt repetitius, un dia passarà en un costat i un altre dia passarà en un altre, però en principi no té cap valoració com per dir que és un problema que se’ns repeteixi molt. Potser ara ha estat conseqüència de tots aquests dies de pluja, però de moment hi estem a sobre, ho estem vetllant. Sr. Rotllant: Bé aquests eren problemes puntuals, però el que sí m’ha arribat és que sovint passa a Cal Sastre, us demanaria podeu esbrinar perquè està passant i posar-hi mà. Sr. Xandri: Bé ja m’ho apuntaré i mirarem de fer-hi un seguiment. Sr. Veciana: perdó, és que jo m’havia deixat les de la regidora de participació. L’enquesta del butlletí que es va fer sobre Festa Major a veure que se’n farà dels resultats, si em pogués dir: Quanta gent va respondre; si es redactarà un document amb les conclusions que se n’han tret i les accions que es duran a terme a partir de la mateixa; què es farà amb aquesta enquesta i si podria tenir accés a les dades de quanta gent ha respost i de les respostes que hi han hagut. Sra. Pagespetit: De moment, com que hi ha temps per contestar l’enquesta fins a finals de desembre, esperarem, ja et diré quanta gent ha respost. De tota manera durant el desembre farem una mica de promoció perquè la gent s’animi a fer-la. Sobre les dades que obtindrem, ho tractarem a diferents àmbits, perquè hi ha separat la zona infantil, la zona jove, i els resultats de la zona jove, per exemple, els

72

debatrem amb la comissió de barraques, cada àrea la treballarem amb la gent corresponent . Sr. Veciana: Entenc així que s’agafaran els resultats de l’enquesta, es reunirà cadascú amb el seu àmbit, i hi haurà un document de conclusions i accions que es derivin d’aquesta enquesta. Sra. Pagespetit: Farem un anàlisi de les enquestes i farem un document amb els resultats, ho penjarem a la web també, cap problema. Sr. Veciana: Doncs demanaria que quan s’acabi el desembre se’ns permeti tenir accés a la informació de les respostes, el número i després els documents que se’ns derivin per actuacions futures. Sra. Pagespetit: Aquesta informació la penjarem a la web i també us la passarem. Sr. Veciana: Igual que li deia a en Xandri pels números de la Festa Major, si em poguessis fer arribar els números de l’Embruix, que te’ls vaig demanar en l’altre Ple. No em corre ni menys ni més pressa, és per no deixar-ho així sinó que quan puguis me les passis. Sra. Pagespetit: Em sap greu perquè justament el divendres després del Ple vaig dir que te’ls passessin, no sé que ha pogut passar, jo pensava que els tenies, perquè justament l‘endemà, al matí, ja vaig donar odres de que te’ls enviessin, és estrany que no t’hagin arribat. De tota manera demà també miraré de que els tinguis. Sr. Veciana: Perfecte, gràcies. I per últim, em sembla, i no sé si és ben bé veritat, o no, que hi ha hagut una reorganització de l’Escola d’Adults, en qualsevol cas, si és cert, si me l’he pots explicar, i si em poguessis passar els cursos que hi ha actius i el nombre d’alumnes que hi ha a cada curs. Sra. Pagespetit: Sí, l’única reorganització que hi ha hagut és que hem prescindit de la figura del coordinador, ara la coordinació de la gestió va des de la casa de Cultura, des del personal tècnic de cultura i la coordinació dels cursos la porto jo mateixa, des de la regidoria, i ens reunirem un cop cada trimestre amb els professors per coordinar els cursos, però la gestió ja es porta dia a dia des de la Casa de Cultura, és l’única diferència que hi ha. I pel tema dels números de cursos i dels assistents, això cap problema, també ho tenim, ja t’ho passaré. Sr. Moragas: Laura, ara que hi ets, et vaig preguntar en l’altre Ple el tema del Casal per a Joves que ara es treballa des de la Casa de Cultura. A veure si està funcionant

73

bé, si voleu continuar així, si tornareu a la ubicació anterior i si és que no hi torneu, si amb l’edifici hi ha pensat fer-hi alguna nova actuació. Sra. Pagespetit: De moment, a hores d’ara, l’edifici no tenim pensat si hi tornarà el Casal per a Joves o si s’hi farà alguna altra cosa, de moment encara no ho sabem. Sí, que totes els accions que es feien des del Casal per Joves, es fan perfectament des de la Casa de Cultura. A més, a més, amb l’avantatge que com que a la Casa de Cultura hi ha més tècnics i el tècnic de joventut no fa jornada complerta, tots els buits d’horaris els poden abastir també els altres tècnics. És una millora i de moment està funcionant perfectament allà, no hi ha cap problema. El tema del Casal per Joves si fem un bon projecte de joventut, que necessitem una àrea expressament, potser sí que el tornarem a obrir. Sr. Garriga: Arrel del decret d’alcaldia en el que es contracta el vigilant de la zona esportiva fins el conveni amb l‘UFEC, ens hauríeu de fer cinc cèntims, no sí si el regidor d’esports sobre aquest conveni. Sr. Santaugini: Bé, el conveni amb l’UFEC encara no el podem publicar perquè s’està negociant, la conseqüència d’aquest decret d’alcaldia és degut a les negociacions que s’estant portant a terme amb l’UFEC, que bàsicament a trets generals, és que estem intentant que ens gestionin tot el que és l’àrea esportiva de baix el poliesportiu, però rebaixem els costos, i és una negociació que és difícil, perquè gestionaran molt més, amb menys, i la negociació està oberta i ara estem tancant els últims detalls, quan la tinguem tancada ja se us facilitarà la informació. Sr. Garriga: Estaria bé que informéssiu, sempre se us podria donar un cop de mà en aquesta sèrie d’històries, hi ha moltes altres empreses que també podrien arribar a treballar. A vegades s’ha de mirar tot, s’ha de mirar, sobretot el diners i es podria arribar a treballar amb altres propostes. Quan vam aprovar les ordenances fiscals, això va per tu, Carles, no és costum publicar els preus públics de l’Escola Bressol i alguns altres. Al respecte. -Ja teniu preus nous o com ho teniu?. Sr. Testart: De moment encara no hem valorat el tema dels preus nous. De cara a l’any vinent el que sí que es farà, aviat, a no molt tardar, per poder-ho entrar als pressupostos de l‘any que ve, però de moment està igual. Sr. Garriga: Una altra pregunta per ensenyament. Nosaltres en la legislatura passada vam estar treballant molt de temps amb el Departament d’Ensenyament o d’Educació pel tema de l’Escola Guilleries que s’havien de fer reformes, una escola de setanta no sé quants anys i es va dir que s’hi estava treballant, era una mica a

74

veure com està el procés de la remodelació o de l’adequació de l’escola Guilleries que estava ja previst des de fa dos anys. Sr. Testart: Joan, aquest tema no l’hem tocat més, l’hem deixat aparcat, perquè teníem altres prioritats, el tema de tot el que s’hi ha fet a principis d’any, això sí que s’ha anat conservant tots els edifici, però del tema de l’ampliació no s’ha tocat res, ja es va donar també informació a Consell Escolar Municipal que l‘Anna també ens va fer un comentari al respecte. Sr. Garriga: Llavors, hi anirem insistint. Des del públic l’Anna Vernedas va fer la pregunta de com estaven les obres de la Residència, és una pregunta que la farem Ple sí, Ple també, per veure com ho teniu. Sr. Fauria: Les obres de la Residència estant gairebé acabades, l’única cosa que falta és acabar d’equipar el mobiliari i estem mirant la manera de finançar-ho tot, anem justos de diners. Esperem treure ajuts per acabar d’equipar el mobiliari, la inversió és important, és tota una planta i s’ha d’equipar el menjador..., però bé, ho estem treballant. Hem anat a la Diputació, el dia que va venir el Conseller també li vam dir, hi ha una ajuda que arriba des de la Generalitat, però no acaba de cobrir tot, ho estem treballant. Sr. Garriga: Som conscients de l’esforç que significa això, però una mica a veure si teniu un “tempus”. Sr. Fauria: Voluntat i també parlant-ne amb SUMAR, que ja saps que ho estem treballant, SUMAR és qui gestiona la Residència, la voluntat és d’obrir-ho, el que passa, és que també hem de mirar de quina manera es pot fer per aconseguir la possibilitat de tenir més places concertades, que això també és difícil, perquè els recursos públics en aquest aspecte també estant una mica retallats, i obrir-ho per places no concertades l’ocupació també és difícil. Però el primer que hem de fer és acabar-la, falta poc, però falta acabar d’aconseguir aquests recursos i que en aquests moments és complicat trobar subvencions grans per equipar-ho, esperem, ho farem quan més aviat millor, aquesta és la voluntat, no puc donar una bona notícia de dir: -Hem aconseguit finançament-. Aquests moments acabar-ho d’equipar representa un esforç important. Hem de veure també el tancament de l’any a la Residència com ha anat, que la setmana que ve o l’altra ens han de passar els números i que també us els passarem, i si cal farem una reunió de tots per parlar-ne, no hi ha cap problema.

75

Sr. Garriga: Una altra cosa, no sé si és per tu Núria, o per tu Robert, que ha quedat així una mica que no se sap que passa són els pisos de Can Culí . S’havia de fer una convocatòria nova, al final no es va fer. – Com està això?- Sr. Fauria: Sí, també ho estem treballant. La Generalitat ha desencallat ja molts pisos, han fet un treball d’un any per desencallar tost els pisos que tenien adjudicats o que tenien per adjudicar arreu de Catalunya, Sant Hilari som un d’ells, i ara, properament, ja farem una explicació a nivell de tot el poble per veure la manera de tirar endavant aquests pisos de Can Culí i la proposta que farem. Ho mirarem d’agafar des de l’Ajuntament. Sr. Garriga: Canvieu les propostes que hi havia: el tema de lloguer a 10 anys, amb dret de compra, amb 10% d’ingrés del propi arrendament, perquè cada vegada que canviem, això es va allargant, i és una llàstima perquè –Hi han tres usuaris ara?-. Sr. Fauria: Sí, tres. Sr. Garriga: S’hi podria fer un bon veïnatge, perquè ara el carrer està bé, per dir-ho d’alguna manera, l’exregidor d’obres s’hi va fer molt i ha quedat bé, doncs acabar d’omplir aquells pisos, és que sinó no té sentit gastar-se tants diners per tenir-los buits. Jo crec que és una cosa que hi heu de treballar amb una mica de cura. Sr. Fauria: Jo crec que abans d’acabar l’any ja podrem fer una proposta, els preus baixaran molt, ara no vull exagerar, però seran uns preus molt assequibles, i hem de valorar qui ha de tenir prioritat, evidentment, agafarem la línea que ja hi havia fins ara i es donarà prioritat a les persones del poble, que faci temps que resideixen a Sant Hilari i que tinguin necessitats, i desencallar, perquè no té cap sentit haver fer tants pisos i no omplir-los. Sr. Garriga: Tot i que ara ja hi tenim poc, o gens a veure, a tall d’informació si vosaltres la sabeu, els altres pisos, els de Can Fontané. – Se sap alguna moguda?. Sr. Fauria: Sí, també ho hem estat mirant , allà hi ha un problema que per llogar, els costos que van tenir és complicat, estant intentant de vendre-ho, és el que ens ha arribat, però la venda, avui en dia, hi ha tant d’estoc que és molt difícil i nosaltres potser també els hi farem una proposta, però primer hem de començar per aquests, a veure com va, i si anés bé, els hi faríem la mateixa proposta, però encara no ho podem avançar perquè estem esperant que la Generalitat, la mateixa Generalitat va als diferents municipis que tenen pisos, ja en han avançat una idea de preus, són molt baixos, però ens han dit que ho tenien d’acabar d’estudiar i abans d’acabar l‘any sí que s’han compromès a passar-nos-ho.

76

Sr. Garriga: Més que res això ho dèiem per intentar lligar-ho una mica amb la moció que nosaltres hem entrat de tenir pisos, de fer una petita borsa de pisos, per urgències, que tingueu en compte tota aquesta sèrie de punts que nosaltres hem entrat en la moció. Sr. Fauria: Bé, ho tindrem en compte, això sí, donat que la moció l’hem aprovada tots per unanimitat. Sr. Garriga: Ja que tenim l’immoble doncs aprofitar-ho. Sr. Moragas: Robert, el tema que vas comentar en el passat Ple, del metge, en cas de nevades que tenies un cert compromís. - Com està?-. Si aquest compromís s’ha fet més oficial, etc. Sr. Fauria: Jo tinc el compromís i us ho vaig dir en l’últim Ple de que en cas de necessitats, en cas d’emergències, aquí, a Sant Hilari, hi hauria el mateix que us vaig dir a la comissió del CAP, no tinc res més a dir, el mateix que vaig dir en l’últim Ple. Sra. Gallardo: Aprofitant que el comentari l’ha fet en Toni, intentaré fer la pregunta curta i espero que la resposta sigui el més acurada possible: -Per què aquest Ple constituït amb data 11 de juny del 2011, no ha aprovat les dedicacions de l’alcalde i els altres regidors, si és que hi ha alguna dedicació, si no hi ha dedicació, si n’hi ha de parcial, si n’hi ha d’exclusiva, etc., etc?. Sr. Fauria: Això ho vam contestar a l’últim Ple. Sra. Gallardo: Article 50 - Reial Decret 2568/1986, etc.,etc. correspon al Ple, una vegada constituït, conforme el disposat a la Llei Electoral etc., etc. aprovar la plantilla de personal i la relació de llocs de treball, etc., etc., determinar el numero i característiques de personal, etc., etc., Aprovar l’oferta anual de treball públic, etc., etc. – No creu que tingui cap relació?- pregunto. Sr. Fauria: Ja ho vam contestar en l’últim Ple el que pensàvem sobre això. Sra. Gallardo: Correcte. Per què no ha aprovat el Ple de l’Ajuntament, repeteixo, constituït l’11 de juny del 2011 les indemnitzacions, si és que són indemnitzacions, les retribucions, si és que són retribucions, fixes i extraordinàries que cobren els que he esmentat?

77

Sr. Fauria: Ja ho vam explicar en l’últim Ple. Sra. Gallardo: Article 75.4, en aquest cas de la Llei Reguladora de Bases de Règim Local de l’any 1985, els membres de la Corporació Local poden percebre indemnitzacions per les despeses ocasionades, etc. , etc. per a l’exercici del seu càrrec segons les normes d’aplicació de les Administracions Públiques i les que desenvolupin segons aprovi el Ple de la Corporació. Bé, és que em sembla bastant evident que el Ple de la Corporació surt a tot arreu i l’inici del mandat també, no sé si es pot interpretar d’una altra manera o ho seguiu interpretant igual. Sr. Fauria: És que ja ho va aprovar el Ple de la Corporació. Sra. Gallardo: Constituït amb data 11 de juny del 2011, aquest Ple no ha aprovat res. Sr. Fauria: El Ple de la Corporació ja ho va aprovar i a més a més ja ho vam explicar en l’últim Ple. Sra. Gallardo: Bé, ho torno a dir per última vegada, aquest Ple no ho ha aprovat. Faig una altra pregunta. La contractació del coordinador d’àrees de l’Ajuntament és una...., bé, depenent del decret d’alcaldia que es va signar a la contractació d’aquest càrrec es fa referència a uns articles jurídics pels quals interpretem que es tracta de personal laboral interí no permanent. Voldria confirmar si es tracta d’aquest tipus de personal. Sr. Fauria: De la mateixa manera que vam explicar en l’últim Ple, hi havia una vacant a l’Ajuntament, una persona que va plegar, aquesta persona va entrar cobrant el mateix sou que cobrava aquella vacant i jo també dic que la voluntat d’aquest Ajuntament no és agafar una persona i mirar de col·locar-la dins l’Ajuntament com a personal laboral, i també ja hi vaig explicar en aquest Ple. El que sí que s’ha fet és aprofitar aquesta vacant per contractar una persona que pugui fer la mateixa funció, i sí que et dic, i t’ho reafirmo, que aquesta persona, si aquest equip de govern més endavant no hi és, d’aquí a uns anys, evidentment marxarà, no tenim la voluntat de crear aquesta plaça per ell, això està clar, però sí que hem aprofitat una vacant laboral per poder fer la contractació, i això em sembla que ja ho vaig explicar en l’últim Ple, no cal d’insistir-hi. Sra. Gallardo: El decret de l’alcaldia que acabo d’esmentar firmat per l’alcalde el dia 29 de juliol del 2011, indica que la contractació d’aquest càrrec és donant-se raons de màxima urgència i de necessitats del servei. Aquestes raons s’han de

78

justificar demano si ho pot justificar, donat als adjectius en concret: urgència i necessitat. Sr. Fauria: Nosaltres considerem que era urgent i necessari. Sra. Gallardo: Correcte. Article 214/1990, bé, és que vaig fent servir la Legislació perquè vegin que no m’ho invento, article 98.1 del decret 214/1990 del Reglament del Personal al Servei de les Entitats Locals. Es pot nomenar personal sense observar el tràmit de convocatòria pública quan es tracti de provisió de llocs de treball pels quals existeix una màxima urgència la qual s’ha de fonamentar, cosa que no han fet, en aquests casos se n’ha de donar compte al Ple en la primera sessió que es tingui, cosa que sí que es va fer, 98.2 el temps màxim de serveis a prestar en virtut de nomenaments produïts de conformitat amb aquesta urgència no pot accedir als tres mesos. Sr. Fauria: Agrairia que fessis les preguntes seguides perquè les contestaríem seguidament, perquè sinó aquella brevetat que demanaves al principi no la tindrem. Jo ja t’he contestat de la mateixa manera que el l’últim Ple. -Hi ha alguna altra intervenció sobre aquest punt? Sra. Gallardo: Sí, sí n’hi ha varies. Sr. Fauria: Però és el mateix? . Sra. Gallardo: Bé, és que no m’estàs contestant res del que t’estic demanant. Sr. Fauria: A mi m’agradaria que em preguntessis una sola cosa i et contestaria. – És quelcom més sobre això?- perquè no penso contestar res més si és sobre això, anar repetint el mateix. Hi ha alguna altra intervenció?. Sr. Veciana: Cada pregunta és diferent, cada pregunta demana coses diferents. Sr. Fauria: Hi ha alguna altra pregunta?. Sra. Gallardo: Sí, sí. Sra. Gallardo: D’aquest tema ja no en puc fer-ne més? Tinc altres temes també. Sr. Fauria: Doncs, intervenció del públic? Sr. Veciana: No, no, jo tinc.

79

Sr. Fauria: Les intervencions teves ja les has fet. Sr. Veciana: Jo tinc una altra intervenció partint del que s’ha parlat. Sr. Fauria: En tot cas no en dono la paraula i em sap greu haver-ho de fer. Sr. Veciana: Tal com et vas posar tu en l’última legislatura noi! i ara treus la paraula. Sr. Fauria: Sí, sí aquí jo crec que s’ha de ser ben educat i no voler... Sr. Veciana: Si jo ho sóc de ben educat, demano si us plau l Sr. Alcalde si em deixa fer una intervenció. Sr. Fauria: En aquest cas no. Sr. Veciana: Si us plau - Ni essent educat? Sr. Fauria: Passaríem a intervenció al públic I no havent més assumptes a tractar en la sessió del Ple, l‘Alcalde aixeca la sessió essent les 23:30 hores, de la qual, com a Secretari, estenc aquesta acta. Sóc Sandra Torras, i primer, al regidor de comerç, el tècnic que s’ha posat a l’oficina de turisme per dirigir-se al comerç. -És només per l’Associació de Comerç o és per a tots els comerços? I com informaran els comerços que no estan a dins l’Associació. Sr. Santaugini: En els pactes del conveni que es va signar, que era el que es va plasmar en un paper, la col·laboració que s’estava portant, en el punt tercer del pacte diu: per presentar aquest servei promocionar i recolzar l’Associació de Comerç de Sant Hilari l’Ajuntament cedirà un espai a l’oficina de comerç i turisme per les seves reunions del domicili social de l’Associació de Comerç, en aquestes dependències es facilitarà el suport de mitjans humans i materials que sigui possible segons els recursos de l’Ajuntament per poder desenvolupar les accions del Pla de Dinamització, és a dir, és una entitat que tenen uns associats, venen, i ens demanen si els hi podem oferir mitjans per assessorar a la Comissió de Comerç, i nosaltres per la nostra part els hi diem que sí, que els hi facilitarem els suport de mitjans humans que sigui possible, segons els recursos de l’Ajuntament.

80

La gent que no està associada que vingui a l’Ajuntament, que em demani hora i que em demani si li podrem facilitar mitjans humans necessaris i et respondré també amb el mateix, i et faré anar on cregui que has d’anar. Sra. Torras: Però el tècnic el paga l’Associació o el paga l’Ajuntament?. Sr. Santaugini: Repeteixo, la col·laboració de l’Ajuntament amb l’Associació no és econòmica és una col·laboració, que encara que sigui econòmica perquè aquesta persona cobra, és facilitar els mitjans humans i un espai. Si ara em dius que l’oficina de turisme té unes despeses i aquestes despeses han de repercutir a l’Ajuntament, perquè és qui els paga, però és que el pavelló poliesportiu també té unes depeses i ara que m’estàs dient que l’equip de futbol - sala o una persona que vol utilitzar el camp de futbol.... Sra. Torras: No, no vull pas entrar en la discussió, només era simplement per informar-me de com ho han de fer els comerços que no estan associats per informar-se de les accions que fa l’Ajuntament cap al turisme del poble, simplement, ja està O sigui, ens hem de dirigir a l’Ajuntament i poder-nos inscriure en algun lloc, suposo, perquè ens arribi la informació. Sr. Santaugini: És que bàsicament tot el que és la difusió cap als comerços se’n cuida l’Associació de Comerç. La tècnica que hi ha a l’oficina de turisme el que fa és que si ve una persona atén a la persona que va a Can Rovira, en cap cas la tècnica de l‘Oficina de Turisme fa difusió només als comerços de l’Associació sinó que fa difusió a tots els comerços. Sra. Torras: Em sembla que a través de mails sí que se’n fa difusió als comerços de l’Associació, però bé. Llavors una altra pregunta, tornaré a reiterar la de l’última vegada, que si pots ser, se’ns expliqui,una mica, com l’Ajuntament està tornant el crèdit de 6 milions d’euros que ens van donar fa 4 anys enrere, sinó m’equivoco, 4 ó 6 anys, no recordo exactament, i de quina manera s’estan tornant, i què en queda d’aquell crèdit , perquè si no recordo malament el Sr. Joan Garriga ho havia explicat en algun moment, quedaven uns diners en el banc per poder tornar el crèdit. A veure com està aquesta situació, que crec que és una cosa que tot el poble ha d’estar interessat en saber-la. Sr. Fauria: El que no pot ser és que cada vegada fem la mateixa pregunta i cada vegada tenir de donar l’explicació.

81

Sra. Torras: És l’import que tornem cada mes, perdó que l’hagi tallat Sr. Alcalde. Sr. Fauria: Sí, l’import de cada mes, ho dic de memòria, és que ara tampoc ho tinc al cap. Pot ser 30.000 €?, bé, Secretari. No ho sabem. En tot cas s’ha anat pagant, hi ha un saldo al banc important que permet tenir un coixí, de moment no s’ha hagut de tocar, i de moment des del mes de juny que s’ha començat, juny, ho dic bé, sí, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre, a final d’any ja hi haurà un percentatge d’endeutament molt reduït, perquè s’han començat a tornar aquests diners amb un interès del 0,5 %, en tot cas és el que hi ha. Sra. Torras: Molt bé doncs com a prec de públic pel proper Ple, si pogués ser, una miqueta explicar al poble com estem pagant tot el poble aquest crèdit, perquè crec que tots tenim dret a saber com estem tornant aquest crèdit, simplement és un prec que demano. Sr.. Fauria:Pagant-lo.- Sra. Torras: Correcte, ja veig que dues preguntes que faig... Sr. Fauria: Ha servit per finançar diferents actuacions municipals durant molts anys i ara s’està tornant i tenim un saldo important al banc que permet anar-ho tornant i tenir un coixí d’anys per anar-ho fent. A partir d’aquí més informació que aquesta que et dono no sé que més et puc explicar. Sra. Torras: Saber l’import exacta que es torna cada mes perquè sinó, has parlat de 30 i pico i si no recordo malament s’havia parlat de 50.000 €. Sr. Fauria: Ja t’he dit que no ho sabia, és que apart hi ha altres coses que s’estan pagant. Sra. Torras: Jo m’havia informat i segons la meva informació era aquesta, per això com que ara veig que hi ha 20.000 € menys de tornar. Si és que s’ha parlat amb algú per poder-ne tornar menys Sr. Fauria: No només hi ha aquest crèdit n’hi ha d’altres, és que un Ajuntament no només té un crèdit. Sra. Torras: Però dels 6 milions d’euros que es van demanar... Sr. Fauria: De moment jo només et dic que totes les quotes s’estan pagant regularment i al dia.

82

Sra. Torras: I llavors, com a últim, voldria saber si el Sr. Pastor ens ve com a representant com a poble, de regidor, o com a Casal del Avis, ho dic simplement perquè m’ha semblat que era més com a Casal dels Avis que com a regidor. Sr. Pastor: No com que has arribat tard potser no te n’has assabentat, de les dues coses. Sóc la Sandra Moragas i com que heu dit que als veïns de Can Culí ho faríeu més barat, als que hi vivim -ens ho fareu més barat?. Sr. Fauria: Què hi vius tu Sandra?. Sra Moragas: Sí Sr. Fauria: En tot cas esperem que sí, que en puguis sortir beneficiada, esperem, jo crec que sí, no tenim la proposta encara de la Generalitat, però jo espero que sí, esperem-ho. Hola, sóc la Marta Ferrés, primerament informar a tots els membres del Ple, al públic i als oients, que com ja sabeu diumenge passat des de la Plataforma Sant Hilari Sempre Obert, juntament amb Units pel Cap, que són plataformes iguals a la nostra, dels pobles veïns de La Selva, van portar a terme una consulta popular per tal que la ciutadania es pronunciés a favor o en contra de les retallades: sanitàries, d’ensenyament, socials i polítiques, que en aquest sentit, estan portant a terme des del govern de la Generalitat. En la consulta i van participar a Sant Hilari 515 persones, de les quals 514 estaven en contra i 1 a favor. Les signatures de la gent que hi van participar us les farem arribar via registre per tal de que les tingueu i en feu l’ús que cregueu oportú, la suma total de participació de totes les poblacions que ho van fer va ser de 2004 persones, en que 1977 estaven en contra, 18 a favor, 3 en blanc i 5 nuls. I ara un parell de preguntes. En el tercer punt dels acords de la moció de la Plataforma, aprovada per unanimitat en el Ple, contra el tancament del CAP deia: Rebutjar la política de retallades que des del Departament de Salut s’està duent a terme a tot el territori exigint-li es faci i enrere en aquest procés, buscant altres mesures d’estalvi més adequades a la situació actual. –S’ha dirigit al Departament perquè es faci enrere?- i si és que sí .-Com?- En el 6è punt de la mateixa moció de la Plataforma diu: notificar l’acord d’aquest Ple al Govern de la Generalitat, al Servei Català de la Salut (CAT Salut), a l’Institut Català de La Salut, a la Direcció del Centre d’Atenció Primària, a la ciutadania i als mitjans de comunicació. –S’ha fet?- Nosaltres sabem que no. A la premsa no ha sortit, a la direcció del CAP no se li ha dit, a la ciutadania se’ls ha enganyat amb un

83

escrit al butlletí municipal, on apart de no dir res dels acords aprovats en el Ple, s’informa malament, erròniament i amb tota la bona voluntat demagògica i partidista. Quan aquesta publicació, que la paguem tots, hauria de ser un simple i transparent reflex del que l’Ajuntament està fent. – Per què?. Sr. Fauria: En tot cas, apart de preguntes has fet reflexions. Partidista, evidentment, la teva participació també ha estat molt partidista. L’altre dia que vam tenir reunió pel tema del CAP vam explicar el que calia i les accions que hem fet. El que es va aprovar aquí en el Ple de l’Ajuntament s’ha enviat allà on es va quedar que s’enviés. Nosaltres estem en contra de que el CAP es tanqués i això ja sabeu que ho vam dir, però no estem a favor tampoc de la manera que es va aprofitar diumenge, i ja us ho vaig expressar en aquell moment, que no creia que fos oportú ni el dia ni la manera que es feia la pregunta. Sra. Ferrés: Pregunta popular i no només era aquí. Sr. Fauria: Perdona, no sé si només era aquí, és igual, jo dic el que hi ha aquí, podeu fer el que vulgueu, jo opino el que penso, no dic pas que no ho feu, perquè encara que ho digui ho fareu igual, i ho trobo molt bé, us ho vaig expressar amb educació i el que pensava tampoc me’n vaig amagar. De la mateixa manera que us dic que el tema del CAP no ho trobo bé, altres coses que barrejàveu amb la consulta sí que ho trobava molt malament, a més per oportunitat del dia, de totes maneres diumenge passat aquí també hi va haver una participació electoral important al poble. Va dir el que va dir, i aprofitar un dia de participació electoral per barrejar coses, jo no ho veia bé, és la meva reflexió, pel demés suposo que ja t’he contestat. Alguna altra intervenció? Sra. Ferrés: No m’has contestat, jo no em sento contestada. Sra. Navarro: Marta, jo personalment li vaig deixar la carta a la doctora Fages, que és la coordinadora del CAP, amb la moció que es va aprovar aquí a l’Ajuntament, o sigui, a la coordinadora del CAP se li ha notificat. Sr. Fauria: Alguna altra pregunta?. Sra. Pagespetit: D’altra banda, jo com a responsable de l’àrea de comunicació, com a responsable del butlletí municipal, em sento ofesa quan dius que no diem veritats a les notícies del butlletí, per tant tothom és innocent fins que es demostri el

84

contrari. Si tens proves d’aquestes falsedats a les notícies, porta-les, perquè aquestes acusacions són una mica fortes. Sra. Ferrés: Primera, la moció que es va aprovar no era d’Esquerre era de la Plataforma, en el butlletí no surt, a part de que hi ha molta gent que es pensa que ha d’anar a Arbúcies a buscar el metge o -està aquí el metge?, encara hi ha gent així, o sigui que perdona, esteu donant informació falsa. No hi ha un metge a Arbúcies i Sant Hilari. Sr. Fauria: Alguna altra pregunta del públic?. Sr. del públic: parlaré en nom d’Units pel CAP que m’han fet arribar, perquè us ho faci arribar, perquè aquest matí també s’ha fet arribar al Ple de Sils i es farà arribar a tots els Plens, una petita carta que hem redactat, molt breu, per un petit problema que hi va haver. Us la llegeixo ràpidament i després passem. Sr. Fauria: El problema on va ser?. Sr. del públic: A Sils i diu: “La Selva units pel CAP som gent de diversos pobles de La Selva que ens vam unir l’agost passat en defensa de les urgències de nits als CAPs de La Selva Interior, vam tenir la notícia el divendres passat d’una mort per un infart d’un veí a Sils que té relació directa amb el CAP tancat durant la nit i voldríem fer públic un missatge a la família i estimats, al poble i representants, al govern i a altres responsables de les retallades sanitàries i socials i a tot ciutadà conscient. Primerament volem expressar el nostre condol a la família i estimats i fer-los arribar una abraçada. També en volem fer públic un condol col·lectiu per aquesta mort i pel que aquest fet implica, i especialment volem oferir recolzament a la família en qualsevol cosa que sembli que els puguem ajudar, aquí estem pel que puguem fer. És lamentable que una cosa tant previsible hagi passat. Ens sentim implicats per consciència i també perquè portem mesos assenyalant el risc, i el dol de no haver pogut aturar el tancament de les urgències a les nits a la nostra zona i és una vergonya perquè hi ha unes quantes coses en aquests mesos de defensa que s’han vist ben clares: les retallades sanitàries no eren ni són necessàries, tampoc són justificables per cap altra de les excuses donades. Estem tristos perquè aquesta mort, però també, per no haver aconseguit que les urgències de nit tornin a funcionar als CAPs, de manera que s’evitessin riscos com aquests. Ho lamentem, de tristor, però per la part que ens toca volem assenyalar que és lamentable també en un altre sentit, el de la vergonya, lamentable perquè la part

85

que els toca als responsables del govern de la Generalitat i qualsevol ciutadà conscient i ben informat. Precisament per això és més clar que no pararem en la defensa de la sanitat i els drets que en aquestes retallades ataquen, ni afluixarem en l’exigència de que les coses es duguin i es facin clarament. Volem insistir i demanem si l’Ajuntament pot fer d’altaveu en que es facin públiques les dades de les atencions d’urgència vitals dels CAPs de La Selva Interior en aquests darrers anys. Ho hem intentat per moltes vies i Salut no ens ha respòs, i també per aquestes raons demanarem a l’Ajuntament de Sant Hilari i a qualsevol Ajuntament afectat, i aquí ho fem extensiu també a la Presidència del Consell Comarcal de La Selva que pressioni al govern de la Generalitat i parts implicades en aquestes retallades i que els hi exigeixin responsabilitats i investigació de si hi ha hagut possible desatenció, al mateix sentit fem una crida a la població que recolzi les accions de responsabilitat i la defensa del drets i que s’impliquin, que s’afectin, que això ens afecta a tots”. Sr. Fauria: Alguna altra pregunta? (intervé una persona del públic però no se sent la gravació) Sr. Fauria: El motiu de la visita de l’Eix va ser precisament per això, perquè des del meu punt de vista de la manera que s’estaven fent les obres, tot i que són obres, hi havia molts llocs que eren perillosos. Els que hi passem tot sovint, bàsicament tot el poble hi va a Vic o a Girona, i les zones d’accés a l’Eix, sobretot, la part de Vic, ho veia molt perillós i que podia provocar accidents, fins i tot vam insistir de que es col·loquessin radars perquè hi veiem perillositat, i sí que vam expressar les situacions en que l’Eix queda molt estret i que dóna la sensació de que els camions se t’han de tirar a sobre, i vam tenir reunions amb els responsables de Cedinsa, que és qui fa l’obra, i responsables de GISA, i alguna de les coses que vam demanar sembla ser que ho van mirar de recollir i subsanar-ho. Ens van donar explicacions de que les obres anaven amb bon ritme i que la part més complicada sembla ser que aviat s’acabarà i ja s’hi podrà passar, sembla ser que no serà tant el juliol com marcaven, sinó que fins i tot es podrien avançar les obres i properament en algunes zones a prop de Vic ja començaran a canviar i podrem circular pel nou Eix, ja que en el tram d’Eix fins ara existent, s’ha de retirar l’asfalt que hi havia posar-ne de nou, i insistim amb aquests accessos i amb les situacions de risc mirar de fer-les una mica més amples i mirar de subsanar-ho. El ritme de les obres va bé, segons el que es van explicar i sembla ser que acabaran abans, fins i tot parlaven, encara que no ho poden assegurar del tot, que a finals de l’any vinent ja podrien tenir acabada una part important, si es continuava amb aquest ritme.

86

Hola em dic Robert Andreu. Avui he quedat gratament sorprès quan he arribat aquí i he vist el punt de que Sant Hilari és municipi per a la Independència, me n’alegro, però veient un dels punts, al final del primer punt en concret, que diu: “promoure l’exercici del dret de decidir”, insto a tot l’Ajuntament de Sant Hilari, no només al grup de govern, a fer una cosa que encara no s’ha fet en tot Catalunya, que és, que l’Ajuntament organitzi, no la població civil, sinó l’Ajuntament, un referèndum sobre la independència de Catalunya, que seria el primer Organisme oficial que faria aquest referèndum. Sr. Fauria: Bé, agafem el prec. S’ha d’estudiar molt bé això, de totes maneres tu saps que quan es va fer la participació aquí a Sant Hilari el dret de decidir a nivell local, hi va haver la implicació, i em sembla que no hi ha pas ningú, cap de nosaltres, que no tingui la voluntat d’aconseguir la independència. Hi ha coses que potser són més complicades i no són tant fàcils per temes legals, que a vegades poden complicar més les coses, però en tot cas, la voluntat, almenys la meva i la resta de companys és que espero veure Catalunya independent, tot i que, tots i hem de lluitar amb el que puguem. Sr. Robert Andreu: Si realment voleu la independència a Catalunya tingueu clar que us haureu de saltar la Llei perquè la Llei espanyola nega la independència, o sigui, que podem començar per saltar-nos la Llei i organitzant nosaltres un referèndum per a la independència des de l’Ajuntament de Sant Hilari. Sr. Fauria: Bé, si no hi ha cap més pregunta, bona nit a tothom donem per acabada la sessió d’avui essent les 23’50 h. i fins el proper Ple. L’Alcalde aixeca la sessió, de la qual com a Secretari, estenc aquesta acta. El Secretari Vist i Plau L’Alcalde