Encant flamenc al vespre

www.lactual.cat

252DEL 19 AL 25 DE JULIOL DE 2013

Setmanari d’informació local

de c

aste

llar

ACTUALITAT P5El ple dóna suport als clubs esportius, neguitosos per les inspeccions de treball

Actuació del grup Cargolé, dilluns passat. Tots els concerts estan omplint l’aforament, 100 persones. || j.g.

La gestió compartida de residus, més a prop

El Consorci per a la Gestió de Residusestudia mancomunar els serveisde recollida municipal deCastellar i de Sant Llorenç Savall

ACTUALITAT P3 CULTURA P18

La terrassa d’El Mirador es consolida com a escenari de les Nits d’Estiu

Segons l’alcalde, Ignasi Giménez,mancomunar aquest servei pot suposaruna “rebaixa important de l’importque actualment estem pagant”

Els germans Casas tanquen el Centre de Rehabilitació

ESPORTS P13

Larry Ewuly, darrer reforç de la plantilla del CB Castellar

L’ONCE deixa dos premis a Castellar en dues setmanesACTUALITAT P7ACTUALITAT P4

PUBLICITAT02 dEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013

ACTUALITATdEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013 03

El Consorci per a la Gestió de Resi-dus del Vallès Occidental està treba-llant per reduir el cost econòmic de la recollida i el tractament de residus municipals. En aquests moments està elaborant dos estudis per man-comunar diferents serveis de resi-dus a la comarca i aquesta setmana s’ha presentat al Consell d’Alcaldes i Alcaldesses la possibilitat de man-comunar els serveis de recollida mu-nicipal de deixalles així com la gestió integrada de les deixalleries.

Quant a la mancomunació dels serveis de recollida municipal, s’han dissenyat dues zones d’actu-ació. La primera afectaria la zona oest de la comarca amb els munici-pis de Viladecavalls, Ullastrell, Re-llinars, Vacarisses i Matadepera i la segona a la part est, que inclou-ria els municipis de Sant Llorenç Savall, Gallifa, Sentmenat i Poli-nyà a les quals s’hi podria afegir Castellar del Vallès. “De fet, amb l’Ajuntament de Sant Llorenç Sa-vall estem treballant moltíssim”, constata l’alcalde de Castellar, Ig-nasi Giménez, “perquè ben aviat haurem de presentar el nou con-curs de recollida i tractament de residus i de neteja viària i és ve-ritat que hem trobat alguna pos-sibilitat de mancomunar algun servei com la recollida selectiva de residus”.

El fet de compartir aquest servei es pot traduir en una “re-baixa molt important de l’import que actualment estem pagant”. Per això, Giménez no dubta que “hi haurà acord en aquest punt entre els dos municipis”. La reco-llida de fracció de vidre, paper i en-vasos es realitzaria conjuntament i mentre que Castellar aportaria volum de material, Sant Llorenç Savall hi aportaria un vehicle de recollida. Segons el Consorci per a

Jordi Rius

El Consell d’Alcaldes i Alcaldesses es va celebrar dilluns passat al Parc Audiovisual de Terrassa || ConsELL ComaRCaL

El Consorci per a la Gestió de Residus estudia mancomunar els serveis de recollida municipal de Castellar i de Sant Llorenç Savall

la Gestió de Residus del Vallès Oc-cidental, cada municipi ha de pren-dre la decisió de traslladar el seu servei al propi consorci i després es convocaria un concurs.

Pel que fa a les deixalleries, el Consorci està avaluant el funciona-ment i els costos de les 17 deixalleri-es que hi ha a 14 municipis. Aquest estudi servirà per valorar la possi-bilitat d’una gestió integrada que permerti la millora de la recollida, l’impuls de les accions de reutilit-zació i la millora dels serveis a més de la unificació dels ingressos per la venda de subproductes.

boscos del vallès || Un altre punt destacat del Consell d’Alcaldes i Al-caldesses va ser l’aprovació del pro-jecte Boscos del Vallès que preveu

Compartir servei de residus

actuacions de prevenció d’incendis als boscos, d’aprofitament sosteni-ble de recursos forestals i de pro-moció de la biomassa forestal com a combustible. “És un projecte en-capçalat pel Consell Comarcal, encara que té el suport de la Ge-neralitat i la Diputació i compta amb fons FEDER de la Unió Eu-ropea”, assegura l’alcalde de Cas-tellar del Vallès. Es preveu una in-versió de més de tres milions d’eu-ros, del 2013 al 2017.

El projecte faria possible “tenir molt més nets els boscos que com els tenim ara i alhora prevenir millor els incendis fo-restals”. Ja s’han mantingut con-verses amb propietaris forestals i ADF per què es puguin sumar al projecte. Giménez ha qualificat el

projecte de “molt interès per a la nostra vila donada la seva ma-teixa configuració” en la qual hi ha un 85% de sól rústic, la major part format per zona boscosa. “A nosaltres ens interessa molt que pugui tirar endavant i que Caste-llar pugui tenir un paper prota-gonista”, adverteix l’alcalde.

Al llarg d’aquest 2013 es pre-veu iniciar els treballs tècnics amb la gestió forestal bàsica de protecció d’urbanitzacions i altres àrees sensi-bles. En el camp de la biomassa, es realitzaran estudis com l’inventari d’instal·lacions consumidores a la comarca que estiguin en funciona-ment o planejades i la relació de po-tencials de noves instal·lacions per aportar xifres sobre consum i estal-vi energètic i econòmic.

El Consell d’Alcaldes i Alcaldesses, que es va celebrar al Parc Audiovisual de Terrassa, es va voler revestir d’autoritat i va aprovar una declaració sobre l’avantprojecte de llei de governs locals de Catalunya i la unitat de la comarca del Vallès Occidental. “La nova llei de governs locals de Catalunya que està en tràmit parlamentari preveu que tots aquells municipis que formen part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona deixarien de formar part del Consell Comarcal”, assegura l’alcalde de Castellar, Ignasi Giménez. Això suposaria que la comarca “pràcti-cament es partiria en dos” ja que municipis com Badia, Barberà del Vallès, Montcada i Reixac, Cerdanyola o Ripollet ja no formarien part de la comarca. La mesura no afectaria Castellar ja que està situat a la part nord de la comarca. Amb aquesta declaració, es vol reforçar un posicionament comú de tots els municipis de la comarca que se senten estrictament vinculats per lligams culturals, socials i econòmics. La declaració instar demanar a la Generalitat de Catalunya que ele-ments com la reforma dels governslocals de Catalunya i la proposta d’una nova divisió territorial de Catalunya es duguin aterme amb la participació i el consens del món local afectat, des dels municipis a lesadministracions supralocals, incloent també als agents econòmics i socials, les institucions ia la societat civil orga-nitzada del territori

Els alcaldes del Vallès defensen la unitat de la comarca

DECLARACIÓ

ACTUALITAT04 dEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013

La piscina de Puigverd ha col·laborat un any més amb la ini-ciativa ‘Mulla’t per l’esclerosi múltiple’ diumenge passat al matí. Els participants van nedar i van protagonitzar una cap-bussada solidària a la piscina exterior. També van col·laborar amb donacions per als malalts d’esclerosi múltiple. Perquè hi pogués participar tothom, Sige Sport Puigverd va permetre l’entrada gratuïta a les piscines. Per col·laborar-hi, alguns van nedar llargues distàncies a la piscina interior fins al punt que la suma de les distàncies de tots els nedadors va superar els 15 quilòmetres. A la piscina exterior, les famílies que hi havia es van unir a les 12 del migdia per protagonitzar una capbus-

Capbussada per l’esclerosi múltiple

Tanca el Centre de Rehabilitació de la vila

J.R.

El 31 de juliol tancarà les seves portes el Centre de Rehabilita-ció Anàlisi i Radiologia, ubicat al carrer Doctor Rovira, 27, després de 32 anys de servei. La raó per la qual l’empresa no continua pres-tant els seus serveis són les noves condicions del concert amb Cat-Salut al qual no es va presentar. “Fins ara donàvem servei a Cas-tellar, Sentmenat i Sant Llorenç Savall però l’any passat van fer una nova divisió de cobertura, segons la quals havíem de fer-nos càrrec de Sabadell”, expli-ca Llorenç Casas, un dels respon-sables del centre juntament amb el seu germà Miquel. “Això supo-sava una gran inversió a la qual no podíem fer front”, explica Mi-quel Casas. A més, el nou conveni amb CatSalut “té un pressupost reduït a la meitat i molta més po-blació per atendre”, constaten els dos germans.

El Centre de Rehabilitació compta amb una plantilla de 18 persones, entre metge rehabilita-dor, traumatòleg, fisioterapeutes,

Miquel i Llorenç Casas, davant de la porta del centre. || josEp gRaELLs

Després de més de 30 anys de servei, l’empresa, que no va optar al concurs amb CatSalut pel canvi de les condicions del concert, tanca portes el pròxim 31 de juliol

logopedes, auxiliars sanitàries i personal d’administració i secre-taria. El futur per aquests treballa-dors encara no està clar, però s’es-tan intentant recol·locar. El Centre de Rehabilitació Anàlisi i Radiolo-gia dóna atenció mèdica i d’infer-meria a pensionistes del ram tèxtil (Mutuam), tractaments de rehabi-litació ambulatòria, domiciliària i

sada solidària que es va dur a terme de forma paral·lela a unes 630 piscines i clubs de vela d’arreu de Catalunya.A més de les famílies habituals de cada diumenge, també n’hi va haver de noves que hi ha va assistir per solidaritzar-se amb la causa. A més, els participants en la iniciativa també han pogut fer donacions per ajudar els malalts d’esclerosi múltiple i s’ha establert un punt de venda de marxandatge de la cam-panya, que incloïa samarretes, tovalloles i joguines.L’esclerosi múltiple és una malaltia que afecta més de 7.000 persones a Catalunya i afecta el cervell i la medul·la espinal. “Es tracta d’una malaltia que afecta més a les dones i actua

sobre el sistema nerviós, deixant-te impossibilitat. Comen-ça sent poca cosa, però es va agreujant amb el temps. Ho sé pel cas d’una cosina que va estar 19 anys al llit”, explica Isabel Mach, voluntària de la iniciativa. Amb l’ajuda d’inicia-tives com aquesta, s’estan aconseguint avenços amb malalties com l’esclerosi múltiple. No obstant, Mach assegura que en-cara queda feina per fer. Aquesta voluntària estava pendent de si algun banyista volia mullar-se per la causa i adquirir al-guns dels regalets. “Tenim joguines, puzles, tovalloles, pi-lotes. samarretes, necessers i tasses per si encara algú es vol mullar” recordava Mach. || sERgio RuiZ

La nova adjudicatària després del concurs del CatSalut és la Unió Temporal d’Empreses entre el Centre de Rehabilitació del Vallès (CERVA) i el Centre de Medicina Correctiva (CMC) que s’ha fet càrrec de tota l’àrea de Sabadell, inclosa Castellar. CERVA té centres de rehabilitació a Sabadell, Granollers, Montornès del Vallès, Caldes de Montbui, La Garriga i Lliçà d’Amunt mentre que CMC, a més de Sabadell, té presència a Cerdanyola, Ripollet, Santa Perpètua de Mogoda i Palau-solità i Plegamans. La gerent de CERVA, Marisa Castell, ha explicat que aquesta mateixa setmana ja han començat a treballar des del nou local del carrer Passeig, encara que el gruix de pacients s’espera cap al setembre. “Començarem amb el tema de Seguretat Social i al setem-bre arrencarem amb mútues, ofertes de tractament i fins i tot volem donar-nos a conèixer a la població amb xerrades”, explica Castell.

La UTE CERVA-CMCcomença a treballar a Castellar

NOU ADJUDICATARI

logopèdia a usuaris del CatSalut, mútues privades i pacients parti-culars.

El tancament del centre està previst per a finals de juliol i s’ha dissenyat d’una forma que hi hagi el mínim de molèsties per als usua-ris. Així, el tractament de rehabili-tació ambulatòria s’acabarà d’aquí uns 12 dies mentre que l’atenció

domiciliària i la logopèdia “s’ani-ran finalitzant a mesura que es completin els tractaments, a ritme de dues sessions per set-mana normalment”, apunta Mi-quel Casas. De fet, el centre podria allargar el seu funcionament fins a desembre però el fet de no ac-ceptar més sol·licituds de baixes fa que la feina s’allargui com a molt tard fins a setembre.

La sortida laboral per als dos germans és seguir oferint tots els serveis que venien fent “de forma privada” des de la consulta de la germana de tots dos, la doctora Carme Casas, al carrer Passeig número 24.

Miquel Casas també ha vol-gut agrair “a tots els treballa-dors la seva dedicació i tot el que han fet per al Centre de Rehabi-litació Anàlisi i Radiologia”. En aquest sentit, l’alcalde de Castellar, Ignasi Giménez, ha volgut agrair també “la important feina que han fet durant molts anys els fins ara adjudicataris del ser-vei, els germans Casas i els seus col·laboradors” i ha remarcat la satisfacció de l’Ajuntament per la seva tasca.

sERgio RuiZ

PLE MUNICIPAL DE JULIOL ACTUALITATdEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013 05

Regidors i regidores en el ple de dimarts passat. || josEp gRaELLs

El ple de juliol, celebrat dimarts pas-sat, va tornar a incidir en debats an-teriors com la problemàtica dels des-nonaments, la concessió d’aigües o el dret a decidir. De fet, el més novedós va ser la moció de suport als clubs es-portius que ara estan en peu de guer-ra, com ja recollia L’ACTUAL la set-mana passada: hi ha malestar de les entitats esportives per la nova políti-ca recaptatòria del govern central ja que se’ls obliga a regularitzar la situ-ació de tot el seu personal.

En primer lloc, però, el ple va aprovar per unanimitat l’adhesió de Castellar a un Protocol que s’ha pro-mogut des del departament de Jus-tícia que permetrà que els Ajunta-ments coneguin casos de possibles desnonaments a partir de la infor-mació dels Jutjats. Segons la regidora de Serveis Socials, Glòria Massagué, “des de Serveis Socials estarem as-sabentats des del primer moment de possibles casos si les persones afectades no s’han posat en contac-te amb nosaltres abans”. La majo-ria de grups va celebrar l’existència del Protocol com a complement al Pla municipal contra els desnonaments aprovat fa dos mesos pel consistori castellarenc.

També es va aprovar amb els vots favorables de PSC, CiU i PP i l’abstenció de L’Altraveu una modifi-cació del Reglament d’abastament do-miciliari d’aigua després de la moció que van presentar els regidors de L’A el ple de juny criticant la pujada del preu de l’aigua i que Sorea carrega-va reparacions a clients quan, en rea-litat, era responsabilitat de la compa-nyia perquè eren en punts de la xarxa situats fora del domicili. En concret, en paraules del regidor de Medi Am-bient, Aleix Canalís, la modificació vol “recuperar l’esperit de l’anterior reglament” establint que, segons el

Moció de suport a les entitats esportives

J.G.

El ple va incloure una moció a favor del Pacte Nacional pel Dret a Decidir presentada per CiU i L’A que va ser rebutjada pels vots de PSC i PP

redactat, “la responsabilitat de l’en-titat subministradora arriba fins a, i inclou, l’escomesa externa i la in-tersecció de la canonada amb el pla de la façana, tanca o límit de propi-etat o bé fins al punt de lliurament a un altre gestor”. Això, però, no va acabar de convèncer els regidors de L’A per votar-hi a favor. Dani Sagrera va dir que, sense dubtar de la bona vo-luntat del redactat, no es fiaven de la companyia. “La cessió de l’aigua és fins a la clau de pas”, va voler subrat-llar el regidor de L’A.

dues mocions|| La part final del ple es va centrar en dues mocions. En primer lloc, PSC i CiU van portar al ple una moció que demana al govern central la suspensió temporal de les actuacions inspectores a les entitats esportives i que Generalitat i govern central cerquin una solució en matè-ria de cotització i liquidació dels drets de la Seguretat Social en l’esport ama-teur i el voluntariat esportiu. La re-gidora d’Esports, Pepa Martínez, va traslladar al ple “la preocupació i in-certesa” que viuen els clubs locals da-vant una regularització laboral dels col·laboradors i voluntaris que els pot enfonsar econòmicament. Martínez va recordar que a Castellar “més de 6.800 persones fan esport regular-ment” i que, en part, ara poden veure afectada la seva pràctica “si no can-via la legislació”.

Per part de CiU, la seva regi-dora Bea Garcia, va dir que el siste-ma esportiu català “es sustenta en l’aportació dels monitors, moltes vegades fent una tasca molt altru-ista i desinteressada” i, per tant, les actuacions de la inspecció de treball poden implicar “despeses inassoli-bles per a les entitats que es veu-ran obligades a desaparèixer”. El PP es va posicionar també a favor de la moció però el seu regidor Víctor Martos va voler puntualitzar que a Castellar no s’havia produït cap ins-

pecció de treball. Molt diferent va ser l’opinió de L’A, crítica amb una moció que, segons Marc Serrà, responia “al seguidisme de partit i a raons elec-toralistes”. Serrà va dir que el més important són “els drets dels treba-lladors” i que, per tant, el millor és que es reguli la situació laboral de les persones que treballen a les entitats, “però no solament a les esportives”, va subratllar el regidor de L’A.

L’ordre del dia del ple es va tan-car amb un nou debat sobre el procés sobiranista que viu Catalunya. CiU i L’A van portar al ple una moció, amb el suport d’ERC, ICV i ANC, perquè l’Ajuntament s’adherís al Pacte Naci-onal pel Dret a Decidir mitjançant la plataforma www.dretadecidir.cat. Se-gons va defensar el portaveu de CiU, Josep Carreras, la moció vol sumar “la majoria social i la majoria po-lítica al procés” en favor del dret a decidir. La moció, però, va ser tom-bada amb els vots negatius de PSC i PP. L’alcalde, Ignasi Giménez, va jus-tificar el sentit del vot socialista recor-dant que el seu grup havia pres partit de manera inequívoca “pel dret a de-cidir” i va recordar les mocions pre-sentades i aprovades en aquest sentit. No obstant, Giménez va apuntar que la moció sobre el Pacte Nacional pel Dret a Decidir estava plantejada “des d’un punt de vista de partit [CiU] i no de país”. “No ens demanin ad-hesions al govern de la Generalitat que treu docents dels centres edu-catius i retalla en salut i oculta la seva capacitat de gestió”, va argu-mentar l’alcalde.

Tant CiU com L’A van ser durs amb el vot negatiu del PSC. Dani Sa-grera (L’A) va acusar els regidors del PSC de no donar suport a la moció perquè “discrepa obertament amb la vostra cúpula del partit”. També en el torn de rèplica, Josep Carreras, va tornar a insistir que “tots hem de ser partícips perquè el procés tiri endavant”.

ACTUALITAT06

POLÍTICA

dEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013

“La feina de TEB Castellar és cabdal per a la societat”

Rocío Gómez

La diputada al Parlament del PP, Do-lors Montserrat Culleré, va visitar di-lluns passat les instal·lacions de TEB Castellar per descobrir la feina que duu a terme la cooperativa així com també per conèixer la situació econò-mica de l’empresa en àmbits com les subvencions, i copsar les necessitats més urgents de l’ens, per tal de fer-les arribar al Parlament.

En aquest sentit, la cooperativa de la vila va traslladar a Montserrat els obstacles en la mobilitat d’alguns dels seus treballadors per arribar al centre, problemes que no resol el transport públic. Tot i disposar de pa-rades d’autobús a una distància rela-tivament curta del centre de treball, la diputada assegura que és una dis-tància difícil de cobrir pels treballa-dors de TEB perquè bona part d’ells tenen dificultats per caminar. D’altra banda, Montserrat va lloar la feina que duu a terme TEB “cabdal per la societat, perquè desenvolupa una funció social què és difícil que l’administració assumeixi”. La di-putada també va fer especial èmfa-si perquè el govern municipal tingui en compte a TEB a l’hora d’atorgar contractes, licitacions i encarregar serveis a empreses externes que po-drien assumir cooperatives com la castellarenca. A més, Montserrat va estendre la mà a TEB i ha posat de manifest la voluntat del PP d’oferir a l’empresa l’assessorament d’alguns diputats populars experts en políti-ca social per resoldre dubtes i conèi-

Montserrat, al centre, amb el regidor Carpio (dreta) i dirigents i treballadors de TEB dilluns passat || josEp gRaELLs

PP | DOLORS MONTSERRAT

La diputada del PP, Dolors Montserrat Culleré, visita les instal·lacions del Centre Especial de Treball

xer les novetats legislatives que sor-geixen en aquest àmbit.

D’altra banda, la parlamentària popular va explicar que els pressu-postos de la Generalitat també pre-ocupen TEB “perquè el govern no té capacitat econòmica per aten-dre polítiques socials” i destaca que han estat prorrogats en lloc d’apro-var-ne de nous, a banda de culpar CiU de “no tenir la voluntat de tan-car-los però sí d’aplicar retallades i d’instal·lar-se en una queixa per-manent contra Madrid”. “Estem fent una bona oposició a un govern que no governa, sotmès a la pressió d’ERC que diu que l’única solució per sortir de la crisi és la indepen-dència”, afegeix la diputada.

Després del recorregut per les

instal·lacions de TEB, Montserrat va fer parada a la seu del PP de Cas-tellar per donar a conèixer la cam-panya ‘Dret a saber’, que recorre les poblacions catalanes. “Els ciu-tadans han de poder preguntar i saber a quins mitjans de comu-nicació es destinen les subven-cions o per què no es prioritzen qüestions socials”, va explicar la parlamentària, que també vol des-mentir que “Madrid no inverteix a Catalunya, qüestió que demos-tra l’ajuda per al pagament de factures pendents a proveïdors dels ajuntaments o les inversions en infraestructures”.

Quant a l’escàndol sobre el suposat finançament il·legal del PP i els sobresous als alts càrrecs

del partit que ha destapat l’extre-sorer dels populars, Luís Bárcenas, Montserrat expressa el seu suport a Mariano Rajoy: “Fem costat al president d’Espanya i del nos-tre partit, és una persona hono-rable. En un any hem avançat molt amb les mesures que s’han aplicat, i existeixen indicadors com la prima de risc que anem pel bon camí”.

La diputada popular assegu-ra creure en la justícia, “què és qui haurà de determinar que hi ha de cert” en les acusacions que ha vessat Bárcenas, i posa de mani-fest que aquest procés no alterarà l’agenda dels populars perquè se-guiran “treballant per sortir de la crisi i crear llocs de treball”.

El que no és portada d’un diari també és notícia. Sota aquesta pre-missa va néixer fa 3 anys l’Anuari Mèdia.cat impulsat pel grup de pe-riodistes Ramon Barnils i finançat gràcies al micromecenatge. L’Anu-ari és una publicació que un cop a l’any recull una quinzena de repor-tatges d’investigació que s’escapen del corrent informatiu que engoleix la rutina de les redaccions dels mit-jans però que podrien haver estat portada. El coordinador del projec-te, Roger Palà, va presentar dimarts passat l’edició del 2012 a Cal Gorina

Silencis mediàtics al descobert R.G.

convidat per L’Altraveu.Entre els reportatges d’inves-

tigació del 2012 es troben “Els nego-cis catalans a les dictadures àrabs”, “Nou ministres de Franco sobrevi-uen a Fraga”, o “10.000 milions de beneficis en plena crisi”. Aquest últim reportatge desvetlla que bona part de les empreses catalanes que han obtingut més guanys en temps de crisi, han presentat expedients de regulació d’ocupació o han acomia-dat treballadors. “Endesa, Agbar o la Caixa són algunes de les empre-ses que encapçalen el rànquing de les 20 empreses dels Països Cata-lans que han obtingut més benefi-cis i han acomiadat treballadors.

PRESENTACIÓ | ANUARI MÈDIA.CAT

L’última reforma laboral del PP permet tenir beneficis i acomiadar gent”, puntualitza el periodista.

Un altre dels reportatges de l’Anuari es centra a l’empresa d’au-ditories Deloitte, que ha triplicat la seva facturació en dos anys “coinci-dint amb l’entrada de Mas i el fit-xatge de l’exresponsable de comu-nicació de CiU, David Madí per De-loitte”, assegura.

D’altra banda, Palà reconeix que la precarietat laboral dels peri-odistes, la sobre informació que de-sinforma, i l’autocensura dels pro-fessionals, són alguns dels condi-cionants dels silencis mediàtics. “Cada cop hi ha menys treballa- Roger Palà, dimarts passat || j.g.

dors a la redacció, tenim més in-formació per gestionar i hi ha temes que es queden al marge de l’actualitat que cobreixen els mitjans. La majoria de mitjans reprodueixen els mateixos temes però amb el seu vernís”, afegeix el periodista. Així mateix, Palà posa de manifest que “l’autocensura és més poderosa que la censu-ra. No existeix cap òrgan censor tot hi que hi ha línies vermelles a les redaccions que no es poden creuar. No cal que siguem herois sempre però sí hem de provar de creuar-les alguna vegada”.

El coordinador de l’Anuari també demana als ciutadans que si-guin exigents i crítics amb els mitjans de comunicació, però que també re-coneixin el bon periodisme. “Encara que ens diguin el contrari, el perio-disme, ara més que mai, és molt im-portant”, sentencia Palà.

ICV de Castellar s’ha sumat a la campanya del seu partit per impul-sar una moció que declari il·legítim el deute contret amb les entitats fi-nanceres intermediàries en el Pla de Pagament a Proveïdors 2012 del Ministeri i Hisenda, i com a conse-qüència “l’aplicació d’un interès abusiu del 5%”, assegura ICV en un comunicat. Els ecosocialistes han fet arribar a totes les formaci-ons polítiques del consistori la pro-posta de moció, per aconseguir el seu suport i que es pugui presen-tar a la propera sessió plenària. El responsable d’ICV Castellar, Daniel Martínez, puntualitza que “aquest mecanisme de deute és totalment pervers i abusiu i il·legítim i es va tramitar d’esquenes a l’opinió pú-blica” i alerta que, en el cas de Cas-tellar, “el deute s’ha d’aplicar als 7,3 MEUR pels quals l’Ajunta-ment va demanar un préstec per a pagar proveïdors”. || R.g.

ICV veu il·legítim el Pla de Pagament a Proveïdors

L’Assemblea Nacional Catalana de Castellar es sumarà a la Via Cata-lana cap a la Independència que tindrà lloc la Diada de Catalunya, l’Onze de Setembre, a les 17:14. La cadena humana recorrerà 400 qui-lòmetres del litoral català, entre El Pertús i Alcanar. L’ANC de la vila, que ha llogat 13 autocars, s’instal·-larà a Tordera. Per cobrir aquest tram es necessiten 720 persones. De moment ja s’han inscrit gairebé la meitat, 300 castellarencs. Com a avantsala de la Diada, l’ANC també organitzarà una cadena humana a la vila durant la Festa Major. Serà el 6 de setembre, a la plaça Major, punt central on es llegirà un mani-fest i es programaran algunes acti-vitats complementàries. || R.g.

Cadena humana de l’ANC a Castellar

ACTUALITATdEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013 07

Castellar Vidrio, la coneguda Fàbrica del Vidre de Castellar, ha tancat un nou conveni col·lectiu després d’un procés de negociació que la direcció qualifica de “llarga i complicada”. Tot i la difi-cultat, finalment hi ha hagut un acord per sis anys, és a dir, fins el 2018. Se-gons un comunicat que la direcció ha facilitat, el mes de juliol de 2012 Caste-llar Vidrio va començar un pla de via-bilitat davant “la situació de falta de competitivitat, la causa de la qual, principalment era conseqüència del cost salarial”.

“Entre altres modificacions, ens volien rebaixar el sou un 10% amb sis anys de congelació i aug-mentar les jornades de feina”, ex-plica Laia Pérez, membre del comitè d’empresa de CCOO, qui també diu que “finalment s’ha signat, d’una manera molt ajustada, que ens abai-xin el 5% als que estem en plantilla i 3 dies més de jornada, que hem de fer com a formació”. Per a la treba-lladora, aquesta negociació ha estat

Dues setmanes després de repar-tir-se un premi de 35.000 euros, l’ONCE ha tornat a premiar una veïna de Castellar, aquesta ve-gada amb 70.000 euros. L’afor-tunada va anar dilluns al quiosc que Rosa Pilar Jaén té a l’avin-guda Sant Esteve. Va demanar dues butlletes a través del termi-nal electrònic. La sort va fer que la seva tria, dues butlletes del 35.643, fossin premiades. Jaén explica que “està molt contenta

L’acord del conveni reactiva les inversions a Vidrala

L’ONCE torna apremiar a la vila

Cristina Domene

una insatisfacció total: “S’han carre-gat la contractació eventual i el més greu, des del meu punt de vista, és la doble escala salarial a la baixa que s’ha aprovat per als que con-tractin en el futur”.

La direcció en té una altra opi-nió. El comunicat expressa que gràci-es a aquest conveni avui Castellar Vi-drio presenta una major capacitat per avançar en la seva competitivitat: “Un

Rosa Pilar Jaén des del quiosc de l’avinguda Sant Esteve. || j. g.

Imatge d’arxiu d’una jornada de portes obertes de la planta del 2012. || j. g.

d’haver pogut premiat una veïna de Castellar”.No és la primera vegada que aques-ta venedora de l’ONCE reparteix premis. El 2001 va repartir dos premis de 50 milions de pessetes cadascun i el 2012 un de 35.000 euros. Jaén ja fa vint anys que està en aquest quiosc de l’ONCE a la confluència de l’avinguda Sant Esteve amb el carrer Doctor Rovi-ra, tot i que abans venia els cupons des de l’Estanc Martín. || j.R.

any després hem avançat en aspec-tes importants com canvis en l’orga-nització, avenços en l’eficiència pro-ductiva, millora en el cost comercial i logístic, accions per a progressos en la qualitat i plans per a la millora del absentisme i la sinistralitat”.

Per al comitè, però, “no estem gens contents, això no és pot qualifi-car com a negociació, més bé ha estat una imposició”, conclou Pérez.

Segons el comitè d’empresa, però, la negociació ha estat “una insatisfacció total”

PUBLICITAT08 dEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013

INFÀNCIA ACTUALITATdEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013 09

“Ara faré el ‘boomerang’ amb la Saturn de la marca Trompos Space”, explica el Dani Rubio. Sem-bla que parli en una llengua desco-neguda, llunyana per als adults, però el seus amics l’entenen molt bé. El Dani té a la mà una baldufa i acaba de fer un truc on la joguina ha sortit volant per acabar aterrant a la seva mà.

El seu company de jocs impos-sibles, el Ferran Jaén, mostra una baldufa ben diferent. “La meva és el model Diamant de Trompos Co-meta, i es diferencia de la baldufa del Dani en el fet que és molt més lleugera”.

Hi ha jocs de sempre, que de sobte, d’un dia per l’altre, es tornen a posar de moda. Com la baldufa. “Al nostre col·le, el Joan Blanquer, s’hi juga molt”, afirmen a duo. La mare del Ferran, la Marta Ibáñez, opina que està molt bé que tornin

La baldufa torna a girar

Cristina Domene

Hi ha jocs de sempre que, de sobte, es tornen a posar de moda. És el cas de la baldufa que torna amb més models i formes que mai, també a Castellar

Fi de curs a El Picarol amb Disney

La llar d’infants El Picarol va fer gaudir un any més d’emoció a tots els pares, mares i acompanyants amb un espec-tacular festival de fi de curs, convidant tots els espectadors a il·lusionar-se de la màgia dels més petits. El tema esco-llit en aquesta ocasió va ser un recor-regut pel món de Disney. Així, la classe dels més petits van fer de Mowgli del Llibre de la Selva. Després van conti-nuar amb uns autèntics Aladdin i Yas-mine. Els més grans van fer de Peter Pan i Campanilla. Finalment, una bona colla de “Dàlmates” van acabar amb una tarda inoblidable. Un berenar va posar cloenda al festival. ||REdaCCió w

ww

.fo

to

Lat

E.C

om

A l’esquerra, l’Andrea juga amb la baldufa. A la dreta, el Ferran i el Dani la fan girar a la mà amb molta habilitat. || C.d.

aquests jocs: “És una manera de tornar als nostres avantpassats”. Afegeix que no sabria explicar ben bé com tornen a ressorgir aquestes joguines: “El meu fill va comen-çar com passava antigament: a la porta comença un i es van conta-giant”. Segurament té molt a veure amb aquesta revifada el món comer-cial: “Està tot muntat per vendre més. Hi ha models i colors dife-rents i els nens fan col·lecció”.

De fet, a la mateixa plaça Eu-ropa, on el Dani i el Ferran juguen, la Carolina, de la botiga Bomboni-ca assegura: “Aquesta setmana ja s’han esgotat. Portem cada set-mana però és venen molt ràpid. N’hi ha de tots els preus, des de les més barates a la de metall que pot valer uns 25 euros”.

Aquestes baldufes tenen truc. “Les d’ara són més fàcils de llan-çar i fer que girin”, diu rient la mare. Els nens ho corroboren: “Hem provat amb les de fusta, les que feien servir els nostres pares

i és més complicat”. Els pares i mares estan encan-

tats que triomfin els jocs que fan compartir i sortir al carrer: “És una manera de fer amics i deixen d’es-tar a casa davant de l‘ordinador. Tampoc és que sigui un joc amb el que facin molt exercici, però han de tenir habilitat i es relacionen molt amb altres nens i nenes”. El Ferran hi està d’acord, però creu que es pot combinar: “Amb la bal-dufa podem compartir experi-ències, però amb la PlayStation també ens ho passem molt bé”, somriu.

Cada cert temps hi ha joguines que tornen. Són els anomenats jocs intergeneracionals que ajuden que els més petits es relacionin amb els seus pares, mares, avis i àvies i tor-nin a jugar plegats.

La baldufa continua girant a la plaça Europa. El Ferran i el Dani segueixen assajant els seus trucs: l’ascensor, el boomerang, el pont i el tramvia.

OPINIÓ10 dEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013

ED

Anna Mármol Grup Municipal CiU

n l’actual context de crisi econòmica, la formació ha esde-vingut un punt clau

en els processos de recerca de feina. Per aquest motiu els esfor-ços en la presentació d’una ofer-ta formativa variada i accessible a la ciutadania configurada un dels principals objectius del cen-tre de coneixement El Mirador.Des del seu inici al setembre de 2010 ja es va fer èmfasi en les noves tecnologies com a compe-tència bàsica per la recerca de feina. Actualment aquesta oferta s’ha diversificat per tal de poder continuar oferint formacions de caire transversal i a l’hora d’al-tres professionalitzadores.Si fem una comparativa entre l’oferta formativa de l’octubre de 2012 i la d’enguany s’observa un increment de 38 a 69 cursos, és

avant les actuacions inspectores de la Ins-pecció de Treball i Se-guretat Social de l’Estat

a les entitats esportives catalanes, actuacions que van adreçades no només a l’esport professional sinó que s’estenen a l’esport de base i amateur, posant en risc la seva continuïtat, volem manifestar el següent:El sistema esportiu català es sus-tenta en gran part en l’esport de base, infants i joves que realitzen activitats esportives en horari no lectiu. Aquestes activitats contri-bueixen a la seva formació perso-nal i cívica, a l’educació en valors, a l’adquisició d’hàbits saludables, a la integració i a la cohesió social. Resulta doncs, imprescindible con-servar-lo i impulsar-lo. El paper dels entrenadors i moni-

El Mirador, una oferta formativa variada i accessible

Al costat dels clubs i entitats esportives catalanes

Davant d’una necessitat les entitats responen generosa-ment les unes amb les altres. Als Amics del Tennis Taula els agraïm la generosa entrega al nostre Club Social d’una taula per practicar aquest esport al propi local. Els nostres usuaris ara tenen l’oportunitat de fer una activitat més que els moti-va i els ajuda a esforçar-se.

Associació de Veïns Can Font,devolució diners

Maite Garcia

Abraham Egea

Agraïment a l’Associació Amics del Tennis Taula

Trini Pérez (Suport Castellar)

La llei de dependència

Com bé diu la llei de la depen-dència es tracta que les perso-nes puguin tenir millor qualitat de vida, dia a dia. Es fan retalla-des als que tenen menys recur-sos, com ja sabem, però aques-ta és una llei nova i ja no pot ser! També s’ha de dir que gent amb calers s’aprofiten. Penso que tota llei s’ha de estudiar bé abans de aprovar-la.Qui fa les lleis? Els que no les necessiten pas! Supo-so que tothom mira per si ma-teix, però el que cal fomentar és, avui per tu i demà per el que ho necessiti. Tenim una opció: llui-tar i lluitar, força per a tots i llui-tem entre tots

El passat dia 1 de Maig es va celebrar la fira de Primavera a l’urbanització de Can Font - Can Avellaneda. Jo anava a ser una de les participants a la fira i per tant vaig pagar els 20€ corres-ponents als 2 metres lineals que necessitava, però a última hora vaig tenir un imprevist perso-nal i vaig avisar per tal de que

LA BÚSTIA podeu escriure les vostres cartes a lactual@castellarvalles.cat. deixeu nom, cog-nom, número de telèfon i número del dni. màxim 20 línies. Les cartes de més extensió poden ser extractades.Els escrits es publicaran per estricte ordre d’ar-ribada. Les opinions han de ser respectuoses amb les persones i institucions.

Edita: ajuntament de Castellar del Vallès · C. major, 74 1r pis · 937 472 123 Director: julià guerrero · Redactor en cap: jordi Rius · Direcció d’art: Carles martínez CalverasRedacció: marina antunez, Cristina domene, Rocío gómez · Fotografia: josep graells Compaginació: Àngel pastor · Disseny publicitat institucional: jordi BatallaPublicitat: ielou comunicació, s.L. · 937 070 097 · comunicacio@ielou.catImpressió: gráficas de prensa diaria · Distribució: tEB Castellar · Tiratge: 5.000 exemplarsCorreu electrònic: lactual@castellarvalles.cat · Dipòsit legal: B-13007-2008

tors dels equips no professionals és transcendental per a la supervi-vència de l’esport no professional, en la mesura que la seva dedicació és en gran part altruista i desinte-ressada. A canvi de la seva dedica-ció i compromís més enllà del que són estrictament les hores d’entre-nament, reben dels clubs una com-pensació econòmica que els per-met també cobrir les despeses que els ocasiona.En l’àmbit esportiu i, concreta-ment, en l’esport amateur, la re-lació entre les entitats esporti-ves i moltes de les persones que hi presten els seus serveis es veu com una relació de voluntariat donat que realitzen la seva tasca moguts més per la motivació, la passió i el compromís que no pas per l’obtenció d’un benefici eco-nòmic personal. Sense aquestes persones, moltes entitats serien inviables.La Secretaria General de l’Esport del govern de la Generalitat està celebrant des del passat 9 de ju-liol reunions a tot el territori ca-talà per informar els clubs, enti-tats esportives i Ajuntaments de la problemàtica al voltant de les

inspeccions de la Seguretat So-cial i explicar-los les actuacions que durà a terme el Govern per donar-los suport. A les reunions hi assisteix el secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, el direc-tor del Consell Català de l’Es-port, Gerard Figueras, acompa-nyat del representant territorial de l’Esport que pertoqui a cada zona, i Judit Martínez, assesso-ra legal. En totes aquestes trobades els re-presentants del govern català ex-posen el compromís del Govern de la Generalitat de continuar el dià-leg amb el Govern de Madrid per ampliar, en primer lloc, la moratò-ria en les inspeccions fins a final d’any i, com a objectiu general, tro-bar la manera de fer sostenible el teixit associatiu esportiu de Cata-lunya, que exerceix una funció so-cial i educativa molt important.En el Ple Municipal del passat di-marts, l’equip de govern i el nostre grup municipal han presentat una moció conjunta de suport als clubs i entitats esportives que trasllada-rem, entre d’altres, al President de la Generalitat i al Conseller d’Em-presa i Ocupació.

a dir un 55%. Val a dir que aquesta dada fa referència a la planificació del mes de juny però que donada la gran demanda de places s’ha hagut de passar de 69 a 76 cursos, dades que ens indiquen la necessitat de continuar en aquesta línia.Si fem una comparativa per àm-bits, aquest curs 2013/14 l’àrea de les noves tecnologies representa un 27% de l’oferta formativa, men-tre que la conversa en idiomes ar-riba a un 43%, habilitats socials un 7%, administració 11%, i expressió corporal i arts plàstiques 12%.Un altre punt de suport a les noves tecnologies el constitueix la sala de lliure accés a Internet Opensurf, que durant l’any 2012 va rebre prop de 5.000 visites i a data d’avui el nombre de persones usuàries està a prop dels 2.900.Podem concloure dient que la for-mació transversal, com la conversa d’idiomes o les noves tecnologies, constitueix el gruix de la deman-da tot i que va guanyant terreny la formació professionalitzadora com la de l’àrea d’administració.

*Regidora Comissionada per El Mirador

ho tinguessin en compte i em van comentar que donés un nº de compte que em farien l’in-grés dels 20€ (en un principi jo no demanava els diners però ho vaig trobar correcte el que es tornés els mateixos). Vaig donar el nº de compte i després de molts mails en els quals s’as-segura que m’ho retornaran la mateixa setmana (això durant diverses setmanes) mai m’ho han retornat.A data d’avui no tinc l’ingrés fet i ja no responen els meus mails. No és pels 20€ que des d’un principi jo no havia dema-nat sinó per un tema de com-plir amb les persones. No penso parar d’enviar cartes a aquest diari fins que tingui els diners en el meu compte.

Fa uns quants divendres que al supermercat Mercadona de la plaça del Mercat hi ha vigilants jurats. Per aquest motiu m’he trobat que no he pogut entrar a comprar-hi, ja que porto una motxilla amb les meves coses personals.El primer dia que em van bar-rar el pas vaig pensar: per què a mi no em deixen passar i en canvi a les dones que porten bosses, i algunes no són gens petites, sí?La segona vegada vaig comen-tar aquest pensament al vigilant jurat i, és clar, ell em va dir que són les ordres que tenia. Crec que és més fàcil si vols treure sense pagar qualsevol cosa, posar-la en una bossa que se sol portar al costat del

“Mercadona o k ase” *

Àngel Pastor

LA FOTO DE LA SETMANA

La primera calamarsada de l’estiu

La tarda de dijous 18 de juliol, al punt de les 15h, una calamarsada va sorprendre a molts castellarencs. El dia, que va començar amb aspecte de jornada de ple estiu, va canviar de rumb precipitadament durant el migdia, tal com havia anunciat el Servei Meteorològic de Catalunya. Els primers vint minuts de calamarsada intensa van fer vessar l’aigua del clavegueram d’alguns carrers de la vila i, fins i tot, es va fer complicat travessar la carretera de Sabadell a peu. La pluja intensa va deixar pas a precipitacions de poca intensitat. || tEXt: R. gómEZ

cos, que no pas en una motxilla que t’has de treure de l’espatlla, obrir-la, guardar el que vols que-dar-te d’una manera no correc-ta, tancar-la i tornar-la a posar-te-la a l’espatlla.Sincerament em sento discrimi-nat envers les dones que porten bosses.Sempre s’ha fet igual però els temps canvien i ha molts homes que portem motxilles o bosses penjades. Aquest no ha de ser motiu de discriminació ni tam-poc que et vulguin obligar a dei-xar la bossa amb les teves coses personals, ja que poden tenir un valor sentimental o econòmic, en una guixeta de dubtosa se-guretat.Per cert entre setmana aquest problema no existeix perquè els guardes jurats no hi són. Si algú ho entén que m’ho expliqui.

* El títol ve d’un vídeo penjat a Youtube que porta per títol: “ola k ase - Lory money”, del segon 21 al segon 23.C. domEnE

Agustí Benedito Rosa Pilar JaénPresidenciable al Barça 2010 Venedora de l’ONCE

“Les penyes fan una feina in-creïble. són, potser, una part incompresa del barcelonisme”

Roger PalàCoordinador anuari Mèdia.cat

“Els silencis mediàtics estan condicionats per la precarie-tat laboral dels periodistes”

“m’ha fet molta il·lusió repar-tir dos premis de 35.000 euros aquesta setmana ”

HAN DIT. . .

OPINIÓdEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013 11

ixí de contundent es mostra el refranyer popular. I realment hauria de ser així. Si

els consumidors paguem el preu estipulat pels articles o els serveis que adquirim, el més lògic és que triem els productes que ens gene-rin més confiança, ja sigui per la seva qualitat o per altres aspectes com per exemple la proximitat, el respecte al medi ambient o la res-ponsabilitat social. I un d’aquests altres aspectes que per a molts de nosaltres té una gran importància és la llengua amb la qual s’etiqueta el producte o s’ofereix el servei. És evident que el català ha fet pas-sos endavant en el camí cap a la normalització en àmbits com l’Ad-ministració o els mitjans de comu-nicació. Així i tot, en altres àmbits, l’ús del català continua molt lluny de la normalitat. El món de l’em-presa n’és un. L’absència del català en aspectes com l’etiquetatge i els manuals d’instruccions dels productes, els contractes, les factures o la dispo-nibilitat lingüística en els comer-ços i en els serveis d’atenció al cli-ent normalment no és una decisió racional de les empreses, sinó la conseqüència de polítiques orien-

Equacions idiomàtiques. || joan mundEt

Qui paga, mana

Dret a decidir: fent història

des de baix

Espíritu de Ermua

L’Altraveu

Víctor Martos*

El Codi de consum de Catalunya reconeix drets específics en matè-ria de llengua a les persones consu-midores i usuàries i, per a garantir-ne l’exercici, estableix obligacions per a les empreses que presten serveis o ofereixen béns a Catalu-nya. Diu, per exemple, que tenim dret a ser atesos i a rebre en català –i de manera immediata– la docu-

mentació i les informacions neces-sàries per al consum i l’ús ade-quat dels béns i serveis adquirits. Que ho estableixi la llei, no vol dir, però, que això sempre es complei-xi. Quan això passi hem de recor-dar que tenim la llibertat i el dret de decidir què consumim i què no, és a dir, que el mànec de la paella és a les nostres mans.

A

L

D

tades a fer del castellà la llengua hegemònica en l’àmbit empresa-rial. Només cal recordar que ac-tualment hi ha més de tres-centes disposicions que obliguen les em-preses catalanes a utilitzar el cas-tellà i només dues que obliguen a utilitzar el català: la Llei de políti-ca lingüística i el Codi de consum de Catalunya.

Servei Local de Català

PLAÇA MAJOR

enominamos experien-cias vitales las que te forjan como persona y te posicionan dentro de

una sociedad. Doy por hecho que a veces erramos o decimos cosas sin conocimiento y en otras actuamos por falta de experiencia. De estas experiencias vitales des-tacaré la de ser padre o madre, al-gunos pasaremos por esta etapa y otros no, aquellos que hemos to-mado esta decisión podemos afir-mar que la vida la encaramos desde otro punto de vista, ni mejor ni peor, simplemente de otra mane-ra. Asumimos por norma una res-ponsabilidad y un sufrimiento, esto normalmente es cambio de muchí-simas alegrías y muy buenos mo-mentos.Volviendo a mi razonamiento ini-cial no puedo dejar pasar la opor-tunidad de manifestar mi total rechazo a que un Demócrata que

Hi ha més 300 disposicions

que obliguen les empreses

catalanes a utilitzar el cas-

tellà i només 2 el català

representa a una parte de la pobla-ción de este municipio como regi-dor, a su vez represente a los ase-sinos de Miguel Ángel Blanco, que se siente en un plenario y exhiba una camiseta con el lema “Euskal Presoak Euskal Herria”. Esta se-mana se han cumplido 16 años tras ser asesinado Blanco por la banda terrorista ETA, y este miembro de l’Altraveu debe saber que tras un asesinato hay un asesino. No olvide nunca que la banda ter-rorista no hizo discriminación de ningún tipo cuando atentó en Hi-percor, en Barcelona. No vaya a ser que lo injusto, como usted se refirió en 2011 a la vuelta de nuestra for-mación al consistorio, es que usted por carambola ocupe un lugar equi-vocado. Seguramente quien es padre o madre y ha perdido a una hija/o asesinado no pueda entender que el hijo de otra señora no condene a sus asesinos, es más, les de apoyo. Posiblemente hasta el día que uno no tenga una hija/o no podrá valo-rar como se podría sentir en caso de perderla/o, hasta ese momento posicionarse con una camiseta me

a reivindicació del dret a l’autodetermi-nació no és pas una demanda que arren-

qui ni l’any 2010 sota el lema de “Som una Nació” ni tampoc arran de les consultes populars que van

tenir el seu esclat a Arenys el se-tembre del 2009. Aquests mani-festacions populars massives s’ex-pliquen com a culminació d’anys i anys de feina, lluita, persecució i re-pressió, tant en dictadura com en democràcia, de l’independentisme al nostre país.Per això, arran de la proposta d’adhesió de Castellar del Vallès al Pacte Nacional per al dret a deci-dir hem cregut oportú fer una mica d’història. Fa més de vint anys, al-gunes persones ja sortíem al carrer a defensar drets que apel·laven al sentit més radical de la democrà-cia; el dret a decidir el nostre futur. En aquell període, d’altres, al poder, ens deien: “això no toca”En fa més de trenta, també alguns votàvem en contra d’una Constitu-ció espanyola que, entre moltes al-tres herències del franquisme, no contemplava el dret a l’autodeter-minació dels pobles.Volem recordar especialment en aquest viatge en el temps, a tots aquells, que fins i tot en democrà-cia, han estat empresonats, tor-turats i assassinats per les forces policials, pel sol fet de ser indepen-

dentistes i reclamar una sortida de-mocràtica a aquest conflicte d’inte-ressos ideològics. Dins d’aquests episodis, recordem especialment la caça de bruixes que va fer el jutge Garzón, amb l’empresonament i tortura d’inde-pendentistes l’any 1992 en motiu de les olimpíades. La sentència pos-terior del Tribunal europeu dels drets humans va condemnar l’es-tat espanyol per negar-se a inves-tigar les denúncies de tortura. Cap govern de CiU va denunciar les ir-regularitats produïdes contra els seus ciutadans.Però avui podem dir que gràcies al camí fet per tota aquesta gent, molts poden pujar “al carro del sobiranis-me”. L’única certesa que tenim és que la lluita de la gent, la d’alesho-res i la d’ara, ha passat la mà per la cara als càrrecs públics del nostre país. Fins i tot ara, en un context de crisi, són els moviments des de baix qui estan liderant l’agenda política i estan obrint espais de decisió po-pular capaços d’articular alternati-ves i solucions. Així és com creiem a L’Altraveu que s’escriu part de la història: des de baix.

parece un insulto.Les dejo esta reflexión d’Ernest Lluch: “Hem d’estendre la nostra mirada prop de nosaltres, però mi-rant tot el planeta que volem con-servar i on la immensa majoria vis-qui en condicions i en una llibertat que és un fi en si mateixa”.

* Regidor del Partit Popular de Castellar

ACTUALITAT12 dEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013

EL TAULER ENTITATS

Dia: Ds. 27 juliol · Horari: 16 a 20 hLloc: Parc de Colobrers

La prova transcorrerà en un circuit tècnic i apte per a tots els amants de la bicicleta de BTT.

Inscripcions prèvies a través del web http://www.4hcastellar.com/ca/, o el mateix dia de la cursa, si queden places lliures,al Parc de Colobrers, de 13.30 a 15.45 h.

+ INFO: www.4hcastellar.com, a/e. info@4hcastellar.com

4 h de resistència en BTT

Club Ciclista Bike TolràComerç Castellar

+ INFO:tel. 93 714 67 39, a/e. comercastellar@comercastellar.cat

La Botiga al CarrerDia: Dg. 8 setembre · Horari: 10 a 14 hLloc: c. Sala BoadellaVols formar part de la Festa Major? Comerç Castellar et dóna l’opció de treure la teva botiga al carrer i participar-hi!

FIRA DE FESTA MAJOR

HORARISD’ESTIU

ja podeu consultar a la pàgi-na web www.castellarvalles.cat (apartat d’avisos) els horaris d’estiu d’alguns equipaments i serveis municipals, com ara el servei d’atenció Ciutadana, la Biblioteca municipal antoni tort, els Casals d’avis, l’arxiu munici-pal o el servei de Català, entre d’altres.

+ INFO:www.castellarvalles.cat

Cal Camilo#06

ja el 1885 obriren la botiga en Camil gi-bert Llonch casat amb francesca sampe-re Homet. ajudats després per la seva filla, l’antònia gibert sampere, que maridà amb joan alsina Ruf, paleta, nascut a puigreig. Quan moren els sogres, passa a portar la botiga juntament amb la dona, l’antònia.al padró de 1940, consten els seus fills, la paquita, el Camilo i l’Eulàlia. al cens de 1960 hi trobem el fill Camilo alsina gibert al front del negoci, juntament amb la seva muller, l’Àngela Clariana, nascuda a sant feliu del Racó i les filles, la maria teresa i l’antònia,molts anys i anys de tota mena de botifar-res, aquells ventres de “tocino”. tot ho do-nava el porc del qual se n’aprofitava tot i les mainaderes a cura de l’elaboració. La botiga incloïa, clar, tota mena de que-viures i d’altres i fou molt apreciada sem-pre per la qualitat del producte ben servit i amb tota simpatia.amb la mort de l’antònia, el gener de 1995, poc després el Camilo es jubila i aquell ma-teix any es tanca definitivament Cal Cami-lo. fa 18 anys i sembla ahir...

Xavier Soley

Amb aquest article, L’ACTUAL continua una sèrie que vol recordar botigues,entitats, establiments i llocs d’esbarjo de la nostra vila ja desapareguts

La façana de Cal Camilo. || CEdida

Una de les sessions que es va celebrar a El Mirador. || ComERÇ CastELLaR

Acaba el curs per feràlbum digital de fotos

Redacció

La botiga Image Solutions, a tra-vés de Comerç Castellar va oferir gratuïtament els dies 9 i 11 de ju-liol al Mirador un curs per crear un àlbum digital de fotos.El primer dia, els alumnes ins-crits a aquests tallers van apren-dre a fer un àlbum de fotos digi-tal amb el programa i-moments que es pot trobar a la web d’Ima-ge Solutions. Tots els assistents van aprendre a fer-ho amb l’expli-cació de tots els passos a seguir i guiant als assistents amb l’ajut de tres persones més. Els assistents

també van aprendre a guardar-lo i enviar-lo i pagar-lo per correu elec-trònic. Durant la sessió van poder veure diversos tipus d’àlbums i van poder tocar i visualitzar el resultat final. El segon duia, els alumnes van adquirir coneixements que els han donat més possibilitats de fer coses amb el programa, com, per exemple fer una foto regal (Tassa, gerra cervesa, parxís, trenca clos-ques, coixí, etc...), com fer impressió digital (recordatoris, felicitacions, postals, etc...), una foto plafó (fotos sobre fusta) i una altra sobre tela, una foto sobre tela o sobre un re-llotge. I com a punt i final van veure com fer una foto mural.

ESPAIS PER AL RECORD

ESPORTSdEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013 13

Copa Catalunya, i està cridat a ser una de les sensacions de la tempo-rada al pavelló Puigverd. Lousame el seguia des de feia temps i era la seva màxima prioritat per refor-çar la línia interior.

Al seu costat també arriba la incorporació ja anunciada de Toni Roure, la constant que ha trobat Lousame per afrontar aquest nou repte. “Té molta experiència a

Copa Catalunya; és un deu a nivell de vestidor, és tranquil, humil, molt regular i un juga-dor com ell m’aportarà la segu-retat necessària per un projecte nou com aquest”, explica el nou tècnic del Castellar.

Roure, de 34 anys, ha obtin-gut una mitjana anotadora de 15 punts aquesta temporada amb el Roser, el seu anterior club amb el qual va assolir el segon lloc de Copa Catalunya sota la direcció

Lousame: “Quan Aitor Murúa es recuperi de la seva lesió tindrem un dels millors jocs sota cistella de la categoria”

“Són els dos jugadors que volia, la plantilla no es podia haver tancat millor”. Així d’optimista detallava aquesta setmana Mario Lousame el bloc que ha aconse-guit quadrar de cara a la prope-ra temporada 2013-2014. Després de garantir la renovació del 90% de la plantilla amb les úniques baixes d’Èric Forné i Lisard Ter-mens, l’entrenador del Club Bàs-quet Castellar tanca l’equip que iniciarà la lliga al setembre amb dues incorporacions pensades per augmentar la qualitat de l’equip: l’exterior Toni Roure i l’interior Larry Ewulu.

Ewulu està erigint-se com el fitxatge estrella del club i és dels canvis que més s’està comentant a les xarxes socials de la Copa Ca-talunya masculina. És un pivot de gairebé dos metres i amb només 21 anys ja s’ha consolidat amb força a la categoria. “Està ofe-rint un rendiment molt alt i és el jugador que ens farà marcar la diferència a sota la cistella”, comenta Mario Lousame, que afe-geix que “pel pes que té el juga-dor és mou molt bé i domina amb solvència el rebot, en especial en atac”. Larry Ewulu prové del Bar-berà, que jugava a l’altre grup de

Jordi Mas

El CB Castellar tanca la plantilla

Els fitxatges Larry Ewulu i Toni Roure pugnen per una pilota. || CEdida

L’Allavontens s’assegura un lloc a la final social

L’allavontens és el primer equip de la lliga social d’estiu de bàsquet que s’ha classificat per la final del torneig que es farà el dia 27 de ju-

liol. aquest equip segueix imbatut a l’espera de la jornada de dimarts, que serà quan acabarà la lliga regular i es procedirà a disputar-se els aparellaments per decidir les places del primer al sisè. per poder disputar el partit pel primer

El tècnic Mario Lousame reforça el Club Bàsquet Castellar 2013-2014 amb les incorporacions de l’interior Larry Ewulu i l’exterior Toni Roure

de Mario Lousame. L’exterior té un perfil semblant al de Dani Be-nítez, però amb més edat i, per tant, més experiència. “Amb ells tindrem dos jugadors molt difí-cils de defensar”, assegura l’en-trenador.

Pel que fa al capítol de reno-vacions, continuaran al club Al-bert Cadafalch, Romà Cutrina, David Pino, Norbert Caldera, Dani Benítez, Lisard Ruiz, Joan Come-llas, Sergio García i Rafa Gon-zález. A aquests jugadors, s’unei-xen els dos fitxatges esmentats i també la posició d’Aitor Murúa, un pivot que porta un any lesio-nat i que és previst que s’incor-pori amb l’equip al mes de gener. “Quan l’Aitor es recuperi tin-drem un dels millors jocs sota cistella de la categoria”, assegu-ra Lousame, que creu que en un màxim de tres anys el CB Caste-llar pot ser un dels equips punters a Copa Catalunya.

Durant aquesta setmana, l’equip ha fet un entrenament de prova abans de donar el tret de sortida a les vacances d’estiu, on les noves incorporacions han pogut conèixer els seus nous com-panys. Mario Lousame espera que Ewulu i Roure tindran un ràpid i àgil procés d’adaptació a la plan-tilla de cara a l’inici de la lliga a Copa Catalunya, al setembre.

l’ascens a la lliga EBA. Aquesta temporada 2012-2013 Roure ha estat el sisè millor jugador en percentatge de tirs de dos, amb un 63% d’encert. En triples, té un 38% d’eficàcia anotadora mentre que ha capturat una mitjana de 2,6 rebots i ha tingut un 13 de valora-ció de mitja. Amb bons números i una trajectòria molt regular a Copa Catalunya, ara intentarà fer valer el seu potencial com a jugador del Club Bàsquet Castellar.

Toni Roure, amb pràcticament tota la seva vida jugant al Roser, és un dels clàssics de Copa Catalu-nya. El jugador va ser el MVP de la categoria fa nou anys, quan en tenia 25, en una temporada en què el seu equip també va aconseguir

ESTADÍSTIQUES

Un MVP de Copa al CB Castellar

lloc dissabte contra l’allavontens el preminis fathers i el Lujanos team es jugaran aquest dimarts la plaça de la final. La lliga social de bàsquet està composta per sis equips, que van començar a disputar-se a finals de juny.

ESPORTS14 dEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013

FUTBOL | SEGONA CATALANA

AGUSTÍ BENEDITO | FC BARCELONA

La Unió Esportiva Castellar debu-tarà a casa el diumenge de Festa Major contra el Sant Feliu de Codi-nes. Aquest serà l’inici d’una tem-porada en què hi haurà cinc equips nous al grup 4 de Segona Catalana, on aquesta passada lliga els caste-llarencs han finalitzat a la cinque-na posició. La temporada comen-çarà el 8 de setembre i finalitzarà l’1 de juny, quan els castellarencs rebran el Taradell al Pepín Valls.

La plaça del Sabadell B, que ha pujat de categoria, ha estat substituïda per la del Sant Quir-ze, que es va quedar a les portes de salvar la categoria el mes de maig. De Tercera Catalana pugen Súria, San Mauro, Roda de Ter, Lliçà d’Avall i Sant Feliu de Codi-nes. Precisament aquest darrer serà l’equip contra qui debutaran els castellarencs, un rival recent ascendit contra qui voldran inau-gurar el seu caseller de victòries.

El conjunt que entrena Mi-

El candidat a la presidència del FC Barcelona l’any 2010 Agustí Benedito va visitar dilluns Caste-llar dper reunir-se amb uns amics simpatitzants barcelonistes. Bene-dito, que va quedar en segon lloc als comicis per darrere de Sandro Rosell, ja va dir que es tornarà a presentar la propera vegada que hi hagi eleccions a la presidència. “Sí que em vaig comprometre a no fer oposició, em sembla que no faria cap favor al Barça. A vega-des atenc alguns mitjans, però si es tracta de reunions i aficionats

Debut a casa contra el Sant Feliu

“Sempre estic encantat de parlar del Barça”

J. M.

J. M.

La Unió Esportiva Castellar ja coneix el calendari per la temporada 2013-2014 a Segona Catalana

Els jugadors de la Unió Esportiva Castellar en el darrer partit a casa de la temporada passada. || josEp gRaELLs

guel Vidal tornarà als entrena-ments per preparar l’inici de lliga el dia 12 d’agost amb l’única incor-poració de moment de Jairo, exda-vanter del Can Rull. El tècnic està donant prioritat als joves jugadors del planter que ja havien gaudit de minuts aquesta passada tempora-da i que passaran a formar part de la primera plantilla. Els por-ters Adrián Valenzuela i Dani Fu-entes, i els jugadors Carlos Ortiz, David López i Víctor començaran a entrenar-se amb la resta de com-panys del primer equip des del pri-mer dia de tornada a la feina.

Per ara, la Unió Esportiva Castellar ja té confirmats quatre amistosos. El primer de tots serà el 24 d’agost contra el juvenil de la Unificació Bellvitge, i els seguiran els partits contra l’Olímpic Can Fatjó, el Joventut 25 de Setembre i el Can Rull, que tancarà la ronda d’amistosos el dimecres 4 de se-tembre, el dimecres abans que co-menci la lliga. El primer partit ofi-cial començarà el 8 de setembre i la lliga acabarà l’1 de juny.

culers que em conviden a parlar del Barça doncs jo estic encan-tat de poder-ho fer”, comentava Benedito, en referència a la troba-da mantinguda amb els aficionats castellarencs.

Benedito va destacar que a Castellar hi té bons amics: “In-tento venir-hi de tant en tant, fa temps que havíem parlat de fer una trobada i per a mi tot el que sigui parlar del Barça em sembla fantàstic”, explica. El futur presi-denciable blaugrana va comentar l’actualitat del club i va ser prudent a l’hora d’opinar sobre el conflicte entre Guardiola i Rosell. “Tothom, també el Pep Guardiola, té dret a dir el que pensa. Són opinions que tenen molta transcendència però s’han de respectar i fins i tot agrair. El més important és que el Barça estigui sempre per da-vant de tot i de tots”. A més, en re-ferència a l’actual junta, va conside-rar que “ha heretat el millor equip Agustí Benedito durant la xerrada que va fer a Castellar. || CEdida

de la història, que se’l van trobar en herència de l’equip del Lapor-ta, i ara ja va sent el moment de prendre algunes decisions”.

També va voler destacar la importància de les penyes en el món blaugrana. “Fan una feina increïble. Són, potser, una part incompresa del barcelonisme”, on va fer menció de la Penya So-lera Barcelonista de Castellar, la més antiga que aquest any farà 61 anys. En referència a les altes i baixes, considera que Neymar és un bon fitxatge “més enllà dels aspectes econòmics i de la falta de transparència. Estan deixant passar oportunitats d’explicar les coses de manera que els entenguem”. Benedito va mostrar la seva preocupació pel model de club, “a veure si se-guim un model d’aposta decidi-da de gent del planter o entrem en alguna altra. Haurem d’es-perar”, va comentar.

El candidat a la presidència del FC Barcelona va fer una xerrada a Castellar

CALENDARI DE PARTITS DE LA UE CASTELLAR 2013 - 2014

UE CastellarLlicà d’Amunt

UE CastellarOAR Vic

UE CastellarSabadell Nord

GironellaUE CastellarSan LorenzoUE CastellarLliçà d’AvallUE CastellarSant QuirzeUE Castellar

SúriaUE Castellar

Taradell

Partits

-----------------

Sant Feliu de CodinesUE CastellarRoda de TerUE CastellarPalauUE CastellarUE CastellarManresaUE CastellarTonaUE CastellarSan MauroUE CastellarCardedeuUE CastellarSabadellencaUE Castellar

1a volta

8152229

6132027

3101724

115221219

setembresetembresetembresetembreoctubreoctubreoctubreoctubrenovembrenovembrenovembrenovembredesembredesembredesembregenergener

2a volta

262

091623

9162330

61327

4111825

1

generfebrerfebrerfebrerfebrermarçmarçmarçmarçabrilabrilabrilmaigmaigmaigmaigjuny

ESPORTSdEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013 15

El sènior de l’Hoquei Club Castellar es reforçarà de cara a la temporada següent. || josEp gRaELLs

HOQUEI PATINS | SEGONA CATALANA

L’Hoquei Club Castellar continua buscant reforços per tractar de sa-tisfer la necessitat del club d’as-cendir definitivament de catego-ria. La intenció del club és fer un equip jove format en un 80% de jugadors de la casa i la resta de fora amb l’objectiu de pujar a Se-gona Catalana i mantenir-se a Pri-mera.

Per assolir aquest objectiu, el club ha aconseguit tres noves in-corporacions per al primer equip. En primer lloc, els germans Lluís i Oriol Ferran s’incorporaran la

Tres incorporacions per al sènior de l’HCC

S.R.

Àlex Màrquez tornarà a vestir-se de curt amb el sènior mentre que el club lliga la incorporació de dos jugadors del Cornellà: els germans Lluís i Oriol Ferran

propera temporada procedents del Cornellà. A més, també s’ha convençut Àlex Màrquez per que recuperi els patins i torni a vestir la samarreta castellarenca. Màr-quez va ser jugador del primer equip anteriorment, però va dei-xar de jugar per dedicar-se ínte-grament a entrenar equips de la base del club.

A més d’aquestes tres incor-poracions, l’equip també el com-posaran Xavi Blanco i Lluís Cate-na, exjugadors de la base del club que tornaran procedents del Sant Cugat, Oriol Togores, que tornarà al club després d’estar dos anys al Caldes, Max Plans i Rubén López

i Sergio Ruiz a la porteria. Amb els nous reforços, l’equip ja està gairebé tancat. Tan sols falta par-lar amb Gerard Portolés i Fredi Marzo per tancar l’última plaça lliure. No obstant, l’equip no serà tancat, ja que els jugadors juvenils i júniors tindran l’oportunitat de reforçar el sènior si l’entrenador ho creu oportú.

A més de l’objectiu d’ascen-dir de categoria i mantenir-s’hi, l’Hoquei Club Castellar també pretén crear un equip que ser-veixi de model per als equips de la base per animar la gent a anar a veure els partits i omplir així el pavelló.

FUTBOL SALA | TERRITORIAL CATALANA

FSC | VÒLEI PLATJA

El FSC busca espònsor per Territorial

Torneig de 4x4 per al dissabte

El FS Castellar ja prepara la nova temporada a Territorial Cata-lana, la màxima categoria de futbol sala a nivell català. El conjunt castellarenc vol aprofitar l’ocasió per renovar les equipacions i està buscant nou patrocinador. L’entitat que presideix Josep Tous no descarta que l’equip pugui portar el nom del patrocinador, com ja fan molts clubs de futbol sala en aquestes categories.

El Futbol Sala Castellar organitza aquest dissabte un torneig de vòlei platja mixte 4x4 a la pista exterior de les instal·lacions de SIGE Puigverd. Es requereix un mínim d’un noi i una noia per cada equip i el preu és de cinc euros per cada participant. Amb el preu de la inscripció hi ha inclòs l’accés a la piscina. El torneig de vòlei plat-ja començarà a les vuit del matí i és previst que finalitzi a les vuit del vespre.

FUTBOL SALA | PREFERENT CATALANA

L’Athlètic 04 té previst reforçar-se amb dos jugadors per començar la temporada a Preferent Catalana, amb l’objectiu de no patir angoi-xes per salvar la categoria. Una de les prioritats del tècnic Domingo Romero serà treballar amb jugadors joves i comptarà amb assiduïtat amb els joves del filial, a més de Juan, del Can Parellada, i Marín, del Grups Arrahona. Dues incorporacions que provenen d’equips del ma-teix grup de Preferent.

Dos reforços per a l’Athlètic 04

ESPORTS16 dEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013

Alan Rovira ha acabat al segon lloc del Campionat d’Europa de biketri-al disputat diumenge passat a Val-derrobres (Aragó). El castellarenc, que disputava el seu primer any en categoria benjamí, va haver de llui-tar amb pilots d’edat superior i va jugar-se el primer lloc fins l’últim moment amb el britànic Adam Mo-rewood, vencedor de la prova.

En un traçat on els pilots ha-vien de fer dues vegades un cir-cuit de vuit zones, Rovira va aca-bar el triat amb tres peus, un més que el campió, i tres menys que el tercer classificat, el txec Kristof Malek. Aquest divendres el pilot de Bicisprint-Abantbikes disputa la primera prova del Campionat del Món a Igualada.

El Mundial de Natació 2013 comen-ça aquest divendres a Barcelona amb la cerimònia d’inauguració al Palau Sant Jordi, que donarà el tret de sortida a disset dies inten-sos on la capital catalana serà la capital aquàtica mundial. 2.500 at-letes de 180 països diferents pren-dran part a la prova, que mobilitza-rà 2.400 voluntaris i més de 2.200 periodistes acreditats que donaran ressò a aquest esdeveniment.

Una de les persones encar-regades de promocionar el Mun-dial de Natació és la castellarenca Mercè Vallès, que ha vetllat durant els darrers dos anys i mig per la di-fusió del campionat com a directo-ra de màrqueting i comunicació. Vallès forma part de l’estructura organitzativa del campionat i di-rigeix un equip que en les últimes setmanes el formen més de 40 per-sones, entre tasques de premsa, promoció, patrocini i preparació de les cerimònies.

Oriol Alcaraz ha estat el gran do-minador del circuit català de ci-clisme, tant en la modalitat de BTT com en la de carrera. Amb la victòria de la setmana passa-da a Granollers, el ciclista caste-llarenc obtenia del Campionat de Catalunya Infantil de BTT, i su-mava al seu palmarès de la tem-

Redacció

Jordi Mas

J.M.

Alan Rovira puja al podi del Campionat d’Europa

Mercè Vallès a l’organització dels Mundial de Natació

Per terra i asfalt

BIKETRIAL | CAMPIONAT D’EUROPA

NATACIÓ | MUNDIAL DE BARCELONA

CICLISME | CAMPIONAT DE CATALUNYA

porada la victòria a la general de carretera en categoria de princi-piants.Alcaraz també ha guanyat aques-ta temporada l’Open BMW de Gi-rona, el Campionat Provincial de Barcelona i l’Open Tàctic, supe-rant a ciclistes de la mateixa cate-goria però amb un any més que ell. Com a reptes importants, el ciclis-ta té previst disputar el Campionat d’Europa a França. Alan Rovira sorteja una de les zones al circuit de Valderrobres. || CEdida

Mercè Vallès, al centre, amb membres de l’organització. || CEdida

El pilot de biketrial acaba en segon lloc de l’europeu després d’unaaferrissada lluita amb el primer classificat, el britànic Adam Morewood

La castellarenca dirigeix l’àrea de màrqueting i comunicació i ha estat preparant la competició internacional que comença aquest divendres al Palau Sant Jordi de Barcelona

Oriol Alcaraz es consolida al circuit català amb triomfs als campionats de carretera i BTT

Dani Pedrosa viatja a la Laguna Seca

Dani Pedrosa ja es troba als Estats Units i podria pren-dre part aquest diumenge a la cursa de la Laguna Seca, cor-responent a la novena prova del Mundial de Motociclisme. El castellarenc s’ha recupe-rat de la forta caiguda patida el cap de setmana passat al GP d’Alemanya durant la tercera sessió d’entrenaments lliures, que va impedir-li poder dispu-tar la carrera. Pedrosa ha viat-jat un dia més tard del previst per guanyar un dia de treball de fisioteràpia i provarà el seu estat durant els entrena-ments per decidir si pren part a la cursa. El pilot té una frac-tura de clavícula i a Sachsen-ring encara notava seqüel·les de la caiguda.

+ ESPORTS

El castellarenc Oriol Alcaraz en una prova de BTT. || CEdida

La castellarenca va començar a treballar amb l’organització dels Mundials de Natació el desembre de 2011, amb un equip de 13 perso-nes que s’ha ampliat a 350 a me-sura que s’acostava la data d’ini-ci del campionat. Durant aquests dos anys i mig la principal tasca del seu equip ha estat la cerca de patrocinadors, la venda d’entrades i la difusió de l’esdeveniment, amb accions com la cançó oficial i el vi-deoclip dels Amics de les Arts o bé el disseny de la mascota ‘Xop’.

Nascuda a Castellar del Va-llès, Mercè Vallès, de 33 anys, és actualment regidora de cultura de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. La seva trajectòria està fortament vinculada al món de la natació com a jugadora de water-polo del Club Natació Sabadell, on va arribar a ser considerada de les millors jugadores d’Europa. Amb el seu club, la castellarenca va aconseguir quatre campionats de lliga, un sisè lloc europeu amb la selecció estatal i una novena po-sició al mundial.

PUBLICITATdEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013 17

CULTURA18 dEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013

La Ruta és un projecte influ-ït pel blues de Chicago dels anys 50 nascuda a princi-pis l’any 1991 que toca es-tils que van des del shuffle o el swing, passant per l’ona

hippy dels anys 60 i inicis dels 70 fins a ritmes més rock o funky. El líder del grup és mick sumbling, lletrista i veu de la formació, com-pletada per Quim aguasca (guitarra), joan Casas (saxo tenor), serginho moreira (bate-ría), Eloi moya (baix), pere sabaté (teclats), i armand Zuleta (blues harp). L’any 2012 La Ruta va enregistrar el Cd ‘the forest is Bur-ning’. actuen aquest divendres 19, a les 22 hores en el marc de les nits d’Estiu

“Tocar blues és tornar a les arrels”

· Quina és la característica de La Ruta?La formació és una barreja de local i d’inter-nacional, ja que tres dels seus components són de Catalunya i tres són de fora, d’altres paï-sos. Eloi Moya és de Sabadell, l’Armand Zu-leta és d’Argentina, jo sóc anglès, en Morei-ra és del Brasil i el Quim Aguasca, que és de Castellar del Vallès. En total som 7. Hi ha una barreja d’orígens i, alhora, una barreja de me-lodies, basades sobretot en el rythm&blues dels anys 50.

· Quin és el vostre repertori?El nostre ventall són cançons originals, fetes

Sessió còmica al cicle de cinema mut de Cal Gorina

dijous 25 de juliol, a partir de les 22 h, dins del cicle de cinema mut de Cal gorina es projectaran ple-lícules còmiques. s’hi projectaran

quatre pel·lícules: Charlot bom-bero de Charles Chaplin Char-lot, Zas! a la una de Buster Lea-tin, dos vecinos que se quieren de Harold Lloyd i suego recalcitran-te de Larry semon. Cal gorina es troba al carrer Centre, 8

Passi de ‘Town of runners’ a les pistes d’atletisme

aquest divendres, a partir de les 22.30 h, hi haurà un nou passi de town of runners, que ja es va projectar el 4 de juliol a Cal go-

rina. aquesta vegada es projectarà a les pistes d’atletisme. El documen-tal parla de l’èxit de quatre atletes d’una petita comunitat rural d’Etiò-pia ls jocs olímpics de pequín. El do-cumental va guanyar el BCn sports film festival al 2012.

Mick Sumbling, en una imatge promocional. || CEdida

Izabel Laura i Laura Guiteras al concert de dilluns passat. || josEp gRaELLs

M. AntúnezENTREVISTA

Mick SumblingLíder i veu de La Ruta

· Què destacaria del blues?El blues és un llenguatge universal, és una mú-sica molt basada en el sentiment, en el feeling, és una manera d’expressar els sentiments i so-breposar-se a les penes, per alliberar-se de la part més fosca de la vida.

· En quin moment et vas convertir en músic?Als anys 70 jo ja cantava en un grup de pop-punk a Anglaterra. Però vaig apropar-me al blues quan em vaig adonar que tota la música moderna té el blues com a base. Tocar blues és tornar a les arrels.

TERRASSA D’EL MIRADOR | CONCERTS

Violí, Argentina, Àrab, Cadis, Rus. Encara que no ho sembli, aquestes paraules tan dispars entre elles, des-criuen Cargolé, el grup flamenc que va actuar dilluns passat a les Nits d’Estiu, a la terrassa d’El Mirador, que per tercera setmana consecu-tiva, va arribar al seu límit d’afora-ment, prop de 100 persones.

Les veus de Laura Guiteras i Izabel Laura tan bon punt es modu-laven per cantar en castellà com em

Amb caràcter flamenc

Cristina Domene

Cargolé ofereix un concert màgic en un escenari d’excepció

català, en àrab o en rus. Tot acom-panyat amb la sensibilitat de la gui-tarra flamenca de Carlos Pérez, el Caracolita, les harmonies del violí d’Emiliano Gugliemino i la percus-sió de Nando Heredia. “Els ritmes i els compassos són flamencs, però ho enriquim amb altres instru-ments que li donen aquest so tan característic nostre”, explica l’Iza, una de les dues veus. La cantant afe-geix que la mescla de procedències i d’estils entrellacen el caràcter del flamenc amb la llibertat de la mú-sica contemporània: “Som de Bar-

per la banda i per mi mateix, com a lletris-ta, perquè ja fa molts anys que faig de can-tautor. La música la fem entre tots, depèn de la cançó la fa un o altre. Cantem sempre en anglès, i les lletres estan treballades, pro-curo que no siguin temes trivials, sinó que siguin lletres que toquin temes importants.

· Quina és la marca de La Ruta?Que toquem rythm&blues. No conec a ningú que toqui tants temes originals, hi ha mol-tes bandes de blues però som els únics que fem melodies de blues amb ritmes diversos, tipus calipso, swing, shuffle, etc, són melodi-

es molt ballables. De fet, el nostre repte al concert de Castellar és que la gent es mogui a ritme de blues, és la nostra marca.

· Quin és l’origen del rythm&blues?És una música que ve dels Estats Units i que beu de la influència del blues més pur, amb tots els possibles estils de blues que això comporta, com l’estil de Chicago, que és més elèctric, o el blues de Mississipí, que és més acústic. Però al nostre grup de La Ruta ningú és dels Estats Units, però això és igual, perquè no cal ser americà ni negre per sentir el blues.

celona, Hospitalet, Cadis, Argen-tina... i alguns vénen del flamenc, però d’altres del clàssic o del funky i aquesta mescla es copsa a les cre-acions”. El ventall de públic que hi va assistir, des d’infants a gent gran, van poder gaudir, en un escenari de postal, del flamenc contemporani del grup, que va oferir cançons del disc Semilla i també va avançar alguns dels temes que prepara per al pro-per treball. Tanguillos, alegrías, rum-bes... bona música en un lloc fascina-dor que convida a gaudir de l’estiu i de les seves nits.

CULTURAdEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013 19

un gran nombre de persones es van aplegar dissabte a la nit als jardins de l’ajuntament per assistir a l’actua-

ció de the mamzelles. El grup, com-post per les barcelonines paula Ribó, paula malia i Bàrbara mestanza, va in-terpretar les cançons del seu treball ‘Que se desnude otra’.amb una barreja de teatre i mú-sica, the mamzelles van pujar a l’escenari amb les seves perru-ques característiques i van inter-pretar els papers de tres america-nes amb una gran dosi d’humor. “Quan fem concerts interpretem tres personatges de Nebraska, que parlen amb accent americà. Això ho fem perquè creiem que el que cantem s’universalitza. El que creiem és que la gent ha de poder sentir aquests temes i fer-los comuns”, explica Bàrba-ra mestanza, una de les compo-nents de the mamzelles. a més del català, les intèrprets barcelo-nines també van cantar en caste-llà, anglès i francès. the mamze-lles van oferir un espectacle molt dinàmic que va divertir una gran part del públic. “Al públic hi havia de tot, com sempre. Als nostres

Les tres components de The Mamzelles tot just després d’acabar l’actuació a Castellar. || s.R.

Musical de Nebraska Sergio Ruiz

çava el concert inicialment”, co-menta Bàrbara mestanza. tot i això, aquestes persones van poder veure la segona meitat del concert.the mamzelles va néixer el 2010 a partir de tres amigues que estudi-aven juntes a l’escola Eòlia de Bar-celona. L’any 2011 van guanyar el premi joventut del Concurs sona 9. no obstant, el seu salt a la fama el van fer amb l’anunci de la cam-panya de reciclatge ‘Envàs on vas?’ de la generalitat, cançó que no va sonar al concert. “’Envàs on vas?’ no sona als nostres concerts si no és una situació molt especial. Habitualment no la solem cantar perquè és un tema que es va fer per ser televisat i no per posar en un CD ni per cantar en un con-cert”, explica Bàrbara mestanza. actualment, the mamzelles tenen un Cd, ‘Que se desnude otra’, que compta amb els tretze temes que canten als directes.La setmana vinent, el trio barce-loní actuarà a la festa de l’apm, a l’antiga fàbrica d’Estrella damm. també actuaran el dimecres 24 al teatre alexandre de Barcelona. Les nits d’Estiu a Castellar conti-nuaran la propera setmana amb el concert de La Ruta divendres vi-nent als jardins del palau tolrà. dissabte, l’orquestra simfònica contemporània orquest:art actu-arà a l’auditori municipal.

Dissabte 20, a les 21.30 h, el grup Orquest:Art de l’escola Espaiart presenta ‘Someday, un tribut a Alan Menken’, una proposta mu-sical dirigida pel compositor i di-rector Xavier Torras que es podrà veure a l’Auditori Municipal Mi-quel Pont. L’entrada al concert té un preu de 10 euros, la gene-ral, i de 7,5 per jubilats i joves. Es tracta d’un concert monogràfic d’Alan Menken, on tenen cabuda cançons i bandes sonores com

Música simfònica contemporània

ORQUEST:ART | CONCERT

‘Aladdin’, ‘La Bella i la Bèstia’, ‘La Sireneta’, ‘Newsies’, etc. Menken, el compositor de totes aquestes peces, té la singular particularitat de saber connectar amb el públic de totes les edats i, al mateix temps, sap servir amb entusiasme a la història.

A més de Xavier Torras, a la direcció musical, David Pintó serà l’encarregat de la direcció escè-nica. Com a solistes, en aquesta ocasió, es compta amb l’especial i reconeguda reputació d’Àngel Llà-cer i Elena Gadel, Jordi Vidal, Xavi Duch, Víctor Arbelo, Elena Tarrats, Xavi Fernández i Anaïs López.

Una de les darreres actuacions d’Orquest:Art a Castellar. || j. gRaELLs

M.A.

dia: 13 de juliol de 2013

Hora: 21.30 h

Lloc: Plaça d’El Mirador

Concert: The Mamzelles

La Crònica

concerts sempre hi ha gent que s’hi suma totalment i ho dóna tot i també hi ha gent menys re-ceptiva”, assegura mestanza.a causa que els músics de the mamzelles havien d’oferir un con-cert a tàrrega més tard, el concert es va avançar a les 21:30h, mitja hora abans del que estava previst. aquest canvi va crear una confu-sió i va fer que molta gent es per-dés el començament de l’espec-tacle. “Hi ha hagut un problema amb els horaris. Havíem avançat l’hora del concert, però no s’ha anunciat prou i ha estat un caos. Molta gent ha començat a arribar a les 22h, que era quan comen-

Els ritmes de l’extrarradi

HUMAREA | CONCERT Dilluns que ve continuen els con-certs joves amb el grup Humarea, que actuarà a les 21 h a la Terras-sa d’El Mirador. Humarea és una vano de colors, ritmes i sensaci-ons nascut del cor de l’extrara-di de Barcelona, on respira i viu la veritable ciutat, on la cultura es viu a peu de carrer i la música juga un paper fonamental. Dive-rents ritmes i melodies donen vida l barri i tots ells s’integren acon-seguint la mescla i la fusió que avui és Humarea. http://myspa-ce.com/humarea o www.facebook.com/pages/HUMAREA.

CULTURA20 dEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013

La Biblioteca municipal Antonio Tort ha donat a conèixer les deu novel·les més prestades de l’any 2012 amb els gènere històric, la novel·la negra i els autors catalans com a principals pro-tagonistes. La que ocupa el primer lloc és ‘Rere els murs’ de la Núria Es-ponellà, la història que ens situa di-rectament agombolats entre les pa-rets rústiques del monestir de Sant Pere de Rodes. Religió, passions, tra-ïcions, “un llibre molt entretingut i apropiat com a lectura d’estiu”, segons les reponsables del servei bi-bliotecari.

En segona posició s’hi col-loca ‘Mil sols esplèndids’ de Kha-led Hosseini. ‘Laura a la ciutat dels sants’ ocupa la tercera posi-ció, i ‘Tiempo entre costura’, de Maria Dueñas, la quarta.

Els més llegits a la biblioteca

Marina Antúnez

Usuàries i usuaris de la biblioteca Antoni Tort en una imatge recent. || josEp gRaELLs

Sílvia Alcántara i la seva ‘Olor de colònia’ sedueix encara avui i es posiciona en cinquena posició. A la sisena posició tro-bem les tòrrides relacions entre els dos protagonistes de les ‘Cin-quanta ombres d’en Grey’. El lli-bre de Sebastià Alzamora, ‘Crim de sang’, ocupa la setena posi-ció a la llista, i l’escripctora tre-pidant, Imma Monsó, es troba en una vuitena posició amb la seva obra de prosa ‘Dona veloç’, premi Ramon Llull 2012.

La novena i la desena po-sició l’ocupen, respectivament, ‘L’avi de 100 anys que es va es-capar per la finestra’ del noruec Jonas Joansson i ‘Su gran pasión’ de la sempre romàntica Danie-lle Steel, “una escriptora que té molts adeptes entre els usuaris de la biblioteca”, afirmen les bi-bliotecàries.

LA PEL·LÍCULADE LA SETMANA

dimecres 24, les 21,30h, el Club Cinema Castellar Vallès projecta l’exitosa pel·lícula ‘django unc-hained’ (‘django desencadena-do’), una pel·lícula de l’any 2012

dia: Dimecres, 24 de juliol 2013

Hora: 21.30 h

Lloc: Auditori Municipal

‘Django Unchained’direcció: Quentin Tarantino

país: Estats Units

any: 2012

Quan t’apropes per primera ve-gada a l’obra actual de la montse Barros tens la sensació amb les obres de mides grans de trobar-te al mig d’una tempesta.sí, una tempesta de color pel fet que els colors càlids s’imposen sobre els colors freds o be s’hi combinen tan bé gràcies a l’experiència pic-tòrica de l’artista de Ripoll.aquesta primera percepció per-dura al llarg de tota la observa-ció de les seves pintures que ara, i fins a final de mes, podem veure a la sala municipal de la nostra vila. potser el moviment que ex-pressa el color podria ser més im-portant que el mateix color, que la mateixa matèria, malgrat que l’observador ho veu segurament al mateix temps, com un tot. així el seu llenguatge actual a base de grans taques de color, on l’expan-sió no deu obeir solament a una voluntat plàstica sinó que dóna la impressió que aquesta expan-sió del color és l’energia que con-dueix cap a l’alliberament d’una força emotiva pròpia. si dic que hom pot pensar en una tempes-ta, algú pot veure-hi les onades del mar, allà on el color d’un blau intens deixa passar la llum d’un color groc, com si d’una escletxa es tractés. tal vegada els treballs

Una de les obres de l’exposició de Montse Barros. || j.g.

L’expressionisme pictòric de Montse Barros

Domènec Triviño*

només siguin el resultat i la ma-nera com l’artista retroba la ca-pacitat creativa després de mo-ments vitals destructius. La visita potser ens permet descobrir-ho. Recordem que l’exposició resta-rà oberta fins el dia 26 de juliol d’enguany i la temperatura agra-dable i fresca de la sala municipal es un altre argument per deixar-se-hi caure per admirar les obres de la montse Barros.

*w.w.w.misinsomnios.blogspot.com

dia: Fins el 26 de juliol de 2013

Hora: 21.30 h

Lloc: El Mirador

Exposició: Montse Barros

La Crítica

que es podrà veure en versió origi-nal subtitulada en castellà a l’audi-tori municipal.Quentin tarantino dirigeix aquest multipremiat western ambientat dos anys abans de l’esclat de la guerra Civil americansa. no hi fal-ten un caçarecompenses alemany (Christoph waltz) que vol buscar la seva esposa (Kerry washington) i el terratinent d’una plantació (Le-onardo diCaprio).

més informació:www.unchainedmovie.com

‘Rere els murs’, ‘Mil sols esplèndids’, ‘Laura a la ciutat dels sants’ són les obres de ficció més demanades a la biblioteca Antoni Tort

CULTURAdEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013 21

Uns 25 vehicles van recórrer els carrers de Can Font i Ca n’Avella-neda aquest diumenge passat al matí en motiu de la Cercavila que se celebra cada any per la Festa Major de la urbanització. Els cot-xes, que cada any s’han de deco-rar amb una temàtica diferent, enguany “s’havia de sortir amb cotxes decorats amb motius de Disney”, segons explica Roser Ga-barró, presidenta de l’Associació de Veïns de Can Font i Ca n’Avellane-da. Així doncs, els vehicles es van disfressar amb globus, petxines, i ninots, entre d’altres. La comitiva va sortir de la Plaça de Can Font i va recòrrer gairebé tots els car-rers de la urbanització per acabar al mateix lloc. Durant el recorre-gut, a més, molts veïns van treure mànegues per mullar els cotxes i els seus conductors. També es van llançar caramels per als nens.

La Cercavila de vehicles de-corats és un dels actes amb més tradició de la Festa Major de la urbanització i se celebra des de fa uns 10 anys. Així doncs, es tracta d’un dels actes més es-perats i amb més participació. “Déu n’hi do amb la implica-ció de la gent. Gairebé la mei-tat dels veïns de Can Font i Ca

Vehicles de Disney a Can Font

Sergio Ruiz

La cercavila de vehicles decorats de Can Font va comptar amb uns 25 cotxes i motos i va passar gairebé per tots els carrers de la urbanització

Vehicle decorat en homenatge a la ‘Sireneta’. || sERgio RuiZ

n’Avellaneda participen en els actes de la Festa Major”, asse-gura Roser Gabarró. A més, tot i que la majoria de participants eren veïns de la zona, a les festes hi està tothom convidat.

Un cop els vehicles van tor-nar a la Plaça de Can Font, els

Després de l’èxit d’edicions ante-riors, el Grup de Ball Lluna Plena torna a programar noves sessi-ons de ball a les Nits d’Estiu. Els dimarts 9 i 16 de juliol va tenir lloc dues sessions de roda cuba-na a la plaça de Catalunya.

Un centenar de persones es van apropar per ballar i passar-ho bé. “Va anar molt bé amb 115 per-sones. Va participar gent que ja en sap i ve a passar l’estona amb els amics, també persones que no en saben gaire i gent que ja van provar l’any passat: gent jove, gent gran i famílies senceres amb nens”, assegura el professor de les sessions i del Grup de Ball Lluna Plena, Vicenç Bellmunt.

Cristina Domene

El ball, remei divíEnguany, s’aposta també per

la bachata, un tipus de ball més tranquil que la roda cubana. “La bachata l’estem incorporant més que l’any passat. És un ball més íntim, per conèixer la parella, semblant al bolero i són històri-es d’amor i desamor de la Repú-blica Dominicana”.

En Vicenç anima tothom a provar a ballar ja que diu, que és el remei més complet per mi-tigar les malalties i els moments de desànim. “Ballar és un remei. Que estàs estressat, vés a ballar; estàs maldestre, vés a ballar; et falten ànims, psicomotricitat o forces, vés a ballar... és l’exerci-ci més complet perquè t’aprimes i rius, coneixes amics i descon-nectes. És un remei diví”, afir-ma Bellmunt.

La bachata va ser protagonista de les sessions de ball cubà. || j.g.

actes van continuar amb un bany d’escuma pels més petits. Al mig-dia, es va celebrar una paellada popular a la penya arlequinada. A la tarda, la Festa Major va fi-nalitzar amb una actuació de pallassos a les 17h i una cantada d’havaneres a les 19h.

AGENDA22 dEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013

“Maria Teresa Vernet i Real, compromís i gènere de modernitat”tot el mesBiblioteca municipal antoni tort

Ceràmica Mercè Trabaldimecres de10 a 13 h i de 19 a 21 hdijous de 17 a 20 hinsc.: 937 145 051 i 639 237 613

Dibuix Joan Mundetdimecres de 19.30 a 21.30 hinscripcions:937 145 051 i 639 237 613

Pintures a l’oli deJosep Sales i Joan Urbanofins al 31 de juliol · sala d’Ex-posicions Casal Catalunya

Pintura de Montse Barrosfins al 26 de julioldilluns a divendres, 10 a 20 hsala polivalent d’El mirador

Museu de Coca-ColaCada dia · 10 a 13.30 h 16.30 a 19.30 hCarrer jaume i, 42

EXPOSICIONS

dL 22 Nits d’estiumés informació pàgina 2i www.castellarvalles.cat

dV 19 Nits d’estiumés informació pàgina 2i www.castellarvalles.cat

ds 20 Nits d’estiumés informació pàgina 2i www.castellarvalles.cat

Balla càrrec de Kryptonsala Blava · 22.30 horg.: tot Ballant

dg 21

* actes organitzats per l’ajuntament.

CURSOS

ALTRES

TALLERS

Ceràmica a L’Argilaper a nens i nenes a partir de 5 anys i adultsinscripcions: 618 841 208

La Coral Xiribeccerca nous cantaires a partir de 18 anys937 148 092 - 937 148 210

La Rondalla de Castellarnecessita diversos compo-nents de guitarra, llaüt i ban-dúrria. interessats trucar al sr. Ramon 937 147 364

dg 28 Revetlla de Sant Jaume · c. de sant jaume · matí i tarda

org.: agrupació Veïns del pla

Donació de sang · Local CEC · 9.30 a 13.30 h

org.: Banc de sang i teixits

ds 27 4 hores de resistència BTT · parc de Colobrers · 16 a 20 h

org.: Club Ciclista de Castellar Bike tolrà

Revetlla de Sant Jaume · c. de sant jaume · 18 h · org.: agrup. Veïns del pla

dV 26 Revetlla de Sant Jaume · c. de sant jaume · 21 h · org.: agrup. Veïns del pla

nom edat data defunció

Dolores García Cremades 95 14/07/2013

DEFUNCIONS

dj 25 Nits d’estiumés informació pàgina 2i www.castellarvalles.cat

dC 24 Nits d’estiumés informació pàgina 2i www.castellarvalles.cat

dt 23 Nits d’estiumés informació pàgina 2i www.castellarvalles.cat

19202122232425262728

CasanovasRosRospermanyergermàVilàEuropapermanyerRosRos

ajuntament

fax ajuntament

policia Local

(urgències)

avaries enllumenat

Biblioteca

Bombers

Ràdio Castellar

Casal Catalunya

Casal plaça major

Cap (ambulatori)

servei de Català

Centre de serveis

ambulància

funerària Castellar

tanatori

mossos d’Esquadra

jutjat de pau

osB

aCC

Recollida de mobles

taxis Castellar

937 144 040

937 144 093

937 144 830

092

900 131 326

937 144 735

937 144 951

937 144 340

937 158 998

937 143 655

937 4711 11

937 143 043

937 471 055

061

937 277 400

937 471 203

112

937 147 713

937 145 389

937 146 739

901 120 214

937 143 775

TELÈFONS INTERÈS

FARMÀCIESDE GUÀRDIA

Farmàcia Casanovas937 143 376 · av. st. Esteve, 3Farmàcia Permanyer937 143 829 · Ctra. de sabadell, 48Farmàcia Germà937 158 678 · Balmes, 57Farmàcia M. D. Ros 937 145 025 · av. st. Esteve, 71Farmàcia Pilar Vilà Boix937 159 099 · Barcelona, 58Farmàcia Yangüela 937 145 289 · torras, 2Farmàcia Europa 937 472 890 · Barcelona, 78-80

Servei d’urgència nocturn:a partir de les 24 h el servei d’urgència es deriva a les farmàcies de guàrdia de sabadell i terrassa.

Farmàcies servei 24 hores Sabadell:farmàcia Carrera: ctra. de terrassa, 377

PENÚLTIMAdEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013 23

03Volem un Castellar cívic.

brètol.Respecta eldescans dels veïns,no siguis

2012: Per sorolls de veïns ovehicles la policia local haintervingut més de 250 vegades

Article21.

Qualitat sonora de la vila.Sorolls i veïnatge

BOSTON COCKTAIL BARC/ Tarragona, 27

637 876 985 / 937 474 899

PLAT DE LA SETMANA

Comerciants, podeu fer-nos propostes al:correu electrònic: mantunez@castellarvalles.cat o al telèfon 937 144 340

Bloody MaryNascut al Harry’s Bar de París l’any 1921 i dedicat a la reina d’Anglaterra, Maria Tudor. Es prepara directe en got alt, remenant bé, i per últim hi afegim dos glaçons. Decorem amb una branca d’api i/o un tall de llimona

Ingredients

cl de vodkacl de suc de llimonacop de salsa Perrin’sgotes de Tabascopols de salpols de pebrepols de sal d’apicl. de suc de tomàquet

40,5

13111

15

MOBLES ALBERTCrta. de Sentmenat

937 145 494

Dormir en un bon matalàs incrementa la qualitat del nostre descans i, per tant, la de la nostra vida. L’oferta existent avui és molt grant: molles, viscoelàstica i làtex. Quin s’adaptarà millor a mi? Què cal saber: Si dorms pla mirant amunt o avall serà millor un matalàs dur, de molles o poca viscoelàstica. Si dorms de costat serà millor un matalàs tou, de viscoelàstica o làtex. Cal tenir en compte el pes de la persona. Com més pesi més duresa es recomana. Si la persona es mou molt, es recomana un matalàs més rígid. Els matalassos de molles transpiren més bé que els de viscoelàstica o làtex, per tant, faran menys sensació de calor. A tot això, cal afegir la comoditat que busca cadascú. Per prendre una decisió cal provar-los i triar.

Comcuidar-se?

Quin matalàs necessito?

Castellar mòbilEnvia’ns fotos fetes amb el mòbil: lactual@castellarvalles.cat

L’any 1953, Di Estéfano va visitar el camp de futbol, invitat per Valls i Taberner, una de les primeres po-blacions que va visitar el jugador abans de vestir-se de blanc. Al mes de setembre del mateix any, de-butava en les files del Reial Madrid. A la foto està acompanyat pels jugadors castellarencs Vila Mor-lan i Jorba.

Di Estéfano visita Castellar, 1953Memòries182

fons: joRdi gaRRòs

autoR: dEsConEgut

Un nou diaautors: sandra prado i abraham Egea

Globus de festaautora: Carme padrisa

LA CONTRAdEL 19 aL 25 dE juLioL dE 2013

· Per què es va decidir el canvi de presidència de l’Esbart?Va ser de comú acord amb la junta. El Llorenç Genescà, fins ara presi-dent, volia centrar-se més en el te-atre, no tant en la part burocràtica de l’entitat. A l’Esbart hi havia gent que en tenia ganes i es va decidir que jo fos la presidenta a la darre-ra assemblea de junta, que va tenir lloc al mes d’abril. Sóc la primera presidenta que no és de la secció de teatre i això em feia una mica de por, per si no ho sabria fer bé, però ara ja sóc una presidenta conven-çuda que compta amb l’ajut de tot-hom. A l’Esbart tothom s’ajuda.

· Des de quan estàs implicada a l’Esbart Teatral de Castellar?

Anna Gallardo

Ja fa set o vuit anys. Vaig començar essent malabarista al grup de l’enti-tat Malabartistes, que vaig acabar coordinant. Després, també vaig passar a ser cap de colla dels dia-bles, al costat de tres caps de colla més, que continuem encara. I vaig formar part de l’‘Esfèric 1’ i l’‘Esfè-ric 2’. I ara , per primer cop, presi-denta de l’Esbart! De fet, sempre he estat molt involucrada en moltes entitats, des de l’ETC amb els mala-bars i diables, fins a la col·laboració que també feia amb l’entitat Vila-barrakes, que ara he de deixar per-què no la puc compaginar amb la presidència de l’Esbart, massa coses. Però no sé dir que no, ja ho veus! Sóc una persona molt activa.

· I de teatre, no n’has fet?El més proper al teatre que he fet és l’ ‘Esfèric’, i també ajudo a coor-

dinar i gestionar les obres, la venda d’entrades, però sóc una actriu pès-sima! Ha, ha, ha! Sóc més de carrer, de disbauxa, de gent...

· Quines feines se t’han afegit, accedint a la presidència?Ara també m’ocupo dels aspectes que no tenen ningú que se n’ocu-pi. Per exemple, gestiono la pro-gramació de teatre, la coordinació i gestió de la venda d’entrades, el taquillatge, vaja, i sóc una mica la central de totes les seccions.

· I quins criteris feu servir, a l’ho-ra de triar les obres?No som gaire selectius a l’hora de triar obra, perquè ens agrada la cul-tura, i que la gent vagi al teatre. Que hi hagi gent amateur amb ganes de fer coses és molt bo. Ara no hi ha gaire obres nostres perquè hi ha pocs

directors. Però mentre la sala estigui plena nosaltres contentíssims!

· Fa temps que no veiem les Ma-labartistes, encara hi són?Sí, sempre som allà. Ara estem una mica dispersos perquè els objectius dels que en formem part canvien. Érem 6 o 7 noies, que ara estan a la nova secció de percussió, o en d’al-tres. Hem intentat fer algun curs de malabars però no ha tingut èxit, potser perquè no hem sabut arribar prou bé als interessats. El dia 29 de juny van tornar a sortir al carrer per acompanyar el drac Víbria, que ha fet 18 anys i vam ballar al seu voltant.

· Per quin motiu es va fer la festa de l’ETC del passat 29 de juny? Doncs perquè nosaltres, com a Es-bart Teatral, ens vam adonar que tenim moltes seccions i que sovint

queden deslligades. No es fa res que les uneixi totes, treballem massa se-paradament. I des de la junta vam decidir fer una festa conjunta anual, que poguéssim compartir amb tota la gent del poble. Ho vam fer coin-cidir amb el dia 29 perquè és l’ani-versari de la Víbria. Però també hi havia tastets de teatre, cercavi-la amb totes les seccions, paradetes de totes les especialitats de l’Esbart etc, perquè la gent pogués conèixer què es fa a l’entitat, etc..

· Quina importància té l’Esbart a la teva vida?Està relacionat amb la meva ma-nera de ser, més que no pas amb la meva professió, que és la de mestra. M’agrada la cultura, sortir al carrer, la disbauxa, i m’agrada tenir un lloc on ens puguem reunir i fer allò que ens apassiona.

L’Esbart és una gran família on tothom s’ajuda

“

”Nova presidenta de l’ETC

Marina Antúnez

jos

Ep

gR

aE

LLs

Fa uns vuit anys que forma part de l’Esbart: va començar com a malabarista, va seguir com a cap de colla dels dia-bles, va ser part de l’Esfèric 1 i 2 i ara és la nova presiden-ta de l’entitat, un càrrec que confessa que li agrada força

11 respostes

Un tret principal del seu caràcter?sóc transparentUn defecte que no pot dominar?no sé dir que noQuin animal seria?un gat negreLa seva paraula preferida?moixainaAlgú a qui admiri?La meva gataQuin plat li agrada més?El gaspatxoGrup de música preferit?Berri txarrakUn color? negreUn llibre?‘Caçador d’estels’, de K. HosseiniUna pel·lícula?‘El castillo ambulante’ de Hayao miyazaki Un comiatadéu